Unitat didctica

Espais de lescola: el pati

Educaci infantil cicle 0-3
Departament dEnsenyament

ndex
Sobre la unitat didctica............................................................................ 3
Situar la unitat didctica en el projecte educatiu.................................... 3
Components de la programaci................................................................. 6
Capacitats............................................................................................... 6
Objectius de cicle....................................................................................6
Objectius didctics.................................................................................. 6
Continguts...............................................................................................7
rea de descoberta dun mateix i dels altres...................................... 7
rea de descoberta de lentorn........................................................... 7
Comunicaci i llenguatges.................................................................. 8
Metodologia................................................................................................ 9
Organitzaci de lespai........................................................................... 9
Lespai i el temps climatolgic................................................................ 10
Els espais i materials.............................................................................. 10
Les tanques exteriors.......................................................................... 10
Les tanques interiors........................................................................... 11
Els espais............................................................................................ 11
El temps.................................................................................................. 16
Lestona que romandrem al pat......................................................... 16
Un cop al pati...................................................................................... 16
Lestona de la recollida....................................................................... 17
Avaluaci.................................................................................................... 18
Avaluar la prpia prctica........................................................................... 18
Avaluaci del progrs dels infants............................................................. 20
Bibliografia..................................................................................................20

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

2/21

Sobre la unitat didctica

Quan entenem que el mitj que tenen els infants per aprendre i desenvolupar-se s el joc i
lexperimentaci, aquesta premissa ens porta, necessriament, a donar importncia a la
manera com organitzem els materials i lentorn de linfant, en com distribum els espais i els
dotem delements que, efectivament, incitin en ell les ganes dinvestigar, de descobrir, de
provar...., s a dir, donem importncia a crear espais que siguin susceptibles de generar
aprenentatge.

La possibilitat dadequar els espais i els materials per dotar-los del mxim potencial educatiu
no es redueix noms a lespai interior, a les aules i estances, sin que tamb pot incloure els
espais exteriors.

Lespai exterior de lescola bressol s el pati o jard i, com tot els altres espais o activitats
que fem al centre, s susceptible de ser programat.

Aquesta programaci t per objectiu organitzar el pati escolar amb un mobiliari, materials i
amb una distribuci delements naturals que permetin als infants explorar, experimentar,
aprendre, establir relacions amb laltre, socialitzar-se, gaudir... Per tamb organitzar el
temps que els infants hi romandran, definir quina ha de ser lactitud de les persones
educadores, concretar quina ser la llibertat que tindran els infants per romandre-hi o
accedir-hi...

I s que el pati escolar, aix com tots els espais de lescola, s un espai amb altes
possibilitats educatives, ara b, que esdevingui realment educatiu per a linfant, que
contribueixi a lassoliment de les capacitats prescriptives en acabar letapa vindr donat per
la reflexi que lequip educatiu de cada centre hagi realitzat. Una reflexi sobre els usos, els
espais, els material i el temps que se li dedica.

Situar la unitat didctica en el projecte educatiu

Tot el sentir i la manera dentendre linfant i la seva evoluci per part de les persones que
tenen cura de la seva educaci sha de reflectir en el projecte educatiu. Pot resultar poc
adequat i efectiu realitzar propostes dactuaci a la llar dinfants amb independncia de la
manera com els seus professionals entenen leducaci en aquest cicle.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

3/21

En el projecte educatiu sha darribar al mxim de consens entre el grup de professionals

sobre com entn que aprenen els infants, sobre quin rol ha de tenir la persona adulta en
aquest procs daprenentatge, tot cercant la coherncia en les maneres de pensar i dactuar.

Alguns elements per a la reflexi sobre quina importncia conferim al pati dins lescola ens
poden ajudar a pensar en el pati que volem i aconseguir-lo. Podem fer-nos preguntes com:

-Gaudeixen els infants de lestona que estan al pati?

-Entenem el pati com un espai amb potencial educatiu?
-Disposen de materials que afavoreixin la descoberta?
-Sortim al pati un temps establert i determinat o aprofitem el bon temps per estar-hi ms
estona?
-Sentim que podem implicar-nos en la seva cura?
-Quines habilitats o destreses de les persones del claustre poden tenir-se en compte per
millorar el pati i les possibilitats que aquest ofereix als infants?

