Professional Documents
Culture Documents
Conocimiento Del Medi PDF
Conocimiento Del Medi PDF
REFOR I AMPLIACI
PRIMRIA
Coneixement
del medi
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
Fitxa 29
Fitxa 30
Fitxa 31
Fitxa 32
Fitxa 33
Fitxa 34
Fitxa 35
Fitxa 36
Fitxa 37
La funci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aliments i nutrients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Moviments reflexos i voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . .
La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els aparells reproductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les cllules sexuals i la fecundaci . . . . . . . . . . . .
Lembars i el part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La salut i la malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Riscos per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les malalties infeccioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El tractament de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les crregues elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els imants i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El corrent elctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lenergia i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . .
La calor i la temperatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La producci delectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lenergia en la nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . .
Les mquines i els seus usos . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les parts duna mquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els operadors mecnics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els avanos tcnics i la societat. . . . . . . . . . . . . . . .
La Terra i els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El planisferi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El planisferi poltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les planes i les muntanyes dEuropa . . . . . . . . . . .
Les costes dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El clima dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vegetaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
Fitxa 38
Fitxa 39
Fitxa 40
Fitxa 41
Fitxa 42
Fitxa 43
Fitxa 44
Fitxa 45
Fitxa 46
Fitxa 47
Fitxa 48
Fitxa 49
Fitxa 50
Fitxa 51
Fitxa 52
Fitxa 53
Fitxa 54
Fitxa 55
Fitxa 56
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
Fitxes dampliaci
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
..........................................
60
62
64
66
68
70
72
74
76
78
80
82
84
86
88
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:00
CP: 132476
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a
material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos
permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:00
Refor
La funci de nutrici
Nom
Data
Recorda
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:00
Refor
Aliments i nutrients
Nom
Data
Recorda
Digestinutrients
Energiagreixos
Lorganisme necessita
de
i dels
. A ms, necessita
Vitamines
Hidrats de carboni
Greixos
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:00
Refor
El procs digestiu
Nom
Data
Recorda
1. Completa lesquema.
que consisteix
la digesti
que consisteix
El procs digestiu
comprn
que consisteix
3. Completa el text.
El procs digestiu consisteix en la
aconseguir els
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:00
Refor
Laparell circulatori
Nom
Data
Recorda
La
El
,
per tot el cos.
Les
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:01
Refor
La circulaci de la sang
Nom
Data
Recorda
1. Relaciona.
Circulaci
general
Del cor a
tot el cos
Del cor
als pulmons
Circulaci
pulmonar
2. Llig el text i subratlla de roig el que siga incorrecte. Desprs, copia-ho correctament.
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:01
Refor
La respiraci
Nom
Data
Recorda
1. Digues de quins rgans es tracta en cada cas i explica la funci que fan en la respiraci.
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:01
Refor
Lexcreci
Nom
Data
Recorda
Renyons
Bufeta
Urters
substncies de
La
de la sang.
de lorina s lrgan on sacumula l
Els
132476 _ 0001-0104.indd
17/9/09
16:54:01
Refor
La funci de relaci
Nom
Data
Recorda
VISTA
GUST
ODA
OLFACTE
10
132476 _ 0001-0104.indd
10
17/9/09
16:54:01
Refor
El sistema nervis
Nom
Data
Recorda
transmeten la informaci al
als
4. Els
als
2. Escriu.
132476 _ 0001-0104.indd
11
11
17/9/09
16:54:01
Refor
10
Nom
Data
Recorda
Els moviments voluntaris sn aquells que fem duna manera conscient, com
per exemple crrer. En aquests moviments, lencfal rep i envia un senyal
als nervis motors per originar una resposta en el cos.
Els moviments reflexos sn aquells que fem molt rpidament i sense ser-ne
conscients, com quan apartem el dit duna flama.
En aquest tipus de moviments normalment s la medulla espinal la que
rep la informaci i ordena una resposta.
2. Els
transmeten la informaci.
sencarrega
3. La
dordenar una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci als
del bra.
5. Els msculs es contrauen i la xiqueta
2. Relaciona.
Medulla espinal
Moviments reflexos
Moviments voluntaris
Encfal
12
132476 _ 0001-0104.indd
12
17/9/09
16:54:02
Refor
11
La coordinaci interna
Nom
Data
Recorda
Moltes funcions del cos, com el batec del cor o la respiraci, les duen
a terme msculs involuntaris que treballen sense que intervinguem duna
manera conscient i, fins i tot, quan dormim.
1. En la pell tenim molts msculs xicotets que, en contraures, fan que sens
pose la pell de gallina. Com sn aquests msculs, voluntaris o involuntaris?
Per qu ho saps?
2. Digues com sanomenen els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.
3. Marca quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna.
La nostra temperatura es mant constant.
Produm saliva quan mirem un aliment que ens agrada.
Correm per entrar a classe a hora.
4. Completa les oracions.
i el sistema
Seria molt greu que els msculs involuntaris deixaren de funcionar perqu
.
132476 _ 0001-0104.indd
13
13
17/9/09
16:54:02
Refor
12
Nom
Data
Recorda
vagina
ter
ovari
conducte deferent
uretra
vulva
prstata
14
132476 _ 0001-0104.indd
penis
escrot
testicles
14
17/9/09
16:54:02
Refor
13
Nom
Data
Recorda
2. Relaciona.
espermatozoide
menstruaci
vul
semen
132476 _ 0001-0104.indd
15
15
17/9/09
16:54:02
Refor
14
Lembars i el part
Nom
Data
Recorda
1. Observa el dibuix. Desprs, llig les definicions i escriu les paraules corresponents.
placenta
ter
cord
umbilical
lquid
amnitic
embri
2. Relaciona.
Fase de dilataci
Fase dexpulsi
Deslliurament
16
132476 _ 0001-0104.indd
16
17/9/09
16:54:02
Refor
15
La salut i la malaltia
Nom
Data
Recorda
1. Defineix.
Salut
Malaltia
3. Completa lesquema.
Tipus
de malalties
Segons la quantitat de
persones que afecten.
