Guia Factura Electrònica-2015

Guia
factura
electrnica
Com facturar a altres empreses
i a les administracions pbliques
Guia
factura
electrnica
Com facturar a altres empreses
i a les administracions pbliques
Telfon de consultes sobre facturaci electrnica

La Generatlitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya han activitat
aquest telfon per donar resposta als dubtes i consultes que les empreses puguin tenir en
aquest mbit
902 881 699

Elaborat per:
Impulsa:
Collabora:
Any 2015
Lndex s interactiu. Feu un clic sobre lapartat que voleu consultar per
accedir-hi directament. Per tornar a lndex, cliqueu directament sobre el
nmero de pgina
ndex
1. Prleg. .............................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Introducci a la facturaci electrnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1 Qu s una factura electrnica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 La factura electrnica per a les administracions pbliques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. La facturaci electrnica a lempresa.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1 Una nova oportunitat.. ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2 Beneficis i avantatges de la facturaci electrnica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.3 La gesti de la facturaci electrnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Conservaci de les factures electrniques.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Impressi de les factures trameses en format electrnic.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Digitalitzaci de factures rebudes en paper. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Factures electrniques rebudes des de fora del territori espanyol.. . . . . . . . . . . . . . . . .
13
14
15
15
16
4. Llei 25/2013, Dimpuls de la factura electrnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

4.1 Entitats a les que afecta. ...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
4.2 Lmit de 5.000 . ............... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.3 Format de les factures. ........ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.4 Codis DIR3..................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
4.5 Punts Generals dentrada. .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.6 e.FACT. Punt general dentrada a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.7 Cas prctic - Generalitat de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

3
ndex
Guia factura electrnica
4.8 Beneficis per a les empreses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
5 Implantaci......................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

5.1 Claus per a la confecci de factures electrniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Formats......................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Contingut de les factures. ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Signatura electrnica........... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26
26
29
30
5.2 Solucions adaptades al model de negoci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

5.3 Metodologia dimplantaci.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Emissi de factures. ........... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Recepci de factures. ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
5.4 Solucions....................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Programari descriptori........ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Integraci amb el sistema financer o ERP.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Plataformes web especfiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
34
35
36
6 Factors crtics dxit.............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

7 Un pas ms enll. Enlla amb serveis financers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

7.1 Visi duna empresa emissora de factures.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
7.2 Visi duna empresa receptora de factures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
8 Preguntes ms freqents........ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

8.1 Facturaci electrnica......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
8.2 Certificats digitals.............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Annex I. Marc legal de la factura electrnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Glossari. ............................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Enllaos dinters. ................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Prleg
Els avenos tecnolgics i en telecomunicacions, lestandarditzaci dels formats dels documents

electrnics i la penetraci dInternet al mn de lempresa fan que, en ple segle XXI, el processament manual de documents sigui una rmora que cal anar eliminant de la gesti empresarial.
La gesti dels documents de forma electrnica s un dels principals reptes que les empreses han dafrontar per tal de ser ms competitives i per incrementar-ne la productivitat.
En les empreses tradicionals, hi ha mltiples processos que es suporten amb paper. En qualsevol organitzaci, tot procs t un o ms documents fsics que serveixen per donar-li suport. El
control daquests documents, larxivament, la custdia i lanlisi es converteixen en una tasca
complexa que exigeix grans recursos i esforos.
Avui en dia, els sistemes informtics de gesti permeten que molts daquests documents fsics
desapareguin i que es puguin gestionar els processos des de les prpies aplicacions. Aix s
relativament senzill en processos interns, on el suport documental es pot donar des de les aplicacions internes corporatives i on, a ms, no s necessari posar-se dacord amb altres entitats,
sin que la prpia aplicaci gestiona tot el flux de documents.
Per no noms hi ha processos interns a les empreses, tamb hi ha processos externs, de relaci amb clients i provedors. En aquests casos, no s tan senzill automatitzar-los. Els sistemes
de gesti de dues empreses solen ser diferents entre ells, i per tant, per poder-se comunicar, s necessari que utilitzin models estndards que ambds sistemes entenguin
a la perfecci.
Un dels principals processos externs a automatitzar s el de compra, que inclou circuits de selecci i sollicitud de productes o serveis, de transport i entrega de bns, i de facturaci i pagament. Cadascun daquests subprocessos t associat un o ms documents: el catleg, la comanda, lalbar o la factura sn exemples dels documents ms significatius en les relacions
entre clients i provedors.
Fa uns anys que organismes com OASIS han posat en marxa un seguit diniciatives per tal destandarditzar aquests documents amb lobjectiu de facilitar que les empreses i les entitats pbliques puguin relacionar-se electrnicament sense entrebancs. s especialment rellevant la feina
que est fent el CEN (Centre Europeu de Normalitzaci) que est definint amb diversos tallers i
projectes els processos i documents relacionats amb aquests intercanvis entre el sector privat
i el sector pblic, que inclouen el procs de la factura electrnica.
Prleg
En aquest marc, diverses administracions pbliques europees han decidit potenciar

ladopci dels sistemes dintercanvi electrnic de documents entre empreses, i la facturaci electrnica ha esdevingut el primer dels processos. En pasos com Dinamarca,
Noruega o Itlia, lobligatorietat de la facturaci electrnica al sector pblic ha comportat una
adopci massiva de la factura electrnica al sector privat. En aquells pasos on sha optat per estndards internacionals i no limitats noms a la factura electrnica, com alguns del nord dEuropa,
la facturaci electrnica sest expandint a les relacions entre empreses privades i est propiciant
la implantaci i ls daltres tipus de documents electrnics com ara la comanda o el catleg.
A Espanya, des de lany 2007, amb la Llei dimpuls de la societat de la informaci (LISI,
56/2007) sinicia el cam cap a la implantaci de la facturaci electrnica que daltres ordres lhan anat complementant, com lOrdre EHA/962/2007, de 10 dabril, del Ministeri dEconomia i Hisenda, que desenvolupava certes disposicions sobre facturaci telemtica i conservaci electrnica de factures que cont el Reial decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual saprova el
Reglament que regula les obligacions de facturaci. Malauradament, en lloc dadoptar estndards
internacionals com els promoguts des del CEN, a Espanya es va optar per definir un format de factura electrnica propi, el format Facturae, que s el que lany 2013 sestableix com a obligatori
a la Llei 25/2013, la qual defineix el sistema de facturaci electrnica i lobligatorietat denviar factures electrniques a les entitats pbliques a partir del dia 15 de gener de 2015.
Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya
duen a terme una srie dactivitats per acompanyar les empreses en el procs dadaptaci a la
nova Llei, com a part del projecte dimpuls de la factura electrnica dins del Pla idigital. Entre
aquestes destaca la realitzaci de jornades de sensibilitzaci i tallers de formaci per explicar a
les empreses els seus avantatges i beneficis, aix com casos dxit, tamb la posada en marxa
del servei telefnic 902 881 699 que dna resposta a dubtes i consultes, i orienta les empreses
cap a provedors TIC que disposen de solucions de factura electrnica. I finalment, la creaci
daquesta guia per establir una base sobre com enfocar aquests projectes dadaptaci.
Aquesta actuaci semmarca dins del conveni dencrrec de gesti entre lAdministraci de la
Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament dEmpresa i Ocupaci, i el Consell General
de les Cambres Oficials de Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya.
Aquesta guia t com a objectiu ajudar les empreses i els professionals a conixer
les opcions que hi ha per poder crear i enviar factures electrniques, tant a daltres
empreses com a les administracions pbliques.
En els diferents captols, la guia exposa els avantatges que suposa la implantaci de la factura
electrnica per a les empreses, per a lintercanvi de factures entre empreses o amb ladministraci pblica i com es poden generar i rebre aquestes factures. Al captol 4 daquesta guia es tracta de manera concreta lenviament de factures a lAdministraci pblica.
Tot aix es recull al prembul de la Llei 25/2013; la facturaci electrnica es

presenta com una oportunitat per millorar la competitivitat de les empreses i
com un mecanisme per reduir la morositat de les administracions electrniques.
Introducci
a la facturaci
electrnica
2.1 Qu s una factura electrnica

Una factura electrnica s un arxiu informtic amb el mateix contingut que una factura
tradicional. El seu format en facilita la transmissi telemtica.
Lapartat 1 de larticle 9 del Reglament 1619/2012, que regula les obligacions de facturaci, defineix la factura electrnica com aquella factura que sajusti a lestablert en aquest Reglament i que hagi estat expedida i rebuda en format electrnic.
Les factures electrniques ofereixen les mateixes garanties legals que la factura tradicional en
paper (i ms garanties de seguretat grcies a ls del certificat digital). Sn, doncs, un equivalent
funcional de les factures en paper.
La Llei de mesures dimpuls de la societat de la informaci defineix la factura electrnica com un
document electrnic que compleix els requisits exigibles legalment i reglamentriament a les
factures i que, a ms, garanteix lautenticitat de lorigen i la integritat del contingut de la factura,
la qual cosa impedeix que lemissor la rebutgi.
Introducci a la facturaci electrnica
2.2 La factura electrnica per a les administracions pbliques
Des del 15 de gener de 2015, s obligatori presentar factures en format electrnic

a les administracions pbliques (Llei 25/2013).
La factura electrnica dirigida a les administracions pbliques ha de complir dos requisits imprescindibles:
ha destar continguda en un fitxer xml en format Facturae
ha destar signada digitalment amb un certificat reconegut
Al captol 4 daquesta guia es detallen tots els aspectes relacionats amb laplicaci daquesta
Llei i a les necessitats que shan de cobrir per tal denviar les factures a les administracions pbliques.
La facturaci
electrnica
a lempresa
3.1 Una nova oportunitat

Internet ens ofereix la possibilitat de gaudir de molts serveis que abans no existien o que requerien una inversi de temps important en trasllats, cues, etc. Ara podem fer centenars de trmits
amb un sol clic, que ens simplifiquen la comunicaci i ens permeten treballar duna manera ms
competent, flexible i dinmica.
Lanomenada societat de la informaci ens aporta el conjunt de recursos tcnics que ens fan
possible distribuir i manipular la informaci duna manera rpida, segura i efica. Lempresa del
segle XXI ha daprofitar les possibilitats de desenvolupament que li permeten experimentar, dia
rere dia, les noves tecnologies de la informaci.
La normativa vigent ha doferir als empresaris limpuls per agilitzar els trmits
telemticament, cosa que els aporta un estalvi de temps, despais i de costos
molt atractiu.
3.2 Beneficis i avantatges de la facturaci electrnica

