GVA Guia Informativa Per A Families

Curs acadmic 2010-2011
Guia informativa per a les famlies1
Esta guia t un carcter merament informatiu per a les famlies de lalumnat que
cursa estudis dEducaci Infantil (2n cicle), Educaci Primria o Educaci Secundria
Obligatria en centres docents pblics i privats concertats de la Comunitat Valenciana.
Sestructura en blocs temtics que contenen 123 preguntes concretes seleccionades en
funci de les consultes rebudes per lAdministraci educativa valenciana al llarg de
lltim any. Cont les ltimes referncies normatives relatives al nou curs acadmic
2010-2011; al mateix temps, recapitula els principals drets i deures de les famlies i
plasma grficament lestructura bsica del sistema educatiu espanyol.
La Guia informativa per a les famlies sactualitzar peridicament, en funci de

les demandes de les famlies i de les novetats que sintrodusquen en el sistema
educatiu. Estar a disposici dels usuaris en la pgina web de la Conselleria dEducaci:
www.edu.gva.es; en tot cas, conv recordar que els centres educatius sn els directes
collaboradors i tamb els seus millors aliats en leducaci dels seus fills i filles. Estan a
la seua completa disposici per a aclarir i resoldre els dubtes que se li plantegen i
atendre qualsevol situaci que es produsca.
Valncia, setembre de 2010

Estimada famlia,
Com a conseller dEducaci de la Generalitat Valenciana desitge

donar-los la benvinguda al nou curs acadmic 2010-2011, especialment en
el cas que el seu fill o filla sincorpore, per primera vegada, a un centre
docent de la nostra comunitat.
La relaci entre la famlia i el centre educatiu s fonamental per a

realitzar una labor conjunta i efica, que implique un dileg permanent,
seqencial i peridic entre ambds institucions. En este sentit, aprofite
locasi per a presentar, en el nostre afany per acostar els conciutadans al
sistema educatiu, una senzilla guia informativa sobre els principals drets i
deures que, com a pares i mares, poden exercir i han dassumir com a
membres de la comunitat educativa. Afecta especialment les etapes
dEducaci Infantil (2n cicle), Educaci Primria i Educaci Secundria
Obligatria, ensenyances en qu amb carcter general, lalumnat s
menor dedat. Inclou, tamb, un document orientador que plasma
lestructura bsica de les distintes ensenyances.
En els prxims dies, els seus fills i filles iniciaran o continuaran la

que, sens dubte, ser una de les etapes ms importants de la seua vida.
Leducaci i la formaci que rebran durant la seua escolaritat els donar els
coneixements i les habilitats necessries per a entendre la realitat en qu
vivim hui en dia, ser membres actius de la nostra societat, saber prendre
decisions, aprofitar les oportunitats i, en definitiva, poder afrontar amb

garantia i amb perspectiva dxit el seu futur tant acadmic com
professional.
Amb la finalitat que els seus fills i filles tinguen al llarg de la seua
vida les millors possibilitats dxit, som conscients que hem de posar els
mitjans per a preparar els nostres alumnes en les millors condicions. Vivim
en una societat global, en la qual una educaci i una formaci de qualitat
sn la clau per a garantir la igualtat doportunitats entre tots els ciutadans.
En este sentit, la Conselleria dEducaci t un seris comproms amb la
formaci i pretn en el curs que sinicia incidir especialment en tres
aspectes, que sn: laprenentatge de langls, amb la implantaci de
programes deducaci plurilinge; la incorporaci de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci i laplicaci dels principis de lesfor, de la
disciplina, del treball en equip i de lexcellncia.
Reconeixent que una ensenyana de qualitat basada entre altres, en els
principis anteriors, junt amb una mplia oferta formativa, unes bones
infraestructures, un elevat nombre de nous centres escolars i un professorat
qualificat sn factors fonamentals per a garantir lxit escolar, els desitgem
prosperitat als seus fills i filles en esta nova etapa de la seua vida.
El nostre comproms s treballar dia a dia perqu ho aconseguisquen.
Alejandro Font de Mora Turn

Conseller dEducaci
Guia informativa per a les famlies

NDEX
Telfons i adreces dinters
GENERALITAT VALENCIANA
012
CONSELLERIA DEDUCACI
900202122
DIRECCI
GENERAL
DORDENACI
I
CENTRES DOCENTS
DIRECCI
TERRITORIAL
DEDUCACI.
ALACANT
DIRECCI
TERRITORIAL
DEDUCACI.
CASTELL
DIRECCI
TERRITORIAL
DEDUCACI.
VALNCIA
INSPECCI GENERAL DEDUCACI
961970098
965934000
964358000
963866000
961970091
ATENCI AL MENOR DE LA COMUNITAT

900100033
VALENCIANA
PORTAL EDUCATIU PER A LORIENTACI
quieroser.net
PROFESSIONAL DIRIGIT A FAMLIES I
ALUMNES
TELFONS DELS CENTRES DOCENTS DE LA Consulteu Guia de centres en www.edu.gva.es
COMUNITAT VALENCIANA
Si el seu fill o filla cursa Educaci Infantil (2n cicle), Educaci Primria o
Educaci Secundria Obligatria (ESO), s convenient que conega determinats
aspectes dinters com a estes etapes. Sn els segents:
El calendari escolar
1. Quin s el calendari escolar per al curs acadmic 2010-2011?
Ladmissi dalumnes
2. Requerix procs dadmissi el canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu?
3. I en el cas dun posterior accs al Batxillerat o a la Formaci Professional?
La matriculaci i el carcter propi del centre
4. La matriculaci en qualsevol centre, implica el respecte al carcter propi deste?
El Projecte Educatiu del centre
5. Qu s el Projecte Educatiu del centre?
6. Quins continguts ha dincloure en relaci a les famlies?
La tutoria i el Pla dAcci Tutorial
7. Quines sn les principals tasques que exercix el tutor o tutora?

8. En quin document es preveu la coordinaci entre la famlia i el professorat?
Les associacions de pares i mares
9. Qu sn les associacions de pares i mares?
El tauler danuncis
10. On poden les associacions de pares i mares exposar informaci?
El Pla de Convivncia
11. Qu s el Pla de Convivncia?
12. Qui lelabora? Quin paper hi juguen els pares?
13. Qu s el PREVI?
14. Quines mesures preveu el PREVI?
15. Com puc saber si el meu fill o la meua filla s vctima o, si s el cas, generador
de violncia escolar?
16. Com puc aconseguir ms informaci respecte daix?
Els programes bilinges
17. Quins sn els programes bilinges?
18. Com se sollicita un tractament lingstic diferenciat?
19. s possible lexempci del valenci? Com se sollicita?
Els llibres de text
20. Com es poden conixer amb antelaci els llibres de text per al curs prxim?
21. Quina vigncia tenen?
22. Qu s el bonollibre?
Les ensenyances de Religi
23. Quan es manifesta la voluntat de rebre ensenyances de Religi?
24. Pot ser modificada en qualsevol moment?
25. Quina atenci rep lalumnat les famlies del qual no opten per les ensenyances
de Religi?
Les activitats extraescolars i complementries
26. Poden els pares i mares plantejar activitats extraescolars i complementries?
La incorporaci de lalumnat amb necessitats educatives especials.
La reclamaci de qualificacions
27. s possible reclamar per una qualificaci considerada incorrecta?
28. Quins aspectes poden ser motiu de reclamaci?
29. Quin s el procediment que sha de seguir?
Lalumnat amb necessitats educatives especials
30. On sescolaritza lalumnat amb necessitats educatives especials?
31. La seua escolaritzaci, t carcter permanent?
Lalumnat amb altes capacitats intellectuals
32. Quins sn els requisits i les condicions per a adoptar excepcionalment la
mesura de flexibilitzaci del perode descolaritzaci obligatria?
33. Hi ha algun programa experimental respecte daix?
Els esportistes delit
34. De quines mesures generals es beneficia lalumnat esportista dalt nivell, alt
rendiment i elit de la Comunitat Valenciana?
35. De quines mesures especfiques es beneficia en lESO lalumnat esportista dalt
nivell, alt rendiment i elit de la Comunitat Valenciana?
36. Qui inicia el procediment de sollicitud?
Latenci hospitalria i domiciliria
37. Qu sentn per atenci domiciliria de llarga duraci?
38. Quin procediment se seguix per a sollicitar latenci domiciliria? Quin s el
mdul horari assignat?
El Programa dAcollida al Sistema Educatiu (PASE)
39. Qu s el PASE i on saplica?
40. Quina s la seua duraci i el nombre mnim dalumnes?

Les oficines dAcollida a lAlumnat Immigrant i a les seues famlies (OAAI)
41. Qu sn les OAAI?
Els programes per a la millora de lxit escolar
42. En qu consistixen els programes per a la millora de lxit escolar?
El pla PROA
43. Qu s el PROA?
44. En qu consistix el Programa dAcompanyament Escolar (PAE)?
45. On es desenrotlla el Programa de Suport i Refor (PAR)?
Luniforme escolar
46. En qu consistix el Programa experimental per a lestudi dels avantatges en
lmbit educatiu de ls de luniforme escolar?
Lampliaci de lhorari escolar
47. En qu consistix el programa experimental dampliaci de lhorari escolar?
Les normes de convivncia
48. En quin document es regulen les normes de convivncia?
El Consell Escolar
49. Qu s el Consell Escolar?
50. Quan es reunix?
51. Quantes vegades es reunix?
Si el seu fill o filla cursa Educaci Infantil (2n cicle) o Educaci Primria, li
interessa conixer sobre:
Les ajudes en lEducaci Infantil

52. De quines ajudes es beneficien les famlies els fills i les filles de les quals cursen
lEducaci Infantil?
Les instruccions dinici de curs
53. Quina s la referncia normativa bsica per al curs acadmic 2010-2011?
La incorporaci a lEducaci Infantil

54. A linici de lEducaci Infantil, s preceptiva la reuni amb les famlies?
55. Quan es fa lentrevista inicial amb les famlies en lEducaci Infantil?
Les rees i la distribuci horria en lEducaci Infantil
56. Quines sn les rees en Educaci Infantil?
57. Com es distribux el temps en lEducaci Infantil?
Les rees i la distribuci horria en lEducaci Primria
58. Quines sn les rees de coneixement en lEducaci Primria?
59. Com es distribux el temps en lEducaci Primria?
Lavaluaci i la tutoria
60. Com sinforma les famlies del procs davaluaci?
61. Cada quant de temps es reunix el tutor o tutora amb les famlies?
62. I si hi ha assumptes particulars despecial inters?
Lavaluaci en lEducaci Infantil
63. Quin s el carcter de lavaluaci en Educaci Infantil?
64. Quins sn els resultats de lavaluaci en Educaci Infantil?
65. A quina etapa sincorpora lalumnat al finalitzar lEducaci Infantil?
Lavaluaci en lEducaci Primria
66. Quin s el carcter de lavaluaci en lEducaci Primria?
67. Quins sn els criteris per a promocionar dun cicle al segent en lEducaci
Primria?
68. La decisi que un alumne o alumna romanga un any ms en el mateix cicle,
quantes vegades pot adoptar-se al llarg de lEducaci Primria?
69. En quins termes sexpressen els resultats de lavaluaci del progrs de
lalumnat en el seu aprenentatge en cada rea en lEducaci Primria?
70. Quan es promociona a letapa segent, lEducaci Secundria Obligatria
(ESO)?
71. Qu s linforme daprenentatge?

La introducci duna llengua estrangera (angls)
72. Quan sintrodux langls en el sistema educatiu?
Lavaluaci de letapa
73. s obligatria lavaluaci de diagnstic?
74. Per a qu han dutilitzar els centres els resultats de lavaluaci?
Les necessitats educatives especials
75. En qu consistix latenci a lalumnat amb necessitats educatives especials?
76. Qu s una adaptaci curricular?
77. Hi ha exempcions en lEducaci Primria?
78. Quins sn els recursos humans complementaris que donen resposta a les
necessitats deste alumnat?
La Menci Honorfica i els premis extraordinaris en lEducaci Primria
79. Quin alumnat pot optar a la Menci Honorfica?
80. Quines sn les caracterstiques i el nombre dels premis extraordinaris en
lEducaci Primria?
Si el seu fill o filla cursa Educaci Secundria Obligatria, li interessa saber

sobre:

La primera reuni amb les famlies
82. Quan t lloc la primera reuni amb les famlies?
Les faltes dassistncia
83. Quan es justifiquen les faltes dassistncia?
La figura del coordinador o coordinadora de Secundria
84. Quines funcions exercix el coordinador o coordinadora de Secundria?
Les matries i la distribuci horria en lESO

85. Quines sn les matries en lESO?
86. Quines matries optatives puc cursar?
Lavaluaci en lESO
87. Quin s el carcter de lavaluaci en lESO?
88. Quan es realitza lavaluaci inicial?
89. Quantes sessions davaluaci es realitzen?
90. Com sinforma les famlies?
91. Quins sn els requisits de promoci al curs segent?
92. Quantes vegades es pot repetir un curs?
93. Com sobt el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria?
94. Per a qu faculta el ttol de Graduat en ESO?
95. Qu rep lalumnat que havent cursat ESO no obt el ttol de Graduat en ESO?
96. s possible obtindre, amb posterioritat, esta titulaci?
97. Quina s ledat mnima per a presentar-se a esta prova extraordinria?
98. Quan i on es fa esta prova extraordinria?
El Programa de Diversificaci Curricular (PDC)
99. Qu s el PDC?
100. Quins mbits cursa lalumnat en un PDC?
101. Des de quin curs pot lalumnat incorporar-se a un PDC?
102. Quins requisits ha de complir lalumnat per a accedir a un PDC?
103. s possible obtindre, a travs dun PDC, el ttol de Graduat en ESO?
Els Programes de Qualificaci Professional Inicial (PCPI)
104. Qu sn els PCPI? Quines caracterstiques tenen?
La convalidaci de matries
10
105. Quines matries sn susceptibles de convalidaci en lESO?