En la realitzaci daquesta unitat didctica hem partit de la base que lequip educatiu
considera que totes les activitats que es duen a terme a la llar dinfants sn educatives si
sha reflexionat sobre com es duen a terme i si sintenta afavorir en cada una delles el
mxim de potencialitats de linfant. Un equip que considera tamb que linfant s
protagonista del seu propi procs daprenentatge, que aquest aprenentatge es dna en
aquests primers anys de vida mitjanant lexploraci i manipulaci dobjectes, en un entorn
afectiu que li proporcioni seguretat, afecte i confiana i on la persona adulta acompanyi
lacci de linfant, li doni suporti i li marqui els lmits de la seva actuaci.

Si lescola decideix fer el canvi del pati tradicional, heretat detapes educatives superiors i
per tant diferents en la seva concepci, els seus objectius i tamb en les seves funcions, a
un pati o jard com a espai plenament educatiu, a ms de variar-ne els elements materials,
fsics i organitzatius, tamb haurem de regular els metodolgics que han de regir el seu
funcionament. Aquests canvis es donen en:

-Considerar lestona que linfant roman al pati com a plenament educativa

-Entendre el fet que els infants comparteixin aquest espai amb altres infants ms grans o
ms petits com un enriquiment.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

4/21

-Permetre i entendre els avantatges que suposen per als infants compartir experincies amb
daltres infants de menor o major edat, a qui ajudar, de qui aprendre, a qui ensenyar, a qui
imitar...
-Fer que la sortida o entrada al pati no es doni en un moment donat (perqu es lhora) sin
que respongui als interessos i necessitats dels infants.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

5/21

Components de la programaci
Capacitats
En aquesta unitat didctica es contribueix a lassoliment de les capacitats segents:

Progressar en el coneixement i domini del propi cos, en el moviment i la coordinaci,

tot adonant-se de les seves possibilitats.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficcia.
Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i
respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills
i aprendre a actuar-hi en conseqncia

Objectius de cicle
Es tenen en compte els segents objectius de cicle:

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional

corresponent al seu moment maduratiu, i esforar-se per manifestar i expressar les
prpies emocions i sentiments.
Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu
entorn immediat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la
integraci en el grup.
Dominar progressivament el cos i ladquisici de noves habilitats motrius, augmentant
l autonomia en els desplaaments, en ls dobjectes i lorientaci en lespai quotidi.

Objectius didctics
Amb la programaci de lespai del pati, es pretn aconseguir per part de linfant:

Gaudir dun espai de descoberta on se senti segur i acollit i amb diversitat

doportunitats per a lexploraci.
Mantenir una actitud de cura i respecte vers els elements naturals de lentorn.
Identificar els diferents espais del jard, reconixer els diferents materials i racons i
gaudir de les possibilitats que li ofereix.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

6/21

Descobrir les possibilitats del propi cos en lexcitaci dels reptes motrius que li ofereix
lespai del pati.
Trobar estmuls que motivin lobservaci i lexperimentaci
Compartir amb altres companys jocs i descobertes.
Exercitar lliurement les possibilitats motrius
Posar en marxa les competncies per aprendre entre iguals

Continguts
rea de descoberta dun mateix i dels altres
Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos.
Progrs en el domini de la coordinaci, en el domini i el control dinmic del cos,
augmentant l autonomia en els desplaaments, en ls dels objectes i en lorientaci
en lespai quotidi.
Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin
presentar mitjanant la prpia actuaci o demanant als altres lajuda necessria i
acceptant petites frustracions.
Disposici per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els
infants amb qui comparteix activitats quotidianament.

rea de descoberta de lentorn

Orientaci amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciaci en ls de
termes relatius a lorganitzaci del temps.
Observaci i actuaci sobre la realitat immediata, a partir de les prpies vivncies,
establint relacions entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.
Observaci i exploraci de lentorn fsic i social, planificant i ordenant la prpia acci,
constatant-ne els efectes i establint relacions entre la prpia actuaci i les
conseqncies que sen deriven.
Observaci i constataci dalguns dels canvis i modificacions a qu estan sotmesos
tots els elements de lentorn.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

