Eines 06-Def - PDF DIXIT

collecci eines
biblioteca de catalunya - dades cip

Estudi poblacional i de serveis a la infncia i l'adolescncia a Catalunya.
(Collecci Eines ; 6)
Bibliografia
ISBN 9788439382300
I. Muner i Armengol, Jordi II. Catalunya. Departament d'Acci Social i
Ciutadania III. Collecci: Collecci Eines; 6
1. Infants Catalunya 2. Adolescents Catalunya 3. Infants
Assistncia institucional Catalunya 4. Adolescents Assistncia
institucional Catalunya
364.65-053.2/.6(467.1)
Permesa la reproducci, sempre que se nesmenti la

procedncia i no es faci amb finalitats comercials.
Generalitat de Catalunya
Departament dAcci Social i Ciutadania
Plaa de Pau Vila, 1
08039 BARCELONA
Autoria dels textos: Jordi Muner i Armengol,
Montse Mart Gaudes, Joan Llosada i Gistau,
Albert Dalmau i Bueno, Alba Domnguez i Puig
i Albert Espelt i Hernndez
Gener de 2010
ISBN: 978-84-393-8230-0
Tiratge: 800 exemplars
Dipsit legal: B-46680-2009
Disseny: Txell Grcia
Maquetaci: l'Apstrof, sccl
Impressi: El Foli Verd, sccl
collecci eines 6
Estudi poblacional i de serveis a la

infncia i ladolescncia a Catalunya
(Pla director dinfncia i adolescncia 2010 - 2013)
A la memria d'en Toni Ingls
Presentaci
El Pla director d'infncia i adolescncia de Catalunya s el pla sectorial a

travs del qual es deplega el Pla estratgic de serveis socials en l'mbit de la
infncia i l'adolescncia, tal com recull l'article 38 de la Llei de serveis socials
i el Pla d'atenci integral a la infncia i l'adolescncia, que esmenta el Projecte
de llei dels drets i les oportunitats de la infncia i l'adolescncia.
En aquest sentit, fer un estudi de poblaci i serveis des de l'mbit de la infncia i l'adolescncia com a exercici previ al que s prpiament l'elaboraci
del Pla director, respon a la necessitat de fer un diagnstic sobre la situaci
infntil i adolescent a Catalunya tant des d'una perspectiva poblacional com
de serveis. La perspectiva poblacional pretn copsar, de manera integral, com
es troba la nostra poblaci diana en els principals mbits on es desenvolupa la seva vida; i des del punt de vista dels serveis, s'ha elaborat un estudi
de serveis i recursos que el Govern adrea a la infncia i l'adolescncia, que
abasta l'oferta i la utilitzaci que en fan els infants i adolescents.
Aix, aquest diagnstic s una eina del Pla director que ha perms detectar,
juntament amb els interlocutors clau dels principals departaments implicats en poltiques pbliques a la infncia i l'adolescncia, les fortaleses i les
debilitats en aquest mbit pel que fa a poblaci i serveis, i, en aquest sentit,
participar en la definici estratgica del Pla director. Els objectius estratgics
del Pla i, en conseqncia, l'orientaci de les poltiques pbliques adreades a
la infncia i l'adolescncia a Catalunya estaran, doncs, en sintonia amb aquest
diagnstic, per palliar aquestes debilitats, afrontar les amenaces i reforar les
fortaleses, aprofitant l'oportunitat que ens ofereix el mateix Pla director per
fer-ho.
Carme Capdevila i Palau
Consellera d'Acci Social i Ciutadania
Prleg
El Pla director dinfncia i adolescncia de Catalunya (PDIAC) vol donar

compliment a les directrius i recomanacions nacionals, europees i internacionals en matria dinfncia i adolescncia. s un objectiu de legislatura
recollit en el document del Govern dEntesa i permetr ajustar les poltiques
pbliques destinades a la infncia i ladolescncia al nou marc que planteja la
Llei de serveis socials i la futura Llei dels drets i les oportunitats a la infncia
i ladolescncia.
Aquest document ha de donar resposta als reptes duna realitat complexa,
multicultural, polidrica i diversa, que requereix una actitud de responsabilitat compartida i comproms actiu amb la infncia i ladolescncia per part de
les administracions, les entitats, el teixit associatiu i la ciutadania en general.
En el marc de la promoci dels drets de ciutadania es persegueix que la infncia i ladolescncia exerceixin una ciutadania activa. Aix vol dir una infncia i
una adolescncia que siguin escoltades. Per, sobretot, una infncia i una adolescncia que es reconeixen com a capacitades, dins les seves possibilitats, per
participar pblicament i per gestionar, impulsar i executar les seves opinions.
Tot plegat ens ha de permetre avanar en la representaci social de la infncia
i ladolescncia, com a subjectes de dret, en el ple exercici duna ciutadania
activa que es fa present ara i aqu.
Imma Prez i Rovira
Secretria dInfncia i Adolescncia
ndex
Introducci
13
Metodologia
14
Estudi poblacional de la infncia i ladolescncia a Catalunya

La infncia i ladolescncia a Catalunya (2006-2008)
mbits destudi poblacional
3.1. Volum
3.2. Distribuci territorial
3.3. Poblaci infantil i adolescent de nacionalitat estrangera
3.4. Llars
3.5. Salut
3.6. Educaci
3.7. Temps lliure
3.8. Prctiques culturals
3.9. Estils de vida
3.10. Participaci
3.11. Justcia juvenil
3.12. Percepci dagressions
3.13. Protecci de la infncia i ladolescncia
17
17
17
18
18
20
22
24
26
29
30
33
36
38
39
43
Els serveis a la infncia i ladolescncia a Catalunya

47
Els serveis a la infncia i ladolescncia a Catalunya (2006-2008) 47
Serveis per departaments: oferta i utilitzaci
47
DEPARTAMENT DACCI SOCIAL I CIUTADANIA
48
4.1. Serveis i recursos de lleure

4.2. Serveis socials bsics
4.3. Serveis socials a la infncia i ladolescncia
4.4. Projectes dinclusi i cohesi social
4.5. Serveis de prevenci, protecci i atenci
a la infncia i ladolescncia en risc
4.6. Serveis per a joves tutelats i extutelats
DEPARTAMENT DE SALUT
4.7. Cobertura sanitria dinfants i adolescents
4.8. Salut maternoinfantil
4.9. Programa de seguiment del nen sa
4.10. Centres datenci primria (EAP)
4.11. Salut mental per a infants i joves (CSMIJ)
4.12. Drogodependncies
4.13. Visites a urgncies
48
52
55
58
61
74
76
76
76
78
78
80
83
83
4.14. Contactes hospitalaris

DEPARTAMENT DEDUCACI
4.15. Centres educatius
DEPARTAMENT DE JUSTCIA
4.16. Serveis i equips datenci i assessorament
4.17. Centres educatius de justcia juvenil
4.18. Serveis penitenciaris
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
4.19. Escoles verdes
DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDNCIA
4.20. Pla catal desport a lescola
DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES
4.21. Equipaments cvics

Bibliografia
Annexos
Annex 1. Enquestes utilitzades per a l'estudi i
la descripci de les variables
Annex 2. Glossari de conceptes de la DGaIA
83
84
84
92
92
96
99
100
100
102
102
104
104
109
111
113
117
Introducci
La publicaci que tot seguit us presentem s el resultat de dos estudis: d'una

banda, l'Estudi poblacional de la infncia i l'adolescncia a Catalunya, i, de l'altra, l'Oferta i la utilitzaci de serveis i recursos per a la infncia i l'adolescncia a
Catalunya.
Ambds estudis, juntament amb altres estudis i revisions (Normativa i recomanacions nacionals i internacionals en poltiques i actuacions a la infncia i l'adolescncia. Poltiques pbliques autonmiques i internacionals en infncia i adolescncia. Recomanacions del Sndic de Greuges en poltiques pbliques a la infncia i a
l'adolescncia. La protecci a la infncia i l'adolescncia a Catalunya i Marc conceptual del Pla director d'infncia i adolescncia de Catalunya), constitueixen l'etapa
diagnstica1 del projecte Pla director d'infncia i adolescncia de Catalunya.
L'objectiu d'aquesta etapa ha estat conixer l'estat de situaci de la infncia
i l'adolescncia a Catalunya, i dels serveis i recursos que s'hi destinen per
efectuar-ne el diagnstic i, a partir d'aqu i en collaboraci amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, identificar les necessitats presents i
definir les estratgies necessries per afrontar-les.
El Pla director dinfncia i adolescncia de Catalunya s el pla sectorial a travs
del qual es desplega el Pla estratgic de serveis socials en lmbit de la infncia i ladolescncia, tal com recull larticle 38 de la Llei de serveis socials, i el Pla
datenci integral a la infncia i ladolescncia, que esmenta lavantprojecte
de Llei dels drets i les oportunitats de la infncia i ladolescncia.
El Pla director recull, doncs, duna banda, les poltiques socials en infncia i
adolescncia que desenvolupar el Departament dAcci Social i Ciutadania
per mitj de la Secretaria dInfncia i Adolescncia i, de laltra, les poltiques
pbliques en infncia i adolescncia desenvolupades per la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya.
El Pla director inicia un nou model de disseny, desenvolupament, implementaci, monitoratge i avaluaci de les poltiques pbliques adreades a
tota la infncia i ladolescncia de Catalunya.
A ms, en tant que pla integral adreat a tota la poblaci infantil i adolescent,
el pla vol i ha de desplegar-se territorialment per tal que, tamb, esdevingui
el marc a partir del qual es desenvolupin, dissenyin i planifiquin les actuacions i poltiques pbliques dmbit territorial, amb la finalitat darticular les
poltiques pbliques dinfncia i adolescncia a Catalunya amb coherncia interdepartamental i interinstitucional.
1. Aquests documents es
troben disponibles a la pgina
web del Dixit, Centre de Documentaci de Serveis Socials:
www.dixit.cat.
collecci eines 6
13
Metodologia
El treball de recollida, anlisi i interpretaci de dades tant de lestudi poblacional com de lanlisi de serveis i recursos adreats a la infncia i ladolescncia ha constat de tres etapes diferenciades:
Primera etapa. Contacte amb els diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya, instituts i altres institucions. Sinici el febrer de 2008. Juntament
amb la collaboraci dels tcnics i experts de cada departament, es va valorar
la disponibilitat de les dades que pretenem analitzar.
Segona etapa. Anlisi i interpretaci de les dades. Un cop rebudes les dades,
shan analitzat estadsticament i shan construt les taules, els grfics i els
mapes corresponents.
Tercera etapa. Elaboraci de linforme (desembre 2008); validaci i aportacions dels diferents departaments a linforme final (abril 2009).
Per a lelaboraci de lestudi poblacional shan utilitzat dades que provenen
daquestes fonts:
De registres
Padr poblacional de lInstitut dEstadstica de Catalunya dels anys 19912007.
Projeccions poblacionals de lInstitut dEstadstica de Catalunya per a lany
2015.
Registre de naixements del Departament de Salut de Catalunya de lany
2006.
Registre dinterrupcions voluntries de lembars del Departament de Salut
dels anys 2005 i 2006.
Cens de persones valorades amb discapacitat de lany 2007. Institut Catal
dAssistncia i Serveis Socials.
Registre de mortalitat de Catalunya de lany 2007. Servei dInformaci i
Estudis. Departament de Salut.
Conjunt Mnim Bsic de Dades de Salut Mental de lany 2007. CatSalut.
Departament de Salut.
Registre de nois i noies matriculats a les escoles els anys 2006 i 2007. Departament dEducaci.
Registre de controls preventius dalcoholmia de lany 2007. Relacions Institucionals i Participaci. Departament dInterior.
14
collecci eines 6
Registre de programes de participaci vigents durant els anys 1994-2008.

Secretaria dInfncia i Adolescncia. Departament dAcci Social i Ciutadania.
Registre de resolucions judicials de lany 2007. Direcci General dExecuci
Penal de la Comunitat i Justcia Juvenil. Departament de Justcia.
Registre dinfants i adolescents assignats als equips datenci a la infncia
i ladolescncia dels anys 2004-2007. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Departament dAcci Social i Ciutadania.
Registre dexpedients de la Direcci General dAtenci a la Infncia i
lAdolescncia de lany 2008. Sini@. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Registre de menors no acompanyats de la Unitat de Detecci i Prevenci de
Maltractament Infantil de lany 2008. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Registre de dades policials del Cos dels Mossos dEsquadra relatives a detinguts, detencions i vctimes. Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci.
Registre de llicncies federatives. Consell Catal de lEsport. Secretaria de
lEsport. Departament de Vicepresidncia.
Denquestes
Enquesta de salut de Catalunya, 2006. Departament de Salut.
Panel de Famlies i Infncia 2006. Institut dInfncia i Mn Urb.
Enquesta de convivncia escolar i seguretat a Catalunya, 2005-2006. Relacions Institucionals i de Participaci. Departament de Justcia.
LEnquesta de consum i prctiques culturals de Catalunya, 2006.
Per a lelaboraci de lestudi de serveis i recursos adreats a la infncia i ladolescncia shan utilitzat dades que provenen de les fonts segents:
Registre dinstallacions per a joves de la Secretaria de Joventut.
Mapa de Serveis Bsics 2007. Departament dAcci Social i Ciutadania.
Generalitat de Catalunya. 2007.
Registre dels professionals del Departament dAcci Social i Ciutadania.
Registre de projectes dinclusi i cohesi social de la Secretaria dImmigraci.
Registre de places en centres dacolliment del Departament dAcci Social i
Ciutadania.
Registre de places en centres dirns i nocturns del Departament dAcci
Social i Ciutadania.
Conjunt Mnim Bsic de Dades de Salut Mental (2007), CatSalut. Departament de Salut.
Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) (2006), DG de Planificaci i Avaluaci.
Registre dels centres densenyament del Departament dEducaci.
Registre de professionals de Justcia. rea de Planificaci i Projectes Estratgics.
Registre de places en centres penitenciaris. rea de Planificaci i Projectes
Estratgics.
collecci eines 6
15
Registre de serveis i recursos de lleure de la Secretaria de Joventut.

Balan 2008. Secretaria General de lEsport. Departament de la Vicepresidncia. Generalitat de Catalunya. 2008.
Registre dassistncia de sessions informatives pre-adoptives. Institut Catal de lAdopci i lAcolliment (ICAA).
Registre de casos de la Unitat de Detecci i Prevenci del Maltractament
Infantil (UDEPMI)
Registre dintervencions per demanda hospitalria. Secretaria dInfncia i
Adolescncia.
Registre de menors estrangers no acompanyats. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Registre dacolliments i dadopcions. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Registre de joves tutelats i extutelats de lrea de Suport als Joves Tutelats i
Extutelats (ASJTET). Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Registre dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil.
Estadstica de lEducaci. Servei dEstadstica, Informaci i Documentaci.
Registre de contactes amb Justcia Juvenil. rea de Planificaci i Projectes
estratgics.
Registre dEscoles Verdes. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
16
collecci eines 6
Estudi poblacional de la infncia i

l'adolescncia a Catalunya
La infncia i ladolescncia a Catalunya (2006-2008)

Lobjectiu de lestudi de lestat de la situaci poblacional de la infncia i
ladolescncia ha estat copsar, des duna perspectiva integral, la situaci de
la infncia i ladolescncia a Catalunya en els principals mbits que afecten
aquestes persones: la famlia, la salut, leducaci, la protecci i ls del temps
lliure, entre daltres (perspectiva transversal).
La perspectiva integral fa referncia a labast de la poblaci de lestudi i, en
conseqncia, del Pla director: tota la infncia i ladolescncia, amb especial atenci a la infncia en situaci de vulnerabilitat, risc dexclusi social o
desemparada.
Lestudi sha dut a terme mitjanant una anlisi sobre la base de quatre criteris principals: la perspectiva de sexe, la distribuci territorial, ledat2 i una
anlisi de les desigualtats socials dinfants i adolescents de Catalunya.
La poblaci diana de lestudi poblacional ha estat la poblaci que t entre 0
i 17 anys, tot i que tamb hi ha nombroses referncies al grup dedat que va
dels 18 als 21 anys, amb la finalitat dinclourel en lestudi quan es troba en
risc dexclusi social.
mbits destudi poblacional
Lestudi poblacional sintetitzat en aquest document resumeix els apartats
segents:
3.1. Volum
3.4. Llars
3.5. Salut
3.6. Educaci
3.7. Temps lliure
3.9. Estils de vida
3.10. Participaci
3.13. Protecci a la infncia i ladolescncia
3.14. Maltractament infantil
2. Atesa la manca dunicitat

en els criteris de classificaci
de les dades segons les franges
dedat, alguns dels resultats
obtinguts han provocat una
certa dispersi de les dades, la
qual cosa pot generar alguns
problemes en lencreuament entre variables o en la
interpretaci dels resultats
obtinguts.
collecci eines 6
17
3.1. Volum
A Catalunya, lany 2007 hi havia 1.536.387 persones entre 0 i 21 anys. La poblaci masculina daquesta franja dedat representava el 51,5%, mentre que la
poblaci femenina representava el 48,5%.
Entre 0 i 17 anys hi havia 1.242.679 persones. El 51,5% eren nois i el 48,5%
eren noies.
Taula 1. Poblaci de 0 a 21 anys segons ledat i el sexe. Catalunya, 2007
N
Poblaci
total
% sobre total
poblaci
0-17 anys
Nois
640.503
51,5%
3.578.176
17,9%
Noies
602.176
Total
1.242.679
48,5%
3.632.332
16,6%
100%
7.210.508
17,2%
150.197
51,1%
Noies
143.511
48,9%
3.632.332
3,9%
Total
293.708
100%
7.210.508
4,1%
18-21 anys
Nois
3.578.176
4,2%
0-21 anys
Nois
790.700
51,5%
3.578.176
22,1%
Noies
745.687
48,5%
3.632.332
20,5%
Total
1.536.387
100%
7.210.508
21,3%
Font: elaboraci SIA. Institut dEstadstica de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques
Entre 18 i 21 anys hi havia 293.708 persones. El 51,1% de la poblaci de 18 a 21

anys eren nois i el 48,9% eren noies.
En relaci amb el total de la poblaci catalana, la poblaci entre 0 i 17 anys representava un 17,2%. Els nois daquesta franja dedat representaven un 17,9%
del total dhomes catalans i les noies, un 17,2% del total de dones catalanes.
Lany 2007, el 62,9% de la poblaci de Catalunya que tenia entre 0 i 17 anys es
concentrava en cinc comarques. La comarca amb la major proporci de poblaci infantil era el Barcelons, amb 323.683 persones (26,0%). A continuaci,
se situaven les comarques del Valls Occidental, amb 164.036 (13,2%); el Baix
Llobregat, amb 144.344 (11,6%); el Maresme, amb 76.652 (6,2%), i el Valls
Oriental, amb 73.367 (5,9%).
18
collecci eines 6
Figura 1. Distribuci de la poblaci de 0 a 17 anys segons la comarca.

