1.- Siga la funci f ( x ) = ln x .

a) Determineu la longitud darc de la corba entre x =

1
3
, x= .
2
2

b) Determineu lrea de la corba afitada per leix OX i les rectes x =

1
3
, x= .
2
2

Oposicions Andalusia 2006.

Soluci:
La funci y = ln x s creixent en el seu domini ]0,+ [
f (1) = 0 s el seu nic punt de tall amb leix dabscisses.
a) La longitud darc s:

3
2
1

3
2
1

1 + y ' dx =
2

1+

1+

1
dx =
x2

1
dx
x2

1+ x 2
dx =
x

Efectuant el canvi t 2 = 1 + x 2 , dx =

t
dt
x

dt = 1 + 2
dt =
1
t 1

1
1

1 t 1
1
1+ x 2 1
= 1 + 2 + 2 dt = t + ln
+ C = 1 + x 2 + ln
+C.
2

t + 1 t 1
2 t+1
2
1
+
x
+
1

t2

1
1
1 + x 2 1
1 + 2 dx = 1 + x 2 + ln
=

2
2
x
1
+
x
+
1

3
2
1
2

13 1 13 4
5 1 5 4
+ ln

ln
2
2 13 + 4 2
2 5 + 4
b) Lrea afitada per la corba s:
=

1 ln x dx +
2

3
2 ln x
1

dx .

Integrant per parts, ln x dx = x ( 1 + ln x ) + C .

1 ln x dx +
2

3
2

ln x dx = (x (1 + ln( x ) )]1 + (x( 1 + ln( x ))]12 = ln

1

27
.
16

2.- Siga 0 < x 1 < y 1 i definim per recurrncia, x n+1 = x n y n , y n +1 =

xn + yn
.
2

Demostreu que ambdues successions convergeixen a un lmit com.

Oposicions Andalusia 2006.
Soluci:
a) Demostrem que x 1 < x 2 < ........ < x n < y n < ........ < y 2 < y 1 .
Ho provarem amb 4 passos:
a1) Demostrem per inducci que x n > 0 , y n > 0 .
Si n = 1, per hiptesi 0 < x 1 < y 1 .
Suposem certa la relaci per a n = k , x k > 0 , y k > 0 .
Demostrem la relaci per a n = k + 1 :
x + yk
x k+1 = x k y k > 0 , y k +1 = k
> 0.
2
a2) Demostrem x n < y n .
Per a1) x n > 0 , y n > 0 . La mitjana geomtrica s menor que la mitjana aritmtica.
Aleshores:
x + yn
x n+1 = x n y n < n
= y n +1
2
Aleshores, x k +1 < y k +1 .
a3) Demostrem per inducci que x n < x n +1 .
Si n = 1, x 2 = x 1y 1 > x1 x1 = x 1 .
Suposem certa la relaci per a n = k , x k < x k +1
Demostrem la relaci per a n = k + 1 :
x k+1 = x k y k > x k x k > x n .
( a 2)

a4) Demostrem per inducci que y n > y n +1 .

x + y1 y1 + y 1
Si n = 1, y 2 = 1
<
= y1 .
2
2
Suposem certa la relaci per a n = k , y k > y k +1
Demostrem la relaci per a n = k + 1 :
x + yk
y + yn
y k +1 = k
< n
= yn .
(a 2 )
2
2
b)
La successi {x n } s montona creixent i afitada superiorment, aleshores s
convergent. Siga a = lm x n , a > 0 .
n

La successi {y n } s montona decreixent i afitada inferiorment, aleshores s

convergent. Siga b = lm y n , b > 0 .
n

x + yn
a+b
lm y n+1 = lm n
, aleshores, b =
. (1)
n
n
2
2
Aleshores, a = b .
lm x n+1 = lm

x n y n , aleshores, a = ab

(2)

El sistema format per les expressions (1) (2) s compatible indeterminat a = b .

3.- Es considera un segment AB de longitud constant que es mou recolzant els seus
extrems en uns eixos coordenats rectangulars.
Determineu el lloc geomtric de la projecci de lorigen de coordenades sobre el
segment.
Oposicions Andalusia 2006.
Soluci:
Siguen el segment AB , A(a,0 ) , B(0, b ) tal que a 2 + b 2 = d2 , d constant.
Siga P(x,y) el punt projecci de lorigen O(0,0) sobre el segment AB .
Siga Q la projecci de P sobre leix dabsicces.

