You are on page 1of 4

Parllamentu de Catalua

El Parllamentu de Catalua (en cataln Parlament de


Catalunya; en arans: Parlament de Catalonha) ye una
de les instituciones que formen la Xeneralid de Catalua (Generalitat de Catalunya)[1] Representa al pueblu de Catalua y exerce la potest llexislativa, aprueba
los presupuestos de la Xeneralid y remana ya impulsa
l'aicin poltica y de Gobiernu. Anguao componse de
135 diputaos, escoyos por un plazu de cuatro aos per
aciu sufraxu universal, llibre, igual, direutu y secretu.

1
1.1

Hestoria
Les Cortes Catalanes hasta 1714
Sellu de la Diputacin del Xeneral del Principu de Catalua
de nales del sieglu XV que representa al so patrn portando
l'escudu de la Cruz de San Xurde que yeren les armes de la
Xeneralid de Catalua. En redol la lleenda: S(igillum) : CORTIUM : ET : PARLAMENTORUM : GENERALIUM : PRINCIPATUS : CATHALONIE ('Sellu de les Cortes y el Parlamentu del
Xeneral del Principu de Catalua').[2]

Los primeros antecedentes de la institucin parllamentaria catalana remntense al sieglu XI, coles asamblees de
"Paz y Tregua" y la Corte Condal. Mientres el reinu de
Xaime I, la Corte Condal tresformse nes Cortes Xenerales de Catalua, institucin que se consolid en reinaos
posteriores. Les Cortes Xenerales tenen tres brazos: el
brazu militar, qu'axuntaba los representantes de la nobleza; el brazu eclesisticu, colos representantes de la
xerarqua relixosa, y el brazu real, colos representantes
de los conceyos. Hai de dicir que sectores bien amplios
de la poblacin nun taben representaos.

1.2 El Parllamentu de la Catalua republicana (1932-1939)


En 1931, reinstituy la Xeneralid de Catalua, y con ella,
el Parllamentu. Les primeres eleiciones al Parlamentu de
Catalua tuvieron llugar el 20 de payares de 1932, nes que
Esquerra Republicana de Catalunya llogr mayora absoluta, al consiguir 56 de los 85 escaos de la cmara. Na
sesin constitutiva, que tuvo llugar el 6 d'avientu del mesmu au, escoyse presidente de la Xeneralid a Francesc
Maci, qu'ocup'l cargu hasta la so muerte n'avientu de
1933. Llus Companys reemplazlu hasta la so muerte'l
1940.

Nel sieglu XIV, les Cortes Xenerales crearon la


Diputacin del Xeneral o Xeneralid. Mientres los sieglos XVI y XVII, esta institucin actu como gobiernu
de Catalua ente los monarques de la Casa d'Austria.

Nel sieglu XVIII, tres la Guerra de Socesin Espaola, el Decretu de Nueva Planta promulgu por Felipe
V aboli cualquier institucin catalana d'autogobiernu.
Nun foi hasta'l sieglu XX que volvi haber un rganu d'autogobiernu cataln, la Mancomunid de Catalua
(1913-1925), que foi abolida pola dictadura de Miguel La vida del Parlamentu de Catalua viose gravemente alPrimo de Rivera.
teriada polos fechos del 6 d'ochobre de 1934, cuando se
Thomas Bisson arma que dende tiempos antiguos los produci la denominada "Revolucin de 1934". En reshistoriadores consideraron les Cortes Catalanes el ver- puesta a la incorporacin de miembros de #CEDA nel
daderu modelu de parllamentu medieval. D'esta for- gobiernu de la Repblica, el gobiernu de la Xeneralid de
ma, l'historiador del constitucionalismu ingls Charres Catalua presidu por Llus Companys proclama l'Estu
Howard McIlwain escribi: na denicin d'organizacin Cataln dientro d'una Repblica Federal Espaola, na nuy regularid de procedimientu, nin el parlamentu ingls eche del 6 al 7 d'ochobre. Esti fechu provoc la instauranin los Estaos Franceses pueden comparase coles Cortes cin del estu de guerra y l'intervencin del Exrcitu, que
detuvo al presidente de la Generalitat Llus Companys.
de Catalua del sieglu XIV.[3]
1

