La carn dels Pirineus

Ecolgica dels Pirineus. La Pobla de Segur. Lleida

Evidentment, aquest paper s 100% ecolgic i reciclat.

Nmero 81 Octubre 2016 www.veritas.es

n81

I destaquem:
Dra. Raign. Bebidas prodigiosas
Xevi Verdaguer. Tens sovint lesions musculars?
Adam Martn. Cuinar, clau per a una dieta saludable

sumari

carlota closas
responsable de Terra Veritas

Nens 4

Menjar per ser millors

Divulgaci 12

Diversitat 18

El seu primer pur

Cuinar, clau per a una

dieta saludable
Adam Martn

Bebidas prodigiosas
Dra. Raign

Farines de tota mena i

manera
Mai Vives

Reportatge 24

Estil de vida

Panellets: tradici i festa a

parts iguals

La carn dels Pirineus

Gaudeix de la tardor
amb energia

Els consells den Xevi 34

Tcniques de cuina 36

A propsit de...

Tens sovint lesions

musculars?
Xevi Verdaguer

Secrets dun
superaliment
Mireia Anglada

Avui ens ocupem de les

dones i dels elacs
Mireia Marn

ecoVeritas 44

La cara ens parla

Apostem per lenergia

renovable

El teu rostre parla de tu

Mai Vives

Un dia a Terra Veritas

La llum inunda a poc a poc lespai a travs de les grans
finestres que donen al jard, que creix salvatge i es transforma amb el transcurs de les estacions.
Durant el mat, apassionats duna alimentaci i un estil de vida saludables vnen a descobrir lespai amb ganes
dimpartir-hi una classe, un curs o una conferncia.
Desprs, Terra Veritas es vesteix per a locasi: ahir
va ser una classe de ioga; dem, una conferncia; avui, un
taller de cuina.
Ho deixem tot a punt per quan arribis: omplim la nevera de fruites i verdures, decorem la sala, disposem dels
materials que hem dentregar...
Ja arriba el ponent per preparar-se. Avui podr donar
a conixer la seva histria, els seus coneixements i la seva
experincia.

Obrim les portes i ompliu lespai amb les vostres ganes

daprendre, descobrir, participar i compartir.
Grcies. Grcies a totes les persones que feu que Terra
Veritas cobri vida cada dia. Sense vosaltres aix no seria
possible.
Fet el primer any, sacosta un curs ple de noves activitats i formats. Volem que us sentiu part daquest projecte,
i per aix continuarem aprenent i treballant per oferir-vos
continguts i experincies que us omplin.
Magradaria que qualsevol idea, suggeriment o proposta que tingueu la compartssiu amb mi. Em trobareu cada
dia aqu, treballant mentre el sol inunda a poc a poc aquest
espai anomenat Terra Veritas: el vostre espai.

El nostre forn

22

30

Novetats 32
Romantics, El Granero,
Finestra Sul Cielo, Veritas...

www.terraveritas.es

Terra Veritas participa a la primera edici del Festival Orgnic

amb un programa dactivitats, showcookings i degustacions.
Un lloc per cuidar-te, inspirar-te i fer degustacions.

40

Benestar. Bellesa

El valor de las diferencias

Nuria Fontova

Tesperem els dies 15 i 16 doctubre

al Museu Martim de Barcelona.
www.festivalorganic.com
46

Amb molt de gust

42

48

Cuscs amb carbassa i

cigrons, moniato amb kale
i alvocat, minitortilles de
verdures, amarant i xia.

www.veritas.es. REVISTA VERITAS n 81 Octubre 2016. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vil. Realitzaci i edici: elbulevarcreativo.
Collaboradora: Dolores Raign. Diseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcci lingstica: Esperana Sierra i Serra. Impressin: Serper

nens

tisseria industrial. Pel que fa a la sal, la majoria despecialistes

en alimentaci natural solen recomanar evitar-la fins que el
petit comenci a caminar: poden desenvolupar tolerncia
desmesurada pel gust salat, i aix pot conduir a problemes
de salut en lpoca adulta per lexcs de sal. A ms, tenen els
ronyons immadurs i els costa fer front a la sal.
Rebutja els aliments processats. s millor no fer cas
de la publicitat que apareix als paquets, encara que vingui
avalada per associacions de pediatria. s preferible llegir b
els ingredients per evitar sorpreses, com els greixos de mala
qualitat (trans), galetes i altres processats. Generalment contenen quantitats exagerades de sucres afegits que milloren
notablement el sabor dels productes, per que no sn gens
saludables.

El seu primer pur

A partir dels sis mesos ja podem introduir en la dieta dels nostres fills
farinetes i purs. Per no tots sn iguals ni tenen la mateixa qualitat.
Quines caracterstiques han de tenir per ser saludables i equilibrats?
El moment dintroduir slids en lalimentaci dels nadons s molt emocionant. Fins ara, lnic aliment que han
rebut ha estat la llet materna o de frmula, ambdues fcils
de digerir i de sabor agradable i dol. I tot duna es veuen
introduts en un nou mn, els seus sentits senfronten a sabors i textures noves i el seu sistema digestiu haur de lluitar
amb nutrients ms complexos. Segons alguns especialistes
aquest s un moment crucial, on es comencen a configurar
els gustos i les aversions i tamb la seva capacitat digestiva.
Per aix s important que optem per aliments i/o productes
de la mxima qualitat possible.
Ecolgics, esclar. Tot i que la legislaci europea limita la quantitat de plaguicides dels productes agrcoles destinats a lelaboraci daliments infantils, s fonamental que
els primers aliments que introdum en la dieta dels petits
estiguin elaborats totalment amb aliments ecolgics, que no
contenen cap agrotxic ni additiu de sntesi qumica. El seu
sistema digestiu encara s immadur i la seva capacitat per
eliminar txics s molt menor que la dun adult.
Casolans o comercials? Encara que hi ha purs comercials dexcellent qualitat, durant les primeres setmanes s
millor optar per purs elaborats a casa, ja que presenten una
srie davantatges respecte als comercials. Comenar amb
cremes casolanes ens permet controlar totalment la qualitat,
la frescor i la cocci dels ingredients i modificar-ne la textura
al gust del nen.
Per sort, el mercat tamb proporciona purs i farinetes
ecolgiques dalta qualitat per a les famlies que no tinguin

temps de preparar les seves a casa o per a les que, senzillament, no vulguin fer-ho. s important llegir b les etiquetes
per evitar la sal i el sucre (encara que sigui integral), anar
variant els ingredients (ja que la varietat ens assegura una
bona ingesta de nutrients i una tolerncia ms bona a diferents sabors) i evitar els productes que continguin massa
ingredients. El paladar i la salut tamb seduquen, i aquest s
el millor moment per fer-ho.
Les verdures, duna en una. s recomanable comenar per les que tenen un sabor ms agradable o dol
(com la pastanaga o la carbassa), i desprs anar introduint
de manera progressiva hortalisses amb gustos ms amargs,
en petites quantitats, per desenvolupar la seva tolerncia al
nou sabor. Si comencem amb unes farinetes amb pocs ingredients, els pares podem saber com reacciona el sistema
digestiu dels nadons davant cada verdura, i alhora determinar quines verdures li agraden ms o menys.
Tot ben cuinat. El mateix passa amb altres ingredients, com els llegums, els cereals, el peix o la carn: el millor s introduir primer aliments de sabor suau. Els llegums
i els cereals han destar molt ben cuinats per assegurar una
digesti ptima, i s primordial comenar per grans que no
continguin gluten, com larrs.
Compte amb el sucre i la sal. Les farinetes de fruites
solen agradar a totes les criatures, per cal fer-les servir amb
moderaci: de vegades poden causar un excs de deposicions, i si nabusem el nen pot desenvolupar una inclinaci
excessiva pels sabors dolos, la qual cosa pot ser un problema quan creixi i senti atracci per les llaminadures o la pas-

4
3

1.Verdures i pollastre. Babybio

2.5 cereals sense gluten. Comme bio
3.Pltan, poma, pera i taronja. Natur Baby
4.Verdures variades. Smileat

Com evitar
les aversions alimentries?
El tema de les aversions dna per a tot un llibre,
aix que noms apuntarem un parell didees per
evitar-les en la mesura que es pugui. Hi ha investigacions que demostren que els nadons mengen
molt millor quan els dna el menjar un adult agradable, pacient i relaxat, que quan ho fa un que s
tot el contrari.1
A ms, un estudi fet el 1945 va suggerir que els
nens capten els senyals inconscients que emetem
els pares quan els alimentem. Sense adonar-nosen, la nostra comunicaci no verbal els est dient
si pensem que el que mengen t bon gust o no. Si
a nosaltres no ens agrada i ells ho noten, el ms
probable s que ho tastin amb aprensi i certes
precaucions.

Bibliografia
1. Leann L. Birch, Generalization
of a modified food preference,
Child Development, 52 (1981), pp.
755-758.

petit
xef

Magdalenes
veganes sense ou ni llet

Les magdalenes sn un clssic en la rebosteria, i als nens els encanta

barrejar els ingredients i pastar-los fins a aconseguir la consistncia desitjada.
Avui us proposem una recepta molt saludable sense ou ni llet i, el millor,
perfecta per a vegans, vegetarians i allrgics o intolerants a aquests
ingredients. Sens dubte, una gran opci perqu els teus fills aprenguin
a cuinar a casa.

Ingredients (per a 8 magdalenes)

1 tassa de farina darrs

3 pltans
1 tassa davellanes
1/4 de tassa de beguda davellanes
(tamb pot ser dametlla, civada,
arrs, coco, etc.)
6 cullerades de xarop datzavara
2 cullerades doli de coco
1 culleradeta i mitja de llevat en pols
1 culleradeta de vainilla en pols
Ratlladura de llimona
Sal marina fina ecolgica
Farina darrs.
El Granero

Elaboraci:
1. Comena per preescalfar el forn a uns 175-180. Tot seguit, tritura les avellanes a la picadora fins a obtenir-ne una farina fina.
Quan estigui feta, deixa que el petit la posi en un bol gros.
2. El nen pot pelar els pltans abans de triturar-los a la picadora, juntament amb la beguda davellanes (o qualsevol altra beguda
vegetal que us agradi), loli de coco, el xarop datzavara i la vainilla en pols.
3. Un cop triturat tot, afegeix-ho al bol on heu posat la farina davellanes i incorpora-hi la farina darrs integral, el llevat en pols,
una mica de sal i la ratlladura duna llimona.
4. Ha arribat lhora de pastar, i el petit ho ha de barrejar tot molt b fins que els ingredients sintegrin. Desprs domplir els motlles de magdalenes amb la massa, collocals al forn durant uns 20 minuts, ms o menys.
5. Quan hagi passat aquest temps, comprova que estiguin ben fetes punxant-les amb un bastonet (ha de sortir net i sec) i deixa
que es refredin.

Recepta
proposada per

menjar
per ser
millors

Adam Martn
Mster en nutrici i salut
# www.barcelonahealthy.com

Cuinar, clau per a

una dieta saludable
Sempre que parlem de menjar saludable solem referir-nos a racions, calories
o nutrients, per gaireb mai esmentem la importncia que t cuinar: un acte
fonamental per seguir una dieta sana i connectar ms i millor amb el nostre
entorn.
Fa uns quants anys, al meu llibre Menjar per ser millors,
vaig escriure que la cuina s com el sexe: a tothom li agrada, per no ho practiquem tant com voldrem. Em permeto
autoplagiar-me per reprendre el tema i explicar el paper fonamental que t el fet de cuinar en una dieta saludable i com
ens pot ajudar a tenir una relaci diferent i millor amb el
nostre entorn.

Un acte extravagant?

No fa tant els coneixements culinaris es transmetien de

mares a filles (ignorem el masclisme inherent al mtode; eren
altres temps). No es tractava noms dun sistema per transmetre coneixements perqu s, com qui passa la recepta dun
muffin a la seva vena, sin que era bsicament una qesti
de supervivncia. Una cosa tan mundana com saber fer pa,
conserves o un guisat amb tot just dos ingredients podia significar la diferncia entre sobreviure o no.
Avui en dia les coses han canviat i ning es morir de
fam per no saber preparar un plat, per la cadena de transmissi sha trencat i ning ha agafat el testimoni. Lart de
cuinar sest perdent. La prova daix s la proliferaci de
programes de cuina que hi ha a la televisi: ens atreuen tant
perqu ens semblen extics i sorprenents, i si els mirem s

perqu shi mostra una cosa que ens sembla excepcional, poc
comuna. Mai tanta gent ha comprat tants llibres de receptes
i mai tanta gent ha cuinat tan poc.
B, i qu passa si ens oblidem de cuinar? Total, a qualsevol supermercat hi ha centenars de productes que ens poden
ajudar a sortir del trngol, cada pat del dia i cada dia de
lany, oi? Aquest argument s essencialment cert, per s que
la cuina s moltssim ms que un simple sistema de procurar-nos combustible per anar tirant: ens permet controlar la
qualitat dels productes que ingerim, la cocci i, per tant, els
nutrients, per no parlar duna llarga llista de virtuts que no
tinc temps de desenvolupar en profunditat.

