Evidentment, aquest paper s 100% ecolgic i reciclat.

Nmero 73 Gener 2016 www.veritas.es

Sense gluten, esclar

Zealia Bio
n73

editorial

sumari

eva villamayor
directora de mrqueting

Una de les coses que sol fer tothom i que acompanya

sempre aquestes dates que acabem de deixar enrere s el
balan. El balan entre tots els moments felios, encerts,
illusions i emocions profundes, i els errors, moments difcils
i situacions complexes que hem hagut de gestionar i que han
fet de lany que ens deixa, un any especial per a cadasc.
Per ms enll del balan, la tradici arriba amb les llistes
de bons propsits per al nou any, aquestes llistes on hi aboquem tota la voluntat i motivaci amb qu senceta lagenda.
Aquest any, a Veritas no farem llista de propsits (que,
si ho busqueu al diccionari, vol dir acci de proposar-se de

fer una cosa), sin que farem. Ens calarem unes bones vambes que ens mantinguin ferms i cmodes i que ens facin crrer lleugers per seguir millorant tot all que no hem acabat
de fer b. Que ens portin cada vegada ms lluny apropant
lalimentaci ms saludable a tothom; que ens acostin a tu per
saber qu necessites i com podem ajudar-te. I que ens permetin seguir formant-nos i aprenent tot all que s rellevant
per transmetre el bo i millor dels productes, dels aliments,
delicioses receptes, trucs de cuina...

Nens 4

Diversitat 10

Divulgaci 14

Forn 18

Deu bones raons per

menjar mill

Set smoles
altament saludables

Cuando la comida
entra por los ojos

La torrada perfecta

Reportatge 20

Estil de vida

Novetats 30

Els consells den Xevi 32

Sense gluten, esclar

Dieta detox
per comenar lany

Veritas, Sucrafor
y Vegetalia

Larribada de la menopausa
Xevi Verdaguer

Tcniques de cuina 34

Terra Veritas

La ceba de cada dia

Mireia Anglada

Activitats de gener

26

Que el 2016 us porti molta salut i somriures!

35

Receptes, consells nutricionals, mens, novetats,

concursos i molt ms. Segueix-nos!

Hola! Avui
em trobareu a les
pgines 32-33
2

A propsit de...
Avui ens ocupem de la
gent gran i les dones

36

Benestar. Complements 38
Alivia tus digestiones
Nuria Fontova

Sabies que, la preferncia per certs aliments ve

determinada per les emocions que provoquen i el menjar es
converteix en una compensaci afectiva, encara que tamb
pot generar rebuig.
Amb molt de gust
40
Rap albardat amb salsa de ceba, llenties amb cuscs de
verdures, caldo vegetal depuratiu

www.veritas.es. REVISTA VERITAS n 73 Gener 2016. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vil. Realitzaci i edici: elbulevarcreativo. Direcci del contingut: Mai Vives.
Collaboradora: Dolores Raign. Disseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcci lingstica: Esperana Sierra i Serra. Impressi: Serper

nens

Deu bones raons per

menjar mill
s un dels cereals ms energtics i cont grans quantitats de minerals, especialment
ferro i magnesi. El seu sabor dol i versatilitat a la cuina el fan perfecte per inclourel
a la dieta del nen, ja que pot ser lingredient principal tant duna sopa o crema com
dunes delicioses croquetes.

Sabies que, grcies al seu contingut en hidrats de carboni, s idoni per prendre el dia abans duna
jornada esportiva o una excursi escolar.

El mill est guanyant protagonisme en la nova cuina

sana grcies a la seva riquesa en nutrients i facilitat de
combinaci amb qualsevol ingredient, grcies al seu sabor
suau amb un toc lleugerament dol. Perqu el petit pugui gaudir dels seus beneficis s recomanable consumir-ne
amb regularitat, entre una i tres vegades per setmana. Per
exemple, comenar el dia amb una crema dola de mill
abans danar a lescola o prendre una crema de verdures i
mill a la nit.
1. s molt energtic. Grcies al seu contingut en hidrats de carboni, s idoni per prendre el dia abans duna
jornada esportiva o una excursi escolar.
2. Aixeca lnim. s conegut per la seva capacitat revitalitzadora i resulta apropiat quan els petits es troben
en un moment de debilitat fsica o estan mancats dnim.
Igualment, com que actua sobre el sistema nervis, s una
bona defensa davant lestrs i la irritabilitat nerviosa.
3. Combat lanmia. Grcies al seu contingut en ferro sha
dincloure en lalimentaci si hi ha tendncia a lanmia,
principalment en el cas de noies amb menstruacions
abundants.
4. Enforteix els ossos. Actua amb excellents resultats
sobre la formaci dels ossos, de manera que es recomana a
nens i joves durant el creixement.
5. Refora la musculatura. Pel seu alt contingut en
magnesi, s molt apropiat per als esportistes, ja que en suar
es perden minerals. Tamb ajuda a la recuperaci desprs
de lesfor fsic, alleuja les rampes i enforteix els msculs.

6. Aporta molta fibra. Aquesta caracterstica fa que

sigui un aliment ideal per regular el trnsit intestinal i controlar el colesterol.
7. Suavitza la digesti. Estimula els processos digestius i s adequat quan hi ha problemes per digerir b, ja
que s fcilment assimilable.
8. Frena lacci dels radicals lliures. Com que s ric
en polifenols flavonoides, representa una veritable defensa
contra els perillosos radicals lliures, capaos de generar
malalties greus.
9. Afavoreix la regeneraci cellular. s excellent per
enfortir la salut de la pell, els cabells, les ungles i les dents.
10. No cont gluten. Es troba entre els pocs cereals
sense gluten, cosa que resulta interessant per als celacs o
per als que volen reduir el consum de gluten.

1. Mill. Eco Basics

2. Beguda de mill. Isola bio
3. Tofu. Vegetalia

A la cuina
El mill t un sabor suau, semblant al de les nous,
que casa perfectament amb aliments de sabor
ms fort o intens, als quals aporta un mats molt
fi i especial. El temps de cocci s de 20 minuts
i es pot afegir a amanides variades tipus tabule
o un brou en comptes de pasta.
Cremes. Prepara una crema de mill combinat amb pastanaga, carbassa, ceba, carbass o
coliflor. Bull una tassa de mill durant 30 minuts
en vuit tasses daigua, juntament amb la verdura
escollida trossejada, un pessic de sal i una mica
doli. Si redueixes la quantitat daigua a cinc tasses obtindrs una crema ms espessa perfecta
per cobrir amb salsa de tomquet i formatge o
formatge veg i gratinar al forn.
Hamburgueses vegetals. Quan el mill es bull
en dues parts daigua queda compacte i s fcil de manipular. Barrejal amb tofu i llegums
i prepara unes hamburgueses saboroses i molt
saludables.

Aquesta tardor porta la

natura a la teva taula
amb brous procedents
dagricultura i
ramaderia ecolgica

Descobreix tota la nostra gamma de productes a www.bionsan.net

petit
xef

Albergnies farcides de mill

Recepta proposada per lequip

de la botiga Veritas de
Granollers

Nutritiva, saborosa i carnosa, lalbergnia s una hortalissa molt verstil

que admet mltiples preparacions culinries i combina amb una bona
pila daliments. s perfecta per als ms petits perqu s molt fcil de
digerir i aporta potassi, un mineral essencial per als msculs que exerceix
un paper important en la majoria de les funcions vitals.

Tu yogur BIO favorito con el sabor de siempre...

Elaboracin:

Ingredientes

2 albergnies cuites al vapor

1 tassa de mill cuit
1 ceba
1/2 pebrot vermell
2 grans dall
Salsa beixamel
Formatge per gratinar
Oli doliva verge extra
Sal
Pebre

Beixamel darrs.
Amandn

1. Talla les albergnies per la meitat i deixa que el petit en separi

la polpa amb lajuda duna cullera. A continuaci, pica la polpa i reserva.
2. Trosseja la ceba i el pebrot vermell mentre el nen va pelant
lall.
3. En una paella amb una mica doli doliva, salta la ceba, el pebrot i lall. Incorpora-hi lalbergnia i el mill cuit i salpebra-ho
al gust.
4. s lhora que el teu fill ompli les albergnies amb la barreja
anterior i les cobreixi amb salsa beixamel i formatge.
5. Posa les albergnies en una safata i enforna-les a 200 C, fins
que estiguin gratinades.

diversitat

Set smoles
altament saludables

La smola s el producte de la mlta del blat o un altre cereal, ja sigui

arrs, blat de moro, ordi o espelta. Dun temps en el seu s habitual en
sopa o com a guarnici ha fet un salt espectacular i sn moltes les receptes
que la inclouen a manera dingredient bsic. Pren nota de les seves
possibilitats a la cuina i recorda que s un aliment excepcionalment nutritiu
i molt beneficis per a lorganisme.

Lorigen del terme smola s itali i prov del llat simila,

que significa flor de farina. Es tracta duna farina gruixuda que
selabora amb diferents cereals (blat, blat de moro, ordi), encara que tamb es fan smoles de llegums, i la seva estructura
granulosa uniforme depn del tipus de cernedor final pel qual
sha passat. En general, les smoles tradicionals i les preparades en forma de polenta o cuscs permeten fer plats nutritius
i saborosos en menys de deu minuts sense perdre les qualitats
del blat de moro o del blat en gra, que requereixen coccions
bastant llargues.

De blat de moro o polenta:

energia i bon humor

La polenta s deliciosa i s perfecta per oferir als nens

quan comencen a menjar slid, grcies a la seva textura suau i
sabor dol. A ms, cont sucres naturals que salliberen lentament i mantenen estables els nivells de sucre a la sang.
El cereal de loptimisme. El blat de moro s un cereal ric
en vitamina B1, la manca de la qual produeix smptomes de depressi, cansament, estrs o poca capacitat intellectual. Aix mateix, aquesta vitamina s necessria perqu el cos transformi els
aliments en energia i el cervell absorbeixi la glucosa.
Recepta: polenta amb formatge. En combinar la smola
de blat de moro amb formatge els seus nutrients sassimilen
millor.
- Ingredients. 3 tasses daigua, 3 tasses de brou de verdures o de pollastre, 1 tassa de polenta, 1 tassa i mitja de
mozzarella ratllada, 2 cullerades doli doliva, 4 cullerades
soperes de parmes ratllat, salsa de tomquet, sal i pebre.
- Elaboraci. Posa a bullir laigua i el brou amb la polenta i
una mica de sal i pebre durant 5 minuts a foc lent. En una
plata de vidre estn la meitat de la polenta i cobreix-la
amb una tassa de mozzarella i 2 cullerades de parmes.
Colloca al damunt la resta de la smola, banya-ho amb
salsa de tomquet i cobreix-ho amb la resta del formatge.
Enforna-ho a 200 C durant mitja hora, talla-ho i serveix
la polenta calenta i acompanyada damanida.