Els triangles BOA , AQP sn semblants. Aplicant el Teorema de Tales:

x b
= .
y a
Elevant al quadrat:
x 2 b2 d2 a2
. Allant a 2 :
=
=
y 2 a2
a2
a2 =

d2 y2

(1)

x2 + y2

b
La recta r que passa per A, B t equaci: r y = x + b .
a
La recta s perpendicular a la recta r que passa per O t equaci:
a
s r = x.
b
El punt P s la intersecci de les rectes r, s.

ab 2

b
x
=
y
=

x
+
b

a
d2
. Resolent el sistema:
.

2
y = a x
y = a b

b
d2
ab 2 a 2b
ab 2 a(d 2 a 2 )
Les coordenades de P sn P 2 , 2 , en particular: x = 2 =
.
d
d
d2
d
Elevant al quadrat:
a 2 (d 2 a 2 ) 2
x2 =
(2)
d4
Substituint lexpressi (1) en lexpressi (2):

x2 =

d2y 2
x2 + y2

2
d2 y 2
d

x2 + y2

d4

Simplificant: x 2 + y 2 = d 2 x 2 y 2 que s lequaci duna rosa de 4 ptals.

Determinem la seua equaci polar:
x = cos
Siga
. Substituint en lequaci:
y = sin
3
1
2 cos2 + 2 sin2 = d 2 4 cos 2 sin2 , 2 = d2 sin2 2 .
4
d
= sin 2 .
2

 1 0 x

4.- Siga la matriu M( x ) = 0 1 0 amb x R . Siga A el conjunt de matrius daquesta

0 0 1

forma. Demostreu que A amb el producte de matrius t estructura de grup commutatiu.

Oposicions Andalusia 2006.

Soluci:
A , ja que M(0 ) = I3 matriu unitat de les matrius quadrades dordre 3.
Loperaci s una llei de composici interna:
1 0 x 1 0 y 1 0 x + y

M( x ) M( y ) = 0 1 0 0 1 0 = 0 1
0 = M(x + y ) A
0 0 1 0 0 1 0 0
1

Loperaci s associativa, ja que el producte de matrius s associatiu.
I 3 A . Aleshores el conjunt A t element neutre,
M( x ) I3 = I3 M( x ) = M( x ) .
Vegem que tota matriu M( x ) A t inversa.
La seua inversa s M( x ) ja que:
M( x ) M( x ) = M( x ) M(x ) = M(0) = I3 A
Vegem que t la propietat commutativa:
M( x ) M( y ) = M( x + y ) = M( y + x ) = M(y ) M( x ) .

5.-Es fa un estudi dels alumnes de Batxillerat dun institut, que pertanyen a 3 barris A,
B i C. El 20% dels alumnes de linstitut pertanyen al barri A, el 30% al B i la resta a C.
El 80% dels alumnes del barri A estudien 1r de Batxillerat i la resta 2n, el 50% dels del
barri B estudien 1r de Batxillerat i la resta 2n i el 60% dels alumnes del barri C estudien
1r i la resta 2n.
a) Sescull un alumne a latzar. Quina s la probabilitat que estudie 2n?.
b) Si sescull un alumne i es sap que estudia 1r. Quina s la probabilitat que siga del
barri B.
Oposicions Andalusia 2006.
Soluci:
Siguen els successos:
T = {estudiar 2n de batxillera t}
R = {estudiar 1r de batxillera t} .
S1 = {ser del barri A}
S 2 = {ser del barri B}
S 3 = {ser del barri C}
3

US

= O , S i S j = si i j .

i =1

a)
Aplicant el teorema de la probabilitat total:
P(T ) =

P(T | S )P(S )
i

i=1

20
1
50
1
40
2
= , P(T | S2 ) =
= , P(T | S3 ) =
=
100 5
100 2
100 5
20
1
30
3
50
1
P(S1 ) =
= , P(S 2 ) =
=
, P(S 3 ) =
= .
100 5
100 10
100 2
P(T | S 1 ) =

P(T ) =

11

1 3

21

39

P(T | S )P( S ) = 5 5 + 2 10 + 5 2 = 100 .

