IES PUIG DE SA FONT

Curs 2013-2014

PROGRAMACI
BIOLOGIA I
GEOLOGIA

NDEX
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
1. Objectius de lEducaci Secundria Obligatoria

2. Les competncies bsiques

3. Cincies de la Naturalesa

4. Programaci de Cincies de la Naturalesa de primer dESO

11

5. Programaci de Cincies de la Naturalesa de tercer dESO

32

6. Programaci de Biologia i Geologia de quart dESO

51

7. Metodologia i atenci a la diversitat

60

8. Alumnat amb necessitats educatives especials

61

9. Avaluaci

62

10. Recuperaci de pendents

63

BATXILLERAT
1. Objectius generals del batxillerat

66

2. Programaci de Biologia i Geologia de primer de batxillerat

67

3. Programaci de Tcniques Experimentals de primer de batxillerat 80

4. Programaci de Cincies per al Mn Contemporni

95

5. Programaci de Biologia de segon de batxillerat

100

MDULS VOLUNTARIS. mbit cientificotcnic

116

LLENGUA VEHICULAR
PROJECTE DEL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES
PLA DE FOMENT DE LA LECTURA
MATERIAL I RECURSOS DIDCTICS
PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT
FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT
COORDINACI PER NIVELLS
APROVACI DE LA PROGRAMACI

151
151
151
152
154
155
156
157

OBJECTIUS DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

a) Conixer, assumir i exercir els seus drets i deures en el respecte als altres,
practicar la tolerncia, la cooperaci i solidaritat entre les persones i els
grups, exercitar-se en el dileg fianant els drets humans com a valors
comuns duna societat plural, oberta i democrtica.
b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball
individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica
de les tasques de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament
personal.
c) Fomentar actituds que afavoresquin la convivncia i evitin la violncia en els
mbits escolar, familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra civilitzaci, la
igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del
seu sexe, rebutjant qualsevol tipus de discriminaci.
e) Desenvolupar destreses bsiques, en la utilitzaci de les fonts dinformaci
per, amb sentit crtic, adquirir nous coneixements, aix com una preparaci
bsica en lmbit de les tecnologies, especialment les de la informaci i la
comunicaci.
f) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en
diferents disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per identificar
els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.
g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la
participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a
aprendre, per planificar, per prendre decisions i per assumir
responsabilitats, valorant lesfor amb la finalitat de superar les dificultats.
h) Comprendre i expressar amb correcci texts i missatges complexos,
oralment i per escrit, en llengua catalana i castellana, valorant les seves
possibilitats comunicatives des de la seva condici de llengua comuna de
tots els espanyols i didioma internacional, i iniciar-se en el coneixement, la
lectura i lestudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera
apropiada.
j) Conixer els aspectes bsics de la cultura, la geografia i la histria
dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic;
conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les
crticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura prpia i per la
dels altres.
k) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les
societats, en especial els relatius als drets, els deures i les llibertats dels
ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a ells.
l) Conixer el funcionament del cos hum, aix com els efectes beneficiosos
per a la salut de lexercici fsic i lalimentaci adequada, incorporant la
prctica de lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
m) Valorar els hbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels
ssers vius i el medi ambient, contribuint a la seva conservaci i millora.
n) Valorar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les diferents
manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi
representaci.

LES COMPETNCIES BSIQUES

El desenvolupament de les competncies bsiques
El treball en les rees i les matries del currculum, a fi de contribuir al
desenvolupament de les competncies bsiques, sha de complementar amb
diverses mesures organitzatives i funcionals:
Lorganitzaci i el funcionament dels centres i la participaci de lalumnat.
Ls de metodologies i recursos didctics determinats.
Lacci tutorial permanent.
La planificaci de les activitats complementries i extraescolars.
Lavaluaci de les competncies bsiques
Lavaluaci de les competncies es dur a terme a travs dels punts segents:
El desenvolupament de la matria.
El reconeixement de la prpia competncia bsica.
El nivell daptitud assolit en cadascuna de les vuit competncies:
El domini de la llengua oral i escrita en mltiples contexts
Expressar pensaments, emocions, vivncies i opinions; donar coherncia i
cohesi al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de
manera oral i escrita.
Ls espontani de raonaments matemtics
Conixer i fer servir els elements matemtics bsics en situacions reals o
simulades de la vida quotidiana, i posar en prctica processos de raonament
que conduesquin a la soluci dels problemes, a lobtenci dinformaci i a la
presa de decisions.
Ls responsable del medi ambient i dels recursos naturals
Ser conscient de la influncia que t la presncia humana en lespai i de les
modificacions que introdueix, adoptant una actitud crtica en lobservaci de la
realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, com tamb uns
hbits de consum responsable en la vida quotidiana.
Lautonomia i leficcia en el tractament crtic de la informaci
Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci per organitzar i
processar la informaci, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant
una actitud crtica i reflexiva.
La participaci social i la valoraci de la democrcia
Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant
les diferncies i reconeixent la igualtat de drets entre diferents collectius,
especialment, entre homes i dones.
La capacitat dexpressar-se artsticament i gaudir fent-ho
Desenvolupar la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per dur a terme
creacions prpies; conixer les diferents manifestacions culturals i artstiques;
interessar-se per la conservaci del patrimoni.

 El control de les capacitats daprenentatge prpies

Ser conscient del que se sap i del que sha daprendre; conixer les
potencialitats i les mancances prpies, aprofitant les primeres i cercant
motivaci i voluntat per superar les segones.
La capacitat descollir i de tirar endavant projectes individuals i collectius
Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivaci, prendre decisions, actuar,
autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les
possibilitats de millora, etc.

Contribuci de la matria a ladquisici de els competncies bsiques

La competncia cientfica es troba del tot relacionada amb la capacitat per
conixer i interactuar amb el mn fsic. Un coneixement correcte del mn fsic
requereix, precisament, laprenentatge dels conceptes i procediments
essencials de cadascuna de les cincies de la naturalesa i ls de les seves
relacions. A ms, aquesta competncia tamb requereix els aprenentatges
relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenmens naturals.
s necessari, per aix, aconseguir la familiaritzaci amb les diverses maneres
prpies del treball cientfic: discussi sobre problemes dinters social
relacionats amb la cincia i la tecnologia; plantejament de conjectures i
inferncies fonamentades; elaboraci destratgies per obtenir conclusions;
planificaci i implementaci de dissenys experimentals; anlisi i comunicaci
dels resultats mitjanant ls de la terminologia cientfica adient per a cada cas,
etc.
Daltra part, conv tenir en compte que alguns aspectes daquesta competncia
requereixen una atenci especfica. s el cas, per exemple, del coneixement
del propi cos i les relacions entre els hbits i les formes de vida i la salut.
Tamb ho sn les implicacions que determinats comportaments individuals i
collectius i la utilitzaci dels desenvolupaments cientificotecnolgics, derivats
dun model econmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, s
necessari evitar caure en actituds simplistes dexaltaci o de rebuig del paper
de la tecnocincia, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels
grans problemes als quals senfronta avui la humanitat i cercar solucions per
avanar cap a la sostenibilitat.
La competncia matemtica est ntimament associada als aprenentatges de
les cincies de la naturalesa. En el treball cientfic es presenten sovint
situacions de resoluci de problemes de soluci ms o menys oberta, que
exigeixen posar en joc estratgies associades a aquesta competncia i la
utilitzaci adequada de les eines matemtiques a cada context: mesura,
tractament de dades, elaboraci i interpretaci de grfiques, representacions
geomtriques, s de models matematitzats, etc. que conv treballar en la
recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenmens de
la naturalesa.
La contribuci daquesta matria a la competncia en comunicaci lingstica,
oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de ls del llenguatge de la
cincia, imprescindible per descriure fets i fenmens. Daltra banda, la
5

configuraci i la transmissi de les idees i les informacions sobre la naturalesa,

posa en joc una manera especfica de construcci del discurs, dirigit a
argumentar o a fer explcites les relacions entre conceptes, idees, fets,
fenmens, etc. La cura en la precisi dels termes utilitzats, en lencadenament
adequat de les idees o en lexpressi verbal daquestes relacions far efectiva
la contribuci. La utilitzaci del catal com a llengua vehicular en lestudi de les
matries cientfiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els
alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els mbits de la
seva activitat.
La competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital pot
dur-se a terme a partir de la consideraci que el treball cientfic t maneres
especfiques per a la recerca, la recollida, la selecci, el processament i la
presentaci de la informaci que sutilitza, a ms, de formes molt diferents:
verbal, numrica, simblica o grfica.
Aix, afavoreix ladquisici daquesta competncia la utilitzaci de recursos com
sn els esquemes, els mapes conceptuals, la producci i la presentaci de
memries, textos, etc. Daltra banda, en la faceta de competncia digital, tamb
es contribueix, mitjanant la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci (TIC), a laprenentatge de les cincies per comunicar-se, recollir
informaci, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar
dades, etc. Els recursos propis de les TIC tamb permeten, de manera
especial, la modelitzaci de fenmens, la qual cosa permet mostrar una visi
actualitzada de lactivitat cientfica.
La contribuci de les cincies de la naturalesa a la competncia social i
ciutadana est lligada, en primer lloc, al paper de la cincia en la preparaci de
futurs ciutadans duna societat democrtica per a la seva participaci activa en
la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que lart, la
cincia, la tcnica, la poltica, leconomia i els interessos de la societat en
general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines
acadmiques sin que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el
coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre
determinats debats que han estat essencials per a lavan de la cincia,
contribueix a comprendre millor levoluci de la societat en poques passades i
el mn actual.
En aquesta lnia de consideraci global del coneixement, cal subratllar tamb la
contribuci que la cincia pot aportar tamb a la competncia cultural i artstica.
Efectivament, el desenvolupament cientfic i les seves aplicacions
sacompanyen sovint destratgies basades en lobservaci, la intuci, la
imaginaci, la creativitat, etc., prpies de lart i de les diverses formes en qu es
manifesta. A ms, per expressar idees, conceptes i principis de les cincies de
la naturalesa, la utilitzaci de distints codis per representar i explicar fenmens
s una constant en el quefer quotidi dels cientfics. Sens dubte, els museus de
la cincia, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un mbit
privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades
amb la cincia que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement

cientfic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la
competncia per aprendre a aprendre. Laprenentatge al llarg de la vida, en el
cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporaci
dinformacions provinents unes vegades de la mateixa experincia i, altres, de
mitjans escrits o audiovisuals. La integraci daquesta informaci en lestructura
de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, duna part,
els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del mn natural
i, daltra banda, els procediments i destreses que sn habituals en el treball
cientfic. Aix comporta la necessitat de plantejar-se qestions sobre els
fenmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la
capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els
altres.
Finalment, la contribuci al desenvolupament de lautonomia i la iniciativa
personal pot abordar-se des de la formaci dun esperit crtic, capa de
qestionar dogmes i prejudicis, propi del treball cientfic. s important, en
aquest sentit, assenyalar el paper de lestudi de les cincies com a potenciador
de les capacitats denfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les
dificultats, dassumir els errors com a part del procs de descobriment, de
participar en la construcci temptativa de solucions i, en sntesi, dimplicar-se
en all que sol anomenar-se laventura de fer cincia.

Desenvolupament de les competncies bsiques

1. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Conixer els diferents nivells d'organitzaci del cos hum.
Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta
equilibrada.

Reconixer l'estructura bsica, la funci i les malalties

relacionades amb l'aparell digestiu.
Conixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables
de la nutrici, la percepci i la locomoci.
Desenvolupar hbits de vida saludables que contribueixin a evitar
malalties i a millorar la qualitat de vida.
Conixer l'aparell reproductor hum, el seu funcionament i els mtodes
anticonceptius.
Classificar els principals recursos naturals.
Reconixer els principals impactes mediambientals.
Relacionar la formaci del relleu amb l'acci dels agents geolgics
externs.
Reconixer les principals funcions de l'atmosfera.
Interpretar mapes meteorolgics.
2. Competncia matemtica
Aplicar el llenguatge matemtic per fenmens naturals.
Analitzar les causes i les conseqncies d'un procs natural.
Descriure un fenomen del medi fsic utilitzant eines matemtiques.
Resoldre problemes cientfics aplicant estratgies matemtiques.
7

3. Tractament de la informaci i competncia digital

Organitzar la informaci relativa a un tema elaborant esquemes i mapes
conceptuals.
Redactar memries en les quals s'interrelacionin els llenguatges natural,
grfic i estadstic.
Elaborar informaci textual o grfica utilitzant diferents programes
informtics.
Cercar recursos educatius a Internet.
4. Competncia social i ciutadana
Considerar els avantatges i els inconvenients d'una situaci per prendre
decisions fonamentades.
Comprendre l'evoluci de la societat sota el prisma dels avenos
cientfics.
Alliberar la societat de prejudicis sense fonament cientfic.
Contribuir a l'alfabetitzaci cientfica per valorar adequadament les
investigacions recents.
Jutjar els debats cientfics que han contribut a l'extensi dels drets
humans.
5. Competncia en comunicaci lingstica
Argumentar les afirmacions de carcter cientfic i tcnic.
Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.
Descriure fenmens naturals utilitzant un lxic precs.
Transmetre idees sobre la natura.
6. Competncia per aprendre a aprendre
Analitzar les causes i les conseqncies d'un procs natural.
Adquirir les destreses creatives lligades al treball cientfic.
Cercar una coherncia global dels coneixements cientfics.
Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.
Expressar idees oralment i per escrit.
7. Autonomia i iniciativa personal
Potenciar l'esperit crtic davant d'informacions de qualsevol mena.
Dur a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat
d'anlisi.
Proposar hiptesis i analitzar-ne la coherncia amb les observacions
realitzades.
Participar en la construcci temptativa de solucions d'un problema.

CINCIES DE LA NATURALESA. ESO.

Les cincies de la naturalesa constitueixen la sistematitzaci i formalitzaci del

coneixement sobre el mn natural amb la finalitat de generar models que ajudin
a comprendrel i a preveure quin ser el comportament dels fenmens i
processos naturals. La construcci daquests models alhora explicatius i
predictius es du a terme mitjanant procediments propis del quefer cientfic,
com ara la identificaci de problemes, la formulaci dhiptesis, el disseny
dexperiments, lobservaci, etc., que han perms la construcci del
coneixement cientfic i la millora de les condicions de vida de la humanitat.
Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bsica que ha
de tenir lalumnat en acabar lESO per a una inserci adequada en la societat.
En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les
maneres de construir la cincia i de transmetre lexperincia i el coneixement
cientfics. Es remarca aix el seu paper transversal, en la mesura que sn
continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que shan de
desenvolupar de la manera ms integrada possible amb el conjunt dels
continguts del curs.

OBJECTIUS GENERALS DREA

Les cincies de la naturalesa en leducaci secundria obligatria tenen com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Comprendre i expressar missatges de contingut cientfic utilitzant el
llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames,
grfiques, taules, mapes, i altres models de representaci, i utilitzar
expressions matemtiques elementals i codis cientfics diversos, per tal de
poder-se comunicar en lmbit de la cincia.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la cincia, aix
com les estratgies prpies del treball cientfic, per comprendre els
principals fenmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les
repercussions del desenvolupament tecnocientfic.
3. Aplicar, en la resoluci de problemes, estratgies prpies de la metodologia
cientfica, com ara la identificaci de problemes, la formulaci dhiptesis
fonamentades i deduccions lgiques, els dissenys experimentals, lanlisi de
resultats, la consideraci daplicacions i repercussions de lestudi realitzat, i
la recerca de coherncia global.
4. Obtenir informaci sobre temes cientfics utilitzant diversos mitjans i fonts,
especialment els relacionats amb les tecnologies de la informaci i la
comunicaci, transmetre-la emprant diferents suports, valorar crticament el
contingut daquesta i emprar-la per orientar i fonamentar les prpies
opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crtiques, basades en el coneixement cientfic, per
analitzar, individualment o en grup, qestions cientfiques i tecnolgiques
rellevants i socialment controvertides.
9

6. Tendir a actuar en funci dactituds i hbits favorables a la cura i promoci

de la salut personal i comunitria, fonamentats en el coneixement cientfic,
per tal dassumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb
l'alimentaci, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenci de les
malalties en general.
7. Comprendre la importncia dutilitzar els coneixements provinents de les
cincies de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre
decisions en relaci amb els problemes locals i globals que ens afecten.
8. Conixer i valorar les interaccions de la cincia i la tecnologia amb la
societat i el medi ambient, amb atenci als problemes amb qu es troba
avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten ms directament les
Illes Balears, aix com la necessitat de recerca i aplicaci de solucions
adients per avanar cap a la sostenibilitat.
9. Reconixer el carcter creatiu i provisional del coneixement cientfic i les
seves aportacions al pensament hum al llarg de la histria, apreciant la
importncia del debat obert i lliure de dogmatismes dins levoluci cultural
de la humanitat, aix com la contribuci de la cincia i la tecnologia a la
millora de les condicions de vida dels humans.
10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi
a les Illes Balears i en altres mbits geogrfics de major abast, i utilitzar-los
per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservaci
dels recursos, aix com a la millora de la qualitat ambiental.

10

PRIMER DESO

11

PROGRAMACI DE CINCIES DE LA NATURALESA

PRIMER DESO
Lestudi de la Terra a lUnivers configura el primer curs. Desprs de comenar
amb una visi general de lUnivers, se situa la Terra com a planeta i sestudien
les caracterstiques de la matria que la constitueix per seguir amb la
introducci al coneixement de latmosfera, la hidrosfera i la geosfera. Tot seguit
sinicia lestudi de la diversitat dels ssers vius que lhabiten.
Continguts
Continguts comuns
- Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cientfic: plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, descripci dobjectes i fenmens, realitzaci dexperiments i petites investigacions, per comprendre millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
- Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci per
seleccionar informaci sobre el medi natural.
- Interpretaci de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilitzaci daquesta informaci per conixer-la.
- Reconeixement del paper del coneixement cientfic en el desenvolupament
tecnolgic i en la vida de les persones.
- Utilitzaci curosa dels materials i els instruments bsics dun laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
- Respecte per lentorn natural i fianament dactituds favorables a la seva
conservaci i protecci, tot fent atenci a les circumstncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importncia del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor cientfica i tcnica.
- Adquisici de les actituds caracterstiques del treball cientfic: raonament de
les solucions, rigor, precisi, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. La Terra a lUnivers

- LUnivers, estrelles i galxies. La Via Lctia i el Sistema Solar.
- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components
del Sistema Solar.
- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenmens relacionats:
durada de lany, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases.
Els eclipsis.
12

- Utilitzaci de tcniques dorientaci. Observaci del cel dirn i nocturn de

les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
- Lastronomia a les Illes Balears.

- Evoluci histrica de les concepcions del lloc de la Terra a lUnivers: el pas

del geocentrisme a lheliocentrisme com a primera i gran revoluci cientfica.

Bloc 2. La matria a lUnivers

- La matria. Propietats generals de la matria.

- Estats en qu es presenta la matria a lUnivers. Caracterstiques i relaci

amb la temperatura. Canvis destat.
- Realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifestin les propietats generals de slids, lquids i gasos.
- Identificaci de mescles i substncies pures. Utilitzaci de tcniques de separaci de mescles.
- Els elements que hi ha a lUnivers.
- Els materials i la seva utilitzaci en la vida quotidiana.

- La generaci de residus i la gesti sostenible: reducci, reutilitzaci, recuperaci i reciclatge.

- El problema i la gesti dels residus a les Illes Balears.
Bloc 3. Materials terrestres
- Latmosfera. Estructura, composici i propietats de latmosfera. Importncia
del debat que va portar a establir-ne lexistncia.
- Fenmens atmosfrics. Variables que condicionen el temps atmosfric. Distinci entre temps i clima. La predicci del temps a les Illes Balears. Lesta ci meteorolgica.
- Maneig dinstruments per mesurar la temperatura, la pressi, la velocitat i la
humitat de laire.
- Elaboraci de taules de dades i grfiques de parmetres com temperatura i
pluges. Interpretaci de mapes del temps senzills.
- Reconeixement del paper de latmosfera, de la importncia de laire per als
ssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne
cura.
- La contaminaci atmosfrica i el canvi climtic. Els efectes del canvi climtic
a les Illes Balears.
- La hidrosfera. La importncia de laigua en el clima, en la configuraci del
paisatge i en els ssers vius. La distribuci de laigua a la Terra en les seves
formes lquida, slida i gasosa.
- Estudi experimental dalgunes de les propietats de laigua.
13

- El cicle de laigua a la Terra i la seva relaci amb el Sol com a font dener gia.
- Reserves daigua dola a la Terra: aiges superficials i subterrnies. Importncia de la seva conservaci. Les reserves daigua a les Illes Balears.
- Aigua i salut. La potabilitzaci. La contaminaci de laigua i la seva depura ci.
- Els problemes de laigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotaci, salinitzaci i contaminaci.
- La gesti sostenible de laigua. Necessitat dadoptar mesures destalvi daigua. La dessalinitzaci i ls de laigua depurada.
- La geosfera. Introducci a lestructura interna de la Terra.
- Diversitat de minerals i caracterstiques que permeten identificar-los. Observaci i descripci dels minerals ms freqents.
- Tipus de roques i caracterstiques que permeten diferenciar-les. Observaci
i descripci de les roques ms freqents. Utilitzaci de claus senzilles per
identificar roques. Les roques ms abundants a les Illes Balears.
- Importncia, utilitat i explotaci dels minerals i les roques. Les pedreres a
les Illes Balears: explotaci, usos i impacte.
Bloc 4. Els ssers vius i la seva diversitat
-

Factors que fan possible la vida a la Terra.

Caracterstiques comunes dels ssers vius. Les funcions vitals: nutrici, relaci i reproducci.
La unitat dels ssers vius: el descobriment de la cllula.
Introducci a lestudi de la biodiversitat. Aproximaci a la classificaci dels
ssers vius. Els cinc regnes.
Utilitzaci de claus senzilles didentificaci dssers vius.
La diversitat com a resultat del procs evolutiu. Els fssils i la histria de la
vida.
Els ssers vius ms senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
Els fongs: caracterstiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
Els vegetals: caracterstiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.
Els animals: caracterstiques generals. Els animals ms senzills, els molluscs, els artrpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
Utilitzaci de la lupa i el microscopi ptic per a lobservaci i la descripci
dorganismes unicellulars, fongs, plantes i animals.
Valoraci de la importncia de mantenir la diversitat dels ssers vius. Anlisi
dels problemes associats a la seva prdua.
Les espcies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situaci, extensi i tipus de protecci.
Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les
Illes Balears com a part del patrimoni natural.

14

Respecte per totes les formes de vida i actitud crtica davant lexplotaci irracional, el maltractament i la mort innecessria dssers vius.

A continuaci es desenvolupen aquests blocs de continguts per unitats

didctiques, tal i com es treballaran a primer dESO, ja estan ordenades
en la manera que es veuran al llarg del curs i que es pot consultar a la
temporalitzaci.

UD 0.- EL MTODE CIENTFIC

Aquesta unitat introductria s per donar a conixer a lalumnat els
procediments que sutilitzen en el treball cientfic,
Utilitzaci d'estratgies prpies del treball cientfic com el plantejament de
problemes i discussi del seu inters, la formulaci i posada a prova d'hiptesi i
la interpretaci dels resultats. L'informe cientfic.
Interpretaci d'informaci de carcter cientfic i utilitzaci de l'esmentada
informaci per formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i
argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notaci
cientfica.
Valoraci de les aportacions de les cincies de la naturalesa per donar resposta
a les necessitats dels ssers humans i millorar les condicions de la seva
existncia, aix com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural,
participant en la seva conservaci, protecci i millora.
Utilitzaci correcta dels materials, substncies i instruments bsics d'un
laboratori. Carcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El
respecte per les normes de seguretat al laboratori.

UD 1.- L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

OBJECTIUS
-

Conixer la nostra galxia i saber situar-hi el sistema solar.

Conixer com est organitzat el sistema solar.
Saber explicar correctament quins sn els moviments de la Terra.
Conixer els diferents tipus dastres que formen el sistema solar.
Conixer les teories ms importants sobre la situaci de la Terra a lunivers i le voluci que han tingut al llarg del temps.
CONTINGUTS

Caracterstiques de lunivers.
Estrelles i galxies.
El sistema solar.
Els planetes
Realitzaci dun mural per representar el Sistema Solar i les distncies entre els
distints planetes.
Identificaci i interpretaci dels moviments de la Terra.
- Elaboraci desquemes i dibuixos de les constellacions.
15

Valoraci del coneixement cientfic com un coneixement revisable i comprovable.

Valoraci de levoluci experimentada per lastronomia al llarg de la histria.
Reconeixement i valoraci dalgunes de les aportacions que hem rebut grcies
al treball i les investigacions de les persones que es dediquen a lastronomia.
CRITERIS DAVALUACI
- Saber quina s la nostra galxia i saber situar-hi el sistema solar.
- Ser capa de fer un esquema que expliqui com est organitzat el sistema solar.
- Saber explicar correctament quins sn els moviments de la terra.
- Poder anomenar els diferents tipus dastres que formen el sistema solar i les
caracterstiques bsiques de cada tipus.
- Saber explicar les teories ms importants sobre la situaci de la terra a lunivers.

UD 2.- EL NOSTRE PLANETA, LA TERRA

Aquesta unitat ser impartida conjuntament amb el departament de Geografia i
Histria, ja que tamb est a la seva programaci. Per tant, el departament de
Biologia i Geologia noms tractar els temes segents:
-

OBJECTIUS
Conixer els moviments de la Lluna.
Conixer lorigen dels eclipsis i diferenciar-ne els del Sol dels de la Lluna.

CONTINGUTS
Conceptes:.
Moviments de la Lluna
Eclipsis.
Procediments:
- Activitat de simulaci per explicar els moviments de la Terra.
- Construcci daparells senzills relacionats amb els eclipsis.

Actituds:.
- Inters per donar explicaci cientfica als fenmens que es poden observar de
manera natural.
CRITERIS DAVALUACI
- Saber explicar correctament quins sn els moviments de la Lluna.
- Saber explicar la diferncia entre un eclipsi de Sol i un de Lluna

UD.3- LATMOSFERA TERRESTRE

16

Aquesta unitat ser impartida conjuntament amb el departament de Geografia i

Histria, ja que tamb est a la seva programaci. Per tant, el departament de
Biologia i Geologia tractar els punt segents:
OBJECTIUS

Conixer la composici qumica de laire i les propietats dels seus components.

Analitzar les propietats fisicoqumiques ms importants de laire.
Conixer la importncia de laire per als ssers vius
Adoptar mesures quotidianes per combatre la contaminaci de laire.
Conixer la composici de latmosfera i les seves capes.

CONTINGUTS
Conceptes
Latmosfera terrestre. Composici de laire.
Estructura de latmosfera.
L origen de latmosfera.
Limpacte de les activitats humanes.
La correcci de limpacte sobre latmosfera.

Procediments
Realitzaci desquemes de les capes de latmosfera.
Planificaci i realitzaci dexperincies senzilles dirigides a estudiar algunes
propietats bsiques de laire.
Estudi des principals problemes ambientals.
Actituds
- Descobriment i apreciaci de la singularitat del planeta Terra.
- Valoraci de la importncia de laire per als ssers vius.
CRITERIS DAVALUACI
- Saber fer un esquema de les capes de latmosfera i assenyalar els fenmens
que hi tenen llooc a cada una.
- Ser capa dexplicar qu s latmosfera i els seus components majorotaris.
- Saber explicar la importncia de laire per als ssers vius.
- Conixer algunes mesures per evitar la contaminaci atmosfrica.

UD.4- LA HIDROSFERA TERRESTRE

Aquesta unitat ser impartida conjuntament amb el departament de Geografia i
Histria, ja que tamb est a la seva programaci. Per tant, el departament de
Biologia i Geologia tractar els punts segents:
-

OBJECTIUS
Conixer lestructura, composici i propietats de laigua.
Explicar alguns fets a partir del coneixement de la composici i de les propietats de laigua.
17

Explicar la importncia de laigua per als ssers vius.

- Interpretar i conixer el cicle de laigua.
CONTINGUTS
Conceptes
Laigua a la Terra.
Laigua: estructura, propietats i importncia per als ssers vius.
- El cicle de laigua.
- Laigua que necessitam. Laigua potable.
- La qualitat de laigua.
Procediments
Planificaci i realitzaci dexperincies senzilles dirigides a estudiar algunes
propietats bsiques de laigua.
- Exemplificaci del cicle de laigua a les Balears.
Actituds
- Valoraci de la importncia de laigua per als ssers vius.
Inters per buscar i aportar material de suport.
Actitud responsable i collaboradora en els treballs i les investigacions en equip.
CRITERIS DAVALUACI
-

Enunciar i descriure les propietats de laigua.

Saber elaborar esquemes sobre el cicle de laigua.
Saber explicar la necessitat daigua que tenen els ssers vius.
Ser capa dexplicar algunes de les causes que contaminen laigua.
Poder explicar qu s laigua potable.

U D 5.- ELS MINERALS

OBJECTIUS
-

Conixer el concepte de mineral.

Conixer algunes propietats fsiques dels minerals.
Identificar minerals a partir de les seves propietats.
Diferenciar entre els minerals amorfs i els cristalls.
Reconixer els processos que poden originar minerals.
Conixer les formes dextracci i els usos que es fan.
CONTINGUTS

Conceptes
Els minerals: definici, components, caracterstiques.
- Minerals amorfs i minerals cristallitzats.
- Classificaci i origen dels minerals.
- Propietats, extracci i usos dels minerals.
18

Procediments
- Descripci i aplicaci del concepte de mineral.
- Identificaci i descripci de les propietats minerals.
- Ordenaci dels minerals segons la duresa.
- Identificaci de minerals segons que siguin components majoritaris de les roques.
Actituds
- Sensibilitzaci davant el desgast que representen per a la natura les pedreres i
altres explotacions mineres.
- Inters per conixer i diferenciar els minerals ms comuns.
- Valoraci negativa de ls abusiu dels recursos minerals.
- Curiositat per saber de quins materials estan fets els objectes que ens envolten.
CRITERIS DAVALUACI
Saber diferenciar mineral de roca.
Saber definir el concepte de mineral.
Conixer algunes propietats fsiques dels minerals.
Saber identificar minerals a partir de les seves propietats.
Saber alguns exemples dextracci i els usos que es fan dels minerals.

UD 6.- LES ROQUES

OBJECTIUS
-

Comprendre la relaci que hi ha entre minerals i roques.

Identificar i reconixer els diferents tipus de roques.
Comprendre com es formen les roques.
Conixer els processos que formen el cicle de les roques.
Reconixer els principals usos que es fan daquests materials.
CONTINGUTS

Conceptes
- Roques, definici, classificaci i origen.
- Cicle de les roques.
- Usos de les roques.
Procediments
- Observaci i interpretaci desquemes i taules descriptives.
- Disseny dexperiments.
- Identificaci de roques i minerals.
Actituds
- Inters per conixer les roques i les seves utilitats.
- Comprendre limpacte ambiental de la combusti de les roques sedimentries
orgniques.
19

CRITERIS DAVALUACI
-

Saber definir el concepte de roca.

Saber anomenar els tipus de roques i i explicar de manera senzilla com es for men.
Ser capa de posar exemples dels distints tipus de roques.
Saber fer un esquema senzill que expliqui els processos del cicle de les roques.
Conixer les roques que tenen majors utilitats en el nostre entorn.

UD.7- ELS ESSERS VIUS

OBJECTIUS

- Comprendre que tots els ssers vius estan formats per cllules i que aquesta
s una de les caracterstiques que els defineix com a ssers vius
- Descriure les caracterstiques de les cllules i com es duen a terme les funci ons vitals en el nivell cellular.
- Classificar els ssers vius, segons el nombre de cllules que tenen, en unicellulars i pluricellulars.
- Enumerar les funcions vitals i esmentar alguns dels processos que comprenen.
- Reconixer els nivells dorganitzaci de la matria viva.
Conixer i aplicar els criteris de classificaci que sn tils quan es tracta de di ferenciar els grans grups dssers vius.
Enumerar els cinc regnes dssers vius i explicar les diferncies ms importants
entre ells.
- Conixer perqu els vegetals sn auttrofs i els fongs i animals hetertrofs
- Expressar de forma resumida i elemental levoluci de la vida sobre la terra.
- Resoldre problemes relacionats amb la diversitat i classificaci dels ssers vius.
CONTINGUTS

Conceptes
- Els cinc regnes dssers vius.
Les funcions vitals i alguns dels processos que comprenen.
- Els nivells dorganitzaci de la matria viva
Classificaci dels ssers vius :criteris
Procediments
Diferenciaci entre ssers vius unicellulars i pluricellulars.
Identificaci de les funcions bsiques de la cllula.
- Enumerar els diferents nivells dorganitzaci dels ssers vius.
- Recerca de criteris per fer diferents tipus de classificacions.
- Elaboraci i aplicaci duna bateria de preguntes per identificar i reconixer si
determinats elements sn ssers vius o ssers no vius.

20

- Identificaci dels principals models taxonmics als quals pertanyen diversos

animals , a partir de lobservaci de les seves caracterstiques ms rellevants
i amb ajuda de claus o guies.
- Creaci dun gran mural on, mitjanant un diagrama, es representi una classifi caci tan completa com sigui possible dels distints tipus o classes dorganismes.
-

Actituds
Inters per la informaci cientfica.
- Reconeixement del fet que lsser hum s un sser viu, i que comparteix amb
els altres habitants de la Terra caracterstiques comunes tant important com
lorganitzaci cellular.
Valoraci del treball sistemtic i constant en la investigaci a fi dextreuren conclusions.
Conscincia de la importncia de conservar la biodiversitat.
Reconeixement, valoraci i estima envers la gran varietat dssers vius amb els
quals convivim, de forma quotidiana, a la localitat.
Inters per conixer la gran diversitat de la vida a la Terra.
Valoraci de la tasca feta per cientfics de tots els temps en el camp de la sistemtica.
CRITERIS DAVALUACI

Saber enumerar i descriure de manera senzilla les funcions vitals i les caracterstiques que defineixen un sser viu.
Conixer que tots els ssers vius estan formats per cllules i que aquestes sn
les unitats mnimes de la vida.
Ser capa de classificar els ssers vius segons el nombre de cllules.
Saber enumerar les principals caracterstiques de les cllules procariota i eucariota.
Saber enumerar les principals caracterstiques de les cllules animals i vegetals.
Saber fer un esquema bsic de lestructura de les cllules.
Enumerar els cinc regnes dssers vius, i especificar quines sn les caracterstiques que defineixen els ssers de cada grup i les que els diferencien dels altres
regnes.
Conixer qu s una espcie i com sanomena cientficament.
Saber utilitzar claus dicotmiques senzilles de classificaci danimals.

