UNA POLTICA SENSE POLTICS

SISTEMA DE DEMOCRCIA AVANADA PER A CATALUNYA I ARREU

Germ PELAYO,
Setembre 2013 (rev. desembre 2016)
El ttol daquest article pot semblar provocador per no en t pas la intenci. No t cap altre
propsit que el de contribuir amb una alternativa, a lactual crisi de la democrcia. Tothom
critica la immoralitat i la inoperncia de la classe poltica per es parla poc de les solucions i
alternatives a aquest problema. Pitjor encara, la manca de bones solucions fa guanyar el debat als
partidaris de la democrcia representativa com nica alternativa a lautoritarisme, quan en
realitat tots dos sn subsistemes dun mateix ordre mundial.
Com alternativa a aquest silenci, el conjunt de mesures de larticle vol respondre al repte de la
genuna participaci i deliberaci ciutadana, enteses com el primer element que ha de cimentar
una democrcia avanada o democrcia integral. Hem usat aquests termes tot deixant per
una altra ocasi el debat sobre quin nom s ms apropiat, i centrant-nos en explicar els
continguts. Les mesures descrites estan pensades per lescenari duna futura Catalunya
independent, per amb variacions poden servir per qualsevol altre pas o societat. Potser no s
realista creure que la Catalunya independent adoptar un sistema poltic com aquest, per
malgrat tot locasi de parlar-ne s immillorable, en el context dun debat sobre el model dEstat
per construir.
A Catalunya, el debat pblic per la reforma electoral s lnica resposta, bviament insuficient, a
la desafecci ciutadana. En aquest debat, algunes propostes sn irrellevants i daltres sn
insuficients, i creiem que no hi ha prou inters per tractar al fons de la qesti. Els problemes
fonamentals sn absents daquest debat. No es tracten lelitisme, larrogncia ni labs de poder
dels poltics professionals, o tampoc llur submissi als poders fctics locals i internacionals del
mercat que els hi fan cmplices de la seva agenda neoliberal salvatge i sucida. En aquest
context, qualsevol proposta seriosa de canvi poltic hauria de respondre a dues qestions: la
primera si s possible crear una poltica sense poltics professionals i la segona, com
desenvolupar el dret democrtic a qestionar el capitalisme, ja sigui per millorar-lo o per
substituir-lo per una altra cosa.
Destacarem quatre propostes, les dues primeres irrellevants i les dues darreres insuficients, sobre
la reforma electoral i poltica:
El doble vot segons territori i poblaci, seria un canvi fruit del consens entre els partits que
volen una circumscripci nica i els que defensen lequilibri entre territoris. La seva aplicaci
provocaria un canvi en la correlaci de forces dels partits, sense conseqncies socials reals.
Les llistes obertes en el millor dels casos serveixen per castigar electoralment un personatge
poltic sense perjudicar el seu partit, per no asseguren que els seus successors no cometin els
mateixos errors, faltes o crims, o fins i tot de pitjors.
Una llei per la transparncia i la rendici de comptes seria necessria per insuficient. Reduiria
la corrupci, la prevaricaci i altres abusos per no eliminaria larrel del problema: una
invariable tendncia de la classe poltica a acaparar recursos i poder personal i de partit. Podria
ser efectiu a curt termini per el temps i una certa relaxaci de les normes, li faria perdre eficcia.
Ampliaci del nombre de poders i restituci de llur independncia. Els partits, el bicameralisme
i la separaci de poders han fracassat com a mecanismes dequilibri de poder perqu avui dia el
clientelisme sistmic i partitocrtic envaeix totes les institucions. Ampliar el nombre de poders,