i

i=1

b)
Aplicant el teorema de Bayes:
P(R | S 2 )P(S 2 )
P(S 2 | R ) = 3
P(R | S i )P(S i )
i=1

80
4
50
1
60
3
P(R | S1 ) =
= , P(R | S 2 ) =
= , P(R | S 3 ) =
= .
100 5
100 2
100 5
1 3
P(R | S 2 )P(S 2 )
15
2 10
P(S 2 | R) = 3
=
=
.
4 1 1 3 3 1 61
+
+
P(R | Si )P(S i )
5 5 2 10 5 2
i=1

6.- Calculeu el valor del determinant dordre n:

1 + x2
x
0
0
...
0
2
x
1+ x
x
0
...
0
2
0
x
1+ x
x
...
0
2
n = 0
0
x
1 + x ...
0
...
...
...
0
0
0
0
0
0
Oposicions Andalusia 2006.

...
0
0

...
...
... 1 + x 2
...
x

0
0
0
0
...
x
1+ x2

Soluci:
2 =

1+ x2
x
= x 4 + x 2 + 1.
x
1 + x2
1+ x2

3 =

x
0

x
1+ x

0
2

= (1 + x 2 )

1 + x2

x
x
1+ x2
x
x
= (1 + x 2 ) 2 x 2 1 =
2
0 1+ x 4
x
1+ x

= (1 + x 2 )( x 4 + x 2 + 1) x 2 (1 + x ) = x 6 + x 4 + x 2 + 1.

Provem per inducci completa que n = x 2n + x 2(n 1) + ..... + x 4 + x 2 + 1

Per a n = 2 la propietat s vlida.
Suposem que per a n = k , k = x 2k + x 2(k 1) + ..... + x 4 + x 2 + 1.
Demostrem la propietat per a n = k + 1 .
Desenvolupem el determinant per la primera fila:
1+ x2
x
0
0
...
0
2
x
1+ x
x
0
...
0
2
0
x
1+ x
x
...
0
2
k +1 = 0
0
x
1 + x ...
0
...
0
0

...
0
0

...
0
0

...
0
0

1+ x2
x
0
0
x
1+ x2
x
0
2
0
x
1+ x
x
2
= (1 + x ) 0
0
x
1+ x2
...
...
...
...
0
0
0
0
0
0
0
0

...
...
... 1 + x 2
...
x

0
0
0
0 =
...
x
1+ x2

x
x
0
0
...
0
0
2
0 1+ x
x
0
...
0
0
2
0
x
1+ x
x
...
0
0
0
x
1+ x2
...
0
0 x0
...
...
...
...
...
...
...
2
0
0
0
0
... 1 + x
x
2
0
0
0
0
...
x
1+ x

= (1 + x 2 ) k x 2 k 1 =
Aplicant la hiptesi dinducci:
= (1 + x 2 )( x 2 k + x 2( k1) + ..... + x 2 + 1) x 2 ( x 2(k 1) + x 2( k 2) + ... + x 2 + 1) =
= x 2( k+1) + x 2 k + x 2( k1) + .... + x 2 + 1 .

...
0
0
...
0
0
...
0
0
...
0
0 =
...
...
...
... 1 + x 2
x
...
x
1+ x 2

7.- Siguen k, p, n N , amb 0 k p n .

n n k p n
a) Demostreu que
= .
k p k k p
n n n n 1 n n 2
n n p
n
b) Demostreu que +
+
+ ..... +
= 2 p .
0 p 1 p 1 2 p 2
p 0
p
Oposicions Andalusia 2006.

Soluci:
a)
n
n!
=
k k!(n k )!
n n k
n!
(n k )!
n!

=
.
=
k p k k!(n k )! (p k )!(n p)! k!(p k )!(n p)!
p n
p!
n!
n!
=
.
=
k p k!(p k )! p!(n p)! k!(p k )!(n p )!
n n k p n
Aleshores,
= .
k p k k p
b)
Aplicant la propietat a)
n n n n 1 n n 2
n n p
+
+
+ ..... +
=
0 p 1 p 1 2 p 2
p 0
p n p n p n
p n
= + + + ..... + =
0 p 1 p 2 p
p p

n p p p
p
= + + + ..... + =
p 0 1 2
p
n
= (1 + 1)2 =
p
n
= 2p .
p