Lantiga Grcia

El medi fsic
La civilitzaci grega va sorgir al sud de la pennsula balcnica, a les illes del mar Egeu i la costa occidental
d'sia Menor, a l'actual Turquia.
Aquesta civilitzaci s'anomenen Hllade, per aix amb freqncia els grecs sn anomenats hellens o
hellnics. Les caracterstiques fsiques d'aquest espai geogrfic van tenir una gran influncia sobre el mn
grec:
El relleu. Constitut per petites planes i valls separades per cadenes muntanyoses, van afavorir la
formaci de polis o ciutats estat independents.
El mar. La civilitzaci grega es va desenvolupar entorn del mar, la qual cosa va fer que els grecs
fossin excellents navegants i mantinguessin relacions amb altres pobles del Mediterrani.
El clima. Clid i poc plujs, va permetre una agricultura de tipus mediterrani (trilogia mediterrnia:
blat, olivera i vinya) i el pasturatge d'ovelles i de cabres.
Tot i l' existncia de ciutats independents, els grecs van tenir un sentiment d'unitat cultural. Compartien una
mateixa llengua, el grec, una mateixa cultura i una mateixa religi.

El temps histric
La civilitzaci grega es va desenvolupar en les etapes segents:
poca arcaica (s. VIII-VI aC) , perode en qu els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les
costes del Mediterrani.
poca clssica (S.V aC) etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar
Atenes i Esparta.
poca hellenstica (S.-IV-II aC), en aquest temps, Alexandre el Gran va conquerir l'Imperi Persa i
van sorgir els regnes hellenstics, que finalment van ser sotmesos pels romans.

El primers grecs.
El mn grec es va formar com a resultat de la uni de diversos pobles del sud de la pennsula balcnica i
les illes de l'Egeu. Aquests pobles van crear les civilitzacions prehellniques.
ELS MINOICS
Cap a l'any 3000 i 1500 aC. van fundar a l'illa de Creta una civilitzaci martima i comercial que va controlar
les illes del Mar Egeu. La seva prosperitat va quedar reflectida en la construcci d'amplis palaus com els
de Cnossos i Faistos.
ELS MICNICS.
Cap a l'any 2000 aC., els aqueus, un poble indoeuropeu procedent del nord, es va establir a la terra grega,
posteriorment aquest poble ser anomenat micnic, per qu la ciutat de Micenes va ser la ciutat aquea
ms important.
Entre el 1600 i el 1200 aquest poble va dominar la Grcia continental. Els micnics van fundar ciutats com
Micenes, Argos i Tirint.
En la societat micnica manava una aristocrcia guerrera que sotmetia al poble, que eren artesans,
comerciants i esclaus. Els micnics vivien en ciutats emmurallades, utilitzaven armes de bronze i carros de
guerra i van establir relacions comercials amb l'sia Menor.
Segons les llegendes gregues, els guerrers micnics van protagonitzar la guerra de Troia.
ELS DORIS.
Cap a l'any 1200 els doris, tamb procedents del nord, es van establir a Grcia, i amb el seu coneixement
del ferro, es van convertir en el nou grup dominant. Pressionats pels doris, molts aqueus es van desplaar
a les costes de l'sia menor i van fundar diverses ciutats.

L'poca obscura.
Des de llavors fins al segle VIII aC, es va desnvolupar una etapa coneguda com lpoca obscura,
caracterizada per la decadncia poltica, social i econmica, i per l'aparici de petites comunitats allades
que es van organitzar de forma autnoma.

Els poemes dHomer.

Ja hem vist que en poca micnica les llegendes relataven les incursions del prnceps
micnics a lsia Menor, tal com apareix escrit en el poemes homrics.
Per, qui era Homer?.
Segons la llegenda, al segle VIII aC el poeta Homer va escriure la Ilada i l'Odissea,
dos extensos poemes que relataven les aventures dels aqueus, tamb anomenats
micnics i considerats un dels primers pobles grecs.
En la Ilada es narra la guerra de Troia (lion) atacada pels aqueus a fi de rescatar
Hellena, la dona del rei d'Esparta que havia sigut raptada per Paris, prncep troi.
En l'Odissea, es narren les aventures d'Ulisses (Odisseu), rei d'taca, en el viatge a
casa desprs de la guerra de Troia.