tot creant un quart poder oficial dels mitjans de comunicaci o de leducaci no resol aquest
problema. Establir noves regles per garantir la independncia dels poders pot funcionar per com
la llei de transparncia, la vigilncia pot relaxar-se si els interessos contraris sn encara forts.
El desafiament logstic duna democrcia avanada o integral.
Hi ha alternatives al representativisme liberal i aquestes sn viables, ms enll de moltes
experincies locals succedes, a escala dun pas com Catalunya. Laugment del nivell cultural
de la poblaci en els darrers anys i les noves tecnologies de la comunicaci, entre daltres factors,
farien possible una governabilitat sense una classe poltica privilegiada. Lobjectiu s
generalitzar eines de participaci ciutadana fins ara experimentades noms localment i
fragmentada, i fer que esdevinguin laspecte troncal del sistema, s a dir, fer que el ciutad o
ciutadana comuns esdevinguin els actors poltics principals.
El desafiament logstic per portar a la prctica aquestes mesures pot semblar insalvable. Com
intensificar radicalment el grau de democrcia duna societat de masses com ara Catalunya, i
donar veu de manera permanent a 7,5 milions dhabitants?, com aconseguir combinar la
circulaci permanent de la veu ciutadana de baix a dalt, tot convertint-la en mandat exclusiu,
amb la necessitat de fer funcionar efica i rpidament un aparell dEstat i un sistema pblic
moderns?
Les propostes per una democrcia avanada o integral
Es tracta de posar a labast ciutad una diversitat de mitjans dorganitzaci, la suma i equilibri de
les quals facilitar lexpressi de la diversitat i complexitat duna societat com la catalana1 :
1. Estendre i generalitzar la democrcia directa Consultes ciutadanes gaireb setmanals
(com a Sussa) per a totes les qestions importants sense cap excepci a partir duna agenda
regular, malgrat que la participaci pugui ser baixa en un primer moment, car aix no s
indicatiu de fracs del nou sistema com debades ha estat apuntat, sin de falta de rodatge. Les
competncies subjectes a referndums serien les segents:
- Laprovaci per blocs dels articles de la nova constituci catalana. Lelaboraci prvia dels
articles es faria mitjanant un procs constituent (veure la proposta 6) basat, probablement en un
sistema de Consells Ciutadans (CC).
- La reforma de qualsevol article duna constituci ja aprovada, a proposta de la prpia
ciutadania mitjanant iniciatives (ILP) que reuneixin 50000 signatures en 6 mesos.
- Tota altra temtica proposta per una iniciativa legislativa popular, s a dir que reuneixi 50000
signatures en 6 mesos, o a iniciativa del Parlament
- Lagenda regular dels temes legislatius restants (proposats a iniciativa de Parlament)
2. Utilitzar la democrcia deliberativa per a la resta de decisions de la funci legislativa. Ni
les eleccions parlamentries o governamentals actuals, ni els referndums, permeten un debat
raonat, informat o enriquit, necessaris per prendre decisions encertades. Els parlaments
cobreixen aquesta funci, per la soluci a un problema en cre daltres com la partitocrcia i la
poltica espectacle. Leina fonamental de la democrcia deliberativa serien els Consells
Ciutadans (CC): grups reduts de persones triades per sorteig, com els jurats populars, que es
reuneixen durant uns pocs dies per emetre una opini sobre un tema o una proposta particular,
desprs dhaver estudiat les proves i arguments presentats per diversos actors com ara
institucions pbliques, associacions, xarxes ciutadanes o particulars.2
Les propostes de llei sobre les quals els CC deliberen, tindrien el seu origen als referndums
ciutadans segons lagenda temtica regular elaborada pel Parlament; o a les ILP (collectes de

50000 signatures en 6 mesos. Hi ha experincies puntuals de CC arreu del mn sota noms i