Catalunya, 2007
;\,,-X*%+'*
;\*%+'+X/%..'
;\/%..(X)/%/'(
;\)/%/')X*)*%-/*
Les comarques on la poblaci entre 0 i 17 anys tenia ms pes respecte del total
de poblaci de cada comarca eren el Pla de lEstany (19,5%), el Valls Oriental
(19,5%), el Girons (19,4%) i el Valls Occidental (19,4%).
Les comarques on la poblaci entre 0 i 17 anys tenia menys pes sobre la poblaci total de la comarca eren la Terra Alta (13,3%), lAlta Ribagora (13,5%) i
el Pallars Juss (13,7%).
collecci eines 6
19
Figura 2. Percentatge de poblaci de 0 a 17 anys respecte del total de poblaci de cada comarca. Catalunya, 2007

;\c(*#*Xc(,#,
;\c(,#-Xc(.#'
;\c(.#(Xc(/#,
;\c(/#-Xc(0#,

Lany 2007, a Catalunya hi havia 233.253 persones de nacionalitat estrangera
que tenien entre 0 i 21 anys. Concretament, 179.594 eren persones que tenien
entre 0 i 17 anys i 53.659 eren persones que tenien entre 18 i 21 anys.
La distribuci per sexes de la poblaci estrangera s prcticament idntica a la
distribuci per sexes de la poblaci catalana de la mateixa franja dedat. Aix,
el sexe femen representava el 48,5% del total de la poblaci estrangera entre
0 i 21 anys de Catalunya. Tant els nois com les noies de nacionalitat estrangera que tenien entre 0 i 21 anys representaven un 15,1% de la poblaci de 0 a 21
anys de Catalunya.
Lany 2007, la zona de procedncia predominant de la poblaci infantil i
adolescent estrangera (entre 0 i 21 anys) era el continent afric. Aquest grup
20
collecci eines 6
representava el 33,3% de la poblaci estrangera (el 28,2% provenia de la zona

del Magrib, mentre que el 5,1% provenia de la resta del continent). La segona
zona dorigen amb major volum de poblaci infantil era lAmrica del Sud,
amb un 31,3% del total de la poblaci estrangera que tenia entre 0 i 21 anys.
Figura 3. Pes de la poblaci estrangera de 0 a 21 anys segons la nacionalitat
i segons el sexe. Catalunya, 2007
* ,
)/#. ).#.
* '
*'#)
*)#+
) , )(#/ ))#0
) '
(,
0#)
('
,#. +#+ +#* ,#)
,
.#+
'
<lifgX
DXî`Y
I\jkX 8di`ZX[\c 8di`ZX[\c j`X`

[]i`ZX
Efi[`
Jl[
FZ\Xe`X
:\ekiXc
Ef`j
Ef`\j
Lany 2007, les comarques que concentraven major volum de poblaci de nacionalitat estrangera de 0 a 17 anys eren el Barcelons, amb 50.986 (26,0%); el
Valls Occidental, amb 17.401 (13,2%), i el Baix Llobregat, amb 15.381 (11,6%).
Les comarques que tenien un major pes de poblaci de nacionalitat estrangera
entre 0 i 17 anys respecte de la poblaci de 0 a 17 anys de la comarca eren la
Segarra (27,2%), lAlt Empord (24,3%) i el Baix Empord (21,8%).
Les comarques que tenien un menor pes de poblaci estrangera entre 0 i 17
anys eren lAnoia (9,7%), el Ripolls (10,2%) i el Valls Occidental (10,6%).
collecci eines 6
21
Figura 4. Percentatge de la poblaci estrangera de 0 a 17 anys respecte del

total de poblaci infantil i adolescent de cada comarca. Catalunya, 2007

;\c0#.Xc()#.
;\c()#/Xc(,#-
;\c(,#.Xc(/#+
;\c(/#,Xc).#)
3.4. Llars
Estructura de les llars on viuen persones menors dedat
Lany 2006, la majoria de llars catalanes amb, com a mnim, una persona
menor de 15 anys a crrec eren llars de tipus biparental (87,4%). Seguidament,
se situaven les llars monoparentals (9,3%) i, a continuaci, les llars de famlies
reconstitudes (2,5%). En el cas de les llars monoparentals, la majoria estaven
encapalades per la mare (85,9% del total de llars monoparentals).
22
collecci eines 6
Figura 5. Estructura familiar de les llars amb persones de 0 a 14 anys a

crrec. Catalunya, 2006
(''
/.#+
0'
/'
.'
-'
,'
+'
*'
)'
('
'
/#'
(#*
DfefgXi\ekXc
gXi\
DfefgXi\ekXc
dXi\
9`gXi\ekXc
'#+
)#,
'#+
8m`j
I\Zfejk`kl[\j
;Xcki\j
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006.
Principalment, la persona que socupa dels infants de 0 a 14 anys en les llars

catalanes s la mare (76,0%), ja sigui sola (59,3%) o b amb atenci compartida amb una altra persona, normalment el pare (41,7%). En el 21,1% dels casos,
el cuidador principal dels infants s el pare, ja sigui sol (23,4%) o b amb
atenci compartida amb una altra persona, la mare (76,6%).
Figura 6. Persona que socupa del fill/a en llars amb persones de 0 a 14
anys. Catalunya, 2006
,'
+,#(
+,
+'
*,
*'#0
*'
),
)'
(-#)
(,
('
,
+#0
)#0
'
GXi\jfc
GXi\`Xcki\
g\ijfeX
DXi\jfcX
DXi\`Xcki\
g\ijfeX
;Xcki\j
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006
collecci eines 6
23
Situaci econmica de les llars on viuen persones menors dedat

Els nivells de renda ms baixos corresponen a les famlies de tipus monoparental, amb una renda mitjana per unitat de consum d11.994,20 euros. Les
famlies de tipus biparental sn, en canvi, les unitats de consum amb una
renda mitjana ms elevada, amb una renda mitjana per unitat de consum de
15.098,06 euros (Panel de Famlies i Infncia, CIIMU, 2006).
Simultniament sobserva que sn tamb les famlies monoparentals les que
tenen una major precarietat econmica.
Aix, el 16,0% de les famlies monoparentals amb adolescents a crrec han
tingut durant lany 2006 una situaci de precarietat econmica, per un 5,8%
de les famlies de tipus biparental.
Figura 7. Percentatge de llars amb adolescents entre 12 i 16 anys en situaci
de precarietat econmica segons lestructura de la llar. Catalunya, 2006
(/
(-#'
(-
(*#)
(+
()
0#-
('
/
,#/
-
+
)
'
=Xdc`\j
dfefgXi\ekXcj
=Xdc`\j
Y`gXi\ekXcj
=Xdc`\j
i\Zfejk`kl[\j
8cki\jk`glj[\
]Xdc`X
Font: elaboraci SIA. Institut dInfncia i Mn Urb (CIIMU). Panel de Famlies i Infncia, 2006
3.5. Salut
Taxa de mortalitat infantil
La taxa de mortalitat infantil (nombre de nens i nenes morts abans de lany de
vida respecte del total de nadons nascuts) a Catalunya se situava lany 2006
en 2,6 morts per cada mil nadons.
24
collecci eines 6
Parts i interrupcions voluntries de lembars en noies adolescents i joves

Parts
El nombre de parts a Catalunya lany 2007 entre les noies de 13 a 21 anys es va
situar en 4.464. El 12,1% daquests parts va ser de noies menors de 18 anys,
mentre que el 87,9% va ser de noies que tenien entre 18 i 21 anys.
Figura 8. Nombre de parts per cada 1.000 noies entre 13 i 21 anys, Catalunya, 2007
+'
*,#/
*,
)0#,
KXoXg\id`cef`\j
*'
),#.
),
)'
(-#,
(,
('#(
('
+#-
',
''
''
'#+
(*
(+
(#0
(,
(-
(.
(/
(0
)'
)(
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Registre del Conjunt Mnim Bsic de Dades (CMBD)
dels hospitals daguts
El nombre de parts per cada 1.000 noies entre 13 i 21 anys se situa en el

13,5. En el grup dedat de 13 a 17 anys, la taxa se situa en el 2,9, mentre
que entre els 18 i els 21 anys la taxa se situa en el 27,3.
Interrupcions voluntries de lembars (IVE)
Lany 2006 es van fer a Catalunya 4.848 interrupcions voluntries de lembars (IVE) entre les noies amb edats entre 11 i 21 anys. La taxa dinterrupcions
voluntries de lembars en les noies de 18 a 21 anys se situa en el 25,2
mentre que entre les noies d11 a 17 anys aquesta taxa se situa en el 6,0.
collecci eines 6
25
3.6. Educaci
Escolaritzaci
A Catalunya, en el curs 2006-2007 hi havia 1.105.073 alumnes matriculats
en algun dels nivells educatius de rgim general (educaci infantil, educaci
primria, educaci secundria obligatria, batxillerat i cicles formatius de grau
mitj i de grau superior).
Taula 2. Percentatge de persones escolaritzades en les etapes preobligatries i postobligatries. Catalunya, curs 2006-2007
N
Matriculades
Taxa
0-2
231.619
73.801
31,9%
16-17
131.717
97.030
73,6%
Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Web del Departament dEducaci
Segons el nivell educatiu, sobserva que en la primera etapa de leducaci

infantil, en la franja dedat de 0 a 2 anys, el nombre dinfants matriculats a
Catalunya se situa en el 31,9%.
En el segon cicle de leducaci infantil (de 3 a 5 anys) i en lescolaritzaci obligatria (de 6 a 15 anys), la totalitat de persones de Catalunya estan escolaritzades (100%).
Per ltim, el 73,6% dels i les adolescents que tenen entre 16 i 17 anys estan
matriculats a lESO (alguns daquests alumnes sn repetidors), al batxillerat o
a cicles formatius de grau mitj.
26
collecci eines 6
Figura 9. Percentatge de persones de 16 i 17 anys escolaritzades en leducaci secundria postobligatria segons la tipologia destudi i segons el
sexe. Catalunya, curs 2005-2006
.'
-'
-'#(
+.#-
,'
+'
-*#.
*.#)
*'
)(#(
)'
(+#0
('
'
(#/(#)
9Xko`cc\iXk
:=>D
G>J
KfkXc
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Estadstica del Departament dEducaci
En letapa deducaci postobligatria (desprs de lESO), les noies es matriculen al batxillerat en un nombre ms gran que els nois (47,6% de les noies
i 37,2% dels nois que continuen estudiant), i els nois es matriculen en un
nombre ms gran que les noies en cicles formatius de grau mitj (21,1% dels
nois i 14,9% de les noies que continuen estudiant) i en programes de garantia
social (actualment, programes de qualificaci professional inicial, PQPI) (1,8%
dels nois i 1,2% de les noies).
Resultats acadmics
En el curs 2006-2007, hi havia 60.645 adolescents matriculats a 4t dESO:
30.460 eren nois (50,2%) i 30.185 eren noies (49,8%). Daquests 60.645
alumnes matriculats, el 76,7% va obtenir el graduat en lESO. Segons el sexe,
les noies van obtenir el graduat en lESO en un nombre ms gran que els nois
(el 80,3% de les noies i el 73,1% dels nois).
Segons els indicadors de resultats presentats pel Departament dEducaci
(labril del 2009), sobserva que en el perode que va del curs 2002-2003 al
curs 2007-2008 hi ha un augment sostingut dalumnes graduats a 4t dESO
(69,6% de graduats el curs 2002-2003 i el 77,4% el curs 2007-2008), la qual
cosa suposa un augment de vuit punts percentuals.
collecci eines 6
27
Figura 10. Percentatge de graduats i no graduats segons els alumnes matriculats a 4t dESO en funci del sexe. Catalunya, curs 2006-2007
0'
/'
.'
/'#*
.*#(
-'
,'
+'
)-#/
*'
)'
(0#-
('
''
>iX[lXkj
EfîX[lXkj
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Estadstica del Departament dEducaci
Expectatives educatives
El 67,0% dels alumnes de lESO tenen lexpectativa de fer una carrera universitria. L11,4% no t clar fins on vol arribar en els estudis i un 10,6% t
lexpectativa de fer un cicle formatiu de formaci professional.
28
collecci eines 6
Figura 11. Expectatives educatives dels alumnes de lESO (12-16 anys)

segons el sexe. Catalunya, 2006
((#*
((#+
Ef_fj
=XileXXckiXZfjX
(#(
(#0
=XileXZXii\iX
le`m\ij`k~i`X
.)#(
-'#*
;\òXi\cj\jkl[`j
hlXeXZXY`
\cYXko`cc\iXk
=XileZ`Zc\
]fidXk`l[\=G
+#.
-#-
/#+
(*#,
<dkiXlic<JF`
[\òXi[\jkl[`Xi
Ef\dkiXli
\cîX[lXk\e<JF
)#'
,#-
'#+
'#.
'
)'
+'
-'
/'
Ef`j
Ef`\j
Segons el sexe, sobserven diferncies: les noies tenen una major expectativa de cursar una carrera universitria que els nois (el 72,1% de les noies pel
60,3% dels nois); els nois, en canvi, tenen una expectativa ms gran que les
noies de fer un cicle formatiu de formaci professional (el 13,5% dels nois pel
8,4% de les noies).
3.7. Temps lliure
Activitats fora de lhorari escolar
La majoria de persones de 12 a 16 anys dediquen temps entre setmana a realitzar activitats fora de lhorari escolar. El 62,0% practica activitats esportives
com a mnim un cop a la setmana, el 55,0% va a veure botigues i el 31,6%
assisteix a classes daltres activitats acadmiques.
collecci eines 6
29
Figura 12. Percentatge de participaci en diverses activitats realitzades

durant la setmana de les persones de 12 a 16 anys segons el sexe.
Catalunya, 2006
-,#.
8eXiXm\li\Yfk`^l\j
+(#'
,(#(
GiXZk`ZXiXZk`m`kXkj\jgfik`m\j
.-#(
*.#(
8jj`jkìXZcXjj\j
[XZk`m`kXkjXikjk`hl\j
(.#+
*)#*
8jj`jkìXZcXjj\j[XZk`m`kXkj
XZX[d`hl\j
*'#/
)+#(
)+#0
8jj`jkìXZcXjj\j[\i\g~jfi\]fi
))#)
GXik`Z`gXi\eXjjfZ`XZ`fej
`XZk`m`kXkj[\cc\li\
)*#0
'
)'
+'
-'
Ef`j
/'
Ef`\j
Lesport s la principal activitat que fan els nois (76,1% els nois per 51,1%
les noies), mentre que anar a veure botigues ho fan ms les noies (65,7% les
noies per 41,0% els nois). Assistir a classes dactivitats artstiques tamb s
ms habitual entre les noies (37,1% les noies per 17,4% els nois).
Durant el cap de setmana, shi afegeixen algunes activitats que habitualment
no es duen a terme durant la setmana, com sn, per exemple, anar al cinema
(83,8%) o anar dexcursi (50,8%).
Lectura
El 65,6% dels i les adolescents que tenen entre 15 i 19 anys llegeixen habitualment el diari, el 45,6% sn lectors habituals de revistes i el 40,9% sn lectors
habituals de llibres.
En els hbits de lectura hi ha diferncies segons el sexe: les noies llegeixen
ms llibres que els nois (47,4% de les noies sn lectores habituals per un
34,7% dels nois). Per contra, la proporci de lectors habituals de diaris s major entre els nois (72,9%) que entre les noies (57,8%). Respecte a la lectura de
revistes, no saprecien diferncies importants segons el sexe (43,9% dels nois
per un 47,3% de les noies).
30
collecci eines 6
C\ZkliX[\cc`Yi\j
C\ZkliX[\[`Xi`j C\ZkliX[\i\m`jk\j
Figura 13. Hbit de lectura, de les persones entre 15 i 19 anys, de llibres,

diaris i revistes segons el sexe. Catalunya, 2006
Ef_`ZfejkX
'#'
'#'
(,#(
(-#-
Efc\Zkfij
*.#-
* 0 #+
+ .#*
+*#0
C\Zkfij\jgfi~[`Zj
C\Zkfij_XY`klXcj
Ef_`ZfejkX
'#'
'#'
))#.
((#/
(0#,
(,#+
Efc\Zkfij
C\Zkfij\jgfi~[`Zj
,.#/
C\Zkfij_XY`klXcj
Ef_`ZfejkX
Efc\Zkfij
(#(
'#/
/#)
(,#(
C\Zkfij\jgfi~[`Zj
C\Zkfij_XY`klXcj
'
)'
.)#0
+*#*
+0#+
+.#+
*+#.
+'
-'
/'
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci i IDESCAT.

Enquesta de consum i prctiques culturals 2006
collecci eines 6
31
Noves tecnologies
Gaireb totes les llars amb nois i noies que tenen entre 15 i 19 anys disposen
de televisi (99,6%), vdeo (91,6%), ordinador (98,0%) i connexi a Internet
(89,4%).
Figura 14. s de lordinador i dInternet de les persones de 15 a 19 anys
(''
0'
/'
.'
0-#* 0.#.
/(#0
/+#)
-'
,'
+'
*'
)'
(/#( (,#/
('
'
*#. )#*
J
Ef
j[fi[èX[fi
Ef
j[@ek\ie\k
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Enquesta de consum i prctiques culturals 2006. Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicaci i IDESCAT
Pel que fa als usos dordinador i Internet, sobserva que la majoria de nois i
noies entre 15 i 19 anys en fan s habitualment. Concretament, el 83,0% dels
nois i noies afirmen fer servir lordinador i el 97,0% afirmen fer s dInternet.
Segons el sexe, no saprecien diferncies ni en el fet dusar lordinador ni pel
que fa a ls dInternet.
32
collecci eines 6
3.9. Estils de vida

Activitat fsica
El 52,0% de les persones que tenen entre 6 i 14 anys practica esport alguns
dies de la setmana, mentre que el 26,0% ho fa gaireb cada dia. Segons el
sexe, sobserven algunes diferncies: els nois practiquen esport tots els dies
amb major freqncia que les noies (12,0% els nois i 4,9% les noies) i gaireb
cada dia tamb amb ms freqncia que les noies (30,9% els nois i 20,8% les
noies).
Figura 15. Activitat fsica de les persones entre 15 i 21 anys segons el
sexe. Catalunya, 2006
-'
,(#(
,'
+'
*/#)
*,#-
*'
).#)
)'
('
('#'
.#+
/#* /#, ('#-

*#)
'
DfckXZk`lj
Df[\iX[Xd\ek Cc\l^\iXd\ek
XZk`lj
XZk`lj
De`dXd\ek
XZk`lj
J\[\ekXi`j
Ef`j
Ef`\j
El 44,5% de les persones entre 15 i 21 anys es consideren lleugerament actives, el 23,2% sn molt actives i, en canvi, el 18,7% sn sedentries. Segons el
sexe, sobserven diferncies: els nois sn molt actius amb major freqncia
que les noies (35,6% els nois i 10,0% les noies) i les noies sn sedentries
amb major freqncia que els nois (27,2% les noies i 10,6% els nois).
collecci eines 6
33
Consum de tabac, alcohol i drogues illegals

