LA MODALITZACI

El concepte de modalitzaci abraa una gamma extensa d'elements lingstics i no lingstics que
vehiculen les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l'emissor respecte a l'enunciat. La
modalitzaci s, doncs, el conjunt de recursos lingstics i no lingstics que utilitza l'emissor per a
posicionar-se respecte a all que diu i respecte a qui ho diu. Aquest concepte ens remet al de discurs
subjectiu, tpic de la narraci, d'unes memries, d'un diari personal o d'un article d'opini. La subjectivitat
d'un discurs s directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que cont.
Marques de modalitzaci:
1. Recursos prosdics (sols en el discurs oral): accent dintensitat que recau en un mot altre que lltim,
entonaci en to agut per a valoracions positives o ridiculitzacions, entonaci en to greu per a valoracions
negatives, pronunciaci sil.labejada dun mot ( La teua O-BLI-GA-CI- s compartir amb mi les faenes de casa)
2. Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i
desiderativa) tenen funci modalitzadora. Exemples: Qu vols? Vine cap a casa! s magnfic! Deu ser difcil
d'aprovar. Desitge que ho faces b.
3. Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte, menyspreu,
etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius. Exemples: homenet, ventijol, pardaliu,
poetastre, veuarra, senzi$ssim, redolent, superfcil, arxisabut.
4. Elements lxics valoratius. Elements de categoria gramatical diferent que tenen com a missi
evidenciar els propsits i les valoracions de l'emissor.
-Verbs performatius: felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc.
-Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, merixer, pretendre...
- Perfrasis verbals d'obligaci i de probabilitat: cal, haver de, deure + infinitiu
-Substantius valoratius: $stima, admiraci, $eialtat, noblesa, esperana, dolor...
-Adjectius valoratius: magnfic, sincer, perfecte, trist, ria$er...
-Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficcia...
-Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, fora, prou, bastant...
5. Les interjeccions, invocacions i renecs: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, cara$!, ndia!, diantre!, $stima!...
6. Les unitats fraseolgiques: locucions, frmules rutinries i proverbis. Exemples: vaques flaques
(escassesa), clar i net (transparent), sa i estalvi ( ills); per molts anys, i vost que ho veja, ac pau i a$ glria, ja ho
crec, clar que s, ni de bon tros, paraula d'honor; el ruc ca$at, per savi s reputat; ms val vestir sants que despu$ar
borratxos.
7. Algunes figures retriques, que no sols s'usen en literatura sin tamb en la llengua oral, com ara la
interrogaci i l'exclamaci retriques, la metfora, la hiprbole, la comparaci, la ironia, la paradoxa, la
preterici, la repetici o l'enumeraci . Exemples: Per qu la vida s tan ingrata? Qu he fet jo per a ser tan
infeli? Aquest xic s un ase, o, noms li falta la cua per a ser un ase. Li ix foc pels u$s i serps per la boca, cada vegada
que es posa aix, tremole com una fu$a (metfores). La cara que fem quan dormim s involuntria. No se'ns ha de tenir
en compte (ironia de Joan Fuster).
8. L'alternana de codi tamb pot manifestar en certs contextos una valoraci del que es diu. Es tracta del
canvi de registre, varietat o llengua. . Exemple: En aque$ temps era difcil entendre'ns; noms s'entenen els
diferents i nosaltres erem "por imperativo legal" una "unidad de destino en lo universal"
9. Recursos grfics com les cometes, la cursiva, els punts suspensius o, fins i tot, parntesis o guionets
quan introdueixen el posicionament de l'emissor.