Informe Audiovisual 2015 PDF

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2014
59
Edita: Consell de lAudiovisual de Catalunya

Juny de 2016
ISSN: 2014-7392
Dipsit Legal: B. 21226-2012
Sumari
Resum executiu .................................................................................................................... I
1. La televisi a Catalunya .................................................................................................. I
2. La rdio a Catalunya .....................................................................................................VII
3. Quo vadis, audiovisual? .................................................................................................. IX
4. Conclusions ................................................................................................................. XII
Captol I. Legislaci del sector audiovisual a Catalunya ........................................................... 1
1. Presentaci................................................................................................................... 1
2. Serveis de comunicaci audiovisual ................................................................................. 3
2.1 Ordenaci audiovisual internacional .............................................................................. 3
2.1.1 Revisi de la Directiva de serveis de comunicaci audiovisual (AVMS) ........................ 3
2.1.2 Aplicaci de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet ..................... 4
2.1.3 Dividend digital .................................................................................................... 6
2.2 La televisi digital terrestre a Catalunya i Espanya .......................................................... 8
2.2.1 Concurs per a ladjudicaci de sis canals de TDT dmbit estatal ............................... 8
2.2.2 Concentraci i adquisicions accionarials .................................................................. 9
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT ................................................................. 14
2.3 Regulaci dels continguts .......................................................................................... 25
2.3.1 Gesti de drets esportius ..................................................................................... 25
2.3.2 Publicitat .......................................................................................................... 29
2.3.3 Pluralisme ......................................................................................................... 31
2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulaci dels continguts .................................... 33
3. Serveis de comunicacions electrniques ......................................................................... 38
3.1 Impost sobre serveis electrnics en la provisi de continguts .......................................... 38
3.2 Mercat nic digital .................................................................................................... 39
3.3 Propietat intellectual a internet .................................................................................. 42
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electrniques ................................... 44
4. Enllaos principals ...................................................................................................... 48
Captol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya ......................... 55
1. Presentaci................................................................................................................. 55
2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya ............................................................... 55
2.1 Prestadors dmbit nacional ....................................................................................... 56
2.1.1 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ......................................................... 57
2.1.2 Grupo God de Comunicacin .............................................................................. 63
2.1.3 Grup Flaix ......................................................................................................... 67
2.1.4 Grup TeleTaxi .................................................................................................... 68
2.1.5 Grup Estel ......................................................................................................... 70
2.2 Prestadors dmbit estatal ......................................................................................... 71
2.2.1 Corporacin RTVE .............................................................................................. 72
2.2.2 Atresmedia Corporacin de Medios de Comunicacin ............................................. 75
2.2.3 Grup COPE ........................................................................................................ 77
2.2.4 Grup Mediapro ................................................................................................... 80
2.2.5 Mediaset Espaa Comunicacin ........................................................................... 83
2.2.6 Grup Prisa ......................................................................................................... 86
2.2.7 Grup Radio Blanca ............................................................................................. 89
2.2.8 Secuoya ............................................................................................................ 90
2.2.9 Unidad Editorial ................................................................................................. 90
2.2.10 Vocento........................................................................................................... 91
2.3 Prestadors dmbit local ............................................................................................ 93
3. Distribudors de serveis audiovisuals a Catalunya .......................................................... 110
3.1 Orange .................................................................................................................. 112
3.2 Telefnica .............................................................................................................. 115
3.3 Vodafone ............................................................................................................... 118
4. Producci audiovisual a Catalunya .............................................................................. 120
4.1 Dimensi i estructura .............................................................................................. 120
i
4.2 Magnituds econmiques .......................................................................................... 124

4.3 Altres esdeveniments .............................................................................................. 127
5. Publicitat ................................................................................................................. 128
5.1 Inversi publicitria a Espanya ................................................................................. 129
5.2 Inversi publicitria a Catalunya ............................................................................... 130
5.3 La inversi publicitria en rdio ................................................................................ 134
5.4 La inversi publicitria en televisi ........................................................................... 135
5.5 La inversi publicitria a internet .............................................................................. 138
5.6 Estructura empresarial de lactivitat publicitria a Catalunya ........................................ 140
6. Ajuts econmics i financers de carcter pblic al sector audiovisual ................................ 141
6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya ......................................................................... 141
6.1.1 Institut Catal de les Empreses Culturals (ICEC) ................................................... 141
6.1.2 Departament de la Presidncia .......................................................................... 144
6.1.3 Institut Catal de Finances ................................................................................ 146
6.1.4 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ....................................................... 147
6.2 Ajuts de lEstat espanyol .......................................................................................... 148
6.3 Ajuts de la Uni Europea - Europa Creativa ............................................................... 149
Captol III. Loferta de continguts audiovisuals a Catalunya.................................................. 151
1. Presentaci............................................................................................................... 151
2. La programaci de televisi a Catalunya....................................................................... 151
2.1 La programaci de Televisi de Catalunya ................................................................. 151
2.1.1 La programaci de TV3 ..................................................................................... 151
2.1.2 La programaci del 33 ...................................................................................... 155
2.1.3 La programaci del Super3................................................................................ 157
2.1.4 La programaci dEsport3 ................................................................................. 158
2.2 La programaci de 8tv ............................................................................................ 161
2.3 La programaci de TVE Catalunya ............................................................................ 164
2.4 Origen de les produccions a Televisi de Catalunya .................................................... 166
2.4.1Origen de les produccions a TV3 ......................................................................... 166
2.4.2 Origen de les produccions al 33 ......................................................................... 167
2.4.3 Origen de les produccions al Super3 ................................................................... 168
2.4.4 Origen de les produccions a Esport3 ................................................................... 169
2.4.5 Tipus de producci de les produccions amb origen a Catalunya a Televisi de Catalunya
............................................................................................................................... 170
2.4.6 Origen de les produccions i gnere dels continguts a Televisi de Catalunya ............ 171
2.5 Origen de les produccions a 8tv ............................................................................... 175
2.5.1Tipus de producci de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv ...................... 176
2.5.2 Origen de les produccions i gnere dels continguts a 8tv ....................................... 176
3. Programaci radiofnica: loferta generalista ................................................................. 177
3.1 Caracterstiques generals de la programaci ............................................................... 177
3.2 Prestadors dmbit catal ........................................................................................ 179
3.2.1 Catalunya Rdio ............................................................................................... 179
3.2.2 RAC1 .............................................................................................................. 182
3.3 Prestadors dmbit estatal amb desconnexions ........................................................... 184
3.3.1 SER ................................................................................................................ 184
3.3.2 Onda Cero ....................................................................................................... 186
3.3.3 COPE .............................................................................................................. 188
4. Internet i les noves plataformes de distribuci de continguts audiovisuals ........................ 190
Captol IV. El consum audiovisual a Catalunya ................................................................... 197
1. Presentaci............................................................................................................... 197
2. El consum i laudincia de televisi ............................................................................. 200
3. El consum i laudincia de rdio .................................................................................. 213
4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes .......................................... 219

ii
Sumari de taules
Resum executiu
Taula 1. Audincies dels canals de televisi en catal a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %) .........II
Taula 2. Audincia televisiva dels principals grups de comunicaci a Catalunya i Espanya. Any
2015 (en %) ........................................................................................................................ V
Taula 3. Inversi publicitria en televisi a Espanya. Dades globals i desagregades dAtresmedia i
Mediaset. Any 2015 (en milions deuros) ................................................................................VI
Taula 4. Audincia acumulada diria de rdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015 (en
milers)............................................................................................................................... VIII
Taula 5. Distribuci de freqncies de rdio per titularitat i per zona de servei ........................... VIII
Taula 6. Categories demogrfiques emprades als EUA i caracterstiques principals ....................... XI
Captol II.
Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any 2015
................................................................................................................................. 58
Taula 2. Distribuci de les emissions de TVC per MUX i per demarcaci. Any 2015 .................. 61
Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexi a la
xarxa. Any 2015 ................................................................................................................ 63
Taula 4. Serveis comercials explotats per Grupo God de Comunicacin, SA. Any 2015 ............. 64
Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo God de Comunicacin. Any 2015 .............. 65
Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015 ........................................... 68
Taula 7. Freqncies radiofniques del Grup Flaix. Any 2015 ................................................. 68
Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015 .......................................... 69
Taula 9. Freqncies radiofniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015 ................................ 70
Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015............................................. 70
Taula 11. Freqncies radiofniques del Grup Estel. Any 2015 ............................................... 71
Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporacin RTVE. Any 2015 .............................. 73
Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015 ........................................... 75
Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015 ........................................... 78
Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015 ......................................................... 78
Taula 16. Freqncies de COPE a Catalunya. Any 2015 ......................................................... 79
Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015 ................................ 79
Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015....................... 80
Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset Espaa. Any 2015 ................................... 84
Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015 .................................................... 87
Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016 .............................................. 88
Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015 .................................... 90
Taula 23. Principals accionistes dRCS MediaGroup SpA. Any 2015 ........................................ 91
Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015 ................................................ 92
Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015 .............................................. 93
Taula 26. Canals de televisi local pblica. Catalunya. Any 2015 ............................................ 96
Taula 27. Prestadors pblics amb canal de TDT i emissora rdio a Catalunya. Any 2015 ........... 97
Taula 28. Canals de televisi local privada a Catalunya. Any 2015 ......................................... 98
Taula 29. Principals grups de televisi privada a Catalunya. Any 2015..................................... 99
Taula 30. Prestadors i emissores de rdio local de titularitat pblica. Catalunya. Any 2015 ...... 102
Taula 31. Emissores de rdio local de titularitat privada dmbit local. Catalunya. Any 2015 .... 109
Taula 32. Xifra dabonats a la televisi de pagament per mitj de transmissi a lEstat espanyol.
Quart trimestre de 2015 ................................................................................................... 110
Taula 33. Xifra dabonats a la televisi de pagament i quota de mercat a lEstat espanyol. Quart
trimestre de 2015 ............................................................................................................ 111
Taula 34. Abonats a la televisi de pagament per tipus dempaquetat a lEstat espanyol. Quart
trimestre de 2015 ............................................................................................................ 112
Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015 ............................................... 113
Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefnica. Any 2015 ........................................... 115
Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015 ............................................ 118

iii
Taula 38. Principals magnituds econmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya. Perode
2012-2013 (en milers deuros) .......................................................................................... 125
Taula 39. Principals magnituds econmiques del sector audiovisual de la divisi 59. Catalunya i
Espanya. Perode 2012-2013 (en milers deuros) ................................................................ 126
Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers deuros) .................................................................. 126
Taula 41. Inversi publicitria real estimada a lEstat espanyol per suports. Perode 2014-2015 (en
milions deuros) ................................................................................................................ 130
Taula 42. Inversi dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Perode 20142015 (en milions deuros) ................................................................................................ 132
Taula 43. Inversi publicitria en mitjans convencionals catalans. Perode 2014-2015 (en milions
deuros) ........................................................................................................................... 133
Taula 44. Inversi publicitria de ladministraci pblica. Perode 2008-2015 (en milions deuros) .
............................................................................................................................... 134
Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofnics de la CCMA. Any 2015 (en euros) ...... 134
Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofnics a lEstat espanyol. Perode 20142015 (en milions deuros) ................................................................................................. 135
Taula 47. Ingressos publicitaris de la rdio a lEstat espanyol. Per trimestres. Perode 2014-2015
(en milions deuros) .......................................................................................................... 135
Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisi en obert a lEstat espanyol.
Perode 2014-1015 (en milions deuros)............................................................................. 136
Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisi a lEstat espanyol. Per trimestres. Perode 20142015 (en milions deuros) ................................................................................................. 137
Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015 ........................ 137
Taula 52. Evoluci i participaci del cens dempreses de publicitat a Espanya i Catalunya. ...... 141
Perode 2014-2015 ......................................................................................................... 141
Taula 53. Subvencions i ajuts de lICEC concedits al sector audiovisual. Perode 2014-2015 (en
euros) ............................................................................................................................. 142
Taula 54. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la producci i a lexplotaci. Perode 20142015 (en euros) ............................................................................................................... 142
Taula 55. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la difusi i la promoci del sector audiovisual.
Perode 2014-2015 (en euros) .......................................................................................... 143
Taula 56. Subvencions i ajuts de lICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals.
Any 2015 ........................................................................................................................ 143
Taula 57. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la formaci audiovisual. Perode 2014-2015
(en euros) ........................................................................................................................ 144
Taula 58. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a infraestructures. Perode 2014-2015 (en euros)
............................................................................................................................... 144
Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidncia a mitjans de
comunicaci privats en catal o en arans. Perode 2014-2015 (en euros) ............................. 144
Taula 60. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidncia a empreses de
rdio en catal o arans. Perode 2014-2015 (en euros) ...................................................... 145
televisi en catal o arans. Perode 2014-2015 (en euros) .................................................. 146
Taula 62. Lnies de crdit de lICF al sector audiovisual. Perode 2013-2015 (en milers deuros) ....
............................................................................................................................... 147
Taula 63. Distribuci del crdit de lICF al sector audiovisual per conceptes. Perode 2014-2015
(en milers deuros) ............................................................................................................ 147
Taula 64. Finanament de la CCMA dobres audiovisuals europees. Perode 2011-2014 (en euros)
............................................................................................................................... 148
Taula 65. Ajuts de lICAA per lnies de subvenci. Perode 2014-2015 .................................. 149
Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Perode 2014-2015 (en euros) ............. 150
Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finanats. Any
2015 (en euros) ............................................................................................................... 150

iv
Captol III.
Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015 .............................................................. 152
Taula 2. TV3. Graella tipus de programaci. Any 2015......................................................... 154
Taula 3. 33. Tipologia dels programes. Any 2015 ................................................................ 155
Taula 4. 33. Graella tipus de programaci. Any 2015 .......................................................... 156
Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015 .......................................................... 157
Taula 6. Super3. Graella tipus de programaci. Any 2015 .................................................... 158
Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015 ......................................................... 159
Taula 8. Esport3. Graella tipus de programaci. Any 2015 ................................................... 160
Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015 ............................................................... 161
Taula 10. 8tv. Graella tipus de programaci. Any 2015 ........................................................ 163
Taula 11. TVC. Proporci demissi de producci prpia sobre el total de producci amb origen a
Catalunya. Perode 2014-2015 (en %) ............................................................................... 171
Taula 12. 8tv. Proporci demissi de producci prpia sobre el total de producci amb origen a
Catalunya. Perode 2014-2015 (en %) ............................................................................... 176
Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Rdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparaci de la
programaci per franja horria i gnere. Any 2015 ............................................................... 178
Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Rdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparaci de la
programaci per franja horria i gnere. Any 2015 ............................................................... 178
Taula 15. Catalunya Rdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ............................................ 180
Taula 16. Catalunya Rdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ................................ 181
Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ........................................................... 183
Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ............................................... 184
Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ............................................................. 185
Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ................................................. 186
Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015 .................................................... 187
Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ........................................ 188
Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ........................................................... 189
Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ............................................... 190
Captol IV.
Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Perode 2014-2015 (en %) ........... 206
Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %) ........... 207
Taula 3. Rnquing anual dels programes ms vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per audincia
mitjana) .......................................................................................................................... 210
Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Perode 2014-2015 (en %) ............... 211
Taula 5. Audincia de les emissores de rdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en milers) ....................................................................................... 219
Taula 6. Penetraci dinternet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................... 220

v
Sumari de grfics
Resum executiu
Grfic 1. s de segones pantalles als EUA............................................................................... XI
Captol I.
Grfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual ......................................................... 1
Captol II.
Grfic 1. Accionistes dAtresmedia. Desembre de 2015 .......................................................... 77
Grfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015 ........................................................................ 82
Grfic 3. Accionistes de Mediaset Espaa Comunicacin, SA. Gener 2016 ............................... 86
Grfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisin Net TV, SA. Any 2015 ......................... 93
Grfic 5. Canals de televisi local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ..................................... 94
Grfic 6. Canals de televisi local per provncies. Catalunya. Any 2015 .................................... 95
Grfic 7. Freqncies en FM dmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ....................... 101
Grfic 8. Freqncies FM dmbit local de titularitat pblica per provncies. Catalunya. Any 2015 ...
............................................................................................................................... 102
Grfic 9. Participacions significatives de Telefnica. Desembre de 2015 ................................. 116
Grfic 10. Nombre dempreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Perode 2012-2015 ........... 121
Grfic 11. Nombre dempreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autnomes. Any
2015 .............................................................................................................................. 122
Grfic 12. Nombre dempreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Perode 2012-2015 ..
............................................................................................................................... 122
Grfic 13. Nombre dempreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Perode 20122015 .............................................................................................................................. 123
Grfic 14. Registre dempreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015 .................. 124
Grfic 16. Inversi publicitria en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions deuros) ...
............................................................................................................................... 133
Grfic 17. Evoluci de la inversi publicitria a internet a lEstat espanyol. Perode 2011-2015 (en
milions deuros) ................................................................................................................ 138
Grfic 18. Inversi publicitria en mitjans digitals a lEstat espanyol. Any 2015 ...................... 139
Captol III.
Grfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A................................................ 167
Grfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ................................................. 168
Grfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ........................................... 169
Grfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A .......................................... 170
Grfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %) ..
............................................................................................................................... 172
Grfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %) ....
............................................................................................................................... 173
Grfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A .. 174
(en %) ............................................................................................................................. 174
Grfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A . 175
(en %) ............................................................................................................................. 175
Grfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015 .................................................. 176
Grfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %) .
............................................................................................................................... 177

vi
Captol IV.
Grfic 1. Penetraci dels mitjans de comunicaci a Catalunya. Perode 2014-2015A (en %) ..... 198
Grfic 2. Distribuci per edats sobre laudincia de cada mitj a Catalunya. Any 2015 (en %) .. 199
Grfic 4. Evoluci del consum de minuts de televisi per persona i dia a Catalunya. Perode 20002015 .............................................................................................................................. 200
Grfic 5. Consum de televisi per franges horries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total
despectadors) .................................................................................................................. 201
Grfic 6. Penetraci de la televisi a Catalunya per mbit de cobertura.A Any 2015 (en %) ....... 201
Grfic 7. Penetraci de la televisi a Catalunya per mbit de cobertura A segons edat i classe social.
Any 2015 (en %) ............................................................................................................. 202
Grfic 8. ndex dafinitatA de la televisi segons el seu grau de cobertura per edats i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 203
Grfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisi segons edat i classe
social a Catalunya. Any 2015 (en %) .................................................................................. 204
Grfic 10. ndex dafinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisi segons edat i
classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ........................................................................ 205
Grfic 11. Evoluci de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Perode 20102015 (en %) .................................................................................................................... 208
Grfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %) .................... 209
Grfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %) ...................... 212
Grfic 14. Audincia de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers)........... 213
Grfic 15. Evoluci del consum de minuts de rdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Perode 2010-2015......................................................................................... 214
Grfic 16. Penetraci del mitj rdio per tipologia demissores a Catalunya (de dilluns a diumenge).
Any 2015 (en %) ............................................................................................................. 214
Grfic 17. Perfil sociodemogrfic de loient de rdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
(en %) ............................................................................................................................. 215
Grfic 18. ndex dafinitatA de loient de rdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015 ..... 216
Grfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la rdio segons edat i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 217
Grfic 20. Evoluci de laudincia acumulada de rdio generalista a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Perode 2010-2015 (en milers) ........................................................................ 217
Grfic 21. Rnquing de les rdios a Catalunya segons laudincia. Any 2015 (en milers) ......... 218
Grfic 22. Minuts de connexi de la persona usuria dinternet a Catalunya (dia anterior). Any 2015
(en %) ............................................................................................................................. 220
Grfic 23. s de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers) ...................... 221
Grfic 24. Freqncia dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 222
Grfic 25. Accs a mitjans electrnics els ltims 30 dies. Penetraci sobre els usuaris dinternet a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 222
Grfic 26. s de diferents serveis al mbil a Catalunya. Any 2015 (en milers) ........................ 223
Grfic 27. Activitats relacionades amb laccs a continguts audiovisuals a internet durant els ltims
30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................... 224
Grfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisi durant els ltims
30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................... 225
Grfic 29. Recordatori dels ltims cinc webs ms visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers) ... 226

vii
Resum executiu
1. La televisi a Catalunya
El 2015 va fer 10 anys que el Govern espanyol va aprovar el Reial decret
944/2005, de 29 de juliol, pel qual saprovava el Plan Tcnico Nacional de la
televisin digital terrestre.1 Era el tret de sortida del model de TDT vigent, desprs
del fracs del model basat en la plataforma de pagament Quiero TV, que va deixar
demetre el juny de 2002. En el prembul del Reial decret 944/2005
sargumentava a favor de la migraci a la TDT:
[] es porta a terme lassignaci [] de serveis de TDT perqu, garantint
una oferta televisiva ms mplia, es difongui una programaci nova,
innovadora i diferenciada [] aprofitant les millores tcniques [] termes
de ms qualitat, interactivitat, desenvolupament de nous serveis i s ms
eficient del domini pblic radioelctric. Tamb es possibilita incrementar
loferta televisiva i el pluralisme, reforant la llibertat delecci dels
ciutadans en el seu accs als serveis de televisi, i es consolida un mercat
de televisi ms plural i competitiu.
Amb 10 anys de perspectiva, es pot fer una avaluaci de les conseqncies
daquell procs quant a oferta de canals, pluralisme de continguts, estructura de la
propietat dels mitjans, mercat publicitari i hbits de consum audiovisual, tenint en
compte levoluci general del sector.
Aix, tant a Catalunya com a Espanya, la implantaci de la TDT al llarg
daquests deu anys es pot considerar globalment satisfactria (per les millores
tcniques i per la major eficincia de lespectre, per exemple). Malgrat aix, tamb
hi hagut aspectes problemtics. Un factor extern a la migraci digital ha estat
lesclat de la crisi el 2008 (the Great Recession, segons la terminologia
econmica a ls) i que laudiovisual sen va veure afectat particularment, tant el
sector privat per la gran davallada de la inversi publicitria, com el sector
Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual saprova el Plan tcnico nacional de la
televisin digital terrestre.
<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2005/08/01/pdfs/A02217-02224.pdf>. [Consulta: maig
2016].
Vegeu tamb, aprovat el mateix dia: Reial decret 945/2005, de 29 de juliol, pel qual saprova el
Reglament general de prestaci del servei de televisi digital terrestre
<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2005/08/01/pdfs/A02224-02226.pdf>. [Consulta: maig
2016].
I
pblic per les poltiques dausteritat imposades al si de la Uni Europea. Noms

per posar-ne un exemple, citarem la contractaci publicitria en televisi local a
Espanya: dels 50,9 milions deuros el 2007, es va passar a 9,1 milions el 2009 i
a 2,0 milions el 2011. La caiguda dingressos de la televisi local, doncs, va ser
dun 95% en tan sols quatre anys i no sha recuperat (1,3 milions deuros el
2015).
A Catalunya, tot i que va ser capdavantera en el procs de digitalitzaci
grcies a les emissions en simulcast de TVC des del 1999 i a les poltiques actives
del Govern de la Generalitat i del CAC, els resultats shan vist afectats ms
encara pel fet de no disposar de les eines apropiades per dissenyar poltiques de
comunicaci integrals en TDT. Ens referim, en primer lloc, al fet que la Generalitat
no compta amb competncies plenes en la planificaci de lespectre radioelctric.
Si mirem levoluci de laudincia televisiva en catal i en castell durant el
perode 2005-2015, shi observa una davallada del catal. Malgrat que TV3 sha
mantingut lder de forma ininterrompuda des del 2010, del 2005 al 2015 el
retrocs general de laudincia televisiva en catal ha estat de 10 punts
percentuals.
Taula 1. Audincies dels canals de televisi en catal a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %)
Canals
Any 2005
Any 2015
TV3
19,6
12,3
K3-33 / Super3/33
5,3
1,5
Televisions locals
4,8
8tv
3,3
3/24
1,5
Esport3
1,1
RAC105
0,1
AUDINCIA ACUMULADA
29,7
19,8
Font: CAC (Informe de laudiovisual a Catalunya 2005 i BIAC nm. 3).
Aquesta davallada es deu en gran part a dues raons. Duna banda, a

laugment de canals de TDT dmbit estatal en castell i, de laltra, a la irrupci de
noves formes de distribuci audiovisual (en especial, la comunicaci en mobilitat),
que han perms lentrada de nous actors, la majoria de carcter global.
En TDT, shan desplegat poltiques audiovisuals que no han tingut en
compte la diversitat cultural i lingstica de lEstat, tot i que aquest precepte
lincloa la Llei de lEstat 7/2010, general de la comunicaci audiovisual, aprovada
II
durant la IX legislatura espanyola. Aix, lapartat 3 de larticle 4 de la llei estableix

que Els operadors de serveis de comunicaci audiovisual han de promoure el
coneixement i la difusi de les llenges oficials a lEstat i de les seves expressions
culturals. [...] En aquest sentit, els prestadors de titularitat pblica contribuiran a
promocionar la indstria cultural, en especial a la de creacions audiovisuals
vinculades a les diferents llenges i cultures existents a lEstat.
No obstant aquesta obligaci dels prestadors audiovisuals, accentuada en
aquells de titularitat pblica, levoluci de loferta de canals en catal i castell ha
estat loposada. En lentorn analgic del 2005 hi havia cert equilibri en loferta de
televisi terrestre: sis canals de cobertura estatal, la llengua vehicular dels quals
era el castell (TVE 1, La2, Antena 3 TV, Telecinco, Canal+/Cuatro i, encara sense
emissi el 2005, laSexta) i dos de cobertura nacional en catal (TV3, K3-33), a
banda de les televisions locals (entre els quals destacaven BTV i Citytv). A finals
del 2015, loferta en TDT havia basculat ms encara a favor dels canals en
castell: 32 canals de cobertura estatal (en castell), per 8 de cobertura nacional
(en catal), a ms de les desconnexions de RTVE-Catalunya i de les televisions
locals.2
La planificaci de lespectre radioelctric ha apuntat a una determinada
direcci i aquesta ha estat una de les causes del desequilibri. En concret, trobem el
Reial decret 805/2014, que derogava el Reial decret 944/2005 esmentat i
establia un nou Plan Tcnico Nacional de la TDT a Espanya.3 Del Reial decret
El 2015, cada llar catalana rebia entre 1 i 4 televisions locals, depenent del punt de recepci.
La Comissi Europea va aprovar la Decisi 2010/267/EU, en qu sestablien les condicions
tcniques sobre lalliberament del primer dividend digital, amb vista a una harmonitzaci de serveis
en la banda dels 800 MHz. Daquesta manera, es posaven les bases per a la creaci dun mercat
interior en comunicacions mbils. Es tracta duna opci estratgica de la Comissi com a motor de
creixement econmic per superar la crisi: la introducci de la quarta generaci de telefonia mbil i
la garantia de la banda ampla mbil ultrarpida per assolir els objectius de lAgenda Digital per a
Europa abans del 2020 i contribuir a reduir la bretxa digital. Acomplert el primer dividend digital, la
reassignaci de canals broadcast que sen deriva correspon als estats membres de la UE. s a partir
daquesta Decisi 2010/267/UE que el Govern va aprovar el Reial decret 805/2014 esmentat.
Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual saprova el Plan tcnico nacional de la
televisin digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a lalliberament del dividend digital.
<http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2014/09/24/pdfs/BOE-A-2014-9667-C.pdf>.
[Consulta:
maig 2016].
Vegeu tamb larticle de la doctora Cristina Cullell, actual membre de la DG Connect (Wireless
Broadband Policy) de la Comissi Europea, a Quaderns del CAC:
3

III
944/2005 sen va derivar la gesti de dos mltiples per part de la CCMA, per a
partir de la nova planificaci (RD 805/2014), va passar a gestionar-ne un. Com a
conseqncia, i per tal de preservar les emissions de TV3 HD que fins aleshores
havia ems per aquest segon mltiplex, la CCMA va arrendar un canal a
Emissions Digitals de Catalunya (EDC, editora de 8tv), desprs que el CAC
nautoritzs loperaci (Acord 164/2014, de 22 de desembre, del Ple del Consell).
Daltra banda, tant el Plan Tcnico Nacional de la TDT a Espanya, aprovat
pel RD 944/2005, com el vigent des del 2014, no permeten desconnexions en els
serveis de TDT de cobertura estatal, excepte en un mltiple de RTVE. Aix vol dir
que cap de les cadenes comercials espanyoles no pot tenir una programaci
diferenciada per a Catalunya.
Per ms enll de qestions normatives dmbit estatal, el desequilibri en
loferta de continguts en catal en relaci amb el castell es veu encara augmentat
per altres raons. Duna banda, la televisi de pagament que sofereix a Catalunya
s ntegrament en castell. A ms, cada vegada sn ms rellevants i tenen ms
importncia econmica els serveis audiovisuals OTT (que distribueixen continguts
audiovisuals mitjanant internet), com ara Netflix. Es tracta de nous actors,
bsicament nord-americans, que operen a escala global, amb una oferta de
continguts molt mplia i atractiva, en especial entre els joves i les capes ms
dinmiques. Gaireb tots aquests continguts sn de producci americana i
prcticament no incorporen oferta en catal.
I si eixamplem el zoom i analitzem levoluci de la televisi terrestre a
Espanya del 2005 al 2015, el resultat tampoc sadiu amb els propsits que
planteja el Reial decret 944/2005 de la TDT, sobre pluralisme i llibertat delecci
dels ciutadans. El 2005, hi havia quatre grans grups en el panorama de la TDT:
Planeta (accionista de referncia dAntena 3), Mediaset (Telecinco), Prisa
(Canal+/Cuatro) i Imagina (laSexta). El 2015, lestructura econmica de la TDT a
Espanya es va reduir a un duopoli (Atresmedia, hereva dAntena 3, i Mediaset,
CULLELL (2014). Lharmonitzaci del dividend digital a la Uni Europea i el seu impacte sobre la
planificaci nacional de la TDT al Regne Unit i a Espanya. Quaderns del CAC, 36, vol. XIV (1) juny de 2011 (71-79).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q36_Cullell.pdf>.
[Consulta:
maig
2016].

IV
hereva de Telecinco). Aleshores, cada grup comptava amb un sol canal analgic. A
finals del 2015, Atresmedia compta amb 8 canals (Antena 3, Antena 3 HD,
laSexta, laSexta HD, Neox, Nova, des del juliol de 2015, Mega i, des del desembre
del mateix any, Atreseries HD). Al seu torn, Mediaset disposa de 9 canals
(Telecinco, Telecinco HD, Cuatro, Cuatro HD, Boing, FDF, Divinity, Energy i, des
de labril de 2016, Be Mad). En definitiva, la migraci de la TV analgica a la TDT
a Espanya ha multiplicat els canals, per la propietat dels mitjans sha concentrat.
Taula 2. Audincia televisiva dels principals grups de comunicaci a Catalunya i Espanya. Any
2015 (en %)
Grup
Catalunya
Espanya
Mediaset
27,3
31,0
Atresmedia
23,7
26,8
CCMA
16,5
-RTVE
12,5
16,7
Vocento
3,4
3,4
Unidad Editorial
3,3
4,2
Grupo God
3,2
-Font: elaboraci prpia amb dades de Kantar Media.
De fet, tant Atresmedia com Mediaset van obtenir el 2015 dos nous canals
en alta definici (HD), que comercialitzen amb les marques Atreseries HD i Be
Mad, respectivament. Aix s grcies al concurs de sis noves llicncies de TDT de
cobertura estatal, que safegien a les 26 preexistents i que el Govern espanyol va
resoldre el 16 doctubre de 2015.4 El Real Madrid Club de Ftbol va ser laltre
beneficiari daquest concurs pel que fa al repartiment de canals en HD, mentre que
13tv (servei televisiu de la COPE), Radio Blanca i Central Broadcaster Media, van
obtenir sengles canals de TDT de qualitat estndard (SD).
Quant al repartiment del pasts publicitari, tamb hi ha hagut una forta
concentraci en la captaci de recursos. Si prenem com a referncia el 2006 (el
primer exercici complet dels nous prestadors daleshores Cuatro i laSexta), la
facturaci per publicitat total a les televisions dmbit estatal i autonmic va ser de
3.089,1 M. Antena 3 TV i Telecinco, amb xifres semblants entre si, van obtenir
4
Resolucin de 26 de octubre de 2015, de la Secretara de Estado de Telecomunicaciones y para

la Sociedad de la Informacin, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de
octubre de 2015, por el que se resuelve el concurso pblico para la adjudicacin mediante rgimen
de concurrencia de seis licencias para la explotacin, en rgimen de emisin en abierto, del servicio
de comunicacin audiovisual televisiva mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal.
<http://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta: maig 2016].
V
en conjunt 1.791 M. No arriba al 60% del total del pasts publicitari daquell
any. En canvi, el 2015 el percentatge del mercat publicitari acumulat per
Atresmedia i Mediaset copa el 86% del total recaptat (1.890M ), diferencial a
qu, daltra banda, no s ali el fet que TVE deixs demetre anuncis lany 2009.
Taula 3. Inversi publicitria en televisi a Espanya. Dades globals i desagregades dAtresmedia i
Mediaset. Any 2015 (en milions deuros)
Total televisi
1.890,4
Total televisi dmbit estatal en obert
1.701,1
Atresmedia
784,0
Mediaset Espaa
836,0
Televisi dmbit autonmic
128,7
Televisi de pagament
59,3
Televisi local
1,3
Font: Optimedia, amb dades dInfoAdex.
Encara en lmbit de la televisi, per ja no en TDT, tamb trobem una forta

dinmica de concentracions dempreses que ofereixen serveis audiovisuals. El cas
ms important s ladquisici per part de Telefnica del 56% de DTS, societat del
grup Prisa titular de Canal+. Com a conseqncia daquesta operaci, el mes de
juliol de 2015 Telefnica va llanar Movistar+, fusi de les dues antigues ofertes.
A finals de lany, aquesta plataforma comptava amb 3.869.387 abonats del total
de 5.533.531 que sumen tots els operadors de televisi de pagament a Espanya
(Movistar mateixa, Vodafone, Orange, Telecable, R, Euskaltel, principalment).
Desprs daquesta operaci, Movistar+ t el 70% de la quota de mercat en la
televisi de pagament en lmbit de lEstat.
Pel que fa al grup Prisa, va tancar el 2008 amb un deute mxim de 5.100
M. El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinanament amb les entitats
creditores, que ha perms tancar el 2015 amb un deute de 1.600 M.5 Aquesta
amortitzaci del deute ha estat possible en gran part grcies a ampliacions
successives de capital i a la venda daccions que Prisa tenia a Mediaset i Canal+.
Desprs que el 2014 Prisa i Telefnica tanquessin la compravenda de Canal+ i
<http://www.prisa.com/es/sala-de-prensa/junta-general-de-accionistas-2016/>. [Consulta: maig

2016].
VI
que la CNMC lautoritzs el 2015, el grup editor del diari El Pas ha passat a ser
un grup estrictament radiofnic en lmbit audiovisual espanyol.6
2. La rdio a Catalunya
Si b la presncia del catal en la TDT ha retrocedit, pel fet de no disposar de
competncies bsiques en la matria, en rdio es dna una situaci molt diferent.
En aquest mbit, la Generalitat s competent en ladjudicaci de llicncies
de rdio en FM i, per tant, pot establir les condicions per a la prestaci daquest
servei. Aix, tot el sector radiofnic en FM que opera a Catalunya, amb
independncia del seu origen i la seva matriu, est subjecte a normes com la Llei
1/1998, de poltica lingstica, o la Llei 22/2005, de la comunicaci audiovisual
de Catalunya. Per posar un exemple, les rdios comercials generalistes han
dutilitzar el catal com a mnim el 50% del temps demissi (lletra c de lapartat 2
de larticle 53 de la Llei 22/2005). Tot sovint, a ms, aquest percentatge es veu
incrementat en les ofertes que els grups de comunicaci fan en els concursos de
llicncies per a lexplotaci de serveis radiofnics. El mateix succeeix amb relaci a
les canons cantades en catal a les radiofrmules musicals. La Instrucci del CAC
sobre la presncia de la llengua i la cultura catalanes en els mitjans audiovisuals
estableix un 25% mnim de canons en catal en les seves programacions. 7 Es
podria dir que laprovaci daquesta Instrucci el 2007 ha estat un dels factors per
al posterior renaixement del pop catal. Com sha vist amb la TDT, la regulaci
genera mercat.
Per a ms informaci sobre aquesta qesti, vegeu lepgraf 2.2.6 Grup Prisa del captol II
daquest Informe.
7
Instrucci general del Consell de lAudiovisual de Catalunya sobre la presncia de la llengua i la
cultura catalanes i de larans en els mitjans de comunicaci audiovisual.
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/normativa_sa/instruccio_llengua_i_cultura.pdf>.
[Consulta:
maig 2016].
VII
Taula 4. Audincia acumulada diria de rdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015
(en milers)
Cadena
Audincia
acumulada
RAC1
787
Catalunya Rdio
594
SER
338
Flaixbac
292
Flaix
279
Los 40 Principales
277
Cadena Dial
262
Europa FM
260
RAC105
222
Rock FM
174
COPE
166
Cadena 100
163
Radio Tele Taxi
155
M80
144
Onda Cero
121
RNE
119
Catalunya Informaci
114
Font: EGM Barmetre Catalunya 3a. onada de 2015.
Si prenem les emissores amb una audincia superior a 200.000 oients a

Catalunya, es constata que uns dos teros corresponen a rdios de grups radicats
al Principat. Ms enll daquesta dada, es donen altres caracterstiques prpies del
panorama radiofnic al nostre pas. Encara que les audincies es concentrin en
prestadors nacionals (i estatals, tot i que menys), la prestaci de serveis de rdio
est fortament capillaritzat per tot el territori. A Catalunya, operen un total de 321
emissores de rdio, 291 de les quals sn locals.8 Cal reconixer aqu el rol i la
importncia del mn municipal en la implementaci efectiva de mitjans
audiovisuals de proximitat, arrelats al territori i generadors de valor local, que tenen
una funci fonamental en mbits com la promoci, ls i la projecci de la llengua i
la cultura catalanes.
Taula 5. Distribuci de freqncies de rdio per titularitat i per zona de servei
Local
Nacional
Estatal
Titularitat pblica
272
3
5
Titularitat privada
19
7
15
Total
291
10
20
Font: BIAC nm. 3.
Total
280
41
321
Les 321 emissores de rdio de Catalunya emeten mitjanant un total de 779 freqncies. Aix,
per exemple, lemissora Catalunya Rdio compta amb 54 freqncies per arribar a tot el territori.
VIII
3. Quo vadis, audiovisual?

Comenvem el Resum fent una valoraci del perode 2005-2015 en televisi
terrestre. Quin s el futur de la televisi i, ms genricament, de laudiovisual? En
lmbit internacional shan produt novetats en dos processos que cal esmentar.
Duna banda, trobem la consulta pblica de la Comissi Europea sobre la revisi
de la Directiva de serveis de comunicaci audiovisual (DSCAV), prevista per lany
2016. De laltra, la reuni el novembre de 2015 de la International
Telecommunications Union (ITU, agncia de les Nacions Unides responsable de
lassignaci dels usos de lespectre radioelctric).
La revisi de la DSCAV s una de les 16 iniciatives de la Comissi Europea
emmarcades en la Digital Single Market Strategy, programa bandera de la CE per
aconseguir un mercat nic digital de la UE, ara en molts casos fragmentat. En el
cas de la DSCAV, la revisi pretn:
Mantenir la promoci de la indstria i els continguts europeus.
Garantir la protecci dels menors.
Blindar la independncia de les autoritats nacionals de regulaci en relaci

amb la poltica i el mercat.
I, com a novetat ms ambiciosa, ampliar labast de la DSCAV a plataformes

dintercanvi de vdeos (vdeo-sharing platforms), que organitzen i etiqueten
els continguts, com ara YouTube.
Actualment, la DSCAV regula la radiodifusi televisiva i els serveis de vdeo sota

demanda.
Quant a la ITU, recordem que el 2007 els estats membres de la ITU
(sobirans en poltica despectre) van acordar atorgar el (primer) dividend digital a
les comunicacions electrniques. Es tractava de la franja 790-862 MHz de lUHF,
utilitzat fins aleshores per les emissions televisives i que havia quedat lliure grcies
a ls ms eficient de lespectre que fa la TDT en relaci amb les emissions
analgiques. Aix, la franja dels 800 MHz va passar del sector broadcast al
sector de les telecomunicacions.
El novembre de 2015, al si de la ITU es va acordar un segon dividend
digital, que consistia a assignar una nova franja de lUHF (694-790 MHz) a les

IX
comunicacions electrniques i que sha de fer efectiu el 2020. Daltra banda, es va

decidir no tornar a plantejar nous dividends digitals fins al 2023.
El procs de reassignaci dusos de la franja UHF obre un debat de gran
abast. Si en el futur hi ha nous dividends digitals i les comunicacions
electrniques ocupen tot lUHF (la franja ms eficient i econmica per a les
transmissions de dades), en quin lloc quedar el broadcast? Ser un servei viable?
Ms enll dels errors i els encerts a Espanya i Catalunya, quina vigncia i quina
projecci tindr la TDT a escala mundial? Quina aplicabilitat tindran nocions de
poltiques en TDT com: servei pblic, accs obert i universal, promoci dobres
europees, promoci de producci local o promoci de continguts en una
determinada llengua?
Per ms enll dinventariar (i si es pot, participar) en els processos de
presa de decisions a escala europea i internacional, cal analitzar els nous hbits de
consum audiovisual. Quo vadis, audiovisual? Sense considerar aquesta pregunta,
lacci reguladora es pot quedar sense fonament.
Entrant en detall, doncs, ledat s un factor cada vegada ms rellevant i, en
aquest sentit, cal destacar la creaci de la categoria dorigen anglosax millennials
(inicialment batejada com a Generaci Y).9 Aquesta categoria, ben meditica, ha
esdevingut una noci sociolgica central als EUA. En aquest pas lany 2015, la
generaci millennial va superar en nombre a la del Baby Boom i tamb va
sobrepassar lanomenada Generaci X quant a fora laboral.10
Cal observar que Millennial no s una categoria fixada en cincies socials, de manera que
representa una franja dedat lleugerament fluctuant, depenent de qui la utilitzi. Un altre
inconvenient per a nosaltres s que usi referents sociolgics dels EUA, que a Europa (i encara ms
a Catalunya) van arribar ms tard, com ara lanomenat Baby Boom.
10
Pew Research Center. En especial, vegeu:
Millennials overtake Baby Boomers as Americas largest generation.
<http://www.pewresearch.org/fact-tank/2016/04/25/millennials-overtake-baby-boomers/>.
Millennials surpass Gen Xers as the largest generation in U.S. labor force.
<http://www.pewresearch.org/fact-tank/2015/05/11/millennials-surpass-gen-xers-as-the-largestgeneration-in-u-s-labor-force/>.
[Consulta: maig 2016].
X
Taula 6. Categories demogrfiques emprades als EUA i

Franja de
Referents
naixement i
tecnolgics de
dedat el 2015 joventut
Millennials
1983-2001
Dispositius mbils
14-32 anys
caracterstiques principals
Referents culturals de joventut
Atacs 11-S, internet, Great

Recession, normalitzaci de noves
formes de convivncia (homosexualitat,
famlies monoparentals, etc.)
Generation X
1966-1982
PC i telfon mbil
Caiguda mur de Berln,
33-49 anys
Reagan/Gorbatxov/Thatcher, globalitzaci
neoliberal, divorci
Baby Boomers 1947-1965
Televisi i cotxe
Guerra freda, Vietnam, contracultura,
50-68 anys
arribada a la Lluna, primers moviments
contra el patriarcat
Mature
1945 i anterior Rdio
Crac del 29, II Guerra Mundial,
69 i + anys
postguerra, rols de gnere fixos
Font: Elaboraci prpia, a partir de les franges donades per Deloitte.
Malgrat el seu carcter lbil, tant als EUA com al Regne Unit shan
comenat a creuar aquestes categories demogrfiques amb les de consum
audiovisual i a publicar-ne un seguit dinformes. Segons Deloitte, els millennials
dels EUA destinen ms temps a mirar continguts audiovisuals en streaming, que a
mirar la televisi en directe. A ms, quan miren la televisi, menys dun 5% dels
Millennials americans no fa altra cosa, sense usar cap altra pantalla (per navegar
per internet, usar xarxes socials, llegir/enviar correus electrnics, jugar en lnia,
etc.). El 95% restant, a ms de mirar la televisi, du a terme una mitjana de
quatre activitats connectades addiccionals.
Grfic 1. s de segones pantalles als EUA
Font: Deloitte.11
11
Deloitte. Digital Democracy Survey. A Multi-generational View of Consumer Technology, Media

and Telecoms Trends. Thenth Edition.
XI
Aquesta cultura multitasca fa que la televisi tradicional perdi el rol central

que havia tingut en la societat broadcast. Entre aquesta generaci millennial dels
EUA, els mitjans socials han sobrepassat la televisi com a principal font
informativa. I el mateix passa amb la publicitat: per als individus de 19 a 32 anys,
les recomanacions dels contactes a les xarxes socials o les opinions de desconeguts
a frums dinternet generen ms confiana que els anuncis televisius.
Daltra banda, el consum audiovisual en lnia permet elaborar una dieta
audiovisual prpia (el conegut what you want, when you want, where you want),
sense la intermediaci dun mitj i la seva responsabilitat editorial. Aix, sha exts
el consum audiovisual maratoni de sries (video binge-watching). Als EUA, els
millennials miren de mitjana ms de cinc episodis duna sola sentada, i ms dun
ter ho fa almenys un cop per setmana.
Com es veu en el grfic 1, aquestes tendncies es consoliden any rere any i
les novetats comercials i tecnolgiques ho accentuen ms encara. Altra vegada,
doncs, quo vadis, audiovisual? Aquesta s una pregunta cabdal per al futur de la
cultura, de leconomia i de la democrcia de qualsevol societat, inclosa la nostra.
4. Conclusions
El Consell de lAudiovisual de Catalunya compta ja amb un bagatge institucional
important, 15 anys des que es va crear, i, a ms de respondre a les exigncies
formals que planteja la Comissi Europea i la revisi de la Directiva de Serveis de
Comunicaci Audiovisual (DSCAV), es pot consolidar com una plataforma per a la
governana de laudiovisual a Catalunya. En aquest sentit, el principal repte que t
el sector s garantir la presncia de la llengua catalana a laudiovisual, tot i la
manca digualtat competitiva dels prestadors catalans respecte dels prestadors
estatals i globals. I cal tamb reforar i enfortir els nostres mitjans davant el nou
panorama multiplataforma i multipantalla.
Tal com es constata al captol I daquest Informe, la primera necessitat s
una actualitzaci legislativa i reguladora del sector. Si abans laudiovisual estava
format per pocs actors, amb rols ben definits i estancs, i que operaven en un
<http://www2.deloitte.com/content/dam/Deloitte/us/Documents/technology-mediatelecommunications/us-tmt-deloitte-digital-democracy-executive-summary.pdf>. [Consulta:
2016].
XII
maig
mercat estable, el model regulador era igualment definit, slid i previsible. I el ms

important, el model regulador estava concebut (i, de fet, continua estant-ho) en
compartiments estancs (broadcast, telecomunicacions, societat de la informaci,
drets digitals, etc.). Per als darrers anys, la tecnologia i el mercat audiovisuals
han canviat radicalment i la regulaci no sempre sha adequat al nou panorama.
Aix la condemna a ser ineficient parcialment.
A Catalunya, la necessitat dactualitzar el model regulador es veu redoblada,
ateses les urgncies delaborar i desplegar poltiques de comunicaci ajustades a
les necessitats del pas. Per aix, convindria tenir competncies plenes en espectre
radioelctric o regulaci de xarxes i continguts dinternet. En aquest sentit, com
concloa Roger Loppacher en seu parlamentria, caldria que el CAC evolucions
cap a una veritable autoritat catalana de les comunicacions, amb competncies
sobre tots els mbits daquest macrosector.
A lltim, i com a primer pas davant tots els reptes plantejats, cal recalcar
lencrrec del Parlament de Catalunya al CAC perqu elabori, juntament amb el
sector i la Secretaria de Comunicaci del Govern de la Generalitat, el Llibre blanc
de laudiovisual.12 El Llibre blanc previst dentregar-lo al Parlament al llarg del
2016 donar una diagnosi acurada del sector i far propostes per consolidar i
enfortir laudiovisual catal i en catal.
12
<http://www.parlament.cat/document/nom/10b375.pdf#page=63>. [Consulta: maig 2016].

XIII
Captol I. Legislaci del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentaci
En lescenari actual, els continguts han esdevingut la pea clau per al
desenvolupament del sector audiovisual. All que dna valor afegit s el contingut,
i no la tecnologia, ni el sistema de transmissi. El procs dimplantaci de noves
tecnologies de distribuci es dna per fet, de manera que canvien els llenguatges,
canvien els formats, canvien les plataformes de distribuci. Per el contingut
roman com el factor ms important del sistema.
A ms, la televisi ja no es veu noms mitjanant el televisor, ni la rdio
sescolta noms a travs del transistor. Internet i les comunicacions mbils
possibiliten una multiplicitat de plataformes daccs a continguts, que ofereixen
noves oportunitats dexplotaci. Per tant, no es tracta dadaptar els continguts en
funci dels suports de distribuci (responsive design), sin de crear continguts
especfics per a cada modalitat de consum.
Grfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual
Producci: productors i grans majors
Agregaci: broadcasters tradicionals i operadors de cable i satllit
Difusi: xarxes dinfraestructures
Recepci: antenes-recepci cable
Receptors: televisors i transistors de rdio

Font: elaboraci prpia.
Tradicionalment, el sector comptava amb pocs actors amb rols ben definits i
estancs, en un entorn de mercat estable i un model de consum predominantment
en obert, basat en la publicitat. Aix va configurar un model regulador igualment
definit, estable i jurdicament previsible. Per al llarg de la darrera dcada, la
cadena tradicional de valor ha deixat de ser un monlit i ha sofert reestructuracions

1
importants. Aix ha perms lentrada de nous actors, loferta de nous serveis i la

consolidaci de nous hbits de consum i, tamb, la prdua de seguretat i confort
dels actors i els models de negoci tradicionals. Malgrat que a casa nostra el model
gratut continu sent predominant, adquireix rellevncia loferta de continguts de
pagament sota demanda, en un entorn multidispositiu.
En parallel, un dels sectors ms afectats pels canvis del mercat i per la
hiperconnexi s la publicitat. Com a exemple, trobem laccs al conjunt de dades
de cada usuari dinternet, que permet definir diferents perfils de consumidor i, en
conseqncia, crear continguts publicitaris personalitzats.
Les fronteres tradicionals entre sectors sn cada cop ms difuses i les
diferents empreses que hi intervenen es mouen cap a espais adjacents: les
empreses que distribueixen continguts comencen a crear-los, les xarxes socials
actuen en rees com la publicitat i el comer, els operadors de xarxes intervenen
en el mercat de loci a travs de plataformes de msica, vdeo, jocs i serveis
financers, etc.
A aquesta situaci entrpica shi afegeix el fet que el govern de la xarxa
involucra molts agents: uns operen a escala nacional o local (governs o operadors
de telecomunicacions), mentre que altres ho fan a escala global (OTT i empreses
tecnolgiques). Aquesta disparitat fa necessari trobar un equilibri entre ladopci de
mecanismes que garanteixin ms cooperaci entre tots i la implementaci de
mesures reguladores, amb la flexibilitat necessria per garantir la innovaci en el
sector, per eficaces en aspectes que es consideren essencials, com la privadesa,
el control de les dades dels usuaris o la protecci dels menors.
En lmbit especfic de les comunicacions electrniques, la regulaci de la
xarxa enfronta els operadors de telecomunicacions amb les empreses provedores
de serveis i continguts per internet (serveis over-the-top, 0TT). Per comercialitzar
un producte o un servei, les OTT utilitzen les infraestructures desplegades per les
telecoms, sense que aix els suposi cap cost dinversi en infraestructures. Davant
aquest fet, les companyies de telecomunicacions demanen la necessitat destablir
una regulaci simtrica amb regles del joc comunes, tenint en compte la cadena de
valor dinternet en la seva globalitat.

2
I pel que fa a noves generacions de xarxes, la tecnologia 5G sorienta cap a

un nou univers de connectivitat entre persones i coses, en un entorn intelligent i
connectat que abasta grans volums de dades, aplicacions, sistemes de transport i
centres urbans. Aquest nou salt ha de permetre impulsar la internet de les coses
(IoT), el millor aprofitament de les dades massives (big data), lexpansi de la
tecnologia portable (wearable) o el desenvolupament general de ciutats
innovadores (tradicionalment conegudes com a ciutats intelligents o smart cities).
En definitiva, els canvis profunds del sector plantegen reptes a la regulaci.
Sha de mantenir la garantia de drets bsics a la xarxa (com la privadesa o la
protecci dels menors), amb mecanismes i protocols actualitzats, al mateix temps
que safavoreix i simpulsa leconomia del sector. Tamb sembla important impedir
la discriminaci en funci de lorigen, la destinaci o el contingut de la informaci
tramesa a travs de la xarxa (neutralitat a la xarxa, net neutrality). Per tant, sorgeix
la necessitat essencial dadoptar poltiques per evitar i/o corregir possibles
asimetries, com ara establir nivells equivalents de regulaci (per al mateix tipus de
servei, obligacions similars), sempre que les mesures siguin proporcionals i tinguin
en compte el cost de la regulaci i els beneficis socials del servei.
2. Serveis de comunicaci audiovisual
2.1 Ordenaci audiovisual internacional
2.1.1 Revisi de la Directiva de serveis de comunicaci audiovisual (AVMS)
El mes de juliol de 2015, la Comissi Europea va obrir una consulta13 en relaci
amb la Directiva 2010/13/UE sobre la coordinaci de determinades disposicions
legals, reglamentries i administratives dels estats membres relatives a la prestaci
de serveis de comunicaci audiovisual (Directiva de serveis de comunicaci
audiovisual o Directiva AVMS).14 La Directiva AVMS s vigent des del 2010 i
daleshores en el paisatge audiovisual ha sofert canvis substancials. Daqu que
la Comissi Europea entrant es plantegi una revisi de la Directiva per al 2016 i
que la consulta sigui el primer pas daquest procs.
13
<https://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/public-consultation-directive-201013euaudiovisual-media-services-avmsd-media-framework-21st#ES>. [Consulta: abril 2016].

14
<http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:095:0001:0024:ES:PDF>.
[Consulta: abril 2016].
3
La consulta formava part de lEstratgia per al Mercat nic Digital adoptada

per la Comissi el mes de maig de 2015 i incidia en el fet que, des de la
modificaci de la Directiva de televisi sense fronteres lany 2007, el panorama de
la comunicaci audiovisual havia experimentat canvis significatius. Arran de
ladopci lany 2013 del Llibre Verd Preparar-se per a la convergncia total del
mn audiovisual: creixement, creaci i valors, la Comissi va determinar un seguit
delements que shan de tenir en compte en lavaluaci i la revisi de la Directiva
AVMS. Aquests elements sn els segents:
Garantia de les mateixes condicions de competncia en els serveis de

comunicaci audiovisual.
Establiment dun nivell ptim de protecci dels consumidors.
Protecci dels usuaris i prohibici de la incitaci a lodi i de la

discriminaci.
Promoci de continguts audiovisuals europeus.
Enfortiment del mercat nic.
Refor de la llibertat de comunicaci i del pluralisme, accs a la informaci

i accessibilitat als continguts per a les persones amb discapacitat.
2.1.2 Aplicaci de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet

Lentorn tecnolgic actual difumina les categories radiodifusi i comunicacions
electrniques, utilitzades tradicionalment. En aquest sentit, s rellevant la
Sentncia de 21 doctubre de 2015 dictada per la Sala Segona del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea (TJUE)15 en lassumpte C-347/2014. La sentncia va
resoldre una petici de decisi prejudicial plantejada pel tribunal contencis
administratiu dustria, relativa a la interpretaci de les lletres a i b de lapartat 1
de larticle 1 de la Directiva AVMS.
El conflicte es referia a la interpretaci dels conceptes serveis de
comunicaci audiovisual i programa. El litigi el va plantejar una societat que
explota un diari digital, que incloa articles de premsa escrita, per en el qual
tamb shi podia trobar un subenlla que adreava a una pgina on es podien
15
<http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=&pageIndex=0&par
t=1&mode=lst&docid=170123&occ=first&dir=&cid=328555>. [Consulta: abril 2016].
4
visionar vdeos de diversa temtica i format, en un catleg de cerca, sense relaci

amb les notcies contingudes en el diari. Lautoritat reguladora austraca va
considerar aquests continguts com a serveis de comunicaci audiovisual a la carta
i, per tant, subjectes a lmbit daplicaci de la Directiva AVMS. El prestador es va
oposar a aquesta classificaci i va presentar un recurs davant els tribunals de
justcia, en qu allegava que els continguts audiovisuals accessibles mitjanant el
subenlla del diari digital no eren comparables ni per la seva forma ni pel seu
contingut als de radiodifusi televisiva (television-like services).
Per aquest motiu, el tribunal austrac va plantejar al TSJUE, com a
qestions prejudicials, si els vdeos esmentats es podien considerar programes a
lefecte de la lletra b de lapartat 1 de larticle 1 de la Directiva AVMS16 i, per tant,
eren comparables als serveis de radiodifusi televisiva. Tamb plantejava si per
determinar la finalitat principal de la versi electrnica dun diari era daplicaci
lincs i de la lletra a de lapartat 1 de larticle 1 de la Directiva AVMS.17 En
concret, si es podia examinar separadament una secci parcial on soferissin
majoritriament vdeos breus, que en altres seccions del web del diari electrnic
sutilitzessin noms per a complementar els articles.
La Sala Segona va declarar que el concepte de programa a lefecte de la
lletra b de lapartat 1 de larticle 1 de la Directiva AVMS sha dinterpretar en el
sentit que comprn la posada a disposici, en un subdomini del lloc dinternet dun
diari, de vdeos de curta durada que corresponguin a seqncies curtes extretes de
notcies locals, esportives o dentreteniment.
Quant a lincs i esmentat, sha dinterpretar en el sentit que lapreciaci de
la finalitat principal dun servei de posada a disposici de vdeos oferts en el marc
de la versi electrnica dun diari sha de vincular a lexamen de si el servei
16
Dacord amb aquest apartat, a lefecte de la Directiva sentn per programa el conjunt dimatges
en moviment, amb so o sense, que constitueix un element unitari dins dun horari de programaci o
dun catleg elaborat per un prestador del servei de comunicaci, i la forma i el contingut del qual
sn comparables a la forma i el contingut de la radiodifusi televisiva.
17
Dacord amb aquest incs, a lefecte de la Directiva sentn per servei de comunicaci
audiovisual un servei, tal como el defineixen els articles 56 i 57 del TFUE, la responsabilitat
editorial del qual correspon a un prestador del servei de comunicaci i la finalitat principal del qual
s proporcionar programes, amb lobjecte dinformar, entretenir o educar el pblic en general,
mitjanant comunicacions electrniques, tal como les defineix la lletra a de larticle 2 de la Directiva
2002/21/CE. Aquest servei de comunicaci audiovisual s o b una emissi de radiodifusi
televisiva segons la lletra e daquest apartat, o b un servei de comunicaci audiovisual a petici
segons la lletra g daquest apartat.
5
esmentat, com a tal, t un contingut i una funci autnoms en relaci amb els de
lactivitat periodstica del que explota el lloc dinternet en qesti i no s un mer
complement indissociable daquella activitat, particularment pels vincles que
uneixin loferta audiovisual amb la textual. En tot cas, continuava, determinar
aquesta apreciaci correspon a lrgan jurisdiccional que plantejava les qestions
prejudicials, el tribunal contencis administratiu dustria.
La sentncia estableix que la Directiva AVMS t com a finalitat aplicar les
mateixes regles de joc als operadors que competeixen per la mateixa audincia i
evitar el risc que els operadors que presten serveis de comunicaci audiovisual
puguin recrrer a portals daquest tipus (dinformaci multimdia) per eludir la
normativa. Daquesta manera, el grau de protecci dels consumidors no ha de
dependre de si el contingut ofert s un element menor o la totalitat de loferta
duna empresa determinada. A partir daqu, caldr veure si aquesta sentncia
configura un context en el marc del procs de la revisi de la Directiva AVMS.
2.1.3 Dividend digital
El primer dividend digital (lalliberament de la banda de freqncies dels 790 MHz
als 862 MHz de lUHF, per a ls de serveis de comunicaci electrnica mbil)
constitueix la primera etapa de les poltiques de gesti de lespectre, adoptades en
els darrers anys per la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT).
En la reuni del novembre de 2015, la UIT va acordar destinar una segona
banda de freqncies (694-790 MHz, tamb anomenada banda 700 MHz o
segon dividend digital) per a les comunicacions mbils. Aix no obstant, aquesta
segona cessi de la radiodifusi envers les comunicacions electrniques no es
produir fins al 2020. Pel que fa a la resta dUHF (banda per sota de 694 MHz),
es va acordar preservar-la fins al 2023 per a ls de serveis de radiodifusi.
Aix, la Resoluci COM6/4 (Revisi de la utilitzaci de lespectre de la
banda de freqncies 470-960 en la Regi 1),18 convida les administracions a
participar ens els estudis de compartici i comptabilitat necessaris per tal de
18
<https://www.itu.int/dms_pub/itu-r/opb/act/R-ACT-WRC.11-2015-PDF-S.pdf>. [Consulta: mar

2016].
6
determinar latribuci de la banda de freqncies 470-694 MHz en la Regi 1

entre els serveis de radiodifusi i mbils. Aix, la UIT reconeix i ratifica que:
La banda de 470-862 MHz s una banda de freqncies harmonitzada que

sutilitza per als serveis de radiodifusi de televisi a escala mundial.
En molts pasos, existeix lobligaci sobirana de prestar serveis de

radiodifusi.
Les xarxes de radiodifusi terrestres tenen una vida til llarga i lestabilitat
de lentorn reglamentari s necessria per protegir les inversions i el
desenvolupament futur.
Es necessiten inversions en el proper decenni per a la migraci de la

radiodifusi en la banda de freqncies per sota de 694 MHz i per a la
implementaci de les tecnologies de radiodifusi de la nova generaci, amb
lobjectiu daprofitar els avenos tecnolgics i augmentar aix leficincia de
la utilitzaci de lespectre.
En molts pasos en desenvolupament, la radiodifusi terrestre s lnic mitj

viable per a la prestaci de serveis de radiodifusi.
La TDT apunta a la televisi dalta definici, que requereix una velocitat

binria ms elevada que la televisi de definici estndard.
Cal protegir adequadament tots els serveis primaris en la banda de

freqncies 470-694 MHz i en les bandes de freqncies adjacents.
Malgrat que Europa (amb la Comissi al capdavant) shagi erigit com a
defensora de preservar un espai de lUHF a la radiodifusi, alguns pasos ja han

iniciat processos de subhasta per a diverses franges de lespectre. s el cas
dAlemanya, que el juny de 2015 va concloure la subhasta, amb una puja
conjunta per a les freqncies de 700 MHz, 900 MHz, 1500 MHz i 1800 MHz. O
Frana, que el gener de 2015 va acordar iniciar la subhasta de la banda 799
MHz.19
19
Cal recordar, pel que fa lEstat espanyol, que el 31 de desembre de 2014 es va tancar el procs
dalliberament del primer dividend digital, en virtut de les previsions del Reial decret 805/2014, de
19 de setembre, pel qual es va aprovar el Plan Tcnico Nacional de la Televisin Digital Terrestre
(PTNTDT).
7
2.2 La televisi digital terrestre a Catalunya i Espanya

2.2.1 Concurs per a ladjudicaci de sis canals de TDT dmbit estatal
Labril de 2015, el Consell de Ministres del Govern de lEstat va adoptar lAcord de
17 dabril,20 que obria la convocatria del concurs pblic per a ladjudicaci de sis
llicncies de TDT de cobertura estatal, en rgim demissi en obert.
Llicncia 1: un canal de televisi en qualitat estndard (SD) en el mltiple

digital RGE2.

digital RGE2.

digital MPE4.
Llicncia 4: un canal de televisi en alta definici (HD) en el mltiple digital

MPE5.