El 61,4% de les persones de 15 a 21 anys sn no fumadores, mentre que el
27,5% sn fumadores diries. Les noies fumen a diari una mica ms que els
nois (el 28,2% de les noies per un 26,8% dels nois) i hi ha una mica ms de
nois no fumadors que noies no fumadores (el 63,1% dels nois pel 59,5% de les
noies).
Figura 16. Consum de tabac de les persones de 15 a 21 anys segons el sexe.
Catalunya, 2006
.'
-*#(
,0#,
-'
,'
+'
*'
)-#/)/#)
)'
('
-#.
+#/
,#*,#-
=ldX[fifZXj`feXc
<o]ldX[fi
'
=ldX[fi[`Xi`
Ef]ldX[fief_X
]ldXkdX``Xcki\jef
]ldX[fij
Ef`j
Ef`\j
Un 27,1% de les persones entre 15 i 21 anys es consideren com a no bevedores,

el 62,3% es consideren com a bevedores moderades i el 9,3% sn bevedores
de risc. Segons el sexe, hi ha diferncies en els bevedors de risc, ms nombrosos entre els nois que entre les noies (13,4% els nois per un 4,9% les noies).
Tanmateix, entre els bevedors moderats hi ha ms noies que nois (66,3% les
noies per un 58,5% els nois).
34
collecci eines 6
Figura 17. Hbit de consum dalcohol de les persones entre 15 i 21 anys

.'
--#*
,/#,
-'
,'
+'
*'
)-#+ )/#'
)'
(*#+
('
+#0
(#.
'
EfY\m\[fi
9\m\[fidf[\iXk
9\m\[fi[\i`jZ
'#/
EGè]fidX[fi
è[ì\Zk\
Ef`j
Ef`\j
Pel que fa al consum de substncies estupefaents, el 37,0% de les persones

entre 15 i 21 anys asseguren haver consumit marihuana en alguna ocasi, el
26,6% confirmen haver-ne consumit el darrer any i el 18,1% declaren haverho fet el darrer mes.
El 9,6% ha pres tranquillitzants alguna vegada i el 6,8% ha consumit cocana
en alguna ocasi.
Per sexes, sobserva que els nois han provat ms que les noies la marihuana
i la cocana, mentre que les noies han consumit tranquillitzants en alguna
ocasi en major proporci que els nois (12,9% les noies per 6,5% els nois).
collecci eines 6
35
Figura 18. Persones de 15 a 21 anys que han pres en alguna ocasi tranquil
litzants, marihuana o cocana segons el sexe. Catalunya, 2006
KiXehl`cc`kqXekj
DXi`_lXeX
:fZXeX
:fejldck`dd\j
:fejldck`dXep
:fejldXc^leXfZXj`
(#*
(#'
*#+
*#+
,#,
.#0
(+#.
:fejldck`dd\j
:fejldck`dXep
)(#*
)*#*
:fejldXc^leXfZXj`
)0#.
*,#*
*/#-
+#,
)#'
/#0
*#+
()#0
-#,
:fejldck`dd\j
:fejldck`dXep
:fejldXc^leXfZXj`
'
('
)'
*'
+'
,'
Ef`j
Ef`\j
3.10. Participaci
Consells municipals dinfants
Dels 946 municipis de Catalunya, 29 (3,0%) disposen dun consell municipal
dinfants.
Els municipis que lany 2008 tenen constitut un consell municipal dinfants
sn Arts, Badia del Valls, Barcelona (Audincia Pblica), Berga, Calls,
Cardedeu, Cornell de Llobregat, Granollers, el Prat de Llobregat, lHospitalet
de Llobregat, Moi, Rub, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sallent, Santpedor,
Sitges i Sria (municipis que formen part de la Xarxa de Participaci Infantil, impulsada per la Diputaci de Barcelona) i altres ajuntaments, com ara el
Masnou, Badalona, Lleida (Plenari dels Infants), Manresa, Reus, Santa Perptua de Mogoda, Tona, Mollet del Valls, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltr.
36
collecci eines 6
Figura 19. Nombre de municipis segons la comarca amb consell municipal

dinfants

:fdXihl\jhl\efk\e\eZXgdle`Z`g`
XdY:fej\ccDle`Z`gXc[@e]Xekj
:fdXihl\jhl\k\e\e[(X)dle`Z`g`j
:fdXihl\jhl\k\e\e[\*X+dle`Z`g`j
:fdXihl\jhl\k\e\edj[\+dle`Z`g`j
Font: elaboraci SIA. Observatori dels Drets dels Infants. Diomira
Associacionisme
El 32,6% dels nois i les noies pertanyen a algun tipus dassociaci i hi participen. Majoritriament, les persones de 15 a 19 anys associades pertanyen a
una nica associaci (el 81,4%). En lassociacionisme no saprecien diferncies
segons el sexe.
collecci eines 6
37
Figura 20. Nombre de persones entre 15 i 19 anys que pertanyen a alguna

associaci segons el sexe. Catalunya, 2006
/'
--#/ -/#)
.'
-'
,'
+'
*' )-#* )-#.
)'
('
+#/ *#'
(#+ (#/
'#. '#*
;l\j
Ki\j
HlXki\`dj
'
LeX
Ef`j
:Xg
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Enquesta de consum i prctiques culturals 2006. Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicaci i IDESCAT

Contactes amb la justcia juvenil
Gaireb el 70% de les persones entre 14 i 23 anys que han tingut algun tipus
de contacte amb la justcia juvenil se situen en la franja dedat de 16 a 18 anys.
Ledat en qu hi ha un major contacte amb la justcia juvenil s els 17 anys
(31,4).
Sobserven diferncies segons el sexe: els nois tenen un major contacte amb la
justcia juvenil que les noies (50,0 els nois per 11,4 les noies).
38
collecci eines 6
Figura 21. Taxes per mil de contactes amb la justcia juvenil de persones
entre 14 i 23 anys segons ledat i segons el sexe. Catalunya, 2007
)*Xepj
'#(
))Xepj
'#*
)(Xepj
'#,
)'Xepj
)#*
'#*
+#*
(0Xepj
(#+
(/Xepj
.#(*#,
)'#)
,#/
(.Xepj
**#/
*(#+
((#+
(-Xepj
,'#'
),#-
0#/
(,Xepj
+'#,
(0#*
('#'
(+Xepj
+#(
'
)/#(
.#*
('#+
('
)'
*'
+'
Ef`j
,'
Ef`\j
-'
KfkXc
Font: elaboraci SIA. Departament de Justcia. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil.
rea de Planificaci i Projectes Estratgics

Percepci dagressions
El 40,9% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys consideren que les persones
de la seva edat pateixen agressions,3 per poques vegades (s, per poques vegades). Daltra banda, el 34,5% dels i les adolescents consideren que les persones
entre 12 i 18 anys pateixen agressions fora vegades (s, fora vegades). Mentre
que el 15,0% dels i les adolescents daquesta franja dedat consideren que les
persones de la seva edat no pateixen agressions mai o gaireb mai (no, mai o
gaireb mai).
Segons el sexe, els nois entre 12 i 18 anys tenen una menor percepci que les
noies del fet que les persones de la seva edat pateixin agressions. En aquest
sentit, el 17,7% dels nois consideren que les persones de la seva edat no
pateixen agressions mai o gaireb mai per un 12,4% de les noies. Les noies
collecci eines 6
3. Amenaces de paraula, bufetades, cops, empentes, etc.
39
daquesta franja dedat, en canvi, consideren en major grau que els nois que
la gent de la seva edat pateix agressions fora vegades (el 39,6% de les noies
considera que les persones de la seva edat pateixen agressions fora vegades
per un 29,3% dels nois).
Figura 22. Percepci dagressions en persones entre 12 i 18 anys segons els
adolescents mateixos i segons el sexe. Catalunya, 2006
.'
-'
,'
++#(
+'
)0#*
*'
)'
(.#.
()#+
('
'
*0#-
*.#/
.#+ 0#(
(#, (#(
Ef#dX`f
^Xì\YdX`
J#g\i
gfhl\j
m\^X[\j
J#]fiX
m\^X[\j
J#dfck\j
m\^X[\j
Ej&EZ
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci i Departament dEducaci.
Enquesta de convivncia escolar i seguretat a Catalunya. 2005-2006
Lambient on els i les adolescents de 12 a 18 anys consideren que la gent de

la seva edat pateix fora o moltes agressions s la discoteca. Aquesta s la
percepci de ms de la meitat de les persones daquestes edats.
40
collecci eines 6
Figura 23. Percepci dagressions en persones entre 12 i 18 anys, fora

o moltes vegades segons els adolescents mateixos i segons el sexe en
diferents ambients. Catalunya, 2006
8kiXmj[\coXk#\c
Zfii\l\c\Zkie`Z
f\cdY`c
)0#'
)(#(
8dY\cjgXi\j
((#.
-#(
8dYcXgXi\ccX
-#-
<eki\\cjXd`Zj
(+#0
((#*
/#0
(0#0
(/#(
8cjZXii\ij[\cccfZ
fem`lj
*0#/
8c\jZfcX
)/#-
,0#*
8c\j[`jZfk\hl\j
$('
,*#'
('
*'
,'
Ef`j
.'
Ef`\j
Percepci dagressions sexuals

El 39,7% dels adolescents dambds sexes considera que les persones de la
seva edat pateixen agressions sexuals,4 encara que poques vegades (s, per
poques vegades). El 38,2% dels i de les adolescents entre 12 i 18 anys considera,
en canvi, que les persones de la seva edat no pateixen agressions sexuals mai
o gaireb mai (no, mai o gaireb mai).
Segons el sexe, hi ha diferncies en la percepci de patir agressions sexuals.
Aix, els nois consideren en major grau que les noies que les persones de la
seva edat no pateixen agressions sexuals (el 46,2% dels nois per un 30,3% de
les noies). En canvi, les noies consideren molt ms que els nois que les persones de la seva edat pateixen agressions sexuals fora vegades (el 23,5% de les
noies per un 9,1% dels nois).
collecci eines 6
4. Fer comentaris molestos

o insultants de tipus sexual;
assetjar-te, acostar-set o
seguir-te de manera molesta;
tocar-te contra la teva voluntat
amb una mica de fora; tocarte amb violncia o amenaces;
violar-te; forar-te a una relaci sexual que no desitjaves
41
Figura 24. Percentatge de la percepci dagressions sexuals entre les persones que tenen entre 12 i 18 anys segons elles mateixes i segons el sexe.
Catalunya, 2006
,'
+,
+'
*,
*'
),
)'
(,
('
,
'
+-#)
*0#*
+'#'
*'#*
)*#,
0#(
)#/ +#+
Ef#dX`f
^Xì\YdX`
J#g\i
gfhl\j
m\^X[\j
J#]fiX
m\^X[\j
J#dfck\j
m\^X[\j
)#- (#0
Ef_`ZfejkX
Ef`j
Ef`\j
Els i les adolescents que consideren que les persones de la seva edat pateixen
fora o moltes agressions sexuals creuen que el principal ambient on es donen
aquestes agressions sexuals s la discoteca (48,8%). El 30,1% dels i les adolescents opinen que aquestes agressions sexuals es fan mitjanant lordinador,
mentre que el 15,2% consideren que es fan per telfon mbil.
42
collecci eines 6
Figura 25. Percentatge de percepci dagressions sexuals en persones que

tenen entre 12 i 18 anys fora o moltes vegades segons els adolescents
mateixos i segons el sexe en diferents ambients. Catalunya, 2006
+#*
*#/
<eleXcki\ccfZ
D`kaXeXek
\ck\c]fedY`c
(.#/
()#-
D`kaXeXek
cfi[èX[fi
)*#.
8cjkiXejgfikj
gYc`Zj
*-#,
/#/
-#-
<eki\\cjZfdgXepj
`Zfe\^lkj
.#+
-#/
,#+
*#(
8cjZXii\ij[\cccfZ
fem`lj
0#-
8c\jZfcX
/#-
,+#)
8c\j[`jZfk\hl\j
+*#+
'
('
)'
*'
+'
,'
-'
Ef`j
Ef`\j
3.13. Protecci de la infncia i ladolescncia

Infants i adolescents sota tutela de la DGAIA
A Catalunya, la taxa de menors amb expedient administratiu de diligncies
prvies, guarda o tutela per part de la DGAIA se situa en 13,8 expedients per
cada mil menors. Entre els nois, aquesta taxa se situa en el 15,4, mentre
que entre les noies se situa en el 12,2.
Per tipus dexpedient, la taxa de tuteles respecte del total de poblaci menor
de 18 anys se situa en el 4,5, mentre que la taxa de diligncies prvies
respecte del total de la poblaci menor de 18 anys se situa en el 9,1. Finalment, la taxa de guardes respecte del total de la poblaci menor de 18 anys se
situa en el 0,2.
collecci eines 6
43
Figura 26. Persones menors de 18 anys amb expedient obert a la DGAIA

segons el tipus dexpedient i segons el sexe. Catalunya, juny de 2008
()
KXoXgfYcXZ`feXc[\d\efij
('#-
('
/#'
/
-
+#0
+#'
)
'#* '#)
'
Klk\cX
>lXi[X
;`c`êZ`Xgim`X
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Dades del Sistema dInformaci de la Infncia i lAdolescncia (Sini@)
Mesures de protecci
A Catalunya, lany 2008 hi havia 7.450 menors sota mesura de tutela. Aquests
menors representen 5,7 per cada mil persones entre 0 i 17 anys. Segons el
sexe, els nois estan tutelats sota alguna mesura de protecci de la DGAIA en
major proporci que les noies (6,2 nois menors de cada mil han rebut alguna
mesura per 5,3 noies de cada mil).
Dels 7.450 menors tutelats per la DGAIA el 66,2% estan atesos en famlia
mentre que el 33,8% estan atesos en un centre. Concretament, lacolliment
en famlia extensa s la mesura ms habitual amb el 33,2% de les tuteles.
Latenci en centre residencial s la segona mesura ms habitual amb el 24,5%
de les tuteles i latenci en la famlia prpia s la tercera amb el 15,1% de les
tuteles.
44
collecci eines 6
Figura 27. Percentatge dinfants i adolescents tutelats per la DGAIA segons mesura de protecci. Catalunya, 2008
8k\eZ`\e]Xdc`X
gig`X
(,#(
8Zfcc`d\ek\e
]Xdc`X\ok\ejX
**#)
8Zfcc`d\ek\e
]Xdc`XXc`\eX
0#+
8Zfcc`d\ek\e
]Xdc`Xgi\X[fgk`mX
/#,
8k\eZ`\eZ\eki\
[XZfcc`d\ek
-#'
8k\eZ`\eZ\eki\
i\j`[\eZ`Xc
8k\eZ`\eZ\eki\
[\gi`d\iXXZfcc`[X
G`jfjXjj`jk`kj
'#'
)+#-
)#*
'#0
,#'
('#'
(,#'
)'#'
),#'
*'#'
*,#'
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria dInfncia i Adolescncia.
Ef`j
Ef`\j
Dades del Sistema dInformaci de la Infncia i lAdolescncia (Sini@)
Menors estrangers nouvinguts no acompanyats (MENA)

Lany 2008 es van presentar per a protecci de la DGAIA 547 suposats menors estrangers no acompanyats, dels quals 90 van resultar ser, finalment,
majors dedat. De les 457 persones menors dedat, 310 (67,8%) procedien de la
zona del Magrib, 46 (10,1%) persones provenien de lfrica subsahariana i els
147 (22,1%) menors restants tenien orgens diversos.
collecci eines 6
45
Figura 28. Percentatge dels menors estrangers no acompanyats segons la

zona de procedncia. Catalunya, 2008
))
-/
('
DXî`Y
]i`ZXjlYjX_Xi`XeX
8cki\jqfe\j[\gifZ\[eZ`X
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria dInfncia i Adolescncia
46
collecci eines 6
Els serveis a la infncia i ladolescncia a

Catalunya
Els serveis a la infncia i ladolescncia (20062008)

Lobjectiu de lestudi de serveis i recursos adreats a la infncia i a ladolescncia ha estat copsar des duna perspectiva integral els serveis i recursos que
des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya sofereixen
a la poblaci infantil i adolescent. Alhora sha estudiat, sempre que ha estat
possible, la utilitzaci daquests serveis per les persones destinatries dels
serveis i els recursos.

La finalitat s explicar en qu consisteix el servei o recurs (oferir-ne una definici breu) i, tot seguit, descriuren les caracterstiques ms rellevants segons
la tipologia (nombre de places, rtio de places, nombre de professionals, rtio
de professionals, abast i distribuci territorial, etc.). I, finalment, explicar,
tant com sigui possible, ls que fan infants i adolescents daquests serveis i
recursos. Aquesta segona anlisi centrada en els serveis adreats a la infncia i ladolescncia sha dut a terme principalment a partir de dos criteris: el
sexe i el grup dedat, tot i que tamb sha estudiat, sempre que les dades ho
han perms, levoluci de la utilitzaci i la distribuci territorial dels serveis i
recursos sobre els quals sha fet lestudi.
Serveis per departaments: oferta i utilitzaci
Lestudi de serveis sintetitzat en aquest document resumeix els apartats
segents:
Departament dAcci Social i Ciutadania

4.5. Serveis de prevenci, protecci i atenci a la infncia i ladolescncia en risc
4.6.Serveis per a joves tutelats i extutelats
Departament de Salut

4.10. Centres datenci primria
4.11. Salut mental per a infants i adolescents
collecci eines 6
47
Departament dEducaci

Departament de Justcia

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Departament de la Vicepresidncia