Darrs: sense gluten

T un valor nutricional nic, ja que aporta minerals (calci,

ferro) i vitamines (niacina, vitamina D, tiamina i riboflavina),
a ms de ser una excellent font de fibra i contenir molt pocs
greixos saturats i colesterol, per la qual cosa s un aliment
saludable per al cor. Igualment, la smola darrs no cont
gluten i s altament digestiva.
s ideal per elaborar sopes, cremes o farinetes, i tamb
susa per arrebossar. En general, cal bullir-la durant 20 minuts, aproximadament, en aigua o brou vegetal, amb o sense
verdures trossejades.

Sabies que, la smola s una de les maneres ms prctiques i fcils dincloure cereals en la nostra
dieta diria, tal com recomana lOrganitzaci Mundial de la Salut.

10

Recepta: smola darrs amb llet. Una opci deliciosa que

tant es pot prendre per esmorzar, com a postres o a lhora del
berenar.
- Ingredients. 2-3 cullerades soperes de smola darrs, 1/4
de litre de llet o beguda vegetal i melassa, estvia o atzavara per endolcir.
- Elaboraci. Bull la smola amb la llet a foc lent durant 15
minuts remenant de tant en tant. Endolceix-la i, si vols,
afegeix-hi trossos de fruita fresca o fruita seca.

11

De blat integral: font de fibra

s la smola de blat dur integral, barrejada i treballada amb farina i tamisada diverses vegades fins a obtenir els grans de smola,
que poden ser ms fins o ms gruixuts. El seu sabor s neutre, tot i
que t un lleuger gust i aroma de fruita seca quan es torra.
El blat en gra requereix una cocci llarga. Primer ha
destar una nit en remull i desprs ha de bullir durant dues
hores. Per aquest motiu, la majoria de les cultures lha incls
en la seva dieta de manera que la seva preparaci sigui ms
simple: pana, pasta, bulgur, smola o cuscs.
Energia immediata. La smola de blat integral s rica
en hidrats de carboni, que proporcionen energia immediata, i en protenes, que reforcen els msculs. Importantssima
s tamb la fibra que cont: soluble (redueix el colesterol)
i, sobretot, no soluble (alleuja el restrenyiment). A ms, s
refrescant i ajuda a calmar la ment i a relaxar-se.

Recepta: cuscs bsic. Pots servir-lo aix mateix o barrejat

amb altres ingredients.
- Ingredients. cuscs i aigua
- Elaboraci. Escalfa aigua en una olla i afegeix-hi una
mica de sal. Quan comenci a bullir, incorpora-hi el
cuscs remenant lleugerament amb una esptula fins
que tot el cuscs quedi mullat. Apaga el foc, tapa-ho i
deixa-ho reposar de 5 a 7 minuts. Passat aquest temps,
destapa-ho i amb una forquilla desfs el cuscs fins
que quedi solt, procurant no aixafar-lo. Per prepararho en amanida, deixa refredar el cuscs a temperatura ambient, i si es formen grumolls, separals amb una
forquilla.

De blat i arrs:
vitamina e per partida doble

La smola de blat blanc s apta per a totes les edats, per

en contenir gluten no en poden prendre els celacs.

Una agradable barreja de dos cereals que aporta

energia i ajuda a regular el metabolisme. Grcies al seu
sabor neutre, combina amb qualsevol aliment: des de
verdures i llegums fins a carns, peix i marisc, passant per
tofu, seitan i formatge, entre altres. Aix mateix, admet
qualsevol tipus de condiment: sal, pebre, herbes fresques, espcies...

Versatilitat a la cuina. Tant el cuscs integral com el

blanc admeten mltiples preparacions culinries que fan ms
variada i saborosa la dieta. Es pot menjar fred o calent, en
amanida, com a primer plat, com a acompanyament dun segon o com a ingredient de postres dolces barrejat amb fruita
seca, fruita dessecada i espcies.

Antioxidants a dojo. Tant el blat com larrs sn rics en

vitamina E o tocoferol, una vitamina liposoluble que es dissol
en el greix i s essencial per a lorganisme, ja que s un antioxidant que protegeix les cllules enfront dels radicals lliures.
A ms, evita loxidaci del colesterol i el posterior bloqueig
de les artries.

De blat refinat o blanc:

lleugera i fcil de digerir

Despelta: ms ferro que la carn

Com que lespelta s una varietat de blat, no ha estat

difcil preparar-la en forma de cuscs. El ms interessant de
lespelta s la quantitat de nutrients que aporta en comparaci
amb el blat, per aix es presenta noms en la versi integral,
per aprofitar-ne tot el potencial. Per exemple, s rica en vitamines A, B i E i en minerals, com fsfor i ferro, del qual
naporta el doble de quantitat que la carn.
Tolerada per intolerants al gluten. En molts casos, les
persones que pateixen intolerncia al gluten poden tolerar
lespelta. Aix es deu al fet que s menys allergnica que
el seu parent, el blat candial, encara que s important destacar que els celacs no en poden prendre. Per descomptat,
en cas dintolerncia al gluten s recomanable consultar amb
lespecialista abans de prendren per primera vegada.

toleren malament els greixos. De la mateixa manera, en ser

lleugera i depurativa, s de fcil digesti i suavitza les inflamacions del sistema digestiu i urinari.

Dordi: propietats antiinflamatries

Tot i que el cuscs sha elaborat tradicionalment a partir del blat, avui dia podem trobar al mercat ecolgic cuscs
daltres cereals, com lordi. La smola dordi es prepara igual
que el cuscs de blat, procurant que els grans quedin solts.
Desprs, es pot servir en amanida, en sopa o acompanyant
verdures, llegums, pollastre o plats de peix caldosos.
Lleugera i depurativa. Segons la medicina tradicional
xinesa, lordi millora el funcionament del fetge i la vescula
biliar, per la qual cosa s un bon cereal per a persones que

1.Smola de blat. El Granero

2.Cuscs dordi. El Granero
3.Smola de blat. Biocop
4.Polenta de blat. Finestra sul Cielo
1.Smola darrs. Agricultura ecolgica

Aliados naturales
de las estanciones fras

*Las vitaminas B6,

B12, C y el cobre y
el selenio contribuyen
al funcionamiento
normal del sistema
inmunitario.

12

Una lnea completa para la prevencin y el bienestar invern

Extractos vegatales titulados: Equincea, Prpolis, Uncaria...

*Vitaminas B6, B12 y C
*Minerales: Cobre, Selenio...

13

divulgaci

M. D. Raign
Dpto. Qumica Escuela Tcnica Superior de
Ingeniera Agronmica y del Medio Natural
Universidad Politcnica de Valencia

Cuando la comida
entra por los ojos
Hasta qu punto es importante la vista para saborear la comida? Est
claro que el aspecto de los alimentos juega un papel primordial a la hora
de aceptarlos y degustarlos. De ah, la conocida expresin comer por los
ojos para traducir las emociones positivas que despierta un plato atractivo
y las ganas que entran de disfrutarlo. Pero tambin puede suceder
lo contrario y nada ms ver un alimento que provoca rechazo nos
quedamos sin hambre.

Sabas que, la preferencia por ciertos alimentos viene determinada por las emociones que provocan y la
comida se convierte en una compensacin afectiva, aunque tambin puede generar rechazo

14

15

Est claro que los alimentos producen respuestas fisiolgicas en el organismo, como consecuencia de sus
cualidades fsico-qumicas y sensoriales, pero tambin
son responsables de reacciones holsticas que tienen repercusiones distintas en funcin de cada persona (Rousset
et al., 2005). Dichas repercusiones son especficas porque
muchas se han generado en un entorno multidimensional
(geogrfico, familiar, cultural, religioso, etc.) nico para
cada individuo. As, dentro de una misma familia los efectos en cada miembro pueden ser diferentes.
Los efectos relacionados con las emociones y sensaciones (tanto positivas como negativas) que generan los
alimentos tienen un peso especfico sobre la finalidad que
cumplen y por ello merecen ser considerados.

El poder de las emociones

Los alimentos pueden promover buenos y malos sentimientos a travs de reacciones qumicas ocasionadas en
el cerebro. Las respuestas sensitivas residen en la amgdala
del sistema lmbico y el equilibrio emocional depende entre otros factores de una alimentacin correcta.
Por ejemplo, algunos aminocidos de las protenas dan
lugar a neurotransmisores, sin zinc se carecera de olfato, el
desequilibrio de cidos grasos perturba la visin, sin glucosa
no hay energa, sin sodio no hay transmisin nerviosa, etc. El
cido graso docosahexaenoico (presente en pescados y mariscos) forma parte de la grasa ms abundante en la estructura
del cerebro, y cuando hay deficiencia del citado cido graso
aumenta la tendencia a la depresin.
Olores, colores, sabores y texturas son propiedades
que influyen en su aceptacin o rechazo. As, a travs de
la valoracin sensorial se miden, analizan e interpretan las
reacciones que provocan las caractersticas de los alimentos susceptibles de estimular los sentidos del olfato, la vista, el gusto, el tacto y el odo.

Cmo funciona la percepcin sensorial?

La percepcin de un atributo sensorial consta de dos

fases: la preatentiva, donde se detecta la informacin sen-

sorial y se analiza, y la fase donde se construye el percepto. Intervienen, por tanto, no slo la informacin recogida
por los sentidos, sino la propia fisiologa y las experiencias
vividas que modelan las motivaciones y las expectativas y
que determinan qu informacin se procesa, qu patrones
de bsqueda para encontrarla, etc. De ah que no exista la
posibilidad de que dos valoraciones sobre un mismo alimento sean idnticas.

rar rechazo. Unos hechos que tienen consecuencias directas

sobre el consumo y los hbitos alimenticios.

