prova

grau mitj

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques.
Els textos corresponents a lrea de comprensi lectora.
Lespai per a esborrany de lrea dexpressi escrita. Lescrit definitiu ser el de la plantilla
de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus.
La seua plantilla de respostes est personalitzada. Com que noms nhi ha una, s molt important que no
cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.
Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent.
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i
marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la
casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Lexpulsi dels moriscos

El 4 dabril de 1609, el Consell dEstat va proposar formalment la deportaci
completa dels moriscos, els descendents dels musulmans que durant el segle
XVI havien sigut forats a convertir-se al cristianisme. Lorde afectava tots els
regnes de la pennsula Ibrica, comenant pels moriscos del Regne de
Valncia. Este procs es culminaria sis anys ms tard i va representar la
prdua de bns, terra i ptria duna tercera part de la poblaci valenciana
daquella poca.
El 22 de setembre de 1609 es va publicar als carrers de Valncia el decret
dexpulsi general dels moriscos. El ban va establir la deportaci al nord
dfrica de tota la poblaci de moriscos, amb molt poques excepcions (que van
resultar noms provisionals): sis cases de cada cent en cada lloc per tal
dauxiliar els nous pobladors, els infants menors de quatre anys amb perms
dels pares, i els adults que pogueren acreditar una prctica continuada de vida
cristiana.
A partir dels tres dies de la publicaci del ban en cada localitat, els moriscos,
sota pena de mort, no la podien abandonar fins que vingueren a buscar-los per
dur-los a embarcar als ports assignats. Els deportats podrien endur-se els
diners, vestits i altres bns mobles, i tenien assegurat el passatge, manteniment
i bon tracte fins a desembarcar a Barbaria. Aix era en teoria, perqu les
poques galeres reials eren del tot insuficients, i els comissaris hagueren
dacudir a requisar, noliejar o llogar tota classe dembarcacions comercials,
grans o menudes, per a poder dur a terme el trasllat de tants milers de
persones. I loperaci, per a gran part de les vctimes, es va convertir en un
infern: eren insultats, agredits i sovint saquejats pel cam cap a la costa, havien
de malvendre les ferramentes i objectes que no podien carregar (els ports es
convertiren en fires improvisades, amb preus tan baixos com no shavien vist
mai), sovint van patir fam esperant en els ports mateixos i durant la travessia,
en molts casos van ser robats durant el viatge per mariners i patrons sense
escrpols i, fins i tot, llanats a la mar.
La negativa a abandonar les terres i cases on havien viscut durant segles,
juntament amb el rumor que les tripulacions de les galeres degollaven
sistemticament els moriscos una vegada que arribaven a alta mar, provocaren
dos rebellions greus que siniciaren a loctubre de 1609 a la mola de Cortes i a
la vall de Laguar, on finalment saplegarien milers i milers de moriscos que
fugien del desterrament. El dia 21 de novembre els soldats assaltaren estes
serres i comen un episodi brutal. Els moriscos morts es van comptar per
milers, i la xifra an augmentant en les setmanes segents. Encara que la
majoria dels moriscos rebellats van sobreviure a lassalt dels soldats, no van
poder resistir el trasllat posterior fins als ports, ni les dures condicions de
lembarcament, ni les encara pitjors condicions amb qu es van trobar desprs
del desembarcament en la costa barbaresca, sense diners i quasi sense
aliment, extenuats i derrotats. I els qui van aconseguir fugir-ne van ser
sotmesos a una espectacular persecuci per nobles i soldats, per acabar sent
capturats i fets esclaus.

Lorde dexpulsi dels moriscos, proposada el 4 dabril de 1609, no

va comenar a executar-se fins al cap de sis anys.

Una vegada que passaren tres dies de la publicaci del ban de

deportaci, els moriscos podien abandonar lliurement les seues
cases.

Els degollaments dels moriscos van provocar dos grans rebellions

en alta mar.

El 22 de setembre de 1609...
a)
b)
c)

Les galeres reials...

a)
b)
c)

eren una espcie dembarcacions comercials, en les quals sassegurava el bon tracte als
moriscos en el trasllat fins a Barbaria.
no van poder deportar tots els moriscos al nord dfrica.
duien els moriscos fins als ports de destinaci, per de vegades els patrons i mariners
eren robats durant el trajecte.