Sigues hum, cuina

Lacte de cuinar s intrnsec a la nostra espcie, ja que

uneix en un sol procs les millors caracterstiques de lsser
hum: s el resultat dun acte collectiu que, al llarg de la
histria, ha cohesionat cultures i societats senceres. Ho segueix fent, per cada vegada menys: s un dels problemes
de la globalitzaci. Cuinar, com diu el primatleg Richard
Wrangham al seu llibre Catching Fire, s el que ens diferencia com a espcie daltres animals, per tant, s el que defineix
la nostra humanitat: ha estat fonamental per sobreviure i

Sabies que, els estudis apunten que a les famlies on es t el costum de cuinar la prevalena dobesitat
s molt menor

consolidar la nostra intelligncia i cada vegada que reescalfem el contingut dun paquet de menjar preparat en comptes
de bullir unes pastanagues, per posar un exemple, estem renunciant a una part essencial de nosaltres mateixos.
A ms, i perdoneu latreviment, no ser capa de ferse ni un ou ferrat hauria de ser considerat com un tipus
danalfabetisme, com no saber fer una suma o no saber llegir. s una habilitat que tots haurem de tenir. La indstria
alimentria pressiona (amb molt dxit, per cert) des dels
anys cinquanta del segle passat per allunyar-nos de la cuina
esgrimint un argument molt atractiu: per qu hi hauria de
perdre temps si nosaltres ho podem fer per a vost? Els productes precuinats de qualitat sn un excellent aliat per a un
dia puntual, un salvavides per a quan naufraguem, per qui
vol passar-se la vida surant sobre un salvavides si pot navegar
en un vaixell de veritat? Dit duna altra manera: deixar els
productes empaquetats i tornar a cuinar pot millorar radicalment la nostra salut.

Millora la salut: ho diu la cincia

Molts estudis apunten que saber cuinar est relacionat

directament amb menjar de forma ms saludable, i ens diuen
tamb que a les famlies on es fa, la prevalena dobesitat s
molt menor. En un context depidmia global de lesmentada
malaltia, amb la crrega que suposa per al sistema de sanitari
i els problemes que genera, la dada s de mxima importncia. Per, per qu ens costa tant? Primer, perqu no en
sabem. Ning ens ha ensenyat a fer-ho. Potser hauria de ser
una assignatura obligatria a lescola perqu ning sigui un

Ms informaci
Hartmann, C., Dohle, S., & Siegrist, M. (2013).
Importance of cooking skills for balanced food choices. Appetite, 65, 125-131.
Yaniv, G., Rosin, O., & Tobol, I. (2009). Junkfood, home cooking, physical activity and Obesity:
The effect of the fat tax and the thin subsidy. Journal
of Public Economics, 93 (5), 823-830.

analfabet culinari, perqu explicar als alumnes quatre nocions bsiques de nutrici i alimentaci sana sense ensenyarlos a cuinar s com intentar que aprenguin a conduir sense
ficar-se en un cotxe. Per, esclar, ensenyar una habilitat com
cuinar ens sembla una cosa antiga, com fer mitja o bricolatge. A ning se li acudiria apuntar el seu fill a una extraescolar
de cuina. El Kumon mola ms; mola ms aprendre a fer 50
divisions en 60 segons que aprendre una habilitat fonamental per al nostre organisme.
Desprs del no s fer-ho, el no tinc temps s una altra
de les raons que esgrimim per evitar tornar als fogons, i sol
ser bastant certa. Qui t temps de posar mans a lobra amb
latrafegament que portem a sobre? Per vivim en un pas
que passa una mitjana de quatre hores diries davant del televisor. Potser no s una qesti de temps, sin de prioritats.
Alimentar-se b no s una preferncia, perqu la majoria de
nosaltres desconeixem la profunda relaci que hi ha entre el
menjar i el benestar fsic i tamb emocional.
Una altra de les raons s que ens fa mandra, per crec
que la mandra noms amaga inseguretat, una conseqncia inevitable de no tenir els coneixements necessaris. Cal
perdre la por, cal atrevir-se, equivocar-se. Hi ha poques
coses ms satisfactries que passar una bona estona preparant una bona recepta i compartir aquest plat amb la
famlia o els amics. S, de vegades fracassarem, per quan
tenim xit, caminem a dos pams de terra. Fes un pa, un
pasts, una paella, un rostit, una verdura al vapor, el que
sigui, tant hi fa: cuina. s lnica manera de tenir, de deb,
les regnes de la nostra salut.

Avantatges
de fer la compra
Abans de ficar-se a la cuina s fonamental anar a
comprar els aliments, un fet aparentment simple que
t molts avantatges. En canvi, quan mengem un aliment precuinat, lnic que aprenem s a obrir un paquet de plstic. I, no ens enganyem, no sempre ho
fem amb xit.
Ens connecta amb el menjar, perqu comprar al lloc
adequat ens proporciona un relat sobre cada aliment.
Aprenem don ve, com ha crescut, com ha arribat fins
a la botiga... I tot aix ens permet prendre decisions
millors per al nostre entorn i la nostra salut.
Promou les economies locals, com passa amb els
aliments de proximitat.
Som conscients dels ritmes de la naturalesa i la realitat. Em refereixo als aliments de temporada: aprenem que hi ha cireres perqu s estiu, per que, en
canvi, no hi ha taronges.
Canvia la nostra relaci amb la natura: deixem de sentir-nos propietaris i esdevenim usufructuaris, cosa que
fomenta una cultura de consum molt ms sostenible.

La primera

*Contiene azcares naturalmente presentes.

bebida de avena
sin gluten

del mercado
agua de manantial
sin azcares aadidos*
sin gluten

ER
AT
SPRING

10

E
NT

IT - BIO - 006
AGRICULTURA UE

NANTIAL

MA

N
A DE ASCE
GU

AGUA
DE

100% vegetal

11

divulgaci

M. D. Raign
Dpto. Qumica Escuela Tcnica Superior de
Ingeniera Agronmica y del Medio Natural
Universidad Politcnica de Valencia

Bebidas prodigiosas
Elaboradas a base de cereales, legumbres o frutos secos, las bebidas
vegetales son la alternativa ideal a la leche de vaca gracias a su riqueza en
minerales y a la calidad de sus nutrientes. Se pueden tomar solas,
acompaadas, calientes o fras y son ideales como ingrediente de cualquier
receta dulce o salada.

Sabas que, la bebida de avena tiene un alto contenido en fibra y no aporta grasas saturadas, por lo que
ayuda a reducir y controlar los niveles de colesterol malo en la sangre.

12

13

El trmino bebidas vegetales agrupa y define una gran

variedad de bebidas elaboradas a partir de la maceracin y/o
coccin de ciertos alimentos vegetales en agua. Muchas se
consumen como alternativa a la leche de origen animal (vaca,
cabra...) por diferentes motivos, ya sean dietas vegetarianas,
restricciones alimentarias a causa del colesterol (tienen un
perfil saludable de cidos grasos), intolerancia al azcar de
la leche (lactosa), alergia a la protena de la leche (casena)
De hecho, en Espaa la intolerancia a la lactosa afecta a entre
un 10 y un 15% de la poblacin, y las alergias a alguna de las
protenas de la leche afectan a un 2% de las personas durante
el primer ao de vida, siendo excepcionales en personas adultas (Guerrero y de Luis Romn, 2006).
Como visualmente recuerdan a la leche (son lquidas,
poco densas y de color blanco roto) suelen denominarse
errneamente leches vegetales. Sin embargo, la legislacin
es estricta y define la leche como la secrecin mamaria normal de animales lecheros obtenida mediante uno o ms ordeos. As, la denominacin legal en los pases de la Unin
Europea para presentarlas es la etiqueta bebida de, acompaada del nombre de la especie vegetal de la que se obtiene.

Solas o acompaadas

Lo habitual es consumirlas directamente, aunque tambin se toman con caf, cacao o t. Las que tienen un alto
contenido en protenas pueden cortarse al aadir caf caliente, debido a que la acidez y temperatura del caf recin
hecho provoca que se coagulen las protenas, provocando
la presencia de pequeos slidos en suspensin. Se puede
evitar este efecto poniendo en primer lugar la bebida caliente, despus el caf y a continuacin mezclar bien.
Otro de sus usos ms comunes es utilizarlas en sustitucin de la leche en diferentes elaboraciones gastronmicas, como flanes, salsas, cremas, tartas

Envasar y pasteurizar. Tras estos pasos se obtiene

el producto final.

Para todos los gustos

Se pueden obtener a partir de legumbres, cereales y

granos, frutos secos, frutas, semillas y tubrculos.
Legumbres. Las ms habituales son la soja y, excepcionalmente, el cacahuete. Estos ltimos se emplean sin
cscara (crudos o tostados), sin sal ni azcar, y el tiempo
de maceracin suele ser de 8 horas.
- De soja. Se emplea la soja blanca en crudo y la semilla
se somete a un remojo previo durante 8-12 horas y a
una coccin posterior de 15-20 minutos a altas temperaturas (rozando los 100 C). Es algo inspida de sabor,
por lo que se suele edulcorar o aadirle aromatizantes.
Dado que la mayora de soja cultivada es transgnica,
es importante elegir la versin ecolgica, que se elabora con granos de cultivo certificado y est libre de
organismos genticamente modificados (OGMs).
Cereales. En este apartado destacan las de arroz, avena, quinoa, espelta, cebada, mijo, camo, kamut, teff
- De arroz. Refrescante y muy digestiva, resulta de la
maceracin en agua durante 4-8 horas (en funcin del
nivel de salvado del grano) y de una coccin entre 15 y
20 minutos. Es aconsejable cocer el arroz porque crudo
puede resultar indigesto y el resultado sera una bebida
que espesara al calentarse (debido a la gelificacin de

Macerar, triturar, filtrar

Su realizacin es relativamente simple, ya que consiste

principalmente en una trituracin del vegetal con agua y
su posterior filtracin. Las claves para obtener un producto de calidad son las siguientes:
Tostar o germinar la especie vegetal. No se realiza
siempre, slo en algunos casos.
Adecuar la tcnica de hidratacin. Unas veces se
tritura directamente el vegetal, otras se hidrata mediante
maceracin y en algunos casos la hidratacin se realiza
junto con la coccin.
Ajustar la cantidad. Hay que definir bien la proporcin a triturar por volumen de agua para conseguir la
textura adecuada, sin que parezca crema y evitando que
quede aguada. Esta relacin est directamente relacionada
con el vegetal empleado.
Homogeneizar la mezcla. El objetivo es facilitar la
extraccin de los principios nutritivos y que se mantengan
en el lquido.
Filtrar eficazmente. El lquido resultante debe alcanzar la consistencia y la textura deseadas sin la presencia de
slidos en suspensin.
Acondicionar el lquido obtenido. Es la hora de
aadir los edulcorantes (azcar, melaza...) o los aromatizantes (limn, canela, vainilla...).

14

15

Bebida de avena ecolgica:

ms sabor y ms minerales

los almidones). Es muy apropiada para preparar salsas

espesas, natillas o flanes.
- De mijo. Precisa de un remojo de 8 a 12 horas y 15 minutos de coccin, aunque tambin se pueden germinar
las semillas.

Frutas. La ms comn es la de coco, que se elabora

sometiendo a remojo (entre 2-6 horas o bien 1 hora en
agua hirviendo) 1 fraccin de coco rallado con 4 de agua.
Es muy aromtica, con un punto dulce, y se recomienda
beber muy fra para preservar su olor.
Semillas. Pueden ser de ssamo, girasol o calabaza.
Se suele realizar un tueste o una germinacin previa a la
maceracin, que suele durar entre 8-12 horas.
Tubrculos. La ms conocida es la de chufa, es decir,
la horchata. Se consume muy fra y se puede aromatizar con
limn y canela. Muy nutritiva, es rica en hidratos de carbono
y contiene protenas vegetales y minerales como magnesio,
fsforo, hierro y calcio. Su consumo est recomendado para
quienes tienen el estmago delicado, digestiones pesadas,
diarrea, y para ayudar en las fermentaciones intestinales.