L'poca arcaica
L'aparici de les polis
Entre els segles VIII i VI aC, durant l'poca arcaica, els poblats formats durant l'poca obscura van
evolucionar fins a formar polis o ciutats estat. La polis estava formada per una ciutat principal i el territori
que l'envoltava (anomenat Chora). Les polis eren ciutats que tenien un govern, una forma de vida, unes
lleis i un exrcit propis. Per aix es diu que eren ciutats estat. Algunes polis van ser Atenes, Esparta, Corint
i Tebes. A les ciutats gregues solia haver dos parts diferenciades:
L'gora. Era la gran plaa central, on es desenvolupava la vida comercial i poltica
de la polis.
L'acrpoli. Situada a la zona ms elevada de la ciutat, acollia els edificis religiosos.

Les polis aristocrtiques.

Les polis s'organitzaven com una oligarquia (govern de poques persones) i la minoria privilegiada o
aristocrcia era qui les governava. Els aristoi (en grec els millors) eren els propietaris de les terres i
controladament l'exrcit, ja que representaven l'elit del guerrers. Per sota, hi havia el poble, format
fonamentalment per camperols, ramaders, artesans i comerciants.
Des del segle VI aC es van produir moviments socials contra aquesta situaci. Aprofitant el
descontentament, van sorgir poltics que van posar fi al control de la aristocrcia.
Va ser el cas dels tirans, com Pistrat, i del legisladors, com Sol.
L'evoluci cap a la democrcia.
Ms endavant, en algunes polis van haver-hi canvis i va aparixer la democrcia. A les polis
democrtiques, els ciutadans es reunien peridicament en assemblees per prendre les decisions i elegir
els crrecs pblics. A mesura que aquestes assemblees van adquirir importncia, es van crear els consells,
que preparaven els afers que calia debatre en les assemblees. Atenes constitueix el millor exemple de
polis amb govern democrtic.
A Atenes el desenvolupament de l'agricultura, del comer i de l'artesania va permetre que molts ciutadans
tinguessin prou diners per a comprar-se l'equipament militar i participar en la defensa de la ciutat
(hoplites). Com a contrapartida, van exigir participar en el govern de la ciutat.
Aix, durant el segle VI, legisladors com Sol, van anullar l'esclavitud a causa dels deutes i van introduir el
dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecci de la llei. s el sistema
que coneixem com democrcia, que ve de la paraula grega demos, que vol dir poble, i crcia, govern.
La democrcia d'Atenes.
En la polis d'Atenes, el poder residia en l'Assemblea de ciutadans, composta pels homes lliures majors de
18 anys, fills de pare i mare atenesa. L'Assemblea discutia i votava les lleis ciutadanes; i elegia cada any
un Consell de 500 ciutadans, que preparava les lleis i els assumptes que havia de tractar lAssemblea.
Tamb elegia las magistrats, que executaven les decisions i els tribunals populars. No obstant aix, no era
un sistema totalment democrtic, perqu n'excloa les dones, els estrangers i els esclaus. Aix, de 500 000
habitants, noms 40 000 participaven a la vida poltica.