MPE5.

MPE5.
Cal posar en relleu que la capacitat disponible va ser modificada
posteriorment pel Govern de lEstat, mitjanant lOrdre IET/677/2015, de 16 de

abril, per la qual es modifica lassignaci inicial de la capacitat del mltiple
digital de cobertura estatal RGE2 realitzada en favor de la Corporacin de Radio
y Televisin Espaola (CRTVE).21 Dacord amb aquesta Ordre, la capacitat
assignada pel Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, a la CRTVE es va reduir
a la meitat de la capacitat del mltiple digital de cobertura estatal RGE2. Aix va
permetre alliberar espectre radioelctric per a les noves llicncies comercials.
El concurs es va resoldre, mitjanant lAcord del Consell de Ministres de 16
doctubre de 2015,22 en favor de Radio Blanca, SA (llicncia 1), Central
20
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/04/18/pdfs/BOE-A-2015-4216.pdf>.[Consulta:
2016].
21
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-4237>.[Consulta: abril 2016].
22
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta:
2016].
8
abril
abril
Broadcaster Media, SLU (llicncia 2), 13tv, SA (llicncia 3), Real Madrid Club de
Ftbol (llicncia 4), Mediaset Espaa Comunicacin, SA (llicncia 5) i Atresmedia
Corporacin Medios de Comunicacin, SA (llicncia 6). Les bases del concurs
establien les obligacions de cobertura per als llicenciataris: el 80% de la poblaci
en el termini mxim de 12 mesos, el 90% en 18 mesos i el 96% en 24 mesos.
2.2.2 Concentraci i adquisicions accionarials
Catalunya: Mediaset i Grupo God
En lmbit dels prestadors privats a Catalunya, cal destacar ladquisici del 40%
del capital social dEmissions Digitals de Catalunya, SAU (EDICA), fins aleshores
propietat exclusiva del Grupo God, per part de Mediaset Espaa de
Comunicacin, SA (Mediaset). EDICA s titular duna llicncia per a lexplotaci
dun canal mltiple de TDT de cobertura nacional i emissi principalment en obert
(8tv, RAC 105 TV). Loperaci, que tamb incloa la comercialitzaci dels espais
publicitaris per part de Mediaset, havia de permetre EDICA ms accs al mercat
publicitari, millorar el finanament de la societat, augmentar la inversi en
programaci i afavorir el desenvolupament del mercat de la televisi privada de
Catalunya. EDICA va justificar la necessitat daquesta venda parcial del seu capital
per diversos factors: lentrada de nous actors al sector, els canvis tecnolgics i la
davallada dels ingressos publicitaris a causa de la crisi econmica.
El CAC va aprovar aquesta adquisici mitjanant lAcord 73/2015, de 20
de maig,23 perqu va considerar que ladquisici notificada complia les previsions
legals i, concretament, va posar en relleu els aspectes segents:
a) Ladquisici no suposava cap modificaci del control dEDICA per part
de la societat Catalunya Comunicaci, SLU (nic soci de la
transmetent).
b) El manteniment daquest control permetia garantir un ple respecte als
compromisos assumits per EDICA en la seva oferta de licitaci i molt
especialment, entre daltres, lincrement del nivell de producci prpia
23
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>. [Consulta: abril 2016].

9
televisiva o la contribuci al desenvolupament del teixit audiovisual i

productiu catal.
c) Ats que loferta de televisi dEDICA abastava nicament lmbit
territorial de Catalunya, en el qual Mediaset no disposava de cap canal
ms (ni en qualitat de propietari ni darrendatari), la venda que
sautoritzava no tenia incidncia en la garantia del pluralisme del mercat
televisiu catal. A ms, loperaci sadequava a les garanties de
pluralisme i de control de les concentracions en la comunicaci
audiovisual que estableix la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la
comunicaci audiovisual de Catalunya.
Loperaci tamb va ser autoritzada per la Resoluci de la Sala de
Competncia de la CNMC de 14 de maig de 2015,24 la qual va analitzar, entre
altres qestions, si la venda suposava la prdua de la unitat econmica dEDICA.
La CNMC va considerar que EDICA mantindria una autonomia dactuaci
significativa respecte dels seus accionistes, amb independncia dels vincles
establerts entre ells com a conseqncia dels acords de subministrament preferent
i recprocs de serveis de producci i tamb pel que fa a la seva actuaci en el
mercat de publicitat televisiva. Des del punt de vista de la resta de mercats
afectats, tant de producte (producci de continguts audiovisuals, comercialitzaci
de continguts, distribuci de canals de televisi i de televisi), com geogrfics
(estatal i autonmic), la CNMC va considerar que loperaci no comprometia les
condicions de competncia efectiva en aquests mercats.
Lentrada de Mediaset en el capital dEDICA va suposar alguns canvis en la
programaci de 8tv, essent el ms destacable lestrena, el 29 dagost de 2015, de
Trencads, espai produt en collaboraci amb la productora La Fbrica de la Tele
(participada per Mediaset), en la franja horria de tarda daquesta televisi.
24
<http://www.cnmc.es/desktopmodules/buscadorexpedientes/mostrarfichero.aspx?dueno=1&codig
oMetadato=623257>. [Consulta: abril 2016].
10
Espanya: Telefnica i Prisa

Tamb ha estat rellevant la Resoluci de 22 dabril de 2015 del Ple de la
CNMC,25 dautoritzaci de loperaci de concentraci entre les societats Telefnica
de Contenidos, SAU (Telefnica), i Prisa Televisin, SAU (Prisa), com a
conseqncia de la compra de Telefnica del 56% del capital de Distribuidora de
Televisi Digital, SA (DTS) propietat de Prisa.26 El 12 de novembre de 2014 la
CNMC havia acordat iniciar la segona fase del procediment de la concentraci
notificada, ja que va considerar que loperaci analitzada podia obstaculitzar el
manteniment de la competncia efectiva en els diferents mercats que shi
analitzaven (el mercat de la televisi de pagament i els mercats relacionats
verticalment amb els dadquisici i comercialitzaci majorista de continguts
audiovisuals i de canals de televisi, aix com els mercats connexos de
comunicacions electrniques). La Resoluci va autoritzar loperaci, per la va
subordinar al compliment dels compromisos que havia proposat Telefnica el 14
dabril de 2015.
Aquests compromisos inclosos en la proposta de 14 dabril, la cinquena
presentada per Telefnica,27 es van considerar suficients i proporcionats per
compensar els riscos dobstaculitzaci de la competncia derivats de loperaci de
concentraci notificada. La CNMC tamb encomanava a la Direcci de la
Competncia la vigilncia del compliment de la Resoluci. En sntesi, els
compromisos sagrupen en els tres apartats segents:
Mercat de televisi de pagament
Obligaci de no dificultar i/o dafavorir la mobilitat dels clients (actuals o futurs) de

televisi de pagament (empaquetats o no) de Telefnica i DTS. En sn exemples
les tramitacions de baixa, les condicions de permanncia associades a aquests
25
La Resoluci es va adoptar amb el vot particular del conseller Eduardo Garca Matilla, que va
manifestar la seva disconformitat en relaci amb leficcia dalguns dels compromisos adoptats per
a garantir el manteniment de la competncia en el mercat de la televisi de pagament.
26
Sha de recordar que un mes ms tard, el 4 de juliol de 2014, Mediaset Espaa de
Comunicacin, SA va vendre tamb a Telefnica la seva participaci en la societat DTS (que era del
22%).
27
Anteriorment, Telefnica va presentar sengles propostes de compromisos en dates 25 de febrer,
11 i 31 de mar i 1 dabril de 2015. La CNMC va considerar que els compromisos inclosos en
aquestes propostes eren insuficients.
11
serveis o la prohibici de realitzar prctiques de recuperaci de clients. Tamb

Telefnica ha de garantir el manteniment de les condicions contractuals de DTS
vigents en el moment de lautoritzaci amb altres operadors OTT o de satllit.
Mercats de comercialitzaci majorista de continguts audiovisuals i de canals

de televisi a Espanya
En aquesta categoria shi inclouen la majoria dels compromisos acordats. Aqu es

diferencien tres tipus de serveis: emissi lineal (transmissi convencional de
continguts), SVOD (Suscription Video on Demand), en qu sofereix laccs a una
part dels continguts mitjanant el pagament duna tarifa, normalment mensual, i
TVOD (Transaction Video on Demand), en qu laccs als continguts es realitza
mitjanant pagament individual per cada contingut seleccionat.
Ladquisici exclusiva de drets demissi de continguts no esportius se
sotmet a diverses condicions per a emissi lineal, en SVOD i en TVOD. En emissi
lineal, sestableix una limitaci del perode demissi a 3 anys, llevat del cas de les
sries, i dexplotaci a 2 anys. En SVOD, Telefnica noms podr adquirir els drets
en aquesta modalitat en continguts destrena per un perode mxim demissi de 3
anys i de 2 anys pel que fa al perode dexplotaci. I en TVOD, Telefnica no podr
adquirir drets demissi en exclusivitat en cap cas, ja que aquesta prohibici afecta
tot tipus de continguts (pellcules, sries, documentals, etc.).
Quant a ladquisici de drets demissi de continguts esportius, sen limita
lexplotaci, sigui quina sigui la modalitat demissi, a un mxim de 3 anys.
Tampoc es permet a Telefnica adquirir drets exclusius dexplotaci de continguts
de qualsevol tipus sobre finestres o models demissi que no hagi dexplotar. A
ms, el provedor de drets pot sollicitar la modificaci dels contractes dadquisici
en exclusiva vigents en el moment de lautoritzaci de loperaci, per ajustar-los als
compromisos establerts.
Els compromisos sn especialment rellevants pel que fa a loferta majorista
de canals de televisi propis: Telefnica haur dobrir als seus competidors el
100% dels seus canals premium, que sn els que tenen contingut exclusiu de
mxima qualitat. Els rivals de loperadora noms en podran comprar el 50%, tot i
que els podran triar. Els canals premium ofereixen ficci destrena en exclusiva
(Sony, Warner, Disney, Universal, Paramount i Fox) o esdeveniments esportius,
12
com la Lliga BBVA, Copa del Rei, Champions League, Europa League, Campionat
Mundial de Futbol, Campionat Mundial de Basket, la F1, Moto GP i Jocs Olmpics.
Aquests continguts hauran destar a preus que garanteixin la viabilitat econmica
de lemissi per als competidors de Telefnica.
Daltra banda, Telefnica sha dabstenir de signar contractes dadquisici
exclusiva de drets demissi que continguin clusules que impedeixin o limitin
loferta majorista per al segment residencial dels canals editats en modalitat lineal
o en SVOD. Tamb sestableix lobligaci que Telefnica distribueixi en la seva
plataforma IPTV de televisi de pagament els principals canals de TDT dmbit
estatal en obert, quan els seus editors aix ho sollicitin, motiu pel qual haur de
reservar en aquesta plataforma un nombre de canals equivalent al 20% dels que
estiguin en emissi i tenir aquest espai a disposici de tercers editors de canals.
Accs a internet de Telefnica
Telefnica haur de garantir un servei daccs a internet amb la capacitat i les

garanties de qualitat equiparables als que ofereix als seus clients del servei overthe-top (OTT) de televisi de pagament. Aix, no haur de gestionar la xarxa i el
trnsit en condicions discriminatries, i s que haur de negociar acords
dinterconnexi a la xarxa amb tercers en condicions equitatives, raonables,
transparents, objectives i no discriminatries, mantenir tres rutes daccs a la seva
xarxa no congestionades i no subscriure acords per a la distribuci del seu servei
de televisi de pagament OTT amb provedors de hardware (fabricants) que
permetin la connectivitat a internet de televisors a les llars. La CNMC inclou, sense
nim exhaustiu, els fabricants de televisors intelligents, els fabricants de
descodificadors o set-top-box (STB) com ara Apple, Roku, Google o TiVo i els
fabricants de consoles (Microsoft, Sony).
Aquests compromisos sestableixen per un perode de cinc anys. Passat aquest
perode, si la CNMC considera que shan produt canvis rellevants justificats en
lestructura o la regulaci dels mercats afectats, pot mantenir-ne la vigncia fins a
un perode de tres anys ms, com a mxim.

13
Espanya: Antena 3 i laSexta

En relaci amb loperaci de concentraci entre Antena 3 i laSexta, autoritzada pel
Govern de lEstat lany 2012, la Resoluci de vigilncia de la sala de competncia
de la CNMC de 30 de juliol de 2015 va decidir prorrogar noms dos anys les
condicions en els mateixos termes en qu es va autoritzar la fusi. El motiu
principal s la situaci del mercat publicitari en televisi, configurat com un
duopoli entre els dos grups de televisi dmbit estatal (Atresmedia i Mediaset) que
en controlen el 85%. Segons expressa lorganisme regulador, aquesta situaci
confirma els efectes restrictius de la competncia sobre els mercats de la televisi
en obert i dadquisici de continguts. Un altre aspecte que sha tingut en compte
en la resoluci s el fet que la pressi competitiva dels nous operadors entrants
over-the-top (OTT) no es considerava prou forta per establir les condicions de lliure
competncia desitjables en el mercat de la televisi en obert.
A ms, la CNMC va considerar que cal tenir en compte la finalitzaci de les
condicions imposades en lanterior operaci de concentraci entre Telecinco i
Cuatro produda lany 2010 (ja que tamb es van prorrogar) i la seva incidncia en
els mercats. Per aix, es va considerar necessari fer-ne el seguiment per tal de
valorar aquestes condicions. De fet, lincompliment dalgunes daquestes
condicions (les relatives a les poltiques de contractaci de publicitat, entre les
quals, la prohibici de vincular-la amb els seus canals de ms audincia) va
comportar la imposici duna sanci elevada a Mediaset (Resoluci de la sala de
competncia de la CNMC de 30 de juliol de 2015).28
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT
TDT local pblica a Catalunya: reassignaci despai radioelctric i altres novetats
Pel que fa als mitjans pblics locals de Catalunya, sha de posar en relleu lAcord
del Govern de la Generalitat GOV/46/2015, de 31 de mar.29 Aquest Acord
donava compliment a la Sentncia de 10 de mar de 2010 de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC), confirmada
28
29
<http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6844/1416480.pdf>. [Consulta: abril 2016].
14
per la Sentncia de 18 de novembre de 2013 de la Sala Contenciosa

Administrativa del Tribunal Suprem (TS). La sentncia resolia un recurs interposat
per Infraestucturas y Gestin 2002, SA (INGEST) contra lAcord de 20 de
novembre de 2005 del Govern de la Generalitat. Declarat nul per la sentncia, la
Generalitat establia el procediment de concessi de programes de televisi digital
local als municipis de Catalunya en les demarcacions establertes pel Pla tcnic
nacional de la televisi digital local (PTNTDTL). Tamb determinava el nombre de
programes que quedaven reservats a les entitats locals per a la gesti directa de la
TDT local (pblica) i, finalment, establia el procediment per a la concessi daquest
servei als municipis de Catalunya.
Segons el contingut daquest Acord, es va ampliar la reserva dun segon
programa, perqu els ajuntaments el gestionessin de forma directa, en 13 dels 24
canals mltiples planificats en el PTNTDTL, aprovat pel Reial decret 439/2004, de
12 de mar, a lempara de lapartat 1 de larticle 9 de la Llei 41/1995, de 22 de
desembre, de televisi local per ones terrestres. Dacord amb aquest article, les
comunitats havien de determinar el nombre de programes que es reservaven a les
entitats locals per a la gesti del serveis de televisi digital local, tot garantint, com
a
mnim,
un
programa
per
demarcaci,
amb
possibilitat
de
reservar,
excepcionalment, un segon programa perqu els ajuntaments el gestionessin de

forma directa. El motiu principal de lanullaci de lAcord impugnat va ser que
lampliaci a dos programes en 17 de les demarcacions planificades no complia
amb lexcepcionalitat que preveia la Llei 41/1995.
Aix, en execuci de la resoluci judicial esmentada, lAcord 46/2015 va
determinar el nombre de programes i va identificar els que es reservaven a la gesti
directa (pels ajuntaments) del servei de televisi en les demarcacions previstes en
el PTNTDTL, s a dir, un programa en cada demarcaci amb un mltiple planificat
llevat de les demarcacions de Barcelona (planificats 2 mltiples, reserva de 3
programes), Cornell (planificats 2 mltiples, reserva de 2 programes), Sabadell
(planificats 2 mltiples, reserva de 2 programes), Granollers (planificat 1 mltiple,
reserva de 2 programes) i Vilanova i la Geltr (planificat 1 mltiple, reserva de 2
programes). Per tant, tal com es desprn de lAcord 46/2015, el Govern va

15
considerar necessria lampliaci dun programa de ms en les demarcacions de

Barcelona, Granollers i Vilanova i la Geltr.
Tamb cal destacar que la Xarxa de Comunicaci Local, SL, va modificar el
Protocol General dels Serveis de la XAL.30 El Protocol s linstrument mitjanant el
qual la Xarxa articula la prestaci i la gesti del servei pblic de carcter econmic
i de desenvolupament de les activitats vinculades al foment i la promoci de la
comunicaci local que constitueixen el seu objecte. La modificaci del Protocol
responia a la necessitat dadequar-lo a la transformaci del model dels serveis de
suport a la comunicaci local prestats per la Diputaci de Barcelona: el model va
passar de fer-se mitjanant una entitat pblica empresarial (EPE) i, indirectament,
a travs de les aportacions al Consorci de Comunicaci Local, a fer-se mitjanant
una societat mercantil de responsabilitat limitada. A ms, la situaci de crisi
econmica feia necessari que la XAL adapts els serveis que presta i, en
conseqncia, reviss el marc dactuaci i de suport mantingut amb les diferents
entitats pbliques i privades que operen en el sector. Lobjectiu va ser, doncs,
millorar el suport als mitjans audiovisuals, a travs del subministrament de
continguts i serveis que donin resposta als nous reptes del sector davant la
implantaci de la tecnologia digital.
A ms, el Ple de la Diputaci de Barcelona de 26 de febrer de 2015 va
aprovar un conveni de collaboraci per impulsar la gesti conjunta a les quatre
diputacions catalanes del servei pblic de carcter econmic de foment i promoci
de la comunicaci local en tot el territori catal.31 Es tractava de regular la
participaci de les quatre diputacions catalanes en la societat de capital pblic
Xarxa de Comunicaci Local, SA.
Ms enll, alguns mitjans locals han encetat noves frmules de gesti per
impulsar i millorar la qualitat de la informaci de proximitat en lmbit comarcal,
promoure projectes comuns i compartir recursos. Aquest s el cas de les quatre
emissores municipals de Sallent, Sant Fruits, Santpedor i Santa Maria dOl, que
labril de 2015 van presentar el seu projecte, anomenat Ona Bages, SCCL, el qual,
30
<https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2015&03/022015006498.pdf&1>.
31
<https://seuelectronica.diba.cat/serveis-de-la-seu/actes/fitxers/plens/ple150226_acta.pdf>.
16
sota la forma duna cooperativa sense nim de lucre formada per aquestes quatre
emissores, elaborar un informatiu setmanal i cpsules informatives comunes i
emetr diversos espais musicals amb lobjectiu de promocionar artistes locals. Un
dels projectes que duen a terme s Infoescoles, on alumnes dels centres educatius
de Sant Fruits de Bages participen en lemissi dun programa mensual. El
projecte neix com una iniciativa oberta a tota la comarca i que adopta el nom
dOna Moians.
TDT local privada a Catalunya: adjudicacions dalguns programes i altres
novetats
Tamb sha de posar en relleu laprovaci per part del Govern de la Generalitat de
Catalunya de lAcord GOV/45/2015, de 31 de mar,32 pel qual es ratifiquen les
adjudicacions de televisi digital local corresponents:
Als quatre programes del canal mltiple 48 (TL10B) de la demarcaci de

Barcelona.
Als quatre programes de canal mltiple 39 (TL07B) de la demarcaci de

Sabadell i sadjudica la concessi del servei pblic de televisi digital local,
en rgim de gesti indirecta, del programa nm. 4 del canal mltiple 45
(TL12B) de la demarcaci de Sabadell.
LAcord 45/2015 es va aprovar per tal dexecutar la Sentncia de 7 de maig
de 2010 dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (que fou
confirmada per la Sentncia de 13 de novembre de 2012 de la Sala Contenciosa
Administrativa del TS) estimatria de part dun recurs interposat per la societat
M&M Infonet Associated, SL. Aquest recurs soposava a diversos acords
dadjudicaci en el concurs de TDT local que va adjudicar els programes esmentats
a Barcelona i Sabadell. La sentncia va ratificar aquestes adjudicacions i va
acordar que es fes una nova adjudicaci en relaci amb el programa 4 del canal
mltiple 45 de la demarcaci de Sabadell, ladjudicatria de la qual havia estat la
32

17
societat Tele Taxi Televisi Digital, SLU. A partir daqu, el Govern va aprovar el
segent:
En relaci amb els quatre programes del canal mltiple 48 de la

demarcaci de Barcelona, ratificaci de les adjudicacions realitzades a favor
dAvista Televisi de Barcelona, SL; Smile Advertising, SL; Gibson Time, SL,
i Collserola Audiovisual, SL.
En relaci amb els quatre programes del canal mltiple 39, amb referncia
nm. TL07B, de la demarcaci de Sabadell, ratificaci de les adjudicacions
realitzades a favor de Valls Serveis de Televisi, SL; Mola TV, SL; Televisi
Sant Cugat, SL, i Publi 20, SL.
En relaci amb el programa 4 del canal mltiple 45 de la demarcaci de

Sabadell, adjudicaci a favor de Diari de Girona, SA.
A ms, la societat Tele Taxi Televisi Digital, SLU va presentar el 9 de juliol
de 2015 davant el CAC la seva renncia a les llicncies per a la prestaci del
servei de TDT local de les quals era titular, corresponents al programa 3 del canal
mltiple 36 de la demarcaci de Cornell de Llobregat i del programa 4 del canal
mltiple 54 de la demarcaci de Tarragona. El Ple del Consell va aprovar lAcord
147/2015, de 18 de novembre,33 segons el qual acceptava la renncia i declarava
extingides les llicncies corresponents. Com a conseqncia, les emissions de
Teletaxi TV van cessar definitivament.
A banda daquestes qestions, shan produt altres novetats en lmbit de la
TDT local privada. Aix, lassociaci de diversos agents del sector per a la creaci
de sinergies tamb ha estat una realitat en lmbit dels mitjans privats. Bon
exemple daix s la unificaci, el mes de juliol de 2015, de les dues associacions
que representen les televisions locals de gesti privada (Associaci Catalana de la
TDT Local i Associaci de Mitjans de Proximitat) en una nova entitat anomenada
lAssociaci de Mitjans de Proximitat, formada per 21 televisions de proximitat
privades catalanes, que suposen gaireb el 100% de les televisions actives de
Catalunya.
33
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_147_2015.pdf>. [Consulta: abril 2016].

18
Pel que fa a la radiodifusi sonora, cal destacar el canvi de programaci en

les emissores titularitat dOnda Ramblas, SAU (productes en emissi: Cope i Rock
FM). Aquesta modificaci deriva de lacord del 19 de desembre de 2012 signat
entre el grup empresarial del qual forma part Onda Ramblas, SAU (integrat per la
seva matriu, Radio Publi, SL, i altres entitats) i Radio Popular, SA, amb la finalitat
de garantir la continutat del servei radiofnic. El CAC va analitzar aquesta
modificaci de producte i la va autoritzar mitjanant lAcord 148/2015, de 18 de
novembre.34
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusi pblica
Duna banda, trobem laprovaci de la Llei 5/2015, de 2 dabril, de servei pblic
de radiotelevisi valenciana,35 la finalitat de la qual era restablir el servei pblic de
radio i televisi de la comunitat, sempre que es complissin les condicions que
estableix la disposici addicional segona segents: no suposar un increment del
deute pblic de la Generalitat, ni lincompliment dels principis destabilitat
pressupostria i de dficit pblic que estableix la normativa, ni una minoraci dels
recursos destinats a altres serveis pblics (concretament, a sanitat, educaci i
benestar social), ni un increment de la pressi fiscal. Igualment, shaur dhaver
liquidat lentitat que prestava el servei pblic de radiotelevisi abans de la seva
eliminaci mitjanant la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de supressi de la
prestaci dels serveis de radiodifusi i televisi dmbit autonmic, de titularitat de
la Generalitat, aix com de dissoluci i liquidaci de Radiotelevisin Valenciana,
SAU.
Posteriorment es va aprovar la Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la
recuperaci del servei pblic de radiodifusi i televisi dmbit autonmic, de
titularitat de la Generalitat,36 la qual va derogar la Llei 5/2015 i tamb larticle 2
de la Llei 4/2013. La norma indica tamb, en el prembul, que No tenir mitjans
de comunicaci propis, com lexperincia dels mesos transcorreguts des del
tancament de RTVV ha posat de manifest, suposa que sest privant les ciutadanes
34
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_148_2015_cat.pdf>. [Consulta: abril

2016].
35
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/04/08/pdf/2015_3125.pdf>. [Consulta: abril 2016].
36
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/12/31/pdf/2015_10477.pdf>. [Consulta: abril 2016].
19
i els ciutadans duns drets que s que tenen la resta despanyols, referint-se als
que recull lapartat 2 de larticle 3 de la Constituci espanyola (reconeixement de
les diferents modalitats lingstiques del territori de lEstat com un patrimoni
cultural objecte despecial respecte i protecci) i de lapartat 3 de larticle 20
(principi de pluralisme).
Daltra banda, la disposici addicional primera atorga a les Corts Valencianes el
termini mxim de sis mesos des de la presentaci del primer informe de situaci de
RTVV pels liquidadors, per dictar la Llei reguladora dels serveis de radiodifusi i
televisi de la Generalitat Valenciana. Els mitjans shauran dadequar al que
estableix lapartat 2 de larticle 2:
Pel que fa als serveis: rdio, televisi, serveis de comunicaci audiovisual a

petici i en mobilitat, com tamb serveis connexes i interactius, plataformes
digitals de comunicaci i qualsevol altre servei propi de la societat de la
informaci relacionat amb els anteriors.
Pel que fa a la configuraci: titularitat pblica i gesti directa, mxima

qualitat i adaptaci a levoluci tecnolgica, cobertura en tot el territori,
mxima continutat demissi, gratutat i emissi en obert; vera, plural,
participativa i sotmesa al control democrtic de la societat i de les Corts
Valencianes; en valenci, amb emissi multilinge (en castell i angls)
sempre que sigui possible tcnicament.
Daltra banda, trobem laprovaci de la Llei 9/2015, de 26 de novembre,
de modificaci de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de lEns Pblic de

Radiotelevisi de les Illes Balears.37 La Llei 9/2015 introdueix algunes
modificacions a la Llei 15/2010, tot esperant laprovaci duna reforma profunda,
en procs delaboraci, del model de radiotelevisi pblica balear. La modificaci
est dirigida principalment a adaptar la producci de continguts als nous formats
dInternet, recuperar la internalitzaci dels informatius i reforar els principis de la
contractaci
pblica
en
el
funcionament
de
lens.
Tamb
sestableixen
modificacions relatives a lelecci dels membres del Consell de Direcci i el seu
37
<http://www.caib.es/eboibfront/ca/2015/10410/573404/llei-9-2015-de-26-de-novembre-demodificacio-de-la>. [Consulta: abril 2016].

20
rgim jurdic, al nomenament del director o la directora general i la introducci de

mesures de transparncia relatives als aspectes financers i comptables.
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT
La TDT de cobertura estatal encara es troba en procs de desplegament per
estendre la cobertura a les zones dombra. Gaireb 600.000 llars espanyoles en tot
el territori tenen una recepci defectuosa o inexistent de la TDT, bsicament en
zones rurals i allades.
En aquest context, el 2005 el Govern espanyol va dissenyar un pla per
estendre la cobertura de TDT per a regions remotes que representaven el 2,5% de
la poblaci, amb un cost duns 260 milions deuros. El 2009, loperador de
satllit SES-Astra va denunciar aquest pla de subvencions davant la Comissi
Europea, ja que considerava que no complia amb el principi de neutralitat
tecnolgica.
La Comissi va estimar la denncia mitjanant la Decisi 201/489/UE de
19 de juny de 2013.38 Va establir que els ajuts que el Govern espanyol havia
atorgat en aquest pla als operadors de TDT constituen un ajut estatal, dacord
amb lapartat 1 de larticle 107 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea
(TFUE). En aquest sentit, eren legals. Per tamb va dictaminar que aquests ajuts
no respectaven el principi de neutralitat tecnolgica i, per tant, eren incompatibles
amb el mercat com. A ms, no van ser notificats a la Comissi. En conseqncia,
es van concedir illegalment. La Comissi va acordar tamb que els operadors
havien de tornar els fons percebuts i va dictaminar que qualsevol ajut futur hauria
de respectar el principi de neutralitat tecnolgica.
Dos dels operadors implicats (Abertis Telecom, SA, i Retevisin I, SA),39 tot
i que eren els destinataris directes dels ajuts, van interposar un recurs danullaci
davant el Tribunal General de la Uni Europea contra la Decisi esmentada de 19
de juny de 2013. Allegaven diversos motius que, segons manifestaven, havien
indut a error la Comissi, entre els quals, no considerar que la tecnologia terrestre
era la tecnologia ms adequada i eficient per al procs duniversalitzaci de la
38
<http://europa.eu/rapid/press-release_IP-13-566_es.htm>. [Consulta: abril 2016].

Cal tenir en compte que la filial de telecomunicacions dAbertis opera des de labril de 2015, en
qu va comenar a cotitzar en Borsa com a Cellnex Telecom, SA.
39

21
televisi digital terrestre a Espanya. Aix era degut, segons les dues empreses, a
lexistncia prvia duna xarxa analgica, que permetia minimitzar els costos de la
digitalitzaci. A ms, la selecci de loperador que havia de dur a terme la
digitalitzaci de la xarxa es va realitzar mitjanant un procs de licitaci pblica
oberta, transparent i competitiva, mentre que la plataforma satellital no era viable
i hauria suposat un retard important en el procs de digitalitzaci. Els recurrents
tamb consideraven que la mesura controvertida (considerada ajut contrari al
TFUE) no era en realitat un ajut nou, ja que la digitalitzaci de la xarxa analgica
preexistent consistia en un mer increment de la seva capacitat tcnica i no en un
desplegament nou de xarxa.
La Sala Cinquena del Tribunal General va desestimar el recurs mitjanant la
Sentncia de 26 de novembre de 201540 i va confirmar que els beneficiaris
(societats adjudicatries dels serveis de desplegament de la xarxa de TDT) hauran
de retornar els imports (prop de 260 milions deuros) dels ajuts declarats illegals
que van rebre entre els anys 2005 i 2009.
Espanya: finanament dobres audiovisuals europees
Cal destacar laprovaci del Reial decret 988/2015, de 30 doctubre, pel qual es
regula el rgim jurdic del lobligaci de finanament anticipat de determinades
obres audiovisuals europees.41 El Reial decret desplega el pargraf onz de
lapartat 3 de larticle 5 de la Llei 7/2010, de 31 de mar, general de la
comunicaci audiovisual (LGCA). La seva estructura s:
Captol
I.
Regulaci
daspectes
com
ara
les
obres
(pellcules
cinematogrfiques i obres audiovisuals) que poden ser objecte de lobligaci

de finanament i lmbit subjectiu daplicaci.
Captol II. mbit objectiu i articulaci de les diferents formes per al

compliment. Sestableix una classificaci de les contribucions que es
consideren de participaci directa a efectes de lobligaci (la producci
prpia, els encrrecs de producci, les coproduccions, les aportacions
40
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=172128&pageIndex=0&docla
ng=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=1085568>. [Consulta: abril 2016].
41
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/11/07/pdfs/BOE-A-2015-12053.pdf>. [Consulta: abril
2016].
22
merament financeres i les realitzades mitjanant agrupacions dinters

econmic)
Captol III. Ingressos i despeses computables. Pel que fa als ingressos

computables,
tindran
aquesta
consideraci
els
derivats
de
la
comercialitzaci publicitria, els de les quotes dabonament, els obtinguts

com a conseqncia de lexplotaci directa del contingut per part del
prestador i tamb els obtinguts de la comercialitzaci de canals. Pel que fa
a les despeses computables, fa referncia tant a les despeses en la
producci prpia, encrrecs de producci i coproduccions, com a les
aportacions a les agrupacions dinters econmic i els imports de
ladquisici dels drets dexplotaci.
Captol IV. Procediment de verificaci del compliment de lobligaci i formes

dacreditaci dels ingressos i les despeses. Satorga als obligats la
possibilitat dacollir-se a mecanismes de flexibilitat.
Captol V. Establiment de les principals actuacions de la Comissi Nacional

dels Mercats i la Competncia (CNMC), lorganisme encarregat de verificar
el compliment de lobligaci.
El Reial decret 988/2015 ha estat impugnat per diversos agents del sector,
entre els quals es troben Mediaset Espaa Comunicacin, SA, la Federacin de

Asociaciones de Productores Audiovisuales Espaoles (FAPAE), DTS Distribuidora
de Televisin Digital, SAU, i The Walt Disney Company Iberia.42
Espanya: registre estatal de prestadors
s rellevant laprovaci del Reial decret 847/2015, de 28 de setembre, pel qual
es regulen el Registre estatal de prestadors de serveis de comunicaci
audiovisual i el procediment de comunicaci prvia dinici dactivitat.43 Per una
42
Els recursos han estat admesos a trmit per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal
Suprem mitjanant diverses resolucions:
25 de gener de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/01/29/pdfs/BOE-B-2016-2626.pdf>
2 de febrer de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/05/pdfs/BOE-B-2016-3542.pdf>
3 de febrer de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/08/pdfs/BOE-B-2016-3849.pdf> i
<http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/08/pdfs/BOE-B-2016-3848.pdf>. [Consultes: abril 2016].
43
2016].
23
banda, aquesta norma desenvolupa lapartat 1 de larticle 23 de la LGCA, que

preveu lestabliment per part del Govern de lEstat o de les comunitats autnomes
del procediment regulador de la comunicaci prvia a linici lactivitat per a la
prestaci dels serveis de comunicaci audiovisual, quan aquesta activitat no es
realitzi a travs dones hertzianes. Entre altres qestions, aquest procediment
consisteix a establir els elements constitutius de lactivitat, els requisits per prestarla i el procediment, els efectes i la prdua de la condici de prestador (ttols I i II).
El 26 de novembre es va aprovar lOrdre PRE/2516/2015, per la qual es
determina la data en qu el Ministeri dIndstria, Energia i Turisme (MINETUR)
comena a exercir de forma efectiva determinades funcions en matria
audiovisual transferides per la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creaci de la
Comissi Nacional dels Mercats i la Competncia i per la Llei 9/2014, de 9 de
maig, general de telecomunicacions.44 El Reial decret 847/2015 i lOrdre
PRE/2516/2015 van entrar en vigor simultniament.
En aquesta qesti, el Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya va
aprovar lAcord 134/2015, de 4 de novembre, per tal diniciar la revisi de la
Instrucci general del Consell de lAudiovisual de Catalunya per la qual es crea i es
regula el Registre de prestadors de serveis de comunicaci audiovisual de
Catalunya. Aquesta Instrucci shavia aprovat lany 2008, en compliment de
larticle 119 de la LCA. Tanmateix, tot i que continua en vigor, el Consell va
considerar que era necessari revisar-la. Amb posterioritat al 2008, hi ha hagut
novetats legislatives que regulen la transparncia, leficcia, leficincia i la qualitat
del sector pblic i, doncs, afecten el contingut de la Instrucci esmentada. Ens
referim bsicament a tres lleis, tant dmbit catal com espanyol:
La Llei 29/2010, de 3 dagost, de ls dels mitjans electrnics al sector

pblic de Catalunya,
la Llei de lEstat 19/2013, de 9 de desembre, de transparncia, accs a la

informaci i bon govern, i
la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparncia, accs a la

informaci pblica i bon govern.
44
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/11/28/pdfs/BOE-A-2015-12901.pdf>.
2016].
24
[Consulta:
abril
2.3 Regulaci dels continguts

2.3.1 Gesti de drets esportius
En aquesta matria destaca laprovaci per part del Govern espanyol del Reial
decret llei 5/2015, de 30 dabril, de mesures urgents en relaci amb la
comercialitzaci dels drets dexplotaci de continguts audiovisuals de les
competicions de futbol professional,45 amb la finalitat destablir un model eficient
per a la gesti dels drets de futbol.
Tal com sexposa en la introducci de la norma mateixa, en la competici de
futbol professional mascul a Espanya hi convergeixen en lactualitat certes
tendncies del mercat en les quals els factors merament esportius es combinen
amb els propis dun sector econmic en auge, amb la concurrncia dels elements
immaterials i culturals que sassocien amb la prctica daquest esport. Dacord
amb aix, es posa en relleu el fet que lactual model de comercialitzaci dels drets
a Espanya (consistent en la venda individualitzada pels equips participants en les
competicions amb reconeixement de la titularitat del dret a la retransmissi de
cada partit en favor del club local) ha portat dues conseqncies. Duna banda, la
signatura de mltiples acords que no sempre han respectat les regles de
competncia del mercat i, de laltra, la debilitat estructural i la fragmentaci del
model. Per aquests motius el Reial decret llei 5/2015 estableix un sistema de
venda semblant al de la majoria de pasos de lentorn europeu (venda
centralitzada), que es basa en tres aspectes:
Manteniment de la titularitat dels drets esportius en favor dels clubs i

entitats participants. Aquests drets comprenen la retransmissi en directe o
diferit en la seva integritat o en versions resumides o fragmentades.
Tanmateix, sestableix lobligaci que els clubs cedeixin la comercialitzaci a
les entitats organitzadores de les competicions (Lliga Nacional de Futbol
Professional LFP i Reial Federaci Espanyola de Futbol en relaci amb la
lliga professional, la primera i respecte de la Copa i la Supercopa, la
segona). Els procediments dadjudicaci i explotaci han de respectar el
principi digualtat i la llibertat dempresa dins del marc general de les
45
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/05/01/pdfs/BOE-A-2015-4780.pdf>.
2016].
25
[Consulta:
abril
normes
nacionals
comunitries
en
matria
de
competncia
(comercialitzaci conjunta).
Establiment dun sistema de repartiment dels ingressos que sobtinguin com

a conseqncia de la comercialitzaci, dacord amb una srie de criteris
correctors adreats a reduir les diferncies entre les entitats participants.
Contribuci de cada entitat participant en el Fons de Compensaci, destinat

a diverses necessitats del sector (a les entitats que baixin de categoria, a
ladopci de poltiques de promoci de la competici professional i futbol
aficionat, etc.).
El Reial decret llei 5/2015 estableix tamb mesures per a la implantaci
progressiva del nou sistema de venda centralitzada i tamb deroga larticle 21 de

la LGCA i modifica lapartat 3 de larticle 19 de la LGCA mateixa, relativa al temps
dels resums esportius que sincloguin en els espais informatius de carcter general
(que passa a ser duna durada inferior a tres minuts a una durada inferior a 90
segons). A ms, afegeix lobligaci de garantir laparici permanent del logotip o
marca comercial de lentitat organitzadora i del patrocinador principal de la
competici.
El Govern espanyol va justificar laprovaci amb carcter durgncia del Reial
decret llei 5/2015, ats lestat dels contractes subscrits individualment pels clubs i
entitats participants. La majoria daquests contractes finalitzaven la temporada
2015-2016, per altres contractes havien finalitzat la vigncia en la temporada
anterior i els clubs estaven en procs de negociaci per a nous acords. A ms, els
drets dexplotaci en els mercats internacionals noms tenien vigncia fins a la
temporada 2014-2015 i, per tant, en el moment de laprovaci de la norma es
plantejava una situaci molt desigual.
En el marc de la nova regulaci, la LFP i el grup Telefnica van signar el 10
de juliol de 2015 un acord que suposava lavanament en una temporada del nou
model de venda centralitzada, pel qual loperadora comercialitzaria en exclusiva els
drets dexplotaci audiovisual de les competicions de primera i segona divisi i tota
loferta de pagament dels partits de la Copa del Rei per a la temporada 20152016.
26
Pel que fa als mateixos drets corresponents a les properes tres temporades
(2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019), el 5 doctubre de 2015 la LFP va
presentar a la CNMC la sollicitud de linforme previ obligatori, relatiu a les bases
per subhastar els drets. En linforme de 4 de novembre de 2015 de la CNMC46
shi qestionaven diversos aspectes de les bases, entre els quals destaquen:
Lobligaci de reservar a lemissi en obert totes les semifinals de la Copa

del Rei.
La necessitat de concretar el procediment de fixaci dels horaris dels partits.
Lobertura de la contractaci per emetre en obert un partit per jornada del

FC Barcelona o del Real Madrid als prestadors de televisi.
La modificaci del procediment de recepci dofertes.
La inclusi en la licitaci dels drets audiovisuals reservats a la Lliga que no

es comercialitzin inicialment, relacionats amb els resums no exclusius en
televisi en obert.
Per un altre costat, la subhasta constava de 10 lots:
Lot 1: un partit de la Primera Divisi en exclusiva en segona selecci, en

obert.
Lot 2: un partit en directe de la Copa del Rei de cada ronda de cada

eliminatria en obert (excepte la final) en segona selecci i les semifinals en
primera selecci, en exclusiva.
Lot 3: resums en obert.
Lot 4: sis partits de la Segona Divisi en exclusiva en obert en segona

selecci.
Lot 5: un partit de la Primera Divisi en exclusiva en primera selecci. Un

partit de la Segona Divisi en exclusiva en primera selecci. Els sis partits
de la fase dascens a la Primera Divisi.
Lot 6: Canal Lliga TV o el seu contingut equivalent (vuit partits de la

Primera Divisi de pagament en exclusiva en tercera selecci i tots els
46
<http://cnmc.es/Portals/0/Ficheros/notasdeprensa/2015/COMPETENCIA/151104_INF_DC_0002
_15_Informe%20LNF.pdf>. [Consulta: abril 2016].
27
partits de la Copa del Rei de pagament en exclusiva excepte els partits del
Lot 2 en directe i amb exclusi de les semifinals i la final).
Lot 7: Canal Lliga TV 2 o el seu contingut equivalent (deu partits de la

Segona Divisi de pagament en exclusiva en segona selecci).
Lot 8: Canal Lliga TV 3 o el seu contingut equivalent (partits de la Primera

Divisi, de la Segona Divisi i de la Copa del Rei per a establiments pblics
clients no residencials en exclusiva per a plataformes de pagament).
Lot 9: 9 partits sota demanda en exclusiva.
Lot 10: clips o miniresums de noranta segons de cada partit.

El lot 3 va ser adjudicat a RTVE, el lot 5, a Telefnica i el lot 6, a
Mediapro.47 La resta de lots no es van adjudicar perqu les ofertes no van assolir el
preu de reserva i estan pendents.
Com a conseqncia, la resta de mitjans noms podran emetre resums de 90
segons, dacord amb la nova redacci de lapartat 3 de larticle 19 de la LGCA. Aix
les coses, el 9 de setembre de 2015 Mediaset va denunciar la LFP davant la
CNMC per considerar vulnerat el seu dret a la informaci, atesa la limitaci del seu
accs als estadis. La Sala de Supervisi Reguladora va aprovar lAcord de 17 de
setembre, en el qual instava la LFP, com a mesura cautelar, a garantir laccs de
Mediaset a la zona autoritzada, els espais en els quals se celebri lesdeveniment,
de conformitat amb el que estableix lapartat 3 de larticle 19 de la LGCA. La
vigncia daquesta mesura sestablia des del moment en qu es notifiqus lAcord
fins que sadopts la resoluci que poss fi al procediment.
Malgrat lestabliment daquest nou model de comercialitzaci de drets per a
les properes temporades, durant lany 2015 shan produt algunes resolucions per
part dels tribunals, derivades de lanterior situaci de judicialitzaci del mercat,
entre les quals destaquen les segents:
Sentncia de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem

(TS),48 relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de
contracte dexplotaci de drets de futbol.
47
Mediapro tamb s titular dels drets demissi de la Lliga de Campions per a les temporades
2015-2016, 2016-2017 i 2017-2018.
28
Sentncia de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa

del TS,49 en relaci amb la compra per part de RTVE dels drets televisius
sobre lemissi de la Champions League fins a la temporada 2014-2015.
Sentncia de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa

Administrativa del TS,50 en relaci amb els contractes dadquisici de drets
subscrits entre Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisi de
Catalunya.
2.3.2 Publicitat
Espanya: cmput de la publicitat de carcter benfic
En matria de publicitat s de destacar lAcord de 9 de juliol de 201551 aprovat
per la Sala de Supervisi Reguladora de la CNMC, pel qual es defineixen els criteris
que cal aplicar en els procediments dexempci de cmput publicitari. En la
regulaci de lemissi de missatges publicitaris, lapartat 1 de larticle 14 de la
LGCA estableix diversos lmits quantitatius i com se nha de fer el cmput. Per la
seva banda, la disposici addicional setena de la LGCA mateixa determina que no
tenen la consideraci de publicitat els anuncis de servei pblic o de carcter
benfic, difosos gratutament i faculta lautoritat audiovisual corresponent, en
aquest cas la CNMC, a resoldre quins missatges publicitaris tenen la consideraci
danuncis de servei pblic o de carcter benfic. Aquests anuncis estan exempts
del cmput a qu es refereix lapartat 1 de larticle 14 de la LGCA.
Aix, laprovaci de lAcord respon a diverses consultes rebudes per
lorganisme regulador i sadrea a esclarir els conceptes anuncis de servei pblic i
anuncis de carcter benfic. Concretament, si els formats de missatges de la
Fundaci Atresmedia i de responsabilitat social corporativa daquest grup meditic
poden ser exclosos del cmput publicitari o shan de considerar autopromocions.
48
<http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference
=7288272&links=&optimize=20150213&publicinterface=true>. [Consulta: abril 2016].
49
50
51
<https://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/2015/1507_Julio/15
0709_Acu_EC-DTSA-041-15-CRITERIOS%20EXENCI%C3%93N%20C%C3%93MPUTO.pdf>.
29
Aix, la CNMC estableix les diferents categories de criteris que lautoritat mateixa
aplicar en aquesta qualificaci:
De carcter procedimental: la sollicitud dels interessats sha de fer amb

carcter previ a lemissi de lanunci i la CNMC ha de resoldre
expressament.
De carcter formal: lemissi de lanunci sha de fer de forma gratuta i,

malgrat haver rebut la qualificaci danunci de servei pblic o de
carcter benfic, ha de complir les mateixes condicions demissi de les
comunicacions comercials pel que fa al nombre dinterrupcions i el
principi de separaci.
De carcter material: la condici de servei pblic o benfic es refereix a

la finalitat de lanunci, no a lorganitzaci anunciant, la qual ha de
complir raons dinters general que afectin un b pblic que requereixi
especial protecci o promoci o promoure la solidaritat amb determinats
collectius vulnerables. A ms, aquests anuncis no poden incloure
elements
de
naturalesa
comercial,
per
la
CNMC
analitzar
individualment les allusions en pantalla al suport econmic prestat per

empreses privades a les accions de servei pblic o dinters social
promogudes pels prestadors de televisi.
La CNMC analitza particularment els missatges de responsabilitat social
corporativa, dacord amb la sollicitud plantejada per Atresmedia, i considera que
aquests missatges formen part de lactivitat dautopromoci de la cadena i
computen com a tals, sempre que no tinguin elements de naturalesa comercial, ja
que en aquest supsit computarien com a espais publicitaris.
LAcord tamb alludeix a lAdministraci general de lEstat i resta dentitats
integrants del sector pblic estatal, que es regeixen pel rgim que estableix la Llei
29/2005, de 29 de desembre, de publicitat i comunicaci institucional, per
tamb poden ser exclosos del cmput publicitari, sempre que la CNMC verifiqui les
condicions exposades.

30
Espanya: foment de la coregulaci

Destaquem lAcord del mes de juliol de 201552 signat per la CNMC i lAssociaci
per a lAutoregulaci de la Comunicaci Comercial (Autocontrol), en el marc de la
disposici addicional setena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creaci de la
CNMC, i que sanomena Foment de la coregulaci publicitria.
En aquest document, ambdues autoritats estableixen mecanismes per
afavorir la coregulaci, mitjanant la posada en coneixement a la CNMC de les
actuacions dutes a terme per Autocontrol en la seva tasca reguladora. Tamb
sacorda lassumpci dels criteris orientadors per a la classificaci horria
adequada dels continguts televisius, establerts al Codi dAutoregulaci de
Continguts Televisius i Infncia per a la seva aplicaci publicitria, aix com la
possibilitat de consultar-se mtuament sobre diversos aspectes i sollicitar
cooperaci i suport tcnic. Tamb es crea una comissi formada per tres
representants de la CNMC (un dels quals actuar com a president) i tres
dAutocontrol (un dells, com a secretari), que sencarregar, entre altres aspectes,
de la posada en marxa i el seguiment constant del desenvolupament i laplicaci de
lAcord, a ms de resoldre possibles conflictes.
2.3.3 Pluralisme
La preservaci del pluralisme informatiu sempre ha constitut una de les peces
claus en la regulaci del sector de la comunicaci audiovisual. Tal com ha
manifestat tradicionalment el Committee on the Mass Media del Consell dEuropa,
el concepte de pluralisme es pot definir des de dos plantejaments essencials:
lexistncia duna diversitat de mitjans de comunicaci (pluralisme extern) i tamb
dels continguts dins dun determinat mitj de comunicaci (pluralisme intern).
Aquesta concepci de pluralisme coincideix tamb amb els dos plantejaments
principals adoptats pels sistemes normatius actualment vigents a Europa.
Aix, la normativa electoral recull la garantia del pluralisme intern, amb
lobjectiu que la ciutadania es pugui formar una opini fonamentada de les diverses
opcions de vot que concorrin en lelecci corresponent. Larticle 66 de la Llei
52
<http://www.autocontrol.es/pdfs/NP_Acuerdo_CNMC-AUTOCONTROL_06.07.2015.pdf>.
31
orgnica 5/1985, de 19 de juny, del rgim electoral general (LOREG), preveu que
els mitjans pblics respectin el pluralisme i la neutralitat informativa en la seva
programaci durant el perode electoral.
A banda destablir lobligaci de garantir el pluralisme, la normativa
electoral preveu per als mitjans pblics de comunicaci audiovisual lobligaci de
reserva despais gratuts per a les diferents formacions poltiques que concorrin a
les eleccions corresponents. Aquesta reserva shaur de fer dacord amb els barems
i el procediment que disposa la LOREG.
En aquest context, la Junta Electoral Central va aprovar la Instrucci
1/2015 de 15 dabril,53 que va modificar la Instrucci 4/2011 i la seva
interpretaci de larticle 66 de la LOREG, en la consideraci de grup poltic
significatiu. La Instrucci 1/2015 estableix que la cobertura informativa haur
dincloure aquelles candidatures poltiques que no es van presentar a les anteriors
eleccions equivalents o no hi van obtenir representaci, per que tinguin la
condici de grup poltic significatiu. Tindran la consideraci de grup poltic
significatiu aquelles formacions poltiques que, amb posterioritat a la celebraci de
les anteriors eleccions equivalents, hagin obtingut en processos electorals
posteriors un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vlids emesos en
lmbit territorial del mitj de difusi.
A banda, el criteri datribuci despais de difusi gratuta en els mitjans
pblics ha estat qestionada des de fa anys per diverses agrupacions professionals
del sector. Per aquest motiu, abans de linici de la campanya de les eleccions
municipals del 24 de maig de 2015, el Collegi de Periodistes de Catalunya va
plantejar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, en qu
denunciava els anomenats blocs electorals (lobligaci dels mitjans pblics de
relegar els criteris periodstics mentre dura la campanya, en favor de minuts a cada
partit segons la seva representaci parlamentria). El Tribunal va emetre el mes de
juliol de 2015 una resoluci de no-admissi.
Igualment, amb motiu de la convocatria deleccions al Parlament de
Catalunya el setembre de 2015, el Collegi de Periodistes de Catalunya va
53
<http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/doctrina/instrucciones?packedargs=esinstruccion=tru
e&idacuerdoinstruccion=34321&sPag=1&template=Doctrina%252FJEC_Detalle&total=79>.
32
presentar una queixa davant el sndic de greuges, per posar de manifest la

disconformitat i la preocupaci del collectiu dels professionals de la informaci en
relaci amb la regulaci dels blocs electorals. Mitjanant la Resoluci de lactuaci
dofici 150/2015,54 el sndic de greuges de Catalunya:
Recomana al Govern de la Generalitat que dugui a terme les actuacions

necessries per incentivar els partits poltics i les coalicions electorals a
facilitar la superaci del sistema de blocs electorals en els mitjans de
comunicaci pblics.
Convida totes les candidatures proclamades per a les eleccions al Parlament

de Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, a dur a terme
totes les actuacions que considerin necessries per arribar a un acord que
permeti superar el sistema de blocs electorals en els mitjans de
comunicaci de titularitat pblica.
Suggereix a la CCMA i als altres mitjans de comunicaci catalans de

titularitat pblica que, en lelaboraci del seu pla de cobertura informativa
sobre la campanya electoral relativa a les eleccions al Parlament de
Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, i en les
subsegents, els seus rgans de direcci apliquin frmules de ponderaci
ms flexibles en relaci amb la presncia de cada fora en els seus espais
informatius.
2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulaci dels continguts

Catalunya: sistema de comunicaci dAran
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del rgim
especial dAran,55 amb la qual es vol completar el desenvolupament del mandat de
lEstatut dautonomia de Catalunya per al reconeixement de la realitat nacional
occitana dAran. Aix va suposar un canvi fonamental respecte de la situaci
precedent amb relaci a loficialitat de la llengua prpia de la comunitat aranesa.
54
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3928/R_110_2015_catal%C3%A0_rev.pdf>. [Consulta:
abril 2016].
55
<http://www.conselharan.org/wp-content/uploads/2015/08/Llei-1_2015-Regim-EspeciaudAran2.pdf>. [Consulta: abril 2016].
33
La Llei 1/2015 estableix que larans s la llengua ds normal dels mitjans de

comunicaci pblics en tots els formats, especialment dels dependents de la
CCMA, i atribueix al Consell General dAran lexercici de les funcions segents
(article 69):
Promoci i gesti de serveis de les tecnologies de la informaci i el

coneixement
Promoci per a lestabliment de les infraestructures de comunicaci

necessries per a laccs ple de la poblaci als serveis de les tecnologies de
la informaci i el coneixement
Promoci dun conjunt mnim de serveis daccs universal
Participaci en la gesti del registre dinstalladors dinfraestructures

comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de mltiplexs al
territori dAran.
Aix mateix, pel que fa als mitjans de comunicaci, dacord amb larticle 78,
la Generalitat de Catalunya ha de garantir la participaci del Consell General

dAran en la gesti del servei pblic de comunicaci audiovisual que afecti lmbit
dAran. Tamb el mateix article atorga al Consell General dAran la facultat per
crear un sistema propi de comunicaci social i audiovisual amb els recursos
necessaris per mantenir una premsa escrita i una rdio i una televisi pbliques
amb els continguts en la varietat aranesa de loccit.
Catalunya: sexisme i mitjans de comunicaci social
Tamb cal destacar laprovaci per part del Parlament de Catalunya de la Llei
17/2015, de 21 de juliol, digualtat efectiva de dones i homes.56 Es tracta duna
Llei daplicaci transversal que estableix mesures de diversos tipus i naturalesa,
entre les quals, aquells aspectes que afecten els mitjans de comunicaci i les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Aix, lapartat 1 de larticle 25 estableix que els mitjans de comunicaci han
de garantir la difusi de continguts no sexistes, eliminar els estereotips sexistes,
garantir la participaci de les dones i una presncia paritria entre els dos sexes,
56