UD.8- ELS ANIMALS VERTEBRATS

-

OBJECTIUS
Descriure les caracterstiques que permeten agrupar els animals en un regne i
identificar les que els separen en dos gran grups: els animals vertebrats i els ani mals invertebrats.
Explicar les caracterstiques que permeten separar els vertebrats en cinc grups,
i identificar les diferncies pel que fa a la realitzaci de les funcions vitals.
Analitzar les caracterstiques dels diferents grups danimals i indicar les que
serveixen per diferenciar-los i classificar-los.
21

Interpretar una clau dicotmica perqu serveixi per diferenciar ms espcies

danimals.
Utilitzar fonts documentals diverses per obtenir informaci.
Desenvolupar una actitud favorable a la conservaci de la fauna del nostre pas
i del mn.
Conixer la classificaci de la nostra espcie i els seus orgens.

CONTINGUTS
Conceptes
Els animals. Caracterstiques generals del regne. Diversitat.
Les funcions vitals en els animals: nutrici, relaci i reproducci.
Els vertebrats: peixos, amfibis, rptils, ocells i mamfers.
Lespcie humana: caracterstiques, classificaci i origen.

Procediments
Establiment de criteris que serveixen per classificar la diversitat animal.
Anlisi i interpretaci desquemes i grfics anatmics.
Utilitzaci duna clau dicotmica.
Observaci i interpretaci de fotografies.
Creaci dun mural on es recull la major diversitat de vida animal possible.

Actituds
Inters per conixer la diversitat dels animals.
Descobriment, valoraci o admiraci davant la gran diversitat danimals i de formes de vida que podem trobar al nostre voltant.
Actitud favorable a la protecci de la fauna amenaada i a la conservaci.
Valorar la diversitat en lespcie humana, comprenent que som una espcie
ms dels vertebrats que habiten el nostre planeta.
CRITERIS DAVALUACI

Descriure les caracterstiques que permeten diferenciar entre un animal vertebrat i un invertebrat.
Identificar els grups de vertebrats i descriuren les caracterstiques ms importants.
Saber utiltizar una clau dicotmica senzilla per classificar vertebrats.
Saber classificar de la nostra espcie i explicar, de manera senzilla, els seus
orgens.

UD.9-ELS ANIMALS INVERTEBRATS

OBJECTIUS
- Aprendre a reconixer els animals invertebrats i a distingir-los dels vertebrats.
- Reconixer les caracterstiques de cada grup dinvertebrats.
- Associar les diferents funcions vitals que realitzen amb les adaptacions al medi
en qu viuen.
- Adquirir criteris per classificar invertebrats.
- Comprovar la utilitat dun model experimental per explicar observacions de la
naturalesa.
22

CONTINGUTS
Conceptes
- Caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels invertebrats.
- Diversitat dels invertebrats: els grups ms importants i les severs caracterstiques.
- Adaptacions al medi.
-

Procediments
Identificaci i descripci de fotografies, dibuixos i esquemes.
Aplicaci de criteris per classificar els invertebrats.
Elaboraci de models experimentals.
Realitzaci desquemes i s de la informaci del llibre per classificar invertebrats.
Actituds
- Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.
- Prendre conscincia de la importncia dels invertebrats en lequilibri dels ecosistemes i la necessitat de la seva conservaci.
CRITERIS DAVALUACI

Saber anomenar els grups ms importants dinvertebrats i les caracterstiques

bsiques de cada un.
Saber assenyalar el que distingueix els quatre grups dartrpodes.
Ser capa de descriure les caracterstiques dels distints grups dinvertebrats.
Saber classificar invertebrats utilitzant claus senzilles i tcniques dobservaci.
Saber descriure alguns exemples dadaptacions al medi.

UD.10- LES PLANTES I ELS FONGS

-

OBJECTIUS
Reconixer les caracterstiques comunes a totes les espcies que formen el
regne de les plantes.
Enumerar diversos criteris de classificaci en el regne vegetal i aplicar-los per
agrupar les espcies .
Descriure les caracterstiques generals dels grups ms importants de les plantes.
Conixer les parts duna flor.
Conixer, expressar i representar en esquemes els processos reproducci de
les plantes.
Comprendre com salimenten les plantes, el paper de la llum del Sol en el pro cs, les diferncies entre alimentaci i respiraci, les variacions del dia i de la nit i
la importncia daquest tipus dalimentaci en lecosistema.
Explicar el paper que tenen en la reproducci duna angiosperma les flors, els
fruits i les llavors.
Valorar les plantes pels beneficis que aporten als ssers humans i raonar la ne cessitat de conservar-les i respectar-les.
Desenvolupar una actitud dinters per conixer la gran diversitat del grup de
les plantes.
23

Conixer les caracterstiques prpies dels fongs i els seus grups principals.
Aprendre els passos necessaris per fer-ne una classificaci.
CONTINGUTS
Conceptes
Les plantes: caracterstiques comunes i classificaci per la forma
La classificaci de les plantes: Brifits, pteridfits, gimnospermes i angiospermes.
La nutrici de les plantes: lalimentaci i la respiraci.
La reproducci de les angiospermes. Cicle vital, fecundaci i germinaci de la
llavor.
El regne dels fongs: caracterstiques i classificaci.
Observaci mostreig i classificaci de plantes.
Procediments
Observaci directa de les plantes i de les seves parts
Realitzaci dun mural amb els diferents tipus despcies endmiques de la flora de les illes Balears.
Identificaci dexemplars de plantes de la localitat, de la comunitat o del pas, al
natural o en fotografies o dibuixos.
Observaci a la lupa de les parts duna flor.
Recerca dinformacions sobre el problema que suposa el risc dextinci dalgunes espcies vegetals i sobre els factors que el motiven.
Actituds
Desenvolupament duna actitud favorable a la conservaci de la biodiversitat.
Inters per conixer la gran diversitat de les plantes.
Reconeixement i valoraci de lactivitat humana aplicada a afavorir la vida de
les plantes i la bellesa de la natura.
Adquisici dhbits i comportaments positius quant a la protecci de les plantes.
Lluita contra el colleccionisme innecessari de qualsevol vegetal.
CRITERIS DAVALUACI

Saber descriure les caracterstiques ms importants del regne vegetal, que sn

comunes a tots els membres del grup i les diferencien dels ssers dels altres
grups.
Enumerar els quatre grans grups en qu es classifiquen les plantes i explicar
les caracterstiques que diferencien cada grup dels altres.
Ser capa delaborar un esquema que representi lestructura de la flor.
Poder explicar el procs dalimentaci de les plantes.
Saber explicar la diferncia bsica entre la saba bruta i la saba elaborada.
Saber explicar la importncia de la fotosntesi.
Saber explicar la funci de les flors, els fruits i les llavors.
Reconixer i descriure les caracterstiques de estructura, organitzaci i funci
dels fongs mitjanant fotografies i dibuixos.

24

UD.10- ELS SSERS VIUS MS SENZILLS

OBJECTIUS
- Identificar les caracterstiques principals dels organismes que formen el regne
dels protoctists.
- Conixer lestructura dels bacteris, aix com la forma en qu realitzen les seves
funcions vitals.
- Reconixer lestructura general dels virus, aix com el seu cicle dinfecci.
- Analitzar les causes per les quals, determinats microorganismes poden ser beneficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones.
- Conixer algunes malalties infeccioses, la forma de contagi i el tipus de microorganisme que les causa.
- Entendre com funcionen les vacunes i els antibitics, i valorar la importncia del
seu s controlat.
- Aprendre els passos per agafar mostres i poder observar microorganismes al
microscopi.

CONTINGUTS
Conceptes
Caracterstiques generals del regne dels protoctists.
El regne de les moneres, caracterstiques principals, estructura i cicle vital.
Caracterstiques, estructura i cicle dinfecci dels virus.
Els microorganismes i el seu paper a la biosfera.
Les malalties infeccioses, el seu procs infectiu, prevenci i curaci.

Procediments
Interpretaci i elaboraci de dibuixos esquemtics.
Observaci i interpretaci de fotografies, imatges, dibuixos i grfics.
Classificaci dels ssers vius, aplicant un criteri cientfic.
Maneig del microscopi per reconixer i classificar ssers vius.
Anlisi de texts cientfics.

Actituds
- Apreciar el valor i el benefici de la majoria dels microorganismes.
- Mostrar inters per conixer els organismes que no es veuen a simple vista.
- Comprendre la importncia dels hbits de prevenci de malalties.
CRITERIS DAVALUACI
- Saber descriure les diferncies destructura, organitzaci i funci dels diferents
grups que componen el regne dels protoctists i reconixer els criteris de classificaci.
- Saber realitzar dibuixos esquemtics de lestructura tpica dels organismes del
regne de les moneres i descriure les funcions vitals.
- Saber explicar, de manera bsica, lestructura i el cicle dinfecci dels virus.
- Conixer lorigen i vies de contagi de malalties infeccioses comunes.
- Sabert diferenciar entre vacunes i antibitics.

25

UD.-12. LES PROPIETATS DE LA MATRIA

OBJECTIUS
-

Conixer quines sn les propietats de la matria.

Reconixer les magnituds fonamentals ms usuals.
Reconixer algunes magnituds derivades.
Aprendre a calcular mesures i expressar-les correctament.
Conixer les unitats dus ms com.
Aprendre els passos per realitzar una representaci grfica.

CONTINGUTS
Conceptes
- La matria i les seves propietats generals i especfiques.
- Magnituds fonamentals i derivades.
- Unitats: Sistema internacional.
Procediments
- Interpretaci i elaboraci de grfiques.
- Resoluci de problemes numrics que incloguin canvis dunitats.
- Realitzaci de mesuraments utilitzant les unitats adequades.
Actituds
- Mostrar inters per realitzar mesuraments precisos.
CRITERIS DAVALUACI
-

Saber explicar qu s la matria i distingir-ne les propietats generals i les especfiques.

Saber diferenciar les magnituds fsiques fonamentals de les derivades.
Ser cap de reconixer magnituds fonamentals, com la longitud, la massa, el
temps i la temperatura, utilitzant les unitats dus ms com.
Saber realitzar mesures de massa i volum dels materials.
Saber expressar mesures segons el sistema internacional dunitats.
Saber realitzar representacions grfiques per analitzar les dades obtingudes en
un experiment.

UD.- 13: LA DIVERSITAT DE LA MATRIA

OBJECTIUS
- Identificar les diverses formes en qu pot presentar-se la matria.
- Conixer les condicions en les quals pot una substncia canviar destat.
- Reconixer la diferncia entre mescla i substncia pura, i entre un element i un
compost.
- Comprendre la necessitat de reciclar els residus.
- Aprendre a treure conclusions dun experiment cientfic.
26

CONTINGUTS
Conceptes
La matria: formes, estats i canvis.
Mescles: definici i mtodes de separaci.
Substncies pures: composts i elements.
Materials dels segle XXI.
Residus i reciclatge.

Procediments
- Observaci i interpretaci desquemes, dibuixos i imatges.
- Obtenci de conclusions dun experiment cientfic.
- Interpretaci de texts cientfic.
Actituds
- Comprendre i valorar el procs i la necessitat del reciclatge.
CRITERIS DAVALUACI
- Saber explicar les formes diferents en qu es presenta la materia.
- Ser capa denumerar les principals caracterstiques dels slids, lquids i gasos.
- Saber representar les dades obtingudes, interpretar resultats i obtenir conclusions dexperiments que expliquen les propietats i canvis en la matria.
- Saber definir mescla, dissoluci, substncia pura, element i compost.
- Saber explicar el procs de reciclat de residus i la necessitat de reciclar.

UD.-14: LA COMPOSICI DE LA MATRIA

OBJECTIUS
-

Aprendre a reconixer els toms com a components de la matria.

Identificar els elements qumics de la taula peridica.
Familiaritzar-se amb els smbols dels elements.
Distingir entre tom, molcula i cristall.
Comprendre el significat de les frmules de les substncies.

CONTINGUTS
Conceptes
- toms, definici i teoria atmica.
- toms, molcules i cristalls.
- Elements qumics.
Procediments
- Utilitzaci i anlisi de representacions i models grfics.
- Comprensi i utilitzaci de frmules de substncies.
- Interpretaci de textos cientfics.
Actituds
- Mostrar inters per conixer lestructura de la matria.
- Valorar les propietats dels elements i substncies i les seves aplicacions.
27

CRITERIS DAVALUACI
Definir ltom i enumerar els postulats de la teoria atmica de Dalton.
Representar un tom segons els models atmics.
Definir element qumic, smbol, nombre atmic.
Saber qu s la taula peridica.
Explicar les diferncies entre tom, molcula i cristall.
Reconixer i representar molcules de substncies mitjanant dibuixos.
Explicar qu s una frmula qumica i quina informaci cont.
Explicar les propietats delements qumics de la natura i relacionar-les amb els
usos que sen fan.

Unitat 1. L'univers i es sistema solar.

X X

Unitat 2. El planeta Terra.

X X

Unitat 3. L'atmosfera terrestre.

Unitat 4. La hidrosfera terrestre.

Unitat 5. Els minerals.

Unitat 6. Les roques

Unitat 7 . Els ssers vius.

Unitat 8 . Els animals vertebrats.

Unitat 9. Els animals invertebrats.

Unitat 10. Les plantes i els fongs.

Unitat 11.
senzills.

Els

ssers

vius

ms X

28

8.-Autonomia i iniciativa personal

7.-Competncia per aprendre a aprendre

6.-Competncia cultural i artstica

5.-Competncia social i ciutadana

4.-Tract. de la infor. i comp digital

3.-Comp. en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic

2.-Comp. matemtica

1.-Comp. en comunicaci lingstica

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES BSIQUES

Unitat 12. La matria.

TEMPORALITZACI
Les unitats didctiques es treballaran en aquest ordre al llarg del curs:
PRIMERA AVALUACI

SEGONA AVALUACI

TERCERA AVALUACI

Unitat 12. Les propietats de la Unitat 3. L'atmosfera terrestre. Unitat 8. Els animals
matria.
vertebrats.
Unitat 13. Mtode cientfic. La Unitat
4.
diversitat de la matria.
terrestre.
Unitat 14. La composici dels
materials.

La

hidrosfera

9.

Els

animals

invertebrats.
Unitat 5. Els minerals.

Unitat 1. L'univers i el sistema

solar.
Unitat 6. Les roques.
Unitat 2. El planeta Terra.

Unitat

Unitat 7. Els ssers vius.

Unitat 10. Les plantes i els

fongs.
Unitat 11. Els ssers vius ms
senzills.

CRITERIS DE QUALIFICACI
La qualificaci ser ponderada de la segent manera:
-Proves escrites: 60 % (es tendran en compte les faltes dortografia)
-Quadern de classe i feina diria a laula: 10 %
-Feina diria al laboratori i informes de laboratori: 10%
-Deures i treballs: 10%
-Actitud, puntualitat, participaci, comportament a classe, al laboratori i a
les sortides: 10 %
Lalumne aprovar el curs si t les tres avaluacions aprovades o recuperades.
Tamb pot aprovar si en t dues daprovades i una de suspesa, sempre que la
mitjana de les tres surti aprovada.
La nota final ser la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.
RECUPERACI
Al llag del curs, el professorat de cada grup decidir el procediment ms
adient segons les caracterstiques de l'alumnat.
Si lalumne no supera la matria en la convocatria ordinria de juny,
29

haur de presentar-se a la convocatria de setembre, on realitzar una

prova escrita de tots el continguts de la matria. A ms a ms, haur de
lliurar la feina destiu.

METODOLOGIA
Aquest curs, el departament continua amb la metodologia, iniciada fa uns
quants cursos, de treballar amb agrupaments flexibles. Per aix, shan agrupat
de dos en dos, i un de tres en tres. Dos grups tenen les Cincies de la
Naturalesa a les mateixes hores en el seu horari setmanal; la qual cosa dna la
possibilitat de fer un tercer grup. s a dir, de cada dos grups sen podran fer
tres; aix permet fer una distribuci de lalumnat dacord a distints criteris, que
en el nostre cas s fer els grups el ms heterogenis possibles amb lobjectiu de
disminuir rtio per a qu tot lalumnat pugui accedir a la feina experimental al
laboratori, aix com poder fer una feina ms dinmica en ls de les noves
tecnologies.
Enguany, continuam apostant pels agrupaments flexibles, ja que hem
comprovat que el rendiment de lalumnat s major. Els agrupam seguint un
criteri heterogeni perqu, daquesta manera, els alumnes tenen una major
motivaci amb un ambient de diversitat i varietat, sense una catalogaci
predeterminada.
A causa del nmero de grups de primer dESO, hi haur tres agrupaments de
dos i un agrupament de tres.
Aix suposa que al cap de dues setmanes dhaver comenat el curs, una
vegada ja es tenguin els resultats de lavaluaci inicial, els resultats del primer
control i es comenci a conixer lalumnat es podran fer els agrupaments que es
trobin ms convenients segons les caracterstiques dels grups.
Aquests agrupaments, de totes formes, no sn definitius, en el sentit que hi pot
haver canvi dalumnat dun grup flexible a un altre, depenent de levoluci de
cada un dels alumnes. Per aix, ser molt important la coordinaci entre els
professorat a les reunions de departament.
La possibilitat dels agrupaments flexibles ve donada per la destinaci a ells de
les hores de desdoblaments. Aix i tot, tenir la rtio petita ens permetr que tots
els grup puguin anar setmanalment al laboratori per treballar els continguts de
la matria des de la prctica, bsic en aquesta matria de caire experimental.

PRCTIQUES AL LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I

EXTRAESCOLARS
Prctiques previstes per a primer dESO:
Material de vidre del laboratori
Normes de seguretat al laboratori
30

Estudi de propietats principals de laigua

Propietats dels minerals
Classificaci de minerals
Observaci de minerals
Observaci de roques amb lupa binocular
Classificaci de roques
Estudi i funcionament lupa binocular
Estudi i funcionament del microscopi
Observaci de cllules vegetals: la ceba
Observaci de cllules animals: mucosa bucal
Observaci de microorganismes dun estanc
Dissecci dun animal vertebrat: peix
Classificaci danimals invertebrats
Observaci de plantes autctones de les Balears
Estudi i observaci de les parts duna planta
Estudi i observaci de les parts duna flor

Activitats complementries i extraescolars.

Visita al taller de Menut. Sortida que es far juntament amb el departament
de Geografia i Histria. s una sortida que est dins el programa de la comissi de medi ambient del centre.
Visita a lAquarium. Sortida que es far juntament amb el departament dangls. Lobjectiu s realitzar una dissecci dun peix en angls.

31

TERCER DESO

32

OBJECTIUS GENERALS DEL TERCER CURS DESO

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup
amb actituds solidries i tolerants, valorant crticament les diferncies i
rebutjant els prejudicis socials, aix com qualsevol forma de discriminaci
basada en diferncies de raa, sexe, creences o classe social. (a, c)
2. Conixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparantse per a lexercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)
3. Assimilar hbits i estratgies de treball autnom i en equip que afavoreixin
laprenentatge i desenvolupament intellectual de lalumnat. (b)
4. Valorar positivament les diferncies entre individus rebutjant els prejudicis
socials i qualsevol forma de discriminaci basada en diferncies de raa,
sexe, creences o classe social. (c)
5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe,
superant qualsevol tipus de discriminaci basat en les caracterstiques
personals i socials. (d)
6. Aprendre a gestionar la informaci (recerca, selecci i tractament de
dades), interpretar-la i valorar-la de forma crtica; i a transmetre-la als altres
de manera organitzada i intelligible. (e)
7. Otilizar les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci per a la
gesti i lanlisi de dades i la presentaci de treballs i informes. (e)
8. Utilitzar estratgies didentificaci i resoluci de problemes en diferents
rees de coneixement, mitjanant laplicaci del raonament lgic, la
formulaci i la contrastacin dhiptesi. (f)
9. Conixer i valorar crticament el desenvolupament cientfic i tecnolgic que
ha tingut lloc al llarg de la histria en els diversos camps del saber. (f)
10. Adquirir coneixements bsics sobre les lleis i mecanismes que regeixen el
funcionament de la natura. (f)
11. Conixer-se cada vegada ms a si mateix amb una imatge positiva, exercir
una creixent autonomia personal en laprenentatge, buscant un equilibri de
les diferents capacitats fsiques, intellectuals i emocionals, amb actitud
positiva cap a lesfor i la superaci de les dificultats. (g)
12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana i
castellana. (h)
13. Iniciar-se en lanlisi i interpretaci de textos literaris relacionant-los amb el
seu corresponent corrent i gnere literaris. (h)
14. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llenges
estrangeres objecte destudi. (i)
15. Valorar la necessitat de conixer, protegir i conservar la geografia i el
patrimoni artstic, cultural i lingstic dEspanya i del mn, entenent la diversitat
lingstica i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (j)
16. Conixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i
desenvolupar una actitud favorable a conixer-los i comprendrels millor. (k)
17. Comprendre els aspectes bsics del funcionament del cos hum i
desenvolupar actituds i hbits positius cap a la conservaci i prevenci de la
salut individual i collectiva (dur una vida sana amb un exercici fsic peridic,
una higiene acurada, una alimentaci equilibrada...). (l)

33

18. Desenvolupar hbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament

individual i la conservaci del medi ambient. (m)
19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis
artstics, cientfics i tcnics amb la finalitat denriquir les possibilitats de
comprensi i expressi de forma precisa, creativa i comunicativa. (n)
Les lletres entre parntesi (a, b, c...) indiquen lObjectiu dEducaci Secundria
Obligatria al qual fa referncia cadascun dels objectius del Tercer Curs.

34

OBJECTIUS DREA DE TERCER CURS

1. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models cientfics
que s'han elaborat per explicar la constituci de la matria i dels ssers vius
i interpretar-los com un procs de construcci del saber cientfic. (4)
2. Utilitzar correctament el llenguatge cientfic relacionat amb els continguts
del llibre tant en l'expressi escrita com en l'oral. (2)
3. Reconixer la cllula com la unitat anatmica, funcional i reproductora dels
ssers vius l'activitat de la qual es regeix pels principis fsics i qumics
coneguts. (3)
4. Planificar experincies que permetin deduir les caracterstiques o el
funcionament de determinats rgans o sistemes corporals. (4, 5)
5. Participar activament en el propi procs d'aprenentatge i en la realitzaci i
planificaci collectiva d'activitats com experincies o treballs monogrfics.
(4, 5, 7)
6. Interpretar taules i grfiques relacionades amb diferents aspectes de la
salut. (1, 8)
7. Diferenciar entre cllules procariotes i eucariotes i entre cllules animals i
vegetals. (3)
8. Enumerar els diferents nivells d'organitzaci dels ssers vius pluricellulars
tot diferenciant els conceptes de teixit, rgan, sistema i organisme. (1, 3)
9. Reconixer les funcions vitals de l'sser hum (nutrici, relaci i
reproducci) i identificar els sistemes del cos hum que les duen a terme.
(3)
10. Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procs coordinat en
el qual intervenen els diferents rgans i els sistemes. (1, 3)
11. Conixer les molcules que formen el nostre organisme i la funci que
realitzen, i identificar-les en els aliments que consumim. (3)
12. Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composici i la quantitat
dels aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona. (8)
13. Interessar-se per conixer les tcniques de conservaci dels aliments, els
tipus d'additius alimentaris, la informaci que contenen les etiquetes dels
productes, etc., aix com els drets que tenim com a consumidors. (8)
14. Conixer algunes de les malalties ms freqents que afecten l'sser hum
relacionades amb la disfunci d'alguns rgans o sistemes. (8)
15. Reconixer els Sistemes Nervis i Endocr com els encarregats de controlar
el desenvolupament i el funcionament harmonis de tot el cos. (3)
16. Analitzar com actua l'alcohol i les drogues sobre el Sistema Nervis i
rebutjar-ne el consum. (8)
17. Descriure el procs de reproducci humana i indicar les diferncies
anatmiques, fisiolgiques i psicolgiques que hi ha entre l'home i la dona.
(3)
18. Informar-se sobre els mtodes anticonceptius per evitar el contagi de
malalties i l'embars, i sobre les tcniques de reproducci assistida. (8)
19. Raonar l'impacte de determinats hbits i actituds sobre la salut i la qualitat
de vida. (8, 9)
35

20. Modificar els hbits propis per contribuir a la conservaci i la millora del
medi natural de les illes Balears. (14)
21. Enumerar els usos que fem dels recursos minerals i de les roques per
millorar la nostra qualitat de vida. (9)
22. Reconixer els principals minerals i roques d'inters econmic i les seves
aplicacions comercials. (9, 12, 13)
23. Reconixer la importncia de les aplicacions tcniques i cientfiques en la
medicina i la biologia. (10)
24. Reconixer l'evoluci del coneixement de l'estructura dels ssers vius i del
cos hum i la seva incidncia en la salut. (8)
25. Valorar els esforos de les diverses rees de coneixement que s'integren
per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.
(11, 14)
26. Identificar els diferents ambients geolgics que constitueixen una part
fonamental del patrimoni natural de la nostra comunitat. (13)
27. Integrar la informaci cientfica procedent de diferents fonts, incloses les
tecnologies de la informaci. (6)
Els nombres entre parntesis (1, 2,...) indiquen l'objectiu general de l'rea de
Cincies de la Natura al qual fa referncia cada un dels objectius del Tercer
Curs.

36

PROGRAMACI DE CINCIES NATURALS DE TERCER DESO

INTRODUCCI
La unitat i diversitat de la matria s leix central dels continguts de fsica i
qumica al tercer curs. Se nestudien les propietats, sintrodueixen els primers
models interpretatius i predictius del seu comportament des duna perspectiva
macroscpica, i sarriba fins als primers models atmics. En aquest mateix
curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de lestudi de lestructura i
la funci del cos hum i, des de la perspectiva de leducaci per a la salut,
sestableix la importncia de les conductes saludables i sassenyala la relaci
de cada sistema orgnic amb la higiene i la prevenci de les principals
malalties. Aix mateix, es proposa una visi integradora de lsser hum amb el
seu entorn, mitjanant lestudi de les interaccions i interdependncies entre les
persones i el medi ambient. Finalment, saborda lactivitat geolgica deguda a
lenergia externa al planeta, que converteix la superfcie terrestre en el marc de
referncia fonamental i dinmic on tenen lloc aquelles interaccions.

Biologia i geologia
Continguts
Continguts comuns
Utilitzaci destratgies prpies del treball cientfic com
sn el
plantejament de problemes, plantejament d'hiptesi, interpretaci dels
resultats, anlisi de dades organitzades en taules i grfics i elaboraci dun
informe cientfic.

Recerca i selecci dinformaci de carcter cientfic mitjanant ls de les

tecnologies de la informaci i la comunicaci i altres fonts.

Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i utilitzaci de lesmentada

informaci per formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i
argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.

Valoraci de les aportacions de les cincies de la naturalesa per donar

resposta a les necessitats dels ssers humans i millorar les condicions de la
seva existncia, aix com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i
cultural, i participar en la seva conservaci, protecci i millora.

Utilitzaci correcta dels materials, substncies i instruments bsics dun

laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori.

Reconeixement del carcter aproximat de la mesura. Utilitzaci de la

notaci cientfica i del sistema internacional dunitats.

Respecte per lentorn natural i fianament dactituds favorables a la

conservaci i protecci daquest, amb atenci a les circumstncies
ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

Reconeixement de la importncia del treball en equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la labor cientfica i tcnica.

37

Adquisici de les actituds caracterstiques del treball cientfic: raonament

de les solucions aparentment bvies, rigor, precisi, creativitat, curiositat i
obertura a noves idees.

Bloc 1. Lorganitzaci i el funcionament del cos hum

- Lorganitzaci general del cos hum: aparells i sistemes, rgans, teixits i
cllules.
- Alimentaci i nutrici humana. La funci de nutrici. Anatomia i fisiologia
dels aparells i sistemes implicats en la nutrici: digestiu, respiratori,
circulatori i excretor.
- La reproducci humana. Canvis fsics i psquics en ladolescncia. Els
aparells reproductors mascul i femen. El cicle menstrual. Fecundaci,
embars i part.
- La funci de relaci. Percepci, coordinaci i moviment. La percepci i
els rgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinaci i el sistema
nervis: organitzaci i funci. El sistema endocr: les glndules endocrines i
el seu funcionament. Laparell locomotor.
Bloc 2. Les persones i la salut
- La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els
seus tipus. Valoraci de la importncia dels hbits saludables.
- Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenci. Sistema
immunitari. Les vacunes.
- La sexualitat
humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de
transmissi sexual. Anlisi dels diferents mtodes anticonceptius.
- Malalties ms freqents dels aparells i sistemes relacionats amb la
nutrici. Prevenci de les malalties ms freqents.
- Alimentaci i salut. Anlisi de dietes saludables. Hbits alimentaris
saludables. Trastorns de la conducta alimentria.
- Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que
intervenen en la funci de relaci i la seva prevenci.
- Salut mental. Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres
drogues. Problemes associats. Actitud responsable davant conductes de risc
per a la salut. Influncia del medi social en les conductes.
- El trasplantament i la donaci de cllules, sang i rgans.
- El sistema sanitari balear. Hbits de salut a les Illes Balears.

Bloc 3. Les persones i el medi ambient

- Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes
Balears. Conseqncies ambientals del consum hum denergia.
- Importncia de ls i la gesti sostenible dels recursos hdrics. La
potabilitzaci i els sistemes de depuraci. Utilitzaci de tcniques senzilles
per conixer el grau de contaminaci i depuraci de laire i de laigua. El
problema de laigua a les Illes Balears.
- Els residus i la seva gesti. La gesti de residus slids urbans a les Illes
Balears.

38

- Valoraci de limpacte de lactivitat humana en els ecosistemes.

Principals problemes ambientals de lactualitat.
- Valoraci de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar
conductes solidries i respectuoses. Protecci i conservaci del medi
ambient de les Illes Balears.

ORGANITZACI DE LA MATRIA
Lrea de Cincies de la Naturalesa s impartida pels dos departaments (fsica
i qumica i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a
cada grup de tercer dESO, s a dir, t el grup durant tot el curs. Aquest any es
comenar pels continguts de Biologia i Geologia i a mitjan curs es passar a
la Fsica i Qumica.
Hi ha un bloc que s com als dos departaments, i es treballar al
comenament de curs:

Unitat didctica 0: Introducci a la metodologia cientfica

Utilitzaci d'estratgies prpies del treball cientfic com el plantejament de
problemes i discussi del seu inters, la formulaci i posada a prova d'hiptesi i
la interpretaci dels resultats. L'informe cientfic. Anlisi de dades organitzats
en taules i grfics.
Recerca i selecci d'informaci de carcter cientfic utilitzant les tecnologies de
la informaci i comunicaci i altres fonts.
Interpretaci d'informaci de carcter cientfic i utilitzaci de l'esmentada
informaci per formarse una opini prpia, expressar-se amb precisi i
argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notaci
cientfica.
Valoraci de les aportacions de les cincies de la naturalesa per donar resposta
a les necessitats dels ssers humans i millorar les condicions de la seva
existncia, aix com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural,
participant en la seva conservaci, protecci i millora.
Utilitzaci correcta dels materials, substncies i instruments bsics d'un
laboratori. Carcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El
respecte per les normes de seguretat al laboratori.
Objectius didctics
- Observar analticament lentorn i descriure cientficament els fets
observats.
- Aplicar estratgies cientfiques en la resoluci de problemes relacionats
amb els fets observables a la naturalesa.
- Valorar la cincia com a font de coneixement sobre lentorn i com a
instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions
dexistncia de les persones.

39

Continguts
- Mtode cientfic: les seves etapes.
- Observaci i descripci acurada de la natura.
- Plantejament de problemes.
- Formulaci d'hiptesis sobre els fenmens naturals.
- Generaci de prediccions lgiques.
- Planificaci i desenvolupament d'experiments controlats per verificar
hiptesis.
- Maneig d'instruments, selecci i aplicaci de tcniques (de laboratori i de
camp).
- Formulaci i aplicaci de conclusions raonables.
- Realitzaci d'informes.
- Desig de cooperar amb els altres en la realitzaci de tasques.
- Apreciaci de la diversitat de perspectives amb qu es poden enfocar i
resoldre els problemes cientfics i tcnics.
- Apreciaci de la importncia de la creativitat en el treball cientfic.
- Disposici per criticar les afirmacions mancades de fonament cientfic i la
utilitzaci indeguda de la cincia.
Criteris davaluaci
- Saber explicar les etapes del mtode cientfic.
- Ser capa daplicar estratgies cientfiques en la resoluci de
problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.

B I O L O G I A

G E O L O G I A

Els conceptes de lrea queden distributs en les segents unitats didctiques:

Unitat didctica 1: Lorganitzaci del cos hum.

Objectius didctics:
Conixer lestructura duna cllula i el seu funcionament.
Reconixer la complexitat del nostre cos.
Comprendre que la nostra organitzaci interna es troba dirigida cap a la
realitzaci de les funcions vitals que tot sser viu ha de fer.
Fer activitats senzilles per observar o deduir el comportament i la funci
de les diferents estructures que ens componen.
-

Continguts:
Els bioelements.
Les biomolcules.
La morfologia i el funcionament de les cllules eucariotes.
Els teixits.
40

 Els rgans.
Els aparells i els sistemes.
Realitzaci dactivitats per deduir la morfologia i el funcionament duna
cllula.
Obtenci dels coneixements bsics per a la confecci duna preparaci
microscpica.
s dun aparell ptic per a lobservaci de cllules.
Deducci de lorganitzaci dels diferents aparells i sistemes que porten a
terme la nutrici.
Reconeixement i valoraci de la funci que compleixen les diferents
estructures en qu ens organitzem.
Criteris davaluaci:
Dibuixar una cllula eucariota i anomenar els seus components
Saber situar els distints rgans i aparells.
Conixer les diferents funcions vitals i els aparells relacionats.

Unitat didctica 2: Nutrici humana I: Aparells digestiu i

respiratori.
Aparell digestiu
Objectius didctics
Conixer els diferents trams del tub digestiu i les glndules annexes
aix com les seves funcions.
Diferenciar clarament els conceptes de digesti i dabsorci i entendre
la seva funci.
Conixer las importncia dels bacteris de la flora intestinal en la
formaci de les matries fecals.
Conixer els principals trastorns que poden ocrrer relacionats amb les
funcions digestives.
Conixer les biomolcules que porten els aliments i el seu valor
energtic.
Entendre la importncia de les vitamines i la seva necessitat en
diferents funcions de lorganisme.
Valorar la importncia duna dieta adequada per un bon funcionament
del cos.
Saber interpretar la informaci de les etiquetes dels aliments.
Continguts
Laparell digestiu.
La cavitat bucal.
Lestmac.
La digesti intestinal.
Labsorci intestinal.
La formaci de les matries fecals.
Trastorns de laparell digestiu.
Lalimentaci
41

La conservaci dels aliments.