Departament de Governaci i Administracions Pbliques
4.21. Projecte mnia

4.22. Ludoteques
DEPARTAMENT DACCI SOCIAL I CIUTADANIA

Installacions per a joves
Les installacions juvenils sn les destinades a activitats per a infants i joves.
Hi ha cinc tipus dinstallacions definides com a tals: les cases de colnies, els
albergs de joventut, les granges escola, les aules de natura i els campaments
juvenils.
Lany 2008, a Catalunya hi ha 366 installacions per a joves: 216 cases de colnies, 95 albergs de joventut, 30 granges escoles o aules de natura i 25 campaments juvenils.
Lany 2008 hi ha hagut a Catalunya 25.140 persones usuries en edat escolar a
la Xarxa Nacional dAlbergs Socials de Catalunya (XANASCAT).
48
collecci eines 6
Figura 29. Nombre de persones usuries en edat escolar a la XANASCAT

segons lany. Catalunya, 2006-2008
*'%'''
),%(+'
),%'''
)'%'''
(,%'''
(.%-00
()%),+
('%'''
,%'''
'
)''-
)''.
)''/
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut
Des de lany 2006, el nombre de persones usuries en edat escolar a la Xarxa

dAlbergs ha anat augmentant. Concretament, en els tres anys estudiats shan
duplicat passant dels 12.254 de lany 2006 als 25.140 de lany 2008.
LEstiu s Teu
El programa LEstiu s Teu s una proposta de la Secretaria de Joventut del
Departament dAcci Social i Ciutadania que, mitjanant la Xarxa Nacional
dAlbergs Socials de Catalunya (XANASCAT), organitza estades per a nois
i noies que tenen entre 5 i 16 anys amb lobjectiu que puguin divertir-se i
aprendre duna manera diferent durant les vacances. Aquestes estades tenen
temtiques diverses: idiomes, esports, msica, enginy o teatre.
collecci eines 6
49
Figura 30. Participants a LEstiu s Teu segons la tipologia del programa. Catalunya, 2008
,#-
@[`fd\j,$.
'#-
@e]fid~k`ZX
-#.
Dj`ZX
-#(
<jgfik`m\j
(.#.
Dlck`\jgfik`m\j
**#)
:fdYèX[\j
*'#)
@[`fd\j
'
,
('
(,
)'
),
*'
*,
Lany 2008, el programa LEstiu s Teu ha tingut un total de 8.189 participants. Segons la tipologia de les activitats, sobserva que les activitats combinades sn les que ms shan fet (33,2%). Seguidament se situen els programes
didiomes (30,2%) i les activitats multiesportives (17,6%). Lactivitat que t
menys acollida pels participants de LEstiu s Teu s el programa dinformtica, ja que noms lhan efectuat el 0,6% del total de participants.
Carnet Jove
s un servei de la Generalitat de Catalunya dirigit a adolescents i joves que tenen entre 14 i 29 anys. Lobjectiu del Carnet Jove s facilitar laccs a serveis,
propostes i avantatges en diferents mbits i prioritzar la cultura i la mobilitat
internacional. Aquest carnet pretn contribuir a la integraci social dels i de
les adolescents i joves com a ciutadans i ciutadanes.
Dels i de les 502.048 joves titulars del carnet lany 2007, el 53% sn nois,
mentre que el 47% sn noies. Segons lorigen, el 7,3% (36.822) sn adolescents i joves de fora de Catalunya (resta de lEstat espanyol i altres pasos).
50
collecci eines 6
Figura 31. Nombre de titulars del Carnet Jove segons el grup edat i segons el sexe. Catalunya, 2007
0'%'''
/,%'0(
..%//+
/'%'''
.'%'(+
.'%'''
.,%*+,,%*0(
-'%'''
,'%'''
+'%'''
*+%0((
-(%-(.
+(%.0+
*'%'''
)'%'''
('%'''
'
(+$(.
(/$)(
))$),
)-$)0
Ef`j
Ef`\j
Segons ledat, la majoria de titulars tenen ms de 18 anys (el 84,7%), i s

la franja dedat de 22 a 25 anys (31,9%) la que t una major representaci,
seguida de la franja dedat de 18 a 21 anys (29,6%). El 15,2% dels carnets joves
pertanyen a nois i noies entre 14 i 17 anys.
collecci eines 6
51

rees bsiques de serveis socials
Els serveis socials bsics es presten en lrea bsica de serveis socials, que
s la unitat territorial elemental de programaci, prestaci i gesti dels
serveis socials.
A Catalunya hi ha 100 rees bsiques de serveis socials (ABSS), amb 1.566
professionals, dels quals 999 sn diplomats i diplomades en treball social
(63,8%) i 567 sn educadors i educadores socials (36,2%).
Catalunya disposa de 2,07 persones diplomades en treball social per cada
15.000 habitants i d1,17 professionals de leducaci social per cada 15.000
habitants.
Taula 3. Professionals dels serveis bsics de latenci social primria

segons el perfil professional. Catalunya, 2007
AB municipal
i comarcal
T.
social
Ed.
social
Poblaci
2006
T. social
15.000
h.
E.
social
15.000
h.
999
567
7.210.508
2,07
1,17
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Mapa de Serveis Socials. IV Pla dActuaci
Social. Programacions territorials
Servei datenci a domicili

s un conjunt organitzat i coordinat daccions que es fan bsicament a la
llar de la persona o famlia, encaminades a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famlies amb
dificultats de desenvolupament, dificultats dintegraci social o manca
dautonomia personal.
Pel que fa a la rtio de professionals, la Cartera de serveis socials estableix
que sha de disposar dels professionals suficients en nombre i perfil per a
la prestaci del servei. Aquests perfils professionals sn treballador social,
treballador familiar, auxiliar de la llar i auxiliar en gerontologia.
El servei datenci domiciliria ha ats, durant lany 2006, 2.846 casos
relacionats amb infncia i 735 casos relacionats amb joventut. Prcticament
la meitat dels casos atesos pel servei datenci domiciliaria relacionats amb
infncia es concentren a Barcelona ciutat (45,0%), mentre que el 31,8% dels
casos relacionats amb infncia se situen a Barcelona comarques. On satn
menys casos relacionats amb infncia s a les Terres de lEbre i a Girona, on
sapleguen tan sols el 3,9% dels casos (113).
52
collecci eines 6
Taula 4. Persones usuries del servei datenci domiciliria, per collectius

destinataris, desenvolupada als serveis socials bsics. Catalunya, 2006
Famlia
Infncia
Joventut
1.282
480
1.808
906
87
Girona
252
113
31
Lleida
308
293
25
Tarragona
125
139
82
23
113
30
2.516
2.846
735
Bcn ciutat
Bcn comarques
Terres de lEbre
Catalunya
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania
collecci eines 6
53
Servei de centres oberts per a infants i adolescents

Els centres oberts per a infants i adolescents sn serveis dirns que fan una
tasca preventiva fora de lhorari escolar. Donen suport, estimulen i potencien lestructuraci i el desenvolupament de la personalitat, la socialitzaci,
ladquisici daprenentatges bsics i lesbarjo, i compensen les deficincies
socioeducatives dinfants i adolescents menors de 18 anys, prioritzant aquelles persones que es troben en situaci de risc.
Figura 32. Distribuci del nombre de places de centres oberts segons la
comarca. Catalunya, 2008

:fdXihl\jfeef_`_XgcXZ\j
:fdXihl\jfe_`_X[\)'X),gcXZ\j
:fdXihl\jfe_`_X[\)-X0'gcXZ\j
:fdXihl\jfe_`_X[\0(X)*'gcXZ\j
:fdXihl\jfe_`_X[\)*(X(%+,.gcXZ\j
Font: elaboraci SIA. Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia. Departament dAcci Social i
Ciutadania.
54
collecci eines 6
A Catalunya, lany 2008 hi ha 6.236 places en centres oberts adreades a la

poblaci entre 0 i 17 anys.
Segons la comarca, sobserva que la que disposa de ms places de centres
oberts s el Barcelons (1.457), seguida de les comarques del Baix Llobregat
(930) i del Tarragons (670).
Alhora hi ha 11 comarques que no disposen de cap plaa de centres oberts: la
Val dAran, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Pallars Juss, el Solsons, el
Ripolls, lAlt Empord, la Terra Alta, la Ribera dEbre, el Priorat i les Garrigues.
Servei de detecci i datenci preco (CDIAP)
s un servei que incideix en els trastorns del desenvolupament infantil i en
les situacions de risc que puguin provocar-los. El servei ofereix un conjunt
dactuacions de caire preventiu de detecci, diagnstic i intervenci teraputica, de carcter interdisciplinari, que abracen, en un sentit ampli, des del
moment de la concepci fins que linfant fa els sis anys, abastant, per tant,
letapa prenatal, la perinatal, la postnatal i la petita infncia.
Lmbit dactuaci dels centres de desenvolupament infantil i datenci preco
(CDIAP) s la comarca. Actualment hi ha 85 serveis que cobreixen latenci
a la poblaci infantil a tot el territori catal. El Barcelons s la comarca que
disposa de ms serveis datenci preco, amb 15, i tot seguit se situen les comarques del Baix Llobregat (10) i el Valls Occidental (8). Dues comarques no
disposen de cap centre de detecci i atenci preco: la Terra Alta i el Priorat.
collecci eines 6
55
Figura 33. Nombre de centres de detecci i atenci preco segons la comarca. Catalunya, 2007
:fdXihl\jfeef_`_XZXg:;@8G

:fdXihl\jfe_`_X(:;@8G
:fdXihl\jfe_`_X\eki\)`*:;@8G
:fdXihl\jfe_`_Xdj[\*:;@8G
Durant lany 2008 han estat atesos al servei de detecci i datenci preco 24.883 infants. El nombre datencions ha experimentat un augment del
13,35% respecte del 2007, quan es van atendre 21.953 infants.
Servei de suport a ladopci internacional (ECAI)
s un servei de suport a la gesti i a la mediaci de ladopci de menors en
lmbit internacional. Aquest servei pot ser prestat per lorganisme pblic
competent de la Generalitat o per entitats collaboradores dadopci internacional (ECAI) que obtinguin lacreditaci corresponent.
A Catalunya hi ha 11 ECAI. Els equips sn interdisciplinaris i estan formats
per professionals de la psicologia, la pedagogia, el treball social i ladvocacia.
En total hi ha 52 professionals que treballen en els 11 equips.
56
collecci eines 6
Figura 34. Nombre dadopcions internacionals segons la nacionalitat.

Catalunya, 2008
0#)
I\jkX[\gXjfj
?X`k
(#,
E\gXc
*#'
:fcdY`X
*#*
DXc`
BXqXb_jkXe
*#-
,#(
(,#*
OèX
(/#0
<k`g`X
+'#)
Ijj`X
'
('
)'
*'
+'
,'
Lany 2008 hi va haver 1.430 sollicituds dadopci internacional, 1.265 certificats didonetat i 826 adopcions internacionals.
El pas on es va dur a terme el nombre ms alt dadopcions va ser Rssia, amb
un total de 332 adopcions, que van representar el 40,2% del total dadopcions dinfants estrangers. Al darrere es va situar Etipia, amb 156 adopcions
(18,9%), i en tercer lloc, la Xina, amb 126 adopcions (15,3%).
Servei datenci postadoptiva
s un servei que ofereix un espai de consulta, assessorament, orientaci i
intervenci individual i familiar per tractar dificultats puntuals relacionades
amb la integraci dels infants al si de la seva famlia adoptiva.
Lany 2008, al Servei dAtenci Postadoptiva treballen 22 professionals de
diferents perfils: psicologia, pedagogia i treball social. Sobserva que la majoria
daquests professionals treballen a Barcelona ciutat o Barcelona comarques
(14) i que la majoria ho sn de la branca de la psicologia.
collecci eines 6
57
Taula 5. Nombre de professionals del Servei dAtenci Postadoptiva. Catalunya, 2008

Servei territorial
Psicologia
Pedagogia
T. social
Total
Barcelona ciutat i
comarques
11
14
Girona
Lleida
Tarragona
Terres de lEbre
17
22
Total
Lany 2008, a Catalunya es van efectuar 127 atencions postadoptives.

A Catalunya, la Secretaria per a la Immigraci, lany 2008, va finanar 108
projectes de contractes programa i convocatria dens locals i 92 projectes en
la convocatria dentitats, ambds tipus, de projectes adreats a la poblaci
infantil i adolescent.
Projectes subvencionats a ens locals
26 projectes de foment del coneixement i la interrelaci mtua.
18 projectes de foment de la participaci de les persones estrangeres en
altres activitats diverses.
13 projectes de promoci del coneixement de lentorn.
9 projectes per promoure la sensibilitat de la poblaci.
8 projectes de millora de la capacitaci individual de les persones immigrades.
7 projectes per a la contractaci de dinamitzadors juvenils dorigen divers.
7 projectes de foment de la convivncia als espais i equipaments pblics.
5 projectes per facilitar laccs en igualtat de condicions als serveis i recursos.
5 projectes per al foment de la participaci de les persones estrangeres en
les activitats esportives.
3 projectes de suport als reagrupats familiars.
3 projectes de refor drees i serveis amb un increment de poblaci usuria
a causa del factor migratori.
2 projectes de contractaci dagents dacollida.
1 projecte per a pares i mares nouvinguts per a laprenentatge del catal a les
escoles.
1 projecte de situacions excepcionals o durgncia.
58
collecci eines 6
Segons la distribuci territorial, sobserva que hi ha nou comarques que tenen

un municipi on es desenvolupa un daquests projectes mitjanant els ens
locals, onze comarques on sen desenvolupen dos o tres i vuit comarques on
sen desenvolupen ms de tres. El Valls Occidental, amb 18 projectes, s la
comarca que disposa de ms projectes de la convocatria dens locals. Hi ha,
per, 12 comarques que no tenen cap municipi amb algun projecte finanat en
aquesta convocatria en matria dinfncia i adolescncia.
Figura 35. Nombre de projectes finanats en la convocatria dens locals.
Catalunya, 2008
:fdXihl\jfeef_`_XZXggifa\Zk\
:fdXihl\jfe_`_X(gifa\Zk\
:fdXihl\jfe_`_X\eki\)`*gifa\Zk\j
:fdXihl\jfe_`_Xdj[\*gifa\Zk\j
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigraci
collecci eines 6
59
Projectes subvencionats a entitats

29 projectes de primera acollida en matria de formaci.
25 projectes de sensibilitzaci i coneixement.
21 projectes de participaci en el teixit associatiu.
16 projectes de primera acollida en matria dinserci laboral.
1 projecte de participaci social i poltica.
Figura 36. Nombre de projectes finanats en la convocatria dentitats.
Catalunya, 2008
:fdXihl\jfeef_`_XZXggifa\Zk\
:fdXihl\jfe_`_X(gifa\Zk\
:fdXihl\jfe_`_X)gifa\Zk\j
:fdXihl\jfe_`_Xdj[\)gifa\Zk\j
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigraci
Segons la distribuci territorial, sobserva que hi ha quatre comarques que

tenen una entitat que duu a terme un projecte finanat per la Secretaria per
a la Immigraci, sis comarques que ofereixen dos projectes daquest tipus i
quatre comarques que nofereixen ms de dos. El Barcelons s la comarca on
es duen a terme ms projectes (51). Sobserva que hi ha 27 comarques que no
tenen cap entitat que desenvolupi un projecte finanat per aquesta convocatria en matria dinfncia i adolescncia.
60
collecci eines 6
4.5. Serveis de prevenci, protecci i atenci a la infncia i ladolescncia

en risc
Infncia Respon 900 300 777
s un servei pblic datenci telefnica permanent per a la prevenci i detecci dels maltractaments infantils. Aquest servei, exclusivament telefnic,
permanent i gratut, est operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de lany i
dna servei a tot Catalunya.
Infncia Respon est gestionat per la Direcci General dAtenci a la Infncia
i lAdolescncia, mitjanant la Unitat de Detecci i Prevenci del Maltractament Infantil (UDEPMI).
Lany 2008 shi van rebre 10.828 trucades. Daquestes trucades, se nha derivat
lobertura de 707 expedients per possibles situacions de maltractament.
Des de lany 2002 fins a lany 2008 levoluci del nombre de trucades rebudes
pren forma de U. Des de 2002 fins a lany 2005 sobserva una davallada de trucades anuals de 4.806 trucades. Des de 2005 fins a lany 2008, per, sinverteix
la tendncia i es passa de les 6.242 trucades de 2005 a les 10.828 trucades, que
suposen un augment de 4.586 trucades en tres anys (73,5% daugment).
Figura 37. Evolutiu del nombre de trucades rebudes per Infncia Respon.
Catalunya, perode 2002-2008
()%'''
((%'+/
('%/)/
('%'''
/%'''
/%*(/
-%'''
-%0)-
-%)+)
-%/(,
.%+.,
+%'''
)%'''
'
)'')
)''*
)''+
)'',
)''-
)''.
)''/
La negligncia, amb el 36,5% del total de trucades rebudes, i el maltractament

fsic, amb el 36,1%, sn els principals motius dobertura dels expedients per
possibles maltractaments a Infncia Respon.
collecci eines 6
61
Figura 38. Motiu dobertura dels expedients per possibles maltractaments. Catalunya, 2008
JfjkiXZZ`[\d\efij
'#.
I`jZ[XYcXZ`
'#/
DXckiXZkXd\ekjgi\eXkXcj
*#.
DXckiXZkXd\ekjgj`Zfc^`Zj
+#(
-#+
8YXe[feXd\ek
Gfjj`Yc\XYjj\olXc
((#.
DXckiXZkXd\ekj]j`Zj
*-#(
E\^c`êZ`X
*-#,
'
('
)'
*'
+'
Unitat de Detecci i Prevenci del Maltractament Infantil (UDEPMI)

La DGAIA a travs de la UDEPMI realitza latenci urgent en situacions de
maltractaments o abusos sexuals. Funciona les 24 hores del dia els 365 dies de
lany i t la capacitat de rebre de tot Catalunya les demandes datenci immediata i, consegentment, dactivar els diversos serveis existents en el territori.
Els objectius bsics de la UDEPMI sn la prevenci dels maltractaments
infantils i la resposta immediata i experta a les situacions de maltractament
infantil i de risc social greu. Alhora, la UDEPMI tamb gestiona el Registre
Unificat de Maltractaments Infantils (RUMI).
La UDEPMI est integrada per professionals tcnics en infncia i adolescncia
i disposa dun equip especialitzat que consta donze professionals: tres juristes, sis tcnics i dos administratius.
Lany 2008, es van notificar 1.458 casos de possible maltractament a infants i
adolescents entre 0 i 18 anys. El 58% de les possibles vctimes foren nois i el
42%, noies.
62
collecci eines 6
Figura 39. Percentatge de situacions de risc de maltractament infantil

notificat a lUDEPMI segons el sexe. Catalunya, 2008
+)
,/
Ef`j
Ef`\j
Segons el grup dedat, sobserven diferncies per sexe. Entre els 0 i els 15 anys
hi ha un percentatge major de noies que de nois amb risc dhaver patit alguna
situaci de maltractament que ha estat notificada a la UDEPMI. Per exemple,
entre els 5 i els 8 anys sha notificat l11,7% de situacions de risc de maltractament en nenes i el 6,4% de situacions de risc de maltractament en nens.
Entre els 16 i els 18 anys, en canvi, es recullen prcticament la meitat de les
notificacions de situaci de risc de maltractament en nois (44,8%) i el 23,3%
del total de situacions de risc de maltractament en noies.
Figura 40. Percentatge de situacions de risc de maltractament infantil notificades a la UDEPMI segons el grup dedat i segons el sexe. Catalunya, 2008
++#/
+,
+'
*,
*'
),
)/#0
)+#.
)'
(,
(*#(
((#.
('
)*#*
)*#'
-#+
(-#'
/#(
,
'
D\efi[\
,Xepj
;\,X/
Xepj
;\0X()
Xepj
;\(*X
(,Xepj
;\(-X
(/Xepj
Ef`j
Ef`\j
collecci eines 6
63
La negligncia s el principal motiu de possible maltractament infantil notificat a la UDEPMI amb el 36,0% dels casos, seguit del maltractament fsic amb
el 32,7% dels casos detectats i labs sexual amb el 13,9%.
Segons el sexe, sobserva que el 42,4% dels nois en situaci de risc de maltractament ho han estat per negligncia, per un 30,6% de les noies. El 19,9%
de les noies han patit una situaci dabs sexual, per un 6,7% dels nois.
Figura 41. Tipologia de maltractament infantil segons el sexe.