106. En quines condicions es cursa la llengua estrangera (angls) en lESO?
Les proves homologades didiomes
107. En qu consistixen les proves homologades didiomes?
108 Quins sn els requisits de participaci?
109. Amb quin nivell del Consell dEuropa es correspon?
110. En quantes destreses sarticula la prova homologada?
111. On i quan he de presentar la sollicitud de participaci?
112. Quan i on es fa la prova?
113. En quins termes es qualifica lalumnat?
114. Quan es comuniquen les qualificacions obtingudes per lalumnat?
115. Qu permet el certificat del nivell bsic?
Lavaluaci de letapa
118. Com es garantix la coordinaci entre lEducaci Primria i lEducaci
Secundria, aix com la primera escolaritzaci en lESO?
119. Hi ha adaptacions curriculars en lESO?, s possible lexempci de
qualificacions?
120. Quins recursos personals poden atendre lalumnat que presenta NEE?
La Menci Honorfica i els premis extraordinaris en lESO
lESO?
El programa Thats English!
11
123. En qu consistix el Thats English!?
Els principals drets i deures de les famlies.

ANNEX: Estructura del sistema educatiu a la Comunitat Valenciana.
Si el seu fill o filla cursa Educaci Infantil (2n cicle), Educaci Primria o
Educaci Secundria Obligatria (ESO), s convenient que conega determinats
aspectes dinters com a estes etapes. Sn els segents:
El calendari escolar
1. Quin s el calendari escolar per al curs acadmic 2010-2011?
La Resoluci de 22 dabril de 2010, de la Direcci General dOrdenaci i

Centres Docents (...)2, fixa el calendari escolar del curs acadmic 2010-2011.
Determina que les activitats escolars siniciaran i finalitzaran, en funci de les
ensenyances cursades, en les dates segents:
a) En Educaci Infantil i Educaci Primria, les activitats escolars
comenaran el 9 de setembre de 2010 i acabaran el 23 de juny de 2011.
b) En Educaci Secundria Obligatria, Formaci Professional i Batxillerat
siniciaran el 15 de setembre de 2010 i finalitzaran el 23 de juny de 2011.
c) En Ensenyances Artstiques, dIdiomes i Formaci de Persones adultes,
comenaran el 27 de setembre de 2010 i finalitzaran el 17 de juny de
2011.
Els perodes de vacacions del curs 2010-2011 seran els segents:

a) Vacacions de Nadal: des del 23 de desembre de 2010 fins al 6 de gener
de 2011, ambds inclosos.
b) Vacacions de Pasqua: des del dijous, 21 dabril, al dilluns, 2 de maig,
ambds inclosos.
c) Durant este curs escolar seran festius i no lectius els dies segents:
12 doctubre, Dia de la Hispanitat.
1 de novembre, Dia de Tots Sants.
6 de desembre, Dia de la Constituci.
7 de desembre.
8 de desembre, Immaculada Concepci.
Quan concrreguen circumstncies excepcionals, la Direcci General dOrdenaci i

Centres Docents podr autoritzar per a un centre o localitat un calendari escolar diferent
de lestablit amb carcter general a proposta de la Direcci Territorial dEducaci
2
DOCV, 6 de maig de 2010.
12
corresponent, amb lacord previ, si s el cas, del consell escolar competent. Estes
autoritzacions no podran suposar la disminuci del nombre total de dies lectius del curs
acadmic3.
Ladmissi dalumnes
2. Requerix procs dadmissi el canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu?
El canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu, dins del mateix centre o
recinte escolar, i fins a la finalitzaci de lEducaci Bsica, no requerix
procs dadmissi, a excepci del canvi del primer al segon cicle de
lEducaci Infantil4.
3. I en el cas dun posterior accs al Batxillerat o a la Formaci Professional?

Laccs a una modalitat de Batxillerat o a un determinat cicle formatiu de
Formaci Professional de grau mitj requerix, en tot cas, procs dadmissi,
amb independncia que lalumne o alumna ja estiga cursant altres
ensenyances, incls no obligatries, en el mateix centre. El canvi de curs en
la modalitat o cicle per al qual haja sigut adms no requerir nou procs
dadmissi5.
La matriculaci i el carcter propi del centre
4. La matriculaci en qualsevol centre, implica el respecte al carcter propi deste?
De conformitat amb el que disposa el Decret 33/2007, de 30 de mar, del

Consell, pel qual es regula laccs als centres docents pblics i privats
concertats que impartixen ensenyances de rgim general6, la matriculaci de
lalumnat en un centre pblic o privat concertat suposa respectar el Projecte
Educatiu del centre i el carcter propi, sense perju dels drets reconeguts a
lalumnat i a les seues famlies.
El Projecte Educatiu del centre

5. Qu s el Projecte Educatiu del centre?
Orde d11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual sestablixen
els criteris generals pels quals sha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la
Comunitat Valenciana que impartixen ensenyances dEducaci Infantil, Educaci Primria, Educaci
Secundria Obligatria, Formaci Professional, Batxillerat, Ensenyances Artstiques i Ensenyances
dIdiomes (DOGV, 18 de juny de 1998).
4
Orde de 27 dabril de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es regula el
procediment dadmissi de lalumnat en els centres docents pblics i privats concertats que impartixen
ensenyances dEducaci Infantil, Educaci Primria i Educaci Secundria de la Comunitat Valenciana
(DOCV, 2 de maig de 2007).
5
Orde de 27 dabril de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es regula el
procediment dadmissi de lalumnat en els centres docents pblics i privats concertats que impartixen
ensenyances dEducaci Infantil, Educaci Primria i Educaci Secundria de la Comunitat Valenciana
(DOCV, 2 de maig de 2007).
6
DOCV, 3 dabril de 2007.
13
El Projecte Educatiu del centre s el document que arreplega els valors, els
objectius i les prioritats dactuaci; aix mateix, incorpora la concreci dels
currculums establits per lAdministraci educativa valenciana que correspon
fixar i aprovar al claustre, aix com el tractament transversal en les rees
deducaci en valors.
6. Quins continguts ha dincloure en relaci a les famlies?
El Projecte Educatiu ha dincloure el tractament transversal de leducaci en

valors en les diferents rees, amb especial referncia a leducaci en la
convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes.
La tutoria i el Pla dAcci Tutorial

7. Quines sn les principals tasques que exercix el tutor o tutora?
La tutoria i lorientaci de lalumnat formen part de la funci docent. Cada

grup dalumnes disposa dun tutor o tutora. Entre les principals tasques que
exercix es troben les segents: participar en el desenrotllament del Pla
dAcci Tutorial; facilitar la integraci dels i de les alumnes en el grup;
orientar i assessorar lalumnat en el seu procs daprenentatge; informar els
pares, mares o tutors legals de lalumnat; fomentar la cooperaci entre el
professorat i les famlies; arreplegar les aspiracions, necessitats i consultes de
lalumnat, etc7.
8. En quin document es preveu la coordinaci entre la famlia i el professorat?
En la planificaci dactivitats del Pla dAcci Tutorial, shan de preveure

aquelles que facen possible la necessria coordinaci entre les famlies i el
professorat.
Les associacions de pares i mares

9. Qu sn les associacions de pares i mares?
Sn entitats per a la participaci i collaboraci en el funcionament dels

centres educatius, a travs dels rgans que els sn propis: la presidncia de
lassociaci i la Junta Directiva8.
Els pares, mares, tutors o tutores dels i de les alumnes tenen garantida la
llibertat dassociaci en lmbit educatiu9. Assumixen, entre altres, les
finalitats segents:
Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual saprova el Reglament Orgnic i
Funcional de les Escoles dEducaci Infantil i dels Collegis dEducaci Primria (DOGV, 8 de setembre
de 1997) i Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual saprova el Reglament
Orgnic i Funcional dels Instituts dEducaci Secundria (DOGV, 8 de setembre de 1997).
8
Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci (...), (DOGV, 8 de setembre de 1997) i
Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci (...), (DOGV, 8 de setembre de 1997).
9
Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivncia en els centres docents no universitaris
sostinguts amb fons pblics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores,
professorat i personal dAdministraci i servicis (DOCV, de 9 dabril de 2008).
14
a) Assistir els pares, mares, tutors o tutores en tot all que fa referncia a
leducaci dels seus fills i filles o pupils i pupilles.
b) Collaborar en les activitats educatives dels centres docents.
c) Promoure la participaci dels pares, mares, tutors o tutores dels i de les
alumnes en la gesti del centre.
En cada centre docent hi poden haver associacions de pares i mares

dalumnes. Estes podran utilitzar els locals dels centres docents per a la
realitzaci de les activitats que els sn prpies, a lefecte de les quals, els o
les titulars dels centres privats concertats o els directors o les directores dels
centres docents pblics facilitaran la integraci de les dites activitats en la
vida escolar, sempre que no alteren el normal desenrotllament desta.
El tauler danuncis
10. On poden les associacions de pares i mares exposar informaci?
Els centres habilitaran un tauler danuncis a disposici de les distintes

associacions de pares i mares dalumnes, la gesti del qual correspondr a les
esmentades associacions, que seran responsables de la seua ordenaci i
organitzaci10.
El Pla de Convivncia
11. Qu s el Pla de Convivncia?
El Pla de Convivncia s el model dactuaci planificada per a la promoci

de la convivncia en el centre, per a la prevenci dels conflictes i, si s el
cas, la intervenci davant de conductes que alteren o perjudiquen greument
la convivncia entre els seus membres.
12. Qui lelabora? Quin paper hi juguen els pares?

Lequip directiu elabora el Pla de Convivncia del centre dacord amb les
directrius establides pel Consell Escolar i amb les propostes realitzades pel
claustre i lassociaci de pares i mares, i lassessorament, si s el cas, del
psicopedagog o psicopedagoga que atenga el centre.11
13. Qu s el PREVI?
10
Instrucci 1/2010, de la Subsecretaria de la Conselleria dEducaci, sobre ls adequat dels espais

pblics i dels taulers danuncis en lmbit de la Conselleria dEducaci.
11
LOrde de 31 de mar de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, regula el Pla de
Convivncia dels centres docents (DOCV, 10 de maig de 2006); al seu torn, lOrde de 12 de setembre de
2007, de la Conselleria dEducaci, regula la notificaci de les incidncies que alteren la convivncia
escolar, emmarcada dins del Pla de Prevenci de la Violncia i Promoci de la Convivncia en els centres
escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOCV, 28 de setembre de 2007).
15
El Pla de Prevenci de la Violncia i Promoci de la Convivncia en els

centres escolars de la Comunitat Valenciana ha sigut concebut per a donar
resposta a les necessitats referents a problemes de convivncia detectats per
la prpia comunitat educativa.
14. Quines mesures preveu el PREVI?
El PREVI preveu tres tipus de mesures:

a) Mesures de prevenci dirigides al conjunt del sistema educatiu perqu
puga intervindre amb instruments senzills i operatius i aconseguir que
tots se senten segurs.
b) Mesures de prevenci concretes dirigides a la poblaci en risc. Amb
estes mesures es pretn que tot alumne o alumna que puga patir alguna
situaci de violncia se senta immediatament ats.
c) Mesures de prevenci i sensibilitzaci dirigides a tota la societat, ja que
tota sha de veure implicada.
15. Com puc saber si el meu fill o filla s vctima o, si s el cas, generador de
violncia escolar?
En la pgina web www.edu.gva.es/orientados es presenten recomanacions a

pares i mares amb la finalitat dajudar i orientar a reconixer si els seus fills
o filles sn vctimes o generadors de violncia escolar. Inclou indicadors
psicolgics, interpersonals, dagressi i qu fer en el cas que es confirme la
situaci dassetjament.
16. Com puc aconseguir ms informaci respecte daix?
A travs de les unitats datenci, que hi ha en les direccions territorials

dEducaci, i en el telfon 900100033.
Els programes bilinges

17. Quins sn els programes bilinges?
La Resoluci de 21 de juliol de 1997 definix els programes dEducaci

Bilinge, que sn els segents:
d) Programa dEnsenyament en Valenci (PEV): en les poblacions de
predomini lingstic valenci. Comporta ls del valenci com a llegua
base daprenentatge en tot el tram descolaritzaci obligatria.
e) Programa dImmersi Lingstica (PIL): en centres amb un nombre
dalumnes majoritriament castellanoparlants, situats en els territoris de
predomini lingstic valenci. A partir de lopci voluntria de les
famlies i del respecte a la llengua habitual de lalumnat, estos, a travs
16
duna metodologia especfica, poden aconseguir el domini de les dos

llenges oficials.
f) Programa dIncorporaci Progressiva (PIP): en centres ubicats en
poblacions de predomini lingstic valenci que no apliquen el PEV o el
PIL. La llengua base daprenentatge s el castell. El disseny particular
dels centres inclou, entre les rees no lingstiques, com a mnim lrea
Coneixement del Medi (...) impartida en valenci a partir del tercer curs
de lEducaci Primria.
18. Com se sollicita un tractament lingstic diferenciat?
En relaci als programes deducaci bilinge, si els pares, mares o tutors

legals desitgen que lalumne o alumna reba un tractament lingstic diferent
del que el centre aplica segons el seu Disseny Particular, ho hauran de
manifestar en un termini de 30 dies a partir de linici de les classes12. Esta
sollicitud es far individualment i per escrit a la direcci del centre, perqu
esta adopte les mesures oportunes.
19. s possible lexempci del valenci? Com se sollicita?