1,0 -

16

0,63

Bibliografa

0,6 0,4 -

Guerrero, D.B.; de Luis Romn, D.A. (2006). Manual de

nutricin y metabolismo. Ediciones Daz de Santos. Madrid. 625 pp.

0,27

0,2 -

No ecolgica

Ecolgica

Figura 2. Niveles de slidos solubles en la bebida de avena ecolgica

y no ecolgica.
16 -

Slidos solubles (Brix)

14 -

12,4

12 -

10

10 86420-

No ecolgica

Ecolgica

Figura 3. Contenido en magnesio en la bebida de avena ecolgica y

no ecolgica.
200 -

CM

MY

CY

CMY

150 Magnesio (mg/L)

Templa el sistema nervioso. Contiene avenina (un alcaloide no txico de efecto sedante) y es rica en vitaminas
del grupo B, entre ellas, la tiamina o vitamina B1, que resulta
necesaria para calmar el estrs y combatir el insomnio.
Aporta nutrientes de calidad. Contiene un alto porcentaje de protenas (con una fraccin de 8 aminocidos
esenciales), minerales (fsforo, potasio, magnesio, hierro
y calcio) y carbohidratos de absorcin lenta.
Regula los niveles de colesterol. Destaca por su alto
contenido en fibra y no presenta grasas saturadas, por lo
que ayuda a reducir y controlar los niveles de colesterol
malo en la sangre.
Equilibra el trnsito intestinal. Al no tener lactosa es apta para intolerantes. Igualmente, es muy digestiva
y saciante, pero sin ser pesada en el estmago, gracias a
los efectos positivos que provoca en el sistema digestivo.

0,8 -

0,0 -

Un cereal nico y extraordinario

Si hay un cereal cuyas cualidades lo hacen extraordinario

dentro de los de su gnero, este es, sin duda, la avena, que nos
ofrece propiedades nicas tanto en la mesa como en el tocador, ya que sus beneficios no se limitan al mbito alimentario.
Los cosmticos con avena van bien a todo tipo de pieles exceptuando, lgicamente, las que sean alrgicas a dicho cereal,
y es muy aconsejable para los bebs y las pieles atpicas.

Paladar delicado. La figura 1 muestra los niveles de

acidez total, observndose que la no ecolgica es mucho
ms cida que la ecolgica. Una diferencia cuantitativa,
que se aprecia al degustarla, siendo la ecolgica ms equilibrada en boca.
Suave y ligera. La sensacin en boca se complementa con el porcentaje de slidos solubles, observndose que
la bebida no ecolgica tiene unos niveles ms altos. Una
diferencia debida a la mayor presencia de azcares, que
generan un sabor ms empalagoso y una menor presencia
del sabor de la avena en la no ecolgica.
Alto nivel de magnesio. La bebida ecolgica incluye
un 24% ms de mineral, que resulta fundamental para la
fijacin del calcio y el fsforo en huesos y dientes.

Figura 1. Acidez total de la bebida de avena ecolgica y no ecolgica.

Acidez total (% cido lctico)

Frutos secos. Las elaboradas en base a frutos secos

(avellanas, almendras, castaa, nueces, pistachos, piones) se caracterizan por la presencia de cidos grasos monoinsaturados (oleico, principalmente) y poliinsaturados
esenciales para la dieta (linoleico y linolnico). Tambin
aportan minerales y protenas vegetales, y constituyen una
de las mejores fuentes vegetales de vitamina E.
- De almendras. Es la de mayor consumo (fue introducida
en la dieta mediterrnea durante la poca medieval)
y es astringente, por lo que resulta idnea en caso de
diarrea. Se tritura directamente el fruto seco con el
agua y no es necesaria la maceracin, aunque se alcanza un mejor resultado si se macera durante 8-12 horas.

Para elaborar la bebida de avena se suelen emplear

granos completos o cortados, pero tambin copos, previamente cocinados al vapor y aplanados con rodillos. Los
granos se dejan en remojo aproximadamente 12 horas y
despus se cuecen durante 15 minutos o se trituran directamente.

109
100 -

83

50 -

0-

No ecolgica

Ecolgica

diversitat

Farines de tota mena i manera

Les farines ecolgiques selaboren artesanalment i segons els processos tradicionals i doten de personalitat prpia galetes, pans, coques, arrebossats,
pastissos... Amb gluten o aptes per a celacs, la seva presncia a la cuina
s del tot imprescindible.

Loferta de productes ecolgics creix dia a dia al ritme

que ho fan les necessitats dels consumidors. Aix, a lampli
ventall de farines de cereals amb gluten se sumen ara les
que no en tenen. Un fet que ofereix una gran varietat de
nous sabors i amplia les possibilitats creatives a la cuina,
fet que implica una gran aportaci de nutrients i enriqueix
lalimentaci.

A propsit del gluten

El gluten s una protena que es troba a la llavor de

molts cereals combinada amb mid. s el responsable de
lelasticitat de la massa de farina, la qual cosa, juntament
amb la fermentaci, permet que el pa adquireixi volum,
elasticitat i esponjositat. A Veritas pots trobar un ampli
ventall de farines amb gluten:
De blat. La farina obtinguda dels blats tous es destina a la producci de pa, i la procedent dels durs sutilitza
fonamentalment en lelaboraci de pastisseria o pasta. s
important destacar que la de blat integral cont tant el
germen (la part ms nutritiva, amb vitamina E, zinc, magnesi i antioxidants) com el seg (on es troba la fibra, el
ferro i les vitamines del grup B).
Despelta. Aquesta varietat de farina proporciona al
pa una textura ms esponjosa i tamb es fa servir per fer
galetes, pastissos, coques, pizzes, etc. Com que no est
manipulada genticament, mant intacte el seu potencial nutritiu: aporta totes les sals minerals (especialment
magnesi i zinc), els 8 aminocids essencials que permeten
mantenir una bona salut cellular i s ms rica que el blat

18

en ferro i vitamines E, B1, B2 i B3, factors que contribueixen a reduir les migranyes i lluitar contra les malalties cardiovasculars. Al seu torn, destaca el seu alt contingut en
triptfan, que t efectes positius en el benestar general del
cos i la ment perqu estimula la producci de serotonina
i regula el son.
De kamut. Excellent per fer galetes, magdalenes,
pizzes, pasta casolana, pans o arrebossats. Un dels punts
ms interessants daquesta farina s que produeix menys
allrgies que la de blat com. El motiu s que mentre les
varietats de blat actuals han patit diversos encreuaments
per tal dadaptar-se a les necessitats de cada moment, el
kamut no s un hbrid. s un cereal que destaca pel bon
aprofitament de les seves protenes grcies a la seva riquesa en lisina (un aminocid que sol ser escs en els cereals)
i pel seu efecte antioxidant, que evita loxidaci del colesterol per causa del seu contingut en vitamina E (30% ms
que en el blat com) i seleni.
De sgol. s un cereal mineralitzador i una gran font
denergia, i el pa s delicis. A ms, afavoreix la circulaci de la sang i dna elasticitat als vasos sanguinis, per la
qual cosa saconsella en casos dhipertensi arterial i arteriosclerosi. I tamb s antihemorrgic, ja que regenera els
capillars sanguinis frgils.
Dordi. s la perfecta substituta de la farina de blat a
lhora delaborar galetes, pastissos, arrebossats... Lordi s
un cereal lleuger i refrescant molt recomanable per suavitzar les inflamacions del sistema digestiu i urinari dels nens.
Segons la medicina tradicional xinesa, com que ajuda a
millorar el funcionament del fetge i la vescula biliar, s

Sabies que, la farina dordi s la perfecta substituta de la farina de blat a lhora de fer galetes,
pastissos, arrebossats...

19

aconsellable per a les persones que toleren malament els

greixos.
De civada. Amb aquesta farina es poden fer creps,
beixamel, galetes, arrebossats... I a ms s el producte ms
nutritiu, suavitzant i protector per a la pell delicada: posa
100 g de farina de civada en una bosseta de tela o en una
gasa lligada amb un nus i deixa que bulli en un litre daigua
durant deu minuts. El lquid resultant (esps i blanquins)
s un gran remei per calmar picors, allrgies i irritacions i
s recomanable afegir-ne al bany diari del nad.

Aptes per a celacs

Tot i que les persones que pateixen celiaquia o intolerncia a la protena del blat sn en principi les destinatries de les farines sense gluten, tots podem incloure en
la dieta aquestes farines menys conegudes, per igualment
nutritives, saboroses i amb moltes possibilitats a la cuina.
De blat de moro. Extraordinriament gustosa,
sutilitza des de lantiguitat en tot tipus de preparats, com
pastissos, crema, massa per tacos, creps, tortilles dolces,
pans, galetes, etc. Si es combina amb ou o aigua amb gas
obtenim una pasta per arrebossar bonssima. I grcies a la
seva escassa aportaci de sodi i el seu contingut en potassi
t un efecte dirtic.
Darrs. Larrs integral s ric en vitamines del grup
B i afavoreix la salut intestinal. Aix, la seva farina s molt
fcil de digerir i es recomana per a persones amb el sistema digestiu delicat. s una de les ms fcils dutilitzar i

tant shi pot arrebossar com preparar

massa per creps, pakoras (bunyols
indis) o bunyols. Si vols fer un pasts, combina-la amb farina de blat de
moro i afegeix-hi una culleradeta de
bicarbonat per cada mig quilo de farina perqu pugi b.
De soja. Per si sola aquesta
farina (que s el resultat de torrar la
soja abans de moldre-la) no s panificable, per quan es barreja amb altres farines sobtenen grans resultats.
Resulta perfecta per a lelaboraci de
pa de motlle i rebosteria en general,
i s ideal per a les dietes vegetarianes grcies a la seva riquesa en protenes. Quan es barreja amb farina
de blat de moro i darrs dna al pa
un toc ms dens i proteic, i tamb
es fa servir per preparar cremes de
verdures i salses tipus beixamel. Al
Jap sutilitza combinada amb farina
de blat de moro en lelaboraci de
bastonets i amb com i ssam per fer
tortilles.
De cigr. Molt usada en la
cuina oriental, aquesta farina tan
nutritiva s lalternativa vegetal a
larrebossat clssic, per sense ou.
Quan es barreja amb aigua es pot
preparar una excellent truita vegana, ja que t la consistncia dun ou
batut. Igualment, s adequada per fer
hamburgueses veganes i falfels.
De garrofa. T un sabor dol
per la seva riquesa en hidrats de carboni i sucres, i la seva aroma recorda
la de la xocolata, motiu pel qual s un
ingredient bsic en rebosteria ecolgica. La llista de propietats nutricionals i medicinals s llargussima grcies el seu contingut en antioxidants,
vitamines i minerals. Per exemple, s
molt rica en calci i aporta quantitats
notables de potassi i ferro, tot i que
cont menys protenes que altres farines.
De quinoa. Originria de la serralada andina, la quinoa sha introdut recentment en forma de farina
en el mercat eco. Cont un bon percentatge de protenes (13%), s de
fcil digesti i aporta magnesi, ferro
i vitamina B. Si es barreja amb algun
altre tipus de farina ms consistent,
podem fer pa i pasta casolana, com
espaguetis o tallarines.

Mai Vives
Consultora de nutrici i salut
20

1. Farina despelta integral. El Granero

2. Farina de civada integral. El Granero
3. Farina de Kamut. Finestra Sul Cielo
4. Farina de blat integral. Veritas

Panellets: tradici i festa a parts iguals

Sembla mentida, per ja ha passat un any... Ha arribat la tardor, el fred

va calant a poc a poc, la castanyada s a tocar i, per descomptat, arriben
els tradicionals panellets. Al nostre obrador els fem dun en un, a m, amb
ingredients ecolgics i seguint la recepta ancestral de sempre.

Ja s aqu el dol tpic de la festivitat de Tots Sants!

La tradici mana degustar els panellets el dia abans acompanyats de castanyes torrades i vi dol, tot i que s habitual consumir-ne tant uns dies abans com desprs.
Els ingredients bsics que es necessiten per preparar
la base autntica dels panellets sn simplement ametlles
i sucre. Ni ms ni menys. Si es respecta aquest duet el
resultat s del grat de tothom, i aix els preparem al nostre
obrador. No obstant aix, quan a aquesta base shi afegeix
patata, moniato o fins i tot farina, el gust i la textura deixen de ser els originals i els dolos resultants es ressequen.
Per evitar-ho, hi afegeixen determinades substncies, com
sucres invertits: un tipus dendolcidor que a ms dendolcir
ret la humitat, la qual cosa fa que els panellets aguantin
ms temps a les botigues. En canvi, el motiu per qu els
de Veritas es mantenen tendres durant dies s un altre: ni
lametlla ni el sucre sendureixen. Per descomptat, tampoc
utilitzem sucres qumics, i a la recepta que seguim noms
hi t cabuda matria primera natural i ecolgica.

