EL PARTEN DATENES

A) FITXA TCNICA:
Ttol: El parten
Autor: Ictinos i Cal.lcrates
Cronologia: 447-432 a.C
Tcnica: Arquitravat
Mides: 19,5 m (alt) x 1,8 dimetre base
Estil: Grec clssic
Tipologia:
Materials: Marbre i fusta
Localitzaci: Acrpolis dAtenes

B) CONTEXT HISTRIC I CULTURAL:

Els anys de govern de Pericles a Atenes van tenir un esplendor mai vist. Fou
una etapa de grans realitzacions intellectuals preocupada sobre tot per les
creacions de lesperit, en les quals lantropocentrisme triomf del tot. Els
monuments que es varen anar construint a lAcrpolis des de lpoca arcaica
havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era
un lloc sagrat i especialment elegit per la deessa Atena. Pericles encarreg la
direcci tots els seus projectes artstics a Fdies, preferint-lo a Mir i Policlet,
que tenien molt xit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal
responsable del projecte del Parten, i treball associat amb Cal.lcrates. La
construcci comen el 447 aC i sacab en 9 anys, sent el primer monument
construt a lAcrpolis. Ictinos utilitz els fonaments del primitiu temple dAtena,
ampliant-los. No sanomen Parten fins molt ms tard (parthenos vol dir verge,
i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat).
ANALISI:
Planta: T una planta rectangular de 31 m x 69 m i s'aixeca sobre un estilbat
(gra superior) i dos esrerebats (basament esglaonat), que formen l'escalinata
per accedir a l'edifici des de qualsevol dels costats. El Parten era un edifici de
planta rectangular amb una ceIla interior o naos que es troba dividida en dues

estances incomunicades. Aix feia necessries dues faanes daccs i dos

prtics que sn hexstils (de sis columnas)
El temple, seguint lordre dric, s octasil , perqu t vuit columnes a la faana
principal i perpter perqu est envoltat de columnes als laterals t 17 per
banda de 8 m de base x 10,5 m d'alada.
Les columnes driques i murs del Parten suporten lentaulament, els frontons
i el sostre a dues aigues.
Les columnes driques sn fortes i grandioses. Els fusts sn robustos, de baixa
alada que arriben al capitell a partir d'una motllura tan subtil que gaireb no
s'aprecia; s el collar. EI capitell, de formes senzilles, el formen un equ i un
bac
Lentalaument horitzontal format per un arquitrau (part inferior de lentaulament
que descansa sobre la columna), un fris (part central de l'entaulament clssic,
entre larquitrau i la comisa ) dividit en trglifs i mtopes i una cornisa que
sobresurt (part superior de: l'entaulament, que sobresurt i protegeix la faana
de l'aigua) que en recorre tot el permetre.
A l'interior de la sala ms gran hi havia la famosa esttua d'Atena a qui era
dedicat el temple. A la part oriental de la cella hi ha l'entrada principal o
prnaon. A la part occidental hi havia la sala ms petita o l'opisthdomos
anomenada tamb parten on es guardava el tresor del temple.
El predomini de les lnies rectes, prengu com a referent l'egpcia, tamb
marcada per les lnies rectes.)
Hem de destacar que el Parten adopt unes proporcions atpiques amb la
resta de monuments de la poca, a part dun nombre de columnes poc
freqent.
Les faanes estan retocades molt subtilment A l'esterebat el gruix de les
columnes, la separaci intercolmnar i l'entaulament entre altres elements, s'hi
poden apreciar diverses rectificacions que fan que el visitant. pugui veure la
perfecci de l'edifici, ja que el conjunt de retocs salva la tendnca a la lleu
deformaci de l'ptica humana.

Aquesta construcci es un dels exemples ms clars del saber en geometria per

part dels matemtics i arquitectes. Aquests van aconseguir que lefecte ptic
que produs el Parten, no fos la deformaci que es produeix en estar a sota
els grans monuments; per aix el que van fer va ser deformar-lo en la seva
construcci per aconseguir lefecte visual perfecte.
Les columnes dels extrems estan ms separades i tenen un dimetre ms gran
que la resta i sinclinen cap a dintre, per tal de resistir millor i desprs per
compensar la sensaci visual que es tomben cap enfora.
Com que es va dissenyar per ser vist des de l'exterior, la seva situaci amb
relaci als edificis que l'envolten era primordial dintre d'un urbanisme esttic.
C) FUNCI:
Ms que un temple de culte sel ha considerat com una ofrena monumental als
dus com agrament pels seus favors. Tamb demostrava la grandesa dAtenes
en el moment en que es constru, amb la seva acumulaci de riqueses.
D) ANTECEDENTS, MODELS I INFLUNCIES:
Referents sn els grans temples de la Magna Grcia (Sud dItlia i Siclia). El
Parten es considera la culminaci de la perfecci arquitetnica grega i
exemple de refinament i esveltesa, i un model de sntesi absoluta entre
arquitectura i escultura. La distribuci interior de la cel.la s tamb una
important evoluci en el desenvolupament daquest espai sagrat. Tota
l'arquitectura clssica posterio ha agafat com a referncia El Parten com per
exemple el Temple de la Concrdia Agrigento, Siclia (S. V aC).