27/11/2012

ESAB-UPC

BIOREMEDIACI AMBIENTAL

Continguts

Fitoremediaci

Concepte
Factors a tenir en compte en la utilitzaci daquestes tcniques.
Avantatges i inconvenients
Principis i tipus de fitoremediaci
Exemples clssics dutilitzaci de la vegetaci en sls problemtics: sls
salins i plantes halfites

Concepte
La fitorremediacin es el uso de plantas para limpiar ambientes contaminados.

Es basa en els processos que es donen naturalment pels quals les plantes i
els microorganismes rizosfrics degraden i segresten contaminants orgnics
i inorgnics.

Conjunto de mtodos para degradar, asimilar, metabolizar o detoxificar metales

pesados y compuestos orgnicos por medio de la utilizacin de plantas.
Aunque se encuentra en desarrollo, constituye una estrategia muy interesante,
debido a la capacidad que tienen algunas especies vegetales de absorber,
acumular y/o tolerar altas concentraciones de contaminantes como metales
pesados, compuestos orgnicos y radioactivos.

Se pueden establecer dos tipos diferentes de fitorremediacin segn se realice

la degradacin del contaminante dentro de la propia planta o fuera de ella:
in planta la planta absorbe el contaminante y lo incluye dentro de ella,
ex planta la degradacin se realiza en la zona de la rizosfera,
(Hutchinson et al., 2001).
Esquema general de la descontaminacin de iones metlicos en un proceso natural
de fitorremediacin.

Exemples de descontaminacions exitoses per fitoremediaci

Components orgnics :
solvents orgnics,
herbicides,
explosius, hidrocarburs
derivats del petroli, bifenils policlorinats (PCBs),
tricloroetil (TCE), hidrocarburs aromtics policclics (PAHs).
Components
inorgnicsEjemplos
Components
inorgnics: de descontaminaciones exitosas por
fitorremediacin:
macronutrients vegetals (nitrat i fosfat),

elements traa (Cr, Cu, Fe,. Mn, Mo, Zn),

elements no essencials (Cd, Co, F, Hg, Se, Pb, V y W),
istops radioactius (238U, 137Cs y 90Sr), entre daltres.

AGNS HERETER

27/11/2012

ESAB-UPC
Avantatges i limitacions de la fitoremediaci davant la utilitzaci
daltres tcniques.

Avantatges :
Les plantes poden ser utilitzades como bombes extractores de baix
cost per depurar sls i aiges contaminades.
50-80% del valor de laplicaci dalternatives ms utilitzades.
10 a 1000 vegades inferior al de les tcniques tradicionals.
Alguns processos degradatius sn ms rpids amb plantes que amb
microorganismes.
s un mtode apropiat per descontaminar superfcies grans o per
finalitzar la descontaminaci drees restringides en terminis llargs.
Contribueix al segrest del C. (remediaci verda).

BIOREMEDIACI AMBIENTAL
Avantatges i limitacions de la fitoremediaci davant la utilitzaci
daltres tcniques.

Limitacions:
El procs es limita a la profunditat de penetraci de les arrels o aiges
poc profundes.
Els terminis del procs poden ser molt llargs (10-20 anys)
La biodisponibilitat dels compostos o metalls s un factor limitant de la
captura.
Disminuci de lefectivitat per condicions ambientals desfavorables
que limiten el creixement de la vegetaci.
Necessitat dadaptar les prctiques agronmiques.
Necessitat de coneixements adaptats a cada cas, espcies vegetals....

Factors a tenir en compte

Factors a tenir en compte

Seleccin de la especie vegetal en base:

a su tasa de crecimiento y biomasa,
a la profundidad de sus races,
a su potencial de evapotranspiracin y
a su capacidad para tolerar y acumular contaminantes.

Mantenimiento: adicin de fertilizantes y/o agentes quelantes y gastos de

cosecha.
Zona de captura de agua y tasa de transpiracin.
Anlisis de riesgos contingentes (plagas, sequas, etc.)