Alimentos que generan respuestas positivas

Existen alimentos que provocan reacciones relacionadas con

una sensacin agradable sobre el organismo. En general, hay
que considerar que ante una situacin desagradable como es el
hambre, la ingesta de comida (en especial de las apetitosas), elimina dicha sensacin desagradable y provoca emociones afectivas positivas. Ello desarrolla una relacin entre los alimentos y
la sensacin positiva, que puede funcionar cuando no se tiene
hambre o existe malestar. En ese momento aparece la tendencia
a compensar dicha sensacin negativa con los alimentos, porque
pueden provocar en el cerebro emociones positivas.

Cuatro niveles de valoracin. Cualquier proceso de

evaluacin organolptica lleva implcitas (figura 2) cuatro
fases o niveles de medida (fsica, sensorial, perceptual y
hednica).
- Etapa fsica. El alimento es aceptado o desechado nica y exclusivamente por su apariencia exterior.
- Fase sensorial. Los diferentes rganos sensoriales valoran la comida.
- Perodo de percepcin. El cerebro recurre a los registros
existentes sobre el alimento y lo juzga, aceptndolo o
desechndolo, en funcin de los atributos valorados.
- Nivel de aceptacin. En esta fase se conjuga la parte de
satisfaccin que el alimento va a ocasionar a quien lo
consume.

Premios y recompensas. A este grupo pertenecen el

chocolate, los pasteles, las galletas Generalmente son
alimentos dulces que adquieren un carcter sensitivo al ser
objeto de algn premio o recompensa por conducta, comportamiento, resultados de estudios, etc.
- Momentos dulces. Durante la infancia, y principalmente
despus de una buena accin, al nio se le suele compensar con un trozo de chocolate o un dulce. Esta gratificacin provoca que en un futuro el alimento sea una forma
de recompensa personal y quede asociado a una reaccin
de tranquilidad y calma por parte de la persona.
Experiencias vitales. A este grupo pertenecen los alimentos que en algn momento han estado relacionados con
vivencias agradables.

El origen de las reacciones emocionales

Algunas emociones como la tristeza, el miedo, la ansiedad, el aburrimiento y la soledad, pueden ocasionar un
uso inadecuado de los alimentos. Ello impide alimentarse
de manera sana, dando lugar a enfermedades (principalmente entre la poblacin juvenil de los pases desarrollados) que hay que saber reconocer (Abramson, 1993) por
el binomio alimentos/emociones. En estos casos, conocer
los factores emocionales que influyen en la alimentacin
es de gran utilidad para controlarlos, reducir los impactos
sobre la salud e intentar vigilar los desequilibrios nutricionales.
Cuando la preferencia por ciertos alimentos viene determinada por las emociones que provocan, la comida se convierte en una compensacin afectiva y tambin puede gene-

anunci mar-YOGI-TEA.pdf

20/2/15

11:13

- Recuerdos de la infancia. En este caso se trata de la evocacin de comidas realizadas por familiares directos (el puchero de la abuela, la paella de pap los das de fiesta, los
dulces de cumpleaos). Las emociones que producen
van ms all del alimento y estn ligadas al recuerdo del
familiar que cocinaba.
- La magdalena de Proust. Algunos dulces caseros que
se preparaban en Navidad, Semana Santa o Pascua
solan reunir a la familia en la elaboracin: cada
miembro tena una labor especfica y ese alimento permanece en la memoria no slo por su sabor,
sino por el recuerdo familiar. Es el efecto conocido
como la magdalena de Proust y se debe al hecho
de rememorar recuerdos de la infancia al comer una
magdalena con una taza de t.
- El aroma del pan recin hecho. No hace tanto tiempo que
el pan se elaboraba en el propio hogar, de manera que
los aromas de su coccin han quedado registrados en el
cerebro. Actualmente, esos registros an cobran vida y
los olores de panadera nos hacer recordar esos instintos
primitivos, produciendo mayor salivacin e incitando a
su consumo inmediato.
- Siempre ecolgicos, por supuesto. Los productos ecolgicos
juegan un importante rol en este grupo, ya que crean
emociones de conciencia positiva, satisfaccin personal
y placer. El consumidor sabe que al elegirlos contribuye
al beneficio del medioambiente, el bienestar animal, la
mejora de calidad de vida del agricultor y todos los
objetivos de la produccin ecolgica.

Figura 2. Fases o niveles de medida organolptica.

Vista

Oido

Apariencia
Conocimiento/memoria
Concepto/Expectaciones

Tacto
Estructura fsico-qumica
de los alimentos

Textura

Aceptacin
por la
apariencia

Nivel fisiolgico
Aceptacin
por la
textura

Somstico

Gusto

Olfato

16

Conocimiento/memoria
Concepto/Expectaciones

Flavor

CM

MY

Aceptacin
del
alimento

CY

CMY

Nivel fisiolgico

Aceptacin
por el
sabor

17

Alimentos que provocan rechazo

eso, en la elaboracin industrial de mermeladas se suelen

introducir colorantes alimentarios para rememorar el color de la fruta original y en la elaboracin de golosinas se
emplean los colorantes para hacerlas atractivas. En otras
ocasiones se emplean aditivos, como los antioxidantes,
para actuar sobre el color y evitar la oxidacin que sufrira
la fruta durante el proceso de secado o el de pasificacin.
- Orejones, un caso muy llamativo. Los orejones de produccin no ecolgica presentan una pigmentacin que
recuerda a la fruta fresca. Sin embargo, al tratarse de
un alimento procesado y oxidado, la evolucin natural
hace que se oscurezca la pulpa, como ocurre en los
orejones ecolgicos (figura 1).

Asimismo tambin hay alimentos que provocan reacciones relacionadas con una sensacin desagradable. En
ocasiones, la tensin prolongada puede reducir la ingesta
de alimentos saludables (frutas, verduras o pescado), pero
hay que saber que esas respuestas pueden prevenirse con
prcticas educacionales.
Asociados al castigo. Las frutas y verduras son de
forma general los alimentos que responden a este grupo,
ya que suelen constituir causa de discusin entre padres
e hijos. La insistencia de la madre para que el nio coma
algo que no le gusta puede crear un rechazo futuro e incluso intolerancias somticas, al provocar el nio un vmito
ante el rechazo.
- Piel de melocotn. Su textura aterciopelada suele ser
rechazada por el nio y si insistimos en que coma el
melocotn con piel, se generar un rechazo total que
puede acabar en aversin cuando sea adulto. La opcin
es que tutor y nio hablen tranquilamente: es una
fruta deliciosa, si la piel molesta se puede quitar,
etc. Como resultado el pequeo puede comer el melocotn pelado, una prctica que mantendr de adulto.
Relacionados con el miedo. A este grupo pertenecen los alimentos que en algn momento han creado un
malestar por estar relacionados con una causa de pnico.
- Las espinas del pescado. Un ejemplo tpico est relacionado con el consumo de pescado. Si al comer una pieza
con muchas espinas, la persona se atraganta o pincha
con alguna espina, ello provoca sensacin de angustia
y rechazo y, por lo tanto, una respuesta negativa.
- El problema es el hueso. Otro ejemplo es cuando nos podemos atragantar con alguna parte del alimento, como
el hueso de las cerezas. Si la situacin llega a ser traumtica puede provocar rechazo general a cualquier
comida que se le parezca (como los guisantes) o que
tenga una estructura similar (como las aceitunas con
hueso).
Nuevas tecnologas y tendencias gastronmicas.
Existen productos que pueden crear confusin a causa del
empleo de ciertas sustancias en su elaboracin. La consecuencia es un rechazo hacia el alimento original.
- Queso, no gracias. Hay nios que rehsan comer queso

Figura 1. Diferencias de color en el orejn ecolgico (derecha) y no

ecolgico (izquierda).

18

La influencia del sabor

en el estado de nimo

Sin lugar a dudas, los diferentes sabores tambin son

responsables de determinadas tendencias emocionales.

porque se han acostumbrado al sabor artificial de los

snacks con gusto a queso. El pequeo registra el sabor
del saborizante usado en el snack como el del queso
y cuando se le ofrece el alimento original lo rechaza
porque no coincide con su registro (de sabor, olor o
textura).
- El influjo de la moda. Un segundo caso sera el rechazo
hacia alimentos que estn de moda. Eso explica el rechazo a la comida asitica y la negativa de las personas
mayores a comer pasta, cuya procedencia y hbito de
consumo se sita en Italia. La comida italiana no forma
parte del adiestramiento gastronmico de los mayores
y por eso no la consumen, mientras que gusta mucho a
la mayora de los jvenes.

Colores, formas, texturas: as nos afectan

Existen otros estmulos que llegan a travs de los colores, formas y apariencia externa de los alimentos, condicionando la aceptacin por parte del consumidor. Estas reacciones son conocidas (Kubberod et al., 2002) y
en algunos casos constituyen una herramienta con la que
cuenta la produccin para condicionar la compra.
La felicidad es redonda. Los alimentos redondeados estn vinculados a la sensacin de satisfaccin y los
de forma cbica, o con presencia de ngulos punzantes
en los mismos, impulsan sensaciones y conductas como
irritabilidad, excitacin o actitud inquisitiva. De ah la
preferencia hacia los panes con formas circulares que a los
rectangulares o viceversa, en funcin del estado de nimo
de la persona.
Suavidad es igual a ternura. Los alimentos blandos
y cremosos van de la mano con un carcter suave y compasivo, frente a los secos y duros, que se relacionan con
una personalidad ms fuerte. Ese es el motivo por el cual
algunas personas prefieren las galletas a los bizcochos.
El color s importa. En l reside gran parte del atractivo de un alimento, y por lo tanto, la modificacin del
color puede condicionar el consumo de alimentos. Por

Salado. Se asocia con los deseos compulsivos y la

ansiedad. Algunos miedos podran tener su origen en una
insuficiencia del rin en trminos energticos, como
consecuencia del desequilibrio en la ingesta de alimentos
salados.
Dulce. La apetencia por lo dulce est asociada con la
preocupacin y el comer dulces calma la inquietud, pero
tambin puede llevar a sentimientos de complacencia, e
incluso a la dependencia emocional.
Picante. Es un excitante fsico y estimula las sensaciones corporales, aunque consumido en exceso produce
irritacin. Tambin se asocia con la tristeza, por lo que en
dosis moderadas puede compensar un estado melanclico.
cido. Este sabor agudiza el intelecto y promueve el
ingenio. Sin embargo, su exceso puede alterar el carcter,
provocando resentimientos.
Amargo. Tomar un exceso de este sabor suele estar
asociado con sensaciones de insatisfaccin y frustraciones.
Incluso as, en cantidad reducida es beneficioso para el corazn y el intestino delgado y, por lo tanto, se asocia con
la alegra.