EL GAZPACHO
ECOLGICO
QUE SABE.
GIC
L O

% ECO
100

el nostre
forn

Amb molt de gust

Partint duna bona base s fcil aconseguir una varietat

saborosa i de qualitat. Aix, a la barreja dametlla i sucre
(coneguda amb el nom de massap) sincorporen els ingredients que proporcionaran al panellet el gust desitjat: cacau, coco, xocolata, maduixa... Encara que, sens dubte, les
grans estrelles sn, principalment, els de pinyons, seguits
pels dametlles. En tots dos casos simplement es cobreix el
massap amb el fruit sec que hgiu triat. Un procs manual
i artes que es porta a terme en lltim moment.

La base dels panellets artesans

de Veritas noms cont ametlla i sucre,
i en cap cas shi afegeix ni patata
ni moniato

COMO CUIDARTE
CULTIVAR ECOLGICO
MANTENER EL SABOR DE SIEMPRE
WWW.BIOSABOR.COM
22

23

reportatge

La carn dels Pirineus

Sabor intens, bon color, textura ferma, poc greix... Aquestes sn noms
algunes de les propietats de la carn ecolgica dels Pirineus que pots trobar
a les nostres botigues i que procedeix de vedelles i xais criats en llibertat
i alimentats de manera natural.
Ecolgica dels Pirineus. La Pobla de Segur. Lleida

Sabies que, les cries creixen en llibertat al costat de la mare alimentant-se de llet materna i complementant la seva
dieta amb pinso ecolgic

24

25

La ramaderia ecolgica est associada a animals que

pasturen a laire lliure i mengen de forma equilibrada i saludable sense cap transgnic ni antibitic. Aquestes dues
premisses sn absolutament certes i imprescindibles, per
no sn les niques. En la criana es garanteix el benestar
de lespcie, tant la finca com lescorxador es regeixen per
una estricta normativa, i la protecci de lentorn s una
condici imprescindible en tot el procs.
Des del 2004, Ecolgica dels Pirineus (finca situada a
la Pobla de Segur) s el nostre principal provedor de carn
eco: vedella i xai amb un sabor i una textura nics i criats
sota el control i la certificaci del Consell Catal de la
producci Agrria Ecolgica (CCPAE). Marc Chimisana,
fill de ramaders, ramader i fundador de lempresa, explica
que va decidir posar en marxa lempresa per especejar i
comercialitzar la carn que produen els seus pares: Al cap
de poc rebem el guard Emprenedors, i el 2004 el premi
de Millor Empresa alimentria Espanyola 2004 en la categoria de producci agrria ecolgica. A ms, prcticament
des del primer dia vam comenar a collaborar amb Veritas, fet que ens va permetre arrencar amb fora i assolir de
seguida el volum necessari per garantir lxit del negoci.

Ecolgica del principi a la fi

La clau per poder garantir la millor qualitat s controlar

el procs de forma integral. Els avantatges docupar-nos
de tots els passos, des del naixement fins a lenvasament,
implica la garantia absoluta del compliment de tots els requisits i el fet de poder oferir al consumidor un producte
extraordinriament saludable, afirma Chimisana.

Ni hormones ni antibitics. Una altra de les particularitats s el tractament sanitari que rep el bestiar. Ni
es vacuna ni se li donen antibitics, i quan un animal es
posa malalt es cura noms amb remeis homeoptics. Chimisana s rotund en aquest punt: Les malalties a la nostra
finca sn molt escasses, ja que la bona alimentaci i les
ptimes condicions de vida potencien el sistema immunitari del bestiar, la qual cosa evita infeccions i malalties. I,
per descomptat, en cap cas els administrem hormones per
accelerar-ne el creixement. Aquestes substncies motiven
que els animals retinguin lquids, i aix provoca que quan
la carn no ecolgica es cuina deixi anar molt lquid, al contrari del que passa amb lecolgica, que no sencongeix en
absolut quan la posem a la paella.
Tot sota control. Igual que es presta la mxima
atenci als processos relacionats amb els animals, les
installacions estan dotades de la tecnologia ms avanada per garantir la mxima eficincia per controlar el cicle
complet. Aix, sabem en tot moment quin s lestat dels
animals durant els processos de selecci, cria i engreix,
aix com les circumstncies en qu sha realitzat el sacrifici
i els processos posteriors.
Respecte al medi ambient. Ser sostenibles s un objectiu primordial. Minimitzem consums, generem energia
renovable mitjanant plaques solars fotovoltaiques, cultivem bona part dels cereals amb qu alimentem als nostres
animals i fem servir els fems per abonar aquests cultius,
tancant el cercle. Tot aix evita la degradaci i contaminaci de lecosistema, alhora que promou la protecci del
medi ambient, la sostenibilitat del sl i la biodiversitat.

Tranquillitat i bons aliments. Marc somriu feli

quan parla dels seus animals, com ell diu. Els nostres
animals creixen lliurement en paratges naturals de lAlt
Pirineu, en contacte amb la natura i en espais verges: fan
exercici, estan sans i mengen de manera natural i equilibrada. Les cries lactants salleten de les seves mares fins que
comencen a alimentar-se amb pastures, farratges i pinsos
ecolgics, elaborats amb cereals eco cultivats per nosaltres
mateixos. Igualment, es respecten els cicles reproductius i
es rebutgen les tcniques no naturals de sincronitzaci del
zel, la transferncia dembrions i la manipulaci gentica.
Sabor molt saludable. Ecolgica dels Pirineus t un
equip de persones que treballa en estreta collaboraci
amb la Universitat de Lleida, amb lobjectiu de millorar
dia a dia la naturalesa de la carn. Aix, sha aconseguit que
tingui un alt nivell dinfiltraci o greix intramuscular, com
el que trobem al pernil ibric, caracterstica que li confereix ms suculncia, sabor i tendresa. Igualment, t un alt
nivell de greixos insaturats i aporta cids grassos omega-3
i omega-6. A diferncia del greix saturat, linsaturat no eleva els nivells de colesterol a la sang i, en general, millora
la salut cardiovascular.

Proteccin y Cuidado 100% Natural,

desde el primer da.
Respetamos la delicada piel del beb cuidndola de la manera ms suave y segura.
Con ingredientes Bio. Sin derivados del petrleo, sin parabenes, sin conservantes, sin perfumes sintticos.
26

27

Carn supertendra

La vedella ecolgica aporta protenes dalta qualitat, s

una gran font de minerals i vitamines i cont cids grassos
insaturats que lorganisme no s capa de fabricar per si
mateix. Fins als 7 mesos de vida, els nostres vedells creixen en llibertat al costat de la mare alimentant-se de llet
materna i complementant la seva dieta amb pinso ecolgic a base de blat, ordi, sgol, psols i civada. Dels 7 als
10 mesos comena la fase dengreix a porta oberta i als
10 mesos es passa a lengreix a porta tancada. La finalitat daquest ltim perode a porta tancada s aconseguir
un percentatge mnim de greix per tal que tingui un gust
ptim. En tots dos casos salimenten de pastures naturals
i pinso eco.
A la cuina. A la planxa, guisada, arrebossada, amb
salsa... Els seus diferents talls i preparacions ocupen un
lloc de privilegi en qualsevol dieta. A Veritas trobars fi-

let, bistec de primera, carn a la brasa, ossobuco, estofat i

entrecot, a ms de carn picada i hamburgueses.
Hamburgueses que es tallen amb forquilla. Estan
disponibles en dos formats (el tradicional i el mini) i no
porten cap tipus dadditius qumics ni colorants artificials.
Elaborem la versi clssica, una altra amb all i julivert,
una tercera amb formatge i una altra amb xiitake. La meva
recomanaci s fer-les a la planxa amb unes gotes doli,
per posant-les a la paella quan estigui ben calenta. Sn
delicioses i es desfan a la boca.

El be de la terra

Ens trobem davant un valus producte que forma part

de la gastronomia mediterrnia des de fa segles i s una
de les carns vermelles ms apreciades grcies al seu sabor
inconfusible i la delicada textura. T protenes dalt valor
biolgic, s rica en vitamines del grup B i destaca pel seu
contingut en ferro i fsfor. Fins als 2 mesos de vida, els

bens lactants estan sempre al costat de la mare, i dels 2

als 3 mesos t lloc la fase dengreix. La finalitat daquest
ltim perode, igual que passa amb els vedells, s atorgar
a la carn una petita proporci de greix, ja que si s massa
magra no agrada a tothom, aclareix Marc Chimisana.
A la cuina. Espatlla, pit, coll, garr, costelles... Qualsevol part que es tri admet tant preparacions senzilles
com receptes sofisticades. Pel que fa al punt just de cocci, s quan linterior s vermells, en cas contrari es pot
assecar i endurir.

La nostra carn t un alt nivell de

greix intramuscular, com la del
pernil ibric, fet que li confereix
ms suculncia, sabor i tendresa
Marc Chimisana

28

29

estil
de vida

Gaudeix de la tardor
amb energia

Amb la baixada de les temperatures arriba el moment de prestar atenci a

un rgan sovint desconegut i oblidat: la melsa. Segons la medicina xinesa,
regula el transport i la transformaci dels aliments, i el desequilibri de les
seves funcions pot provocar molts desordres digestius: diarrea, restrenyiment,
dolor abdominal, nusees, vmits...

Si hi ha un rgan que t una rellevncia especial dins la

medicina tradicional xinesa s la melsa, que exerceix dues
funcions destacades: la transformadora, que extreu els nutrients dels aliments, i la transportadora, encarregada de
conduir els nutrients fins on han darribar. Igualment, la
disciplina oriental considera que en aquesta poca de lany
hem de prestar-hi una atenci especial per poder-nos beneficiar del benestar que proporciona el seu bon funcionament i fixar-nos b en els mbits en qu incideix:
Notes ms cansament de lhabitual? La melsa extreu
lenergia dels aliments per poder nodrir els teixits del cos,
especialment els msculs. Quan els msculs no estan ben
nodrits saprimen i sentim una sensaci de cansament, especialment a les regions amb ms massa muscular, com la
cara anterior de cuixes i braos. Consegentment, disminueix la capacitat de fer activitats motores.
Fas mala cara? Quan els msculs no estan ben nodrits
apareix la sndrome denfonsament de lenergia de la melsa,
que es manifesta amb la caiguda dels rgans. Per no noms es
veuen afectats els interns, la sndrome sestn a totes les parts
de la cara i el cos: pit, papada, parpelles, boca... Aix, mantenir
la melsa en bon estat garanteix un aspecte jove i vital.
Se tinfla lestmac desprs de menjar? La gana s
una funci coordinada entre la boca, la melsa i lestmac.
Si aquests dos ltims funcionen adequadament, la sensaci de gana ser normal, per quan la melsa t deficincia
denergia ens sadollem rpidament i, al mateix temps, patim una distensi o inflor abdominal com si estigussim
esperant un nad.
Et resulta difcil mantenir la concentraci? El bon
funcionament de la melsa activa la capacitat de pensar,
estudiar i memoritzar. En cas contrari, tindrem dificultats
per concentrar-nos i planificar adequadament.

- Aliments que cal evitar. s aconsellable eliminar de la dieta sucres, dolos, begudes gasoses i alcohol.
La importncia de mastegar b. Si no es mastega
el menjar correctament, a lestmac li costar ms digerir
els aliments i la melsa estar sobrecarregada. Una manera
de no diluir els sucs gstrics s no beure gaire durant els
pats i limitar-nos a un got petit daigua o una infusi (de
te verd, per exemple). I recorda sopar poc i unes tres hores
abans danar a dormir.
Amb ordre i concert. Per assegurar una melsa en
perfecte estat conv establir una rutina i no saltar-se-la.
Cal menjar a intervals regulars, la quantitat justa (ni molt
ni poc) i ingerir les protenes necessries, ja que si fem el
contrari nestarem forant la capacitat i portarem la melsa
a un estat de deficincia.

La melsa en harmonia

En resum, si el funcionament de la melsa no s correcte, apareixeran alteracions digestives com disppsia, clon
irritable, males digestions, flatulncies, distensi abdominal, gana irregular, excrements pastoses o soltes, alteracions per carncia (anmia i desnutrici) i tamb retenci
de lquids i sobreps. A nivell mental i anmic notarem
confusi, falta de memria, hipersmnia o excessiva somnolncia i, en general, un gran esgotament fsic i psquic.
Per evitar aquestes conseqncies tan nefastes s fonamental cuidar-la i tonificar-la. Un cop enfortida gaudirem de
digestions perfectes, gana regular i bon moviment peristltic
intestinal, a ms destar en plena forma a tots els nivells.
El menjar, calent. Procura ingerir aliments calents i
secs, i per calents sentn tant els que shan escalfat com
els que per la seva naturalesa intrnseca generen calor (all,
pebre, gingebre, carn).
- Aliments recomanats: mill, ceba, carbassa, col, brquil i cigrons,
sn alguns dels aliments que tonifiquen la melsa, per recorda triar coccions com el vapor o estofats no gaire llargs.
Plats freds? No, grcies. Un excs daliments freds
(amanides, sucs de fruita) quan baixen les temperatures et
pot alterar les funcions, fet que causa problemes digestius
i falta denergia en general.