variants diferents. Un desafiament fonamental s organitzar lestructura que ha de permetre el
funcionament generalitzat i permanent daquest procs pel conjunt de Catalunya.
3. Diputats i Govern triats per sorteig (com a lAtenes clssica3), cada 2 o 3 anys entre llistes
de persones independents (sense representar a cap partit) que han passat una prova prvia de
qualificaci especfica (sense lmit en el nombre de persones candidates acceptades) per exercir
cadascun dels crrecs: diputats, ministres dels diferents rams i potser secretaris de ministeris. Les
persones escollides rebrien una formaci especfica intensiva dun mes abans dexercir.
Aquests crrecs poltics no professionals serien assistits per cossos de secretaris i altres
funcionaris tal com avui dia sn assistits els poltics professionals.
El Parlament noms a) prepara una proposta dagenda temtica de referndums sobre els temes
no proposats per iniciativa de la prpia ciutadania, per que siguin votats b) ratifica la traducci
en llei de les resolucions dels CC i collabora amb alguns dells en la formulaci daquestes lleis
quan ho necessiten. El Consell de Ministres veuria la seva funci restringida a la implementaci
de les lleis emanades del Parlament i els CC, tot perdent la capacitat de proposar lleis, amb
excepcions com ara una situaci de guerra. Els partits poltics deixarien de ser blocs rivals en
lluita per la consecuci del poder i es convertirien en grups ideolgics o de pressi per una causa
determinada, sense funci legal, per sense perdre la seva capacitat de vertebrar idees i discursos.
La presidncia de la Repblica, la presidncia del Parlament i altres crrecs de coordinaci,
sexerciran per perodes rotatoris de sis mesos entre els ministres i diputats respectivament.
Els salaris dels diputats i dels ministres del Govern estarien fixats per llei i en tot cas no serien
gaire superiors als establerts per conveni per una funci pblica o privada que requereix una
titulaci de llicenciatura universitria, malgrat que aquesta no sigui requerida per exercir aquests
crrecs. La reducci de despeses extraordinries i leliminaci dels privilegis serien aspectes
imperatius. Per a les persones no escollides en el sorteig, haver aprovat lexamen podria ser un
requisit per exercir altres crrecs de funcionariat en lesfera pblica.
4. Subsidiarietat integral Aquest circuit de presa de decisions pretn fer efectiu a la prctica
un govern de baix a dalt en una societat complexa. En ell : 1) La ciutadania vota directament
sobre una llista regular de temes iniciada per la mateixa ciutadania i completada pel Parlament. 2)
Els CC deliberen respectant, complint i donant forma a les decisions dels referndums. 3) Els
diputats noms tradueixen en lleis el mandat dels consells ciutadans i el dels referndums. 4) El
govern noms executa el mandat de les lleis i no t capacitat de proposar lleis (o t una
capacitat limitada per llei a un mnim percentatge o a situacions demergncia)
El futur aparell dEstat catal necessitar prendre decisions de manera rpida perqu
ladministraci no pateixi bloquejos ni retards en el seu funcionament quotidi. Actualment aix
es practica verticalment: les ordres es generen als centres de poder i es distribueixen avall vers
les administracions subordinades i al conjunt de la poblaci. Aquesta jerarquitzaci fomenta el
dirigisme i dilueix el dileg i el consens democrtic. El sufragi universal s magnificat com a
pea central duna falsa democrcia creada per ocultar aquesta imposici del poder de les elits.
El seu engany sevidencia quan legislatura rere legislatura tots els governs responen als
interessos dels poderosos i frenen el desenvolupament de les necessitats socials. Com a
alternativa, la subsidiarietat integral vol fer efectiu un govern de baix a dalt, en el qual totes les
decisions sn resultat directe de diferents processos de participaci ciutadana en una societat
duns quants milions dhabitants. La qesti s : la inevitable ralentitzaci operativa fruit de la
participaci, seria suportable pel funcionament del sistema poltic i administratiu ?
Lesmentat circuit de presa de decisions de baix a dalt es composaria dels elements segents
(veure les figures 1 i 2):

Figura 1. Subsidiarietat integral

(mandat de baix a dalt on la ciutadania posa les idees i
les persones)

Figura 2. Sistema actual

(la ciutadania t un protagonisme marginal i la
poltica professional sautoperpetua des de les elits)

5. Perode constituent (Com a Islndia) Es tracta de posar en marxa un temps per a

lelaboraci participativa de la constituci catalana. Aquesta es pot organitzar en diverses fases
mitjanant la implicaci de grups temtics, de funcionament similar als CC mencionats.
Lacceptaci daquest punt 5 sotmet totes les altres mesures a la categoria dorientacions per un
escenari possible, que formarien part del debat daquest procs constituent.
6. Seguiment ciutad i revocaci immediata Cal establir mesures per una transparncia i
rendici de comptes efectiva, lxit de les quals estaria mpliament garantit en el marc duna
deprofessionalitzaci de la poltica, mentre seria insuficient en el marc de la poltica actual, com
sha explicat abans. Aquestes mesures serien la suspensi temporal i immediata de tot crrec
(incls la del President de la Repblica) imputat en qualsevol cas de corrupci o abs de les
seves funcions, i la suspensi definitiva i immediata en cas de culpabilitat provada. Altres
mesures serien a) Establir una lnia de judicis rpids per tots els abusos de la funci pblica, b)
leliminaci integral de la impunitat de tot crrec poltic, c) filmaci de totes les trobades i
reunions; pgines web per la publicaci daquests vdeos i dinformes relacionats amb totes les
activitats, reunions i altres processos de presa de decisions; detall de tota la comptabilitat pblica
fins el darrer cntim, d) desenvolupament de pressupostos participatius all on la ciutadania
vulgui establir-los, i una llei per llur articulaci amb les altres mesures (CC, referndums, etc.)
1

El cost daquestes mesures : a) Democrcia directa (referndums) : 20 MEUR (redut a la meitat o ms amb la
generalitzaci de la votaci electrnica) b) Democrcia deliberativa (CC): 6 MEUR 1 c) La reducci a una 3a part o ms dels
salaris actuals de diputats i membres de govern cobriria laugment pressupostari dels dos primers apartats.
2
Syntomer, Yves; Le pouvoir au peuple. Jurys citoyens, tirage au sort et dmocratie participative, La Dcouverte, Paris,
2007
3
Hansen, M. H; La Dmocratie athnienne l'poque de Dmosthne, Les Belles Lettres, coll. Histoire , 2003