Producci, manipulaci i comercialitzaci dels aliments.
- Caracterstiques duna alimentaci adequada.
- Trastorns de lalimentaci.
- Interpretar el paper que porta a terme cada tram del tub digestiu en la
funci digestiva.
- Extreure informaci sobre qestions relacionades amb els aliments o la
funci digestiva a partir de les illustracions de la unitat didctica i de la
informaci del text.
- Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb laparell
digestiu.
- Cercar informaci relacionada amb el contingut en biomolcules dels
aliments i el seu valor energtic.
- Estudiar la composici nutricional de determinats aliments relacionantlos amb la seva convenincia per a prevenir determinades malalties.
- Saber confeccionar dietes equilibrades a partir de taules de composici
dels aliments.
- Evidenciar la importncia que t la correcta higiene dental per evitar
alguns trastorns digestius provocats en les dents.
- Valorar els efectes que tenen sobre la salut els hbits dalimentaci,
dhigiene i de cura personal.
- Promoure en lalumne/a una cultura sobre lalimentaci correcta, sabent
el que contenen els aliments, el seu valor energtic, aix com la proporci i
la quantitat en qu shan dingerir.
-

Criteris davaluaci:
Poder anomenar i situar diferents trams del tub digestiu i les funcions
que shi desenvolupen.
- Saber explicar les funcions que exerceixen el fetge i el pncrees en el
cos hum.
- Saber explicar la diferncia entre digesti i absorci.
- Saber
quines sn les diferents biomolcules que formen part dels
aliments.
- Ser capaos dexplicar la importncia de les vitamines per el correcte
funcionament del cos.
- A partir detiquetes de distints tipus daliments saber extreure la
informaci adequada sobre la seva composici.
-

Aparell respiratori
Objectius didctics
Diferenciar respiraci cellular de ventilaci pulmonar.
- Conixer les parts de laparell respiratori hum.
- Saber com es produeix lintercanvi de gasos.
- Conixer els perills de contreure malalties que comporta el tabaquisme.
-

Continguts
La respiraci cellular.
42

Laparell respiratori hum.

La ventilaci pulmonar.
- Lintercanvi de gasos.
- La respiraci i la salut.
- Realitzaci i utilitzaci de models de simulaci per explicar el
funcionament de laparell respiratori.
- Realitzaci i interpretaci desquemes.
-

- Elaboraci de treballs sobre determinats aspectes del tema.

- Utilitzaci despirmetres.

- Tenir una visi positiva de la necessitat de fer exercici peridicament per

tal de mantenir un bon ritme respiratori.
- Conixer quin tipus de mesures shan de prendre per tal devitar les
malalties de laparell respiratori, i com tractar-les.
- Actitud responsable i crtica davant els suggeriments de consum de
tabac, alcohol i altres drogues, i dactivitats que suposen un atemptat contra
la salut personal o collectiva.
Criteris davaluaci:
- Saber explicar la diferncia entre
respiraci cellular i ventilaci
pulmonar.
- Conixer quines substncies entren al mitocondri i quines en surten.
- Ser capa de fer un esquema de les parts de laparell respiratori hum.
- Saber com es produeix lintercanvi de gasos.

Unitat Didctica 4: Nutrici humana II: Aparells circulatori

i excretor.
Aparell circulatori
Objectius didctics
- Conixer les parts del sistema circulatori i el seu funcionament.

- Comprendre les relacions existents entre laparell circulatori i la resta

daparells i sistemes.
- Conixer els transtorns de laparell circulatori.
Continguts
- Laparell circulatori i la sang ( composici i funcions).
- El cor i el seu funcionament.
- Els vasos sanguinis.
- El sistema limftic.

- Malalties de laparell circulatori.

43

- Les substncies addictives.

- Interpretar esquemes anatmics.

- Mesurament del pols i la influncia que hi te lesfor.

- Interpretar anlisis de sang.

- Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb laparell

circulatori.
- Lectura de textos i estudis en els que es demostra lefecte de els
drogues en el funcionament del cos.
- Utilitzaci dun esfignomanmetre
- Valorar la importncia de fer exercici peridicament.

- Actitud responsable i crtica davant els suggeriments de consum de

tabac, alcohol i altres drogues, i dactivitats que suposen un atemptat contra
la salut personal o collectiva.
- Valorar la importncia de la dieta en el funcionament del cos.
Criteris davaluaci
- Saber situar en el cos els distints rgans del sistema circulatori.
- Poder explicar les relacions existents entre laparell circulatori i la resta
daparells i sistemes.
- Saber explicar el funcionament del cor.
- Poder explicar amb un esquema els circuits sanguinis.

Aparell excretor
Objectius didctics
- Conixer les parts de laparell excretor.
- Saber qu s lexcreci i diferenciar-la de la defecaci.

- Comprendre com es forma lorina a les nefrones del rony.

- Conixer les principals malalties relacionades amb laparell urinari.
Continguts
- Laparell excretor.
- Lexcreci.La formaci dorina.

- Les malalties de laparell urinari.

- Realitzaci i interpretaci desquemes.

- Elaboraci de treballs sobre determinats aspectes del tema.

- Valoraci dels efectes que tenen sobre la salut els hbits dalimentaci,
dhigiene, consultes preventives i de cura personal.
- Actitud solidria cap a la donaci de sang i drgans.

44

Criteris davaluaci
- Ser capa de fer un esquema de les parts de laparell excretor hum.
- Saber qu s lexcreci i diferenciar-la de la defecaci.
- Explicar com es forma lorina a les nefrones del rony.

Unitat didctica 4: Relaci i coordinaci humana.

Objectius didctics
- Conixer el funcionament dels rgans dels sentits.

- Conixer lanatomia i la fisiologia del sistema nervis.

- Conixer lanatomia i la fisiologia del sistema hormonal.
Continguts
- Els rgans dels sentits
- El sistema nervis.

- El sistema endocr.
- Malalties ms freqents.

- Realitzaci de dibuixos esquemtics dalguns rgans dels sentits.

- Descripci del sistema nervis i les seves parts.

- Realitzaci desquemes que demostrin el funcionament de limpuls

nervis.
- Descripci del sistema hormonal i les seves parts.
- Realitzaci desquemes que demostrin el funcionament de les glndules
endocrines.
- Valorar la importncia dels rgans dels sentits en la percepci del mn
en el que vivim.
- Reconeixement de la necessitat duna vida saludable pel bon
funcionament del sistema nervis i endocr.
- Actitid responsable davant de conductes de risc per a la salut.
Criteris davaluaci
- Saber explicar la importncia dels rgans dels sentits en la percepci de
la realitat.
- Conixer les parts del sistema nervis.
- Saber explicar com es transmet limpuls nervis.

- Saber explicar el funcionament duna glndula endocrina.

Unitat didctica
reproductor.

5:

Reproducci

45

humana:

Aparell

Objectius didctics
- Conixer lanatomia i la fisiologia dels aparells reproductors humans.
- Assimilar els canvis corporals durant la pubertat.

- Prendre decisions responsables en el tema de les relacions sexuals.

Continguts
- Aparells reproductor mascul i femen.
- Formaci de cllules sexuals.
- Fecundaci.

- Malalties de laparell reproductor.

- Dibuixar els aparells sexuals mascul i femen indicant les parts.
- Realitzar comentaris de text sobre la reproducci assistida.
- Realitzar i interpretar esquemes sobre la gametognesi.

- Investigar, classificar i definir els mtodes de control de la natalitat.

- Reconixer la responsabilitat moral, social i econmica del fet de tenir
descendncia.
- Valorar els mtodes de control de la natalitat en relaci en els casos de
superpoblaci.
- Assumir la seva prpia imatge, en funci dels canvis corporals que tenen
lloc en letapa de ladolescncia.
- Valorar la importncia de la prevenci de la utilitzaci de mtodes de
prevenci de malalties de transmissi sexual.
Criteris davaluaci
- Saber diferenciar laparell reproductor mascul i el femen.

- Poder explicar esquemticament els processos de formaci de les

cllules reproductores.
- Saber explicar el procs de la fecundaci.
- Saber comentar mtodes anticonceptius.

- Saber explicar les malalties sexuals i les malalties de transmissi sexual

ms importants.

Unitat didctica 6: La salut i la malatia.

Objectius didctics:
- Saber que salut no s noms absncia de malaltia.
- Conixer la importncia dels hbits de salut en la prevenci de malalties
infeccioses.
- Conixer el funcionament de la resposta immunitria.
46

Continguts :
- Qu s la salut?
- Les malalties infeccioses.

- Les malalties no infeccioses

- El sistema immunitari.
- Els transplantaments.

- Estudi dels principals agents infecciosos i com afecten a la salut de les

persones.
- Lectura de textos sobre les principals malalties que afecten a la societat
actual.
- Descripci del funcionament de la resposta immunitria.
- Estudi de la importncia dels trasplantaments..

- Reconixer que salut no s noms absncia de malaltia.

- Reconeixement i valoraci dels avanos de la tncica i la cincia per

conixer i donar resposta als problemes actuals.
- Reconeixement i valoraci de la importncia dels hbits de vida
saludables.
- Reconixer la importncia de les donacions drgans.
Criteris davaluaci:
- Saber explicar qu significa salut.

- Ser capa dexplicar algunes malalties no infeccioses presents ala

societat actual.
- Saber explicar el funcionament dun agent infeccis.
PRCTIQUES AL LABORATORI I DESDOBLAMENTS
Prctiques previstes per a tercer dESO:

Normes ds del microscopi

Realitzaci de preparacions microscpiques
Tinci i observaci de cllules animals
Tinci i observaci de cllules vegetals
Disseny dun model cellular amb plastilina
Qu contenen els aliments?.
Elaboraci duna dieta
Determinaci de la capacitat pulmonar: espirometria
Moviments respiratoris
Ritme cardac
Determinaci de la tensi arterial
Dissecci dun cor de xot
Dissecci dun rony de porc o xot
47

Activitats complementries
- Visita a lAlbufera. Aquesta activitat es far conjuntament amb el departament
de Geografia i Histria, i forma part del pla dactivitats de la Comissi de
mediambientalitzaci.
- Participar en altres activitats organitzades des de la comissi mediambiental
del centre.
La part de Fsica i Qumica lha elaborada el departament de Fsica i Qumica, i
per tant, es troba a la seva programaci didctica.

Unitat 1. La cincia: la matria i la x

seva mesura.

x x

x x

Unitat 3. La matria: com es x

presenta.

x x

Unitat 4. La matria: propietats x

elctriques i l'tom
Unitat 5. Elements i composts x

Unitat 2. La matria: estats fsics.

qumics.

48

x x
x x

8.-Autonomia i iniciativa personal

7.-Competncia per aprendre a aprendre

6.-Competncia cultural i artstica

5.-Competncia social i ciutadana

4.-Tract. de la infor. i comp digital

3.-Comp. en el coneixement i la interacci

amb el mn fsic

2.-Comp. matemtica

1.-Comp. en comunicaci lingstica

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES BSIQUES

Unitat 6 . Canvis qumics

Unitat 7 . L'organitzaci del cos x

hum.
Unitat 8. Nutrici humana I: x
Aparells digestiu i respiratori
Unitat 9. Nutrici humana II: x

x x

x x

x x

x x

Unitat 10. Relaci i coordinaci x

humana.

x x

Unitat 11. Reproducci humana: x

Aparell reproductor.

x x

Aparells circulatori i excretor.

TEMPORALITZACI
Les unitats didctiques es treballaran en aquest ordre al llarg del curs:
PRIMERA AVALUACI

Unitat 0. Mtode cientfic.

Unitat 1. L'organitzaci del
cos hum.
Unitat 2. Nutrici humana I:
aparells digestiu i respiratori.

SEGONA AVALUACI

Unitat 4. Relaci i coordinaci Unitat 8. La matria: com es

humana.

presenta.

Unitat 5. Reproducci
humana: aparell reproductor.

Unitat

Unitat 6. La cincia: la
matria i la seva mesura.
Unitat 3. Nutrici humana II:
aparells circulatori i excretor.

TERCERA AVALUACI

Unitat 7. La matria: estats

fsics.

49

9.

La

matria:

propietats elctriques i l'tom.

Unitat 10. Elements i
composts qumics.
Unitat 11. Canvis qumics.

CRITERIS DE QUALIFICACI DE LA MATRIA DE CINCIES DE LA

NATURALESA DE TERCER DESO
Els criteris de qualificaci que saplicaran a cada avaluaci seran:
- Un 70 % conceptes: sobtindr de proves escrites de les unitats
didctiques.
- Un 20 % procediments: quadern, feina diria a classe i al laboratori,
feina a casa, treballs, deures i informes de laboratori.
- El 10 % actitud i participaci.
Lalumne aprovar el curs si t les tres avaluacions aprovades o recuperades.
Tamb pot aprovar si en t dues daprovades i una de suspesa, sempre que la
mitja de les tres surti aprovada.
La nota final ser la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.
RECUPERACI
Al llag del curs, el professorat de cada grup decidir el procediment ms
adient segons les caracterstiques de l'alumnat.
Si lalumne no supera la matria en la convocatria ordinria de juny,
haur de presentar-se a la convocatria de setembre, on realitzar una
prova escrita de tots el continguts de la matria. A ms a ms, haur de
lliurar la feina destiu.

50

QUART DESO

51

PROGRAMACI DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. QUART DESO

La biologia i geologia de lltim curs dESO plantegen la introducci de les
grans teories biolgiques i geolgiques que determinen les perspectives actuals
de les dues disciplines. El coneixement de la histria de la Terra i de la seva
activitat permeten conixer els grans canvis produts en la interpretaci dels
fenmens geolgics sota el paradigma de la tectnica de plaques. Per la seva
banda, la biologia daquest curs se centra en la teoria cellular, el paper
unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de lherncia
biolgica i la transmissi de la informaci gentica, amb aplicacions i
implicacions de gran abast social, i la teoria de levoluci, que dna sentit a tota
la biologia. Finalment, es torna a reprendre lestudi dels ecosistemes des dun
enfocament dinmic i sanalitzen les necessitats energtiques dels ssers vius i
la interdependncia entre els organismes i el medi fisicoqumic, relacionant-los
amb la comprensi dels problemes mediambientals.
BLOC 1: LA DINMICA DE LA TERRA.
a) OBJECTIUS DIDCTICS

1. Conixer els agents i els processos geolgics externs com a responsables

del modelat del relleu.
2. Conixer les principals caracterstiques del modelat litoral.
3. conixer les principals caracterstiques del modelat crstic.
4. Conixer lestructura interna de la Terra.
5. Entendre el mecanisme que explica el moviment de les plaques litosfriques,
segons les teories actuals.
6. Conixer els punts fonamentals de la Teoria de la Tectnica de plaques.
7. Analitzar la relaci entre la dinmica interna de la Terra i les manifestacions
externes.
8. Conixer les principals diferencies entre plecs i falles.
9. Promoure linters per poder interpretar all que ens envolta.
b) CONTINGUTS

Conceptes
Unitat didctica 1. La histria de la Terra.
1.
2.
3.
4.
5.

Origen de la terra.
El temps geolgic.
Histria geolgica de la Terra: les eres geolgiques.
Els fssils com a indicadors. Fssils de les Illes Balears.
Histria geolgica de les Illes Balears.

Unitat didctica 2. Tectnica de plaques.

52

1.
2.
3.
4.
5.
6.

Distribuci geogrfica de terratrmols i volcans.

Wegener i la deriva continental.
Proves de la tectnica de plaques.
Lexpansi del fons ocenic.
Les plaques litosfriques. Vores de placa.
Les Illes Balears en el context tectnic de la Mediterrnia.

Unitat didctica 3. Fenmens geolgics associats al moviment de

plaques.
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Els terratrmols. El pla de Benioff.

Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceniques.
Les fosses submarines. La subducci.
La formaci de serralades.
Les estructures tectniques : plegaments, falles i mantells de corriment.
El cas de la serra de Tramuntana.

Procediments
- Utilitzaci de models per explicar els processos derosi, transport i
sedimentaci.
- Utilitzaci de models i representacions per a lexplicaci de lacci erosiva dels
diferents agents geolgica externs.
- Interpretaci dimatges de paisatges, tot reconeixent lefecte dels agents
geolgica que hi ha intervengut.
- Interpretar grfiques ssmiques i extreuren informaci per dibuixar capes.
- Elaboraci de models per explicar les estructures tectniques.
-Observaci i reconeixement dalguns fssils ms carcaterstics.
- Damunt el mapa, relacionar lactivitat ssmica i volcnica amb els lmits de
placa.
- A partir dexemples, veure els efectes dels moviments de les plaques.
- A partir desquemes estudiar les caracterstiques dels plecs i de les falles.
- Interpretaci de talls geolgics senzills.
- Elaboraci desquemes o grfics sobre la histria geolgica de la Terra, tot
relacionant-ho amb els esdeveniments geolgics de les Balears.
Actituds
- Inters per explicar el paisatge, les formacions geolgiques, el seu origen i
evoluci.
- Actitud crtica davant les accions humanes que interfereixen en lefecte natural
dels agents geolgics.
- Valorar la importncia dels avanos cientfics i tecnolgics en el coneixement
de lestructura de la Terra.
- Valorar la feina fels gelegs i palentlegs en lestudi de la histria geolgica.

53

- Valorar la feina fels gelegs en la previsi derupcions volcniques i

terratrmols.
- Ser conscients de la possibilitat de canvi a qu estan sotmeses les teories
cientfiques.
c) CRITERIS DAVALUACI

1. Reconixer en la naturalesa, o mitjanant fotos i diapositives, indicadors de

processos derosi, transport i sedimentaci en el relleu, indicant-ne lagent
causant. Realitzar exemplificacions concretes en paisatges de les Illes Balears.
2. A partir de dades o grfics ssmics, deduir lestructura interna de la Terra.
3. Saber identificar les distintes capes de la Terra i situar les zones de
discontinutats ssmiques.
4. Saber enumerar els punts fonamentals de la Teoria de la Tectnica de
Plaques.
5. Ser capa destablir la relaci entre la dinmica interna de la Terra i els
fenmens que sobserven en superfcie.
6. Saber identificar en fotografies o esquemes grfics manifestacions de la
dinmica interna com plecs i falles.
7. Saber argumentar perqu les teories cientfiques estan sotmeses a canvis.
8. Realitzar mapes mundials i zonals, i en concret de les Illes Balears en el
context de la Mediterrnia, en els quals sindiqui la situaci de les plaques
litosfriques i els fenmens ms importants associats al seu moviment.
9. Indicar les diverses unitats temporals de la histria de la Terra, i explicar la
importncia dels fssils com a testimonis estratigrfics i paleobitics.
10. Descriure els esdeveniments ms significatius de la histria de les illes
Balears, reconeixent-ne els fssils ms caracterstics.

BLOC 2: GENTICA I EVOLUCI.

a) OBJECTIUS DIDCTICS

1. Conixer els conceptes bsics de la Gentica.

2. Entendre el mecanisme de transmissi dels carcters de pares a fills.
3. Conixer les explicacions de Mendel per la transmissi d'un o dos carcters.
4. Reconixer la importncia que t la Gentica en la millora de les condicions
de vida.
5. Conixer els mecanismes bsics de les tcniques utilitzades en
Biotecnologia.
6. Saber analitzar les aplicacions de la Biotecnologia.
7. Conixer els problemes tics que pot crear la manipulaci gentica.
8. Reconixer la importncia que t l'Enginyeria Gentica en el futur de la
humanitat.
b) CONTINGUTS

54

Conceptes
Unitat didctica 4. Gentica.
1.
2.
3.
4.
5.

Reproducci cellular: Mitosi i meiosi.

Reproducci i herncia.
Les lleis de Mendel.
Aproximaci al concepte de gen.
Estudi dalgunes malalties hereditries. Aspectes preventius: diagnstic
prenatal.
6. Manipulaci gentica: aplicacions ms importants.
Unitat didctica 5. Evoluci.
1. Lorigen de la vida. Principals teories.
2. Levoluci: mecanismes i proves.
3. Insularitat i evoluci. El cas de les Balears.

Procediments
- Representaci desqumes de meiosi i mitosi.
- Fer un llistat de carcters i un llistat de manifestacions de cada un d'aquesta
carcters, entre els membres de la classe.
- Estudiar com s'han transms determinats carcters entre pares i fills en una
famlia.
- Resoldre problemes senzills d'un i de dos carcters sobre herncia
mendeliana.
- Realitzar preparacions microscpiques per observar cllules vegetals en
mitosi.
- Treballar sobre texts cientfics.
- Estudiar les bases de l'Enginyeria Gentica a partir d'esquemes.
- Debatre en grups sobre biotica.
- Observaci de la collecci de fssils del laboratori.
- Estudiar els canvis en els ssers vius a partir de dades, esquemes o
dibuixos.
- Realitzar exercicis d'anatomia comparada i explicar les lnies evolutives de les
formes vives.
- Exposar i analitzar les teories evolucionistes a partir d'exemples.
- Estructurar i ordenar els coneixements en esquemes conceptuals.

Actituds
- Despertar la curiositat per saber com es transmeten els carcters de pares a
fills.
- Valorar les aplicacions de la Gentica. Inters per lavan de lenginyeria
gentica.
- Reconixer la importncia dels avanos cientfics en el desenvolupament de
la societat.
55

- Inters pel desenvolupament histric de les teories cientfiques sobre lorigen

de la vida i levoluci.
- Despertar l'inters per les aplicacions de l'Enginyeria gentica.
- Reconixer la importncia dels avanos cientfics en el desenvolupament de
la societat.
- Ser conscients que les actuals formes de vida sn el resultat d'un procs llarg
i lent.
- Inters pels problemes biotics que han sorgit amb els avanos de la
gentica.
- Respecte envers les particularitats gentiques d eles diferents races
humanes.
c) CRITERIS DAVALUACI

1. Descriure la reproducci cellular, assenyalant les diferncies principals entre

meiosi i mitosi, com tamb la finalitat dambdues,
2. Poder fer una llista de carcters de les persones i les manifestacions que
poden tenir.
3. Saber explicar la transmissi d'un o dos carcters basant-se en les lleis de
Mendel.
4. Ser capa de resoldre problemes senzills de transmissi de carcters
hereditaris, incloent els relacionats amb malalties en lhome, aplicant els
coneixements de les lleis de Mendel.
5. Valorar la importncia dels avanos en Gentica per entendre el
funcionament del cos hum.
6. Inters per conixer nous conceptes cientfics.
7.Conixer els mecanismes bsics de les tcniques utilitzades en
Biotecnologia.
8. Reconixer la importncia que t l'Enginyeria Gentica en el futur de la
humanitat.
9. Poder enumerar fets que evidencin els canvis soferts pels ssers vius.
10. Saber exposar raonadament algunes dades sobre les quals es fonamenta
la teoria de levoluci, com tamb les controvrsies cientfiques i religioses que
suscit aquesta teoria.
11. Ser capa d'explicar , en grans tretes, els punts principals de les teories
sobre l'origen de la vida.
BLOC 3: ECOLOGIA I MEDI AMBIENT
a) OBJECTIUS DIDCTICS

1. Saber definir qu s un ecosistema.

2. Conixer els factors que influeixen en un ecosistema.
3. Entendre l'estructura d'un ecosistema.
4. Conixer les relacions que s'estableixen entre els ssers vius d'un
ecosistema.
5. Saber determinar la influncia dels factors abitics.

56

6. Conixer la influncia que t l'activitat humana en el funcionament dels

ecosistemes

b) CONTINGUTS

Conceptes
Unitat didctica 6. Els ssers vius i el medi ambient.
1.
2.
3.
4.
5.

El medi ambient i els seus tipus.

Conceptes despcie, poblacions i comunitats.
Les adaptacions als diferents medis.
Ecosistemes terrestres.
Ecosistemes aqutics.

Unitat didctica 7. Dinmica decosistemes.

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

El flux de lenergia en un ecosistema.

El cicle de la matria. Principals cicles biogeoqumics.
Relacions entre espcies.
Canvis naturals en els ecosistemes.
Canvis produts per lhome. Impactes ambientals. La seva prevenci.
Successi i clmax.
Els ecosistemes de les Illes Balears.
La defensa del medi ambient a les Illes Balears. Figures de protecci.
Agents implicats.
9. Els espais naturals protegits de les Illes Balears.

Procediments

- Estudi d'experincies per demostrar la influncia de determinats factors

abitics sobre els ssers vius.
- Interpretaci i representaci grfiques de dades.
- Representaci grfica dels cicles biogeoqumics principals.
- Representaci de cadenes i xarxes trfiques.
- Elaboraci de mapamundis i mapes zonals sobre distribuci decosistemes.
- Recollir i comentar notcies de premsa sobre problemes ambientals al mn i a
les Illes Balears.
- Redacci d'informes i exposici amb murals de la informaci tractada.
- Realitzar experincies per demostrar els efectes de la contaminaci de l'aire.
- Estructurar els coneixements a travs de mapes conceptuals.
- Visitar una planta separadora de residus slids urbans.
- Utilitzar grfics o esquemes per determinar els canvis que tenen lloc en un
ecosistema.
- Localitzaci dels principals espais naturals protegits de les Illes Balears.

57

Actituds
- Fomentar l'inters pel medi en el que vivim.
- Posar de manifest la necessitat de tenir hbits de comportament respectuosos
amb el medi i actituds que tendeixin cap a un desenvolupament sostenible i
especialment la seva aplicaci en el cas de les Illes Balears.
- Prendre conscincia de la dependncia de l'espcie humana respecte a la
natura.
- Conscienciar dels efectes que tenen les activitats humanes sobre el medi.
- Valoraci de la importncia que t per a les Illes Balears lexistncia despais
naturals protegits.
c) CRITERIS DAVALUACI

1. Saber posar exemples d'ecosistemes i justificar perqu es consideren aix.

2. Ser capaos d'explicar l'efecte d'algun factor abitic a l'ecosistema.
3. Saber construir cadenes i xarxes trfiques.
4. A partir de dades concretes poder interpretar el flux d'energia i el cicle de
matria en un ecosistema.
5.Poder posar algun exemple de relacions entre espcies.
6.Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i
establir estratgies per restablir-ne lequilibri.
7. Saber descriure els ecosistemes terrestres i marins ms importants de les
illes Balears.
8. Ser capa d'argumentar les causes que provoquen els problemes ambientals
actuals.
9. Utilitzant la informaci disponible, proposar alternatives als fenmens de
contaminaci.
10. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i
exposar les actuacions individuals, collectives i administratives per evitar el
deteriorament del medi ambient.
11. Localitzar els principals espais naturals protegits de les illes Balears i
exposar raonadament la convenincia destablir mesures de protecci adients
per a la conservaci del patrimoni natural.
12. Comportar-se de manera respectuosa amb l'ambient.

DISTRIBUCI TEMPORAL DELS CONTINGUTS

Aquest curs, en el centre hi ha dos grups de quart dESO, un (4A) que est a
lopci que sencamina cap a un batxillerat de Cincies i Enginyeria, i un altre
(4B-D) que sencamina tant a batxillerat com a un cicle formatiu, ja sigui
relacionat amb salut o medi ambient. La seqenciaci dels continguts s
diferent en els dos grups, i s la que es detalla a continuaci:

58

Primer
trimestre
Segon
trimestre
Tercer
trimestre

4A
Bloc 1

4B-D
Bloc 3

Bloc 3

Bloc 2

Bloc 2

Bloc 1

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
Visita a un espai natural proper al centre. Sortida que est dins del programa de
la comissi mediambiental del centre.
Sortida a la UIB per participar en el programa Demolab.
A ms els grups de quart dESO participaran en activitats deducaci ambiental,
com sn tallers, xerrades, o visites que es programen a nivell de centre des de
departament dactivitats extraescolars

CRITERIS DE QUALIFICACI.
Els criteris de qualificaci que saplicaran a cada avaluaci seran:
o Un 80 % conceptes: sobtindr de proves escrites de les unitats
didctiques.
o Un 10 % procediments: quadern, feina diria a classe i al
laboratori, feina a casa, treballs, deures i informes de laboratori.
o El 10 % actitud i participaci.
Lalumne aprovar el curs si t les tres avaluacions aprovades o recuperades.
Tamb pot aprovar si en t dues daprovades i una de suspesa, sempre que la
mitja de les tres surti aprovada.
La nota final ser la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.

RECUPERACI
Al llag del curs, el professorat de cada grup decidir el procediment ms
adient segons les caracterstiques de l'alumnat.
Si lalumne no supera la matria en la convocatria ordinria de juny,
haur de presentar-se a la convocatria de setembre, on realitzar una
prova escrita de tots el continguts de la matria. A ms a ms, haur de
lliurar la feina destiu.

59

METODOLOGIA I ATENCI A LA DIVERSITAT

La metodologia que es pretn seguir es basa en una srie de punts:

Les idees prvies dels alumnes seran el punt de partida per iniciar cada unitat didctica, per aquest motiu sintenteran posar de manifest al principi de
cada tema a travs de proves inicials de distints tipus.

Sutilitzar una metodologia activa, de manera que el professorat actui com

a guia en laprenentetge de lalumnat, que ser el que construir el seu propi aprenentatge, per aix es proposaran activitats que condueixin a la motivaci dels alumnes, la qual cosa propiciar que facin lesfor necessari per
dur-ho a terme. Aix afavoreix el seu comportament autnom i el seu desenvolupament integral.

Es procurar que lalumnat vegi la utilitat del que aprn i ho pugui aplicar a
casos concrets del seu entorn.

Els continguts es presentaran estructurats, i les activitats programades de

menys a ms dificultat de manera que es puguin adaptar a les distintes
capacitats dels alumnes.

Les activitats seran tamb molt variades, ja que aix donen loportunitat de
realitzar-les a tot lalumnat, sigui quin sigui el seu estil daprenentatge i el
seu inters.

Es potenciar laprenentatge cooperatiu a travs de la proposta de debats,

activitats en equip i elaboraci de treballs o projectes collectius. Aquest
aprenentatge, a ms denriquir els nivells de coneixement, fomenta el
desenvolupament de comportaments i actituds essencials com la responsabilitat, la cooperaci, la recerca i larribada a acords o consensos, i la solidaritat.

Un equilibri en la presentaci i el desenvolupament dels coneixements,

combinant en tot moment els aprenentatges terics i els prctics.

La contextualitzaci dels aprenentatges en lmbit de la resoluci de situacions problema, com un sistema molt valus daprenentatge a travs de la posada en prctica destratgies personals per al descobriment i per aconseguir que els aprenentatges assolits siguin significatius.

Fomentar linters i la curiositat pels avanos que saconsegueixen en la

investigaci cientfica i les repercusions que poden tenir en la vida dels sser
humans i en levoluci de la Naturalesa.

60

ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per
a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui perqu sn alumnes amb
necessitats educatives especials, perqu sn alumnes dincorporaci tardana i
pertanyen al programa dacollida lingstica (taller de llengua o aula dacollida),
o perqu assisteixen al taller de compensatria. Aquestes adaptacions shan
previst per a cada una de les unitats didctiques.
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didctica. Aix
mateix, cada un dels professors elaborar material nou, si ho troba necessari,
adequat a les necessitats especfiques de cada un dels seus alumnes.
Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qestions
senzilles que lalumne ha danar contestant. Aquests alumnes participaran
igualment en les prctiques de laboratori, activitats complementries i feines de
desdoblament.
En determinades hores en els cursos de primer d'ESO es t el suport d'una
professora de pedagogia teraputica. Aquesta professora noms pot entrar a
cada curs una vegada cada quinze dies, a causa de l'elevat nmero d'alumnes
amb necessitats educatives i la dotaci de noms dues PT en el centre.
Avaluaci
El sistema davaluaci ser el mateix que per a la resta dalumnes, s a dir, es
far un control en acabar cada unitat (ara b, adaptat i individualitzat), i es
comptar amb les mateixes eines davaluaci que a la resta dalumnes. De
totes maneres, en el cas dalumnat amb necessitats educatives els
percentatges dels criteris de qualificaci podran variar, i es podr tenir ms en
compte la feina de cada dia i lactitud que els resultats dels controls, sempre a
criteri del professorat.

61

LAVALUACI

Lavaluaci de cadascuna de les matries daquest departament ha de servir al

professor per reorientar la seva activitat adaptant-se a les dificultats
presentades pels alumnes. Tindr les segents caracterstiques:
-

Contnua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el

procs densenyament, funcionant com una contnua realimentaci del procs.
Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de lrea
o matria avaluada.
Objectiva: Tot alumne tindr dret a conixer els criteris davaluaci i a les
actuacions de reclamaci que la llei permet.
Els instruments davaluaci que utilitzar el departament seran els
segents:

Exmens escrits de discussi terica i de resoluci de problemes. Es faran

desprs de cada unitat didctica, o de la manera que trobi ms convenient
el professor/a del grup.
Exercicis orals individuals. Es plantejaran qestions que els alumnes hauran
de respondre en el transcurs de la classe. Cada alumne ho far vries vegades al llarg del curs.
Treballs individuals o en equip. Tasques que sencomanen als alumnes per
realitzar a casa seva;
Informes que hauran delaborar per a cada prctica de laboratori que realit zin (quadern de laboratori).
Revisi del quadern de treball a l'aula.
Feina que lalumnat fa diriament dins laula i en el laboratori.
Seguiment de la realitzaci dels deures.
Valoraci de linters de cada alumne per lrea o matria i de lesfor dedicat a ella.
Actitud, puntualitat, participaci, comportament a classe, al laboratori i a les
sortides.

62

RECUPERACI DE PENDENTS
Recuperaci de pendents a ESO
El sistema davaluaci pels alumnes amb pendents de 1r, 2n i 3r dESO es va
determinar conjuntament amb el departament de Fsica i Qumica. Es va decidir
que a partir daquest any curs, es sistema de recuperaci ser:
- Els alumnes amb les Cincies Naturals de primer i segon pendents, poden
recuperar lassignatura aprovant una avaluaci de segon i tercer, respectivament, sempre que hagin entregat el treball de recuperaci de pendents i
lhagin aprovat.
- Els alumnes amb les Cincies Naturals de tercer pendents i que han triat Biologia i Geologia i Fsica i Qumica a quart, poden recuperar la lassignatura
aprovant una avaluaci de les dues matries de quart sempre que hagin entregat el treball de recuperaci de pendents i lhagin aprovat.
- Els alumnes amb les Cincies Naturals de tercer pendents i que no fan Biologia i Geologia i/o Fsica i Qumica a quart, han dentregar el treball de recupe raci de pendents de la part de lassignatura de 3r que no cursin a 4t i aprovar-lo. A ms shan de presentar a un examen de recuperaci daquesta part
al segon trimestre, quan ho convoqui cap destudis. El quadern pot suposar un
20% de la nota de recuperaci.