30

31

novetats

Aigua de coco

Bastonets de verdures Veritas

Nova aigua de coco pura i fresca, sense pasteuritzar, de la marca

Romantics. Destaca el seu alt contingut en potassi i antioxidants.

Seguim ampliant lassortiment de refrigeris saludables marca Veritas. En

aquesta ocasi introdum les varetes de verdures. Amb base de farina de blat de
moro, de patata i darrs, pots gaudir despinacs, tomquet i remolatxa amb un
punt de crcuma.

Superaliments dEl Granero

Els superaliments sn ingredients naturals que proporcionen un
benefici addicional a altres aliments, ja que la seva proporci de vitamines, protenes, minerals o fibra s superior a la majoria. Per aix, ens
agrada molt anunciar-te que la nostra gamma de superaliments creix
dia rere dia.
Per exemple, pots trobar a totes les nostres botigues el LAX, ideal
per millorar el trnsit intestinal grcies a la seva aportaci de fibra
(cont seg de blat, psyllium i llavors de xia mltes) o lANTIOX, una
barreja formulada per obtenir el mxim poder antioxidant (elaborat a
partir de rosa mosqueta, atzerola i maqui).
Inclou-los als teus sucs i batuts o escampals per damunt dels cereals i les verdures.

32

Flocs de civada sense gluten

Incorporem al nostre assortiment els flocs de civada fins sense gluten marca Veritas.
La civada s un cereal recomanat per aportar energia a lorganisme, facilitar la digesti,
reduir el colesterol i estimular el funcionament del sistema nervis.
Utilitza-la per esmorzar en forma de porridge o inclou-la en cremes i sopes.

Crema de cacau i avellana

De la m de Finestra Sul Cielo arriba la nova crema de cacau i avellana sense
lactosa ni oli de palma.
Gaudeix-ne en les teves receptes ms dolces!

33

els consells
den Xevi

Qu passa durant el cicle menstrual?

Al llarg del cicle femen les dones experimenten una

pujada i una baixada dels nivells destrgens i, consegentment, una activaci diferent dels receptors i una qualitat
diferent dels teixits del cos segons el dia. El motiu s que
les oscillacions poden alterar el control neuromuscular i
les diferents activitats fsiques sexecuten duna forma diferent en funci del moment del cicle.

Xevi Verdaguer
Perqu... ets responsable de la teva salut.
psiconeuroimmunleg # www.xeviverdaguer.com

Tens sovint lesions musculars?

Et torces el turmell com si res? Notes molsties als tendons dels adductors
dels malucs o a la planta del peu? Ets dels que sempre tens a prop un
ibuprof o un paracetamol per alleujar els dolors? Aix no s normal, i la
resposta, un cop ms, la trobem als estrgens.

Lexcs destrgens, una coneguda hormona femenina,

ens predisposa a patir lesions de lligaments i inflamacions
musculotendinoses. De fet, sha comprovat en diferents
estudis limpacte que tenen les hormones sexuals en el
control postural, la coordinaci muscular i lequilibri. Tot
i aix, el seu predomini afecta de manera diferent homes i
dones: els primers ho sabran si acumulen greix a les mames
i malucs, si tenen hemorroides o si els han operat de la vescula biliar, per exemple. En canvi, les segones ho notaran
perqu pateixen de dolors premenstruals, mames fibroses,
miomes, ansietat o depressi, contractures, mal de cap de
repetici, retenci de lquids, cansament...

34

El nostre principal estrogen, el 17-beta estradiol, t

receptors al teixit connectiu del cos hum i senllaa
amb el seu receptor quan hi ha activitat hormonal.
Igualment, sabem que els estrgens influeixen en el
sistema immunitari i el creixement dels teixits, alhora
que provoquen canvis en la circulaci sangunia (Mnica Brauer et al. 2015). I tamb som conscients que
els receptors destrgens beta i els receptors destrgens
alfa sn presents al teixit muscular, els lligaments i els
tendons del cos, tal com es va demostrar als estudis realitzats per Lemoine el 2003, Huijing el 2005 i Zazulak
el 2006.

Fase follicular. Al principi daquesta fase, s a dir,

des del primer sagnat menstrual fins al sis dia, hi ha uns
nivells baixos de progesterona i estrgens a la sang. Per
a partir daquest dia fins a lovulaci (dia 14) els estrgens
van augmentant i arriben al seu nivell mxim durant els
dies de lovulaci.
Fase ltia. Des del dia 15 fins a larribada de la menstruaci, la progesterona est ms elevada, mentre que els
estrgens experimenten una doble baixada.

La influncia dels estrgens

La fscia plantar o planta del peu s ms laxa durant

lovulaci (quan els estrgens assoleixen el seu nivell
mxim), i aquesta laxitud implica que el peu s ms llarg i
hi ha menys equilibri. De fet, s curis que una gran part
desquinos i caigudes passen quan sovula, ja que com que
la fscia plantar i els lligaments del genoll sn ms elstics, queda afectada lestabilitat. En canvi, en menstruar,
la dona t una llargada de peu menor, menys laxitud a la
planta del peu i ms bona estabilitat.
Aix, s interessant observar com moltes noies amb excs destrgens i dolors premenstruals tenen freqentment
esquinos de lligaments, per malauradament el tractament rehabilitador es realitza com si aquell teixit lesionat
estigus allat de la influncia de les hormones. De la mateixa manera, les lesions del genoll sn entre 2 i 8 vegades
ms freqents en les dones que en els homes, i ho sn ms
durant la menstruaci, quan els estrgens estan baixos i els
teixits sn menys elstics.
Pel que fa als nois, que normalment tenen menys estrgens, solen tenir la fscia plantar menys elstica, ms
estabilitat lligamentosa i postural i, per tant, tenen menys
lesions per esquinos. No obstant aix, pateixen ms inflamacions mesofacials, com la fascitis plantar, que pot
evolucionar en un esper.

Durant lovulaci els lligaments sn ms

laxos i, per tant, la dona necessita ms
control motor per mantenir una postura
estable

Ms informaci.

xeviverdaguer.com

35

tcniques
de cuina

Pertany a la subfamlia de les cols Brassica oleracea,

de fulles verdes i carnoses. En aquest mateix grup tamb
trobem hortalisses com el brquil, la coliflor i les cols de
Brusselles. Es cull durant els mesos dhivern (entre novembre i mar), ja que el clima fred en millora la qualitat. Igual
que les cols tradicionals, la podem introduir en una infinitat delaboracions culinries, sempre tenint en compte
que t un sabor caracterstic que destaca en qualsevol plat.
Abans de comprar-ne hem de tenir present que hi
ha diferents varietats de kale, per poder triar la que ms
sadapti a les nostres receptes favorites. Sigui quina sigui
lescollida, ha de ser molt fresca i tenir el tronc ferm i les
fulles de color intens. Si s seca o ha adquirit un to verd
fosc marr vol dir que la pea s vella i, per tant, t menys
nutrients. Com passa en la majoria de fulles, com ms petites sn, ms tendres i de sabor ms suau.

Mireia Anglada
Cuinera professional # mireiaanglada.com

Secrets dun
superaliment

Curly kale. De color verd i amb les fulles arrissades,

s la varietat ms coneguda. Es caracteritza per tenir un
paladar dol i suau, i s la ms utilitzada per preparar els
famosos kale xips.
Lacinato kale. Les fulles sn estretes, altes i de textura rugosa, amb una forma que recorda les de les bledes,
per molt ms gruixudes. De color verd fosc (de vegades
una mica blavs), tamb se la coneix com a toscana o dinosaur (a causa de les rugositats de les fulles).
Redbord kale. s una mica ms dura que la primera i
criden latenci les seves fulles duna tonalitat lila.

Darrerament hem sentit a parlar molt de la col kale, una varietat de col
arrissada que sha convertit en el vegetal per excellncia en la nova gastronomia
saludable grcies a les seves moltes possibilitats a la cuina i la seva gran
capacitat nutritiva. Totes i cadascuna de les seves fulles posseeixen una aclaparadora
concentraci de vitamines i s una de les verdures ms riques en ferro.

veritas abril 2016 copy.pdf 1 15/03/2016 11:35:29

CM

MY

CY

CMY

36

Vols saber ms?

Taller de cuina. Intensiu de tcniques de cuina:

Les verdures. Mireia Anglada
Dissabte 8 doctubre de 11.00 a 13.30h
Preu 30e amb val de descompte de 10e.

RESERVA a

A la cuina

Perqu es conservi millor cal netejar b les fulles (amb

lobjectiu deliminar restes de terra i brutcia), escrrer-les
en una centrifugadora denciams (per evitar que lexcs
dhumitat les podreixi) i conservar-les en un recipient hermtic. Hi ha qui prefereix guardar-les sense rentar perqu
es conserven ms temps, per encara que s cert, si es tria
aquesta opci no shan de barrejar amb altres productes a
la nevera per evitar contaminaci.
En general, s aconsellable tractar les tiges i les fulles
com si fossin dos ingredients diferents: les tiges solen ser
dures i una mica fibroses, de manera que les coccions de
les dues parts sn totalment diferents.
Sucs detox. Qualsevol tipus de kale s ideal per elaborar un suc nutritiu i alcalinitzant que ens permeti comenar el dia amb energia. El podem combinar al gust
amb altres vegetals: el ms tpic s el que, a ms de kale,
cont api, cogombre i poma.
Xips cruixents. Les fulles de curly kale (col arrissada)
sn ideals, perqu com que tenen poca aigua es deshidraten amb ms facilitat. Noms sutilitzen les fulles (sense les
tiges), sestenen en una safata de forn, es reguen amb oli
doliva i senfornen a 180-200 C durant uns minuts, fins
que cruixin. Una idea per potenciar el sabor de lsnack s
afegir-hi formatge o altres ingredients, tant salats com dolos, i per caramellitzar les fulles s recomanable utilitzar

melassa, perqu queden ms cruixents. Una altra opci s

deshidratar les fulles, si b es necessita ms temps, ja que
la transmissi de calor s menor.
Amanides i saltats. Un bon consell s macerar abans
les fulles. Per exemple, si les deixem en vinagreta durant
uns minuts es trenca la duresa i queden espectaculars.
Tamb sn ideals per a saltats curts amb altres verdures. O
simplement ben fregides.
Guisats i sopes. En aquest cas, s ideal la varietat lacinato kale, ja que en cru resulta molt dura al paladar. Sha
de cuinar com qualsevol altra verdura de fulla, com ara els
espinacs o les bledes, i es recomana duna banda afegir sal
a la cocci, perqu no es perdi la clorofilla, i de laltra,
no guisar-la gaires minuts: els justos per trencar la fibra i
que sigui ms digestible. Recorda que com ms llarga s
la cocci, ms nutrients es perden, i que la majoria de vitamines que cont sn liposolubles: per tant, la cocci no
ha de durar ms de 5 minuts i sha de fer en aigua de bona
qualitat per poder-la reutilitzar desprs.
Salses. Les fulles escaldades i refredades sn
excellents per elaborar salses tipus pesto i acompanyar
arrossos o pastes. Aix, saltades amb una mica dall, queden
excepcionals per servir amb carns, i si se salten amb oli de
coco sn la millor guarnici de qualsevol peix.

10 preguntes a... Mireia Marn

Foto: Laura LLargus

1. Un ingredient imprescindible en el teu dia a dia.

Encara que soni molt clssic: un bon oli doliva
verge extra
2. Un ingredient per a ocasions especials.
El safr, per lautntic! s una espcia molt cara,
per s lgic, si pensem que per obtenir un quilo
de safr sec cal collir 120.000 flors. A la cuina dna
un toc especial tant als plats salats (arrossos,
cremes, sopes i guisats) com als dolos (gelats,
bescuits, pdings...).
3. Una msica per cuinar.
Tinc una llista a Spotify amb canons molt variades
per animar les meves receptes, per les que mai
fallen sn Nouvelle Vague i Pink Martini.
4. Tres paraules que defineixin qu s la cuina per
a tu.
Cuidar-se, compartir, gaudir.
5. Una ciutat per delectar-te amb la seva gastronomia.
Londres. Perqu hi ha una varietat increble de
restaurants de tot el mn i cada dia pots viatjar
pels sabors ms diversos.

