Collegi: Llor

Geografia
Montse Torres

MUSEU AGBAR
DE LES AIGES

Soneira Llamas, Sara

2n Batxillerat B

Sant Boi de Llobregat

El Museu Agbar de les Aiges s un museu

dedicat a l'aigua. Ubicat a un edifici modernista de
Cornell de Llobregat, s una iniciativa de la Fundaci
Agbar que t com a objectiu projectar els valors de la
cultura de l'aigua, promoure el seu coneixement i una
actitud favorable.
El museu va obrir les portes el 2004. L'exposici inclou un recorregut per la
histria del subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona i la seva
rea metropolitana, aix com una aproximaci a aspectes com la higiene i la
salut, les propietats fsiques i qumiques de l'aigua, i el seu sabor i olor, a travs
d'objectes i documents amb mduls interactius i audiovisuals.

El

museu

compta

amb

tres

superfcies

diferenciades: la part exterior, que rep el nom de La

plaa dels cedres i que s una espaiosa zona
enjardinada on laigua s present en tot moment; el
Dipsit Circular, un receptable construt lany 1954
que va contenir aigua fins lany 2003 i amb una singularitat i bellesa que el
converteixen en un element emblemtic del museu; i lEdifici dAmargs i
Samaranch, construt per larquitecte de qui rep el nom i que acull lexposici
permanent del museu.
Comencem la visita per lEspai dInterpretaci de la
Central de Cornell, en qu una
maqueta del recinte industrial
ens permet situar els elements
principals i lorigen de la Central de
Cornell.
El seu origen es troba en laprofitament de les
aiges del riu Llobregat. Des que la Socit Gnrale des Eaux de Barcelone
avui Aiges de Barcelona- en va obtenir la concessi lany 1905, la central sha

anat renovant, ampliant i fent ms complexa per poder continuar responent a les
necessitats de consum.
Un cop vista aquesta introducci,
lexposici permanent. Ledifici on

ens

dirigim

aquesta

cap

es

troba

inclou: la Sala de Calderes, la Sala dElectricitat i la Sala de Mquines.

Al comenament observem una introducci sobre laigua, en la que podem
visionar des de la molcula que la forma fins a tots els seus possibles estats:
slid, lquid i gass.

Desprs de conixer de qu est formada laigua, ens encaminem a la Sala de

Calderes, on dues grans calderes tubulars ens porten a imaginar-nos el
funcionament de la central a principis del segle XX. La Central de Cornell
comptava amb sis calderes daquest tipus que produen vapor mitjanant la
combusti de carb mineral, el qual era distribut als generadors que havien de
crear el corrent continu necessari per moure les bombes del pou Fives Lille.

Vistes les calderes, entrem en ladjunta Sala de lElectricitat, formada per un

conjunt
Aquests

de

generadors

generadors

elctrics.

produen

la

fora necessria per moure les tres

bombes del pou Fives Lille. El quart
grup funcionava com a recanvi per
no haver daturar mai el servei.
Cada

grup

mquina

es

de

composava
vapor

duna

horitzontal,

acoblada a una dinamo responsable de produir lelectricitat. Lextracci daigua va

dependre del corrent continu fabricat en aquesta sala fins als anys 30, quan la
installaci de vapor va quedar definitivament obsoleta.
A

continuaci,

ens

dirigim

la

Sala

de

Mquines, sala que conserva una de les antigues

bombes dimpulsi de vapor al costat de les
actuals, de motor
elctric.
Originriament, la sala comptava amb dues
bombes elevadores mogudes per la fora del
vapor, amb la previsi de poder-ne installar una
tercera, si la demanda ho requeria. Amb aquesta
maquinria saspirava laigua del dipsit dequilibri i senviava cap als dipsits
dEsplugues i Sant Pere Mrtir.

Tornant a la sala central de ledifici, trobem una petita exposici que ens mostra
a

grans

trets

lextracci

de

levoluci
laigua

de

comenant

amb els romans, que van resoldre

gaireb

tots

lenginyeria

els

problemes

hidrulica,

de

entre

daltres coses, amb la construcci

dels aqeductes, que permetien
traslladar laigua a la ciutat a una
velocitat considerable, fins arribar als nostres dies, on la necessitat daigua ha
estat cada vegada ms present. Amb la demanda daigua de lera industrial,
trobem que les noves tecnologies van permetre obtenir laigua del subsl a ms
profunditat i enlairar-la fons a cotes ms elevades. Inicialment, la mquina de
vapor va ser utilitzada per extreure aigua de les mines, exercint una acci directa
sobre la bomba dmbol. Ms tard, lelectricitat permetria accionar motors i
bombes centrfugues amb molta ms efectivitat.
En aquests moments, les millores en les tcniques constructives i la utilitzaci
de nous materials van permetre que
les canonades fossin ms grans i els
dipsits ms voluminosos.
Poc a poc, laigua corrent va obrir-se
pas a la ciutat, i va ser necessari un
control

de

qualitat

epidmies

degudes

condicions

de

laigua.

per

evitar

la

males

El

control

exhaustiu de laigua va convertir-se en una de les prioritats de lAjuntament de

Barcelona i la Societat General dAiges de Barcelona, va comptar, el 1920, amb el
seu propi laboratori.
Al llarg del segle XX, laigua ha estat una de les principals protagonistes de la
innovaci tecnolgica adreada a millorar la qualitat de vida de les persones.

Acabada la visita a ledifici principal, ens adrecem al Pas de Fums i xemeneia

que es troba al costat est de ledifici principal. La xemeneia, de 50 metres
dalada, evacuava el fum de les calderes, que hi arribava a travs duna galeria
de

gran

dimetre.

El

darrer

tram

daquest

conducte, avui desaparegut, es pot

intuir

marcat com un passads al terra de

lespai

anomenat Pas de Fums.

Fora del recinte i inaccessible als visitants, es troben els Pous, la porta cap a les
aiges subterrnies, l'accs a una reserva d'aigua dola de laqfer. El pou ms
antic i emblemtic del Museu s el Fives-Lille, anomenat anteriorment. El Fives
data del 1905 i encara als nostres dies s'hi extreu aigua des de 34,35 metres de
profunditat.
Molt a prop a aquests pous hi ha el Dipsit dequilibri actual, un enorme
magatzem hdric, on l'aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu
viatge per les canonades. L'increment constant de la demanda d'aigua ha obligat
a la construcci de dipsits cada vegada ms voluminosos.
Finalment, podem observar des de fora les Cases dels Treballadors i El
Taller. El conjunt arquitectnic incloa tamb un grup de tres habitatges, destinats
a la residncia dels treballadors.
No podem oblidar-nos, per, del Bosc de les Aiges, concebut com un espai per
la realitzaci dactivitats a laire lliure, i que s una mostra del vessant ms

cientfic de laigua, del lligam de les seves propietats amb la vida i la superfcie del
planeta.
s per aix que el museu ens convida a una reflexi: laigua s una font de
vida necessria per a tots els ssers vius. De tots s la tasca de no fer-ne un
mal s i dintentar que arribi a labast de tothom per igual, amb la
facilitat amb qu que tots haurem de poder adquirir aigua neta i
saludable. s una responsabilitat conjunta, amb la qual podrem solucionar un
dels majors problemes de la humanitat. Per hem de tenir en compte que no s
inesgotable, i que fer-ne un bon s della es
tan primordial com fer que arribi que a
tothom.