Joan Fuster

13/03/12 08:14

Joan Fuster
Joan Fuster i Ortells neix a Sueca (comarca de la Ribera Baixa), el 23 de novembre de
1922. La seva famlia s de procedncia pagesa. La primera excepci n's el seu pare,
que aprn l'ofici de tallista d'imatges, exerceix de professor de dibuix i s un destacat
carl de la comarca. Joan Fuster, doncs, no s un home de lletres per tradici familiar.
Aquests parmetres cronolgics, geogrfics i familiars sn rellevants a la llum de la
seva obra posterior, i el singularitzen en el migrat panorama assagstic de les darreres
poques.
El 1943 comena els estudis de Dret a la Universitat de Valncia i combina els estudis
amb la formaci autodidacta que l'encaminar cap a la via de crtic i columnista
d'ofici. Un any ms tard, publica a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en
catal: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana".
Del 1946 al 1956 codirigeix amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, any que
es llicencia en Dret, i durant uns anys, exerceix d'advocat a la seva vila nadiua, on
residir sempre. Parallelament fa collaboracions peridiques a la premsa, una de les
facetes ms constants de la seva producci: escriu per a Valncia, Levante, Jornada i
tamb per al setmanari barcelon Destino i per a algunes revistes catalanes que veuen
la llum a l'estranger. A Mxic, precisament, participa en la publicaci d'un fascicle
que es titula La literatura catalana a la Renaixena. Els seus primers llibres, per, sn de
poemes: Sobre Narcs (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al
silenci (1954). La poesia fusteriana, que recull desprs en el volum Set llibres de versos
(1987), s'insereix en una lnia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment
histric.
El 1954 el filleg i editor Francesc de Borja Moll li edita a Mallorca l'assaig d'esttica
El descrdit de la realitat, amb el qual inicia una brillant carrera d'assagista de vasta
amplitud temtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivaci hbil i precisa. Un altre
aspecte de la seva obra, comenat tamb aleshores, s el de l'erudici, la histria i la
crtica literries, que alterna amb antologies de prosa. Fuster entra aix en un procs
personal de professionalitzaci al mateix temps que es produeix tot un procs de
comprensi de la realitat valenciana.
Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el Pas
http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933

Pgina 1 de 4

Joan Fuster

13/03/12 08:14

Valenci i, ms concretament, amb les seves peculiaritats socials, poltiques i

culturals. s un conjunt d'escrits que neixen de la posici moral i poltica,
compromesa, de l'escriptor amb la seva terra i amb el seu temps. Al llarg de la seva
trajectria intellectual ha de vncer diverses adversitats: censura, hostilitats oficials i
oficioses, falta de mitjans, absncia d'ambient cultural propici, silenci dels mitjans de
comunicaci del Pas Valenci. Als anys seixanta la seva obra esdev ms incisiva i
polmica, i es converteix en un intellectual d'incidncia frondosa i efica. Collabora a
El Correo Cataln (1961-66). El 1962 publica Nosaltres els valencians, llibre essencial per
conixer la histria, la cultura i els problemes d'identitat nacional del Pas Valenci,
un autntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran
d'aquest llibre, l'autor s objecte d'amenaces i les falles de l'any segent culminen
amb la "crem" en efgie de Fuster. Jaume Prez Montaner, estudis de l'obra de
Fuster, diu de Nosaltres els valencians: "La seva significaci histrica ha estat tan
remarcable que es pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un
desprs d'aquesta obra en qualsevol referncia a la cultura i la conscincia nacional
del Pas Valenci".
L'obra de Fuster, a ms de ser diversa quant a temes, tamb ho s en tcniques i
gneres. Ha utilitzat sobretot la forma de l'assaig llarg (El descrdit de la realitat, Les
originalitats) per tamb l'aforisme (Judicis finals) i el dietari ntim (Indagacions
possibles, Causar-se d'esperar). Dels escrits d'histria i crtica literria cal destacar els
estudis sobre sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausis March, Joan Ros de
Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla i Salvador Espriu. Com a historiador de la
llengua destaca la collaboraci en el segon volum de la Histria de Catalunya. Dels
milers de pgines que Fuster escriu, les Obres completes (Edicions 62) noms en
recullen una part mitjanament significativa.
El 1975 li s concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
L'11 de setembre de 1981 el domicili de Fuster sofreix un atemptat amb bomba que
causa importants destrosses a la biblioteca i a l'arxiu.
El 1983 s'incorpora com a professor contractat a la Universitat de Valncia per
impartir-hi l'assignatura d'Histria de la Llengua. El mateix any s distingit amb la
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any ms tard s investit doctor
honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autnoma de
http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933

Pgina 2 de 4

Joan Fuster

13/03/12 08:14

Barcelona.
El 1985 es doctora en Filologia catalana a la Universitat de Valncia amb l'estudi i
l'edici de La regla del convent de Sant Josep de Valncia i el 1986 obt la ctedra de
literatura a la Universitat de Valncia.
Els darrers anys de la seva vida suspn gaireb del tot l'activitat pblica i ms
directament poltica, i es dedica a la investigaci i a la ctedra universitria. Fruit
d'aquest treball sn els estudis aplegats a Llibres i problemes del Renaixement (1989).
s membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Instituci Valenciana
d'Estudis i Investigacions, forma part del Consell Valenci de Cultura, de l'Institut
Valenci de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana, i s promotor i
president d'Acci Cultural del Pas Valenci (1978) i president de l'Associaci
d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Mor a Sueca el 21 de juny de 1992. A ttol pstum el Consell de la Generalitat
Valenciana li concedeix l'Alta Distinci al Mrit Cultural de la Generalitat Valenciana
i la Universitat Jaume I organitza actes en homenatge seu. Les lletres catalanes el
recorden amb la convocatria d'un premi d'assaig que porta el seu nom.
El 1995, la Generalitat Valenciana signa amb l'Ajuntament de Sueca un conveni per
tal de convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d'estudi en
memria de l'escriptor. Es compra la casa de Sueca a l'hereu de Joan Fuster, Josep
Palacios. Segons l'acord de compra, l'immoble, un cop reformat, ha de ser la seu de la
Biblioteca Valenciana i ha d'acollir els 25.000 llibres de la collecci particular de
l'escriptor, els seus documents, tant literaris com personals, i les seves obres
artstiques, entre les quals hi ha quadres de Mir, Tpies i Renau i escultures d'Alfaro.
Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Sueca adquireix poc desprs la casa adjunta
per poder disposar de ms espai. Per, el 1998, els marmessors de Joan Fuster retiren
a la Generalitat Valenciana la custdia del llegat de l'escriptor, per incompliment dels
acords.
Mentrestant, el 1997, l'Ajuntament de Sueca i els marmessors de l'escriptor declaren
l'Any Fuster, que consta d'un seguit d'actes per commemorar el 75 aniversari del
naixement de l'escriptor i el cinqu de la seva mort.
http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933

Pgina 3 de 4

Joan Fuster

13/03/12 08:14

El 13 de setembre de 1997, uns delinqents comuns profanen la tomba de Joan Fuster,

entre altres, al cementiri de Sueca. Tot i ser una actuaci vandlica, sense
reivindicaci, els partits poltics i entitats culturals responsabilitzen dels fets el clima
anticatalanista fomentat des de diversos sectors institucionals del Pas Valenci.

http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933

Pgina 4 de 4