Catalunya, 2008
+,
+)#+
+'
*,
**#*
*)#(
*'#-
*'
),
(0#0
)'
(,
('#)
.#*
('
-#.
-#.
+#*
,
'
\e
[f
Xe
8Y
d
eX
*#-
)#/
k
k
k
\e
\e
\e Xc
d j`Z
d eXc
d
X
X
Xk
kX
Zk ]
Zk `f
XZ gi\e
iX
iX fZ
i
k
k
k
c
c
X
X \d
Xc
D
D
D
Xc
8Y
`X
eZ
ol
\
jj
c`^
\^
Ef`j
Ef`\j
Servei dequips de valoraci de maltractaments infantils (EVAMI)

s un servei de la DGAIA de valoraci de maltractaments infantils. Sn
equips que estan operatius les 24 hores del dia els 365 dies de lany. Es
disposa de cinc equips de valoraci de maltractament infantil (EVAMI) que
donen cobertura a tot el territori catal (hi ha un EVAMI ubicat a cada servei
territorial).
Els EVAMI estan integrats per professionals de la medicina, la psicologia i el
treball social. Aquests equips assessoren, valoren i informen els casos de maltractaments o de sospita de maltractaments notificats a lorganisme competent des de lmbit sanitari corresponent activat des de la UDEPMI.
64
collecci eines 6
Servei especialitzat dEquips dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia (EAIA)

El Servei dAtenci a la Infncia i lAdolescncia i a les seves famlies es
presta mitjanant els equips datenci a la infncia i ladolescncia (EAIA). Els
EAIA estan distributs territorialment i es dediquen a la valoraci, lactuaci
i latenci dels infants en situaci de risc social i de risc de desemparament,
aix com al seguiment i al tractament de les seves famlies.
La poblaci destinatria dels EAIA sn els infants i adolescents entre 0 i 18
anys en situaci de risc social i de desemparament i les seves famlies.
Els EAIA es componen de professionals de quatre perfils diferents: psicologia,
pedagogia, treball social i educaci social. Lobjectiu s que la rtio de professionals dels EAIA se situ en un professional per cada 40 infants, excloent-ne
la figura de leducador social.
Lany 2008, Catalunya disposa de 47 EAIA i 345 professionals.
Segons el territori dactuaci i en atenci fonamentalment al nombre dhabitants, els EAIA poden ser supracomarcals, comarcals i municipals. A ms,
Barcelona ciutat disposa donze EAIA repartits en els diferents districtes.
collecci eines 6
65
Figura 42. Distribuci territorial dels EAIA supracomarcals. Catalunya,

2008.
(
)
+
,

(%<8@8Cc\`[XEfi[
)%<8@8>XiifkoX
*%<8@89X^\j$9\i^l\[~
+%<8@8J\î`~$Ef^l\iX
,%<8@8Cc\`[XJl[
-%<8@898òG\e\[j
.%<8@89Xò:Xdg
/%<8@8K\ii\j[\c<Yi\Jl[
0%<8@8K\ii\j[\c<Yi\Efi[
Els EAIA supracomarcals, que actuen en un territori que correspon a una

agrupaci de comarques, sn nou: lEAIA Bages-Bergued, lEAIA Garrotxa,
lEAIA Lleida Nord, lEAIA Lleida Sud, lEAIA Terres de lEbre Nord, lEAIA
Terres de lEbre Sud, lEAIA Baix Peneds, lEAIA Segri-Noguera i lEAIA
Baix Camp.
Els EAIA comarcals, que tenen assignades actuacions en una comarca concreta, sn setze: lEAIA Alt Empord, lEAIA Baix Empord, lEAIA Osona,
lEAIA Girons, lEAIA Selva, lEAIA Valls Oriental, lEAIA Maresme, lEAIA
Valls Occidental, lEAIA Baix Llobregat espai 1, espai 2, espai 3 i espai 4,
lEAIA Anoia, lEAIA Alt Peneds, lEAIA Garraf i lEAIA Tarragons.
66
collecci eines 6
Figura 43. Distribuci territorial dels EAIA comarcals. Catalunya, 2008
(
,
.
0

/
('
((
()
(*
(%<8@88ck<dgfi[~
*%<8@89Xò<dgfi[~
*%<8@8>ìfej
+%<8@8FjfeX
,%<8@8CXJ\cmX
-%<8@8DXi\jd\
.%<8@8MXccjFi`\ekXc
/%<8@8MXccjFZZ`[\ekXc
0%<8@88ef`X
('%<8@88ckG\e\[j
((%<8@89XòCcfYi\^Xk(#)#*#+
()%<8@8>XiiX]
(*%<8@8KXiiX^fej
Els EAIA municipals, que socupen del terme municipal al qual estan adscrits,
sn onze: lEAIA de Tortosa, lEAIA de Lleida, lEAIA de Reus, lEAIA de
Tarragona, lEAIA de Terrassa, lEAIA de Sabadell, lEAIA de Santa Coloma
de Gramenet, lEAIA de Badalona, lEAIA de Sant Adri de Bess, lEAIA de
lHospitalet de Llobregat i lEAIA de Matar.
collecci eines 6
67
Figura 44. Distribuci territorial dels EAIA municipals. Catalunya, 2008
.
/
+
-
('
)(
(%<8@8DXkXi
*%<8@89X[XcfeX
*%<8@8JkX%:fcfdX[\>iXd\e\k
+%<8@8Jk%8[i`~[\9\jj
((
,%<8@8C?fjg`kXc\k[\cCc%
-%<8@8JXYX[\cc
.%<8@8K\iiXjjX
/%<8@8Cc\`[X
0%<8@8KXiiX^feX
('%<8@8I\lj
((%<8@8KfikfjX
A Barcelona ciutat hi ha onze EAIA que es distribueixen segons el districte,

socupen duna part dun districte o b socupen duna agrupaci de districtes: lEAIA Sants-Montjuc, lEAIA Les Corts-Sarri-Sant Gervasi, lEAIA
Eixample-Grcia, lEAIA Horta-Guinard, lEAIA Nou Barris, lEAIA Sant
Andreu, lEAIA Sant Mart, lEAIA Gtic-Barceloneta, lEAIA Nucli Antic,
lEAIA Raval Nord i lEAIA Raval Sud.
68
collecci eines 6
Figura 45. Distribuci territorial dels EAIA de la ciutat de Barcelona.

Catalunya, 2008
*
)
(
+
-
0
(' /
((
,
.
(%<8@8C\j:fikj$JXii`~$Jk%>\imXj`
)%<8@8?fikX$>lèXi[
*%<8@8Efl9Xii`j
+%<8@8JXek8e[i\l
,%<8@8JXekDXik
-%<8@8<òXdgc\$>i~Z`X
.%<8@8>k`Z$9XiZ\cfe\kX
/%<8@8:XjZ8ek`Z
0%<8@8IXmXcEfi[
('%<8@8IXmXcJl[
((%<8@8JXekj$DfekalZ
Lany 2008, els EAIA van atendre a Catalunya 10.822 infants i adolescents.
collecci eines 6
69
Servei de centre dacolliment (CA)

Els centres dacolliment sn serveis residencials destada limitada i transitria que tenen per objecte realitzar lobservaci i el diagnstic de la situaci
de risc de desemparament dels i de les menors respecte de llurs familiars,
per tal delaborar la proposta de mesura corresponent quan s impossible o
inconvenient que lestudi sigui dut a terme pels equips datenci a la infncia
i ladolescncia del territori.
Lany 2008, a Catalunya hi ha 466 places en centres dacolliment. La ubicaci
daquestes places es distribueix en les segents comarques: el Barcelons, el
Girons, el Bages, el Maresme, el Tarragons, el Segri i el Valls Occidental.
Figura 46. Ubicaci de les places de centres dacolliment segons la comarca. Catalunya, 2008

:fdXihl\jfeef_`_XgcXZ\j
[\Z\eki\j[XZfcc`d\ek
:fdXihl\jfe_`_XgcXZ\j
[\Z\eki\j[XZfcc`d\ek
70
collecci eines 6
A Catalunya, a 31 de desembre de 2008 hi ha 450 infants i adolescents que

estaven acollits en un centre dacolliment. El 56,0% de les persones usuries
dels centres dacolliment sn de nacionalitat espanyola, mentre que el 22,7%
sn de nacionalitat marroquina.
Figura 47. Infants atesos en centres dacolliment segons la nacionalitat.
Catalunya, desembre de 2008
-'
,-#'
,'
+'
*'
))#.
)(#*
EXZ`feXc`kXk
dXiifhlèX
8cki\jeXZ`feXc`kXkj
)'
('
'
EXZ`feXc`kXk
\jgXepfcX
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania. Memries del Departament dAcci Social i
Ciutadania
Centres de primera acollida

Els centres de primera acollida sinclouen com una modalitat de centres
dacolliment que donen atenci immediata a les persones menors dedat
dorigen estranger que arriben a Catalunya sense referents familiars. Durant
lestada daquestes persones en el centre dacolliment els equips especialitzats fan una valoraci de cadascun dells i es fa la proposta ms adequada: la
inserci sociolaboral mitjanant lingrs en algun dels recursos de la DGAIA,
o si escau, el reagrupament familiar en origen.
A Catalunya hi ha 5 centres de primera acollida amb 140 places.
Servei de centre residencial dacci educativa (CRAE) i deducaci intensiva
(CREI)
El CRAE s un servei dacolliment residencial, per a la guarda i educaci de les
persones usuries, on resideixen temporalment nois i noies fins als 18 anys
tutelats per lAdministraci amb la mesura administrativa dacolliment simple
en instituci.
collecci eines 6
71
El CREI s un servei residencial dacolliment destada limitada que disposa de

mesures estructurals de protecci, per a la guarda i educaci de les persones
usuries tutelades per lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, i que t
com a objectiu donar resposta educativa i assistencial als adolescents i joves
que presenten alteracions conductuals i que requereixen uns sistemes deducaci intensiva.
Lany 2008, a Catalunya hi ha 1.855 places repartides en 98 centres residencials dacci educativa (CRAE). Aix, Catalunya disposa de 14,7 places per cada
10.000 persones de 0 a 17 anys, 1.735 places per cada 10.000 persones ateses
per la DGAIA i 823,6 places per cada 10.000 persones segons lestimaci de la
poblaci infantil maltractada.
Figura 48. Nombre de places en centres residencials datenci educativa
(CRAE). Catalunya, 2008

:fdXihl\jfeef_`_XgcXZ\j[\:I8<
:fdXihl\jfe_`_X\eki\0`)'gcXZ\j
[\:I8<
:fdXihl\jfe_`_X\eki\)(`/*gcXZ\j
[\:I8<
:fdXihl\jfe_`_X\eki\/+`//*gcXZ\j
[\:I8<
72
collecci eines 6
Alhora, el 2008 dins les 1855 places residencials hi ha 83 places de CREI, totes
elles ubicades a la provncia de Barcelona. La rtio de professionals se situa en
0,67 places per cada 10.000 persones menors de 18 anys, 49,8 places per cada
10.000 persones ateses per la DGAIA i 37,0 places per cada 10.000 persones
segons lestimaci de poblaci infantil maltractada.
Lany 2008 hi ha hagut 1.830 infants i adolescents sota mesura dacolliment
simple en instituci. Daquesta manera, sobserva un augment considerable
des de lany 2005 fins a lany 2008: en aquests tres darrers anys es passa de
1.530 persones acollides en instituci a 1.830, la qual cosa representa un augment del nombre de persones ateses del 19,6%.
Taula 6. Centres residencials deducaci intensiva (CREI). Catalunya,
2008
T. places
PR
DG
PM
Bcn comarques
83
1,81
178,45
100,55
CATALUNYA
83
0,67
4,98
37,0
PR: rtio segons poblaci infantil per 10.000.

DG: rtio segons poblaci atesa per la DGAIA per 10.000.
PM: rtio segons estimaci de la poblaci infantil maltractada per 10.000.
Font: elaboraci SIA. Departament dAcci Social i Ciutadania.
Servei dintegraci familiar (ICIF)

s un servei dintegraci dinfants i adolescents en una famlia o persona per
mitj de lacolliment. Aquest servei pot ser prestat per lorganisme pblic
competent de la Generalitat, per organismes de les entitats locals o per entitats collaboradores pbliques o privades sense finalitat de lucre degudament
acreditades.
Lany 2008, Catalunya disposa de 22 equips dintegraci familiar integrats per
116 professionals. Daquests professionals, prcticament la meitat ho sn de la
psicologia (55), 34 del treball social, 15 de leducaci social i 11 de la pedagogia.
Lany 2008, a Catalunya hi ha 704 infants i adolescents acollits i 492 famlies
alienes acollidores.
El nombre de famlies alienes acollidores tamb augmenta considerablement,
ja que lInstitut Catal de lAcolliment i lAdopci (ICAA) passa de disposar de
272 famlies alienes acollidores lany 2000 a disposar-ne de 492 lany 2008, la
qual cosa representa un augment del 80,9%.
Lany 2008, 156 infants catalans van iniciar convivncia en famlia adoptiva. El
52,6% eren nois i el 47,4% eren noies.
collecci eines 6
73
4.6. Serveis per a joves tutelats i extutelats

Servei dacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
s un servei destinat a prevenir o palliar la situaci de risc dels i les joves
entre 16 i 20 anys, tutelats i extutelats, procurant-ne la integraci sociolaboral
i fomentant-ne lautonomia i lemancipaci.
Els perfils professionals daquest servei sn els segents: un/a director/a o
responsable, un/a educador/a social, un/a tcnic/a en inserci laboral i un/a
jurista. La Cartera de serveis socials estableix que la rtio de professionals ha
de ser un de cada perfil esmentat per cada 10 persones usuries.
Pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
s un servei dhabitatge de carcter assistencial i educatiu per a joves que es
considera que necessiten iniciar un procs de desinternament progressiu dels
CRAE, per tal dassolir la majoria dedat amb la capacitat suficient per obtenir
la integraci social, tot mantenint la tutela i el control per part de lentitat
pblica de protecci de menors.
Pis assistit per a joves majors de 18 anys
Sn habitatges (pis assistit, residncia destada limitada i comunitat de joves)
destinats a joves sense recursos propis ni familiars i, en especial, a joves que en
arribar a la majoria dedat surten de les institucions (CRAE, CREI) on han estat
acollits.
Taula 7. Pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys i per a joves majors de
18 anys. Catalunya, 2008
Sexe
Edat
Nois
534.219
16-20
53
177.530
0,3
16-18
28
103.361
0,3
17-20
92
143.817
0,6
18-20
109.511
0,0
96
311.391
16-20
30
167.573
0,2
17-20
66
143.818
0,5
collecci eines 6
301
Taxa de places Taxa de

per a joves
places per
Catalunya
a atesos
(16-20)
ASJTET
177
Noies
74
Joves de
Atesos
P* Catalunya
ASJTET
(16-20)
138
0,3
0,3
588,0
695,7
Sexe
Edat
Indiferent
16-20
Catalunya
Joves de
Atesos
P* Catalunya
ASJTET
(16-20)
50
345.103
50
345.103
323
1.190.713
439
Taxa de places Taxa de

per a joves
places per
Catalunya
a atesos
(16-20)
ASJTET
0,1
113,9
0,1
439
0,3
735,8
* Places
Les funcions principals dels pisos assistits per a joves majors de 18 anys sn
preparar els joves per a la vida autnoma (procs demancipaci) i prestar un
servei de carcter assistencial.
A Catalunya hi ha 323 places en pisos assistits, que representen 0,3 places per
cada mil joves de Catalunya entre 16 i 20 anys. Tanmateix, representen 735,8
places en pisos assistits per cada mil joves acollits a lASJTET (rea de Suport
al Joves Tutelats i Extutelats). La rtio de places per a noies es superior a la
rtio de places per a nois (695,7 en les noies i 588,0 en els nois).
Servei de residncia i/o pisos de joves vinculats a programes dinserci laboral
Servei residencial per a persones treballadores menors dedat (de 16 a 18 anys)
tutelades per la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia i per
a majors dedat (de 18 a 20 anys) extutelats.
Les funcions principals del servei de residencia o pisos de joves vinculats
a programes dinserci laboral sn la integraci sociolaboral i el foment de
lautonomia i lemancipaci de la persona jove, duna banda, i la guarda i
leducaci de joves menors dedat i el suport en els processos dincorporaci
al treball, de laltra.
Lany 2008 es van presentar a lrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats
(ASJTET) 661 sollicituds per acollir-se a alguns dels serveis oferts i totes
aquestes sollicituds foren acceptades. Lany 2008, el principal recurs sol
licitat pels i les joves acollits per lASJTET s el recurs dhabitatge, amb 298
sollicituds (45,1%), mentre que el segon recurs ms sollicitat s el dajut
econmic, amb 242 sollicituds (36,6%).
Lany 2008 hi ha prcticament el mateix nombre de sollicituds presentades
per joves que sn menors de 18 anys (334) que per joves majors de 18 anys
(327). El 67,1% dels joves acollits per lASJTET sn nois, mentre que el 32,9%
sn noies.
collecci eines 6
75
DEPARTAMENT DE SALUT

A Catalunya, lany 2006, el 99,7% de la poblaci menor de 15 anys declara que
disposa de la targeta sanitria individual (TSI), mentre que el 23,9% disposa
duna doble cobertura sanitria. Aquesta doble cobertura sanitria significa
que la persona t dret a lassistncia sanitria pblica i, a ms, est afiliada a
una mtua sanitria privada.
El fet de disposar de doble cobertura sanitria (pblica i privada) es relaciona
directament amb la classe social de la famlia de linfant. Daquesta manera,
el 43,1% dels infants que pertanyen a la classe social ms benestant (grup I)
tenen una doble cobertura sanitria per un 9,3% dels infants de les classes
ms desafavorides (grups IV i V).
Figura 49. Disposici de doble cobertura sanitria segons la classe social.
Poblaci de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006
(''
00#-
00#-
00#.
00#0
00#0
00#0
0'
/'
.'
-'
,'
+'
+*#(
+'#/
)0#)
*'
)'
((#)
('
(*#)
0#*
'
>ilg@
>ilg@@
>ilg@@@ >ilg@MX >ilg@MY >ilgM
;fYc\ZfY\ikliXjXe`k~i`X
EfdjZfY\ikliXjXe`k~i`XgYc`ZX
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya 2006

Servei datenci a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)
A Catalunya, lany 2007 hi ha 52 ASSIR que ofereixen atenci a adolescents
i joves fins a 25 anys tant en consultes individuals com en espais joves, aix
com en la comunitat. De tota manera, lespai especfic datenci als i les joves
76
collecci eines 6
que sorganitza als ASSIR ofereix normalment una tarda a la setmana, lanomenada Tarda Jove, que s on es fan totes les activitats.
El Barcelons s la comarca que disposa de ms ASSIR que ofereixen la Tarda
Jove (17). Al darrere se situen les comarques del Baix Llobregat (7), el Maresme
(4) i el Valls Occidental (4). Alhora hi ha 19 comarques que no disposen dun
ASSIR amb el servei Tarda Jove.
Figura 50. Nombre dunitats datenci a la salut sexual i reproductiva que
ofereixen el servei Tarda Jove segons la comarca. Catalunya, 2007