34
mostrar les diverses realitats i expectatives de les dones, per garantir-ne la

visibilitat i les aportacions al progrs social. Aix mateix, han devitar ls sexista o
androcntric del llenguatge i promoure el desenvolupament i la formaci dun
esperit crtic amb relaci als continguts i biaixos sexistes. Igualment, encomana al
CAC (apartat 2 de larticle 25) lelaboraci destudis peridics sobre el compliment
de la perspectiva de gnere en la informaci dels mitjans de comunicaci, i tamb
de limpacte de gnere en els continguts i les programacions.
Per tal de garantir la representaci paritria de dones i homes i la seva
visibilitzaci, lapartat 3 de larticle 25 preveu que el contracte programa de la
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) nincorpori els mecanismes
necessaris. Igualment, prohibeix continguts publicitaris que atemptin contra la
dignitat humana en funci del sexe i els equipara a publicitat illcita (apartat 4 de
larticle 25). Tamb preveu ladopci de codis de conducta per part dels mitjans de
comunicaci social (apartat 5 de larticle 25) i lobligaci dels mitjans privats de
complir aquests preceptes. Els articles 26 i 27 estableixen diverses mesures per tal
de promoure accions per facilitar la implantaci de les noves tecnologies a partir de
criteris digualtat i laccs de les dones a les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Espanya: qualificaci de continguts televisius per edats
Daltra banda, s rellevant la Resoluci de 9 de juliol de 2015,57 aprovada per la
Sala de Supervisi Reguladora de la CNMC. Aquesta norma fixa els criteris de
qualificaci per edats dels continguts audiovisuals que seran aplicats per la
Comissi per tal de valorar si els continguts televisius sadeqen a les
qualificacions atorgades pels prestadors.
Fins a la data de la Resoluci de la CNMC, diversos prestadors de televisi
(RTVE, Antena 3, Telecinco i Sogecable) aplicaven els criteris que es van incloure
com a annex al Codi dautoregulaci sobre continguts televisius i infncia signat
57
<http://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/2015/1507_Julio/15
0709_Res_CRITERIOS-DTSA-001-15CRITERIOS%20DE%20CALIFICACI%C3%93N%20DE%20CONTENIDOS.pdf>. [Consulta: abril
2016].
35
lany 2004.58 Ms tard, shi van adherir la Federacin de organismos de radio y

televisin autonmicos (FORTA), Net TV, Unedisa, i laSexta. La Resoluci de 9 de
juliol estableix set categories dedat:
Especialment recomanat per a la infncia.
Apte per a tots els pblics.
No recomanat per a menors de 7 anys.
Continguts X.
A ms, la CNMC ha establert set tipus de continguts potencialment
perjudicials, que sn: violncia, sexe, por o angoixa, drogues i altres substncies
txiques, discriminaci, conductes imitables i llenguatge (escrit, verbal o gestual).
La classificaci dels continguts per edats dacord amb els criteris aprovats
afecta tant els operadors de televisi en obert i de pagament com els daltres
serveis de comunicaci audiovisual no lineals, ja sigui televisi en lnia, pgines
web o aplicacions mbils, entre daltres (per tant, tots els prestadors de serveis de
comunicaci audiovisual).
Espanya: protecci de menors i noves tecnologies
La importncia creixent dels continguts en lentorn digital i la seva difusi
mitjanant les noves tecnologies posa de manifest la necessitat de vetllar per la
protecci de determinats collectius vulnerables com ara els menors i dincidir
en la seva alfabetitzaci digital. Aquest aspecte ha estat tractat especficament en
la modificaci de la legislaci espanyola de protecci a la infncia i ladolescncia
escomesa per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificaci del sistema de
protecci a la infncia i a ladolescncia.59 La finalitat de la reforma legislativa s
adaptar-la als canvis socials importants que shan produt, amb incidncia en la
58
Aquests criteris es van modificar per Acord del Comit dAutoregulaci lany 2011 i han estat
novament objecte de revisi el 15 de juny de 2015.
59
2016].
36
situaci dels menors per tal de millorar leficcia de les eines de protecci jurdica
dels menors.
En el nou entorn de convergncia digital, el legislador ha considerat
imprescindible dotar els menors de mecanismes suficients que els permetin
desenvolupar el seu pensament crtic i prendre part activa en una societat
participativa i en una realitat que no es pot entendre al marge de les noves
tecnologies i de la comunicaci. Aix, larticle 1 de la Llei 26/2015 modifica la Llei
orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor, de modificaci
parcial del Codi civil i de la Llei denjudiciament civil, concretament, els apartats 1
i 3 de larticle 5. Shi consagra el dret dels menors a buscar, rebre i utilitzar la
informaci adequada al seu desenvolupament amb especial atenci a
lalfabetitzaci digital i meditica, de manera adaptada a cada etapa evolutiva, que
permeti als menors actuar en lnia amb seguretat i responsabilitat. Tamb tracta
didentificar situacions de risc derivades de la utilitzaci de les noves tecnologies
de la informaci i la comunicaci, aix com conixer i utilitzar les eines i
estratgies per afrontar aquests riscos i protegir-sen (apartat 1 de larticle 5). Per
aquest motiu, sencomana a les administracions pbliques lobligaci dincentivar i
difondre material informatiu que compleixi aquests criteris, tot facilitant laccs
dels menors als serveis culturals.
La nova redacci de lapartat 3 de larticle 5 de la Llei orgnica 1/1996
relaciona a continuaci un seguit de mesures a adoptar per part de les
administracions pbliques per assolir aquestes fites:
Promoci, per part dels mitjans de comunicaci, de valors digualtat,

solidaritat, diversitat i respecte, tot evitant imatges o missatges que
reflecteixin tractaments sexistes o discriminatoris;
Foment, per part de les autoritats i els organismes competents, de

lautoregulaci mitjanant ladopci de codis de conducta que incloguin
previsions de limitaci daccs a imatges i continguts digitals lesius per als
menors.
Garantia, per part dels poders pblics, de laccs als serveis i materials
esmentats
(incloent-hi
els
de
carcter
digital)

37
de
les
persones
discapacitades, tot fomentant ls de bones prctiques per tal devitar

qualsevol discriminaci.
3. Serveis de comunicacions electrniques
3.1 Impost sobre serveis electrnics en la provisi de continguts
El Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual
saprova el Reglament de limpost sobre la provisi de continguts per part de
prestadors de serveis de comunicacions electrniques.60 Tamb va aprovar, com a
continuaci de lanterior, el Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a qu es
destina limpost sobre la provisi de continguts per part de prestadors de serveis
de comunicacions electrniques.61
El Decret 83/2015 desplega la Llei 15/2014, de 4 de desembre, de
limpost sobre la provisi de continguts per part de prestadors de serveis de
comunicacions electrniques i de foment del sector audiovisual i la difusi cultural
digital. La missi de la llei s crear un impost de carcter finalista sobre la
disponibilitat del servei daccs a continguts existents en xarxes de comunicacions
electrniques, per mitj de la seva contractaci amb empreses prestadores
daquest servei. La finalitat daquest impost s dotar dos fons econmics:
Fons per al foment de la indstria cinematogrfica i audiovisual de

Catalunya, establert per la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema.
Fons per al foment de la difusi cultural digital, creat mitjanant la Llei

15/2014 i el Reglament 83/2015.
Per la seva banda, el Decret 121/2015, aprovat dies desprs de lanterior,
desenvolupa i concreta encara ms aspectes relatius als fons esmentats. Aix, els
primers fons (per al foment de la indstria audiovisual) estan orientats al foment de
la producci dobres cinematogrfiques i audiovisuals, al foment de la distribuci
independent, al foment de lexhibici, al foment de la difusi i la promoci de les
obres i la cultura cinematogrfiques, i al foment de la competitivitat empresarial. Al
seu torn, el segon fons (foment de la difusi cultural) sha de destinar a projectes o
60
61

38
actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al

pblic per mitj de poltiques de digitalitzaci.
Cal dir, per, que la Llei 15/2014 (i, indirectament, els dos decrets
esmentats que la despleguen) va ser objecte de recurs per part del Govern espanyol
i de suspensi cautelar per part del Tribunal Constitucional, que finalment la va
aixecar. En concret, el 28 de juliol de 2015 la presidncia del Govern de lEstat va
promoure un recurs dinconstitucionalitat contra el captol I (articles 1 a 13) de la
Llei 15/2014. El captol I de la llei regula els diferents elements de limpost:
naturalesa i objectiu, mbit territorial daplicaci, fet imposable, supsits de
subjecci
dexempci, subjectes passius, perode impositiu, meritaci, quota
tributria i autoliquidaci. Tamb determina que lAgncia Tributria de Catalunya

sencarrega de la gesti, la recaptaci, la comprovaci i la inspecci de limpost.
Finalment, regula les infraccions, les sancions, els recursos i les reclamacions.
En virtut de la provisi de 10 de setembre de 2015, el Tribunal
Constitucional (TC) va admetre el recurs i, per tant, va declarar la suspensi de la
vigncia i laplicaci dels preceptes impugnats. Amb posterioritat, el TC va aixecar
la suspensi decretada, mitjanant la interlocutria de 18 de novembre de 2015.
3.2 Mercat nic digital
Estratgia per al mercat nic digital (Digital Single Market Strategy)
La Comissi Europea va aprovar la Comunicaci de la Comissi Europea per al
Parlament Europeu, el Consell, el Comit Econmic i Social i el Comit de les
Regions de 6 de maig de 2016, relativa a una Estratgia per al Mercat nic
Digital.62 Aquesta iniciativa es basa en tres pilars fonamentals:
Millorar laccs dels consumidors i les empreses als bns i serveis digitals.
Crear les condicions adequades i garantir la igualtat de condicions per

afavorir el creixement de les xarxes i els serveis digitals.
Maximitzar el potencial del creixement de leconomia digital europea.
62
<http://europa.eu/rapid/attachment/IP-15-4919/en/DSM_communication.pdf>. [Consulta: abril

2016].
39
Per tal dassolir els reptes que plantegen aquests tres grans objectius, la Comissi
va aprovar realitzar abans de finals de lany 2016 les 16 accions segents:
Fixar
les
normes
per
facilitar
el
comer
electrnic
transfronterer
(harmonitzaci en matria de contractes i protecci dels consumidors).
Millorar lagilitat en laplicaci de les normes de protecci dels consumidors

(revisi del Reglament sobre la cooperaci en matria de protecci dels
consumidors).
Millorar en matria de paqueteria per tal de fer-la menys costosa.
Eliminar prctiques discriminatries per motius comercials (bloqueig

geogrfic injustificat).
Identificar problemes de competncia en el sector del comer electrnic.
Modernitzar i unificar, a escala europea, la legislaci sobre drets dautor,

amb la finalitat de millorar laccs dels ciutadans als continguts culturals
digitals i oferir noves oportunitats als creadors i a la indstria de continguts.
Revisar la Directiva sobre la transmissi per satllit i cable.
Reduir la crrega administrativa derivada de laplicaci dels rgims de lIVA.
Revisar la normativa europea sobre telecomunicacions per aconseguir una

gesti ms efica de lespectre i incentivar la inversi en banda ampla.
Revisar el marc de comunicaci audiovisual (promoci dobres audiovisuals

europees i adaptaci de la Directiva de Serveis de Comunicaci Audiovisual
als nous models de distribuci de continguts).
Analitzar la presncia en el mercat de les plataformes digitals (xarxes

socials, motors de cerca, etc.) i adoptar, si escau, mesures per combatre els
continguts illcits a internet.
Reforar la seguretat dels serveis digitals, especialment en relaci amb la

protecci de dades personals i la privadesa.
Cercar solucions per a la seguretat de la xarxa en lnia.
Promoure la lliure circulaci de dades a la Uni Europea.
Definir prioritats de normes i interoperabilitat en mbits fonamentals per al

mercat nic digital (sanitat en lnia, planificaci del transport, etc.).

40
Suport duna societat digital integradora on tots els ciutadans disposin dels
mitjans per treure profit de les oportunitats que ofereixen les noves
tecnologies.
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality)

Daltra banda, cal fer referncia a laprovaci del Reglament 2015/2120 del
Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015 del Parlament Europeu i del
Consell,63 que estableix les mesures sobre laccs a una internet oberta. Aix
mateix, aquest Reglament tamb modifica normes anteriors: la Directiva
2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa al servei universal i els
drets dels usuaris en relaci amb les xarxes i els serveis de comunicacions
electrniques, i el Reglament (UE) 531/2012 del Parlament Europeu i del Consell,
relatiu a la itinerncia a les xarxes pbliques de comunicacions mbils a la Uni.
Lobjectiu del Reglament s garantir el tracte equitatiu i no-discriminatori
del trnsit de dades en la prestaci de serveis daccs a internet i protegir els drets
dels usuaris finals, alhora que es vol assegurar el funcionament dinternet com a
motor dinnovaci. s la denominada neutralitat a la xarxa (Net Neutrality),
principi que consisteix a no discriminar el trnsit de dades a internet per ra de la
seva naturalesa, origen o destinatari.
Aix, el Reglament imposa la neutralitat als provedors de serveis daccs a
internet. Consisteix en lobligaci general de tractar tot el trnsit de manera
equitativa quan prestin serveis daccs a internet sense discriminaci, restricci o
interferncia, i amb independncia de lemissor i el receptor, el contingut al qual
saccedeix o es distribueix, les aplicacions o serveis utilitzats o prestats o
lequipament terminal utilitzat (apartat 3 de larticle 3).
Com a excepci a aquest principi, el mateix article permet als provedors
laplicaci de mesures raonables dexcepci en la gesti neutra del trnsit. En
qualsevol cas, el Reglament estableix que aquesta excepci a la neutralitat es
considera raonable noms si s transparent, no-discriminatria, proporcionada i si
no es basa en consideracions comercials, sin en requisits objectius relacionats
amb la qualitat tcnica. A ms, laplicaci daquesta mesura excepcional no permet
63
<https://www.boe.es/doue/2015/310/L00001-00018.pdf>. [Consulta: abril 2016].

41
supervisar el contingut especfic i noms es mant el temps estrictament necessari.

Les mesures de gesti de trnsit, per motius comercials o altres que no siguin
estrictament tcnics, no podran bloquejar, alentir, alterar, restringir, interferir,
degradar ni discriminar entre continguts, aplicacions o serveis concrets o categories
especfiques, llevat que sigui necessari per raons tcniques i noms pel temps
imprescindible.
Aquestes mesures es podran adoptar per tal de complir els actes legislatius
de la Uni (resolucions judicials i dautoritats reguladores en relaci amb el
bloqueig de continguts, aplicacions o serveis illcits), que tinguin lobjectiu de
preservar la integritat i la seguretat de la xarxa, els serveis prestats i els equips
terminals dels usuaris finals. Com per exemple, evitar la propagaci de programes
maliciosos o malware, una congesti imminent de la xarxa o b mitigar els efectes
de congestions excepcionals o temporals de xarxa (colls dampolla).
El nou Reglament tamb modifica disposicions relatives al roaming, recrrec
en el preu al detall nacional als clients itinerants en qualsevol Estat membre per
trucades, missatges SMS o serveis de dades, i recrrec per utilitzar lequip terminal
o servei a lestranger. A partir del 15 de juny de 2017, els provedors no podran
aplicar aquest tipus de recrrecs.
3.3 Propietat intellectual a internet
La Uni Europea va iniciar lany 2015 un procs per tal davaluar laplicaci de la
Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de
2001, relativa a lharmonitzaci de determinats aspectes dels drets dautor i drets
afins als drets dautor en la societat de la informaci (Directiva de drets dautor o
Infosoc).
Lobjectiu era determinar si sha complert lobjectiu daquesta Directiva, s a
dir, lharmonitzaci de les normatives de drets dautor dels Estats membres i la
seva adaptaci a les noves realitats de digitalitzaci. La finalitat ltima daquest
procs hauria de ser escometre una reforma en profunditat del dret de protecci
dels drets dautor. La primera fase daquest procs va ser la redacci dun informe
per part leurodiputada Julia Reda, aprovat pel Parlament Europeu amb la

42
Resoluci de 9 de juliol de 2015.64 Els aspectes ms importants considerats per la

Resoluci de 9 de juliol sn els segents:
En relaci amb els drets exclusius, es reconeix la necessitat de dotar els

autors i intrprets de la protecci jurdica per la seva tasca creativa i
artstica, per tamb es recomana reduir les limitacions daccs a les
obres produdes en el sector pblic (reutilitzaci dinformaci del sector
pblic) i eximir-les de la protecci dels drets dautor. Tamb sinsta a
harmonitzar la durada de la protecci dacord amb les normes
internacionals actuals establertes en el Conveni de Berna. I planteja la
possibilitat dimplantar un ttol nic europeu dels drets dautor, sobre la
base de lapartat 1 de larticle 118 del TFUE.
En relaci amb les excepcions i limitacions dels drets dautor, es posa en

relleu la necessitat de garantir lequilibri just entre les diferents
categories de titulars de drets i usuaris de prestacions protegides, aix
com entre les diferents categories de titulars de drets, i se sollicita la
flexibilitzaci per a la interpretaci daquests lmits i excepcions en
aquells casos que no contradiguin lexplotaci normal duna obra i no
perjudiquin excessivament els interessos legtims dels autors. Tamb es
considera la importncia de vetllar pel principi de neutralitat tecnolgica
i es ressalta la importncia de la capacitat defectuar lliurement
connexions entre diferents recursos com un dels aspectes essencials
dinternet.
A ms, cal esmentar lentrada en vigor, l1 de gener de 2015, de la Llei

21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refs de la Llei de
propietat intellectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 dabril, i
la Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil.65
Daltra banda, en el marc de les 16 actuacions principals que constitueixen
lestratgia per a un Mercat nic Digital per a Europa, la Comissi va obrir la
consulta per revisar la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre
64
<http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P8-TA-20150273+0+DOC+XML+V0//ES>. [Consulta: abril 2016].

65
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-11404>. [Consulta: abril 2016].
43
coordinaci de determinades disposicions relatives als drets dautor i drets afins

als drets dautor en lmbit de la radiodifusi via satllit i de la distribuci per
cable.66 La Comissi es va referir a la necessitat dampliar lmbit daplicaci
daquesta Directiva a les transmissions de rdio i televisi a travs dinternet, a
ms de garantir un millor accs als serveis transfronterers de radiodifusi.
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electrniques
Gesti de dades i privadesa
Un dels aspectes que caracteritza lentorn digital actual s la generaci dun gran
volum de dades (big data). A tall dexemple, cal destacar la importncia de les
dades generades per les administracions pbliques en el desenvolupament de la
seva activitat ordinria, considerades un gran actiu per a la societat en aspectes
com ara la transparncia, la participaci, la innovaci, el creixement econmic o
els beneficis socials. La gesti daquestes dades pot reportar clars beneficis per a la
societat, els individus i les organitzacions que sen deriven, per sempre que es
garanteixi suficientment els drets de totes les persones a la protecci de les seves
dades personals i la intimitat.
Una situaci en la qual aquests principis es poden posar en risc s en les
transferncies
internacionals.
Als
efectes
del
dret
europeu,
sentn
per
transferncia internacional aquella en la qual es cedeixen dades de carcter

personal a una entitat pbica o privada que estigui ubicada fora del territori de
lEspai Econmic Europeu (EEE). Aix suposa que les dades transferides surten de
lmbit daplicaci de les normes de protecci europees.
Per tal de garantir aquesta protecci, la Uni Europea compta amb la
Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 24 doctubre de 1995, relativa
a la protecci de les persones fsiques respecte al tractament de dades personals
i a la lliure circulaci daquestes dades (Directiva de protecci de dades). Lapartat
1 de larticle 25 de la Directiva prohibeix les transferncies internacionals de
dades, llevat que el pas destinatari garanteixi un nivell de protecci adequat. En el
mateix sentit, larticle 33 de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de
66
<https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/consultation-review-eu-satellite-and-cabledirective>. [Consulta: abril 2016].

44
protecci de dades de carcter personal, estableix que, a ms, la transferncia lha

dautoritzar lAgncia de Protecci de Dades.
Aix, hi ha diversos pasos que la Comissi ha declarat que tenen sistemes
de protecci adequats i, per tant, sn segurs pel que fa a la protecci de les dades
personals. Entre aquests pasos trobem els Estats Units, declarats segurs
mitjanant la Decisi 2000/520/CE, de 26 de juliol, de la Comissi. Aix no
obstant, la Gran Sala del TJUE va anullar aquesta Decisi, mitjanant la
Sentncia de 6 doctubre de 2015.67 Aquest fet va marcar un punt dinflexi
respecte de la forma en qu es realitzaven les transferncies internacionals de
dades als EUA i suposa una reafirmaci de la importncia que t per a la Uni
Europea la protecci de les dades personals i daltres drets fonamentals implicats,
especialment el dret a la intimitat.
La sentncia deriva duna reclamaci interposada per un ciutad austrac
davant lautoritat reguladora irlandesa, per tal que prohibs la transferncia de les
seves dades personals als EUA. Allegava que aquest pas no en garantia
suficientment la privadesa. Lautoritat irlandesa era competent en la matria, ats
que els contractes dusuari de Facebook signats pels residents de qualsevol territori
de la UE ho fan amb la filial europea de Facebook Inc., domiciliada a Irlanda.
Rebutjada la petici per lautoritat nacional irlandesa, el reclamant va
interposar recurs davant un tribunal irlands. Lautoritat havia estimat que les
qestions referides al carcter adequat del nivell de protecci de dades als EUA
shavien de resoldre, tal com establia la Decisi 2000/520/CE, dacord amb els
criteris aprovats en la Decisi de Port Segur (Safe Harbour Decision) pel
Departament de Comer del pas destinatari. El TJUE va determinar que existeix el
nivell de protecci adequat a qu es refereix la Directiva de protecci de dades
quan el pas receptor de les dades garanteix una protecci equivalent a la prevista
per la normativa europea. En opini del Tribunal, la Safe Harbour Decision nordamericana no oferia aquesta equivalncia per diversos motius:
67
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d0f130d56716e8fd6fe847
7fa7fad29ba4ca86e6.e34KaxiLc3eQc40LaxqMbN4OchaTe0?text=&docid=169195&pageIndex=
0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=762068>. [Consulta: abril 2016].
45
Perqu les entitats que shi adhereixen se sotmeten a un procediment

dautocertificaci que no permet identificar i sancionar les eventuals
vulneracions de drets fonamentals.
Perqu les entitats pbliques no hi estan subjectes.
Perqu laplicaci dels principis de safe harbour est limitada per la

normativa interna mateixa dels EUA i no hi ha constncia que aquesta
normativa tingui regles estatals per limitar possibles invasions dels drets
fonamentals de les persones, les dades de les quals es transfereixen.
Perqu, dacord amb les regles de safe harbour, la seguretat nacional,

linters pblic o el compliment de la llei t prevalena sobre els drets
fonamentals a la intimitat i a la protecci de dades.
Per aquest motiu, el TJUE va determinar que la Decisi 2000/520 no havia
valorat correctament el nivell de protecci en aquell pas i, per tant, havia de ser
anullada. A ms, el TJUE tamb va declarar que noms el Tribunal mateix era
competent per anullar una Decisi de la Comissi, com aix feia en el resolutiu.
Desprs daquesta sentncia, s el Tribunal irlands que li va plantejar les
qestions prejudicials resoltes el que ha de decidir sobre el recurs.
Pel que fa a la protecci de les dades personals a internet, i ms
concretament a lanomenat dret a loblit a internet, cal destacar la Sentncia de
15 doctubre de 2015, de la Sala Civil del TS.68 Per primera vegada, aquest alt
Tribunal va reconixer el dret de dos demandants dinstar i aconseguir leliminaci
de diverses dades personals que apareixien en els cercadors dinternet sobre una
informaci que va publicar un conegut diari espanyol. La sentncia obligava el diari
a adoptar les mesures tecnolgiques necessries (consistents en la utilitzaci de
codis robots.txt o instruccions noindex) per evitar la indexaci de les dades
controvertides en els cercadors esmentats.
Tanmateix, el TS tamb matisava que, malgrat que els ciutadans tenen dret
que les seves dades no apareguin indexades en els cercadors, aix no implica que
hagin de ser eliminades de la notcia i de la cerca en les hemeroteques. Aquesta
68
46
protecci entra en conflicte amb el dret fonamental a la llibertat dexpressi. Un

altre aspecte a destacar de la sentncia s la ponderaci que realitza el Tribunal
entre el dret a lhonor i el de la llibertat dexpressi. En concret, parlem daquells
casos en qu la informaci afecta negativament la reputaci de la persona afectada
i, per tant, existeix el dret a una indemnitzaci per vulneraci daquest principi, en
cas que no es compleixin les mesures per fer efectiva la desindexaci sollicitada.
Drets dels internautes
A un altre nivell, cal destacar que limpacte dinternet en la societat actual planteja
moltes qestions relatives a la governana de la xarxa. Una de les iniciatives ms
rellevants en aquest sentit ha estat laprovaci, el 28 de juliol de 2015, per part de
la Cambra dels Diputats dItlia, de la Carta dels Drets a Internet.69 Es va elaborar
el document per presentar-lo al Frum de la Governana dInternet (IGF en les
seves segles en angls, Internet Governance Forum), organisme de lONU que es
va reunir el mes de novembre de 2015 al Brasil.
El document aprovat es basa en el reconeixement dels mateixos drets
reconeguts a la Declaraci Universal dels Drets Humans i a la Carta dels Drets
Fonamentals de la Uni Europea. Aix ho recull la Declaraci realitzada lany 2011
per lAssemblea General de lONU, conforme a la qual laccs a internet s un dret
hum altament protegit que exigeix a tots els pasos membres facilitar un servei
accessible a tots els ciutadans. La Carta dels Drets a Internet aprovada a Itlia
recull, entre daltres, el principi de neutralitat de la xarxa, el dret a la protecci de
les dades personals, la inviolabilitat dels sistemes i dispositius informtics i el
secret de les comunicacions, aix com el dret a la cancellaci de dades que no
tinguin rellevncia pblica (dret a loblit) sense que el fet dexercir-lo hagi de
suposar una limitaci a la llibertat dexpressi i informaci.
69
<http://www.camera.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/upload_file/upload_files/
000/000/187/dichiarazione_dei_diritti_internet_pubblicata.pdf>. [Consulta: abril 2016].
47
4. Enllaos principals
Apartat i document
2. Serveis de comunicaci audiovisual
2.1 Ordenaci audiovisual internacional
2.1.1 Revisi de la Directiva de serveis de comunicaci audiovisual (AVMS)
Revisi de la Directiva de serveis de comunicaci audiovisual (AVMS)
<https://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/public-consultation-directive201013eu-audiovisual-media-services-avmsd-media-framework-21st#ES>
2.1.2 Aplicaci de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a
internet
Sentncia de 21 doctubre de 20015 dictada per la Sala Segona del Tribunal
de Justcia de la Uni Europea (TJUE)
<http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=
&pageIndex=0&part=1&mode=lst&docid=170123&occ=first&dir=&cid=328
555>
2.1.3 Dividend digital
Resoluci COM4/6 (CMR-15). Revisi de la utilitzaci de lespectre de la banda
de freqncies 470-960 MHz a la Regi 1
<https://www.itu.int/dms_pub/itu-r/opb/act/R-ACT-WRC.11-2015-PDF-S.pdf>
(pgines 354 i segents).
2.2 La televisi digital terrestre a Catalunya i Espanya
2.2.1 Concurs per a ladjudicaci de sis canals de TDT dmbit estatal
Resolucin de 17 de abril de 2015, de la Secretara de Estado de
Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Informacin, por la que se publica
el Acuerdo del Consejo de Ministros de 17 de abril de 2015, por el que se
aprueba el pliego de bases del concurso pblico para la adjudicacin mediante
rgimen de concurrencia de seis licencias para la explotacin, en rgimen de
emisin en abierto, del servicio de comunicacin audiovisual televisiva
mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal y se convoca el
correspondiente concurso
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/04/18/pdfs/BOE-A-2015-4216.pdf>
Orden IET/677/2015, de 16 de abril, por la que se modifica la asignacin
inicial de la capacidad del mltiple digital de cobertura estatal RGE2 realizada
en favor de la Corporacin de Radio y Televisin Espaola
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-4237>

48
Resolucin de 26 de octubre de 2015, de la Secretara de Estado de

Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Informacin, por la que se publica
el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de octubre de 2015, por el que se
resuelve el concurso pblico para la adjudicacin mediante rgimen de
concurrencia de seis licencias para la explotacin, en rgimen de emisin en
abierto, del servicio de comunicacin audiovisual televisiva mediante ondas
hertzianas terrestres de cobertura estatal
2.2.2 Concentraci i adquisicions accionarials
Catalunya: Mediaset i Grupo God
Acord 73/2015, de 20 de maig, del Ple del Consell de lAudiovisual de
Catalunya, de modificaci de lestructura accionarial de la societat Emissions
Digitals de Catalunya, SA Unipersonal, com a conseqncia duna operaci
mercantil de transmissi daccions de la societat, dacord amb el que disposa el
ttol IV del captol II de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicaci
audiovisual de Catalunya (exp. 5-A-2015)
<https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>
Espanya: Telefnica i Prisa
CNMC. Resolucin (expte. C/0648/15 God / Mediaset / EDICA) Sala de
Competencia
<http://www.cnmc.es/desktopmodules/buscadorexpedientes/mostrarfichero.asp
x?dueno=1&codigoMetadato=623257>
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT
TDT local pblica a Catalunya: reassignaci despai radioelctric i altres
novetats
Acord GOV/46/2015, de 31 de mar, pel qual es dna compliment a la
Sentncia de la Secci Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, de data 10 de mar de 2010, que
declara la nullitat de lAcord del Govern de la Generalitat de 20 de setembre
de 2005
<http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6844/1416480.pdf>
Protocol General dels Serveis de la XAL
<https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2015&03/022015006498.pdf>
Conveni de collaboraci per impulsar la gesti conjunta per les quatre
diputacions catalanes del servei pblic de carcter econmic de foment i
promoci de la comunicaci local en tot el territori catal
<https://seuelectronica.diba.cat/serveis-de-laseu/actes/fitxers/plens/ple150226_acta.pdf>

49
TDT local privada a Catalunya: adjudicacions dalguns programes i altres

novetats
Acord GOV/45/2015, de 31 de mar, pel qual es ratifiquen les adjudicacions
corresponents als quatre programes del canal mltiple 48, amb referncia nm.
TL10B, de la demarcaci de Barcelona, i als quatre programes de canal
mltiple 39, amb referncia nm. TL07B, de la demarcaci de Sabadell, i
sadjudica la concessi del servei pblic de televisi digital local, en rgim de
gesti indirecta, del programa nm. 4 del canal mltiple 45, amb referncia
TL12B, de la demarcaci de Sabadell
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de lAudiovisual de
Catalunya. Expedient 5/O/2015. Extinci de les llicncies per a la prestaci del
servei de comunicaci audiovisual de la televisi digital terrestre dmbit local,
corresponents a les demarcacions de Cornell de Llobregat i de Tarragona, per
renncia del seu titular, la societat Tele Taxi Televisi Digital, SAU
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_147_2015.pdf>
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de lAudiovisual de
Catalunya. Resoluci de la sollicitud formulada per Onda Ramblas, SAU, de la
revisi de les llicncies per a la prestaci de serveis radiofnics en les
freqncies 89.9 MHz de Barcelona, 92.2 MHz dIgualada, 91.0 MHz de
Tarragona i 87.8 MHz de la Jonquera (exp. 4-0-2015).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_148_2015_cat.pdf>
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusi pblica
Llei 5/2015, de 2 dabril, de la Generalitat, del Servei Pblic de Radiotelevisi
Valenciana
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/04/08/pdf/2015_3125.pdf>
Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperaci del servei pblic de
radiodifusi i televisi dmbit autonmic, de titularitat de la Generalitat
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/12/31/pdf/2015_10477.pdf>
Llei 9/2015, de 26 de novembre, de modificaci de la Llei 15/2010, de 22 de
desembre, de lEns Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears
<http://www.caib.es/eboibfront/ca/2015/10410/573404/llei-9-2015-de-26de-novembre-de-modificacio-de-la>
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT
Sentencia del Tribunal General (Sala Quinta) de 26 de noviembre de 2015
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=172128&pageI
ndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=1085568>

50
Espanya: finanament dobres audiovisuals europees

Real Decreto 988/2015, de 30 de octubre, por el que se regula el rgimen
jurdico de la obligacin de financiacin anticipada de determinadas obras
audiovisuales europeas.
Espanya: registre estatal de prestadors
Real Decreto 847/2015, de 28 de septiembre, por el que se regula el Registro
Estatal de Prestadores de Servicios de Comunicacin Audiovisual y el
procedimiento de comunicacin previa de inicio de actividad.
Orden PRE/2516/2015, de 26 de noviembre, por la que se determina la fecha
en la que el Ministerio de Industria, Energa y Turismo comienza a ejercer de
forma efectiva determinadas funciones en materia audiovisual transferidas por
la Ley 3/2013, de 4 de junio, de creacin de la Comisin Nacional de los
Mercados y la Competencia y por la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de
Telecomunicaciones.
2.3 Regulaci dels continguts
2.3.1 Gesti de drets esportius
Real Decreto-ley 5/2015, de 30 de abril, de medidas urgentes en relacin con
la comercializacin de los derechos de explotacin de contenidos audiovisuales
de las competiciones de ftbol profesional.
Informe de 4 de novembre de 2015, de la CNMC
<http://cnmc.es/Portals/0/Ficheros/notasdeprensa/2015/COMPETENCIA/1511
04_INF_DC_0002_15_Informe%20LNF.pdf>
Sentncia de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS),
relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de contracte
dexplotaci de drets de futbol
<http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasema
tch=TS&reference=7288272&links=&optimize=20150213&publicinterface=
true>
Sentncia de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del
TS, en relaci amb la compra per part de RTVE dels drets televisius sobre
lemissi de la Champions League fins a la temporada 2014-2015.
true>

51
Sentncia de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa

del TS, en relaci amb els contractes dadquisici de drets subscrits entre
Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisi de Catalunya.
true>
2.3.2 Publicitat
Espanya: cmput de la publicitat de carcter benfic
Acuerdo por el que se definen los criterios a aplicar en los procedimientos de
exencin de cmputo publicitario. EC/DTSA/041/15/Criterios exencin cmputo
Sala de Supervisin Regulatoria
<https://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/20
15/1507_Julio/150709_Acu_EC-DTSA-041-15CRITERIOS%20EXENCI%C3%93N%20C%C3%93MPUTO.pdf>
Espanya: foment de la coregulaci
Acord de 6 de juliol de 2015 signat per la CNMC i lAssociaci per a
lAutoregulaci de la Comunicaci Comercial (Autocontrol)
<http://www.autocontrol.es/pdfs/NP_Acuerdo_CNMCAUTOCONTROL_06.07.2015.pdf>
2.3.3 Pluralisme
Instruccin 1/2015, de 15 de abril, de modificacin de la Instruccin de la
Junta Electoral Central 4/2011, de interpretacin del artculo 66 de la LOREG,
sobre la consideracin como grupo poltico significativo en los planes de
cobertura informativa de los medios pblicos de comunicacin
<http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/doctrina/instrucciones?packedargs=
esinstruccion=true&idacuerdoinstruccion=34321&sPag=1&template=Doctrin
a%252FJEC_Detalle&total=79>
Resoluci de lactuaci dofici 150/2015 sobre laplicaci dels coneguts com a
blocs electorals als plans de cobertura informativa dels mitjans de comunicaci
de titularitat pblica en perode electoral
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3928/R_110_2015_catal%C3%A0_rev.pdf>
Altres aspectes relacionats amb la regulaci dels continguts
Catalunya: sistema de comunicaci dAran
Llei 1/2015, de 5 de febrer, del rgim especial dAran
<http://www.conselharan.org/wp-content/uploads/2015/08/Llei-1_2015Regim-Especiau-dAran2.pdf>
Llei 17/2015, de 21 de juliol, digualtat efectiva de dones i homes

52
Espanya: qualificaci de continguts televisius per edats

CNMC, Resolucin por la que aprueban los criterios orientadores para la
calificacin de contenidos audiovisuales criterios/DTSA/001/15 Sala de
Supervisin Regulatoria
<http://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/20
15/1507_Julio/150709_Res_CRITERIOS-DTSA-001-15CRITERIOS%20DE%20CALIFICACI%C3%93N%20DE%20CONTENIDOS.pdf>
Espanya: protecci de menors i noves tecnologies
Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificaci del sistema de protecci a la
infncia i a ladolescncia.
3. Serveis de comunicacions electrniques
3.1 Impost sobre serveis electrnics sobre la provisi de continguts
Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual saprova el Reglament de limpost
sobre la provisi de continguts per part de prestadors de serveis de
comunicacions electrniques.
Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a qu es destina limpost sobre la
provisi de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions
electrniques.
3. 2 Mercat nic digital
Estratgia per al mercat nic digital (Digital Single Market Strategy)
Comunicaci de la Comissi Europea per al Parlament Europeu, el Consell, el
Comit Econmic i Social i el Comit de les Regions de 6 de maig de 2016
relativa a una Estratgia per al Mercat nic Digital.
<http://europa.eu/rapid/attachment/IP-15-4919/en/DSM_communication.pdf>
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality)
Reglament 2015/2120 del Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015
del Parlament Europeu i del Consell
<https://www.boe.es/doue/2015/310/L00001-00018.pdf>
3.3. Propietat intellectual a internet
Resolucin del Parlamento Europeo, de 9 de julio de 2015, sobre la aplicacin
de la Directiva 2001/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de
mayo de 2001, relativa a la armonizacin de determinados aspectos de los
derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de
la informacin (2014/2256(INI))
<http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=//EP//TEXT+TA+P8-TA-2015-0273+0+DOC+XML+V0//ES>

53
Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de

la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996,
de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-11404>
Consulta per a la revisi de la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre
coordinaci de determinades disposicions relatives als drets dautor i drets afins
als drets dautor en lmbit de la radiodifusi via satllit i de la distribuci per
cable
<https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/consultation-review-eusatellite-and-cable-directive>
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electrniques
Gesti de dades i privadesa
Sentncia del Tribunal de Justcia (Gran Sala), de 6 doctubre de 2015
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d0f130d
56716e8fd6fe8477fa7fad29ba4ca86e6.e34KaxiLc3eQc40LaxqMbN4OchaTe
0?text=&docid=169195&pageIndex=0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=fi
rst&part=1&cid=762068>
Sentncia de 15 doctubre de 2015, de la Sala Civil del TS
true>
Drets dels internautes
Carta dels Drets a Internet
<http://www.camera.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/uploa
d_file/upload_files/000/000/187/dichiarazione_dei_diritti_internet_pubblicata.p
df>

54
Captol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentaci
Aquest captol presenta i descriu lactivitat dels principals grups de comunicaci
que ofereixen els seus serveis audiovisuals durant el 2015 a Catalunya. El primer
apartat se centra en els grups integrats per prestadors de serveis de comunicaci
audiovisual i, el segon, en els grups de comunicaci encapalats per operadors de
serveis de telecomunicacions que han ampliat la seva activitat al camp de la
producci i comercialitzaci del contingut audiovisual. A continuaci, en el tercer i
quart apartats, es presenta una radiografia del sector de la producci i de la
publicitat a Catalunya, la seva estructura empresarial, les principals magnituds
econmiques (dacord amb les dades que presenta lestadstica oficial) i les
novetats de lany 2015. Per acabar, el captol es tanca amb una sntesi de les
lnies dajut al sector audiovisual que es van oferir a les empreses domiciliades a
Catalunya durant el 2015.
2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya

Els prestadors de serveis de televisi que usen lespectre radioelctric per distribuir
el seu contingut sorganitzen a Catalunya en dos mbits: el nacional i el local
(supramunicipal i municipal) que alhora conviu amb loferta televisiva de cobertura
estatal. En dades, lany 2015 loferta televisiva a Catalunya s de ms duna
vuitantena de canals de televisi en TDT70 (84 canals) en obert (sense pagament),
dels quals la meitat (una mitjana de 38) sn rebuts a la llar catalana. En el sector
radiofnic hi cohabiten emissores de diferents dimensions i abast territorial:
emissores dmbit local, dmbit nacional i estatal. El 2015 el conjunt de
freqncies radiofniques en FM a Catalunya s de prop de vuit-centes (779),
distribudes en ms de tres-centres emissores de rdio (321).71 Aquestes
70
En linforme es denomina canals (terme usual) als programes (terme tcnic administratiu) de
TDT que emeten per cada mltiplex (MUX).
71
En linforme entenem per emissora el mitj de comunicaci que emet un producte radiofnic a
travs duna o ms freqncies.
55
freqncies es reparteixen en tres tipus dacord amb la vinculaci a grups

radiofnics dabast nacional, grups de proximitat i/o amb grups dabast estatal. La
llar catalana rep una oferta de rdio superior a 30 emissores (en FM).
En aquest ecosistema meditic cal sumar-hi loferta televisiva dels prestadors
de serveis de comunicaci que distribueixen el seus continguts mitjanant altres
tecnologies, com ara el cable, el satllit, la xarxa de telefonia analgica, la fibra i
internet; en obert i daccs condicionat.
Aquest apartat, per, se centra a descriure els principals grups de
comunicaci audiovisual que ofereixen serveis audiovisuals a Catalunya durant el
2015 i que utilitzen lespectre radioelctric per difondre els seus continguts. Es
presenten, en cada cas, les dades en relaci amb la naturalesa jurdica, lestructura
accionarial, els serveis comercials que ofereixen en les diferents formes daccs
ms enll de la TDT, lFM, lOM i les novetats succedes al llarg de lany.
2.1 Prestadors dmbit nacional
Lany 2015 loferta televisiva dmbit nacional a Catalunya en TDT s de 8 canals
de televisi, desprs de la reducci de quatre canals de finals de lany 2014 fruit
de la reordenaci de lespectre radioelctric. Lespai televisiu nacional sestructura
de manera equilibrada entorn de lmbit pblic i del privat.
La televisi nacional pblica sofereix mitjanant els 5 canals editats per
lempresa pblica Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA (CCMA): TV3,
la versi en alta definici TV3 HD, Super3/33, 3/24 i Esport3.
En lmbit privat, el Grupo God, per mitj de la societat Emissions Digitals
de Catalunya, SA, ofereix 2 canals, 8tv i RAC105. Loferta televisiva comercial
dmbit nacional la completa el canal gestionat per lentitat esportiva Futbol Club
Barcelona, Bara TV.
Pel que fa al panorama radiofnic, lmbit nacional a Catalunya est
integrat per ms de 300 freqncies dFM (325) que es materialitzen en una
desena demissores, la majoria de les quals (8 de 10) sn de titularitat privada.
Per una banda, la rdio pblica dmbit nacional (en FM) est formada per
les 3 emissores de la CCMA: Catalunya Rdio, Catalunya Informaci i Catalunya
Msica. En lmbit nacional privat, les emissores comercials estan vinculades a

56
grups o cadenes radiofniques, com ara el Grupo God de Comunicacin, amb les
emissores RAC1 i RAC105; el Grup Flaix, amb Flaix FM i Rdio Flaixbac; el Grup
TeleTaxi, amb Rdio Tele Taxi i Rdio RM i, finalment, el Grup Estel, amb Rdio
Estel i Rdio Principat.
2.1.1 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
Naturalesa jurdica i direcci
Els mitjans de comunicaci audiovisual pblics dmbit catal sn administrats per
la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del 2007, any de
creaci de lens mitjanant la Llei 11/2007, d11 doctubre. Des del 2013, sota la
forma jurdica de societat annima, la CCMA gestiona de manera unificada
Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio i els continguts produts per totes dues.
La direcci de la CCMA est articulada a partir de les figures de la
Presidncia, el Consell de Govern i el Consell Assessor de Continguts i de
Programaci. Des del 2012 el president de la Corporaci s Brauli Duart i la
vicepresidncia locupa Armand Querol. Pel que fa al Consell de Govern, el juliol de
2015 sen designa la periodista Rita Marzoa com a membre, per tal de cobrir la
vacant produda per la renncia de Xavier Guitart; la resta dintegrants es mant
respecte del 2014.
Quant a les direccions, el 2015 no es produeix cap canvi a Televisi de
Catalunya, amb Eugeni Sallent a crrec de la televisi pblica catalana, per s a
Catalunya Rdio: Flix Riera s separat del crrec de director del grup demissores
de la CCMA tamb durant el mes de juliol, a proposta del president de la
Corporaci. Lany 2015 acabar amb aquest lloc vacant.

57
Informaci comercial del grup

Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any
2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsAB
Televisi
33C
Cultural
XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT
3/24
Informatiu
CAB, NET, TDT
Esport3
Esportiu
CAB, NET, TDT
Super3C
Infantil
CAB, NET, TDT
TV3
Generalista
XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT
TV3 HD
Generalista en alta definici
TDT
TV3CAT
Internacional
XDSL/FTTH, CAB, NET, TDTD
Rdio
Catalunya Rdio
Generalista
FM, TDT, NET
Catalunya Informaci
Informativa
FM, TDT, NET
Catalunya Msica
Musical
FM, TDT, NET
Serveis a la xarxa
iCat fm
Musical
NET
TV3alacarta
Vdeo en directe i sota demanda NET
Pgina a YouTube
Vdeo sota demanda
NET
Pgina a DailyMotion
Vdeo sota demanda
NET
A
Formes daccs classificades de la manera segent: televisi digital terrestre (TDT), cable (CAB),
satllit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analgica/fibra), en lnia (NET), freqncia modulada
(FM), ona mitjana (OM).
B
La distribuci per XDSL de TV3 i del 33 estan disponibles nicament per a Catalunya, a la resta
dEspanya es difon TV3CAT; en el mateix cas es troben les difusions per cable, nicament
disponibles per a Catalunya i en algunes zones dEspanya, com ara la Comunitat Valenciana i en
funci de loperador contractat. En el gruix del territori estatal per cable es difon TV3CAT.
C
El 33 i el Super3 semeten pel mateix canal, per en diferent franja horria.
D
TV3CAT es distribueix per TDT a les Illes Balears.
Font: Elaboraci prpia amb dades de la CCMA i del web corporatiu.
La CCMA produeix set formats de televisi, generalistes i temtics.TV3 s el

canal de referncia del grup i compta amb una versi en alta definici en
simultcast (TV3 HD) i una versi internacional (TV3CAT),72 on es pot veure una
selecci de programes de producci prpia i amb drets de difusi internacional de
les televisions de TVC. Els altres quatre canals sn el 33 cultural, que
comparteix espai amb el Super3 (infantil) en funci de la franja horria; el 3/24
informatiu i lEsport3 esportiu. Tots els canals semeten per TDT73 i tamb es
difonen mitjanant el cable, a excepci de lalta definici. Per XDSL74 i fibra fins a
la llar (FTTH) est disponible TV3CAT i, nicament a Catalunya, TV3 i el 33.
72
TV3HD inclou lespai INNOVA, una franja setmanal dedicada a les emissions en 3D.
TV3CAT semet en TDT a les Illes Balears.
74
Sigla que correspon a la denominaci anglesa xdigital subscriber line (lnia dabonat digital X).
Conjunt de tecnologies que permeten la transmissi i recepci de dades a alta velocitat a travs del
bucle dabonat i assoleixen taxes de lordre de diversos megabits per segon (Mbps). Estan formades
73

58
Quant a la rdio, la Corporaci produeix quatre formats, Catalunya Rdio,

Catalunya Informaci, Catalunya Msica i iCat.cat, que disposa de cinc
subproductes ms: iCatTrnica, iCatJazz, totCAt, iCatRumba i iCatMn. Les tres
primeres semeten tant per freqncia modulada (FM) com per TDT. Per FM, ho
fan a travs de les dues-centes trenta-sis freqncies de qu disposa repartides pel
territori catal, 48 a Barcelona, 68 a Girona, 80 a Lleida i 40 a Tarragona, i per
TDT, mitjanant el canal mltiplex de la CCMA. A part de per TDT, iCat.cat es
distribueix nicament per internet, a travs del portal i de les aplicacions
desenvolupades per al mbil.
A tota loferta de la CCMA shi pot accedir per internet en obert, tant en
directe com a la carta, mitjanant la multiplicitat de dispositius amb connexi a la
xarxa existents, ja sigui directament mitjanant el portal web, o b a travs
daplicacions dissenyades per a telfons mbils, tauletes, televisors intelligents,
consoles de joc, etc.
Principals novetats de la CCMA
El mes de gener de 2015 la Corporaci aprova la liquidaci del pressupost del
2014 i constata lassoliment de lestabilitat pressupostria per primer cop des del
2010 (amb un dficit de 0,3 milions deuros), desprs del perode doptimitzaci
de recursos i de contenci de la despesa iniciat el 2011.
En lmbit de la gesti econmica, la CCMA arrossega durant el 2015 dos
conflictes no resolts des del 2014, lexpedient tributari iniciat pel Ministeri
dHisenda quant a la deducci de lIVA i la definici dun nou marc laboral amb els
treballadors de la Corporaci.
Pel que fa a lactuaci dHisenda, cal recordar que al setembre de 2014
lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria li comunicava a la CCMA lacta
dinspecci sobre aquest conflicte, li reclamava el pagament dels imports deduts
dels anys 2012 i 2013, i li paralitzava les deduccions del 2014, per un import
global de 80,5 milions deuros. Ja el 2015, al juny, el president de la CCMA va
explicar novament en compareixena parlamentria que Hisenda havia comenat
per diversos estndards de velocitats mximes que depenen de la longitud del bucle dabonat: a
ms longitud, menys velocitat (Termcat).
59
a retornar les deduccions dels mesos de gener i mar de lexercici en curs, i

sestava pendent de rebre febrer. Aquest fet rebaixava la tensi econmica per al
2015 fins als 20 milions, xifra que corresponia nicament al perode 2012-2014,
del qual la CCMA havia presentat un recurs davant el Tribunal Econmic
Administratiu Central.75
Pel que fa al marc laboral dels treballadors de la CCMA, com sha dit, el
2014 finalitzava sense cap acord entre totes dues parts pel que fa al conveni
aplicable. A finals de gener de 2015, la direcci de la CCMA proposava als comits
dempresa de la televisi i la rdio la signatura inicial de dos convenis per a
lexercici en curs, didntic contingut als anteriors, per ajustats a la normativa
vigent, per obrir un perode de negociaci i arribar a establir-ne un dnic que
respongus a les necessitats i expectatives del nou model empresarial. Al juliol de
2015 la CCMA i el comit dempresa de TVC arribaven a un preacord del nou
conveni collectiu, que se signava finalment a loctubre amb una durada inicial
prevista de dos anys, 2015 i 2016, amb la possibilitat de prorrogar-lo per dos
anys ms.76
Daltra banda, el 2015 shan dut a terme una reestructuraci i dues
unificacions en lmbit de la CCMA: al mes de gener, es reorganitza la Direcci
Comercial i de Mrqueting, amb lobjectiu de potenciar les sinergies dels mitjans
de rdio, televisi i digital, i aix reforar el desenvolupament de poltiques de
venda multicanal. Al febrer sunifiquen les delegacions dels serveis informatius de
Tarragona, Lleida i Girona, i a labril es produeix la coordinaci dels centres
75
La directora de Gesti i Recursos de la CCMA, Teresa Farr, va explicar que a finals del 2014
shavia produt una modificaci de la normativa de lIRPF, en vigor a partir del 2015, que podia
servir per solucionar el problema, tant per als anys 2012-2014 com per al 2015. Per a ms
informaci vegeu el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 30 de juny de 2015
<http://www.parlament.cat/document/dspcc/56805.pdf> [Consulta: abril de 2016].
76
Cal tenir present que en aquest procs el Tribunal Suprem dictava sentncia en contra de
Catalunya Rdio, en relaci amb laplicaci, des del 2001, duna reducci del 5% del sou dels seus
treballadors. Aquesta sentncia, relativa exclusivament al personal del mitj radiofnic, va
condicionar tota la negociaci dels convenis, ats que la resta dels treballadors de la CCMA en van
reclamar laplicaci directa i es van mobilitzar i van organitzar diverses jornades amb vagues i
afectacions a la programaci de la televisi. A finals dabril la Corporaci va demanar un dictamen
jurdic a la Generalitat respecte de les lnies dacci a seguir en relaci amb aquest assumpte,
dictamen que conclogu que calia esperar un pronunciament exprs de lrgan judicial corresponent
abans de procedir a cap eventual devoluci. A principis de juliol lAudincia Nacional declarava
illcita la reducci del 5% del sou tamb per als treballadors de TV3, de forma que en el preacord
de nou conveni signat al juliol es va acordar tamb el compliment esglaonat de la sentncia en
diferents exercicis.
60
territorials tamb dels Serveis Informatius, en un pas ms cap a la collaboraci

entre els mitjans.
Durant el 2015 sha implementat el canvi de freqncies a causa del procs
dalliberament del dividend digital que sha de destinar a la tecnologia 4G mbil,
segons es preveu en el Plan Tcnico Nacional de la Televisin Digital Terrestre.77
El 31 de gener els canals de televisi de la CCMA van ser reubicats i els usuaris
van haver de dur a terme una nova resintonitzaci del televisor per buscar-ne els
definitius. Els mesos previs, Televisi de Catalunya va duplicar la presncia dels
canals i va informar les persones usuries de la necessitat de buscar els marcats
amb la paraula definitiu a totes les demarcacions, amb lexcepci de Girona, on
no sha pogut fer amb anterioritat per raons tcniques i ha calgut esperar fins al
mateix 31 de gener. Amb els nous programes funcionant es recuperen les
desconnexions territorials a les comarques on la recepci havia quedat afectada.
Aquest canvi no s lnic que ha comportat laplicaci del Pla tcnic; la
reubicaci dels canals de la TDT ha suposat la prdua dun dels dos canals
mltiplex de la CCMA i, per tant, ha limitat la seva capacitat demissi. Des del
desembre de 2014, lalta definici, ubicada en el MUX perdut, passa a ser emesa
pel MUX dEmissions Digitals de Catalunya.78
Taula 2. Distribuci de les emissions de TVC per MUX i per demarcaci. Any 2015
MUX CCMA
MUX EDC
TV3, Super3/33,
TV3HD
3/24, Esport3
Barcelona
44
33
Tarragona
59
51
Girona
52
36
Lleida
58
53
Font: Elaboraci prpia amb dades del web de la CCMA.
Daltra banda, el maig TV3 amplia les emissions en alta definici (AD) i
ofereix la informaci territorial en desconnexi per a totes les demarcacions
catalanes tamb en AD.
77
Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual saprova el Pla tcnic nacional de la
televisi digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a lalliberament del dividend digital.
Per a ms informaci, vegeu el captol I daquest Informe.
78
Per a mes informaci, vegeu aquest mateix apartat de lInforme sobre laudiovisual a Catalunya
2014.
61
En lmbit de la innovaci i la renovaci tecnolgiques, durant el 2015 la

CCMA ha dut a terme proves pilot de televisi hbrida dintre del projecte europeu
TV-Ring, en qu participen TV3, la Fundaci i2CAT i lempresa Cellnex Telecom;
ha comenat a oferir subtitulaci des de laplicaci HbbTV del servei de
TV3alacarta; ha participat en una prova pilot multicmera durant la transmissi
per TV3 dun partit de la Lliga de Campions, iniciativa accessible per a determinats
televisors connectats, i ha introdut millores en laplicaci de Catalunya Rdio
(accs directe a les notificacions de contingut), entre altres iniciatives.
Aix mateix, cal destacar que al novembre de 2015 es compleix un any de
lestrena del nou portal de la CCMA, amb una audincia mitjana de ms de 2,6
milions dusuaris nics i 16 milions de pgines vistes mensualment, segons dades
mesurades per Adobe Analytics i proporcionades per la Corporaci. Val a dir que
la programaci de la CCMA, tant de televisi com de rdio, s accessible des de la
diversitat de dispositius electrnics amb connexi a la xarxa existents al mercat,
com ara les televisions connectades, les consoles de joc, els mbils i les tauletes
tctils, etc.

62
Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexi a
la xarxa. Any 2015
Tipus de servei
Televisi A
Rdio B
Tipus de dispositiu
Requereix
Requereix
A la
En
A la
En
descrrega
descrrega
carta directe
carta directe
daplicaci
daplicaci
Ordinador Ordinador
HbbTV
LG
Televisions Philips
amb
Panasonic
connexi a
Samsung Smart TV
la xarxa
Sharp Aquos Net+
Sony Bravia
Consoles
PS3/PS4
Telfons intelligents
i tauletes tctils
Mbils i
tauletes
Telfons equipats
amb 3G/4G
Canal IPC
ChromecastD
Altres
dispositius Google TV
TiVo (ONO)
A
Les aplicacions desenvolupades per als diversos dispositius amb connexi a internet permeten
laccs a continguts en directe i dels diversos canals de TV3, per amb restriccions en funci de
lrea geogrfica des don es consulten. En el cas dels directes, el canal TV3CAT no t cap restricci
i els seus continguts sempre estan disponibles des dinternet.
B
A travs dinternet, i per mitj de qualsevol dispositiu amb connexi a la xarxa, els oients que
utilitzen reproductors com ara iTunes, VideoLAN, WinAmp, MPlayer o Quicktime poden escoltar
totes les emissions radiofniques de la CCMA mitjanant unes adreces fixes disponibles al web de
Catalunya Rdio i en format SHOUTcast (m3u). Tamb es posa a disposici de la persona usuria
la possibilitat de subscriures a podcast.
C
Amb tecnologia HLS (HTTP Live Streaming), servei disponible per als dispositius compatibles.
D
Chromecast s un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisi i permet transmetre
contingut multimdia des de lordinador o el dispositiu mbil fins a la televisi. En el cas de TV3 i
Catalunya Rdio, el portal web s compatible amb determinats navegadors i dispositius i permet
accs a contingut a la carta.
Font: Elaboraci prpia amb dades de la CCMA i del web de la Corporaci.
2.1.2 Grupo God de Comunicacin

Grupo God de Comunicacin est articulada com a societat annima i presidida,
des del 2007, per Javier de God Muntaola que ns tamb laccionista
majoritari; Carlos God Valls, tamb accionista, ocupa el crrec de conseller
delegat des del febrer de 2015.

63
Aquest grup de comunicaci s editor de capaleres de premsa general (La

Vanguardia) i esportiva (El Mundo Deportivo), aix com de televisi (8tv i RAC105)
i de rdio (RAC1 i RAC105), entre daltres.
Taula 4. Serveis
Nom del servei
Televisi
8tv
Bara TVB
comercials explotats per Grupo God de Comunicacin, SA. Any 2015

Descripci
Forma daccsA
Generalista
Temtica esportiva
TDT, XDSL/FTTH
TDT, XDSL/FTTH,
SAT
TDT
RAC105
Temtica musical
Rdio
RAC1
Generalista
FM, NET
RAC105
Musical
FM, NET
Rdio MD
Temtica esportiva
NET
Serveis a la xarxa
Aplicaci 8tv
Televisi a la carta i en directe NET
Aplicaci
Rdio en directe i a la carta
NET
RAC1
Aplicaci
Rdio en directe i a la carta
NET
RAC105
A
Formes daccs tipificades de la manera segent: televisi digital terrestre (TDT), cable (CAB),
B
Des de lany 2012 Emissions Digitals de Catalunya, SAU, t arrendat a lentitat esportiva Futbol
Club Barcelona el programa nmero 3 del MUX dmbit nacional per on semet actualment Bara
TV.
Font: Elaboraci prpia amb dades del web corporatiu.
Accionariat
Lexercici 2015 Grupo God de Comunicacin, SA, ha dut a terme una reducci
del seu capital per import d1.424.884 euros, amb un total subscrit de
13.445.116 euros.79 Aquesta disminuci s deguda a un canvi en la seva gesti
del negoci immobiliari: en la Junta dAccionistes de gener de 2015 la companyia
aprova lescissi parcial sense extinci de Tisa Cable, SLU, i Seu D-477, SL, i
traspassa una part del seu patrimoni a una societat de nova creaci anomenada
Torre BCN 477. Desprs daquesta reestructuraci, God continua mantenint el
100% de Tisa Cable, SLU, i el 51% de Seu D-477, SL.80
79
80
Font: BORME nm. 112, de 17 de juny de 2015, pgina 26360.