7/21

Inters i curiositat pel medi fsic i social, explorant les caracterstiques dobjectes,
materials i elements de lentorn natural, formulant preguntes sobre alguns
esdeveniments i representant vivncies i situacions mitjanant el joc simblic.
Iniciaci de la diferenciaci dalgunes qualitats sensorials fruit de lexploraci dels
objectes materials, delements de lentorn natural i de la comparaci de les seves
propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondncies en
funci de les caracterstiques i els atributs.

Comunicaci i llenguatges
Expressi de necessitats, sentiments i idees mitjanant el llenguatge oral, mostrant un
progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experincia, s de frases
simples i comprensi de variacions morfolgiques
Record i relat dexperincies passades i relacionar-les amb situacions semblants o
diferents.
Comprensi de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i
altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest,
entonaci) i valorant el llenguatge oral com un mitj de relaci amb altres persones.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

8/21

Metodologia

Organitzaci de lespai
Sobre com organitzar lespai exterior diu Penny Ritscher en el seu llibre El jard dels
secrets que un espai exterior gran, sense personalitat, buit i pla no s pas un jard per viure.
Produeix confusi, dispersi, nerviosisme i avorriment, i per moblar-lo no nhi ha prou a
introduir uns quants gronxadors. Pel contrari, el jard ha de ser un lloc articulat, acollidor,
encisador, ple de secrets. Els espais exteriors han de ser planificats amb la mateixa cura
que els interiors.

Les idees expressades en aquest pargraf sn les que han predominat a lhora de planificar
lespai del pati, fer un espai que potenci lassoliment de les capacitats dels infants, que sigui
motor de desenvolupament en tots els mbits, s a dir, que permeti als infants:

Jugar, que susciti i provoqui lactivitat ldica en totes les seves dimensions
Manipular, amb pedres, fulles, troncs, sorra, aigua...
Exercitar la motricitat, amb tricicles, patins, cotxets...
Mantenir lequilibri amb troncs, bancals i altres elements estables i una mica alats del
pati.
Descobrir les possibilitats del propi cos pujant i baixant petites rampes o elements
alats.
La descoberta de laltre, que permeti el joc en petit grup, la imitaci, el dileg...
Iniciar-se en el joc simblic, a la caseta, al sorral...
Possibilitar la descoberta amb lobservaci directa dalgun esser viu....
Tenir cura delements naturals de lentorn: plantes, arbres...

Per tan important com que el pati disposi de tots elements que han de facilitar els
processos dels infants, s que sigui funcional per als adults, que tingui un s fcil que
doni resposta senzilla als problemes demmagatzematge, recollida, disposici i cura dels
diferents elements i materials que el composen.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

9/21

Lespai i el temps climatolgic

Evidentment, els infants i tamb els adults que els acompanyen shan de trobar en una
situaci de confort en lespai del pati. Ja que sen fa s durant tot lany, s bo disposar de
diferents espais que tinguin sol durant els mesos dhivern i ombra durant lestiu. Disposar
darbres caducifolis resoldr de forma natural aquesta qesti. En cas de no tenir arbres al
pati, tamb ens poden ajudar uns tendals que sobrin i es recullin segons les necessitats.
Tamb es bo disposar dalgun espai on en cas de pluja, els infants puguin estar arrecerats
sense prescindir dels avantatges de lestada a lexterior.

Els espais i materials

Les tanques exteriors
Sobre la tanca exterior que envolta el pati, cal fer-nos una primera reflexi sobre la visibilitat.
I s que aquesta es dna en dues direccions, de fora cap endins, per tamb de dins cap
enfora.
Depenent de com sigui lespai exterior de lescola i del tipus dactivitat que shi doni, cal que
entenguem que tamb pot tractar-se duna finestra a lexterior que t linfant. On pot veure la
vida que shi dna, les persones que passegen, que van i vnen, persones que treballen,
que els saluden... Si considerem aquest escenari com a valus, potser hem de permetre
una tanca exterior que deixi als infants veure lexterior, b sigui mitjanant una tanca tipus
reixa que permeti total visibilitat, b amb una tanca ms opaca, amb diverses obertures a
lalada de la vista dels infants que permetin veure la vida a lexterior en uns punts
determinats de la tanca..