Recuperaci de pendents a batxillerat

Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Biologia i
Geologia de 1r de Batxillerat hauran de recuperar lassignatura al llarg del curs.
Per aix, es dividir lassignatura en tres parts i shauran de presentar a la
prova escrita corresponent a cada part. Per recuperar, la mitjana del resultats
de les tres proves haur de ser superior a 5.
El procediment s el mateix per a aquells alumnes que no facin Biologia a
segon perqu han canviat de modalitat.
El alumnes de 2n de Batxillerat que tenen pendent la matria de Tcniques
Experimentals han de recuperar cadascuna de les part, la feina de
recuperaci ser proporcionada pel professor corresponent.
Els percentatges per recuperar lassignatura sn
Biologia i Geologia
la 60%

Informe
de
prctica
Diari
de
feina 40%
(quadern)
Construcci
o projecte

Fsica i Qumica
60%

Tecnologia
40%

40%

20%

40%

Per poder aplicar els percentatges de qualificaci s necessari lliurar

cadascuna de les parts de cada rea.
s necessari obtenir una qualificaci de 4 o ms en les dues parts (Fsica i
Qumica i Biologia i Geologia o Tecnologia) per poder aprovar lassignatura
completa.
63

Recuperaci de setembre
Recuperaci de primer, tercer i quart dESO
En cas de qu lalumne amb una rea o matria pendent no la recuperi per
alguna de les vies indicades en els pargrafs anteriors shaur de presentar a
les proves extraordinries del setembre i haur de realitzar un quadern
dactivitats.
Als alumnes de 2n , 3r i 4t dESO amb les Cincies Naturals de 1r, 2n i 3r
pendents, sels donar un quadern dactivitats per realitzar-lo durant lestiu. El
requisit per recuperar lassignatura s presentar aquest quadern complet i
realitzar una prova escrita. La condici perqu aquesta feina sigui corregida s
que a lexamen de setembre tinguin una nota igual o superior a 4.
A primer dESO, la realitzaci de les activitats del quadern pot suposar un 10%
de la nota de recuperaci.
A tercer dESO, la realitzaci de les activitats del quadern pot suposar un 10%
de la nota de recuperaci.
A quart dESO, la realitzaci de les activitats del quadern pot suposar un 10%
de la nota de recuperaci.
Recuperaci a batxillerat
Per a recuperar la Biologia i Geologia de primer de batxillerat, es realitzar
una prova escrita dels continguts de la matria. A criteri de la professora es
podr decidir si shaur dexaminar de tota la matria donada durant el curs o
daquells apartats que no ha recuperat.
Per a recuperar les Tcniques experimentals de primer de batxillerat, el
alumnes hauran de recuperar cadascuna de les part, la feina de recuperaci
ser proporcionada pel professor corresponent.
Els percentatges per recuperar lassignatura seran:
Biologia
Geologia
Informe de la prctica 50,00%
Diari
de
feina 40%
(quadern)
Construcci o projecte Feina
dins
el 10,00%
laboratori/taller durant
el curs

Fsica i Qumica

Tecnologia

50,00%
40%

30,00%
20%

10,00%

40%
10,00%

Per poder aplicar els percentatges de qualificaci s necessari lliurar

cadascuna de les parts de cada rea.

64

s necessari obtenir una qualificaci de 4 o ms en les dues parts (Fsica i

Qumica i Biologia i Geologia o Tecnologia) per poder aprovar lassignatura
completa.
Per a recuperar la Biologia de segon de batxillerat, els alumnes s'hauran de
presentar a la prova extraordinria, de tot el temari.
Noms en cas molt excepcional, per exemple, malaltia o accident greu de
lalumne, la professora de lassignatura podr proposar que aquest alumne en
aquesta situaci noms sigui examinat de les avaluacions que no ha aprovat.

65

PRIMER DE BATXILLERAT

66

OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

1. Usar amb correcci les tcniques de comunicaci oral i escrita, en catal
i en i castell, i emprar els recursos bsics dels llenguatges tcnics,
literaris, cientfics i artstics adequats al tipus de missatge volgut.
2. Comprendre i saber-se expressar de manera acceptable, oralment i per
escrit, en el registre estndard duna llengua estrangera.
3. Tenir el bagatge histric, cultural, econmic i social suficient per
comprendre els canvis que es produeixen en la societat actual.
4. Disposar dels elements necessaris per dur una vida sana i aconseguir el
desenvolupament fsic i psquic adequat a les caracterstiques personals.
5. Tenir iniciativa a lhora de resoldre problemes que es puguin plantejar i
que requereixen laplicaci dels continguts apresos en les distintes
disciplines que conformen el seu currculum.
6. Tenir una visi integrada de les diferents rees del saber i ser capa de
transferir, dun camp a un altre, lexperincia cultural adquirida.
7. Recrrer a les fonts de documentaci adequades per obtenir la
informaci necessria en els seus camps dinters.
8. Comprendre les rpides transformacions de la societat actual, on es
produeixen grans canvis socials i culturals i on les cincies i les
tecnologies ocupen un lloc important.
9. Formular judicis independents que assegurin la seva autonomia
personal, respectant i essent tolerant amb les opinions que manifestin
altres membres de la comunitat.
10. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, histric i lingstic que
forma part del nostre entorn comunitari.
11. Participar activament en la tasca collectiva i respectar les opinions dels
altres membres del grup.
12. Organitzar la prpia feina, perseverar en lesfor i ser crtic amb els
resultats obtinguts.
13. Disposar dels elements necessaris per orientar-se professionalment i
escollir una professi o per seguir uns estudis que facilitin la posterior
inserci en el mn del treball productiu.
14. Usar amb correcci les tcniques de comunicaci oral i escrita, en catal
i en i castell, i emprar els recursos bsics dels llenguatges tcnics,
literaris, cientfics i artstics adequats al tipus de missatge volgut.
15. Comprendre i saber-se expressar de manera acceptable, oralment i per
escrit, en el registre estndard duna llengua estrangera.
16. Tenir el bagatge histric, cultural, econmic i social suficient per
comprendre els canvis que es produeixen en la societat actual.
17. Disposar dels elements necessaris per dur una vida sana i aconseguir el
desenvolupament fsic i psquic adequat a les caracterstiques personals.
18. Tenir iniciativa a lhora de resoldre problemes que es puguin plantejar i
que requereixen laplicaci dels continguts apresos en les distintes
disciplines que conformen el seu currculum.
19. Tenir una visi integrada de les diferents rees del saber i ser capa de
transferir, dun camp a un altre, lexperincia cultural adquirida.

67

20. Recrrer a les fonts de documentaci adequades per obtenir la

informaci necessria en els seus camps dinters.
21. Comprendre les rpides transformacions de la societat actual, on es
produeixen grans canvis socials i culturals i on les cincies i les
tecnologies ocupen un lloc important.
22. Formular judicis independents que assegurin la seva autonomia
personal, respectant i essent tolerant amb les opinions que manifestin
altres membres de la comunitat.
23. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, histric i lingstic que
forma part del nostre entorn comunitari.
24. Participar activament en la tasca collectiva i respectar les opinions dels
altres membres del grup.
25. Organitzar la prpia feina, perseverar en lesfor i ser crtic amb els
resultats obtinguts.
26. Disposar dels elements necessaris per orientar-se professionalment i
escollir una professi o per seguir uns estudis que facilitin la posterior
inserci en el mn del treball productiu.

68

PROGRAMACI DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. PRIMER DE BATXILLERAT

Des del punt de vista dels continguts, la matria de biologia i geologia de 1r de
batxillerat de la modalitat de cincies i tecnologia presenta dos vessants: per
una banda, amplia i aprofundeix en els coneixements biolgics i geolgics del
curs anterior, 4t deducaci secundria obligatria (ESO), i per altra banda ha
de servir per poder cursar les matries de 2n de batxillerat. En efecte, alguns
dels continguts que es tracten en aquesta matria tamb shan vist a 4t dESO
per amb un nivell i un enfocament diferents. A lESO sintenta donar una
formaci cientfica bsica (cincies per a tots), la qual cosa suposa un
enfocament ms global; en canvi en el batxillerat la formaci cientfica ha de ser
ms disciplinria. A 2n de batxillerat hi ha dues matries directament
relacionades amb la biologia i geologia: biologia i cincies de la terra i
mediambientals, que sn matries de la modalitat daquest batxillerat. Els
continguts que es veuen a 1r de batxillerat sn bsics per poder cursar amb
garanties aquestes matries.
Hi ha un conjunt de continguts de tipus general que estan relacionats i shan de
tractar en cadascun dels blocs temtics. Aquests procediments i actituds
generals vnen enunciats abans dels blocs de continguts de temtica
especfica.
Els continguts de geologia daquest curs estan estructurats en 3 blocs i fan
referncia a les caracterstiques fsiques i qumiques i la constituci de la Terra,
i als nous mtodes destudi i investigaci en geologia (Bloc 1. Origen i
estructura de la Terra), a les causes i mecanismes de lactivitat interna i als
processos de formaci de roques magmtiques i metamrfiques (Bloc 2.
Geodinmica interna. La tectnica de plaques), als processos de dinmica
externa i la seva interacci amb els processos interns i als canvis produts al
llarg de la histria de la Terra (Bloc 3. Geodinmica externa i histria de la
Terra). Tot aix sintenta explicar a partir del paradigma bsic de les cincies
geolgiques: la tectnica global.
Pel que fa a la biologia, els continguts sestructuren tamb en 3 blocs. En
aquests blocs sinclouen els continguts necessaris per comprendre la gran
diversitat dels ssers vius, la importncia de la classificaci i dels tipus, i els
mtodes de classificaci i els problemes que plantegen (Bloc 4. Unitat i
diversitat de la vida), la diversitat i el funcionament de les plantes (Bloc 5. La
biologia de les plantes) i la diversitat i el funcionament dels animals (Bloc 6.
La biologia dels animals). Bsicament s una biologia dels organismes amb
una visi unitria dels ssers vius, basada no en la seva composici (estudi
que saborda en el curs segent) sin en els problemes que han de resoldre
per a la seva supervivncia, emprant com a eix conductor la teoria de
levoluci.

69

Objectius
Lensenyament de la Biologia i Geologia en letapa del batxillerat tendr com a
objectius desenvolupar en lalumnat les capacitats segents:
1. Desenvolupar valors, actituds i hbits propis del treball cientfic: curiositat
intellectual, esperit crtic, ment oberta, cooperaci i treball en equip, rigor i
fonamentaci de les explicacions, i aplicaci i difusi dels coneixements.
2. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models de la biologia i
la geologia que permetin tenir una visi global i una formaci cientfica
bsica per accedir a estudis posteriors.
3. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions
reals i quotidianes.
4. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments cientfics: plantejament de
problemes, formulaci i contrastaci dhiptesis, recerca dinformaci,
realitzaci dexperincies, interpretaci dels resultats, elaboraci de
conclusions i comunicaci.
5. Analitzar crticament hiptesis i teories contraposades que permetin
desenvolupar el pensament crtic i valorar les seves aportacions al progrs
de la biologia i la geologia, tot reconeixent la cincia com un procs canviant
i dinmic.
6. Reconixer la coherncia que ens dna la teoria de la tectnica de plaques
en lexplicaci dels fenmens de la dinmica de la Terra.
7. Interpretar globalment els fenmens de la geodinmica interna i la formaci
de les illes Balears a partir de la teoria de la tectnica de plaques.
8. Utilitzar la teoria de levoluci com a principal teoria biolgica per explicar la
diversitat dels ssers vius.
9. Entendre el funcionament dels ssers vius com a expressi de diferents
estratgies adaptatives al medi ambient, en especial al medi de les illes
Balears.
Continguts
Continguts generals
-

Selecci i maneig de diferents fonts dinformaci cientfica.

Diferenciaci entre fets, interpretacions i valoracions a la informaci.
Selecci i aplicaci de tcniques de laboratori i de camp.
Observaci i descripci acurada dobjectes i fenmens (descripci
qualitativa, mesura, classificaci, etc.).
Realitzaci dinformes escrits amb estructura coherent i presentaci adient
per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats duna
investigaci.
Identificaci i formulaci de problemes terics i aplicats, de forma clara i
objectiva.
Reconeixement, formulaci i exposici dhiptesis.
Utilitzaci i aplicaci de teories, lleis, principis i relacions entre variables per
formular prediccions i trobar respostes a qestions plantejades. Valoraci de
teories alternatives.
70

Planificaci i desenvolupament dexperiments controlats per contrastar

hiptesis (anlisi de les fases; identificaci i control de variables; selecci de
mtodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).
Maneig dinstruments i de material de laboratori.
Organitzaci, anlisi, interpretaci i exposici de resultats.
Elaboraci i aplicaci de conclusions raonables.
Utilitzaci de models per explicar diferents fenmens naturals.
Expressi de missatges cientfics amb coherncia, claredat i precisi.
Debat sobre qestions cientfiques i sobre aspectes tics, filosfics, socials,
ambientals, histrics, etc., relacionats amb la cincia.
Respecte a lentorn natural i afermament dactituds favorables a la seva
conservaci i protecci, tot fent atenci a les circumstncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
Reconeixement de la importncia del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor cientfica i tcnica.
Adquisici de les actituds caracterstiques del treball cientfic: raonament de
les solucions bvies, rigor, precisi, creativitat, curiositat i obertura a noves
idees

Bloc 1. Unitat i diversitat de la vida

- La diversitat dels ssers vius i el problema de la seva classificaci. Criteris
de classificaci.
- Els cinc regnes.

- Nivells dorganitzaci dels ssers vius. La cllula com a unitat

dorganitzaci dels ssers vius. Diferenciaci i especialitzaci cellular.
Teixits i rgans.
- Histologia vegetal: principals teixits i les seves funcions. Organografia
vegetal bsica.
- Histologia animal: principals teixits i funcions. Organografia animal bsica.
- Observaci, identificaci i descripci de teixits animals i vegetals amb el
microscopi ptic. Observaci dorganismes unicellulars.
Bloc 2. La biologia de les plantes
- La diversitat en el regne vegetal: principals grups taxonmics. Maneig de
taules dicotmiques senzilles per a la classificaci de plantes.
- Nutrici vegetal: nutrici auttrofa. Absorci de nutrients, mecanismes de
transport, intercanvi de gasos. Fotosntesi i respiraci. Estudi experimental
dalguns aspectes de la fotosntesi.
- Observaci i estudi drgans vegetals relacionats amb la nutrici: les arrels,
la tija, les fulles i els estomes.
- La relaci als vegetals: tropismes i nsties. Principals hormones vegetals.
Comprovaci experimental dels seus efectes. Realitzaci dexperincies per
tractar problemes relacionats amb els tropismes.

71

- La funci de reproducci a les plantes. Tipus de reproducci: asexual i

sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus. Cicle biolgic de les
plantes.
- Intervenci humana en la reproducci de plantes i les seves conseqncies.
- Observaci i descripci de laparell reproductor de diferents vegetals.

- Relacionar els diferents models anatomicomorfolgics amb les lnies

evolutives i les estratgies dadaptaci de les plantes al medi.
- Importncia de la diversitat de les plantes en el manteniment dels
ecosistemes i de la vida en la Terra. Accions per a la conservaci de la
diversitat.
- Les plantes de les illes Balears. Adaptacions, endemismes i espcies en
perill.
Bloc 3. La biologia dels animals
- La diversitat en el regne animal: principals grups taxonmics. Maneig de
taules dicotmiques senzilles per a la classificaci dels principals grups.
- Nutrici animal: nutrici hetertrofa. Procs digestiu. Models daparells
digestius en els animals i les seves relacions. Transport de substncies.
Medi intern. Models de sistemes circulatoris en els animals. Procs
respiratori. Models daparells respiratoris en els animals. Procs dexcreci.
Models de sistemes dexcreci.
- Realitzaci dinvestigacions relacionades amb la nutrici animal (digesti,
respiraci, circulaci i excreci). Dissecci i estudi dalguns rgans
danimals relacionats amb la nutrici.
- La funci de relaci en els animals. Tipus de coordinaci: hormonal i
nerviosa.
- Coordinaci nerviosa. Caracterstiques generals. Receptors. Efectors.
Neurona. Transmissi nerviosa. Sinapsi. Models de sistemes nerviosos en
vertebrats i invertebrats.
- Coordinaci hormonal en els animals. Caracterstiques generals. Hormona.
Principals hormones animals i les seves funcions. Glndules endocrines.
Relaci neuroendocrina. Interpretaci desquemes de les relacions entre el
sistema nervis i sistema hormonal.
- La funci de reproducci: caracterstiques generals. Tipus de reproducci:
asexual i sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus de reproducci.
Cicle biolgic dels animals.
- Observaci i descripci de laparell reproductor de diferents tipus danimals.
- Relacionar els diferents models anatomicomorfolgics amb les lnies
evolutives i les estratgies dadaptaci al medi.
- Importncia de la diversitat animal. Endemismes de les illes Balears.
Animals en perill dextinci i accions per a la conservaci de la diversitat
animal a nivell global i local.

72

Bloc 4. Origen i estructura de la Terra

- Mtodes destudi de linterior de la Terra. Interpretaci de les dades
proporcionades pels distints mtodes destudi.
- Lestructura interna de la Terra. Les relacions entre la composici
fisicoqumica de la Terra i la seva estructura.
- Elaboraci de models a escala de lestructura terrestre.
- Minerals i roques. Simulaci de processos de cristallitzaci.

- Reconeixement dels minerals petrogentics ms abundants, investigant les

seves propietats i analitzant les seves aplicacions.
- El treball de camp i de laboratori. Lobservaci i lexperimentaci.
- Manipulaci de linstrumental propi de la geologia. Microscopi petrogrfic.

- Iniciaci a les noves tecnologies en la investigaci de lentorn. Els sistemes

dinformaci geogrfica.
Bloc 5. Geodinmica interna. La tectnica de plaques
- Les plaques litosfriques: caracterstiques i lmits. Relacions entre plaques.
El moviment de les plaques i fenmens geolgics associats: sismicitat,
vulcanisme i orognesi.
- La calor interna de la Terra: conducci i convecci. Conseqncies en la
dinmica interna de la Terra.
- Origen i evoluci dels oceans i els continents. El cicle de Wilson. Aspectes
unificadors de la teoria de la tectnica de plaques.
- El magmatisme i la teoria de la tectnica de plaques. Formaci i evoluci
dels magmes. Les roques magmtiques.
- El metamorfisme i la teoria de la tectnica de plaques. Els factors del
metamorfisme. Les roques metamrfiques.
- Gnesi estructural de les illes Balears. Magmatisme i metamorfisme a les
illes Balears.
- Observaci, descripci i classificaci de les roques magmtiques i
metamrfiques ms freqents. Les roques magmtiques i metamrfiques de
les illes Balears. Utilitat de les roques magmtiques i metamrfiques.
- Coneixement i interpretaci dels mapes de riscs ssmics.
Bloc 6. Geodinmica externa i histria de la Terra
- Els processos externs: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci.
- Els ambients sedimentaris i els processos sedimentaris.

- Les roques sedimentries. Les roques sedimentries a les illes Balears.

- Observaci, descripci i classificaci de les roques sedimentaries ms
freqents de forma global i en lmbit de les illes Balears.

73

- Els sls. Processos de formaci. Importncia de la seva conservaci. Els

sls de les illes Balears.
- Anlisi de dades derosi i prdua de sls a les illes Balears.
- Interacci entre processos geolgics interns i externs. El sistema Terra: una
perspectiva global.
- Interpretaci de mapes topogrfics, talls i mapes geolgics senzills.

- Els riscos geolgics: predicci i prevenci. Els riscos geolgics a les illes
Balears.
- Procediments de dataci i reconstrucci del passat terrestre. El temps en
geologia. Identificaci de fssils caracterstics.
- Grans canvis de la Terra. De latmosfera reductora a latmosfera oxidant.
Canvis climtics. Grans extincions. Canvis a lescora deguts a lacci
humana.

Criteris davaluaci
1. Conixer i aplicar algunes de les tcniques de treball utilitzades en la
investigaci daspectes geolgics i biolgics del nostre planeta (tots els
blocs).
Lalumnat ha de saber aplicar tcniques relacionades amb el treball dinvestigaci,
com sn lobservaci i el reconeixement de roques i minerals mitjanant les seves
propietats fsiques i qumiques, el maneig del microscopi ptic i petrogrfic, la
realitzaci de preparacions microscpiques, la utilitzaci de claus per a la
identificaci de roques i ssers vius, la interpretaci de mapes topogrfics i mapes
geolgics, la realitzaci de talls geolgics senzills, etc.

2. Interpretar dades geofsiques en la resoluci de qestions sobre lestructura

i la composici qumica de la Terra (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si lalumnat aplica procediments
relacionats amb la interpretaci i elaboraci de models i grfics basats en dades
obtingudes amb diferents mtodes destudi de linterior de la Terra (sismolgic,
gravimtric, magntic, trmic...).

3. Situar sobre un mapa les principals plaques litosfriques i valorar les

accions que exerceixen en les seves vores. Explicar les zones ssmiques i
dactivitat volcnica, la formaci de serralades i lexpansi del fons ocenic i
la seva simetria en la distribuci de materials (bloc 2).
Lalumnat ha de saber analitzar les caracterstiques de les plaques litosfriques,
les vores i els moviments, per poder explicar els fenmens geolgics associats, la
presncia de volcans, lexpansi doceans, la formaci de serralades, etc. Amb
aquest criteri es pretn saber si lalumnat coneix les principals idees de la teoria de
la tectnica global per poder aplicar-les per interpretar alguns aspectes actuals de
la Terra i de les illes Balears. Per altra banda, ha de ser conscient de les
limitacions de la teoria i dels fenmens que no aconsegueix explicar.

74

4. Identificar els principals tipus de roques, la seva composici, la textura i els

processos de formaci, com tamb les aplicacions ms freqents. Identificar
els afloraments de roques en lmbit de les illes Balears (blocs 2 i 3).
Es tracta de constatar si lalumnat sap explicar les caracterstiques distintives de
cada tipus de roca i els processos de la seva formaci. Ha de saber reconixer les
principals roques sedimentries i roques metamrfiques, i distingir dins les roques
magmtiques, les volcniques, les filonianes i les plutniques. Aquests aspectes
els ha de saber aplicar a les roques que configuren el nostre paisatge.

5. Explicar els mecanismes de formaci de sls. Identificar les raons de la

seva importncia i els problemes derivats del mal s dels sls com a recurs
(bloc 3).
Amb aquest criteri es pretn avaluar si lalumnat reconeix que el sl s el resultat
de la interacci de diferents factors i processos i si s conscient de la seva
importncia com a b escs. Ha de saber explicar actuacions positives i negatives
que incideixen en la preservaci del sl.

6. Explicar les caracterstiques fonamentals dels principals txons en qu es

classifiquen els ssers vius i saber utilitzar claus senzilles per a la
identificaci dels animals i les plantes (blocs 4, 5 i 6).
Lalumnat ha de saber manejar els criteris de classificaci dels ssers vius,
diferenciar-ne els que pertanyen a cada un dels cinc regnes i saber descriure les
caracterstiques que els identifiquen. Ha de saber identificar els animals i les
plantes ms freqents amb ajuda de claus de classificaci fins al nivell de famlia.

7. Utilitzar la cllula per explicar la unitat dorganitzaci dels ssers vius,

unicellulars i pluricellulars. Raonar per qu alguns ssers vius sorganitzen
en teixits i identificar els principals teixits animals i vegetals, la seva
localitzaci i la morfologia i fisiologia (bloc 4).
Es tracta de saber si lalumnat comprn que, per sota de la gran diversitat
dssers vius que hi ha en la Terra, es pot trobar una organitzaci comuna a tots
ells i a la vegada reconixer el valor de la teoria cellular com a marc explicatiu
daquest fet. Davant duna preparaci al microscopi, fotografia o dibuix ha de saber
identificar els principals teixits animals o vegetals i ha de ser capa de realitzar un
dibuix esquemtic i explicatiu assenyalant la morfologia de les cllules i les
funcions de cada teixit.

8. Explicar la vida de la planta com a un tot, entenent que les dimensions, les
estructures, lorganitzaci i el funcionament sn una resposta a les
exigncies del medi per al manteniment i la supervivncia com a espcie
(bloc 5).
Lalumnat ha de saber la influncia que tenen determinades variables en els
processos de la vida de les plantes i les adaptacions que aquestes tenen per dur a
terme amb xit les seves funcions.

9. Identificar lorganografia vegetal i relacionar-la amb la seva funci (bloc 5).

Amb aquest criteri es pretn comprovar si lalumnat s capa de relacionar cada
una de les parts de les plantes amb el procs de nutrici: arrels amb labsorci de
nutrients, tija amb conducci de substncies i fulla amb la fotosntesi i lintercanvi
de gasos. Els alumnes han de saber valorar el paper que tenen els organismes
auttrofs com a productors de matria orgnica, necessria per a la vida de la
resta dels ssers vius.

75

10. Explicar la vida dun animal com un tot, entenent que les dimensions, les
estructures, lorganitzaci i el funcionament sn una resposta a les
exigncies del medi per al seu manteniment i supervivncia com a espcie
(bloc 6).
Lalumnat ha de saber la influncia que tenen determinades variables en els
processos de la vida dels animals i les estructures adaptatives que posseeixen per
dur a terme amb xit les seves funcions.

11. Explicar els principals processos de la funci de nutrici animal, digesti,

circulaci, respiraci i excreci, identificant i relacionant cada procs amb
els rgans o les estructures on t lloc (bloc 6).
Es tracta de saber si lalumnat entn i s capa de relacionar els mecanismes
bsics que intervenen en la funci de nutrici: digesti, respiraci, transport de
nutrients i gasos (circulaci) i excreci. A ms, han de saber relacionar cada
procs amb els rgans i les estructures danimals de diferent grau de complexitat.

12. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de

la comprensi del procs de coordinaci nerviosa i hormonal en animals i
plantes (blocs 5 i 6).
Lalumnat hn de conixer les caracterstiques i el funcionament dels sistemes de
coordinaci en animals i vegetals, i en els animals ha de conixer la relaci que hi
ha entre el sistema nervis i lendocr, i ha de poder explicar el mecanisme de
funcionament, com tamb la seva participaci en lhomestasi.

13. Indicar els avantatges que suposa la reproducci sexual sobre la asexual, i
fixar algunes aplicacions prctiques derivades del coneixement del procs
reproductor en els ssers vius (blocs 5 i 6).
Amb aquest criteri es vol comprovar si lalumnat comprn els avantatges que
suposa per a la supervivncia laportaci gentica dels dos individus a travs dels
gmetes i si entn algunes de les possibles aplicacions prctiques com la
fertilitzaci in vitro o la fertilitzaci assistida en medicina, i la clonaci en
agricultura.

14. Dissenyar i realitzar investigacions sobre les funcions dels ssers vius,
tenint en compte els procediments del treball cientfic: plantejament del
problema, formulaci dhiptesis contrastables, disseny i realitzaci
dexperincies, i anlisi i comunicaci de resultats (blocs 5 i 6).
Es tracta de comprovar si lalumnat s capa dutilitzar alguns dels procediments
propis del treball cientfic, des del plantejament del problema fins a la comunicaci
de resultats, per estudiar les funcions dels ssers vius, com la fotosntesi, lacci
de les hormones en els vegetals, el procs de la digesti en els animals.

15. Utilitzar correctament el llenguatge cientfic, tant de forma oral com escrita.
Valorar la utilitzaci de la llengua catalana com a llengua cientfica (tots els
blocs).
Amb aquest criteri es vol comprovar si lalumnat coneix la terminologia
despecialitat en llengua catalana i, quan calgui, les formes ms dialectals i
prpies, especialment quan es tracti de matries ms lligades al medi de les Illes,
procurant mantenir i potenciar les caracterstiques bsiques del llenguatge cientfic
i les particularitats del llenguatge biolgic i geolgic.

76

SEQENCIACI I TEMPORALITZACI
La seqenciaci proposada per aquest curs s la segent:
Primer trimestre:

Bloc 1. Unitat i diversitat de la vida

Bloc 2. La biologia de les plantes
Segon trimestre:

Bloc 3. La biologia dels animals

Bloc 5. Origen i estructura de la Terra
Tercer trimestre:

Bloc 5. Geodinmica interna. La tectnica de plaques

Bloc 6. Geodinmica externa i histria de la Terra
METODOLOGIA
Lorientaci general respon a una orientaci de tipus constructivista, en la qual
es parteix de les idees prvies de lalumnat, i a travs de les corresponents
activitats, provocar una aproximaci a un coneixement ms rigors i amb una
major capacitat dexplicaci i predicci. Per aix es tendr en compte que:
a) El primer pas ser esbrinar les idees prvies dels alumnes, a l'inici de cada
tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.
b) El treball cooperatiu. La funci del professor ser de dirigir laprenentatge de
lalumne, servir de guia en la planificaci i organitzaci del treball, aix com
afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs
realitzats pels distints alumnes i les conclusions extretes per cada un dells es
posaran a labast de la resta del grup-classe, de manera que es puguin treure
conclusions raonades i cercar possibles alternatives als problemes que es
puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.
c) Es realitzaran prctiques al laboratori per a reforar els aprenentatges.
Desprs selaborar, per part de lalumnat, linforme corresponent, individual o
en grup.
d) Es donar molta importncia als continguts actitudinals, ja que sn els que
asseguren ladopci de conductes respectuoses amb lentorn.
e) Se treballaran la realitzaci d'esquemes, mapes conceptuals, dibuixos i
activitats de sntesi en cada tema amb l'objectiu dorganitzar els
continguts de la programaci.
77

PROCEDIMENTS D'AVALUACI
Per fer el seguiment del procs d'aprenentatge es tendran en compte :
-

Les proves escrites al final de cada tema (o temes).

Els treballs prctics al laboratori i el seu corresponent informe.
Lactitud participativa i l'inters que demostri l'alumne/a a classe
Els treballs encomanats.
Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oport) es far una provacontrol per avaluar el grau daprenentatge del grup. Aquesta avaluaci tamb
servir al professor per avaluar la seva tasca docent amb el grup.
Es podran preveure proves de recuperaci, a criteri del professor/a.
En tots els casos les respostes hauran d'estar expressades amb lgica i
coherncia i correctament estructurades.
El percentatge de valoraci dels instruments anteriors davaluaci ser:
o 85 % conceptes: proves escrites.
o 15 % procediments, actitud, inters, participaci i realitzaci de la
feina feta a casa.
Per tal daprovar lavaluaci s necessari que la nota final sigui igual o superior
a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.
La nota final del curs s la mitjana entre els resultats obtinguts a les tres
avaluacions. Per poder fer la mitjana sha de tenir ms dun 4 a cada part.
Al llarg del curs saniran fent les recuperacions del temes.
Si lalumne/a no supera la matria en la convocatria ordinria de juny, haur
de presentar-se a la convocatria extraordinria de setembre, on es realitzar
una prova escrita dels continguts de la matria. A criteri de la professora es
podr decidir si shaur dexaminar de tota la matria donada durant el curs o
daquells apartats que no ha recuperat.
MATERIAL DIDCTIC
El material didctic, apart del llibre de text, que sutilitzar ser el segent:
Fotocpies de les activitats de les unitats didctiques
proporcionades pel professor.
Vdeos temtics.
Connexi a la xarxa amb can dimatge.
Collecci de diapositives.
Material de laboratori per a realitzar experincies
prctiques.
Transparncies
78

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES

Es participar en el programa dambientalitzaci que proposi la

comissi dambientalitzaci del centre. Hi ha prevista una sortida
a un espai natural pel terme de Sant Lloren i Son Servera.
Xerrada sobre espcies protegides de les Illes Balears. De
loficina de protecci despcies de la Conselleria de Medi
Ambient.
Sortida a la UIB per participar en el programa Demolab.