Si tenim en compte el procs de facturaci convencional, veiem que el cicle de facturaci consta daquests passos:
La facturaci electrnica a lempresa
Senvia per
mitjans
postals
Simprimeix a partir de
fitxers informtics
El destinatari la revisa,
realitza la conciliaci,
la comptabilitza i fa el
pagament
Sarxiva el document
AEAT
Queda a disposici dauditories
o inspeccions fiscals
Procs tradicional per la generaci de factures
En un procs de facturaci electrnica, lemissor i el receptor treballen prcticament en lnia;

lemissor no ha dimprimir les factures ni enviar-les per correu postal per tal que, posteriorment,
el receptor les gestioni i introdueixi al seu sistema les dades referents a les factures rebudes.
Enviament
telemtic
Lemissor genera la factura

electrnica signada amb
un certificat reconegut
El destinatari rep la factura

en format digital, la revisa,
realitza i fa el pagament
Sarxiva el document digital

rebut i la informaci sobre la
comprovaci de la seva validesa
AEAT
En cas de ser necessari.
Es lluira telemticament a AEAT
Procs electrnic per la generaci de factures
10
Segons fonts dASIMELEC (actualment AMETIC), a lany 2006 lestalvi de costos estimat que es
registra amb un sistema de facturaci electrnica s el que recull el quadre segent. A cada moment es pot calcular lestalvi de costos, de temps i de costos demmagatzematge.
Emissor de factures convencionals
Emissi
Paper
Cost/unitat
Factura electrnica
Cost/unitat
Impressi
0,12
Imputaci de costos
del projecte
0,05
Enviament (sobre, segell,

correu certificat)
2,60
Serveis externs
(trfic, timestamping)
0,15
Tractament manual
0,35
Gesti
(Dept. Administraci)
0,02
Total
3,07
Total
0,22
Estalvi per factura: 2,85 euros
Comparativa de costos en el procs demissi
Receptor de factures convencionals

Paper
Cost/unitat
Factura electrnica
Cost/unitat
Recepci i manipulaci
0,07
Imputaci de costos
del projecte
0,05
Gravaci
0,15
Comprovaci de factura
i firma-e
0,13
Tractament manual
1,68
Gesti
(Dept. Administraci)
0,05
Arxivat (5 anys)
1,67
Arxivat (5 anys)
0,48
Total
3,57
Total
0,71
Comparativa de costos en el procs de recepci
Si comparem els quadres anteriors i tenim en compte les mateixes dades pel que fa a la manipulaci, lemmagatzematge, el paper, les carpetes, etc., per tal de determinar el cost que suposa lemissi duna factura electrnica, veurem que hi ha diferncies importants.
Amb la facturaci electrnica no hi ha despeses dimpressi, de sobres ni de segells.
Tampoc no hi ha despeses denviament per mitj dun servei de missatgeria. A ms, no cal buscar un espai per collocar-hi un arxivador o un armari per guardar-hi les factures. A tot aix, shi
han de sumar els beneficis en forma destalvi de temps per a la persona o les persones que generen les factures, les ensobren, les envien, les emmagatzemen, etc.
En el procs de recepci de factures tamb sobserven beneficis importants: sestalvia tot el
temps que ocupa la manipulaci manual de les factures, i sestalvien les despeses en arxivadors,
fitxers, etiquetes, etc., ja que tot semmagatzema a lordinador. La tasca de lorganitzaci en surt
afavorida grcies al fet que tot queda ordenat dins dun ordinador, amb la qual cosa, si desprs
sha de buscar alguna factura, es pot fer rpidament i cmoda.
11
Tasca a realitzar
Temps estimat sense

sistemes de gesti
documental en minuts
Temps estimat amb

sistemes de gesti
documental en minuts
Lectura i classificaci de la
correspondncia
Lectura i classificaci de la
correspondncia / digitalitzaci
i referenciaci
Distribuci als seus destinataris
Fotocpia
Arxiu
Recerca per a consulta sollicitada
0,5
Nova fotocpia
Rearxiu
Total
16
4,5
Estalvi de temps estimat amb la facturaci electrnica
Segons el que sha exposat ms amunt, els avantatges principals i fonamentals de la facturaci
electrnica sn els segents:
Estalvi de costos
Agilitat
Simplificaci de la gesti
Seguretat
Disminuci dels errors humans
Millora del canal de comunicaci amb el client
Imatge de modernitat
Accs a serveis com el factoring o el confirming
Millores ambientals grcies a lestalvi de paper
Adequaci a la normativa sobre facturaci al sector pblic
Estalvi de costos: als costos del paper, de la impressi, de lensobrament, de lenviament o de
lemmagatzematge hi hem dafegir els de personal per gestionar les tasques esmentades. Com
es pot observar als quadres anteriors, existeixen notables diferncies en els costos associats a
un i altre procss.
Agilitat: lintercanvi electrnic de factures permet reduir-ne el temps de gesti duna manera
considerable. Els diversos trmits es poden fer en pocs minuts i duna manera cmoda, sense
necessitat de desplaaments. A ms, es pot integrar lERP de lemissor a la generaci de factures, i tamb es poden integrar les factures a lERP del receptor, la qual cosa permet alimentar els
sistemes del destinatari.
Simplificaci de la gesti: en tractar-se de documents electrnics, larxiu de factures se simplifica considerablement. No cal imprimir les factures, i el procs dacceptaci i confirmaci de
12
les factures s ms gil (fins i tot es pot arribar a automatitzar). Aix mateix, el procs comptable
saccelera i se suprimeixen moltes de les tasques administratives que generen ms crrega de
feina no productiva.
Seguretat: ls de certificats digitals pot conferir a les factures les garanties dautenticitat de
lemissor i integritat de la factura.
Disminuci dels errors humans: com que el procs administratiu es pot arribar a automatitzar
i les tasques reiteratives es redueixen, els errors humans gaireb desapareixen. Aix permet, fins
i tot, verificar en quin estat es troben exactament una factura i tota la informaci que hi est associada (errors, rectificacions, cobraments, pagaments, albarans, etc.).
Millora del canal de comunicaci amb el client: com que es tracta dun nou canal amb el
client, les correccions i les discrepncies es resolen duna manera senzilla, la qual cosa fa millorar el canal de comunicaci amb el client i elimina la duplicaci de tasques denviament (cpies)
a causa de la prdua o no-recepci per part del client. Hi ha eines de facturaci que fins i tot
permeten saber, de manera fefaent, en quin moment el client ha rebut una factura.
Imatge de modernitat: la imatge de lempresa en surt afavorida. Es mostra com una entitat
avanada en ls de noves tecnologies, tant entre els clients com entre els provedors. A ms,
aquest sistema permet satisfer les demandes deliminar paper i automatitzar les anotacions
comptables de ms dun client, amb el qual omplim loficina de factures (no oblidem quant costa el metre quadrat doficina en aquest pas).
Accs a serveis com el factoring o el confirming: la facturaci electrnica permet accedir
als serveis avanats de finanament i pagament que ofereixen les entitats financeres (factoring,
confirming, etc.).
Millores ambientals: aconseguim un benefici clar per al medi ambient en reduir ls del paper
i el transport fsic.
Adequaci a la normativa sobre facturaci al sector pblic: acomplim amb els requeriments que la Llei 25/2013 estableix per als provedors que prestin serveis o lliurin bns a lAdministraci pblica.
3.3 La gesti de la facturaci electrnica
Produir una factura electrnica s relativament senzill com a procs allat, per
limportant no s generar factures electrniques, sin integrar-les en els processos de gesti de lempresa.
Ja s un pas endavant eliminar un procs tan important com la generaci de factures en format
paper, perqu aquestes obliguen a invertir recursos humans en una activitat no productiva, i contribueixen a la prdua de competitivitat per a lempresa.
El procs de facturaci de paper va acompanyat duna srie de processos que compliquen i
augmenten el flux de paper dins duna empresa. Al llarg de lexercici fiscal, no tan sols es gene13
ra documentaci en paper amb lemissi i la recepci de factures, sin que tamb amb la gran
varietat de documents que sacumulen com a justificants de lactivitat empresarial. Aix doncs,
pressupostos, comandes, albarans, sollicituds de compra i la resta de documentaci generada
per les operacions de compravenda fan augmentar els costos de gesti daquest procs: aprovacions, anotacions comptables, cpies, etc.
Per tant, quan parlem de facturaci electrnica conv preveure ladequaci de

tot el procs i en tots els departaments que hi intervenen a fi daconseguir una
gesti electrnica que simplifiqui els trmits i elimini els processos manuals de
transmissi de documents.
Podem parlar de dos processos de facturaci electrnica dins duna empresa, que presenten
problemes completament diferents: lemissi de factures i la recepci de factures.
Pel que fa a lemissi de factures, lempresa les genera i les posa a disposici del receptor per
mitjans telemtics: correu electrnic, serveis web, punt general dentrada, etc. En alguns casos
per obligaci i en daltres per seguretat, la factura es podr signar digitalment.
Hi ha empreses en qu el procs de recepci de factures s ms important que el demissi
(empreses de distribuci, dautomoci, etc.). Les empreses que tenen molts provedors han de
gestionar una gran quantitat de factures i documents annexos, que cal automatitzar. La facturaci
electrnica tamb pot formar part daquest procs, i oferir la possibilitat denviament de factures
electrniques als provedors (autofacturaci) o mitjanant la digitalitzaci certificada de factures.
Tot i aix, en el cas ms senzill, nhi ha prou que una factura electrnica es trameti al destinatari
telemticament (per exemple, per correu electrnic), que el destinatari la conservi electrnicament
i que quedi a disposici de lAgncia Tributria ens els termes que estableixi la legislaci vigent.
3.3.1 Conservaci de les factures electrniques
La llei exigeix conservar les factures dels darrers cinc anys. Aquesta obligaci, en el sistema tradicional, implica arxivar i conservar grans quantitats de paper. La tasca es simplifica amb les factures electrniques, per cal tenir en compte lOrdre EHA 962/2007, sobre facturaci telemtica
i conservaci electrnica de factures:
Estableix una srie dobligacions per a lemissor i el receptor de factures electrniques
Recull la validesa de la digitalitzaci de factures i lhomologaci del programari necessria
Admet la impressi de factures trameses en format electrnic amb codis PDF417
Admet i regula lexpedici i la conservaci de factures fora del territori espanyol
Obligacions de lemissor pel que fa a la conservaci de factures
Lemissor de factures electrniques t aquestes obligacions:
Conservar els documents durant el perode que indiqui la norma tributria: ho pot fer ell mateix
o b ho pot encarregar a un tercer, per tenint sempre present que les responsabilitats sn
sempre de lobligat tributari
14
Garantir-ne lordre i la llegibilitat adequats

Facilitar laccs complet a les dades en lnia per mitj de:
Cpia (fitxer idntic a loriginal)
Matriu (conjunt de dades i programes que permeten generar factures)
Obligacions del destinatari pel que fa a la conservaci de factures
El receptor de factures electrniques t aquestes obligacions:
Conservar els documents en el format original durant el perode que indica la norma tributria:
ho pot fer ell mateix o b encarregar-ho a un tercer (acord de prestaci de serveis). La responsabilitat s sempre de lobligat tributari
Verificar la signatura i comprovar la validesa dels certificats
Garantir-ne lordre i la llegibilitat adequats
Facilitar laccs complet als documents:
En lnia
Per mitj de la cerca selectiva pels camps que han de constar als llibres de lIVA
3.3.2 Impressi de les factures trameses en format electrnic
Les factures electrniques es poden conservar en paper sempre que sen respecti la integritat.
Alguns documents electrnics signats, com el PDF417, ofereixen la possibilitat de traslladar a
un imprs uns codis que equivalen a la signatura. En aquests casos, s imprescindible dotar-se dels elements tcnics que en permetin la lectura i interpretaci (escners, lectors de
codis, etc.).
Exemple de codis PDF417
3.3.3 Digitalitzaci de factures rebudes en paper