Per tamb la visibilitat es pot donar de fora cap endins. En aquest sentit ens haurem de
plantejar el nivell dintegraci de la llar dins el barri o poblaci on estigui situada. Lequip
educatiu de la llar dinfants tamb ha de valorar quina importncia dna a que les seves
activitats siguin vistes i compartides amb la poblaci on est situada.

La seguretat, tant al pati, com a les estances interiors, s un element primordial a lescola
bressol, no nicament per les qestions bvies de no fer-se mal o accidentar-se, sin pel
que representa per a linfant de cara a assolir autonomia. I s que per desenvolupar

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

10/21

lautonomia, linfant necessita experimentar les seves competncies per mitj de lactivitat
que es duu a terme per iniciativa prpia. Per aconseguir-ho, cal permetre que els infants
disposin dun espai on se sentin segurs i puguin emprendre les seves iniciatives sense por,
sense inhibir-se.

Les tanques interiors

A part de la tanca exterior que doni seguretat als infants, que no permeti entrades no
desitjades i que aporti seguretat a linfant, tamb, dins lorganitzaci dels espais del pati cal
pensar en lestabliment de petites tanques, baixes, que permetin, duna banda, laccs visual
dels adults a lactivitat de linfant, i de laltra, a linfant sentir-se en un espai dintimitat.

Amb aquestes petites tanques saconsegueix, a ms, lestabliment de diferents espais o

racons diferenciats dins el pati. Aquests espais haurien de donar loportunitat de crear
racons per als diferents ambients dels que pot constar al pati. Daquesta manera podem
aconseguir que els infants que participen en uns jocs ms tranquils no es vegin destorbats,
pels infant s amb un joc ms mogut i tamb que els que precisen dun espai de ms intimitat,
se sentin tranquils en la seva activitat.

Lelement ms desitjable per aconseguir aquestes tanques serien els elements naturals.
Poden estar formades per petits arbustos que poden estar plantats directament al terra o b
dins de testos, per altres materials tamb poden anar b, com ara petits murs, amb forats,
per on els infants puguin amagar-se o passar dun costat a laltre; tanques de fusta....

Els espais

Fem una proposta despais fixos, es tracta de 8 zones diferenciades. Cadascuna delles
afavoreix uns tipus dactivitats en els infants. En algunes, el material daquella zona es fix, i
en daltres, com en la zona de jocs de construcci el material es va renovant peridicament.

Els espais sn:

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

11/21

Espai per al joc social o joc simblic

Amb una cabana, uns pilons de fusta que facin les funcions de seients que permetin el joc o
lintercanvi en petit grup, o b una taula amb unes cadires.... Es tracta dun espai que
precisa intimitat i tranquillitat per poder dur a terme activitats de linters dels infants, on es
pugui desenvolupar el joc simblic, i tamb per descansar.
Sempre que sigui possible es poden afegir altres elements per potenciar aquest tipus de joc,
com ara una cuineta, uns troncs que facin de cadires, un tipi, un espai on amagar-se...

Sorral
Un espai per conixer materials i experimentar amb ells, amb un sorral de sorra blanca que
es pugui airejar freqentment i amb material de rebuig amb el qual linfant pugui
experimentar lliurement. Aquest espai ha destar provet de material, normalment de rebuig,
com ara capses, envasos...
Al costat del sorral sha de poder desar el material per jugar a la sorra: pales i cubells,
motlles, envasos de diferents mides... Tot aquest material shauria de desar en un bagul o,
encara millor, si disposem al costat del sorral dun espai arrecerat on collocar uns
prestatges, que permetin a linfant endrear els materials i tamb agafar-los de forma
autnoma quan en vulgui fer s.