1 HESTORIA

L'autonoma catalana foi suspendida pol Gobiernu de la seyeru Josep Tarradellas, que lo foi hasta les eleiciones al
Repblica y la Xeneralid de Catalua sustituyse por un Parlamentu de Catalua de 1980.
Consell de la Generalitat designu pol Gobiernu, nel que
participaron distintos dirixentes de la Lliga Rexonalista
de Catalua y el Partu Republicanu Radical.
1.4 El Parlamentu, gei (1980-2015)
La vida poltica qued atayada nel Parllamentu de Catalua hasta 1936, cuando se retom tres el trunfu del Fren- El Parllamentu actual constituyse tres la restauracin
te Popular nes eleiciones xenerales espaoles de 1936.
de la Xeneralid de Catalua (Generalitat de Catalunya)
Sicas, la torna de l'activid parllamentaria foi curtia y en 1977, y de l'aprobacin del Estatutu d'autonoma de
que en xunetu de 1936 empecipise la Guerra Civil Es- 1979. Les primeres eleiciones al Parllamentu de Catalua
paola, que provoc munches dicultaes nel normal fun- restablecu tuvieron llugar el 20 de marzu de 1980 y la sesin constitutiva producise'l 10 d'abril del mesmu au.
cionamientu del Parlamentu cataln ente 1936 y 1939.
La coalicin de Convergncia i Uni foi la fuerza ms
Finalmente, la ocupacin de Catalua pol exrcitu del xe- votada. En virt de los respeutivos alcuerdos poselectoneral Francisco Franco en xineru de 1939 supunxo'l zarru rales alcanzaos con Esquerra Republicana de Catalunya
del Parllamentu mientres ms de cuarenta aos. El so edi- y Centristes de Catalunya, el Parllamentu de Catalua inciu convirtiose en galera d'arte y l'hemiciclu, tapise.
visti a Jordi Pujol como nuevu Presidente de la Xeneralid de Catalua, en sustitucin del republicanu Josep
Tarradellas. Pujol foi repetidamente investu presidente
de Catalua tres toles guerres electorales en qu'encabez
la candidatura de Convergncia i Uni.
N'avientu de 2003, magar la sptima victoria (esta vegada nami n'escaos, pero non en votos) consecutiva de la
federacin de Convergncia i Xuni, el socialista Pasqual
Maragall form Gobiernu gracies al sotu de Esquerra
Republicana de Catalunya y d'Iniciativa per Catalunya
Verds - Esquerra Alternativa.
Coles mesmes, nes eleiciones de 2006 entr nel Parllamentu una nueva formacin poltica, Ciudadanos-Partu
de la Ciudadana, polo que na llexislatura de 20062010 los partos con representacin parlamentaria fueron Ciudadanos-Partu de la Ciudadana, Convergncia i
Uni, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per
Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, Partu de los Socialistes de Catalua y Partu Popular.

Fernando II d'Aragn nel so tronu enmarcu por dos escudos col


emblema de la seal real. Frontis d'una edicin de 1495 de les
Constituciones catalanes.[4]

Les eleiciones autonmiques del 28 de payares de 2010


dieron de nuevu la victoria a Convergncia i Uni, esta vegada con una mayora abonda pa formar gobiernu,
polo qu'el so candidatu y cabeza de llista per Barcelona,
Artur Mas, foi investu como presidente de la Xeneralid'l 23 d'avientu d'esi mesmu au. Ams de los partos
que y tuvieren representacin parllamentaria nel perodu anterior, tamin consigui entrar nel Parllamentu una
nueva coalicin de partos independentistes, arrexuntaos
sol nome de Solidaritat Catalana per la Independncia y
col lideralgu de Joan Laporta.

Les Eleiciones al Parlamentu de Catalua de 2012 corres1.3 Del esiliu al restablecimientu (1939- pondientes a la X llexislatura celebrronse'l 25 de payares
de 2012, antemanaes ms de dos aos, y que tenen de
1980)
celebrase el 28 d'avientu de 2014. Anuncironse pol preNa etapa ente 1939 y 1980, el Parllamentu sobrevivi nel sidente de la Xeneralid de Catalua, Artur Mas, el 25 de
esiliu. Mientres esti periodu, Josep Irla asumi autom- setiembre de 2012.
ticamente, como Presidente del Parlamentu de Catalua, Artur Mas volvi ser investu presidente, a pesar de que
la Presidencia de la Xeneralid, una vegada fusilu Llus la coalicin CIU amenorg a 50 escaos nesta llexislatuCompanys pol aparatu del Estu en 1940. Tres la dimisi- ra. La composicin nal de tolos partos representaos pue
n d'sti en 1954, foi escoyu presidente l'ex primer con- vese embaxo.