LOrdre EHA/962/2007 admet la possibilitat de digitalitzar els documents rebuts en paper.
Daquesta manera, es pot prescindir del format paper i eliminar-lo.
Eines necessries per a la digitalitzaci de documents
Cal disposar dun programa informtic especial de digitalitzaci. No s vlid qualsevol programa
del mercat: ha de ser un programa homologat per lAEAT.
15
Aquest programa ha de ser capa didentificar alguns camps especfics de la factura, com ara
el nom de lempresa, el CIF, limport, etc., i aplicar-hi la signatura electrnica. s a dir, ha doferir
la garantia que sobtindr una imatge fidel i ntegra de la factura, que, a ms, queda signada
electrnicament.
Aix mateix, si digitalitzem una factura amb un programa homologat per lAEAT i nidentifiquem
els camps esmentats ms amunt, podrem desar la factura digitalitzada en una base de dades.
Si ms endavant cal buscar la factura, la podrem trobar sense problemes grcies al fet que, en
fer lescaneig, el programa ha reconegut aquests camps. Aix permet tenir controlades les factures digitalitzades i accedir-hi duna manera rpida i efica.
Els passos que cal seguir per tal dobtenir una imatge fidel i ntegra sn aquests:
1. Digitalitzaci de la factura per un mitj fotoelctric.
2. Optimitzaci de la imatge.
3.Introducci, com a metadades, de les informacions que exigeix lAEAT (homologaci,
marca temporal TSA, nom i versi del programa informtic).
4.Signatura del fitxer amb un certificat installat al mateix sistema de digitalitzaci i invocat
pel programa de digitalitzaci.
5.Organitzaci de la imatge juntament amb un registre de dades amb tots els camps tributaris exigibles entorn duna BD documental.
Caracterstiques que ha de tenir una factura digitalitzada
A lhora dobtenir una imatge digitalitzada duna factura, lOrdre EHA/962/2007 estableix diversos requisits. Els principals sn aquests:
Formats estndard ds com:
Es consideren formats estndard ds com i sn admesos com a tals els que surten publicats
a la pgina web de lAgncia Tributria (www.agenciatributaria.es), que sn similars als segents: ISO 19005 (PDF/A), PNG o JPEG2000.
Nivell de resoluci
Per nivell de resoluci de la imatge digital codificada sentn la resoluci espacial de la imatge
obtinguda. Sestableix que el nivell de resoluci espacial de la imatge final ha de ser, com a mnim, de 200 ppp (pxels per polzada), tant per a les imatges en blanc i negre com per a les imatges en color o en escala de grisos.
Garantia dimatge fidel i ntegra
Per imatge sentn un nic fitxer digital diferent per a cada factura, duna pgina o ms.
3.3.4 Factures electrniques rebudes des de fora del territori espanyol
En el cas dempreses de la Uni Europea que facturin a Espanya, hi ha els mateixos requisits que
al territori nacional tant pel que fa al format de la factura com a la forma dentrega mitjanant un
16
punt general dentrada de factures (en el cas de les administracions pbliques, sanalitza al captol 4). Els certificats electrnics amb els que una empresa estrangera pot signar una factura
electrnica sn noms els reconeguts per lAEAT.
Pel que fa als pasos no comunitaris o sense instruments dassistncia mtua:
Lobligat tributari: nhi ha prou que ho comuniqui a lAEAT.
Un tercer: necessita lautoritzaci del Departament de Gesti de lAEAT.
17
Llei 25/2013, dimpuls de la factura electrnica
Llei 25/2013,
dimpuls de la
factura electrnica
La Llei 25/2013, de 27 de desembre, dimpuls de la factura electrnica i creaci del registre

comptable de factures en el sector pblic, regula lobligaci de presentaci duna factura electrnica a les administracions pbliques a partir del 15 de gener del 2015.
La entrada en vigor daquesta norma suposa un gran impuls per a ls de la

factura electrnica, i permet, a tots els provedors que hagin lliurat bns o
prestat serveis a lAdministraci pblica, lexpedici i remissi duna factura
electrnica.
Estaran obligats al seu s i a la presentaci a travs del punt general dentrada que correspongui: les societats annimes, les societats de responsabilitat limitada, les persones jurdiques i
entitats sense personalitat jurdica que no tinguin nacionalitat espanyola, les unions temporals
dempreses i altres entitats especificades a larticle 4 daquesta llei.
4.1 Entitats a les que afecta
La entrada en vigor daquesta llei afecta a les factures emeses als tres nivells dAdministraci de
lEstat:
Administraci general de lEstat.
Administraci autonmica.
Administraci local (ajuntaments, diputacions, etc.)
i tamb altres entitats:
Organismes autnoms.
Universitats pbliques.
Algunes entitats pbliques de dret pblic.
rgans constitucionals.
Mtues daccidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.
18
4.2 Lmit de 5.000
La Llei contempla que cada administraci pblica pugui excloure reglamentriament, a travs duna norma, daquesta obligaci de facturaci electrnica les
factures dimport inferior a 5.000 (desprs dimpostos).
Daquesta manera, si una empresa realitza factures a diferents administracions podr trobar-se
en lobligaci demetre factura electrnica per a un ajuntament i la no-obligaci per a un altre
(essent la factura del mateix import).
En tot cas, lempresa sempre podr enviar la factura amb format electrnic. Encara que
la Llei no lobliga a emetre-la, s que li confereix el dret a fer-ho i a lAdministraci pblica a rebrela per aquest mitj. s recomanable que una vegada semeti un factura electrnica
senvin totes daquesta manera, a fi i efecte de beneficiar-se dels avantatges que proporciona
aquest procs.
4.3 Format de les factures
Les factures electrniques que es remetin a les administracions pbliques

hauran de tenir un format estructurat en concret Facturae versi 3.2 o 3.2.1 i estar
signades amb signatura electrnica avanada, basada en un certificat digital
reconegut amb lespecificaci XADes (XML Advanced Electrnic Signatures).
El format Facturae es troba en una publicaci de lAdministraci general de lEstat a

www.facturae.gob.es.
Aquest format esdev daquesta manera lestndard de comunicaci de factures electrniques
a Espanya. Al captol 5.1 es detallen altres formats acceptats per a lenviament de factures entre
empreses per que no sn aptes per enviar a les administracions pbliques.
Facturae s un format estructurat XML igual que altres formats utilitzats en altres mbits, com
ara els fitxers SEPA, que fa necessari disposar dun programa informtic per ser generat
o requereix ladaptaci del sistema comptable o ERP de lempresa.
Al captol 5.4. es detallen les alternatives que existeixen per generar i signar aquest format. En
cas dhaver dadaptar el sistema financer de lempresa, es recomana realitzar validacions prvies del format de les primeres factures a travs de ladrea segent:
http://sedeaplicaciones2.minetur.gob.es/FacturaE/
El fet que sigui estructurat i adaptat a un estndard conegut per les dues parts, fa que es garanteixi la interoperabilitat entre emissor i receptor, i facilita lautomatitzaci de la captura de dades
de la factura per part del receptor de la mateixa.
19
4.4 Codis DIR3

Amb lobjectiu de codificar les estructures internes de les administracions pbliques, el Govern
dEspanya va definir fa temps un sistema de codis anomenat DIR3, directori com dunitats orgniques i oficines.
Aquesta codificaci sha establert com a requeriment per encaminar lenviament de
les factures dins daquestes administracions, de manera que a travs dels codis
sespecifiquin diferents rols:
Oficina comptable: rol fiscal.
rgan gestor: rol receptor.
Unitat de tramitaci: rol pagador.
Es poden consultar els DIR3 definits per a cada entitat a:
http://administracionelectronica.gob.es/ctt/dir3
O a travs del directori pblic de FACE:
https://face.gob.es/es/directorio
Per a certes entitats, en les que no existeix aquesta complexitat estructural, els tres codis tenen
el mateix valor i poden ser derivats a partir del CIF de lentitat, com en el cas de la majoria
dajuntaments.
Aquest fet, juntament amb laplicaci daltres solucions, com ara la inclusi del codi dexpedient
o de comanda per encaminar les factures, fa que a Catalunya el servei e.FACT no obligui a informar daquests tres valors.
Cal observar, per, que existeixen entitats a Catalunya que s demanen aquests codis, per la
qual cosa s millor informar-ne quant es disposi dells. En tot cas, es recomana, consultar sempre la informaci de cada entitat (normalment disponible a les seves seus electrniques) per obtenir aquests valors i, si resulta un requisit obligatori, informar-ne, donat que pot sser motiu de
rebuig per part de les entitats.
Fora de Catalunya, serveis com FACE o altres punts generals dentrada, s que requereixen
aquest valor de manera obligatria.
20
La disparitat de criteris segons les entitats i els dubtes sobre com shan dinformar en els ERP o sistemes comptables integrats fan daquests tres codis un dels
principals motius de consulta per part de les empreses.
4.5 Punts generals dentrada

La llei estableix que lEstat, les comunitats autnomes i les entitats locals, disposaran dun punt
general dentrada de factures electrniques a travs del qual rebran totes les factures electrniques que corresponguin a entitats, ens organismes vinculats o dependents.
Aquests punts generals dentrada sn portals i serveis web que permeten la

incorporaci de les factures de manera manual o automtica.
Cada entitat pot disposar dun punt general dentrada propi o b estar subscrita a un dels existents. Actualment existeixen ms de 70 punts generals dentrada a tot lEstat espanyol.
FACE s el punt general dentrada creat pel Govern dEspanya i al qual es troben adherides
algunes de les administracions pbliques i lAdministraci central.
La major part de les comunitats autnomes disposen del seu propi punt general dentrada
(e.FACT a Catalunya o Ge-factura en el cas de Valncia, per exemple).
Tot i que sest treballant per crear una interacci completa i bidireccional entre tots els punts
generals dentrada a travs de FACE, actualment una empresa que facturi a diferents administracions pbliques haur de conixer el punt general dentrada de cadascuna o b utilitzar serveis avanats (portals de facturaci) perqu determinin aquest valor.
4.6 e.FACT. Punt general dentrada a Catalunya
A travs de lAcord Gov/151/2014, d11 de novembre, sobre el punt general

dentrada de factures a Catalunya, sestableix el servei e.FACT del Consorci
dAdministraci Oberta de Catalunya (CAOC) com a punt general dentrada de
factures electrniques del sector pblic de Catalunya.
Per lliurar factures directament a e.FACT les empreses disposen de tres vies:
A travs de serveis dFTP i sFTP o integraci EDI per a lenviament massiu de factures.
A travs dels serveis dintegraci.
A travs de les bsties que ofereixen els ens.
21
AAPP
Catalunya
Provedors
SFTP
Grans
Mitjanes
SFTP
Aplicacions
integrades
Plataformes
Factura-e i EDI
Plataformes
Factura-e
b2brouter.net
caixafactura
pimefactura
Bstia de
recepci
Bstia de
lliurament
Petites
FACe
Esquema general del funcionament de.FACT
Cada entitat adherida disposa duna bstia prpia habilitada per lliurar les factures manualment
(properament totes les bsties seran genriques). A travs de la seu electrnica de cada entitat
es pot accedir a la seva bstia o b consultar la llista completa a ladrea de Consorci AOC
segent:
http://web.aoc.cat/suport/knowledge-base/llista-de-busties-de-lliurament/
A travs de lopci Enviament de factures les empreses poden enviar el fitxer Facturae a
lAdministraci pblica a la que sadrecin.
A ms daquests sistemes denviament directe, es poden lliurar factures a e.FACT:
A travs de plataformes web especialitzades (al captol 5 es pot trobar informaci sobre
aquests sistemes).
A travs de FACE, tots els ens donats dalta a e.FACT, tamb shan activat a FACE.
Al captol 5 daquest document es detallen les diferents opcions existents per a la generaci de
factures.
22
Exemple de portal e.FACT
4.7 Cas prctic Generalitat de Catalunya