79

PROGRAMACI DE TCNIQUES EXPERIMENTALS

PRIMER DE BATXILLERAT
INTRODUCCI
La formaci cientfica ha de tenir en compte diversos aspectes:
En primer lloc, ha de tenir en compte que les cincies experimentals tenen com
a objectiu explicar racionalment la realitat natural i, en conseqncia, una bona
formaci cientfica ha daportar el conjunt de coneixements, conceptes i
models, adequats (saber cincies).
En segon lloc, ha de tenir en compte que les cincies experimentals no sn
exclusivament un conjunt de coneixements, tamb inclouen estratgies,
tcniques, habilitats dinvestigaci relacionades amb la resoluci de problemes
(fer cincia). La tecnologia, per la seva banda, ha de donar un panorama de
conjunt de la gran quantitat de coneixements i procediments que intervenen
tant en les noves tecnologies com en les tecnologies clssiques, i aix ens
obliga a destriar molt b les destreses que hem daconseguir que els nostres
alumnes adquireixin (aplicar la tcnica). Aquesta integraci de tecnologies
implica necessriament coneixements especfics de diferents branques i
cincies. Si es vol formar cientficament i tecnolgica lalumnat s, tamb,
necessari que aprengui tot aquest conjunt de procediments.
Lactivitat cientfica i tecnolgica s bsicament resoluci de problemes, i aix
suposa el desenvolupament de continguts de tipus procedimental com ara les
formes de raonament, manipulaci i comunicaci. Les formes de raonament o
habilitats dinvestigaci inclouen la identificaci de problemes, la formulaci
dhiptesis i de prediccions, relacions entre variables, disseny experimental,
observaci, mesura, classificaci, transformaci, interpretaci i anlisi de
dades, utilitzaci i elaboraci de models i, finalment, elaboraci de conclusions.
La manipulaci suposa el maneig de material respectant les normes de
seguretat, maneig daparells de mesura i realitzaci de muntatges.
Finalment, la comunicaci inclou lanlisi de material escrit o audiovisual, la
utilitzaci de diverses fonts dinformaci i lelaboraci dinformes i projectes.
No hi ha investigaci cientfica i tecnolgica sense problemes. Treballar com un
cientfic o un tecnleg suposa solucionar problemes. Aix tamb ha de passar
amb els nostres alumnes. Sha de permetre que els alumnes puguin identificar,
plantejar i analitzar problemes cientfics, decidir quins sn els parmetres ms
rellevants, formular hiptesis que puguin ser provades i desenvolupades. Han
daprendre a dissenyar, planificar i realitzar activitats dinvestigaci.
Avaluar els resultats i deduir-ne les conclusions adequades, modificant el cam
seguit, si s necessari. La realitzaci dexperincies suposa observar, mesurar i
classificar. Adquirir lhabilitat dobservar de forma acurada, honesta i rigorosa s
important per reconixer semblances i diferncies, per comprendre el que s
significatiu i per poder mesurar diverses propietats. La utilitzaci de tcniques i
de linstrumental cientfic permet fer observacions i mesures de propietats que
es troben ms enll de la sensibilitat humana. Manipular suposa utilitzar i

80

manejar aparells, equips i substncies de forma apropiada i seguint mesures de

seguretat.
Una part important daquest enfocament s la comunicaci. Els cientfics i els
tecnlegs utilitzen un llenguatge especfic per descriure, comparar, definir,
argumentar, interpretar, analitzar informacions, denominar instruments i
aparells, per elaborar informes, articles, quaderns de treball, etc. Aprendre a
treballar com un cientfic o com un tecnleg suposa aprendre ls daquest
llenguatge que s el vehicle de comunicaci per exposar i debatre idees
cientfiques i els avenos tecnolgics.
Aquesta matria s bsicament procedimental. Per aix, la relaci de
problemes i fins i tot les tcniques que hi figuren sn, en principi, noms
propostes. Les referncies fonamentals sn els objectius, els criteris
davaluaci i les orientacions didctiques. La resta es pot modificar segons la
disponibilitat de recursos del professor i del centre. Tampoc haurem de
confondre-la amb un ensinistrament per manejar instruments, tcniques i eines.
Ara b, encara que lassignatura s bsicament procedimental, no es pot
oblidar que no es poden ensenyar/aprendre procediments sense conceptes i,
fins i tot, actituds. Conceptes, procediments i actituds formen un cos
cohesionat. Aquest currculum sestructura en tres grans blocs cada un dels
quals correspon a les matries de Cincies experimentals i Tecnologia, que es
veuen a 1r de batxillerat: per una banda Biologia i geologia, per altra, Fsica i
qumica i, finalment, Tecnologia industrial. A ms hi ha un apartat o bloc
dintroducci que serveix per emmarcar tots els continguts que es tractaran dins
la visi general de la investigaci cientfica i tecnolgica.
Com amb la resta de currculums de 1r de batxillerat cal utilitzar com a llengua
destudi i comunicaci la llengua catalana, prpia de les Illes Balears. La
contextualitzaci de la matria no solament ha dafavorir la normalitzaci
lingstica del catal, sin que tamb nha dassegurar la normalitzaci
terminolgica i ls correcte de la llengua despecialitat. El llenguatge cientfic i
tecnolgic s un llenguatge despecialitat que es caracteritza per un vocabulari
o terminologia especfica. Els termes que sutilitzaran en aquesta assignatura
estan relacionats, bsicament, amb instruments i aparells de laboratori, de taller
i de camp, i amb mtodes, procediments i tcniques. El coneixement i la
comprensi daquests termes tamb forma part de lensenyament/aprenentatge
de lassignatura.
OBJECTIUS
1. Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, tant analgics
com digitals, controlant-ne els errors, interpretant les dades mitjanant
representacions grfiques, clculs numrics o tractament informtic i
comparant-les amb els resultats terics.
2. Expressar amb claredat les idees de les cincies experimentals (fsica,
qumica, biologia i geologia) i el comportament dels diferents
components i operadors utilitzats a tecnologia, oralment i per escrit,
utilitzant quan sigui necessari, grfics, diagrames, smbols i equacions

81

3. Utilitzar, analitzar i interpretar textos cientfics i divulgatius, com tamb

informaci presentada en forma de dades numriques, esquemes,
dibuixos, o representacions grfiques.
4. Descriure i anomenar lutillatge i els muntatges bsics utilitzats en els
laboratoris de cincies experimentals i a laula taller de tecnologia.
5. Plantejar problemes, formular hiptesi, analitzar variables, dissenyar i
realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,
interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs
prctics, de les investigacions i dels projectes.
6. Comprovar experimentalment diferents lleis de les cincies
experimentals i de les aplicacions tecnolgiques i saber realitzar un
treball prctic, fent els assaigs dels diferents components i dispositius,
seguint un gui amb instruccions i amb diferents graus de complexitat.
7. Comprendre els principis, teories i models de les cincies experimentals
implicats en les aplicacions prctiques que sestudien, com tamb els
factors que relacionen les diverses tecnologies amb la cincia i la
societat.
8. Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigaci, per
visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les
tamb per realitzar esquemes, plnols i informes.
9. Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les cincies
experimentals i les diferents tecnologies amb la indstria, el medi
ambient, la societat i la qualitat de vida.
10. Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera
responsable i realitzar les operacions del taller i del laboratori amb
precisi, seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i
normatives pertinents.
11. Respectar les normes ds dels tallers, els laboratoris i les installacions i
mantenir el lloc de treball en condicions de neteja i ordre que permeti fer
la tasca en condicions.
12. Tractar de manera adequada els residus produts en el taller i en els
laboratoris.
CONTINGUTS
Procediments generals
1. Disseny destratgies dinvestigaci.
2. Emissi raonada i raonable dhiptesis.
3. Explicitaci de preguntes i problemes de forma operativa.
4. Comunicaci de resultats i processos dinvestigaci.
5. Clcul, expressi i interpretaci derrors.
6. Treball en equip cooperatiu i coordinat.
7. s de diverses fonts dinformaci, textos, taules de dades, grfiques, vdeos,
Internet...
82

8. Recollida de dades experimentals en taules i tractament grfic sobre

paper o mitjanant programes informtics.
9. Elaboraci, presentaci escrita o oral i discussi dinformes de treball
experimental, projectes i de temes basats en diferents fonts dinformaci.
Actituds generals
1. Puntualitat, rigor, ordre i cura en la realitzaci de treballs i informes.
2. Inclinaci a la collaboraci i a la cooperaci en el treball en equip
valorant les aportacions dels companys/es.
3. Curiositat i iniciativa en el disseny dinvestigacions i projectes.
4. Tendncia a la precisi en el llenguatge i a lobjectivitat, cura i precisi en
les mesures i observacions.
5. Preocupaci per fonamentar amb coneixements fiables les decisions,
conclusions, hiptesis i iniciatives durant una investigaci o projecte.
6. Valoraci crtica dels resultats obtinguts en el treball experimental.
7. Predisposici a laplicaci dels resultats obtinguts, fins i tot a noves
situacions i a altres camps de les cincies i la tecnologia.
8. Hbit de seguir les normes de seguretat en la manipulaci daparells,
eines, instruments i en ls dels productes de laboratori.
9. Valoraci de la contribuci social de les cincies experimentals en la
millora de la qualitat de vida. Rigor en el contrast amb lexperincia i en
lavaluaci de resultats.
10. Presa de conscincia de la limitaci dels recursos naturals i dels
problemes ambientals que genera la indstria.
11. Valoraci de lordre i la neteja al lloc de treball i de les eines, instruments
i materials utilitzats.
12. Respecte per les convencions i normes relatives a les tcniques i
reglaments utilitzats.
13. Inters pel coneixement dels principis fonamentals dels instruments,
components i aparells utilitzats, com tamb de les tcniques aplicades.

1. Les cincies experimentals i la tecnologia

Qu s la cincia? Qu s la tecnologia?
Com es fa la cincia?
Com es pot aplicar la tecnologia?
Procediments
1. Identificaci, caracteritzaci i plantejament de necessitats i problemes
cientfics i tecnolgics.
2. Identificaci i formulaci dhiptesis.
3. Diferenciaci entre les observacions i les hiptesis.
4. Diferenciaci entre les hiptesis cientfiques i les no cientfiques.
5. Deduir previsions dhiptesis cientfiques i recerca i selecci
daplicacions tecnolgiques adients.
6. Lectura de textos cientfics.
7. Recerca i selecci de la informaci necessria per a cada possible
soluci o hiptesi.
83

8. Previsi i anlisi del material, muntatge i funcionament duna experincia

avaluant els parmetres principals.
9. Diferenciaci entre observacions i experiments.
10. Anlisi dinformes dinvestigaci i informes tcnic de projectes.
Conceptes
1. Visi hipoteticodeductiva de la cincia i la tecnologia.
2. Problemes cientfics. Identificaci de problemes. Plantejament de problemes.
3. Traducci del problema al problema tecnolgic.
4. Hiptesis cientfiques. Formulaci dhiptesis. Prediccions.
5. Contrastaci dhiptesi: experimentaci i observaci. Disseny experimental.
6. Avaluaci dels factors que intervenen i que es poden modificar en el disseny.
7. Resultats. Interpretaci de resultats. Conclusions.
8. Comunicaci. Elaboraci dinformes i projectes.
9. Codi de conducta al camp, al laboratori i al taller.
10. tica, valors i fraus en la investigaci cientfica i en la prctica
tecnolgica.
Comentaris
Encara que la matria porti el nom de Tcniques experimentals no es pot
oblidar que les tcniques que sutilitzen en la investigaci cientfica o
tecnolgica no tenen cap sentit en si mateixes. Noms tenen sentit en el
procs general duna investigaci per resoldre problemes cientfics i
tecnolgics. Dins una visi hipoteticodeductiva, la investigaci cientfica inclou
una srie detapes: identificaci i plantejament de problemes, formulaci
dhiptesis, disseny experimental i experimentaci, anlisi i tractament dels
resultats, formulaci de conclusions i, finalment, comunicaci. Aquestes
referncies sn necessries per donar sentit a les tcniques que sutilitzen a
lhora dobservar, descriure, mesurar, experimentar i organitzar i analitzar els
resultats. Ser tamb molt important conixer i aplicar les noves tecnologies en
tots els aspectes en qu aix sigui possible, ja que la tecnologia, si b es basa
en principis fonamentals que no canvien, s una cincia en constant i molt
rpida evoluci i, all que avui s el ms modern, dem pot estar antiquat. Per
aix, es recomana comenar aquesta matria amb lectures sobre
investigacions cientfiques o realitzacions tecnolgiques extretes per exemple
de lmplia bibliografia sobre histria de la cincia i la tecnologia.
BIOLOGIA I GEOLOGIA
1. Les plantes i el medi
Com sn les plantes?
De qu depn la seva forma?
Procediments
1. Observaci i descripci de lestructura i rgans de les plantes.
84

2. Clcul de lndex foliar.

3. Mesura de lextinci de la llum.
4. Utilitzaci dinstruments de mesura (fotmetre, cinta mtrica, etc.).
5. Elaboraci de grfics.
6. Errors relatius i absoluts.
7. Elaboraci dinformes.
Conceptes
1. Morfologia de les plantes. Arrel, tija i fulles.
2. Tipus darrels.
3. Forma de les fulles. ndex foliar.
4. Factors que influeixen en la forma de la planta: llum. Extinci de la llum.
Comentaris
En aquest bloc sinclouen algunes tcniques i instruments tant de laboratori
com de camp en els quals es treballen els procediments dobservaci,
descripci i mesura relacionats amb la morfologia de les plantes. Aquests
procediments es poden considerar com les habilitats cientfiques bsiques. A
mesura que la llum penetra verticalment va perdent intensitat, perqu les fulles
la van absorbint, de tal manera que les fulles inferiors reben menys llum que
les superiors. Per aix, a fi dabsorbir llum, les plantes segueixen dues
estratgies: augmentar la superfcie de les fulles i allargar la branca. En
aquesta investigaci es pretn que lalumnat comprovi aquests fets. Ara b, per
aix s necessari que aprengui a identificar a travs de lobservaci i la
descripci els principals rgans de les plantes i, a continuaci, dissenyar i
realitzar les operacions pertinents per calcular lextinci de la llum, lndex foliar
i establir la seva relaci. El clcul de lextinci de la llum es realitza mesurant a
diferents altures dun arbust, per exemple, la quantitat de llum que arriba. La
superfcie foliar es calcula mesurant la superfcie que ocupen les fulles dun
nivell donat i lndex, dividint la superfcie foliar entre la superfcie total que
ocupen. Ara b, els ndexs foliars per si mateixos no tenen molt de sentit. Cal
comparar-los amb ndexs foliars daltres espcies o comparar ndexs de
diferents nivells dun mateix individu.
Material
1. Material general de laboratori
2. Fotmetre
3. Cinta mtrica
4. Quadrat de filferro
5. Quatre plomades
6. Tisores de podar
7. Bosses de plstic
8. Esprai de color

85

2. La tolerncia dels ssers vius

En quines condicions hi pot haver vida?
Quan una substncia s txica?
Procediments
1. Elaboraci de dissolucions de diferents concentracions.
2. Identificaci de les variables clau (dependents, independents i control).
3. Variaci de la variable independent i mesura de la dependent.
4. Utilitzaci de programes informtics per al tractament i representaci de
resultats.
5. Selecci dels materials i instruments necessaris.
6. Preparaci de dissolucions de diferents concentracions.
7. Enregistrament de valors.
8. Organitzaci, tractament i anlisi dels resultats.
9. Extrapolaci dels resultats i generalitzaci.
Conceptes
1. Dissoluci. Concentraci.
2. Toxicitat duna substncia.
3. Tolerncia.
4. Dosi letal.
5. Variable. Dependent, independent i control. Contnues i discretes.
Comentaris
Aquest bloc est orientat perqu lalumnat comprengui el paper de la
identificaci, la mesura i el control de variables en la investigaci cientfica. A
lhora de tractar de resoldre un problema s fonamental comprendren el
significat. En aquest bloc, sigui quin sigui el problema que es vulgui investigar,
es vol que lalumnat aprengui a identificar les variables i a saber quina o quines
shan de variar (independents) i quina mesurar (dependent). A continuaci, han
daprendre a manipular aquestes variables de forma efectiva, la qual cosa
implica seleccionar i utilitzar els aparells i materials necessaris. Finalment, a
banda de les variables independent i dependent, lalumnat ha de saber
controlar altres variables que shan de mantenir controlades, com per exemple
el tipus dsser viu que sutilitza, el tipus de substncia, etc.
En el cas de la investigaci proposada, lalumnat ha daprendre a identificar les
substncies potencialment txiques sobre determinats ssers vius, i investigar
la causa de la seva toxicitat, especialment si la concentraci duna substncia
influeix en el grau de toxicitat.
Material
1. Material general de laboratori (bureta, pipeta, balana, vasos de precipitats,
comptagotes)
2. Material per sembrar plantes.
3. Plaques de Petri.
86

3. Els hbits i la salut

Fumar produeix cncer?
Sn perjudicials les begudes alcohliques?
Procediments
1. Identificaci de variables.
2. Representaci grfica de les variables.
3. Clcul de la recta de regressi.
4. Clcul del grau dajustament.
5. Utilitzaci de programes informtics.
6. Recerca de dades sobre lhbit de fumar i sobre incidncia de cncer.
Conceptes
1. Correlaci de variables.
2. Grau dajustament.
3. Coeficient de correlaci.
4. Correlaci positiva i negativa.
Comentaris
Una de les operacions ms habituals que realitzen els cientfics s investigar la
possible correlaci entre dues variables, una de les quals se suposa, a priori,
que pot estar influda per laltra. Establir la relaci entre variables s una
operaci bsica per a la predicci i explicaci cientfica i, per tant, s
fonamental que lalumnat aprengui aquesta tcnica que en general est poc
desenvolupada. s important conixer el fonament matemtic, per a lhora
daplicar-la s convenient utilitzar programes informtics.
Sha escollit el problema Fumar produeix cncer? perqu permet treballar
continguts, en aquest cas bsicament de tipus procedimental, deducaci per la
salut. Ara b, sen poden treballar daltres, per exemple: influncia de lhbit de
beure begudes alcohliques o menjar determinats aliments sobre la salut. Es
tracta de recollir dades de diferents fonts dinformaci sobre la incidncia dels
diferents tipus de cncer i informaci sobre lhbit de fumar (nombre de
cigarrets, tipus, edat dels fumadors, etc.). Una vegada recollides, shan de
comparar i establir si hi ha alguna relaci de causa/efecte entre elles. Sha de
fer la representaci grfica que origina un nvol de punts per tal de veure si hi
ha alguna tendncia general ms o menys ntida. A ms del nvol de punts
mateix, les grfiques incloses en els treballs cientfics solen representar la
denominada recta de regressi, que s la recta que representa de forma
precisa la tendncia general del nvol de punts. Aquesta ltima operaci conv
que es faci amb un programa informtic. Una vegada que sha trobat la recta
que millor sajusta a un nvol de punts, sha de calcular el grau dajustament.
Material
87

1. Ordinadors
2. Programes informtics per fer clculs estadstics.

4. El coneixement i la representaci de la Terra (models en geologia)

Com podem conixer linterior de la Terra?
Com es representa la Terra?
Procediments
1. Resoluci de problemes amb dades obtingudes de prospecci ssmica o de
terratrmols.
2. Realitzaci d'un model de la Terra per entendre els clculs de la densitat i
altres parmetres.
3. Interpretaci de representacions grfiques i models obtinguts a partir de
dades geofsiques.
4. Simulacions dels corrents de convecci.
5. Simulaci dels desplaaments continentals.
6. Interpretaci de mapes topogrfics: el perfil topogrfic.
7. Interpretaci de mapes geolgics: el tall geolgic.
Conceptes
1. El coneixement de l'interior de la Terra: prospecci ssmica, elctrica i
gravimtrica. Interpretaci de dades i perfils.
2. La representaci de la Terra: mapes topogrfic i geolgics. Mapes temtics.
3. Els perfils topogrfics i els talls geolgics: tcniques d'interpretaci. El bloc
diagrama.
4. La fotointerpretaci. Sistemes d'informaci geogrfica (SIG).
Comentaris
Un model s una aproximaci a la realitat per representar o entendre uns fets,
uns processos o uns fenmens determinats, en aquest cas relacionats amb
representacions de la Terra. Els models poden ser materials (en dues o tres
dimensions) o virtuals. En qualsevol cas, s'han d'utilitzar unes dades fruit de
l'observaci amb instrumental adequat. Amb aquest bloc es pretn treballar en
dos tipus de models. Uns primers, serien els que surten de la interpretaci de
les dades ssmiques, que han evolucionat des de les primeres interpretacions a
comenaments del segle XX, fins a les ms recents que ens ofereixen
vertaderes radiografies tridimensionals de la Terra. Les dades necessries, les
podrem obtenir a partir dInternet. Els esquemes (models) de l'interior de la
Terra ens mostren les vores de plaques com a zones de gran activitat ssmica.
Les dades sobre terratrmols, amb la localitzaci geogrfica i la situaci de
l'hipocentre, ens possibiliten la possibilitat de confirmar aquests models i
88

modelitzar les dades que hem obtingut a travs dels principals observatoris
ssmics del mn.
Els segons models sn els cartogrfics. La cartografia topogrfica s l'eina
fonamental per representar les formes del relleu, sobre la qual es poden
superposar la cartografia geolgica per entendre la dinmica de l'escora, la
vegetaci, els sls, els pendents, etc. Les tcniques de superposici de mapes,
realitzades digitalment o amb els mapes clssics, sn la base de l'ordenaci
del territori. A travs d'Internet ens podem introduir en els sistemes d'informaci
geogrfica (SIG) i entendre el funcionament dels models que ens permetran un
millor coneixement i enteniment de la dinmica dels sistemes de la Terra.
Aquest bloc permet la realitzaci d'unes feines experimentals amb uns
utillatges que no sn els del laboratori tradicional, caldria substituir el nom de
laboratori pel de gabinet. Una part de la informaci s'hauria d'obtenir dInternet i
per aix es requereix la utilitzaci de l'aula d'informtica.
Material
1. Accs a Internet
2. Programes de tractament de cartografia
3. Estris de dibuix
4. Materials diversos per realitzar maquetes
5. Mapes topogrfics, geolgics, de vegetaci...

5. Els materials de la Terra: minerals i roques

De qu est formada la Terra?
Quina utilitat tenen els minerals i les roques?
Com es poden reconixer els minerals i les roques? Els minerals
Procediments
1. Obtenci de cristalls a partir de solucions saturades.
2. Construcci de models cristallogrfics.
3. Estudi de les diferents propietats dels minerals.
4. Determinaci de minerals mitjanant les seves propietats ms comunes:
duresa, densitat, color, ratlla, fractura, etc.
5. Reconeixement dels elements qumics dels minerals mitjanant anlisis
qumiques senzilles. Assaig a la flama.
6. Realitzaci de prctiques de mineralotcnia.
7. Visualitzaci de fotografies de minerals a travs d'Internet.
Conceptes
1. Els minerals com a constituents de les roques.
2. La cristallitzaci i la formaci de cristalls.
3. Propietats dels minerals i criteris d'identificaci i classificaci.
4. Aplicacions dels minerals.
5. Jaciments minerals: formaci i localitzaci.
6. Mineralotcnia d'xids i sulfurs.
89

7. Les roques
Procediments
1. Observaci directa de les propietats fsiques de les roques.
2. Observaci de propietats en mostres de sondeig.
3. Maneig de claus d'identificaci.
4. Recollecci de mostres representatives (no alterades).
5. Maneig de la lupa binocular.
6. Maneig del microscopi petrogrfic.
7. Simulaci de processos diagentics: treballar amb diverses variables.
8. Simulaci dels processos de fabricaci de cermica, vidre i ciment.
9. Anlisis utilitzats en geotcnia: granulometria, humitat, plasticitat, rigidesa,
etc.
Conceptes
1. Definici i classificaci de les roques (utilitzaci de terminologia adient en el
camp de la geologia pura i
geologia aplicada).
2. El cicle de les roques.
3. Criteris per a l'estudi i classificaci de les roques.
4. Utilitzaci de les roques.
5. Mecnica de roques: propietats fsiques de les roques.
6. Roques industrials.
Comentaris
En aquest bloc es proposa la investigaci, mitjanant diverses tcniques
analtiques i d'observaci, de minerals i roques. Minerals i roques constitueixen
la base slida de la Terra. L'estat slid s l'objecte de la investigacim
mineralgica i petrogrfica. Les propietats fsiques dels minerals responen a
l'ordenaci interna dels elements i a les seves propietats intrnseques. La
formaci de minerals s l'adquisici de l'estat slid per la matria a partir
d'altres estats. Els processos de cristallitzaci es poden recrear en el laboratori
mitjanant diverses tcniques. D'aquesta manera la formaci de cristalls
permet aplicar els criteris de l'experimentaci cientfica a una cincia que en els
seus orgens es basava sols en l'observaci.
Els assaigs fsics i qumics per via seca i a la flama permeten la realitzaci de
matrius de dades per poder identificar els minerals i fer claus o esquemes per a
la seva classificaci. La via humida ens ajuda a la classificaci i ens aproxima a
la cincia qumica com a cincia instrumental bsica per a la geologia. Els
assaigs a la flama ens retornen a una primitiva metallrgia i mineralotcnia
que degu ser la base de les primeres utilitzacions dels minerals com a recurs.
Les aplicacions de les roques com a materials i com a suport de les activitats
humanes pertanyen a l'mbit de la geotcnia. La geotcnia s un camp de la
geologia aplicada que utilitza unes tcniques d'assaig molt acurades. La
simulaci en el laboratori d'aquestes tcniques permeten mostrar un mn

90

professional en el qual dominen les tcniques experimentals com a mtode de

treball quotidi.
Material
1.
2.
3.
4.
5.

Cremador Bunsen
Cristallitzadors
Lupa binocular
Microscopi petrogrfic
Mostres de minerals i roques fungibles

6. El sl, pont entre la geologia i la biologia

Quina funci t el sl?
Qu sn els sls?
Procediments
1. Observaci del sl amb la lupa binocular.
2. Identificaci dels principals components del sl.
3. Determinar la textura i estructura del sl.
4. Determinaci de la humitat i porositat d'un sl.
5. Determinaci del contingut de matria orgnica d'un sl.
6. Determinaci del contingut de carbonats d'un sl.
7. Determinaci del pH.
8. Interpretaci de dades qualitatives i quantitatives en l'estudi de sls.
9. Interpretaci i realitzaci de grfics relatius a la textura i al perfil del sl.
10. Realitzaci de models per a l'estudi de les propietats fsiques del sl.
11. Interpretaci de mapes de sls.
Conceptes
1. Definici de sl.
2. El sl com a part del cicle geolgic.
3. El sl com a base dels ecosistemes terrestres.
4. Propietats fsiques i qumiques del sl.
5. Classificaci de sls.
Comentaris
El sl s un concepte unificador i complex al mateix temps. El seu estudi
adquireix diferents visions segons les diverses especialitats cientfiques que el
tracten (geologia, biologia, agricultura, ecologia) encara que una visi
globalitzadora la tenim ja en la cincia que tracta exclusivament dels sls:
l'edafologia. La diversitat i complexitat dels sls s un element de dificultat pel
seu estudi, per tamb s un element de motivaci, ja que les caracterstiques i
parmetres que hem d'analitzar permeten per la possibilitat d'utilitzaci de
nombroses tcniques experimentals que fan atractiva la seva investigaci.
S'han de diferenciar els sls naturals dels sls agraris, on la intervenci de
91

l'home tendeix a modificar les caracterstiques naturals per millorar les

produccions agrcoles. Aquestes millores es poden analitzar i valorar des dels
diversos punts de vista que demana la societat actual. Es recomana
l'observaci de perfils de sls reals en diferents indrets i la presa de mostres
per poder comparar els resultats experimentals amb les observacions directes.
Aquestes observacions, conjuntament amb les que es realitzin posteriorment
en el laboratori ens permetran la interpretaci d'altres dades i tamb de la
interpretaci de mapes de sls.
Material
1. Lupa binocular
2. Joc de sedassos calibrats
3. Material habitual de laboratori de geologia
METODOLOGIA
Pel que fa a lorganitzaci de les sessions de classe, sencarreguen de
lassignatura el departament de Biologia i Geologia i el departament de Fsica i
Qumica, de manera que cada bloc de continguts sigui treballat pel professorat
ms adient. Aix que, a cada departament li correspondr dues hores
setmanals.
Aquesta assignatura no vol ser un conjunt de prctiques de laboratori, sin que,
vol abordar totes les fases duna investigaci cientfica, es a dir:
Descripci de la lnia dinvestigaci que es vol dur a terme, amb una
previsi del material i un protocol dactuaci.
Desenvolupament de la prctica amb un seguiment de totes les
incidncies i dades que es desprenen del desenvolupament.
Processament dels resultats per tal delaborar unes conclusions.
Amb aquesta assignatura es pretn que lalumnat conegui les bases de
funcionament del treball cientfic; s a dir :
La curiositat per explicar els fenmens que observa.
El disseny de protocols dactuaci per a comprovar hiptesis.
La correcta utilitzaci del material de laboratori.
La cura i precisi a lhora dobtenir resultats.
El rebuig de resultats derivats dexperincies realitzades de manera
incorrecta.
o Lanlisi seriosa dels resultats obtinguts per poder-ne treure
conclusions.
o
o
o
o
o

Les experincies es realitzaran , en molts casos, en grups de treball, ja que

aix suposa:
-

La discussi del procediment a seguir, per tant la necessitat de tenir en

compte distintes propostes i darribar a punts de consens.
92

Lanlisi dels resultats des de diferents punts de vista, i per tant la

valoraci de cada un dells.
Lelaboraci de les conclusions basades en la discussi i laportaci
didees dels distints components de lequip.

Durant el primer trimestre sintroduir la feina a les cincies experimentals i les

principals tcniques utilitzades, en el segon trimestre es treballaran petites
investigacions relacionades amb la matria de biologia i en el tercer els treballs
experimentals seran propis de la geologia, exceptuant el darrer on es far una
petita investigaci on es treballaran totes dues disciplines a la darrera unitat
didctica referida a el sl, de manera que doni entendre que les disciplines
cientfiques no son compartiments allats.
Pel que fa a la seqenciaci, la progressi ser en funci del nivell de
complexitat. A cada U.D es realitzaran les activitats ms senzilles al principi i
ms complicades al final.
Per dur-ho a terme els alumnes es distribuiran en grups, cada un disposa de la
seva prpia zona de treball que correspon a una taula de laboratori s'ha de res ponsabilitzar d'ella.
La memria o informe de cada investigaci es far individual.
A final de cada investigaci els alumnes exposaran els resultats a tot el grup o
realitzaran una memria o informe de cada treball experimental com una fase
ms de la investigaci, la difusi dels avenos cientfics.

MATERIAL I RECURSOS DIDCTICS

Pel que fa aquest apartat, es fa indispensable tenir material adient per fer la
investigaci. De tota manera sescolliran lnies dinvestigaci que no requereixin
una despesa massa gran o materials massa especfics.
Pel que fa al segon trimestre caldr disposar de cartografia adient duna
mateixa rea tant cartografia topogrfica com de temes especfics, es a dir,
geologia, litologia, edafologia i tipus de vegetaci.
Es contempla la possibilitat de fer alguna sortida a zones properes al centre,
per observar la litologia, la fauna i la flora de lentorn.
COORDINACI AMB FSICA I QUMICA
Partint del punt de que lassignatura t una avaluaci conjunta amb la part de
Fsica i Qumica, la metodologia que se seguir ser la mateixa en les dues
assignatures. Per aix, les instruccions donades a lalumnat per a lelaboraci
dels informes i els quaderns de laboratori han estat les mateixes.
I tamb ho sn els criteris de qualificaci que saplicaran.

93

CRITERIS DE QUALIFICACI
Els percentatges que sutilitzaran per avaluar lassignatura seran els segents:
50%
20%
20%
10%

Informe de laboratori
Diari de laboratori (quadern)
Feina dins el laboratori
Actitud, respecte i normes de seguretat

s necessari obtenir una qualificaci de 4 o ms en les dues parts (Fsica i

Qumica i Biologia i Geologia) per poder aprovar lassignatura completa. Si es
produeix labandonament duna de les dues parts de lassignatura lalumne/a
lhaur de recuperar.

94

CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI

OBJECTIUS
1. Conixer el significat dalguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formarse opinions fonamentades sobre qestions de caire cientfic i tecnolgic
dactualitat en la vida quotidiana que sn objecte de controvrsia social i de
debat entre la ciutadania.
2. Seleccionar i analitzar informacions de contingut cientfic obtingudes de
diverses fonts i utilitzar-les de forma crtica per tal de proposar-se qestions
sobre problemes cientfics dactualitat i tractar de cercar-hi respostes.
3. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments cientfics com ara el
plantejament de problemes, la recerca dinformaci, la formulaci i el contrast
dhiptesis, el disseny i la realitzaci dexperincies, la interpretaci de
resultats... que permetin la presentaci de conclusions de forma coherent, clara
i precisa.
4. Fer un s racional de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a
la construcci de coneixement cientfic i la formaci de criteri personal sobre
fets relacionats amb la cincia i amb la tecnologia que puguin contribuir a la
millora del benestar de les persones.
5. Avaluar i debatre de forma collectiva la viabilitat de les aplicacions de la
cincia i de la tecnologia als mbits de la salut, lalimentaci, la utilitzaci de
recursos, el medi ambient, les fonts denergia..., amb especial referncia a
lmbit de les illes Balears, per poder contrastar de forma crtica la informaci
apareguda als mitjans de comunicaci.
6. Desenvolupar valors, actituds i hbits propis del treball cientfic com ara la
curiositat intellectual, lesperit crtic, la mentalitat oberta, la cooperaci i el
treball en equip, el rigor en les anlisis i en la fonamentaci de les explicacions,
i laplicaci i la difusi dels coneixements.
7. Valorar la contribuci de la cincia i la tecnologia a la millora de la qualitat de
vida, reconixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la
cincia com un procs dinmic, en contnua evoluci i condicionat pel context
cultural, social i econmic de lentorn en qu es desenvolupa.
8. Reconixer i exemplificar en casos concrets la influncia recproca entre el
desenvolupament cientfic i tecnolgic i les singularitats de lentorn en qu es
produeix el coneixement i les seves aplicacions.
alguns dels elements ms significatius que conformen el patrimoni
historicocientfic, tcnic i industrial de les Illes Balears.

CONTINGUTS ESPECFICS, CRITERIS DAVALUACI I SEQENCIACI

BLOC 1.L ESPCIE HUMANA I LUNIVERS
- Lorigen de lunivers: el Big-Bang. La gnesi dels elements. Exploraci del
sistema solar.
- La formaci de la Terra i la diferenciaci en capes. Histria geolgica de les
95

illes Balears. La tectnica global.

- Lorigen de la vida. Evoluci prebitica. Origen dels primers organismes:
principals hiptesis.
-Del creacionisme i el fixisme a levolucionisme. Teoria de levoluci: la selecci
natural darwiniana i la seva explicaci gentica actual.
-Dels homnids fssils a Homo sapiens. Els canvis gentics que han
condicionat lespecificitat humana.
BLOC 2.LONGEVITAT I QUALITAT DE VIDA
- La salut com a resultat de factors gentics, ambientals i personals. Hbits de
vida saludables.
- Tipus de malalties ms freqents: prevenci, causes i tractaments. Ls
racional dels medicaments. Evoluci de la resistncia als antibitics.
Transplantaments i solidaritat.
- Els condicionaments de la investigaci mdica. Les patents. La sanitat en els
diferents pasos del mn. El sistema sanitari i la seva utilitzaci racional.
- La revoluci gentica. El genoma hum. Lenginyeria gentica i les seves
aplicacions: terpia gnica i organismes modificats genticament.
- La reproducci assistida. La clonaci i les seves aplicacions. Les cllules
mare.
- Noves tcniques de diagnosi i tractament de les malalties.
- Investigaci cientfica, recerca aplicada i societat: la biotica.
BLOC 3.CAP A LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA
- El problema del creixement illimitat en un planeta limitat. Principis generals de
sostenibilitat econmica, ecolgica i social.
- La petjada ecolgica de les illes Balears.
- Exhauriment i sobreexplotaci dels recursos: aigua; sl; ssers vius; territori i
paisatge; recursos minerals, i fonts denergia.
- Els impactes: la contaminaci; lincrement dels residus slids; la degradaci
del paisatge; lerosi i la desertificaci; la prdua de biodiversitat.
- El canvi climtic: caracterstiques, conseqncies i mesures de prevenci.
- Els riscos naturals i induts. Factors que incrementen els riscos. Principals
riscos a les illes Balears i al mn.
- El paper de la cincia i la tecnologia en laven cap a la sostenibilitat.
- Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.
BLOC 4.NOVES NECESSITATS, NOUS MATERIALS
- Importncia histrica de la descoberta i ls dels materials. El patrimoni
historicocientfic, tcnic i industrial de les Illes Balears.
- Localitzaci, producci i consum de materials en les diferents zones
geogrfiques. Control de recursos.
- Cincia dels materials. Materials naturals i artificials.
96

- Metalls, riscs a causa de la corrosi. Plstics i problemes de reciclatge i

residus. El paper i els perills de la desforestaci.
- Desenvolupament cientificotecnolgic i la societat de consum: esgotament de
materials i aparici de noves necessitats, medicina, electrnica, indstria
aeroespacial, construcci, vida quotidiana, medi ambient, etc.
- Resposta de la cincia i la tecnologia. Nous materials: polmers, cermiques,
aliatges, ecomaterials... Noves tecnologies: nanotecnologia.
- Propietats dels materials: mecniques, trmiques, elctriques, magntiques,
ptiques, etc.
- Anlisis del cost mediambiental i energtic de ls dels materials: reducci,
reutilitzaci i reciclatge. La problemtica dels residus a les Illes Balears.
BLOC 5: LA

GLOBALITZACI.

