COMTE- MARX-MILL

DE LIDEALISME AL
MATERIALISME
EL POSITIVISME- COMTE
COMPTE, cansat de de construccions metafsiques que als seus ulls no
eren ms que divertiments intellectuals, exigeix un saber positiu
que caracteritza com a real, til, cert i precs. POSITIVISME.
Proposa la llei dels tres estats, segons la qual lesperit hum inicia el
seu itinerari en un estat teolgic, del qual passa a un estat
metafsic i arriba finalment a la maduresa, lestat positiu, en el qual
la imaginaci s substituda per lobservaci i el raonament.
Una disciplina li sembla encara necessitada dadquirir estatus
cientfic: lestudi de la societat, al qual COMTPE dna el nom de
sociologia. Dos eixos vertebren aquest estudi: lordre i el progrs.
s a dir, duna banda, all que dna estabilitat a cada societat
lordre-, que ha de ser estudiat per lEsttica social; duna altra,
lestudi dels factors que condueixen a la transformaci de les
societats el progrs-, elaborat per la Dinmica social.

HEGEL
Dreta hegeliana IDEALISME

FEUERBACH crtica
FEUERBACH
materialista a la
crtica
religi
Esquerra hegeliana Uni dialctica
MARX
PENSAMENT
(dialctic)
APLICACI POLTICA
feta en el seu nom
LGICA (dialctica) coneixement de la realitat

SISTEMA
HEGEL (S.XIX)

REALITAT CONTRADICCI SUPERACI NOVA

REALITAT
TESIS

ANTTESI
SNTESI

MARX
IDEOLOGIA
JUSTCIA
POLTICA
ECONOMIA

RELACIONS

TCNIQUES
SOCIALS

De producci

Relacions socials de producci

Propietaris (controlen els mitjans de
producci)
Treballadors

J. STUART MILL
LUTILITARISME
La
maldat del sistema est en la propietat privada dels mitjans de producci.
Leconomia
laper
poltica,
les lleisms
i finsgran
i tot, de
la ideologa,
manera
La felicitatdetermina
ms gran
al nombre
personesla(J.
de
pensar.
Per
tant,
lautntica
revoluci
ha
de
ser
en
el
procs
econmic,
Bentham).
en la propietat privada que controla els mitjans de producci. en
Lutilitarisme
Mill s una tica teleolgica, val a dir, una tica que
aix
es basa elde
MARXISME.
considera que la finalitat de lacci humana i especficament la felicitat
que saconsegueix a travs de les accions humanes- est vinculada a la
realitzaci daccions tils. Podrem definir lUtilitarisme con ltica que
afirma que s bo all que ens s til per a ser felios, sobretot en la
societat.
Bentham havia proposat un clcul dels plaers, per no tots els palers sn
iguals. Existeix una jerarquia en els plaers, cal tenir present la qualitat
tan o ms que la quantitat.
UTILITARISME DE LA REGLA: s un intent duniversalitzar criteris i,
bsicament, la norma utilitarista del mxim plaer per al mxim nombre. El
b o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva duna acci concreta,
sin des de les conseqncies ms globals duna regla que ha de valer
universalment. La norma depn de lutilitat, per tamb crea utilitat.
Sorigina en lobra de J.Stuart Mill i no han faltat autors que descriuen
limperatiu categric kanti en termes dUtilitarisme de la regla.
Segons Mill, per tal que els humans siguem felios s imprescindible que hi
hagi:
1.- Autodesenvolupament capacitat de crixer, de modificar les
nostres opinions.
2.- Individualitat llibertat individual; si la pressi de la societat s molt
forta, ens
trobem davant duna coacci, per tant no hi pot haver
llibertat.
En filosofia poltica, sanomena liberalisme la teoria de lestat mnim, s a
dir, la mnima participaci de lestat en leconomia i la mnima interferncia
de lestat en la vida privada.
Per Mill no s un individualista, ja que diu que les lleis i els arranjaments
socials haurien de situar, tant com sigui possible, la felicitat o linters de
cada individu en harmonia amb linters de la societat.
El principi de justcia utilitarista reivindica la imparcialitat i la igualtat
doportunitats. A partir daqu el criteri utilitarista considera que la igualtat
no s un estadi final de la vida humana (el ms desitjable s la diversitat).
Un Estat ser ms just com ms oportunitats de desenvolupar la
diversitat i la creativitat ofereixi.
SOBRE LA LLIBERTAT
La llibertat de qu ens parla Mill es refereix a la llibertat social i poltica, i no
al problema del lliure albir.
Educaci, cultura intellectual i situaci social adequada sn les
condicions necessries per a aconseguir el fonament de tota
felicitat.
El fi de lsser hum s el desenvolupament ms elevat i harmnic de les
seves facultats.
La transformaci que va del principi de major felicitat a la defensa de les
caracterstiques peculiars i prpies va introduint la individualitat com a f.

La individualitat passaria a ser el fi, mentre que la llibertat ser el mitj o

condici de possibilitat del desenvolupament de la individualitat. Aquesta
afirmaci contradiu el marxisme, que no t en compte lindividu.
On sn els lmits a la intervenci de la societat sobre la llibertat
individual en favor de linters general? Mill exposa que la societat, quan la
direcci interna no s suficient per controlar la conducta dels seus
membres, recorre a la pressi de lopini pblica i a la fora de la llei.
Un collectiu noms pot limitar la llibertat dun individu per
protegir-se, per evitar que aquest individu perjudiqui els altres. El seu
propi b, fsic moral, no s justifcaci sufcient.
Ara b, hi ha una precisi que marca els lmits daplicaci de la postura
defensada per Mill, i s la seva consideraci que per individu sobir cal
entendre els ssers humans en plena maduresa dels seus actes, que a
ms siguin membres duna societat desenvolupada. Mill mant un cert
etnocentrisme en considerar que lexercici de tal principi s un dels xits de
les societats desenvolupades. s a dir, el que no era justifcatiu de la
intervenci de la societat en lindividu madur i desenvolupat de la
nostra societat ho s de la interferncia en altres societats que no
tinguin el nostre grau de desenvolupament.
Paradoxes de la llibertat
Per a Mill hi ha tota una paradoxa en qu la societat duna banda es doni a
si mateixa el dret a castigar a posteriori quan alg ha fet un tort i, en
canvi, no prevegi mitjanant leducaci el capteniment injust. De fet, la
societat castigant els malfactors noms castiga la seva prpia
inoperncia. Comparaci amb lintellectualisme moral de Scrates: el
coneixement del b implica la seva realitzaci?
ELS DRETS SN INDIVIDUALS, NO COLLECTIUS.
El relativisme cultural
Cal evitar lerror de confonfre la defensa del <<relativisme cultural>> que
Mill reivindica, amb la del <<relativisme moral>> que ell critica. Hi ha
valors morals que han de ser universals, tot i que la cultura s que s
relativa i prpia en cada individu o collectiu.
La societat entre iguals noms s possible en el benents que els
interessos de tots sn considerats per igual. MARX, en canvi,
afrmava que fns que no desaparegui la propietat privada dels
mitjans de producci, no podrem parlar digualtat econmica, per
tant, tampoc de cap altre tipus digualtat.