En el cas de la Generalitat de Catalunya, els requeriments per a lemissi de factures per part
dels seus provedors es troben detallats a lenlla segent:
http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/tresoreria_i_pagaments/factura
electronica/
Les factures electrniques trameses a la Generalitat de Catalunya i al seu sector pblic
han de considerar els criteris segents:
La data de la factura no pot ser posterior a la data del registre.
Les factures han dincloure un indicador del servei o aprovisionament.
En el sector administratiu han dindicar el nmero dexpedient en lelement FileReference
(el mateix per a totes les lnies de detall duna mateixa factura), tal com sinforma en la
comunicaci de lexpedient al provedor.
Exemple:
Facturae/Invoices/Invoice/Items/InvoiceLine/FileReference = EC-2015-XXXXXXXXXX-LLL.
La resta dens del sector pblic poden regular els indicadors adients a la seva relaci amb
provedors: expedient, comanda/posici per a laprovisionament de serveis (ReceiverTransactionReference/SequenceNumber) i/o albar (DeliveryNoteNumber) per a laprovisionament de bns.
Les factures han de ser completes i originals.
Completes: Invoices/Invoice/InvoiceHeader/InvoiceDocumentType = FC.
Originals: Invoices/Invoice/InvoiceHeader/InvoiceClassType ha de ser OO, OR, OC.
23
Cada fitxer XML contindr una nica factura, i sindicar en el fitxer la modalitat individual.
Facturae / FileHeader / Modality = I.
El mxim de lnies de factura s de 999 lnies.
El pes mxim de la factura s d1,8 MB, inclosos els annexos inserits dins la factura.
Cal tenir en compte la revisi prvia a lenviament daquests requeriments per tal
devitar rebutjos en el lliurament de les factures.
A ms a ms es recomanen les bones prctiques segents:

El CIF de lemissor i del receptor ha dincloure el codi del pas (exemple: ESS0811001G).
La longitud del camp factura no hauria de ser superior a 16 dgits.
Altra informaci rellevant.
Cal informar, al camp OperationDate, la data en qu es realitza el servei o sentrega el b.
Cal utilitzar el camp AdditionalLineItemInformation per incorporar text per lnia, en contraposici a utilitzar lnies de text amb import 0.
Annexos:
Per annexar documents de manera que quedin signats, cal que sinsereixin dins del document estructurat Facturae encara que amb dades que no es poden processar automticament. El pes mxim de la factura s 1,8 MB (incloent els annexos inserits dins la factura).
Tamb es poden annexar documents externs a la factura, en format doc (docx), xls (xlsx),
txt, csv, jpg, pdf, xml, gif, rtf, bmp, tiff. Aquests documents haurien danar signats electrnicament.
Nom comercial:
Es pot utilitzar el camp TradeName (Nom comercial) per indicar de forma descriptiva el servei i departament de lentitat que fa lencrrec i ha rebut el servei que es factura, sense perjudici de la utilitzaci dels corresponents codis de servei o aprovisionament (expedient, comanda, albar) i dels codis que identifiquen els rgans administratius (AdministrativeCentre).
4.8 Beneficis per a les empreses
Lentrada en vigor daquesta llei semmarca en un conjunt de reformes que engega el Govern per
erradicar la morositat al sector pblic.
Juntament amb els avantatges relacionats amb la reducci de costos i la reducci derrors, els
provedors de les administracions pbliques podran igualment beneficiar-se de:
Reduir el cicle de lliurament de les factures, donat que s possible enviar i registrar les
factures immediatament desprs de la seva generaci.
Registrar les evidncies de recepci, donat que la informaci sobre lestat de les factures
(enviada, registrada, cobrada, etc.) s rebuda de manera immediata i s consultable en qualsevol moment.
24
Implantaci
Implantaci
Les relacions comercials entre empreses sempre shan fonamentat en el coneixement mutu entre dues parts, un coneixement que crea el marc de seguretat i de confiana necessari per fer-les
possibles. Per poder traslladar aquestes relacions al mitj electrnic, cal que es compleixin
aquests mateixos requisits: seguretat i confiana.
La legislaci actual estableix que per poder enviar factures electrniques cal el consentiment del
destinatari i, a ms, cal que es garanteixi la llegibilitat, autenticitat dorigen i la integritat del contingut.
Llegibilitat
La llegibilitat significa que la factura ha de poder ser llegida per humans durant tot el perode de
conservaci daquesta.
Autenticitat de lorigen de la factura
Significa que cal garantir la identitat del provedor de bns o prestador dels serveis i la de lemissor de la factura.
Integritat del contingut de la factura
Significa que cal garantir que el contingut de la factura no ha estat modificat.
Lautenticitat de lorigen i la integritat del contingut duna factura es poden garantir per qualsevol
mitj de prova adms en dret.
En particular, es poden garantir mitjanant els controls de gesti habituals de lactivitat empresarial o professional del provedor de bns o prestador dels serveis.
Aquests controls de gesti han de permetre crear una pista dauditoria fiable que estableixi la
connexi entre la factura i lentrega de bns o prestaci de serveis.
Tamb es poden garantir lautenticitat i la integritat mitjanant ls de la signatura electrnica
avanada.
En facturar a les administracions pbliques, per tal de garantir la integritat de la factura i assegurar lautenticitat de lorigen, la legislaci espanyola obliga a realitzar la signatura electrnica reconeguda.
25
Implantaci
5.1 Claus per a la confecci de factures electrniques

Hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte a lhora demetre una factura electrnica per tal
de complir amb la normativa:
Format: en lenviament entre empreses sadmet qualsevol format de factura (doc, xml, pdf,
html, txt, etc.), tot i que nhi ha alguns, com lxml, que ofereixen avantatges tant a lemissor
com al receptor (com es comenta al captol 4, en el cas de les administracions pbliques es
limita a XML Facturae 3.2 o 3.2.1).
Contingut: la factura electrnica ha de contenir les mateixes dades que una factura tradicional en paper.
Transmissi: la transmissi sha de fer per mitjans electrnics o telemtics, com ara el correu
electrnic, una intranet o una extranet, un servei web, etc.
Arxiu: les factures han de ser emmagatzemades en format electrnic tant per lemissor com
pel receptor, tal com han estat enviades. Cal disposar dun visor que permeti comprovar la
validesa de la signatura electrnica, si nhi ha. Hi ha lexcepci dimpressi de factures electrniques per part del receptor, sempre que la cpia impresa contingui el codi de barres
PDF417. Les factures shan de conservar durant un perode de cinc anys.
Certificat digital: s un element que dna validesa legal a la factura electrnica. En el cas de
les administracions pbliques s un requisit obligatori.
5.1.1Formats
Hi ha diferents formats vlids per enviar factures electrniques entre empreses.

Entre aquests formats shi compten xml, edi, pdf, html, doc, xls, jpeg, gif o txt.
GIF
PDF
edifact
XML
GIF
Doc
Txt
Xls
</>
hml
JPG
Html
JPG
XML
Per les comunicacions amb lAdministraci General de lEstat

noms es contempla facturae 3.2 o 3.2.1. (Llei 25/2013)
Alguns tipus de fitxer possibles
El format dun fitxer s la manera en qu est codificada la informaci daquest fitxer. Hi ha alguns formats que permeten transmetre informaci de forma estructurada, mentre que daltres
estan ms indicats per intercanviar informaci de forma no estructurada, per exemple, imatges
o vdeos. Els formats de fitxers estructurats sn els ms indicats per a la transmissi de documents electrnics, i concretament factures electrniques, entre sistemes dinformaci, perqu
permeten el processament de la informaci de forma automatitzada per part dels sistemes dels
receptors.
26
Implantaci
Analitzar
la teva
facturaci
Vols facturar noms

a les AAPP o a tots
els teus clients?
Analitzar
el teu
sistema de
facturaci
Quins dels teus clients

estan afectats?
/+
El teu sistema
comptable permet
crear i signar factures
en format facturae?
Amb quin certificat digital

signar?
DIR3, #expedient,
#comanda,
annexos.
5.000
Son tots catalans o tamb

envies fora de Catalunya?
DIR3
Quines factures estan subjectes?

(totes o noms les superiors
a 5.000 desprs dimpostos)
El teu sistema comptable

permet incorporar tots els
requeriments dels teus
clients?
El teu sistema permet

enviar factures
directament a eFACT?
#comanda
#expedient
Quins sn els
requeriments
dels teus clients?
Nombre de
punts
generals
Requerim de serveis financers

associats?
(factoring/confirming...)
Plataformes
especfiques
de facturaci
gratites o
de pagament
Integraci
manual
Facturae
Plataformes
especfiques de
facturaci de
pagament
Integraci
automtica
Integraci directa
del sistema
contable amb el
punt general
dentrada
Nombre de
factures
mensuals
Selecci de la soluci en el cas de facturaci a AAPP
27
Implantaci
Entre els diferents formats estructurats sha imposat lXML (eXtensible Markup Language) del
World Wide Web Consortium (W3C). LXML s un metallenguatge que permet definir la gramtica de llenguatges especfics. Daquesta manera, diferents collectius poden definir gramtiques especfiques que cobreixen camps concrets dacord amb aquest metallenguatge.
Existeixen diversos projectes internacionals i europeus per a la definici dun llenguatge especfic de la factura electrnica. El fet que existeixin diversos llenguatges especfics per definir la factura electrnica s una barrera a la interoperabilitat, ja que aquests formats no sn compatibles
entre ells, i per aix, des de les instncies europees sest definint un projecte que limiti el nombre de llenguatges de factura que les administracions pbliques europees hauran dentendre de
forma obligatria.
El projecte del CEN (Centre Europeu de Normalitzaci) PC434 est treballant

actualment per definir la llista limitada de llenguatges que les administracions
pbliques hauran dacceptar.
Entre els llenguatges XML que defineixen la factura electrnica trobem:

Facturae
Com ja sha comentat, Facturae, en les seves versions 3.2 i 3.2.1, s la proposta de lEstat espanyol per definir el llenguatge de la factura electrnica. LOrdre PRE/2971/2007, de 5 doctubre, estableix aquest format Facturae com el format obligat per a lemissi de factures electrniques si el destinatari s lAdministraci general de lEstat o un organisme pblic que hi estigui
vinculat o que en depengui.
Facturae s un format definit en lmbit de lEstat espanyol i sense cap altra implementaci arreu
dEuropa. Daltres estats membres de la Uni Europea han seguit el mateix patr i han definit el
seu propi format de factura electrnica, com ara el format FatturaPA a Itlia o el format ebInterface a ustria. Aquests llenguatges sn bsicament ds domstic, i no en permeten ladopci
en un mercat paneuropeu.
UBL
LUBL (Universal Business Language o llenguatge de negocis universal) s un llenguatge estndard definit dins del comit tcnic UBL a OASIS, organitzaci destandarditzaci internacional. Jon Bosak, un dels creadors de lXML, va constituir lUBL Technical Committee. Des
daquest comit es va crear la primera llibreria dobjectes de negoci i de documents electrnics
lany 2004, el format UBL 1.0, que contenia vuit documents electrnics complets entre els que
ja hi havia la factura.
Lany 2006 es va publicar el format UBL 2.0 i el 2010 la versi UBL 2.1. Aquesta versi dUBL
defineix un conjunt de llibreries lliures i gratutes de documents de negoci XML estndard. Cont
seixanta-cinc documents relacionats amb les compres electrniques i amb el transport i la logstica, i est en procs destandarditzaci dins de lISO (International Standardization Office).
El format UBL est tradut a diversos idiomes a travs dels seus comits de localitzaci sectorial.
Ladopci en lmbit nacional del format UBL facilita la interoperabilitat transfronterera, com sha
demostrat en diversos pasos de la Uni Europea que, a travs del projecte CEN BII i del projec28
Implantaci
te PEPPOL, han adoptat lUBL 2.1. Entre els pasos que utilitzen lUBL shi troben Dinamarca,
Sucia, Noruega, Islndia, Irlanda, el servei NHS dUK, Polnia, Holanda o Turquia.
LUBL s un format que fa possible la interoperabilitat de les factures emeses per qualsevol estat
membre de la Uni Europea i permet lentrega a entitats pbliques europees a travs de la xarxa
OpenPEPPOL.1
Cross Industry Invoice
s un format definit dins dun grup de treball de lorganitzaci destandarditzaci de la UN/ECE
denominat UN/CEFACT2 (United Nations Centre for Trade Facilitation and Electronic Business).
UN/CEFACT va definir el format UN/EDIFACT fa ms de vint anys, i aquest format encara es fa
servir en transaccions dintercanvi de documents electrnics entre grans empreses. El format
UN/EDIFACT s el precursor dels moderns llenguatges XML.
El llenguatge XML definit dins dUN/CEFACT no ha tingut la mateixa acceptaci i desplegament
que ha tingut el format UBL, i no hi ha cap pas que hagi basat el seu format nacional enterament
en aquest llenguatge, tanmateix, el model semntic subjacent definit a lUN/CEFACT s que sha
utilitzat en algunes iniciatives internacionals com ara a Alemanya, on ha estat la base del format
nacional alemany anomenat ZugFERD.
ISO 20022
El sector financer ha utilitzat la metodologia ISO 20022 per tal de definir diferents documents
electrnics relacionats amb el mn financer. Dins daquests documents hi ha documents diniciaci de pagament o domiciliaci.
Com a extensi a aquest conjunt de documents financers, des del sector es va crear el Financial Invoice, la factura financera, que cont especificitats financeres necessries per poder utilitzar mecanismes financers per a la liquidaci de les factures i incorporar eines financeres com el
factoring o el confirming.
5.1.2 Contingut de les factures
Segons el Reglament 1619/2012 (vegeu lannex), totes les factures, independentment de si es
trameten en paper o electrnicament, han de contenir la informaci segent:
Nmero de factura
Data demissi
Ra social de lemissor i del receptor
NIF de lemissor i del receptor
Domicili de lemissor i del receptor
Descripci de les operacions (base imposable)
Tipus impositiu
Quota tributria
www.peppol.eu
http://www.unece.org/cefact/
29
Implantaci
Data de prestaci del servei (si s diferent de la demissi)

Dades especfiques en funci de certes peculiaritats: referncia al motiu dexempci dimpostos, agncies de viatges, etc.
En el cas que la factura sadreci a una administraci pblica i estigui en format electrnic, resulta obligatori afegir una signatura digital. En el cas denviament de factures entre empreses, afegir
la signatura digital dotar a aquest enviament de les condicions requerides legalment quant a
seguretat.
El tractament de totes aquestes dades es ms fcil en el cas de la factura electrnica. El processament de les factures, tant des del punt de vista administratiu com per al seu tractament tributari es simplifica molt respecte al sistema tradicional de la factura en paper.
Lobligaci de presentar les factures en format electrnic a les administracions

pbliques hauria de suposar limpuls definitiu per a ladopci del nou model de
facturaci, amb la previsi dimplantar-lo a la totalitat de lactivitat de la nostra
empresa.
5.1.3 Signatura electrnica

La signatura electrnica s un sistema dacreditaci que permet verificar la identitat de les persones i t el mateix valor que la signatura manuscrita; per tant, autentica les comunicacions generades pel signant.
Aix doncs, les transaccions efectuades amb signatura electrnica reconeguda (com s el cas
duna factura electrnica) tenen el mateix valor que les efectuades amb signatura manuscrita. La
signatura electrnica reconeguda t una evidncia legal que la dota de valor probatori, de manera que no sen pot negar el reconeixement jurdic pel fet que es presenti en format electrnic.
Daquesta manera, es garanteix lautenticitat de lorigen aix com la integritat del contingut dels
documents electrnics signats.
30
Implantaci
Signatura electrnica avanada

Larticle 3.2 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrnica, indica que: La
signatura electrnica avanada s la signatura electrnica que permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi posterior de les dades signades, est vinculada al signant de manera nica i a les dades a les quals fa referncia i ha estat creada per mitjans que el signant pot mantenir
exclusivament sota control seu.
Certificats reconeguts
Larticle 11.1 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrnica, estableix que:
Sn certificats reconeguts els certificats electrnics emesos per un provedor de serveis de certificaci que compleixi els requisits que estableix aquesta Llei pel que fa a la comprovaci de la
identitat i la resta de circumstncies dels sollicitants i pel que fa a la fiabilitat i les garanties dels
serveis de certificaci que presta.
Tipus de certificat digital
Dins de lmbit de la factura electrnica es poden utilitzar qualsevol dels tipus i formats (emesos
en programari o maquinari) de certificats digitals reconeguts.
Daquesta manera, les factures poden ser signades amb certificats de pertinena a lentitat, persona jurdica, representant o especfics de la factura electrnica.
Els certificats de factura electrnica estan especialment dissenyats per a la facturaci a travs
de processos desatesos, i en limiten ls al context de la factura electrnica (garanteixen
daquesta manera que no es podran utilitzar per accedir a altres trmits o processos).
Signatura delegada
La llei contempla la possibilitat que un tercer signi les factures per nosaltres, sense cap mena
dimplicaci addicional. La figura de la signatura delegada pot estalviar-nos, en alguns casos, la
necessitat dobtenir un certificat, installar-lo, configurar-lo i estar pendents de la seva renovaci.
Si el volum de factures que hem demetre signades no s elevat, podem fer s de les facilitats
que ens ofereixen plataformes de facturaci electrnica en lnia amb el servei de signatura delegada.
5.2 Solucions adaptades al model de negoci
Hi ha solucions de facturaci electrnica per satisfer les necessitats de tota mena dempreses
(micropimes, pimes i grans empreses) i tamb dels autnoms.
La millor soluci dependr del tipus dempresa i del volum de factures emeses, aix com de les
seves caracterstiques. A manera dorientaci, es proposen les opcions segents, encara que
qualsevol projecte dimplantaci dun sistema de facturaci electrnica exigeix un estudi previ:
Autnoms i petites empreses:
Eines ofimtiques comunes
Plataformes web
Eines de gesti de la facturaci
31
Implantaci
Empreses mitjanes:
Plataformes web
Eines de gesti de la facturaci
Grans empreses:
Plataformes web
Programari a mida avanat
Per emetre factures destinades a les administracions pbliques, cal tenir present lobligatorietat
de signar-les digitalment. Les eines de gesti i els sistemes informtics es van actualitzant per
integrar la signatura, per existeixen programes que permeten la signatura de qualsevol tipus de
document. Amb la signatura delegada, que ofereixen algunes plataformes web, podem complir
amb els requisits legals sense necessitat de comptar amb un certificat digital propi.
5.3 Metodologia dimplantaci
A lhora de posar en marxa projectes de facturaci electrnica, cal tenir en compte el punt de
vista de lemissor i el del receptor de les factures.
Es poden engegar projectes de facturaci electrnica amb un pressupost baix: no cal ser una
gran empresa per introduir-se en aquest mn, per, evidentment, les grans empreses sn les
que registren estalvis de costos ms importants. En aquestes empreses, la complexitat del projecte i la integraci en els sistemes de gesti fan pujar el preu del pressupost.
5.3.1 Emissi de factures
Cal tenir en compte alguns aspectes importants i fonamentals a lhora de posar en marxa un
projecte de facturaci electrnica.
Volum
facturaci
Certificat
Eina de
facturaci
Enviament
Recepci i
emmagatzematge
Esquema de lemissi de factures
Primer: partint de zero, el primer que cal fer s analitzar quin volum de factures emet lempresa anualment. Aquesta dada s molt important, ja que determina el tipus deina i de soluci ms adequada a les nostres necessitats. Una pime que emeti 200 factures anuals ha
doptar per un tipus de soluci, mentre que una empresa que nemeti 60.000, ha doptar per
una altra.
32
Implantaci
Segon: una vegada hem determinat el volum aproximat de factures que emetr lempresa, es
determinar quin sistema conv per a la gesti de les factures i si cal disposar dun certificat digital, per facturar, per exemple, a lAdministraci.
Tercer: tot seguit, cal buscar un programa informtic, una aplicaci, una plataforma adequada
que ens permeti gestionar les nostres factures, confeccionar-les, signar-les, enviar-les, arxivar-les, etc. Des de les opcions gratutes de plataformes web amb entrada manual de factures
fins a la integraci del nostre ERP amb un punt general dentrada, el mercat ofereix mltiples solucions entre les que escollir.
Quart: enviem la factura al client pel canal adequat. La podem enviar per correu electrnic, al
punt general dentrada duna administraci, etc. En funci de leina que hgim escollit per fer la
facturaci electrnica, s possible que tinguem opcions denviament a leina mateixa.
Cinqu: finalment, emmagatzemem la factura enviada. s possible que tinguem un gestor documental a lempresa amb una classificaci interna. Les plataformes web de facturaci electrnica solen emmagatzemar les factures que emetem en llocs segurs i duna manera estructurada. En cas que hgim de consultar una factura emesa fa temps, disposem deines de cerca per
data, nom, CIF, etc., que sn molt resolutives i cmodes.
5.3.2 Recepci de factures
De la mateixa manera que hem vist alguns requisits que cal complir a lhora demetre una factura
electrnica, ara nhem de considerar alguns altres per saber de quina manera hem de rebre les factures emeses a crrec nostre, s a dir, qu cal tenir en compte per tal dorganitzar-les correctament.
Primer: en primer lloc, hem de saber com rebrem la factura, per quin mitj telemtic rebrem les
factures emeses a crrec nostre. Aquests mitjans solen ser els segents:
Correu electrnic: les factures electrniques que tenen com a destinatari la nostra empresa
sn enviades per correu electrnic.
Portal o plataforma web: si utilitzem una soluci que sigui una plataforma web, la podem configurar de manera que les factures emeses amb crrec a la nostra empresa quedin emmagatzemades directament al nostre portal. Aquesta soluci s ptima sobretot per a pimes, micropimes i autnoms (sn els tipus dempresa que la demanen ms); les grans empreses solen
utilitzar els seus sistemes propis en la planificaci de recursos empresarials (ERP).
Baixada en lnia: lentitat que ha ems una factura per a nosaltres ens indica una pgina web
o una zona FTP, en la qual hem dintroduir el nom dusuari i la contrasenya que ens hagi facilitat prviament lemissor per tal daccedir a la factura i baixar-nos-la.
Segon: una vegada hem rebut la factura, hem de verificar la validesa de la signatura electrnica,
si en t. Aquesta verificaci s necessria, ja que, si el certificat digital amb el qual sha signat no
s vlid, la factura tampoc no ho s. Les autoritats de certificaci tenen unes llistes anomenades
CRL en les quals consta la informaci relativa als certificats. Aquestes llistes solen ser accessibles des de les seves pgines web.
A Internet hi ha visors gratuts que permeten veure lestat de la signatura, i aplicacions estndard
com Adobe, que, si troba un fitxer pdf signat, verifica la validesa de la signatura.
33
Implantaci
Tercer: emmagatzemem la factura. La factura semmagatzema a lordinador, en una organitzaci interna de carpetes o per mitj duna aplicaci de gesti documental. Els usuaris dels portals
de facturaci tenen zones demmagatzematge que, a ms, en el futur els permetran fer cerques
per criteris diversos, com ara el CIF, el nom de lempresa, limport, la data, etc., i obtenir la informaci duna manera rpida i senzilla.
En els projectes de recepci massiva de factures, els inconvenients principals sn la integraci
daquestes factures a les eines de gesti (ERP o similars) de lempresa receptora, la validaci de
certificats procedents de diverses autoritats de certificaci i els diversos formats de factura i signatura. Cal fer un estudi previ per tal de sospesar tot aix i evitar problemes.
5.4Solucions
Tal com comentvem anteriorment, al mercat existeixen solucions adaptades a totes les necessitats referides a la implantaci de la facturaci electrnica a lempresa.
Com en els altres assumptes tractats, hem de diferenciar el procs de facturaci entre particulars i el procs de facturaci a les administracions pbliques. Les exigncies daquestes quant
al format i al canal de transmissi, condicionen substancialment lelecci dun sistema o dun
altre. Si la nostra empresa s provedora dun ajuntament, per exemple, cal que tinguem present
que les factures que li emetem han destar en format Facturae, que hauran destar signades digitalment i que hauran de ser lliurades al punt general dentrada al que shagi adherit.
Afortunadament, algunes de les solucions que proposem ens permetran implantar la facturaci
electrnica a la nostra empresa amb la garantia que, si mai hem de facturar a lAdministraci,
estarem preparats per fer-ho.
Bsicament existeixen tres tipus de soluci: el software independent, sigui o no especfic, les
plataformes web i la integraci al nostre sistema.
5.4.1 Programari descriptori (facturae)
La multitud de formats susceptibles dsser usats per a la confecci de les nostres factures electrniques fa que un gran nombre deines ofimtiques, de les que segurament disposem als nostres equips, puguin servir-nos per fer una factura. Si el destinatari, a ms, nadmet la recepci
per correu electrnic, lassumpte es simplifica moltssim.
Amb qualsevol processador de textos podem generar una factura, exportar-la a pdf i enviar-la al
correu electrnic del nostre client. El procediment, que s vlid des dun punt de vista legal (entre empreses, no amb la Administraci pblica), no explota tot el potencial que t la factura electrnica a lhora de gestionar i tractar les dades que shi contenen.
Per a la presentaci a les administracions pbliques, el Ministeri dHisenda va desenvolupar el
programa Facturae. Es tracta dun software gratut, que sha de descarregar i installar, que permet la creaci de factures en el format Facturae, la seva signatura i enviament a FACE (no a altres
punts generals dentrada com e.FACT). Es pot descarregar des de:
http://www.facturae.gob.es/formato/Paginas/descarga-aplicacion-escritorio.aspx
34
Implantaci
El programa contempla totes les possibles opcions de lestndard Facturae i, per tant, pot resultar poc intutiu i el seu s complex. Aquesta eina no facilita el processament de les factures rebudes.
Programa Facturae del Ministeri dHisenda
5.4.2 Integraci amb el sistema financer o ERP