Font: Informa D&B, SA.
64
Societats filials i participades

Grupo God de Comunicacin, SA, mant la seva participaci en 18 empreses; de
13 en mant la totalitat del capital social.
Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo God de Comunicacin. Any 2015
Societats
Actividades Digital Media SL
Iniciativas Digital Media, SL
La Vanguardia Ediciones SL
CRE A Impresiones de Catalunya SL
Catalunya Comunicaci, SL
Barcelona Suscripciones Press Media, SL
GDA PRO, SL
Publipress Media SL
Mundo Revistas, SL
El Mundo Deportivo, SA
Tisa Cable, SL
Summa Servicios 21, SL
Sede digital local, SL
Font: Informa D&B SA.
Mitjanant la matriu Catalunya Comunicaci, SL, God gestiona el seu

negoci audiovisual de televisi, mitjanant Emissions Digitals de Catalunya, SA (en
endavant, EDC), entitat adjudicatria dun canal mltiplex de televisi digital
terrestre dmbit nacional i gestora de 8tv i RAC105,81 i de Radiocat XXI, SL,
editora de RAC1 i RAC105, i llicenciatria de 39 freqncies de rdio en FM a
Catalunya.
Tant els canals de televisi 8tv i RAC105 TV com les emissores RAC1 i
RAC105 difonen la programaci en directe i a la carta per internet, b directament
des dels portals respectius, b des de les aplicacions desenvolupades per a mbils
i tauletes, per als diversos sistemes operatius, iOS, Android i, des de gener de
2015, Windows Phone.82 Daltra banda, nicament per internet es pot escoltar el
producte Radio MD, vinculat a la capalera El Mundo Deportivo, i per on es
retransmeten en directe els partits del FC Barcelona amb la locuci en castell.
81
Els dos programes restants corresponents al canal mltiple adjudicat a EDICA estan arrendats,
duna banda des del 2011 al FC Barcelona, que produeix Bara TV, i de laltra a la Corporaci
Catalana de Mitjans Audiovisuals, per on emet la versi en alta definici de TV3.
82
<http://www.lavanguardia.com/tecnologia/movilesdispositivos/windows/20150121/54423849346/rac105-estrena-aplicacion-para-windowsphone.html> [Consulta: febrer de 2016].
65
Pel que fa a lactivitat de les filials, labril de 2015 EDC va sollicitar al

Consell de lAudiovisual de Catalunya la revisi de les condicions de la llicncia
atorgada el 2003, en concret pel que fa al comproms adquirit de no alterar
lestructura accionarial durant el perode de la aleshores concessi, atesa la
voluntat de la companyia de formalitzar un contracte de compravenda accionarial
entre Catalunya Comunicaci, SL (fins aleshores propietria del 100% de les
accions) com a part venedora i Mediaset com a part compradora. EDC justificava
la necessitat del canvi per la situaci de competncia amb nous prestadors, els
canvis tecnolgics i la davallada dingressos del mercat publicitari, entre altres
motius. En aquest sentit, la transmissi de capital a Mediaset es vinculava a la
comercialitzaci dels espais publicitaris per aquesta ltima, fet que hauria de
permetre un major accs a aquest mercat. El Consell va aprovar la sollicitud
presentada per EDC i, en conseqncia, va revisar la llicncia, per a una millor
garantia de linters general i per a una millor prestaci del servei, i va autoritzar la
modificaci de lestructura accionarial i una transmissi daccions representatives
del 40% per part de Catalunya Comunicaci, SL, a favor de Mediaset Espaa
Comunicaci, SA.83 La Comisin Nacional de los Mercados y la Competencia
(CNMC) tamb va donar el seu vistiplau a loperaci, que es va formalitzar el maig
amb lestabliment duna aliana estratgica per al desenvolupament comercial i
de continguts del canal 8tv.84
Principals novetats del grup
Com sha comentat en lapartat anterior, lexercici 2015 Mediaset Espaa passa a
formar part de laccionariat dEmissions Digitals de Catalunya SA, amb ladquisici
del 40% de les accions i desprs de les autoritzacions pertinents del Consell de
lAudiovisual de Catalunya i de la Comisin Nacional de los Mercados y la
Competencia. Lentrada de Mediaset en laccionariat dEDC es materialitza el juliol
del 2015, amb lestrena dun programa nou produt en collaboraci amb La
Fbrica de la Tele (empresa participada per Mediaset), Trencads, presentat per
83
Per a ms informaci vegeu els acords 72/2015 i 73/2015 del Ple del Consell de lAudiovisual
de Catalunya [Consulta: febrer de 2016].
84
<http://www.mediaset.es/mediaset-espana-acuerdo-grupo-godo-gestion8TV_0_1991325038.html> [Consulta: febrer de 2016].
66
Sandra Barneda,85 i amb lemissi en directe dels partits de futbol de la competici

del Mundial de Clubs.86
Daltra banda, la televisi privada dabast nacional va signar a labril un
acord amb la BBC per poder difondre sries i pellcules produdes per la televisi
pblica britnica, com Nord i Sud, Cranford, Grandes Esperanzas o Jane Eyre.87
Pel que fa a la rdio, RAC1 commemora l1 de maig de 2015 els 15 anys
demissi amb un magazn matinal especial amb algunes de les veus que van
comenar en lemissora privada lany 2000.
2.1.3 Grup Flaix
El juliol de 2015 Miquel Calada es desvincula del grup radiofnic Flaix, del qual
era cofundador i accionista juntament amb Carles Cun. Aquest ltim esdev
administrador nic de la societat mercantil matriu Grup Flaix, SL i de la principal
empresa vinculada, Sistema Catal de Difusi, SLU. Xavier Bermdez es mant
com a gerent del grup. La desvinculaci de Miquel Calada del negoci de la rdio
provoca, el juliol de 2015, la modificaci de la titularitat de les llicncies de
radiodifusi sonora de Terrassa (Flaix FM) i de Sant Feliu de Llobregat (Rdio
Flaixbac), que passen a ser titularitat nica de Carles Cun, en una operaci
autoritzada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya.88
85
<http://www.mediaset.es/Sandra-Barneda-Trencadis-Mediaset-Espana_0_2022825525.html>
[Consulta: febrer de 2015].
86
<http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20151201/30521513418/8tv-emitira-barcamundial-de-clubes.html> [Consulta: febrer de 2016].
87
<http://www.lavanguardia.com/20150417/54429974412/nova-aposta-de-qualitat-de-8tv-peral-cap-de-setmana-barcelona.html> [Consulta: febrer de 2016].
88
Acord 113/2015, de 24 de juliol, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.
67

Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Rdio
Flaix FM
Musical
FM, NET
Rdio Flaixbac
Musical
FM, NET
A
El Grup Flaix produeix dos formats radiofnics: Flaix FM i Rdio Flaixbac,

que emeten tant per FM (Flaix FM mitjanant 12 freqncies i Rdio Flaixbac amb
10) com per internet. Flaix s la segona cadena radiofnica privada a Catalunya en
nombre de freqncies radiofniques dFM (22 freqncies repartides arreu del
territori catal i 1 a Andorra) darrere del Grupo God de Comunicacin que en
gestiona un total de 39, distribudes entre les emissores RAC 1 i RAC 105). Aix,
tamb es pot accedir a loferta radiofnica del Grup Flaix a travs de la xarxa, en
directe i a la carta, oferint lopci descoltar i descarregar podcasts, a travs de la
pgina web o mitjanant les diferents aplicacions mbils per al sistema iOS i
Android.
Durant lany 2015, les emissores del Grup Flaix han liderat la rdio musical
per davant de Los 40 Principales, segons dades dEGM Barmetre Catalunya.89
Taula 7. Freqncies radiofniques del Grup Flaix. Any 2015
Nom comercial
mbit territorial de cobertura
Calonge, Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Olot, Portbou, Puigcerd,

Terrassa, Tortosa, Vic, Vielha e Mijaran, Andorra
Girona, Lleida, Manresa, Puigcerd, Ripoll, Sant Pere de Ribes, Sant Feliu de
Rdio Flaixbac
Llobregat, Tarragona, Tortosa, Vic
Font: Elaboraci prpia.
Flaix FM
2.1.4 Grup TeleTaxi

Tres societats integren fonamentalment el Grup TeleTaxi: Radio Tele Taxi FM de
Radiodifusin, SL;
RM Radio, SA, i Tele Taxi Televisi Digital, SLU. Justo
Molinero Calero ns ladministrador principal.
89
Per a ms informaci sobre audincies de rdio, vegeu el captol IV daquest Informe.

68
El Grup TeleTaxi comena lany com a grup multimdia, ja que ofereix tant
serveis de radiodifusi de tipologia musical dabast nacional Radio TeleTaxi i
Radio RM com de televisi dabast local o de proximitat TeleTaxi TV, per
lacaba com a grup monomdia, centrat en el sector radiofnic. El mes de juliol de
2015 TeleTaxi TV atura les emissions a les demarcacions de Sabadell, Cornell de
Llobregat i Tarragona.
Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
B
Televisi
TeleTaxi TV
Musical
TDT, NET
Rdio
Radio TeleTaxi (RTT)
Musical
FM, NET
Radio RM
Musical
FM, NET
A
B
Fins al juliol de 2015, quan TeleTaxi TV deixa demetre.
La fi de lactivitat televisiva del Grup Tele Taxi deriva del compliment duna
sentncia dictada pel Tribunal Superior de Justcia de Catalunya el 7 de maig de
201090 confirmada pel Tribunal Suprem el 13 de novembre de 2012 que
anulla ladjudicaci de la llicncia de TDT local privada de la demarcaci de
Sabadell a la societat Tele Taxi Digital, SLU.91 Aquesta sentncia provoca que el
mes de juliol de 2015 el canal TeleTaxi TV deixi demetre a la demarcaci de
Sabadell i, de retruc, el final de les emissions dels canals de Tele Taxi TV a les
demarcacions de Cornell del Llobregat i Tarragona, malgrat que les llicncies no
nestaven afectades. Finalment, el mes de novembre de 2015 el Consell de
lAudiovisual de Catalunya acorda extingir aquestes dues llicncies per renncia del
titular, Tele Taxi Digital, SLU.92
Pel que fa a lactivitat en el sector radiofnic, el grup ha sofert una petita
variaci en relaci amb el nombre de freqncies dFM a Catalunya. El mes de
90
Acord GOV/46/2015, de 31 de mar, pel qual es dna compliment a la sentncia.

Acord GOV/45/2015, de 31 de mar, mitjanant el qual el Govern va atorgar la llicncia al Diari
de Girona.
92
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.
91

69
febrer de 2015 el Consell autoritza la transmissi duna de les llicncies de la

societat RM Rdio, SA, corresponent al municipi de Matar, a la societat Uniprex,
SAU (vinculada al grup Atresmedia).93 Daquesta manera, Rdio RM redueix la
seva cobertura a Catalunya (passa de 4 a 3 freqncies dFM) davant lestabilitat
de lemissora de Rdio TeleTaxi, que es mant amb les 13 freqncies.
Taula 9. Freqncies radiofniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015
Nom comercial
Rdio
Radio TeleTaxi
Localitats: Girona, Lloret de Mar, Manresa, Olot, Puigcerd, Ripoll, Rub,
Sant Pere de Ribes, Tarragona, Trrega, Tortosa, Tremp, Vic
RM Rdio
Cabrils, Calella, Castell-Platja dAro, Matar
Televisi
TeleTaxi TV
Demarcacions de Cornell de Llobregat, Sabadell, Tarragona
2.1.5 Grup Estel

La Fundaci Missatge Hum i Cristi, vinculada a lArquebisbat de Barcelona,
sencarrega de gestionar les emissores de rdio del grup i opera sota la gerncia
dEnric Frigola.
El Grup Estel ofereix dos productes radiofnics: Rdio Estel i Rdio
Principat, que es poden rebre per FM (amb un total d11 freqncies) i per
internet. A partir del juliol de 2015, per, Rdio Principat desapareix a favor de
Rdio Estel, moment en qu la societat Ens de Comunicaci, SL, arrenda a la
Fundaci Missatge Hum i Cristi les quatre llicncies dFM corresponents a les
localitats de la Seu dUrgell, Lleida, Puigcerd i Bossst, amb lautoritzaci prvia
del CAC.94
Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Rdio Estel
Musical
FM, NET
Rdio PrincipatB
Musical
FM, NET
A
satllit (SAT), ADSL, en lnia (NET), freqncia modulada (FM), ona mitjana (OM).
B
Fins el juliol, en que sincorporen a loferta de Rdio Estel.
93
94
Acord 23/2015, de 25 de febrer, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.

Acord 94/2015, d1 de juliol, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.
70
La programaci de Rdio Estel es pot escoltar tamb per internet, en directe

i a la carta, i tamb a travs de les aplicacions per a dispositius mbils amb
sistema Android i iOs.95
Taula 11. Freqncies radiofniques del Grup Estel. Any 2015
Nom comercial
Rdio Estel
Barcelona, Girona, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurn dAnoia, Vic,
Tarragona, Tortosa
A
Rdio Principat
La Seu dUrgell, Puigcerd, Lleida, Bossst
A
Fins el juliol, en que sincorporen a loferta de Rdio Estel.
2.2 Prestadors dmbit estatal

Loferta televisiva en TDT dmbit estatal a Catalunya a finals de lany 2015 est
integrada per ms duna trentena de canals (32), la majoria (un 78% del total, 25
canals) de titularitat privada.
En lmbit pblic, la Corporacin de Radio y Televisin Espaola, SA (en
endavant, Corporacin RTVE) ofereix 7 canals de TDT en obert, dos dels quals sn
en alta definici (HD).
En lmbit privat, el grups Atresmedia Corporacin de Medios de Comunicacin,
SA (amb 8 canals) i Mediaset Espaa Comunicacin, SA (amb 9 canals) han ofert
lany 2015 ms de la meitat del total dels canals dmbit estatal de Catalunya. Els
altres prestadors privats dmbit estatal sn Veo Televisin, SA (Discovery Max),
Net TV, SA (Disney Channel i Paramount Channel), a ms dels nous canals
sorgits del concurs de sis llicncies de TDT de cobertura estatal, resolts el 16
doctubre de 2015 pel Govern espanyol.96 Dacord amb les condicions del concurs,
els nous canals han de comenar les emissions en un termini mxim de sis mesos
des de latorgament de la llicncia (abril de 2016) i han de tenir una cobertura
mnima del 50% de la poblaci espanyola. Les societats que van obtenir aquestes
llicncies van ser:
Radio Blanca, SA (qualitat estndard, SD).

Central Broadcaster Media, SLU (qualitat estndard, SD).
95
Per a ms informaci, vegeu lapartat 4 del captol III daquest Informe.

<http://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta:
2016]. Per a ms informaci, vegeu lapartat 2.2.1 del captol I daquest Informe.
96

71
mar
13tv, SA (qualitat estndard, SD).

Real Madrid Club de Ftbol (alta qualitat, HD).
Mediaset Espaa Comunicacin, SA (alta qualitat, HD).
Atresmedia Corporacin Medios de Comunicacin, SA (alta qualitat, HD). El
desembre de 2015, el grup va llanar el nou canal AtresSeries HD.
El parc de freqncies de rdio dFM a Catalunya vinculades a grups de
comunicaci dmbit estatal a Catalunya supera les cent-cinquanta (155) i es

distribueixen de manera fora equilibrada entre prestadors de titularitat pblica i
privada.
Les emissores pbliques que ofereixen servei a Catalunya dmbit estatal
sn gestionades per la Corporacin RTVE: Radio Nacional de Espaa (RNE), Radio
Clsica, Radio 3, Radio 5 i Rdio 4 (exclusiva per a Catalunya).
Quant a les emissores comercials dmbit estatal, formen un grup de 13
emissores (83 freqncies) i estan vinculades a cinc grups de comunicaci dmbit
estatal diferents: el grup PRISA (SER, Los 40 Principales, Cadena Dial, Ona FM,
Maxima FM, M80 i Radiol), el grup COPE (COPE, Cadena 100 i Rock FM); el
grup Planeta (Onda Cero, Europa FM i Meloda FM); Radio Blanca (Kiss FM) i, per
acabar, Unidad Editorial (Radio Marca).
2.2.1 Corporacin RTVE
La Corporacin de Radio y Televisin Espaola, SA ,es crea en virtut de la Llei
17/2006, de 5 juny, de la rdio i televisi de titularitat de lEstat, i s lorganisme
hereu de lextint ens pblic RTVE. La CRTVE est adscrita a la Societat Estatal de
Participacions Pbliques (SEPI) i quant al seu finanament, es regeix per la Llei
8/2009, de 28 dagost, de finanament de la Corporaci RTVE.
Des de loctubre de 2014, el president de CRTVE s Jos Antonio Snchez,
fins aleshores director general de Telemadrid, televisi autonmica de titularitat
pblica de la Comunitat de Madrid. Snchez ja havia estat director general de
laleshores ens pblic RTVE entre 2002 i 2004.

72

Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporacin RTVE. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
La 1B
Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
La 2 B
Cultural
TDT, NET, XDSL/FTTH
24 Horas
Informatius
TDT, NET, XDSL/FTTH
Teledeporte
Esports
TDT, NET, XDSL/FTTH
Clan
Infantil
TDT, NET, XDSL/FTTH
TVE Internacional
Generalista
CAB, SAT, XDSL/FTTH
La 1 HD
Generalista
TDT, XDSL/FTTH
Teledeporte HD
Esports
TDT, XDSL/FTTH
Star HDC
Ficci
CAB, SAT, XDSL/FTTH
Rdio
RNE
Generalista
FM, OM, TDT, NET
Radio Clsica
Musical
FM, OM, TDT, NET
Radio 3
Musical
FM, OM, TDT, NET
Rdio 4C
Generalista
FM, OM, TDT, NET
Radio 5 Todo Noticias
Informatius
FM, OM, TDT, NET
Radio Exterior de
Generalista
OM, NET
Espaa
Serveis a la xarxa
rtve.es
Portal del grup
NET
A la carta
Servei amb continguts audiovisuals NET
gratuts sota demanda
A
(FM), ona mitja (OM).
B
Amb desconnexions per a Catalunya.
C
En proves des de lagost, sinicia el gener de 2016
D
Rdio generalista en catal.
Font: Elaboraci prpia amb dades corporatives.
CRTVE ofereix serveis audiovisuals en les diferents plataformes de

distribuci: televisi, rdio i internet. En televisi trobem els dos canals histrics:
La 1, amb programaci generalista, i La 2, de carcter cultural. Totes dues fan
desconnexions per a Catalunya. En alta definici, CRTVE compta amb La 1 HD,
Teledeporte HD i, com a novetat des del 18 de gener de 2016, Star HD, el canal
de ficci que emet a Amrica en diverses plataformes de distribuci.97 Completen
el conjunt de canals de CRTVE el Canal 24 Horas (informaci), Teledeporte (tdp) i
Clan (infantil).
97
<http://www.rtve.es/rtve/20160115/rtve-refuerza-su-privilegiada-posicion-internacionalemisiones-star-hd-su-nuevo-canal-tematico-alta-definicion-para-america/1284672.shtml>.
73
Pel que fa a la rdio, la Corporacin divideix la seva oferta en cadenes

generalistes RNE i Rdio 4, aquesta en catal i temtiques Radio 5 Todo
Noticias (informativa) i Radio Clsica i Radio 3, musicals. La CRTVE compta amb
17 freqncies en FM a la demarcaci de Barcelona, 14 a Girona, 28 a Lleida i 13
a Tarragona, un total de 72.98 I en ona mitjana (OM), en suma 9 (2 a Barcelona, 2
a Girona, 2 a Lleida i 3 a Tarragona).99 En ona curta, RTVE va suprimir lemissi
de Radio Exterior de Espaa (REE) loctubre de 2014, si b el desembre segent
va anunciar que en restabliria les emissions en el menor temps possible i tan bon
punt les condicions tcniques assegurin la seva emissi amb totes les garanties.100
El juny de 2015, RTVE va renovar la seva web i la va adaptar a qualsevol
tipus de dispositiu, la qual cosa permet accedir a continguts en directe i a la carta.
En un primer moment, el febrer de 2016, CRTVE va anunciar que lexercici 2015
havia tancat amb un dficit de 33,56 milions deuros, decalatge que va ser
compensat mitjanant els pressupostos generals de lEstat. Aix no obstant, el
sostre de despeses establert pels pressupostos del 2015 era de 948,70 milions
deuros i CRTVE en va gastar 908,50, s a dir, 40,2 milions per sota del topall.
Aquesta xifra representa una reducci del dficit del 70% respecte de lexercici
anterior. Tal com reconeix la RTVE mateixa, aquesta millora dels resultats es deu,
en part, a la deducci de lIVA autoritzada pel Ministeri dHisenda.101
El 31 de mar de 2016, el Consell dAdministraci de lens va aprovar
definitivament els comptes del 2015 per unanimitat.102 Com a conseqncia
duna insuficincia en els ingressos, [els comptes de 2015] shan saldat amb unes
prdues de 37,8 milions deuros.
98
<http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/Espectro/RadioTV/FM/Paginas/FM_RNE.aspx>.
99
<http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/Espectro/RadioTV/OM/Paginas/OMRNE.aspx>.
100
<http://www.rtve.es/radio/20141003/radio-exterior-espana-suprime-emision-ondacorta/1021661.shtml>. [Consulta: febrer de 2016].
<http://www.rtve.es/rtve/20141204/rtve-vuelve-emitir-onda-corta-para-atender-peticiones-delsector-pesquero/1061324.shtml>. [Consulta: febrer de 2016].
101
<http://www.rtve.es/rtve/20160208/rtve-equilibra-cuentas-vez-primera-ultimos-anos-reduce-70su-deficit/1298387.shtml>. [Consulta: febrer 2016].
102
<http://www.rtve.es/rtve/20160331/consejo-administracion-rtve-aprueba-unanimidad-cuentas2015/1328553.shtml>. [Consulta: abril 2016].
74
2.2.2 Atresmedia Corporacin de Medios de Comunicacin

Atresmedia Corporacin de Medios de Comunicacin, SA (en endavant,
Atresmedia) s una societat annima que t com a accionista de referncia el
Grupo Planeta (41,70% de la composici accionarial). Jos Manuel Lara Bosch va
ser el president dAtresmedia (aix com del Grupo Planeta) fins al seu decs, el 2
de febrer de 2015. Jos Crehueras Margenat el substitueix el 13 de febrer.
Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Antena 3 i Antena 3 HD
Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
laSexta i laSexta HD
Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
Neox
Juvenil
TDT, NET, XDSL/FTTH
Nova
Femen
TDT, NET, XDSL/FTTH
Atreseries HD
Ficci
TDT/XDSL/FTTH
GolT (fins a juliol 2015)B Futbol, de pagament
TDT, XDSL/FTTH
Mega (des de juliol
Mascul
TDT, NET, XDSL/FTTH
2015)
Rdio
Onda Cero
Generalista
FM, TDT, NET
Europa FM
Musical
FM, TDT, NET
Meloda FM
Musical
FM, TDT, NET
Serveis a la xarxa
Atresmedia Conecta
Servei complementari per a segones pantalles NET
Atresmedia Player
Plataforma doferta de continguts del grup
NET
Atresplayer Videoclub
Videoclub on line de continguts aliens
NET
A
Formes daccs tipificades de la manera segent: televisi digital terrestre (TDT), satllit (SAT),
XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analgica/fibra), en lnia (NET), freqncia modulada (FM).
B
En rgim de lloguer.
Tal com sexplica a lapartat 2.2 i al captol I daquest Informe,103 el 16

doctubre de 2015 el Govern espanyol va aprovar un Acord, pel qual sadjudicaven
sis llicncies de TDT de cobertura estatal en rgim demissi en obert (tres en
qualitat estndard i tres en alta definici). Les tres llicncies en qualitat estndard
(SD) eren per als prestadors Radio Blanca, Central Broadcaster Media i 13tv. Les
tres llicncies en alta definici (HD) van correspondre a Real Madrid Club de
103
Vegeu al captol I daquest Informe lapartat 2.2.1. Concurs per a ladjudicaci de sis canals de
TDT dmbit estatal.
75
Ftbol, Mediaset i Atresmedia.104 Amb aquesta nova llicncia de TDT, el 22 de

desembre de 2015 Atresmedia va llanar oficialment Atreseries HD, el canal de
ficci del grup.105
Pel que fa a la resta de loferta dAtresmedia, la sentncia del Tribunal
Suprem de 6 de maig de 2014 va obligar diversos grups de comunicaci com
Atresmedia, Mediaset, Vocento i Unidad Editorial a deixar demetre un total de nou
canals de TDT. En el cas dAtresmedia, la sentncia afectava els canals Nitro,
Xplora i la Sexta3.106
Des daleshores, i a banda de les novetats esmentades, el grup ofereix els
canals generalistes Antena 3 TV i laSexta, i els especialitzats Neox (dirigit al pblic
juvenil) i Nova (pblic femen). Daltra banda, el juliol de 2015 tamb va deixar
demetre el canal de pagament esportiu GolT, que Atresmedia arrendava a
Mediapro. Al seu lloc, l1 de juliol de 2015 Atresmedia va ampliar la seva oferta
prpia i va llanar Mega, dirigit al pblic mascul.107 Loferta broadcast del grup es
completa amb la cadena generalista Onda Cero i les musicals Europa FM i Meloda
FM.
Quant a les plataformes de distribuci en lnia, el grup ofereix tres productes
principals: Atresmedia Conecta, una aplicaci interactiva de segona pantalla amb
continguts extra i possibilitat dinteracci durant lemissi en directe dels continguts
televisius principals; Atresplayer, per veure continguts en directe o a la carta dels
canals del grup, i Nubeox, un videoclub en lnia que disposa de lopci Open
(accs de pagament a continguts aliens dAtresmedia i subjectes a drets) i de
lopci Premium (tarifa mensual que dna accs a tota loferta daquest servei).
Accionariat
Lestructura accionarial dAtresmedia sha mantingut sense canvis importants en
termes absoluts, per s indicativa la desinversi que al llarg del 2015 ha dut a
104

2016].
105
<http://atreseries.atresmedia.com/actualidad/sintoniza-atreseriestelevisor_2015121500359.html>. [Consulta: mar 2016].
106
Vegeu el mateix apartat a lInforme sobre laudiovisual a Catalunya 2014.
107
<http://mega.atresmedia.com/atresmedia-television-lanza-mega_2015060800250.html>.
[Consulta: mar 2016].
76
terme Imagina/Mediapro (empresa que fins al juliol del mateix any arrendava un
canal a Atresmedia per emetre el canal de pagament GolT). Aix, a desembre de
2014, Imagina/Mediapro possea un 7,0% del paquet accionarial, mentre que un
any ms tard, aquest percentatge havia baixat al 3,64%.
Grfic 1. Accionistes dAtresmedia. Desembre de 2015
Resta
34,98%
Autocartera
0,51%
Planeta
DeAgostini
41,70%
Imagina /
Mediapro
3,64%
UFAA
19,17%
A
UFA Film und Fernseh GMBH Unipersonal (RTL- Grup Berstelmann)
Font: Atresmedia.108

Tal com indica lInforme anual dAtresmedia,109 el grup va ingressar un total de
970,2 milions deuros al llarg del 2015, un 9,8% ms que lany anterior.
Daquesta manera, el benefici net desprs del tancament va pujar a 99,2 milions
deuros, davant els 46,7 milions de lexercici 2014.
2.2.3 Grup COPE
La cadena COPE (Cadena de Ondas Populares de Espaa) s un grup de
comunicaci amb implantaci forta en el sector radiofnic, que compta amb la
participaci accionarial majoritria de la Conferencia Episcopal Espaola. El
president i conseller delegat de la societat s Fernando Gimnez Barriocanal des de
loctubre de 2010. En televisi, el grup gestiona la societat annima 13tv, presidit
per Jos M Mas Millet.
108
<http://www.atresmediacorporacion.com/accionistas-inversores/accionariado/estructuraaccionarial/accionariado-accion-capital-social_2012042500046.html>. [Consulta: mar 2015].

109
<http://www.atresmediacorporacion.com/informe-anual/2015/>. [Consulta: abril 2016].
77

Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
13tv
Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
Rdio
COPE
Generalista
FM, TDT, NET
Cadena 100
Musical
FM, TDT
Rock FM
Musical
FM, TDT
MegaStar FMB
Musical
FM, NET
Serveis a la xarxa
13tv.es
Portal servei en directe i a la carta
NET
Cope.es
Portal servei en directe i a la carta
NET
A
B
Aquesta emissora no emet en FM a Catalunya.
Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015
Accionistes
Conferencia Episcopal Espaola
Shandwick AGR Comunicacion, SL
Beta Films GMBH
Video Mercury Films, SA
UMAS, Unin Mutua Asistencial de Seguros a Prima Fija
Arzobispado de Madrid
Ujue Producciones
Font: Informa D&B.
Participaci
(en %)
58,43
7,77
7,17
3,01
2,33
2,20
0,45
El canal 13tv semetia, sota rgim darrendament, mitjanant la llicncia de

Veo TV (la marca comercial en TDT dUnidad Editorial, societat editora del diari El
Mundo, entre altres capaleres). 13tv compta amb una llicncia prpia des de
loctubre de 2015, moment en qu el Govern va atorgar sis llicncies de TDT. Tal
com sexplica a la presentaci daquest epgraf Prestadors dmbit estatal, el
Ministeri dIndstria, Turisme i Energia va resoldre el concurs pblic per a
ladjudicaci de tres canals en qualitat estndard (SD) i tres ms en alta qualitat
(HD). Un dels primers (SD) va recaure en 13tv, la filial televisiva del grup COPE. El
canal semet en simulcast per les dues freqncies, fins a lapagada del senyal a
travs de Veo TV.
Tamb conv recordar que, a partir de lacord del 2012 entre COPE i
Vocento (societat editora del diari ABC, entre daltres), les emissores de rdio dels
78
dos grups van associar la seva activitat.110 Des daleshores, la societat de la

Conferencia Episcopal Espaola gestiona la programaci i la publicitat de les
emissores de Vocento (ABC Punto Radio i, a Catalunya, Onda Ramblas, SAU). A
Catalunya, aix representa doblar el nombre demissores quant a la gesti (que no
la propietat).
Taula 16. Freqncies de COPE a Catalunya. Any 2015
Emissora
Freqncies
COPE
4
Cadena 100
4
Rock FM
3
S/D
5
Total
16
Font: Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Accionariat
Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015
Participaci
Accionistes
(en %)
Conferencia Episcopal Espaola
51,05
Vicente Boluda
6,80
La Informacin, SA
5,00
Agrupacin Mutual Aseguradora
2,00
ONCE
2,00
Grupo Negocios de Ediciones y Publicaciones, SL
1,80
Personal de Radio Popular
0,50
Mutualidad del Clero Espaol de Previsin Social
0,20
Radio Popular (autocartera)
Indet.
Mutualidad del Clero Fondo de Pensiones
Indet.
Font: Informa D&B.
Pel que fa a 13tv, el grup COPE era, a desembre de 2015, laccionista nic
del canal televisiu, segons la base de dades Informa D&B. A desembre de 2014, el
percentatge de la cadena episcopal era noms majoritari (58,43%), mentre que la
resta estava en mans daccionistes amb poca participaci.111
110
<http://www.vocento.com/notas-vocento-cadena-cope-alcanzan-acuerdo-20121219.php>.
111
Vegeu el mateix apartat a lInforme sobre laudiovisual a Catalunya 2014. [Consulta: mar
2016].
79
2.2.4 Grup Mediapro

Empresa no cotitzada a borsa de serveis de comunicaci, creada el 1994, amb seu
social a Barcelona i que opera a 20 pasos (Espanya, Amrica Llatina, EUA i
pasos rabs, principalment). Jaume Roures, soci fundador, ns el president.
Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
GolT (fins 1 juliol 2015)B Futbol, de pagament
TDT
beIN Sports
Futbol, de pagament
CAB, XDSL/FTTH, NET
Serveis a la xarxa
Servei audiovisual de pagament
beIN Sports Live
CAB, XDSL/FTTH, NET
multiplataforma
A
B
En rgim de lloguer a Atresmedia.
Font: Elaboraci prpia amb dades del Grup Mediapro.
Fins a l1 de juliol de 2015, Mediapro emetia GolT, canal de TDT de

pagament amb partits de futbol en directe, grcies a larrendament que pagava per
un canal dAtresmedia. En conseqncia, el grup ha de ser considerat un prestador
audiovisual per aquesta activitat. Aix no obstant, Mediapro s una empresa de
comunicaci que no encaixa amb les categories tradicionals de laudiovisual i per
aix s difcil catalogar els seus serveis. El grup duu a terme activitats en els
principals estadis de la cadena de valor de laudiovisual i desplega nous serveis i
funcions. Aix, s creador, productor i distribudor de continguts per a televisi i
cinema, s gestor de drets esportius i presta serveis de postproducci, enginyeria,
transmissi i comercialitzaci publicitria, entre daltres.
Pel que fa a la seva oferta televisiva, desprs que al juliol finalitzessin les
emissions del canal GolT, l1 dagost de 2015 Mediapro va llanar beIN Sports. Es
tracta duna filial a Espanya del grup qatari Al Jazeera, que compta amb el 50%

80
de laccionariat de Mediapro. Segons paraules de Roures mateix, Al Jazeera s el

principal client del grup i Mediapro treballa amb la cadena rab des del 1999.112
beIN Sports ofereix partits de futbol en directe de les principals
competicions internacionals (Liga BBVA, Premier League i UEFA Champions
League, entre les ms destacades) i comercialitza, mitjanant els operadors
Movistar+, Vodafone One, Orange TV, Telecable (Astries), plataformes en lnia
com ara Xbox, Total Channel i Gol Stadium, o directament a travs del servei propi
beIN Sports Connect. Aix mateix, Mediapro tamb va acordar amb YouTube la
distribuci dels partits de la Lliga espanyola en directe en aquesta plataforma.
Accionariat
Tal com indica Mediapro, durant aquest exercici [2015], es va tancar la integraci
de Globomedia al grup, amb la compra de les participacions que els socis
fundadors de Globomedia posseen del hlding Imagina Media.113 Daltra banda,
tal com sexplica a lapartat dedicat a Atresmedia daquest captol, Mediapro va
desinvertir el 2015 a Atresmedia i va passar de tenir el 7,0% del seu paquet
accionarial el 2014 al 3,65% lany segent. Aquesta operaci coincideix en el
temps amb el fet que Mediapro deixa darrendar un canal a Atresmedia per emetre
el servei de pagament GolT.
112
<http://www.nuevaeconomiaforum.org/videoforum/foro-de-la-nueva-comunicacion-con-el-sociode-mediapro-jaume-roures>. [Consulta: abril 2015].

[En especial, vegeu a partir del minut 45:55 del vdeo de la conferncia de Jaume Roures al Forum
Nueva Economa (Madrid, 14 dabril de 2015)].
113
Link
genric
dels
comunicats
de
premsa
del
Grup
Mediapro:
<http://www.mediapro.es/esp/noticias1.php>. [Consulta: abril 2016]. Comunicat de premsa de 7
dabril de 2016: La facturacin del Grupo alcanza los 1.509me, cumpliendo las previsiones
anuales / Todas las divisiones del Grupo, derechos audiovisuales, contenidos, servicios
audiovisuales y marqueting y consultora, han tenido una buena evolucin.
81
Grfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015

Televisa
14,5%
Socis
fundadors
51,3%
Torreal
17,1%
WPP
17,1%
Font: Mediapro.114

Segons dades del grup,115 Mediapro va tancar el 2015 amb una facturaci de
1.509 milions deuros i un benefici brut o EBIDTA (inicials angleses per a Beneficis
abans dInteressos, Impostos, Depreciacions i Amortitzacions) de 129 milions
deuros. Aquesta darrera xifra suposa un 40% ms que els 90 milions deuros
obtinguts lexercici 2014. La condici dempresa no cotitzada a borsa permet a
Mediapro no publicar determinades dades del grup als efectes reguladors del
mercat de valors, com ara la xifra de beneficis nets.
El grup t tres branques de negoci: gesti de drets audiovisuals, serveis
audiovisuals i producci de continguts.
La gesti de drets esportius s lactivitat principal del grup quant a
ingressos. En aquest sentit, Mediapro va obtenir, per a les properes tres
temporades de la Lliga BBVA, els drets del principal lot de partits en modalitat de
pagament que es van adjudicar el 2015.116 Aix mateix, la companyia t des del
2015 la comercialitzaci internacional dels drets de la Lliga espanyola, la Lliga del
Brasil, lEurolliga de bsquet i, per a Llatinoamrica, el campionat de F1 (que
comercialitza mitjanant Canal F1 Latin America).
Lactivitat en serveis audiovisuals dna cobertura dels grans esdeveniments
en directe. Durant el 2015 en destaca lAsian Cup Australia 2015, els GP de
114
<http://www.mediapro.es/pdf/Presentaci_n%20Imagina%20CAS.pdf>. [Consulta: abril 2016].

<http://www.mediapro.es/esp/noticias1.php>. [Consulta: abril 2016].
116
Per a ms informaci, vegeu el captol I daquest Informe, lapartat 2.3.1. Gesti de drets
esportius.
115

82
Frmula 1, el Giro dItlia i les lligues de futbol dEspanya, Frana, Portugal,

Angola, Gabon, Moambic, Qatar, Turquia i Tunsia.
Com a fita tecnolgica, Mediapro va fer la producci en 4K del partit Reial
MadridFC Barcelona del 21 de novembre de 2015. El clssic es va emetre en
directe en Ultra Alta Definici per a Alemanya, Sussa i Hong Kong.
I finalment, la tercera branca dactivitat del grup s la producci de
continguts. Shan produt 44 projectes per a televisi a Espanya, els que han tingut
ms ress dels quals han estat Nit i dia, Veterinaris, El mtode Gronholm i el
documental Filosofia a la pres (TV3), El intermedio, El Objetivo i Zapeando
(laSexta), guila Roja (TVE), Vis a vis (Antena 3) i Anclados (Telecinco). En
cinema, lactivitat durant el 2015 sha centrat en Un da perfecto, de Fernando
Len de Aranoa, Nadie quiere la noche, dIsabel Coixet, El botn de ncar, de
Patricio Guzman i Messi, dlex de la Iglesia.
Daltra banda, el 2015 es produeix la fi de lanomenada guerra del futbol,
que enfrontava principalment Mediapro i el grup Prisa, sobretot arran de dues
sentncies judicials:117
Sentncia de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem.118

Sentncia de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Suprem.119
2.2.5 Mediaset Espaa Comunicacin

Mediaset Espaa Comunicacin, SA (fins a labril de 2011, Gestevisin Telecinco
SA) s una societat annima que t com a principal accionista la matriu italiana
Mediaset SpA (46,17%, a gener de 2016). Empresa de lIBEX-35 s presidida per
Alejandro Echevarra i Paolo Vasile ns el conseller delegat.
117
Aquesta informaci est ms detallada al captol I daquest Informe, a lapartat 2.3.1. Gesti
dels drets esportius.
118
119
83

Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset Espaa. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Telecinco i Telecinco HD Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
Cuatro i Cuatro HD
Juvenil
TDT, NET, XDSL/FTTH
FDF
Ficci
TDT, NET, XDSL/FTTH
Boing
Infantil
TDT, NET, XDSL/FTTH
Divinity
Femen
TDT, NET, XDSL/FTTH
Energy
Mascul/esport
TDT, NET, XDSL/FTTH
Be Mad
Mascul/divulgaci
TDT, NET, XDSL/FTTH
Serveis a la xarxa
Mediaset.es
Portal del grup
NET
Mitele.es
Web amb continguts audiovisuals de NET
ficci gratuts sota demanda
Radioset.es
Oferta radiofnica en lnia
NET
Playmi.com
Agregador de videojocs
NET
A
Formes daccs tipificades de la manera segent: televisi digital terrestre (TDT), XDSL/FTTH
(xarxa de telefonia analgica/fibra), en lnia (NET).
Com sha explicat a lentrada de lapartat 2.1, Prestadors dmbit estatal,

loctubre de 2015 el Govern espanyol va atorgar sis llicncies de TDT, una de les
quals, en HD, va correspondre a Mediaset. El 21 dabril de 2016 la companyia va
llanar Be Mad, canal divulgatiu mascul en obert.120
Daltra banda, desprs que al maig de 2014 el Tribunal Suprem dicts un
acte dexecuci de la sentncia de 27 de setembre de 2012, Mediaset va cessar
lemissi de dos canals, LaSiete i Nueve. Aix, loferta televisiva del grup el 2015
queda en sis canals: Telecinco (generalista), Cuatro (juvenil), FDF (ficci), Boing
(infantil), Divinity (pblic femen) i Energy (pblic mascul).
En lmbit de la distribuci de continguts per internet, el desembre de 2014
el grup va llanar playmi.com, un agregador de videojocs, disponible per a tot tipus
de dispositius connectats. Tamb va crear Radioset.es, la marca de rdio on line.
Daltra banda, el 21 doctubre de 2015, Google/YouTube i Mediaset Espaa
van arribar a un acord per estudiar la presncia de continguts on line de Mediaset
a YouTube i Google Play, que respecti els continguts i els drets dautor de leditor.
120
<https://twitter.com/BeMad_TV/status/720518634813157377>. [Consulta: abril 2016].

84
Daquesta manera, sobre la via per tancar un contencis entre les dues
companyies que durava vuit anys.121
Accionariat
Desprs de la sortida de Prisa de laccionariat de Mediaset Espaa el 2014,
Mediaset Espaa ha quedat amb un sol accionista de referncia, Mediaset SpA,
controlada pel grup Fininvest. Finnivest s un hlding itali controlat per la famlia
de Silvio Berlusconi i s, aix mateix, propietari del grup editorial Mondadori i del
club de futbol AC Milan, entre daltres.
Com a principal novetat en relaci amb lestructura econmica dels mitjans
a Catalunya, el 15 dabril de 2015 Mediaset Espaa va adquirir el 40% del capital
social dEmissions Digitals de Catalunya, SA (EDC), fins ara propietat exclusiva del
Grupo God.122 (Vegeu la informaci complementria a lapartat 2.1.2. Grupo
God de Comunicacin).
Per la part substantiva daquesta operaci rau en el fet que Mediaset
(mitjanant la seva filial Publiespaa, controlada al 100%) t dret a actuar com a
agent publicitari exclusiu de lempresa participada, tot gestionant, daquesta
manera, la venda i comercialitzaci de tots els espais publicitaris de 8tv, el canal
generalista, explotat i editat directament per EDICA. Loperaci va ser autoritzada
pel Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC)123 i per la Comisin Nacional de
los Mercados y la Competencia (CNMC).124
121
<http://www.mediaset.es/GoogleYouTube-Mediaset-Espana-anunciancolaboracion_0_2071125240.html>. [Consulta: mar 2016].

122
Vegeu la informaci complementria a lapartat 2.1.2. Grupo God de Comunicacin.
123
Acord 73/2015, de 20 de maig, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya. Modificaci
de lestructura accionarial de la societat Emissions Digitals de Catalunya, SA Unipersonal, com a
conseqncia duna operaci mercantil de transmissi daccions de la societat, dacord amb el que
disposa el ttol IV del captol II de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicaci
audiovisual
de
Catalunya
(exp.
5-A-2015).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>.
124
RESOLUCIN (Expte. C/0648/15 GOD / MEDIASET / EDICA). <http://www.cnmc.es/eses/cnmc/ficha.aspx?num=C/0648/15&ambito=Concentraciones>.
85
Grfic 3. Accionistes de Mediaset Espaa Comunicacin, SA. Gener 2016
Free-FloatA;
47,4%
Mediaset
SpA;
46,17%
Autocartera
; 6,43%
A
Expressi anglesa que es tradueix per capital flotant i que sutilitza per designar la part del
capital social de lempresa o societat que cotitza lliurement a borsa.
Font: Elaboraci prpia amb dades de Mediaset.125

Segons dades corporatives del grup,126 Mediaset va obtenir un benefici net de
166,2 milions deuros, la qual cosa representa un augment substancial en
comparaci amb els 59,5 milions del 2014. De fet, s el millor resultat des de la
caiguda del mercat publicitari el 2008. Els ingressos bruts per publicitat van
assolir els 933,3 milions deuros, un 5% ms que lexercici anterior, en qu
Mediaset Espanya havia obtingut ingressos suplementaris per la retransmissi en
directe en exclusiva dels 25 partits del Mundial de Futbol del Brasil.
2.2.6 Grup Prisa

El grup empresarial Promotora de Informaciones, SA (Prisa) s una societat
annima que opera a lEstat espanyol, a Portugal i a pasos de Llatinoamrica com
ara Brasil, Mxic, Xile i Colmbia. El seu president executiu s Juan Luis Cebrin
des del 2012, mentre que Jos Luis Sainz ns el conseller delegat des del 2014.
125
<http://www.mediaset.es/inversores/es/organizacion-accionesMediaset_0_1339275476.html>. [Consulta: mar 2016].

126
<http://www.mediaset.es/mediasetcom/Resultados-Mediaset-EspanaESP_MDSFIL20160225_0010.pdf>. [Consulta: abril 2016].
86

Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Rdio
SER
Generalista
OM, FM, SAT, NET
40 Principales
Musical
FM, NET
Cadena Dial
Musical
FM, NET
M80
Musical
FM, NET
Radiol
Musical
FM, NET
Mxima FM
Musical
FM, NET
Ke buenaB
Musical
FM
A
Formes daccs tipificades de la manera segent: satllit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia
analgica/fibra), en lnia (NET), freqncia modulada (FM).
B
No emet en FM a Catalunya.
Desprs que el 2014 Prisa i Telefnica tanquessin la compravenda de

Canal+ i que la CNMC lautoritzs el 2015, el grup editor del diari El Pas ha
passat a ser un grup estrictament radiofnic en lmbit audiovisual espanyol.
Prisa Radio s la filial del grup que gestiona lactivitat radiofnica. Sense
modificacions en lestructura accionarial, lempresa t una participaci del 73,49%
del grup Prisa, un 18,37% del Grupo God i un 6,1% de 3i, un fons de capital
privat. A ms, Prisa Radio t un 2,03% daccions en autocartera.127 Les emissores
del grup sn la cadena SER, de programaci generalista, i les radiofrmules
musicals Los 40 Principales, M80, Cadena Dial, Mxima FM, Radiol i Ke buena.
Accionariat
El principal accionista del grup Prisa s Rucandio Inversiones SICAV SA, amb
gaireb el 20% de participaci. Aquesta societat, que t la famlia Polanco com a
principal accionista, tenia a gener de 2014 ms del 30% de les accions del
grup.128
Entre desembre de 2015 i gener de 2016, s destacable lentrada a
laccionariat de Prisa de diverses societats o particulars amb percentatges elevats.
s el cas, per exemple, de Joseph Oughourlian, fundador dAmber Capital i gestor
nic de la cartera Amber Global Opportunities Fund, societats que tamb entren a
127
128
<http://www.prisaradio.com/es/pagina/compania-global-1/>. [Consulta: mar 2016].

Per a ms informaci, vegeu lInforme sobre laudiovisual a Catalunya 2012-13.
87
laccionariat del grup Prisa. Aix mateix, es constata lentrada de lempresari qatari
Khalid Thani Abdullah Al Thanis, amb una participaci superior al 8%. A desembre
de 2014, Prisa havia fet una ampliaci de capital de 100 milions subscrita
ntegrament pel consorci transportista Occher, SA, de CV, propietat de lempresari
mexic Roberto Alcntara Rojas. Des de desembre de 2015, tant Oughourlian com
Al Thanis sn membres del Consell dAdministraci de Prisa. Alcntara Rojas ho s
des del febrer de 2014.
Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016
Empresa
Drets de vot
(en %)
Rucandio Inversiones SICAV, SA
19,456
Joseph Oughourlian
16,396
Amber Capital UK LLP
15,885
Telefnica, SA
13,058
Amber Active Investors Ltd.
11,815
HSBC Holdings, PLC
9,564
Grupo Herradura Occidente, SA de CV Occher
8,923
Khalid Thani Abdullah Al Thanis
8,170
CaixaBank, SA
4,906
Banco Santander, SA
4,650
Fundacin Bancaria Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona
4,195
BH Stores IV, BV
3,851
Amber Global Opportunities Ltd
3,743
Nicolas Berggruen
3,118
Font: Comisin Nacional del Mercado de Valores (CNMV).129

El 2008, el deute del grup Prisa va arribar a un mxim de 5.100 milions deuros.
El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinanament amb les entitats
creditores. Des daleshores, el grup ha amortitzat part del seu deute, grcies a
successives ampliacions de capital i a la venda daccions de Mediaset i Canal+.
Aix, Prisa va tancar el 2014 amb deute bancari net de 2.580 milions deuros.130
A finals de 2015, el grup va fer una ampliaci de capital de 100 milions
deuros a canvi damortitzar el deute amb diversos bancs creditors, que alhora
tamb sn accionistes. HSBC va subscriure lacord amb un bescanvi de 80,96
129
<http://www.cnmv.es/Portal/consultas/DerechosVoto/ParticipesSociedad.aspx?qS={cf5f8da04e82-417f-87d8-8050e174dea6}>. [Consulta: mar de 2016].

130
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201502/descargas-comunicado_4-es.pdf>
i
<http://www.prisa.com/es/sala-de-prensa/prisa-reducira-mas-de-1-500-millones-de-euros-dedeuda/> . [Consulta: mar de 2016].
88
milions deuros, CaixaBank, amb 9,61 milions i el Banco Santander, amb 9,6
milions.
Daltra banda, en els darrers anys, Prisa ha dut a terme desinversions a
empreses terceres. El juny de 2014 la societat va anunciar la venda a Telefnica
de la totalitat de les accions de lempresa Distribuidora de Televisi Digital, SA
(DTS), propietat de Canal+, entre daltres. Prisa era titular del 56% del capital de
DTS i el preu inicial acordat era de 750 milions deuros.131 A labril de 2015, la
CNMC va aprovar loperaci de compravenda.132 Cal consignar que, parallelament,
al juliol de 2014 Telefnica havia iniciat el procs de compra a Mediaset del 22%
restant del capital social de DTS (Canal+).
En el captol de desinversions, per b que esdevinguts al 2014, s pertinent
recordar que el grup Prisa va vendre la totalitat del 8,5% del capital social que
disposava de Mediaset Espaa Comunicacin, SA, a la mateixa Mediaset, per un
import de 307,5 milions deuros.133
2.2.7 Grup Radio Blanca
Radio Blanca, SA, s un grup de comunicaci centrat sobretot en la rdio que emet
mitjanant freqncies repartides per tot Espanya. Blas Herrero Fernndez ns
lnic accionista. En televisi, loctubre de 2015 la societat va obtenir una llicncia
de TDT amb la marca comercial KissTV. Es tracta dun canal generalista dirigit a
un pblic jove-adult femen.134
A Catalunya opera mitjanant dues llicncies: lemissora dFM Kiss Media,
SA, i, grcies a la seva participaci majoritria, a Club de Rdio Terrassa, SA.
Radio Blanca tamb disposa duna freqncia en OM. Els productes que emet sn
radiofrmula musical i tenen la marca comercial de Kiss FM i Hit FM. En TDT
local, participa de la llicncia de la demarcaci de Sabadell, Publi 20, SL.
131
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201406/descargas-comunicado-es.pdf>.
[Consulta: mar de 2016].
132
<http://www.cnmc.es/eses/competencia/buscadorde/expedientes.aspx?num=C/0612/14&ambito=Concentraciones&b=&p=
397&ambitos=Concentraciones,Recursos,Sancionadores%20CCAA,Sancionadores%20Ley%2030,
Vigilancia,Medidas%20cautelares,Conductas&estado=0&sector=0&av=0>.
[Consulta:
mar
2016].
133
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201407/descargas-comunicado_11es.pdf>. [Consulta: mar de 2016].
134
<http://www.televisiondigital.gob.es/TDT/Paginas/canales-tdt.aspx>. [Consulta: mar 2016].
89
2.2.8 Secuoya
Secuoya, Grupo de Comunicacin, SA, s una empresa amb domicili social a
Granada presidida per Ral Berdons. En virtut del concurs de llicncies de TDT
dmbit estatal resolt pel Govern espanyol loctubre de 2015,135 Secuoya,
mitjanant la marca comercial Central Broadcaster Media, SLU, va obtenir un
canal en SD. El grup inicia les emissions del canal TEN el 28 dabril de 2016.136
2.2.9 Unidad Editorial
Unidad Editorial s un grup de comunicaci que neix con a resultat de la fusi
entre el Grupo Recoletos i Unedisa el 2007. Est controlat al 99,87% de
laccionariat per la societat italiana RCS MediaGroup SpA, que t com a accionista
de referncia Giovanni Agnelli amb el 16,734%.137 A ms del sector televisiu i
radiofnic, Unidad Editorial tamb t activitats en el mn de ledici i de la
premsa, i en destaquen els diaris de tirada espanyola El Mundo, Expansin i
Marca. Unidad Editorial s presidida per Antonio Fernndez-Galiano Campos des
del febrer de 2012.
Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Discovery Max
Documental
TDT, CAB, XDSL/FTTH
13tv
Generalista
TDT, NET, XDSL/FTTH
(en rgim darrendament)
AXN
Temtica
SAT, CAB, NET
Rdio
Radio Marca
Esportiva
FM, NET
A
(FM), ona mitjana (OM)
135
Vegeu lapartat 2.1 daquest captol.

<http://www.gruposecuoya.es/el-canal-de-tdt-de-grupo-secuoya-comenzara-sus-emisiones-a-las2359-del-28-de-abril/>. [Consulta: mar 2016].
137
<http://www.rcsmediagroup.it/en/wp-content/uploads/sites/2/doc/2014-12/InterimManagement-Statement-at-September-30-2014.pdf>. [Consulta: mar 2016].
136

90
El canal 13tv, propietat de la Conferencia Episcopal Espanyola, emetia en

rgim darrendament mitjanant un dels canals atorgats a Unidad Editorial.
Desprs del concurs de llicncies de TDT dmbit estatal resolt pel Govern espanyol
loctubre de 2015 i de la seva execuci efectiva, 13tv emet a travs de la nova
llicncia des del gener de 2016.
Pel que fa a Unidad Editorial, presta els serveis de televisi amb la marca
comercial Veo TV. Com sha explicat, la sentncia del Tribunal Suprem de 6 maig
de 2014 incloa dos canals de Veo TV, La Tienda en Casa i el canal de ficci AXN,
que es van deixar demetre. Actualment, AXN es pot rebre via satllit, cable i
internet.
Accionariat
Unidad Editorial, SA, est participada en un 99,87% de laccionariat per la
societat italiana RCS MediaGroup SpA.
Taula 23. Principals accionistes dRCS MediaGroup SpA. Any 2015
Accionista
Participaci
(en %)
Giovanni Agnelli SpA
16,734
Mediobanca SpA
9,930
Diego Della Valle
7,325
Schroders plc
5,015
Roberto Cairo Urbano
4,616
Finsoe SpA
4,601
China National Chemical Corp.
4,433
Intesa Sanpaolo SpA
4,176
Paolo Rotelli
2,744
Vanguard International Explorer Fund
2,299
Font: RCS MediaGroup.138
2.2.10 Vocento
Vocento, SA, s un grup de comunicaci amb forta presncia en la premsa edita
el diari ABC, que ha ampliat el negoci a altres mitjans. La presidncia de Vocento
ha canviat els darrers anys: el 2012, Enrique Ybarra va ser nomenat president i
labril de 2014 el substitueix Rodrigo Echenique. Ja al 2015, Echenique assumeix
138
<http://www.rcsmediagroup.it/en/pages/investor-relations/shareholders/>. [Consulta: mar de

2016].
91
la vicepresidncia executiva del Banc de Santander i Santiago Bergareche s

nomenat president de Vocento. Bergareche s, entre altres crrecs, vicepresident
primer de Ferrovial, i abans havia estat director general dempreses com BBVA i
Cepsa.139
Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Disney Channel
Temtic infantil
TDT, XDSL/FTTH
Paramount Channel
Temtic ficci
TDT
Rdio
ABC Punto Radio
Generalista
FM, NET
A
(FM), ona mitjana (OM)
Vocento opera mitjanant la llicncia de TDT dabast estatal Net TV. El

Tribunal Suprem, en la sentncia de 6 de maig de 2014, va obligar diversos
operadors a deixar demetre un total de nou canals, dos dels quals corresponien a
Vocento. El febrer de 2014 Net TV havia deixat demetre MTV i Intereconoma TV,
i les va substituir per dos canals de televenda. En fer-se efectiva la sentncia del
TS, aquests dos canals van deixar demetre. Aix doncs, el 2015 el grup mant
lactivitat amb Disney Channel i Paramount Channel.
Cal recordar que a finals de 2012, Vocento i COPE van signar un acord en
virtut del qual les emissores de Vocento emeten en cadena els continguts de la
COPE i la resta de cadenes de la Conferncia Episcopal Espanyola (Cadena 100,
Rock FM i MegaStar).140 A Catalunya, Vocento t activitat en rdio mitjanant
Onda Ramblas, SAU.
139
<http://www.vocento.com/pdf/notas/NP_Santiago_Bergareche_presidente_de_Vocento.pdf>.
140
<http://www.vocento.com/pdf/info_periodica/2014/Informe_de_resultados%202014%20def.pdf>.
92
Accionariat
Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015
Empresa
Participaci
(en %)
Mezouna SA
11,08
Valjarafe SL
10,90
Acci concertada
6,93
Enrique Ybarra
6,54
Energay de Inversiones SL
6,53
Onchena SL
5,47
M Carmen Ybarra
5,47
Santiago Bergareche
4,79
Casgo, SA
3,99
Santander Asset Management, SA, SGIIC
3,98
Font: Comisin Nacional del Mercado de Valores (CNMV).141
Respecte del 2014, cal destacar la sortida de Vctor Urrutia de laccionariat

de Vocento, desprs de vendre el 10,14% que possea. Urrutia tamb s
vicepresident dIberdrola i conseller delegat de Barclays Bank.142
Societats filials i participades

Grfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisin Net TV, SA. Any 2015
The Walt
Disney
Company
Iberia 20%
Vocento
55%
Homo
Videns, SA
25%
Font: Informa D&B.
2.3 Prestadors dmbit local

Televisi dmbit local
El 2015 loferta de televisi local en TDT a Catalunya es concreta en 50 canals de
televisi local en emissi. La majoria (39 canals) sn de titularitat privada i ms de
141
<https://www.cnmv.es/Portal/Consultas/DerechosVoto/ParticipesSociedad.aspx?qS={4361f98b28db-447c-9310-b472f8d5060a}>. [Consulta: mar 2016].

142
<https://www.iberdrola.es/webibd/gc/prod/es/doc/jga10_CV_UrrutiaVallejo.pdf>. [Consulta:
mar 2016].
93
la meitat (27 canals) subiquen en demarcacions de la provncia de Barcelona.

Respecte de lany anterior, el nombre de canals locals decreix en 3 canals de
titularitat privada i trenca lestabilitat iniciada lany 2013. Lany 2010, any de
lapagada analgica, Catalunya tenia ms canals locals de televisi en emissi: 64
canals (18 pblics i 46 privats). Des de aleshores fins al 2015 han deixat demetre
un total de 14 canals (7 pblics i 7 privats).
Cal destacar que prcticament la majoria dels prestadors tradicionals
dmbit local de Catalunya (TDT) tenen el seu espai a la xarxa internet, b per
emetre en directe o simplement per oferir els seus continguts a la carta (a petici).
Aix mateix, cal fer referncia a lexistncia de les televisions per internet, de
titularitat pblica o privada, que usen exclusivament la xarxa per distribuir i emetre
els seus continguts audiovisuals (mitjans en lnia), com per exemple, les televisions
pbliques RTV Cardedeu, La Palma Televisi, Cugat Televisi, Desp Televisi,
Televisi de Vandells i les privades com Molins de Rei, Mollerussa Televisi, Sant
Andreu Televisi, entre daltres.
Grfic 5. Canals de televisi local per titularitat. Catalunya. Any 2015
TV
pbliques
11
22%
TV privades
39
78%

94
Grfic 6. Canals de televisi local per provncies. Catalunya. Any 2015

1
Tarragona
8
Programes TDT locals pbliques
Lleida
1
Programes TDT locals privades
Girona
9
18
Barcelona
La televisi local pblica a Catalunya queda definida per un total d11

canals de TDT, xifra que es mant estable des de lany 2013. Aquests canals es
concentren en les zones amb ms densitat de poblaci i es distribueixen de la
manera segent: 9 canals a Barcelona (BTV, Televisi de Badalona, Televisi
LHospitalet, Valls Oriental TV o VOTV, m1tv, Canal Terrassa Valls, Canal Blau,
Peneds Televisi, Valls Visi); 1 canal a Girona (Canal 10 Empord) i 1 a
Tarragona (TAC 12). A la provncia de Lleida no hi ha cap canal de televisi local
pblic en emissi.143 Daquests 11 canals de televisi local pblica, 3 sn
gestionats directament per un nic ajuntament (unimunicipals) i els restants (8)
sn gestionats per consorcis de municipis.
143
Per la freqncia del programa pblic de la demarcaci de la Seu dUrgell es reben les emissions
dAndorra TV.
95
Taula 26. Canals de televisi local pblica. Catalunya. Any 2015

Prestador (entitat gestora)
Ajuntament de Badalona
(Badalona Comunicaci, SA)
Ajuntament de Barcelona
(Informaci i Comunicaci de Barcelona, SA)
Ajuntament de LHospitalet de Llobregat
(La Farga, Gesti dEquipaments Municipals
de lHospitalet de Llobregat, SA)
Consorci de la TDT de lAlt Empord
(LEscala Audiovisual TDT)
Consorci Teledigital Granollers
(Valls Oriental Televisi, SLU)
Consorci Teledigital Mollet
Consorci Digital Matar-Maresme
(Matar Maresme Digital, SL)
Consorci per a la gesti de la TDTL pblica
de la demarcaci de Terrassa-Valls Oest
(Societat Municipal de Comunicaci de
Terrassa, SA)
Consorci per a la gesti de la televisi digital
terrestre del Camp de Tarragona - TACOALT
(TACDOTZE)
Consorci Teledigital Garraf
(Nepolis Entitat Pblica Empresarial)
Consorci per a la gesti de la televisi digital
local pblica del Peneds
(Serveis Municipals de comunicaci, SL)
Nom comercial
Demarcaci TDT
TV Badalona
Barcelona
Barcelona Televisi
(BTV)
Barcelona
TV de lHospitalet
Barcelona
Canal 10 Empord
Figueres
Valls Oriental TV
Granollers
Valls Visi
Granollers
M1TV
Matar
Canal Terrassa Valls
Sabadell
TAC 12
Tarragona
Canal Blau - Maricel TV
Vilanova i la Geltr
Peneds TV
Vilanova i la Geltr
Una part important dels ajuntaments catalans han optat per unificar la
gesti dels diferents mitjans de comunicaci local (el canal de televisi, lemissora
de rdio, la premsa escrita, entre daltres) i han anat integrant les redaccions dels
diferents mitjans en una de sola amb lobjectiu de reduir costos de producci i de
gesti tot maximitzant la difusi dels seus continguts de proximitat a totes les
finestres: les ms actuals, ofertes per la xarxa internet, i les ms tradicionals, per
TDT i FM. Dels 11 canals de TV local pblica en emissi, nhi ha 7 que sn editats
per prestadors pblics que tenen una entitat gestora compartida com a mnim per
al canal de televisi i lemissora de rdio municipal. Daquesta manera, els
prestadors pblics de televisi shan anat transformant en petites entitats
multimdia i multiplataforma.

