PROBLEMES FILOSFICS II

Teoria: Conjunt ampli de coneixements sobre qualsevol

mbit que estan ordenats de manera sistemtica.
(Coneixements enllaats els
sistematitzats, argumentaci)

uns

amb

els

altres

Cincia:
- Fets
- Lleis
- Teories
Teoria Conjunt sistemtic ordenat de coneixements sobre
una qesti.
Sentit etimolgic: theorein (contemplar, mirar)
Equivalent en llat: Especulaci (speculatio)
Teoria i especulaci: sinnims.

Teoria: Tipus de coneixement que es busca a s mateix, no

per la seva posible utilitat.
Tot home, per naturalesa, desitja saber. (Metafsica,
Aristtil)
El saber sobre la realitat (vida, mort, coses, sser hum...):
perfecciona, fa crixer.
T una utilitat? Saplica a alguna cosa?
No; s un fi en ell mateix. (Intil, vaja.)
Saviesa: coneixement suprem dels principis ms alts, les
causes ms altes.
(Qestions de mxima dignitat, ms elevades i nobles.)

A lestimar la saviesa convertim un mitj/una eina en un fi.

Dues coses oposades a la teoria:
- Sabers prctics (tica, economia, poltica) || Finalitat:
perfecci de lhome
- i Producci de coses || Finalitat: b de
la cosa produda

La filosofia neix de ladmiraci.

Admiraci:
Lenteniment queda paralitzat per alguna cosa que el
sobrepassa.
Perplexitat, estorament... (sensaci prxima al vertigen)
[Fonts clssiques
filosofia:

principals

daquesta

frase

sobre

la

Teetet de Plat 155 a-d; Metafsica dAristtil]

Terme grec: (thaumatzo)
Reconeixem la nostra prpia ignorncia davant all que no
entenem.
Hi ha un problema que ens sobrepassa i que necessita que
posem tots els nostres esforos en resoldrel.
CONSTATACI DE LA IGNORNCIAEXPRESSI DEL DESIG DE
SABER

Qu s un problema?
Etimologia Del verb proballo
(pro: davant; ballo: llenar)

Aix que tenim davant, que s un obstacle, interfereix el

nostre pas.
Sentit fsic/sensible: prominncia, quelcom que sobresurt.
Sentit etimolgic: obstacle.
Regles duna bona definici:
- All que definim (definiendum) no pot entrar en la
definici, la qual cosa inclou sinnims.
- Formada per dos elements:
o Gnere (concepte universal, ampli, que inclou
altres moltes coses de les que es pot distingir
grcies a:)
o Diferncia
Bertrand Russell, Introducci a la filosofia:
- Dubtes filosfics:
Dubtes sobre el propi coneixement (que van ms enll
de la fsica, la lingstica... per sn interessants) a
lestudi dels quals es dedica la filosofia.
Primer pas: indicar aquests problemes.
Alguns
problemes
no
els
podem
considerar
intellectualment: van ms enll de les nostres
potncies cognoscitives: no poden ser resolts.
Daltres, tot i que de moment no podem resoldrels, no
ens impedeixen collaborar en la seva futura resoluci.
Sorgeix dun intent darribar a un coneixement real..
Wittgenstein:
Dos perodes:
Tractatus logico-philosophicus
Rebuig del Tractatus
Coincideix amb Russell en qu es tracta de determinar els
problemes.

Un problema filosfic t la forma: no em trobo a mi

mateix
Frase original en alemany: Ich kenne mich nicht aus (No
maclareixo, estic perdut, no tinc el mapa daquesta
situaci...)

Tema 2 Moviment i canvi

Melissos de Samos
Siempre era lo que era y siempre ser (...) generado nada
a partir de nada.
Negaci de la generaci.
No hi ha un pas del no-res a ser.
Diferncia de Parmnides: Melissos inclou la noci de temps
1er estableix que s infinit noms hi pot haver un, no
pluralitat (per tant no pot patir, crixer...)
Entre els diversos ssers hauria de donar-se un no-sser, i
hem negar lexistncia del no-sser. Per tant, lsser s 1.
No hay vaco porque el vaco no es nada y la nada no
podria ser. Hemos negado el no-ser, y el vaco es no-ser.
(mbit fsic)
Tampoc hi pot haver moviment: necessita el buit.

El que s ple, s ple i no admet cap altra cosa.

Per moures necessita un buit per omplir.
No t a on desplaar-se.
All que acull lsser hauria de ser buit (el ple no admet cap
altra cosa).
Es refereix al moviment local.
El ple de lens obstaculitza el desplaament.
Pot haver-hi moviment en el buit? (problema fsic, no
metafsic)

Zen dElea
Sn famoses les seves apoies (cam sense sortida;
problema que planteja una perplexitat que pot semblar-nos
gaireb irresoluble; dificultat greu) contra el moviment.
Zen planteja dificultats relatives a la qesti de la
multitud.
Defensa que noms hi ha unitat, no multiplicitat.
Ho fa en la seva apoia, que s una reducci a labsurd.
REDUCCI A LABSURD:
Si a absurd
Ergo: no a
2 conclusions:
- Si existeix la multitud, els ssers sn finits.