La integraci pot abastar des de la creaci de factures en el format que desitgem (incls Facturae) fins a la connexi directa amb el punt dentrada de factures del nostre client, sigui duna
empresa o duna administraci pblica.
El nostre provedor de sistemes informtics hauria de facilitar-nos els mduls o les actualitzacions per permetre la generaci de factures en el format que necessitem.
Si emetem un volum molt important de factures, pot interessar-nos connectar el nostre sistema
directament al nostre client per enviar-li les nostres factures.
En el cas de les administracions publiques, cal tenir en compte que ser necessari realitzar tantes integracions com punts generals dentrada tractem.
Per accelerar el desenvolupament daquests mduls, els provedors de sistemes informtics,
disposen dactius lliures ja fets, que els hi faciliten una part important de la creaci daquests
mduls.
35
Implantaci
El projecte efactures.cat de la Generalitat de Catalunya, facilita components, en codi obert, plenament funcionals que permeten fer un circuit sencer de factura electrnica, en un model concret per amb capacitat dextensi a daltres formats i plataformes.
Les plataformes web especfiques de factura electrnica que tractem a continuaci sn igualment una opci ptima per enviar les nostres factures a diferents punts generals dentrada. En
aquest cas, podem connectar el nostre sistema de gesti a una plataforma per tal que sigui la
plataforma la que sencarregui de lliurar les factures a cada destinatari, dacord amb les seves
necessitats especfiques.
5.4.3 Plataformes web especfiques
Les plataformes web sn una excellent opci per cobrir les diferents necessitats dun ampli ventall dempreses i autnoms.
Solucions com B2BRouter, Caixafactura o PimeFactura (entre altres), permeten des de lelaboraci i enviament duna factura allada fins a la integraci amb lERP de la nostra empresa per a
lenviament massiu de factures als punts generals dentrada de lEstat.
Enviament de factures amb B2BRouter
36
Implantaci
Enviament de factures amb CaixaFactura
Enviament de factures amb PIMEFACTURA
37
Implantaci
En funci de la plataforma escollida, podem trobar plans gratuts que permeten lenviament de
factures amb ms o menys restriccions i plans de pagament que afegeixen funcions com la importaci de factures individual o massiva, la conversi des de formats com XLS o CSV a Facturae, o la conservaci de les nostres factures durant el temps obligat per la llei.
Alguns daquests sistemes incorporen la possibilitat dusar el seu sistema de signatura delegada.
Segons lopci escollida, el procs de registre i activaci del servei es completa en uns pocs minuts, cosa que ens permetr comenar a treballar i a explorar les seves possibilitats quasi immediatament.
Tot i que en aquests moments en qu lobligaci respecte a la facturaci a les administracions
pbliques s la qesti a resoldre prioritriament per part dels seus provedors, poden quedar
en segon terme totes les possibilitats que ofereixen les plataformes anomenades per gestionar
tamb la recepci de factures i lemissi a particulars, tot i que cal tenir-les presents.
Solucions com B2BRouter.net incorporen tamb ajudes a la creaci de la factura electrnica per
a les administracions pbliques com ara disposar de codis DIR3 ja carregats o identificar els
camps requerits per les entitats com a obligatoris en els casos coneguts (per exemple, el codi
dexpedient en el cas de la Generalitat de Catalunya).
Codis DIR3 amb B2BRouter
38
Implantaci
Algunes plataformes web de facturaci electrnica ofereixen plans gratuts i totalment funcionals, a ms daltres opcions adaptades a les necessitats dun ampli ventall dempreses i professionals.
A la web del Consorci AOC es poden trobar una relaci daquestes plataformes:
http://web.aoc.cat/suport/knowledge-base/com-enviar-factures-electroniques-traves-de-solucions-gratuites/?dms3override=28
39
Factors crtics dxit
Factors crtics
dxit
Avui dia, la facturaci electrnica s un fet. Ja hi ha moltes empreses, de diversos sectors, que
sestan adaptant a la normativa, no tan sols per la necessitat de complir-la, sin tamb perqu
han vist els beneficis i els avantatges que els suposa aquest sistema, tant a lhora demetre les
factures com a lhora de rebre-les. s un xit tant per a lemissor com per al receptor.
Per garantir aquest xit cal tenir en compte algunes qestions:
Els certificats digitals utilitzats per signar les factures han de ser reconeguts per tercers, fins i
tot per altres pasos.
Per tant, cal donar facilitats al receptor perqu pugui integrar les factures en els seus sistemes.
s possible que la integraci a les aplicacions de gesti del receptor sigui total; aix permetr
que els sistemes comptables salimentin automticament.
Formats de factura XML: Facturae i UBL. Aquests tipus de formats sn comuns en la facturaci electrnica. Aix permet una integraci absoluta. A ms, si es volen emetre factures que
tinguin com a destinatari lAdministraci pblica, sn obligatoris.
Formats de signatura XMLDsig, XADES o ETSI TS 101 903. Es tracta dun estndard promogut per lInstitut Europeu dEstndards de Telecomunicacions (ETSI). Aquests formats de signatura estan adquirint carcter universal. A lannex III daquesta guia (Formats de signatura
electrnica), es poden consultar els diversos formats de signatura existents.
El procs de validaci de les signatures electrniques ha de ser senzill. El ms important s
que aquest procs de validaci tingui lloc a lorigen, s a dir, que sigui lemissor qui se nocupi.
Aix sevita que el receptor hagi de validar la factura a la destinaci i recorri a lautoritat de certificaci.
La possibilitat dintegraci s fonamental; s per aix que totes les solucions haurien de complir els estndards indicats, tant pel que fa al format de la factura com de la signatura.
40
Un pas ms enll. Enlla amb serveis financers
Un pas ms enll.
Enlla amb serveis
financers
La base dun negoci (empresa) sn els aprovisionaments i les vendes que es tradueixen en pagaments i cobraments. Aquests fluxos poden generar tensions de tresoreria i, per tant, necessitats de finanament de les empreses. Tamb cal tenir en compte les inversions a llarg termini per
a la millora del negoci.
La utilitzaci de la factura electrnica pot influir de manera molt positiva en la gesti dels pagaments i cobraments, i com a element facilitador en les operacions de finanament de compres.
Disposar duna eina de facturaci electrnica que integri els serveis bancaris i els financers aporta uns clars avantatges per a lempresa:
Procs completament electrnic
Reducci de lerror hum
Estalvi de temps per a tots els participants (creditors, deutors)
Estalvi de costos donat que es tracta dun procs sense paper
7.1 Visi duna empresa emissora de factures
Una empresa emissora de factures pot tenir necessitats de:
Gesti de cobraments
Finanament de les factures
Rebuts domiciliats Quadern SEPA
Possibilitat de gestionar els cobraments de les factures emeses i finanar-les, a travs del quadern SEPA (CORE o B2B) de manera electrnica, enllaant leina de facturaci electrnica amb
laplicaci de rebuts.
Algunes plataformes com CaixaFactura permeten la creaci del quadern SEPA seleccionant
aquelles factures enviades sobre les que es vulgui gestionar el cobrament, i permet indicar si es
vol cobrament al venciment o cobrament anticipat.
s a dir, els rebuts permeten, a travs del Quadern SEPA:
Finanar les vendes al client
Gestionar el cobrament de les factures als clients
41
Creditor
Deudor
CaixaFactura
Q-SEPA
Exemple de gesti de cobraments a travs duna entitat bancria
Factoring
El factoring es basa en una cessi mercantil, a favor duna entitat financera, dels crdits comercials derivats de les vendes o prestaci de serveis duna empresa als seus clients.
Venda dun b o prestaci de servei
Client de
factoring
cedent
Entitat
Financera
Deutor
Envia Factures
Prestaci serveis
de gesti de cobrament
i financers
Cessi de crdits
Pagament Factures al
seu venciment
Notificaci de la
Cessi de Crdits
i presa de ra
del deutor
Prestaci de factoring
42
Lempresa provedora de bns/serveis s el cedent o client de factoring i els seus clients sn