:fdXihl\jfeef_`_XZXg8JJ@I
XdYKXi[XAfm\
:fdXihl\jfe_`_X(8JJ@I
XdYKXi[XAfm\
:fdXihl\jfe_`_X\eki\)`+8JJ@I
XdYKXi[XAfm\
:fdXihl\jfe_`_Xdj[\+8JJ@I
XdYKXi[XAfm\
Font: elaboraci SIA. Web Sexe Joves. Departament de Salut
Web Sexe Joves (www.sexejoves.gencat.cat)

s un web de lInstitut Catal de la Salut adreat a adolescents i joves sobre
salut sexual i afectiva. Aquest canal web s un servei daccs en lnia que
cont un consultori virtual, un xat, un bloc, un espai multimdia i continguts
illustrats amb jocs i amb explicacions fetes per adolescents i joves amb veu
collecci eines 6
77
en off, entre altres serveis. Tamb shi pot demanar informaci a qualsevol
hora i dia de lany.
En aquest web hi treballen 78 professionals que responen i orienten totes les
preguntes que es generen per mitj dels diferents serveis. Tamb sofereix
lopci de dialogar en temps real mitjanant un xat: xateja amb nosaltres.
Salut i Escola
El programa Salut i Escola s una actuaci promoguda pels departaments
dEducaci i de Salut per tal dimpulsar les actuacions de promoci i prevenci
de la salut a lescola i coordinar millor les actuacions en el territori. Sadrea a
la poblaci adolescent de segon cicle dESO (tercer i quart) dels centres pblics
i dels centres privats concertats. Lany 2007 sha implementat la tercera fase del
programa i sha assolit un 90% dimplantaci en el territori de Catalunya.
Mitjanant el programa Salut i Escola, els i les adolescents (nois i noies
entre 14 i 16 anys) poden fer consultes obertes i poden preguntar de manera
personal i confidencial sobre qualsevol tema que els preocupi (alimentaci,
sexualitat, dubtes i angoixes, etc.) en linstitut mateix, a travs dInternet o b
als centres datenci primria.
4.10. Centres datenci primria (EAP)
Lany 2005, als equips datenci primria (EAP) hi havia 949 professionals de
pediatria per atendre nens i nenes de 0 a 14 anys. Aix, segons el nombre de
pediatres i a partir de la poblaci infantil ponderada per lEnquesta de salut
de Catalunya (ESCA), cada pediatre hauria ats una mitjana de 1.061 nens i
nenes. Anant al detall de cada rea bsica de salut (ABS), per, la proporci de
nens i nenes per pediatre varia molt, atesa la diferent distribuci poblacional
de les persones de 0 a 14 anys.
No hi ha cap estndard sobre quina ha de ser la rtio de pediatre/poblaci
infantil. De tota manera, dacord amb la cartera de serveis de pediatria i les
caracterstiques poblacionals, es podria considerar adequada una rtio dun
professional de la pediatria per cada 1.200 nens i nenes de 0 a 14 anys adscrits
(Pla estratgic dordenaci de latenci de pediatria a latenci primria 2007).
De la seva banda, a Catalunya lany 2004 hi havia 357 professionals dinfermeria (11% del total de latenci primria, AP) que prestaven atenci exclusivament a la poblaci de 0 a 14 anys.
Alhora hi havia 878 infermers i infermeres que declaraven donar atenci a poblaci infantil i adulta. Aix, a Catalunya hi havia un professional dinfermeria
que es dedicava exclusivament a nens i nenes per cada 2.764 menors de 15
anys i un que donava atenci infantil i adulta indistintament per a cada 1.124
nens i nenes (Estudi sobre lestat de la situaci de la professi dinfermeria als
78
collecci eines 6
equips datenci primria de Catalunya 2004, citat al Pla estratgic dordenaci de latenci de pediatria a latenci primria 2007).
Lany 2006, el 95,2% de la poblaci menor de 15 anys catalana disposava
dun/a especialista en pediatria, un/a metge/essa de capalera o un centre de
referncia que latn en cas de malaltia o necessitat de consell sobre la salut.
La mitjana de visites anuals daquest grup de poblaci s de 3,3 visites lany.
Daquestes visites, el 78,3% es fan en un centre datenci primria (CAP),
l11,9% en un consultori privat i el 5,9% en un centre especialitzat (Pla de
salut, 2009).
Figura 51. Poblaci entre 0 i 14 anys que ha visitat un professional de la
salut el darrer any segons lespecialitat i el sexe. Catalunya, 2006
))#.
).#)
8cki\j\jg\Z`Xc`kXkj
+#.
/#'
Gj`Zfcf^`X
(+#,
(,#'
@e]\id\i`X
Gj`hl`Xki`X
(#*
*#-
+*#'
+*#*
F[fekfcf^`X
F]kXcdfcf^`X
)+#*
)-#,
/+#+
/,#*
G\[`Xki`X
' (' )' *' +' ,' -' .' /' 0'
Ef`j
Ef`\j
El 95,4% de la poblaci de 0 a 14 anys declara, alhora, haver visitat en el

darrer any com a mnim un professional de la salut una vegada (Pla de salut,
2009). Daquestes visites, la visita al pediatre s la ms freqent (84,9%),
seguida de la visita al dentista (43,2%).
Segons el sexe, no saprecien diferncies pel que fa a la visita al pediatre o al
dentista, per s, en canvi, pel que fa a les visites als professionals de salut
mental, on els nois es visiten ms que les noies (8,0% els nois i 4,7% les
noies i 3,6% els nois i 1,3% les noies al psicleg i psiquiatre respectivament).
Entre la poblaci de 15 a 21 anys, lespecialista ms visitat s el dentista
(38,1%), seguit de loculista (24,9%). Sobserva alhora que la visita als professionals de salut mental (psiquiatre o psicleg) siguala en aquesta franja
collecci eines 6
79
dedat. Tamb sobserva que les noies daquesta franja dedat visiten una mica
ms que els nois el dentista (36,2% els nois i un 40,0% les noies) i loculista
(un 22,9% els nois i un 26,8% les noies).
Figura 52. Poblaci entre 15 i 21 anys que ha visitat un professional de la
salut el darrer any segons lespecialitat i el sexe. Catalunya, 2006
)(#/
)+#+
8cki\j\jg\Z`Xc`kXkj
Gj`Zfcf^`X
,#,
+#-
(*#,
(+#(
@e]\id\i`X
Gj`hl`Xki`X
*#)
)#0
(+#+
>è\Zfcf^`X
+'#'
*-#)
F[fekfcf^`X
F]kXcdfcf^`X
'
('
)-#/
))#0
)'
*'
+'
Ef`
,'
Ef`X
4.11. Salut mental per a infants i joves (CSMIJ)

Els equips que ofereixen aquesta atenci sn multidisciplinaris i estan
formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la
infermeria, entre daltres.
Aquest recurs es pot trobar en un sol centre o b en centres diferents, per els
equips assistencials que el componen han de ser totalment diferenciats. Per
garantir laccessibilitat de la poblaci a aquest recurs, alguns daquests centres
han desplegat consultes perifriques.
A Catalunya, lany 2008 hi ha 70 centres de salut mental per a infants i joves
(CSMIJ) repartits pel territori catal. Aix, el Barcelons s la comarca que
disposa de mes CSMIJ, amb 17, seguit del Valls Occidental amb 10 i el Baix
Llobregat amb 7. Alhora hi ha sis comarques que no disposen de cap CSMIJ: la
Conca de Barber, les Garrigues, el Pla de lEstany, el Priorat, la Terra Alta i la
Segarra.
A Catalunya, lany 2007 hi va haver 40.533 contactes en centres de salut mental ambulatoris de persones entre 0 i 17 anys. El 61,5% dels contactes foren
efectuats per nois (24.919) i el 38,5%, per noies (15.614).
80
collecci eines 6
El 22,0% de contactes en centres de salut mental ambulatori de les persones

entre 0 i 17 anys van ser diagnosticats segons la categoria diagnstica trastorns preadults, mentre que el 14,6% de contactes en la mateixa franja dedat
sn per ansietat i trastorns de la personalitat, somtics i dissociatius.
Figura 53. Nombre de centres de salut mental per a infants i joves (CSMIJ)
segons la comarca. Catalunya, 2008

:fdXihl\jfeef_`_XZXg:JD@A
:fdXihl\jfe_`_X(:JD@A
:fdXihl\jfe_`_X):JD@A
:fdXihl\jfe_`_Xdj[\):JD@A
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut
Segons el sexe, sobserven algunes diferncies. Aix, per exemple, la prevalena en els trastorns preadults s molt ms alta entre els nois que entre les
noies (el 26,5% del total de contactes de nois sn per trastorns preadults per
un 14,7% dels contactes de les noies).
Pel que fa a lansietat i els trastorns de la personalitat, somtics i dissociatius,
tot i que el valor absolut s ms alt en els nois que en les noies (3.288 els nois
i 2.618 les noies), el percentatge daquesta categoria diagnstica respecte del
total de contactes s superior entre les noies (el 16,8% del total de contactes
en les noies i el 13,2% del total de contactes entre els nois).
collecci eines 6
81
Figura 54. Nombre de contactes en centres de salut mental ambulatria

de malalts entre 0 i 17 anys residents a Catalunya segons les categories
diagnstiques dels CCS i el sexe. Catalunya, 2007
KiXjkfiejd\ekXcji\cXZ`feXkj
XdYcXcZf_fc
KiXjkfiejfi^~e`Zj`[\deZ`X
j\e`cfgi\j\e`c
+
.
(.
(0
)0
;Xcki\j *,
8cki\jgj`Zfj`j
),
--
KiXj%d\ekXcj[\[if^l\j ).
efXcZf_fc ('0
/*
I\kXi[d\ekXc
(,(
*(/
*.+
8[d`jj`X[dè`jkiXk`mX&jfZ`Xc
KiXjkfiejX]\Zk`lj
,)'
+.(
?`jk%g\ijfeXckiXjkfied\ekXc
++)
,00
Ef_`ZfejkX
,..+.
@eZ%
+/(
.0).*
(%'+)
<jhl`qf]ie`X`kiXjkfiej
i\cXZ`feXkj
:f[`ji\j`[lXcj#
efZcXjj`]`ZXkj
8ej`\kXk`kiXjk%g\ijfeXc`kXk#
jfd~k`Zj`[`jjfZ`Xk`lj
..'
(%(++
)%-(/
*%)//
)%)00
KiXjkfiejgi\X[lckj
-%-''
.%(*)
8cki\jX]\ZZ`fejd\ekXcj
'
0%+.(
)%''' +%''' -%''' /%''' ('%'''

Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Registre del Conjunt Mnim Bsic de Dades (CMBD) de Salut
Mental
82
collecci eines 6
Hi ha tot un seguit de programes de promoci de la salut i de prevenci del
consum de drogues que van dirigits a adolescents i es porten a terme bsicament a lescola. Els programes cobreixen temes de drogodependncies relacionats amb el tabac, lalcohol o les drogues illegals i les situacions de risc.
El 39,8% de la poblaci entre 0 i 14 anys ha estat visitada en un servei durgncies. Segons el sexe, els nois han accedit a urgncies en el darrer any una
mica ms que les noies (42,2% els nois per un 37,4% les noies).
Figura 55. Poblaci entre 0 i 14 anys que ha visitat el darrer any un servei
durgncies segons el sexe. Catalunya, 2006
.'
-'
,'
-)#-
,.#/
+)#)
+'
*.#+
*'
)'
('
'
Ef`j
Ef`\j
J
Ef
El 75,1% de la poblaci entre 0 i 14 anys que sha visitat en un servei durgncies ho ha fet en un hospital (el 60,6% en un hospital pblic i el 14,5% en un
hospital privat). El 20,7%, en canvi, ha accedit a un servei durgncies dun
centre datenci primria (Pla de salut, 2009).
Els contactes dhospitalitzaci convencional (HC) i cirurgia major ambulatria (CMA) de persones menors de 20 anys residents a Catalunya lany 2007
representen el 10,8% del total de contactes dHC i CMA. Segons el sexe, els
nois representen el 13,5% dels contactes i les noies, el 8,5% del total de contactes dHC i CMA.
collecci eines 6
83
La distribuci dels contactes dHC i CMA entre 0 i 19 anys segons diferents

grups dedat presenta algunes diferncies. La major part dels contactes se situen en el grup dedat de 0 a 4 anys (el 59,1% dels nois i el 58,2% de les noies
residents a Catalunya que han tingut contacte amb HC i CMA tenen entre 0 i
4 anys).
Figura 56. Distribuci dels contactes dhospitalitzaci convencional i cirurgia major ambulatria de persones residents a Catalunya segons el sexe
i el grup dedat. Catalunya, 2007
.'
-'
,0#( ,/#)
,'
+'
*'
)'
(-#)
(/#/
(*#*
('
'
'$+
,$0
('#- 0#.
('$(+
(+#)
(,$(0
Ef`j
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. CatSalut. Activitat assistencial de la xarxa sanitria 2006
DEPARTAMENT DEDUCACI

A Catalunya hi ha una gran varietat de centres educatius segons el nivell educatiu que imparteixen. Daquesta manera hi ha centres exclusius deducaci
infantil, centres que ofereixen educaci infantil i educaci primria, centres
deducaci secundria i centres que ofereixen tots els nivells formatius de
rgim general (leducaci preobligatria, leducaci obligatria i leducaci
postobligatria).
Catalunya disposa duna xarxa nica sostinguda amb fons pblics formada
per loferta pblica i loferta privada concertada. Totes dues juntes agrupen el
98% de lalumnat.
84
collecci eines 6
Taula 8. Oferta dels centres educatius de Catalunya segons el nivell educatiu que imparteixen i segons la titularitat del centre. Catalunya, curs
2007-2008
Tipus de centres educatius
% pblic
% privat
Centres educatius
Centres deducaci infantil*
1.245
53,9%
46,1%
Centres de rgim general**
2.930
75,5%
24,5%
130
49,2%
50,8%
4.305
68,6%
31,4%
697
64,5%
35,5%
CFGM
351
65,1%
34,9%
CFGS
282
65,3%
34,7%
Centres deducaci especial***

Total centres
Educaci postobligatria
Batxillerat
Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci
* Inclou noms les dades dels centres autoritzats pel Departament dEducaci.
** No inclou els centres densenyament a distncia.
*** Inclou 22 centres pblics de rgim ordinari amb unitats deducaci especial.
Daquesta manera, Catalunya disposa de 4.305 centres que imparteixen algun

dels nivells educatius de rgim general: el 68,6% sn de titularitat pblica i el
31,4% sn centres privats concertats.
Anant al detall, sobserva que prcticament la meitat dels centres que imparteixen exclusivament educaci infantil sn de titularitat privada (subvencionada de 0 a 2 anys i concertada de 3 a 5 anys) (46,1%). En el mateix sentit,
la meitat dels centres deducaci especial tamb sn de naturalesa privada
concertada (50,8%). En canvi, els centres de rgim general sn majoritriament de titularitat pblica (75,5%).
Pel que fa a loferta de leducaci postobligatria reglada, sobserva que al voltant del 65% dels centres, tant de batxillerat com de formaci professional,
sn de titularitat pblica, mentre que el 35% sn centres privats.
collecci eines 6
85
Educaci infantil
En letapa deducaci infantil (0 a 5 anys) hi ha quatre comarques que tenen
tots els nens i nenes escolaritzats i matriculats en la xarxa pblica: la Val
dAran, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir i el Priorat.
Les comarques que tenen una menor proporci de nens i nenes entre 0 i 5
anys matriculats a la xarxa pblica respecte del total dinfants escolaritzats
sn el Barcelons (39,2%), el Valls Occidental (59,1%) i el Girons (60,2%).
Figura 57. Percentatge dinfants matriculats en la xarxa pblica de leducaci infantil (0 a 5 anys) segons la comarca. Catalunya, curs 2006-2007

;\c*0#)Xc--#'
;\c--#(Xc.+#0
;\c.,#'Xc/*#)
;\c/*#*Xc(''
Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Servei dEstadstica, Informaci i Documentaci. Estadstica de
lEducaci
Educaci primria
En leducaci primria (6 a 12 anys) on la totalitat dinfants est escolaritzada sobserva que hi ha cinc comarques que tenen tots els infants matriculats
86
collecci eines 6
en la xarxa pblica deducaci: la Val dAran, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir,

el Priorat i la Terra Alta.
Les comarques que tenen una menor proporci dalumnes matriculats en
la xarxa pblica sn el Barcelons (43,9%), el Girons (59,5%) i el Solsons
(61,1%).
Figura 58. Percentatge dinfants matriculats en la xarxa pblica de leducaci primria (6 a 12 anys) segons la comarca. Catalunya, curs 20062007

;\c+*#0Xc-.#(
;\c-.#)Xc.,#+
;\c.,#,Xc/-#+
;\c/-#,Xc(''
lEducaci
Educaci secundria obligatria (ESO)

En leducaci secundria obligatria sobserva que hi ha sis comarques que
tenen totes les persones entre 12 i 16 anys matriculades en la xarxa pblica
deducaci: la Val dAran, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, la Segarra, el Priorat i la Terra Alta.
collecci eines 6
87
Les comarques que tenen una menor proporci dalumnes de lESO matriculats en la xarxa pblica deducaci sn el Barcelons (39,8%), el Valls
Occidental (59,0%) i Osona (59,1%).
Figura 59. Percentatge de persones matriculades en la xarxa pblica de
leducaci secundria obligatria (12 a 16 anys) segons la comarca. Catalunya, curs 2006-2007

;\c*0#/Xc--#)
;\c--#*Xc.+#-
;\c.+#.Xc/)#/
;\c/)#0Xc(''
lEducaci
Batxillerat
A Catalunya hi ha 16 comarques que tenen tots els alumnes que han escollit
estudiar batxillerat matriculats en la xarxa pblica deducaci. La localitzaci
daquestes comarques es troba majoritriament en els Pirineus de la provncia
de Lleida i en les comarques interiors de la provncia de Tarragona.
Les comarques que tenen una menor proporci dalumnes que han escollit
estudiar batxillerat matriculats en la xarxa pblica sn el Barcelons (39,5%),
el Pla dUrgell (52,2%) i el Solsons (60,0%).
88
collecci eines 6
Figura 60. Percentatge de persones matriculades al batxillerat en la xarxa

pblica deducaci segons la comarca. Catalunya, curs 2006-2007

;\c*0#,Xc-/#(
;\c-/#)Xc.0#+
;\c.0#,Xc0*#-
;\c0*#.Xc(''
lEducaci
Cicles formatius de grau mitj (CFGM)

A Catalunya hi ha 17 comarques que escolaritzen tots els seus alumnes de
CFGM a la xarxa pblica deducaci. La localitzaci daquestes comarques es
troba principalment en els Pirineus de la provncia de Lleida i en les comarques interiors de la provncia de Tarragona.
La comarca del Solsons s lnica que matricula tots els seus alumnes de
CFGM a la xarxa privada. Les comarques que tenen una menor proporci
dalumnes de CFGM matriculats a la xarxa pblica sn el Pla dUrgell (43,9%),
el Barcelons (45,4%) i el Bergued (48,8%).
collecci eines 6
89
Figura 61. Percentatge de persones matriculades en cicles formatius de

grau mitj en la xarxa pblica deducaci segons la comarca. Catalunya,
curs 2006-2007

;\c('#'Xc.)#,
;\c.)#-Xc/,#.
;\c/,#/Xc00.#.
;\c0.#/Xc(''
lEducaci
Cicles formatius de grau superior

A Catalunya hi ha 21 comarques que escolaritzen tots els seus alumnes matriculats en cicles formatius de grau superior a la xarxa pblica deducaci.
Aquestes comarques es localitzen en les provncies de Lleida, Tarragona i
Girona.
Alhora, hi ha quatre comarques que no tenen cap alumne matriculat en cicles
formatius de grau superior: la Terra Alta, les Garrigues, la Conca de Barber i
la Cerdanya.
90
collecci eines 6
Figura 62. Percentatge de persones matriculades en cicles formatius de

grau superior en la xarxa pblica deducaci segons la comarca. Catalunya,
curs 2006-2007