DE

LA SOCIETAT

DE

LA INFORMACI A LA SOCIETAT

DEL

CONEIXEMENT

- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informaci. El pas dall

analgic a all digital.
- Tractament numric de la informaci, del senyal i de la imatge.
- Internet: un mn interconnectat.
- Compressi i transmissi de la informaci en la xarxa.
- Control de la privadesa i protecci de dades en la xarxa.
- Les vies fsiques de transmissi dinformaci: ones, cable, fibra ptica.
- Tecnologia de la comunicaci: satllits, ADSL, telefonia mbil, GPS, etc.
Repercussions en la vida quotidiana.
Criteris davaluaci
1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes cientfics i
tecnolgics de repercussi social, i comunicar conclusions i idees en diferents
suports a pblics diversos, tot utilitzant de forma efica les tecnologies de la
informaci i comunicaci, amb lobjectiu de formar-se opinions prpies
argumentades (tots els blocs).
2. Realitzar estudis senzills amb base cientificotecnolgica sobre qestions
socials del nostre entorn, fent prediccions i valorant les postures individuals o
de petits collectius en la seva possible evoluci (Temes 2, 3 i 4).
3. Analitzar algunes aportacions cientificotecnolgiques a diversos problemes
que t plantejats la humanitat, i la importncia que t el context politicosocial en
la seva aplicaci, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des dun
punt de vista econmic, mediambiental i social (Temes 2, 3, 4 i 5).
4. Valorar la contribuci de la cincia i de la tecnologia en la comprensi i
resoluci dels problemes de les persones i en la recerca duna millora de la
qualitat de vida (Temes 2, 3, 4 i 5).
5. Analitzar les explicacions cientfiques que shan donat al llarg de la histria a
problemes com lorigen de la vida o de lunivers, fent especial esment en la
importncia del raonament hipoteticodeductiu, el rigor dels arguments, el valor
de les proves i la influncia del context social, diferenciant-les de les no
cientfiques basades en opinions o creences (Tema 1).
6. Conixer les bases cientfiques de la manipulaci gentica. Valorar els
97

avantatges i els desavantatges de les seves aplicacions i reconixer la

necessitat que existeixi un comit de biotica que en defineixi els lmits, per tal
de dur a terme una gesti responsable de la vida humana (Tema 2).
7. Identificar els diferents tipus de malalties ms freqents, les causes i els
tractaments ms comuns. Valorar la importncia de les mesures preventives,
en el cas de les malalties infeccioses, i de la prctica dhbits de vida
saludables (Tema 2).
8. Identificar els principals problemes ambientals a escala de les illes Balears i
del planeta, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen;
predir-ne les conseqncies i argumentar sobre la necessitat duna gesti
sostenible, sent conscients de la importncia de la sensibilitzaci ciutadana per
a actuar sobre els problemes ambientals (Temes 3 i 4).
9. Analitzar, en el context dun desenvolupament sostenible, la contribuci de la
cincia i la tecnologia a la mitigaci dels problemes ambientals en general i al
cas de les illes Balears en particular (Tema 3).
10. Conixer les aportacions de les noves tecnologies i els nous materials a la
millora de la qualitat de vida i la resoluci dels problemes ambientals (Temes 3 i
4).
11. Valorar la importncia de la descoberta de nous materials i els avenos
tecnolgics en la histria de la humanitat (Tema 4).
12. Conixer les caracterstiques bsiques, les formes dutilitzaci i les
repercussions en lmbit individual i en lmbit social dels darrers instruments
tecnolgics dinformaci, comunicaci, oci i creaci, tot valorant-ne la incidncia
en els hbits de consum i en les relacions socials (Tema 5).
En general, el que es preten es una alfabetitzaci cientfica dels alumnes de
primer de batxillerat, de la branca cientfica i de la branca de lletres.
Es una assignatura molt actualitzada, es tracten temes actual, del dia a dia de
la cincia del carrer i acadmica. El tractament dels temes no es el mateix per
els de cincies que per els de lletres, ja que els dos grups no presenten la
mateixa base de coneixements.
Per si un mnims que els permetin encarar la cincia actualitzadament.
Les sessions son molt variades, amb activitats audiovisuals, escrites i de
recerca i realitzaci a la xarxa, mitjanant el forum de l'institut.
Es previst en un futur, utilitzar el moodle.
Es valorar molt l'interes i la feina realitzada a classe i a casa , aix com la
puntualitat en l'entrega dels exercicis i la predisposici de cara a l'aprofitament
de l'assignatura.

SORTIDES EXTRAESCOLARS
-Sortida a la ciutat de les Arts i les cincies de Valncia. Es realitzar al primer
trimestre d'acord amb els continguts del temari( bloc 1 i 2)
-Fira de la cincia.
-Sortides de cinema cientfic.
-Palma Aquarium.
-Sortida nocturna a lObservatori Astronmic de Mallorca.
- Xerrades de lUIB.
98

CRITERIS DE QUALIFICACI
-50% conceptes ( es demanaran uns mnims de coneixement, els quals es
superaran amb la realitzaci deles tasques assenyalades).
-40% procediments.(esperit de recerca i inters per saber el que es demana)
-10% actitud (tal i com se demana per a l'alumnat de primer de batxillerat)
La no entrega dels exercicis en el moment assenyalat implicar la valoraci no
apte de l'avaluaci i fins i tot de l'assignatura.
Al setembre es podr aprovar entregant els treballs que no s'entregaren al seu
moment.

99

PROGRAMACI DE SEGON DE BATXILLERAT

Introducci
La matria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el coneixement i la
comprensi dels aspectes ms significatius de la biologia actual alguns dels
quals ja shan tractat a la matria de Biologia i geologia de 1r curs, i ha de
permetre que lalumnat construeixi un coneixement biolgic rigors i crtic. Est
definida, entre daltres, pel Decret 82/2008 que estableix lestructura i el
currculum del batxillerat a les Illes Balears. Segons aquest, la matria en
qesti presenta tres aspectes diferents per relacionats i complementaris:
- En primer lloc, els continguts se centren bsicament en el nivell cellular,
intentant donar una explicaci cientfica dels fenmens biolgics a partir
darguments ms bioqumics o biofsics, per sense perdre la idea que el
funcionament dels organismes noms es pot comprendre suposant que sn
sistemes constituts per parts interrelacionades. Aix, doncs, els continguts
sestructuren en els segents grans apartats: Biologia i Fisiologia Cellular,
Gentica, Microbiologia, Immunologia i les seves aplicacions. Aquests, a la
vegada, shan organitzat en 6 grans blocs. Els tres primers blocs (1. La
base fisicoqumica de la vida; 2. Estructura i funci
cellular; 3.
Metabolisme)) inclouen els principals continguts relacionats amb la cllula
com a unitat vital de tots els ssers vius. El bloc 4 (4. La base de lherncia.
Aspectes qumics i gentica molecular) on es tracten els continguts de
gentica molecular i mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions
es tracten en el bloc 5 (5. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el
bloc 6 sinclouen els continguts bsics per entendre els sistemes de
defensa dels animals i especialment de lespcie humana (6. Immunologia).
A ms a ms, tamb hi ha un conjunt de continguts de tipus generals que
estan relacionats i shan de tractar en cadascun dels blocs temtics.
- En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de lalumnat daquest
nivell requereix un enfocament ms disciplinar i aprofundeix en lestratgia
de resoluci de problemes biolgics cada vegada ms complexos:
identificaci i plantejament de problemes, formulaci dhiptesis, disseny i
realitzaci dexperincies de diferent tipologia i nivell, elaboraci de
conclusions, comunicaci i lextrapolaci i aplicaci dels coneixements
adquirits a nous problemes i situacions. Aquest segon aspecte fa referncia
als mtodes, tcniques, habilitats, etc., que sutilitzen en Biologia. Una
activitat realitzada per collectius o equips de persones, que t una histria,
que est relacionada amb la societat en la qual es desenvolupa i, perqu
s un coneixement pblic, est en contnua evoluci i revisi.
- En tercer lloc, tamb sinclouen continguts que estan relacionats amb la
valoraci de les implicacions socials o personals, tiques o
econmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el
coneixement de les seves principals aplicacions. Per tant, des daquesta
assignatura no noms es pretn dotar a lalumnat duna formaci biolgica
bsica que el permeti seguir estudis posteriors sin que es contribueix en
100

formar ciutadans crtics, amb capacitat de valorar

informacions, actuar i prendre decisions adequades.

les

diferents

Per acabar deixar pals que el conjunt de continguts que inclou la matria i que
lalumnat ha daprendre no es pot dirigir de qualsevol manera. El procs de
construcci del coneixement cientfic en general i de la biologia en particular,
per part de lalumnat, s complex. No es pot pretendre que lalumnat aprengui
biologia mentre en el procs densenyament/aprenentatge no hi hagi moments
en qu actu com a bileg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar
que es formin com a ciutadanes i ciutadans crtics si mostram la biologia actual
com una cincia dogmtica i els cientfics com a persones acrtiques. Tot aix
vol dir que a lhora densenyar shan de tenir en compte tots els factors que hi
influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents entre si, deixant
un espai de reflexi i de creaci per a lalumnat.

Objectius generals
Lensenyament de la biologia en letapa de batxillerat tendr com a objectiu
desenvolupar en lalumnat les capacitats segents:
1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva articulaci
en lleis, teories i models, tot valorant el paper que aquests tenen en el
seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot
seleccionant i aplicant els coneixements biolgics ms bsics.
3. Utilitzar amb autonomia les estratgies generals caracterstiques de la
investigaci cientfica (plantejar problemes, formular i contrastar
hiptesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els procediments
propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general,
explorar situacions i fenmens desconeguts per lalumnat.
4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, aix com les
seves complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la
perspectiva dels problemes que t plantejats la humanitat.
5. Valorar la informaci que prov de diferents fonts per formar-se una
opini prpia, que permeti expressar-se crticament sobre problemes
actuals relacionats amb la biologia amb una actitud flexible i oberta
davant opinions diverses.
6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia s un procs
dinmic, en contnua revisi i evoluci.
7. Interpretar lestructura, funcionament i divisi de la cllula a partir dels
postulats de la teoria cellular.
8. Comprendre les lleis i mecanismes de lherncia i aplicar-los per
conixer i valorar les implicacions tiques, socials i mediambientals dels
descobriments ms recents del genoma hum, enginyeria gentica i
biotecnologia.
9. Comprendre els mecanismes bsics (causes, formes de defensa)
relacionats amb les malalties ms freqents, aix com valorar la
prevenci com a pauta de conducte ms efica per evitar la propagaci
de la malaltia.
101

10. Valorar la importncia dels microorganismes, el seu paper en els

processos industrials i el seu efecte patogen sobre els ssers vius.

Continguts
Continguts generals
a. Selecci i maneig de diferents fonts dinformaci cientfica.
b. Diferenciaci entre fets, interpretacions i valoracions a la informaci.
a) Maneig dinstruments; selecci i aplicaci de tcniques de laboratori i
de camp.
b) Observaci i descripci acurada dobjectes i fenmens (descripci
qualitativa, mesura, classificaci, etc.).
c) Realitzaci dinformes escrits amb estructura coherent i presentaci
adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats
duna investigaci.
d) Identificaci i formulaci de problemes terics i aplicats de forma
clara i objectiva.
e) Reconeixement, formulaci i exposici dhiptesis.
f) Utilitzaci i aplicaci de teories, lleis, principis i relacions entre
variables per formular prediccions i trobar respostes a qestions
plantejades.
g) Formulaci i exposici de prediccions lgiques.
h) Planificaci i desenvolupament dexperiments controlats per
contrastar hiptesis. (Anlisi de les fases; identificaci i control de
variables; selecci de mtodes i aparells apropiats; mesures de
seguretat).
i) Organitzaci, anlisi, interpretaci i exposici de resultats.
j) Elaboraci i aplicaci de conclusions raonables.
k) Utilitzaci de models per explicar diferents fenmens naturals.
l) Expressi de missatges cientfics amb coherncia, claredat i precisi.
m) Reconeixement i valoraci de teories alternatives.
n) Maneig adequat dinstruments i de material de laboratori.
o) Selecci i aplicaci de tcniques (de laboratori i de camp).
p) Elaboraci de mapes conceptuals, bases dorientaci, resums,
esquemes, etc.
q) Debat sobre qestions cientfiques i sobre aspectes tics, filosfics,
socials, ambientals, histrics, etc., relacionat amb la cincia.
Actituds generals
1. Desig dampliar el coneixement sobre la natura i perseverana en el
procs daprenentatge.
2. Confiana en la prpia capacitat per adquirir coneixements i
desenvolupar procediments cientfics.
3. Disposici a valorar i criticar els punts de vista aliens i a acceptar les
crtiques envers els punts de vista propis.
4. Desig de cooperar amb els altres en la realitzaci de tasques.
5. Apreciaci de la diversitat de perspectives amb qu es poden enfocar i
resoldre els problemes cientfics i tcnics.
102

6. Apreciaci de la importncia de la creativitat en el treball cientfic.

7. Disposici per criticar les afirmacions mancades de fonament cientfic i la
utilitzaci inadequada de la cincia.
8. Acceptaci de les limitacions de la cincia i la tcnica per resoldre els
problemes i els conflictes.
9. Reconeixement de les aportacions de la cincia i la tecnologia en la
millora de la qualitat de vida.
10. Disposici a aplicar el coneixement i la metodologia cientfics a les
situacions de la vida quotidiana.
11. Adquisici dhbits que condueixin a un correcte maneig i cura dels
instruments.
12. Presa de conscincia i responsabilitat davant el medi ambient.
13. Disposici per tenir un comportament conforme a les normes de
seguretat al laboratori i al camp.
14. Reconeixement de la importncia del treball en equip i respecte a les
aportacions dels altres en la labor cientfica i tcnica.
15. Adquisici de les actituds caracterstiques del treball cientfic: crtica,
rigor, precisi, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Blocs de continguts de Biologia de segon de Batxillerat
1. La base molecular i fisicoqumica de la vida
c
o

De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular experimental. Importncia

de les teories i els models com a marc de referncia de la investigaci.

Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Caracterstiques qumiques del

carboni que expliquen el seu paper en la cllula. Oligoelements.
e Biomolcules. Biomolcules inorgniques: aigua i sals minerals.
n
c

p
t
e
s
p

Fisicoqumica de les dispersions collodals, difusi i dilisi.

Biomolcules orgniques: glcids, lpids, protenes i cids nucleics. Enzims.
Composici, estructura, propietats i funci.

Descripci i desenvolupament dels conceptes esmentats a travs dexplicacions

teriques, resoluci dactivitats de paper i llapis, s de les TIC, visionat dimatges,
o vdeos, lectura darticles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.
r

c
e

Identificaci de les principals biomolcules a partir de les seves propietats.

d
i
m

Realitzaci dinvestigacions i experincies relacionades amb la utilitzaci de mtodes

danlisi fsics i qumics per identificar les diferents biomolcules.

e
n
t
s

103

a
c

Valoraci de la importncia de la utilitzaci de models per mostrar lestructura,

propietats i funcions de les biomolcules.

t
i

Reconeixement de la importncia de cada biomolcula en el disseny dels ssers vius

u i del seu funcionament.
t

d
s

104

2. Morfologia, estructura i fisiologia cellular

c La cllula: unitat destructura i funci. La teoria cellular.
o Morfologia cellular. Formes i dimensions. Orgnuls cellulars: estructura i funci.
n
c
e
p
t
e
s

p
r
o
c
e
d
i
m
e
n
t
s
a
c
t
i
t
u
d
s

Models dorganitzaci procariotes i eucariotes. Cllules animals i vegetals.

La cllula com a sistema complex integrat. Funcions cellulars. Cicle cellular.
La divisi cellular. La mitosi i la meiosi. Importncia en levoluci dels ssers vius.
Membrana: intercanvis cellulars. Permeabilitat selectiva. Processos dendocitosi i
exocitosi.
Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de lATP i dels enzims.
Respiraci cellular: significat biolgic. Aspectes qumics ms rellevants. Principals
etapes del procs. Diferncies entre la respiraci aerbia i anaerbia. Estructures
cellulars on es realitza.
Fermentaci: significat biolgic. Diferncies i semblances entre la respiraci i la
fermentaci. Aplicacions de les fermentacions.
Processos anablics. Fotosntesi: significat biolgic. Principals etapes del procs.
Estructures cellulars on es realitza. Tipus de fotosntesi. Quimiosntesi.
Moviments cellulars.
Observaci i identificaci dels principals orgnuls cellulars a partir de
microfotografies, illustracions, esquemes...
Anlisi i comentari de textos histrics sobre la teoria cellular.
Observaci i descripci dssers unicellulars (procariotes i eucariotes) i cllules
vegetals i animals a travs del microscopi ptic.
Utilitzaci de models per explicar lintercanvi de substncies entre les cllules i el
medi.
Resoluci de problemes terics i prctics relacionats amb el metabolisme.
Interpretaci desquemes representatius de rutes metabliques.
Realitzaci dexperincies sobre la fermentaci i la fotosntesi.
Planificaci i realitzaci dinvestigacions o estudis prctics sobre problemes
relacionats amb les funcions cellulars.
Descripci i desenvolupament dels conceptes esmentats a travs dexplicacions
teriques, resoluci dactivitats de paper i llapis, s de les TIC, visionat dimatges,
vdeos, lectura darticles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.
Reconeixement de la teoria cellular com una de les teories biolgiques ms
importants.
Valoraci de la importncia de la utilitzaci de models per mostrar lestructura i funci
de les cllules.
Reconeixement de la importncia de lestudi de les cllules per entendre el
funcionament dels organismes unicellulars i pluricellulars.
Valoraci de la respiraci i fotosntesi com a mecanismes bsics del funcionament de
les cllules.
Reconeixement del funcionament de la cllula com un sistema.
Valoraci de la mitosi com a mecanisme per al manteniment dels avantatges adquirits
per les espcies
Reconeixement del paper de la meiosi en la variabilitat de les espcies.
Valoraci del progrs tecnolgic en el coneixement de la cllula.
Reconeixement de la importncia de la fotosntesi en el desenvolupament de la vida
a la Terra.

3. La base de lherncia. Gentica molecular

c Breu histria de la gentica. Mendel. Teoria cromosmica de lherncia. Genotip,
o fenotip, allel, hibridaci, recombinaci, gens lligats.
n
c
e
p
t
e
s

Herncia del sexe, herncia lligada al sexe i herncia influda pel sexe. Gentica
humana.
LADN com a portador de la informaci gentica. Codi gentic i la seva importncia.
Gen. Duplicaci de lADN. Biosntesi de protenes. Teoria un gen, una protena.
Regulaci de lexpressi gnica.
La genmica i la protemica. Organismes modificats genticament.
Alteracions de la informaci gentica: Mutacions: causes i tipus. Agents mutgens.
Cncer. Conseqncies de les mutacions: implicaci en levoluci de les espcies i
en la salut.
Enginyeria gentica: Finalitats i tcniques bsiques. Paper dels enzims de restricci i
de les retrotranscriptases. Reacci en cadena de la polimerasa.
Aplicacions de lenginyeria gentica en agricultura i medicina. Investigaci actual
sobre el genoma hum.
Repercussions socials i valoracions tiques de la manipulaci gentica.
Resoluci de problemes relacionats amb la transmissi dels carcters hereditaris.

r
o Observaci i interpretaci de cariotipus i identificaci de possibles alteracions.
c
e
d Recollida dinformaci i argumentaci de la postura prpia sobre el debat tic amb
i

relaci a lenginyeria gentica.

m
e
n
t

Resoluci de problemes relacionats amb la transmissi dels carcters hereditaris.

a
c
t
i
t
u
d
s

Descripci i desenvolupament dels conceptes esmentats a travs dexplicacions

teriques, resoluci dactivitats de paper i llapis, s de les TIC, visionat dimatges,
vdeos, lectura darticles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.
Valoraci de la necessitat dun medi ambient saludable que eviti les alteracions del
material gentic.
Valoraci de la importncia de la diversitat gentica per a la vida duna espcie i de la
seva relaci en el procs evolutiu.
Presa de conscincia dels aspectes tics, socials i econmics que implica la
manipulaci del material gentic i actitud crtica envers les activitats humanes de
manipulaci gentica amb finalitats no teraputiques.
Valoraci del progrs cientfic i tecnolgic en el coneixement de la gentica molecular
i de les seves implicacions en la millora de la qualitat de vida.

4. Microbiologia i biotecnologia
c Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes segons la seva
o organitzaci.
n
c
e
p
t
e
s

p
r
o
c
e

Formes acellulars: els virus. Caracterstiques. Morfologia. Cicles vitals. Tipus de

virus. Altres formes acellulars: prions i viroides.
Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Caracterstiques i formes de
vida.
Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscpiques. Fongs microscpics:
floridures i llevats. Caracterstiques i formes de vida dels diferents grups.
Utilitzaci dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents histrics. Actualitat i
perspectives.
Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels microorganismes en
alimentaci, farmcia i sanitat, i en lobtenci de productes qumics industrials.
Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en els cicles
biogeoqumics i aplicacions dels microorganismes en la protecci ambiental.
Els microorganismes i la salut: microorganismes patgens. Les malalties infeccioses i
la seva transmissi.
Identificaci dels grans grups taxonmics als quals pertanyen els microorganismes a
partir de les seves caracterstiques generals.
Observaci de diferents tipus de microorganismes amb el microscopi ptic.
Identificaci del tipus de microorganismes a partir de representacions esquemtiques
i de microfotografies.
Diferenciaci entre els agents microbians perjudicials, beneficiosos i innocus.

d Identificaci del paper desenvolupat pels microorganismes en diferents aspectes de

la vida quotidiana.
Recerca dinformaci sobre algunes malalties infeccioses: smptomes, transmissi,
m prevenci i tractament.
e Descripci i desenvolupament dels conceptes esmentats a travs dexplicacions
n teriques, resoluci dactivitats de paper i llapis, s de les TIC, visionat dimatges,
vdeos, lectura darticles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.
i

s
a Valoraci de la importncia dels microorganismes en la vida diria i en el
c manteniment de la vida sobre la Terra i rebuig de la idea que sn nicament agents

patgens.
Inters per conixer el treball dels primers investigadors en microbiologia i valoraci
i de la seva tasca en el coneixement i tractament de les malalties infeccioses.
t Presa de conscincia del fet de laparici de noves formes infeccioses i de les
dificultats per a combatre-les.
u
Presa de conscincia de la dificultat per a la classificaci dels microorganismes a
d causa del seu carcter heterogeni i als nous descobriments en el camp de la
s microbiologia.
Rebuig als comportaments afavoridors de la transmissi de malalties infeccioses.
Valoraci dels avenos de la Cincia en el camp de la prevenci i tractament de les
malalties infeccioses.
t

5. Immunologia
c Sistema immunitari. Immunitat. Antgens i anticossos.
o Barreres defensives i resposta inflamatria. Macrfags.
n rgans i teixits limfoides. Immunitat cellular i humoral i cllules implicades: limfcits

T i B.
Estructura i funci dels anticossos. Reaccions antigen/antics.
e Resposta immunitria primria i secundria.
p Immunitzaci passiva i activa. Srums i vacunes. Memria immunolgica.
del
sistema
immunitari:
autoimmunitat,
hipersensibilitat
t Anomalies
immunodeficincia. La sida.
e
Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i en el cncer.
c

s
p Elaboraci i interpretaci de mapes conceptuals i quadres que relacionin els diferents
r
o
c

elements del sistema immunitari amb la seva funci.

Observaci al microscopi de preparacions sangunies i identificaci de les cllules
implicades en els processos defensius.

e
d
i

Interpretaci de grfiques sobre respostes immunitries.

m
e
n Descripci i desenvolupament dels conceptes esmentats a travs dexplicacions
t

teriques, resoluci dactivitats de paper i llapis, s de les TIC, visionat dimatges,

vdeos, lectura darticles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

s
a Reconeixement de les repercussions del descobriment de les vacunes en la lluita
c contra les malalties.
t
i
t
u
d
s

Valoraci de la importncia de la donaci drgans i de sang.

Reconeixement de la relaci entre el sistema immunitari i alguns dels problemes
sanitaris ms importants de la humanitat.

Seqenciaci i temporalitzaci
En aquesta programaci, els continguts definits a lapartat anterior shan dividit
en cinc blocs i 18 unitats didctiques dintre dels quals shan integrat els referits
al treball cientfic i a la naturalesa i relacions de la cincia, que impregnen tots
els temes:
1. La investigaci biolgica
Unitat didctica 1: La qumica de la matria viva i el seu estudi

2. Base molecular i fisicoqumica de la vida

Unitat didctica 2: Laigua i les sals minerals
Unitat didctica 3: Glcids
Unitat didctica 4: Lpids
Unitat didctica 5: Aminocids, protenes i enzims
Unitat didctica 6: Nucletids i cids nucleics
Unitat didctica 7: Enzims, vitamines i hormones

3. Estructura i fisiologia cellular

Unitat didctica 8: Introducci a la cllula
Unitat didctica 9: Cllula procariota
Unitat didctica 10: Virus
Unitat didctica 11.1: Cllula eucariota I
Unitat didctica 11.2: Cllula eucariota II
Unitat didctica 11.3: Cllula eucariota III
Unitat didctica 12: Metabolisme cellular: catabolisme
Unitat didctica 13: Metabolisme cellular: anabolisme

4. Herncia i gentica molecular

Unitat didctica 14: Gentica mendeliana
Unitat didctica 15: Gentica molecular
Unitat didctica 16: Enginyeria gentica

5. Microbiologia i immunologia
Unitat didctica 17: Immunologia
Unitat didctica 18: Microbiologia aplicada

Temporitzaci continguts nuclears

1a avaluaci
Blocs 1 i 2 (des de la
unitat 1 fins la unitat 7)

2a avaluaci

3a avaluaci

Bloc 3 (des de la unitat 8 fins la Blocs 3, 4 i 5 (des de la unitat

unitat 11)
12 fins la unitat 17)

Metodologia
La metodologia que guiar el procs densenyament/aprenentatge daquesta
matria es fonamenta en els segents principis:
- Lactivitat

docent es considera com a mitjancera i guia per al

desenvolupament de lactivitat constructiva dels alumnes. Segons aix, el
professorat iniciar aquesta activitat docent realitzant la presentaci del curs
i fent pblics els continguts, temporitzaci, avaluaci, activitats
complementries i normes de convivncia. Aix sestablir un punt de partida
clar i objectiu del curs que tenim per endavant.

- Es parteix del nivell de desenvolupament dels alumnes, cosa que significa

considerar tant les seues capacitats com els seus coneixements previs. Per
tal dobtenir informaci sobre aquests aspectes, el professorat realitzar una
prova davaluaci inicial per determinar el nivell que t lalumnat sobre els
continguts a tractar al llarg de lassignatura. Respecte a les seves capacitats
sanir observant i analitzant levoluci de cada alumne aix com tamb
semprar la informaci facilitada per part del tutor en la primera reuni
dequip educatiu.
- Cal orientar lacci docent per tal destimular en els alumnes el
desenvolupament de competncies bsiques i, per tant, promoure
ladquisici daprenentatges funcionals i significatius. Ls de les TIC s clau
en aquest sentit.
- Sha de buscar formes dadaptaci en lajuda pedaggica a les diverses
necessitats dels alumnes.
- Cal impulsar un estil davaluaci que servisca com a punt de referncia a
lactuaci pedaggica, que proporcione als alumnes informaci sobre el seu
procs daprenentatge i hi permeta la participaci dels alumnes mitjanant
lautoavaluaci i la coavaluaci. Aquesta avaluaci ser contnua i
diferenciada.
Sha de fomentar el desenvolupament de la capacitat de socialitzaci,
dautonomia i diniciativa personal.

Avaluaci
Criteris davaluaci
1. Analitzar el carcter obert de la biologia a travs de lestudi dalgunes
interpretacions, hiptesis i prediccions cientfiques sobre conceptes
bsics daquesta cincia, com la composici cellular dels organismes, la
naturalesa del gen, lorigen de la vida, etc., valorant els canvis que shan
produt al llarg del temps i la influncia del context histric (tots els
blocs).
Es tracta de conixer si els alumnes sn capaos danalitzar i valorar les explicacions
cientfiques donades a diferents fenmens en diferents contextos histrics, conixerne les controvrsies ms importants i comprendre la seva contribuci als
coneixements cientfics actuals. Aix mateix, han de comprendre que en el procs
cientfic no hi sn alienes les influncies socials. Tamb han saber descriure algunes
tcniques instrumentals que han perms el gran avan de lexperimentaci biolgica,
com tamb a utilitzar diverses fonts dinformaci per valorar crticament els problemes
actuals relacionats amb la biologia.

2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes

caracterstiques essencials del treball cientfic: plantejament concret del
problema, formulaci dhiptesis contrastables, disseny i realitzaci
dexperincies, i anlisi i comunicaci de resultats i conclusions (tots els
blocs).
Es tracta de comprovar la progressi dels estudiants en ladquisici de destreses
cientfiques com el plantejament de problemes, la formulaci dhiptesis, la
comunicaci de resultats, i tamb de valors i actituds prpies del treball cientfic com
ara el rigor, la precisi, lobjectivitat, lautodisciplina, el qestionament dall obvi, la
creativitat, etc., i aix constatar laven no noms en els aspectes conceptuals, sin
tamb en el metodolgic i actitudinal.

3. Identificar els diferents tipus de macromolcules que constitueixen la

matria viva i relacionar-les amb la seva funci biolgica en la cllula
(bloc 1).
Es tracta davaluar si lalumnat s capa didentificar els principals components
moleculars que formen les estructures cellulars, si coneix les principals
caracterstiques fisicoqumiques i les relaciona amb la seva funci. Aix mateix tamb
sha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experincies
senzilles per identificar la presncia de macromolcules en mostres biolgiques.

4. Explicar les raons per les quals laigua i les sals minerals sn fonamentals en
els processos biolgics i relacionar les propietats biolgiques dels
oligoelements amb les seves caracterstiques fisicoqumiques (bloc 1).
Lalumnat ha de reconixer la importncia de laigua com una substncia que interv
en tots els processos cellulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en
alguns processos, la falta dels quals pot impedir reaccions tan importants com la
fotosntesi o la cadena respiratria. Aix mateix tamb sha de valorar la capacitat dels
estudiants de dissenyar i realitzar experincies senzilles per identificar la presncia
daigua en mostres biolgiques.

5. Interpretar lestructura interna duna cllula eucariota animal i una altra de

vegetal, i duna cllula procariota a partir de microfotografies, esquemes o del
microscopi ptic, i identificar, representar i descriure els orgnuls i les seves
funcions. Explicar la teoria cellular i la seva importncia en el desenvolupament
de la biologia (bloc 2).
Es tracta de comprovar si lalumnat s capa davant d esquemes, microfotografies o
preparacions, de diferenciar lestructura procariota de leucariota, i en aquest segon
cas, si es tracta duna cllula animal o vegetal, com tamb reconixer els diferents
orgnuls i identificar-ne les funcions, i comprovar si ha desenvolupat les actituds
adequades per realitzar un treball en el laboratori amb ordre, rigor i seguretat.

6. A partir de microfotografies i esquemes shan descriure les caracterstiques

del cicle cellular i les modalitats de divisi del nucli i del citoplasma,
justificar la importncia biolgica de la mitosi i la meiosi, i explicar els
avantatges de la reproducci sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat
gentica de les espcies (bloc 2).
Es tracta que lalumnat tingui una visi global del cicle vital de les cllules, dels
processos que tenen lloc durant la interfase, la divisi nuclear i la citocinesi. Ha de
saber descriure els principals canvis que tenen lloc durant la mitosi i la meiosi,
comparar ambds processos, reconixer les diferncies ms significatives i relacionar
la meiosi amb la variabilitat gentica de les espcies.

7. Explicar el significat biolgic de la respiraci cellular, indicant les diferncies

entre la via aerbia, lanaerbia i la fermentaci, en relaci a la rendibilitat
energtica, els productes finals originats i el seu inters industrial (bloc 2).
Amb aquest criteri es vol comprovar si lalumnat entn el principal procs dobtenci
denergia de les cllules. Lalumnat ha de ser capa didentificar els substrats, les
principals etapes sense detallar i els productes finals, com tamb lorgnul on es
realitza. Tamb ha de saber diferenciar les vies anaerbia, aerbia i la fermentaci,
conixer la importncia dels enzims en aquestes reaccions, els resultats globals de
lactivitat catablica i laplicaci prctica en la vida quotidiana dalgunes daquestes
reaccions, com la fermentaci alcohlica.

8. Diferenciar en la fotosntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les

estructures cellulars en les quals es realitza, els substrats necessaris, els
productes finals i el balan energtic, i valorar la seva importncia en el
manteniment de la vida (bloc 2).
Es tracta de comprovar si lalumnat coneix el significat biolgic de la fotosntesi, tant a
nivell individual com a nivell general, els substrats que participen i els productes
resultants, els objectius de cada una de les fases, la fotodependent i la
fotoindependent, i el paper de la llum, com tamb comprendre la relaci entre la
fotosntesi i la respiraci.

9. Aplicar els mecanismes de transmissi dels carcters hereditaris, dacord

amb les hiptesis mendelianes i la teoria cromosmica de lherncia, a la
interpretaci i resoluci de problemes relacionats amb lherncia (bloc 3).
Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen lexplicaci cientfica dels fenmens
hereditaris i si sn capaos de resoldre problemes de gentica aplicant-hi les lleis de
Mendel i la teoria cromosmica de lherncia.

10. Explicar el paper de lADN com a portador de la informaci gentica i la

naturalesa del codi gentic, relacionant les mutacions amb alteracions en la
informaci i amb la variabilitat dels ssers vius i amb la salut de les persones
(blocs 1 i 3)
Amb aquest criteri es pretn que lalumnat conegui el concepte de gen i que el pugui
associar a les caracterstiques de lADN i a la sntesi de protenes. A partir daquests
coneixements ha de poder explicar qu sn les mutacions, quines sn les seves
causes i la seva relaci amb levoluci dels ssers vius. Tamb ha de poder inferir els
efectes perjudicials de les mutacions, especialment en lsser hum i valorar els riscos
que impliquen alguns agents mutgens.

11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulaci gentica en

vegetals, animals i en lsser hum, les seves implicacions tiques, valorant
linters de la investigaci del genoma hum en la prevenci de malalties
hereditries (bloc 3).
Es tracta de comprovar que es comprn que el treball cientfic, igual que qualsevol
altra activitat, est sotms a pressions socials i econmiques i que es reconeix la
importncia davaluar els aspectes tics de la investigaci cientfica.

12. Determinar les caracterstiques que defineixen els microorganismes i

conixer els principals trets que permeten la diversificaci en diferents grups.
Conixer i valorar el paper dels microorganismes en els cicles biogeoqumics,
en processos industrials i en la protecci ambiental i en les malalties
infeccioses per ra del seu poder patogen i valorar la responsabilitat de lsser
hum en la seva transmissi (bloc 4).
Es pretn constatar que lalumnat comprn que els microorganismes constitueixen un
conjunt molt heterogeni que inclou diversos grups taxonmics i que coneix les
caracterstiques diferencials de cadascun, com tamb que sap reconixer alguns
exemples importants. Mitjanant lestudi dalguns casos significatius, lalumnat ha de
conixer i valorar les aplicacions dels microorganismes en biotecnologia en diferents
camps industrials i en la protecci ambiental, i reconixer el paper que desenvolupen
en els cicles biogeoqumics. Es tracta tamb que coneguin per qu els
microorganismes poden causar malalties en els ssers vius, quines sn les vies de
transmissi i com es desenvolupa el procs dinfecci, com tamb la importncia de
ladopci dhbits higinics per a la seva prevenci.

13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els ssers vius
davant de la presncia dantgens, conixer el concepte actual dimmunitat i
explicar les caracterstiques de la resposta immunitria i els principals mtodes
per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc 5).
Amb aquest criteri es pretn conixer que lalumnat comprn el funcionament dels
mecanismes de defensa de lorganisme, especialment la resposta immunitria i els
sistemes implicats i que reconegui la relaci entre el sistema immunitari i alguns dels
problemes sanitaris ms importants de la humanitat. Es tracta que coneguin alguns
mtodes destinats a incrementar o estimular les defenses naturals, com la utilitzaci
de srums i vacunes.