Coneix-la
a Terra Veritas!

6. Un plat que et porti records.

El fricand, un plat tpic dels diumenges amb el
qual gaudia sucant-hi pa.
7. El teu ltim descobriment culinari.
El nap daikon. Molt remineralitzant i tamb
dirtic! Lutilitzo marinat per a les amanides o
tamb per fer sopes.
8. Un dol casol per mimar-te o mimar alg.
Les meves magdalenes despelta amb taronja, mai
em fallen.
9. Un truc de cuina...
Les llavors (de lli, xia, ssam...) soxiden rpidament. Per conservar-ne intactes les propietats les
molc amb un molinet i les guardo al congelador en
pots hermtics.
10. Si ens convidessis a casa teva a sopar, qu
cuinaries?
Com a aperitiu faria rodanxes de carbass cruixent
amb parmes i un hummus de remolatxa amb bastonets de pastanaga. Desprs, una amanida despinacs
i bacall amb chutney de mango i fruita seca. I per
postres, una cosa lleugereta, com un carpaccio de
pinya amb amaniment de menta i gingebre.

Vols saber ms?

Activitats doctubre

ACTIVITATS DE CUINA, NUTRICI I BENESTAR

En totes les activitats, entreguem un val de 10 per utilitzar
en les nostres botigues
Dissabte 1
Ioga & EcoBrunch. StralaBCN
Preu: 25 e. Horari: 11.30-13.30 h
Dilluns 3
Els superaliments a la teva cuina
diaria. Mireia Anglada
(El Granero)
Preu: 20 e. Horari: 19.00-20.30 h
Dimarts 4
Ritual de bellesa japons (massatge kobido + tes antiox).
Mireia Marn + Carlos Ruiz
Preu: 20e. Horari: 18.30-20.00 h
Dijous 6
Sopar Radiant. Sintete Radiante
Preu: Consultar. Horari: 19.0022.30 h
Dissabte 8
Intensiu de tcniques de cuina:
Les verdures. Mireia Anglada
Preu: 30e. Horari: 11.00-13.30 h
Dilluns 10
Amarant: el cereal asteca supernutritiu. Mireia Anglada
Preu: 20e. Horari: 19.00-20.30 h

Dimarts 11
Detox integral, cos i ment.
Mareva Gillioz
Preu: 25e. Horari: 18.30-20.30 h
Dijous 13
B-tardes. Tardes que inspieren.
Preu: Gratut. Horari: 18.30-20.00 h
Dilluns 17
Aprn a cuinar amb lalga
cochayuyo. Mireia Anglada
Preu: 20e. Horari: 19.00-20.30 h
Dimarts 18
Elabora els teus productes de cosmtica per purificar i revitalitzar.
Elisenda, de Mamitabotanical
Preu: 25e. Horari: 18.30-20.30 h
Dijous 20
Introducci a la gimnstica hipopressiva. Postural Fit
Preu: 10e. Horari: 17.00-18.00 h

Dilluns 24
Camp, cuina, taula. Cicle de
dilegs comestibles entre xef
i productor: Xavier Pellicer
(Celeri) i Joan Salicr
(Inclou conferncia i degustaci)
Preu: 20e. Horari: 19.00-21.00 h

ESPECIALS
SEMINARI DE SALUT INTESTINAL
Luca Redondo i Jess Sanchs
Horari:
Divendres 14. 16.00-20.00 h, Dissabte 15. 9.30-14 h / 16-19.30 h.
Preu: 180e
LES CLAUS PER SENTIR-TE
RADIANT
Pilar Bentez, de Sintete
Radiante
Curs de 6 sessions de 2 hores, els
dijous a la tarda. Inici: dijous 13
Preu: 240e

Divendres 21
Sessi de meditaci en cercle de
dones amb Pilar Bentez. Pilar
Bentez, de Sintete Radiante
Preu: Consultar. Horari: 19.00-20.00 h

Classes de Strala Ioga. Inscripcions a www.stralaspain.com. Dimarts de 14.15h a 15.15h i Dijous de 9.30h a 10.30h

En tots els tallers de cuina es degusten els plats que es preparen

Ja pots consultar la programaci a travs de la pgina web www.terraveritas.es
i reservar plaa a la sessi que tris!

Ritual de bellesa japons (massatge kobido + tes antiox). Mireia Marn + Carlos Ruiz

Dimarts 4 doctubre de 18.30 a 20.00h. Preu 20e amb val de descompte de 10e.
Dietista i health mentor
38

RESERVA a
39

a propsit
de...

Avui mengem pasta!

avui ens ocupem de les dones i dels celacs

Estrgens baixos? Equilibra la dieta

A partir dels 40 anys les dones veuen com disminueix progressivament el
nivell destrgens. Tot i que la menopausa encara pot quedar lluny, val la
pena parar atenci a aquesta petita hormona que, quan est massa baixa,
pot portar-nos grans problemes.

Adores la pasta i no pots passar sense? Si ets celac o pateixes sensibilitat

al gluten no cal renunciar a un bon plat del teu menjar preferit. Tens moltes
opcions al teu abast!

Quan hi ha un diagnstic de celiaquia s molt important ser estrictes a lhora descollir la pasta alimentria.
Aquest aliment, tan acceptat per nens i grans, forma part
de la base de la dieta mediterrnia, i quan s integral aporta una bona quantitat de carbohidrats dabsorci lenta que
ens ajudaran a reposar energies. Per aix, i tot i ser celacs,
s recomanable no excloure-la dels mens si volem seguir
una alimentaci equilibrada i saludable.
Els estrgens compleixen un paper essencial, ja que regulen el cicle menstrual i ajuden a mantenir en bon estat el
cor, els ossos, els msculs, la pell i fins i tot els cabells. Els
ovaris sn els principals encarregats de produir-ne, per
les glndules suprarenals tamb sencarreguen de segregar
aquesta hormona, que sol variar segons el moment del cicle menstrual, per sempre dins dels parmetres normals.
A ms duna incipient menopausa, hi ha altres motius que
poden provocar que disminueixi el nivell destrgens. Per
exemple, haver passat per un procs de quimioterpia o radiaci, practicar exercici en excs, patir trastorns alimentaris
o tenir un pes baix lligat a una quantitat de greix corporal
insuficient. Els seus efectes es fan notar amb problemes com

la falta de menstruaci i dovulaci o el desenvolupament de

malalties i trastorns gentics, especialment en dones joves.

Soja, ssam, cacauets ...

Si b tractar els estrgens baixos s un tema mdic,

pot ajudar incloure en la dieta alguns aliments rics en estrgens naturals, els fitoestrgens (com les isoflavones).
La dosi diria recomanada est entre 35 i 70 mg/dia, una
quantitat que es pot obtenir amb una raci de tofu duns
100 g o a partir de 30 g de cacauets. Fes lloc a la cistella de
la compra per a tots els segents aliments i en poc temps el
teu equilibri hormonal millorar: soja i derivats (tofu, miso
i begudes de soja), alfals, espinacs, llavors de lli i ssam,
iuca, cacauets, infusions de trvol vermell i te verd.

40

Ms informaci
1. Beguda de soja. Monsoy
2. Tofu. Natursoy
3. Lli marr. Ecobasics

No al blat. s imperatiu evitar el blat en totes les seves varietats, incloent-hi lespelta i el kamut. Altres cereals
prohibits sn lordi, la civada i el triticale.
Revisa les etiquetes. s imprescindible fer-ho, no
noms per descartar els cereals amb gluten, sin tamb per
desestimar els ingredients i additius que poden contenirne. Smoles, protenes vegetals hidrolitzades, extractes
de llevat, espcies, aromes i extractes de malta poden ser
localitzats sota els codis E-1404, E-1410 i E-1412, i tamb
els successius acabats en 13, 14, 20, 33, 40 , 42 i 50.
Compte amb els processats. Algunes pastes fabri-

Societat Internacional de Menopausa (SIM) / www.

imsociety.org
www.isoflavones.info

1. Fideus de fajol i batata. King soba

Mireia Marn Antn

Dietista i experta en Nutrici

cades industrialment tenen una versi sense gluten, per

estan molt processades i solen afegir greixos per suplir la
falta delasticitat que el gluten aporta de forma natural. El
ms recomanable s triar sempre cereals integrals ecolgics delaboraci artesanal i rebutjar les farines refinades.

Ni un risc a la cuina

Actualment hi ha un bon assortit de pastes ecolgiques

sense gluten: les ms habituals sn les de blat de moro i
arrs, per tamb en pots trobar de quinoa, amarant, mill
i fajol.
Un cop triada la varietat, toca cuinar-la. s recomanable respectar el temps de cocci indicat pel fabricant
a letiqueta (si la prefereixes al dente, el temps just o una
mica menys) i extremar les precaucions per evitar la contaminaci creuada. Per tant, procura tenir els estris nets si
abans han estat en contacte amb aliments amb gluten. Finalment, les teves receptes guanyaran en sabor i seran ms
saludables si les acompanyes amb verdures fresques, espcies ecolgiques i un bon raig doli doliva verge extra.

Busca lespiga barrada

Quan compris pasta sense gluten busca el smbol
internacional regulat per la Societat dAssociacions
de Celacs dEuropa, que garanteix que el producte
posseeix uns nivells de gluten inferiors a 20 ppm.
Perqu tingui validesa ha danar acompanyat del
nmero de registre concedit per lassociaci.

Ms informaci
https://ods.od.nih.gov/factsheets/Calcium-DatosEnEspanol/

41

benestar
bellesa

El valor de las diferencias

Superalimentos:
nuevos aliados para
tu alimentacin

La piel absorbe todo lo que aplicamos sobre ella, de modo que la cosmtica
natural es la mejor opcin para cuidarla. Elaborados con ingredientes
vegetales, sin qumicos y respetando el medio ambiente, los geles
y champs ecolgicos respetan el equilibrio cutneo, no provocan
reacciones adversas y dejan la dermis sana, purificada y revitalizada.

La opinin de quienes usan geles y champs ecolgicos

durante el aseo diario es unnime: en poco tiempo tanto la
piel como el pelo ganan en hidratacin, suavidad y salud. El
motivo hay que buscarlo en sus ingredientes, que son aceites
vegetales prensados en fro, extractos de hierbas de cultivo
ecolgico y materias primas biodegradables. Todos ellos se
combinan con modernos y siempre sostenibles procesos de
elaboracin.

La primera impresin (no) es la que cuenta

Dicen que la primera impresin es la que cuenta, pero

no siempre es cierto. Y as sucede en este caso: puede que
al usar un gel o un champ ecolgico la primera sensacin
sea de sorpresa, ya que suele ser diferente a la que provoca
el producto no ecolgico. Maita Murillo (una de las socias
fundadoras de la empresa especializada en cosmtica de ltima generacin que elabora los productos Viridis) explica
que esa diferencia se debe precisamente a la pureza de sus
componentes y a la ausencia de qumicos. Por ejemplo, hacen menos espuma y sus fragancias son mucho ms delicadas.

Por qu su aroma es ms sutil? En su formulacin slo

se usan perfumes naturales, lo que significa que utilizan nicamente combinaciones olfativas que se pueden obtener directamente de la naturaleza (plantas, algunas frutas) y nunca
se aaden notas olfativas artificiales. Esas notas artificiales son
muy usadas en cosmtica no ecolgica para aportar fantasa y
llamar la atencin del consumidor, pero se alejan totalmente
del concepto de naturalidad.
Por qu hace poca espuma el champ ecolgico? Es
cierto que hace menos espuma, pero es ms cremosa, ms
blanca y de pompas pequeas y compactas. Los champs
eco utilizan bases lavantes muy suaves basadas en detergentes naturales, la mayora de los cuales son de origen vegetal,
como derivados de aceites de coco, palma, maz... Y aunque
hacen menos burbujas aseguran una correcta higiene y cuidado del cabello. En cambio, la mayora de detergentes artificiales derivan del petrleo o de fuentes no naturales y, a
pesar de tener la caracterstica de hacer una gran cantidad de
espuma, generalmente son ms agresivos para el pelo y la piel
y nada respetuosos con el medio ambiente.