Els deportats...
a)
b)
c)

els moriscos menors de 4 anys reberen un perms per a quedar-se, aix com sis de cada
cent adults sempre que pogueren acreditar haver renunciat a la religi islmica.
sanunci la deportaci, sense excepcions, dels moriscos cap als ports nord-africans.
en la ciutat de Valncia es va fer pblic lanunci de la deportaci dels descendents dels
musulmans, que havien sigut forats a convertir-se al cristianisme.

que tenien diners podien noliejar una embarcaci per a fer el trasllat duna manera ms
cmoda.
podien vendre els seus bns mobles per a assegurar-se el passatge.
en principi, havien darribar sans i estalvis a Barbaria.

Els moriscos aplegats a la mola de Cortes i a la vall de Laguar...

a)
b)
c)

eren degollats quan arribaven a alta mar.

es rebellaren perqu no volien ser deportats.
acceptaren abandonar terres i cases a condici que els traslladaren al nord dfrica.

La idea principal del text s...

a)
b)
c)

lexplicaci de qui eren els moriscos i la seua forma de vida.

la deportaci dels moriscos valencians al nord dfrica.
la rebelli que els moriscos protagonitzaren a la mola de Cortes i la vall de Laguar.

Un verb amb un significat semblant al de noliejar en el text (...noliejar o llogar tota

mena dembarcacions comercials...) s...
a)
b)
c)

contractar
comprar
subornar

10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a)

Lany 1609 es va decretar lexpulsi dels moriscos de la pennsula Ibrica en un procs

que duraria sis anys i que comenaria amb la deportaci dels moriscos valencians, els
quals representaven una tercera part de la poblaci del Regne de Valncia.
Es van establir molt poques excepcions i els moriscos van ser obligats a embarcar-se cap
al nord dfrica. Per les condicions inicials que els asseguraven en alguns aspectes un
tracte mnimament digne no van ser sempre respectades, de manera que molts foren
vctimes de vexacions intolerables. Daltra banda, molts dels expulsats es rebellaren i es
feren forts a la mola de Cortes i la vall de Laguar, rebellions que foren durament
reprimides i empitjoraren encara ms la situaci dels moriscos.

b)

Lorde de deportaci dels moriscos de 1609 afectava, en primer lloc, els del Regne de
Valncia. El decret dexpulsi era per a tots els moriscos sense excepci, els quals
podrien viatjar a Barbaria amb tots els seus bns i totes les seues pertinences.
Tot i que alguns deportats van ser vexats i, fins i tot, llanats a la mar, la majoria pogueren
arribar a destinaci sans i estalvis. Els que decidiren quedar-se es rebellaren a la mola de
Cortes i a la vall de Laguar. Els enfrontaments van ser molt durs per, finalment, els
moriscos que sobrevisqueren acabaren sent capturats i fets esclaus.

c)

Lorde dexpulsi dels moriscos de 1609 comena a aplicar-se pels del Regne de
Valncia.
El ban de deportaci al nord dfrica establia unes poques excepcions provisionals que
beneficiaven els nous pobladors. Com que no hi havia prou galeres, alguns moriscos
hagueren de vendre vestits i altres bns mobles per a assegurar-se una embarcaci i un
bon viatge fins a Barbaria. Uns altres hagueren de malvendre ferramentes i objectes
personals per a no patir fam.
Els que es negaren a ser deportats es rebellaren a la mola de Cortes i a la vall de Laguar
i hi hagu milers de morts; els que sobrevisqueren no van poder resistir les dures
condicions amb qu es van trobar.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11.

Qu significa "planyvol"?
a) Que actua segons un pla determinat.
b) Que mou a compassi.
c) Que vola molt pla.

12.

La policia ha confiscat __________ de droga.

a) un alijo
b) una partida
c) un partit

13.

Qu significa l'expressi "fer ballar els nanos"?

a) Fer coses impossibles.
b) Fer per agradar alg.
c) Esforar-se molt.

14.

Qu significa l'expressi "fer-ne cinc cntims"?

a) Vendre a un preu molt baix.
b) Deixar diners a alg.
c) Explicar breument algun fet.

15.

Quina paraula t el mateix significat que "forment"?

a) ordi
b) blat
c) farina

16.

El pintor m'ha fet un retrat __________.

a) al pastel
b) a l'aiguat
c) al pasts

17.

Ovella que bela _________. (refrany)

a) perd el boc
b) no mossega
c) a la cassola

18.

Quina s la paraula que no t el mateix significat que les altres dos?

a) despullar
b) desnuar
c) desvestir

19.