Instruments davaluaci
Els instruments davaluaci que es tindran en compte per a lobtenci
dinformaci del procs densenyament/aprenentatge sn els segents:
- Observaci sistemtica de lalumnat: diari del professorat, per tal de
recollir informaci del comportament dins laula especialment per avaluar
procediments i actituds.
- Anlisi de documents (informes de prctiques en cas que es realitzin- i
activitats de recerca), per conixer ladquisici de continguts conceptuals
i procedimentals.
- Proves escrites per avaluar ladquisici de continguts conceptuals.
Criteris de qualificaci
Es repartiran de la segent forma:
- Conceptes: 90%
Savaluaran mitjanant proves escrites. Els controls escrits es puntuaran
de 0 a 10 i es faran un mnim de 2 controls per avaluaci. Les respostes a
les diferents qestions han destar expressades amb lgica i coherncia aix
com estar correctament estructurades.
A final de curs es far un control de reps de tota la matria vista fins al
moment i es pactar amb lalumnat el percentatge de nota que li correspon.
- Procediments i actituds: 10%
En aquesta part es tendr en compte la participaci, inters per la
matria, arribar puntual, lassistncia a classe, lentrega puntual dels
treballs, fer els deures, etc.
La nota del trimestre ser el promig de totes les notes del trimestre aplicant
els percentatges exposats anteriorment. Per poder fer mitja ser necessari un
mnim de 3,5 en la qualificaci de cadascun dels controls que participen de la
nota. Pel que fa a la nota de final de curs es far la mitjana de la nota dels
tres perodes davaluaci.
Criteris de recuperaci
Al llarg del curs
Es podr recuperar lavaluaci suspesa amb una prova escrita que es far dins
el prxim trimestre, a excepci que lavaluaci que quedi suspesa sigui la
darrera. En aquest cas es far la prova de recuperaci dins la tercera
avaluaci. La qualificaci final ser la mitjana aritmtica dels tres perodes.
A final del curs
Les avaluacions no superades es podran superar fent una prova escrita en la
qual hi haur els continguts tractats durant tot el curs. La nota obtinguda en
aquesta prova global ser la que es tendr en compte per fer el percentatge
corresponent als conceptes. A aquesta prova escrita tamb shi podran
presentar els alumnes que vulguin pujar nota, arriscant-se, ja que la nota
daquesta darrera prova s la que es tendr en compte encara que sigui ms
baixa que la obtinguda de mitja al llarg del curs.

Prova extraordinria de setembre

En cas de no superar la nota mnima lalumne/a podr tornar a avaluar-se al
setembre per en aquest cas de tot el temari.
Noms en cas molt excepcional, per exemple, malaltia o accident greu de
lalumne, la professora de lassignatura podr proposar que aquest alumne en
aquesta situaci noms sigui examinat de les avaluacions que no ha aprovat.
Pendent de primer
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Biologia i
Geologia de 1r de Batxillerat hauran de recuperar lassignatura al llarg del curs.
Per aix, es dividir lassignatura en tres parts i shauran de presentar a la
prova escrita corresponent a cada part. Per recuperar, la mitjana del resultats
de les tres proves haur de ser superior a 5.

Material didctic
El material didctic que sutilitzar ser el segent:

Llibres de consulta recomanats per la professora (Biologia, 2n de

Batx, Grup SM, editorial Crulla) i altres llibres especfics sobre el tema
que es tracti.
Fotocpies de les unitats didctiques proporcionades pel professorat que
saniran penjat a un entorn virtual (Moodle) i/o enviant per mail als
alumnes
Vdeos temtics.
Material de laboratori per a realitzar experincies prctiques.

Activitats complementries
El departament de Biologia i Geologia est a disposici del departament
d'extraescolars per tal de collaborar en l'organitzaci de sortides que
complementin els objectius programats de l'rea.
-

Participaci a les xerrades de lUIB amb els cursos de Primer de

Batxiller.
Es plantejar la possibilitat dassistir a lOlimpada de Biologia.

MDULS VOLUNTARIS
PQPI-2

MBIT CIENTFICOTCNIC
1. Contribuci de l'mbit cientificotecnolgic a l'adquisici de les
competncies bsiques.
La formaci cientfica i matemtica contribueix al desenvolupament de
les competncies bsiques, de la manera com es descriu a continuaci. De
totes maneres cal tenir en compte que lassoliment de les competncies
bsiques no es pot aconseguir sense la integraci funcional dels coneixements
matemtics i cientfics i la seva contrastaci, experimentaci, representaci i
comunicaci en grup.
Competncia matemtica (CM): sadquireix a partir de contextos significatius i
que motivin a laprenentatge, essent la resoluci de problemes leix central a
travs del qual sarticula.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic (CF): el
reconeixement i laplicaci de les idees matemtiques i cientfiques a nous
contextos contribueixen a desenvolupar aquesta capacitat, aix com les
activitats en grup que propicien la interacci amb els altres i el mn fsic.
Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital (CD):
lestudi de relacions funcionals entre variables, la representaci i lanlisi de
dades estadstiques, aix com ls deines informtiques, electrniques
proporcionen les vies per al desenvolupament daquesta competncia.
Competncia en autonomia i iniciativa personal (CI): a lmbit de la
investigaci cientfica o de la resoluci de problemes, la selecci destratgies,
la planificaci, la contrastaci i la justificaci de les conclusions comporten
ladquisici diniciativa i autonomia personal.
Competncia per aprendre a aprendre (CAA): desenvolupar un pensament
constructiu crtic i creatiu que els permeti autoregular el seu procs
daprenentatge amb lobjectiu dadquirir autonomia per aprendre al llarg de tota
la seva vida.
Competncia en comunicaci lingstica (CL): la comprensi del mn i els
problemes quotidians requereixen de ls i de la interpretaci del llenguatge
propi de la cincia i de la matemtica.
Competncia en expressi cultural i artstica (CA): la notable influncia del
llenguatge geomtric en la creaci artstica i del pensament cientfic en la
formaci de la societat contempornia.
Competncia social i ciutadana (CS): fomentar una presa de decisions
responsable davant dels avenos en la recerca cientfica, establint criteris
racionals i objectius. Respectar el punt de vista dels altres en la selecci
destratgies, argumentacions o models, mantenir una actitud constructiva i
cooperar cordialment en el treball en grup.

2. Objectius generals de l'mbit cientficotecnolgic.

Lmbit cientificotecnolgic al final del procs daprenentatge contribueix
al desenvolupament de les segents capacitats amb relaci amb les
competncies bsiques:
Objectius

CM CF CD CI CAA CL CA CS

a) Cercar, seleccionar i elaborar informaci cientfica valorant la seva

fiabilitat. Elaborar i contrastar idees de contingut matemtic i cientfic entre
alumnes, grup i professor de forma coherent, utilitzant amb propietat les

expressions matemtiques i cientfiques, les seves representacions (taules,

grfiques, diagrames, mapes i daltres) i el llenguatge oral, visual i escrit.
b) Desenvolupar les habilitats de raonament i destratgia prpies de
lactivitat matemtica i de la investigaci cientfica, com ara la selecci i
aplicaci destratgies, la formulaci dhiptesis o models, el raonament
deductiu i inductiu, la identificaci de patrons o relacions, la reflexi i la

justificaci de les conclusions amb la finalitat de comprendre i ajudar a

prendre decisions sobre canvis i problemes que es produeixen a la natura i
a la societat.
c) Utilitzar adequadament les tcniques de recollida dinformaci i de
mesura i les seves diferents formes de representaci per analitzar i

interpretar les dades obtingudes.

d) Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement cientfic i matemtic a
diferents contextos dacci i de resoluci de problemes de la vida

quotidiana de manera que puguin emprar-se de forma funcional, creativa,

analtica i crtica.
e) Utilitzar apropiadament els mitjans tecnolgics (calculadora, ordinador,
software i Internet), els materials manipulables (bac, daus, etc.) i les

estratgies de clcul per realitzar investigacions, recollir informaci o

resoldre problemes.
f) Valorar la transcendncia del coneixement cientfic i matemtic en el
progrs de la humanitat, la seva aportaci a la societat al llarg de la Histria

i la seva importncia en la presa de decisions respecte als problemes locals

i globals que afecten al mn.
g) Mantenir una actitud positiva durant la resoluci dun problema o la
realitzaci duna investigaci, demostrant perseverana en la recerca, en la
sinergia, en la iniciativa i en lautonomia, en la presa de decisions i en la
confiana en lxit; amb lobjectiu de millorar la seva autoestima i les
capacitats necessries per integrar-se a la societat.

h) Desenvolupar actituds i hbits favorables a la promoci de la salut

personal i comunitria, facilitant estratgies que permetin fer front als usos

de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentaci, el consum,

les drogodependncies, la sexualitat i la prctica esportiva.
i) Comprendre les grans teories de la cincia i utilitzar-les per interpretar
fets rellevants de la vida quotidiana aix com per analitzar i valorar les

repercussions del desenvolupament tecnolgic i cientfic.

j) Reconixer la utilitat en els diferents mbits de la vida (laboral, publicitari,

ldic, etc.) dels coneixements i formes de raonar prpies de la cincia.

k) Analitzar autnomament i crticament qestions cientfiques socialment
controvertides, argumentar les prpies opinions tenint en compte les de les
altres persones i aportant evidncies i raons fonamentades en el

coneixement cientfic, i tendir a actuar de forma conseqent, responsable i

solidria.
l) Valorar les aportacions de les disciplines cientfiques com eines de
progrs i benestar i entendre el seu carcter canviant i progressiu en funci
de les contnues recerques i descobriments. Les aportacions cientfiques no
poden ser considerades com a dogmes ni com a estructures de pensament
definitives.

3. Temporalitzaci i seqenciaci dels continguts.

MATEMTIQUES
MDUL 1

MDUL 2

UD 1: Numeraci i clcul. Nombres UD 1: Lequaci de segon grau.

per comptar, nombres per mesurar,
nombres per calcular.
UD 2: Tractament de la informaci.
Funcions. Estudi de la sostenibilitat
UD 2: Llenguatge matemtic i lgebra.
Desplaaments, velocitats i viatges.
.UD 3: Probabilitat. Els jocs datzar.
UD 3: Tractament de la informaci. UD 4: Projecte dinvestigaci.
Grfics,
models
i
missatges
matemtics
als
mitjans
de
comunicaci.
UD
4:
Estadstica
descriptiva.
Eleccions i participaci ciutadana.

MDUL 1
UD 1: Numeraci i clcul. Nombres per comptar, nombres per codificar,
nombres per operar.
OBJECTIUS

Saber operar amb fludesa amb nombres naturals, enters, racionals i

amb notaci cientfica, fent servir algoritmes de clcul en casos senzills, i
fent s de la calculadora quan sigui necessari, tot fent estimacions per
tal de valorar la certesa dels resultats.

Utilitzar les potncies de base racional i exponent enter amb operacions

senzilles.

Calcular quotes en crdits o dipsits bancaris a partir duna taula o

utilitzant la frmula de linters compost.

Reconixer els nombres irracionals.

Seleccionar i utilitzar leina ms adequada per a calcular amb nombres

racionals, amb nombres grans, amb nombres molt petits i amb nombres
irracionals.

Resoldre problemes numrics.

CONCEPTES

Nombres naturals.

Nombres enters.

Nombres racionals.

Potncies.

Nombres irracionals.

Clculs amb percentatges.

Clcul de quotes en crdits o dipsits bancaris a partir duna taula o

utilitzant la frmula de linters compost.

La notaci cientfica.

Aproximaci, error i estimaci de resultats en la resoluci de problemes.

PROCEDIMENTS

Utilitzaci dels nombres naturals per realitzar operacions, ordenacions o

codificacions com la del residu de la divisi entera, el NIF o d'altres codis
de control.

s de les potncies de base racional i exponent enter amb operacions

senzilles per tal de millorar l'autoconfiana en les destreses aritmtiques.

Aplicaci de l'operaci de potncia a la resoluci de problemes en

diferents contexts i referents histrics.

Clcul de quotes en crdits o dipsits bancaris a partir d'una taula o

utilitzant la frmula de l'inters compost. Anlisi de situacions de risc en
inversions o despeses domstiques.

Utilitzaci de la notaci cientfica per a expressar nombres grans i

nombres molt petits. s de la calculadora per operar en notaci
cientfica.

Contextualitzaci dels clculs en notaci cientfica en problemes

relacionats amb astronomia, qumica, biologia i macroeconomia.

Reconeixement dels nombres irracionals fent referncia a alguns dels

exemples ms coneguts: clcul de la diagonal d'un rectangle, el nombre
d'or Fi, completud de la recta real. Criteris de selecci de l'expressi
(decimal o indicada) ms convenient atenent a qestions com la precisi
i la facilitat dels clculs.

Aproximaci, error i estimaci de resultats en la resoluci de problemes

aix com per predir-los i revisar-los.

Selecci i s de l'eina ms adequada per a calcular amb nombres

racionals, amb nombres grans, amb nombres molt petits i amb nombres
irracionals (clcul mental, estimaci, calculadora, ordinador, paper i
llapis).

ACTITUDS

Valorar la precisi i utilitat del llenguatge numric per representar,

comunicar i resoldre situacions de la vida quotidiana.

Confiana en les prpies capacitats per afrontar problemes i realitzar

clculs i estimacions numriques.

Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes

numrics.

Reconeixement i valoraci crtica de la utilitat de la calculadora com a

eina didctica per realitzar clculs, investigacions numriques i per
resoldre problemes, especialment dins el mn decimal.

Sensibilitat i gust per la presentaci ordenada i clara del procs seguit

(expressant el que es fa i per qu es fa) i dels resultats en clculs i
problemes numrics.

CRITERIS DAVALUACI

Utilitza els nombres naturals, enters, racionals, nombres molt grans i

nombres molt petits i les seves operacions per a resoldre problemes
relacionats amb la vida diria, o aplicats a diferents cincies i extreure'n
conclusions dels resultats obtinguts.

Utilitza adequadament i amb criteri les diferents eines computacionals a

l'abast com el clcul mental, el clcul algortmic, l'estimaci d'un resultat,
la calculadora o el full de clcul.

Utilitza tcniques i raonament lgic en la resoluci de problemes, i es

capa dexpressar el procs de resoluci, elaborant un missatge que
incorpori elements matemtics i lleis i de coneixement cientfic.

Utilitza una varietat deines daprenentatge i estratgies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions dauto aprenentatge.

UD 2: Llenguatge matemtic i lgebra. Desplaaments, velocitats i

viatges.
OBJECTIUS

Conixer el llenguatge algebriquic.

Conixer i manejar els polinomis i les seves operacions.

Manejar amb desimboltura les expressions que es requereixen per

plantejar i resoldre equacions, inequacions i sistemes, o problemes que

hi donin lloc.

Resoldre amb destresa equacions de diferents tipus i aplicar-les a la

resoluci de problemes.

CONCEPTES

Expressions algebraiques.

Monomis.

Polinomis.

Identitats.

Fraccions algebraiques.

Equacions.

Equacions de primer grau.

PROCEDIMENTS

Utilitzaci de llgebra simblica en la representaci de situacions, en la

resoluci de problemes i en les frmules tant matemtiques com daltres
disciplines.

Comprensi de la notaci matemtica en situacions concretes per tal de

millorar la capacitat de comunicaci, la precisi i la concisi. Igualtats,
identitats i equacions. Incgnites i solucions.

Distinci entre equacions i identitats.

Resoluci dalgunes equacions per tempteig.

Resoluci dequacions de primer grau.

ACTITUDS

Valoraci de la potncia i abstracci del simbolisme matemtic que

suposa llgebra.

Valoraci de la importncia dels polinomis en situacions problemtiques

de la vida quotidiana.

Sensibilitat i gust per la presentaci ordenada i clara del procs seguit

(expressant el que es fa i per qu es fa) i dels resultats en clculs i

problemes algebraics.

Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.

Adquisici de confiana en la resoluci dequacions, usant mtodes

informals i mtodes algortmics.

Reconeixement i valoraci crtica de la utilitat de la calculadora per

realitzar clculs que facilitin la resoluci dexpressions algebraiques.

CRITERIS DAVALUACI

Opera amb monomis.

Realitza sumes, restes i multiplicacions i divisions de polinomis.

Factoritza polinomis mitjanant lextracci dun factor com i ls

didentitats notables.

Resol equacions de primer Grau.

Resol equacions per tempteig.

Planteja i resol problemes mitjanant equacions.

Utilitza tcniques i raonament lgic en la resoluci de problemes, i es

capa dexpressar el procs de resoluci, elaborant un missatge que
incorpori elements matemtics i lles i de coneixement cientfic.

Utilitza una varietat deines daprenentatge i estratgies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions dauto aprenentatge.

UD 3: Tractament de la informaci. Grfics, models i missatges

matemtics als mitjans de comunicaci.
OBJECTIUS

Identificar els elements matemtics, numrics, grfics, de processos de

pensament, presents en la realitat quotidiana i en els mitjans de
comunicaci. Valorar de forma critica el seu s.

Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numric, grfic i algbric) i models

matemtics per a identificar, representar i dotar de significat relacions
quantitatives de dependncia entre variables.

Produir missatges que incorporin al llenguatge habitual elements

matemtics, numrics, grfics, de processos de pensament, i valorar la
importncia de laportaci daquests elements en la producci de
missatges de contingut cientfic.

Dominar el concepte de funci, conixer-ne les caracterstiques ms

rellevants i les formes diferents dexpressar les funcions.

Manejar amb desimboltura les funcions lineals.

CONCEPTES

Les funcions i els grfics.

Variacions duna funci.

Tendncies duna funci.

Discontinutat i continutat.

Punts de tall amb eixos.

Funci lineal.

PROCEDIMENTS

Reconeixement dinformacions amb contingut matemtic als mitjans de

comunicaci com grfics, proporcions, percentatges i estadstiques.

Diferents formes de presentar una funci: representaci grfica, taula de

valors i expressi analtica o frmula.

Relaci dexpressions grfiques i analtiques de funcions.

Anlisi i interpretaci de grfiques de funcions duna variable destacantne els trets diferenciadors de cada una delles.

Recerca i interpretaci de grfics i taules als mitjans de comunicaci

valorant la seva adequaci i aportaci per explicar la informaci.

Obtenci dinformaci a partir de dues o ms funcions referides a

fenmens relacionats entre si.

Expressi de lequaci duna recta coneguts un punt i el pendent.

Anlisi de situacions diverses representables per la funci lineal o af

com diversos tipus de funcions de cost (telfon, gas, electricitat, bus o

daltres) i utilitzaci de representacions grfiques per millorar-ne la

comprensi.

Utilitzaci de la interpolaci i extrapolaci lineal per fer prediccions en

situacions en qu no es pugui obtenir una frmula exacta que la
modelitzi, i les seves aplicacions a problemes contextualitzats.

s del full de clcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar clculs
i construir grfics.

Modelitzaci lineal i resoluci de problemes en situacions diverses

relacionades

amb

diferents

temes

dinters

(clima,

demografia,

economia, fsica, qumica, medicina o biologia) realitzant prediccions o

estimacions de valors a partir de les diferents representacions (taules,
grfics i/o expressions simbliques) adequades al nivell amb la finalitat
de obtenir-ne una millor comprensi dels fenmens.
ACTITUDS

Valoraci crtica dels usos de la interpolaci i de lextrapolaci per

prendre conscincia de les seves limitacions.

Valoraci de les representacions grfiques en qualsevol ordre o nivell

matemtic com a instrument potent dajuda a la conceptualitzaci i a la
comprensi.

Interpretaci

davantatges

dinconvenients

que

presenta

la

representaci analtica respecte del grfic.

Valoraci i repercussi dels nous mitjans tecnolgics (calculadores i

programes dordinador) per al clcul, el tractament i la representaci
grfica de dades sobre informacions diverses.

Reconeixement de la utilitat de la representaci grfica com a mitj

dinterpretaci rpida i precisa de fenmens quotidians i cientfics.

Sensibilitat, inters i valoraci crtica de ls del llenguatge grfic en

informacions i en argumentacions de tipus social, esportiu, poltic i
econmic.

Reconeixement de la utilitat de la representaci grfica com a mitj

dinterpretaci rpida i precisa de fenmens quotidians i cientfics.

CRITERIS DAVALUACI

Identifica missatges de contingut matemtic que apareguin a la publicitat

o als mitjans de comunicaci, i valorar de forma crtica el seu s i la seva
adequaci.

Identifica relacions funcionals, a partir de les diferents expressions: grfic

duna funci, enunciat verbal, taula de valors o expressi algebraica.

Relaciona els diferents tipus dexpressions en casos senzills, construint

taules i grfics a partir dexpressions algebraiques.

Sap descriure un grfic fent servir un vocabulari especfic, i fa

prediccions raonables sobre el seu comportament.

Identifica i utilitza models funcionals, especialment els lineals i afins, per

estudiar diferents situacions reals, obtenir dades a partir dinterpolacions,
dextrapolacions i valora la validesa daquestes.

Utilitza tcniques i raonament lgic en la resoluci de problemes, i es

capa dexpressar el procs de resoluci, elaborant un missatge que
incorpori elements matemtics i lles i de coneixement cientfic.

Utilitza una varietat deines daprenentatge i estratgies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions dauto aprenentatge.

UD 4: Estadstica descriptiva. Eleccions i participaci ciutadana.

OBJECTIUS

Entendre missatges amb contingut estadstic que apareixen als mitjans

de comunicaci i tenir la capacitat danalitzar-los crticament respecte a
la seva utilitzaci.

Utilitzar el procs estadstic per a obtenir informaci de fenmens de la

realitat, i aprofundir en la seva comprensi.

Resumir en una taula de freqncies una srie de dades estadstiques i

fer el grfic adequat per visualitzar-les.

Conixer els parmetres estadstics x y , calcular-los a partir duna

taula de freqncies i interpretar-ne el significat.

Conixer i utilitzar les mesures de posici.

Conixer el paper del mostratge i distingir-ne alguns dels passos.

CONCEPTES

Estadstica. Nocions generals.

El mostreig. Mostreig aleatori i mostreig estratificat.

Variables estadstiques.

Taules de freqncies.

Grfics estadstics.

Parmetres estadstics.

Llei dHondt.

PROCEDIMENTS

Aplicaci de lestadstica a temes dinters de les persones adultes

destacant el cens electoral a travs de lestudi de dades rellevants:
quantitatives i qualitatives relacionades ambles variables estadstiques
en estudi.

Distinci entre la relaci funcional i la relaci estadstica.

Agrupaci en classes o en intervals i organitzaci de les dades en

taules: freqncies absolutes, relatives, en percentatges i acumulades.

Selecci i utilitzaci de les mesures de centralitzaci: mitjana, mediana i

moda.

Comprensi de les mesures de desviaci i s que sen fa en la dispersi

duna caracterstica.

Selecci i utilitzaci de les mesures de dispersi: desviaci mitjana,

desviaci tpica i varincia.

Utilitzaci conjunta de les mesures de centralitzaci i de dispersi per

descriure el conjunt de dades i per extreuren conclusions.

Anlisi de lassignaci de representants a les eleccions mitjanant la llei

dHondt i discussi de la seva influncia en el mapa poltic.

Selecci, creaci i s de grfics adients: diagrama de barres, de lnies,

de sectors, histogrames, polgons de freqncies, climogrames,

pirmides de poblaci, pictogrames, per tal de visualitzar la seva
distribuci.
ACTITUDS

Reconeixement de lestudi estadstic com a forma dordenaci,

caracteritzaci, simplificaci i descripci dun gran nombre de dades.

Valoraci de les enquestes electorals.

Anlisi crtica de les estadstiques publicades en els mitjans de

comunicaci.

CRITERIS DAVALUACI

Coneix el sistema de repartiment descons electoral de les diferents

institucions de lestat espanyol.

Interpreta dades estadstiques.

Elabora i interpreta taules, grfics estadstics i els parmetres estadstics

ms usuals per conixer les caracterstiques duna poblaci.

Valora lestadstica com una eina molt important per a entendre el nostre
mn.

Utilitza tcniques i raonament lgic en la resoluci de problemes, i es

capa dexpressar el procs de resoluci, elaborant un missatge que
incorpori elements matemtics i lles i de coneixement cientfic.

Utilitza una varietat deines daprenentatge i estratgies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions dauto aprenentatge.

MDUL 2
UD 1: Funci quadrtica i lequaci de segon grau.
OBJECTIUS

Saber plantejar i resoldre equacions de segon grau i equacions

reductibles a equacions de segon grau en problemes daplicaci.

Saber reconixer a partir de grfiques o taules de valors situacions en

qu intervinguin funcions quadrtiques.

Utilitzar les propietats algebraiques de les operacions per transformar i

simplificar expressions equivalents senzilles.

CONCEPTES
o Funcions quadrtiques.
o Equacions de segon grau. Completes i incompletes.
o Regles per resoldre equacions de segon grau.
o Equacions amb dues incgnites.
o Sistemes dequacions.
o Sistemes equivalents.
o Nombre de solucions dun sistema lineal.
o Mtode de substituci, igualaci i reducci.
o Regla prctica per a resoldre sistemes lineals.
o Traducci denunciats a sistemes dequacions.
PROCEDIMENTS
-

Representaci grfica de funcions quadrtiques.

Obtenci de labscissa del vrtex i dalguns punts prxims al vrtex.

Representaci de parboles mitjanant mtodes senzills.

o Resoluci de problemes doptimitzaci en contextos de la vida real

utilitzant la frmula de labscissa del vrtex de la parbola o el grfic de
situacions que es poden modelar mitjanant la funci quadrtica.
o Resoluci dequacions de segon grau, completes i incompletes.
o Resoluci de problemes mitjanant equacions.
o Interpretaci grfica de sistemes dequacions lineals amb dues
incgnites i de les solucions.
o Resoluci algebraica de sistemes lineals pels mtodes de substituci,
digualaci i de reducci.
o Resoluci de problemes mitjanant sistemes dequacions.
o Utilitzaci de llgebra simblica en la representaci de situacions, en la
resoluci de problemes i en les frmules tant matemtiques com daltres

disciplines.
ACTITUDS
o Convenincia dutilitzar algun dels tres mtodes de resoluci de
sistemes dequacions en funci de les caracterstiques dels coeficients
de les incgnites.
o Reconeixement de la presncia dequacions de segon grau als
problemes des duna perspectiva histrica i de dutilitat de la frmula
general per a resoldrels.
o Reconeixement i valoraci del llenguatge grfic per representar i per
resoldre problemes tant de la vida quotidiana com del coneixement
cientfic.
o Valoraci i repercussi dels nous mitjans tecnolgics (calculadores i
programes dordinador) per al clcul, el tractament i la representaci
grfica de dades sobre informacions diverses.
CRITERIS DAVALUACI
o Utilitza adequadament, amb criteri i de manera autnoma, els recursos
tecnolgics com la calculadora, el full de clcul o programari informtic
en el context de la resoluci de problemes.
o Resol problemes de la vida quotidiana, daltres matries i de les prpies
matemtiques amb la notaci adequada al nivell, en particular daquells
en qu sigui necessari plantejar i resoldre equacions o utilitzar
expressions algebraiques per descriure un fenomen.
o Resol equacions de segon grau, completes i incompletes.
-

Maneja

amb

destresa

expressions

de

segon

grau,

donades

algebraicament o mitjanant un enunciat.

-

Resol un sistema lineal 2 x 2 mitjanant qualsevol mtode determinat.

Planteja i resol problemes mitjanant sistemes dequacions lineals.

Representa una parbola a partir de lequaci quadrtica corresponent.

Associa corbes de funcions quadrtiques a les expressions analtiques

corresponents.

UD 2: Tractament de la informaci. Funcions. Estudi de la sostenibilitat.

OBJECTIUS
-

Conixer la forma de creixement i decreixement exponencial duna poblaci

i daltres fenmens de la vida real mitjanant els augments percentuals o
utilitzant la funci exponencial.

Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numric, grfic i algbric) i models

matemtics per a identificar, representar i dotar de significat relacions
quantitatives de dependncia entre variables.

Saber reconixer a partir de grfiques o de taules de valors situacions en

qu intervinguin funcions lineals, quadrtiques, funcions de proporcionalitat
inversa i funcions exponencials.

CONCEPTES
-

Concepte de funci.

Domini de definici.

Funci lineal.

Funci quadrtica.

Funcions de proporcionalitat inversa.

Funcions exponencials.

PROCEDIMENTS

Estudi de problemtiques dinters a la vida adulta com laugment de la

poblaci mundial, el consum i la generaci de residus urbans a les illes,
les deixalles radioactives a lenergia nuclear o daltres, en coordinaci
amb el departament, en el nostre mn utilitzant com a model descriptiu
les funcions ms adients i lestudi de grfics.

Recerca de grfics a diferents mitjans per tal de destacar els seus

elements principals i fer-ne una descripci verbal.

Clcul del domini de definici de funcions diverses.

Anlisi i interpretaci de grfiques de funcions duna variable: domini de

definici, creixement i decreixement, mxims i mnims, punts de tall amb

eixos, continutat i simetries.

Descripci verbal de grfiques.

Utilitzaci del full de clcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar
clculs i construir grfics funcionals.

Utilitzaci de diverses formes de representaci de funcions.

Estudi de la funci quadrtica destacant els elements notables de la

parbola (curvatura, punts de tall amb els eixos de coordenades i vrtex)
i la seva interpretaci en ordre a dibuixar el seu grfic, i a interpretar els
resultats en el marc dun problema contextualitzat.

Representaci grfica de la funci de proporcionalitat inversa: la

hiprbola.

Aplicacions de les funcions exponencials.

Identificaci de situacions que es poden resoldre, utilitzant funcions

exponencials per descriure-les.

ACTITUDS

Anlisi crtic del llenguatge i les dades utilitzades per parts interessades
amb la finalitat de suavitzar o tergiversar aquesta problemtica i creaci i
discussi dexpressions ms descriptives daquesta realitat.

Reconeixement de les funcions com a forma de modelitzaci, abstracci

i aproximaci de fenmens en diferents mbits.

CRITERIS DAVALUACI
-

Identifica relacions funcionals, a partir de les diferents expressions, grfic,

enunciat, taula o expressi algebraica, i obt informaci en un context de
resoluci de problemes relacionats amb fenmens naturals o prctics
relacionats de la vida quotidiana.

Estudia diverses situacions reals utilitzant models funcionals, lineals, afins,

quadrtics, de proporcionalitat inversa, radicals i exponencials.

Donada una funci representada pel seu grfic, estudia les caracterstiques
ms rellevants (domini de definici, recorregut, creixement i decreixement,
mxims i mnims, continutat...).

Representa una funci de la qual es donen algunes caracterstiques

especialment rellevants.

Associa un enunciat amb un grfic.

Representa una funci lineal a partir de la seva expressi analtica.

Obt lexpressi analtica duna funci lineal coneixent-ne el grfic o alguna

de les caracterstiques.

Representa una parbola a partir de lequaci quadrtica corresponent.

Maneja les funcions de proporcionalitat inversa.

Maneja les funcions exponencials.

UD 3: Probabilitat. El joc datzar.

OBJECTIUS
o Conixer el funcionament dels jocs creats amb nim de lucre.
o Reconixer altres situacions reals en qu interv latzar.
o Valorar el risc a la presa de decisions de les persones.
o Saber calcular la probabilitat desdeveniments senzills iniciant-se en les
tcniques de recompte.
o Resoldre problemes de probabilitat composta, utilitzant el diagrama en
arbre quan convingui.
CONCEPTES
o Esdeveniments aleatoris.
o Probabilitat dun esdeveniment.
o Freqncia absoluta i freqncia relativa dun esdeveniment.
o Assignaci de probabilitats en experincies regulars.
o Llei de Laplace.
o Llei fonamental de latzar.
PROCEDIMENTS
o Aplicaci de la probabilitat a emes dinters de les persones adultes com

els jocs de fira, loteries, casinos, apostes i sorteigs presents a la vida

quotidiana.
o Anlisi del risc a la presa de decisions.
o Identificaci de situacions aleatries i deterministes. Interpretaci
dexperiments aleatoris.
o Utilitzaci del vocabulari adequat per descriure situacions relacionades
amb experiments i processos aleatoris.
o Utilitzaci de tcniques dassignaci de probabilitats.
o Criteris didentificaci despais equiprobables com a pas previ a
lassignaci de probabilitats pel mtode de Laplace en loteries, jocs de
cartes, la predicci meteorolgica, psicolgica, controls de qualitat.
o Utilitzaci de les taules de contingncia i dels diagrames darbre per tal
de calcular probabilitats en experiments compostos.
o Disseny dalgun experiment senzill per tal de comprovar la probabilitat
assignada a un esdeveniment.
o Clcul i interpretaci de les freqncies absoluta i relativa dun
esdeveniment
ACTITUDS
o Reconeixement de la importncia del clcul de probabilitats als jocs
datzar.
o Coneixement de la utilitzaci de la probabilitat com a mesura del risc en
la presa de decisions en diversos mbits (jocs datzar, medicina,
sociologia, meteorologia).
CRITERIS DAVALUACI
o Diferencia els jocs justos dels no justos a partir del clcul de la
probabilitat del guany i de la quantitat del premi dels participants.
o Reconeix i analitza situacions o processos en les quals interv latzar, i
estudia lestructura de lespai mostral per assignar probabilitats de forma
raonada, utilitzant els resultats obtinguts per a prendre decisions
justificades i raonables.

UD 4: Projecte dinvestigaci.
-

Disseny i execuci en grups o en gran grup dun projecte dinvestigaci

sobre una temtica dinters a escollir entre professor, alumnes i si
sescau amb altres rees de coneixement amb suficient contingut
matemtic i que desperti dinters i la curiositat de lalumnat permetent
desenvolupar els processos matemtics.

El procediment inclour preferentment recollida dinformaci a travs de

diferents

mitjans

(recollida

de

dades

experimentals,

enquestes,

simulacions, consulta de dades a Internet, biblioteques), la representaci

i interpretaci matemtica de les dades, ls de models funcionals,
geomtrics o probabilstics, grfics i frmules. En el cas dutilitzar dades
obtingudes experimentalment shauria de tractar la dificultat prctic que
hi comporta.
-

Inclour la realitzaci dun dossier en qu sexpliqui el procs seguit, el

tractament de la informaci recollida i les conclusions extretes.

Shaur de fer una exposici del tema en qu es podran utilitzar diferents

mitjans inclosos fonamentalment els digitals i diferents tcniques
dexposici.

CRITERIS DAVALUACI

Dissenya una investigaci i lexecuta mitjanant la recerca i lanlisi de la

informaci

per

tal

delaborar

conclusions

utilitzant

expressions

matemtiques.

Exposa les principals conclusions, ancdotes i curiositats utilitzant

diferents recursos, fent s dun llenguatge adequat, respectus i precs.

Realitza activitats en grups sobre qestions que incloguin problemes o

investigacions matemtiques, relacionades amb projectes de les
persones adultes analitzant i avaluant les estratgies i el pensament
matemtic dels altres, fomentant la collaboraci, la iniciativa i la presa
de decisions.