132476 _ 0001-0104.indd
17
17
17/9/09
16:54:02
Refor
16
Nom
Data
Recorda
infart cerebral
taques
i arrugues
a la pell
malalties
respiratries
cncer
de pulm
bebs
prematurs
cncer de boca,
faringe i laringe
problemes
dentals
cncer
desfag
problemes
cardacs
gastritis
i lceres
2. Indica i explica dues actituds responsables que poden evitar els accidents de trnsit
i les seues conseqncies.
18
132476 _ 0001-0104.indd
18
17/9/09
16:54:02
Refor
17
Nom
Data
Recorda
1. Qu s una malaltia infecciosa? Explica-ho i indica com es pot evitar la seua transmissi.
peu datleta
fong
malria
virus
pallola
protozou
pneumnia
4. Per qu no conv beure aigua dun riu o un rierol encara que semble neta i clara?
Pensa-ho i respon.
132476 _ 0001-0104.indd
19
19
17/9/09
16:54:03
Refor
18
Nom
Data
Recorda
Forma de curar-les
2. Completa.
Les
Els
20
132476 _ 0001-0104.indd
20
17/9/09
16:54:03
Refor
19
Nom
Data
Recorda
negatives, elctricament s
3. Observa els esquemes i explica quin tipus de forces es produeixen en cada cas.
A
B
1
132476 _ 0001-0104.indd
21
21
17/9/09
16:54:03
Refor
20
Nom
Data
Recorda
Els imants atrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.
Aquesta propietat sanomena magnetisme.
Tots els imants tenen dos pols magntics anomenats pol nord i pol sud.
Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de diferent
tipus satrauen.
2. Escriu davall de cada esquema si els imants satrauen o es repelleixen i explica per qu.
N
Els imants
Els imants
perqu
S
perqu
22
132476 _ 0001-0104.indd
22
17/9/09
16:54:03
Refor
21
El corrent elctric
Nom
Data
Recorda
1. Completa.
El
com la
.
,
o el
Ara,
fusta
coure
plstic
vidre
llana
acer
plata
3. Posa un exemple de cada un dels efectes que pot provocar el corrent elctric.
Efecte magntic
Efecte sonor
Efecte calric
Efecte llumins
Efecte mecnic
132476 _ 0001-0104.indd
23
23
17/9/09
16:54:03
Refor
22
Nom
Data
Recorda
1. Contesta.
Qu s un circuit elctric?
24
132476 _ 0001-0104.indd
24
17/9/09
16:54:03
Refor
23
Nom
Data
Recorda
1. Completa lesquema.
LENERGIA
Tipus
Propietats
s la que t la llum.
132476 _ 0001-0104.indd
25
25
17/9/09
16:54:03
Refor
24
La calor i la temperatura
Nom
Data
Recorda
3. Quan ser ms fcil llevar-nos un anell metllic del dit, quan fa fred o quan fa calor?
Pensa i explica-ho.
26
132476 _ 0001-0104.indd
26
17/9/09
16:54:03
Refor
25
La producci delectricitat
Nom
Data
Recorda
1. Completa.
turbines
electricitat
generador
font denergia
que consumim.
.
diferent.
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Energia qumica
dun combustible
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Energia mecnica
del vent
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Calor
del sol
plaques
solars
corrent
elctric
central
3. Relaciona.
producci
de lenergia elctrica
transport
del corrent elctric
consum del
corrent elctric
televisor
central elctrica
lnies elctriques
132476 _ 0001-0104.indd
27
27
17/9/09
16:54:04
Refor
26
Nom
Data
Recorda
A M N
N Q
Fonts
denergia
renovables
Fonts
denergia
no renovables
2. Completa la taula.
Problemes
En qu consisteixen
Solucions
Esgotament
dels combustibles fssils
Calfament global
Pluja cida
28
132476 _ 0001-0104.indd
28
17/9/09
16:54:04
Refor
27
Nom
Data
Recorda
Les mquines ens estalvien temps i esfor, ens permeten dur a terme
tasques amb precisi, realitzar faenes perilloses per a les persones
o convertir un tipus denergia en un altre.
Un telfon
Un ordinador
3. Completa lesquema.
Tipus de mquines
trmiques
serveixen per a...
132476 _ 0001-0104.indd
29
29
17/9/09
16:54:04
Refor
28
Nom
Data
Recorda
Les mquines estan formades per una estructura, una carcassa o coberta,
un motor, les parts mbils, els circuits elctrics i electrnics, els sensors
i la pantalla.
30
132476 _ 0001-0104.indd
30
17/9/09
16:54:04
Refor
29
Nom
Data
Recorda
S M
E M A
O D
A M N
N Q
N Q
2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.
sentit.
132476 _ 0001-0104.indd 31
31
23/9/09 17:47:46
Refor
30
Nom
Data
Recorda
1. Completa i relaciona.
32
132476 _ 0001-0104.indd
Per a qu sutilitzen?
Per a qu sutilitzen?
32
17/9/09
16:54:04
Refor
31
Nom
Data
Recorda
1. Mesura i calcula.
Mar Cantbric
Sant Sebasti
La Corunya
F R A N A
Saragossa
AT L N T I C
P O
R T
U G
A L
OCE
Madrid
Valncia
Badajoz
n
r a
e r
t
i
e d
Mrcia
Sevilla
M
M
a r
OCE ATLNTIC
Escala
&,%
Fj^abZigZh
Latitud
Longitud
Hemisferi
C
A
B
C
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
132476 _ 0001-0104.indd
33
33
17/9/09
16:54:05
Refor
32
El planisferi fsic
Nom
Data
Recorda
Els oceans sn: oce Glacial rtic, oce Atlntic, oce ndic, oce Pacfic
i oce Glacial Antrtic.