Lobligatorietat daplicar el valenci en lensenyana en els territoris
assenyalats com de predomini valencianoparlant en el ttol Quint de la Llei
4/1983 ds i Ensenyament del Valenci, quedar sense efecte de manera
individual quan els pares o tutors que ho solliciten acrediten fefaentment la
seua residncia temporal en els dits territoris i expressen, al formalitzar la
inscripci, el desig que als seus fills o tutelats sels eximisca de
lensenyament del valenci.
Els pares o tutors residents en les zones de predomini lingstic castell en el

ttol Quint de la Llei 4/1983, ds i Ensenyament del Valenci, podran
obtindre lexempci de lensenyament del valenci per als seus fills o tutelats
quan aix ho solliciten al formalitzar-ne la inscripci.
Els llibres de text

20. Com es poden conixer amb antelaci els llibres de text per al curs prxim?
La relaci dels llibres de text i la resta de materials curriculars sha dexposar

en el tauler danuncis abans del 30 de juny del curs anterior. Sha dinformar,
aix mateix, les associacions de pares i mares sobre els llibres de text i els
materials didctics aportats pel centre.
21. Quina vigncia tenen?
12
De conformitat amb la Resoluci de 22 dabril de 2010, de la Direcci General dOrdenaci i Centres

Docents, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadmic 2010-2011 (DOCV de 6 de maig de
2010), les activitats escolars en Educaci Infantil i Educaci Primria comenaran el 9 de setembre de
2010 i finalitzaran el 23 de juny de 2011; al seu torn, en Educaci Secundria Obligatria, Formaci
Professional i Batxillerat siniciaran el 15 de setembre de 2010 i finalitzaran el 23 de juny de 2011.
17
Amb carcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars

adoptats no podran ser substituts per altres durant un perode mnim de
quatre anys, des de la data de la seua adopci. Excepcionalment, quan la
programaci docent ho requerisca, la substituci abans del termini mencionat
haur de ser autoritzada per la direcci territorial corresponent, amb un
informe previ de la Inspecci Educativa davant de la sollicitud del centre.
22. Qu s el bonollibre?
Es tracta dun sistema de finanament dels llibres de text iniciat per la

Generalitat Valenciana en el curs acadmic 2007-2008. Pretn, de manera
gradual, la implantaci de la gratutat dels llibres de text per a tot lalumnat
que cursa lensenyana bsica en centres pblics i privats concertats de la
Comunitat Valenciana. En el curs acadmic 2009-2010, el programa de
gratutat sha ests a tota lEducaci Primria.
Este programa coexistix amb la convocatria dajudes de llibres, existent per

a lalumnat que cursa estudis dEducaci Secundria Obligatria.
Les ensenyances de Religi

23. Quan es manifesta la voluntat de rebre ensenyances de Religi?
Respecte a les ensenyances de Religi, a linici de letapa, els pares, mares o

tutors poden manifestar la seua voluntat que els seus fills i filles reben o no
ensenyances de religi.
24. Pot ser modificada en qualsevol moment?
Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Estes
ensenyances han dimpartir-se en horari lectiu i en condicions de no
discriminaci horria.
25. Quina atenci rep lalumnat les famlies del qual no opten per les ensenyances
de Religi?
Els centres docents han de desplegar mesures organitzatives perqu

lalumnat els pares mares o tutors dels quals no hagen optat per les
ensenyances de Religi reben la deguda atenci educativa13. Estes mesures
sinclouran en el Projecte Educatiu del centre perqu siguen conegudes per la
comunitat educativa.
Les activitats extraescolars i complementries

26. Poden els pares i mares plantejar activitats extraescolars i complementries?
La incorporaci de lalumnat amb necessitats educatives especials.
13
Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Primria
en la Comunitat Valenciana. DOCV, 24 de juliol de 2007.
18
El programa dactivitats extraescolars i complementries arreplegar les

propostes del claustre, dels equips de cicle i dels representants de pares i
mares de lalumnat.
El Consell Escolar, a laprovar les directrius de les activitats

complementries, ha de cuidar perqu totes puguen ser realitzades per
lalumnat que presenta necessitats educatives especials; en tot cas, haur
dadaptar les condicions de realitzaci destes a les caracterstiques destos
xiquets i xiquetes.
La reclamaci de qualificacions
27. s possible reclamar per una qualificaci considerada incorrecta?
LOrde de 23 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educaci i
Cincia, per la qual es regula lexercici de reclamaci de qualificacions
considerades incorrectes en els nivells densenyances no universitries
preveu14, que els alumnes o els seus representants legals podran efectuar
reclamacions, per mitj dun escrit que continga les allegacions que les
justifiquen, contra les qualificacions:
a) De carcter ordinari, derivades dels processos davaluaci contnua o
exmens parcials.
b) De carcter final, produdes al juny o setembre dun curs escolar, o en
possibles convocatries finals extraordinries, si nhi ha.
28. Quins aspectes poden ser motiu de reclamaci?
a) La inadequaci de la prova proposada als objectius i continguts de la
matria que se sotmet a avaluaci, i al nivell previst en la programaci
realitzada per lrgan docent corresponent.
b) Laplicaci incorrecta dels criteris davaluaci establits.
29. Quin s el procediment que sha de seguir?
En primer lloc, es pot sollicitar aclariment del professorat sobre les

qualificacions rebudes. La falta dacord podr donar lloc a reclamaci escrita
davant del director o directora del centre docent en el terme dels tres dies
segents a la notificaci pblica de les qualificacions.
Lalumnat amb necessitats educatives especials (NEE)

30. On sescolaritza lalumnat amb necessitats educatives especials?
14
Amb carcter general, lalumnat amb NEE sescolaritza en els centres

docents de rgim ordinari. Noms quan les necessitats dels i de les alumnes
no poden ser adequadament satisfetes en els dits centres, amb el dictamen
DOGV, 7 de febrer de 1990.
19
previ corresponent, lescolaritzaci es du a terme en centres docents

dEducaci Especial o en unitats especfiques dEducaci Especial15.
31. La seua escolaritzaci, t carcter permanent?
No, est subjecta a un seguiment continuat, per part dels centres docents i de
les unitats de suport i seguiment competents. En tot cas, es garantix el
carcter revisable i reversible de les decisions descolaritzaci, atenent tant
les circumstncies que poden afectar lalumnat com els resultats de les
oportunes avaluacions sociopsicopedaggiques.
Lalumnat amb altes capacitats intellectuals

32. Quins sn els requisits i les condicions per a adoptar excepcionalment la
mesura de flexibilitzaci del perode descolaritzaci obligatria16?
Pot anticipar-se un any, de lescolaritzaci en el primer curs dEducaci

Primria, quan en lavaluaci sociopsicopedaggica, acreditada la
sobredotaci intellectual de lalumne o alumna i ladquisici dels objectius
de lEducaci Infantil, es preveja que esta mesura s adequada per al
desenrotllament del seu equilibri personal i de la seua socialitzaci. Els que
adopten esta opci no poden utilitzar la indicada en el punt segent.
En Educaci Primria, pot reduir-se un any lescolaritzaci quan en

lavaluaci sociopsicopedaggica, acreditada la sobredotaci intellectual de
lalumne o alumna i ladquisici dels objectius del cicle que li correspon
cursar, es preveja que esta mesura s adequada per al desenrotllament del seu
equilibri personal i de la seua socialitzaci.
En lESO pot reduir-se un any lescolaritzaci quan en lavaluaci

sociopsicopedaggica, acreditada la sobredotaci intellectual de lalumne o
alumna i ladquisici dels objectius del curs a qu li correspondria accedir, es
preveja que esta mesura s adequada per al desenrotllament del seu equilibri
personal i de la seua inserci social.
33. Hi ha algun programa experimental respecte daix?
S, la Conselleria dEducaci convoca un procs de selecci de projectes de

centres pblics que es poden acollir al programa experimental i dinnovaci
educativa per a fomentar lenriquiment curricular general i atendre lalumnat
daltes capacitats, amb la finalitat davaluar els resultats obtinguts i generar
bones prctiques per a la seua posterior difusi. Es pretn, aix mateix,
aconseguir un b collectiu a llarg termini, ja que es considera que
desenrotllant al mxim les potencialitats de lalumnat es podr aprofitar el
15
Decret 39/1998, de 31 de mar, del Govern Valenci, dordenaci de leducaci per a latenci de
lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGV, 17 dabril de 1998).
16
Orde de 14 de juliol de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual es regulen
les condicions i el procediment per a flexibilitzar, excepcionalment, la duraci del perode
descolaritzaci obligatria dels i de les alumnes que tenen necessitats educatives especials derivades de
condicions personals de sobredotaci intellectual (DOGV, 5 dagost de 1999).
20
benefici educatiu, social i econmic que es deriva de la contribuci de les

futures generacions a la societat17.
Els esportistes delit
34. De quines mesures generals es beneficia lalumnat esportista dalt nivell, alt
rendiment i elit de la Comunitat Valenciana?
Lalumnat amb estes caracterstiques es beneficia, en les distintes etapes
educatives, de les mesures segents18:
a) Elecci de lhorari o grup ms idoni per a compatibilitzar lassistncia a
classe amb la seua activitat esportiva, sempre que hi haja ms dun torn
en el centre.
b) Justificaci de faltes dassistncia per participaci en competicions
oficials derivades de la seua activitat esportiva.
c) Modificaci de les dates dels controls davaluaci contnua i final quan
coincidisquen amb competicions oficials.
d) Agrupament, quan siga possible, desportistes dalt nivell, alt rendiment i
elit per a afavorir lestabliment dhoraris concentrats per als grups.
e) Grups especfics desportistes en els centres que lAdministraci
educativa determine, a les vacants dels quals tindran accs preferent.
f) Prioritat per a ladmissi en els centres docents no universitaris.
g) Consideraci com a criteri dadmissi complementari per a ser baremat
en la sollicitud de plaa escolar amb lassignaci de 2 punts per a aquells
esportistes que, dacord amb el que establix larticle 25 del Decret
33/2007 (...), acrediten la condici desportistes delit.
35. De quines mesures especfiques es beneficia en lESO lalumnat esportista dalt
nivell, alt rendiment i elit de la Comunitat Valenciana?
Lalumnat amb estes caracterstiques es beneficia, en lESO, de les mesures
especfiques segents19:
a) Exempci de la matria Educaci Fsica.
b) En el seu cas, adaptaci curricular de la matria Educaci Fsica.
c) Substituci duna matria optativa dESO per la prctica esportiva.
17
Resoluci de 27 dabril de 2010, de la directora general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i

de Formaci Professional, per la qual es convoca el procs de selecci de projectes de centres pblics que
sincorporaran al programa experimental i dinnovaci educativa per a fomentar lenriquiment curricular i
atendre lalumnat daltes capacitats durant el curs 2010-2011 (DOCV, 10 de maig de 2010).
18
Orde de 15 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual sestablixen mesures per a
promoure i facilitar leducaci en les diferents ofertes formatives del sistema educatiu, per als esportistes
delit de la Comunitat Valenciana (DOCV, 17 de juliol de 2009).
19
Orde de 15 de juny de 2009 (...) (DOCV, 17 de juliol de 2009).
21
36. Qui inicia el procediment de sollicitud?