96
Taula 27. Prestadors pblics amb canal de TDT i emissora rdio a Catalunya. Any 2015
Mitjans de comunicaci
Prestador
Televisi
Rdio
Barcelona Televisi (BTV) Barcelona FM (91.0)
Ajuntament de lHospitalet
TV LHospitalet
Rdio LHospitalet (96.3)
Televisi de Badalona
Consorci Teledigital del Garraf

Canal Blau (TeleB)
Consorci de la TDTL pblica a la
Canal Terrassa Valls
demarcaci de Terrassa- Valls Oest
Consorci de la TDTL del Peneds
Peneds TV
Consorci de la TDTL de lAlt
Canal 10 Empord
Empord
Rdio Ciutat de Badalona (94.4)

Canal Blau FM (100.5)
Noucinc.2 Rdio (95.2)
Rdio Vilafranca (107.8)
Rdio LEscala (107.6)
En aquest sentit, cal destacar el paper que est realitzant lAjuntament de

Barcelona per mitj de la societat privada municipal que duu la gesti directa del
servei pblic dels mitjans de comunicaci Informaci i Comunicaci de Barcelona,
SA. Barcelona Televisi, a principis de lany 2015 i sota la direcci del periodista
Sergi Vicente,144 inicia un canvi de model de televisi: vol deixar enrere el model
tradicional a favor dun patr transmdia en el qual els continguts audiovisuals sn
els protagonistes i shan dadaptar als diferents suports. A finals de lany 2015,
BTV decideix renovar la identitat corporativa amb la finalitat dadoptar la marca
com a genrica del grup multimdia i obre el procs de licitaci del contracte de
creaci, disseny i implantaci de la nova identitat corporativa per a BTV.
En lmbit de la televisi local privada, loferta de canals ha disminut
lleugerament lany 2015 respecte de lany anterior: passa de 42 (2014) a 39
(2015). Aquest decreixement sexplica per la fi de les emissions dels tres canals
editats pel grup Tele Taxi (mitjanant la societat Teletaxi Televisi Digital, SLU
propietat de Justo Molinero). Tele Taxi TV estava ubicada geogrficament a les
demarcacions de Cornell, Tarragona i Sabadell.145
Loferta privada est distribuda geogrficament arreu del territori catal i t
presncia en totes les provncies, tot i que la provncia de Barcelona guanya en
nombre de canals: Barcelona (18), Lleida (8), Girona (7) i Tarragona (6).
144
El Consell dAdministraci dICB (lempresa municipal que gestiona BTV i Barcelona FM) escull
per unanimitat el periodista Sergi Vicente com a nou director en substituci dngel Casas, que
deixa el crrec el 31 de desembre de 2014.
145
Vegeu lapartat dedicat al grup de comunicaci Tele Taxi.
97
Taula 28. Canals de televisi local privada

Nom del prestador
Prensa Leridana, SL
Gibson Time, SL
Xarxa de Serveis i de Comunicacions
2014, SL (arrendatari)
ETV - Llobregat TV, SL
a Catalunya. Any 2015

Nom comercial
Lleida Televisi
25 TV
Demarcaci TDT
Balaguer
Barcelona
El Punt Avui TV
Barcelona
El Punt Avui TV
Blanes
ETV Llobregat Televisi
Cornell del Llobregat
Televisi de Roses, SL
Dracvisi, SL
Televisi de Girona, SL
Masquefa Televisi, SL
Taelus, SL
Cadena Pirenaica de Rdio i Televisi, SL
Prensa Leridana, SL
Televisi Comtal, SL
Canal Audiovisual Lleida, SL
Prensa Leridana, SL
Canal Taronja, SL
Empord Televisi
Banyoles Televisi
Televisi de Girona
Figueres
Girona
Girona
El Punt Avui TV
Granollers
s/d
Canal Taronja Anoia
Pirineus TV
Tot TV
s/d
Tot TV
Lleida Televisi
Igualada
Igualada
La Seu dUrgell
La Seu dUrgell
La Seu dUrgell
Lleida
Lleida
El Punt Avui TV
Lleida
Canal Taronja Bages
Manresa
Televisi del Bergued, SL (arrendatari)

Televisi del Bergued
UTE Wai Entertaiment, SL - Valls Serveis
Maresme TV
de Televisi, SL
Olot Televisi, SL
Olot Televisi
Manresa
Televisi del Ripolls, SL
Televisi del Ripolls
Olot
D-9 Comunicaci, SL
Iniciatives de Televisi, SL
Mola TV, SL
Publi 20, SL
Televisi Sant Cugat, SL
Mola TV, SL (arrendatari)
Ebre Digital, SL (arrendatari)
LEbre Televisi, SL
Televisi Teveon Ebre, SLU
Televisi Costa Brava

Canal Reus TV
Mola TV
TV 20
TVSCValls 1
Palafrugell
Reus
Sabadell
Sabadell
Sabadell
El Punt Avui TV
Sabadell
Mola TV
Tarragona
El Punt Avui TV
Tarragona
Canal T.E.
LEbre TV
Canal 21 Ebre
Tortosa
Tortosa
Tortosa
Productora dEmissions de Rdio, SL
Canal Taronja Osona
Vic
Mitjans Audiovisuals dOsona, SL

Prensa Leridana, SL
Mola TV, SL (arrendatari)
Publicacions Peneds, SA
El 9 TV
Vic
El Punt Avui TV
Vic
Lleida Televisi
Mola TV
TV El Vendrell / El 3 de 8 TV
Vielha e Mijaran
Vilanova i la Geltr
Vilanova i la Geltr

98
Matar
Olot
Sis de cada deu prestadors de serveis de televisi local privada formen part
dun grup de comunicaci dmbit supramunicipal o municipal (24 dels 39). Els
dos grups de comunicaci de proximitat que encapalen la llista en nombre de
llicncies de televisi local sn Hermes Comunicacions editor del diari El Punt
Avui, amb 7 canals (El Punt Avui TV), i Segre editor del diari El Segre amb
4 canals (Lleida TV).
Els segueixen els grups Mola, Taelus (amb 3), LEbre i
Cadena Pirenaica de RTV (amb 2) i PROSA, Costa Brava Global Media, Corisa
Media Grup i ETV (amb 1 canal de televisi cadascun).
Taula 29. Principals grups de televisi privada a Catalunya. Any 2015
Nombre
de canals
Nom del grup

HERMES COMUNICACIONS:
El Punt Avui TV; El Punt Avui
GRUP SEGRE:
Lleida TV; Tot TV; diari El Segre
MOLA:
Mola TV i Digital Hits TV
GRUP TAELUS DE COMUNICACI:
Canal Taronja
LEBRE GRUP DE COMUNICACI:
Ebre TV, Canal TE; LEbre setmanari, Imagina Rdio
CADENA PIRENAICA DE RTV:
Pirineus TV i Tot TV; Proxima
PREMSA DOSONA:
El 9 TV; El 9 FM
COSTA BRAVA GLOBAL MEDIA:
TV Costa Brava, Joy FM
CORISA MEDIA GRUP:
Televisi del Ripolls; Rdio Ripoll
ETV COMUNICACI GRUP:
ETV, edigital.cat, Produccions Erio, NB
Comunicacions
7
4
3
Demarcacions de TDT
Barcelona, Blanes, Granollers,
Lleida, Sabadell, Tarragona i
Vic
Balaguer, Lleida, la Seu
dUrgell i Vielha e Mijaran
Tarragona, Vilanova i la Geltr
i Sabadell
Igualada, Manresa i Vic
Tortosa
Lleida i la Seu dUrgell
Vic
Palafrugell
Olot
Cornell de Llobregat
Respecte de lany anterior, cal destacar la sortida del grup Tele Taxi del
sector de la televisi local i lentrada del grup Editorial Prensa Ibrica a travs de la
societat Diari de Girona, SA (editora de la capalera del diari giron) a la
demarcaci de Sabadell, antic canal ocupat per Tele taxi TV.

99
El grup Editorial Prensa Ibrica t arrendat un canal a la demarcaci de

Manresa a travs de la societat Televisi de Manresa a Televisi del Bergued, SL,
per on emet Televisi del Bergued.146
En un altre ordre de coses, cal destacar, pel que fa al sector televisiu local,
que el 26 de febrer de 2015 soficialitza el paper de la Xarxa Audiovisual Local
(XAL), impulsada per la Diputaci de Barcelona,147 com a plataforma de suport a
laudiovisual de proximitat de Catalunya amb laprovaci de lentrada de les
diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a la XAL. Una vegada els plens de les
tres diputacions aprovin lentrada a la XAL, passa de societat mercantil a societat
annima i tamb canvia el nom de Xarxa Audiovisual Local pel de Xarxa de
Comunicaci Local. El 13 de mar de 2016 el Ple de la Diputaci de Girona148
aprova per unanimitat incorporar-shi.
Aix mateix, cal fer referncia a lanunci de fusi de lAssociaci Catalana de
TDT Local i lAssociaci de Mitjans de Proximitat.149 El 19 de mar de 2015, en el
marc del 17a edici del Frum de la Comunicaci de Catalunya, organitzat pel
CAC, les dues associacions de televisi local privada fan pblica la seva decisi
dagrupar-se en una sola associaci anomenada Associaci de Mitjans de
Proximitat. Aquest nou ens, presidit per Frederic Cano (director dEsplugues
Televisi), aplega 21 televisions locals privades i neix amb lobjectiu de vetllar per
linters de la televisi local privada davant ladministraci (Generalitat i altres ens
pblics competents).
En el camp dels reconeixements institucionals, cal destacar el fet pel Govern
de la Generalitat de Catalunya al canal de televisi local privat Reus TV en ledici
dels XV Premis Nacionals de Comunicaci en la categoria de mitjans de
proximitat150 de lany 2015. En ledici dels Premis Nacionals de Comunicaci de
2014, el Premi nacional a la Comunicaci de proximitat va ser per a la Xarxa
146
Acord 144/2014, de 19 de novembre, del Ple del Consell, que autoritza larrendament de la
llicncia per a la prestaci del servei de televisi digital local, del programa nmero 2 del canal 49
amb referncia TL05B de la demarcaci de Manresa, per part de la societat Televisi de Manresa,
SLU (arrendadora) a favor de la societat Televisi del Bergued, SL (arrendatria), fins al 18
doctubre de 2016.
147
Data de la consulta 15/03/2016
148
149
150
DOGC Nm. 6885, de 4 de juny de 2015 [Data de la consulta: 11/03/2016]
100
(Xarxa Audiovisual, SL), plataforma multimdia de continguts i serveis a disposici

dels mitjans de proximitat de Catalunya.151
La rdio dmbit local
El 2015 loferta radiofnica dabast local o de proximitat en FM a Catalunya est
configurada per un total de 299 freqncies en FM (recordem que representa un
38% sobre el total de freqncies en FM del territori catal, 779). La majoria de
les FM dmbit local sn de titularitat pblica (un 91%, 272) davant una minoria
privada (un 10%, 27) que distribueix les seves freqncies entorn de 19 emissores
locals comercials.
Grfic 7. Freqncies en FM dmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015
Freqncies
FM privades
27
9%
Freqncies
FM pbliques
272
91%
La rdio pblica local mant el nombre de freqncies dFM respecte de

lany anterior (272) i es distribueix geogrficament pel territori catal de la manera
segent: la provncia de Barcelona concentra el nombre ms elevat de freqncies
(amb 133), seguida de Girona (amb 53), Tarragona (amb 50) i, en darrer lloc,
Lleida (36).
151
DOGC nm. 6733, de 22 doctubre de 2014 [Data de la consulta: 11/03/2016]

101
Grfic 8. Freqncies FM dmbit local de titularitat pblica per provncies. Catalunya. Any 2015
Tarragona
50
Lleida
36
Girona
53
Barcelona
133
Per dimensi geogrfica del municipi on subica la rdio pblica (nombre

dhabitants), la majoria de les emissores municipals estan situades en localitats
petites (de menys de 10.000 habitants). Majoritriament, cada freqncia dFM de
titularitat pblica s una emissora municipal.
Taula 30. Prestadors i emissores de rdio local de titularitat pblica. Catalunya. Any 2015
Provncia
Prestador
Nom comercial de lemissora
Barcelona
Ajuntament dAbrera
Ajuntament dArenys de Mar
Ajuntament dArenys de Munt
Ajuntament dArgentona
Ajuntament dArts
Ajuntament dAviny
Ajuntament del Bruc
Ajuntament del Masnou
Ajuntament del Papiol
Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament dEsparreguera
Ajuntament dEsplugues de Llobregat
Ajuntament dIgualada
Ajuntament dOlrdola
Ajuntament dOlesa de Montserrat
Ajuntament dUllastrell
Ajuntament de Baleny
Ajuntament de Balsareny
Ajuntament de Barber del Valls
Ajuntament de Berga
Ajuntament de Cabrera de Mar
Ajuntament de Caldes dEstrac
Ajuntament de Caldes de Montbui
Ajuntament de Calella
Ajuntament de Calonge de Segarra
Rdio Abrera
Rdio Arenys
Rdio Arenys de Munt
Rdio Argentona
Rdio Arts
Rdio Aviny
Bruc Rdio
Rdio Masnou
Papiol FM
El Prat Rdio
Rdio Esparreguera
Rdio Estudi
Rdio Igualada
Canal 20 Rdio Olrdola
Olesa Rdio
Rdio Ullastrell
Rdiob - Rdio Ciutat de Badalona
Rdio Pista
Rdio Balsareny
Rdio Barber
Barcelona FM
Rdio Berga
Rdio Cabrera
Caldetes Rdio
Rdio Caldes
Rdio Calella
Rdio Altipl

102
Provncia
Prestador
Ajuntament de Canet de Mar

Ajuntament de Capellades
Ajuntament de Cardona
Ajuntament de Castellar del Valls
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castellterol
Ajuntament de Cerdanyola
Ajuntament de Cervell
Ajuntament de Collbat
Ajuntament de Corbera de Llobregat
Ajuntament de Cornell de Llobregat
Ajuntament de Cubelles
Ajuntament de Gav
Ajuntament de Gelida
Ajuntament de Granollers
Ajuntament de lAmetlla del Valls
Ajuntament de lHospitalet de Llobregat
Ajuntament de la Garriga
Ajuntament de la Llagosta
Ajuntament de la Pobla de Lillet
Ajuntament de Llinars del Valls
Ajuntament de Malgrat de Mar
Ajuntament de Manlleu
Ajuntament de Martorell
Ajuntament de Masquefa
Ajuntament de Matadepera
Ajuntament de Matar
Ajuntament de Mediona
Ajuntament de Moi
Ajuntament de Molins de Rei
Ajuntament de Mollet del Valls
Ajuntament de Monistrol de Montserrat
Ajuntament de Montcada i Reixac
Ajuntament de Montesquiu
Ajuntament de Montorns del Valls
Ajuntament de Navs
Ajuntament de Palafolls
Ajuntament de Palau-solit i Plegamans
Ajuntament de Pallej
Ajuntament de Parets del Valls
Ajuntament de Piera
Ajuntament de Pineda de Mar
Ajuntament de Pont de Vilomara i Rocafort
Ajuntament de Premi de Dalt
Ajuntament de Premi de Mar
Ajuntament de Puig-reig
Ajuntament de Riells i Viabrea
Ajuntament de Ripollet
Ajuntament de Roda de Ter
Ajuntament de Rub
Rdio Canet
Rdio Capellades
Rdio Cardona
Rdio Castellar
Rdio Castelldefels
Rdio Castellterol
Cerdanyola Rdio
Rdio Cervell
Rdio Collbat
Rdio Corbera
Rdio Cornell
Rdio Cubelles
Rdio Gav
Rdio Gelida
Rdio Granollers
Rdio LAmetlla
Rdio lHospitalet
Rdio Silenci
Rdio La Llagosta
s/d
Rdio Llinars
Ona Malgrat
Rdio Manlleu
Rdio Martorell
Rdio Masquefa
Matadepera Rdio
Matar Rdio
Rdio Mediona
Rdio Moi
Rdio Molins de Rei
Rdio Mollet del Valls
s/d
Montcada Rdio
Rdio Montesquiu
Rdio Montorns
La Veu de Navs
Rdio Palafolls
Rdio Palau
Rdio Pallej
RAP 107 FM
Rdio Piera
Rdio Pineda
Rdio Vilomara
Premi de Dalt Rdio
Rdio Premi de Mar
Rdio Puig-reig
Selva FM
Rdio Ripollet
Rdio Roda
Rdio Rub

103
Provncia
Prestador
Ajuntament de Sabadell
Ajuntament de Sallent
Ajuntament de Sant Adri de Bess
Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres
Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Ajuntament de Sant Cebri de Vallalta
Ajuntament de Sant Celoni
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ajuntament de Sant Cugat del Valls
Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
Ajuntament de Sant Feliu de Codines
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Ajuntament de Sant Fruits de Bages
Ajuntament de Sant Hiplit de Voltreg
Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta
Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada
Ajuntament de Sant Just Desvern
Ajuntament de Sant Mart Sarroca
Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Ajuntament de Sant Quirze del Valls
Ajuntament de Sant Sadurn dAnoia
Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola
Ajuntament de Sant Vicen de Castellet
Ajuntament de Sant Vicen de Montalt
Ajuntament de Sant Vicen dels Horts
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Ajuntament de Santa Margarida de Montbui
Ajuntament de Santa Maria dOl
Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Ajuntament de Santa Perptua de Mogoda
Ajuntament de Santa Susanna
Ajuntament de Santpedor
Ajuntament de Sitges
Ajuntament de Subirats
Ajuntament de Sria
Ajuntament de Taradell
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Tiana
Ajuntament de Tordera
Ajuntament de Torell
Ajuntament de Torrelles de Foix
Ajuntament de Torrelles de Llobregat
Ajuntament de Vacarisses
Ajuntament de Vallgorguina
Ajuntament de Vallromanes
Ajuntament de Viladecavalls
Rdio Sabadell
Rdio Sallent
Sant Adri Rdio
Rdio Sant Andreu
Rdio Llavaneres
Rdio Vilamajor
Rdio Sant Boi
Rdio Sant Cebri
Punt 7 Rdio Sant Celoni
Rdio Sant Climent
Cugat Rdio
Rdio Sant Esteve
Ona Codinenca
Rdio Sant Feliu
Rdio Sant Fruits
Rdio Voltreg
Rdio Vallalta
Rdio Sant Joan
Rdio Desvern
Sarroca Rdio
Rdio Ribes
Ona Bitlles
Rdio Litoral
Rdio Sant Quirze
Rdio Sant Sadurn
Rdio Sant Salvador
Rdio Zenit
Rdio Santvi
Rdio St. Vicen
Grama Rdio
Montbui Rdio
Rdio 010
Rdio Vitamnia
Rdio Santa Perptua
Rdio Jove
Rdio Santpedor
Rdio Maricel
Peneds FM Subirats
Rdio Sria
Rdio Taradell
noucinc.2 rdio
Rdio Tiana
Rdio Tordera
Rdio Ona
Rdio Foix
s/d
Vacarisses Rdio
s/d
RV-94.2
Rdio Vila

104
Provncia
Girona
Prestador
Ajuntament de Vilafranca del Peneds

Ajuntament de Vilanova del Cam
Ajuntament de Vilanova i la Geltr
Ajuntament de Vilassar de Dalt
Ajuntament de Vilassar de Mar
Ajuntament de Vilob del Peneds
Ajuntament dels Hostalets de Pierola
Ajuntament dAlp
Ajuntament dArbcies
Ajuntament dHostalric
Ajuntament de Banyoles
Ajuntament de Begur
Ajuntament de Besal
Ajuntament de Blanes
Ajuntament de Breda
Ajuntament de Cabanes
Ajuntament de Cadaqus
Ajuntament de Caldes de Malavella
Ajuntament de Campdevnol
Ajuntament de Camprodon
Ajuntament de Cass de la Selva
Ajuntament de Castell - Platja dAro
Ajuntament de Castell dEmpries
Ajuntament de Celr
Ajuntament de Fornells de la Selva
Ajuntament de Garriguella
Ajuntament de Girona
Ajuntament de lEscala
Ajuntament de la Bisbal
Ajuntament de la Vall den Bas
Ajuntament de les Planes dHostoles
Ajuntament de les Preses
Ajuntament de Llagostera
Ajuntament de Lloret de Mar
Ajuntament de Maanet de la Selva
Ajuntament de Palafrugell
Ajuntament de Palams
Ajuntament de Pardines
Ajuntament de Puigcerd
Ajuntament de Quart
Ajuntament de Roses
Ajuntament de Salt
Ajuntament de Sant Feliu de Guxols
Ajuntament de Sant Gregori
Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Ajuntament de Sant Joan les Fonts
Ajuntament de Sant Juli del Llor i Bonmat
Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Ajuntament de Santa Cristina dAro
Rdio Vilafranca
Rdio Nova
Canal Blau FM
Vilassar de Dalt Rdio
Vilassar Rdio
Vilob del Peneds Rdio
Rdio Hostalets
Rdio Alp
Rdio Arbcies
Rdio DOS 84
Rdio Banyoles
Rdio Begur
Rdio Besal
Rdio Blanes
Rdio Breda
Rdio Cabanes
Rdio Cap de Creus
Caldes FM
Live FM
Rdio Camprodon
Rdio Cass
Rdio Platja dAro
Xtra FM
Rdio Celr
Rdio Fornells de la Selva-Desmunt
Garriguella Rdio
FeM Girona
Rdio lEscala
Rdio La Bisbal
Bas Rdio
Rdio Les Planes
Rdio La Vall
Llagostera Rdio
Nova Rdio Lloret
Rdio Maanet
Rdio Palafrugell
Rdio Palams
s/d
Rdio Puigcerd
Rdio Quart
Rdio Roses
Rdio Salt
Rdio Sant Feliu
Rdio Sant Gregori
Rdio Sant Hilari
La Veu de Sant Joan
Rdio Sant Joan
Rdio Bonmat
Rdio Santa Coloma
Rdio Santa Cristina

105
Provncia
Lleida
Tarragona
Prestador
Ajuntament de Sarri de Ter

Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies
Ajuntament de Torroella de Montgr
Ajuntament de Tossa de Mar
Ajuntament de Vila-sacra
Ajuntament de Vilablareix
Ajuntament de Vilafant
Ajuntament de Vilamalla
Ajuntament del Port de la Selva
Ajuntament dAgramunt
Ajuntament dAlbesa
Ajuntament dAlcoletge
Ajuntament dAlfarrs
Ajuntament dAlguaire
Ajuntament dAlmacelles
Ajuntament dAlmenar
Ajuntament dAlpicat
Ajuntament dArbeca
Ajuntament dArtesa de Segre
Ajuntament del Pont de Suert
Ajuntament de Balaguer
Ajuntament de Bellpuig
Ajuntament de Bellver
Ajuntament de Corbins
Ajuntament de Foradada
Ajuntament de Juneda
Ajuntament de la Pobla de Segur
Ajuntament de la Seu dUrgell
Ajuntament de Les
Ajuntament de les Borges Blanques
Ajuntament de Linyola
Ajuntament de Lleida
Ajuntament de Menrguens
Ajuntament de Mollerussa
Ajuntament de Pins
Ajuntament de Ponts
Ajuntament de Puigverd de Lleida
Ajuntament de Rossell
Ajuntament de Solsona
Ajuntament de Trrega
Ajuntament de Torrefarrera
Ajuntament de Torregrossa
Ajuntament de Tremp
Ajuntament de Vallfogona de Balaguer
Ajuntament de Vielha e Mijaran
Ajuntament dAiguamrcia
Ajuntament dAlcanar
Ajuntament dAlcover
Ajuntament dAlforja
Ajuntament dAltafulla
Rdio Sarri
Rdio Saus
Rdio Montgr
Rdio Tossa
Cent 7 Msica - Rdio Vila-sacra
Rdio Vilablareix
Rdio Vilafant
Ona Vilamalla
Rdio Mar dAmunt
Rdio Si
EMUN FM Rdio Albesa
Rdio Alcoletge
EMUN FM Rdio Alfarrs
EMUN FM Rdio Alguaire
Rdio Almacelles
EMUN FM Rdio Almenar
Alpicat Rdio
Rdio Arbeca
Rdio Artesa
Rdio Suert
Rdio Balaguer
Rdio Bellpuig
Rdio Bellver
Rdio Corbins
Rdio Foradada
Rdio Juneda
Rdio La Pobla
Rdio Seu FM
Rdio Les
Rdio Les Borges
Xtrem FM
Lleida Rdio
Rdio Menrguens
Rdio Ponent
Rdio Pins
Rdio Ponts
Rdio Puigverd
Rdio Rossell
Solsona FM
Rdio Trrega
EMUN FM Rdio Torrefarrera
Rdio Torregrossa
Rdio Tremp
Vallfogona Rdio
s/d
Rdio Aiguamrcia
Alcanar Rdio
Alcover Rdio
Rdio Alforja
Altafulla Rdio

106
Provncia
Prestador
Ajuntament dAmposta
Ajuntament del Morell
Ajuntament del Pla de Santa Maria
Ajuntament dUlldecona
Ajuntament de Banyeres del Peneds
Ajuntament de Batea
Ajuntament de Bellvei
Ajuntament de Calafell
Ajuntament de Camarles
Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Castellvell del Camp
Ajuntament de Constant
Ajuntament de Cunit
Ajuntament de Deltebre
Ajuntament de Falset
Ajuntament de Flix
Ajuntament de Gandesa
Ajuntament de lAldea
Ajuntament de lAmetlla de Mar
Ajuntament de lArbo
Ajuntament de lEspluga del Francol
Ajuntament de la Fatarella
Ajuntament de la Pobla de Mafumet
Ajuntament de la Selva del Camp
Ajuntament de la Snia
Ajuntament de la Vilella Alta
Ajuntament de Masdenverge
Ajuntament de Mont-roig del Camp
Ajuntament de Montblanc
Ajuntament de Mra la Nova
Ajuntament de Riudoms
Ajuntament de Roda de Ber
Ajuntament de Roquetes
Ajuntament de Sant Carles de la Rpita
Ajuntament de Sant Jaume dEnveja
Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys
Ajuntament de Santa Brbara
Ajuntament de Santa Coloma de Queralt
Ajuntament de Tarragona
Ajuntament de Tivissa
Ajuntament de Torredembarra
Ajuntament de Tortosa
Ajuntament de Valls
Ajuntament de Vandells i lHospitalet de
lInfant
Ajuntament del Vendrell
Font: Consell de lAudiovisual de Catalunya
Amposta Rdio
Rdio El Morell
Rdio El Pla
Rdio Ulldecona
Rdio Banyeres
Rdio Batea
Rdio Bellvei
Calafell Rdio
CAM Rdio
Rdio Cambrils
Punt 6 Rdio
Constant Rdio
Rdio Cunit
Rdio Delta
Rdio Falset
Rdio Flix
Rdio Gandesa
Antena Aldaia
La Cala Rdio
Rdio Arbo
lEspluga FM Rdio
Rdio Fatarella
Rdio Pobla de Mafumet
Rdio La Selva
La Snia Rdio
Rdio Vilella Alta
Rdio Joventut
Rdio Mont-roig
Rdio Montblanc
Rdio Mra la Nova
Ona Riudoms
Roda de Ber Rdio
Antena Caro
Rdio Rpita
Rdio Sant Jaume
La Veu de Sant Jaume
La Plana Rdio
Rdio Santa Coloma de Queralt
Tarragona Rdio
Tivissa Rdio
Ona La Torre
Rdio Tortosa
Rdio Valls
Rdio lHospitalet de lInfant
Rdio El Vendrell

107
En lescenari de la radiodifusi pblica, cal destacar el 2015 el projecte

radiofnic engegat per les quatre emissores municipals de la comarca del Bages
(Sallent, Sant Fruits, Santpedor i Santa Maria dOl) per crear un nou projecte
radiofnic anomenat Ona Bages. Aquesta iniciativa, engegada el mes dabril, ha
adoptat el format cooperatiu, ja que les quatre emissores aliades comparteixen
contingut informatiu de proximitat (cpsules informatives) i recursos, per alhora
cadascuna conservar la seva independncia. Aquesta plataforma est oberta a
qualsevol de la resta demissores municipals de la comarca del Bages.
Aix mateix, continua creixent el nombre de rdios municipals amb ttol
habilitant per emetre en FM que amplien la seva oferta de continguts audiovisuals
amb lemissi de la seva programaci a travs dinternet i fent s de les xarxes
socials. Aquest s el cas, per exemple, de la Rdio Premi de Mar, entre daltres.
En lmbit radiofnic privat, hi ha una minoria de freqncies dFM privades
que operen com a emissores de proximitat i/o local (27 de les 199 freqncies),
que es distribueixen en 19 emissores de rdio de la manera segent: 13 emissores
de rdio formen part dun grup de comunicaci de proximitat com, per exemple,
lemissora Digital Hits amb el grup Mola, lemissora 9FM amb el grup Prosa o
Imagina Rdio amb el grup LEbre, entre daltres, o b formen part de petites
cadenes de rdio Gum, Rdio Marina; i les 6 emissores restants estan editades
per 6 empreses de rdio local que disposen cadascuna duna freqncia. Aquest s
el cas de Rdio Olot, Rdio Ripoll, Rdio Vic, Rdio Aran, entre daltres.

108
Taula 31. Emissores de rdio local de titularitat privada dmbit local. Catalunya. Any 2015
Prestador
Mola TV, SL; Montcau
Produccions, SL
Catalana i Aranesa de
Telecomunicacions,
SLU; Catbroadcast
Publicitat, SLU
Nom comercial
de lemissora
Nombre de
Grup radiofnic Zones de servei
freqncies
Amb2 FM; Digital

Hits FM
Mola
Amposta, Puigcerd;
Vic i Tremp
Gum FM
Gum
El Pont de Suert;
Vielha Mijaran;
Puigcerd i Tremp
Llegeix, Escriu, Escolta

en catal, SL
s/d
La manyana
Rdio Marina, SA
Rdio Marina
D-9 Comunicaci, SL
Joy FM
Rdio Marina
Costa Brava
Global Media
Mitjans Audiovisuals
El 9 FM
dOsona, SL
Publicacions Peneds,
El 3 de vuit rdio
SA
Imagina Rdio, SL
Imagina Rdio
Cadena Pirenaica de
Prxima FM
Rdio i Televisi, SL
Rdio Ciutat de
Styl FM
Manresa, SL
Grup Simalro, SL
Rdio UA1
La seva Llar el seu
Montserrat rdio
mn, SL
Rdio Olot, SA
Radio Olot
Rdio Ripoll, SL
Radio Ripoll
Osonenca de rdio i
Televisi, SAU
(arrendador) /
Rdio Vic
Totssomun, SL
(arrentadatari)
Aranesa de Rdio i
Rdio Aran
Televisi, SAU
Rdio i Televisi de la
Hit 103
Catalunya Nova, SL
Asociacin cultural
radio adventista
Radio Adventista
Espaa
Sort, Vielha e
Mijaran i la Vall de
Bo
Blanes i Calella
Castell-Platja dAro
Prosa
Vic
El 3 de vuit
Sant Pere de Ribes
LEbre
Cadena
Pirenaica
Tortosa
TLB
Manresa
Simalro
Lleida
Montserrat RTV
1
1
Puigcerd
Manresa
Olot
Ripoll
Empreses de
rdio local
1
1

109
Vic
Vielha
Valls
El Pont de Suert
3. Distribudors de serveis audiovisuals a Catalunya

La televisi de pagament a Catalunya es rep fonamentalment a travs del satllit i
les xarxes daccs a dades de banda ampla, mitjanant tres suports tecnolgics
diferents, lxDSL152 i serveis de nova generaci (coneguts com NGA), que sn
fonamentalment el cable (HFC DOCSIS 3.0)153 i la fibra fins a la llar (FTTH).154
Segons les dades de la Comisin Nacional de los Mercados y la
Competencia, a escala estatal la televisi IP (terminologia que utilitza la CNMC i
que inclouria la rebuda per xarxes xDSL i FTTH) compta amb 2,8 milions
dabonats i s la que ms creix, prcticament nou-cents mil respecte del mateix
trimestre del 2015; tamb creix la televisi per cable, tot i que a un ritme
marcadament inferior, aix com els accessos a serveis de televisi de pagament
OTT (de les sigles en angls over-the-top).155
Taula 32. Xifra dabonats a la televisi de pagament per mitj de transmissi a lEstat espanyol.
Quart trimestre de 2015
3r trimestre de 3r trimestre de
Tipologia
Variaci (en %)
2014
2015
Televisi per
1.533.010
1.109.908
-423.102
satllit
Televisi per cable
1.141.008
1.345.539
+204.531
Televisi per IP
Altres
1.990.972
2.862.936
143.575
215.148
+871.964
+71.573
Total
5.059.971
5.533.531
+473.560
A
Aquesta categoria recull els accessos a televisi de pagament mitjanant serveis OTT que han
reportat els prestadors de TDT i els operadors de telecomunicacions que ofereixen audiovisuals a
travs de plataformes de televisi de pagament.
Font: elaboraci prpia amb dades de la CNMC.
Els principals operadors de telecomunicacions que presten aquest servei a

Catalunya sn Movistar, Orange i Vodafone. Cal assenyalar que durant el 2015
152
Lnia dabonat que transmet senyals digitals (veu i dades) a alta velocitat pels mateixos cables
utilitzats en telefonia analgica (Termcat). La sigla xDSL es completa segons el tipus de velocitat
que pot donar, ms altes de 30 megabits per segon en funci de la proximitat de la persona usuria
al centre o node que li presta el servei.
153
Hybrid fibre-coaxial, xarxa daccs que segueix una arquitectura hbrida fibra-coaxial. DOCSIS s
una sigla que correspon a la denominaci anglesa data over cable service interface specification,
s a dir, especificaci sobre interfcie per al servei de transmissi de dades per cable (Termcat).
154
Fiber to the home, xarxa daccs ptica que segueix larquitectura hbrida fibra-coaxial o fibraparell trenat (Termcat).
155
Inclou, segons la CNMC, els serveis audiovisuals que sofereixen sobre el protocol dinternet
sense cap control ni gesti especfica per part dels operadors de xarxa. Per a ms informaci, vegeu
el document de treball Caracterizacin del uso de algunos servicios over-the-top en Espaa, de
gener de 2015. [Consulta: abril de 2016].
110
han tingut lloc dos processos de concentraci empresarial entre Distribuidora de

Televisin Digital, SA (DTS) societat titular de Canal+, que operava el negoci de
televisi per satllit a Espanya i Telefnica de Contenidos, SAU, i Jazztel,
comprada per Orange, fet que redueix els actors de cinc a tres en tancar el 2015.
Igualment, cal tenir present que durant el 2014 es va produir la integraci dONO
a Vodafone.
Aix, Movistar, Orange i Vodafone se situen com els principals distribudors
de continguts de pagament a escala estatal per xifra dabonats i concentren ms
del 90% del mercat. Movistar constitueix el 70% del mercat de la televisi de
pagament, seguit de Vodafone i Orange, que representen un 17% i un 5%,
respectivament. TeleCable, Euskaltel i R, sense presncia a Catalunya, sumen
aproximadament el 7% restant.
Taula 33. Xifra dabonats a la televisi de pagament i quota de mercat a lEstat espanyol. Quart
trimestre de 2015
Quota
Operador
Abonats
(en %)
Movistar
3.869.387
70,0
Vodafone
964.299
17,4
Orange
308.335
5,6
Telecable
129.951
2,3
122.559
2,2
Euskaltel
115.811
2,1
23.189
0,4
Resta
Total
5.533.531
100,0
Tots tres comercialitzen serveis audiovisuals a travs de, i juntament amb,

connexions de banda ampla fixa i mbil i telefonia.156 En aquest sentit, la
contractaci de lempaquetat de productes anomenat quntuple157 s la que ms
creix i arriba, el tercer trimestre de 2015, a gaireb 3,6 milions, ms d1,3 milions
ms respecte del mateix trimestre de lany anterior.
156
Movistar tamb ofereix televisi per satllit, desprs de la compra de DTS.

Telefonia fixa, telefonia mbil, connexi de banda ampla fixa, connexi de banda ampla mbil i
televisi.
157

111
Taula 34. Abonats a la televisi de pagament per tipus dempaquetat a lEstat espanyol. Quart
trimestre de 2015
4t trimestre de
4t trimestre de
Tipus de servei
Variaci
2014
2015
1.954.842
1.159.312
-795.530
Banda ampla fixa i televisi
41.937
42.461
+524
de pagament
Telefonia fixa i televisi de
155.212
137.642
-17.570
pagament
158
Triple play
706.541
599.236
-107.305
Quntuple play
2.201.439
3.594.880
+1.393.441
Aquest increment de contractacions de serveis de telefonia, dades i

audiovisuals s parallel al creixement dels accessos NGA installats, que permeten
connexions de molt alta velocitat i registren una taxa de creixement anual del
29,9%. Dintre dels NGA, s la fibra fins a la llar la que compta amb una crescuda
ms considerable, amb prop de 22,7 milions de nous accessos installats fins al
quart trimestre de 2015. Aix, les lnies de banda ampla fixa que disposen duna
velocitat de 30Mbps o superior creixen fins als 5,4 milions el quart trimestre de
2015.159
3.1 Orange
Orange s una operadora de serveis de telecomunicacions amb un negoci centrat
en la telefonia mbil i fixa de banda ampla. Tamb s provedor de serveis globals
de telecomunicacions a grans empreses, amb la marca comercial dOrange
Business Services. A Catalunya i a lEstat espanyol opera sota el nom dOrange
Espaa.
Stphane Richard presideix el Consell dAdministraci dOrange des del
mar de 2011, alhora que tamb exerceix el crrec de director general de la
companyia. El Consell, del qual Bernard Dufau s el conseller principal nomenat
el maig de 2014 i renovat el maig de 2015, est integrat per 15 membres, 7
dels quals sn directors independents, 3 representen el sector pblic, 3 sn
escollits pels treballadors de la companyia i 1 representa els accionistes.
158
159
Telefonia fixa, banda ampla fixa i televisi de pagament.

Dades trimestrals de la CNMC, disponibles a <http://data.cnmc.es/datagraph/jsp/inf_trim.jsp>.
112

Orange presta serveis daccs fix a internet a Catalunya i Espanya, i depn
directament de laccs directe regulat al bucle local desagregat de la xarxa de coure
de Telefnica; tamb est desplegant xarxa prpia dFTTH en diverses parts de
lEstat.
Aix mateix, Orange comercialitza telefonia mbil, telefonia fixa i continguts
audiovisuals, amb els diversos tipus dempaquetats vigents al mercat. La televisi
dOrange compta amb una trentena de canals generalistes i temtics, aix com
sries, esports i pellcules a la carta; la seva oferta sha reforat aquest 2015 amb
la incorporaci de totes les temporades de 16 sries del catleg de Sony Pictures
Television i de ttols de lNBC Universal, de la Paramount, de Disney i de
Warner.160
Daltra banda, des del desembre de 2015 Orange incorpora a la seva
plataforma laccs a Wuaki.tv, amb qui signa un acord el novembre per incorporar
el seu catleg per als abonats a la televisi dOrange, amb un servei multidispositiu
que permet a la persona subscriptora el consum des de la televisi, la televisi
connectada, el mbil o la tauleta tctil.161
Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Orange TV
Continguts en directe i sota demanda en lnia
NET, xDSL, FTTH
A
satllit (SAT), xDSL/FTTH, en lnia (NET), freqncia modulada (FM), ona mitjana (OM).
Accionariat
El capital social dOrange est integrat per 2.648.885.383 accions, amb un valor
de 4 euros cadascuna, que representen un total de 10.595.541.532 euros.
Aquesta xifra roman invariable en els tres darrers anys fiscals; el Govern francs
160
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/3497/np_orangetv_sony_julio_1ade08f884366e1
bfab174b26.pdf> [Consulta: abril de 2016].
161
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/3455/np_wuaki_noviembre_7a4c4f56c76ee15ce
1df2ca05.pdf> [Consulta: abril de 2016].
113
compta aproximadament amb el 23% de les accions dOrange i laltre 75% es

distribueix entre accionistes de diversa procedncia, tant institucions com
accionistes individuals i tamb treballadors de la companyia.
Orange cotitza en dos mercats borsaris, al NYSE Euronext de Pars i a la
borsa de Nova York.162
El maig de 2015 la Comissi Europea aprova amb condicions ladquisici de
Jazztel PLC per part dOrange; Jazztel, amb seu al Regne Unit i a travs de la seva
filial Jazz Telecom, SAU, comercialitza serveis de telecomunicacions tant a escala
majorista com minorista a Espanya.
Aquesta operaci va ser notificada a la Comissi el 16 doctubre de 2014 i
la CNMC en va demanar una remissi el novembre; la petici del regulador
espanyol va ser denegada per lautoritat europea el gener de 2015, ja que va
considerar que estava millor posicionada per tramitar lassumpte per tal de garantir
laplicaci coherent de les normes de control de concentracions en el sector de les
telecomunicacions.163
El novembre de 2014, Orange hi va presentar compromisos pel que fa a la
compatibilitat de loperaci amb el Reglament de concentracions de la UE i el maig
de 2015 la Comissi va autoritzar ladquisici esmentada tot acceptant les
mesures correctives allegades per Orange fonamentades en dues tecnologies: la
cessi de la xarxa prpia de fibra fins a la llar a tercers garantint que pugui ser
operada amb independncia dOrange i la concessi daccs majorista a la xarxa de
coure.
164
A lagost de 2015 Orange anunciava la finalitzaci del procs de

compravenda del 100% de Jazztel PLC i les seves accions deixaven destar
incloses en la Borsa de valors espanyola el 19 dagost. Aix mateix, renovava el seu
162
<http://www.orange.com/en/Investors/Stock-dividend-capital/Share-price> i Orange [2016].

2015 Registration document. Anual Financial Report.
<http://www.orange.com/en/content/download/36161/1131283/version/2/file/Orange%20%20DDR%202015_VA.pdf> [Consulta: abril de 2016].
163
<http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-2367_es.htm> i <http://europa.eu/rapid/pressrelease_IP-15-3680_es.htm> [Consulta: abril de 2016].
164
<http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-15-4998_es.htm> [Consulta: abril de 2016].
114
Consell dAdministraci, amb la sortida de tres membres i lentrada de quatre

consellers en representaci dOrange.165 Jazztel continua comercialitzant serveis de
telecomunicacions, per la televisi s la dOrange.
3.2 Telefnica
Telefnica s una empresa de telecomunicacions que dna serveis de telefonia fixa,
mbil, de banda ampla i de televisi, opera en vint-i-un pasos i mitjanant
diverses marques comercials, essent Movistar la que t presncia a Catalunya i a
lEstat espanyol. Est presidida per Csar Alierta i el Consell dAdministraci est
integrat per 18 consellers, amb tres vicepresidents: Isidre Fain, Jos Mara Abril
Prez i Julio Linares Lpez.166
Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefnica. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Movistar+
Plataforma de televisi de pagament amb SAT, XDSL/FTTH
continguts en directe i sota demanda
Serveis a la xarxa
iPlus
Reproductor, enregistrador i accs a Yomvi
SAT, NET
Yomvi
Continguts en directe i sota demanda
NET, XDSL/FTTH
A
Telefnica comercialitza Movistar+, plataforma de televisi de pagament

que compta amb canals en directe i tamb catleg de sries, pellcules,
programaci infantil i esdeveniments esportius, accessibles des de la televisi, per
tamb des del mbil, la tauleta, lordinador o la consola de joc, en aquests casos
sota la marca comercial de Yomvi.
165
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/2183/np_cierreopajazztel_junio_e099f50f9cb95d
a14773a7d45.pdf> [Consulta: abril de 2016].
166
<https://www.telefonica.com/es/web/about_telefonica/quienes_somos> [Consulta: abril de
2016].
115
Movistar+ tamb compta amb el servei iPlus, aparell descodificador de

televisi per satllit que permet lenregistrament, el control del directe i laccs als
continguts sota demanda de Yomvi.
Accionariat
Grfic 9. Participacions significatives de Telefnica. Desembre de 2015
Fundaci
Bancria Caixa
d'Estalvis i
Pensions de
Barcelona "la
Caixa"; 5,01
Blackrock,
Inc.; 3,56
AutocarteraA;
3,293
Banco Bilbao
Vizcaya
Argentaria, SA
(BBVA); 6,07
Resta
(1.339,248
accionistes a
25/05/2015);
82,067
A data 15 de gener de 2016
Font: Elaboraci prpia amb dades del web corporatiu. Telefnica. Participaciones significativas i
Autocartera. [Consulta: abril de 2016].
El capital social de Telefnica est integrat per accions ordinries amb valor
nominal dun euro cadascuna, que representen un total de 4.975.199.197 euros.
A aquesta xifra shi arriba a finals del 2015 amb la darrera ampliaci de capital
realitzada per la companyia amb crrec a reserves prpies.167
A data 25 de maig, la xifra daccionistes de Telefnica, tant persones
fsiques com jurdiques, s d1.339.248. Les accions de Telefnica cotitzen en les
borses de Buenos Aires, Lima, Madrid i Nova York.168
167
<https://www.telefonica.com/documents/162467/263162/hr_20151211.pdf/737a1f33-12d54803-90f3-7eadb81389b3> [Consulta: abril de 2016].

168
<https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/descripcion-del-capitalsocial>,
<https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/autocartera>,
<https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/participacionessignificativas> i <https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/presenciaen-bolsas> [Consulta: abril de 2016].
116

Labril de 2015 es tanca ladquisici per part de Telefnica de Contenidos, SAU,
del 56% de DTS, SA, la televisi de pagament per satllit fins aleshores propietat
de Promotora de Informaciones, SAU (PRISA).169 Loperaci de concentraci s
aprovada per la CNMC en segona fase, amb uns compromisos sotmesos a
vigilncia que tenen una vigncia de cinc anys des de la resoluci de lexpedient, i
desprs que Telefnica hagi presentat fins a quatre propostes de compromisos
dirigits a resoldre els obstacles plantejats per la CNMC per mantenir la
competncia efectiva en el mercat.
Cal recordar que loperaci va ser notificada al regulador espanyol loctubre
de 2014, i prviament havia estat reenviada a Espanya per part de la Comissi
Europea mitjanant una decisi adoptada el 22 dagost de 2014.170
Els compromisos es divideixen en tres grans blocs i, a grans trets, estan
relacionats amb el mercat de la televisi de pagament (amb lobligatorietat de no
entorpir la mobilitat dels seus clients actuals i futurs i garantir el compliment i la
vigncia dels contractes de DTS amb altres operadors de comunicacions), amb la
comercialitzaci dels continguts audiovisuals i de canals de televisi (posant a
disposici daltres operadors un mxim del 50% dels formats que integren la seva
oferta) i amb laccs a la xarxa dinternet de Telefnica a Espanya (garantint un
accs a la banda ampla amb capacitat i garantia de qualitat suficient per a tercers
operadors).171
Fruit daquesta operaci, al juliol Telefnica estrena Movistar+, loferta de
televisi que neix de la integraci de Movistar i Canal+. La nova oferta es trasllada
de forma automtica a tots els clients de Canal+ i als de Movistar que tenien
contractat en aquell moment Movistar TV. El paquet bsic de Movistar+ inclou
canals de televisi, un catleg de 5.000 ttols amb cinema, sries, documentals i
169
<https://www.telefonica.com/documents/162467/0/hr_20150430.pdf/6d077424-6dd5-47efb67a-4fe980443b46> [Consulta: abril de 2016].

170
<http://ec.europa.eu/competition/mergers/cases/decisions/m7313_20140822_201220_3955622
_ES.pdf> [Consulta: abril de 2016].
171
<http://cnmc.es/CNMC/Prensa/TabId/254/ArtMID/6629/ArticleID/1211/La-CNMC-aprueba-laoperaci243n-de-concentraci243n-Telef243nica-y-DTS-con-compromisos-sometidos-avigilancia.aspx> [Consulta: abril de 2016]. Per a ms informaci, vegeu lapartat 2.2.2 del captol
I daquest Informe.
117
contingut infantil aix com Canal+ i accs a Yomvi, la plataforma de continguts en

lnia creada per DTS.172
3.3 Vodafone
Vodafone Group PLC opera en 26 pasos dEuropa, frica, Orient Mitj i sia, i
comercialitza serveis de telefonia fixa, mbil, dades i televisi; ofereix banda ampla
fixa a 17 pasos i t acords per proporcionar-ne de mbil en 55 ms.
Amb seu al Regne Unit, est presidida per Gerard Kleisterlee des del 2011 i
dirigida per Vittorio Colao, president executiu des del juliol de 2008. Vodafone
compta amb un Consell de Govern no executiu i amb un Comit Executiu liderat
per Vittorio Colao i integrat per 15 membres.173
Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015
Nom del servei
Descripci
Forma daccsA
Televisi
Vodafone TV
Plataforma de televisi de pagament amb FTTH
Vodafone Box
Plataforma de televisi de pagament amb XDSL
Serveis a la xarxa
Vodafone TV
Continguts en directe i sota demanda
NET
A
Amb la integraci dONO, labril de 2015 Vodafone presenta una oferta

convergent, integrada amb el nom de Vodafone One, que compta amb un producte
audiovisual diferenciat en funci de si la recepci s per xarxa de fibra o de parell
de coure (VDSL, en el cas de Vodafone). La televisi dONO, integrada a Vodafone,
desenvolupada sobre la tecnologia de TiVo, estrena una nova interfcie amb
172
<https://www.telefonica.com/documents/23283/1205506/NP_Movistar_vfinalDEFI.pdf/bb8b5acfedba-49ad-94c8-0d79b40890b0?version=1.0> [Consulta: abril de 2016].

173
<http://www.vodafone.com/content/dam/vodafone-images/investors/pdfs/group-factsheet-sept2015-2.pdf> [Consulta: abril de 2016].
118
funcionalitats com ara el control del directe, lenregistrament de fins a tres canals
alhora, les recomanacions personalitzades i ls daplicacions dinternet. 174
A ms de canals en directe, la plataforma de televisi de Vodafone tamb
compta amb un servei sota demanda de sries, documentals, cinema, etc. Aix
mateix, ofereix un producte multipantalla, que permet visualitzar continguts en
qualsevol dispositiu.
Accionariat
Dues empreses tenen participacions significatives del capital de Vodafone, Black
Rock Investment Management Ltd, amb un 6,08%, i Legal&General Investment
Management Ltd, amb un 3,32%. Laccionariat es reparteix entre el Regne Unit
(43%) i els Estats Units (35%), amb menys presncia dEuropa i daltres parts del
mn. Les accions de Vodafone cotitzen a la borsa de Londres i tamb al NADSAQ
nord-americ.175
Amb la compra del Grupo Corporativo ONO, SAU, formalitzada al juliol de 2014,
Vodafone passa a incorporar la seva xarxa com a prpia, cosa que significa arribar
a 8,4 milions dunitats immobiliries connectades amb fibra i poder comercialitzarne en llocs on no comptava amb desplegament propi fins aleshores, aix com els
serveis adjacents.176
Amb la integraci dONO, al juliol loperadora de telecomunicacions iniciava
dos procediments dacomiadament collectiu, que lempresa xifrava en un mxim
de 1.300 treballadors i emmarcava amb la unificaci destructures de totes dues
empreses.177
174
175
<http://www.vodafone.es/c/statics/15-04-15.pdf> [Consulta: abril de 2016].
<http://www.vodafone.com/content/annualreport/annualreport15/assets/pdf/full_annual_report_201
5.pdf> [Consulta: abril de 2015].
176
<http://www.vodafone.es/ss/Satellite?c=VF_NotaPrensa_FA&cid=1435574385028&pagename=
VF%2FVF_NotaPrensa_FA%2FContent> [Consulta: abril de 2016].
177
119
Des de la perspectiva de loferta audiovisual, a ms del producte Vodafone

TV (vid.infra), al setembre anuncia la integraci de Netflix a travs de la seva
plataforma de televisi, mitjanant una aplicaci en el descodificador.
178
4. Producci audiovisual a Catalunya

Per poder disposar duna visi del sector de la producci audiovisual a Catalunya,
aquest apartat sestructura al voltant de quatre variables bsiques: el nombre
dempreses, el volum de negoci, el VAB o riquesa generada del sector i el nombre
docupats. Aquestes variables shan quantificat prenent com a referncia la
Clasificacin Nacional de Actividades Econmicas (CNAE 2009) i, daquesta, els
codis que integren les empreses que ofereixen serveis audiovisuals, que sn les
divisions 59 i 60. El primer, la divisi 59, aglutina les empreses relacionades amb
activitats de cinematografia, de vdeo i de programes de televisi, i activitats
denregistrament de so i dedici musical, i laltra, la divisi 60, agrega les
empreses dedicades a lemissi i programaci de rdio i televisi. Quan les dades
ho permeten, lapartat focalitza la seva atenci en les empreses lactivitat de les
quals s la producci.
Les fonts dinformaci utilitzades per elaborar aquest apartat han estat
diverses: lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT), lInstituto Nacional de
Estadstica (INE), el Departament de Cultura (ICEC) i el Clster Audiovisual de
Catalunya, entre daltres.
4.1 Dimensi i estructura
A travs de les dades que proporciona el Directori Central dEmpreses (DIRCE) de
lInstituto Nacional dEstadstica (INE) podem conixer la composici empresarial
de laudiovisual de Catalunya i de lEstat Espanyol i fer-ne una comparativa.179
178
179
Es basa en el sistema de classificaci dactivitats econmiques CCAE 2009. La CCAE 2009
distingeix en lmbit de laudiovisual dos grups dempreses: les incloses en la divisi 59 que
treballen en Activitats cinematogrfiques, de vdeo i de programes de televisi i enregistrament i
les ubicades en la divisi 60 empreses que treballen en Activitats de programaci i emissi de
rdio i televisi.
120
En aquest sentit, la xifra del parc dempreses dedicades a oferir serveis

audiovisuals a Catalunya lany 2015 s de 1.771 empreses, un 19% del total
dempreses audiovisuals dEspanya (9.098). Una xifra lleugerament superior
respecte de lany 2014, amb 1.761 a Catalunya i 8.952 a lEstat espanyol, xifres
que trenquen amb el perode de descens dels anys 2012-2014.
Grfic 10. Nombre dempreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Perode 2012-2015

9.486
9.123
9.098
8.952
Catalunya
Espanya
1.860
2012
1.796
2013
1761
2014
1.771
2015
El nombre total dempreses correspon a la suma de les empreses del codi 59 i 60 de la CNAE
2009.
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DIRCE <http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298>
[Consulta: febrer de 2016]
Catalunya s la segona comunitat autnoma amb ms empreses

audiovisuals (19,5%), per darrere de la Comunitat de Madrid (33,4%) i per davant
dAndalusia. Catalunya i Madrid aglutinen entre les dues ms de la meitat del
volum total dempreses dedicades a oferir serveis audiovisuals (un 52,9%).

121
Grfic 11. Nombre dempreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autnomes. Any
2015
Resta de CCAA
A
Madrid
33,4%
22,5%
Pas Basc
6,4%
Pas Valencia
7,3%
Catalunya
19,5%
Andalusia
10,9%
A
Inclou les comunitat autnomes segents: Arag, Astries, Illes Balears, Canries, Cantbria,
Castella i Lle, Castella-la Manxa, Extremadura, Galcia, Mrcia, Navarra, La Rioja, Ceuta i Melilla.
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DIRCE <http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298>
A Catalunya saprecia laugment de les societats mercantils agrupades sota

la divisi 59 (dedicades a activitats cinematogrfiques, de vdeo i programes de
televisi; enregistrament de so i edici musical) lany 2015 en contraposici a les
empreses de la divisi 60 (activitats de programaci i emissi de rdio i televisi),
que han continuat amb la tendncia a la baixa dels anys anteriors. En canvi, a
Espanya, el parc empresarial en serveis audiovisuals ha augmentat el 2015 a totes
dues divisions respecte de lany anterior: ms 144 empreses a la divisi 59 i dues
ms a la divisi 60.
Grfic 12. Nombre dempreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Perode 2012-2015
280
260
259
251
Codi 60
1.580
1.536
1.502
1.520
2012
2013
2014
2015
Codi 59
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298

(Consulta: febrer de 2016)

122
En un segon grau de concreci, el DIRCE ens permet conixer el nombre

dempreses i la distribuci de la divisi 59 per subgrups.180 Dacord amb que
indiquen les dades, la majoria dempreses audiovisuals catalanes (un 83,9%,
1.486) del total (1.771) dediquen la seva activitat principal a la producci,
distribuci i exhibici (subgrup 591); davant un 14,17% que sagrupen en la
divisi 60 (rdio i televisi) o altres.
Grfic 13. Nombre dempreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Perode 20122015
26
24
1.554
2012
31
1.512
2013
34
1.471
1.486
2014
2015
Codi 592
Codi 591
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298

(Consulta: febrer de 2015)
Dacord amb les dades del Registre dEmpreses Audiovisuals (REAC)181

proporcionades per lInstitut Catal de les Empreses Culturals (ICEC), organisme
adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el nombre
dempreses registrades ha augmentat respecte de lany 2014. Al 2015 el REAC
compta amb 1.822 empreses registrades, 109 ms que al 2014.
La majoria daquestes empreses estan inscrites en la secci de producci
(1.486); seguit de les seccions de distribuci (348); dexhibici (192); de serveis
auxiliars (153); dexportaci (45) i, a lltim, de doblatge (43). Les seccions
mantenen la mateixa posici respecte del 2014.
180
La divisi 59 cont dos subgrups: el 591, que inclou les empreses que duen a terme activitats
cinematogrfiques, de vdeo i programes de televisi, i el subgrup 592, on estan incloses les
empreses amb activitats denregistrament de so i edici musical.
181
El Registre dEmpreses Audiovisuals de Catalunya, (REAC), adscrit a lInstitut Catal de les
Empreses Culturals (ICEC), s un registre de carcter pblic que acull les empreses amb domicili
social a Catalunya que es dediquen a les activitats segents: lexportaci, la distribuci, el doblatge
i la producci dobres audiovisuals, lexhibici dobres cinematogrfiques i els serveis tcnics
auxiliars.
123
Grfic 14. Registre dempreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015
1486
348
192
153
45
43
Producci
Distribuci
Exhibici
Auxiliars
Exportaci
Doblatge
Cal tenir en compte que el total dempreses del REAC no correspon a la suma aritmtica de les
seccions, ja que una mateixa empresa pot estar inscrita en ms duna.
A
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades proporcionades per lICEC.
4.2 Magnituds econmiques

El volum de negoci global generat pels serveis audiovisuals a Catalunya lany
2013,182 dacord amb lexplotaci estadstica que realitza anualment lIdescat del
mdul relatiu al sector audiovisual que sinclou a lEnquesta anual de serveis de
lINE, ha estat d1.768.354 milers deuros.
Es confirma, un any ms, la importncia a Catalunya, en termes de ms
volum de negoci de les empreses dedicades a activitats cinematogrfiques, de
vdeo, programes de televisi i enregistrament de so (divisi 59) davant les
empreses que conformen el grup dempreses lactivitat de les quals s la
programaci i emissi de rdio i televisi (divisi 60). Aix, lany 2013 les
empreses incloses en la divisi 59 van aportar 1.559.117 milers deuros del total
del volum de negoci dels serveis audiovisuals (un 88,2%) davant els 209.237
milions aportats per la resta dempreses de serveis audiovisuals.
A escala estatal, les diferncies entre els volums de negoci de les dues
divisions sn inferiors i no hi ha tanta distncia. A Espanya, les empreses
dedicades a cinema, vdeo, programes de televisi i enregistrament de so aporten
4.636.489 milions deuros i les dedicades a les activitats de programaci i emissi
de rdio i televisi (divisi 60) contribueixen amb 3.859.291 milions.
182
Les ltimes dades estadstiques oficials disponibles sn del lany 2013 i han estat publicades
lany 2015.
124
Taula 38. Principals magnituds econmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya.
Perode 2012-2013 (en milers deuros)
Cinema; vdeo;
programes de televisi i
enregistrament de so
(Divisi 59)
2012
2013
Rdio i televisi
(Divisi 60)
2012
2013
Total serveis
audiovisuals
2012
2013
Catalunya
Nombre dempreses
1.561
1.402
Ocupats
8.126
6.536
Volum de negoci
1.554.691 1.559.117
(milers deuros)
Valor afegit brut al
cost dels factors
332.215
326.417
(milers deuros)
220
5.091
226
4.967
1.781
13.217
1.628
11.503
285.345
209.237 1.840.036 1.768.354
168.026
186.545
500.242
512.962
Estat espanyol
Nombre dempreses
7.336
6.968
1641
1.604
8.977
8.572
Ocupats
33.242
32.180
30.694
29.425
63.936
61.605
Volum de negoci
4.852.984 4.636.489 3.910.063 3.859.291 8.763.047 8.495.780
(milers deuros)
Valor afegit brut al
cost dels factors
1.461.495 1.397.063 1.345.510 1.565.681 2.807.005 2.962.744
(milers deuros)
Font: Elaboraci prpia a partir de dades dIdescat i INE.
En termes de VAB, el sector de laudiovisual genera 512.962 milers

deuros, un 17% del total del VAB del total del sector audiovisual de lEstat
espanyol (2.962.744 en termes relatius). Dacord amb les dades indicades en
linforme Radiografia econmica de la indstria de laudiovisual de Catalunya,
elaborat pel Clster de lAudiovisual, en termes generals el pes de laudiovisual a la
indstria catalana durant el perode 2008-2013 sha redut drsticament i ha
passat de representar el 0,44% al 0,28% respecte del global catal. Aix mateix,
les mateixes dades indiquen que el pes del VAB de laudiovisual catal respecte al
de lEstat espanyol ha patit tamb una reducci al llarg del perode 2008-2013:
passa del 22% al 17%.
Si dividim la branca estadstica de laudiovisual 59 (per una banda inclou la
producci i per laltra, la distribuci i exhibici) observem que lmbit de la
producci
s el que genera ms riquesa, amb un total d1.243.404 milions
deuros (un 79,7% del total), davant la subbranca de la distribuci i exhibici, que
genera 315.713 milions, el 20,3%.