Escala
&#-%%
Fj^abZigZh
verd
Amrica
roig
frica
morat
Antrtida
marr
sia
taronja
Oceania
groc
Europa
34
132476 _ 0001-0104.indd
34
17/9/09
16:54:05
Refor
33
El planisferi poltic
Nom
Data
Recorda
Escala
'#&%%
Fj^abZigZh
132476 _ 0001-0104.indd
35
35
17/9/09
16:54:06
Refor
34
Nom
Data
Recorda
Alps
Vosges
Serralada Escandinava
Urals
Caucas
Pirineus
Selva Negra
Carpats
O C E G L AC I A L RT I C
AT
L
NT
IC
3
5
pi
as
rC
Ma
OCE
Mar
del
Nord
Mar Negre
Mar
0
Mediterrani
Escala
392
Quilmetres
Sistemes
muntanyosos
36
132476 _ 0001-0104.indd
36
17/9/09
16:54:07
Refor
35
Nom
Data
Recorda
Kola
Ibrica
Crimea
Escandinava
Itlica
Golfs
de Btnia
del Lle
de Biscaia
de Gnova
Caps
Nord
de So Vicente
de Finisterre
de Matapan
Islndia
illes Balears
Siclia
Malta
Irlanda
illes Canries
Sardenya
Creta
Illes
De Jutlndia
Balcnica
Gran Bretanya
Crsega
Xipre
6
3
17
Mar
del 20
Nord
24
r
Ma
OCE
AT
L
NT
IC
14
11
Mar Negre
5
9
27
i
sp
Ca
10
23
25
19
21
Mar
15
12
0
18
132476 _ 0001-0104.indd
37
13
16
22
Mediterrani
Escala
392
2
Quilmetres
37
17/9/09
16:54:08
Refor
36
El clima dEuropa
Nom
Data
Recorda
verd
ocenic
groc
continental
taronja
mediterrani
Mar
del
Nord
Mar Negre
ioi
spp
aas
r CC
aar
MM
OCE
ATLNTIC
Climes freds
morat
Mar Mediterrani
blau
polar
alta muntanya
38
132476 _ 0001-0104.indd
38
17/9/09
16:54:08
Refor
37
La vegetaci dEuropa
Nom
Data
Recorda
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada tipus de vegetaci.
OCE GLACIAL RTIC
Estepa.
C
Mar
del
Nord
Bosc ocenic.
Taig.
Mar Negre
ioi
spp
aas
r CC
aar
MM
OCE
ATLNTIC
Vegetaci mediterrnia.
Tundra.
Mar Mediterrani
2. Completa lencreuat.
1. Tipus darbre que creix a les zones
de clima mediterrani.
2. Gran extensi prpia del clima
ocenic on creixen herbes.
3. Plana de sl pobre on creixen herbes
i matolls, caracterstica de la zona
de clima ocenic.
132476 _ 0001-0104.indd
39
39
17/9/09
16:54:09
Refor
38
Nom
Data
Recorda
1. Completa el mapa amb el nom dels oceans i els mars que banyen Europa.
Ri
u P
et
x
a
or
Riu Dvi
n
p
a Se ten
trio
Riu Volga
Ri
er
Od
stula
l ba
uE
Ri
in
uR
Ri
Ri
u
Riu Dn
SIA
D on
is
Riu
Riu
Danu
re
Eb
Riu Tajo
Riu Po
bi
Riu
R
oin
ter
na
Se
Riu Loira
Riu
V
Ri
ra l
uU
Ri
l
na
olga
Riu V
l
ta
en
Riu D
v in a O c cid
0
FRICA
Escala
450
Quilmetres
Vessant rtic
Vessant atlntic
Vessant mediterrani
40
132476 _ 0001-0104.indd
40
17/9/09
16:54:09
Refor
39
Nom
Data
Recorda
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada una daquestes
unitats del relleu dEspanya.
Sistema Central
FR AN A
POR T
UGAL
ANDOR RA
Sistema Ibric
Serralada Cantbrica
Pirineus
Serralades Btiques
Illes Canries
Escala
%
&,%
Illes Balears
Fj^abZigZh
2. Escriu el nom dels rius que falten. Desprs, pinta segons com sindica en la llegenda.
Mar Cantbric
F R A N A
Riu
Riu ...............
AT L N T I C
P O
R T
U G
A L
OCE
....
....
...
Riu ...............
....
Riu
.......
Riu Xquer
Riu Segu
.......
........
Riu
ra
M
Ceuta
OCE ATLNTIC
L lobregat
l n
Riu
Na
Riu
Mi
o
R.