42

La espuma se produce por los tensioactivos, unos detergentes que en el caso de los champs pueden ser aninicos,
no inicos y anfotricos. En general, cuanto ms aninicos
son los tensioactivos ms espuma hacen y ms irritables son.
El resultado es una burbuja ms grande y que se rompe muy
rpidamente. Los champs ecolgicos no utilizan tensioactivos aninicos, sino anfotricos (que disminuyen muchsimo
el poder irritante) y no inicos, que tienen una gran compatibilidad cutnea y son conocidos como tensioactivos verdes.
Por qu los acondicionadores eco tienen un tacto
menos sedoso? Tanto los acondicionadores como los champs ecolgicos usan emolientes naturales. Hablamos de aceites, mantecas y otros activos vegetales que suavizan y desenredan el pelo de manera natural. En ningn caso se usan ni
siliconas ni activos sintticos que, pese ser muy eficaces, no
son tan respetuosos con el entorno ni con el propio cabello
como los componentes de los productos ecolgicos.

2
3 4

5 6

7 8

Los superalimentos son alimentos que proporcionan un

beneficio adicional, ya que la proporcin de ciertas vitaminas,
minerales, protenas o fibra que contienen es superior a la de
la mayora de alimentos. Incorporar los superalimentos a tu
alimentacin es muy sencillo: para ello es mejor consumirlos
en polvo y de cultivo ecolgico. Los superalimentos en polvo
pueden aadirse a la leche, las bebidas vegetales, los zumos
o los yogures. Tambin pueden utilizarse para elaborar ricos
smoothies con frutas y verduras.
Uno de los superalimentos ms consumidos es la crcuma.
El principio activo de la crcuma es la curcumina, responsable
de su color amarillo. La curcumina aumenta su absorcin si se
acompaa con pimienta, razn por la cual algunos superalimentos a base de crcuma incorporan la pimienta en su frmula. La
crcuma es conocida por sus propiedades antiinflamatorias y
depurativas. Adems, tiene un gran poder antioxidante, que nos
ayuda a protegernos de los daos provocados por los radicales
libres, as como del envejecimiento cutneo prematuro.
Otro de los superalimentos de mayor actualidad es la
kale. La kale o col rizada es muy apreciada por su aporte de
vitaminas, minerales (especialmente, hierro), cidos grasos y
protenas. Contribuye a eliminar los lquidos acumulados en
el organismo, por lo cual es adecuado en dietas de control de
peso. Por su contenido en glutamina acta como anticido estomacal. La kale aporta ms hierro que la carne, ms calcio que
la leche y ms vitamina C que las espinacas.
Algunos fabricantes mezclan varios superalimentos en un
solo producto para crear un efecto sinrgico. Este es el caso del
Supralimento Antiox de El Granero Integral, una mezcla formulada para obtener el mayor poder antioxidante. Contiene
rosa mosqueta (gran poder antioxidante y regenerante), acerola (gran contenido en vitamina C, lo que contribuye a la proteccin de las clulas frente al dao oxidativo) y maqui (que
contiene altas concentraciones de polifenoles, antiocianinas y
vitamina C, que ayuda a retardar el envejecimiento prematuro
de las clulas).

CREMA ANTI-ARRUGAS
PARA ELLA Y L

PURA SOFT
Q10
BEAUTY
SPECIALS

QQQ
COENZIMA

NATURAL

Frescor, elasticidad e
hidratacin intensa

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Gel de rosa de mosqueta i calndula. Mon

Blsamo de rosa de mosqueta i calndula. Mon
Champ anticada. Corporesano
Gel de ducha coco y vainilla. Sante
Champ de naranja y coco. Sante
Champ cabellos normales. Viridis
Crema suavizante. Viridis
Gel de bao bergamota. Viridis
Champ anticada. Corporesano

Nuria Fontova
Periodista especializada en belleza y salud

Vols saber ms?

Taller de cuina. Els superaliments a la teva

cuina diaria. Mireia Anglada (El Granero)
Dilluns 3 doctubre de 19.00 a 20.30h
Preu 20e amb val de descompte de 10e.

RESERVA a
Seccin patrocinada por

43

fons
documental

qu fem pel medi ambient?

Apostem per lenergia renovable

Amb lobjectiu daconseguir un model global de creixement sostenible, fa
temps que estem desenvolupant un pla estratgic de sostenibilitat dins el qual
senquadra el contracte signat el mar daquest any per establir el
subministrament denergia 100% renovable a tot el nostre grup, que abasta
un total de gaireb 40 botigues, lobrador, el magatzem i les oficines.

Carlos de Prada
President del Fondo
para la Defensa de la Salud Ambiental
fondosaludambiental.org
carlosdeprada.wordpress.com

Alimentos que enriquecen la leche materna

Las mujeres que toman lcteos ecolgicos mientras dan el pecho ofrecen a su
beb una leche ms saludable, rica en cido linoleico conjugado y cido transvaccnico. Estos dos cidos grasos tienen efectos muy beneficiosos sobre la salud
y se consideran anticancergenos, antidiabticos y moduladores de la inmunidad.

Com ja deveu saber, hi ha diferents tecnologies per generar energia elctrica. Duna banda tenim les convencionals (com pot ser lenergia nuclear o el carb), i de laltra
es troben les dorigen renovable, que inclouen lelica, la
solar o la bioenergia. Aquestes ltimes no generen residus
radioactius, i les seves emissions de gasos contaminants
sn molt baixes o prcticament nulles. Per tant, tenen un
impacte molt redut sobre el medi ambient i la salut. A
ms, sn de procedncia autctona i no s necessria la
seva importaci.
Molts deveu pensar que aix s una estafa: lelectricitat
de lendoll s igual per a tothom i no es pot separar en verd
o no verd. No us falta ra, almenys en part. Lelectricitat
que flueix per les xarxes electrgenes t lorigen en les diferents tcniques de generaci i no es pot separar per categories: una vegada arriben a la xarxa, tots els quilowatts
sn iguals.

Com funciona lelectricitat verda?

Encara que no puguem triar quina electricitat consumim des del nostre endoll, s que s factible assegurar que
ha estat generada mitjanant energies renovables. Per assegurar aquest fet hi ha un sistema de garantia dorigen,

44

abans gestionat per la CNE (Comissi Nacional de

lEnergia) i actualment en mans de la CNMC (Comissi
Nacional Mercats de la Competncia).
Aquests certificats, denominats garanties dorigen
(GDOS) o en angls, renewable energy certificate (REC), es
poden transferir a les comercialitzadores, que poden justificar aix el carcter verd de lelectricitat que venen. Aix,
com ms gent demani electricitat verda, ms productors
hi haur.

El comproms deuropa

El pes de les renovables sobre el consum final denergia

a Espanya s del 16,2%, segons destaca Eurostat. Cal seguir treballant per aconseguir assumir el comproms pactat
entre tots els pasos membres darribar a un 20% el 2020.
A Veritas hi estem fermament compromesos i creiem
possible arribar algun dia a laltura de Sucia, que amb un
52,6% s el pas amb ms pes (2014), seguit de Letnia i
Finlndia (tots dos amb un 38,7%), i ustria (33,1%).

As lo demuestra un estudio internacional de varias universidades europeas (2007) realizado por un equipo internacional
de cientficos de Alemania (Universidad de Hamburgo), Suiza
(Paracelsus Hospital Richterswil y Hospital Universitario de
Zurich) y Holanda (Universidad de Maastricht y TNO Nutrition and Food Research). Su objetivo fue saber si la incorporacin de leche y carne ecolgicas en la alimentacin de
las madres afectaba los contenidos de los ismeros del cido
linoleico conjugado (CLA) y cido trans-vaccnico (TVA) en
la leche materna humana.
A tal fin fueron analizadas muestras de leche de 312 madres que estaban en perodo de lactancia (participantes en el
KOALA Birth Cohort Study) y se documentaron los diferentes estilos de vida de dichas mujeres en relacin al consumo de
productos no ecolgicos y ecolgicos. Las muestras de leche
fueron tomadas un mes despus del parto y analizadas para ver
su composicin en cidos grasos.
El contenido de cido rumnico (el principal CLA) se incrementaba en una forma estadsticamente significativa segn
se iba de una dieta no ecolgica con productos lcteos y carne
no ecolgicos (0.25 peso % [wt%], n 186) hacia una dieta moderadamente ecolgica (50-90% de lcteos y carne ecolgicos,
0.29 wt%, n 33, P = 0.02) y as hasta llegar a la estrictamente
ecolgica (>90% de lcteos y carne ecolgicos, 0.34 wt%, n
37, P </= 0.001). Los niveles de TVA crecan entre las participantes con una dieta moderadamente ecolgica (0.54 wt%) o
estrictamente ecolgica (0.59 wt%, P </= 0.001), en comparacin con el grupo de mujeres con una alimentacin no ecolgica (0.48 wt%). Despus de realizar ajustes por covariables
para evitar factores de confusin posibles (tales como edad de
la madre, toma o no de suplementos alimenticios, educacin,
estacin del ao, etc.) se vio que el grupo que se alimentaba
estrictamente con productos lcteos ecolgicos mantena una
significacin (P <0.001 para el cido rumnico).

Por lo tanto, los niveles de CLA y TVA en la leche

humana pueden ser modulados si las madres en perodo
de lactancia reemplazan los productos lcteos y/o crnicos no ecolgicos por ecolgicos, con las implicaciones
de mejora de la salud que puedan resultar de ello.

Efectos sobre la salud del beb

Diferentes investigaciones asocian algunos CLA con

efectos sanitarios beneficiosos, como por ejemplo anticancergenos, antidiabticos y moduladores de la inmunidad.
Igualmente estn ligados a una influencia favorable sobre
la composicin de la grasa corporal (sobre la proporcin
entre tejido graso y msculos).
Con anterioridad al citado estudio otros autores vieron
como la leche de vacas ecolgicas poda contener ms presencia de una serie de compuestos. Por ello, los responsables
de esta investigacin (ante el hecho de que la mayor fuente
de CLA es la dieta) decidieron comprobar si efectivamente
las mujeres que consuman ms de sa leche tenan a su vez
en la suya propia una mayor presencia de tales sustancias.

Ms informacin
Br J Nutr. 2007 Apr;97(4):735-43.
Influence of organic diet on the amount of conjugated
linoleic acids in breast milk of lactating women in the
Netherlands
Rist L1, Mueller A, Barthel C, Snijders B, Jansen M,
Simes-Wst AP, Huber M, Kummeling I, von Mandach
U, Steinhart H, Thijs C.
ACCESIBLE EN: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17349086

45

la cara
ens parla

ADELGAZA Y DESINTOXCATE CON

LA CurA DE SAvIA Y ZumO DE LImN

El teu rostre parla de tu

El refranyer no sequivoca: la cara s el mirall de lnima. Per tamb ho s
del cos, ja que en mirar-nos el rostre podem obtenir molta informaci sobre
lestat del nostre organisme. I per demostrar que s cert avui comencem una
secci que t com a finalitat descobrir al lector qu denoten certs trets fsics,
la manera de llegir-ne el significat i oferir claus per millorar la salut a partir
daquesta lectura.
Per qu ens surten grans a la barbeta o al nas?, per qu
sens marquen les arrugues de lentrecella?, per qu ens
cauen els cabells o tenim les puntes obertes?, per qu tenim bosses o ulleres fosques sota els ulls?... per contestar
aquestes i moltes altres preguntes utilitzarem el diagnstic
oriental, un sistema magnfic dautoconeixement explicat
didcticament pel mestre de la macrobitica mundial: Michio Kushi. No obstant aix, quan lobjectiu s millorar
la salut, el diagnstic en solitari no ens ajudar gaire si no
va acompanyat dunes pautes destil de vida i alimentaci
ajustades a les nostres necessitats concretes.
Mensualment repassarem els diferents senyals que ens
envia el cos i explicarem la millor manera de recuperar el
bon funcionament de la part que sest debilitant i necessita restablir-se.

Un mtode millenari

En el seu origen, el diagnstic en la medicina oriental

no era un mtode de classificar smptomes, sin una forma de veure el present, el passat i el futur de la salut i la
vida dun individu. Durant ms de 5.000 anys els metges
orientals han utilitzat el coneixement de la humanitat i de
la relaci de lhome amb la natura per desenvolupar una
medicina simple, prctica i humana, lobjectiu de la qual
s curar malalties i mantenir la salut.
La clau s lexpressi. La medicina oriental t molts
mtodes de diagnosi, per els ms comuns sn el bo shin,
el setsu shin i el bunshin, que expliquen que totes les nostres expressions externes (la manera de caminar, la postura
corporal, els trets facials, el color i la textura de la pell, les
arrugues dexpressi, el so i el ritme de la veu, el pols...)
estan lligades i sn un reflex de la salut interna.
Observar, analitzar, diagnosticar. El metge en t
prou descoltar la veu i apreciar els diferents matisos o
veure un color especfic en determinades zones de la pell
per jutjar la condici general del malalt. Un coneixement
preservat durant segles (principalment al Jap, Corea, la
Xina i lndia) a travs de la tradici religiosa, cultural i
filosfica.