El nou jugador titular prov __________ de l'equip.

a) de la cantera
b) de la pedrera
c) del planter

20.

Qu significa l'expressi "fer eixir de polleguera"?

a) Eixir de l'ou els pollets.
b) Exasperar alg.
c) Eixir de la protecci materna.
6

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

21.

M'he __________ una estona a llegir abans d'anar a dormir.

a) acostumbrat
b) costumat
c) acostumat

22.

__________: Posar-se en la superfcie de l'aigua un hidroavi.

a) amarar
b) ameritzar
c) amerar

23.

Qu s un fibl?
a) El coixinet per a les agulles.
b) La part ms eixuta de la fruita.
c) La punxa d'alguns insectes.

24.

Este ser el segon any que __________ el crrec de president.

a) ocupe
b) ostente
c) nodrisca

25.

Qu s un avantatge?
a) Una estana que dna entrada a l'habitaci principal.
b) Una moda anterior.
c) Una circumstncia favorable.

Morfologia i sintaxi
26.

Hui no he vist __________ Anna, per he pogut saludar __________ seu amic.
a) / el
b) / al
c) a / el

27.

De la cuina m'arribava __________.

a) un aroma deliciosa
b) una aroma deliciosa
c) un aroma delicis

28.

L'alumna __________ les activitats per no les __________ adequadament.

a) feia / resolia
b) feia / resolvia
c) fea / resolia

29.

Davant del fet inesperat, el mestre va actuar __________.

a) rpida i honrada
b) rpida i honradament
c) rpidament i honrada

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

30.

El director va donar un regal a __________ dels assistents a la reuni.

a) cadasc
b) cada un
c) cada u

31.

No hi ha rac que no conega __________ Vinars.

a) des d'Oriola fins a
b) d'Oriola fins a
c) des d'Oriola fins

32.

Prepareu el caf! __________ el foc.

a) Molgueu-lo i encengueu
b) Moleu-lo i enceneu
c) Moleu-lo i encengueu

33.

Quina hora __________ les deu.

a) deu ser? Estan a punt de tocar
b) deu de ser? Van a tocar
c) ser? Van tocar

34.

Este diumenge, l'equip afrontar un partit amb un rival contra __________ sempre ha
guanyat.
a) el qual
b) qui
c) el que

35.

L'__________ va tripular la nau fins a l'estaci espacial.

a) astronauta
b) astronaute
c) astronaut

36.

Accepte el castic, perqu me'l __________.

a) meresc
b) mereixc
c) mereisc

37.

Malauradament, cada vegada estan __________ malalties noves.

a) aparesquent
b) apareguent
c) apareixent

38.

El diari ha __________ la notcia de la dimissi del president del club.

a) difs
b) difundit
c) difs

39.

__________ prompte la vaga del transport, tindrem problemes d'abastiment en els mercats.
a) Si no s'acaba
b) Com no s'acabe
c) De no acabar

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

40.

Maria s'ha deixat les ulleres ac. __________ pots portar a sa casa?
a) Se les
b) Li les
c) Els hi

41.

Sorolla, __________ va ser molt fams en vida, s objecte d'una exposici molt interessant.
a) qu
b) qui
c) que

42.

__________ convindria recuperar algun ofici dels d'abans.

a) Potser
b) Pot ser
c) Potser que

43.

Si vols participar en la prova, __________ has d'inscriure.

a) te'n
b) te n'
c) t'hi

44.

Tu ja saps qu s'ha de fer per, a les teues companyes, no __________ ha dit ning.
a) els ho
b) s'ho
c) els hi

45.

L'any que ve __________ un congrs sobre la medicina i l'esport.

a) se celebrar
b) va a celebrar-se
c) va celebrar-se

46.

La gent __________ bord est en quarantena.

a) d'a
b) de
c) de a

47.

S'ha pres una dosi __________ del medicament nou.

a) triple
b) tripla
c) tripla vegades ms gran

48.

Ma tia viu __________ mercat.

a) front al
b) junt al
c) enfront del

49.

No __________ el fem al contenidor!

a) s'en recorda mai de tirar
b) se'n recorda mai de tirar
c) recorda mai tirar
9

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

50.

Si les gasolineres apugen els preus, s probable que l'executiu __________ controle.
a) els les
b) els hi
c) els els

51.

Ta mare est contenta __________ jugues __________ els teus cosins.

a) que / amb
b) de que / en
c) de qu / amb

52.