:fdXihl\jfeef_`_XXclde\j
dXki`ZlcXkjX:=>J
:fdXihl\jfe_`_XdXafigifgfiZ`

[Xclde\jdXki`ZlcXkjXcXoXioXgi`mX[X[\:=>J
:fdXihl\jfe_`_XdXafigifgfiZ`
[Xclde\jdXki`ZlcXkjXcXoXioXgYc`ZX[\:=>J
:fdXihl\jfekfkj\cjXclde\j
\jkXedXki`ZlcXkjXcXoXioXgYc`ZX[\:=>J
lEducaci
Les comarques del Solsons i del Bergued tenen tots els alumnes que cursen
CFGS matriculats a la xarxa privada, mentre que les comarques del Ripolls
(33,8%), el Pla dUrgell (39,9%) i el Barcelons (49,0%) tenen una major proporci dalumnes que cursen cicles formatius de grau superior matriculats a la
xarxa privada que a la xarxa pblica.
collecci eines 6
91
DEPARTAMENT DE JUSTCIA

Servei de mediaci i assessorament
Aquest servei coordina lassessorament tcnic a les instncies judicials, supervisa i controla els expedients de les persones ateses i elabora i controla els
programes de conciliaci i reparaci en lmbit de la justcia juvenil.
A Catalunya, lany 2007 hi havia set equips del servei de mediaci i assessorament tcnic, amb un total de 65 professionals de diferents perfils: 7
coordinadors/ores, 20 mediadors/ores, 14 psiclegs/logues, 21 treballadors/
ores socials i 2 educadors/ores. La taxa de professionals a justcia juvenil lany
2007 se situava en 8,49 professionals per cada 1.000 persones ateses.
Equips de medi obert
Els equips de medi obert fan el seguiment dels acords judicials adoptats pels
jutjats de menors en medi obert.
Lany 2007 hi havia nou equips de medi obert en el territori catal destinats a
adolescents entre 14 i 18 anys, amb 83 professionals de diferents disciplines:
8 coordinadors/ores, 64 tcnics/tcniques, 3 professionals de la psicologia i
8 administratius/ives. Segons el territori, Barcelona disposa de cinc equips,
mentre que la resta dmbits territorials disposen, cadascun, dun equip. La
taxa de professionals en medi obert lany 2007 se situava en 28,1 professionals per cada 1.000 persones de 14 a 18 anys ateses en medi obert.
Lany 2008, de les 2.951 persones entre 14 i 21 anys ateses en medi obert,
el 67,6% sn de nacionalitat espanyola (1.995), mentre que el 32,4% sn de
nacionalitat estrangera (956).
Suport a lexploraci judicial dels equips dassessorament tcnic penal (EATP)
Els equips dassessorament tcnic penal disposen dun programa per tal de
facilitar les exploracions i la presa de declaracions judicials de vctimes o
testimonis especialment vulnerables per millorar la qualitat de la informaci
obtinguda en la declaraci. Aquest suport es dna principalment a menors
que han patit abs sexual o maltractament molt greu, o a infants testimonis
de la violncia masclista (tot i no haver estat maltractats). Posteriorment,
lrgan judicial pot sollicitar un informe de credibilitat del testimoni.
92
collecci eines 6
Figura 63. Percentatge dassessoraments realitzats als equips dassessorament tcnic penal segons el sexe i el grup dedat. Catalunya, 2007
+'
*,#+
*,
*'
),
)*#'
)'
(,#0
(,
)(#/
)*#(
)*#(
(0#,
(-#.
()#'
('
,
'
)#.
'#0
'X)
Xepj
*#,
'#'
*X,
Xepj
-X/
Xepj
0X((
Xepj
()X(+
Xepj
(,X(.
Xepj
Ef`j
)#*
(/X)(
Xepj
Ef`\j
Font: elaboraci SIA. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, rea de Planificaci i
Projectes Estratgics
A Catalunya, lany 2007 hi havia quatre equips dassessorament, un a cada

provncia, amb 37 professionals de diferents disciplines: 4 coordinadors/ores,
18 professionals de la psicologia, 9 del treball social i 6 administratius/ives.
Durant lany 2007 es van demanar 329 assessoraments sobre persones entre 0
i 21 anys. El 34,3% (113) correspon a nois i el 65,7% (216), a noies. Tant en els
nois com en les noies, la franja dedat on hi ha un major nombre dassessoraments s la compresa entre els 9 i els 11 anys (40 nois i 50 noies).
collecci eines 6
93
Oficina datenci a la vctima del delicte (OAVD)

Les oficines datenci a la vctima del delicte sn el punt referencial dinformaci, contenci, suport i derivaci de totes aquelles persones que sn
vctimes dalgun delicte o tenen aplicada una mesura judicial de protecci.
Figura. 64. Percentatge de vctimes ateses per OAVD segons el sexe i el
grup dedat. Catalunya, 2007
-'
,'
+0#,
++#+
+'
*,#/
*'
*(#(
)+#-
)'
(+#.
('
'
3('Xepj
<eki\('`(,Xepj
<eki\(-`(.Xepj
Ef`j
Ef`\j
A Catalunya hi ha cinc OAVD (una per servei territorial), on treballen 33 professionals de diferents disciplines: cinc coordinadors/ores, sis educadors/ores
socials, un jurista, cinc professionals de la psicologia, nou del treball social i
set administratius/ives.
Lany 2007, les OAVD han ats 388 persones menors de 18 anys que han estat
vctimes dun delicte.
Segons les diferents edats, es pot observar que gaireb la meitat dels nois
(44,4%) i de les noies (49,5%) tenen menys de 10 anys. En la resta de grups
dedat hi ha diferncies segons el sexe, ja que les noies vctimes ateses per les
OAVD sn habitualment ms joves. Aix, les noies entre 10 i 15 anys representen un 35,8%, en comparaci amb el 24,6% que representen els nois de la
mateixa franja dedat.
Equips de mediaci i reparaci penal
Els equips de mediaci i reparaci penal tenen com a funci principal oferir
un espai de dileg entre vctima i infractor perqu, de manera voluntria i
94
collecci eines 6
conduda per un mediador imparcial, es pugui aconseguir la reparaci adequada del dany causat i la soluci del conflicte des duna perspectiva justa i
equilibrada respecte dels interessos dambdues parts.
A Catalunya, lany 2007 hi havia dos equips, un a Barcelona i un altre a Lleida.
Lequip de Barcelona disposa de professionals de diferents disciplines: dos advocats, un professional de la psicologia, un filsof, un historiador, un politleg
i un administratiu. Lleida, de la seva banda, disposa dun socileg.
Servei dassessorament tcnic en lmbit de la famlia (SATAF)
Lequip dassessorament tcnic en lmbit de la famlia (SATAF) el formen
professionals de la psicologia i del treball social especialitzats en lmbit judicial i en el treball amb famlies. Treballen per als jutjats de primera instncia
i de famlia darreu de Catalunya i la principal tasca que desenvolupen s la
realitzaci dinformes que van dirigits als jutges/esses i que serveixen per
facilitar una decisi judicial ajustada a les caracterstiques particulars de cada
famlia, sempre en benefici dels menors implicats.
A Catalunya, lany 2007 hi havia quatre equips dassessorament tcnic en
lmbit de la famlia, un a cada provncia, amb un total de 44 professionals de
diferents perfils professionals: 26 professionals de la psicologia, 12 del treball
social, 1 de la pedagogia i 5 administratius/ives.
Centre de Mediaci Familiar de Catalunya
Aquest servei t la finalitat dactuar com a instrument especialitzat en la
mediaci familiar i com a centre de seguiment, estudi, debat i divulgaci de
la mediaci i en relacions amb altres organismes estatals i internacionals que
tenen unes finalitats equiparables.
La mediaci familiar proposa cercar una sortida constructiva al conflicte i
passar de la confrontaci a la cooperaci.
Els mediadors/ores familiars del centre de mediaci familiar de Catalunya
sn professionals que tenen el despatx en els diferents partits judicials del
territori.
A Catalunya, lany 2007 hi havia 1.247 mediadors/ores familiars repartits en
els diferents mbits territorials. Barcelona s la provncia que naplega un
major nombre (827), una xifra que representa el 66% del total de Catalunya.
Lany 2007, a Catalunya es van efectuar 294 mediacions familiars.
El nombre de mediacions familiars ha augmentat molt els darrers anys.
Daquesta manera sobserva que lany 2002 es van efectuar 21 mediacions,
mentre que lany 2007 el nombre de mediacions va ser de 294 (el nombre de
mediacions familiars sha multiplicat per 14 en cinc anys).
collecci eines 6
95
Figura 65. Motius principals de la mediaci familiar. Catalunya, 2002 juny 2008
I^`d[\m`j`k\j
.'#+
Gfk\jkXkgXi\&dXi\
+0#+
j[\c_XY`kXk^\
,*#'
:ljk[`X[\cj]`ccj
-(#,
G\iiXfej\Zfed`hl\j
:fe]c`Zk\XdY
èjk`klZ`fejklk\cXij
.)#'
'#+
G\ej`Xc`d\ek~i`X
8c`d\ek~i`\jXgXi\ekj
,,#)
)#'
'
)'
+'
-'
/'

En els centres educatius de justcia juvenil es duu a terme, per ordre del jutge/
essa, lexecuci de programes dinternament que sapliquen als joves o menors
dedat que han coms algun delicte.
Catalunya disposava lany 2007 de 288 places en centres educatius de justcia
juvenil situades en set centres de naturalesa diferent: un centre de rgim
obert (Folch i Torres), un centre de rgim semiobert (Oriol Badia) i cinc centres que combinen el rgim tancat amb el rgim semiobert.
96
collecci eines 6
Figura 66. Comarques amb places de centres educatius de justcia juvenil.

Catalunya, 2007
:fdXihl\jhl\ef[`jgfj\e[\gcXZ\j
:fdXihl\jhl\[`jgfj\e[\gcXZ\j

Font: elaboraci SIA. Departament de Justcia. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia, rea
de Planificaci i Projectes Estratgics
Segons el perfil de les persones usuries, hi ha tres centres exclusivament per

a nois entre 14 i 18 anys i quatre centres que atenen tant nois com noies de la
mateixa franja dedat. No hi ha cap centre educatiu de justcia juvenil exclusivament per a noies.
Segons el territori dubicaci del centre, sobserva que la comarca del Barcelons disposa de cinc centres educatius de justcia juvenil, mentre que el Segri
i el Girons disposen dun centre. La provncia de Tarragona, en canvi, no t
cap comarca que disposi dun centre educatiu de justcia juvenil.
La majoria de persones ateses a justcia juvenil a juny de 2008 sn nois
(83,1%). Val a dir que les dades sn acumulades des del comenament de lany
fins a juny de lany 2007 i 2008 respectivament.
collecci eines 6
97
Figura 67. Nombre acumulat de persones ateses a justcia juvenil. Catalunya, juny de lany 2007 i 2008
,%'''
+%-,,
+%*.)
+%,''
+%'''
*%,''
*%'''
)%,''
)%'''
(%,''
(%'''
(%'''
//-
,''
'
)''.
)''/
Ef`j
Ef`\j
En total hi va haver 3.433 persones des de gener fins a juny de lany 2007 amb
algun tipus de mesura aplicada de justcia juvenil i de gener a juny de lany
2008 van arribar a ser 2.717, xifra que representa una disminuci del 20,6%.
Segons el tipus de mesura aplicada, sobserva que la major part correspon a
poblaci en medi obert (87,3% a juny de lany 2007 i 83,1% a juny de lany
2008) i les restants, a poblaci internada (12,7% a juny de lany 2007 i 16,9%
a juny de lany 2008).
98
collecci eines 6
Figura 68. Distribuci dels contactes amb justcia juvenil segons la mesura aplicada des de l1 de gener fins al 30 de juny dels anys 2007 i 2008
respectivament. Catalunya, 2007-2008
*%,''
*%'''
)%00/
)%),.
)%,''
)%'''
(%,''
(%'''
,''
'
+*,
)''.
GfYcXZ`\ed\[`fY\ik
+-'
)''/
GfYcXZ`èk\ieX[X

Centres penitenciaris per a joves
A Catalunya, lany 2007 hi havia un centre penitenciari exclusivament per a
joves (de 18 a 21 anys) i vuit centres penitenciaris dadults amb dependncies
per a joves.
Lany 2007, en els centres penitenciaris adreats a joves hi treballaven 292
professionals de diferents disciplines.
Amb relaci a aquesta segona tipologia de centres penitenciaris dadults amb
dependncies per a joves, els interns de 18 a 21 anys noms shi estan per a
lassistncia a un judici. Una vegada celebrat el judici, aquests joves sn retornats al centre penitenciari de joves.
En aquests centres penitenciaris dadults no hi ha personal exclusivament
dedicat als i les joves (llevat dalgunes excepcions puntuals). Els professionals,
doncs, comparteixen majoritriament tasques datenci als joves i als adults.
collecci eines 6
99
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

La Generalitat de Catalunya promou, per mitj del Programa descoles verdes, lambientalitzaci integral dels centres educatius de Catalunya. Aquest programa t com a
objectius principals:
Ajudar els centres a ambientalitzar-se, s a dir, a incorporar els valors de

leducaci per a la sostenibilitat en tots els mbits de la vida del centre (currculum, gesti, relacions amb lentorn...).
Promoure la participaci i la implicaci activa de tota la comunitat educativa
en la millora del seu entorn (centre, barri, municipi...).
Afavorir lintercanvi entre els centres que participen en el programa, tot
construint una gran xarxa descoles per a la sostenibilitat.
Figura 69. Percentatge de centres adherits al Programa descoles verdes
segons la comarca. Catalunya, curs 2008-2009
;\'#'Xc.#(
;\c.#)Xc()#0
;\c(*#'Xc(.#'
;\c(.#(Xc+/#,
Font: elaboraci SIA. Departament de Medi Ambient i Habitatge
100
collecci eines 6
En el curs escolar 2008-2009 hi ha 466 centres educatius, que representen

al voltant del 10% del total de centres educatius de Catalunya, que participen
en el Programa descoles verdes. Alhora, 281 daquests centres han obtingut
tamb el distintiu dEscola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya.
Segons la comarca, sobserva que les que tenen un major percentatge de centres educatius adherits al Programa descoles verdes sn el Montsi (16 centres educatius, que representen el 48,5%), el Bergued (16 centres educatius,
que representen el 38,1%) i lAlt Camp (13 centres educatius, que representen
el 31,7%).
Alhora, hi ha sis comarques que no tenen cap centre adherit al Programa
descoles verdes: la Cerdanya, les Garrigues, el Pallars Sobir, la Ribera dEbre,
la Terra Alta i la Val dAran.
collecci eines 6
101
DEPARTAMENT DE la VICEPRESIDNCIA. SECRETARIA GENERAL DE LESPORT

s un pla impulsat conjuntament pels departaments dEducaci i de Vicepresidncia (Secretaria General de lEsport) amb lobjectiu dincrementar la
participaci de lalumnat en activitats fsiques i esportives en horari no lectiu
en el propi centre educatiu.
Figura 70. Percentatge de centres educatius adherits al Programa desport
a lescola segons la comarca. Catalunya, curs 2008-2009
;\c(-#.Xc**#)
;\c**#*Xc+(#(
;\c+(#)Xc,,#,
;\c,,#-Xc/(#*
Font: elaboraci SIA. Secretaria General de lEsport. Departament de Vicepresidncia. Balan 2008
Lany 2008 hi ha 984 centres educatius subvencionats (344 centres ms que

lany 2007), dels quals 480 centres sn deducaci infantil i primria, 376 sn
instituts deducaci secundria i 90 centres sn concertats. Tamb hi ha 37
zones esportives rurals.
102
collecci eines 6
Segons el balan del 2008, alhora hi ha 985 professors/ores de primria i

secundria amb contraprestaci econmica per la tasca de coordinaci del Pla
catal de lesport a lescola al seu centre, 1.500 nous dinamitzadors/ores de
primria formats i 1.000 nous dinamitzadors/ores de secundria formats.
A Catalunya, en el curs 2008-2009 hi ha 986 escoles adherides al Programa
desport a lescola, que representen el 33,6% del total de centres educatius de
rgim general de Catalunya.
Figura 71. Percentatge dalumnes que participen en el Pla catal de lesport
a lescola segons letapa educativa. Catalunya, curs 2007-2008
/'
.'#-
.'
-'
,'
+'
*'
)0#+
)'
('
'
<[lZXZ`gi`d~i`X
<[lZXZ`j\Zle[~i`X
Font: elaboraci SIA. Secretaria General de lEsport. Departament de Vicepresidncia. Balan 2008
Segons la comarca, sobserva que el Pla de lEstany, el Baix Ebre i el Montsi

sn les comarques que tenen un major percentatge de centres educatius que
shan adherit al Programa desport a lescola. En canvi, el Priorat, el Barcelons
i el Maresme sn les comarques amb un menor percentatge de centres educatius adherits a aquest programa.
Durant el curs 2007-2008 van participar en el Pla catal de lesport a lescola
397.723 alumnes, dels quals el 29,4% cursen educaci primria i el 70,6% sn
alumnes de secundria.
collecci eines 6
103
DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES

SECRETARIA DACCI CIUTADANA
4.21. Equipaments cvics

Ludoteques
Les ludoteques de la Direcci General dAcci Cvica sn uns equipaments
especialitzats en el joc i la joguina, uns punts de trobada per a infants i joves
que tenen com a objectiu principal la participaci en el desenvolupament
integral de la persona, intensificant les relacions entre els infants, com tamb
les relacions entre aquests i el mn dels adults.
Les persones usuries de les ludoteques sn infants i adolescents que tenen
entre 5 i 16 anys.
A Catalunya hi ha actualment sis ludoteques pbliques: una a Lleida, una a
Igualada, una a Salt, una a Terrassa i dues a Barcelona.
104
collecci eines 6
Figura 72. Ubicaci de les ludoteques pbliques de Catalunya. Catalunya,