a n
r r
e
i t
e d
roig
Vessant cantbric
blau
Vessant atlntic
verd
Vessant mediterrani
a r
Melilla
0
Escala
170
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd 41
41
23/9/09 17:47:51
Refor
40
La poblaci dEuropa
Nom
Data
Recorda
ISLNDIA
Menys de 10 hab./km2
FINLNDIA
De 10 a 100 hab./km2
NORUEGA
UCRANA
MOLDVIA
USTRIA HONGRIA
ROMANIA
ESLOVNIA
CROCIA
BSNIA- SRBIA
HERZEGOVINA
BULGRIA
MONTENEGRO KOSOVO
MACEDNIA
ITLIA
ALBNIA
GRCIA
sp
ESPANYA
KAZAKHSTAN
Ca
ANDORRA
Ceuta
Quilmetres
LITUNIA
RSSIA
BIELORSSIA
ar
FRANA SUSSA
PORTUGAL
RSSIA
LETNIA
DINAMARCA
AT L N T I C
Canries
UNIT
ESTNIA
PASOS
BAIXOS
POLNIA
BLGICA ALEMANYA
LUXEMBURG
REPBLICA
TXECA ESLOVQUIA
OCE
Escala
0
600
Mar
del
REGNE Nord
SUCIA
Mar Negre
GERGIA AZERBAIDJAN
TURQUIA
Mar Mediterrani
Melilla
MALTA
XIPRE
42
132476 _ 0001-0104.indd
ARMNIA
42
17/9/09
16:54:11
Refor
41
Nom
Data
Recorda
Sector primari
4%
132476 _ 0001-0104.indd
43
43
17/9/09
16:54:11
Refor
42
Nom
Data
Recorda
2. Completa.
EL SECTOR PRIMARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
EL SECTOR SECUNDARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
EL SECTOR TERCIARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
132476 _ 0001-0104.indd
44
17/9/09
16:54:11
Refor
43
Nom
Data
Recorda
Islndia
Mar
de Noruega
Finlndia
Rssia
Noruega
Sucia
Mar
del
Nord
Estnia
Letnia
Regne Unit
Bielorssia
Pasos
Baixos
OCE
Blgica
Luxemburg
ATLNTIC
SIA
Litunia
Dinamarca
Irlanda
Polnia
Alemanya
Ucrana
Rep.
Txeca
Eslovquia
Moldvia
ustria
uga
Escala
340
Por
t
Sussa
Frana
Espanya
Quilmetres
Mar Med
iterr
FRICA
Hongria
Romania
Eslovnia
Crocia
Bsnia i Srbia
Hercegovina
Bulgria
Itlia Montenegro Kosovo
Macednia
Albnia
Grcia
ani
Xipre
Malta
132476 _ 0001-0104.indd
45
Mar Negre
45
17/9/09
16:54:11
Refor
44
Nom
Data
Recorda
1. Completa lesquema.
OBJECTIUS DE LA UE
Econmics
Poltics
Mesures conjuntes
Maastricht.
lHaia.
2004.
1992.
1986.
2004.
Lhimne oficial de la UE s:
LOda a lalegria.
No existeix himne oficial.
Visca Europa.
46
132476 _ 0001-0104.indd
46
17/9/09
16:54:12
Refor
45
Nom
Data
Recorda
PARLAMENT
EUROPEU
Seu:
Funcions:
Membres:
CONSELL DE LA
UNI EUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
COMISSI
EUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
TRIBUNAL
DE JUSTCIA
Seu:
Funcions:
Seu:
TRIBUNAL
DE COMPTES
Funcions:
132476 _ 0001-0104.indd
47
47
17/9/09
16:54:12
Refor
46
La prehistria
Nom
Data
Recorda
En el neoltic...
2. Completa lencreuat.
1. Persona que no viu en un lloc fix.
132476 _ 0001-0104.indd
4
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
48
17/9/09
16:54:12
Refor
47
Ledat antiga
Nom
Data
Recorda
En ledat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb els fenicis,
els grecs i els cartaginesos. Desprs, els romans van conquistar
la Pennsula, la van anomenar Hispnia i la van organitzar en provncies.
1. Completa lesquema.
CELTES I IBERS
Els celtes vivien a:
3. Completa.
La conquesta romana de la Pennsula va comenar en lany
i va acabar en lany
aC
en
. En lany 380, el
es va convertir
132476 _ 0001-0104.indd
49
.
49
17/9/09
16:54:12
Refor
48
Ledat mitjana
Nom
Data
Recorda
provncies.
En 1212, els exrcits dels regnes cristians van vncer els exrcits musulmans
en la batalla de
Las Navas de Tolosa.
al sud de la Pennsula.
Granada.
50
132476 _ 0001-0104.indd
50
17/9/09
16:54:12
Refor
49
El descobriment dAmrica
Nom
Data
Recorda
1. Contesta.
OCE
OCE
PAC F I C
AT L N T I C
132476 _ 0001-0104.indd
51
51
17/9/09
16:54:12
Refor
50
Limperi hispnic
Nom
Data
Recorda
OCE
OCE
ATLNTIC
OCE
NDIC
PACFIC
Imperi hispnic
1571
Batalla de Lepant.
1516
1520
1580
1566
1588
Derrota de lArmada
Invencible.
52
132476 _ 0001-0104.indd
52
17/9/09
16:54:12
Refor
51
La crisi de limperi
Nom
Data
Recorda
1. Completa lencreuat.
1. Ciutat en la qual va esclatar un mot en 1808 que va obligar Carles IV
a abdicar en favor del seu fill Ferran VII.
2. Guerra que va enfrontar Castella i Arag, ajudades per diversos pasos europeus
i que es va originar desprs de la mort de Carles II.
3. Fbriques que van crear els monarques espanyols del segle XVIII.
4. Consellers que comptaven amb la confiana dels reis espanyols
i que governaven en nom seu.
5. Primer rei a Espanya de la dinastia dels Borb.
6. Tipus de monarquia en la qual el rei reunia tots els poders de lestat.
7. Rei espanyol que va morir en 1700 sense deixar descendncia.
8. Tractat que va posar fi a la guerra de Successi.
9. Territoris que es van independitzar dEspanya en 1648.
10. Lleis prpies de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca
a les quals va posar fi Felip V.
10
4
5
132476 _ 0001-0104.indd
53
53
17/9/09
16:54:13
Refor
52
Nom
Data
Recorda
clergat
noblesa
camperols
burgesia
Francisco de Quevedo
Segle XVI
Segle XVII
Segle XVIII
Lope de Vega
Garcilaso de la Vega
Miguel de Cervantes
54
132476 _ 0001-0104.indd
54
17/9/09
16:54:13
Refor
53
El segle XIX
Nom
Data
Recorda
En 1807, Frana i Espanya van firmar un tractat que permetia a les tropes
espanyoles travessar Frana per ocupar Portugal.