Datos de toxicidad y de degradacin de contaminantes. Los altos niveles de

contaminacin pueden eliminar la posibilidad de la fitorremediacin como una
opcin de tratamiento.

Concentracin de Pb2+ en tallos de Brassica juncea en un suelo contaminado con

plomo (600 mg/kg de suelo) tratado con EDTA.

Tasa de captacin del contaminante (caractersticas para ser absorbido a

travs de la membrana radicular) y tiempo de limpieza requerido.
Esquema y densidad de las plantaciones.
Costos de irrigacin i insumos agronmicos: los nutrientes (N, P, K) y materia
orgnica necesarios para el buen crecimiento de la planta y los
microorganismos de la rizosfera.
EDTA aplicado (mmol/kg suelo)

Principis i tipus de la fitoremediaci

Tipus fitoremediaci

Processos aplicats:
Degradaci: destrucci o alteraci de contaminants orgnics.

Segons la planta i lagent contaminant, la fitoremediaci pot produir-se per:

Fitoextracci. Acumulaci del contaminant en les parts aries (tiges o fulles) de
la planta.
Depn molt de la mobilitat del metall al sl (pH). Sutilitzen molt sovint plantes
anomenades hiperacumuladores, que realitzen una fitoextracci contnua i que
creixen habitualment sobre sls rics en metalls pesants.

Dissipaci: extracci de contaminants orgnics o inorgnics cap a

latmosfera
Immobilitzaci: contenci de contaminants orgnics o inorgnics en el
sl
Acumulaci: contenci de les extraccions de metalls i contaminants
orgnics en la planta.

AGNS HERETER

27/11/2012

ESAB-UPC

BIOREMEDIACI AMBIENTAL

Fitovolatitzaci (fitotransformaci). Captura i modificaci del contaminant de sl

i aiges subterrnies per alliberar-lo a latmosfera amb la transpiraci. Les formes
finals de les substncies sn menys txiques.
Fitoestabilitzaci. Reducci de la mobilitat del contaminant in situ per impedir la
contaminaci d'aiges subterrnies o de laire. Modificaci de les condicions
fsiques, qumiques o biolgiques del sl, segrest del contaminant en la zona
radicular, formaci de complexes,....reducci de la biodisponibilitat del
contaminant.

Tipo

Contaminacin Tratada

Fitoextraccin

Metales: Cd, Co, Cr, Ni, Hg, Pb, Zn.

Radionclidos: 137Cs, 90Sr
Hg, Se y solventes clorados

Fitoestimulaci. Desenvolupament de bacteris i fongs que creixen en les arrels i

degraden contaminants. Producci dexudats radiculars que promouen el
desenvolupament de microorganismes degradatius.
Fitodegradaci. Captura i degradaci del contaminant per originar compostos menys
txics. En la prpia planta o en el medi per part denzims o coenzims produts i
exsudats per la planta. Es mineralitza completament el contaminant orgnic.
Rizofiltraci (fitofiltraci) Absorci de laigua, precipitaci i concentraci del
contaminant, metalls pesants, en les arrels.

Espcies hiper-acumuladores que poden usarse per a la

fitoextracci de metalls

Fitoestabilizacin

Lagunas de deshecho de yacimientos mineros.

Propuesto para fenlicos y compuestos clorados.

Caracterstiques desitjables de les plantes

Tolerar i acumular altes concentracions de metalls a les parts que es cullen.
Taxes de creixement altes
Productores de gran volum de biomassa

Fitoestimulacin

Hidrocarburos derivados del petrleo y

poliaromticos, benceno, tolueno, atrazina, etc.
Contaminants orgnics hidrofbics.

Los pastos son el gnero ms adecuado para la fitorremediacin de formas orgnicas

e inorgnicas de metales, por su hbitat de crecimiento y adaptabilidad a una variedad
de condiciones edficas y climticas (Singh et al. 2003).