Lalumne o alumna, son pare, mare, tutors legals o menor emancipat haur
de presentar en el centre docent on curse estudis un imprs de sollicitud
segons el model que figura en lannex I de la mencionada Orde de 15 de juny
de 2009, dirigit al director o directora o al titular del centre docent on cursa
letapa de lESO, adjuntant el document que acredite tindre la dita condici.
Latenci hospitalria i domiciliria
37. Qu sentn per atenci domiciliria de llarga duraci?
Aquella que requerix una permanncia domiciliria continuada o una

alternana entre perodes dhospitalitzaci i perodes de permanncia
domiciliria no inferior a dos mesos per curs escolar20.
38. Quin procediment se seguix per a sollicitar latenci domiciliria? Quin s el

mdul horari assignat?
El procediment linicia el pare, mare o tutor legal de lalumne o alumna,

presentant en el centre en qu estiga escolaritzat una sollicitud acompanyada
dun informe mdic que ha dexpressar necessriament la duraci estimada
del perode de convalescncia domiciliria; la direcci del centre acompanya
esta documentaci amb un informe del tutor o tutora que indique el nivell de
competncia deste i, si s el cas, la proposta curricular, i la trasllada a la
Direcci Territorial dEducaci; esta ltima eleva proposta a la Direcci
General de Personal, per a la seua autoritzaci, si s procedent.
Els mduls horaris datenci domiciliria sn els segents:

a) En Educaci Primria: 1/3 de lhorari lectiu setmanal de lalumnat.
b) En ESO: entre 5 i 9 hores setmanals per a cada un dels dos mbits.
El Programa dAcollida al Sistema Educatiu (PASE)

39. Qu s el PASE i on saplica?
s una mesura de suport temporal que aplica el centre per a lacollida i

integraci de lalumnat estranger de nova incorporaci al sistema educatiu en
la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superaci dels
problemes inicials que dificulten la seua rpida integraci escolar21.
20
Orde de 21 de novembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es

determinen els criteris i procediments per a latenci hospitalria i domiciliria de lalumnat que
requerisca compensaci educativa en Educaci Primria i Educaci Secundria Obligatria (DOCV, 26
de desembre de 2006).
21
Resoluci de 29 de mar de 2010, de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents, per la qual
es convoca la sollicitud dels programes de compensaci educativa i els programes PROA i PASE per al
curs 2010-2011 (DOCV, 19 dabril de 2010).
22
Saplica en centres pblics i privats concertats, i oferix un suport dirigit a

compensar les necessitats lingstiques de lalumnat que desconeix la
llengua base del programa deducaci bilinge a qu queda adscrit.
40. Quina s la duraci i el nombre mnim dalumnes?
Amb carcter general, el programa PASE t una duraci per a lalumne o

alumna dentre 3 i 6 mesos, i no pot excedir dun curs escolar.
El nombre mnim dalumnes per grup s de 8.
Les oficines dAcollida a lAlumnat Immigrant i a les seues famlies (OAAI)

41. Qu sn les OAAI?
Amb seu en cada una de les direccions territorials dEducaci, les OAAI
estan constitudes per un inspector dEducaci que actua com a
coordinador, un mediador cultural i personal complementari.
Atn permanentment en horari de 9.00 a 14.00 (dilluns a divendres) les

consultes sobre lescolaritzaci de lalumnat estranger nouvingut a la nostra
comunitat. Tamb informa daspectes relacionats amb estes persones, com s
el cas de les convocatries de beques i ajudes a lestudi; a ms, assessora els
centres docents pel que fa a programes especfics, cursos de formaci,
materials de lectoescriptura, processos dacollida a lalumnat, etctera.
Els programes per a la millora de lxit escolar

42. En qu consistixen els programes per a la millora de lxit escolar?
El Conveni de Collaboraci entre el Ministeri dEducaci i la Comunitat

Valenciana per al Pla de Suport a la Implantaci de la LOE22, preveu
programes per a la millora de lxit escolar. Fruit del treball realitzat, la
Conselleria dEducaci ha dissenyat programes especfics destinats a
incrementar lxit acadmic de lalumnat que presenta condicions
desfavorables de partida des del punt de vista social, econmic, cultural,
tnic o personal; tamb a millorar les seues habilitats socials i posar al seu
abast mitjans materials i personals complementaris. Estan a disposici
voluntria dels centres docents pblics i privats concertats de la Comunitat
Valenciana, es pot accedir a estos programes a travs de la pgina web de la
Direcci General dOrdenaci i Centres Docents i sn, entre altres, els
segents23:
a) Programa de detecci de dificultats daprenentatge dirigit a lalumnat
que cursa el primer cicle de lEducaci Primria.
22
Resoluci de 17 de febrer de 2010, del director general del Secretariat del Consell, de la Conselleria
dIndstria, Comer i Innovaci (), (DOCV, 19 de febrer de 2010).
23
23
b) Programa de suport especfic a lalumnat que cursa 1r i 2n dEducaci

Primria i presenta dificultats daprenentatge detectades a travs del
programa detallat en el punt anterior.
c) Programa de refor per a lalumnat que, escolaritzat en Educaci
Primria, roman un curs addicional en el mateix cicle.
d) Programa de refor de les capacitats bsiques per a aquells alumnes que,
de conformitat amb linforme final davaluaci de lEducaci Primria,
aix ho requerisquen per a seguir amb aprofitament lESO.
e) Programa de refor per a lalumnat que, escolaritzat en ESO, roman un
curs addicional en el mateix curs.
Hi ha altres programes despecial inters, com el que regula lOrde 28/2010,

de 19 dabril de 2010, de la Conselleria dEducaci, per la qual es convoca i
regula el funcionament del programa experimental datenci extraordinria i
refor, en els instituts dEducaci Secundria de la Comunitat Valenciana
(...)24 o la Resoluci de 27 dabril de 2010, de la directora general
dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional,
per la qual sestablixen criteris i el procediment dautoritzaci del programa
experimental per a previndre i reduir labsentisme i laband escolar
prematur de lalumnat en centres educatius de secundria durant el curs
2010-201125.
El pla PROA
43. Qu s el PROA?
En el marc dels programes de cooperaci territorial entre lEstat i les

comunitats autnomes, la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport va
subscriure el 21 de desembre de 2005 un conveni de collaboraci amb el
Ministeri dEducaci i Cincia per a laplicaci de diversos programes de
refor i suport a centres dEducaci Primria i Educaci Secundria. s el
denominat pla PROA26.
El conveni t com a objectiu afrontar, des duna perspectiva inclusiva, la

situaci de centres que reben un alumnat en desavantatge educatiu associat a
un entorn sociocultural i deficitari, amb el qual els recursos ordinaris es
mostren insuficients i necessiten mecanismes de compensaci.
44. En qu consistix el Programa dAcompanyament Escolar (PAE)?
24

26
25
24
El PAE es du a terme en collegis dEducaci Primria i en instituts

dEducaci Secundria. Pot participar-hi lalumnat del tercer cicle de
lEducaci Primria (5t i 6t), aix com el dESO en desavantatge educatiu,
amb dificultats en laprenentatge de les rees instrumentals, amb hbits de
treball insuficients i les famlies del qual no poden prestar-li un suport
suficient en lactivitat escolar, per que adquirixen un comproms explcit de
collaborar en el centre i garantir lassistncia al programa.
La direcci del centre organitza de 2 a 4 grups de, com a mnim, 8 alumnes

per grup. Treballen fora de lhorari lectiu dos dies a la setmana durant 2
hores diries; o b, quatre dies a la setmana durant 1 hora diria.
45. On saplica el Programa de Suport i Refor (PAR)?
En instituts que escolaritzen una proporci important dalumnat dESO en

condici de desavantatge educatiu associat a lentorn, amb dificultats
generalitzades de desenrotllament. T com a finalitat impulsar nous
procediments dorganitzaci i funcionament, aix com noves estratgies
densenyana i aprenentatge. Preveu les lnies dactuaci segents: transici
de lEducaci Primria a lEducaci Secundria, desenrotllament de
capacitats, refor educatiu complementari, biblioteques escolars, convivncia
escolar, collaboraci entre les famlies i el centre, mediadors socioeducatius,
acompanyament escolar, activitats extraescolars i absentisme escolar.
Luniforme escolar
46. En qu consistix el Programa experimental per a lestudi dels avantatges en
lmbit educatiu de ls de luniforme escolar?
Diferents estudis de carcter nacional i internacional han destacat els

avantatges psicoeducatius de ls de luniforme escolar. Estos estudis
assenyalen la incidncia positiva de luniforme sobre aspectes com ara la
imatge positiva del centre educatiu en el seu context, la millora del clima de
treball i esfor, la incidncia positiva sobre el clima de convivncia i la
minoraci de labsentisme escolar, a ms de constituir-se com un factor
atenuant de les desigualtats socials27.
La Conselleria dEducaci concedix ajudes als centres participants en el

Programa experimental per a lestudi dels avantatges en lmbit educatiu de
ls de luniforme escolar. La concessi de les ajudes corresponents al curs
acadmic sha resolt mitjanant la Resoluci d11 de novembre de 2009, de
la directora general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la
Formaci Professional (...)28.
27
Resoluci de 15 de juliol de 2009, de la directora general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa

i de la Formaci Professional, per la qual saprova i regula el Programa experimental per a lestudi dels
avantatges en lmbit educatiu de ls de luniforme escolar per al curs 2009-2010 (DOCV, 23 de juliol
de 2009).
28
DOCV, 20 de novembre de 2009.
25
Ladopci de luniforme escolar la fa el centre docent a petici prpia o de

les famlies, i requerix de laprovaci del Consell Escolar del centre. s
voluntari per al centre i les famlies.
Lampliaci de lhorari escolar

47. En qu consistix el programa experimental dampliaci de lhorari escolar?
Mitjanant la Resoluci de 27 dabril de 2010, de la Direcci General

dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional
(...)29, sha convocat el programa experimental dampliaci de lhorari
escolar durant el curs 2010-2011.
Poden participar voluntriament els centres sostinguts amb fons pblics de la

Comunitat Valenciana. El programa t com a principal objectiu la millora de
lxit escolar de lalumnat. Les accions proposades es realitzen fora de
lhorari lectiu de lalumnat (immediatament abans o immediatament
desprs); en tot cas, lampliaci total de lhorari no podr superar lhora
diria per a lalumnat en Educaci Infantil i Educaci Primria, ni les dos
hores diries per a lalumnat de la resta de les etapes (ESO, Batxillerat,
cicles formatius de Formaci Professional).
El projecte de participaci ha de ser aprovat pel claustre i el Consell Escolar

del centre.
Les normes de convivncia

48. En quin document es regulen les normes de convivncia?
El Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre convivncia en els centres

docents no universitaris sostinguts amb fons pblics i sobre els drets i deures
de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal
dadministraci i servicis30 dedica el ttol III a les normes de convivncia.
Preveu els principis generals (captol I), les conductes contrries a les
normes de convivncia del centre educatiu i mesures correctores (captol II) i
les conductes greument perjudicials per a la convivncia en el centre (captol
III).
La implicaci de tots per a assumir, respectar i recolzar les normes de

convivncia facilita un clima adequat i l' ambient escolar necessari per a la
formaci i educaci dels alumnes
El Consell Escolar
49. Qu s el Consell Escolar?
29
30

26
s lrgan de participaci dels diferents sectors de la comunitat educativa

(professorat, pares i mares, alumnat) en el govern dels centres.
50. Quan es reunix?
Les reunions es fan en un dia hbil per a les activitats docents, una vegada
finalitzada la jornada escolar i que permeta lassistncia de tots els seus
membres.
51. Quantes vegades es reunix?
Es reunix, com a mnim, una vegada al trimestre.
Si el seu fill o filla cursa Educaci Infantil (2n cicle) o Educaci Primria, li
interessa conixer sobre:
Les ajudes en lEducaci Infantil

52. De quines ajudes es beneficien les famlies els fills i les filles de les quals cursen
lEducaci Infantil?
La Conselleria dEducaci, des del curs acadmic 2004-2005, concedix

ajudes econmiques per a les escoles i centres dEducaci Infantil de primer
cicle destinades a lalumnat escolaritzat en els dits centres. L'objecte de la
subvenci s ajudar directament les famlies en lescolaritzaci dels xiquets i
xiquetes fins als 3 anys dedat per mitj de la concessi del Bo Infantil. En
la convocatria actual shan finanat ms de 30.000 places escolars, 5.249
ms que el curs anterior31.
La Conselleria dEducaci concedix ajudes destinades als centres docents

privats de la Comunitat Valenciana amb unitats autoritzades dEducaci
Infantil (2n cicle), que no estan concertats ni adscrits a un centre dEducaci
Primria per al curs escolar 2010-201132. Estes ajudes contribuxen al
finanament parcial del cost dels places escolars en el tram dedat 3-5 anys.
Al seu torn, la mateixa Conselleria dEducaci concedix ajudes per al

sosteniment de les guarderies infantils de titularitat de corporacions locals o
dentitats privades sense nim de lucre en lexercici 2010, sempre que hagen
sollicitat autoritzaci per a convertir-se en escoles o centres de primer cicle
dEducaci Infantil33. Estes ajudes contribuxen al finanament parcial dels
gastos corrents ocasionats pel manteniment de les dites institucions.
31
Orde 18/2010, de 8 de mar, de la Conselleria dEducaci, per la qual es convoquen ajudes

econmiques destinades a lescolaritzaci en les Escoles i Centres dEducaci Infantil de primer cicle per
al curs escolar 2010-2011 (DOCV, 26 de mar de 2010).
32
Orde 19/2010, de 8 de mar, de la Conselleria dEducaci, per la qual es convoquen ajudes
econmiques destinades a Centres privats, autoritzats per a impartir Educaci Infantil de segon cicle, que
no estiguen concertats ni adscrits a un centre dEducaci Primria per al curs escolar 2010-2011 (DOCV,
26 de mar de 2010).
33
Orde 17/2010, de 8 de mar, de la Conselleria dEducaci, per la qual es convoquen ajudes destinades
al manteniment de guarderies infantils de titularitat de corporacions locals o entitats privades sense nim
de lucre, per a lexercici 2010.
27

La Resoluci de 29 de juny de 2010, de les direccions generals dOrdenaci i

Centres Docents; dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i Formaci
Professional, i de Personal, per la qual es dicten i aproven instruccions per a
lorganitzaci i el funcionament en les escoles dEducaci Infantil de segon
cicle, i collegis dEducaci Primria per al curs 2010-201134.
La incorporaci a lEducaci Infantil

54. A linici de lEducaci Infantil, s preceptiva la reuni amb les famlies?
Previ a linici del curs acadmic i, per a facilitar una adequada incorporaci a
letapa dEducaci Infantil, lequip docent i la direcci del centre convocar
les persones que ostenten la ptria potestat o tutela dels xiquets i xiquetes a
una reuni en qu figuraran com a punts de lorde del dia el funcionament
del centre i els aspectes que es consideren necessaris sobre la collaboraci i
participaci de les famlies.
55. Quan es fa lentrevista inicial amb les famlies en lEducaci Infantil?
Durant el mes de setembre es fa lentrevista inicial amb les famlies dels

xiquets i xiquetes que inicien lescolaritzaci en Educaci Infantil35.
Les rees i la distribuci horria en lEducaci Infantil

56. Quines sn les rees en Educaci Infantil?
Els continguts educatius de lEducaci Infantil sorganitzen en rees

corresponents a mbits propis de lexperincia i del desenrotllament infantil i
sapliquen per mitj dunitats globalitzades que tinguen inters i significat
per als xiquets i xiquetes36. Sn les segents:
a) El coneixement de si mateix i autonomia personal.
b) El medi fsic, natural, social i cultural.
c) Els llenguatges: comunicaci i representaci.
57. Com es distribux el temps en lEducaci Infantil?
34
DOCV, 9 de juliol de 2010.