els deutors o compradors.
El factoring permet:
Finanar les vendes al cedent (emissor de la factura)
Gestionar el cobrament dels crdits cedits
A banda, ofereix daltres serveis complementaris com la classificaci creditcia dels deutors, la
cobertura del risc dinsolvncia, el control de les factures i la gesti dels impagats.
Quins avantatges porta una eina de facturaci electrnica que enllaci amb loperativa de factoring?
Agilitza la tramitaci de factures
Disminueix el risc operacional en automatitzar processos
Ms seguretat grcies a ls de certificats de signatura electrnica reconeguts en els processos de verificaci de lemissor de la factura
Ofereix noves vies autenticades mitjanant la signatura electrnica reconeguda per obtenir
la conformitat del deutor i la presa de ra
En transmetres els documents de forma telemtica, augmenta el perode de finanament
respecte al tractament de factures en paper
Augmenta les possibilitats de finanament
7.2 Visi duna empresa receptora de factures
Una empresa receptora de factures pot tenir necessitats de:
Gesti dels seus pagaments
Finanament dels seus pagaments: a travs del confirming permet finanar el seu provedor
(emissor de la factura) o finanar-se ell mateix (postfinanament)
Gesti de pagaments Quadern SEPA de pagaments
Possibilitat de gestionar els pagaments de les factures rebudes, a travs del quadern AEB34
SEPA de manera electrnica, enllaant leina de facturaci electrnica amb laplicaci de pagaments.
Confirming
El confirming s un servei de gesti de pagaments de factures a provedors que permet a aquest
ltim anticipar-se al cobrament de les factures cedint el crdit a una entitat financera.
Lentitat realitza una deducci de comissions i dinteressos sobre limport de les factures i el perode de temps finanat.
43
Creditor
Deudor
CaixaFactura
Q-34
Exemple de gesti de pagaments a travs duna entitat bancria
1
Venda dun b o prestaci de servei
Client de
confirming
Entitat
Financera
Provedor
4
Comunicaci de la
confirmaci i la data
de pagament
Confirmaci de la
factura a lentitat
Cobrament al
venciment
Pagament anticipat
o al venciment
6
2
Firma de contracte
de cessi de crdit
Emissi de la factura
Prestaci de confirming
44
El confirming:
Finana les vendes al provedor
Finana els pagaments de les factures al client
Gestiona el pagament de les factures als provedors
Avantatges del confirming:
Per al client:
Fidelitza la relaci amb els seus provedors
Simplifica el sistema de pagament
Possibilitat de negociar el termini de pagament als seus provedors
Possibilitat de finanar els venciments de factures
Permet prendre el control en els pagaments a provedors
Millor control i planificaci de les seves necessitats de tresoreria
Facilita la conciliaci bancria
Facilita finanament immediat als seus provedors
Prestigi davant els provedors per donar accs al finanament
Per al provedor:
Finanament sense augment de CIRBE
Rebaixa de saldos de clients i increment de saldos de tresoreria
No cal demostrar solvncia per obtenir finanament
Cobrament al comptat en bones condicions
Sistema de finanament rpid, fcil i flexible
Desaparici del risc dimpagament una vegada anticipada la factura
Solucions com CaixaFactura de CaixaBank, integren leina de facturaci electrnica amb serveis
bancaris i financers, i aporten un valor diferencial.
45
Preguntes ms freqents
Preguntes
ms freqents
8.1 Facturaci electrnica

Quina utilitat tenen les factures electrniques?
Ls de la factura electrnica implica leliminaci de lobligatorietat dimprimir-les en paper per
enviar-les als destinataris. Daquesta manera, no tan sols es redueixen drsticament els costos
associats a la generaci i la manipulaci de documents impresos, sin que, al mateix temps,
augmenten considerablement leficincia, leficcia i la rapidesa en la gesti i el control de tot el
procs de facturaci i cobrament.
Quins requisits ha de complir una factura electrnica per tal de ser vlida fiscalment i
legalment?
Perqu una factura electrnica sigui vlida noms ha de complir dos requisits: se nha de poder garantir lautenticitat de lorigen i la integritat del contingut. Aix vol dir que se nha de poder identificar
unvocament lemissor i tenir la certesa que el document rebut no ha estat alterat. Tots dos requisits
es consideren satisfets si, a lhora de generar la factura electrnica, lemissor hi incorpora una signatura electrnica que compleixi les especificacions mnimes establertes per les autoritats tributries. En el cas de les factures emeses a les administracions pbliques, la signatura s obligatria.
s el mateix parlar de factura electrnica, digital i telemtica?
S. En diversos documents, la normativa vigent recull els termes factura telemtica i factura electrnica de manera indistinta, i els defineix com el tipus de factura tractada i tramesa per mitjans
telemtics o electrnics. El terme factura electrnica es fa servir en la indstria (usuaris i provedors) com a denominaci ms atractiva en lmbit comercial.
Si envio factures electrniques, les he denviar tamb en paper?
No. Les factures amb signatura electrnica tenen validesa legal i fiscal plena i substitueixen la
factura en paper. Per si el client o el provedor les demanen en suport paper, tamb els les podem enviar daquesta manera.
He de conservar les factures electrniques?
S. La llei obliga a conservar el document de la factura, juntament amb les dades de la signatura
electrnica i el contingut del certificat digital, durant el perode establert fins a la prescripci.
46
Quines obligacions tinc com a emissor de factures electrniques?

Lemissor de factures electrniques t aquestes obligacions:
a) Conservar les factures electrniques, juntament amb les dades associades (signatura i certificat), en el format original
b) Assegurar la llegibilitat de les factures en el format original
c) Garantir laccs complet a les dades (visualitzaci, cerca selectiva, cpia o baixada en lnia i
impressi)
Quines obligacions tinc com a receptor de factures electrniques?
El receptor de factures electrniques t aquestes obligacions:
a) Conservar les factures electrniques, juntament amb les dades associades (signatura i certificat), en el format original.
b) Assegurar la llegibilitat de les factures en el format original.
c) Garantir laccs complet a les dades (visualitzaci, cerca selectiva, cpia o baixada en lnia i
impressi).
A diferncia de lemissor, el receptor de factures electrniques pot optar per conservar en paper
les factures rebudes en format electrnic, sempre que consti a la cpia impresa una marca grfica dautenticaci produda per un sistema adms i publicat per lAgncia Tributria.
8.2 Certificats digitals
Qu s la signatura electrnica?
s una signatura que es pot aplicar sobre documents electrnics (fitxers, missatges de correu
electrnic, etc.) i que t el mateix efecte que una de manuscrita. T com a finalitat associar la
identitat del signant amb el document. Aquesta signatura ofereix ms garanties que la manuscrita, ja que permet detectar qualsevol manipulaci i sassocia matemticament al contingut del
document signat i al signant. La signatura electrnica es genera amb la clau privada del signant
(o emissor); el receptor t la garantia de la identitat de lemissor perqu en pot comprovar la signatura amb la seva clau pblica, registrada en un directori pblic al qual pot accedir tothom.
Quina importncia t la signatura electrnica?
La signatura electrnica confereix una protecci tcnica i jurdica a tots els documents electrnics i a les transaccions i les relacions comercials que tenen lloc electrnicament.
Com es comprova la validesa duna signatura digital?
Qualsevol persona que tingui la clau pblica duna altra en pot validar la signatura des del seu
navegador. Un procs informtic compara la signatura rebuda amb un extracte de carcters del
text del missatge i noms accepta la signatura com a vlida si totes dues coses coincideixen totalment. El receptor del missatge s qui decideix si fa confiana a lautoritat de certificaci (CA)
47
emissora del certificat amb el qual sha signat el missatge. Aquestes CA sn les que solucionen
lnic punt feble que tenen els sistemes que funcionen amb criptografia de clau pblica i garanteixen que la persona que signa s realment qui afirma que s.
Qu he de fer per poder veure una signatura?
La signatura electrnica es pot veure per mitj duna aplicaci que permet desxifrar-la fent servir
la clau pblica.
La informaci enviada per Internet pot ser capturada per terceres persones?
La informaci no es transmet xifrada si no es disposa dun certificat digital. En aquesta situaci,
si alg intercepta una comunicaci (un missatge de correu electrnic o lenviament del nmero
de targeta de crdit per fer una compra), pot llegir o capturar les dades enviades amb una facilitat considerable. En canvi, si lemissor i el receptor tenen certificats electrnics, la informaci
que intercanvin es transmet xifrada (encriptada) i, si s capturada, noms sen pot obtenir el
criptograma (un conjunt de carcters sense significat). Cal conixer la clau privada per poder tenir accs a la informaci.
48
ANNEX. Marc legal de la factura electrnica
ANNEX. Marc
legal de la factura
electrnica
Llei 59/2003, de 19
de desembre, de
signatura
electrnica
Acord de Govern GOV

Reial Decret
Llei 56/2007, de 28
1619/2012, de 30 de GOV/151/2014 d11 de
de desembre, dimpuls
novembre, obligacions novembre, e.FACT Punt
de la societat de la
general dentrada a
de facturaci
informaci
Llei 29/2010, del 3 dagost,
Catalunya
s dels mitjans electrnics
al Sector Pblic de
15 de
Catalunya
gener
2003
2007
2012
2014
2006
2010
2013
2015
Directiva 2006/112
de la UE, de 28 de
novembre,
sistema com de impost
sobre el valor afegit
Reial Decreto 1363/2010,

