EL ROMANTICISME

El Romanticisme s un corrent que comena a finals del segle XVIII a

Anglaterra i Alemanya com una resposta als ideals a l'esttica de la illustraci.
Aquest moviment el que defensa s fugir dels valors universals, s'oposa a la
subjectivitat, a l'ateisme, la religi, reivindica la proximitat, etc. El romanticisme
posa davant de tot el jo, la subjectivitat, l'individualisme i per tant defensa la
llibertat.
El romanticisme es va estendre per tot arreu i va tenir uns efectes poltics molt
importants en els pasos amb una cultura prpia no reconeguda. Els romntics
troben en la historia la manera d'entendre el present i de saber cap on va el
futur. Grcies a aquest individualisme i aquesta reivindicaci del passat, idees
nacionalistes i de ptria tindran una gran importncia dins aquest moviment.
Aquest tipus de reivindicacions del passar ajudaren a la unificaci de nacions
fragmentades com Itlia o Alemanya en el segle XIX i aix fent ressorgir cultures
sotmeses com la croata, la polonesa o la catalana.

LA REINAXENA
Al segle XIX els catalans es troben en un procs d'industrialitzaci que es pot
identificar amb un altre moment d'esplendor catal, l'Edat Mitjana. Els
romntics veuen que l'industrialitzaci estava destruint l'entorn, la deixen de
costat i ambienten les seves histries a l'Edat Mitjana perqu no hi havia
industria.
El romanticisme es va convertir en el moviment de la Reinaxena, que li van
posar aquest nom per oposar-lo a la Decadncia que havien patit les lletres
segles anteriors. A Catalunya les idees i les esttiques romntiques es difonen
a travs de publicacions com El Europeo. Apareixen poemes, novelles i peces
en castell.
Se sol prendre com punt de partida de la Reinaxena la publicaci del poema
La Ptria de Carles Aribau el 1833. El poema recollia els ideals romntics del
moment, aix que va transcendir i va adquirir un sentit programtic.