Espai per al joc motriu

Una zona amb desnivells, rampes o elements que suposin un repte fsic per linfant que ha
denfilar-se, pujar o baixar, mantenir lequilibri, amagar-se, grimpar.. . dins aquesta zona
tamb es poden incorporar elements com mduls dactivitat o petites construccions que
disposen dun tobogan, un espai de gronxadors; casetes amb alguna estructura de rampes o
petit tobogan...
Altres elements daquest espai sn els tricicles, carretons, camions grans... s important
establir un espai clar on poder desar els vehicles. B pot tractar-se dun espai pintat al terra
al costat duna paret allargada com si es tracts dun garatge, b tenir una barra a la paret
don penjar els vehicles. Tot dependr de les possibilitats despai del pati.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

12/21

Elements naturals
El pati de lescola pot ser per als infants una ocasi privilegiada per estar en contacte amb la
natura, a ms de tenir-ne cura. Els elements naturals van ms enll de les plantes que
podem tenir, ja que aquestes, al seu torn, porten petits animalons al pati: sargantanes,
papallones. Els elements naturals poden estar situats en espais oberts del pati perqu sen
gaudeixi des de la majoria de llocs i pot tractar-se dun espai de plantes, amb flors vistoses i
dolor, poden ser plantes aromtiques. Si decidim tenir uns espais de plantes de flor, s bo
tenir unes varietats que donin flor tot lany (en els lloc on la temperatura no baixa molt els
mesos dhivern) . Si s possible tenir algun arbre al pati, podem situar-hi una menjadora per
a ocells i daquesta manera podrem gaudir de la seva visita i per tant, observaci per part
dels infants.
En aquest espai natural, amb plantes aromtiques, de les quals els infants puguin tenir-ne
cura i tamb apreciar el seu color, olor.. tamb pot convertir-se en un espai de descans si
disposa duns bancs i una hamaca al seu costat...

Espai amb pedres

Les pedres permeten fer agrupacions, arrenglerar, fer fileres, apilonar... Sn un material
senzill, susceptible de diversos usos i aplicacions per part dels infants. Caldria vetllar perqu
no tinguessin arestes i fossin de caires arrodonits i prou grans perqu no sels posin a la
boca. Sn moltes les activitats dobservaci i dexperimentaci que poden fer els infants amb
les pedres: posar-les en files, classificar-les, fer-les passar per tubs, transportar-les,
experimentar sentint el seu color, la seva textura, temperatura....veure com canvien de color
quan es mullen...

Espai dobservaci dssers vius

Lobservaci dels ssers vius es pot fer al pati amb un mitj controlat, les capses
dobservaci, que haurien de situar-se al pati en un espai arrecerat de la pluja. Aquestes
capses dobservaci poden donar lloc a activitats espontnies dobservaci que es poden
combinar amb daltres de ms dirigides per les persones educadores.
Un petit espai s suficient per posar una capsa dobservaci amb cargols, marietes o algun
altre animal, tot i que lobservaci no ha de donar-se nicament en aquest lloc del pati, que
de forma general pot ofereix als infants moltes oportunitats per observar el creixement i les
relacions dels ssers vius.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

13/21

Espai per als ms petits

Els ms petits de lescola tamb han de tenir el seu espai al pati, un espai on puguin seure o
gatejar tranquils, amb joguines al seu abast, per on vegin al seu voltant els companys, els
jocs, lactivitat dels ms grans, que en moltes ocasions aquests voldran compartir amb els
ms menuts.
Aquest espai per als ms menuts pot tractar-se duna catifa o element tou que puguem
situar al lloc del pati que per les condicions climatolgiques ms ens interessi Podem
collocar-hi materials i objectes de diferents textures, formes i colors que afavoreixin la
manipulaci i que es puguin posar i treure uns dins dels altres, desar... per afavorir les
formes de joc naturals en els infants ms menuts.
Tot el material daquests espai shauria de desar de forma separada dels altres materials del
pati en un bagul contenidor.