2009
)
*
+

:fdXihl\jXdYcl[fk\hl\jgYc`hl\j
(%Cl[fk\ZXC\j9\ieXi[\jJXck
)%Cl[fk\ZXJk%G\i\Efi[K\iiXjjX
*%Cl[fk\ZX8dgc\9XiZ\cfeX
+%Cl[fk\ZX:XjX9cfZ9XiZ\cfeX
,%Cl[fk\ZXJk%D`hl\c@^lXcX[X
-%Cl[fk\ZX8i\epj[\cJ\î\Cc\`[X
Font: elaboraci SIA. Secretaria dAcci Ciutadana. Departament de Governaci i Administracions Pbliques
Ludombil
La Ludombil s un espai de joc itinerant obert als nens i les nenes on poden
gaudir de 400 m2 de jocs distributs en diferents espais:
Espai de primera infncia de 0 a 3 anys, amb pares i mares: piscina de boles,
arrossegadors, caminadors, tobogan, balanc.
Espai de joc simblic de 4 a 6 anys: caseta de fusta amb mobiliari adequat a
les caracterstiques de la casa.
Espai de joc psicomotriu de 4 a 6 anys: pista descumes.
Espai de jocs de taula de 4 a 6 anys i amb jocs per a nens i nenes fins a 8
anys.
collecci eines 6
105
Casals cvics
Sn uns equipaments pblics oberts a tota la poblaci (infants, adolescents,
joves, grans, entitats, etc.) on sofereixen un seguit de recursos per reforar
projectes dirigits a la millora de la comunitat, fomentar el desenvolupament
integral de la persona, promoure els valors cvics i donar suport al teixit associatiu en el seu comproms amb la societat.
A Catalunya hi ha 35 casals cvics distributs pel territori. Concretament hi ha
11 comarques que disposen de casals cvics i 30 comarques que no en disposen. La comarca que disposa dun major nombre de casals cvics s el Barcelons (8), seguit del Baix Llobregat (7) i el Valls Occidental (5).
Figura 73. Ubicaci i nombre de casals cvics segons la comarca. Catalunya, 2009
:fdXihl\jj\ej\ZXjXcZm`Z
:fdXihl\jXdY(ZXjXZm`Z
:fdXihl\jXdY)f*ZXjXcjZm`Zj
:fdXihl\jXdYdj[\*ZXjXcjZm`Zj
Font: elaboraci SIA. Secretaria dAcci Ciutadana. Departament de Governaci i Administracions Pbliques
Als casals cvics es duen a terme activitats adreades exclusivament a la infncia i ladolescncia: els programes Jugar i Llegir i Joves en Acci.
106
collecci eines 6
El programa Jugar i Llegir s un programa socioeducatiu que integra dos aspectes estretament relacionats i complementaris per al desenvolupament dels
infants: el joc i la lectura. El programa t un doble objectiu: fomentar la creativitat i la convivncia mitjanant el joc i promoure lhbit de llegir i el gust per
la lectura. El programa es porta a terme majoritriament als casals cvics.
El programa Joves en Acci s un programa de dinamitzaci juvenil que t
com a objectiu el desenvolupament personal dels i les joves a partir del treball
de valors com la convivncia, el civisme, la solidaritat i sobretot el sentiment
de pertinena a un grup. Sorigina a partir de la necessitat de donar un tractament especfic als collectius de joves que es mouen al voltant dels casals
cvics de la Direcci General dAcci Cvica de la Secretaria dAcci Ciutadana
del Departament de Governaci i Administracions Pbliques i est destinat a
joves de 12 a 18 anys.
En cada casal hi ha un/a educador/a, que s la persona que condueix el programa i que elabora conjuntament amb el grup de joves una programaci dactivitats molt variades amb la finalitat que sadaptin a cada realitat i context
territorial: sortides culturals, cursets de ball, cant coral, tennis de taula, tallers
de percussi, autoconeixement, intelligncia emocional, drogues, sida, etc.
Alhora, en els casals cvics es duen a terme uns programes comunitaris adreats a la poblaci general on tamb hi ha infants i adolescents: el programa
Aprendre a Aprendre i el Projecte mnia.
El programa Aprendre a Aprendre s un servei dorientaci i inserci sociolaboral que t com a finalitat aconseguir la capacitaci dels ciutadans i
ciutadanes per ser autnoms i eficaos en la recerca activa de feina i en la seva
incorporaci sociolaboral.
El Projecte mnia s un projecte dinclusi per fer arribar les tecnologies de
la informaci i la comunicaci (TIC) a totes aquelles persones que, per la seva
situaci econmica, social o dallament geogrfic, tenen el risc de quedarne al marge. La seva finalitat s garantir laccs a les TIC i evitar la fractura i
lanalfabetisme digitals.
collecci eines 6
107
Bibliografia
De Paul, J., Arruabarrena, M.I., Torres, B., Muoz, R. "La prevalencia del
maltrato infantil en la provincia de Guipuzkoa", Infancia y Aprendizaje, 1995,
71: 49-58.
Informe dindicadors de resultats. Barcelona: Dept. dEducaci, 2009.
Ingls, A. [et al.] Els maltractaments infantils a Catalunya. Generalitat de
Catalunya. Direcci General dAtenci a la Infncia, 1991.
Ingls, A. [et al.] El maltractament dinfants a Catalunya. Quants, Com, Per
qu. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, Departament de Justcia, 2000.
Krieger N, Williams DR, Moss NE. "Measuring social class in US public
health research: concepts, methodologies, and guidelines", Annu Rev Public
Health, 1997, 18: 341-78.
La salut de la poblaci infantil a Catalunya: Enquesta de salut 2006. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2009.
Mari-Klose, P. [et al.] Temps de les famlies: anlisi sociolgica dels usos dels
temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Pnel de Famlies i
Infncia. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dAcci Social i
Ciutadania, 2008.
Pla estratgic dordenaci de latenci de pediatria a latenci primria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2007.
Regidor E, Grupo de Trabajo de la SEE. La clasificacin de clase social de Goldthorpe: Marco de referencia para la propuesta de medicin de la clase social del
grupo de trabajo de la Sociedad Espaola de Epidemiologa.
Revista Espaola de Salud Pblica, 2001, 75: 13-22.
Sanmartn, J. (director). Maltrato infantil en la familia. Comunidad Valenciana (1997/1998). Serie Documentos nm. 3. Valencia, Centro Reina Sofia para
el Estudio de la Violencia, 2000.
collecci eines 6
109
Verdugo, M.A., Gutirrez, B., Fuertes, J., Elices, J.A. Maltrato infantil y minusvala. Madrid, Ministerio de Asuntos Sociales, 1993.
Vidal, F., Mota, R. "Encuesta de Infancia en Espaa 2008", Cuadernos Fundacin SM, n.11, 2008.
110
collecci eines 6
Annexos
collecci eines 6
111
Annex 1. Enquestes utilitzades per a

lestudi i la descripci de les variables
A 1
Enquesta de salut de Catalunya

Variables i definicions de les variables analitzades de lenquesta
La classificaci de classe social basada en locupaci utilitzada s la segent:
Grup I: directius de lAdministraci pblica i dempreses de 10 assalariats o
ms. Professions associades a titulacions de segon i tercer grau universitari.
Grup II: directius dempreses amb menys de 10 assalariats. Professionals
associats a una titulaci de primer cicle universitari. Tcnics i professionals
de suport. Artistes i esportistes.
Grup III: treballadors de tipus administratiu i professionals de suport a la
gesti administrativa i financera. Treballadors dels serveis personals i de
seguretat. Treballadors per compte propi. Supervisors de treballadors manuals.
Grup IVa: treballadors manuals qualificats.
Grup IVb: treballadors manuals semiqualificats.
Grup V: treballadors manuals no qualificats.
Consum de tabac: en funci de la resposta de lenquestat es classifica lhbit tabquic segons les categories:
Fumador/a habitual: aquella persona que fuma diriament com a mnim un
cigarret, cigar o pipa.
Fumador/a ocasional: aquella persona que fuma, per no ho fa diriament.
No fumador/a: aquella persona que no ha fumat mai o que fuma menys dun
cigarret al dia.
Exfumador/a: aquella persona que havia estat fumador/a.
Consum dalcohol: es pregunta sobre consum dalcohol lany anterior
tant en dies feiners com en el cap de setmana. Se segueix la proposta del
Pla Nacional sobre Drogues per classificar els individus segons el consum
dalcohol:
Lalcohol total consumit es considera segons el tipus de beguda (cervesa, vi,
cava o similar = 10 g; whisky, conyac, rom, aiguardents, combinats i similars
= 20 g), el nombre de consumicions i la freqncia en el perode determinat.
Per cada enquestat estimem una unitat de consum (UC) com segueix:
collecci eines 6
113
UC = S unitats de beguda
(10g)*nombre de
consumicions*freqncia
I, posteriorment, els individus es classifiquen en:
No bevedor/a: aquella persona que no ha consumit alcohol en els darrers 12
mesos.
Bevedor/a moderat: aquella persona que beu menys de 17 UC setmanals en el
cas de les dones i menys de 28 UC setmanals en cas dels homes.
Bevedor/a de risc: aquella persona que beu 17 o ms UC setmanals en el cas
de les dones i 28 o ms UC setmanals en el cas dels homes. Aix mateix, es
considera bevedor de risc aquell individu que pren 5 consumicions o ms en
una sola ocasi.
El Panel de Famlies i Infncia
Economia de les llars:
Renda mitjana per unitat de consum: es refereix als ingressos equivalents,
que es defineixen com el quocient entre els ingressos nets i el nombre
dunitats de consum de la llar, segons lescala de lOCDE. El pes s 1 per al
primer adult de la llar, 0,5 per a la resta de persones de 14 anys o ms i 0,3
per a cada noi/a de menys de 14 anys.
Llindar de pobresa: s el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de
consum de la llar, segons lescala de lOCDE. El llindar se situa en 8.18,23
euros abans de transferncies.
Situaci de precarietat econmica: aquelles llars que en el darrer any shan
trobat amb 2 dels problemes segents o ms: durant un perode de 6 mesos
no hi havia ning a casa que tingus treball remunerat; a la seva llar han
hagut de demanar diners a amics o familiars per arribar a final de mes;
shan retardat en el pagament del lloguer; shan retardat en el pagament de
la hipoteca o algun altre prstec relacionat amb la compra dun habitatge;
shan retardat en el pagament dun rebut daigua, telfon, electricitat o gas;
no shan pogut permetre comprar roba, aliments o alguna altra cosa important que necessitaven a casa.
Les diferents categories de nivell destudis utilitzades sn:
Sense estudis: inclou les persones que no sn capaces de llegir i escriure una
exposici breu i senzilla de fets relatius a la seva vida corrent i els que tenen
la primria o lEGB incomplets.
Estudis primaris: EGB complet o equivalents.
Formaci professional: inclou les persones que han completat la formaci
professional de primer i segon grau.
114
collecci eines 6
Estudis secundaris: inclou BUP i COU i altres titulacions mitjanes; les persones que han fet COU, preuniversitari i laccs a la universitat. Inclou tamb
les arts aplicades i oficis artstics, grau mitj de conservatoris de msica,
escoles oficials didiomes, etc.
Estudis universitaris: juntament amb les diplomatures descoles universitries, facultats i collegis universitaris, arquitectures i enginyeries tcniques, inclou tamb les llicenciatures universitries, arquitectura i engi
nyeries superiors, titulacions destudis superiors no universitaris i els estudis
de postgrau i doctorats.
Enquesta de convivncia escolar i seguretat a Catalunya
Maltractament entre iguals: nois o noies amb els quals altres companys
descola es fiquen sovint per molestar-los, per exemple, es burlen dells, els
deixen de banda, els roben, els peguen o els amenacen sovint.
Agressions: amenaar amb paraules i agredir sense o amb armes (cops, empentes, etc.)
Agressions sexuals: comentaris molestos, assetjament, tocar amb una mica
de fora, tocar amb violncia i violaci.
Enquesta de consum i prctiques culturals de Catalunya 2006
Temps lliure: s el temps que resta del temps destinat al treball remunerat,
a lestudi, al treball domstic, a desplaar-se i a tenir cura de les necessitats
personals prpies.
Activitats realitzades en temps lliure: sn activitats que han realitzat les
persones entrevistades en el darrer dia laborable i en el darrer cap de setmana
anomenades de forma espontnia.
Usuaris de biblioteca: persones que han assistit a una biblioteca oberta al
pblic almenys una vegada en els darrers dotze mesos.
Visitants dexposicions i galeries dart: persones que han visitat almenys
una exposici o una galeria dart en els darrers dotze mesos.
Visitants de museus: persones que han visitat almenys un museu en els
darrers dotze mesos.
Espectadors de cinema: persones que han assistit almenys una vegada al
cinema en els darrers dotze mesos.
Lectors habituals de llibres: persones que han llegit sis llibres i ms en els
Lectors espordics de llibres: persones que han llegit fins a cinc llibres en els
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris tant en versi paper
com per Internet.
Lectors habituals de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris almenys
un cop per setmana.
collecci eines 6
115
Lectors espordics de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris menys

dun cop per setmana.
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris tant en versi paper
com per Internet.
Afeccionats a laudici de msica: persones que escolten msica almenys
espordicament.
Afeccionats habituals a laudici de msica: persones que escolten msica
ms dun cop per setmana.
Afeccionat espordic a laudici de msica: persones que escolten msica
menys dun cop per setmana.
Usuari dordinador: persones que han utilitzat lordinador en els darrers dotze mesos.
Usuari dInternet: persones que han utilitzat Internet en els darrers dotze
mesos.
116
collecci eines 6
Annex 2. Glossari de conceptes de la DGAIA
A 2
Tipus dexpedient en la protecci a la infncia i a ladolescncia

Tutela: lexpedient de tutela sinicia des del moment en qu es dicta la
resoluci administrativa de desemparament i dura mentre es mantenen les
funcions tutelars sobre la persona menor dedat. En aquest expedient es
fan totes aquelles actuacions i trmits que impliquen la representaci i la
defensa dels interessos de la persona tutelada.
Guarda: s aquell expedient que t per objecte lassumpci de la guarda de
la persona menor dedat, a instncia dels pares per circumstncies de fora
major (guarda administrativa) o b per resoluci judicial (guarda judicial).
Diligncia prvia: donen lloc a lobertura daquest tipus dexpedients
aquells documents, el contingut dels quals no dna lloc a una intervenci
tcnica, noms a una gesti documental.
Mesures protectores de la DGAIA
Atenci en la famlia prpia: s una mesura administrativa on lassumpci
de la tutela del menor la realitza la DGAIA mentre els pares en mantenen la
guarda. La famlia rep suport psicosocial de caire personal i econmic.
Acolliment en famlia extensa: s una mesura administrativa que consisteix a dotar dun recurs temporal datenci en famlia el menor que no pot
romandre amb els seus progenitors i s recomanable la separaci transitria
del nucli. Aquesta famlia dacollida t una relaci de parentiu amb linfant.
Acolliment en famlia aliena: s una mesura administrativa de carcter
transitori que es constitueix amb famlies o persones que no tenen cap
relaci de parentiu amb el menor que no pot romandre amb els seus progenitors.
Acolliment preadoptiu: constitueix una mesura prvia a ladopci quan es
preveu que la situaci de separaci dels pares biolgics pot ser permanent.
La resoluci de la mesura la dicta la DGAIA i lICAA du a terme el procs de
validaci de les famlies i lassignaci.
Atenci en centre dacolliment: els centres dacolliment sn serveis residencials destada limitada i transitria que tenen per objecte realitzar lobservaci i el diagnstic de la situaci o risc de desemparament de menors
respecte de llurs familiars, per tal delaborar la proposta de mesura corresponent, quan s impossible o inconvenient realitzar lestudi en el territori.
Atenci en centre de primera acollida: donen atenci immediata als nois
estrangers que arriben a Catalunya sense referents familiars. Durant la seva
estada en aquests recursos es valora la situaci de cadascun dells i es fa la
collecci eines 6
117
proposta ms adequada: la dinserci sociolaboral mitjanant lingrs en

algun dels recursos de la DGAIA o, si escau, el reagrupament familiar en
origen.
Atenci en centre residencial: els centres residencials sn serveis dacolliment residencial, per a la guarda i educaci dels infants i adolescents en
situaci de desemparament i tutelats per lAdministraci, en substituci de
la famlia natural del menor durant el temps que persisteixen les dificultats
socials, sempre que no hagi estat possible lacolliment en famlia.
Pisos assistits: els pisos assistits de lrea de Suport als Joves constitueixen
un recurs residencial adreat a joves majors de 16 anys tutelats per la DGAIA (16-18 anys) i a joves que han estat sota la tutela de la DGAIA en complir
la majoria dedat (majors de 18 anys).
118
collecci eines 6

Eines 06-Def - PDF DIXIT

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Eines 06-Def - PDF DIXIT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

collecci eines

biblioteca de catalunya - dades cip

Permesa la reproducci, sempre que se nesmenti la

Estudi poblacional i de serveis a la

A la memria d'en Toni Ingls

El Pla director d'infncia i adolescncia de Catalunya s el pla sectorial a

El Pla director dinfncia i adolescncia de Catalunya (PDIAC) vol donar

Estudi poblacional de la infncia i ladolescncia a Catalunya

Els serveis a la infncia i ladolescncia a Catalunya

4.1. Serveis i recursos de lleure

4.14. Contactes hospitalaris

DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES

4.21. Equipaments cvics

La publicaci que tot seguit us presentem s el resultat de dos estudis: d'una

Registre de programes de participaci vigents durant els anys 1994-2008.

Registre de serveis i recursos de lleure de la Secretaria de Joventut.

Estudi poblacional de la infncia i

La infncia i ladolescncia a Catalunya (2006-2008)

2. Atesa la manca dunicitat

Entre 18 i 21 anys hi havia 293.708 persones. El 51,1% de la poblaci de 18 a 21

Figura 1. Distribuci de la poblaci de 0 a 17 anys segons la comarca.

3.3. Poblaci infantil i adolescent de nacionalitat estrangera

representava el 33,3% de la poblaci estrangera (el 28,2% provenia de la zona

,#. +#+ +#* ,#)

I\jkX 8di`ZX[\c 8di`ZX[\c j`X`

Figura 4. Percentatge de la poblaci estrangera de 0 a 17 anys respecte del

Figura 5. Estructura familiar de les llars amb persones de 0 a 14 anys a

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006.

Principalment, la persona que socupa dels infants de 0 a 14 anys en les llars

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006

Situaci econmica de les llars on viuen persones menors dedat

Parts i interrupcions voluntries de lembars en noies adolescents i joves

El nombre de parts per cada 1.000 noies entre 13 i 21 anys se situa en el

Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Web del Departament dEducaci

Segons el nivell educatiu, sobserva que en la primera etapa de leducaci

Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Estadstica del Departament dEducaci

Font: elaboraci SIA. Departament dEducaci. Estadstica del Departament dEducaci

Figura 11. Expectatives educatives dels alumnes de lESO (12-16 anys)

Figura 12. Percentatge de participaci en diverses activitats realitzades

Figura 13. Hbit de lectura, de les persones entre 15 i 19 anys, de llibres,

Font: elaboraci SIA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci i IDESCAT.

3.9. Estils de vida

/#* /#, ('#-

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006

Consum de tabac, alcohol i drogues illegals

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006

Un 27,1% de les persones entre 15 i 21 anys es consideren com a no bevedores,

Figura 17. Hbit de consum dalcohol de les persones entre 15 i 21 anys

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006

Pel que fa al consum de substncies estupefaents, el 37,0% de les persones

Font: elaboraci SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006

Figura 19. Nombre de municipis segons la comarca amb consell municipal

Figura 20. Nombre de persones entre 15 i 19 anys que pertanyen a alguna

3.11. Justcia juvenil

3.12. Percepci dagressions

3. Amenaces de paraula, bufetades, cops, empentes, etc.

Lambient on els i les adolescents de 12 a 18 anys consideren que la gent de

Figura 23. Percepci dagressions en persones entre 12 i 18 anys, fora

Percepci dagressions sexuals

4. Fer comentaris molestos

Figura 25. Percentatge de percepci dagressions sexuals en persones que

3.13. Protecci de la infncia i ladolescncia

Figura 26. Persones menors de 18 anys amb expedient obert a la DGAIA

,#. +#+ +#* ,#)

I\jkX 8di`ZX[\c 8di`ZX[\c j`X`

/#* /#, ('#-

>ilg@@@ >ilg@MX >ilg@MY >ilgM