125
Espanya. Perode 2012-2013 (en milers deuros)
Producci cinema, vdeo i
Distribuci cinema, vdeo i
programes televisi;
programes televisi i
enregistrament so
exhibici cinema
2012
2013
2012
2013
Catalunya
Volum de negoci
Valor afegit brut al cost dels factors
Personal ocupat
1.252.994
1.243.404
301.697
315.713
224.421
223.726
108.490
101.996
5.930
4.517
2.196
2.019
3.028.510
3.120.791
1.824.474
1.515.698
972.690
1.035.029
488.803
362.033
23.053
10.536
9.127
Estat espanyol
Volum de negoci
Personal ocupat
22.706
Font: Elaboraci prpia a partir de dades dIdescat i INE.
Pel que fa a la branca 60 (que inclou activitats de radiodifusi i activitats de

programaci i emissi de televisi) advertim que la subbranca de programaci i
emissi (602) s el segon generador de riquesa, amb un total de 155.094 milions
deuros, xifra que representa el 74,1% del total.
Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers deuros)
Activitats de radiodifusi
Activitats de programaci i
emissi de televisi
2012
2013
2012
2013
Catalunya
Volum de negoci
Personal ocupat
Estat espanyol
Volum de negoci
67.144
54.739
1.253
54.142
35.545
941
218.201
113.288
3.838
155.094
151.000
4.027
615.784
528.210
3.294.279
3.331.081
291.165
272.220
1.054.345
1.293.461
Personal ocupat
8.064
6.951
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lIdescat i INE.
22.630
22.474
Respecte de locupaci, les subbranques que generen ms riquesa sn

tamb les que presenten uns volums docupaci ms elevats: producci, amb
4.517 persones ocupades (69,1%) i distribuci, amb 2.019 persones ocupades
(30,9%). El subsector de la producci ha sofert el descens general de locupaci en
el sector audiovisual durant el perode 2012-2013. Tot i que segons les dades
126
ofertes pel Clster de laudiovisual, locupaci s un dels indicadors que,

percentualment, menys es redueix comparativament a Catalunya durant el perode
2008-2013: passa del 0,38% al 0,39% respecte del global catal.
Dacord amb les dades de lIdescat, el 2013 locupaci en lactivitat de
programaci i emissi de televisi t una pujada de 189 treballadors, el 4,92%
respecte de lany anterior, cosa que esmorteeix el descens general sofert en el
sector audiovisual.
4.3 Altres esdeveniments
Per un costat, el mes dabril de 2015 la CCMA provoca un ensurt al sector de la
producci audiovisual catalana amb lanunci de la suspensi de la signatura de
nous
contractes
nous
projectes
de
coproducci
(pellcules,
telefilms,
documentals, programes i series de televisi catalanes) amb empreses de

producci de contingut catalanes. Aquesta decisi respon a la necessitat de fer
front al desemborsament duns diners per complir una sentncia dictada pel
Tribunal Suprem al mes de febrer que anulla la retallada del salari per part de la
CCMA als treballadors de Catalunya Rdio (el 5%menys). Aix doncs, lens anuncia
que deixa dinvertir en la producci de contingut audiovisual.183 De manera
automtica a aquesta decisi, els representants de les empreses productores
llancen un crit dalerta. Mitjanat un manifest expliquen el perill de perdre un teixit
industrial important a Catalunya que dna feina a un conjunt de 27.000 llocs de
treball qualificats, directe i indirectes i exigeixen solucions immediates. 184
Daltra banda, dacord amb les dades del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, lany 2015 s un any de bonana a efectes de
productivitat cinematogrfica. Dacord amb les dades proporcionades pel
Departament de Cultura, un total de 222 obres audiovisuals han estat produdes o
coprodudes per empreses catalanes (inscrites al registre dEmpreses Audiovisuals
183
Per a ms informaci vegeu lapartat 2.1.1 sobre el prestador Corporaci Catalana de Mitjans
Audiovisuals.
184
<http://academiadelcinema.cat/images/pdf/manifest_proa.pdf>
127
de Catalunya) i la majoria (167) sn obres audiovisuals en format cinematogrfic

(llargmetratges, curtmetratges i trilers).185
Lany 2015 tamb s lany de lescissi de la Federaci dels Productors
Audiovisuals Catalans (PROA) integrada per les associacions Pro-Ficci, Pro-Docs,
Pro-TV i Pro-Animats, de la Federaci de Productors Audiovisuals Espanyols
(FAPAE), que integra bona part de les empreses de producci de cinema i televisi
a Espanya. El mes de novembre, PROA pren aquesta decisi perqu no est
dacord amb el model dactuaci i de gesti seguit per la FAPAE i perqu no shi
sent suficientment representada.186 El mes de desembre de 2015 PROA, amb
lobjectiu de promoure laportaci privada en laudiovisual catal i informar dels
incentius fiscals existents en inversi en lobra audiovisual, posa en funcionament
al seu web un nou servei anomenat Zona inversors.
Aix mateix, lany 2015 s lany de la creaci duna nova associaci
anomenada Associaci de la Producci Digital dEspanya (PRODIGES), que agrupa
empreses de comunicaci com Mediapro, Endemol Beyond, El Caonazo i Multi
Platform Content amb lobjectiu de promoure i representar els interessos del sector.
El president de PRODIGES s Juan Riba (de MPC).
5. Publicitat
Per elaborar aquest apartat les fonts principals han estat InfoAdex, per a dades
estatals, lAssociaci Empresarial de Publicitat, per a Catalunya, i IAB Spain per a
la informaci publicitria en mitjans digitals. En relaci amb els ingressos
publicitaris de la rdio i de la televisi a Espanya, a ms de les dades dInfoAdex,
aquest informe tamb incorpora les dades que ofereix el regulador estatal, la
Comisin Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). Cal tenir en compte
que, a lhora de tancar linforme, no shavien publicat les dades anuals i noms es
disposa de dades trimestrals.
185
DEPARTAMENT DE CULTURA. Memria del Departament de Cultura 2015. Sntesi 1: Dades

dactivitat.(pg. 17) [Consulta: maig de 2016]
186
Per a ms informaci vegeu <http://comunicacio21.cat/noticies-cultura21/113964-elsproductors-catalans-es-tornen-a-independitzar-de-fapae>
128
A grans trets i de manera progressiva, la publicitat va deixant enrere la

davallada que la crisi econmica va representar a tot el sector. En els ltims anys,
els resultats en positiu mostren una recuperaci en inversi publicitria a gaireb
tots els mitjans de comunicaci. Cal destacar que, mentre que la televisi mant
lestatus de primer mitj, internet cobra ms pes al sector any rere any.
Val a dir que si b anunciar-se als mitjans digitals esdev una pea gaireb
indispensable en qualsevol campanya publicitria multimdia, les innovacions
constants quant a consum de continguts a internet fa que els formats publicitaris i
les empreses del sector shagin dadaptar a les novetats. En aquest sentit, per
exemple, actualment es debat sobre com abordar ladblocking, una tcnica que
impedeix, per mitj dun programari que sinstalla al navegador, que es mostrin els
anuncis a la pantalla.
5.1 Inversi publicitria a Espanya
Per segon any consecutiu des de linici de la crisi, el sector de lactivitat publicitria
finalitza lexercici de 2015 amb resultats positius, tant en mitjans convencionals
com no convencionals.
Amb un creixement del 4,7% respecte del 2014, InfoAdex estableix en
11.742,2 milions deuros la inversi real estimada a Espanya el 2015: 6.725,5
milions per a mitjans no convencionals i 5.016,7 milions a mitjans convencionals,
que sn els que centren lobjecte daquest informe.
Per segon any consecutiu, la inversi real estimada als mitjans de
comunicaci convencionals creix, i el 2015 augmenta de manera global un 7,5%
respecte del 2014. Totes les categories atrauen ms publicitat. El rnquing de
mitjans es mant invariable des del 2012. Lencapala, amb diferncia, la
televisi, amb una inversi de ms de 2 mil milions deuros (+6,4%), seguida
dinternet, amb gaireb 1.250 milions (+16,1%), i de la premsa, amb prop de
660 milions (+0,4%).
Tot i que representen un volum ms petit dinversi, destaquen els
increments de la televisi local un 53,8%, del cinema un 35,8% o de la
televisi de pagament un 21,2%, que assoleix una xifra que gaireb dobla la del
2012.

129
Taula 41. Inversi publicitria real estimada a lEstat espanyol per suports. Perode 2014-2015
(en milions deuros)
Variaci
Quota
Suport
2014
2015
15/14
2015 (%)
(%)
Televisi
1.890,4 2.011,3
6,4
Televisions dmbit estatal en obert
1.701,1 1.805,1
6,1
Televisions dmbit autonmic
128,7
132,3
2,8
40,1
Televisi - canals de pagament
59,3
71,9
21,2
Televisi local
InternetA
Fix: enllaos patrocinats
Fix: formats grfics
Mbil: formats grfics
Diaris
Rdio
Exterior
B
Revistes
Dominicals
1,3
2,0
53,8
1.076,2
560,9
429,8
85,5
656,3
1.249,8
612,0
535,7
102,1
658,9
16,1
9,1
24,6
19,4
0,4
420,2
454,4
8,1
9,1
314,7
327,4
4,0
6,5
254,2
255,2
0,4
5,1
37,7
37,8
0,2
0,8
24,9
13,1
Cinema
16,2
22,0
35,8
0,4
Total mitjans convencionals
4.665,9 5.016,7
7,5
100,0
Total mitjans no convencionals
6.545,2 6.725,5
2,8
Total
11.211,1 11.742,2
4,7
A
Dades provisionals a 19 de febrer de 2016. Sha actualitzat la informaci del 2014.
B
Shi inclouen revistes de bellesa, de decoraci, femenines, dinformaci general, masculines, de
moda i del cor.
C
Informaci del 2014 actualitzada.
Font: InfoAdex. Estudio de la inversin publicitaria en Espaa 2016. [Consulta: febrer de 2016]
5.2 Inversi publicitria a Catalunya

Tot i que s complicat deslligar el mercat publicitari catal de lestatal, perqu ens
fem una idea de la seva dimensi, lAssociaci Empresarial de Publicitat (AEP)
presenta les dades des de tres perspectives principals, que ofereixen lectures
complementries.
En primer lloc, sestudia la inversi publicitria dels anunciants que arriba a
Catalunya i que inclou tant la quantia rebuda pels mitjans catalans, com el
percentatge dinversi en mitjans estatals en funci de la seva audincia a
Catalunya. A continuaci, sanalitza la inversi publicitria dels anunciants amb
seu a Catalunya, que inclou tant la que fan dins de Catalunya com a la resta de
lEstat espanyol. Finalment, es detalla la inversi publicitria en els mitjans
130
catalans, tant la que reben dels anunciants catalans com dels de fora de
Catalunya.
Aix, segons lestudi anual de lAEP, la inversi publicitria global que arriba
a Catalunya lany 2015 se situa en 879,1 milions deuros, xifra que indica un
augment del 9,8% respecte del 2014. s el segon any consecutiu que es reverteix
la caiguda de la inversi publicitria des de linici de la crisi. Cal posar en relleu
que aquest augment situa la inversi a Catalunya dos punts per damunt de la
mitjana estatal, que, com sha vist en el punt anterior, s del 7,5%. Aix, Catalunya
representa el 22% de la facturaci publicitria a lEstat espanyol, un percentatge
que ha augmentat de manera gradual i lleugera en els ltims anys.
Grfic 15. Inversi publicitria que arriba a Catalunya. Perode 2008-2015 (en milions deuros)
1.400
1.219,6
1.200
942,4
1.000
978,2
945,9
822,4
800
740,6
800,5
879,1
600
400
200
0
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Font: Associaci Empresarial de Publicitat (AEP). Estudi 2015 de la inversi publicitria a

Catalunya. [Consulta: febrer de 2016].
Els anunciants amb seu a Catalunya shan gastat 925 milions deuros en
publicitat, un 8,4% ms que durant lany 2014. Noms el 15% daquest import
concretament, 142,1 milions els destinen a mitjans catalans.
En lltima dcada no hi ha hagut variacions pel que fa al pes dels
anunciants catalans per demarcacions. Barcelona continua representant el 96% de
la inversi publicitria catalana (96,6%), seguida de Tarragona (2,3%), Girona
(0,7%) i Lleida (0,4%).

131
Taula 42. Inversi dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Perode
2014-2015 (en milions deuros)
Inversi
Participaci (%)
Variaci
Mitjans
15/14
(%)
2014
2015
2014
2015
Televisi
529,4
583,1
10,1
62,0
63,0
Premsa
108,4
112,7
4,0
12,7
12,2
Rdio
55,1
61,2
11,1
6,5
6,6
Internet
52,5
57,4
9,3
6,2
6,2
Revistes
Exterior
Dominicals
Cinema
Total
Font: AEP.
49,9
44,8
10,1
3,1
853,3
50,5
46,4
10,2
3,5
925,0
1,2
3,6
1,0
12,9
8,4
5,8
5,3
1,2
0,4
100,0
5,5
5,0
1,1
0,4
100,0
La inversi publicitria que arriba a Catalunya es distribueix de la manera

segent: 329,7 milions es destinen a mitjans catalans i 549,4 milions, a mitjans
no catalans. Dacord amb lAEP, la inversi en el conjunt dels mitjans catalans
augmenta, per segon any consecutiu, un 5,9% respecte de lany 2014.
Per suports, tots els mitjans convencionals augmenten la inversi el 2015 i
es mant el rnquing de lany anterior. La premsa catalana lencapala amb 120,4
milions deuros i la televisi se situa, un any ms, com el segon mitj, amb 83,9
milions. La rdio catalana ocupa la tercera posici, amb 48,8 milions. Els mitjans
que ms creixen, tot i que amb un volum ms petit dingressos publicitaris, sn
internet, que creix un 18,6%, i el cinema, que ho fa un 21,4%.

132
Grfic 16. Inversi publicitria en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions deuros)
140
120,4
120
100
83,9
80
60
48,4
43,7
40
25,5
20
5,1
0
Premsa
Televisi
Rdio
Exterior
Internet
Revistes
1,7
1,0
Cinema Dominicals
Font: AEP.
Taula 43. Inversi publicitria en mitjans convencionals catalans. Perode 2014-2015 (en
milions deuros)
Inversi
Quota (%)
Variaci
Mitjans
15/14 (%)
2014
2015
2014
2015
Premsa
Televisi
Rdio
Exterior
Internet
117,6
79,1
44,1
41,7
21,5
120,4
83,9
48,4
43,7
25,5
2,4
6,1
9,8
4,8
18,6
Revistes
Cinema
Dominicals
Total
Font: AEP.
4,9
1,4
1,0
311,3
5,1
1,7
1,0
329,7
4,1
21,4
2,0
5,9
37,8
25,4
14,2
13,4
36,5
25,4
14,7
13,3
6,9
1,6
0,4
7,7
1,5
0,5
0,3
100,0
0,3
100,0
Un altre indicador que aporta lAEP s quina ha estat la inversi en

publicitat de ladministraci pblica. El comportament, com a la resta dactors del
sector, s a lala. Desprs de la tendncia a la baixa iniciada el 2008, creix per
segon any consecutiu tant a escala estatal un 6,3%, 124,3 milions com
catalana un 9,8% i 14,8 milions. La Generalitat de Catalunya, amb 8,6 milions, i
lAjuntament de Barcelona, amb 4,1 milions, sn els dos principals actors en
inversi publicitria pblica catalana del 2015.

133
Taula 44. Inversi publicitria de ladministraci pblica. Perode 2008-2015 (en milions
deuros)
Inversi de
Variaci a
Inversi de
Variaci a Participaci
Any
lAdministraci
Espanya
lAdministraci
Catalunya
catalana
pblica espanyola
(%)
pblica catalana
(%)
(%)
2008
362,8
-21,3
42,4
13,1
8,5
2009
272,3
-24,9
27,3
-35,6
10,0
2010
235,6
-13,7
25,1
-8,1
10,7
2011
184,2
-21,9
15,8
-37,1
8,6
2012
132,1
-28,3
13,4
-15,2
10,1
2013
112,9
-14,5
12,6
-5,5
9,0
2014
116,9
3,5
13,5
6,9
11,5
2015
Font: AEP.
124,3
6,3
14,8
9,8
11,9
5.3 La inversi publicitria en rdio

La publicitat a la rdio catalana creix un 9,8% el 2015, segons lAEP. En xifres
absolutes, el mercat radiofnic catal atreu 4 milions i escaig deuros ms que el
2014 i assoleix els 48,4 milions. Aix, la rdio catalana esdev la tercera opci
dels anunciants i concentra el 14,7% de la inversi en mitjans catalans.
Dacord amb les xifres facilitades per la CCMA, els ingressos publicitaris de
les seves emissores radiofniques assoleixen els 7,2 milions deuros lany 2015.
Dues terceres parts de la facturaci correspon a falques, de les quals semeten
88.808, i la resta, a patrocinis. El temps total de publicitat emesa a les emissores
de la Corporaci va ser d1.717.963 segons.
Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofnics de la CCMA. Any 2015 (en euros)
Ingressos publicitaris
Format
Falques
4.532.665
Patrocinis
2.677.414
Total
7.210.079
Font: CCMA.
Pel que fa a la inversi publicitria en rdio a lEstat espanyol, InfoAdex la

fixa en 454,4 milions deuros, 34,2 milions ms que lany anterior. La rdio
representa el 9,1% de la inversi total en mitjans convencionals. Aix, mant el
quart lloc pel que fa a ingressos publicitaris i esdev el tercer mitj quant a
percentatge de creixement dinversi, amb un 8,1%.

134
Tres prestadors privats dmbit estatal concentren el gruix de la publicitat

radiofnica: la SER, COPE i Onda Cero. Cal destacar que, segons InfoAdex, els
ingressos publicitaris de RAC1 creixen gaireb el 20% durant el 2015.
Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofnics a lEstat espanyol. Perode
2014-2015 (en milions deuros)
Ingressos per publicitat
Grup
2014
2015
SER
165,1
177,8
COPE
80,0
88,8
Onda Cero
81,3
86,3
RAC1
13,7
16,4
Radio Blanca
7,8
7,7
Radio Marca
4,4
4,1
Catalunya Rdio
3,7
3,9
Total
356,0
365,0
Font: InfoAdex.
Les ltimes dades trimestrals publicades per la Comisin Nacional de los

Mercados y la Competencia (CNMC) a falta de les dades anuals al tancament
daquest informe, indiquen que la rdio a lEstat espanyol ha ingressat 112,3
milions deuros en concepte de publicitat en el quart trimestre de 2015.
Sobserva una tendncia a lala en la inversi en rdio de cada trimestre
respecte del de lany anterior. Aix, si se sumen les xifres trimestrals de la CNMC
corresponents al 2015, la rdio a Espanya assoleix els 369,1 milions deuros en
ingressos publicitaris, gaireb 40 milions ms que el 2014.
Taula 47. Ingressos publicitaris de la rdio a lEstat espanyol. Per trimestres. Perode 2014-2015
(en milions deuros)
Perode
1er trimestre
2n trimestre
3r trimestre
4rt trimestre
Total
Ingressos per publicitat a la rdio

2014
2015
72,3
90,9
65,0
101,4
329,6
83,3
100,0
73,5
112,3
369,1
Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: maig
2016].
5.4 La inversi publicitria en televisi

La televisi segueix de prop la premsa i es mant com a segon mitj de
comunicaci que atreu ms publicitat a Catalunya. Segons lAEP, la inversi
135
publicitria en la televisi catalana augmenta un 6,1% respecte de lany anterior i

se situa en 83,9 milions deuros el 2015.
Els anunciants catalans trien la televisi com a principal opci per invertir
shi gasten 583,1 milions deuros, el 63% de la seva despesa conjunta en
publicitat. Aix representa un 10,1% ms que el 2014.
A lEstat espanyol, les xifres dInfoAdex tamb atorguen el protagonisme a la
televisi. El 2015 continua sent el mitj convencional amb ms participaci
publicitria, ja que concentra el 40,1% de tots els ingressos. Supera els dos
milions deuros de facturaci, una quantia que no assolia des del 2011 i que
representa un increment del 6,4% respecte del 2014.
Per tipologies, les televisions estatals en obert copen el 90% dels ingressos
publicitaris, amb un creixement del 6,1% i 1.805 milions deuros. Un any ms,
aquest pasts es reparteix gaireb de manera ntegra entre els grups Mediaset i
Atresmedia. La facturaci de les televisions autonmiques de lEstat es xifra en
132,3 milions deuros (+2,8%). Cal destacar que les televisions locals creixen un
53,8%, tot i que limport s inferior, i, sobretot, la tendncia a lala de la televisi
de pagament, que incrementa un 21,2% la inversi publicitria i arriba als 71,9
milions deuros.
Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisi en obert a lEstat espanyol.
Perode 2014-1015 (en milions deuros)
Ingressos
Quota (%)
Variaci
Grup
2014
2015 15/14 (%) 2014
2015
A
Mediaset Espaa
836,0
873,0
4,4
44,2
43,4
AtresmediaA
Disney Channel
Resta de televisions estatals en obert
Total televisi dmbit estatal en obert
784,0
846,0
27,5
26,3
53,6
59,8
1.701,1 1.805,1
7,9
-4,4
11,6
6,1
41,5
1,5
2,8
90,0
42,1
1,3
3,0
89,7
Televisi dmbit autonmic

128,7
132,3
2,8
59,3
71,9
21,2
Televisi local
1,3
2,0
53,8
Total televisi
1.890,4 2.011,3
6,4
A
Sintegren els canals TDT 100% propietat de la cadena (mltiplex)
6,8
3,1
0,1
100,0
6,6
3,6
0,1
100,0
Font: Optimedia, amb dades dInfoAdex. [Consulta: febrer de 2016]
Segons les ltimes dades publicades per la Comisin Nacional de los

Mercados y la Competencia (CNMC), la televisi a Espanya atreu 504,9 milions

136
deuros en concepte dingressos publicitaris durant el quart trimestre de 2015, dels

quals 463,1 provenen de la televisi privada i 41,7 milions, de la pblica. Tot i les
oscillacions entre els diferents trimestres de lany, es mant el creixement respecte
de lany 2014 i se superen els 1.700 milions deuros.
Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisi a lEstat espanyol. Per trimestres. Perode 20142015 (en milions deuros)
Ingressos per publicitat
Perode
1er trimestre
2n trimestre
3r trimestre
4rt trimestre
Total
2014
366,4
448,8
324,5
487,4
1.627,1
2015
400,8
477,1
338,4
504,9
1.721,2
Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: mar
2016].
Els ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA durant el 2015

superen els 57 milions deuros, segons dades facilitades per la Corporaci. El
nombre dinsercions ha estat de 215.694 i shan ems un total de 2.350.194
segons de publicitat. La facturaci tradicional despots basada en cost per GRP187
send ms de la meitat del total ingressat en concepte de publicitat.
Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015
Format
Espot (cost/GPR)
Ingressos
29.974.077
FORTA
8.289.693
Tarifa/descompte
8.261.424
Patrocini
2.604.438
Accions especials
2.280.009
Blocs especials
1.464.662
3/24
1.258.378
Super3
33
Esport3
Sobreimpressi
Total
Font: CCMA.
1.071.131
1.006.515
817.561
112.231
57.140.119
187
GRP: sigles en angls de gross rating point o punt de rting brut. Unitat de mesura que
relaciona el nombre dexposicions duna pausa publicitria amb laudincia mitjana.
137
5.5 La inversi publicitria a internet

A Catalunya, internet es mant com el segon mitj, desprs del cinema, que creix
ms durant el 2015. Les ltimes dades de lAEP xifren el creixement en un 18,6%,
i tanca el 2015 amb 25,5 milions deuros en inversi publicitria.
Els anunciants amb seu a Catalunya destinen 57,4 milions a anunciar-se a
internet, gaireb un 10% ms que el 2014. Tot i lincrement, la rdio el desbanca
com a tercera opci a lhora de contractar publicitat.
Si els indicadors dinternet a Catalunya marquen una tendncia a lala,
quan sanalitza quina s la facturaci publicitria dels mitjans digitals a escala
estatal les dades dInfoAdex sn encara ms positives. En aquest sentit, internet es
consolida com a segon mitj convencional en volum dinversi publicitria,
tendncia que sinicia el 2012 i que sha mantingut en els ltims quatre anys. Aix,
el 2015, internet concentra una quarta part de la publicitat dels mitjans
convencionals, amb 1.249,8 milions deuros i un creixement del 16,1% respecte
del 2014.
Grfic 17. Evoluci de la inversi publicitria a internet a lEstat espanyol. Perode 2011-2015
(en milions deuros)
1400
1.249,8
1200
1000
899,2
880,5
896,3
1.076,2
800
600
400
200
0
2011
2012
2013
2014
2015
Font: elaboraci prpia amb dades dInfoAdex.
Les dades anuals dIAB Spain difereixen lleugerament de les dInfoAdex, ja

que, malgrat que tamb apunten la tendncia a lala i la seva posici en el
rnquing de mitjans en inversi publicitria s la mateixa, situen el creixement de
2015 en un 21% amb 1.289 milions deuros. Dacord amb aquesta informaci,
138
els mitjans digitals capten una quarta part del total de la inversi publicitria a
Espanya.
IAB Spain classifica la inversi per formats publicitaris. Ats que el mercat
digital est subjecte a canvis i a innovacions constants, lanlisi que IAB Spain duu
a terme tamb varia. Aix, si fa un parell danys lestudi anual incorporava la
informaci relativa a la cartelleria electrnica o digital signage, linforme del 2015
t dues novetats: inclou per primer cop dades sobre inversi en publicitat a ludio
en lnia i a la televisi connectada (que inclou Smart TV i HbbTV).
Aix, per tipologies, el 2015 a lEstat espanyol es van destinar 1.168,6
milions deuros a publicitat adreada a lordinador (desktop). Aquesta s la
modalitat preferida pels anunciants, ja que concentra el 90,7% de la inversi en
mitjans digitals. El creixement ms elevat el protagonitza el format mbil, que amb
una facturaci de 78,4 milions deuros, incrementa la facturaci un 82% respecte
del 2014. En tercer lloc, el format de cartelleria electrnica assoleix 35,6 milions i
augmenta un 11%. Finalment, se situen ludio en lnia, amb 4,6 milions, i la
televisi connectada, amb 1,2 milions. Aquestes dues modalitats representen una
quota de mercat petita, el 0,4% i el 0,1% de quota, respectivament.
Grfic 18. Inversi publicitria en mitjans digitals a lEstat espanyol. Any 2015
Cartelleria
electrnica
(digital signage);
35,6
Audio en lnia;
4,6
Televisi
connectada; 1,2
Mbil (mobile);
78,4
Ordinador
(desktop);
1.168,6
Font: IAB Spain. Inversin Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: mar de
2016].

139
Els anunciants prefereixen inserir la seva publicitat per mitj dels cercadors i
dels enllaos patrocinats (search). s la categoria que aplega ms inversi, 648,8
milions si es combinen les xifres dIAB en desktop i mobile. Tot i que la publicitat
grfica o display tamb creix durant el 2015, s el format vdeo el que ms
augmenta, el 64% en publicitat a lordinador, i gaireb duplica la inversi en
mbil. En total, acumula 124,2 milions deuros.
Taula 51. Inversi publicitria en mitjans digitals a lEstat espanyol, segons formats. Perode
2014-2015 (en milions deuros i en %)
Quota
Inversi
Inversi
Formats
2015
2014
2015
(%)
Ordinador (desktop)
990,7
1.168,6
Publicitat grfica (display)
358,3
439,2
90,7
Cercadors i enllaos patrocinats (search)
560,9
612,3
Vdeo
71,5
117,1
Mbil (mobile)
42,9
78,4
Publicitat grfica (display)
33,2
34,8
6,1
Cercadors i enllaos patrocinats (search)
9,7
36,5
VdeoA
7,1
Cartelleria electrnica (digital signage)
32,0
35,6
2,8
udio en lnia
4,6
0,4
Televisi connectada
1,2
0,1
Total
1.065,6
1.288,9
100,0
A
El 2014, IAB no detallava quin percentatge de publicitat al mbil corresponia a vdeo.
Font: IAB Spain. Inversin Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: mar de
2016].
5.6 Estructura empresarial de lactivitat publicitria a Catalunya

A lEstat espanyol, el nombre dempreses que es dediquen a lactivitat publicitria
augmenta el 7,5% el 2015, i passa de 36.938 el 2014, a 39.771. Aix ho
indiquen les dades del Directori Central dEmpreses (DIRCE) de lInstituto Nacional
de Estadstica. Per activitats, les societats del sector de publicitat (ubicades sota el
codi 731 de la classificaci CNAE-2009) lideren el cens per davant de les de
lmbit dels estudis de mercat (codi 732), i representen el 88,6% de totes les
empreses del sector publicitari.
En els ltims anys, sobserva la tendncia generalitzada, tant a escala
estatal com catalana, que, mentre les societats dedicades a la publicitat
augmenten, les destudis de mercat descendeixen, tot i que ho fan lentament.

140
El pes de Catalunya en el mercat publicitari representa el 22,2% de lEstat

espanyol, una xifra similar a la que estableix lAEP. Durant el 2015 un total de
8.827 empreses desenvolupen activitats publicitries i destudis de mercat, un
6,9% ms que el 2014. Daquestes, 7.886 se centren en la publicitat 588 ms
que lany anterior i 941 empreses, en els estudis de mercat, 16 menys que el
2014.
Taula 52. Evoluci i participaci del cens dempreses de publicitat a Espanya i Catalunya.
Perode 2014-2015
Var.
Empreses amb Empreses amb seu
Participaci
Catalunya
seu a Espanya
a Catalunya
catalana (%)
(%)
Codi CNAEActivitat
2014
2015
2014
2015
15/14
2014 2015
2009
731
Publicitat
32.356 35.228
7.298
7.886
8,1
22,6 22,4
732
Estudi de mercat
4.582
4.543
Total Publicitat i
73
Estudis de
36.938 39.771
mercat
Font: Explotaci de les dades de DIRCE (2016)
957
941
-1,7
20,9
20,7
8.255
8.827
6,9
22,3
22,2
6. Ajuts econmics i financers de carcter pblic al sector audiovisual

6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya
6.1.1 Institut Catal de les Empreses Culturals (ICEC)
LInstitut Catal de les Empreses Culturals (ICEC) augmenta en ms de deu milions
deuros la dotaci concedida a ajudar el sector audiovisual catal. Segons dades
facilitades per lICEC, shi destinen 17,3 milions deuros, en comparaci amb els
6,8 milions del 2014. La ra daquest increment es troba en laprovaci, al
Parlament de Catalunya el novembre de 2014, de limpost sobre la provisi de
continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electrniques,188
que destina la recaptaci de la taxa al foment del sector audiovisual i a la difusi
cultural digital.
A ms dels quatre grans mbits dactuaci destinats al suport a la producci
i lexplotaci; a la difusi i la promoci; a la formaci, i a les infraestructures,
188
Vegeu ms informaci al captol I.

141
lICEC afegeix una nova lnia durant el 2015, destinada a fomentar el

desenvolupament de projectes audiovisuals.
Taula 53. Subvencions i ajuts de lICEC concedits al sector audiovisual. Perode 2014-2015 (en
euros)
2014
2015
Variaci
15/14
Import
Import
%
%
(%)
concedit
concedit
Producci i explotaci
5.313.000 77,5 14.681.064 84,6
176,3
Difusi i promoci
960.000 14,0
1.822.960 10,5
89,9
Desenvolupament
500.000
2,9
Formaci
200.000
2,9
178.000
1,0
-11,0
Infraestructures
385.691
5,6
166.666
1,0
-56,8
Total
6.858.691 100,0 17.348.690 100,0
152,9
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lICEC.
Concepte
La lnia de producci i explotaci de produccions audiovisuals gaireb es

triplica respecte del 2014 i assoleix els 14,6 milions deuros. LICEC destina a
aquest mbit ms del 80% de la dotaci total, sobretot quant a la producci.
Destaca el creixement del nombre de projectes que se nhan beneficiat, i que
passen dels 78 del 2014, als 125 del 2015. Com a novetat, es recupera lajut
especfic a la producci de curtmetratges cinematogrfics, que el 2014 no es va
convocar.
Taula 54. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la producci i a lexplotaci. Perode 20142015 (en euros)
2014
2015
Concepte
Import
Import
Projectes
Projectes
concedit
concedit
Producci de llargmetratges cinematogrfics,
llargmetratges i minisries televisives de ficci i
30 2.550.000
43
9.881.791
sries danimaci per a televisi
Explotaci i difusi de llargmetratges
12 1.515.000
16
3.500.000
cinematogrfics i produccions de gran format
Llargmetratges cinematogrfics detentors de
10
619.935
mrits artstics i culturals
Subvencions a empreses de producci
independents per a la realitzaci de documentals
23
200.000
30
479.338
destinats a ser emesos per televisi
Producci de curtmetratges cinematogrfics
26
200.000
Producci de llargmetratges cinematogrfics
13
1.048.000
Total
78 5.313.000
125 14.681.064
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lICEC. No es comptabilitzen els projectes de
convocatries pluriennals danys anteriors.

142
La novetat principal de 2015 quant al suport a la difusi i a la promoci s

la posada en marxa duna nova lnia dajut destinada als exhibidors de cinema que
fomentin la difusi del cinema en versi catalana, original doblada o subtitulada, i
de producci catalana. Aquesta lnia supera el mig mili deuros el 2015 per a 60
projectes. En general, lICEC gaireb duplica limport concedit a aquest mbit de
suport al sector, i destina 1,8 milions a un total de 89 projectes.
Taula 55. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la difusi i la promoci del sector
audiovisual. Perode 2014-2015 (en euros)
2014
2015
Concepte
Import
Import
Projectes
Projectes
concedit
concedit
Ajuts singulars a la difusi i promoci
5
645.000
4
913.900
Subvencions per al foment de la difusi de cinema
en versi catalana, original doblada o subtitulada,
60
560.157
i de producci catalana, en sales dexhibici
Subvencions per a lorganitzaci a Catalunya de
31
315.000
25
348.903
festivals, fires i mostres
Total
36
960.000
89 1.822.960
Del nou ajut de lICEC al desenvolupament de projectes audiovisuals se

nhan beneficiat 21 projectes, entenent com a fase de desenvolupament les
activitats prvies al rodatge. En aquesta lnia shi inclou, per primer cop, els
documentals multimdia interactius.
Taula 56. Subvencions i ajuts de lICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals.
Any 2015
2015
Concepte
Projectes Import concedit
Desenvolupament de projectes audiovisuals
21
500.000
El suport de lICEC a la formaci satorga a dos projectes educatius, per una

quantia de 178.000 euros. Pel que fa als ajuts a infraestructures, el 2015 no es
convoquen les subvencions a la digitalitzaci de sales dexhibici.

143
Taula 57. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a la formaci audiovisual. Perode 2014-2015
(en euros)
2014
2015
Concepte
Import
Import
Projectes
Projectes
concedit
concedit
Ajuts singulars a la formaci
1
200.000
2
178.000
Taula 58. Subvencions i ajuts de lICEC concedits a infraestructures. Perode 2014-2015 (en
euros)
2014
2015
Concepte
Import
Import
Projectes
Projectes
concedit
concedit
Subvencions a la digitalitzaci de sales dexhibici
21
219.025
Ajuts singulars a infraestructures
1
166.666
1
166.666
Total
22
385.691
1
166.666
6.1.2 Departament de la Presidncia

Durant el 2015 el Departament de la Presidncia subvenciona amb 6,3 milions
deuros els mitjans de comunicaci privats en catal o en arans. Comparada amb
2014, s una xifra global lleugerament inferior.
Per categories, noms la rdio rep una quantia ms gran durant el 2015, si
b cal destacar que la premsa en paper i digital sumen cinc milions i concentren el
82,2% dels ajuts estructurals de Presidncia.
Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidncia a mitjans de
comunicaci privats en catal o en arans. Perode 2014-2015 (en euros)
Variaci
2014
2015
15/14
Import
%
Import
%
%
Premsa en suport paper
4.094.335
63,6
4.054.639
64,0
-1,0
Premsa digital
1.212.270
18,8
1.167.328
18,4
-3,7
Rdio
543.193
8,4
563.239
8,9
3,7
Televisi
585.659
9,1
548.708
8,7
-6,3
Total
6.435.457 100,0
6.333.914
100,0
-1,6
Font: Departament de la Presidncia. Resoluci PRE/440/2016, de 18 de febrer (DOGC nm.
7067, 26.02.2016). [Consulta: febrer de 2016]
Els ms de 500 mil euros de dotaci sels distribueixen 15 projectes de

rdio privada. Un any ms, RAC1 s lemissora de rdio que obt una subvenci
ms alta, seguida a distncia de Flaix FM i Rdio Estel.

144

rdio en catal o arans. Perode 2014-2015 (en euros)
2014
Destinatari
Finalitat
2015
Radiocat XXI, SL
117.472
121.943
RAC1
Flaix FM, SL
53.702
56.155
Flaix FM
Fundaci Missatge Hum i Cristi
55.032
53.853
Rdio Estel
Radio Flaixbac, SA
48.501
45.899
Rdio Flaixbac
Rdio Olot, SA
29.026
40.745
Rdio Olot
Grup Simalro, SL
35.983
40.028
UA1 rdio
Rdio Ripoll, SL
34.194
36.194
Rdio Ripoll
Radiocat XXI, SL
34.010
32.710
RAC105
Comunicacions dels Ports, SA
24.051
27.743
Els Ports Rdio
Prxima FM
27.984
25.920
Premsa dOsona, SA
25.354
24.154
El 9 FM
Imagina Rdio, SL
21.239
21.952
Imagina Rdio
Rdio Marina, SA
Rdio Marina
15.694
14.365
Mola TV, SL
11.196
11.616
Mola FM
D-9 Comunicaci, SL
Joy FM
9.754
9.961
Total
543.193
563.239
Pel que fa a la televisi en catal o en arans, Presidncia redueix un 3,7%

la dotaci del 2015 i reparteix un total de 548.710 euros de subvenci entre 19
projectes de televisi local.

145
Taula 61. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidncia a empreses

de televisi en catal o arans. Perode 2014-2015 (en euros)
2014
2015
Destinatari
Finalitat
LEbre Televisi, SL
LEbre TV
30.367 39.596
Televisi Teveon Ebre, SL
Canal 21
32.031 38.562
Televisi de Girona, SL
Televisi de Girona
37.440 37.565
Prensa Leridana, SL
Lleida Televisi
34.510 36.415
Comunicacions dels Ports, SA
Nord Televisi
34.156 35.747
Televisi del Ripolls, SL
Televisi del Ripolls
40.857 35.380
ETV-Llobregat TV, SL
ETV
40.706 33.934
Mitjans Audiovisuals dOsona, SL
El 9 TV
34.215 32.408
Pirineus Televisi
27.716 31.454
Canal Taronja, SL
Canal Taronja Bages
24.849 29.433
Iniciatives de Televisi, SL
Canal Reus TV
27.317 29.427
D-9 Comunicaci, SL
TV Costa Brava
23.251 23.722
Televisi de Roses, SL
Empord Televisi
30.838 23.712
Dracvisi, SL
Banyoles TV
30.969 23.032
Mola TV, SL
Mola Tv
18.231 21.749
Televisi de Sant Cugat, SL
TV Sant Cugat - Valls 1 TV
20.050 20.581
Olot Televisi, SL
Olot TV
18.719 20.481
Productora dEmissions de Rdio, SL
Canal Taronja Osona
22.931 19.473
Taelus, SL
Canal Taronja Anoia
14.637 16.039
Televisi de Manresa, SL
Televisi de Manresa
22.874
Tortosa Televisi, SL
Canal TE
18.996
Total
585.659 548.710
6.1.3 Institut Catal de Finances

Les lnies de crdit de lInstitut Catal de Finances (ICF) adreades al sector
audiovisual continuen amb la tendncia a la baixa dels ltims anys i se situen el
2015 en poc ms d1 mili i mig deuros. Gaireb totes es va destinar a dos
projectes de les lnies departamentals de lICEC i 30 mil euros, a un projecte de
producci audiovisual.
Durant el 2015, i segons dades facilitades per lICF, es va concedir crdit
principalment per a inversi financera un mili deuros i 530.000 euros en
concepte de tresoreria. Els 30 mil del projecte de producci audiovisual sinclouen
dins daquest ltim concepte. El 2015 es deixen de concedir lnies de crdit per
digitalitzar les sales de cinema el 2014 shi van destinar 840 mil euros i per
producci audiovisual.

146
Taula 62. Lnies de crdit de lICF al sector audiovisual. Perode 2013-2015 (en milers deuros)
2013
2014
2015
Projectes
Producci
Lnies departamentals ICEC
Import
Projectes
210,0
Import
Projectes
Import
330,0
30,0
3 1.010,00
6 1.270,0
1.500,0
Altres inversions
6
759,5
Total finanament
10 1.979,50
Font: Institut Catal de Finances (ICF).
7 1.600,0
1.530,0
Taula 63. Distribuci del crdit de lICF al sector audiovisual per conceptes. Perode 2014-2015
(en milers deuros)
2014
2015
Projectes
Import
Projectes
Projectes
Digitalitzaci de sales
840,0
Producci audiovisual
330,0
Inversi financera
1.000,0
Tresoreria
430,0
530,0
Total finanament
Font: Institut Catal de Finances (ICF).
1.600,0
1.530,0
6.1.4 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals

Finanament dobres audiovisuals europees
La Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals va destinar gaireb 5,2 milions
deuros al finanament anticipat dobres audiovisuals europees durant el 2014.
Dacord amb els ingressos declarats pel prestador 55,5 milions deuros, aquesta
xifra representa el 9,3% del total dingressos computables. Aix doncs, i segons
lexpedient de verificaci del CAC,189 la CCMA compleix amb la normativa vigent, la
qual estableix que els prestadors pblics de televisi han dassignar com a mnim
el sis per cent daquests ingressos a finanar obres europees.190
Tot i que la dotaci del 2014 augmenta, tant en termes absoluts com
percentuals, els 5,2 milions invertits queden, per, encara lluny de les xifres danys
anteriors.
189
Acord 132/2015, de 4 de novembre, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.

Instrucci general del Consell de lAudiovisual de Catalunya sobre les obligacions de difusi i
finanament dobres audiovisuals europees i en matria de reserva despai a programadors
independents, aprovada mitjanant lAcord 103/2008, de 18 de juny, i publicada al DOGC nm.
5177, de 21 de juliol de 2008.
190

147
Taula 64. Finanament de la CCMA dobres audiovisuals europees. Perode 2011-2014 (en
euros)
Var. 14/13
Conceptes
2011
2012
2013
2014
(%)
8,3
Obres cinematogrfiques
6.131.099
4.473.009
2.291.267 2.481.378
21,6
Pellcules per a televisi
5.958.500
3.789.500
1.407.000 1.710.400
-13,6
Pellcules i sries danimaci
3.465.918
1.765.000
1.160.500 1.003.000
6,9
Total inversi
15.555.517 10.027.509
4.858.767 5.194.778
Font: Consell de lAudiovisual de Catalunya. [Consulta: gener de 2016]
Foment de la indstria audiovisual catalana

El 29 de gener de 2015, el Departament de Cultura de la Generalitat, la CCMA i
lassociaci de Productors Audiovisuals Federats (PROA) van signar un acord per
fomentar laudiovisual catal. La validesa de lacord va finalitzar el 31 de
desembre. Per una banda, el Departament de Cultura es va comprometre a
invertir-hi 15 milions deuros cinc del Fons per al foment de la producci dobres
cinematogrfiques i audiovisuals, i deu de limpost als prestadors de serveis de
comunicacions electrniques i, per laltra, la CCMA es va comprometre a destinarhi una quantitat que oscillaria entre els 7 i els 10 milions deuros, en funci dels
ingressos per publicitat, i que es dirigiria a la producci de projectes dobres
audiovisuals catalanes de ficci, animaci i documental. Finalment, PROA,
difondria lacord entre el sector audiovisual i en faria el seguiment.191
6.2 Ajuts de lEstat espanyol
En tancar aquest informe, i a manca de resoldre una convocatria, la corresponent
a la conservaci del patrimoni,192 els ajuts del 2015 a laudiovisual de lInstituto de
la Cinematografa y de las Artes Audiovisuales (ICAA) es xifren en 42,8 milions
deuros. Aquesta quantia representa una davallada dun ter respecte del 2014.
LICAA destina el 78% de la dotaci del 2015 a les subvencions generals i
complementries per amortitzar els llargmetratges. Sobserva que, tot i que s la
lnia principal, amb 33,6 milions deuros, hi aporta 20 milions menys que lany
anterior.
191
192
Nota de premsa de Presidncia, 29 de gener de 2015.

Convocatria dajuts de lICAA per conservar el patrimoni. [Consulta: mar de 2016]
148
Pel que fa a la resta de lnies, els ajuts a la producci de llargmetratges sn

els que tenen un creixement ms alt un 18,7% i esdevenen segona lnia per
volum econmic, amb 4,7 milions deuros. El 2015 no es convoquen els ajuts per
minoritzar els interessos dels prstecs relatius a la digitalitzaci de les sales
dexhibici i, com ja sha comentat, resta pendent la resoluci de les subvencions
per conservar el patrimoni cinematogrfic.
Taula 65. Ajuts de lICAA per lnies de subvenci. Perode 2014-2015

Lnia dajut
2014
Amortitzaci de llargmetratges ajuts generals i

complementaris (2012)
Producci de llargmetratges sobre projecte
Distribuci de pellcules de llargmetratges i
curtmetratges espanyols, comunitaris i iberoamericans
Minoraci dinteressos dels prstecs acollits als convenis
ICO/ICAA producci cinematogrfica
Organitzaci de festivals i certmens cinematogrfics
Producci de curtmetratges sobre projecte
Curtmetratges realitzats
2015
Var.
15/14 (%)
53.467.011
33.590.367
-37,2
3.999.321
4.747.277
18,7
4.800.900
2.500.000
-47,9
577.820
410.300
-29,0
710.000
399.983
715.000
449.207
0,7
12,3
323.786
197.842
-38,9
Conservaci del patrimoni cinematogrfic

121.047 sense resoldre
Participaci de pellcules espanyoles en festivals
294.201
233.005
-20,8
Minoraci dinteressos dels prstecs acollits als convenis
11.200
ICO/ICAA digitalitzaci de sales dexhibici
Total ajuts
64.705.269
42.842.998
-33,8
Font: Elaboraci prpia amb dades de lICAA (resolucions de les convocatries publicades al BOE).
6.3 Ajuts de la Uni Europea - Europa Creativa

En el segon any del programa Europa Creativa, laudiovisual catal va rebre, per
mitj del subprograma MEDIA, gaireb 2 milions deuros, en concret, 1.976.649
euros, un 10% menys que el 2014.
La lnia dajut que rep ms dotaci s la destinada a distribuci, que supera
el mili deuros i representa ms de la meitat del total dels ajuts dEuropa Creativa
a Catalunya. El 2015 es recupera la subvenci per distribuci per televisi, que
satorga a un nic projecte, mentre que els ajuts en concepte de formaci i
exhibici es queden sense dotaci un any ms. Cauen els ajuts en concepte de
desenvolupament, tant pel que fa al nombre de projectes, com a les quanties. La
resta de lnies no registren grans canvis respecte de lany anterior.

149
Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Perode 2014-2015 (en euros)
Lnia dajuts
2014
2015
%
309.554
15,7
Desenvolupament
677.700
165.000
- Projectes individuals
385.000
88.000
- Llistes de projectes
200.000
56.554
- Noves audincies
92.700
90.088
4,6
Difusi per televisi
51,9
Distribuci
944.849 1.026.007
222.500
- Esquema selectiu
444.000
803.507
- Esquema automtic
500.849
400.000
20,2
Noves tecnologies. Vdeo on demand i distribuci digital de cinema
423.902
126.000
6,4
Promoci i accs a mercats
126.000
25.000
1,3
Festivals audiovisuals
25.000
Total ajuts MEDIA a Catalunya
2.197.451 1.976.649 100,0
Font: Elaboraci prpia a partir de dades estadstiques dEuropa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.
Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finanats.
Any 2015 (en euros)
Empresa
Projecte
Import
Suport a la producci: 6 projectes
312.553
Desenvolupament de projectes individuals (Single Project): 4 projectes
165.000
Inicia Films
Verano 1993
30.000
Polar Star Films
The turquoise hill
25.000
Magoproduction, SL
Kamils Fire
60.000
Lastor Media, SL
Dont fuck around with love
50.000
Desenvolupament de paquets de projectes (Slate Funding): 1 projecte
88.000
Media 3.14
88.000
Desenvolupament daudincies:1 projecte
59.554
A Bao A Quo
Moving Cinema
59.554
Suport a la distribuci: 6 projectes
1.026.007
Esquema selectiu: 4 projectes
222.500
A Contracorriente Films Marie Heurtin
64.400
Abordar, SL
Bande de filles
35.700
Abordar, SL
Eden
22.800
A Contracorriente Films Marguerite
99.600
Esquema automtic: 2 projectes
803.507
A Contracorriente Films Generation
589.184
DeAPlaneta, SL
Generation
214.323
Promoci i accs a mercats: 2 projectes
126.000
Apimed
Medimed 2015
68.000
Planeta Med
DocsBarcelona
58.000
Difusi per televisi: 1 projecte
90.088
Polar Star Films
Frightened
90.088
Festivals audiovisuals: 1 projecte
25.000
Associaci Mecal
Festival MECAL
25.000
Noves tecnologies - VoD i distribuci digital de cinema: 1 projecte

400.000
Filmin
400.000
Total
1.976.649
Font: Elaboraci prpia a partir de dades estadstiques dEuropa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.

150
Captol III. Loferta de continguts audiovisuals a Catalunya
1. Presentaci
A grans trets, no shan detectat canvis fonamentals en loferta de continguts de
televisi i de rdio dels principals prestadors de Catalunya i de lEstat. Tot i aix,
cal esmentar que 8tv ha vist alterada la seva programaci com a conseqncia de
lentrada de Mediaset el mes de maig en el capital dEmissions Digitals de
Catalunya. Pel que fa a la rdio, cal destacar variacions en la franja del mat tant a
Catalunya Rdio com a Onda Cero i COPE.
En aquest captol sanalitzen, a partir del seguiment habitual que duu a
terme el Consell, les novetats en la graella i en la tipologia dels programes dels
canals televisius de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, de 8tv i de la
desconnexi de TVE Catalunya. A ms de la programaci, en el cas dels prestadors
nacionals, tamb shi estudia lorigen de les produccions dels seus canals. Quant a
la rdio, es detallen les novetats de les emissores generalistes amb ms audincia
a Catalunya: Catalunya Rdio, RAC1, la SER, Onda Cero i COPE. Finalment,
sofereix una panormica de loferta de continguts disponibles a la xarxa.
2. La programaci de televisi a Catalunya
2.1 La programaci de Televisi de Catalunya
A lapartat es detallen les caracterstiques de la programaci de Televisi de
Catalunya a partir dels canals segents: el generalista TV3 (que tamb semet en
alta definici pel TV3HD) i els especialitzats 33, Super3 i Esport3. No sanalitzen,
per les seves caracterstiques, el canal dinformaci continua 3/24 i el canal
internacional TV3CAT.
2.1.1 La programaci de TV3
Tipologia de programes
Loferta de televisi generalista de TV3 durant el 2015 continua recolzant-se,
principalment, en tres tipologies de programes: informaci (39,1%), entreteniment
(27,3%) i ficci (23,3%). En una proporci ms petita, hi apareixen els espais
151
formatius i documentals (6,1%) i els esportius (3,1%), seguits dels religiosos,

programes de serveis193 i daltres.
Respecte del 2014 sobserven variacions percentuals mnimes que
reflecteixen lestabilitat de la graella quant a la tipologia de programaci emesa.
Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015
Percentatge
Informaci
39,1
Entreteniment
27,3
Ficci
23,3
Formatius i documentals
6,1
Esports
3,1
Religiosos
0,6
Programes de serveis
0,3
Altres
0,3
Total
100,0
Graella de programaci
Durant lany 2015 la graella de programaci de TV3 es caracteritza per lestabilitat
en lestructura i en la disposici de programes respecte de lany anterior, tot i que
shi introdueixen algunes novetats.
Quant a loferta informativa, a ms dels habituals Telenotcies del migdia i
del vespre, el 2015 es van emetre de manera puntual programes especials per
atendre fets dactualitat, com ara la cobertura de les campanyes electorals del
maig, del novembre i del desembre, laccident dun avi enlairat des de Barcelona i
els atemptats terroristes de Pars.
Els matins, magazn que combina la informaci i lentreteniment, continua
ocupant la franja del mat, entre les 8 i les 13.30 hores.
A ms de lemissi dels programes dhumor Polnia, Crackvia, Zona
zping i APM, la graella incorpora noves produccions prpies dentreteniment. Aix,
senceta lany amb el programa dhumor Cmics, que rememora antics humoristes,
i el concurs Com som, on es juga amb els resultats denquestes realitzades a la
poblaci catalana. A labril semet el nou format dentreteniment El mur, en el qual
193
La programaci de serveis, com ara la informaci meteorolgica, tamb semet en el marc

daltres programes informatius i, per tant, no apareix comptabilitzada en el 0,3% de la taula.
152
les persones que hi participen superen objectius personals per afrontar una marat,
i a lestiu, ImproStarr, un concurs centrat en la improvisaci en les arts escniques.
Pel que fa a la ficci, semeten sries noves de producci prpia com Cites,
a labril, i Merl, al setembre; i de producci aliena: Diari de vampirs, al maig, i
Unitat dinvestigaci i Boulevard du Palais, durant la temporada destiu.
Quant als programes formatius i documentals, la primera etapa de lany
sestrena No ser fcil, on saborda la dificultat dafrontar etapes clau en la vida,
les cpsules de tres minuts Som gent de profit, per evitar el malbaratament
daliments, i la nova forma documental Cites 2.0, que complementa la srie de
ficci homnima. Durant lestiu, es dna a conixer la costa catalana amb Salpem!
i els viatges organitzats amb Gent de mn. Amb la tornada de la programaci
regular, sapropen els conceptes econmics amb Economia en colors, sexploren
indrets, costums i tradicions amb Catalunya Experience, i lornitologia catalana
amb Tocats de lala.

153
Taula 2. TV3. Graella tipus de programaci. Any 2015

Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
6.00-8.00 Notcies 3/24
Dissabte
Diumenge
6.00-10.00 Notcies 3/24

10.00-10.30
Valor afegit
10.30-11.30
Documentals
11.30-13.00
Documentals /
Programes
divulgatius /
Informatius
temtics
08.00-13.30 Els matins
10.00-10.10
Documentals
10.10-11.00
Signes dels
temps
11.00-12.10
Documentals
12.10-13.10
Sries de ficci /
documentals
13.00-13.45
13.10-13.45
Cinema 3
Crackvia
13.45-14.20
13.45-14.20
Zona zping
Polnia
14.20-14.30 Tot un mn
13.30-14.00 Espai terra

14.00-14.30 Telenotcies comarques + El temps
14.30-15.30 Telenotcies migdia + El temps
15.40-15.50 Cuines
15.30-16.00
Programes
divulgatius
15.50-16.40 La Riera
16.10-18.10
Tarda de cine
16.40-19.00 Divendres
18.10-20.10
Pellcula
19.00-20.00 El Faro, crulla de camins
20.10-21.00
Formatius i
documentals
20.00-21.00 El gran dictat
15.40-16.30
APM? Extra
16.30-18.30
Tarda de cine
18.30-20.20
Pellcula
20.20-21.00
Programes
divulgatius
21.00-22.00 Telenotcies vespre + Els diners

22.00-22.30
Crackvia
22.30-23.30
Sries de
producci
prpia
23.30-2.00
Sries de ficci
(redifusi)
22.00-22.40
APM?
22.00-00.10
Sense ficci
00.10-01.00
Mn 324
22.40-23.40
Formatius i
documentals
23.40-00.10
Valor afegit
22.00-22.45
Polnia
22.00-22.30
Zona zping
22.00-22.30
30 minuts
22.00-00.00
Concursos
22.45-00.15
.CAT
00.15-2.00
Sries de ficci (redifusi)
22.30-00.30
La gran
pellcula
00.30-2.00
Pellcula
1.00-2.30
Sries de ficci
(redifusi)
Programes musicals
22.30-23.30
Formatius i
documentals
23.30-00.30
Magazins
informatius
00.00-2.00
Pellcula
00.30-2.30
Sries de ficci
(redifusi)
2.00-3.00
Sries de ficci
(redifusi)
Notcies 3/24
Font: Consell de lAudiovisual de Catalunya. Elaboraci a partir de la catalogaci de la programaci.

154
2.1.2 La programaci del 33

Gaireb el 80% de la programaci del 33 est formada per programes culturals
agrupats sota les categories musicals (39,2%) i formatius i documentals (38,7%).
El 20% restant el conformen la informaci (11,3%), que es concreta especialment
en els informatius temtics i els magazins informatius, la majoria dels quals se
centren en temes culturals, i la ficci (9,5%).
No sobserven grans diferncies quantitatives respecte de lany 2014, ms
enll dun increment de 2,6 punts percentuals en la programaci dentreteniment
(ats laugment del temps despais musicals) i duna reducci gaireb equivalent
(2,3 punts) en els espais formatius i documentals.
Taula 368. 33. Tipologia dels programes. Any 2015
Percentatge
Entreteniment
39,9
39,2
Musicals
0,7
Altres programes dentreteniment
38,7
Informaci
11,3
Ficci
9,5
0,5
Religiosos
0,01
Altres programes
0,2
Total
100,0
El 33 ocupa la franja nocturna i matinal de la freqncia compartida amb el
Super3, concretament de les 21.25 h a les 6.00 h.
La programaci del 33 sestructura al voltant duns blocs fixos que es
repeteixen al llarg de tota la setmana. Els dies laborables, lemissi del 33 sinicia
amb un captol de La Riera, seguit dun o ms programes de producci prpia
que es reemeten posteriorment a les 2.00 h de la matinada; entremig shi
insereixen sries documentals. Lltima franja demissi del 33, la compresa entre
les 3.00 h i les 6.00 h, es dedica als programes musicals.