Orde de 24 de juny de 2008, de la Conselleria dEducaci, sobre lavaluaci en letapa dEducaci
Infantil. DOCV, 25 de juliol de 2008.
36
Decret 38/2008, de 28 de mar, del Consell, pel qual sestablix el currculum del segon cicle de
lEducaci Infantil en la Comunitat Valenciana (DOCV, 3 dabril de 2008).
35
28
El temps ha dorganitzar-se de manera que puga donar resposta a les

necessitats biolgiques dalimentaci, dhigiene, de descans, de seguretat, de
relaci i de comunicaci, entre altres.
Les rees i la distribuci horria en lEducaci Primria

58. Quines sn les rees de coneixement en lEducaci Primria?
Les rees que es cursen en tots els cicles desta etapa sn les segents37:
a) Coneixement del medi natural, social i cultural.
b) Educaci artstica.
c) Educaci fsica.
d) Castell: llengua i literatura.
e) Valenci: llengua i literatura.
f) Llengua estrangera.
g) Matemtiques.
Lensenyana de la Religi simpartix en tots els cursos de letapa.
En 5t curs simpartix addicionalment lrea Educaci per a la Ciutadania i

els drets humans, que pot ser impartida en angls opcionalment.
59. Com es distribux el temps en lEducaci Primria?

Lhorari lectiu per al desenrotllament del currculum dEducaci Primria
consta de 25 sessions setmanals, que inclouen el temps de recreaci,
considerat part integrant del procs densenyana i aprenentatge en esta
etapa.38
Lavaluaci i la tutoria
60. Com sinforma les famlies del procs davaluaci?
El tutor o tutora informar per escrit, desprs de cada sessi davaluaci, els
pares, mares o tutors legals de lalumnat sobre el procs educatiu dels seus
fills i filles.
61. Cada quant de temps es reunix el tutor o tutora amb les famlies?
37
Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Primria
en la Comunitat Valenciana (DOCV, 24 de juliol de 2007).
38
Orde de 28 dagost de 2007, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lhorari de lEducaci
Primria (DOCV, 7 de setembre de 2007).
29
Cada tutor o tutora es reunir amb els pares, mares o tutors legals de
lalumnat del seu grup, almenys, una vegada al trimestre per a tractar
assumptes dinters general.
62. I si hi ha assumptes particulars despecial inters?
Aix mateix, sentrevistar particularment amb ells per invitaci prpia o

quan aix li ho solliciten, per a tractar assumptes que afecten els seus fills o
filles.
Lavaluaci en lEducaci Infantil

63. Quin s el carcter de lavaluaci en Educaci Infantil?
Lavaluaci ha de ser global, contnua i formativa.39
64. Quins sn els resultats de lavaluaci en Educaci Infantil?
Lavaluaci del procs daprenentatge es realitzar en termes qualitatius,
expressant puntualment els progressos efectuats i, si s el cas, les mesures
complementries adoptades per a lalumnat que en requerisca.
65. A quina etapa sincorpora lalumnat al finalitzar lEducaci Infantil?
En lEducaci Primria. Sincorpora ordinriament al primer curs desta

etapa lany natural en qu complix 6 anys dedat.
Lavaluaci en lEducaci Primria

66. Quin s el carcter de lavaluaci en lEducaci Primria?
Lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat s contnua i global, tenint en
compte el seu progrs en el conjunt de les rees.40
67. Quins sn els criteris per a promocionar dun cicle al segent en lEducaci
Primria?
En lltima sessi davaluaci de cada cicle, el professorat del grup adopta la

decisi corresponent a la promoci de lalumnat o la seua permanncia en el
mateix cicle; especialment, es considera la informaci i lopini de la mestra
o mestre tutor, amb lassessorament, si s el cas, del corresponent servici
psicopedaggic escolar o gabinet psicopedaggic autoritzat.
Lalumnat accedix al cicle segent sempre que es considere, dacord amb els
criteris davaluaci de les diferents rees, que ha aconseguit el
desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau
de maduresa; aix mateix, accedix al cicle segent lalumnat amb avaluaci
negativa en alguna de les rees, sempre que els aprenentatges no aconseguits
no li impedisquen seguir amb aprofitament el nou cicle.
39
Orde de 24 de juny de 2008, de la Conselleria dEducaci, sobre lavaluaci en letapa dEducaci

Infantil (DOCV, 25 de juliol de 2008).
40
Orde de 13 de desembre de 2007, de la Conselleria dEducaci, sobre avaluaci en Educaci Primria
(DOCV, 19 de desembre de 2007).
30
68. La decisi que un alumne o alumna romanga un any ms en el mateix cicle,

quantes vegades pot adoptar-se al llarg de lEducaci Primria?
Amb carcter general, una sola vegada; llevat que presente necessitats
educatives especials que li permeten sollicitar una permanncia
extraordinria en letapa, a ms de lestablida de forma general.
69. En quins termes sexpressen els resultats de lavaluaci del progrs de

lalumnat en el seu aprenentatge en cada rea en lEducaci Primria?
En els termes segents:

Excellent (SB)
Notable (NT)
B (B)
Suficient (SU)
Insuficient (IN); es considera qualificaci negativa linsuficient i positives
totes les altres.
70. Quan es promociona a letapa segent, lEducaci Secundria Obligatria

(ESO)?
En lltima sessi davaluaci del tercer cicle, el professorat del grup

promocionar a lESO els alumnes que hagen aconseguit el desenrotllament
corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau de maduresa, per
haver superat totes les rees; aix mateix, promocionar a lESO els alumnes
amb avaluaci negativa en alguna de les rees, sempre que els aprenentatges
no aconseguits no li impedisquen seguir amb aprofitament la nova etapa.
71. Qu s linforme daprenentatge?
s linforme que, omplit pel tutor o tutora de 6t curs (amb el vistiplau del
director o directora i amb la informaci aportada per la resta del professorat
del grup), cont el grau dadquisici dels aprenentatges, especialment els que
condicionen ms el seu progrs educatiu, i sobre aquells altres aspectes que
es consideren rellevants per a garantir una atenci individualitzada.

72. Quan sintrodux langls en el sistema educatiu?
Els centres educatius de la Comunitat Valenciana poden aplicar un programa

deducaci plurilinge que permeta fomentar una primera aproximaci a la
llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil41. Este programa
suposa la introducci de langls a partir del nivell de 4 anys, per mitj dun
tractament metodolgic i didctic integrat. Tot aix, amb independncia del
41
Resoluci de 30 de juliol de 2008, de la Direcci General dOrdenaci i Centre Docents i de la

Direcci General de Personal, per la qual sestablixen els requisits bsics, criteris i procediments per a
aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge que permeta fomentar una primera
aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil (DOCV, 21 dagost de 2008).
31
programa experimental plurilinge que en marxa des del curs acadmic

2009-2010, possibilita vehicular en angls un 80% del temps.
En lEducaci Primria, la llengua estrangera soferta obligatriament des

del primer curs, amb la crrega lectiva segent:
a) Primer cicle (1r i 2n): 1,5 sessions setmanals.
b) Segon cicle (3r i 4t): 2,5 sessions setmanals.
c) Tercer cicle (5t i 6t): 3 sessions setmanals.
En tot cas, la Conselleria dEducaci pot autoritzar la implantaci de

programes deducaci plurilinge que permeten als centres docents impartir
una part de les rees del currculum en llengua estrangera.
Lavaluaci de letapa
Lavaluaci de diagnstic, que42 realitza tot lalumnat al finalitzar el segon
cicle de lEducaci Primria, no t efectes acadmics, per s que t carcter
formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al
conjunt de la comunitat educativa.
La Conselleria dEducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, pot

realitzar avaluacions externes a tot lalumnat al finalitzar qualsevol dels
cicles de lEducaci Primria.
Per a, entre altres fins, promoure propostes de millora i organitzar les

mesures de refor dirigides a garantir que tot lalumnat aconseguisca les
corresponents competncies bsiques43 i lxit escolar.

75. En qu consistix latenci a lalumnat amb necessitats educatives especials?
LOrde de 16 de juliol de 2001, per la qual es regula latenci educativa a
lalumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres
dEducaci Infantil (2n cicle) i Educaci Primria regula44 latenci a
lalumnat amb NEE temporals o permanents, derivades de la seua histria
personal i escolar o de condicions personals de sobredotaci intellectual o
de discapacitat, preveu la realitzaci per part del centre receptor, de
lorientaci ms adequada a la famlia; a ms, determina laudincia prvia a
les famlies en el supsit dhaver dadoptar una adaptaci curricular
Individual.
42
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (article 21).

Competncia en comunicaci lingstica, competncia matemtica, competncia en el coneixement i
la interacci amb el mn fsic, tractament de la informaci i competncia digital, competncia social i
ciutadana, competncia cultural i artstica, competncia per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa
personal (annex I del Reial Decret 1513/2006).
44
DOGV, 17 de setembre de 2001.
43
32
76. Qu s una adaptaci curricular?
s qualsevol ajust o modificaci que es realitza en els diversos elements de

loferta educativa comuna per a donar resposta a les diferncies individuals
de lalumnat.
En Educaci Primria, es poden realitzar adaptacions curriculars individuals

significatives (ACIS)45 duna o diverses rees, o del conjunt drees del cicle
o etapa. Poden consistir en:
a) Ladequaci dels objectius educatius.
b) Leliminaci o inclusi de determinats continguts i la consegent
modificaci dels criteris davaluaci.
c) Lampliaci de les activitats educatives de determinades rees
curriculars.
La decisi de realitzar una ACIS la pren lequip educatiu del grup al qual
pertany lalumne o alumna.
Quan les necessitats educatives de lalumnat es deriven de condicions

personals de discapacitat motora, sensorial o psquica que li impedixen la
utilitzaci dels mitjans ordinaris daccs al sistema educatiu, el centre docent
pot proposar una adaptaci daccs al currculum, consistent en la dotaci
extraordinria de recursos tcnics o materials, o en la intervenci dalgun
professional especialitzat que li possibilite accedir a laprenentatge.
Els i les alumnes que hagen requerit en lEducaci Primria duna ACIS i/o
dadaptacions daccs al currculum shan de sotmetre, al finalitzar letapa, a
una revisi del corresponent dictamen descolaritzaci.
77. Hi ha exempcions en lEducaci Primria?
En Educaci Primria no es concedixen exempcions de qualificaci, perqu

es considera que ladaptaci curricular individual s la mesura ms
apropiada per a respondre a les NEE de cada alumne o alumna.
78. Quins sn els recursos humans complementaris que donen resposta a les
necessitats deste alumnat?
Els mestres dEducaci Especial de lespecialitat Pedagogia Teraputica, els

mestres dEducaci Especial de lespecialitat Audici i Llenguatge, els
educadors dEducaci Especial i, si s el cas, els fisioterapeutes; a ms dels
45
Una adaptaci curricular individual s significativa quan la distncia entre el currculum ordinari que
seguix el grup al qual pertany lalumne o alumna i el currculum adaptat per a este s, com a mnim, dun
cicle.
33
professionals pertanyents als servicis psicopedaggics escolars o als que

satribusca esta funci.
s important conixer que la prioritat en la intervenci del mestre o mestra

dEducaci Especial de lespecialitat Pedagogia Teraputica la t lalumnat
amb NEE de carcter permanent que, en el mateix centre, cursa estudis
corresponents al 2n cicle de lEducaci Infantil.
Correspon als mestres de lespecialitat Pedagogia Teraputica/Audici i

Llenguatge informar i orientar els pares, mares o tutors legals de lalumnat
amb qu intervenen per a aconseguir la major collaboraci en el procs
densenyana-aprenentatge.
La Menci Honorfica i els premis extraordinaris en lEducaci Primria