Progressista
Patriota
Afrancesat
Moderat
Constituci de Cadis.
1808
Independncia dArgentina.
1812
Guerra de la Independncia.
1816
132476 _ 0001-0104.indd
55
55
17/9/09
16:54:13
Refor
54
Nom
Data
Recorda
Dictadura
de Primo de Rivera
Segona
Repblica
Guerra
Civil
Fi de la dictadura
de Francisco Franco
Supressi de la Constituci.
, el general Francisco
va dirigir
.
,
132476 _ 0001-0104.indd
56
17/9/09
16:54:13
Refor
55
La transici i la democrcia
Nom
Data
Recorda
Des de 1982, shan succet a Espanya governs del Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).
1. Relaciona.
Adolfo Surez
Felipe Gonzlez
132476 _ 0001-0104.indd
57
57
17/9/09
16:54:14
Refor
56
Nom
Data
Recorda
1. Completa la taula.
Classes altes
Classes mitjanes
Classes populars
Estaven
integrades per
2. En cada cas, escriu una oraci on apareguen les paraules dels requadres.
canvis
revoluci industrial
segle XIX
transformaren
ferrocarril
transport
aparici
segle XIX
indstria txtil
indstria siderrgica
desenvolupament
58
132476 _ 0001-0104.indd
58
17/9/09
16:54:14
132476 _ 0001-0104.indd
59
17/9/09
16:54:14
Ampliaci
3
1
Nom
Data
Xics
13 a 15
anys
l
Carn, pollastre
125 g
150 g
3 setmanals
Peix
175 g
200 g
4 setmanals
Ous
Un
Un
Crelles
200 g
250 g
Llegums
70 g
80 g
Verdures
100 g
120 g
2-4 diries
Fruites
300 g
300 g
3-4 diries
Pa
400 g
400 g
1 diria
Arrs
70 g
80 g
2 setmanals
Pasta
70 g
80 g
2 setmanals
60 g
60 g
1 diria
Aliments
Llet
Nombre
de racions
4 diries
3-4 setmanals
1 diria
3 setmanals
FONT: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.): Nutricin saludable y prevencin de los trastornos alimentarios.
EQUIVALNCIES:
l = Un got.
125 g de pa = Un panet.
300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, una bresquilla...).
150 g de carn = Un filet de carn.
100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.
Per qu creus que noms cal menjar setmanalment dues racions darrs i pasta?
60
132476 _ 0001-0104.indd
60
17/9/09
16:54:14
Dinar
Berenar
Sopar
3. Tenint en compte els consells que et donem tot seguit, elabora la teua prpia
dieta equilibrada per a un dia: desdejuni, dinar, berenar i sopar.
Si menges aliments fregits, recorda que has dincloure loli entre els productes
que has consumit.
Desdejuni
Dinar
132476 _ 0001-0104.indd
61
Berenar
Sopar
61
17/9/09
16:54:14
Ampliaci
3
2
Nom
Data
62
132476 _ 0001-0104.indd
62
17/9/09
16:54:14
3. Pensa i explica.
hemopatia
hematoma
Malaltia de la sang.
hemorrgia
hemoglobina
132476 _ 0001-0104.indd
63
63
17/9/09
16:54:15
Ampliaci
3
Nom
Data
Con:
Bast:
Ommatidi:
64
132476 _ 0001-0104.indd
64
17/9/09
16:54:15
2. Pensa i explica.
Lguila s un dels animals amb visi ms bona de tot el regne animal. Per a qu
utilitza aquesta qualitat? Com sn els seus ulls?
L5
O5
132476 _ 0001-0104.indd
65
C5
T5
M.
65
17/9/09
16:54:15
Ampliaci
4
Nom
Data
1. Llig i explica.
Qu s una ecografia?
Per a qu sutilitza?
66
132476 _ 0001-0104.indd
66
17/9/09
16:54:16
Qu fa el fetus en la imatge 3?
132476 _ 0001-0104.indd
67
67
17/9/09
16:54:16
Ampliaci
5
Nom
Data
68
132476 _ 0001-0104.indd
Causa
Exemple
68
17/9/09
16:54:16
2. Llig i contesta.
A sia: Israel, Xina, Corea del Sud, Jap, Tailndia, Malisia i ndia.
132476 _ 0001-0104.indd
69
69
17/9/09
16:54:16
Ampliaci
6
Nom
Data
Benjamin Franklin
70
132476 _ 0001-0104.indd
Samuel Morse
Heinrich Hertz
Alessandro Volta
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
70
17/9/09
16:54:16
2. Relaciona.
Thomas Alva Edison
Samuel Morse
Michael Faraday
Heinrich Hertz
pila elctrica.
electroimant.
telgraf.
pereta.
Alessandro Volta
Hans Christian Oersted
3. En el text es diu que Benjamin Franklin va fer volar una milotxa amb la intenci
de capturar lelectricitat dels nvols tempestuosos. A quin invent es fa
referncia? Contesta.
Objecte amb armadura que es colloca prop de lull per a vore millor (dues paraules).
Aparell que es colloca sobre els edificis per protegir-los dels efectes
de lelectricitat dels nvols.
E W T
A M
L
P
O M
O D
E M H O
U M
D O
G H
A M P
O M P
M E
71
W B
132476 _ 0001-0104.indd
71
17/9/09
16:54:16
Ampliaci
7
Nom
Data
Energies alternatives
Anomenem energies alternatives aquelles
que no fan malb el medi ambient i que, a ms,
sn renovables. s a dir, les que procedeixen
de fonts denergia prcticament inesgotables.
Entre les energies alternatives trobem,
per exemple, lenergia solar, lenergia elica
o lenergia marina.
Lenergia alternativa ms coneguda s la solar.