Espai dexperimentaci
Pot tractar-se dun espai amb una superfcie una mica elevada, o una taula on els materials
que cada dia sofereixen de diferents. Poden combinar-se materials de construcci i
dexperimentaci i es pot dotar de materials molt diferents. A lestiu poden ser uns cossis
amb aigua per poder-hi experimentar (amb embuts, ampolles, recipients, coladors...), capses
amb elements de construcci: conquilles, pinyes, fulles, petits branquillons, peces de
construccions... Cal oferir als infants una novetat cada dia al pati: aquest s el lloc ms
adient per fer-ho.
No es tracta dun material nou cada dia, sin de materials que es deixen descansar durant
uns quants dies abans de treurels de nou.

Possibles materials de lespai dexperimentaci:

Pinyes
Fulles
Branquillons
Capses de cartr
Envasos de plstics
Taps de suro
Taps de plstic
Conquilles
Rullos de diferents mides
Garrafes de plstic

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

14/21

Actitud de la persona educadora:

Per estar atenta a lactivitat dels infants, s bo disposar de bancs o espais on seure i on els
infants spiguen de la presncia de ladult, la qual cosa els donar seguretat
Ha de donar suport al sentiment de seguretat en un espai que els pot resultar, sobre tot a
linici de la seva estada a la llar dinfants, incert. Donarem suport al seu sentiment de
seguretat al pati quan:
Linfant s conscient de la presncia de ladult, b sigui perqu aquest est assegut en
un lloc de referncia, perqu el sent...
Quan linfant es troba en alguna mena de dificultat, ladult li ha de fer saber que ja ho
sap.
Respecta el ritme dels seus avenos motors. No li fa fer coses que encara no pot fer per
si mateix.
Ha dentendre que els infants aprenen quan es relacionen entre ells. Quan els infants estan
interactuant amb altres infants, posen en marxa uns recursos que no utilitzarien en la seva
relaci amb els adults.
Comprn el sentit que els infants volen donar a les seves accions, les interpreta i els hi posa
paraules quan els infants encara no poden fer-ho.
Afavoreix les interaccions entre infants proporcionant el temps necessari perqu es donin i
tamb els materials, o b les propostes oportunes que els calguin per iniciar-les.
No s molt directiva pel que fa a les propostes que adrea als infants, i deixa que siguin
aquests els qui emprin les competncies necessries per gestionar les seves relacions amb
els companys.
Convida els infants a reconixer o prestar atenci a les accions significatives dels altres
companys.
Entn que les situacions de conflicte entre infants sn un bon moment per a practicar la
comunicaci, la negociaci de significats i el consens.
Si en un moment donat hi ha molts infants en una zona del pati, convida els infants a visitar
altres zones tot explicant el que de bo hi poden trobar.
T cura del material, desestima el que est fet malb i mira dincorporar cada setmana algun
element canviant: els rasclets que no es treien des de feia unes setmanes, nous recipients
per jugar al sorral, uns elements nous per al rac de joc simblic....
Interv en la resoluci dels conflictes entre infants de forma discreta, intenta que ells
mateixos trobin la soluci als problemes.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

15/21

Observa lactitud dels infants, les seves reaccions, est present quan la necessiten.
Organitza el material i t cura de la seva disposici ordenada i accessible, renovant el
material malms, renovant peridicament una part del material per mantenir linters per
lexploraci dels objectes.
Entn que linfant, que t com a primer lloc de referncia la seva llar, quan assisteix a
lescola bressol o a la llar dinfants, nincorpora un de nou, que s la seva classe o estana,
Normalment, caldr que se senti segur en aquest espai abans daventurar-se a conixer
espais nous com poden ser les altres estances o b el jard o pati. Per tant, durant els
primers dies, i en la mesura de les possibilitats organitzatives de les que disposem,
intentarem no forar la sortida al pati de linfant quan encara no se sent prou segur per
comenar aquesta aventura.

El temps
Lestona que romandrem al pati
La millor forma dassegurar-nos que els infants gaudeixen de lestona del pati, s duna
banda no forar que hi surtin quan encara no se senten preparats per fer-ho i un cop al pati
deixar temps per completar la seva activitat . Per tal que la sortida no sigui forada per tots
alhora, la persona educadora pot situar-se, amb la porta oberta, asseguda entre la part
interior i lexterior i deixar, aix, que tots els infants vagin sortint al seu ritme.

s millor no fixar-se una estona per a lestada al pati i que aquesta pugui dependre del
confort de la temperatura, de lactivitat dels infants i dels jocs i les relacions que aquests
cada dia estableixin.