155
Des del maig de 2015, semet de dilluns a divendres, a les 22 h i a les 23

h, Tria33, un espai sobre lactualitat cultural a Catalunya: lemissi de les 22 h
dura 8 minuts aproximadament i s una llista de recomanacions culturals del dia;
lemissi de les 23 h t una durada de 15 minuts i aprofundeix en algun dels
temes del bloc anterior. El dissabte, a partir del tercer trimestre de lany, aquest
programa semet amb un format monogrfic de 25 minuts a les 22 h, sota el nom
de Tria33 Extra. Laparici de Tria33 coincideix en el temps amb la fi demissi
dnima (abril) i Via llibre (maig).
Taula 4. 33. Graella tipus de programaci. Any 2015
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
21.30-21.50
Blog Europa
21.25-22.05 La Riera
22.15-23.10
Karakia
[23-23.30 h
nima
(fins abril)]
23.15-02.10
Sries
documentals
22.45-23.10
Generaci
digital
22.15-23.10
(S)avis
22.15-22.45
Quarts de nou (a
partir de juny;
abans, Cinema 3)
00.45-1.10
Sries
documentals
1.10-1.40
Ququicom
1.40-2.05
Generaci
digital
23.30-01.05
60 minuts
01.05-2.10
Sries
documentals
00.25-2.00
Sries
documentals
2.00-2.25
Quarts de nou
2.10-3.00
Karakia
2.05-3.00
Salut!
22.15-23.10
GR Barcelona /
Thalassa
22.20-22.50
Amb filosofia
(a partir
doctubre; abans,
Sala33 o
documentals)
23.30 01.10
Cronos
22.50-1.45
Sries
documentals
22.45-23.10
Latituds
23.10-23.25 Tria33 (a partir de maig)

23.25-23.55
23.25-00.45
El documental
23-23.30
Salut!
Via llibre
23.55-0.20
(a partir
(fins maig)]
El documental
doctubre)
2.10-3.00
(S)avis
2.25-3.00
Latituds
Diumenge
21.30-21.45
Els ltims
artesans
21.50-22.15
Tria33 Extra
(a partir
doctubre)
22.05-22.15 Tria33 (a partir de maig)

22.15-22.45
Ququicom
Dissabte
01.10 2.15
Catmsica
2.15 2.30
Sries
documentals
2.30 3.00 h
GR Barcelona /
Thalassa
1.45-2.15
Tria33 Extra
(a partir
doctubre)
2.15-3.00
Amb filosofia
21.45-23.40
Sala 33
(a partir dabril;
abans,
divulgatius)
23.40-0.10
Curtcircuit 33
0.10-2.40
Sries
documentals
2.40-3.00
Els ltims
artesans
3.00-6.00
Programes musicals
5.55-6.00
Videoclips catalans

156
2.1.3 La programaci del Super3

La distribuci del temps demissi per tipologia de programes no experimenta cap
canvi substancial respecte del 2014. La ficci s la protagonista de la graella del
canal infantil Super3 (91,7% de la programaci). En destaquen les sries
danimaci, que representen el 80,4% dels espais del canal. Per la seva part,
lentreteniment (6,5%) lintegren els diversos gags i espais interns dels clubs
infantils i els concursos de cap de setmana.
Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015
Percentatge
Ficci
91,7
Entreteniment
6,5
Informaci
1,1
0,7
Total
100,0
El Super3 comprn la franja dirna (de 6.00 a 21.20 h) de la freqncia
compartida amb el canal cultural 33.
La programaci dels dies laborables es vertebra al voltant de lemissi de
sries de ficci, unes adreades als infants ms petits dins del contenidor Mic3 i
les altres per a infants de fins a 14 anys dins del contenidor Super3. El flux de
sries sinterromp a les 19.30 h per donar pas al teleinformatiu infantil Info K. El
cap de setmana, la graella del Super3 samplia amb divulgatius, concursos,
informatius temtics i pellcules danimaci.
Les novetats de la graella del 2015 es concreten en lestrena del programa
Kukurota (diumenges al mat), sobre curiositats del mn animal, i en quatre sries
danimaci noves. Aix mateix, els espais El Mic i els seus amics i La famlia del
Super3 (recull de gags) amplien lemissi i es programen tamb entre setmana, i
Una m de contes, en llengua anglesa, semet durant la franja de migdia dels dies
laborables.

157
Taula 6. Super3. Graella tipus de programaci. Any 2015

Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
6.00-6.30 Sries del Mic3
Divendres
Dissabte
Diumenge
6.30-9.00 Sries del Super3
8.55-9.20 Sries del Mic3 (El Mic

i els seus amics)
9.20 -10.40 Sries del Super3
12.10-12.25 Una m de contes
10.40-11.10
10.40-11.10
Dinmiks
Kukurota
11.10-11.45
La famlia del Super3
11.45-12.25
Sries del Super3
12.25-12.50
Fish&Chips
12.50-13.20
Tags
12.50-15.45
Sries del
Super3
15.45-17.00
Pellcules de
llargmetratge
13.20-15.40
Sries del
Super3
15.40-17.00
Pellcules de
llargmetratge
17.35-18.00 Sries del Mic3 (El Mic i els seus amic)

18.00-18.10 Una m de contes
17.00-21.30
Sries del Super3
19.30 19.45 Info K

19.45-20.05 La famlia del Super3
2.1.4 La programaci dEsport3

Ms de la meitat de la graella del canal Esport3, concretament el 57,5%, la
integren programes dactualitat esportiva i retransmissions desdeveniments
esportius; els documentals representen gaireb un ter de la programaci, mentre
que la resta de graella es complementa amb entreteniment (un 6,8%)
principalment programes dhumor i amb altres informatius (3,5%).
158
Com a la resta de canals de la Corporaci, el temps que dedica Esport3 a

cada tipologia de programaci no varia significativament el 2015, en comparaci
amb lany anterior.
Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015
Percentatge
Retransmissions i actualitat esportiva
57,5
31,5
Magazins d'esports
20,3
Retransmissions esportives
5,3
Informatius d'esports
0,4
Altres programes esportius
32,2
31,4
Documentals
0,8
Divulgatius
0,02
Noves formes documentals
Entreteniment
6,8
Altres informatius
3,5
Total
100,0
La graella dentre setmana dEsport3 es caracteritza per tenir, duna banda, uns
programes demissi fixa, i de laltra, una srie de retransmissions i programes
esportius que sarticulen al voltant del calendari de les competicions.
Amb periodicitat fixa semet el magazn esportiu Esport club a les 20 h, la
tertlia esportiva Efectivament a les 23 h i linformatiu Tot lesport a les 0 h. La
resta de
jornada la
formen
diversos
informatius
magazins desports,
retransmissions esportives i programes dhumor en relaci amb lesport (Crackvia

i Zona Zpping), aix com una franja (de 8.30 h a 19.30 h) de sries documentals.
El cap de setmana, la graella dEsport3 es basa en la retransmissi de
competicions de diverses disciplines intercalades amb informatius i magazins
desports. La nit del diumenge es reserva als Hat-trick en els seus tres formats
(Bara, Espanyol, Total), tot i que la seva emissi es pot traslladar a altres dies de
la setmana, segons es juguin els partits dels equips catalans de la Lliga de Futbol
Professional.
Cal destacar que les setmanes en qu hi ha partit de la Champions League
(TV3 retransmet un dels partits jugats en dimarts), Esport3 dedica part de la
159
programaci a lanlisi dels partits dins de lespai Zona Champions. Aix mateix, els
caps de setmana en qu hi ha curses de Frmula 1, TV3 i Esport3 es divideixen
les transmissions en directe de les sessions dentrenament i de la cursa, i Esport3
ho complementa amb lemissi del magazn La Frmula. Finalment, i com sha
estat fent les ltimes temporades, el programa Futbol.cat, ems els dilluns al
vespre, informa dels partits catalans de Segona i Tercera Divisi, aix com de futbol
femen i de futbol base.
Com a novetat respecte dels anys anteriors destaca la desaparici, a mitjan
2015, del programa de cap de setmana Gol a gol.
Taula 8. Esport3. Graella tipus de programaci. Any 2015
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
0.00-0.30 Tot lesport
Dissabte
Diumenge
0.30-6.00 Redifusions dinformatius i magazins desports (Tot lesport, Efectivament, Esport Club, Futbol.cat, Hat-trick,
Champions Magazine), de retransmissions esportives i de programes dhumor (Zona zping i Crackvia)
6.00-8.30 Redifusions dinformatius i magazins desports (Tot lesport, Efectivament,

Temps daventura, Km 0, Hat-trick) i de programes dhumor (Zona zping i Crackvia)
6.00-11.30
Redifusions dinformatius i
magazins desports
8.30-19.30
Sries documentals
19.30-20.00
Futbol.cat
19.30-20.00
Crackvia
19.30-20.00
Informatius o
magazins
esportius
19.30-20.00
Informatius o
magazins
esportius
19.30-20.00
Informatius o
magazins
esportius
11.30-24.00
Retransmissions
esportives
intercalades
amb informatius
i magazins
desports
11.30-21.25
Retransmissions
esportives
intercalades
amb informatius
i magazins
desports
20.00-21.00 Esport Club

21.00-23.00 Informatius / magazins desports i retransmissions esportives
21.25-24.00
Hat-trick
23.00-24.00 Efectivament

160
2.2 La programaci de 8tv

Durant el 2015, loferta televisiva de 8tv va experimentar alguns canvis respecte
de lany precedent, motivats en part per lentrada, el mes de maig, de Mediaset en
el capital dEmissions Digitals de Catalunya, empresa del Grupo God que gestiona
8tv. Ficci i entreteniment continuen ocupant la meitat del temps demissi i sn
les principals tipologies, amb una presncia a la graella equivalent, al voltant del
25%. La presncia daquest dos formats sequilibra, ja que augmenta la
programaci dentreteniment 9 punts percentuals i disminueix la de ficci en la
mateixa proporci. La ra principal daquest canvi s la modificaci de la franja de
sobretaula i de la primera part de la tarda, que substitueix els espais de ficci per
programaci dentreteniment.
La graella es completa amb els programes desoterisme i paracincia
(17,2%) augmenten la presncia i ocupen la franja dedicada el 2014 als
programes ertics, que desapareixen i els programes de televenda (12,6%). El
percentatge despais informatius disminueix quatre punts (10,5%), ja que
desapareix de la graella el programa Migdia.194 Finalment, els espais formatius i
documentals augmenten el temps demissi (9,6%) respecte de la temporada
anterior.
Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015
2014
Percentatge
Altres programes
29,8
29,9
Programes amb continguts
1,3
17,2
desoterisme i paracincia
12,6
Programes de televenda
13,7
Ficci
25,0
36,4
Entreteniment
24,8
15,7
Informaci
10,5
14,1
9,6
3,4
0,3
Esports
0,2
A
0,1
0,1
Total
100,0
A
El temps dedicat a la programaci de serveis no sesgota amb la tipologia corresponent: la
informaci meteorolgica, per exemple, tamb forma part, com a secci, dels programes Arucitys i
8 al dia.
194
Aquest programa va finalitzar les seves emissions el 19 de juliol de 2014.

161
Els programes vertebradors de la graella de lany 2015 sn lespai dentreteniment
Arucitys i linformatiu 8 al dia, als quals safegeix, a partir del darrer trimestre, el
magazn dentreteniment Trencads. Aquest ltim inicia les seves emissions el 31
dagost en la franja de sobretaula i les seves tres hores de durada suposen la
reducci del temps dels programes precedent (Arucitys) i posterior (8 al dia).
Lestrena dEncantats, un concurs musical que semet fins al mes de juny, i
dEl Hmster al mes de desembre, un programa de zping sobre lactualitat
poltica, completen les novetats de 8tv en entreteniment.
Els dissabtes al migdia sincorpora a la graella xit (del 29 de gener a l1
dagost), un espai de reportatges que mostra els projectes dxit que han ideat
persones emprenedores de la societat catalana.
Daltra banda, el nou programa educatiu en angls Culture vultures semet
diriament de 9 h a 9.30 h. Tamb el 15 de maig sestrena el programa
documental Du nhi dron, que ofereix imatges de llocs emblemtics de Catalunya
enregistrades amb un dron i semet els divendres a la nit. Lestrena daquests dos
espais, juntament amb laugment dhores demissi de Rumbo al ingls,
representen un augment a la graella dels espais formatius i documentals respecte
de la temporada anterior.
En relaci amb la programaci de ficci, 8tv estrena noves sries de
producci aliena com Galeras Paradise, Cazatesoros o Don Matteo. Tamb emet
produccions de ficci amb la collaboraci de Mediaset, com Acusados i Punta
Escarlata.
Una altra novetat de la graella de programaci s la retransmissi en directe
dels partits del Mundial de Clubs de futbol Toyota Cup que es va celebrar al Jap
del 13 al 20 de desembre, amb una cobertura extensa dels partits del Bara. Tot i
aix, la programaci esportiva continua tenint una presncia residual a 8tv.
Finalment, a la franja de matinada semet programaci de contingut esotric
i desapareix la programaci ertica a la graella de 8tv.

162
Taula 10. 8tv. Graella tipus de programaci. Any 2015

Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
6.00-6.45 Rumbo al ingls

6.45-7.00 Programa dhumor
7.00-7.30 8 de 8
7.30-8.00 Programa musical
8.00-9.00 Rumbo al ingls
9.00-9.30 Culture vultures
9.30-12.30 Televenda
12.30-13.30 Programes dhumor / divulgatius / sries
13.30-16.30 Arucitys
13.30-21.00
Programes dhumor / educatius /
Ficci
16.30-19.30 Trencads
19.30-22.30 8 al dia
21.00-21.30 8 al dia
22.30-1.00 Pellcula / Srie
21.30-2.00
Ficci / Programa dhumor /
Programa de contingut esotric
1.00-2.00 Ficci / Entreteniment
2.00-6.00 La noche de...

163
2.3 La programaci de TVE Catalunya

Loferta programtica de TVE Catalunya del 2015 no presenta variacions
essencials respecte de la graella de lany anterior. Es continuen emetent els
programes de referncia com El Debat de La 1, LInformatiu, Vespre a La 2, Aqu
Parlem, Tinc una idea o La Missa, i sintrodueixen modificacions puntuals en els
programes de carcter informatiu i alguna novetat pel que fa als programes
formatius i documentals i dentreteniment.
La informaci en catal a la graella de desconnexi de TVE Catalunya sha
vehiculat per mitj de lespai LInformatiu i el magazn informatiu Vespre a La 2.
En el primer canal, LInformatiu semet diriament a La 1 en ledici de les 14 h i
de dilluns a divendres a les 16 h. Una de les novetats del 2015 s la incorporaci
a la graella habitual de La 1 HD de lemissi en alta definici de les dues edicions
del teleinformatiu.
Vespre a La 2, que es difon a les set del vespre de dilluns a divendres per
La 2, ha introdut en la seva tercera temporada noves seccions sobre temes socials
i culturals, que safegeixen a les habituals, com la crnica dels divendres sobre les
estrenes de cinema o la tertlia dactualitat poltica.
En aquest sentit, les noves seccions sn les segents: I aix com es
menja, que semet els dilluns i est dedicada al mn de la alimentaci; els
dimarts tot el programa gira al voltant dun convidat; la secci Memria de la
Terra est destinada a conixer millor el territori i la histria; Voler s Poder
sadrea a la gent gran; una revista cultural; una secci sobre la premsa rosa; i,
finalment, la secci 2 Many Clips, que informa de les novetats musicals, dels
concerts i dels festivals, i cont actuacions. Aquesta secci continua la lnia de la
revista setmanal del mateix nom que shavia incorporat durant lestiu com a
novetat puntual a la graella de la programaci.
Loferta de programes informatius de TVE Catalunya es completa amb els
espais setmanals dactualitat El Debat de La 1 ems a La 1 els dijous a les
00.15h i que el 2015 ha patit tres canvis en la conducci del programa arran del
comiat de Cristina Puig, substituda per Oriol Nolis i ms tard, per Quim Barnola i
el programa sobre informaci parlamentria Aqu Parlem ems al canal 24H els
dissabtes a les 20.30 h i els diumenges a les 19.30 h.

164
Aix mateix, a la graella de TVE Catalunya hi han tingut continutat els

programes de tipus formatiu, divulgatiu i documental com Tinc una idea, Moments
i La Missa, emesos setmanalment a La 2. Com a novetat, sestrena lespai Noms
propis, que semet els diumenges a les 12.00 h, en format dentrevista en
profunditat a professionals del mn de la cultura, de lesport i de la cincia, entre
daltres.
Noms durant el perode destiu, TVE aposta per lemissi a La 2 duna
revista musical setmanal, 2 Many Clips. Es tracta dun programa sobre videoclips
amb entrevistes i agenda de lescena musical que semetia els dilluns a les 19.00
h.
Quant a les sries de caire formatiu, divulgatiu i documental demissi
puntual, TVE Catalunya nemet les segents:
-
Els camins de la calma: srie documental que semet de manera puntual a

TVE Catalunya des del 2006. El programa t com a eix central esglsies de
Catalunya i el captol ems el febrer de 2015 est dedicat a les esglsies de
la Vall de Bo.
Aix qu s?: srie de quatre captols, emesos del 28 al 31 de desembre

per La 2 a les 19.15 h, en qu nens i nenes dentre 5 i 10 anys, descoles
catalanes diverses, descobreixen objectes del segle
XX
com la mquina
descriure, la cinta de casset, el tocadiscos, etc.

-
Animalades: srie documental de quatre captols de 25 minuts de durada

dedicats a descobrir aspectes de la fauna i flora autctones de Catalunya.
Emesa de dilluns 28 a dijous 31 de desembre a les 19.45 h.
Finalment, durant el 2015 tamb han tingut cabuda programes especials en
catal a la graella de TVE Catalunya, com lhabitual Cavalcada dels Reis Mags, el
Debat Electoral, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, i els
documentals La memria de la Plaa (de La Vanguardia al Sidecar); La Gauche
Divine, Dear Mr. Gehry, Im Marc from Arenys; Cinc dies al Liceu; Desprs de les
aiges, i Unidesert.

165
2.4 Origen de les produccions a Televisi de Catalunya

En aquest apartat sanalitza lorigen dels programes emesos pels diferents canals
de Televisi de Catalunya (TVC) al llarg de lany 2015.195 Les produccions es
classifiquen segons si pertanyen a un nic pas productor o es tracta despais
produts conjuntament per diversos pasos dorigen. En aquest cas, i per tal de
facilitar la interpretaci de les dades, shan agrupat en una nica categoria
(produccions en collaboraci). Igualment, shan individualitzat aquells espais que
sn fruit de la collaboraci entre Catalunya i la resta de lEstat espanyol.
Finalment, es relaciona la procedncia de les emissions amb els diferents gneres
televisius.
El 2015, dos dels quatre canals de TVC, TV3 i Esport3, han ems 24 hores
al dia, mentre que els dos restants han compartit freqncia. Aix, el 33 ha ems
8h i 30 minuts diaris, i el Super3, 15 hores i mitja al dia, aproximadament.
Sha excls de lanlisi el temps demissi de les retransmissions esportives,
ats que responen a un repartiment de drets demissi i a acords de producci del
senyal no homologables amb la resta de programes. El 2015, Televisi de
Catalunya ha difs retransmissions esportives per TV3 (el 2% del temps demissi
anual) i per Esport3 (el 20,3%).
2.4.1Origen de les produccions a TV3
TV3 ha dedicat un 81,5% de la programaci anual a lemissi despais produts a
Catalunya (el 76,9% el 2014) i un 1%, a aquells fruit de la collaboraci entre
Catalunya i productors de la resta de lEstat espanyol. El temps restant lhan
ocupat produccions dels EUA (7,5%), Frana (2,6%), la resta de lEstat espanyol
(2,6%) i el Regne Unit (1,6%), principalment. Les produccions en collaboraci
representen l1,8% de la programaci anual, dos punts menys que el 2014, en
qu eren el 3,9% del temps demissi de lany.
Els programes amb origen europeu van ocupar el 91,4% del temps
demissi de TV3 durant el 2015 (89,3% el 2014).
195
Les dades corresponents a lany 2015 shan obtingut a partir duna mostra que inclou el 51%
del temps demissi anual de cada canal.
166
Grfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A

1,6%
2,6%
2,6%
1,2%
1,8%
0,2%
Catalunya
Catalunya / Resta d'Espanya
7,5%
EUA
1,0%
Frana
Resta d'Espanya
Regne Unit
Altres pasos
81,5%
Produccions en collaboraci
Sense determinar
Orgens amb representaci superior al 0,5%.

2.4.2 Origen de les produccions al 33

Al 33, les produccions amb origen a Catalunya augmenten el 2015 i assoleixen el
71,2% del temps demissi anual (el 2014 era el 67,5%) i les peces originries de
la cooperaci entre Catalunya i empreses audiovisuals de la resta de lEstat
espanyol sn l1,6%. En el 28,8% restant shi poden trobar emissions originries
del Regne Unit (5,5%), Frana (4,2%), Alemanya (3,8%) i els EUA (3,2%). Un
4% addicional correspon a programes daltres orgens amb una presncia inferior a
l1%. El total de produccions en collaboraci ocupen un 4,3% del temps
demissi.
Els espais amb un origen europeu representen el 94,4% del temps
demissi anual (95,0% el 2014).

167
Grfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,8%
3,2% 2,2%
4,0%
Catalunya
Catalunya / Resta d'Espanya
4,2%
Regne Unit
4,3%
5,5%
Frana
Altres pasos
1,6%
Alemanya
EUA
71,2%
Sense determinar
Orgens amb representaci superior a l1,0%.

2.4.3 Origen de les produccions al Super3

Respecte del 2014, les emissions dorigen europeu incrementen la seva presncia
al Super3, ja que passen del 48,9% al 54,4%. Al seu torn, les peces dorigen
japons, tot i que sn el primer origen en aquest canal, han disminut 3 punts
(20,4%). Per contra, els programes fets a Catalunya (19,8%) superen els dels EUA
i passen al segon lloc pel que fa al temps demissi anual, ja que augmenta la seva
presncia en 3 punts percentuals. Els EUA reculen del 20,5% el 2014, al 16,2%
el 2015. A ms, cal tenir en compte que les emissions sorgides de la contribuci
de Catalunya i empreses originries de la resta de lEstat espanyol ha estat dun
0,8%.
La resta dorgens principals sn el Regne Unit (8,8%), Islndia (4,5%),
Frana (3,5%) i Alemanya (1,6%), i daltres com el Canad (4,4%).
Les produccions en collaboraci entre diferents orgens representen la
proporci ms elevada entre els canals de TVC (el 19,2%, amb un augment de 2,7
punts respecte del 2014). Amb aquest format, Frana incrementa notablement la
seva presncia, ja que forma part dels principals binomis de producci en

168
collaboraci: Blgica-Frana (4,1%), Alemanya-Frana (3%) i Canad-Frana

(2,1%).
Grfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,5% 1,6%
4,4%
4,5%
Jap
1,6%
20,4%
Catalunya
EUA
8,8%
Regne Unit
Islndia
16,2%
Canad
19,8%
19,2%
Frana
Alemanya
Altres pasos

2.4.4 Origen de les produccions a Esport3

De la mateixa manera que el 2014, i en una proporci gaireb igual, la producci
catalana continua sent la majoritria a Esport3 (56,9%). La collaboraci entre
Catalunya i les empreses de la resta de lEstat espanyol ocupen un addicional
0,2% del temps demissi anual. A continuaci, els orgens que aporten ms temps
de producci sn el Regne Unit (9,9%), els EUA (6,5%) i Frana (5,9%). En
conjunt, el temps demissi dedicat a emissions originries dalgun pas europeu
seleva al 87,6%, 84,8% el 2014.
Les produccions en collaboraci entre diferents pasos representen el
percentatge ms baix dels canals de TVC, el 4,7%.

169
Grfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A

1,7%
1,8%
1,6%
1,4%
1,1%
Catalunya
1,0%
Regne Unit
3,0%
EUA
4,5%
Frana
4,7%
Alemanya
5,9%
Canad
56,9%
6,5%
ustria
Altres pasos
Austrlia
Resta d'Espanya
9,9%
Polnia
Itlia

2.4.5 Tipus de producci de les produccions amb origen a Catalunya a Televisi

de Catalunya
La producci amb origen a Catalunya representa unes proporcions diverses als
diferents canals de TVC: el 81,5% a TV3, el 71,2 % al 33, el 19,8% al Super3 i
el 56,9% a Esport3. Tots els canals tenen en com, per, lincrement respecte del
2014.
La producci catalana s, essencialment, producci prpia (incloent-hi els
programes produts per TVC amb la collaboraci de productores externes), amb
percentatges superiors al 95% (99,5% a TV3, 95,7% al 33, 95,0% al Sper3 i
98,7% a Esport3). Als quatre canals es detecta un increment daquest percentatge,
essent el ms destacat el del Super3, que passa dun 85,4% el 2014, a un 95% el
2015.
Pel que fa a la producci catalana aliena, a TV3, la integren principalment
peces cinematogrfiques (38,7%); al 33, la configuren documentals (36,6%) i
peces cinematogrfiques (34,9%). Al Super3, on suposa el percentatge ms alt,

170
sn ntegrament sries danimaci. A lltim, a Esport3, la producci aliena est

formada principalment per documentals (82,8%).
Taula 11. TVC. Proporci demissi de producci prpia sobre el total de producci amb origen a
Catalunya. Perode 2014-2015 (en %)
Canal
2014
2015
TV3
98,8
99,5
33
93,6
95,7
Super3
85,4
95,0
Esport3
98,0
98,7
2.4.6 Origen de les produccions i gnere dels continguts a Televisi de Catalunya

En aquest apartat es posen en relaci les dades referides a lorigen dels espais
emesos pels canals de TVC al llarg del 2015, amb les tipologies de programes.
Shi analitzen un canal generalista i tres canals temtics. El tipus de contingut es
correspon a la naturalesa del canal. Al canal cultural 33 hi predominen els
documentals i divulgatius. Al Super3, el canal infantil de TVC, ho fan els
programes dedicats al seu pblic objectiu, amb sries danimaci i clubs infantils.
El canal esportiu Esport3 concentra els programes daquesta temtica, aix com
documentals. Finalment, els continguts del canal generalista TV3 es diversifiquen
en un gran ventall de tipologies de programes.
Cal destacar, per, que tots quatre canals comparteixen un aspecte en com
i s que Catalunya s lorigen que aplega ms varietat de tipologies, mentre que la
resta de procedncies centra la seva oferta en programes de ficci i documentals.
2.4.6.1 El gnere de les produccions a TV3
La producci catalana a TV3 es diversifica en ms gneres televisius que la daltres
orgens. Concretament, el 48,8% dels programes amb origen a Catalunya van ser
continguts informatius i un 33,7%, dentreteniment. Tot seguit es troben els
programes de ficci (9,0%), els formatius i documentals (5,7%) i els esports
(1,5%). TV3 ofereix altres tipologies de programes amb origen catal, com espais
religiosos i de serveis. En relaci amb els programes sorgits de la collaboraci
entre Catalunya i la resta de lEstat, hi predominen els continguts de ficci (80%) i
lentreteniment (15,4%).
171
Quant a la resta dorgens, la ficci concentra gaireb tot el temps demissi

de les produccions de la resta de lEstat espanyol (99,8%), dels EUA (96,5%), de
Frana (84,2%) i, tot i que menys, del Regne Unit (65,3%). Els programes
formatius i documentals representen un ter dels espais originaris del Regne Unit i
una sisena part dels de Frana.
Grfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %)
100%
1,5
4,6
90%
1,0
0,3
2,9
0,2
14,9
15,4
33,1
80%
70%
1,6
48,8
60%
50%
40%
30%
99,8
96,5
5,7
84,2
80,0
65,3
33,7
20%
10%
0%
9,0
Catalunya
Catalunya /
Resta d'Espanya
Ficci
Informaci
Religiosos
EUA
Frana
Entreteniment
Esports
Altres programes
Resta d'Espanya
Regne Unit
Orgens amb representaci superior al 0,5%. Ordenats de ms temps demissi anual a menys,
excepte Catalunya/Resta dEspanya.
2.4.6.2 El gnere de les produccions al 33

Els programes formatius i documentals sn majoritaris al canal 33 en temps
demissi en orgens com els EUA (97,7%), Frana (93,5%), Alemanya (93,3%) i
el Regne Unit (83,5%).
Per contra, amb referncia a les produccions catalanes, lentreteniment s
predominant (51,9%), inclosa la programaci musical. A continuaci, els
programes formatius i documentals, la informaci i la ficci ocupen un 24,4%, un
13,1% i un 9,7%, respectivament. Quant a les produccions sorgides de la
collaboraci de Catalunya amb la resta de lEstat espanyol, les tipologies
predominants sn gaireb les mateixes que per a Catalunya per en varien les
172
proporcions. Els programes formatius i documentals superen el 50%, la ficci

suposa un 27,1% i lentreteniment, un 21,9%.
Grfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %)
100%
90%
3,8
3,7
1,8
93,5
93,3
97,7
1,9
0,7
Frana
3,0
0,5
Alemanya
EUA
8,5
13,1
80%
70%
51,0
24,4
60%
50%
40%
30%
83,5
21,9
51,9
20%
10%
0%
27,1
9,7
Catalunya
7,9
Catalunya /
Resta d'Espanya
Regne Unit
Ficci
Entreteniment
Informaci
Altres programes
Orgens amb representaci superior al 0,5%. Ordenats de ms temps demissi anual a menys,
excepte Catalunya/Resta dEspanya.
2.4.6.3 El gnere de les produccions al Super3

Lenfocament de la programaci del Super3 en sries de ficci adreades a infants
explica que la ficci sigui lnic gnere televisiu per a tots els orgens principals de
producci, excepte per a Catalunya. A les peces catalanes, tot i que la ficci tamb
ocupa la majoria del temps demissi (el 58%), hi apareixen altres gneres, com
lentreteniment (33%, que es correspon, principalment, a les peces de continutat
inserides en els clubs infantils), la informaci (5,5%) i els formatius i documentals
(3,6%).

173
Grfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015A
(en %)
100%
5,5
3,6
90%
80%
33,0
70%
60%
50%
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
EUA
Regne Unit
Islndia
Canad
Frana
Alemanya
40%
30%
58,0
20%
10%
0%
Jap
Catalunya
Ficci
Entreteniment
Informaci
Orgens amb representaci superior a l1,0%. Ordenats de ms temps demissi anual a menys.
2.4.6.4 El gnere de les produccions a Esport3

Els programes dactualitat esportiva sn la tipologia principal de la producci
catalana a Esport3 (tot i lexclusi del cmput de les retransmissions) i representen
el 73,2% del total del temps. Les emissions catalanes tamb es troben entre
lentreteniment (14,4%), els altres informatius (6,9%) i els formatius i
documentals (5,5%).
A la resta dorgens, la categoria dominant sn els formatius i documentals,
excepte a ustria (on lactualitat esportiva significa el 75,3% del temps),
procedncia de magazins dactualitat automobilstica emesos per Esport3.

174
Grfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A
(en %)
100%
90%
80%
1,5
14,4
24,7
5,5
6,9
70%
78,5
60%
89,5
94,8
50%
40%
98,3
100,0
100,0
100,0
100,0
75,3
73,2
30%
20%
10%
0%
21,5
4,5
5,9
3,7
Catalunya Regne
Unit
EUA
Actualitat esportiva
1,7
Frana Alemanya Canad
Altres informatius
ustria
Resta
Polnia
d'Espanya
Itlia
Entreteniment
2.5 Origen de les produccions a 8tv

En lapartat sanalitza lorigen de la programaci de 8tv al llarg de lany 2015 196 i
dels gneres televisius emesos. La producci catalana s majoritria, amb un
44,8% del temps demissi i un 0,1% afegit despais sorgits de la collaboraci
entre Catalunya i la resta de lEstat espanyol. A continuaci, shi troben les peces
sorgides de la resta de lEstat espanyol, que creixen dun 1,5% el 2014 a un
13,2% el 2015. En tercera posici se situa la producci dels EUA (12,4%),
seguides de la del Canad (6,3%), Itlia (6%) i el Regne Unit (4,8%). En conjunt,
els programes originaris dEuropa assoleixen el 80,2% del temps demissi anual
del canal (el 2014 va ser el 68,1%). Les produccions en collaboraci representen
el 9,9% del temps demissi anual.
196
Les dades de lany 2015 shan obtingut a partir duna mostra del temps demissi anual de 8tv,
que representa el 51% del total.
175
Grfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015
4,8%
2,5%
6,0%
Catalunya
6,3%
Resta d'Espanya
44,8%
EUA
9,9%
Canad
Itlia
Regne Unit
Altres pasos
12,4%
13,2%
2.5.1Tipus de producci de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv

Al llarg del 2015, el 98,5% de producci catalana ha estat prpia (shi inclouen
els programes realitzats amb la collaboraci de productores externes), la qual cosa
suposa un increment de 16 punts percentuals respecte del 2014.
Taula 12. 8tv. Proporci demissi de producci prpia sobre el total de producci amb origen a
Catalunya. Perode 2014-2015 (en %)
Canal
2014
2015
8tv
82,8
98,5
2.5.2 Origen de les produccions i gnere dels continguts a 8tv

Quant a la relaci entre lorigen de la programaci emesa per 8tv al llarg del 2015
i els gneres televisius als quals correspon, els espais originaris de Catalunya sn
majoritriament continguts dentreteniment (62,0%) i dinformaci (33,4%).
Pel que fa als altres orgens, la resta de lEstat espanyol ha provet, sobretot,
despais formatius i documentals (92,6%) i el Canad, de programes
dentreteniment (94,3%). La resta dels orgens principals es limiten a la ficci.

176
Grfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons lorigen de la producci. Any 2015 A (en %)
100%
5,7
7,4
90%
80%
70%
61,8
60%
50%
40%
100,0
92,6
94,3
100,0
100,0
100,0
100,0
3,2
30%
20%
33,3
10%
0%
Catalunya
Resta
d'Espanya
EUA
Canad
Itlia
Regne Unit Alemanya
Frana
Ficci
Entreteniment
Informaci
Esports
A
3. Programaci radiofnica: loferta generalista

3.1 Caracterstiques generals de la programaci
Lapartat aborda la situaci de la programaci radiofnica generalista a Catalunya
durant lany 2015. Seguint criteris daudincia, lanlisi es basa en loferta regular
de cinc prestadors: dos dmbit catal Catalunya Rdio i RAC1 i tres dmbit
estatal amb desconnexions per a Catalunya SER, Onda Cero i COPE. La
informaci sestructura a partir del monitoratge de les emissions regulars realitzat
pel CAC.197
Lestabilitat de la programaci emesa marca loferta generalista de
radiodifusi. No obstant aix, es produeixen reestructuracions en algunes franges
horries s el cas de Catalunya Rdio i canvis de professionals entre mitjans o
b entre programes dun mateix mitj a Onda Cero i la COPE, per exemple.
197
Daquest monitoratge se ninfereixen les graelles tipus, les taules comparatives de programaci i
els percentatges de les tipologies de programes, per a tots els prestadors analitzats.
177
Lanlisi per tipologia de programa mostra que els gneres informatiu,

esportiu i dentreteniment sn els que apareixen amb ms freqncia en els mitjans
estudiats. La suma dels tres se situa, en totes les emissores, per sobre de les tres
quartes parts del temps demissi.198
Es continua apostant per una estructura de graella basada en blocs amb
tipologies homognies: magazins que combinen la informaci i lentreteniment al
mat (diriament) i a la tarda (de dilluns a divendres); retransmissions i informaci
esportiva a la tarda dels caps de setmana, i informaci esportiva diria a la nit. La
resta de franges horries presenten continguts ms o menys diversos, que doten de
singularitat cada oferta.
Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Rdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparaci de
la programaci per franja horria i gnere. Any 2015 199
Franja
Gnere
Catalunya Rdio RAC1
SER
Onda Cero
COPE
horria
Mat
Informaci i
El mat de
El mn a
Hoy por hoy Ms de uno
Herrera en
entreteniment Catalunya Rdio RAC1
COPE
Migdia
Informaci i Catalunya migdia 14/15 +
Hora 14 + Noticias
Medioda
esports
+ Catalunya
100 metres La graderia medioda+
COPE +
migdia esports
Ona esportiva Esports COPE
Tarda
Informaci i
La tribu de
Versi RAC1 La ventana Julia en la
La tarde
entreteniment Catalunya Rdio
Onda
Vespre-nit Informaci
Catalunya vespre No ho s
Hora 25
La Brjula
La linterna
Nit Esports
El club de la
Tu dirs
El larguero Al primer
El partido de
matinada
mitjanit
toque
las 12
Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Rdio, RAC1, SER,
programaci per franja horria i gnere. Any 2015
Franja
Gnere
Catalunya Rdio RAC1
horria
Mat
Informaci i
El suplement + Via Lliure
entreteniment La primera pedra
Migdia
Informaci
Catalunya migdia 14/15
Tarda vespre
Esports
Tot gira /
La transmissi
den Puyal
Nit Esports
El club de la
matinada
mitjanit
Onda Cero i COPE. Comparaci de la

SER
A vivir que son dos

das
Hora 14 fin de
semana
Superdiss. / Carrusel deportivo
Superdium.
/ El Bara
juga a RAC1
Tu dirs
Carrusel deportivo /
El larguero
198
Onda Cero
COPE
Te doy mi
palabra
Noticias fin
de semana
Radioestadio
Tira
Milles
Medioda
COPE
Tiempo
de juego
Radioestadio
Tiempo
de juego
La classificaci de gneres programtics de lapartat s la mateixa que es va utilitzar a lInforme

sobre laudiovisual a Catalunya 2014.
199
Les franges horries sn genriques i, per tant, no representen exactament el mateix interval
horari en tots els casos.
178
Amb referncia a lentorn digital de la rdio, es desenvolupen noves

aplicacions que faciliten laccs als continguts en directe o b via podcast i la
participaci de les persones oients. Des del punt de vista de la programaci, la
incidncia
creixent
de
les
xarxes
socials
tant
quantitativament
com
qualitativament es tradueix en noves seccions en qu sanalitzen els continguts

publicats a internet.
3.2 Prestadors dmbit catal
3.2.1 Catalunya Rdio
La temporada 2015-2016 sinicia amb diverses novetats respecte de la temporada
anterior. La programaci del mat s objecte de canvis diversos. Aix, El mat de
Catalunya Rdio es redueix una hora semet de 6 a 12 h, la qual cosa afecta la
durada de la secci dhumor Els minoristes (que concentra lanlisi humorstica
de lactualitat en els ltims vint minuts del programa). Tamb desapareix el
concurs musical Els optimistes.
Sintrodueix a la graella el magazn La vida, on tenen cabuda temes
quotidians o dinters general, com ara la qualitat de vida, la salut, les relacions
personals o la literatura, entre daltres. El programa ocupa dues hores en la franja
del migdia (12-14 h).
Cal assenyalar, tamb, la reformulaci de la franja informativa del vespre
(19-22 h), que es concreta en una primera hora dedicada als esports (Catalunya
vespre esports) i les dues segents, a la informaci general (Catalunya vespre).
Aquest segon bloc dedica la primera part a repassar lactualitat del dia i, a
continuaci, inclou entrevistes i lanlisi de persones expertes. Shi intercalen
seccions dedicades a temtiques diverses, com el periodisme de dades, les
primcies tecnolgiques o les efemrides culturals.
Tamb es constata lampliaci de la durada dEl suplement sallarga fins a
les 14 h, el desplaament de Lofici de viure a la tarda del dissabte i a internet el
diumenge, i el nou horari de Generaci digital, que semet la matinada del
dissabte.
A banda, cal destacar el 30 aniversari de les retransmissions de Joaquim
Maria Puyal en catal des de lemissora pblica. Lefemride sacompanya de

179
noves seccions durant el programa, aix com de diversos homenatges i programes

especials al llarg de la temporada.
Durant el 2015 tamb es commemoren els 30 anys del programa musical
Tarda Tard des de feia alguns anys noms semetia per internet, que finalitza
per la mort del conductor, Jordi Tard.
Taula 15. Catalunya Rdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015 200
Hora
0.00
Dilluns
1.00
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
El club de la mitjanit
La nit dels ignorants 2.0
2.00
3.00
4.00
5.00
Els viatgers
de la gran
anaconda
A deshora
Geografia
humana
Dissabte
Diumenge
La finestra
indiscreta
Generaci
digital
Laudiovisual
Lofici de
viure (r)
Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer (r)

El club de la mitjanit (r)
6.00
Mans
A deshora
Geografia
humana
Paraules de
vida
Mans
7.00
8.00
9.00
10.00
11.00
12.00
13.00
El mat de Catalunya Rdio
El suplement
La vida
Catalunya migdia
14.00
Catalunya migdia esports

Loracle
15.00
16.00
La tribu de Catalunya Rdio
17.00
18.00
19.00
20.00
21.00
22.00
23.00
Solidaris
Lofici de
viure
En gurdia!
Tot gira
Catalunya vespre esports
Catalunya vespre
Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer
El club de la mitjanit
Tot gira
La
transmissi
den Puyal
(r) redifusions
El seguiment de la programaci de Catalunya Rdio per part del CAC 201

mostra que els programes amb ms presncia a la graella sn els informatius
200
Cal indicar, com a prevenci vlida per a totes les graelles de programaci, que els horaris
demissi sn aproximats i responen a una graella tipus. El principal factor de distorsi horria es
deu, principalment, a la incidncia dels esdeveniments esportius durant el cap de setmana.
180
(34,4%).202 A continuaci se situen els espais esportius (25,7%), dentreteniment

(19,5%), divulgatius (8,8%), culturals (3,1%), musicals (2,7%) i religiosos
(0,2%). Els altres programes (5,5%), que no sencabeixen en cap dels gneres
programtics establerts, alludeixen a lespai de participaci La nit dels ignorants
2.0. Aquests set gneres, que corresponen a 24 programes diferents, configuren la
programaci ms diversa de la mostra analitzada quant a la presncia de
tipologies.
Taula 16. Catalunya Rdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gnere
Percentatge
Informaci
34,4
Esports
25,7
Entreteniment
19,5
Divulgatius
8,8
Culturals
3,1
Musicals
2,7
Religiosos
0,2
Altres programes
5,5
Total percentatge
100,0
Total nombre gneres
7
Cal indicar que la retransmissi desdeveniments esportius o no durant el

cap de setmana, aix com lhorari, modifica la programaci de lemissora. Pel que
fa a lemissi de programaci exclusiva a internet, al febrer sestrena lespai
Paisatges sonors, que ofereix sons del panorama catal classificats en diferents
categories: natura, tecnologia, societat i calma.
LArxiu Sonor de Catalunya Rdio que cont documents histrics que ha
generat la rdio pblica des que es va crear incorpora, entre daltres, publicacions
referides al poeta Francesc Garriga i al cantautor i actor Ovidi Montllor. Lefemride
del 75 aniversari de lafusellament del president Llus Companys es recull en una
collecci de reportatges disponibles al servei en lnia Catalunya Rdio a la carta.
A lltim, Catalunya Rdio posa en funcionament un sistema dalertes per a
dispositius mbils que, mitjanant laplicaci de lemissora, informa les persones
201
Es monitoritza la programaci de Catalunya Rdio emesa per la freqncia 102.8 MHz de

Barcelona, tot i que les dades sn extensives a totes les freqncies que emeten el mateix producte.
202
El cmput de la informaci inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part
informativa dEl mat de Catalunya Rdio, La vida, La tribu de Catalunya Rdio i El suplement.
181
oients dels continguts ms destacats (entrevistes exclusives, inici dun programa,

disponibilitat dudios a la carta, etc.).
3.2.2 RAC1
La programaci de RAC1 presenta alguns canvis la temporada 2015-2016, tot i
que lestructura de la graella mant el carcter continuista de les anteriors. El mn
a RAC1 al mat i el Versi RAC1 a la tarda continuen vertebrant loferta de
lemissora.
Les estrenes programtiques es concreten en dos espais. Duna banda,
linformatiu nocturn No ho s (21-23 h), que pren el relleu de La nit a RAC1 i
potencia les entrevistes amb persones expertes. De laltra, el divulgatiu sobre cuina
Amb molt de gust, que semet el dissabte a la tarda (15-16 h) i ofereix receptes i
informaci sobre les propietats dels aliments.
La programaci del cap de setmana presenta una reestructuraci horria
que afecta els magazins La primera pedra i Via lliure. El primer es divideix en dues
parts: La primera pedra del caf amb llet (6-8 h), centrat en la cultura popular i
tradicional catalana, i La primera pedra del vermut 3.0 (12-14 h), que aborda
lactualitat a partir de la visi particular de les persones collaboradores. En
parallel, el Via lliure avana lemissi dues hores (8-12 h) i refora els continguts
informatius en la primera franja.
Durant el primer semestre de lany se celebra el 15 aniversari de RAC1,
que suposa lemissi de programes especials i la participaci de veus histriques
de lemissora en diferents espais.

182
Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015

Hora
0.00
1.00
2.00
3.00
4.00
5.00
6.00
7.00
8.00
9.00
10.00
11.00
12.00
13.00
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Misteris
Via lliure (r)
Dijous
Divendres
Tu dirs
La competncia (r)
La segona hora (r)
Tot s possible (r)
16.00
17.00
18.00
19.00
20.00
21.00
22.00
23.00
Diumenge
Misteris
Via lliure (r)
Tu dirs (r)
La primera pedra del caf
amb llet
El mn a RAC1
Via lliure
La competncia
La segona hora
La primera pedra del

vermut 3.0
14/15
100 metres
14.00
15.00
Dissabte
RAC1 centrat
Amb molt
Ultraesports
de gust
Tot s possible
Superdissabte
Versi RAC1
Primer toc
El Bara
juga a
RAC1
No ho s
Superdiumenge
Tu dirs
(r) redifusions
Segons el monitoratge de la programaci de RAC1 realitzat pel CAC,203 els

continguts esportius (32,1%) i dentreteniment (29,6%) sn els que tenen ms
presncia a la graella. Els segueixen els informatius (26%)204 i, a ms distncia, els
culturals i desoterisme i paracincia (2,3% cadascun) i els divulgatius (0,6%). Els
altres programes (7,2%) inclouen lespai de servei i participaci Tot s possible. Es
comptabilitzen 18 programes diferents, que representen aquests sis gneres.
La introducci del gnere cultural en el llistat de tipologies de RAC1 s
deguda a la programaci de La primera pedra del caf amb llet com un espai amb
entitat prpia sobre cultura tradicional catalana dins la graella. Lestrena de lespai
Amb molt de gust, per la seva banda, introdueix el gnere divulgatiu.
203
Es monitoritza la programaci de RAC1 emesa per la freqncia 87.7 MHz de Barcelona, tot i
que les dades sn extensives a totes les freqncies que emeten el mateix producte.
204
informativa dEl mn a RAC1, Versi RAC1, Via lliure, La primera pedra del vermut 3.0 i
RAC1centrat.
183
Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)

Gnere
Percentatge
Esports
32,1
Entreteniment
29,6
Informaci
26,0
Culturals
2,3
Esoterisme i paracincia
2,3
Divulgatius
0,6
Altres programes
7,2
Total percentatge
100,0
Total nombre gneres
6
Cal tenir present que la durada i lhorari demissi del magazn RAC1centrat
s variable, ats que depn de lactualitat esportiva del cap de setmana. Aquest
programa recupera continguts destacats de la setmana, especialment dEl mn a
RAC1 i el Versi RAC1.
En relaci amb internet, lany 2015 safegeix un sistema operatiu Windows
Phone des del qual es pot descarregar laplicaci oficial de lemissora, que
safegeix als sistemes iOs i Android. Aquesta app permet escoltar rdio en directe i
podcasts, tenir informaci sobre els programes de lemissora, accedir a les notcies
i participar en els diferents programes.
3.3 Prestadors dmbit estatal amb desconnexions
3.3.1 SER
La temporada 2015-2016 mant els magazins de referncia com a pilars de la
programaci: Hoy por hoy al mat, La ventana a la tarda i Hora 25 a la nit. Els
canvis concerneixen bsicament algunes estrenes i tamb espais que desapareixen
de la graella.
Loferta de la SER incorpora a la temporada regular els dissabtes al
migdia el programa dentreteniment Nadie sabe nada, que shavia ems a
lemissora durant els ltims estius.
La matinada del dissabte al diumenge sestrena el programa Sucedi una
noche, dedicat al cinema clssic. Aquest espai substitueix Milenio 3, que
sacomiada desprs de 14 temporades en antena.
Tamb cal esmentar linici de les emissions del programa nocturn Oh! My
LOL durant el mes de mar. Com a particularitat, cada dia presenta un ttol i un
conductor diferent: La vida moderna (dilluns); Antonio Castelo domina el mundo
184
(dimarts); El nightshow, (dimecres); El Palomar (dijous); Las noches de Ortega

(divendres), i Son Estrella Galicia (dissabte).
Pel que fa a les desconnexions per a Catalunya, es consoliden els canvis
implementats la temporada passada en el marc de la celebraci dels 90 anys de
Rdio Barcelona. Els espais Espcies protegides, Qu thi jugues! i Qu vols SER?,
estrenats lany 2014, continuen en antena.
Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015
Hora
0.00
1.00
2.00
3.00
4.00
5.00
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
8.00
9.00
10.00
11.00
12.00
13.00
14.00
15.00
16.00
17.00
18.00
19.00
20.00
21.00
22.00
23.00
Diumenge
El larguero
Contigo
dentro
Los Toros
Punt de
llibre (r)
Tot s
comdia (r)
Oh! My LOL
Oh! My LOL
Qu vols SER?
Espcies protegides (r)
Qu thi jugues! (r)
6.00
7.00
Dissabte
Hoy por hoyA
Sucedi
una noche
Tot s
comdia (r)
SER
Punt de
aventureros
llibre
Matinal SER
La hora
La Script
extra
A vivir que son dos dasA
Espcies protegides
Hora Barcelona
Hora 14B
La graderia
Tot s
comdia
Tot s
comdia
Nadie sabe
nada
Hora 14 fin de semanaB
La ventana
El balc
Hora 25
Carrusel
deportivo
Carrusel
deportivo
Qu thi jugues!
Hora 25
El larguero
Inclou butlletins informatius en desconnexi per a Catalunya.

B
Inclou desconnexions per a Catalunya.
(r) redifusions

185
Quant a la distribuci de gneres,205 els tres continguts que ocupen ms

temps a la graella sn lentreteniment (32,3%), la informaci (30,7%)206 i els
esports (27,9%). A continuaci hi apareixen la divulgaci (6,6%) i la cultura
(2,6%). Aquests cinc gneres aglutinen 24 programes diferents.
La fi de les emissions de Milenio 3 comporta la desaparici del gnere
esoterisme i paracincia de la programaci de lemissora.
Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gnere
Percentatge
Entreteniment
32,3
Informaci
30,7
Esports
27,9
Divulgatius
6,6
Culturals
2,6
Total percentatge
100,0
Total nombre gneres
5
Lentorn digital es potencia amb una aplicaci mbil renovada que permet
consultar les notcies amb continguts multimdia, ordenar podcasts a partir de
playlists personalitzades, programar un servei despertador que sinicia amb
lstreaming de ludio en directe, accedir a informaci complementria, etc. A
banda, cal destacar que el programa Oh! My LOL sofereix a la pgina web i a les
aplicacions mbils de lemissora abans que semeti per les ones.
3.3.2 Onda Cero
La temporada 2015-2016 dOnda Cero es caracteritza per la remodelaci de
loferta matinal, arran del cessament de les emissions del magazn Herrera en la
Onda, que finalitza el mes de mar i s reemplaat pel programa Ms de uno.
Aquesta temporada es recupera lespai La cultureta, els divendres a la nit.
Es tracta duna secci derivada de La Brjula on tenen cabuda la literatura, la
msica, el cinema, les sries i les curiositats histriques, entre altres aspectes.
205
Es monitoritza la programaci de Rdio Barcelona (SER) emesa per la freqncia 96.9 MHz de
206
informativa dels magazins Hoy por hoy, La ventana, A vivir que son dos das, Hora Barcelona, El
balc i Tot s comdia.
186
Quant a les desconnexions per a Catalunya, la principal novetat del 2015 fa

referncia a lampliaci del programa Ona esportiva, amb una nova edici al vespre
dedicada ntegrament al futbol (Ona esportiva vespre). Aquest espai esportiu ocupa
el lloc del programa dentreteniment Els imperdibles, que desapareix de la graella.
Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015
Hora
0.00
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Radioestadio
5.00
Divendres
Nits de rdio
Nits de rdio
El millor de
la setmana
El millor de
la setmana
Gent
La ciutat (r)
viatgera (r)
En bones mans
Ms de unoA
(Ms de uno Catalunya, de 7.20 h a 7.30 h; i de 8.20 h a 8.30 h)
12.00
13.00
14.00
15.00
16.00
17.00
18.00
19.00
20.00
21.00
Te doy mi palabra
Gente viajera
La ciutat
Noticias mediodaA
(Notcies migdia, de 14.20 h a 14.30 h)
Ona esportiva
Noticias fin de semana

Como el perro y el gato
Julia en la Onda
Ona esportiva vespre
La Brjula
La Brixola
22.00
23.00
Diumenge
Nits de rdio
6.00
7.00
8.00
9.00
10.00
11.00
Dissabte
Radioestadio
Al primer toque
1.00
2.00
3.00
4.00
Dijous
La Brjula
La Brixola
Gent
viatgera
La Brjula
La
cultureta
Radioestadio
Inclou desconnexions per a Catalunya

(r) redifusions
El monitoratge de la programaci dOnda Cero realitzat pel CAC207 indica

que el gnere amb ms presncia a la graella s la informaci (33,7%). 208 Tot
seguit se situen els esports (23%), lentreteniment (22,4%) i la divulgaci
207
Es monitoritza la programaci dOnda Cero emesa per la freqncia 93.5 MHz de Barcelona, tot
i que les dades sn extensives a totes les freqncies que emeten el mateix producte.
208
informativa de Ms de uno, Julia en la Onda, Te doy mi palabra, La ciutat i El millor de la
setmana.
187
(20,4%), amb percentatges similars. A lltim, la cultura registra el 0,6% del

temps global de la graella. Lemissora emet 17 programes diferents, que
representen aquests cinc gneres.
La programaci de lespai La cultureta suposa la inclusi de la cultura com
un dels gneres amb presncia a loferta de lemissora, a diferncia dels anys
anteriors.
Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gnere
Percentatge
Informaci
33,7
Esports
23,0
Entreteniment
22,4
Divulgatius
20,4
Culturals
0,6
Total percentatge
100,0
Total nombre gneres
5
Lany 2015, Onda Cero renova el web per millorar laccs als continguts i
adaptar-lo a tots els dispositius. A ms, llana una actualitzaci de laplicaci per a
telfons mbils que permet escoltar les emissions en directe incloses les
corresponents a totes les emissores en desconnexi, els podcasts dels programes i
els continguts especials dinternet. Tamb facilita eines per compartir notcies,
udios i vdeos a les xarxes socials.
3.3.3 COPE
La principal novetat de la temporada 2015-2016 a la COPE s la incorporaci de
Carlos Herrera abans a Onda Cero com a conductor del magazn matinal Herrera
en COPE, que pren el relleu de La maana. El magazn La Tarde, per la seva
banda, amplia el temps dedicat a la informaci poltica.
La programaci esportiva, que continua vertebrada per lespai diari El
partido de las 12 i pel contenidor Tiempo de juego els caps de setmana, es refora
amb nous comentaristes procedents de la SER.
Com a oferta distintiva de lemissora, la programaci religiosa mant un pes
especfic els diumenges al mat: Iglesia noticia, Esglsia notcia, El espejo i Santa
Missa. Tamb continua en antena La linterna de la Iglesia, els divendres a la nit.

188
Les desconnexions per a Catalunya inclouen lestrena de lespai Duros a quatre

pessetes, els diumenges al mat. Es tracta dun programa de divulgaci econmica
que combina el relat dexperincies empresarials i lanlisi de persones expertes.
Aquesta novetat comporta la desaparici de ledici dominical del divulgatiu Tira
Milles, sobre cultura i oci.
Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015
Hora
0.00
1.00
2.00
3.00
4.00
5.00
6.00
7.00
Dilluns
Tiempo de
juego
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
El partido de las 12
Momentos
La maana fin de semana
8.00
Agropopular
Herrera en COPEA
9.00
10.00
Tira Milles
11.00
El mat
Las
escapadas
de COPE
12.00
13.00
14.00
15.00
16.00
17.00
18.00
19.00
20.00
21.00
22.00
Diumenge
Tiempo de
juego
El mat
El mat
Medioda COPEB
(notcies en desconnexi per a Catalunya, de 14.10 a 14.30h)
La tarde
Esports COPE
Converses
Iglesia
noticia
Santa
Missa
Esglsia
notcia
Fin de
semana
Duros a
quatre
pessetes
Tiempo de
juego
El espejo
Medioda COPE
La tarde
La tarda
Tiempo de juego
La linterna
La linternaA
La linterna
de la
Iglesia
23.00
A
Inclou butlletins informatius en desconnexi per a Catalunya.