Aquesta energia es pot aprofitar directament
per dues vies: trmica i fotovoltaica.
Espanya, pel seu elevat nombre dhores de sol a lany, t un gran potencial
daprofitament daquesta energia.
72
132476 _ 0001-0104.indd
72
17/9/09
16:54:17
Dels dos processos que se citen en el text per a captar lenergia solar,
quin creus que es pot utilitzar directament als habitatges de forma senzilla?
Per qu?
3. Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta
el recorregut que fa laigua.
Llum del sol
Aigua freda
4. Quins factors creus que cal tindre en compte a lhora dinstallar un collector solar
o un panell fotovoltaic? Pensa i explica-ho.
132476 _ 0001-0104.indd
73
73
17/9/09
16:54:17
Ampliaci
8
Nom
Data
74
132476 _ 0001-0104.indd
74
17/9/09
16:54:17
Sense la m, ajuntat.
132476 _ 0001-0104.indd
75
75
17/9/09
16:54:17
Ampliaci
9
Nom
Data
Cnica. En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con,
que en desenrotllar-lo els meridians suneixen en un punt i els parallels sn semicercles.
Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.
80
80
60
60
40
40
80
20
20
80
40
60
EQUADOR
20
40
80
40
20
20
60
EQUADOR
40
20
20
60
20
40
20
80
40
20
60
EQUADOR
40
20
20
76
132476 _ 0001-0104.indd
76
17/9/09
16:54:17
3 E
1 P
2 M
O
E
L
C
S
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
132476 _ 0001-0104.indd
77
77
17/9/09
16:54:17
Ampliaci
10
Nom
Data
El riu ms europeu
El Danubi, el riu dels superlatius, com sha anomenat, t una longitud
de 2.850 quilmetres i llana al mar Negre, on desemboca, dos-cents mil
milions de metres cbics daigua a lany.
s el segon riu ms llarg dEuropa, desprs del Volga, i, a ms,
en el seu llarg recorregut travessa deu pasos: Alemanya, ustria, Eslovquia,
Hongria, Crocia, Srbia, Romania, Bulgria, Moldvia i Ucrana.
Sempre sha considerat que les fonts del Danubi es troben
a Donaueschingen, localitat on conflueixen els rius Breg i Brigach,
la uni dels quals constitueix linici del Danubi. Aquestes fonts estan
al costat del castell dels Frstenberg, en la biblioteca del qual es troben
els manuscrits del Cant dels Nibelungs i Parsifal. Tanmateix, altres estudiosos
opinen que el naixement del Danubi es troba a la ciutat alemanya
de Furtwangen. La controvrsia naix per lafany de ser el lloc on naix
el riu ms europeu.
Claudio Magris
(Adaptaci)
2. Ordena les lletres per a formar els noms de les capitals dels pasos
per on passa el Danubi.
Alemanya
LEBRN
ustria
NIAEV
Eslovquia
ARAAISTBLV
Hongria
PESTBUDA
Crocia
GREZAB
Srbia
GRABELD
Romania
UTBCERAS
Bulgria
FOISA
Moldvia
NUCHI
IS A
Ucrana
VEK
78
132476 _ 0001-0104.indd
78
17/9/09
16:54:17
Nombre dhabitants
82.600.000
8.400.000
47.000.000
7.300.000
22.000.000
5.300.000
11.000.000
4.500.000
10.000.000
4.400.000
Mar
de Noruega
Mar
del
Nord
SIA
O C E
AT L N T I C
Mar Negre
0
Escala
340
Quilmetres
Mar Med
ite
rran
FRICA
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
132476 _ 0001-0104.indd 79
79
23/9/09 17:47:59
Ampliaci
11
Nom
Data
Lesperana de vida
Lesperana de vida dun pas s la quantitat danys que es preveu que
viur de mitjana una persona.
Aquesta estimaci reflecteix la qualitat de vida de la poblaci dun pas.
Als pasos ms desenvolupats, la poblaci t possibilitats de viure ms anys,
ja que les condicions sanitries i alimentries, a ms dels sistemes mdics eficients,
fan que aix siga possible. En canvi, als pasos menys desenvolupats, lesperana
de vida s menor.
Lestudi de la poblaci per edat i per sexe permet realitzar qualsevol tipus
de planificaci dins dun pas: oferta educativa, sanitria, dhabitatge,
de faena
Estats Units
77 anys
Sucia
80 anys
Rssia
77 anys
Regne Unit
78 anys
Polnia
74 anys
Canad
80 anys
Romania
72 anys
Frana
79 anys
Afganistan
42 anys
Espanya
79 anys
Estats Units
77 anys
Cuba
77 anys
Bulgria
72 anys
Xina
72 anys
Marroc
70 anys
ndia
64 anys
Senegal
58 anys
Mxic
Equador
76 anys
Jap
Egipte
71 anys
Sierra Leone
39 anys
Camer un
50 anys
Guinea Equatorial
49 anys
Argentina
76 anys
Angola
38 anys
Austrlia
Swazilndia
Sud-frica
52 anys
Nova Zelanda
78 anys
Escala
1.660
Quilmetres
80
132476 _ 0001-0104.indd 80
23/9/09 17:47:59
3. A qu creus que s degut que els pasos amb una esperana de vida ms baixa
siguen els pasos ms pobres?
Homes
Jap
83
77
Austrlia
81
71
Mxic
76
68
Swazilndia
31
29
Total
132476 _ 0001-0104.indd
81
81
17/9/09
16:54:19
Ampliaci
12
Nom
Data
El nom dEuropa
Segons la mitologia grega, Europa era una bella
princesa fencia de la qual es va enamorar Zeus,
el pare dels dus grecs.
Zeus volia conquistar-la, per temia ser refusat.
Un dia, Zeus va vore Europa i les seues germanes com
jugaven divertides a la platja, i es va transformar
rpidament en un bell bou blanc.