Bibliografa
Abramson, E.E. 1993. Emotional eating: a practical guide to taking control/ Edward Abramson Lexington Books;
Maxwell Macmillan Canada; Maxwell Macmillan International, New York: Toronto: New York. 200 pp.
Kubberod, E.; Ueland, O.; Roodbotten, M.; Westad, F.;
Risvik, E. 2002. Gender specific preferences and attitudes
towards meat. Food Qual. Pref., 13: 285294.
Rousset, S.; Deiss, V.; Juillard, E.; Schlich, P.; DroitVolet, S. 2005. Emotions generated by meat and other
food products in women. British Journal of Nutrition, 94:
609619.

19

forn

La torrada perfecta

Ja sabem que el pa ecolgic elaborat amb llevat mare

t la propietat de mantenir-se fresc diversos dies, segons la
varietat. Fins i tot aix, moltes vegades comprem ms pa del
que mengem i lacabem llenant. Sempre amb lobjectiu de
no malbaratar aliments, tal com feien les nostres vies, la
millor manera daprofitar les restes de pa s fer torrades.
Qualsevol tipus de pa s vlid per torrar, per els millors sn els de format estret, com la baguet, la barra artesana de tritordeum o la baguet amb olives. I tamb sn
adequats els pans una mica ms grossos: espelta amb llavors de gira-sol, nous i avellanes, sgol...

Encara que sembli que no hi ha res ms simple que fer una torrada, com tot,
t els seus trucs. Gruixudes, primes, de sabors... Aprofita el pa del dia anterior i gaudeix de les millors torrades casolanes i, per descomptat,
ecolgiques.

Forn o torradora?

Per torrar el pa a casa pots fer servir la torradora o el

forn, depenent de com vulguis que quedin les torrades.
Perqu es torrin uniformement han de ser dun gruix similar, i per aconseguir-ho cal fer servir un ganivet especfic
o un tallador dembotits, si en tens. Lobjectiu s que desprs de la mossegada sentis un cruixit i, a continuaci, una
sensaci tova.

Gruixudes. Per aconseguir que siguin cruixents per

fora i toves per dins s aconsellable utilitzar la torradora i
fer-les amb pa fresc o, com a molt, del dia anterior.
Primes. En canvi, si lobjectiu s que quedin primes
i molt cruixents, shan de fer al forn i amb pa dun o dos
dies. Un cop tallades les llesques, posa-les a la reixeta del
forn (prviament escalfat a 180 C) amb calor a dalt i a
AF_ad Aai 21x15 CAST.pdf
1
6/9/15
17:19
baix durant uns minuts, fins que estiguin daurades.

e
r
b
u
c
s
e
D irresistible
el

- Amb all i oli. Aix mateix, tens lopci de fer-les de sabors. Per exemple, unta les llesques amb all pelat duna
banda i amb oli doliva verge extra per laltra i torra-les
al forn entre 6 i 7 minuts.

Sempre a punt

Quan shagin refredat, posa-les en un recipient hermtic, on es conservaran en bon estat durant diversos
dies. Aix les tindrs sempre a m per acompanyar cremes,
purs, amanides...
Tamb sn ideals com a aperitiu o berenar amb formatge, embotit o pat vegetal i, per descomptat, a lhora
desmorzar, amb mantega i melmelada o mel.

LA PRIMERA

BEBIDA DE AVENA
CON FRUTOS ROJOS
Y AA
En mitad de la selva amaznica crece uno
de los frutos ms codiciados del mundo: el
aa. Ahora, Amandn te lo acerca para que
disfrutes de todo su sabor y sus mltiples
propiedades sin moverte del sof. Y si l
es bueno, imagnalo combinado con otros
frutos rojos! No te resistas y llvate el
amazonas a casa.

CM

Cuidate con recetasamandin.com

MY

CY

CMY

N T I E NE

20

UT

AZ

SUPERF

AA

ONES

CO

M
O DEL A

21

ES-ECO-020-CV
Agricultura UE/no UE

reportatge

Sense gluten, esclar

El gluten s molt present a la dieta mediterrnia, i per aix als celacs no els
resulta fcil adaptar-shi. Els productes del forn de Zealia Bio no contenen
gluten, estan elaborats artesanalment amb ingredients ecolgics i sn el millor
complement per a lalimentaci ms saludable. Des pa de poble fins a cookies
de xocolata i avellana, passant per bases de pizza, barretes de cereals i farina
per fer pa a casa.

Zealia Bio
Les Franqueses del Valls. Barcelona

Sabies que, per consumir com acabat de fer el pa de poble de fajol, noms has de escalfar
les llesques a la torradora durant uns segons.

22

23

La intolerncia al gluten o celiaquia s una afecci

ms comuna del que sembla, ja que hi ha moltes persones que la pateixen sense ser-ne conscients. El gluten s
una protena present al blat i en altres cereals (com el
sgol, lordi i la civada), que inflama i lesiona la mucosa
de lintest prim en les persones intolerants. Quan aix
passa, la digesti es veu alterada i apareixen mltiples
smptomes no especfics: diarrea, recargolaments, inflor,
malnutrici, prdua de pes, anmia, problemes ossis.
Aquesta multiplicitat de smptomes s el que dificulta el
diagnstic de la malaltia.

trucar-los a la porta, i finalment... aqu ens teniu. s una relaci recent, per les dues parts ens sentim molt a gust i estem
segurs que ser una collaboraci molt duradora. La Rosa
ens explica que treballar junts els ha perms una expansi en
molts sentits. Ara arriben a ms llars i ha crescut la seva capacitat productiva, per lelaboraci continua sent artesanal.
A ms, hem creat llocs de treball, cosa que ens ha fet una
especial illusi, perqu som una empresa de proximitat i som
fidels a la filosofia ecolgica de tenir cura de la nostra salut i
el nostre entorn.

Lnic tractament possible consisteix a seguir una alimentaci sense gluten, per lelaboraci de pa, galetes
o pizzes sense aquesta protena s tot un desafiament.
Preocupats per oferir als nostres clients la millor opci
dalimentaci saludable, des de fa uns mesos es troben a
les nostres botigues els productes forn sense gluten Zealia Bio. Totalment ecolgics, sn fruit dun acurat desenvolupament, i lessncia de les seves receptes es basa en
el balan nutricional i la selecci dingredients naturals.

Estructuralment, lobrador en el qual selabora la gamma

ecolgica sense gluten sembla un forn: hi ha un magatzem de
farines, pastadores, cmeres de fermentaci, forns de cocci,
envasadores i magatzem. No obstant aix, les particularitats
del procs sn totalment diferents, pel fet de tractar-se de
productes sense gluten.

Innovaci en temps de crisi

El nom de Zealia est inspirat en la paraula zea, un

gnere de plantes en les quals sinclou el blat de moro
(Zea mays). Aquesta planta s la base de molts productes sense gluten i, a ms, fonticament t certa sonoritat semblant a celiaquia, ens explica lEduard Dvila, el
fundador de Santea Products, SL, juntament amb la seva
dona, la Rosa Quero. Tots dos tenen formaci acadmica en cincies i tecnologia dels aliments i han bolcat en
el seu projecte tota la seva experincia en el sector de
lalimentaci sense gluten.

Eduard Dvila i Rosa Quero

Secrets dartes

El problema s la massa. Per exemple, el nostre pa

sense gluten s una massa totalment diferent de la dels pans
amb gluten. No s elstica i s molt adherent, no es pot ni
dividir ni bolejar, motiu pel qual hem hagut de crear estris especials per treballar, argumenta lEduard. Per aconseguir un
resultat ptim han desenvolupat una tcnica molt especfica,
adquirida nicament a base dassaig i error. Grcies a aquests
esforos, hem aconseguit un pa de gran volum, amb una textura realment tendra i un sabor molt agradable.

Durant ms dun any vam estar desenvolupant els

productes del nostre catleg inicial. Els inicis van ser
durs, s molt difcil crear una nova marca, i encara ms
en un entorn de crisi. Finalment, el nostre producte va
parlar per si sol i a poc a poc vam anar obrint mercat:
Catalunya, la resta dEspanya, Andorra i Frana, la Rosa
desgrana la histria de lempresa familiar situada a les
Franqueses del Valls, prop de Barcelona.

Filosofia ecolgica

A mesura que passava el temps, els nostres clients

ens feien arribar cada vegada amb ms insistncia la
demanda per productes sense gluten de qualitat ecolgica. Duna banda, les persones celaques sollicitaven
un producte natural, sense pesticides ni conservants, i
de laltra banda, ja nhi ha moltes que han advertit els
efectes beneficiosos duna dieta lliure de gluten, fins i
tot quan no es t cap patologia diagnosticada en aquest
sentit.
Tant la Rosa com el seu marit sn consumidors
habituals de productes ecolgics i entenen el paper fonamental que lalimentaci t sobre la salut. Aquest fet
explica que levoluci lgica fos la conversi a ecolgic, i el segent pas, contactar amb Veritas. Coneixem
Veritas com a consumidors, i quan vam tenir la lnia
de productes ecolgics sense gluten no vam dubtar a

24

25

Pa, galetes, barretes, bastonets...

Els productes ecolgics sense gluten Zealia Bio sn
bons en tots els sentits. Estan elaborats artesanalment amb farines riques en nutrients (de fajol, de
cigr i darrs integral), fibra prebitica (per millorar
el creixement de la flora intestinal desitjable) i xarop datzavara (aix selimina la utilitzaci de sucres
refinats).
A ms, estan lliures dOGM (organismes modificats
genticament) i de greixos trans (altament perjudicials per a la salut). Per descomptat, no susen colorants, conservants ni gasificants i tots els ingredients
sn 100% naturals i procedeixen de lagricultura
ecolgica.
Bastonets de fajol amb ssam. Cruixents bastonets de pa fets al forn a foc lent. Un aperitiu delicis
i nutricionalment equilibrat amb un gust de ssam
irresistible.
Pa de motlle de fajol. La millor opci per preparar
un sandvitx dall ms saludable. Admet qualsevol
tipus de combinaci daliments, tant dolos com salats.
Pa de poble de fajol. Tendre i esponjs, aquest
pa s tota una temptaci. Per consumir-lo com si fos
acabat de fer, cal escalfar les llesques durant uns segons a la torradora.
Cookies de poma amb canyella. Fetes al punt per
aconseguir una textura lleugera i cruixent, la poma
els dna un toc especial i el sucre mor de canya i
un pessic de canyella les fan especialment delicioses.
Gaudeix-les soles o acompanya-les duna tassa de te,
un caf, un suc...