Els centres docents poden atorgar la Menci Honorfica a lalumnat que haja
superat el tercer cicle de letapa (5t i 6t dEducaci Primria) i lesfor del
qual meresca ser reconegut ateses les seues caracterstiques personals o
socials, aix com els resultats obtinguts per lalumne o alumna46.
En la sessi davaluaci final, lequip docent del tercer cicle realitzar la

proposta dalumnat candidat a lobtenci de la Menci Honorfica, si estima
que hi ha alumnes mereixedors de la dita menci. La direcci del centre,
informat el Consell Escolar, determinar els alumnes als quals es concedix la
dita menci.
Els centres docents podran concedir fins a un mxim de cinc mencions

honorfiques en cada curs acadmic.
Lobtenci de la Menci Honorfica shaur de fer constar en lexpedient

acadmic i en lhistorial acadmic de lalumne o alumna.

lEducaci Primria?
Amb la finalitat de donar un reconeixement pblic a lesfor i dedicaci de

lalumnat en lEducaci Primria i reforar aquells aspectes que incidixen en
la millora del sistema educatiu, la Conselleria dEducaci ha regulat per
primera vegada la convocatria en la Comunitat Valenciana dels premis
extraordinaris dEducaci Primria47.
Pot optar als premis extraordinaris dEducaci Primria lalumnat que:
46
Orde 59/2010, de 2 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula la Menci Honorfica i
la convocatria dels premis extraordinaris al rendiment acadmic dEducaci Primria de la Comunitat
Valenciana a partir del curs 2009-2010 (DOCV, 11 de juny de 2010).
47
la convocatria dels premis extraordinaris al rendiment acadmic dEducaci Primria de la Comunitat
Valenciana a partir del curs 2009-2010 (DOCV, 11 de juny de 2010).
34
a) Haja cursat i superat durant el curs acadmic el tercer cicle de lEducaci

Primria en centres pblics o privats de la Comunitat Valenciana.
b) Haja obtingut en el tercer cicle de letapa en totes les rees una mitjana
igual o superior a 9,25 punts48.
c) Haja sigut proposat per la direcci del centre, una vegada escoltat lequip
docent del tercer cicle dEducaci Primria, com a candidat a lobtenci
del premi.
Cada centre docent podr proposar un mxim de tres candidats per a

lobtenci del Premi Extraordinari.
Amb carcter general, la Conselleria dEducaci podr concedir fins a un

mxim de 100 premis, que seran entregats en un acte acadmic organitzat a
este efecte49.
Lobtenci del Premi Extraordinari

daprenentatge i en lexpedient acadmic.
es
consignar
en
linforme
Si el seu fill o filla cursa Educaci Secundria Obligatria, li interessa saber

sobre:

La Resoluci de 30 de juny de 2010, de les direccions generals dOrdenaci

i Centres Docents; dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i Formaci
Professional, i de Personal, per la qual es dicten instruccions en matria
dordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent als centres que
impartisquen Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat per al curs 2010201150, establix, en relaci a diversos aspectes dinters que afecten
directament les famlies, el segent:
La primera reuni amb les famlies

82. Quan t lloc la primera reuni amb les famlies?
En la primera reuni conjunta amb els pares, mares o tutors legals dels
alumnes del grup, que tindr lloc abans del 20 doctubre, el tutor o tutora
informar de les lnies generals de la programaci de les matries, mbits o
mduls, dels criteris davaluaci, dels drets i deures de lalumnat, del
procediment de reclamaci de qualificacions, de lhorari de tutories; aix
48
Barem: Excellent (10), Notable (8), B (6), Suficient (5), Insuficient (4).
La direcci general competent en matria dordenaci i centres docents dictar una resoluci de
concessi dels premis, que ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, abans del 30 de
novembre.
50
49
35
com del sistema de control de faltes de lalumnat, que preveja el Pla dAcci
Tutorial.
Les faltes dassistncia
83. Quan es justifiquen les faltes dassistncia?
Donades les caracterstiques de lESO com a etapa densenyana obligatria,

les faltes dassistncia de lalumnat menor dedat seran comunicades als
pares, mares o tutors legals pel professor tutor o professora tutora amb una
periodicitat setmanal, en cas de reiteraci sense justificaci.
La figura del coordinador o coordinadora de Secundria

84. Quines funcions exercix el coordinador o coordinadora de Secundria?
En els instituts dEducaci Secundria, el coordinador o coordinadora de

Secundria exercir, entre altres, la funci segent: elaborar el pla
dinformaci dirigit als pares, mares o tutors legals i a lalumnat que
sincorporar al nou sistema a fi dexposar-los les seues caracterstiques.
Les matries i la distribuci horria en lESO

85. Quines sn les matries en lESO?
Les matries51, i la seua distribuci horria52, sn les que es presenten a

continuaci:
MATRIA
Cincies de la Naturalesa
Biologia i Geologia
Fsica i Qumica
Educaci Eticocvica
Educaci Fsica
Educaci Plstica i Visual
Cincies Socials, Geografia i Histria
Educaci per a la Ciutadania i els DH
Castell: Llengua i Literatura
Valenci: Llengua i Literatura
Llengua Estrangera
Matemtiques
Msica
Tecnologies
Religi
1r ESO
3
2
3
3
3
3
3
3
2
2
2n ESO
3
2
3
1
3
3
3
4
3
2
3r ESO
2
2
2
2
3
3
3
3
3
2
3
1
4t ESO
3*
3*
2
2
3*
3
3
3
3
4
3*
1
51
Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci
Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana (DOCV, 24 de juliol de 2007).
52
Orde de 29 dabril de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lhorari de lEducaci
Secundria Obligatria (DOCV, 15 de maig de 2008).
36
Optativa
Informtica
Llat
Segona Llengua Estrangera
Tecnologia
Tutoria
TOTAL
2
1
30
2
1
30
2
1
32
1
3*
3*
3*
3*
1
32
*Dacord amb larticle 7.4 del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, lalumnat cursar tres destes
matries. Els centres hauran doferir-les agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents.
Estes opcions es vincularan preferentment amb els estudis que, amb posterioritat, cursar lalumne en
leducaci secundria postobligatria.
86. Quines matries optatives puc cursar?

Loferta de matries optatives que els centres docents poden proposar al seu
alumnat sajusta a un catleg format per matries doferta obligada (Segona
Llengua Estrangera, Informtica, Taller de Llengua: Castell, Taller de
Llengua: Valenci, Taller de Matemtiques, Cultura Clssica, Orientaci i
Iniciaci Professional, matries), doferta general (Sector Turstic a la
Comunitat Valenciana, Taller de Llengua Estrangera, i), matries
optatives de disseny propi.53
Esta oferta sha ampliat recentment i, aix, en el curs acadmic 2010-2011

simplantaran quatre noves matries optatives54, a saber:
a) Angls Prctic, en 1r, 2n, 3r i 4t de lESO.
b) Ampliaci de Geografia i Histria dEspanya, Empresa i Iniciatives
Emprenedores, Llengua i Cultura Xinesa, en 3r i 4t de lESO.
Lavaluaci en lESO
87. Quin s el carcter de lavaluaci en lESO?
Contnua i diferenciada, segons les distintes matries, mbits i mduls del

currculum55.
88. Quan es realitza lavaluaci inicial?
Durant el primer mes de lany acadmic, lequip docent realitzar una

avaluaci inicial de lalumnat amb la finalitat de comprovar el nivell en el
seu procs daprenentatge. Per a esta avaluaci inicial shan de tindre en
compte els informes emesos en letapa o curs anterior.
53
Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries
optatives en lEducaci Secundria Obligatria (DOCV, 12 de juny de 2008).
54
Orde 64/2010, de 16 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es modifica parcialment lOrde
de 27 de maig de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en
lEducaci Secundria Obligatria (DOCV, 29 de juny de 2010).
55
Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria dEducaci, sobre avaluaci en Educaci
Secundria Obligatria (DOCV, 21 de desembre de 2007).
37
89. Quantes sessions davaluaci es realitzen?
Com a mnim, a ms de lavaluaci inicial, una sessi davaluaci al

trimestre.
90. Com sinforma les famlies?
La informaci sobre els criteris i procediments davaluaci ha destar

disponible per a lalumnat i les seues famlies durant tot el curs acadmic.
Desprs de cada sessi davaluaci, el tutor o tutora ha de traslladar per

escrit a lalumnat i a les seues famlies la informaci acordada en la dita
sessi sobre el desenrotllament del seu procs educatiu, utilitzant el model
que determine cada centre.
Desprs de la corresponent avaluaci final de juny i, si s el cas, desprs de

lavaluaci extraordinria de setembre, sinformar per escrit lalumnat i les
seues famlies sobre el resultat de les avaluacions.
91. Quins sn els requisits de promoci al curs segent?
En lltima sessi davaluaci, que t lloc el mes de juny, lequip docent del
grup promocionar al curs segent a lalumnat que:
a) Haja superat els objectius de les matries cursades.
b) Tinga avaluaci negativa en dos matries, com a mxim.
c) Excepcionalment, podr promocionar tamb lalumnat amb avaluaci
negativa en tres matries quan lequip docent, assessorat pel
Departament dOrientaci o per qui en tinga atribudes les funcions,
considere que la naturalesa de les dites matries no li impedix seguir amb
xit el curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que
esta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica.
92. Quantes vegades es pot repetir un curs?
En tota letapa, lalumnat podr repetir dos vegades com a mxim. El mateix
curs es podr repetir una sola vegada i, excepcionalment, una segona vegada
en 4t si no sha repetit en cursos anteriors de letapa.
93. Com sobt el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria?
En lltima sessi davaluaci del 4t curs, que es fa en el mes de juny,

lequip docent del grup proposar lexpedici del ttol de Graduat en ESO
per a lalumnat que haja aconseguit les competncies bsiques i els objectius
desta etapa, per haver superat totes les matries cursades en els seus quatre
cursos.
38
Lalumnat que no haja superat alguna matria de 4t curs o de cursos

anteriors podr realitzar una prova extraordinria destes en els primers dies
del mes de setembre segent.
Lequip docent podr proposar tamb lexpedici deste ttol per a lalumnat
que al finalitzar el 4t curs i, desprs de la corresponent prova extraordinria,
tinga una o dos matries amb avaluaci negativa i, excepcionalment, tres.
Esta decisi sadoptar sempre que lequip docent, assessorat pel
Departament dOrientaci o qui nexercisca les funcions, considere que la
naturalesa i el pes destes en el conjunt de letapa no els haja impedit
obtindre les competncies bsiques i els objectius de letapa, dacord amb els
criteris establits pel claustre. Es ponderar de manera especial:
a) Valenci: Llengua i Literatura,
b) Castell: Llengua i Literatura i
c) Matemtiques.
94. Per a qu faculta el ttol de Graduat en ESO?
Per a accedir al Batxillerat, a la Formaci Professional de grau mitj, als

cicles de grau mitj dArts Plstiques i Disseny, a les ensenyances esportives
de grau mitj i al mn laboral.
95. Qu rep lalumnat que havent cursat ESO no obt el ttol de Graduat en ESO?
Un Certificat dEscolaritat, en el qual constaran els anys i matries cursades.
96. s possible obtindre, amb posterioritat, esta titulaci?
S, amb independncia de les proves lliures perqu les persones majors de 18

anys obtinguen la titulaci, des del curs acadmic 2009-2010, la Conselleria
dEducaci ha establit un procediment perqu lalumnat que, havent
finalitzat lESO i no havent obtingut el ttol de Graduat en ESO puga
disposar durant els dos anys segents, duna convocatria anual de proves
per a superar aquelles matries pendents de qualificaci positiva, sempre que
el nombre destes no siga superior a cinc56.
97. Quina s ledat mnima per a presentar-se a esta prova extraordinria?
16 anys, per a lalumnat que tinga un contracte laboral que no li permeta

acudir als centres docents en rgim ordinari, o b siga esportista dalt nivell
o dalt rendiment.
98. Quan i on es fa esta prova extraordinria?

56
Orde de 19 de novembre de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula la convocatria

anual i el procediment per a la realitzaci de la prova extraordinria per a aconseguir el ttol de Graduat
en Educaci Secundria Obligatria pels alumnes que no lhagen obtingut en finalitzar letapa (DOCV,
10 de desembre de 2009).
39
Durant els ltims cinc dies lectius del mes dabril i en el mateix centre en
qu els i les alumnes van estar matriculats al finalitzar letapa.
Abans del dia 31 de mar, els centres docents han de publicar en el tauler
danuncis tot all que fa referncia a la data i hora de realitzaci de cada
exercici de la prova.
El Programa de Diversificaci Curricular (PDC)

99. Qu s el PDC?
s una mesura datenci a la diversitat que suposa cursar en els centres

ordinaris un currculum diferent de lestablit amb carcter general, perqu
lalumnat participant puga assolir els objectius i competncies bsiques de
letapa i el ttol de Graduat en ESO, amb una metodologia especfica i una
organitzaci diferent dels continguts, activitats prctiques i matries57; en
realitat, s una forma alternativa de cursar 3r o 4t dESO.
100. Quins mbits cursa lalumnat en un PDC?