Composicin

Presidentes del Parllamentu de


Catalua

El presidente del Parllamentu de Catalua representa esta institucin y ye responsable de facer cumplir el
reglamentu y caltener l'orde y la educacin mientres les
sesiones parllamentaries. Tamin preside la mesa del Parllamentu, compuesta por dos vicepresidentes y cuatro secretarios. La mesa asiste al presidente nes sos funciones,
y el presidente pue delegar dalgunes de les sos funciones
nos vicepresidentes. Resulta elexu por votacin direuta
ente los diputaos que componen la cmara.

Palaciu del Parllamentu


Mesa del Parllamentu de Catalua.
Saln de pasos perdos que termina ente'l despachu
presidencial.
Vista completa dende l'esterior
Saln de pasos perdos que termina ente'l despachu
presidencial.

Referencies

[1] LEI 2/2014, deth 27 de gr, de mesures scaus, administratives, nancres e deth sector public (arans). Diario Ocial de la Generalidad de Catalua. Generalidad de
Catalua (13 de xunetu de 2015). Sigue notri a toti es
ciutadans queth Parlament de Catalonha a aprovat e jo,
en nm deth Rei e dacrd tamb questabls er article
65 der Estatut dautonomia de Catalonha, promulgui era
segenta
[2] Alberto Montaner Frutos, El seal del rey de Aragn: historia y signicado, Zaragoza, Institucin Fernando el Catlico, 1995, p. 156, g. 68.
[3] Joaquim Albareda, Estat i naci a l'Europa moderna
[4] Guillermo Fats y Guillermo Redondo, Blasn de Aragn:
el escudo y la bandera, Zaragoza, Diputacin General de
Aragn, 1995, pp. 101-102.

FONTES DE TESTU YA IMAXES, COLLABORADORES, Y LLICENCIES

Fontes de testu ya imaxes, collaboradores, y llicencies

6.1

Testu

Parllamentu de Catalua Fonte: https://ast.wikipedia.org/wiki/Parllamentu_de_Catalu%C3%B1a?oldid=1000422 Collaboradores: Astur, Durero y AsturiBot

6.2

Imaxes

Ficheru:Composici_Parlament_de_Catalunya_2015.svg
Fonte:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/
7a/Composici%C3%B3_Parlament_de_Catalunya_2015.svg Llicencia: CC BY-SA 3.0 Collaboradores: Trabayu propiu
(http://www.parlament.cat/web/composicio/distribucio-escons/index.html) Artista orixinal: Durero
Ficheru:Escudo_de_la_Generalitat_de_Catalunya.jpg Fonte: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/72/Escudo_de_la_
Generalitat_de_Catalunya.jpg Llicencia: Public domain Collaboradores: Sello de nales del siglo XV de la Generalitat de Catalunya Artista
orixinal: Anonymous
Ficheru:Faana_Parlament_de_Catalunya.jpg Fonte: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Fa%C3%A7ana_
Parlament_de_Catalunya.jpg Llicencia: CC BY-SA 3.0 es Collaboradores: Trabayu propiu Artista orixinal: Enfo
Ficheru:Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Seal_Real_de_Aragn.jpg
Fonte:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/
commons/2/2f/Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg Llicencia: Public domain Collaboradores: Constituciones catalanas, Barcelona, Pedro Michel y Diego de Gumiel, 1495. Frontispicio. Incunable conservado en el Archivo
de la Corona de Aragn. Inc. 49. http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=105&path=1269&forma=
&presentacion=pagina Artista orixinal: Pedro Michel y Diego de Gumiel (eds.)
Ficheru:Parlament_de_Catalunya_hemicicle.JPG Fonte: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Parlament_de_
Catalunya_hemicicle.JPG Llicencia: Public domain Collaboradores: Trabayu propiu Artista orixinal: Xavier Vzquez
Ficheru:Parliament_of_Catalonia_logo.svg Fonte: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Parliament_of_Catalonia_
logo.svg Llicencia: Public domain Collaboradores: Parliament of Catalonia website [1] Artista orixinal: Galifardeu

6.3

Llicencia del contenu

Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0

You might also like