Cookies de xocolata amb avellanes. Una deliciosa recepta perqu gaudeixis del sabor del cacau
a qualsevol hora del dia. Amb trossets de xocolata
i avellanes cruixents.
Cookies sense sucre. Un sabor nic que cuida
al mxim la teva salut. Sense sucres refinats afegits, estan elaborades amb xarop i contenen una
font natural de fructosa. Perfectes per menjar soles, submergir-les en llet o acompanyar-les de xocolata...
Barretes de poma i canyella. Fetes a foc lent
per aconseguir la textura perfecta, estan elaborades amb arrs inflat, avellanes, ssam, poma i un
delicis toc de canyella.
Barretes de nabius i avellanes. Una exquisida
combinaci darrs inflat, avellanes, ssam i nabius. Suau, cruixent i molt apetitosa.
Barretes de xocolata i avellanes. Afortunada
barreja darrs inflat, avellanes, ssam, vainilla i
trossets de xocolata.
Base de pizza. Base de pizza precuita que ja est
a punt per afegir-hi els ingredients que vulgueu
i coure-la al forn posteriorment. La molla queda
esponjosa i la crosta cruixent.
Farina panificable. Preparat de farines sense
gluten ideal per elaborar tot tipus de pans a casa,
de forma fcil i senzilla. Barreja 300 g de preparat
amb 225 ml daigua i mitja culleradeta de llevat
deshidratat. Pasta fins a formar una massa fina i
homognia i deixa-la reposar en un ambient clid
una hora. Finalment, cou-la al forn preescalfat a
200 C.

La substituci del gluten. El grau de dificultat a lhora

de substituir el gluten depn molt del tipus de producte: en
unes galetes aquesta tasca resulta ms senzilla, per en el
pa o la base de pizza la situaci es complica molt. Ho vam
aconseguir grcies a la combinaci de diversos ingredients.
Cadascun aporta una petita part i no es pot aconseguir un
bon resultat si no es combinen tots, en la seva justa mesura
i aprofitant les seves sinergies. El procs de desenvolupament fins a arribar a una recepta satisfactria s ardu, ja que
el nombre de combinacions s molt elevat i es requereix una
gran quantitat de proves. En el nostre cas, hem aconseguit
un bon producte combinant diferents farines (blat de moro,
fajol i arrs), amb dos espessidors naturals (la goma de xant
i la farina de llavors de guar) i una fibra prebitica, detalla
lEduard amb orgull.
Tot i que el procs de producci s similar al que se
segueix en el mercat no ecolgic (per exemple, per fer pa es
pasta la farina amb el llevat i laigua, es formen les peces, es
fermenten i es couen), les receptes no sn les mateixes, en
ecolgic. No fem servir espessidors o emulgents sinttics,
que facilitin la industrialitzaci del procs. En la producci
ecolgica la dificultat augmenta i la mateixa recepta s la que
exigeix un tracte molt ms artesanal.

De la natura... el millor

Una bona part de lxit de la gamma Zealia Bio resideix

en els provedors de matries primeres ecolgiques lliures de gluten. s una qualitat especialment difcil en certs

ingredients, com ara les farines, ja que hi ha pocs molins

que tractin farines sense gluten i que a ms siguin ecolgics.
Som molt rigorosos en la selecci de provedors i noms
treballem amb els que estan certificats, que posseeixen les
mximes garanties de seguretat pel que fa a absncia de pesticides i es dediquen nicament i exclusivament a lobtenci
de matries primeres sense gluten. De fet, trobar provedors
de proximitat que satisfacin tots dos criteris ha estat una
tasca molt difcil.
Traabilitat garantida. Mitjanant un programa informtic es registra des del control de provedors i recepci
dingredients fins a lexpedici del producte. Aix, les variables
del procs (lot de les matries primeres, control de laigua i de
lambient, programes de cocci, tasques de neteja...) poden ser
vinculades a un lot concret. Els productes estan certificats pel
CCPAE (Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica) i
tenen el segell europeu dalimentaci ecolgica.
Protecci del medi ambient. A nivell operatiu la
producci es regeix per un manual de bones prctiques de
fabricaci que sha redactat sota els principis de la minimitzaci de residus i lestalvi de recursos i energia. Un altre
aspecte molt important per a nosaltres s el tracte dels nostres provedors amb el medi ambient. Per exemple, loli de
palma que utilitzem en alguns dels nostres productes est
certificat com a sostenible per la RSPO, i procedeix de cultius que prevenen la desforestaci i sn respectuosos amb la
fauna autctona, conclou la Rosa.

4
3

1.Pa de moltlle.
2.Base de pizza.
3.Cookies sense sucre.
4.Delicies veganes.

26

27

estil
de vida

Dieta detox
per comenar lany

Desprs de les festes de Nadal el nostre sistema digestiu demana a crits un

descans i una depuraci. Lexcs dalcohol, carns i dolos genera desequilibris
que es manifesten en forma dinflor abdominal, restrenyiment, trastorns intestinals,
mals de cap... s hora deliminar les toxines acumulades, recuperar el benestar i
comenar lany plens denergia i vitalitat.

Sabies que, amb la depuraci millora laspecte de la pell, baixen els nivells de colesterol, sequilibra
la tensi arterial i sactiva el trnsit intestinal.

28

29

Depurar lorganisme consisteix a activar els mecanismes naturals de neteja que t el cos per eliminar les substncies de rebuig. Aquest procs es realitza per mitj de
diversos rgans (fetge, ronyons, pulmons, intestins i pell),
i el resultat s que el cos es renova i es recarrega denergia
i optimisme.
El fetge sencarrega de convertir els residus que es formen en el cos en substncies inofensives que es puguin eliminar. Els ronyons i les vies urinries rebutgen a travs de
lorina substncies no metabolitzades, com la urea i lcid
ric. I per mitj dels porus de la pell seliminen toxines en
forma de suor, greixos i gasos.

s important fer cinc pats al dia

lleugers i beure lquid abundant,
que pot ser tant aigua com sucs de
fruita o brous vegetals

Depuraci suau, per efectiva

Podem fer una depuraci suau, sense recrrer a un dejuni estricte. Noms cal estar uns quants dies evitant el
consum de lactis, fregits, salses, carns vermelles, vsceres,
refinats, conserves, sucre, greixos saturats, caf i alcohol.
Laltre pas fonamental s fer cinc pats al dia lleugers bevent una gran quantitat lquid, que pot ser tant aigua com
sucs de fruita o brous vegetals.
Fruites i verdures. Tria les que siguin especialment
depuratives de la sang, com api, carxofa, ceba, esprrecs,
pruna i llimona. I, sobretot, que siguin fresques i de temporada. Com que sn aliments rics en antioxidants aporten betacarotens, vitamines C i E i seleni, entre altres fitoqumics.
Cereals integrals. Aporten la fibra necessria per
mantenir el bon funcionament intestinal.
Llevat de cervesa. Afegit de manera regular als plats
resulta un complement molt desintoxicant.
Infusions dherbes. Les tisanes de dent de lle, boldo, card mari o plantatge ajuden a eliminar residus.
Coccions lleugeres. Consumeix els aliments preferiblement crus, al vapor o a la planxa.

Brous miraculosos

Lhabitual necessitat dhidratar-se adquireix una importncia cabdal quan es fa un procs depuratiu, i s fonamental beure molt lquid durant el dia de manera regular.

30

Clssic de verdures. Aquest brou s perfecte per eliminar els lquids retinguts i mineralitzar el cos.
- Ingredients. 5 tiges dapi, 5 porros, 1 manat de julivert i
1 litre i mig daigua.
- Elaboraci. Neteja i trosseja els vegetals i posals a bullir en
aigua durant 10-15 minuts. Cola-ho i deixa-ho refredar.

Suc de verdures. Un senzill liquat dirtic, depuratiu i ric en vitamines i minerals. s aconsellable prendren
diversos gots diriament fins que desaparegui la inflor.
- Ingredients. 3 taronges, 2 fulles despinacs, 2 tiges dapi,
1 aranja, 1 tall de pinya i 1 tassa de papaia.
- Elaboraci. Pela la fruita i renta les verdures. Un cop
trossejades, fes-ne un suc amb la liquadora.

De daikon. Tamb conegut com rave japons, susa

per eliminar mucositats, clculs renals i residus. s dirtic,
alcalinitza la sang, cont enzims que afavoreixen la digesti i redueix lexcs de greix. Es pot beure acompanyant els
pats o entre hores.
- Ingredients. 2 cullerades soperes de daikon sec, 2-3 gotes de salsa soja i 1 litre daigua.
- Elaboraci. Bull el daikon sec en aigua durant 15 minuts, cola i afegeix la salsa de soja.
Mixt. Un preparat de verdures, daikon i alga kombu
que revitalitza, mineralitza, escalfa i elimina el greix, a ms
de tenir una important acci dirtica. Beu-ne diverses
tasses al llarg del dia.
- Ingredients. 2 litres i mig daigua, 1 tira dalga kombu,
1 pastanaga, un grapat de daikon sec, 1 branca dapi,
1 ceba o porro, tamari (salsa de soja) i gingebre fresc.
- Elaboraci. Talla i trosseja les verdures i posa-les a bullir amb lalga kombu. Tapa-ho i deixa-ho coure durant una hora a foc lent. Treu els vegetals i afegeix-hi
una mica de tamari. Ratlla i esprem el gingebre fresc i
incorporan el suc al brou.

1.Llevat de cervesa. El Granero

2.Brou de verdures. Amandin
3.Sopa de ceba. Amandin
4.Tamari. Lima
5.Alga Kombu. Porto Muios

31

novetats

Baies de goji,
un plus per al teu organisme
Incorporem al nostre assortiment les baies de goji marca Veritas, ideals per
afegir als teus batuts, sucs o iogurts.
Les baies de goji sn molt riques en vitamina C, amb propietats antioxidants,
i ajuden a estimular el sistema immunitari.

Sucre de bedoll
De la m de Sucrafor arriba a les nostres botigues aquest substitut del sucre,
recomanat per a persones amb diabetis, nens i gent que vulgui perdre pes.
El sucre de bedoll t un sabor neutre i aporta el mateix volum i textura
que el sucre corrent. Per aix es recomana per endolcir tot tipus daliments i
begudes, i per a rebosteria.
Entre les seves propietats destaca el baix ndex glucmic, la seva capacitat
per estabilitzar la insulina, els seus enormes beneficis per a la higiene bucal i la
seva absncia de les calories del sucre.

