New Document Title

Joan Fuster: l'escriptura assagstica

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) s, com a assagista, una
figura cimera en la literatura catalana de l'poca, a part de la
seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crtic
literari o historiador social de la llengua. Caldria afegir-hi,
encara, una breu trajectria potica, a la darreria dels
quaranta i primeria dels cinquanta, que va quallar en poemes
com el fams "Criatura dolcssima", musicat per Llus Llach i
que forma part del llibre Escrit per al silenci (1954). Ara b, el
polimorfisme d'aquest homenot que Pla va deixar retratat
amb ploma gil i trets inesborrables gira al voltant de la seva
producci assagstica, que no s, en el fons, ms que un
epifenomen del seu inacabable dietari, on l'escriptor deixa
constncia quotidiana de les seves reflexions sobre el mn.
La reivindicaci de l'assaig
Fet i fet, Fuster reivindica l'assaig com el gnere ms
adequat a la seva activitat literria: l'assaig s l'escriptura "en
mnigues de camisa". I reitera el record del mestre europeu
del gnere, Michel de Montaigne, aquell primer escriptor
descregut, autoanaltic, escptic, conscient de la base
fisiolgica de tot humanisme i fins i tot del que Fuster
anomena amb grcia "l'autonomia de la bragueta".
Montaigne havia inaugurat amb orgull, en aquell moment
auroral del segle xvi europeu, aquest gnere de caire
egotista i intellectual, sense narrador ni personatges de
ficci interposats entre l'autor i el lector, i lluny tamb de
l'impudor ntim i l'exclamativitat que sn caracterstics de la

poesia lrica. Fuster hi teoritza a bastament, donant una altra

mostra de l'autosuficincia d'aquesta literatura d'idees que
neix del diari personal, passa sovint pels diaris -per
l'articulisme periodstic d'opini- i desemboca finalment en
les pgines del volum bibliogrfic.
Perqu, en efecte, una de les caracterstiques del gnere rau
precisament en el seu innat fragmentarisme. Com s'ha dit
manta volta, el bon assaig pot llegir-se en qualsevol de les
seves pgines, perqu manca d'una estructura closa, i
palesa una clara vocaci de discurs inacabat, tot esdevenint
una eterna preparaci per al que, en el mn del teatre, seria
la fixaci definitiva d'una obra mitjanant l'estrena. La
deliberaci interior de l'assagista davant els ulls del seu
lector no persegueix tant les conclusions definitives com el
plaer de la conversa silenciosa a travs de les pgines del
llibre, tot seguint el fil d'una argumentaci sempre reversible
o, si ms no, matisable.
D'altra banda, el llibre -les lleis insubornables del producte
bibliogrfic en el mercat editorial- imposa una extensi
mnima determinada i unes certes expectatives d'unitarisme
temtic que faci consonar els materials aplegats. Els
autoprlegs o prlegs escrits per l'autor mateix -freqents en
aquests volums de recull- sn el lloc idoni per a justificar la
maniobra editorial de la recopilaci de papers fragmentaris.
En el seu primer llibre d'assaig -Les originalitats (1951)Fuster es planteja explcitament aquesta aporia i conclou que
la unitat del volum que presenta haur de buscar-se tot just
en la personalitat de l'autor, en la coherncia interna d'una

trajectria intellectual de la qual el llibre no s sin una

mostra fefaent. En un volum molt posterior, Sagitari (1985),
justifica aix el ttol sobreposat a una muni de papers
diversos per sintonitzats com a conjunt: "Si el recull que
avui presente amb les divagacions que m'obsessionen ha
d'aguantar-se amb alguna referncia retrica, podria ser
"sagitari". Al capdavall, jo vaig nixer un 23 de novembre."
Dit d'una altra manera, el jo mateix de l'escriptor i les seves
cabries intellectuals es constitueixen en garant de la
coherncia profunda del seu discurs polimorf.
Altres vegades es busquen frmules ms convencionals per
organitzar la diversitat de continguts sota una pauta formal
aparentment incontestable: aquest s el cas del Diccionari
per a ociosos (1964), llibre tradut amb xit a l'espanyol,
l'itali i l'angls, on la disposici tpica dels compendis
lexicogrfics -l'ordenaci alfabtica- permet presentar
estructurats una srie de textos assagstics de factura i
extensi ben diferents. El criteri s prctic, si ms no, i
incontrovertible en un primer cop d'ull malgrat la seva
profunda arbitrarietat. Comptat i debatut, Fuster mateix ho
havia deixat insinuat, no sense un gra d'ironia, en un dels
seus aforismes: "L'ordre alfabtic no s sin una variant de
l'ordre pblic."
La cultura i altres temes
Ben mirat, l'assagista es limita a parlar de les seves
obsessions, de les dries que li suscita la reflexi sobre el
mn. El tema central de l'assaig fusteri no s sin aquest:

un continu examen de conscincia, on per "conscincia" hem

d'entendre la interacci d'un jo racional amb el mn. L'autor
s'installa aix en un espai diferenciat respecte de la pura
narraci o la descripci de la realitat exterior i tamb
respecte del pur crit ntim i irracionalista de la lrica. L'objecte
de l'assaig s, doncs, el mateix procs de la deliberaci
interior de l'assagista sobre el mn que l'envolta. I aquesta
deliberaci ha de partir d'un escepticisme que neutralitzi,
com un antdot o un desinfectant, la inrcia dels
dogmatismes: en termes ben grfics, Fuster parla de "no
mamar-se el dit". Ha de ser, aix mateix, un discurs
racionalment controlat, perqu noms la llum del
coneixement i de l'explicitaci garanteix la utilitat pblica -per
als lectors- d'uns textos que se sotmeten a les regles de joc
de la discussi crtica. Perqu aquesta discussi crtica s, al
capdavall, l'estmul primer del coneixement: "Doneu-me un
bon contradictor i ser capa de construir les ms excelses
teories."
Una de les parcelles temtiques predilectes de l'assaig
fusteri s la cultura, entesa com el conjunt dels
mecanismes d'interacci de l'animal hum amb el seu medi
ambient. Per exemple: la invenci de la cadira, de la forquilla
o de qualsevol altre adminicle que contribueix al control
hum del mn, o b les transformacions que per a la
humanitat ha comportat l'aspirina o la penicillina, sn motius
d'originals reflexions crtiques.
Aix, en el Diccionari per a ociosos, l'entrada "cadira" acull
una indagaci lcida sobre l'evoluci histrica del moble,

sobre els canvis operats en els criteris de l'aparena social i

de la comoditat corporal, sobre el progrs tecnolgic... Un
altre exemple el trobem a Babels i Babilnies (1972), que se
centra en les transformacions sociolgiques dels anys
seixanta i on l'autor insisteix diverses vegades en el
concepte de cultura, que defineix com tot all que no s
natura. Un dels captols d'aquest llibre engega una
deliberaci retrica sobre quina pea de roba hauria
d'ostentar la prioritat cronolgica en la histria de la
humanitat: la bufanda, el tapavergonyes, la butxaca o el
cintur d'on penjar una arma. bviament, darrere de cada
opci s'amaga una concepci diferent del quid de la condici
humana, on, per damunt de la mera defensa envers les
inclemncies del medi, hi ha urgncies i interessos que es
relacionen ms aviat amb la vanitat, el pudor o l'agressivitat,
sense exhaurir-ne la nmina.
A la temtica esmentada suara, caldria afegir matries
variades que ocupen la ploma de Fuster, com ara la
literatura, la histria o la poltica. Perqu s innegable que
l'escepticisme fusteri no s incompatible, ans al contrari,
amb un comproms nacional i social que pren cos en el que
ell va anomenar "pamflets poltics" o en una obra tan
emblemtica com Nosaltres els valencians (1962), un
autntic assaig d'interpretaci de la histria i la identitat del
Pas Valenci.
En tot cas, l'escriptura assagstica no tracta mai aquests
temes a la manera d'una monografia especialitzada o d'un
llibre de filosofia -Fuster refusa insistentment aquesta

qualificaci per a la seva activitat intellectual-, sin que

s'endinsa en la matria com un "especialista en idees
generals", amb una mescla d'escepticisme, de curiositat
insadollable i d'afany de fer-se llegir, que s per a ell
l'obligaci primera de tot escriptor. Al darerre hi ha una llarga
tradici literria i cultural: Montaigne, Voltaire, Xnius, Josep
Pla... s tot un arxiu discursiu d'estratgies per a
desenvolupar aquest examen de conscincia on l'escriptor
s'assaja ell mateix a partir d'un tema qualsevol que li forneix
la primera matria, l'impuls primigeni de la seva deliberaci.
A ms, per a donar cos d'escriptura a aquesta deliberaci i
per a aconseguir, amb la regla d'or de l'amenitat, generar un
pblic lector, l'assagista ha de treballar-se un estil lingstic
personal que doni cos i saba vital al seu discurs.
Alguns trets de l'estil fusteri
Sens dubte, una de les aportacions cabdals de Fuster a la
literatura catalana s el treball estilstic que fa de la seva
prosa un instrument gil de pensament, de discussi, de
lectura amena. L'ombra de Pla -amic i mentor de l'autor, al
qual va dedicar, com hem dit, un dels exercicis de
caracteritzaci que es coneixen com a homenots- plana
sobre la prosa fusteriana ara i ads com un dels referents
estilstics ms indefugibles. No debades Fuster havia dedicat
a l'obra de l'escriptor empordans un estudi crtic
memorable, amb una mena de reciprocitat admirativa. I hi
remarcava, entre altres aspectes, la proclivitat antilrica de
l'estil de