Lalumnat cursa tres mbits especfics, a saber :
a) mbit lingstic i social, que inclou els aspectes bsics del currculum
corresponents a les matries de Valenci: Llengua i Literatura; Castell:
Llengua i Literatura; Cincies Socials, Geografia i Histria; Educaci
Eticocvica.
b) mbit cientfic, que inclou els aspectes bsics del currculum
corresponents a les matries de Matemtiques i Cincies de la
Naturalesa.
c) mbit prctic, que inclou els aspectes bsics del currculum de la matria
Tecnologies.
Aix mateix, lalumnat cursa la Llengua Estrangera amb un currculum

adaptat.
Amb la finalitat de facilitar la seua integraci en les activitats ordinries del

centre, els alumnes cursen amb la resta de companys del seu grup ordinari
les matries no integrades en els mbits, per amb un currculum adaptat.
Completa el seu horari cursant amb el grup ordinari matries optatives de

loferta ordinria del centre; almenys, una destes ha de tindre com a finalitat
lorientaci i iniciaci professional.
101. Des de quin curs pot lalumnat incorporar-se a un PDC?
57
Orde de 16 de juny de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula el Programa de

Diversificaci Curricular en lEducaci Secundria Obligatria (DOCV, 20 de juny de 2008).
40
Pot participar en el programa lalumnat des de 3r de lESO; aix mateix, hi

pot participar lalumnat que, una vegada cursat 2n, no estiga en condicions
de promocionar a 3r i haja repetit una vegada en letapa.
102. Quins requisits ha de complir lalumnat per a accedir a un PDC?
Presentar dificultats generalitzades daprenentatge en els cursos anteriors,

trobar-se en risc evident de no assolir els objectius i competncies bsiques
de letapa cursant el currculum ordinari i tindre inters fundat a obtindre el
ttol de Graduat en ESO.
103. s possible obtindre, a travs dun PDC, el ttol de Graduat en ESO?
S. Com a conseqncia del procs davaluaci contnua, en lltima sessi

davaluaci del 2n curs del programa que es fa en el mes de juny, lequip
docent proposar lexpedici del ttol de Graduat en ESO a lalumnat que
haja aconseguit les competncies bsiques i els objectius desta etapa per
haver superat tots els mbits i matries del programa.
Aix mateix, podran obtindre el ttol aquells alumnes que, havent superat els
mbits lingstic i social, i cientfic i, desprs de la corresponent prova
extraordinria de setembre, tinguen avaluaci negativa en una o dos matries
i, excepcionalment, en tres, sempre que a ju de lequip docent haja obtingut
les competncies bsiques i els objectius de letapa. A estos efectes, lmbit
prctic es comptabilitzar, si s el cas, com una matria.
Els Programes de Qualificaci Professional Inicial (PCPI)

104. Qu sn els PCPI? Quines caracterstiques tenen?
Els PCPI constituxen una oferta formativa bsica, adaptada a les necessitats
especfiques de lalumnat, que, o b corre el risc dabandonar lensenyana
reglada, o b ja ho ha fet sense haver aconseguit els objectius previstos en
lESO58.
Poden accedir als PCPI, en qualsevol de les seues modalitats, jvens majors
de 16 anys, complits fins al 31 de desembre de lany de linici del programa,
que no hagen obtingut el ttol de Graduat en Educaci Secundria
Obligatria. Per als programes de la modalitat daula i aula polivalent, esta
edat es podr reduir als 15 anys.
Amb carcter general, poden accedir a estos programes:

a) Els jvens, preferentment escolaritzats, que desitgen una inserci
professional primerenca i que podrien continuar formant-se en els
programes impartits en els centres ordinaris.
58
Orde de 19 de maig de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen els Programes de
Qualificaci Professional Inicial en la Comunitat Valenciana (DOCV, 23 de juny de 2008).
41
b) Els jvens escolaritzats que es troben en greu risc daband escolar,

sense titulaci i/o amb un historial dabsentisme escolar degudament
documentat.
c) Els jvens desescolaritzats sense cap titulaci que demostren inters per
incorporar-se al sistema educatiu.
d) Els jvens amb necessitats educatives especials associades a condicions
personals de discapacitat o trastorns greus de conducta, que hagen cursat
lescolaritzaci bsica en centres ordinaris o en centres especfics
dEducaci Especial.
Les modalitats dels PCPI sn les segents:

a) Aules de Qualificaci Professional Inicial.
b) Tallers de Qualificaci Professional Inicial.
c) Programa de Qualificaci Professional Inicial.
a) Programa polivalent: aules i tallers.

Lalumnat que supere tots els mduls obligatoris dun PCPI obtindr una
certificaci acadmica expedida per la Conselleria dEducaci. Esta
certificaci donar dret:
a) A lexpedici, per lorganisme competent, del certificat o acreditaci de
les competncies professionals adquirides.
b) A la convalidaci de la prova daccs als Cicles Formatius de grau mitj.
c) A laccs al 2n nivell.
La superaci de tots els mduls voluntaris donar dret al ttol de Graduat en

Educaci Secundria Obligatria.
Tot lalumnat, al finalitzar el programa, rebr un consell orientador sobre el

seu futur acadmic i professional que, en cap cas, ser prescriptiu.
La convalidaci de matries
105. Quines matries sn susceptibles de convalidaci en lESO?
LOrde 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria dEducaci,59 regula el
procediment per a sollicitar la convalidaci i exempci de matries en
lESO i el Batxillerat per part de lalumnat que cursa simultniament
ensenyances professionals de msica i dansa o b que acredita la condici
desportista dalt nivell dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana.
Valenciana.
59
42
Les taules segents resumixen les possibles convalidacions en lESO:
Convalidaci de la matria Msica en ESO

Matria dESO que es convalida
Assignatures
de
les
ensenyances
professionals de msica o dansa amb qu es
convalida
Msica de 2n o 3r dESO (una de les dos) 1r dInstrument o Veu de les ensenyances de
Msica
Msica de 4t dESO
2n dInstrument o Veu de les ensenyances
de Msica
Msica de 2n o 3r dESO (una de les dos) 1r de Msica de les ensenyances de Dansa
Msica de 4t dESO
2n de Msica de les ensenyances de Dansa
Convalidaci de matries optatives en ESO

Matria optativa dESO que es convalida
Assignatures
de
les
ensenyances
professionals de Msica o Dansa amb qu es
convalida
Optativa convalidada ESO Msica
Certificat densenyances elementals de
Msica
Superaci de la prova daccs a les
ensenyances professionals de Msica
Superaci duna assignatura de qualsevol
curs de les ensenyances professionals de
Msica
Optativa convalidada ESO Dansa
Certificat densenyances elementals de
Dansa
Superaci de la prova daccs a les
ensenyances professionals de Dansa
Superaci duna assignatura de qualsevol
curs de les ensenyances de Dansa
Tamb poden sollicitar lexempci de la matria Educaci Fsica de lESO

aquells alumnes que cursen els seus estudis i, simultniament, reunisquen
alguna de les dos condicions segents:
a) Realitzen estudis de les ensenyances professionals de dansa.
b) Tinguen acreditada la condici desportista delit de la Comunitat
Valenciana, dalt nivell o dalt rendiment.

106. En quines condicions es cursa la llengua estrangera (angls) en lESO?
La primera llengua estrangera es cursa obligatriament en tots els cursos de

letapa, tal com es preveu en la pregunta 85 de la present guia.
43
La segona llengua estrangera forma part del catleg de matries optatives

doferta obligada (vegeu pregunta 86), i poden adquirir tamb en 4t curs la
consideraci de matria especfica (vegeu pregunta 85).
La matria Angls prctic sincorpora, a partir del curs acadmic 2010-2011,

com una nova matria optativa en 1r, 2n, 3r i 4t de lESO.
La matria Llengua i cultura xinesa tamb sincorpora, en 3r i 4t de lESO,

com a nova matria optativa a partir del curs 2010-2011.
En tot cas, la Conselleria dEducaci pot autoritzar la implantaci de

programes deducaci plurilinge que permeten als centres docents impartir
una part de les rees del currculum en llengua estrangera.
Les proves homologades didiomes

107. En qu consistixen les proves homologades didiomes?
Les proves homologades didiomes permeten lalumnat valenci que cursa

Educaci Secundria i Formaci Professional lobtenci directa del certificat
del nivell bsic dels idiomes alemany, francs, angls i itali60.
Es van celebrar, per primera vegada, lany 2010, amb una participaci
superior als 32.000 alumnes.
108. Quins sn els requisits de participaci?
Tindre, almenys, 16 anys complits lany natural en qu se celebra la prova i

estar matriculat en un centre docent de la Comunitat Valenci lany de
realitzaci de la mencionada prova en alguna de les ensenyances dEducaci
Secundria o Formaci Professional.
109. Amb quin nivell del Consell dEuropa es correspon?
El contingut de les proves homologades per a cada un dels idiomes sajusta

al nivell A2 del Consell dEuropa, segons es definix este nivell en el Marc
Com Europeu de Referncia per a les Llenges.
110. En quantes destreses sarticula la prova homologada?
En quatre, que sn les segents: comprensi escrita, comprensi oral,

expressi escrita i expressi oral61.
111. On i quan he de presentar la sollicitud de participaci?

60
Orde de 23 de desembre de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les proves
homologades per a lobtenci del nivell bsic de les llenges alemany, francs, angls i itali, cursades
per lalumnat dEducaci Secundria i Formaci Professional de la Comunitat Valenciana (DOCV, 14 de
gener de 2010).
61
Ver Gua del candidato en web de la Direccin General de Ordenacin y Centros Docentes.
44
En la secretaria del centre docent i al llarg dels cinc primers dies lectius del
mes de febrer.
112. Quan i on es fa la prova?
Al llarg de lltima setmana del mes de febrer i en el mateix centre en qu

els alumnes estan matriculats.
113. En quins termes es qualifica lalumnat?
En termes dApte o No apte.
114. Quan es comuniquen les qualificacions obtingudes per lalumnat?
Amb anterioritat al dia 10 de mar.
115. Qu permet el certificat del nivell bsic?
Acreditar competncies en els idiomes alemany, francs, angls i itali; aix

com accedir, amb carcter general, al primer curs del nivell intermedi de les
ensenyances didiomes de rgim especial.
Lavaluaci de letapa
Lavaluaci de diagnstic es realitza al finalitzar el 2n curs de lESO
sobre les competncies bsiques aconseguides, no t efectes acadmics,
t carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les
famlies i el conjunt de la comunitat educativa.
La Conselleria dEducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, pot

realitzar avaluacions externes a tot lalumnat al finalitzar qualsevol dels
cursos de lESO.
Per a, entre altres fins, promoure propostes de millora i organitzar les

mesures de refor dirigides a garantir que tot lalumnat aconseguisca les
corresponents competncies bsiques62 i lxit escolar.

118. Com es garantix la coordinaci entre lEducaci Primria i lEducaci
Secundria, aix com la primera escolaritzaci en lESO?
62
Competncia en comunicaci lingstica, competncia matemtica, competncia en el coneixement i

la interacci amb el mn fsic, tractament de la informaci i competncia digital, competncia social i
ciutadana, competncia cultural i artstica, competncia per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa
personal (annex I del Reial Decret 1513/2006).
45
A ms de les reunions entre el professorat de 6t dEducaci Primria i el

de 1r dESO, els professors especialistes de Psicologia i Pedagogia dels
servicis psicopedaggics escolars, dels gabinets psicopedaggics
autoritzats i homologats, dels gabinets psicopedaggics dels centres
concertats amb autoritzaci administrativa i els departaments
dorientaci dels centres dEducaci Secundria, celebraran reunions
conjuntes al llarg del segon trimestre del curs escolar a fi de facilitar i
traspassar la informaci corresponent a les adaptacions curriculars i
aquelles altres que es consideren dinters, relativa a lalumnat amb NEE
que, previsiblement, el curs segent cursar ESO.
Per a la primera escolaritzaci en els centres dEducaci Secundria, els

alumnes que disposen de dictamen descolaritzaci o hagen sigut revisats
els informes tcnics corresponents, seran escolaritzats sense ms
requisits, tant en el perode ordinari com en lextraordinari, dacord amb
la normativa vigent dadmissi dalumnes; en els altres supsits
descolaritzaci, els pares, mares i/o tutors legals destos alumnes hauran
dacreditar, amb anterioritat o durant el procs dadmissi de lalumnat
en el centre, la necessitat educativa especial. Per a aconseguir-ho
aportaran, en el termini ms breu possible, els informes de tipus mdic,
social, etctera, que possesquen, amb la finalitat de poder preveure amb
suficient antelaci els servicis i recursos humans i materials que puguen
requerir-se.
119. Hi ha adaptacions curriculars en lESO? s possible lexempci de

qualificacions?
S, igual que ocorre en lEducaci Primria, lalumnat amb NEE pot

beneficiar-se dadaptacions curriculars, significatives i/o daccs al
currculum.
En Educaci Secundria Obligatria no es concedixen exempcions de

qualificaci, perqu es considera que ladaptaci curricular individual s
la mesura ms apropiada per a respondre a les NEE de cada alumne o
alumna. Les exempcions de qualificaci en determinades matries del
currculum noms es preveuen en el Batxillerat per a alumnes amb
problemes greus daudici, visi, motricitat o altres per als quals no siga
possible realitzar una adaptaci curricular, sense afectar el nivell bsic
dels continguts exigits.
120. Quins recursos personals poden atendre lalumnat que presenta NEE?
Professorat de lespecialitat Orientaci Educativa corresponent al cos de

professors dEnsenyana Secundria o professorat especialitzat en
Psicopedagogia, mestre o mestra dEducaci Especial de lespecialitat
Pedagogia Teraputica i altres professionals (mestre o mestra dEducaci
Especial de lespecialitat Audici i Llenguatge, educador o educadora
dEducaci Especial, fisioterapeuta), en funci de les necessitats dels
centres.
46
La Menci Honorfica i els premis extraordinaris en lESO