32

Brous Veritas
Gaudeix dels nous brous de pollastre i verdures
Veritas que hem desenvolupat per a tu. Elaborats
amb la millor selecci dingredients frescos, descobreix-los amb una bona combinaci de pasta de
sopa, consom, paelles i tot el que se tacudeixi. I
no contenen gluten.

Formatge feta Veritas

Dna un toc de sabor a les teves amanides amb el nou formatge feta Veritas; un 10% ms econmic que el daltres marques.
Lelaborem a partir de llet ecolgica dovella i de cabra.

Xips de kale
Noves xips de kale de la marca Vegetalia, ideals per picar a qualsevol hora del dia. Sobretot
per als ms petits, pels seus enormes beneficis per a lorganisme.
La col arrissada o kale s baixa en calories i alta en fibra. A ms, s una bona font de poderosos fitonutrients, amb propietats antioxidants. Cont ferro, calci, vitamina C, A i K, i s
antiinflamatria i depurativa.

33

els consells
den Xevi

vidualitzada la capacitat de degradaci a nivell gentic per

no patir un cncer (de mama, dovari o dter) o una trombosi a causa dun excs destrgens dins lorganisme. Amb els
avenos de les noves tecnologies tenim la gran ajuda de les
proves gentiques que ofereixen estudis personalitzats.

Propostes naturals

Xevi Verdaguer
Perqu... ets responsable de la teva salut.
psiconeuroimmunleg # www.xeviverdaguer.com

Larribada de la menopausa
Quan la dona arriba als 45-55 anys tot comena a canviar. s lhora,
primer, de la perimenopausa, i posteriorment, de la menopausa. Una etapa
en la qual es deixa de ser frtil i el cos experimenta certs canvis. El fet de
saber qu s el que realment passa pot ser de gran ajuda per viure aquest
moment de la vida amb salut i felicitat.
El smptoma principal de la menopausa s la irregularitat del cicle menstrual. Els ovaris deixen de fabricar estrgens progressivament i, durant mesos o anys, la majoria
de les dones tenen menstruacions irregulars amb sagnats
abundants o molt escassos fins a la seva desaparici. Una
desaparici que sol anar acompanyada de fogots, insomni
i falta de libido.

destrgens entre 10-50 vegades ms alts que els que tenen a

la sang. Per tant, les dones menopusiques poden tenir risc
de cncer (encara que fabriquin molts menys estrgens),
perqu aquest nivell alt als teixits de lter i de les mames
s degut a la sntesi destrgens als teixits de fora dels ovaris i a la mala eliminaci dels estrgens a nivell heptic o
intestinal.

El paper dels estrgens

Terpia hormonal substitutria: per qu no?

Afecten la vista. Amb la falta destrgens apareixen els

problemes de baixa visi, cataractes o glaucoma.
Influeixen en lesquelet. Sense els estrgens la fixaci
del calci als ossos s ms difcil, i losteoporosi pot provocar
fractures espontnies de maluc o de vrtebres, per exemple.
Sn importants per a lestat anmic. Tenen la capacitat dallunyar lansietat, la falta de memria o concentraci
i linsomni.
Controlen el colesterol. La falta dhormones sexuals
tamb sacompanya dalteracions en el metabolisme del colesterol amb un augment del colesterol LDL. La pell es nota
ms seca i apareixen els fogots.
Quina relaci t amb el cncer de mama? Les dones
postmenopusiques tenen molt baix el nivell destrgens
a la sang. En canvi, sha vist que les dones amb cncer de
mama tenen als teixits de lter i de les mames uns nivells

Efectes adversos. El THS ofert mdicament per als

fogots i losteoporosi no est exempt de risc, tal com van
publicar Rossouw et al. el 2012 a la Womens Health Initiative (WHI). Els investigadors van haver de parar lestudi
perqu el tractament hormonal va desencadenar una alta
incidncia en cncer de mama, accidents cardiovasculars,
malalties coronaries i trombosi pulmonar a les dones que
formaven part de lestudi associat a la terpia hormonal
substitutria (THS).
Alternatives. Els investigadors han comenat a mirar
cap a altres direccions per buscar propostes de tractament
amb altres opcions, com la fitoterpia i els aliments amb propietats fitoestrogniques. Si b els estrgens qumics poden
oferir clars beneficis, cada dona ha de valorar de forma indi-

Sovint no som conscients de com influeixen els estrgens en el metabolisme de la dona, i per aix les conseqncies quan desapareixen poden ser inesperades.

34

Una opci a considerar s millorar els nivells destrgens,

progesterona i serotonina mitjanant suplements naturals
o aliments especfics. Tothom sap que les societats asitiques presenten una menor incidncia de cncers estrogen
dependents, menys patologies cardiovasculars i ms bona
salut intestinal. Aix grcies a uns hbits alimentaris molt
diferents dels occidentals i al fet que consideren la menopausa com un procs fisiolgic normal i no pas una malaltia.
Aliments rics en fitoestrgens. Shan dincloure a la
dieta aliments rics en estrgens dorigen vegetal amb una
estructura molecular molt semblant al 17-beta estradiol. Els
fitoestrgens que hem de prendre, sn:
- Coumesterans. Presents al trvol vermell, la userda, els
psols i els fesols.
- Isoflavones. Les trobem als fesols, la soja, el trvol vermell, el ssam, la cervesa i el kudz.
- Lignans. Sn al llinet, el ssam, la soja, les verdures crucferes, lalbercoc i les maduixes.
- Prenilflavonoids. Per aconseguir-los hem de prendre llpol i cervesa.
- Estilbens. El resveratrol es localitza a la pell i la llavor
del ram.

I les isoflavones?

Les isoflavones sn els estrgens de la natura i en trobem en forma conjugada a diferents aliments: llegums (majoritriament soja), kudz, cereals integrals, fruites del bosc,
fruites seques i ssam.
Poden ser de gran ajuda a lhora dafrontar la menopausa, per no sn eficaces per a tothom. El motiu s que la
nostra microbiota no pot produir el metablit equol (que
t una gran activitat estrognica) encara que mengem una
gran quantitat disoflavones. De fet, noms podem obtenir
aquests metablits si tenim una correcta fermentaci bacteriana desprs de menjar els aliments que contenen isoflavones. Per tant, hem dafavorir la proliferaci dels bacteris sans
del clon que permeten formar el metablit equol quan ingerim isoflavones. Ho aconseguirem menjant regularment:
Mid resistent. Patata, moniato, arrs integral i llegums cuinats i menjats un cop estan freds, pltan verd i civada sense gluten.
Fruita. Fruites del bosc, poma i pltan verd.
Greixos sans. Alvocat, rovell dou, coco, peix blau i
fruites seques (especialment ametlles i festucs).
Finalment, recordeu que els antibitics redueixen drsticament la flora intestinal sana i, consegentment, es produir una menor quantitat dequol encara que es mengin
aliments rics en isoflavones.

Ms informaci
xeviverdaguer.com

Per alleugerir els smptomes de la menopausa, el ginecleg por proposar la terpia hormonal substitutria o THS.
El seu objectiu es augmentar els nivells dhormones amb la
suplementaci destrgens sinttics o estrgens combinats
amb progesterona.

35

tcniques
de cuina

Activitats de gener
TALLERS DE CUINA
Dilluns 11
Azukis: beneficis i com cuinar-los
Mireia Anglada
Durada: 1 h 30 min Preu: 25e
Val dte.: 10e Horari: 19.00-21.00 h

Mireia Anglada
Cuinera professional # mireiaanglada.com

La ceba de cada dia

s impensable una cuina sense cebes. Les salses i els guisats no serien el mateix, tot i les llgrimes que ens provoquen en tallar-les. Tot i que hi ha trucs que
eviten el llagrimeig, la veritat s que queda compensat pel gust que aporten als
plats i la seva gran quantitat de beneficis nutricionals.
Hi ha diversos trucs per evitar les llgrimes en tallar
una ceba. Pots refredar-la entre 30 i 60 minuts en aigua
amb gel, fet que retarda la sntesi del sofre, el compost
responsable del llagrimeig. I tamb ajuda fer-ho al costat duna aixeta oberta: el gas lacrimogen reacciona amb
laigua de cam cap als ulls i desapareix lefecte.
La ceba de Figueres s la que menys fa plorar, i tamb
s ms dola que la comuna. Es reconeix per la seva tonalitat lleugerament rosada i per aquest inconfusible sabor
suau picant en menjar-la crua i per la profunda aroma que
aporta a qualsevol recepta.

El tall del xef

Tallar b una ceba s fonamental a lhora de cuinar-la.

De fet, hi ha algunes formes especfiques de fer-ho que
tamb es poden fer servir amb altres bulbs.
Ciseler. Has partir la pea per la meitat i pelar-la,
per deixa larrel intacta perqu mentre la talles no es desmunti. Recolza-la a la taula per la part plana i pel costat
contrari a larrel realitza uns talls horitzontals de costat
a costat, com si fessis lmines. Desprs fes el mateix en
sentit vertical sense arribar a tallar larrel. El gruix aconsellable en tots dos casos s d1 mm, aproximadament.
Un cop marcada la ceba, talla-la fent dauets fins arribar a
larrel, que llenars. Aquest tall s ideal per a sofregits o
per afegir a vinagretes.
Mirepoix. El procediment s igual que lanterior,
per aquesta vegada els daus han de ser d1 cm, ms o
menys. s el millor tall per a la base dun sofregit.
Eminc. Pots tallar rodanxes de qualsevol manera,
sempre que no passin d1 mm.