Fitodegradacin

Municiones, atrazina, solventes clorados, DDT,

pesticidas fosfatados, fenoles y nitrilos, etc.

Rizofiltracin

Metales, radionclidos, Sr, Cs, U

Cara dimplementar, til per a quantats petites d
aiges residuals amb compostos inorgnics
Perillosos.

Extracci de Pb: girasols (Helianthus annuus) y la mostassa de la India (Brassica juncea);

Per a Zn, Cd y Ni, Thlaspi spp.
Prop de 300 espcies que hiperacumulenn Ni, 26 Co, 24 Cu, 19 Se, 16 Zn, 11 Mn, una Tl i
una Cd.
Brassica juncea

Helianthus annuus

Se han identificado 163 taxones de plantas, pertenecientes a 45 familias, tolerantes a

los metales y capaces de crecer en concentraciones elevadas:
musgos (Briofitas) y helechos (Pteridofitas)
Angiospermas, se han identificado cerca de 400 hiperacumuladoras.
Entre las familias, Brassicaceae tiene el mayor nmero de taxones (11
gneros y 87 especies).

Exemple de rizofiltraci: extracci Urani Eapen et al., Environmental Research, 2003.

B. juncea
C. amaranticolor

g U/g D.w.t. ( X10 3)

Fitovolatilizacin

Se utilizaron races transformadas de ambas

especies para remover U de soluciones con alta
concentracin.
Para todas las concentraciones utilizadas, el 90%
del U fue absorbido por las races dentro de las
10 h de tratamiento.

Tasa de acumulacin de U en races de Brassica

juncea y de Chenopodium amaranticolor.
Los valores se expresan como mg U/g tejido seco.
Concentracin de U (M)

Espcies que poden usarse per la fitotransformaci: fitodegradaci i fitovolatitzaci.

- Arboles freatfitos (lamo, sauce, lamo americano)
- Pasturas (centeno, sorgo, festuca)
- Leguminosas (trbol, alfalfa, caup)
Thlaspi caerulescens

AGNS HERETER

27/11/2012

ESAB-UPC

BIOREMEDIACI AMBIENTAL

Tcniques clssiques dutilitzaci de la

vegetaci en sls problemtics

Processos que encara necessiten augmentar els coneixements per

tal daugmentar leficcia de la fitoremediaci.

Interaccions planta-microorganisme i altres processos rizosfrics.

Captaci per la planta.
Mecanismes de traslocaci.
Mecanismes de tolerncia (compartimentalitzaci, degradaci)
Quelants vegetals involucrats en el transport i emmagatament
Moviment dels contaminants en els ecosistemes va el sistema sl-aiguaplanta cap a nivells trfics superiors

Un problema frecuente en las tierras regables

de las zonas ridas y semiridas, donde
estn localizadas el 40 por ciento de las tierras
bajo riego del mundo (FAO, 2006a), es
la salinizacin de los suelos y de las aguas.

Hi ha comunitats vegetals que creixen sobre aquests sls que tenen adaptacions a
l'estrs sal: biocenosis halfites.
s una aridesa fisiolgica, per que tamb dna un resultat paisatgstic.
El procs de salinitzaci tamb augmenta la concentraci dalguns ions que poden
resultar txics per a les plantes o poden provocar desequilibris en el metabolisme
de nutrients.

Causes de la salinitat del sl

Estrs hdric i inic

Factor osmtic:
augmenta la concentraci de soluts en el sl (el potencial hdric es fa ms
negatiu) i la planta t dificultats per absorbir aigua.
Factor inic:
toxicitat inica (Cl-, Na+, NO-3, SO-24, NH+4), redueixen la taxa fotosinttica i
la quantitat de pigments, indueixen la senescncia i labscisi.

El sl s naturalment sal (material original o roques). Les sals alliberades

sn transportades a posicions topogrficament fondes, amb drenatge
deficient, i si el clima s rid o semirid, sacumulen al sl.