T __________ costum de rentar-se __________ mans abans de menjar.

a) la / les seues
b) la / les
c) el / les

53.

M'agradaria que __________ alg a casa quan arribe l'electricista.

a) hi haguera
b) haguera
c) n'hi haguera

54.

Han llogat una habitaci en un fams __________ de la ciutat.

a) gratacel
b) gratacels
c) grata-cels

55.

No et sabria dir __________ de la seua actuaci.

a) el perqu
b) el perque
c) el per qu

Normativa ortogrfica
56.

M'he comprat un pis a __________ en una __________ pblica.

a) Vilarreal / subhasta
b) Vila-real / subhasta
c) Villarreal / subasta

57.

L'obertura del curs es va fer al __________.

a) paranimf de la Universitat
b) paraninf de l'Universitat
c) paraninfe de la Universitat

58.

__________ de Viena s la del Teatre de l'pera.

a) L'Orquestra Filarmnica
b) L'Orquesta Filharmnica
c) L'Orquestra Filharmnica

10

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

59.

Menjaren carn a la __________ i, de postres, __________ d'ou.

a) brassa / flan
b) brasa / flam
c) brassa / fla

60.

La nova llei establix la separaci de bns entre els __________.

a) cnjugues
b) cnjugues
c) cnjuges

61.

Viatja en el __________ perqu el deixa ms a prop de la faena.

a) tramvia
b) tranvia
c) trambia

62.

El __________ de la portalada gtica de la catedral reprodux una escena bblica.

a) tmpan policrom
b) timp policrom
c) timpa polcrom

63.

La meua __________ viatja per tot el __________.

a) neta / mn
b) neta / mon
c) nta / mn

64.

Quina s la frase que est ben escrita?

a) Necessariament, hem d'agrar-li-ho.
b) Necessriament, hem d'agrair-li-ho.
c) Necessariament, hem d'agrair-li-ho.

65.

Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) su/bal/tern
b) trans/al/p
c) de/sos/sar

66.

El bileg __________ tenia la pell molt __________.

a) molecular / plida
b) mollecular / pllida
c) molecular / pllida

67.

Quina paraula est ben escrita?

a) inquietud
b) institud
c) virtud

68.

No pot __________ un oratge tan __________.

a) suportar / calurs
b) soportar / calurs
c) suportar / calors

11

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

69.

La batuda __________ ha sigut dirigida per la __________.

a) antidroga / gurdia civil
b) anti-droga / gurdia civil
c) anti droga / guardiacivil

70.

El turisme rural creix cada vegada ms en la comarca __________ Ports.

a) dels
b) d'els
c) d'Els

12

rea dexpressi escrita

Trie una de les dos propostes segents:
a) Vost ha assistit a un curs de cincies naturals. Perqu se li puga expedir el certificat amb els crdits
corresponents, ha de presentar un informe en qu subratlle els aspectes que considere ms importants
del curs. Escriga este informe. (mnim de 200 paraules)
b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre les juntes de
comunitats de vens. (mnim de 200 paraules)

13

14

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

Adolescents i delictes

Un sabor nou

Pareix impossible que un adolescent puga cometre delictes

tan greus com alguns que coneixem a travs dels mitjans de
comunicaci. Com a resposta trobem discussions sobre la
convenincia o no de rebaixar ledat penal, per hi ha altres
aspectes que caldria plantejar. En molts adolescents
sobserven comportaments nous que es traduxen en actituds
que mostren poca sensibilitat i disminuci de la capacitat
democionar-se, aix com falta dempatia, s a dir, de la
capacitat de posar-se en el lloc dels altres i, per tant, de sentir
compassi. I com a conseqncia de tot aix apareix una falta
total de respecte per les persones, que pot resultar molt
ofensiva o dolorosa. En estos grups dadolescents tamb
sobserva menys capacitat per a relacionar-se de manera
positiva, i dificultats per a expressar els sentiments i per a
participar i conviure a partir dunes normes collectives.

Els sers humans distingim quatre sabors: dol, salat, amarg i

cid. Per nhi ha un altre, lumami, que ja sha definit com el
quint sabor. No es pot classificar en cap dels quatre sabors
tradicionals, ja que s difcil descriurel: s ms intens,
complet i fort. Este nou sabor es troba de manera natural en
aliments com ara el formatge, el pernil, les tomaques, els
bolets, les algues o la verdura.