36

Les claus dun bon sofregit

En la gastronomia saludable la ceba s present a moltes

preparacions: cremes de verdures, sofregits, pats, guarnicions... En realitat, admet qualsevol estil de cocci, tot i
que tamb es pot menjar crua o macerada.
Cocci lenta. s important no cuinar-la amb foc
agressiu i mantenir-la humida per evitar que loli es cremi
i es dauri massa. Fins que estigui translcida s millor no
tapar-la i mantenir-la a foc mitj. Quan ja tingui un color
translcid pots afegir-hi lingredient segent, no abans.
Oli doliva. Un bon sofregit no ha de tenir un excs
doli, sin que nhi ha prou de cobrir la cassola lleugerament per ofegar la ceba amb comoditat sense que arribi
a enfosquir-se. Fes servir sempre oli doliva, mai olis de
llavors (gira-sol, ssam, lli...), ja que no aguanten les temperatures altes i poden arribar a ser nocius si se sobreescalfen.
Sal marina. Si condimentes la ceba amb una mica de
sal marina suar i traur la seva aigua de vegetaci mentre
es cuina.
Crcuma i pebre negre. Una bona manera de potenciar el gust s afegir a la recepta crcuma (el principi
liposoluble reacciona a travs dels greixos) i una mica de
pebre negre.

Dijous 14
Receptes detox per comenar b lany
Pilar Benitez
Durada: 2 h. Preu: 30e
Val dte.: 10e Horari: 14.00 h
Dilluns 18
Llenties vermelles: beneficis i com
cuinar-les
Mireia Anglada
Durada: 1 h 30 min. Preu: 20e
Val dte.: 10e Horari: 19.00-20.30 h
Dilluns 25
Rebosteria vegana sense gluten Maria
Jos Mendizbal
Durada: 1 h 30 min Preu: 25e
Val dte.: 10e Horari: 19.00 -20.30 h
Dijous 28
Hamburgueses vegetals
(Taller participatiu)
Mireia Anglada
Durada: 2 h. Preu: 30e
Val dte.: 10e Horari: 19.00-21.00 h
XERRADES
Dimarts 12
Introducci a la dieta macrobitica
Mai Vives

Durada: 1 h 30 min Preu: 15e

Val dte.: 10e Horari: 19.00-20.30 h
Dimecres 13
Alimentaci per reforar els ossos
(combat losteoporosi)
Gabor Smit
Durada: 1 h 30 min Preu: 15e
Val dte.: 10e Horari: 10.30-12.00 h
Dimecres 20
Treu el mxim profit de
la menopausa: claus alimentries
Gabor Smit
Durada: 1 h 30 min Preu: 15e
Val dte: 10e Horari: 10.30-12.00 h
Divendres 22
Com alcalinitzar-te desprs de les
festes
Patricia Guern
Durada: 1 h 30 min Preu: 15e
Val dte.: 10e Horari: 19.00-20.30 h
Dissabte 23
Coneix els hbits saludables infantils
(Taller participatiu en famlia)
Trinitat Gilbert
Durada: 1 h 30 min Preu: 10e
Val dte.: 10e Horari: 11.00-12.30 h
Dissabte 23
Coneix els hbits saludables infantils
(Taller participatiu en famlia)
Trinitat Gilbert
Durada: 1 h 30 min Preu: 10e
Val dte: 10e Horari: 13.00-14.30 h

Dimarts 26
La teva cara revela el que necessites
menjar. Aprn a desxifrar-la
Mai Vives
Durada: 1 h 30 min Preu: 15e
Val dte.: 10e Horari: 19.00-20.30 h
Dimecres 27
Esmorzars saludables. Alternatives a
lembotit i la brioixeria
Gabor Smit
Durada: 1 h 30 min Preu: 15e
Val dte.: 10e Horari: 10.30-12.00 h
TOUR BOTIGA
Dimecres 13
Tajudem a comprar
Gabor Smit
Durada: 1 h Preu: 10e
Val dte.: 10e Horari: 14.30-15.30 h
Dimecres 20
Tajudem a comprar
Gabor Smit
Durada: 1 h Preu: 10e
Val dte.: 10e Horari: 12.30-13.30 h

Ja pots consultar la programaci

a travs de la pgina web
www.terraveritas.es i reservar
plaa a la sessi que tris!

Als tallers de cuina es degusten tots els

plats que es preparen!

Vine a conixer i a cuinar amb

lautora del llibre! Trinitat Gilbert.
Dissabte 23 de gener. A les 11.00 i a les 13.00 h.
Lalimentaci saludable s un hbit que saprn des de la infantesa. De la mateixa
manera que els pares ensenyen a cordar-se els cordons de la sabates, a anar en bicicleta
o a vestir-se, a menjar b tamb se nha densenyar. El llibre A la taula i al llit, al primer crit. Guia
dhbits saludables infantils explica com fer-ho i sobretot desacomplexa davant les situacions ms
difcils, com ara les festes daniversari. Si la criatura menja tones de sucre blanc en una festa
daniversari, tranquils, quan arribeu a casa sapigueu com contrastar el que hi han menjat.
El llibre compta amb lassessorament del psiconeuroimmunleg Xevi Verdaguer, collaborador de Veritas, i es completa amb un ndex de termes que defineixen amb exactitud els conceptes ms importants
de la nutrici infantil (i tamb ladulta).

Vine amb un tper per endur-te el que es preparar a la cuina,

coneix lautora, compra el llibre i emporta-tel signat!
Tesperem a

37

a propsit
de...

Quedat el ferro!

avui ens ocupem de la gent gran i les dones

En plenes facultats

Si ets dona en edat frtil s possible que tinguis les necessitats de ferro una
mica augmentades i pot ser que sovint estiguis baixa de ferro,
tot i prendre aliments i suplements. En aquest cas, potser es tracta dun
problema dassimilaci.

Es pot evitar que el cervell perdi facultats amb el pas del temps? Els cientfics ens
diuen que s. Avui sabem que alguns aliments contenen substncies que prevenen
el deteriorament neurolgic i ajuden a mantenir-nos joves. Perqu una alimentaci
adequada forma part dun bon protocol antiaging.

El metabolisme del ferro en el nostre cos s gaireb

un circuit tancat, ja que lorganisme no disposa de mecanismes per eliminar-lo de manera activa i la seva absorci
est molt controlada. En el cas dingerir-lo en excs pot
emmagatzemar-se als teixits del fetge o el pncrees i pot
causar toxicitat, disfuncions i estrs oxidatiu. Per tant, la
soluci no sempre passa per afegir ms ferro a la dieta,
sin per aprofitar b el que entra.
Si amb una dieta equilibrada no milloren els nivells
daquest oligoelement i saccentua el cansament, els problemes vasculars o la caiguda dels cabells, s hora de seguir els consells segents:

A mesura que passen els anys els rgans es tornen ms

sensibles als desequilibris, i el cervell no ns una excepci.
Les neurones estan afamades de nutrients de bona qualitat,
com aminocids essencials, greixos insaturats per mantenir
lelasticitat neuronal i hidrats de carboni per regenerar els
teixits i obtenir energia.
Nutrients fonamentals. Les vitamines del grup B sn
essencials per al desenvolupament i vitalitat de les neurones i juguen un paper fonamental en la formaci de neurotransmissors, mentre que la concentraci de vitamina C
s molt superior al cervell i millora el reg sanguini, a ms
de ser un gran antioxidant. Per la seva banda, el calci i el
magnesi ajuden a relaxar el sistema nervis i a reduir la
hiperactivitat cerebral, i la manca de zinc sassocia a problemes de depressi i ansietat.

Aliments neuroprotectors

Lalimentaci i lestil de vida poden ajudar a evitar

lexpressi dels gens implicats en laparici de malalties
degeneratives. En aquest sentit, una alimentaci basada en
aliments frescos i ecolgics pot ajudar a protegir al cervell,
encara que el ms important s saber quins sn els aliments
que incorporen aquestes substncies neuroprotectores.
Cereals integrals. Aporten vitamina B i zinc: arrs,
civada, mill, fajol, amarant.
Ctrics. Sn rics en vitamina C: kiwi, papaia, llimona,
taronja.
Fruits vermells. Neutralitzen els radicals lliures: maduixes, nabius, gerds.
Fruita seca. Contenen vitamina E i greixos insaturats: nous, anacards, llavors de carbassa, lli.
Probitics. s important consumir-ne perqu eviten
la disbiosi intestinal, un desequilibri de la microbiota de
lintest que sol estar present en els quadres de malalties
degeneratives del sistema nervis. Es troben en el quefir, el
iogurt, els pickles i el miso.
Remeis naturals. Lactivitat cerebral tamb es pot
potenciar amb arrel de ginseng, lecitina de soja, espirulina,
llevat de cervesa i ginkgo biloba. Cal afegir-ne a la dieta de
manera regular per notar-ne els beneficis.

38

1
2

1. Llevat de cervesa. El Granero

2. Iogurt. Natursoy
3. Lli. Eco Basics
4. Amarant. Veritas
5. Mill. Eco Basics
6. Blat sarra. Veritas
7. Lecitina de soja. Integralia
8. Quefir de vaca. El Cantero de Letur
9. Miso. Danival
10. Anacards. Biocomercio

10

6
7 8 9

Inclou a la dieta carns ecolgiques. Especialment

vedella i xai, per tamb closses, musclos, llegums, fruita
seca, llavors, tempeh i verdures de fulla verda.
Aprofita lefecte carn. La combinaci en un mateix
plat dun tros de carn o peix amb un aliment vegetal ric en
ferro ajuda a augmentar-ne labsorci.
Combina els aliments rics en ferro amb vitamina C.
Daquesta manera safavoreix lassimilaci.
Afegeix julivert, xucrut o llimona als amaniments.
s la millor manera de condimentar verdures, carns i
peixos, tot i que tamb pots fer-ho amb una salsa a base
de vinagre dume. Una altra idea s menjar amanides o
postres amb ctrics (taronja, mandarina, kiwi, maduixa).
Modera la ingesta de vi i caf. Igualment, procura
no finalitzar els pats amb te, perqu els polifenols que
contenen aquestes begudes formen un complex amb el ferro que en dificulta lassimilaci.
Vigila la ingesta de fibra. Durant els pats evita consumir molta quantitat de cereals integrals, seg o altres
suplements a base de fibra. El seu contingut en cid ftic
tamb pot reduir labsorci del ferro.
Separa els lactis dels aliments rics en ferro. s fonamental dissociar el consum de lactis (llet, iogurt, formatge) dels menjars principals rics en ferro, perqu la seva
acci alcalina neutralitza els cids de lestmac.
Evita prendre anticids. Aquests medicaments inhibeixen lacidesa estomacal, fet que disminueix la solubilitat del ferro present als aliments.

clorofilla,
la mgia verda
Aquest pigment, responsable de la coloraci verda dels
vegetals, t una estructura molecular molt similar a la
de lhemoglobina. Els aliments rics en clorofilla, com
vegetals de fulla verda, germinats (alfals) i microalgues
(espirulina i clorella) estimulen la formaci de glbuls
vermells, alhora que alcalinitzen i desintoxiquen
lorganisme.