L'aigua de reg s salina (efecte acumulatiu) i no sha aplicat en quantitat

suficient per a rentar el sl de sals en la zona de les arrels.
El drenatge s inadequat i no hi ha moviment net de laigua cap avall que
semporti les sals.
Susa un excs daigua de reg i sacumula com una capa fretica sobre un
subsl poc profund e impermeable.
Hi ha una capa fretica alta afavorint lascens de sals des de les partes ms
profundes.
Shan eliminat pels voltants les plantes amb alta transpiraci i arrels
profundes permetent la pujada de la capa fretica salina.

El procs de salinitzaci

La salinitzaci s un procs natural o dorigen antrpic, quan sacumulen sals

secundries de forma progressiva.
La concentraci de sals a la soluci del sl ser alta.

Quan laigua s absorbida per les plantes o sevapora, les sals sacumulen al sl

Mesura de la salinitat

A tenir en compte en la mesura de la salinitat

Parmetre ms universal:
Mesura de la CE dun extracte aqus de sl: CEe (extracte de pasta saturada)
Altres extractes: Extracte 1:5 (P:V) (assaig previ)

La salinitat del sl s variable amb lestat dhumitat daquest.

Quan el sl sasseca, perqu laigua sevapora o les plantes absorbeixen aigua,
la quantitat de sals no varia.
A mesura que disminueix la quantitat daigua del sl, augmenta la
concentraci de sals.

Extracte de pasta saturada (PS):

contingut daigua superior al normal del sl, s una mesura de la salinitat del sl si
aquest estigus saturat daigua.
Principals relacions empriques entre els
parmetres de salinitat
Parmetres

Per se sap que est relacionat amb els continguts daigua al sl:

Relaci

TDS-CEe TDS mgL-1 = 640 CEe dSm-1

CC-CEe CC meqL-1 = 10 CEe dSm-1
o-CEe o Mpa = -0.036 CEe dSm-1

Contingut daigua a PS = 2 vegades humitat a CC = 4 vegades humitat a PMP

CE cc= 2 vegades CEe
CE pmp = 4 vegades CEe

AGNS HERETER

27/11/2012

ESAB-UPC

BIOREMEDIACI AMBIENTAL

Percentatge de sals solubles en el sl (Pss, g/100 g sl)

Psw x PS
(0.064 CEe dSm-1) x PS
Pss = --------------------Pss = ------------------------------100
100
Psw = % sals en lextracte de saturaci del sl
PS = Percentatge de saturaci daigua

Relacions entre Textura i

Percentatge de saturaci
daigua (PS)
Argilosa
Llimosa
Franca
Arenosa

60-100%
30-50%
30-40%
10-15%

Classificaci del sl segons la seva salinitat

C.E.e dS/m Classificaci
<2

No sal

2-4

Lleugerament sal

4-8

Sal

8-16

Molt sal
CEe
(dS/m)
0-2

Soil Salinity Class

Non saline
Slightly saline

2-4

Moderately
saline
Strongly saline

4-8

< 0.25 dS/m

0-25-0.35 dS/m
0.35-0.70 dS/m
> 0.70 dS/m

No sal
Poc sal
Sal
Molt sal

Effect on Crop Plants

Salinity effects negligible
Yields of sensitive crops may be
restricted
Yields of many crops are
restricted
Only tolerant crops yield
satisfactorily
Only a few very tolerant crops
yield satisfactorily

8 - 16

Very strongly
saline

Classificaci de les aiges de reg segons la seva salinitat per a usos agrcoles

Valors orientatius de diagnstic a

partir de la mesura de la CE 1:5
(assaig previ)

> 16

Tolerncia dels vegetals a la salinitat

C.E. a 25 C dS/m
0 1 Excelente
1 3 Buena a marginal
> 3 Inaceptable
Poden presentar-se problemes per salinitat de l'aigua de reg quan la CE s > 2 dS/ m
(contingut aproximat de sals d'1, 3 g/ l).