- Si existeix la multitud, els ssers sn infinits.

Es deriven dues conclusions incompatibles. No poden ser al
mateix temps finits i infinits.
Si no hi hagus quelcom que els separa (els ssers), no hi
hauria multiplicitat, sin que seria un.
Si hi ha dos ens, hem dafirmar lexistncia dinfinits (entre
dos ens sempre hi ha quelcom)
Apoies del moviment:
- Dicotomia
- Aquilles i a tortuga
- Fletxa
- Files de masses, lestadi

Dicotomia:
Un cos que es desplaa dun punt a un altre punt, abans
darribar al terme final de la seva trajectria ha darribar a
un punt mig.
Per abans darribar al punt mig, ha darribar al punt mig... i
aix de manera indefinida.

Ha de fer infinits moviments previs i aix no ho arriba a

recrrer mai perqu linfinit s, per definici, un recorregut
sense final.

Recrrer un trajecte finit implica recrrer linfinit, i per tant

no sacaba mai.
Interpretaci 1: El moviment ni tan sols comena.
Interpretaci 2 (menys precisa, que implica el moviment
encara que no arribi mai a terme): El mbil es va
aproximant indefinidament al punt per no hi arriba mai.
Fletxa:
Una fletxa disparada que est volant est sempre immbil
perqu sempre est a un lloc idntic a ella mateixa, i all
que est a un lloc idntic a s mateix est immbil.
Ocupar un lloc idntic a un mateix s estar immbil,
romandre esttic.
El moviment implica ocupar llocs diversos.
En un instant no hi ha moviment (el moviment es dna en
un espai de temps, no en un punt sense abans ni desprs).
Per tant:
El moviment s una successi infinita destats immbils.

ORIGEN DEL CONEIXEMENT

Crtica de la ra pura: Introducci
No hi ha dubte que tot el nostre coneixement comena
amb lexperincia.
Per aix no vol dir que tot el nostre coneixement
procedeixi de lexperincia.
(A priori, quelcom que est en el subjecte cognoscent abans
de lexperincia sensible: espai i temps, les categories
unitat i pluralitat, causa i efecte...)

El coneixement comena amb lexperincia: acumulaci de

coneixement sensible surt el coneixement.
La ra t un paper superior als sentits en lorigen del
coneixement.
Herclit: Per a obtenir la saviesa, sha descoltar el logos
(afirmaci del logos com la via de coneixement).
Tot succeeix segons aquest logos (llei universal de totes les
coses, imprescindible per saber lavenir.
Lhome que coneix el logos est despert.
Els homes desperts tenen un nic mon com, mentre que
els que romanen adormits tenen un mn diferents per a
cadascun dells.
Amb lnic mn en qu viuen els homes desperts:
fonamenta la llei, la convivncia.
Es queixa de qu els homes no atenen al logos: estan
adormits, al seu mn particular.
Es necessari seguir a all com (logos) Idea de
comunitat.
[Desperts (escolten el logos): Mn nic i com
Adormits (no escolten el logos): Mn particular.]
Quan sescolta a la ra es savi convenir que totes les coses
sn una (desapareix la pluralitat).
Escoltar la ra: SAVIESA i UNITAT.
Tema principal: insistncia dHerclit en el logos.
Parmnides:
Cam de la veritat
Qu ens allunya dell?
Els costums (hbits adquirits, prejudicis... tot all que hem
opinat al llarg de la nostra vida)

Vista, oda, llenguatge... No sn fiables Noms podem

confiar en la ra.
Plat:
La manera de trobar la veritat: cercar-la en el propi interior
a travs de la reminiscncia (mitjanant linterrogatori, el
dileg... lexercici de la ra).
El que podia ser noms una opini pot acabar sent cincia.
[Teetet: Qu es el saber?
Examen de la percepci sensible.
La percepci no proporciona aquest saber, s exclosa.
DEFINICI DE SABER: OPINI VERTADERA RAONADA.]
Aristtil:
Tot aprenentatge i tot ensenyament racional procedeix dun
coneixement preexistent.
(Men: Si no sabem, no podem arribar a saber.
Per poder saber, ja hem de saber abans.
Qesti anticipada al dileg platnic.)
Cincia i tekn: Procedeix de lexperincia.
Shan format conceptes universals a partir de la pluralitat
de les experincies sensibles.
Experincia: Acumulaci de records (intervenci de la
memria) de les sensacions sobre una mateixa cosa.
A partir daqu: sarriba a luniversal (a partir de la ra).
Herclit Parmnides Plat Aristtil
Descartes:

Meditaci II
(Desprs del cogito ergo sum, qu sc?...)
Una cosa que pensa. Aix s lo ms prxim a mi mateix
(all ms cert i segur).
Per em sembla que s ms creble el que em diuen els
sentis que el que em diu lenteniment.
Exemple del tros de cera:
Totes les qualitats sensibles canvien (quan sacosta al foc).
Era un cos que abans se mapareixia amb aquelles formes i
ara amb altres distintes.
Elimino el que s superficial, contingent, per trobar el nucli,
all que s essencial. (Extens, flexible, canviant)
Sn les meves idees representacions fidels de la cosa?
No. Dues idees del sol:
La idea astronmica (esfera 109 vegades ms gran que la
de la terra)
La idea visual (disc brillant, molt petit)
Una ve dels sentits, laltra de la ra. Estan contraposades.
No poden ser igualment adequades a lobjecte al qual
representen.
Qu entn DESCARTES per idea?
Meditaci III: De entre mis pensamientos...
-

s un tipus de pensament
Imatges dobjectes
Vull, temo, afirmo o nego (judicis)
Les idees sn elements dels judicis
No hi ha veritat o falsedat a les idees: apareixen als
judicis
- Error principal i ms freqent: Atribuir realitat existent
a una idea que en realitat no en t

- 3 possibilitat respecte lorigen de les idees:

o Nascudes amb mi (innates)
o Estranyes i provinents de fora (adventcies)
o Fetes e inventades per mi mateix (factcies)
- CLASSIFICACI IDEES:
o INNATES
o ADVENTCIES
o FACTCIES
Idees innates: Facultat de concebre les coses en
general (ens) tal com sn (la veritat, un pensament...)
Calor, so, sensaci trmica...: Adventcies
Sirenes, hipogrifs...: Factcies
No podrien ser totes les idees adventcies? (Estar clar
que factcies no)
Arg. 1: Tendncia natural... (insuficient)
Arg. 2: Percepcions sensibles
No depenen de la meva voluntat
Jo
noms
puc
rebre-les,
mafecten
inevitablement
No Podria tenir una facultat desconeguda que em
fes tenir totes aquestes idees al meu interior.
Seria possible una facultat desconeguda.
Du:
Distingir les idees pel contingut s possible?
Idea de Du: perfecci infinita sobrepassa tot el que
hi ha en mi.
Existncia dun sser infinit.
Puc tenir el concepte dinfinit sent jo un sser finit?
Idea de Du: la tinc en mi (no s adventcia s
innata)
Du mateix lha posat en mi.
Concebo a Du per la mateixa facultat per la qual em
concebo a mi mateix.
(Em penso a mi mateix amb la mateixa facultat amb
qu concebo a Du.)

Descartes Examino idees: trobo veritat que no em

semblen vingudes de fora sin que ja estaven en mi, noms
recordo (reminiscncia platnica)
Totes les idees clares i distintes parteixen en el fons didees
innates.
EMPIRISME Del grec empeira: experincia.
Experincia sensible com a font primria de coneixement.
Experincia: acumulaci de sensacions i percepcions, de
coneixements de les coses.
Intervenci de la memria (no hi hauria experincia sense
memria)
A vegades el terme es fa servir de manera laxa.
Experincia: no dna certesa/seguretat (no raonament,
prova, demostraci... noms la repetici duna percepci)
Locke: Assaig sobre lenteniment hum (4 llibres)
I De les nocions innates (*)
II De les idees
III De les paraules
IV Sobre el coneixement i la probabilitat
Temes: Labast i els lmits de lenteniment hum, i la
certesa que t el coneixement.
- Objectiu: Origen de les idees
- Mtode: Don surten i com es produeixen les idees
- Idea: All que s lobjecte de lenteniment hum quan
pensa

No hi ha principis/judicis innats.
Principal argument dels defensors de les idees innates:
- CONSENTIMENT UNIVERSAL
Dos exemples de consentiment universal:
- Principi didentitat (a=a, el que s, s)
- Principi de no contradicci ( (a /\ a), s impossible
que una cosa sigui i no sigui al mateix temps)
No sn innats: No trobem aquests principis en tots els
homes (alguns els desconeixen o no els entenen)
Principis innats:
Els nens i els idiotes els desconeixen.
No estan impresos en lesperit de tots els homes.
Suposem que estan ocults, que romanen amagats pels nens
i els imbcils, per estan impresos en ells:
LOCKE: TENIR UNA COSA A LA MENT S PENSAR-LA
Concepte cartesi del jo pensant (cal veure els empiristes
como cartesians dissidents)
Si alguna cosa no s conscient, no est en la ment. Ment =
conscincia