de 29 de novembre,
notificacions i
comunicacions
electrniques
Llei 25/2013 de
27 de desembre,
impuls de la
factura
electrnica
Llei Orgnica
6/2015 de
12 de juny,
modifica la
Llei 25/2013
ESTATAL
Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual saprova el Reglament mitjanant el qual
es regulen les obligacions de facturaci.
Llei Orgnica 6/2015 de 12 de juny, modifica la Llei 25/2013, de 27 de desembre, dimpuls de la
factura electrnica i creaci del registre comptable de factures al Sector Pblic.
Llei 25/2013, de 27 de desembre, dimpuls de la factura electrnica i creaci del registre contable de factures al sector pblic.
Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures dimpuls de la societat de la informaci.
Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributria.
Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de
contractes del sector pblic.
49
Llei 59/2003, de signatura electrnica: regula la signatura electrnica, leficcia jurdica de la signatura electrnica i la prestaci de serveis de certificaci.
Ordre HAC/1181/2003, de 12 de maig, per la qual sestableixen normes especfiques sobre ls
de la signatura electrnica en les relacions tributries per mitjans electrnics, informtics i telemtics amb lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria.
Reial decret 1363/2010, de 29 doctubre, pel qual es regulen suposits de notificacions i comunicacions administratives obligatries per mitjans electrnics en lmbit de lAgncia Estatal de
lAdministraci Tributria.
Reial decret 1496/2003, del Reglament sobre obligacions de facturaci i de modificaci del Reglament de lIVA (Reial decret 1624/2002); transposici de la Directiva 2001/115/CE, sobre facturaci en relaci amb lIVA.
Reial decret 2402/1985, sobre el deure demetre i lliurar factures, derogat pel Reial decret
1496/2003, a excepci de larticle 9 bis.
Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.
Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil.
Llei 7/1996, de 15 de gener, dordenaci del comer minorista.
Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementries; larticle 63 ha estat
modificat per la Llei 3/2014, de 27 de mar.
Reial decret 87/2005, de modificaci del Reial decret 1496/2003, pel qual sautoritza lemissi
de factures substitutives de rectificaci amb imports negatius.
Resoluci 2/2003, de 14 de febrer, de la Direcci general de lAgncia Estatal de lAdministraci
Tributria sobre certs aspectes relacionats amb la facturaci telemtica.
Ordre HAC/3134/2002, sobre un nou rgim de facturaci telemtica, el desenvolupament del
rgim de facturaci telemtica de larticle 88 de la Llei de lIVA i larticle 9 bis del Reial decret
2402/1985.
Resoluci de 24 de juliol de 2003 de la Direcci General de lAgncia Estatal de lAdministraci
Tributria, per la qual sestableix el procediment que cal seguir per a ladmissi de certificats
dentitats provedores de serveis de certificaci electrnica.
Ordre EHA 962/2007, per la qual es desenvolupa el Reial decret 1496/2003 en matria de facturaci telemtica i conservaci electrnica de factures i es regula la digitalitzaci certificada.
50
AUTONMIC
Acord Gov/151/2014, d11 de novembre, sobre el punt general dentrada de factures electrniques de Catalunya.
Llei 29/2010, del 3 dagost, sobre ls dels mitjans electrnics al sector Pblic de Catalunya.
EUROPEU
Recomanaci 94/820/CE de la comissi, de 19 doctubre de 1994, relativa als aspectes jurdics
de lintercanvi electrnic de dades.
Directiva 1999/93/CE del Parlament Europeu i del consell, de 13 de desembre de 1999, per la
qual sestableix un marc comunitari per a la signatura electrnica, basada en un certificat reconegut i creada per mitj dun dispositiu segur de creaci de signatures, dacord amb el que disposen els apartats 6 i 10 de larticle 2 de la Directiva esmentada.
51
Glossari
Glossari
Autoritat de certificaci
CA sn les sigles en angls de Certification Authority. Una autoritat de certificaci s una
entitat de confiana que socupa demetre i de revocar els certificats digitals utilitzats en la
signatura electrnica, per a la qual cosa fa servir la criptografia de clau pblica. Lautoritat de
certificaci s un tipus particular de provedor de serveis de certificaci que legitima davant
de tercers, que confien en els seus certificats, la relaci entre la identitat dun usuari i la seva
clau pblica. A la pgina web del Ministeri dIndstria, Turisme i Comer, hi ha informaci sobre les diverses autoritats de certificaci reconegudes existents:
https://sedeaplicaciones2.minetur.gob.es/prestadores/
Autoritat de registre (RA)
s lentitat delegada per lautoritat de certificaci per actuar com a centre de tramitaci de
sollicituds de certificats, comprovaci didentitats i lloc de contacte amb els clients.
Confirmaci electrnica
s una modalitat de confirmaci, un servei financer que ofereix una entitat financera per tal de
facilitar als clients la gesti del pagament de les compres que fan (sofereix amb la finalitat de
cobrar les factures abans de la data de venciment). En aquest servei, el document cedit correspon (en la majoria de casos) a una factura electrnica.
CRL
Sn les sigles en angls de Certificate Revocation List, que vol dir llista de certificats revocats. Una CRL s una llista de certificats que han estat revocats: aquests certificats ja no sn
vlids i no hi ha de confiar cap usuari del sistema.
DIR3
Codificaci (directori com dunitats orgniques i oficines) utilitzada per classificar els diferents departaments dins duna administraci pblica i un dels sistemes per encaminar les
factures en el receptor.
e.FACT
Servei del Consorci dAdministraci Oberta de Catalunya que esdev el punt general dentrada de factures electrniques a Catalunya segons lAcord Gov/151/2014, d11 de novembre.
52
Glossari
Encriptaci
La criptografia s la cincia de xifrar i desxifrar informaci per mitj de tcniques especials;
sutilitza freqentment per intercanviar missatges que noms poden llegir les persones a qui
sadrecen, que tenen els mitjans per desxifrar-los.
FACE
Servei del Govern dEspanya que esdev el punt general dentrada de factures electrniques
per a diferents entitats i comunitats autnomes.
Facturae (format)
Format establert per lAdministraci general de lEstat per a lelaboraci de factures destinades a les administracions pbliques.
Facturae (software)
Programa gratut desenvolupat pel Ministeri dHisenda per a la confecci de factures electrniques en format Facturae.
Facturatge
s una frmula de finanament i administraci basada en la cessi de factures. Lempresa
cedeix el crdit comercial dels seus clients a una companyia de facturatge, que sencarrega
de gestionar-ne el cobrament a canvi duna contraprestaci consistent en una comissi pels
serveis administratius i uns interessos pel finanament (avanament del venciment del pagament de les factures dels clients).
Facturatge electrnic
s una modalitat de facturatge en qu el document cedit correspon (en la majoria de casos)
a una factura electrnica i en qu no es fan servir en cap moment ni el paper ni cap altre mitj fsic com a suport, s a dir, les transaccions que es fan entre el client, el deutor i el factor
sn totalment en lnia.
FTP
Sn les sigles en angls de File Transfer Protocol. Es tracta dun protocol de xarxa per a la
transferncia darxius que es basa en larquitectura client-servidor. Des dun equip, el client
es pot connectar a un servidor per baixar-se arxius o per pujar-nhi, independentment del sistema operatiu utilitzat en cada equip.
Metadades
Generalment, sn dades sobre dades. Es tracta de dades que descriuen altres dades. El
concepte de metadades s anleg a ls dndexs per localitzar objectes en lloc de dades.
Mode ASP
s un servei que permet a lusuari fer servir un paquet de programari determinat per Internet,
sense que li calgui installar-lo a lordinador.
OCSP
Sn les sigles en angls dOnline Certificate Status Protocol. Es tracta dun mtode per
determinar lestat de revocaci dun certificat digital fent servir altres mitjans que no siguin
una CRL.
53
Glossari
PDF417
s una especificaci de codi de barres de dues dimensions que pot emmagatzemar, com a
mxim, 1.800 carcters alfanumrics (ASCII) o 1.100 codis binaris per cada smbol (cada rectangle en forma de nvol de punts).
PKI
Sn les sigles en angls de Public Key Infrastructure. La infraestructura de clau pblica s
una combinaci de maquinari i programari, poltiques i procediments de seguretat que permet executar amb garanties operacions criptogrfiques com lencriptaci, la signatura digital
o el no-rebuig de transaccions electrniques.
Portasignatures
s una eina de signatura electrnica pensada per signar grups de documents amb un sol clic.
Permet signar els documents duna manera fcil (dun en un o diversos de cop) amb un sol
clic.
Procediment marc PDF417
s un procediment que sutilitza per als codis de barres PDF417. Aquest procediment saplica per no limitar la mida mxima de les dades.
Punt general dentrada
Portal i serveis web que serveixen per a qu els provedors duna entitat pblica li puguin lliurar les seves factures electrniques (a Catalunya, el punt general dentrada s el servei
e.FACT del CAOC).
Serveis web
Sn un conjunt de protocols i estndards que serveixen per intercanviar dades entre aplicacions. Hi ha diverses aplicacions informtiques, desenvolupades en llenguatges de programaci diferents i executades sobre qualsevol plataforma, que poden utilitzar els serveis web
per intercanviar dades en xarxes dordinadors com Internet.
54
Enllaos dinters
Enllaos
dinters
AC Camerfirma
www.camerfirma.com
B2Brouter Plataforma de factura electrnica de Invinet Sistemes
www.b2brouter.net
CaixaFactura Plataforma de factura electrnica de la Caixa
www.caixafactura.com
Cambra de Comer de Barcelona
www.cambrabcn.org
Cambra de Comer de Barcelona Cambra Digital
www.cambradigital.com
Centre Europeu de Normalitzaci
www.cen.eu
Consell General de Cambres de Catalunya
www.cambrescat.org
Consorci Administraci Oberta de Catalunya
www.aoc.cat
Consorci Administraci Oberta de Catalunya Suport e.FACT per a empreses
http://web.aoc.cat/suport/efact-empreses/
FACE Punt general dentrada de factures electrniques de lAdministraci General
de lEstat
https://face.gob.es/es/
Facturae Portal dimpuls de la factura electrnica del Govern dEspanya
www.facturae.gob.es
55
Enllaos dinters
idigital Estratgia del Govern de la Generalitat de Catalunya que t com a objectiu

generar un pol dinnovaci digital
www.idigital.cat
OASIS
www.oasis-open.org
PEPPOL
www.peppol.eu
PIMEFACTURA Plataforma de factura electrnica de PIMEC
www.pimefactura.com
56
Impulsa:
Impulsa:
Elaborat per:
Collabora:
57

Guia Factura Electrònica-2015

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Factura Electrònica-2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia

Telfon de consultes sobre facturaci electrnica

902 881 699

2. Introducci a la facturaci electrnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1 Qu s una factura electrnica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.2 La factura electrnica per a les administracions pbliques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. La facturaci electrnica a lempresa.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1 Una nova oportunitat.. ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2 Beneficis i avantatges de la facturaci electrnica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Llei 25/2013, Dimpuls de la factura electrnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

4.1 Entitats a les que afecta. ...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

4.2 Lmit de 5.000 . ............... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

4.3 Format de les factures. ........ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

4.4 Codis DIR3..................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

4.5 Punts Generals dentrada. .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4.6 e.FACT. Punt general dentrada a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4.7 Cas prctic - Generalitat de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Guia factura electrnica

4.8 Beneficis per a les empreses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

5.2 Solucions adaptades al model de negoci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

6 Factors crtics dxit.............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

7.1 Visi duna empresa emissora de factures.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

7.2 Visi duna empresa receptora de factures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

8.1 Facturaci electrnica......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

8.2 Certificats digitals.............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Annex I. Marc legal de la factura electrnica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Enllaos dinters. ................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Els avenos tecnolgics i en telecomunicacions, lestandarditzaci dels formats dels documents

Guia factura electrnica

En aquest marc, diverses administracions pbliques europees han decidit potenciar

Tot aix es recull al prembul de la Llei 25/2013; la facturaci electrnica es

2.1 Qu s una factura electrnica

Introducci a la facturaci electrnica

Guia factura electrnica

2.2 La factura electrnica per a les administracions pbliques

Des del 15 de gener de 2015, s obligatori presentar factures en format electrnic

3.1 Una nova oportunitat

3.2 Beneficis i avantatges de la facturaci electrnica

La facturaci electrnica a lempresa

Guia factura electrnica

Procs tradicional per la generaci de factures

En un procs de facturaci electrnica, lemissor i el receptor treballen prcticament en lnia;

Lemissor genera la factura

El destinatari rep la factura

Sarxiva el document digital

Procs electrnic per la generaci de factures

La facturaci electrnica a lempresa

Guia factura electrnica

Enviament (sobre, segell,

Estalvi per factura: 2,85 euros

Comparativa de costos en el procs demissi

Receptor de factures convencionals

Comparativa de costos en el procs de recepci

La facturaci electrnica a lempresa

Guia factura electrnica

Temps estimat sense

Temps estimat amb

Distribuci als seus destinataris

Recerca per a consulta sollicitada

Estalvi de temps estimat amb la facturaci electrnica

La facturaci electrnica a lempresa

Guia factura electrnica

La facturaci electrnica a lempresa

Data de prestaci del servei (si s diferent de la demissi)