No ens hauria de sorprendre aquesta manera

dinterpretar els senyals de lorganisme, ja que sense anar
gaire lluny, i fins fa molt pocs anys, el metge de capalera
a Occident feia el seu diagnstic de manera similar: mitjanant lobservaci del color dels llavis, la temperatura
i color de la cara i laspecte de les mucoses, entre altres
senyals. I desprs de deduir la malaltia prescrivia el tractament, que sempre incloa consells destil de vida i alimentaci.

La cara, mirall del cos

Dins el diagnstic oriental es distingeixen dues categories principals: lobservaci de la constituci corporal i
lobservaci de la condici de la persona.
Gens que marquen. La constituci s el reflex de
lherncia gentica i el desenvolupament fetal al ventre
matern, i canvia molt poc al llarg de la vida. Aix, a ms de
la gentica, els aliments ingerits per lembarassada influeixen en el creixement de lembri i lefecte es reflecteix en
els trets facials i en lestructura ssia del nounat. Per exemple, una estructura ssia pesada, una mandbula quadrada
i unes orelles grans amb un bon lbul revelen una constituci forta, robusta i ben mineralitzada. En canvi, una
estructura ms feble es manifesta mitjanant ossos llargs i
prims, cara ovalada, orelles petites i sense lbul, etc.
Hbits que hi influeixen. Queda clar que lherncia
no la podem canviar, per afortunadament la condici es
pot modificar de forma relativament rpida, ja que depn
en gran mesura de lestil de vida i lalimentaci dels ltims
quatre mesos. Per tant, segons com orientem aquestes rutines podem arribar a tenir una condici forta, robusta i
saludable encara que la nostra constituci sigui pobra i delicada. O a linrevs, una bona herncia es pot malbaratar
amb uns mals hbits continuats en el temps i derivar en
una condici personal frgil.

Mai Vives
Consultora de nutrici i salut

La Cura autntica est basada en la milenaria terapia del ayuno. Ayunar

significa vivir por un tiempo determinado de las propias reservas con el fin
de depurar profundamente todo nuestro organismo y reducir grasas superfluas. La cura completa (ayuno) se realiza ingiriendo diariamente de 6 a 10
vasos del preparado de Sirope de Savia y ningn alimento slido. Para un
vaso del preparado se necesitan: 2 cucharadas soperas de Sirope de Savia,
zumo de medio limn y agua. La duracin recomendada de La Cura es de
7 a 10 das.
La Semi-cura es otra forma ms suave pero menos profunda de depurar
el organismo. Se sustituye el desayuno y/o cena por dos o tres vasos del
preparado de Sirope de Savia, limn y agua, de esta forma se prolonga el
ayuno nocturno y ofrece al organismo ms tiempo para su descanso y
recuperacin.
Para que la semi-cura sea ms eficaz, conviene ingerir alimentos de fcil
digestin como verduras, frutas, cereales integrales y evitar alimentos, que
por su contenido en toxinas retrasan la accin depurativa: sal, embutidos,
carnes rojas, fritos, pan blanco, caf, alcohol, bebidas carbnicas, lcteos,
etc. La duracin recomendada es de 10 a 30 das.

Beneficios:

Prdida de peso
Desintoxicacin de toxinas
Aumento de vitalidad
Mejora la digestin y la circulacin
Sueo ms profundo
Pelo brillante y uas ms fuertes
Ojos luminosos y piel radiante
Mayor resistencia a la enfermedad
Fortalecimiento de la voluntad
Aumento de la concentracin y claridad de pensamientos
Equilibrio emocional
Actitud ms positiva
Sensacin de paz interior

Para desintoxicarse y aprovechar las ventajas del preparado del Sirope de

Savia y zumo de limn, tambin habra otras opciones:
50:50 que consiste en 3 das de semi-ayuno, seguidos de 3 das de la cura
completa, seguido de otros 3 das de semi-ayuno. sta es la forma ms fcil
de iniciar la desintoxicacin si usted nunca la ha hecho antes. Esta versin
tambin se adapta muy bien a los compromisos sociales de algunas personas. Duracin: 9 das.
Una vez a la semana, haciendo 1 da de ayuno semanal dejamos descansar nuestros rganos digestivos, solo tomamos la dosis diaria del preparado (de 6 a 8 vasos) ms agua e infusiones.
TeSTimonioS
Desde hace mucho tiempo me
trataba para dolores reumticos
que me daban fuertes dolores
de cabeza. Gracias a esta Cura
ya no tengo dolor de cabeza. He
perdido peso y me siento estupendamente.
Alberto. Mlaga
Acabo de terminar los diez das
y baj 8 kilos, sin hambre, sin
sentirme mal. Excelente y recomendable!
Sandra. Argentina
Llevaba seis aos tratndome
una lcera de estmago que
me haca sufrir mucho. Despus
de esta Cura ya no s lo qu es
eso. Me siento en plena forma.
Sergio. Bilbao

La Cura Neera Detox (La Cura

de Savia y zumo de limn en
Asia) ha cambiado mi vida! He
probado todo tipo de dietas, voy
al gimnasio varias veces a la
semana y nada ha funcionado
tan bien como La Cura. Durante
los 2 ltimos meses he hecho la
cura completa 2 veces durante
3 das, continuando con la semicura por la noche. He perdido 5
kilos. Felicidades por La Cura.
Brandon Goh. Singapore

He hecho la Lemon detox diet

(La Cura de Savia y zumo de
limn en Australia y USA) durante
una semana y perd bastante
peso. Estoy muy contenta.
Tia Tamapus. Sydney

Para ms informacin: La Cura de Savia y Zumo de Limn. Autor K.A. Beyer. ediciones obelisco. 93 665 76 06

46

47

amb molt
de gust

Cuscs amb carbassa i cigrons

Ingredients:

Receptes saludables,
rpides i de fcil preparaci

A ms de ser molt baixa en calories, la carabassa destaca pel seu efecte

dirtic, per la qual cosa es recomana en casos de retenci de lquids.

125 g de cuscs
250 ml daigua
50 g de formatge feta amb herbes
30 g de cigrons cuits
30 g de pastanaga
30 g de carbassa
30 g de coliflor
30 g de bolets en oli doliva ecolgic
1 alvocat
1 carbass zapallo
5-6 fulles de menta
5-6 fulles despinacs
Brots de soja
10 ml de suc de llimona
60 ml doli doliva verge
1 g de curri
Sal

anunci-NATURSOY-OCTUBRE-2016-CAT copia.pdf

Elaboraci:

Cuscs.
El Granero

19/9/16

1. Porta a ebullici laigua amb una mica de sal, escalada el

cuscs i tapa-ho durant 10 minuts.
2. Trosseja la coliflor i talla a petits daus d1 a 2 mm la
carbassa i la pastanaga prviament rentades i pelades i el
carbass zapallo.
3. Barreja les verdures amb el cuscs i afegeix-hi els cigrons,
el suc de llimona, el curri, les fulles de menta picades molt
finament, els bolets i el formatge feta tallat a daus.
4. Amaneix amb oli doliva i decora amb brots de soja,
rodanxes dalvocat (que abans haurs pelat i desossat) i
fulles despinacs.

14:10

CM

MY

CY

CMY

48

49

Moniato
amb kale i alvocat

Recepta proposada per

@albanewbo

Lalvocat s ric en greixos saludables insaturats, que tenen la capacitat de

reduir els nivells a la sang del colesterol dolent (LDL).
Ingredients:

Minitortilles de verdures,
amarant i xia

Recepta proposada per

Mireia Anglada

Grcies al seu alt contingut en fibra, lamarant resulta ideal per tractar el
restrenyiment i activar el trnsit intestinal.

Elaboraci:

1 llesca de pa de sgol
1. Neteja el moniato i tallal a trossos rectangulars de la mida dun dit. Afegeix 1 moniato mitj
hi espcies al gust i regal amb una cullerada doli doliva. Collocal al forn a
1 alvocat
180 C uns 30-40 minuts.
1 tomquet madur
2. A la mateixa safata, posa el tomquet prviament partit per la meitat i em 1 fulla de col kale
polvorat amb orenga i pebre negre. Enfornal durant 20 minuts.
1/2 llimona
3. Mentrestant, aixafa lalvocat juntament amb el suc de mitja llimona.
4 cullerades doli doliva
Reserval.
Pipes de carbassa
4. Talla la col kale a trossos sense la tija. Amaneix-la amb llimona, all en pols i
Ssam torrat
pebre negre. Reserva-la.
Pollen
5. Torra el pa de sgol, que abans haurs amanit amb una mica doli. Reserval.
All en pols
6. Unta el pa torrat amb alvocat, posa a sobre la col kale i collocal al centre
Espcies variades
del plat. Als costats, posa el moniato i els tomquets al forn. Decora-ho amb
Orenga
unes pipes de carbassa, ssam torrat i pollen.
Llavors de girasol.
Pebre negre
Veritas
Oli doliva verge

Ingredients:

1 carbass
1 ceba
75 ml de beguda darrs
30 g damarant
2 cullerades petites de llavors de xia
Oli doliva verge
Sal marina

Vols saber ms?

Elaboraci:

Beguda darrs.
Monsoy

Taller de cuina. Amarant: el cereal

asteca supernutritiu. Mireia Anglada
Dilluns 10 doctubre de 19.00 a 20.30h
Preu 20e amb val de descompte de 10e.

RESERVA a

50

1. Talla el carbass a trossos petits i fileteja la ceba.

2. Salta la ceba amb oli i una mica de sal marina. Quan
estigui translcida afegeix-hi el carbass i sofregeix-ho
fins que quedi al dente. Reserva-ho.
3. Posa a bullir la beguda darrs i afegeix-hi lamarant.
Tapa-ho i deixa-ho coure durant 10 minuts.
4. Afegeix-hi les llavors de xia i deixa-ho tapat uns 10
minuts ms.
5. Barreja la preparaci anterior amb les verdures.
6. Escalfa una paella antiadherent amb unes gotes doli, fes
les minitortilles i serveix-les amb una mica de formatge o
salsa de tomquet, per exemple.
7. Si les prefereixes en versi dola, utilitza beguda de
coco en lloc darrs i acompanya-les amb melassa o
atzavara.

51

A LOCTUBRE,
CADA DIA
UN REGAL
Del divendres 30 de setembre
al divendres 29 doctubre

EM
L
A
G
E
R
E

DURANT EL MES DOCTUBRE, PER UNA

COMPRA SUPERIOR A 20 , EMPORTAT
UN REGAL* DE LES MILLORS MARQUES

MS D

0
0
0
.
0
10
ES!
T

C
PRODU

* UN REGAL PER COMPRA

VOLEM AGRAIR

LA TEVA CONFIANA!
LABA: Vitoria-Gasteiz: Los Fueros, 13 ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 C. C. Glries. Av Diagonal, 208 C. C. La
Maquinista, Passeig Potos, 2 Crsega, 302 Diputaci, 239 Doctor Dou, 17 Gran de Sant Andreu, 122 Gran Via Corts Catalanes, 539 Gran Via Carles III, 55 Mandri, 15 Mari Aguil, 104-106 Mari Cub, 7-9
Mestre Nicolau, 19 Pg. de Sant Gervasi, 63 Pg. de Sant Joan, 144 Ptge. Senillosa, 3 Secretari Coloma, 37 Torrent de lOlla, 200 Trav. de les Corts, 271 Via Laietana, 28 CASTELLDEFELS: C. C. Lnec Blau
GRANOLLERS: Joan Prim, 70 HOSPITALET DE LLOBREGAT: Carrer Major, 13 LLEIDA: Avinguda Doctor Fleming, 29 MADRID: Calle de Lagasca, 54 MANRESA: Pg. Pere III, 84 MATAR: Nou, 27 SABADELL:
Vilarrubias, 1 SANT CUGAT: Av. Llus Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 TERRASSA: Rambla dEgara, 215 VIC: Sant Fidel, 11 VILANOVA I LA GELTR: Plaa Soler i carbonell, 14 BISCAIA: Bilbao:
Alameda Urquijo, 48 GIRONA: BLANES: Ses Falques, 10 ILLES BALEARS: EIVISSA: Avinguda dEspanya, 8 MENORCA: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 Binipreu Sa Plaa. Mercat del Claustre, 46 Binipreu Menorca.
C/DArtux. Polgon de Ma PALMA: Plaa del Comtat del Rossell, 6 PORT DANdratx: Avda. Gabriel Roca i Garcas 2 TARRAGONA: REUS: C.C La Fira. Planta -1, local 22-23

shop.veritas.es

veritasecologico

@ecoveritas / @ecoveritas_cat

@supermercadosveritas