L'poca clssica
Durant el segle V aC i la primera meitat del segle IV aC, es va desenvolupar l'etapa de la Grcia clssica.
Aquest perode es va caracteritzar pel domini d'Atenes i Esparta. I tamb per les guerres continues.
Les guerres mdiques.
Els perses, que habitaven a l'altipl de l'Iran, van comenar a mitjans segle VI aC una expansi territorial. I
van anar ocupant i les polis gregues de l'sia menor i de les illes properes. Uns anys ms tard, cap al 499
aC. les polis sotmeses es rebellaren i van demanar ajuda a les altres polis, que dirigides per Atenes, les
van ajudar a enfrontar-se als perses. Aquest va ser el comenament de les guerres mdiques. El conflicte
va passar dues etapes:
-La primera guerra mdica va acabar l'any 490 aC, quan els soldats grecs, els hoplites, van
vncer a la batalla de Marat.
-Deu anys ms tard, lany 480 aC, el rei persa Xerxes va iniciar la segona guerra mdica. Va
envair Grcia pel nord i saquej Atenes, per fou derrotat a la batalla de Salamina. Les guerres mdiques
van concloure amb la victria grega.
L'esplendor d'Atenes.
A causa del paper decisiu que va tenir en la guerra contra els perses, Atenes es va convertir en la polis
ms rica i influent. L'any 447 aC es va crear la Lliga de Delos, una uni de polis per a defensar-se dels
nous atacs dels perses. Els atenencs foren els lders duna gran flota naval i Atenes va dominar les
decisions de la Lliga i tamb tenia influncia sobre les altres polis.
Durant el segle V aC, Atenes va viure el perode ms brillant de la seva histria, especialment en l'etapa
que va governar Pricles. Aquest governant va desenvolupar la democrcia i va afavorir l'economia i la
cultura.
Qui va ser Pricles?
Pricles va introduir el pagament dels ciutadans pels serveis a l'Estat i de qu es
pogus triar per sorteig als membres del Consell entre tots els membres de la
ciutadania. Tant rics com pobres.
Pricles es va convertir en lder indiscutible d'Atenes durant quinze anys. Va
reconstruir el temples de la Acrpolis d'Atenes i va construir-ne nous, com el
Parten. Atenes es va convertir en el centre de la literatura i l'art.

La guerra del Pelopons: l'enfrontament entre Atenes i Esparta.

L'auge poltic, econmic i cultural d'Atenes durant el segle V aC va amenaar els interessos d'altres polis
importants, com per exemple Esparta. Durant aquells anys hi van haver nombrosos enfrontaments i al final,
les polis es van dividir en dos bndols. Els partidaris d'Atenes i els partidaris d'Esparta. Aquesta tensa
situaci va provocar la guerra del Pelopons, que va esclatar l'any 431 aC.
El conflicte va travessar diverses fases, per va acabar en el 404 aC amb la victria d'Esparta, que es va
convertir en la polis ms poderosa. Per la guerra va ser tan destructiva que cap polis no va poder
recuperar la puixana anterior.

L'poca hellenstica.
El perode hellenstic va comenar amb la submissi de les polis a l'hegemonia de Macednia, a mitjan
segle IV aC, i va concloure amb la conquesta de Grcia pels romans en el segle II aC.
En aquesta etapa les polis van perdre la independncia, per l'imperi creat per Alexandre el Gran i els
regnes hellenstics van estendre la cultura grega pel prxim orient i el Mediterrani oriental.
La crisi de les polis
La guerra del Pelopons havia debilitat les polis gregues. Les seves petites dimensions i els enfrontaments
entre les unes i les altres les van deixar a merc de Macednia, un regne situat al nord de Grcia.
Desprs d'un llarg perode de guerres, el rei de Macednia, Filip II, va derrotar a Queronea (228 aC) les
ciutats gregues i va estendre el seu domini sobre Grcia.

L'imperi d'Alexandre el Gran

Filip II va ser assassinat l'any 337 aC i el va succeir en el tron el seu fill Alexandre el Gran. El nou rei va
emprendre una colossal tasca: la de conquerir l'Imperi Persa. Per a fer-ho, va crear un poders exrcit
integrat per macedonis i grecs tant de les polis com de les colnies. Va vncer els perses en successives
batalles fins que va dominar les seves ciutats principals.
Des de Prsia, va prosseguir la conquesta cap a Egipte, on va fundar la ciutat dAlexandria a la
desembocadura del riu Nil que compt amb la biblioteca ms ben proveda de lantiguitat. Dall va seguir
cap a la ndia. Quan va morir, lany 323 aC, els generals del seu exrcit es van enfrontar per la successi
durant diverses dcades, baralles que van causar la divisi de l'imperi i la creaci de les monarquies
hellenstiques.

FONTS:
Blog ConCiencias Sociales
http://amadeo-concienciassociales.blogspot.com.es/search/label/L%27ANTIGA%20GR%C3%88CIA
XTEC Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/troia.htm