Ms informacin
American Dietetic Association
El equilibrio a travs de la alimentacin (Olga Cuevas)
Fundaciondelcorazon.com

Mireia Marn Antn

Dietista y experta en Nutrici

1. Espirulina. El Granero
2. Xucrut. Natursoy

3. Alfals. Vegetalia
4. Umeboshi. Lima

39

benestar

complements

Alivia tus digestiones

Pesadez, hinchazn abdominal, gases, reflujo gstrico, acidez Son slo

algunos de los sntomas que indican que el estmago no puede realizar la
digestin con normalidad. Comer despacio, masticar bien y tomar una infusin
o un complemento natural puede solucionar el problema de forma definitiva.

Alga fucus. Contiene una fibra conocida como cido

algnico, que favorece la digestin y es eficaz para el tratamiento de la acidez.
Alcachofa. Estimula la digestin de los alimentos y la
eliminacin de las grasas, ayudando a eliminar las toxinas
del organismo gracias a su efecto depurativo.

2
3

1. Aloe vera. Plamea

2. Tisana. Artemis
3. Cardo mariano. Integralia

Una buena digestin es la base de la salud y el bienestar, ya que si no digerimos bien los alimentos tampoco
asimilaremos correctamente sus nutrientes. Asimismo, las
digestiones difciles consumen mucha energa y pueden
causar cansancio, mal humor, gases, pesadez de estmago,
nuseas, dolor de cabeza, reflujo gstrico, estreimiento,
vientre inflamado, acidez
Habitualmente, una mala digestin aparece tras una
comida excesiva. Tambin puede ser fruto de comer con
prisas o estresados, pero en la mayora de las ocasiones
es algo puntual, que desaparece si se toman las medidas
adecuadas. Aunque si la situacin se repite a menudo, lo
ms aconsejable es acudir al especialista.

Saber comer

Nos preocupamos por los alimentos, los elegimos

ecolgicos, los cocinamos de manera saludable Sin
embargo, muchas veces acabamos comiendo de cualquier
manera. Hay que prestar atencin y seguir unas pautas
concretas que facilitarn el buen trabajo del estmago.
No bebas demasiado durante las comidas. Beber
en exceso mientras se come diluye los jugos digestivos y
dificulta la digestin.
Mastica bien los alimentos. Al triturar la comida en
la boca se convierte en un bolo alimenticio mucho ms
fcil de digerir. Adems, las enzimas salivales ayudan a
que se produzca una predigestin, inicindose el proceso
qumico que ocurre en el interior del organismo al separar
las sustancias beneficiosas de las txicas.
Come despacio en pequeas cantidades. El cerebro

40

necesita unos 20 minutos para recibir la seal de saciedad a partir de las hormonas que comienzan a producirse
cuando se inicia la digestin. As, al ingerir lentamente
evitaremos sentirnos llenos demasiado rpido y el proceso
ser ms fcil.

Ayudas para digerir mejor

Hay veces que no basta con seguir una rutina adecuada

y las digestiones siguen siendo difciles. En esos casos se
puede aliviar el malestar tomando un complemento natural especfico.
Aloe vera. Sus enzimas mejoran la digestin gracias
a su accin bactericida, que elimina las bacterias innecesarias del aparato digestivo. As, los alimentos se digieren y
absorben mejor. Igualmente, tiene efectos antiinflamatorios, cicatrizantes y calmantes que son beneficiosos para
el tratamiento de ulceras estomacales y duodenales. Debe
tomarse antes de las comidas.
Cardo mariano. Se usa desde hace siglos con fines
medicinales. Activa la produccin y secrecin de la bilis,
lo que mejora la funcin del hgado y la vescula biliar,
facilitando la digestin de las grasas. Conviene tomarlo
antes de comer para evitar distensin abdominal, ardores
o nuseas.
Germen de trigo. Al ser la parte del grano de trigo
que dar vida a una nueva planta, contiene una concentracin muy alta de nutrientes. Sus fibras regulan la digestin
y alivian el estreimiento. Se puede tomar con los cereales
del desayuno, espolvoreado en ensaladas o aadido a zumos, yogures o leche.

Infusiones: Mano de Santo

Las tisanas de hierbas medicinales se han
usado desde la antigedad para tratar y evitar
molestias estomacales. Elige la que ms se ajuste a tus necesidades y toma una infusin despus de las comidas principales.
Hinojo. Posee propiedades calmantes y
antiespasmdicas y se aconseja para evitar las
flatulencias.
Ans verde. Es carminativo y provoca la
expulsin de los gases acumulados en el intestino.
Manzanilla. El ms tradicional de los remedios para los dolores abdominales y las nuseas.
Menta piperita. Tiene poderes suavizantes sobre la mucosa intestinal, previene los espasmos y aumenta las secreciones digestivas.
Habitualmente se toma tras una comida copiosa para asentar el estmago y evitar los gases.
Melisa. Gracias a sus cualidades calmantes se aconseja en casos de gastritis.

Nuria Fontova
Periodista especializada en belleza y salud

41

amb molt
de gust

Rap albardat
amb salsa de ceba

Albardar s una tcnica culinria que consisteix a embolicar una pea de carn
o de peix amb cansalada o bac perqu en cuinar-la li aporti suculncia.
Daquesta manera saconsegueix un plat sucs i molt sabors.

Recepta
proposada per

Llenties amb cuscs de verdures

Lelevat contingut en fibra de les llenties ajuda a prevenir el restrenyiment, alhora que
redueix el colesterol i mant estables els nivells de sucre a la sang.
Recepta proposada per
lequip de la botiga Veritas
de Mandri

Ingredients:
300 g de llenties
100 g de cuscs blanc o integral
2 pastanagues
2 cebes tendres
2 grans dall
1 carbass
1 pebrot vermell
Julivert
Oli doliva verge extra
Sal

Llenties.
Casa Amella

Elaboraci:
1. Pela i trosseja una ceba tendra, els alls i les pastanagues. Salta aquestes verdures en una cassola amb una mica doli i quan
sestovin i es daurin una mica, afegeix-hi les llenties. Cobreix-ho amb aigua (3 parts daigua per 1 de llenties), assaona-ho
i deixa-ho coure durant 40-45 minuts amb la tapa posada.
2. Pica laltra ceba, el pebrot vermell i el carbass. Salta en una paella amb un raig doli. Assaona-ho i reserva-ho.
3. Posa 200 ml daigua a escalfar i quan bulli, aboca-la sobre el cuscs. Tapa-ho amb paper film i deixa-ho reposar. Quan el
cuscs hagi absorbit laigua, afegeix-hi les verdures i una mica de julivert picat. Assaona-ho i barreja-ho suaument.
4. Serveix les llenties juntament amb el cuscs.

Caldo vegetal depuratiu

Els brous depuratius sn rics en antioxidants, per la qual cosa, a ms dafavorir
leliminaci de greixos, recarreguen el cos de vitamines i minerals.
Ingredients:

Elaboraci:

Ingredients:
800 g de rap
8 talls de bac
1 ceba
250 ml de sopa
de ceba ecolgica Amandn
Vi blanc
Safr
Oli doliva verge extra
Sal

42

Sopa de ceba.
Amandn

1. Neteja el rap de pells i espines i fes-ne 8 talls. Embolica cada tall de

rap amb una llenca de bac, subjectant-la amb cordill de cuina o escuradents. Reserva-ho.
2. Trosseja la ceba i sofregeix-la en una paella. Quan estigui ben daurada, afegeix-hi el rap, i quan estigui gaireb fet incorpora-hi el vi blanc
i la sopa de ceba. Cou-ho durant uns minuts i apaga el foc.
3. Cobreix el fons del plat amb salsa de ceba, colloca-hi a sobre dos talls
albardats i retira el cordill amb cura. Just sobre el peix i al voltant,
posa-hi una mica de safr i sal en escates. Serveix-ho immediatament.

1 porro
1 ceba
1 fulla dapi
1 gra dall
1 culleradeta de miso
Oli doliva verge extra

Receta propuesta por la

tienda Veritas Terrassa
Miso. Lima

Elaboraci:
1. Pela i renta les verdures i el gra dall. Talla
el porro, la ceba i lapi a trossos grossos i
reserva-ho.
2. Posa aigua a bullir en un cass, i quan bulli,
incorpora-hi els vegetals i lall. Afegeix-hi
unes gotes doli doliva i deixa-ho coure uns
15-20 minuts.
3. Retira el brou del foc, colal i afegeix-hi el
miso. Remena b i serveix-lo.

43

Aquest any tenim ms

i millors propsits
Tenir molt ms de 4.500 productes amb certificaci ecolgica.
Promoure molt ms lagricultura de proximitat.
Seleccionar i cultivar amb el productor moltes ms varietats autctones.
Apropar encara ms una alimentaci sana i amb sabors autntics.
Apostar ms per un consum conscient i responsable.
Tenir molta ms cura de la nostra salut i del planeta.

ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 C.C. Glries. Av. Diagonal, 208 Crsega, 302 Diputaci, 239 Doctor
Dou, 17 Gran de Sant Andreu, 122 Gran Via Corts Catalanes, 539 Gran Via Carles III, 55 Mandri, 15 Mari Aguil, 104-106 Mari Cub, 7-9 Mestre Nicolau, 19 Pg. de Sant Joan, 144 Ptge. Senillosa,
3 Secretari Coloma, 37 Torrent de lOlla, 200 Trav. de les Corts, 271 Via Laietana, 28 BLANES: Ses Falques, 10 CASTELLDEFELS: C. C. Lnec Blau GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA:
Pg. Pere III, 84 MA: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 Binipreu Sa Plaa. Mercat del Claustre, 46 Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polgon de Ma MATAR: Nou, 27 PALMA: Plaa del Comtat del
Rossell, 6 REUS: C.C. La Fira. Planta 1, local 22-23 SABADELL: Vilarrubias, 1 SANT CUGAT: Av. Llus Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 SOLSONA: Supermercat Llobet. Vall Fred Ptge.Guitart VIC: Sant Fidel, 11 VILANOVA I LA GELTR: Plaa Soler i Carbonell, 14 TERRASSA: Rambla dEgara, 215 VITORIA-GASTEIZ: Los Fueros, 13.

www.ecoveritas.es/shop

veritasecologico

@ecoveritas / @ecoveritas_cat

@supermercadosveritas