Sha de dir que, per a entendre molts dels comportaments

adolescents actuals, caldria analitzar a fons lactuaci de les
famlies i, alhora, el paper de la televisi i dinternet i les
seues xarxes en la seua formaci o deformaci, sense oblidar
que els valors socials dominants, mercantilistes i consumistes,
afavorixen la formaci dun tipus de persona adolescent
egoista i hedonista, que no fa grans distincions morals entre el
b i el mal. El problema s de tots i cal comenar ja a
resoldrel.

El nom, en japons, significa sabors i el seu descobridor va

ser un professor de la Universitat de Tquio, que, atret pel
sabor de les algues marines, en 1908 va aconseguir allar-ne
la molcula responsable i va demostrar que el seu sabor es
devia a un aminocid, el glutamat monosdic. Este element
sha utilitzat histricament en nombroses cultures per a
augmentar la palatabilitat dels aliments: a sia, amb la salsa
de soja i les salses de peix; a Itlia, amb el formatge parmes i
les anxoves; i en la nostra cuina, amb el pernil.
Encara que una persona pot arribar a percebre centenars de
sabors distints, tots sn en realitat combinacions dels cinc
sabors bsics, de la mateixa manera que els colors que veiem
no sn sin combinacions dels tres colors primaris. Cada un
dels sabors bsics respon a un determinat tipus de substncia
qumica, com hem vist en el cas de lumami.

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU MITJ / VESPRADA

El cinema que quasi es pot tocar

La publicitat enganyosa

Desprs del pas del cinema mut al sonor, i del blanc i negre al
color, el mn del celluloide viu la tercera gran revoluci: la
que permet que lespectador veja all que apareix en la gran
pantalla com si fra real.

La publicitat enganyosa s aquella que de qualsevol forma,

incloent-hi la presentaci, indux o pot induir a error els seus
destinataris, i afectar desta manera el seu comportament
econmic, o perjudicar o ser capa de perjudicar un
competidor (Llei General de Publicitat). Ens indux a error
quan, de la interpretaci o captaci global daquella
publicitat, ens fem una idea o expectativa que no es correspon
amb la realitat de loferta. En la consideraci duna publicitat
enganyosa el que t importncia s all que entenem, no all
que sens diu literalment, tenint en compte que la forma com
sens transmet un missatge expressions, imatges, composici
grfica, informaci omesa o oculta s el que pot generar en
nosaltres una determinada interpretaci o idea.

Curiosament el cinema existix grcies a una imperfecci del

cos hum: la persistncia de la visi, que fa que la nostra
memria immediata retinga les imatges en el moment de
percebre-les, i aix sencadenen i ens creen la illusi del
moviment. Pel projector passen 24 fotogrames cada segon, de
manera que el canvi es fa amb tanta rapidesa que no podem
detectar el pas entre lun i laltre. El cinema en tres
dimensions, en canvi, trau partit dun atribut de la nostra
visi, la seua capacitat estereoscpica. Quan mirem alguna
cosa, el nostre cervell capta dos imatges (una a travs de cada
ull) que compartixen un mateix punt de vista per que sn
lleument diferents en angle, i sencarrega dunir-les per a
formar-ne una altra que s la que ens transmet la impressi
duna tercera dimensi. Desta manera, el cinema en 3D vol
que lespectador perceba la pellcula tal com veu el mn real
i, per aix, molts el consideren com una verdadera revoluci,
la tercera en el terreny flmic.

Entre els diferents supsits dillicitud publicitria, la

publicitat enganyosa s la ms freqent quant a nombre de
denncies presentades, tant per persones consumidores o
associacions de consumidors com per empreses competidores,
ja siga en lmbit judicial o en ladministratiu. Per tamb s
on ms clarament es vulnera el dret a la informaci, ja que
lengany es produx per una informaci presentada de tal
manera que no transmet amb veracitat la realitat de loferta i
el producte.

DICTAT VESPRADA
NOVEMBRE 2009

No ho acabava dentendre. Aquells hmens

shavien deixat encadenar sense oposar
resistncia i jeien aptics com un ramat de
bestiar bov.
Quina idea va travessar la seua ment? No
sabem qu pens, noms qu va fer. En
aquella clariana hi havia un arbre que
regnava com un emperador solitari que mant
la classe baixa a distncia. Comparat amb
aquell arbre, el roure de la seua mansi
semblava el bast dun cec. La base tenia la
forma duna monstruosa m de granota
oberta. Del cos del tronc es projectaven unes
planxes de fusta laterals que es clavaven a
terra com un tobogan.