Els centres docents poden atorgar la Menci Honorfica a lalumnat que haja
sigut proposat per a lobtenci del ttol de Graduat en ESO i lesfor del qual
meresca ser reconegut ateses les seues caracterstiques personals o socials,
aix com els resultats obtinguts per lalumne o alumna63.
En la sessi davaluaci final ordinria, lequip docent de cada grup de 4t de

lESO realitzar la proposta dalumnat candidat a lobtenci de la Menci
Honorfica, si estima que hi ha alumnes mereixedors de la dita menci. La
direcci del centre, informat el Consell Escolar, determinar els alumnes als
quals es concedix la menci.
Els centres docents podran concedir fins a un mxim de cinc mencions

honorfiques en cada curs acadmic.
Lobtenci de la Menci Honorfica shaur de fer constar en lexpedient

acadmic i en lhistorial acadmic de lalumne o alumna.

lESO?
Amb la finalitat de donar un reconeixement pblic a lesfor i dedicaci de

lalumnat en lESO i reforar aquells aspectes que incidixen en la millora del
sistema educatiu, la Conselleria dEducaci ha regulat per primera vegada,
la convocatria a la Comunitat Valenciana dels premis extraordinaris
dEducaci.
Pot optar als premis extraordinaris dEducaci Secundria Obligatria

lalumnat que:
a) Haja cursat i superat durant el curs acadmic el 4t curs de lESO en un
centre pblic o privat de la Comunitat Valenciana.
b) Haja obtingut en 4t curs de lESO una nota mitjana igual o superior a
9,25 punts.
c) Haja sigut proposat per la direcci del centre, una vegada escoltat lequip
docent de cada grup de 4t de lESO, com a candidat a lobtenci del
premi.
Cada centre docent podr proposar un mxim de tres candidats per a

lobtenci del Premi Extraordinari.
63
la convocatria dels premis extraordinaris al rendiment acadmic dEducaci Secundria Obligatria de
la Comunitat Valenciana a partir del curs 2009-2010 (DOCV, 11 de juny de 2010).
47
Amb carcter general, la Conselleria dEducaci es pot concedir fins a un

mxim de 100 premis, que seran entregats en un acte acadmic organitzat a
este efecte64.
Lobtenci del Premi Extraordinari es consignar en lhistorial acadmic i en

lexpedient acadmic.
El programa Thats English!

123. En qu consistix el Thats English!?
s el programa que possibilita lensenyana de langls a distncia. A la

Comunitat Valenciana est regulat per mitj de lOrde de 23 de juny de
2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lorganitzaci i el
funcionament de lensenyana dangls del nivell bsic i del nivell
intermedi, en la modalitat a distncia Thatss English!65.
Per a accedir a estes ensenyances shaur de tindre 16 anys complits lany

que sinicien els estudis; aix mateix, podran accedir els majors de 14 anys si
lidioma angls no s el cursat en lESO.
Per a ms informaci, hi ha un telfon de contacte: 902304130; aix com una

web: www.thatsenglish.com .
Els principals drets i deures de les famlies
Amb carcter general, el Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivncia
en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons pblics i sobre els drets i
deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal
dadministraci i servicis66.
El mencionat decret daplicaci en els centres docents pblics i en els centres privats
concertats no universitaris de la Comunitat Valenciana, dedica el captol I del ttol IV
als drets dels pares, mares, o tutors o tutores dels i de les alumnes, i establix que els
representants legals tenen dret:
a) A ser respectats, rebre un tracte adequat i ser valorats per la comunitat
educativa, i per la societat en general, en lexercici de les seues funcions.
b) Que els seus fills i filles reben una educaci amb la mxima garantia de qualitat,
dacord amb els fins i drets establits en la Constituci, en lEstatut dAutonomia
de la Comunitat Valenciana i en les lleis educatives.
64
La direcci general competent en matria dordenaci i centres docents dictar una resoluci de
concessi dels premis, que ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, abans del 30 de
novembre.
65
DOCV, 10 de juliol de 2008. Correcci derrors en DOCV, de 16 de desembre de 2008.
66
48
c) A participar en el procs densenyana i aprenentatge dels seus fills i filles,

sense detriment de les competncies i responsabilitats que corresponen a altres
membres de la comunitat educativa.
d) A conixer els procediments establits pel centre educatiu per a una adequada
collaboraci amb este.
e) A estar informats sobre el progrs de laprenentatge i integraci socioeducativa
dels seus fills i filles.
f) A rebre informaci sobre les normes que regulen la convivncia en el centre.
g) A participar en lorganitzaci, funcionament, govern i avaluaci del centre
educatiu, en els termes establits en les lleis.
h) A ser informats sobre el procediment per a presentar queixes, reclamacions i
suggeriments.
i) A ser ots en aquelles decisions que afecten lorientaci acadmica i professional
dels seus fills i filles.
j) Que els siguen notificades les faltes dassistncia i retards.
k) Que els siguen notificades les mesures educatives correctores i disciplinries en
les quals puguen incrrer els seus fills i filles.
l) A ser informats del Projecte Educatiu del centre i del carcter propi del centre.
m) A presentar per escrit les queixes, reclamacions i suggeriments que consideren
oportunes, relatives tant al funcionament del centre educatiu com de les
decisions o mesures adoptades amb els seus fills i filles.
Al seu torn, tenen garantida la llibertat dassociaci en lmbit educatiu. En este
sentit, les associacions de pares i mares dalumnes poden utilitzar els locals dels
centres docents per a la realitzaci de les activitats que els sn prpies, a lefecte
dels quals, els o les titulars dels centres privats concertats o els directors o directores
dels centres docents pblics han de facilitar la integraci de les dites activitats en la
vida escolar, sempre que no alteren el normal desenrotllament desta.
Correspon als pares, mares o tutors participar en levoluci del procs educatiu dels
seus fills o filles i donar-hi suport, i tamb conixer les decisions relatives a
lavaluaci i promoci, i collaborar en les mesures de suport o refor que adopten
els centres per a facilitar el seu progrs educatiu67.
El propi Decret 39/2008, dedica el captol II del mateix ttol IV als deures dels
pares, mares, o tutors o tutores dels i de les alumnes, en qu sestablix que als
representants legals els correspon assumir els deures segents:
67
Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a lEducaci.
49
a) Inculcar el valor de leducaci en els seus fills i filles i el de lesfor i estudi per
a lobtenci dels millors rendiments acadmics en el procs daprenentatge i la
responsabilitat que comporta.
b) Assumir la responsabilitat que tenen de complir amb lescolaritzaci dels seus
fills i filles i atendre correctament les necessitats educatives que sorgisquen de
lescolaritzaci.
c) Collaborar amb el centre educatiu68.
d) Escolaritzar els seus fills. Els pares, mares o tutors dels alumnes que, per acci o
omissi, no complixen responsablement amb els deures que els corresponen
respecte a lescolaritzaci dels seus fills o filles, s a dir, que permeten
labsentisme, lAdministraci educativa amb un informe previ de la Inspecci
educativa, informar de les institucions pbliques competents els fets, a fi que
adopten les mesures oportunes per a garantir els drets de lalumne i alumna.
e) Estar involucrats en leducaci dels seus fills i filles, al llarg de tot el procs
educatiu.
f) Fomentar el respecte dels seus fills i filles cap a les normes de convivncia del
centre.
g) Fomentar el respecte per tots els components de la comunitat educativa.
h) Ensenyar els seus fills i filles a cuidar dels materials i installacions del centre i
respondre dels desperfectes causats.
i) Vetlar per lassistncia i puntualitat dels seus fills i filles en el centre escolar.
j) Proporcionar al centre la informaci que, per la seua naturalesa, siga necessria
conixer per part del professorat.
k) Comunicar-se amb lequip educatiu sobre el procs densenyana i aprenentatge
dels seus fills i filles i el seu desenrotllament personal, socioeducatiu i
emocional, aix com cooperar en la resoluci de conflictes.
l) Proporcionar, en la mesura de les seues disponibilitats, els recursos i les
condicions necessries per al progrs escolar.
m) Adoptar les mesures necessries, o sollicitar lajuda corresponent en cas de
dificultat, perqu els seus fills i filles o pupils i pupilles cursen les ensenyances
obligatries i assistisquen regularment a classe.
n) Estimular-los perqu duguen a terme les activitats destudi que els encomanen.
68
En aquelles actuacions i mesures educatives correctores en les quals el centre reclame la implicaci
directa dels pares, mares, tutors o tutores de lalumne o alumna i estos la rebutgen, el centre ho posar en
coneixement de lAdministraci educativa, a fi que sadopten les mesures oportunes per a garantir els
drets de lalumne i de lalumna (article 41.2).
50
o) Participar de manera activa en les activitats que sestablisquen en virtut dels

compromisos educatius que els centres docents establisquen amb les famlies,
per a millorar el rendiment dels seus fills i filles.
p) Conixer, participar en levoluci del seu procs educatiu i donar-hi suport, en
collaboraci amb els professors, professores i el centre docent.
q) Respectar i fer respectar les normes establides pel centre, lautoritat i les
indicacions o orientacions educatives del professorat.
r) Ensenyar els seus fills i filles a desenrotllar una actitud responsable en ls de
les tecnologies de la informaci i comunicaci, vigilar el tipus dinformaci a
qu accedixen els seus fills i filles a travs de les noves tecnologies i mitjans de
comunicaci.
s) Respectar el Projecte Educatiu del centre, aix com el carcter propi del centre.
t) En el cas que el Reglament de Rgim Interior del Centre preveja ls de
luniforme per als alumnes, els pares, mares o tutors tindran lobligaci de
complir la mencionada mesura. La decisi de luniforme en els centres privats
concertats correspondr al o a la titular del centre.
51

GVA Guia Informativa Per A Families

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GVA Guia Informativa Per A Families

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs acadmic 2010-2011

Guia informativa per a les famlies1

La Guia informativa per a les famlies sactualitzar peridicament, en funci de

Curs acadmic 2010-2011

Valncia, setembre de 2010

Com a conseller dEducaci de la Generalitat Valenciana desitge

La relaci entre la famlia i el centre educatiu s fonamental per a

En els prxims dies, els seus fills i filles iniciaran o continuaran la

Curs acadmic 2010-2011

decisions, aprofitar les oportunitats i, en definitiva, poder afrontar amb

El nostre comproms s treballar dia a dia perqu ho aconseguisquen.

Alejandro Font de Mora Turn

Curs acadmic 2010-2011

Guia informativa per a les famlies

Telfons i adreces dinters

ATENCI AL MENOR DE LA COMUNITAT

Curs acadmic 2010-2011

7. Quines sn les principals tasques que exercix el tutor o tutora?

Curs acadmic 2010-2011

Curs acadmic 2010-2011

40. Quina s la seua duraci i el nombre mnim dalumnes?

Les ajudes en lEducaci Infantil

Curs acadmic 2010-2011

La incorporaci a lEducaci Infantil

Curs acadmic 2010-2011

71. Qu s linforme daprenentatge?

Si el seu fill o filla cursa Educaci Secundria Obligatria, li interessa saber

Les instruccions dinici de curs

Curs acadmic 2010-2011

Les matries i la distribuci horria en lESO

Curs acadmic 2010-2011

105. Quines matries sn susceptibles de convalidaci en lESO?

Curs acadmic 2010-2011

123. En qu consistix el Thats English!?

Els principals drets i deures de les famlies.

La Resoluci de 22 dabril de 2010, de la Direcci General dOrdenaci i

Els perodes de vacacions del curs 2010-2011 seran els segents:

Quan concrreguen circumstncies excepcionals, la Direcci General dOrdenaci i

DOCV, 6 de maig de 2010.

Curs acadmic 2010-2011

3. I en el cas dun posterior accs al Batxillerat o a la Formaci Professional?

De conformitat amb el que disposa el Decret 33/2007, de 30 de mar, del

El Projecte Educatiu del centre

Curs acadmic 2010-2011

6. Quins continguts ha dincloure en relaci a les famlies?

El Projecte Educatiu ha dincloure el tractament transversal de leducaci en

La tutoria i el Pla dAcci Tutorial

La tutoria i lorientaci de lalumnat formen part de la funci docent. Cada

8. En quin document es preveu la coordinaci entre la famlia i el professorat?

En la planificaci dactivitats del Pla dAcci Tutorial, shan de preveure

Les associacions de pares i mares

Sn entitats per a la participaci i collaboraci en el funcionament dels

Curs acadmic 2010-2011

En cada centre docent hi poden haver associacions de pares i mares

Els centres habilitaran un tauler danuncis a disposici de les distintes

El Pla de Convivncia s el model dactuaci planificada per a la promoci

12. Qui lelabora? Quin paper hi juguen els pares?

Instrucci 1/2010, de la Subsecretaria de la Conselleria dEducaci, sobre ls adequat dels espais

Curs acadmic 2010-2011

El Pla de Prevenci de la Violncia i Promoci de la Convivncia en els

14. Quines mesures preveu el PREVI?

El PREVI preveu tres tipus de mesures:

En la pgina web www.edu.gva.es/orientados es presenten recomanacions a