Inclou desconnexions per a Catalunya.
B

189
Dacord amb el seguiment de la programaci dut a terme pel CAC,209 la

informaci (38,7%) se situa com el gnere amb ms presncia a la graella.210 Els
esports (22,4%) i lentreteniment (17,8%) ocupen el segon i el tercer lloc,
respectivament. A continuaci hi apareixen els continguts divulgatius (3,9%) i
religiosos (2%). Loferta de lemissora es completa amb els altres programes
(15,3%), referits a lespai de participaci Momentos. Aquests cinc gneres
contenen 22 programes diferents.
Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gnere
Percentatge
Informaci
38,7
Esports
22,4
Entreteniment
17,8
Divulgatius
3,9
Religiosos
2,0
Altres programes
15,3
Total percentatge
100,0
Total nombre gneres
5
A banda descoltar les emissions en directe i els podcasts, laplicaci de

COPE per a dispositius mbils permet veure els videoblocs dels principals
comunicadors i interactuar amb ells enviant udios directament al programa de
referncia. A banda, laplicaci especfica del contenidor esportiu Tiempo de juego
sincronitza ludio de la retransmissi amb la imatge de televisi.
4. Internet i les noves plataformes de distribuci de continguts audiovisuals
Levoluci de laudiovisual a la xarxa ha estat marcat per diversos aspectes lany
2015. Dentrada, saguditza la necessitat de quantificar el consum televisiu no
lineal, ja que tot i que la televisi tradicional i en directe mant el lideratge com a
mitj, les franges dedat ms joves utilitzen cada cop ms el mbil o lordinador per
consumir continguts audiovisuals.211 Ls creixent de les aplicacions dels televisors
connectats, i de les segones i terceres pantalles per recuperar continguts
209
Es monitoritza la programaci de COPE Barcelona emesa per la freqncia 102.0 MHz de

210
informativa dels magazins Herrera en COPE, La tarde, La maana fin de semana, El mat i La
tarda.
211
Per a ms informaci vegeu el captol IV daquest mateix Informe.
190
eventualment emesos per televisi fa que els prestadors requereixin mecanismes

per quantificar aquest consum per tal de poder monetitzar-lo.
Aix, per exemple, als EUA, cadenes com lHBO o la FOX al 2015 han
deixat de donar les dades daudincia diries per sumar-hi les persones
espectadores que miren els continguts per mitj daparells enregistradors, de
sistemes de vdeo sota demanda (en endavant, VOD) i de serveis a la carta propis
de la cadena, fins a una setmana desprs de lemissi lineal.
A lEstat espanyol, i seguint aquest exemple, Kantar Media duu a terme una
primera temptativa daportar aquesta informaci, i a partir del febrer de 2015
comena a donar als seus abonats dades daudincies en diferit, on inclou
qualsevol tipus de visionament fet pel televisor (excloent-ne altres dispositius) en
els set dies posteriors a lemissi. Igualment, alguns prestadors de serveis
audiovisuals faciliten informaci sobre el consum audiovisual per mitj dels webs
propis i de les aplicacions desenvolupades per a dispositius connectats, per sense
seguir encara la dinmica nord-americana i sense cap consens pel que fa a la
mtrica de monitoritzaci.
Des dun altre segment del sector, Kantar Media mesura, tamb des del
febrer de 2015, laudincia lineal, diferida i sota demanda del servei de televisi de
pagament de Vodafone. A ms, el maig anuncia un acord amb ComsCore una
altra de les empreses de referncia en la mesura daudincies per comptabilitzar
el consum audiovisual fet des daplicacions i des dagregadors de continguts, ms
coneguts amb les sigles OTT (de langls over-the-top),212 etc.
Un altre punt a destacar del 2015 s la tendncia dels actors principals que
integren el sector audiovisual a orientar les seves activitats a una estratgia
multidispositiu:
1) Els prestadors incrementen la presncia dels seus continguts als
televisors intelligents (per mitj daplicacions amb el seu catleg VOD), als mbils
212
Dacord amb el Termcat, la sigla OTT fa referncia al contingut, a laplicaci mbil o al servei
que es transmet per mitj dinfraestructures de banda ampla sense que els operadors de
telecomunicacions puguin controlar-ne la distribuci ni obtenir els beneficis econmics directes que
sen puguin derivar. Per a ms informaci, vegeu aquest mateix apartat de lInforme de
laudiovisual 2015.
191
i a les tauletes tctils, a les consoles de joc, als dispositius tipus Chromecast213 de
Google o Apple TV i, nicament els pblics, a la televisi hbrida o HbbTV
mitjanant lanomenat bot vermell que dna accs a continguts addicionals dins
lemissi lineal. Aix, a loferta dels serveis alacarta de la CCMA o de la CRTVE que
ja estaven disponibles amb la descrrega prvia de laplicaci als televisors de
les principals marques comercials com ara Samsung, LG, Sony, Philips, Panasonic,
etc., shi afegeixen, a partir del 2015, el servei Mitele de Mediaset als aparells
Samsung i lAtresplayer dAtresmedia als LG.
2) Els distribudors safegeixen a lestratgia diversificada i faciliten als seus
abonats el consum multiplataforma de la seva oferta, ja sigui per mitj del televisor
i el decodificador (set-top-box), com per les aplicacions dSmartTV i daltres
dispositius mbils. Pel que fa a loferta, mentre que Orange i Vodafone no fan
diferncia segons la pantalla, Movistar+ s que ho fa amb Yomvi, la televisi de
pagament originriament de Prisa214 que integra en el seu servei a partir del juliol.
3) En el mateix cas es troben els OTT, els catlegs de VOD desenvolupen
aplicacions per donar accs a la seva oferta comercial des del televisor i fins al
mbil. Daltra banda, i en clara sinergia amb els distribudors, tamb comencen a
integrar-se en els empaquetats que comercialitzen aquests operadors de serveis de
telecomunicacions. Netflix signa un acord amb Vodafone el setembre de 2015 per
integrar-se a la seva oferta, i Wuaki.tv fa el mateix amb Orange el novembre.
Relacionat amb aquest darrer punt sinfereix un tercer aspecte que marca el
2015, leclosi dels operadors OTT amb larribada de Netflix. Tot i que a lEstat
espanyol ja funcionaven algunes iniciatives dorigen divers, lentrada de lempresa
nord-americana situa els serveis over-the-top en el mapa audiovisual.
Les principals caracterstiques daquest tipus de servei sn:
-
Absncia de xarxa de telecomunicacions prpia per prestar el servei.
Oferta centrada en la ficci, tant cinema com sries;
Diversitat de modalitat de subscripcions, amb obligatorietat de registre

previ en tots els casos;
213
Chromecast s un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisi i que permet

transmetre contingut multimdia des de lordinador o el dispositiu mbil fins a la televisi. En el cas
de TV3 i Catalunya Rdio, el portal web s compatible amb determinats navegadors i dispositius i
permet laccs a contingut a la carta.
214
Per a ms informaci vegeu lapartat de prestadors estatals del captol II daquest Informe.
192
Possibilitat de controlar la reproducci;
Accs per mitj de la descrrega de lapp per a televisors, mbils i

tauletes tctils o present de fbrica en alguns dispositius (com per
exemple, els reproductors Blu-ray i televisors de Panasonic del 2015,
que incorporen un bot Netflix en el comandament a distncia);
Diversitat de qualitats demissi i, en la majoria de casos, tecnologia

multibitrate,
que
permet
que
la
qualitat
del
vdeo
sadapti
automticament en funci de la connexi a internet de cada persona

usuria.
Com sha dit, Netflix arriba a Espanya loctubre de 2015, disponible per a
tot el territori estatal mitjanant subscripci i per als clients de Vodafone TV. El
catleg de Netflix, segons indica lempresa, compta amb ms dun mili dhores de
sries i pellcules, incloent-hi formats no estrenats en el circuit de televisi
convencional, aix com tamb documentals i llargmetratges. T ms de 81 milions
dusuaris a prop de 190 pasos.
Wuaki.tv s una plataforma que opera des del 2010 i compta amb un
catleg de subscripci amb gaireb 3.000 ttols de cinema, sries i documentals
integrat per producci estatal, nord-americana i tamb clssics i produccions
infantils. El 2015, Wuaki.tv ha continuat la seva expansi per Europa a Itlia; amb
seu a Catalunya i propietat de Rakuten Group, compta amb 2,5 milions dusuaris i
est present a 10 pasos.
Filmin s un altre servei de lloguer de cinema dautor i sries disponible a
Espanya des del 2008 i tamb a Mxic a travs de Filminlatino. Entre els
accionistes de Filmin hi ha empreses com El Deseo, Vrtigo Films o Metropolitan
Export Film, entre daltres. El seu catleg inclou cinema, sries, estrenes, clssics,
documentals, animaci, etc., i tamb t ms de 150 ttols que es poden visualitzar
en catal.
215
Altres iniciatives similars sn Cineclick, videoclub en lnia que permet el

lloguer de pellcules amb una disponibilitat mxima de 48 hores; Filmotech,
215
Per ms informaci, vegeu el web corporatiu de Filmin.

<https://www.filmin.es/catalogo/tag/disponible-en-catala >
193
iniciativa dEGEDA, entitat de gesti dels productors audiovisuals estatals, que

ofereix cinema i ficci espanyol i llatinoameric; Mrgenes, una plataforma
dexhibici i distribuci especialitzada en producci espanyola i iberoamericana
independent, que compta amb un catleg de cinema dautor i peces de
videocreaci, i Mivideoclub.com, amb una oferta ms limitada.
A banda dels serveis enumerats fins ara, cal tenir en compte tamb els
continguts VOD diTunes que, segons una recerca de lObservatori Europeu de
lAudiovisual, disposa del catleg ms ampli a Espanya (4.904 pellcules el
2015), de Google Play i de Yomvi que, fins que es va integrar en Movistar, es
podia contractar com a servei VOD sense vinculaci amb la televisi per satllit de
Prisa.216
A ms, tamb hi ha altres plataformes que tenen una proposta comercial
que integra canals de televisi. Un exemple ns TotalChannel, del grup Mediapro,
que ofereix televisi en directe, per tamb sries, pellcules, esdeveniments
esportius i programaci infantil. Permet vincular-hi un mxim de tres dispositius.
Amb un plantejament diferent, a principis del 2015 es posa en marxa
Yuvod, una xarxa social que permet a la persona usuria crear i personalitzar els
continguts del seu canal de televisi mitjanant una plataforma de vdeo sota
demanda. Promou la difusi de gneres televisius diversos, indits en el territori
espanyol, i ms enll del cinema i de les sries. No ofereix captols per separat,
sin que distribueix continguts de temporades ja finalitzades.
Aix mateix, cal tenir present que alguns serveis a la carta de prestadors
dmbit estatal i nacional sassimilen cada cop ms al format OTT. s el cas de
Mitele de Mediaset o de Nubeox dAtresmedia, el qual passa a integrar-se en la
plataforma genrica Atresplayer el juliol de 2015.
El novembre Atresmedia, des duna altra branca del sector, estrena Flooxer,
una plataforma de vdeo curt que neix amb lobjectiu de concentrar els creadors i
els continguts de vdeo amb ms repercussi a les xarxes.
Dins daquesta diversitat semmarca el llanament, el maig de 2015, duna
eina comercial anomenada Tviso, que tracta dagregar el contingut audiovisual
216
Font: Observatori Europeu de lAudiovisual.

<http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=14346>
194
disponible via streaming a travs de les diverses plataformes amb els drets
demissi a lEstat espanyol, concretament de Netflix, Wuaki.tv, Yomvi, Filmin,
Atresmedia, Mitele, Google Play Movies i iTunes. Aquesta utilitat permet buscar
sries, pellcules, programes de televisi, documentals, etc., amb la possibilitat de
comparar preus. Tamb compta amb la graella de televisi en directe de gran part
dels canals de televisi disponibles a Espanya, i els vincula amb lemissi en
directe per mitj del web. Segons dades de la companyia, Tviso compta amb ms
dun mili dusuaris actius que lutilitzen i est disponible a Espanya, Alemanya i el
Regne Unit.

195
Captol IV. El consum audiovisual a Catalunya
1. Presentaci
En aquest captol es presenten dades sobre la penetraci, el consum, el perfil de
les persones usuries i les audincies dels mitjans de comunicaci durant el 2015
a Catalunya. A grans trets, es destaca la preeminncia de la televisi convencional,
malgrat lincrement ds daltres pantalles, que en alguns casos es consumeixen
alhora. Es constaten lideratges clars daudincia, que no varien excessivament
respecte de lany anterior: TV3 encapala el rnquing televisiu i RAC1 s la que t
ms oients de rdio. Augmenta la penetraci dinternet entre la poblaci catalana,
que el 2015 s del 72,8%, i en parallel creix el consum de continguts
audiovisuals que shi fan. Entre els internautes, les activitats ms comunes a la
xarxa sn llegir notcies dactualitat i visualitzar vdeos en lnia.
Segons lEGM Barmetre Catalunya,217 la televisi continua sent el mitj amb
ms penetraci entre la poblaci catalana, amb un 87,1% el 2015. El creixement
ms gran respecte de lany anterior correspon, per, a internet, que guanya cinc
punts percentuals i es colloca en el 72,8%.
217
Dades obtingudes a partir denquesta a individus de 14 anys i ms a Catalunya entre febrer i

novembre de 2015. Mostra per al 2015: 34.459 (7.227 entrevistes multimdia, 16.222
monomdia rdio, 3.935 monomdia premsa, 7.074 monomdia revistes).
197
Grfic 1. Penetraci dels mitjans de comunicaci a Catalunya. Perode 2014-2015A (en %)

3r. Acumulat 2015
87,1 87,7
72,8
61,9 60,6
67,7
42,1
29,9
Rdio
Internet
47,3
31,5
8,5
TV
3r. Acumulat 2014
Diaris en paper
18,8 18,5
11,0
Suplements
dominicals
Revistes
Publicacions
comarcals
A lhora de fer-ne la lectura cal tenir en compte que es pren la periodicitat dels mitjans segents:
Diaris, rdio (dilluns-diumenge), televisi, exterior i internet: audincia del dia anterior.
Suplements: audincia setmanal.
Revistes: audincia segons el perode de publicaci.
Font: EGM Barmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
Ledat s un factor que determina clarament les xifres de penetraci dels

diferents mitjans de comunicaci. Aix, per exemple, cal tenir en compte que la
poblaci de ms edat va accedir en primer terme a la televisi, desprs, a
lordinador i en un tercer estadi, al mbil. Per contra, les franges ms joves
utilitzen ms el mbil, desprs accedeixen a lordinador i, en tercer lloc, a la
televisi. Les maneres de consumir de cada grup dedat, doncs, difereixen, fet que
s ms evident en el cas de la televisi i dinternet.

198
Grfic 2. Distribuci per edats sobre laudincia de cada mitj a Catalunya. Any 2015 (en %)
14 a 19
23,0
14,4
17,5
20 a 24
35 a 44
45 a 54
11,7
17,9
12,0
13,9
18,4
19,2
19,9
22,9
13,6
5,3
6,3
14,8
5,2
6,0
TV
25 a 34
Rdio
55 a 64
20,8
19,1
15,3
13,4
19,9
24,4
65 i ms
21,5
18,1
7,1
8,3
12,9
5,0
4,5
Internet
Diaris
17,5
21,5
15,5
6,0
6,9
Revistes
Lequipament informtic a la llar creix el 2015, tot i que ho fa de manera

desigual a favor dels ltims dispositius. Aix, mentre que la presncia de lordinador
de sobretaula ha davallat cinc punts respecte de lany anterior, naugmenta la de la
tauleta tctil i tamb el percentatge de televisors connectats a internet, que se
situa en l11%.
Grfic 3. Penetraci de lequipament informtic de la poblaci de Catalunya. Any 2015 (en %)
72,6
56,7
39,1
32,3
11,0
2,7
Ordinador a la
llar
Ordinador
porttil
Ordinador
sobretaula
Tauleta tctil
TV connectat
a internet

199
Llibre
electrnic
2. El consum i laudincia de televisi

A Catalunya el 2015 es van consumir una mitjana de gaireb 4 hores diries de
televisi convencional, concretament 234 minuts al dia per persona. Aix
representa 10 minuts menys que lany anterior. Tal com es pot observar al grfic,
el consum de televisi es troba en davallada des de lany 2012, moment en qu es
va arribar al punt lgid en els ltims quinze anys, amb un consum duna mitjana
de 253 minuts diaris. Cal tenir en compte, per, que en aquesta dada que mesura
Kantar Media218 no shi computa el temps dedicat a mirar continguts televisius
mitjanant internet o segones pantalles, hbit cada cop ms ests, especialment
entre els joves.
Grfic 4. Evoluci del consum de minuts de televisi per persona i dia a Catalunya. Perode
2000-2015
253
242
227
213
218
231
245
236 236
250
244
234
219
215 213 217
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Kantar Media.
A Catalunya, les dues franges de mxima audincia (prime time) televisives,

les de sobretaula i nit, concentren davant de la pantalla gaireb el 60% i el 90%,
respectivament, del total de persones que veuen televisi, segons dades de lEGM
Barmetre Catalunya.
218
Dades de Kantar Media obtingudes entre l1 de gener i el 31 de desembre de 2015 a partir

duna mostra de 1.183 audmetres a Catalunya entre individus de 4 i ms anys.
200
Grfic 5. Consum de televisi per franges horries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total
despectadors)
87
59
52
23
11
Mat
Sobretaula
Tarda
Nit
Matinada
Les franges horries corresponen a les hores segents:

Mat: 07.00-13.30; Sobretaula: 13.30-17.00; Tarda: 17.00-20.30; Nit: 20.30-24.30;
Matinada: 24.30-07.00
Quant a mbit de cobertura, la televisi estatal, que disposa duna oferta de

canals ms mplia que la dmbit catal, s la que compta amb ms seguidors a
Catalunya, un 63,1%.
Grfic 6. Penetraci de la televisi a Catalunya per mbit de cobertura.A Any 2015 (en %)
63,1
27,8
24,8
7,6
TV mbit
estatal
TV mbit
nacional
0,5
TV temtiques TV temtiques TV mbit local

pagament
local
Cada mbit de cobertura suma els canals segents:

TV mbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro.
TV mbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv.
TV temtiques: principals televisions temtiques en obert (FDF, Divinity, Energy, Boing, Neox,
Nova, 24h, Teledeporte, Boing).

201
Les persones teleespectadores de ms edat consumeixen ms televisi

dmbit nacional i de proximitat, mentre que els joves prefereixen mirar televisi
temtica en obert, segons lEGM.
Grfic 7. Penetraci de la televisi a Catalunya per mbit de cobertura A segons edat i classe
social. Any 2015 (en %)
Total Poblaci
Espectador
Total TV
Espectador TV
mbit estatal
Espectador TV
temtiques
Espectador TV
mbit nacional
(6.285)
(5.476)
(3.965)
(1.557)
(1.750)
(000)
Espectador TV
temtiques
pagament
(480)
Espectador TV
mbit local
(28)
EDAT
14 a 19
6,6
6,3
5,7
20 a 24
5,6
5,3
5,2
25 a 34
13,6
14,6
35 a 44
20,4
45 a 54
55 a 64
5,9
5,4
8,6
11,2
24,3
2,4
6,3
14,1
17,6
20,3
18,9
21,1
16,5
15,0
23,0
3,8
3,2
23,6
17,0
14,4
21,7
17,2
19,0
17,5
13,7
65 i ms
13,7
19,9
17,4
8,9
6,5
17,1
16,2
4,7
14,3
25,5
16,9
30,7
16,5
16,3
30,3
CLASSE SOCIAL
Alta
13,2
Mitjana alta
Mitjana baix
Baixa
1,8
1,9
2,2
1,7
TV dmbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro.

TV dmbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv.

202
50,9
16,5
15,9
1,3
14,0
48,4
44,6
22,7
11,5
20,4
22,3
46,8
22,5
21,0
13,6
15,8
18,2
46,4
46,0
20,3
10,5
17,8
18,8
45,5
Mitjana
11,1
12,3
19,2
1,0
23,2
0,5
Dacord amb lndex dafinitat, la penetraci de la televisi de proximitat

entre els espectadors de 45 a 54 anys i ms grans de 65 anys supera la mitjana
en ms de 40 punts percentuals.
Grfic 8. ndex dafinitatA de la televisi segons el seu grau de cobertura per edats i classe social
a Catalunya. Any 2015 (en %)
ndex afinitat total Espectador Total
poblaci a Catalunya
TV
Espectador TV
mbit estatal
Espectador TV
temtiques
Espectador TV
nacional
Espectador TV
temtiques
pagament
Espectador TV
local
90
37
EDAT
14 a 19
95
20 a 24
94
87
94
117
57
97
25 a 34
93
93
118
59
96
35 a 44
98
134
93
116
45 a 54
101
55 a 64
105
110
65 i ms
106
112
98
58
86
95
70
100
109
81
112
32
75
142
147
121
125
120
123
140
75
CLASSE SOCIAL
Alta
94
Mitjana alta
98
Mitjana
84
80
92
101
Mitjana baixa
104
Baixa
105
95
102
103
111
125
112
96
120
104
116
106
98
73
106
79
74
87
82
57
ndex dafinitat: desviaci de la penetraci de cadascuna de les variables, sobre el total de la

poblaci. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen ms afinitat.

203
112
114
Quant a la llengua, es detecta que la poblaci de 45 anys en endavant i de

classe alta i mitjana alta segueix ms la televisi en llengua catalana, mentre que
la resta de franges dedat ms jove miren ms els canals de televisi en llengua
castellana.
Grfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisi segons edat i classe
social a Catalunya. Any 2015 (en %)
(000)
Espectador Total
TV
TV en catal
(1.768)
(5.476)
TV en castell
(4.785)
EDAT
14 a 19
6,3
3,8
6,5
20 a 24
5,3
3,3
5,5
25 a 34
35 a 44
45 a 54
55 a 64
65 i ms
13,6
8,6
19,9
14,3
17,6
17,5
20,0
19,0
14,4
17,2
17,0
23,0
14,1
30,6
22,3
CLASSE SOCIAL
Alta
12,3
Mitjana alta
18,8
Mitjana
18,2
44,7
46,2
16,0
21,0
1,9
11,4
22,2
46,0
Mitjana baixa
Baixa
15,7
1,3

204
22,1
2,0
Segons lndex dafinitat, sobserva que la penetraci dels espectadors de

ms edat de televisi en catal s un 33% superior al global de les persones
teleespectadores de Catalunya.
Grfic 10. ndex dafinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisi segons
edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %)
ndex afinitat sobre
lespectador de TV a
Catalunya
TV en catal
TV en castell
EDAT
14 a 19
60
103
20 a 24
62
104
25 a 34
63
105
35 a 44
88
45 a 54
101
109
55 a 64
118
65 i ms
133
98
98
97
CLASSE SOCIAL
Alta
128
Mitjana alta
118
Mitjana
97
76
Mitjana baixa
68
Baixa
93
97
100
105
105
ndex dafinitat: desviaci de la penetraci de cadascuna de les variables sobre el total de la

poblaci. Les variables amb valors per sobre de 100, tenen ms afinitat (marcades en vermell fosc).
Dacord amb les dades de Kantar Media, TV3 mant durant el 2015 el
lideratge entre laudincia catalana amb percentatges similars als del 2014, ja que
noms baixa una dcima i se situa en 12,5% de quota anual mitjana. Telecinco,
que lany anterior empatava amb Antena 3 TV, es colloca en segona posici tres
dcimes per davant de la seva competidora. La televisi pblica espanyola repeteix
el quart lloc i la quota de pantalla, un 7,3%. Cuatro avana laSexta, amb la qual
havia anat frec a frec el 2014. La televisi privada catalana 8tv, tot i que baixa
dues dcimes, mant la setena plaa del 2014 en el rnquing de les televisions
ms vistes a Catalunya.

205
Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Perode 2014-2015 (en %)

Cadenes
2014
2015
TV3
12,6
12,5
Telecinco
11,7
11,6
Antena 3 TV
11,7
11,3
La1
7,3
7,3
Cuatro
6,2
7,0
laSexta
6,3
6,6
8tv
3,5
3,3
FDF
3,0
3,1
Neox
2,6
2,6
Divinity
2,5
2,6
La 2
2,4
2,3
Nova
2,3
2,2
MegaB
2,1
Discovery Max
2,0
2,0
Paramount Channel
1,9
2,0
Clan
1,7
1,7
Energy
1,5
1,7
Super3/33
1,6
1,5
3/24
1,3
1,5
Boing
1,2
1,3
Disney Channel
1,3
1,1
Esport3
1,2
1,1
Teledeporte
0,6
0,6
Quota de pantalla: percentatge dindividus que sn audincia duna cadena (en un programa o
franja) respecte del percentatge dindividus que miraven la televisi durant la durada daquest
programa o franja.
B
Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015.
A
Si sanalitza laudincia mensual a Catalunya, es conclou que TV3 lidera

tots els mesos de lany, a excepci del febrer, quan empata amb Telecinco, i del
mes dagost, quan la supera Antena 3 TV per una dcima.

206
Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %)
Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost
Set.
Oct.
Nov.
Des.
TV3
12,6
12,7
12,3
12,4
12,9
13,3
11,7
11,7
12,5
13,1
13,1 12,0
Antena 3 TV
11,9
11,1
11,4
11,3
10,6
10,8
11,1
11,8
11,3
11,5
11,8 11,3
Telecinco
11,7 11,0
11,9
12,7
12,1
11,7
11,8
11,7
11,3
10,0
11,5
12,1
La1
7,9
7,6
7,5
7,6
7,7
7,4
7,0
6,7
6,5
6,9
6,8
7,3
laSexta
6,7
6,8
6,8
6,6
6,5
6,8
6,1
5,6
6,6
7,1
6,9
6,9
Cuatro
7,1
7,4
7,3
6,9
7,1
7,2
7,3
7,2
7,0
6,3
6,3
6,6
8tv
Factora de
Ficcin
Neox
3,3
3,7
3,4
3,3
3,4
3,3
2,5
1,8
3,9
3,6
3,8
3,8
3,2
3,0
3,0
3,2
3,3
2,9
3,1
3,8
3,1
3,1
2,9
3,1
2,5
2,8
2,7
2,5
2,6
2,6
2,4
2,9
2,6
2,5
2,5
2,6
Divinity
Paramount
Channel
La2
2,8
2,8
2,4
2,9
2,6
2,4
2,3
2,5
2,5
2,7
2,6
2,4
1,9
1,8
2,0
1,9
1,8
2,0
1,9
2,1
1,9
1,9
2,1
2,2
2,7
2,5
2,4
2,3
2,4
2,6
2,5
2,5
2,1
2,1
2,0
2,0
Nova
2,4
2,4
2,3
2,3
2,4
2,1
2,1
2,2
2,0
2,0
2,1
2,0
2,3
2,9
1,9
1,9
1,7
1,8
Mega
Discovery
Max
Clan
2,1
2,1
2,1
2,3
2,2
2,1
1,9
2,3
1,9
1,8
1,9
1,8
1,3
1,4
1,5
1,7
1,7
1,8
2,2
2,2
1,8
1,5
1,6
1,8
Energy
1,6
1,8
1,8
1,8
1,7
1,8
1,9
2,0
1,6
1,5
1,3
1,6
Boing
1,2
1,1
1,1
1,2
1,2
1,3
1,6
1,5
1,6
1,3
1,4
1,6
13TV
1,1
1,O
1,3
1,4
1,5
1,4
1,4
1,6
1,5
1,6
1,5
1,5
3/24
1,4
1,4
1,5
1,2
1,3
1,4
1,5
1,4
2,1
1,4
1,8
1,4
Super3/33
1,6
1,5
1,6
1,5
1,5
1,6
1,4
1,2
1,4
1,4
1,4
1,3
Esport3
Disney
Channel
24h
1,2
1,1
1,3
1,4
1,5
1,1
0,8
0,9
1,0
0,9
1,2
1,1
1,3
1,2
1,2
1,1
0,9
1,0
1,3
1,0
1,1
1,0
1,0
1,0
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
0,7
0,8
0,7
0,6
0,6
0,8
0,6
Teledeporte
0,3
0,4
0,4
0,5
0,9
0,7
1,2
0,8
0,6
0,5
0,3
0,4
RAC105
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,2
0,1
0,1
0,1
0,2
0,3
En els ltims sis anys, TV3 ha conservat la primera posici del rnquing, tot
i que ha perdut quota de pantalla. Telecinco i Antena 3 TV es disputen la segona
plaa. En aquests anys, el primer canal de la televisi pblica espanyola
experimenta una davallada de ms de quatre punts i esdev la quarta opci de
laudincia catalana. La pugna de Cuatro i laSexta per la cinquena posici la
guanya Cuatro el 2015. 8tv mant quotes similars durant el perode, al voltant del
3% de mitjana anual.

207
Grfic 11. Evoluci de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Perode
2010-2015 (en %)
16
14
14,8
14,1
12,7
8
6
13,5
12,6
12,1
11,2
12
10
14,3
11,8
10
10,9
10,1
11,7
10,9
10,6
9,3
6,8
5,3
5,8
5,1
7,3
6,3
Antena 3 TV
7,3
7,0
6,6
5,5
4,6
3,3
3,2
3,4
3,5
2012
2013
2014
3,3
2,7
0
2010
2011
TV3
Telecinco
6,2
5,3
4
11,6
11,3
10,5
7,1
6,2
11,7
12,5
2015
Font: Elaboraci prpia partir de dades de Kantar Media.
Els dos grups privats espanyols principals, Mediaset i Atresmedia,

concentren ms de la meitat de laudincia a Catalunya, el 51,0%, segons Kantar
Media. Si shi agreguen les quotes mitjanes dels seus canals Telecinco, Cuatro,
Factora de Ficcin, Boing, Divinity i Energy, Mediaset se situa en primera posici
i, amb una quota del 27,3%, augmenta 1,2 punts respecte de lany anterior. El
grup Atresmedia, en segon lloc, tamb puja, en aquest cas 0,8 punts, i la suma de
les quotes dAntena 3 TV, laSexta, Neox, Nova i Mega el situa en el 23,7%.
Pel que fa als grups meditics catalans, tant la Corporaci Catalana de
Mitjans Audiovisuals (CCMA) com God, perden seguidors i representen menys del
20% de laudincia. La quota anual de la CCMA amb TV3, Super3/33, 3/24 i
Esport3 baixa del 16,7 al 16,5%, mentre que la del Grupo God amb 8tv i
RAC105 cau del 3,7 al 3,2%.
El grup pblic espanyol, la Corporacin de Radiotelevisin Espaola
(CRTVE), mant una quota de pantalla del 12,5% a Catalunya, amb La 1, La 2,
24h, Teledeporte i Clan. Finalment, a distncia, el grupo Vocento i Unidad
Editorial pugen. El primer, amb Disney Channel i Paramount Channel, passa del
3,2 al 3,4%, i el segon, amb Discovery Max i 13tv passa del 3,0% al 3,3%.
208
La 1
Cuatro
laSexta
8tv
Grfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %)
27,3
23,7
16,5
12,5
3,4
Mediaset Atresmedia
CCMA
RTVE
Grupo
Vocento
3,3
3,2
Unidad Grupo God

Editorial
Font: elaboraci prpia a partir de dades de Kantar Media.
Dels 40 programes ms vistos durant lany 2015 a Catalunya, 28

corresponen a emissions esportives, de les quals 26 sn partits de futbol, esport
que tradicionalment congrega ms pblic davant la pantalla. TV3 s la cadena que
colloca ms programes al rnquing, un total de 29, dels quals 9 sn els ms
vistos de lany. Tot i la preeminncia de lesport, en any electoral durant el 2015
shan celebrat eleccions municipals, al Parlament de Catalunya i a les Corts
espanyoles TV3, laSexta i 8tv situen programes informatius al rnquing.

209
Taula 3. Rnquing anual dels programes ms vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per
audincia mitjana)
AM
Quota
Nm. Ttol/Descripci
Cadena Data
Gnere
(000) (%)
01
Futbol. Lliga de Campions: Bayern Munich-Barcelona
12/05/15 Esports
1.571
46,3
02
Post Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona
06/06/15 Esports
1.532
51,0
03
Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona
06/06/15 Esports
1.506
52,1
04
Futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona
30/05/15 Esports
1.250
41,5
05
Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Paris St. Germain
21/04/15 Esports
1.189
35,6
06
24/02/15 Esports
1.180
33,7
Futbol. Lliga de Campions: Manchester City-Barcelona
07
Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Roma
24/11/15 Esports
1.099
34,3
08
29/09/15 Esports
1.055
31,9
Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Bayern Leverkusen
09
Futbol. Supercopa: Barcelona-Ath. Bilbao
17/08/15 Esports
1.037
40,2
10
Motociclismo Mundial Moto GP: GP Com. Valenciana
8/11/15
Esports
957
51,6
11
Eurovisin: votaciones
23/05/15 Msica
945
41,8
12
13
14
Futbol. Lliga de Campions: Bate Borisov-Barcelona

E15: els resultats
Prrroga futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla
20/10/15 Esports
27/09/15 Informaci
11/08/15 Esports
921
902
894
28,6
26,6
37,7
15
8 al dia. Cara a cara Garca-Margallo Oriol Junqueras
23/09/15 Informaci
892
28,2
16
Previ futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona
06/06/15 Esports
891
42,1
17
Festival Eurovisin
23/05/15 Msica
880
33,5
18
Salvados. Albert y Pablo, cara a cara
18/10/15 Informaci
868
25,5
19
20
21
Tricampions
Futbol. Lliga de Campions: Juventus-R. Madrid
La Copa
07/06/15 Esports
05/05/15 Esports
30/05/15 Esports
836
833
823
28,1
24,5
34,8
22
Futbol. Copa del Rey: Ath. Bilbao-Barcelona
30/05/15 Esports
809
26,9
23
24
25
Previ futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona

Futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla
Futbol. Supercopa: Ath. Bilbao-Barcelona
30/05/15 Esports
11/08/15 Esports
14/08/15 Esports
798
797
787
33,9
38,0
34,1
26
Motociclismo mundial. Moto GP: GP Las Amricas
12/04/15 Esports
769
23,7
27
28
29
30
El peliculn: The Karate kid

Post futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla
E15:els resultats
E15. els resultats
01/01/15
11/08/15
20/12/15
24/05/15
759
757
753
752
30,4
36,4
22,0
24,0
31
Futbol. Champions League: At. Madrid-R. Madrid
14/04/15 Esports
749
24,3
32
33
TN cap de setmana vespre

Futbol. Copa del Rei: Barcelona-Elche
07/06/15 Informaci
08/01/15 Esports
741
738
27,4
23,1
34
Futbol. Champions League: Juventus-R. Madrid
05/05/15 Esports
736
21,7
35
25/01/15 Informaci
729
21,9
36
Futbol. Champions League: Juventus-Barcelona
06/03/15 Esports
725
25,1
37
38
39
40
Futbol. Lliga de Campions: At. Madrid-R.Madrid

Futbol. Trofeu Joan Gamper: Barcelona-Roma
TN vespre
Font: Kantar Media.
14/04/15
05/08/15
20/01/15
27/12/15
719
705
702
696
23,3
31,2
22,3
22,4

210
Cinema
Esports
Informaci
Informaci
Esports
Esports
Informaci
Informaci
Pel que fa a les audincies a escala estatal, Telecinco s lder per quart any
consecutiu a Espanya i augmenta la distncia amb el seu competidor ms directe,
Antena 3 TV. Contrriament al que passa a Catalunya, Kantar posiciona laSexta
per davant de Cuatro. Lagrupaci de televisions autonmiques perd quota i lnica
que s lder en el seu mbit territorial s TV3.
Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Perode 2014-2015 (en %)
Cadenes
2014
2015
Telecinco
14,5
14,8
Antena 3 TV
13,6
13,4
La1
10,0
9,8
FORTA
8,0
7,5
laSexta
7,2
7,4
Cuatro
6,7
7,2
FDF
3,5
3,5
La 2
2,8
2,7
Neox
2,6
2,6
Nova
2,5
2,4
Clan
2,3
2,4
Divinity
2,1
2,3
Discovery Max
2,1
2,1
13tv
1,6
2,0
Paramount Channel
1,9
2,0
Boing
1,7
1,6
Energy
1,5
1,5
Disney Channel
1,5
1,4
MegaA
0,9
24h
0,8
0,9
Teledeporte
0,9
0,9
A
Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015.
Els grups als quals pertanyen els canals que encapalen el rnquing,
Mediaset i Atresmedia, concentren el 57,8% de laudincia espanyola. La seva
presncia al conjunt de lEstat s gaireb set punts superior a laudincia mitjana
daquests dos grups meditics a Catalunya (51,0%).

211
Grfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %)
31,0
26,8
16,7
7,5
4,2
Mediaset
Atresmedia
RTVE
FORTA
3,4
Unidad Editorial Grupo Vocento
Al llarg del 2015 shan produt canvis importants a lEstat espanyol en

lmbit de la televisi de pagament, amb els processos de concentraci entre
Movistar TV i Canal+, Vodafone i Ono, i Orange i Jazztel, aix com lentrada,
loctubre, de la plataforma de continguts audiovisuals en lnia Netflix.219 La CNMC
registra 5.533.531 abonats a la televisi de pagament a lEstat espanyol el 4t
trimestre del 2015.
La penetraci de la televisi de pagament a Catalunya se situa entre el set i
el deu per cent, en funci de les fonts. LEGM la situa en el 7,6% el 2015, mentre
que la CNMC nestableix un percentatge ms alt, el 10,5% per a lany 2014.220
Els canals de pagament amb ms audincia a Catalunya sn, un any ms, i
segons lEGM Barmetre, els que ofereixen sries de ficci i pellcules FOX, AXN,
Canal+, Calle13 i Canal Hollywood, aix com continguts esportius, com ara
Canal+ Liga. El 2015 ha continuat el procs en qu els drets demissi dels grans
esdeveniments esportius (futbol, Frmula 1, bsquet) passen a les plataformes
televisives de pagament.
219
220
Vegeu ms informaci a lapartat 3 del captol II daquest Informe.

En el moment de tancar linforme no es disposava de la xifra anual del 2015 a Catalunya.
212
Grfic 14. Audincia de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers)
FOX
AXN
CANAL+
CALLE 13
CANAL HOLLYWOOD
CANAL+ LIGA
NAT.GEOGRAPHIC CH.
TNT
CANAL HISTORIA
CANAL+ SERIES
CANAL COCINA
COMEDY CENTRAL
VIAJAR
FOX LIFE
ODISEA
AXN WHITE
CANAL+ DCINE
CANAL+ FUTBOL
TCM
SYFY
CANAL+ ACCION
CANAL+ COMEDIA
NAT GEO WILD
CANAL+ DEPORTES
CANAL+ LIGA 2
AMC
MOVISTAR MOTO GP
MOVISTAR FORMULA 1
DISNEY JUNIOR
CANAL+ XTRA
MTV
DISNEY XD
SPORTMANIA
DCINE ESPAOL
NICKELODEON
DECASA
FOX NEWS
135
132
117
115
113
108
105
102
93
90
90
87
84
64
59
56
53
52
40
35
34
32
31
29
27
22
22
100
189
189
169
200
273
300
360
359
412
401
400
457
500
520
600
3. El consum i laudincia de rdio

El 2015 sha escoltat una mitjana de 106 minuts de rdio al dia a Catalunya. Tot i
que encara no arriba als 116 minuts del 2012, el consum augmenta una mica
respecte del 2014, especialment quant a la rdio generalista. Les dades dEGM no
reflecteixen el temps que dedica laudincia a escoltar contingut radiofnic per
altres vies, com ara la rdio en lnia en directe o sota demanda per podcast, per la
qual cosa es pot inferir que el consum de rdio a Catalunya s superior.

213
Grfic 15. Evoluci del consum de minuts de rdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Perode 2010-2015
110,0
111,4
116,0
110,3
106,4
103,8
52,0
54,0
55,0
49,0
48,4
53,0
5,0
4,0
4,0
54,4
48,1
3,8
50,9
50,8
46,3
49,1
3,6
3,2
3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Oients rdio
Oients rdio musical
Oients rdio generalista

Oients rdio informativa
Font: EGM Barmetre Catalunya.
La musical s el tipus de rdio ms escoltada a Catalunya, amb un

percentatge de penetraci idntic al 2014, un 34,4%. Sincrementa lleugerament
laudincia de la rdio generalista, que passa del 29,1 del 2014 al 29,9% del
2015 i baixa 0,4 punts la rdio informativa.
Grfic 16. Penetraci del mitj rdio per tipologia demissores a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en %)
61,9
34,4
29,9
3,5
Total oients rdio
Rdio generalista
Rdio musical
Rdio informativa

214
Per franges dedat, els joves escolten, preferentment, rdio musical. Per
contra, els de ms edat prefereixen la rdio generalista. Noms el 2,4% dels joves
entrevistats dentre 14 i 24 anys escolten rdio generalista, percentatge que arriba
al 25,3% en el cas de les persones de ms de 65 anys.
Grfic 17. Perfil sociodemogrfic de loient de rdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
(en %)
Total Poblaci
Oient rdio
Oient rdio
generalista
Oients rdio
musical
Oients rdio
informativa
(6.285)
(3.890)
(1.879)
(2.164)
(219)
14 a 19
6,6
6,0
2,4
8,8
2,3
20 a 24
5,6
5,2
2,4
7,5
2,2
25 a 34
20,4
45 a 54
55 a 64
Alta
13,2
Mitjana alta
Mitjana
Baixa
1,8
17,8
12,1
20,0
1,2
1,0
43,1
48,5
13,5
17,0
23,7
19,4
43,1
45,8
20,3
15,6
9,8
23,3
21,0
45,5
Mitjana baix
19,1
15,0
19,2
22,5
10,4
25,3
17,9
28,0
18,1
18,1
13,9
21,7
11,6
26,1
21,4
19,2
13,7
19,3
20,5
22,9
17,4
65 i ms
9,8
14,8
14,6
35 a 44
12,4
18,8
1,3
0,7
Segons lndex dafinitat, la penetraci de la rdio informativa s un 52%

superior entre els oients de classe alta que en el global dels oients de rdio a
Catalunya.

215
Grfic 18. ndex dafinitatA de loient de rdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
ndex afinitat sobre total
poblaci a Catalunya
EDAT
Oient rdio
generalista
Oient rdio
14 a 19
91
20 a 24
43
101
35 a 44
67
112
45 a 54
65 i ms
39
80
117
137
104
132
83
35
134
128
123
102
133
132
101
110
55 a 64
Oients rdio
informativa
36
93
25 a 34
Oients rdio
musical
129
76
114
45
82
CLASSE SOCIAL
Alta
114
Mitjana alta
109
Mitjana baixa
Baixa
84
67
152
101
121
101
Mitjana
92
145
107
95
95
93
67
56
123
72
61
39
Lndex dafinitat s la desviaci de la penetraci de cadascuna de les variables sobre el total de la

poblaci. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen ms afinitat.
A Catalunya, els oients trien preferentment la rdio en llengua catalana i

aquesta opci s ms clara entre els radiooients ms joves i els de ms de 65
anys, i tamb entre els de classe social alta.

216
Grfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la rdio segons edat i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %)
Oient rdio
(000)
Rdio en catal
(2.672)
(3.890)
EDAT (% vertical)14 a 19
6,5
6,5 6,0
14 a 19
20 a 24
20 a 24
25 a 34
25 a 34
35 a 44
35 a 44
45 a 54
45 a 54
55 a 64
55 a 64
65 i ms
65 i ms
Rdio en castell
(1.736)
6,6
4,3
5,4
5,0
5,6
5,6 5,2
15,4
15,414,8
20,5
20,5 22,9
17,2
17,219,2
13,6
13,613,9
21,3
17,9
14,9
16,1
22,5
25,8
19,4
19,6
13,8
13,7
17,4
21,3
15,5
CLASSE SOCIAL (% vertical)

Alta
13,3
19,0 21,0
Mitjana
alta
Mitjana
45,0
1,9
Baixa
48,5
15,4
20,2 17,045,6
Mitjana
baix
Baixa
19,7
21,8
19,0 45,6 45,8
Mitjana
Mitjana
baix
12,5
16,6
13,3 15,0
Alta
Mitjana alta
18,2
1,2
20,2
1,2
1,1
1,9
Pel que fa a laudincia, RAC1 s lder de la rdio generalista a Catalunya

per sis any consecutiu i s, tamb, lemissora que suma ms oients al llarg del
2015 (+41.000). Tamb pugen en nombre de seguidors, per en menys
proporci, Catalunya Rdio (+23.000) i la Cadena SER (+7.000), en segona i
tercera posici, respectivament. COPE (+24.000) i Onda Cero (+3.000) tamb
augmenten la xifra doients, mentre que RNE en perd un miler.
Grfic 20. Evoluci de laudincia acumulada de rdio generalista a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Perode 2010-2015 (en milers)
738
636
536
494
459
506
421
386
638
569
697
572
538
549
411
394
368
361
162
135
156
127
109
3r. Acumulat 2010
154
141
123
133
3r. Acumulat 2011
3r. Acumulat 2012
151
147
117
3r. Acumulat 2013
141
135
159
144
106
107
3r. Acumulat 2014
Font: EGM Barmetre Catalunya.

217
3r. Acumulat 2015
De dilluns a diumenge, desprs de les tres emissores generalistes amb ms

oients a Catalunya, segueixen en el rnquing les rdios musicals, liderades per Los
40 Principales de la Cadena SER que el 2015 suma 70.000 oients i les dues
emissores del Grup Flaix: Flaixbac que en guanya 22.000 i Flaix, que mant la
xifra de seguidors de lany anterior.
Pel que fa a la resta demissores, pugen, entre daltres, Cadena Dial
(+23.000 oients), Europa FM (+20.000), Cadena 100 (+2.000), Rock FM
(+17.000) i Radio Tele Taxi (+22.000). Baixen, per exemple, RAC105 (17.000), M80 (-7.000) i Catalunya Informaci, que, tot i que s lder de la rdio
temtica informativa, perd 18.000 oients durant el 2015.
Grfic 21. Rnquing de les rdios a Catalunya segons laudincia. Any 2015 (en milers)
Dilluns a
diumenge
RAC1
Catalunya Rdio
SER
C40
Flaixbac
Flaix
Dial
EuropaFM
RAC 105
C100
Rock FM
COPE
Radio Tele Taxi
Onda Cero
M80
Catalunya Informaci
RNE
Mxima FM
Kiss FM
Radio Marca
Rne R3
Radio Ol
Catalunya Msica
Meloda FM
R5tn
Rdio Estel
Radio Clsica Rne
Ona FM
Rdio Marina
Rdio 4
Dilluns a
divendres
Cap de setmana
738
572
368
290
283
278
259
232
216
192
161
159
145
144
127
119
106
93
79
71
42
38
32
27
18
14
11
10
9
6
RAC 1
Catalunya Rdio
SER
C40
Flaixbac
Flaix
Dial
EuropaFM
RAC 105
C100
COPE
Radio Tele Taxi
Onda Cero
Rock FM
Catalunya Informaci
M80
RNE
Mxima FM
Kiss FM
Radio Marca
Rne R3
Radio Ol
Catalunya Msica
Meloda FM
R5tn
Rdio Estel
Radio Clsica Rne
Rdio Marina
Ona FM
Rdio 4
802
617
381
306
292
280
276
264
227
209
165
164
164
161
128
125
110
104
88
77
47
43
30
24
18
15
13
9
9
5
RAC1
Catalunya Rdio
SER
Flaix
Flaixbac
C40
Dial
Rac 105
Rock FM
EuropaFM
C100
COPE
M80
Radio Tele Taxi
Onda Cero
Catalunya Informaci
RNE
Mxima FM
Kiss FM
Radio Marca
Catalunya Msica
Meloda FM
Rne R3
Radio Ol
R5tn
Ona FM
Rdio Estel
Rdio Marina
Rdio 4
Radio Clsica Rne
577
459
335
273
260
249
219
187
162
152
150
143
132
97
96
95
93
66
57
55
37
34
31
28
18
15
14
Rdio generalista
8
Rdio musical
7
Rdio informativa
6
Les dues principals rdios generalistes es reparteixen el lideratge per

demarcacions: RAC1 s la ms escoltada a les comarques de Barcelona i de
Girona, mentre que Catalunya Rdio s la ms seguida a les comarques de Lleida i
Tarragona. La pugna entre aquestes dues emissores es dna igualment a escala
comarcal, excepte en el cas de les Terres de lEbre, on s lder Catalunya Rdio
per se situa en segona posici una emissora musical, Cadena Dial. RAC1
encapala el rnquing de les audincies al Camp de Tarragona, les comarques
218
gironines, lmbit metropolit i el Peneds. Catalunya Rdio s primera a lAlt

Pirineu i Aran, les comarques centrals, Ponent i les Terres de lEbre.
Taula 5. Audincia de les emissores de rdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en milers)
Emissora
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
RAC1
537
98
Catalunya Rdio
379
74
SER
283
26
Los 40 Principales
183
49
Flaixbac
208
36
Flaix
174
35
Cadena Dial
177
18
Europa FM
169
12
RAC105
156
36
Cadena 100
152
13
Rock FM
133
11
COPE
124
11
Radio Tele Taxi
98
18
Onda Cero
121
4
M80
99
Catalunya Informaci
78
16
RNE
75
10
Mxima FM
82
6
Kiss FM
74
3
Radio Marca
68
RNE R3
75
7
Radio Ol
38
Catalunya Msica
24
4
Meloda FM
10
12
R5tn
12
2
Rdio Estel
8
3
Radio Clsica
8
Ona FM
2
8
Rdio Marina
5
4
40
54
15
18
14
26
17
14
8
18
11
10
7
6
7
10
6
4
2
63
66
43
40
25
42
48
37
16
10
17
15
21
12
21
14
15
1
3
3
1
2
2
2
1
4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes

La penetraci dinternet entre la poblaci catalana ha augmentat: el 2015 se situa
en el 72,8%, mentre que lany anterior era del 67,7%, segons lEGM. Les xifres,
per, sn fora diferents segons el territori i aix, per exemple, entre les comarques
de lmbit metropolit i les de Ponent hi ha vint punts de diferncia en el
percentatge de penetraci.

219
Taula 6. Penetraci dinternet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %)

Agrupacions comarcals
Penetraci
Metropolit
76,6
Comarques gironines
72,6
Peneds
68,8
Comarques de Tarragona
68,2
Comarques centrals
63,6
Alt Pirineu i Aran
58,9
Terres de lEbre
57,8
Ponent
56,4
Catalunya
72,8
Lndex dafinitat en ls dinternet s ms elevat per a les franges dedat

ms joves, dels 14 als 34 anys. Els usuaris accedeixen a la xarxa principalment a
travs del mbil (65,4%) i mitjanant lordinador personal (55,4%).
Pel que fa al temps de connexi, 1 de cada 4 persones entrevistades diu
que dedica ms de tres hores al dia a navegar per la xarxa.
Grfic 22. Minuts de connexi de la persona usuria dinternet a Catalunya (dia anterior). Any
2015 (en %)
26,4
24,4
16,2
12,3
7,6
Menys de 30
31 a 60
61 a 90
7,6
5,5
91 a 120
121 a 150
151 a 180
Ms temps
Internet susa, principalment, per comunicar-se amb altres persones,

fonamentalment per mitj de les diverses formes de missatgeria, del correu
electrnic i de les xarxes socials, aix com per buscar informaci. Igualment, molts
utilitzen la xarxa per informar-se als mitjans digitals i per accedir a continguts
audiovisuals.

220
Grfic 23. s de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers)
Missatgeria instantnea (WhatsApp,Messenger, etc.)
Cercar informaci
Correu electrnic
Xarxes socials
Usar aplicacions (app)
Llegir informaci d'actualitat
Visionar vdeos
Escoltar msica directament a internet
Altres
Jugar a la xarxa
Visionar programes i sries de televisi/pellcules
Operar amb entitats bancries
Fer trucades telefniques per internet (Skype, etc.)
Participar en blogs o frums
Escoltar/descarregar podcast
Eines de compartici d'arxius (eMule, Ares, etc.)
Comprar productes i serveis
Usar codis BIDI/QR
4.164,9
3.270,3
3.262,8
2.720,1
2.032,3
1.821,0
1.246,0
749,8
739,3
396,7
80,5
92,5
98,9
90,2
90,8
88,2
65,0
35,9
Cal destacar que, precisament, el consum de continguts audiovisuals a

internet ha crescut respecte de lany anterior. Prop del 36% dels internautes afirma
que veu vdeos a la xarxa dos o tres cops a la setmana i un 12,5%, que mira
programes, sries o pellcules amb la mateixa freqncia. Ls del podcast per al
consum de programes radiofnics s encara minoritari, per la majoria dels que
diuen que el fan servir ho fan gaireb tots els dies.

221
Grfic 24. Freqncia dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %)
35,9
25,3
22,1
15,6
12,5 9,9
6,5
6,0
3,6
2,7
1,4
Visionar programes i sries

de TV/pellcules
4,7
Visionar vdeos
Gaireb tots els dies

Almenys un cop al mes
1,3 0,7
0,8
Escoltar msica
2 o 3 cops per setmana

Amb menys freqncia
1,5 1,4 0,6 0,7 0,9

Podcast
Almenys 1 un cop per setmana
Els diaris dinformaci general, econmica o esportiva sn els que registren

ms accessos entre els mitjans de comunicaci electrnics. La televisi i la rdio
tamb en registren, tot i que menys.
Grfic 25. Accs a mitjans electrnics els ltims 30 dies. Penetraci sobre els usuaris dinternet a
Catalunya. Any 2015 (en %)
42,7
33,3
18,0
8,6
0,7
Un diari
d'informaci
general, econmica
o esportiva
Contingut de
televisi
Una emissora o
cadena de rdio
Alguna revista

222
Suplements
En aquest apartat dedicat a internet shi incorporen tamb els usos del
telfon mbil, perqu, tal com es pot observar, lsmartphone sha convertit en una
eina per accedir a la xarxa ms que no pas per parlar per telfon, que esdev ls
menys habitual de tots.
Grfic 26. s de diferents serveis al mbil a Catalunya. Any 2015 (en milers)
Navegar per internet
Veure pellcules
3.935,4
Consultar el correu electrnic
3.374,0
Veure programes i sries de televisi
1.261,9
Entrar a les xarxes socials
836,6
Rebre missatges publicitaris
697,9
Com a GPS
353,5
Baixar logos, melodies, jocs
307,9
Participar en votacions i concursos
287,1
Enviar imatges i fotos
153,4
Utilitzar aplicacions
114,5
Jugar a la xarxa
110,5
Escoltar la rdio
108,9
Missatgeria instantnea
106,1
Descarregar aplicacions
98,7
Escoltar msica a internet
97,0
Participar en blogs o frums
94,5
Utilitzaci de codis BIDI/QR
93,2
Cercar informaci
91,6
Veure vdeos
86,4
Parlar per telfon
81,8
5.634,2
0
1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000
LAsociacin para la Investigacin de Medios de Comunicacin (AIMC)

elabora cada any una enquesta extensa entre els internautes per conixer els seus
hbits de consum en el mitj internet. El 2015, Navegantes en la red221 ha arribat
a la 18a edici.
Segons lAIMC, la majoria dels internautes de Catalunya encara miren la
televisi (83,0%) i escolten la rdio (53,1%) pels aparells convencionals. En canvi,
molts han passat de la premsa escrita a la digital (31,5% en paper i 69,1% per
221
Enquesta de lAIMC a partir de 17.928 entrevistes voluntries en lnia a internautes de tot

lEstat espanyol entre octubre i desembre de 2015. En aquest informe shi presenten les dades
corresponents a Catalunya i facilitades per lAIMC: 2.617 participants, dels quals 1.889 sn
homes, 721, dones i 7 no sidentifiquen.
223
internet). La lectura de notcies dactualitat esdev lactivitat principal a la xarxa pel

que fa a continguts audiovisuals.
Grfic 27. Activitats relacionades amb laccs a continguts audiovisuals a internet durant els
ltims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
90,5
86,1
Llegir notcies d'actualitat

Visualitzar vdeos en lnia (tipus YouTube)
Escoltar msica en lnia (no descrrega)
Veure emisisions de cadena de televisi en web o app
Veure pelculles/sries en lnia (no descrrega)
Consultar informaci financera
Escoltar una cadena de rdio en web o app
Visitar pgines web per a "adults"
Descarregar pellcules/sries/documentals
Jocs en xarxa
Descarregar msica
Consultar informaci del trnsit
Descarregar llibres electrnics
Rebre informaci/notcies amb RSS
Descarregar programes rdio per escoltar ms tard
Descarregar emissions de televisi per veure ms tard
Accedir a diaris i revistes per quiosc
60,0
54,5
46,0
37,2
35,0
32,1
31,8
26,6
21,6
21,2
19,8
19,5
18,5
12,8
9,4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Font: elaboraci prpia a partir de dades de lAIMC (Navegantes en la red).
El 42,4% de les persones enquestades afirma que no li importa rebre

publicitat per internet si aix li permet accedir a continguts audiovisuals gratuts,
tot i que, al mateix temps, el 45,6% afirma no fixar-se habitualment en la
publicitat a internet.
Quant a la televisi de pagament entre els internautes, lenquesta mostra
que el 42,0% est abonat a alguna plataforma el 28,0% afirma estar-ho a
Movistar+ i el 4,6%, a un portal dinternet per visionar sries, pellcules o canals
de televisi. El 52,6% dels internautes utilitza en el mbil o en la tauleta tctil
alguna aplicaci relacionada amb la televisi (Mitele, Atresplayer, Zattoo...) i el
50,9% nusa de relacionades amb la rdio.
En relaci amb la manera de simultaniejar el consum de mitjans amb ls
dinternet, amb freqncia o ocasionalment, el 72,3% fa servir internet mentre
mira la televisi i el 62,1%, mentre escolta la rdio. Quan sels demana en qu
centren latenci quan miren la televisi i naveguen per internet alhora, la majoria
(42,5%) diu que s capa datendre els dos mitjans per igual, per, com a segona

224
90 100
opci, el 38,4% diu que atn prioritriament la xarxa. Majoritriament busquen

informaci o llegeixen els comentaris que es fan sobre el programa que miren en
aquell moment.
Grfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisi durant els
ltims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
36,2
Buscar informaci sobre el programa
21,7
Veure comentaris sobre el programa

Buscar informaci sobre un producte o marca que
va veure a televisi
18,4
Utilizar el #hashtag del programa
18,1
Fer comentaris sobre el programa
12,6
Visitar web o usar app del programa o canal de

televisi
12,2
39,8
Cap de les anteriors
0,6
NS/NC
10
20
30
40
50
Font: elaboraci prpia a partir de dades de lAIMC (Navegantes en la red)
Quan sels pregunta pels ltims cinc webs que han visitat, el cercador
Google se situa en primera posici. Tot seguit, els ms populars sn les xarxes
socials, els diaris digitals i el correu electrnic.

225
Grfic 29. Recordatori dels ltims cinc webs ms visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers)
google.es
facebook.com
youtube.com
lavanguardia.com
twitter.com
live.com(*)
ara.cat
elperiodico.com
uoc.edu
elpais.com
amazon.es
marca.com
vilaweb.cat
lacaixa.es
sport.es
loteriasyapuestas.es
ccma.cat
wikipedia.org
linkedin.com
htcmania.com
yahoo.es
ebay.es
338
279
239
232
225
217
204
192
177
158
157
146
111
109
102
100
99
94
77
76
0
200
400
1.086
814
600
800
1000
1200
(*) Inclou outlook.com/hotmail

Font: elaboraci prpia a partir de dades de lAIMC (Navegantes en la red).

226

Informe Audiovisual 2015 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Informe Audiovisual 2015 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2014

Edita: Consell de lAudiovisual de Catalunya

4.2 Magnituds econmiques .......................................................................................... 124

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

pblic per les poltiques dausteritat imposades al si de la Uni Europea. Noms

Aquesta davallada es deu en gran part a dues raons. Duna banda, a

durant la IX legislatura espanyola. Aix, lapartat 3 de larticle 4 de la llei estableix

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

Resolucin de 26 de octubre de 2015, de la Secretara de Estado de Telecomunicaciones y para

Encara en lmbit de la televisi, per ja no en TDT, tamb trobem una forta

<http://www.prisa.com/es/sala-de-prensa/junta-general-de-accionistas-2016/>. [Consulta: maig

Si prenem les emissores amb una audincia superior a 200.000 oients a

3. Quo vadis, audiovisual?

Mantenir la promoci de la indstria i els continguts europeus.

Garantir la protecci dels menors.

Blindar la independncia de les autoritats nacionals de regulaci en relaci

I, com a novetat ms ambiciosa, ampliar labast de la DSCAV a plataformes

Actualment, la DSCAV regula la radiodifusi televisiva i els serveis de vdeo sota

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

comunicacions electrniques i que sha de fer efectiu el 2020. Daltra banda, es va

Taula 6. Categories demogrfiques emprades als EUA i

Atacs 11-S, internet, Great

Deloitte. Digital Democracy Survey. A Multi-generational View of Consumer Technology, Media

Aquesta cultura multitasca fa que la televisi tradicional perdi el rol central

mercat estable, el model regulador era igualment definit, slid i previsible. I el ms

<http://www.parlament.cat/document/nom/10b375.pdf#page=63>. [Consulta: maig 2016].

Captol I. Legislaci del sector audiovisual a Catalunya

Agregaci: broadcasters tradicionals i operadors de cable i satllit

Difusi: xarxes dinfraestructures

Recepci: antenes-recepci cable

Receptors: televisors i transistors de rdio

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

importants. Aix ha perms lentrada de nous actors, loferta de nous serveis i la

Informe sobre laudiovisual a Catalunya 2015

I pel que fa a noves generacions de xarxes, la tecnologia 5G sorienta cap a

<https://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/public-consultation-directive-201013euaudiovisual-media-services-avmsd-media-framework-21st#ES>. [Consulta: abril 2016].

La consulta formava part de lEstratgia per al Mercat nic Digital adoptada

Garantia de les mateixes condicions de competncia en els serveis de

Establiment dun nivell ptim de protecci dels consumidors.

Protecci dels usuaris i prohibici de la incitaci a lodi i de la

Promoci de continguts audiovisuals europeus.

Enfortiment del mercat nic.

Refor de la llibertat de comunicaci i del pluralisme, accs a la informaci

2.1.2 Aplicaci de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet

visionar vdeos de diversa temtica i format, en un catleg de cerca, sense relaci

<https://www.itu.int/dms_pub/itu-r/opb/act/R-ACT-WRC.11-2015-PDF-S.pdf>. [Consulta: mar

determinar latribuci de la banda de freqncies 470-694 MHz en la Regi 1

La banda de 470-862 MHz s una banda de freqncies harmonitzada que

En molts pasos, existeix lobligaci sobirana de prestar serveis de

Es necessiten inversions en el proper decenni per a la migraci de la

En molts pasos en desenvolupament, la radiodifusi terrestre s lnic mitj

La TDT apunta a la televisi dalta definici, que requereix una velocitat

Cal protegir adequadament tots els serveis primaris en la banda de

defensora de preservar un espai de lUHF a la radiodifusi, alguns pasos ja han

2.2 La televisi digital terrestre a Catalunya i Espanya

Llicncia 1: un canal de televisi en qualitat estndard (SD) en el mltiple

Llicncia 2: un canal de televisi en qualitat estndard (SD) en el mltiple