Quan el va vore, Europa se li va apropar, li va posar
flors sobre el coll i, en adornar-se que era un bou mans,
es va enfilar al seu llom.
Zeus va aprofitar locasi i es va posar a crrer fins a
arribar a la vora del mar.
La princesa es va quedar sobre el seu llom
i el bou va creuar el mar fins a arribar a lilla
de Creta. All, Zeus li va revelar la seua identitat
i li va declarar amor etern davall dun xiprer.
Per aix, segons conta la llegenda, aquest arbre s
de fulla perenne.
Ms tard, Zeus va proclamar Europa com la reina
de Creta I al cap dun temps, el nom de la jove
princesa fencia va servir per a batejar tot un continent.
82
132476 _ 0001-0104.indd
82
17/9/09
16:54:19
A M A
U M
A M A
U M G
132476 _ 0001-0104.indd
83
83
17/9/09
16:54:19
Ampliaci
13
Nom
Data
Sobir:
Bellics:
Politeista:
84
132476 _ 0001-0104.indd
84
17/9/09
16:54:19
Mart: du de la guerra.
132476 _ 0001-0104.indd
85
85
17/9/09
16:54:19
Ampliaci
14
Nom
Data
La civilitzaci maia
La civilitzaci maia va nixer fa uns dos mil anys
a la pennsula de Yucatn i en altres terres baixes
de Mxic, Guatemala i Hondures.
Els maies vivien en ciutats-estat, governades
per un cap suprem que residia a Mayapan.
La societat sorganitzava en quatre grups:
nobles, sacerdots, camperols i esclaus.
La major part de la poblaci treballava
al camp. Cultivaven dacsa, cacau, fesols,
tomaca, carabassa, espcies i altres productes.
Els maies tenien uns coneixements sorprenents
dastronomia i matemtiques; per exemple,
coneixien el zero i utilitzaven dos calendaris,
el lunar i el solar. Van ser grans arquitectes
i escultors. Destaquen el seus temples piramidals,
els altars i les esteles esculpides.
Els maies creien en diferents dus, encara que el ms important
per a ells era el du de la pluja, ja que dell depenia la fertilitat de les collites.
El joc favorit dels maies era el joc de pilota, en el qual senfrontaven dos equips.
Guanyava el que aconseguia passar ms vegades una pilota per un crcol de pedra
sense tocar-la amb la m.
1. Llig el text anterior i completa la fitxa.
Els maies
En quins territoris vivien?
Quins edificis van construir?
Qui els governava?
Quin era el seu du principal?
En quins grups socials sorganitzaven?
En qu treballaven principalment?
Com es divertien?
86
132476 _ 0001-0104.indd
86
17/9/09
16:54:19
2. Els maies van habitar Mxic, Guatemala i algunes zones de Belize, El Salvador
i Hondures. Esbrina on es troben aquests pasos, localitzals en el mapa i pintals.
Escala
0
3.500
Quilmetres
Escala
0
3. Llig el text.
Desprs contesta.
370
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd
87
87
17/9/09
16:54:19
Ampliaci
15
Nom
Data
On es va desenvolupar la Illustraci?
A Europa i frica.
A Europa i Amrica.
88
132476 _ 0001-0104.indd
88
17/9/09
16:54:20
3. Consulta una enciclopdia i esbrina qui eren aquests personatges. Desprs, relacionals
amb lactivitat en qu van destacar.
Immanuel Kant
Poltica
Celestino Mutis
Filosofia
Antonio Vivaldi
Msica
Matemtiques
Isaac Newton
Cincies Naturals
Francisco de Goya
Pintura
132476 _ 0001-0104.indd
89
89
17/9/09
16:54:20
Solucions
Refor 1: La funci de nutrici
1. A. Excreci.
B. Respiraci.
C. Circulaci.
D. Digesti.
Aquests processos pertanyen a la funci
de nutrici.
2. Fals: La nutrici serveix perqu el cos
obtinga tots els nutrients que necessita
per a viure.
Fals: Les funcions vitals sn nutrici,
relaci i reproducci.
Fals: La respiraci serveix per a obtindre
loxigen de laire.
Refor 2: Aliments i nutrients
1. Resposta model (RM).
Mitjanant la digesti, lorganisme obt
els nutrients dels aliments.
Els greixos proporcionen energia a
lorganisme.
2. Lorganisme necessita energia i lobt dels
hidrats de carboni i dels greixos. A ms,
necessita protenes amb les quals reparar
i crixer, i vitamines que obt de les fruites
i de les verdures. Mitjanant la digesti, el
cos descompon els aliments per a obtindre
aquests nutrients.
3. Protenes carn i peix.
Vitamines fruites i verdures.
Hidrats de carboni pa i crelles.
Greixos oli doliva i mantega.
Refor 6: La respiraci
1. Pulmons: sn dos rgans esponjosos que
obtenen loxigen de laire i expulsen dixid
de carboni.
Bronquis: sn els conductes pels quals
laire inspirat arriba fins als alvols
pulmonars.
Refor 7: Lexcreci
1. Urters, bufeta, renyons.
90
132476 _ 0001-0104.indd 90
23/9/09 17:48:02
132476 _ 0001-0104.indd
91
91
17/9/09
16:54:20
92
132476 _ 0001-0104.indd 92
23/9/09 17:48:02
2. Energia
Energia
Energia
Energia
Energia
Energia
Energia
elctrica.
qumica.
sonora.
nuclear.
mecnica.
lluminosa.
calorfica o trmica.
3. RL.
1. Electricitat.
Generador.
Turbines.
Font denergia.
2. Hidroelctrica.
Trmica.
Elica.
Fotovoltaica.
3. Producci de lenergia elctrica central
elctrica.
Transport del corrent elctric lnies
elctriques.