Capacitat de la planta per resistir els efectes adversos no especfics de l'excs de

salinitat al voltant de larrel. Depn de:
Condicions climtiques
Estadi de creixement. Normalment ms sensibles durant la germinaci i les
primeres etapes de creixement.
Varietat dins duna espcie

Les aiges residuals tenen un contingut de sals variable que oscilla, en general, entre
2-4 dS/ m

Mecanismes de tolerncia:
Les plantes halfites:
Exclusives: restringeixen lentrada dions
Inclusives: emmagatzemen els ions en llocs no perjudicials (a les vacuoles) o
els eliminen a travs de glndules salines en fulles i tiges

Plantas halfitas:
a) Halfitas que requieren sales.
1.1. Halfitas obligadas. Plantas que dependen de las sales para su sobrevivencia.
Ej. Salicornia spp y varias bacterias y algas.
1.2. Halfitas preferenciales. Plantas cuyo crecimiento y desarrollo se mejora con
la presencia de sales.
Ej. Arthrochemum spp, Aster spp, Nitraria spp, Salicornia spp, Suaeda spp.
b) Halfitas resistentes a la sal.
1.3 Halfitas que toleran las sales. Plantas que soportan un alto contenido
protoplsmico de sales.
Ej. Suaeda monoica.
1.4 Halfitas que excluyen las sales. Plantas que acumulan sales en unas
bellosidades especiales.
Ej. Atriplex spp.
1.5 Plantas que secretan sales de sus brotes.
Ej. Aleuropus spp, Limonium spp, Tamarix spp.
1.6 Plantas que retransportan sales de sus brotes hacia las races.
Ej. Salicornia spp.

Tolerance of crops to salts at two stages of growth

(Canada Dpt. of agriculture, 1977)
Crop

Germination stage

Established stage

Barley

Very good

Good

Corn (maize)

Good

Poor

Wheat

Fairly good

Fair

Alfalfa

Poor

Good

Sugarbeet

Very poor

Good

Beans

Very poor

Very poor

James A. Aronson da una lista de 1300 especies, donde resaltan varias

ornamentales que soportan CE de 56 dS/m-1 dentro de la clasificacin
biolgica de las familias: Acantaceas, Aizoaceas, Amaranthaceas, Apiaceas,
Asteraceas, Batidaceas, Caryophylaceas, Casuarinaceas, Chenopodiaceas
(hasta CE 90.0), Convolvulaceas, Myoporaceas, Myrtaceas, Nyctaginaceas,
Plumbaginaceas, Tamaricaceae, Zygophylaceas.

AGNS HERETER

27/11/2012

ESAB-UPC

BIOREMEDIACI AMBIENTAL

Tolerance of fruit varieties and rootstocks to chloride levels (Bernstein, 1965)

Crop

Rootstock/Variety

Rootstocks
Rangpur lime, Cleopatra mandarin
rough lemon, tangelo, sour orange
sweet orange, citrange
Stone fruit
Marianna
(Prunus spp.)
Lovell, Shalil
Yunnan
Avocado (Persea
West Indian
americana Mill.)
Mexican
Varieties
Grape (Vitis spp.)
Thompson seedless, Perlette
Cardinal, Black rose
Berries (Rubus spp.) Boysenberry
Olallie blackberry
Indian Summer raspberry
Strawberry
Lassen
(Fragaria spp.)
Shasta
Citrus
(Citrus spp.)

Limit of tolerance to chloride

in soil saturation extract
mmol/l
25
15
10
25
10
7
8
5
20
10
10
10
5
8
5

En general es considera el 50% de disminuci del rendiment el lmit mxim per la

rendibilitat econmica del cultiu, encara que la planta pugui seguir vivint.

Maas and Hoffman 1977

AGNS HERETER