Pla.
Precisament, un dels trets ms recurrents de l'estil fusteri
s una ironia desmitificadora, una sornegueria molt planiana
que fa contrastar escpticament la buidor de les grans
paraules amb el vessant materialista -sovint cruament
biolgic- de la realitat social. L'adjectivaci, per exemple, pot
sobtar per aquesta referncia a atributs materials que no
s'adiuen amb conceptes ms abstractes o fins i tot
solemnes, com ara quan es diu que el nacionalisme
tradicional s "flccid i descolorit", que certes paraules o
idees poden ser "vidrioses", "lvides" o "refrigerants", que
l'esquerra espanyola dels anys setanta era sovint
"tartamuda, voltil i hipotrmica", que les llenges
minoritzades poden ser "sbdites, arraconades,
lilliputenques o folklriques". I qui diu adjectius diu tamb
substantius -"el bestiar lletraferit indgena"- o adverbis "salmons acumuladament difunts". De vegades la declaraci
de materialisme desmitificador s'expressa al llarg de tot un
enunciat, com ara quan es diu que la idea filosfica de la
unitat del jo no s creble si no s "a condici que incloga el
reuma, el complex d'dip, l'orgasme".
Amb tot a l'escriptor manifesta el seu propsit de
descoagular la mirada, s a dir, de presentar el mn amb
una llum nova que sacsegi les inrcies de la percepci i
tregui a la llum els paranys ideolgics que s'amaguen en les
rutines discursives. Aquesta operaci es pot realitzar per
mitj d'una frase llampant, sovint una definici conceptual
que comporti alguna metfora sorprenent o una hiprbole o

el capgirament d'un lloc com. Aforismes com sn "Qui t

llengua, de Roma ve", o "El matrimoni s l'nica forma legal i
honorable de complicitat que reconeix la nostra societat", o
"Cada paraula ja s, en si, una perfrasi" illustren aquestes
tcniques que constitueixen la base de l'estil sentencis que
Fuster utilitza per donar contundncia i eficcia retrica al
seu discurs, o en aforismes autnoms, o en frases
lacniques i rotundes, memorables, que s'insereixen al llarg
de textos ms amplis. Aquesta tendncia a la sentenciositat
s un dels trets ms remarcables de l'estil de l'autor.
Els aforismes, que a vegades constitueixen tot un llibre com
en el cas de Consells, proverbis i insolncies (1968), sn una
aportaci de l'autor a un gnere multisecular que el
fascinava i que havia trobat conreadors entre els moralistes
francesos, en Nietzsche o, en el nostre segle, en les gloses
orsianes. Per all que en Xnius sol derivar cap a la
consigna, en Fuster defuig sistemticament el to dogmtic,
esdev ms aviat un enigma per desxifrar per mitj de la
meditaci que no pas una consigna per acceptar
acrticament, i llueix aix els perfils ms insolents de
l'escepticisme.
Una de les estratgies que contribueixen a crear aquest
efecte s la contaminaci de conversacionalisme a qu
Fuster sotmet els seus assaigs i fins i tot la miniatura
assagstica i epigramtica que s l'aforisme. Aquest seria un
altre tret essencial del seu estil, que acosta l'escriptura al
mn de l'oralitat immediata, a la interacci entre autor i
lector. Com ara en aquest aforisme dedicat irnicament a

Xnius: "Eugeni d'Ors? S, home! Aquell anci intellectual

francs de dreta!" El discurs de Fuster va ple d'interjeccions,
d'expressions colloquials i d'altres marques d'oralitat que
apropen la seva prosa d'idees a un model de dileg
deliberatiu allunyat de l'abstracci montona dels textos
filosfics. En aquest equilibri entre la idea profunda i la
conversa viva rau probablement un dels mrits ms
rellevants del model d'escriptura assagstica que Fuster
propugna.