4. Enfocament metodolgic.
La base de la metodologia ser l'activitat desenvolupada per part de
l'alumne de

cara a aconseguir un aprenentatge significatiu, constructiu,

rellevant i funcional; partint de situacions i contextos prxims a la seva realitat i

incrementant progressivament el seu nivell d'abstracci. El paper del professor
en aquest procs ser el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant
situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.
El punt de partida del desenvolupament de cada unitat ser un
diagnstic dels coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servir per
a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts els conceptes
previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats adequades
per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals
fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i el context ms
prxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell d'abstracci incidint
fora en dos aspectes: a) la realitzaci de la tasca diria a classe b) lelaboraci
i bon s del quadern per a formar-los en la confecci dapunts.
5. Avaluaci.
Dins lmbit cientificotecnolgic, sinclouen les rees de Cincies
Naturals i Matemtiques.
La base del programa s establir uns continguts globalitzats per les
rees de Matemtiques i de Cincies Naturals. Ara, a efectes prctics, i degut a
que l'han d'impartir dos professors, soptar per fer un tractament separat de
les rees en quant als conceptes, per establint uns procediments comuns i
que permetin a lalumnat veure la connexi i relaci real entre aquestes dues
rees, de forma que els conceptes treballats a Matemtiques tinguin una
aplicaci concreta dins les Cincies Naturals.
L'avaluaci ser continuada mitjanant l'observaci directa de l'activitat de
l'alumne, el control del treball diari i la realitzaci de proves objectives. La
qualificaci final de cada sobtindr daplicar els segents percentatges:

Actitud ......................................... 20% (Assistncia; retards; participaci;

inters; amonestacions)
Quadern i Treballs ....................... 20% (Presentaci; deures i fitxes; ordre)
Exmens ...................................... 60%
Per a no suspendre un MDUL cal superar el quatre. Es considera,
per, la possibilitat de modificar lleugerament la distribuci dels percentatges
en funci de les necessitats del grup i aix donar ms importncia a lactitud,
quadern i presentaci de treballs si els resultats de les proves sn insuficients.
Daquesta forma la qualificaci de lmbit cientificotcnic sobtindr fent
la mitjana de les qualificacions de Matemtiques i C. Naturals, per
lalumne haur dobtenir una nota mnima de quatre de Cincies Naturals i
de Matemtiques per poder fer la mitja.
Pel que fa a la recuperaci dels MDULS que no s'han superat hi haur l'opci
d'aprovar amb un examen extraordinari al juny i una altra al setembre.
6. Mesures de refor i suport.
Donades les caracterstiques daquests alumnes la majoria de les
activitats sn de refor; tot i que nhi ha que no ho sn i nhi pot haver alguna
que sigui dampliaci. Es faran sortides didctiques juntament amb altres
cursos (donat el nombre redut dalumnes).
Els alumnes que necessiten suport reben aquesta ajuda de manera
individualitzada o en petit grup per tal de reforar els continguts que sestan
treballant mentre la resta de la classe realitza les activitats.

CINCIES DE LA NATURALESA
MODUL 1

MDUL 2

UD 1: La nutrici humana i el
consum daliments responsables.

UD 5: Lenergia a lUnivers, a la Terra i a

la nostra societat.
UD 6: La tecnologia i la societat:
lelectricitat i la generaci i gesti dels
residus.

UD 2: La reproducci i la
sexualitat humanes.
UD 3: La relaci de les persones
dins la societat: estils de vida
saludables i malalties mentals i
endocrines .

UD 7: La Terra, un planeta en canvi

constant.

UD 4: La matria a lUnivers.

UD 1: La nutrici humana i el consum daliments responsables.

OBJECTIUS
Conixer els aliments i comprendre la importncia dels nutrients per a
lorganisme hum.
Conixer les parts de laparell digestiu i comprendre la digesti.
Adoptar determinats hbits dhigiene de laparell digestiu.
Comprendre els conceptes de dieta i dieta equilibrada.
Conixer els mtodes de conservaci dels aliments.
Conixer la manipulaci i comercialitzaci dels aliments.
Conixer les principals malalties relacionades amb la nutrici i la seva
prevenci.
Identificar les parts dels aparells respiratori, circulatori i excretor i les
seves funcions.
Conixer els components de la sang i les seves funcions.
Adoptar determinats hbits dhigiene dels aparells respiratori, circulatori i
excretor.
CONCEPTES
Lalimentaci i els aliments.
La nutrici i els nutrients.
Laparell digestiu: la digesti i labsorci dels nutrients.
La dieta, tipus de dietes. La pirmide dels aliments. Estudi duna dieta.

La manipulaci i conservaci dels aliments. Aliments transgnics. Estudi

de letiquetatge dels aliments.
La contaminaci dels aliments i la seva prevenci.
Trastorns de la conducta alimentria.
Laparell respiratori, components i funcionament.
La sang: composici i funcions.
Laparell excretor.
La salut dels aparells relacionats amb la nutrici i factors de prevenci.

PROCEDIMENTS
Classificaci i relaci dels aliments en funci del seu origen i dels
nutrients que contenen.
Realitzaci desquemes, relacionant nutrients amb les funcions que duen
a terme.
Interpretaci de dades numriques sobre la composici nutricional
dalguns aliments.
Localitzaci dels diferents rgans de laparell digestiu.
Relaci dels diferents rgans amb el tipus de digesti que realitzen.
Descripci del recorregut dun aliment pel tub digestiu.
Estudi de dietes equilibrades.
Elaboraci duna dieta equilibrada.
Interpretaci de la pirmide dels aliments i la seva utilitat en lelaboraci
de dietes equilibrades.
Interpretaci de dades numriques i realitzaci doperacions amb elles.
Observaci de les dades de les etiquetes i dels envasos dels aliments.
Realitzaci desquemes sobre les malalties relacionades amb la nutrici.
Realitzaci dun treball de recerca sobre alguna de les malalties
relacionades amb la nutrici i alimentaci.
Identificaci de les diferents parts de laparell respiratori, circulatori,
excretor.
Realitzaci dun esquema del cor identificant les seves parts.
Descripci de la funci dexcreci i de tots els rgans i aparells que
intervenen en ella.
Realitzaci dun vocabulari dels termes especfics de la unitat didctica.
ACTITUDS
Prendre conscincia de la importncia de conixer les caracterstiques
dels aliments.
Desenvolupament duna actitud crtica i responsable front a certs
missatges publicitaris, que poden induir a uns hbits alimentaris poc
saludables.
Presa de conscincia de la necessitat dadoptar hbits higinics per tenir
cura de laparell digestiu i de la nostra salut.
Valoraci de les normes de higiene bucodental i dels seus efectes sobre
la salut.

Desenvolupament dactituds solidries donant primers auxilis en cas

dofegament.
Reconeixement de la importncia de la dieta mediterrnia com a hbit
alimentari saludable.
Desenvolupament duna actitud crtica i responsable a lhora dadquirir
aliments envasats i de consumir aliments transgnics o productes
alimentaris amb certs additius.
Respecte cap a les persones que presenten algun trastorn nutricional,
com la obesitat, anorxia i la bulmia.
Valoraci de la importncia de lexercici fsic per a prevenir lobesitat.

CRITERIS DAVALUACI
Coneix la diferncia entre aliment i nutrient i entre alimentaci i nutrici.
Relaciona els diferents nutrients amb la funci que desenvolupen a
lorganisme hum.
Coneix les funcions de cadascun dels aparells i rgans implicats en les
funcions de nutrici i les relacions entre aquests.
Valora si es relacionen les funcions de nutrici amb ladopci de
determinats hbits alimentaris saludables per prevenir malalties.
Analitza i comenta la importncia que t per a la salut una alimentaci
equilibrada i suficient.
Distingeix entre malalties degudes a la malnutrici i a la contaminaci
daliments.
Distingeix els components de la sang i explicar les funcions de la sang.
Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades
amb la nutrici i alimentaci.
UD 2: La reproducci i la sexualitat humana
OBJECTIUS
Entendre la funci de reproducci humana i diferenciar entre reproducci
i sexualitat.
Identificar els components anatmics de laparell mascul i femen.
Conixer la fisiologia de laparell reproductor mascul i femen.
Descriure la fecundaci i els desenvolupament embrionari.
Comprendre els problemes relacionats amb la fertilitat i amb les
malalties de transmissi sexual.
CONCEPTES
La sexualitat a les distintes cultures en el mn actual i en poques
passades.
Reproducci, sexe i adolescncia.
Anatomia i fisiologia de laparell reproductor femen i mascul.
Fecundaci, embars i part.
La reproducci assistida i els mtodes anticonceptius.
Hbits saludables i principals malalties associades a laparell reproductor

PROCEDIMENTS
Elaboraci desquemes conceptuals sobre la reproducci.
Relaci dels canvis que experimenten en la pubertat.
Localitzaci dels diferents rgans del aparell reproductor mascul i
femen en esquemes i dibuixos.
Interpretaci de diagrames sobre el cicle menstrual i el cicle ovric.
Relaci de tots els processos i elements que intervenen en la formaci
dun nou sser hum.
Elaboraci desquemes sobre els mtodes anticonceptius.
Realitzaci de comentaris de text sobre la reproducci assistida.
Elaboraci desquemes sobre les principals malalties associades a
laparell reproductor.
Realitzaci dun treball de recerca sobre alguna de les malalties
relacionades amb laparell reproductor, especialment les malalties de
transmissi sexual.
Realitzaci dun vocabulari dels termes especfics de la unitat didctica.
ACTITUDS
Reconixer la responsabilitat moral, social i econmica del fet de tenir
descendncia.
Valorar els mtodes de control de la natalitat en relaci en els casos de
superpoblaci.
Assumir la seva prpia imatge, en funci dels canvis corporals que tenen
lloc en letapa de ladolescncia.
Valorar la importncia de la prevenci de la utilitzaci de mtodes de
prevenci de malalties de transmissi sexual.
Valorar el grau de complexitat de la reproducci en lsser hum .
Mantenir una actitud contrria a la discriminaci per ra de sexe .
CRITERIS DAVALUACI:

Defineix correctament el concepte de reproducci i distingir-lo del

concepte de sexualitat.
Enumera i explica bsicament les principals caracterstiques de la funci
de reproducci en lsser hum .
Sap diferenciar laparell reproductor mascul del femen, coneix les seves
parts i les seves funcions.
Pot explicar esquemticament els processos de formaci de les cllules
reproductores.
Entn la funci de les hormones sexuals en la reproducci. Descriure els
canvis en la maduresa sexual i el cicle menstrual .
Sap explicar el procs de la fecundaci, lembars i el part .
Coneix la diferncia que hi ha entre sexe i sexualitat .
Comprn el funcionament bsic dels mtodes anticonceptius.

Enumera i explica les alternatives que ofereixen les tcniques de

reproducci assistida.
Sap explicar les malalties sexuals i les malalties de transmissi sexual
ms importants.
Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades
amb laparell reproductor, especialment les malalties de transmissi
sexual

UD 3: La relaci de les persones dins la societat: estils de vida saludable i

les malalties mentals i endocrines.
OBJECTIUS
Entendre el concepte de salut i de malaltia.
Conscienciar lalumnat sobre la importncia duna actitud preventiva
contra les malalties i un estil de vida saludable.
Entendre els processos de la funci de relaci en lsser hum.
Descriure els rgans , aparells i els sistemes que intervenen en la relaci
i la coordinaci. Analitzar les relacions que shi estableixen.
Conixer els principals trets anatmics i fisiolgics del sistema nervis,
del sistema endocr, dels sentits i de laparell locomotor comprenent la
seva coordinaci dins la funci de relaci.
Conixer les principals malalties mentals i els trastorns hormonals ms
freqents, especialment amb relaci al consum de drogues, estrs i
envelliment.
CONCEPTES
La salut i la malaltia. Factors determinants de la salut i factors de risc.
Principals processos de la funci de relaci.
Receptors i rgans sensorials. Estructura i funci.
La coordinaci nerviosa. Estructura i funci dels rgans que componen
el sistema nervis central i el sistema nervis perifric.
La coordinaci hormonal. El sistema endocr.
Laparell locomotor: el sistema muscular i esqueltic.
La salut del sistema nervis, del sistema endocr i sistema locomotor.
PROCEDIMENTS
Identificaci i comprensi del paper dels diferents elements que
intervenen en la funci de relaci.
Realitzaci dexperincies per demostrar la sensibilitat a la pressi de
diferents parts del cos.
Identificaci, mitjanant dibuixos de les parts de lull i de loda.
Comprovaci prctica de lexistncia del punt ceg.
Interpretaci desquemes de neurones i de la transmissi de limpuls
nervis per elles.
Elaboraci dun esquema sobre les parts del sistema nervis.

Elaboraci de taules que relacionen les hormones amb els rgans

endocrins que les produeixen.
Realitzaci dun comentari de text sobre la precisi en la coordinaci de
lorganisme hum.
Identificaci, en dibuixos, dels diferents msculs i ossos de laparell
locomotor.
Identificaci de les principals malalties mentals i trastorns hormonals
ms freqents, especialment amb relaci al consum de drogues, estrs i
envelliment.
Realitzaci dun treball de recerca sobre alguna de les malalties
relacionades amb el consum de drogues, estrs i envelliment.
Realitzaci dun vocabulari dels termes especfics de la unitat didctica.

ACTITUDS
Presa de conscincia de que la salut s un dret i una obligaci de tota
persona.
Presa de conscincia de la necessitat de conixer el funcionament dels
rgans dels sentits per millorar els hbits de salut.
Manifestaci dactituds de respecte i tolerncia front a persones amb
diferncies fsiques o mentals.
Valorar el grau de complexitat de la relaci i la coordinaci.
Reconixer les conseqncies biolgiques i socials de les drogues.
Assolir una actitud responsable i crtica davant els suggeriments de
consum de drogues.
CRITERIS DAVALUACI
Defineix el concepte de salut i malaltia i explica com es manifesten
aquestes malalties.
Defineix estmul i relaciona la seva recepci amb lelaboraci de la
resposta.
Explica el funcionament bsic del sistema nervis i lendocr, reconeixent
la seva missi coordinadora del funcionament del cos.
Identifica els principals hbits saludables per mantenir una postura del
cos adequada i sana.
Identifica els principals elements que collaboren positivament en la
prevenci de les malalties.
Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades
amb el sistema nervis i endocr, especialment les relacionades amb el
consum de drogues, lestrs i lenvelliment.
UD 4 : La matria a lUnivers.
OBJECTIUS
Reconixer lesfor dels investigadors i la importncia dels coneixements
cientfics en el camp de la matria i de lenergia en el seu context
histric, per tal de comprendre la gnesi dels conceptes i teories
fonamentals aix com les interaccions entre cincia, tecnologia i societat.

Ser capaos daplicar el mtode cientfic a lobservaci de fenmens

senzills.
Conixer la constituci de la matria aix com les seves principals
propietats.
Saber utilitzar les magnituds derivades (densitat, pressi i volum).
Comprendre i analitzar alguns dels canvis qumics i fsics habituals en la
vida quotidiana.

CONCEPTES
El sistema Internacional dUnitats.
Magnituds fonamentals i derivades.
Aproximaci al mtode cientfic. Les etapes del mtode cientfic.
Partcules que formen ltom..
Model atmic actual.
toms, istops i ions: nombre atmic, nombre mssic i massa atmica.
Elements i composts.
Classificaci dels elements: metalls, no metalls i gasos nobles.
Sistema peridic actual.
Canvi fsic i canvi qumic.
PROCEDIMENTS
Comprensi i aplicaci del mtode cientfic en lestudi de la naturalesa
de la matria.
Utilitzaci de les magnituds i frmules que sen deriven a la vida
quotidiana per a la resoluci de problemes.
Utilitzaci del model atmic.
Calcular masses atmiques delements conegudes les dels istops que
els formen i les seves abundncies.
Completar taules amb els nombres que identifiquen als diferents toms.
Identificar smbols de diferents elements qumics.
Interpretaci de la taula peridica.
Identificar els diferents canvis qumics i fsics de lentorn quotidi i del
cos hum.
Realitzaci desquemes conceptuals.
ACTITUDS
Valorar lesfor dels investigadors i la importncia dels coneixements
cientfics en el camp de la matria i de lenergia en el seu context
histric.
Valorar el coneixement cientfic com instrument imprescindible en la vida
quotidiana.
Apreciar la utilitat de tota la informaci que ens ofereix la taula peridica
dels elements.
Valorar la importncia del llenguatge grfic de la cincia.
Valorar laplicaci dels canvis fsics i qumics a la vida quotidiana.
Inters per conixer de qu est constitut lunivers.

CRITERIS DAVALUACI
Sap diferenciar una magnitud fonamental duna derivada.
Sap resoldre canvis dunitats i manejar el sistema internacional dunitats.
Anomena les distintes etapes que componen el mtode cientfic.
Identifica les propietats bsiques del model atmic i les partcules que el
constitueixen.
Sap calcular el nombre de protons, electrons i neutrons dun element
donat el nombre atmic i el nombre mssic i a linrevs.
Utilitza la taula peridica per obtenir dades delements qumics.
Sap la diferncia entre canvi fsic i qumic.
Identifica canvis qumics i fsics de lentorn quotidi i del cos hum.
UD 5: Lenergia a lUnivers, a la Terra i a la nostra societat.
OBJECTIUS
Adquirir nocions bsiques sobre els conceptes referents al moviment i
les forces i sobre les lleis fonamentals que els regeixen.
Comprendre el funcionament de mquines ds quotidi, posant de relleu
les interaccions entre cincia, avan tecnolgic i progrs de la societat.
Reconixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formes
denergia i fonts denergia,aix com amb el consum energtic.
CONCEPTES
Matria i energia.
Fonts denergia, formes denergia i formes de transferncia (treball i
calor).
Transformacions denergia.
Principi de conservaci de lenergia.
Estalvi energtic.
Desenvolupament sostenible.
Radioactivitat
Moviment i forces. Lleis fonamentals.
Posici, trajectria, direcci, sentit, velocitat, acceleraci, tipus de
moviments, massa, fora i pressi.
PROCEDIMENTS
Anlisi de lorigen de lenergia que trobam a la Terra i a lUnivers.
Identificaci de les diferents fonts denergia de lUnivers a partir de
distintes fonts dinformaci.
Relaci de les fonts denergia amb els diversos tipus denergies i les
seves formes de transferncia existents en el nostre planeta ien les
transformacions i degradaci que sen deriva del seu s.
Discussi de com utilitza lhome les principals formes denergies
existents en el nostre planeta.

Discussi de ls de lenergia i de les seves fonts en la humanitat en

particular remarcant la contaminaci que sen deriva del seu
aprofitament.
Formulaci de preguntes encaminades a reflexionar sobre la relativitat
del moviment, i propostes dexemples tant de la vida quotidiana com de
la histria de la cincia.
Resoluci dactivitats proposades, relacionades amb situacions diverses
de reps i de moviment.
Utilitzaci de grfics i dillustracions per comprendre els conceptes de
posici, de trajectria i despai o distncia recorreguda.
Explicaci dels efectes de les forces sobre els cossos, acompanyada
dexemples concrets i dactivitats proposades per detectar-ne la correcta
assimilaci.

ACTITUDS
Valorar la necessitat que t lsser hum de lenergia.
Valorar lestalvi energtic i les fonts denergia renovables.
Valorar ls de lenergia i de les seves fonts en la humanitat en particular
remarcant la contaminaci que sen deriva del seu aprofitament.
Comprendre i valorar el desenvolupament de tecnologies tils a la nostra
societat amb relaci a la creaci i funcionament de les mquines al llarg
de la histria.
CRITERIS DAVALUACI
Sap el concepte de matria i energia
Interpreta fenmens de la natura i del nostre entorn proper en termes de
transferncia denergia en forma de treball, calor o ones.
Analitza els problemes associats a lobtenci i ls de diferents fonts
denergia utilitzades per produir-los.
Aplica les nocions sobre les caracterstiques i les propietats relacionades
amb el moviment i les forces.
Resol problemes i interpreta grfics senzills relacionats amb aspectes
bsics de la cinemtica i la dinmica.
Coneix les principals fonts denergia del nostre planeta i com les utilitzen
els sser vius i valora la necessitat dutilitzar-les de manera sostenible.
Descriu i aplica en exemples propers el terme desenvolupament
sostenible.
UD 6: La tecnologia i la societat: lelectricitat i la generaci i gesti de
residus.
OBJECTIUS
Desenvolupar actituds favorables cap al desenvolupament tecnolgic i
conixer la seva influncia en la societat.

Reconixer lesfor dels investigadors i la importncia dels coneixements

cientfics en el camp de la matria i de lenergia en el seu context
histric, per tal de comprendre la gnesi dels conceptes i teories
fonamentals aix com les interaccions entre cincia, tecnologia i societat.
Reconixer la humanitat com a generadora dimpacte ambiental en els
diferents subsistemes terrestres.
Ser capa dargumentar i criticar limpacte ambiental aix com aplicar i
conixer activitats correctores per a palliar o evitar diferents tipus
dimpactes generats.
Valorar la importncia de lestalvi energtic i el reciclatge de materials
per a minimitzar-los.
Adquirir nocions bsiques de les propietats elctriques de la matria per
tal de comprendre millor les seves aplicacions a la vida quotidiana amb
relaci a ls racional daparells elctrics.

CONCEPTES
Propietats elctriques de la matria.
Aplicacions de lelectricitat a la vida quotidiana.
Les crregues elctriques. Conductors i allants.
El corrent elctric. Elements dun circuit elctric.
Magnituds elctriques.
Lelectricitat a ca nostra.
Generaci i tractament de residus.
PROCEDIMENTS
Comprensi dels conceptes essencials relacionats amb lelectricitat.
Identificaci dels elements, la simbologia, el disseny i el funcionament
dels circuts elctrics.
Anlisi i comprensi del rebut elctric.
Caracteritzaci dels diferents tipus de residus que es generen.
Comprensi dels diversos sistemes de tractament de residus.
ACTITUDS
Valorar la importncia que ha tingut lelectricitat en el desenvolupament
industrial i tecnolgic de la nostra societat.
Fomentar hbits destinats a lestalvi denergia elctrica.
Optimitzar el consum elctric i augmentar lestalvi energtic.
Valorar els diversos sistemes de tractament de residus.
Adopci dactituds de rebuig cap a les actuacions que duen a la
generaci dun excs de residus.
Valoraci de les actuacions personals i collectives que permeten
minimitzar la generaci de residus urbans amb relaci a les possibilitats
reals i ladequaci de la reducci, reutilitzaci, reciclatge i recuperaci
energtica dels residus.
CRITERIS DAVALUACI
Coneix i sap evitar riscs a lhora de treballar amb lelectricitat.

Sap interpretar els elements principals de la factura elctrica (potncia

consumida, potncia contractada).
Sap valorar leficincia amb relaci al consum.
Sap explicar algunes alteracions concretes produdes pels humans en la
naturalesa.
Comprn la responsabilitat del desenvolupament tecnolgic i cientfic en
la recerca de possibles solucions o alternatives.
Sap explicar i aplicar les tecnologies correctores alternatives per minvar
el seus efectes.
s conscient de la importncia de leducaci cientfica per a la seva
participaci en la presa fonamentada de decisions.
Sap diferenciar conductors i allants.
Coneix i identifica els diferents elements dun circuit elctric.

UD 7: La Terra, un planeta en canvi constant

OBJECTIUS

Entendre la relaci entre la dinmica interna de la Terra i levoluci de la

superfcie terrestre al llarg de la seva histria, aix com la relaci
daquestes amb lexistncia de les principals zones volcniques i
ssmiques i els seus riscs geolgics associats.

Conixer la composici i lestructura interna de la Terra.

Definir placa tectnica i diferenciar els principals tipus de plaques.

Identificar els tres tipus de lmits de plaques.

Descriure les caracterstiques dels lmits divergents de plaques i explicar

els processos geolgics que hi tenen lloc.

Conixer les caracterstiques dels lmits convergents i comprendre els

diferents tipus de convergncia.

Descriure les caracterstiques i els processos geolgics endgens de les

falles transformants.

Comprendre el cicle de Wilson.

Interpretar les proves de la tectnica de plaques.

CONCEPTES
Mtodes destudi de lestructura interna del nostre planeta.
Composici i estructura interna de la Terra.
La litosfera. Les plaques tectniques.
Els lmits divergents: dorsals oceniques i valls de rift intracontinentals.
Els lmits convergents i els lmits neutres.
La teoria de la tectnica de plaques. Levoluci de les plaques
tectniques.
PROCEDIMENTS
Reconeixement de les diferents capes de la Terra i la importncia de
cada una delles en el si de la Tectnica de plaques.
Elaboraci i interpretaci desquemes dels models geoqumic i dinmic
de la Terra.

Investigaci i comprensi de com es realitzen els canvis en la litosfera

del nostre planeta, quina s la seva dinmica interna i quines
repercussions t en levoluci global de la Terra i dels ssers vius.
Diferenciaci, en illustracions o en esquemes, de la litosfera continental i
de la litosfera ocenica, aix com de les plaques mixtes i de les plaques
oceniques.
Reconeixement i localitzaci, en mapes, de les principals plaques
tectniques.
Producci i interpretaci de dibuixos senzills que representin els
diferents lmits de plaques i els seus moviments relatius.
Reconeixement, en illustracions o en esquemes, dels relleus relacionats
amb els lmits divergents i convergents.
Explicaci de les teories de la deriva continental de Wegener i de
lexpansi del fons ocenic de Hess a partir dillustracions o
desquemes.
Representaci i interpretaci del cicle de Wilson en esquemes.
Aportaci dalgunes proves de la tectnica global, a partir desquemes.

ACTITUDS
Valoraci de la importncia de levoluci dels coneixements al llarg de la
histria de la cincia.
Valoraci de les investigacions cientfiques que han contribut a conixer
les zones profundes del nostre planeta.
Conscienciaci que la Terra s un planeta molt actiu, que es troba en
continu canvi a conseqncia de la dinmica de les plaques tectniques.
Valoraci de la importncia de les investigacions cientfiques en el
coneixement dalguns fenmens geolgics, com els moviments ssmics o
les erupcions volcniques.
Desenvolupament duna actitud de curiositat vers els fenmens naturals
relacionats amb la dinmica de les plaques tectniques
CRITERIS DAVALUACI
Comprn els diferents models de lestructura interna de la Terra i els
relaciona amb la teoria de la Tectnica de plaques.
Entn i explica de forma raonada els fenmens geolgics associats al
moviment de la litosfera.
Coneix les caracterstiques dels diferents lmits de plaques i les
repercussions associades al seu funcionament.
Coneix les caracterstiques de les falles transformants i explica els
fenmens geolgics que hi estan associats.
Comprn el cicle de Wilson.
Explica les proves de la tectnica de plaques.
Valora lesfor dels cientfics per a preveure els sismes, volcans i
tsunamis i les repercussions daquests en pasos del primer i tercer mn.

LLENGUA VEHICULAR
Totes les matries impartides pel departament sn en catal, d'acord amb el
projecte lingstic del centre. Els elements que conformen aquesta coherncia
dactuaci del professorat del departament sn:
-

El llibre de text s en llengua catalana.

El material complementari i de refor s tamb en llengua catalana.
El professorat hi fa totes les explicacions en catal.
La necessitat de conixer per part de l'alumnat tota la terminologia
cientfica en catal.

PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES

El departament de Biologia i Geologia es mostra en desacord a aplicar el TIL,
de la mateixa manera que ho va manifestar el consell escolar de l'IES Puig de
sa Font el dia 6 de setembre de 2013.
Tot i aix, ens veim obligats a aplicar per imperatiu legal el TIL de la manera
que apareix a la PGA.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

En les distintes matries del departament, la lectura est present diriament al
llarg del desenvolupament de les classes. Es treballa tant la comprensi lectora
com lexpressi escrita. Si hem de posar alguns exemples concrets de com es
du a terme aquesta tasca, serveixen els que hi ha a continuaci:
-

Lectura dels distints apartats de cada unitat didctica, ja sigui en veu alta
o no, per extreuren les idees principals.
Treballar en el laboratori a partir de les instruccions que venen donades
en els guions de les prctiques.
Comprensi lectora i treball de vocabulari especfic de lrea a partir de
lectures cientificotcniques.
Resum dels apartats llegits.
Informes de practiques de laboratori, per expressar per escrit la feina
feta, els resultats obtinguts i les conclusions que sen poden treure.
Introducci de lectures a la prova inicial i en els exmens que es consi deri adient.

MATERIAL I RECURSOS DIDACTICS

Els llibres de text per aquest curs sn els segents:
Curs 2012-2013
Primer ESO
Cincies de la Naturalesa. Illes Balears. Projecte Els
Cincies de la naturalesa camins del Saber, Editorial Santillana ., ISBN: (978)-84294-9278-1.
Tercer ESO
Biologia i Geologia

Biologia i Geologia. Illes Balears. Projecte Els camins del

Saber, Editorial Santillana, ISBN: (978)-84-294-9336-8

Fsica Qumica

Fsica i Qumica. Illes Balears. Projecte Els camins del

Saber, Editorial Santillana, ISBN: (978)-84-680-8771-8

Quart ESO
Biologia i Geologia
Primer de batxillerat

No hi ha llibre de text

Segon de batxillerat

No hi ha llibre

Biologia i Geologia, Mc GRAW-HILL, ISBN: 978-84-4816665-6.

Laboratoris
Al centre hi ha dos laboratoris: el de Biologia i Geologia, i el de Qumica. El
laboratori de Biologia i Geologia s una aula-laboratori.
Material audiovisual i informtic especfic
A ms del material audiovisual i informtic del centre, comptam :
Laboratoris

Departament

- Ordinador Porttil
- Pantalla
-.DVD i televisor
-. Collecci de diapositives
- Retropojector
Projector dopacs
Maquetes dssers vius i estructures geolgiques.
Esquelet
Maniqu anatmic
Aquari
Collecci de minerals i roques i fssils
Material de laboratori i reactius qumics.
Microscopi trioptic amb acoplament de cmara digital.
Lupes binoculars i microsco-

- Vdeos sobre temes de Cincies

Naturals
CD-roms interactius de temes de Cincies Naturals.
Lmines didctiques del cos
hum.
Ordinadors connectats a la
xarxa del centre i internet.
Material didctic de diferents
editorials.

Biblioteca
- Vdeos sobre temes de Cincies
Naturals
-. Enciclopdies didctiques: La
Biosfera, Histria Natural dels
Pasos catalans.
-. Guies didctiques.

pis monoculars dalumnes

Altres recursos pedaggics

Els professors disposen de materials didctics, complementaris i adaptats a les
necessitats dels alumnes de les diferents unitats didctiques de la programaci.
Els professors del departament preparen i elaboren guions i material
complementari per a la realitzaci de les prctiques al laboratori i les activitats
de suport.

PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

El departament de Biologia i Geologia est format per quatre professors/es.
Professorat

Grups

Gaspar Fuster Riera

3grups de 1r dESO de Cincies de la naturalesa.

1 grups de 4rt dESO de Biologia i Geologia.
1 grup de 1r Batx de Tcniques experimentals
3 grup de Cincies per al mn contemporani de 1r de
batxillerat.

Antnia Tous Ginard

Cap de departament

1grups de 1r dESO de Cincies de la naturalesa.

2 grup de 3r dESO de Cincies de la naturalesa.
1 grups de 4rt dESO de Biologia i Geologia.
1 grup de 3r dESO d'atenci a l'estudi.
1 tutoria de 3r dESO.

Lidn Torregrosa
3 grups de 1r dESO de Cincies de la naturalesa
Substituta: Maria Cristina 1 grup de 2n de batxillerat de Biologia
Ribot Nicolau
1 grup de mduls voluntaris smbit cientficotcnic
Manoli Triguero Mndez 3 grups de 1r dESO de Cincies de la naturalesa
1 grup de 1r Batx de Biologia i Geologia
1 grup de CFGM de Seguretat i higiene en la
manipulaci dels aliments
1 tutoria de 1r dESO

FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

Les reunions setmanals del departament de Biologia i Geologia sn conjuntes
amb el departament de Fsica i Qumica. Cada setmana hi haur una primera
part de la reuni que ser conjunta, per una srie de motius:
-

El fet de compartir la matria de tercer dESO, per poder programar-la i de cidir i coordinar les prctiques que es realitzaran.

Donar continutat metodolgica a la matria, ja que el departament de Biolo gia i Geologia imparteix primer dESO, i el departament de Fsica i Qumica
imparteix segon dESO. Per aix s necessari que els dos departament
adoptin una metodologia semblant, perqu la matria tengui una estructura
lgica al llarg del primer cicle.

La segona part de la reuni pot ser separada, ja que es deixar per tractar els
temes i les matries especfiques del departament.
Aix es coordinar part de la programaci conjuntament amb el departament de
Fsica i Qumica, els criteris de qualificaci i recuperaci de pendents,
seguiment de les adaptacions curriculars, prctiques de laboratori i activitats
complementries dels grups comuns. Els altres cursos es faran per separat.
La major part dels membres del departament tenen una hora dedicada a
preparaci de prctiques i/o manteniment daules, per poder programar i
organitzar les prctiques al laboratori. Aquesta hora a vegades s individual, i a
vegades s compartida amb altres membres dels dos departaments
A ms, a la reuni de departament hi assisteix el professorat de pedagogia
teraputica, per poder fer el seguiment de les adaptacions curriculars de
lalumnat amb necessitats educatives especials.

COORDINACI PER NIVELLS

Primer dESO
AGRUPAMENTS
FLEXIBLES

Professorat
1A Manoli Triguero
1B Lidn Torregrosa (Cristina Ribot)
1AB Gaspar Fuster

Grup flexible 1A-1B

1C
Grup flexible 1C-1D

Grup flexible 1E-1F-1G

Lidn Torregrosa (Cristina Ribot)

1D Gaspar Fuster
1CD Manoli Triguero

1E Lidn Torregrosa (Cristina Ribot)

1F Manoli Triguero
1G Gaspar Fuster
1EFG Antnia Tous

Tercer dESO
GRUPS

Professor/a titular

Desdoblament

Tercer A

Francisca Pardo

Trinitat Suau

Tercer B

Antnia Tous

Trinitat Suau

Tercer C

Trinitat Suau

Josep Maria Caba

Tercer D

Antnia Tous

Josep Maria Caba

Tercer E

Petra Miquel

No hi ha desdoblament

Quart dESO
GRUPS

Professor/a titular

Quart A

Gaspar Fuster

Quart B+D

Antnia Tous

APROVACI DE LA PROGRAMACI DIDCTICA DE BIOLOGIA I

GEOLOGIA

Aquest document ha estat aprovat el dia 16 doctubre de 2013 per tots els
membres del departament i aix sha fet constar en lacta corresponent.

Signat
Lidn Torregrosa Aro
Substituta: Cristina Ribot Nicolau

Signat
Manuela Triguero Mndez

Signat
Antnia Tous Ginard
Cap de departament

Signat
Gaspar Fuster Riera

Son Servera , 22 doctubre de 2013