Consum del corrent elctric televisor.
132476 _ 0001-0104.indd
93
93
17/9/09
16:54:20
Latitud
Nord
Sud
Nord
Longitud
Oest
Oest
Est
Hemisferi
Nord
Sud
Nord
94
132476 _ 0001-0104.indd
94
17/9/09
16:54:20
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Carpats.
Pirineus.
Caucas.
Vosges.
Alps.
Selva Negra.
Urals.
Muntanyes descassa altitud: Masss
Central, Vosges, Selva Negra i Urals.
Sistemes muntanyosos: Serralada
Escandinava, Carpats, Pirineus,
Caucas i Alps.
Refor 35: Les costes dEuropa
1. Pennsules:
1. Kola.
5. Ibrica.
10. Crimea.
14. Escandinava.
19. Itlica.
20. De Jutlndia.
15. Balcnica.
Golfs:
3. De Btnia.
7. Del Lle.
11. De Biscaia.
23. De Gnova.
Caps:
4. Nord.
27. De So Vicente.
8. De Finisterre.
16. De Matapan.
Illes:
6. Islndia.
9. Illes Balears.
12. Siclia.
13. Malta.
17. Irlanda.
18. Illes Canries.
21. Sardenya.
22. Creta.
24. Gran Bretanya.
25. Crsega.
2. Xipre.
Mediterrani.
Continental.
Polar.
Refor 37: La vegetaci dEuropa
1. E. Estepa.
A. Bosc ocenic.
C. Taig.
B. Vegetaci mediterrnia.
D. Tundra.
2. 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Carrasca.
Prat.
Landa.
Tundra.
Estepa.
Taig.
1. RG.
2. Ocenic.
De muntanya.
132476 _ 0001-0104.indd
95
95
17/9/09
16:54:20
96
132476 _ 0001-0104.indd
96
17/9/09
16:54:20
132476 _ 0001-0104.indd
97
4.
5.
6.
7.
Cermica.
Menhir.
Paleoltic.
Escriptura.
97
17/9/09
16:54:20
98
132476 _ 0001-0104.indd 98
23/9/09 17:48:02
1986.
1995.
2002.
Refor 56: La vida al segle XIX
1. Classes altes
Els aristcrates i els burgesos.
Classes mitjanes
Els petits comerciants i empresaris,
els petits propietaris de terres i alguns
professionals, com ara els metges, els
advocats o els funcionaris.
Classes populars
Els camperols i els obrers de les fbriques,
els criats i els captaires.
2. Al segle XIX es van produir importants canvis
econmics que reben el nom de revoluci
industrial.
Els mitjans de transport es transformaren
amb laparici del ferrocarril.
Al segle XIX la indstria txtil i la indstria
siderrgica van ser les que van tindre un
desenvolupament ms gran.
3. Les construccions modernistes es caracteritzen
per ls de nous materials, com ara el ferro
i el vidre (els balcons i les finestres), i per la
decoraci que imita les formes de la natura.
Ampliaci 1
1. La informaci de la taula serveix per a saber
el nombre de racions daliments que hem de
menjar.
Llet, pa i fruita.
La llet, protenes, i les verdures, vitamines.
Perqu aporten molta energia.
2. RL.
3. RL.
Ampliaci 2
1. Plasma, glbuls blancs, glbuls rojos
i plaquetes.
Els grups sanguinis sn A, B, AB i O.
Un donant universal s aquella persona
la sang de la qual no provoca rebuig
en cap receptor, com els portadors
del tipus O. Un receptor universal s
aquella persona que pot rebre sang
de tots els tipus, com per exemple
les persones amb tipus AB.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
132476 _ 0001-0104.indd 99
2. RL.
3. RL.
4. Hemopatia.
Hematleg.
Hemorrgia.
Hematoma.
Hemoglobina.
El prefix hemo/hema significa sang.
5. Un banc de sang s un lloc dedicat
a recollir, emmagatzemar, processar
i subministrar sang.
RL.
Ampliaci 3
1. Con: cllula receptora de llum que permet
la visi en color i una bona qualitat
dimatge.
Bast: cllula receptora de llum que aporta
una resoluci baixa dimatge per que s
capa de funcionar amb poca llum.
Ommatidi: cadascun dels ulls diminuts
que suneixen i en formen un de
compost.
2. El mussol t ms bastons que cons en la
retina perqu els bastons funcionen fins
i tot amb molt poca llum i s un animal
nocturn.
Lguila utilitza la vista per a albirar les
preses a molta distncia. Els seus ulls tenen
pupilles grans i un nombre elevat de cons
i de bastons en la part central de la retina.
3. RG.
4. Els cons i els bastons sn cllules
receptores de llum.
Ampliaci 4
1. Una ecografia s una tcnica de diagnstic
que consisteix en un micrfon, anomenat
transductor, que emet ones dultras.
Aquestes ones, quan xoquen contra els
rgans interns produeixen un eco que s
recollit pel transductor. El transductor,
llavors, converteix leco en una imatge
que es pot vore en una pantalla.
Sutilitza fonamentalment per a seguir
el desenvolupament dels embarassos,
ja que no perjudica el fetus ni la mare.
Anlisis de sang i radiografies.
2. El cap, el tronc i les extremitats.
99
23/9/09 17:48:02
Benjamin Franklin.
Alessandro Volta.
Hans Christian Oersted.
Michael Faraday.
Thomas Alva Edison.
Samuel Morse.
Heinrich Hertz.
100
132476 _ 0001-0104.indd
100
17/9/09
16:54:21
132476 _ 0001-0104.indd
101
101
17/9/09
16:54:21
102
132476 _ 0001-0104.indd
102
17/9/09
16:54:21
132476 _ 0001-0104.indd
103
17/9/09
16:54:21
132476 _ 0001-0104.indd
104
17/9/09
16:54:21