Un cop al pati

No s necessari que tots els infants surtin alhora al pati, cada grup dinfants ho fa seguint els
seus interessos. Un cop al pati, els infants han de poder triar lactivitat lliurement i tamb la
companyia dels infants ms grans, ms petits, de les altres estances, estar una estona
assegut amb una educadora...

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

16/21

Lestona de la recollida

La recollida del material utilitzat en el pati s necessria per tal de conservar un aspecte
curs. Per si tenim eines i estructures per endrear-ho tot al seu lloc, facilitarem la tasca de
les educadores i tamb dels infants. Per exemple, al costat del sorral est b disposar de tot
el material per utilitzar en aquesta rea: pales, rasclets, galledes, motllos, recipients de
diferents mides, embuts.... Si disposem un espai amb una mica de teulada que protegeixi
aquest material de la intemprie, la millor opci s deixar-lo en un penjador o en un
prestatge. Laltra opci , la de desar-ho en un recipient tipus bagul, requerir habitualment la
presncia dun adult per poder treure les joguines, mentre que la primera opci permet una
activitat ms autnoma.

Cotxets i tricicles on munten els infants han de disposar dun espai delimitat i suficient per
poder-lo endrear b, sigui a terra, com si dun aparcament es tracts, b sigui penjats duna
barra a la parets amb el consegent estalvi despai.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

17/21

Avaluaci

Lavaluaci en aquest cicle ha de consistir, dentrada, en la revisi de la coherncia de la

prpia prctica educativa, en veure de quina manera els objectius plantejats i les estratgies
desenvolupades per dur-los a terme sajusten a all desitjat.
Daltra banda, cal tamb valorar el progrs dels infants dacord amb all que ens plantegem
com a objectius didctics. Aix ho durem a terme mitjanant graelles dobservaci.

Avaluar la prpia prctica

Un cop posada en marxa la distribuci i organitzaci cal que ens interroguem sobre la
coherncia i eficcia de la nostra actuaci. Un senzill qestionari en donar idea de fins a
quin punt estem treballant en la direcci adequada o b quins aspectes hem de canviar

Unitat didctica
Els espais de lescola: el pati
Justificaci

de

unitat didctica

Nivell

Propostes

dassoliment
1

de millora

la Lestada al pati s significativa

per als infants
El disseny i organitzaci del pati
genera aprenentatges als infants
T un plantejament prou obert
per donar possibilitats de progrs
a tots els infants

Els espais creats

Permeten multiplicitat de
respostes
Permeten posar en joc les
possibilitats exploratries dels
infants
Permeten posar en joc les
possibilitats manipulatives dels

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

18/21

infants
Permeten la intimitat
Afavoreixen la relaci entre
infants
Donen oportunitats de creixement
a tots els infants
Assoliment de les De forma general, lorganitzaci
capacitats

dels espais i materials collabora

a lassoliment de les capacitats
dels infants

Coherncia

dels Hi ha coherncia entre els

objectius didctics

objectius plantejats per a la unitat

didctica i lorganitzaci despais i
materials realitzada
Expressen clarament qu volem
que aprenguin els infants

Gesti del temps

Dediquem prou estona a lestada

al pati
El temps emprat ens permet fer
adequadament altres activitats

Organitzaci
materials

dels Els materials afavoreixen

laprenentatge dels infants
La seva recollida s fcil
Es canvien diriament els
materials dexperimentaci
Es t cura de retirar els materials
malmesos

Paper

de

les Es vetlla perqu tots els infants

persones

tinguin el seu adult de referncia

educadores

durant lestona que romanen al

pati

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

19/21

Avaluaci del progrs dels infants

Per comprovar levoluci i el progrs dels infants ens fixarem en els elements dobservaci
segents:

En general
Linfant s actiu al pati.
Utilitza els diferents espais en qu est organitzat el pati.
Gaudeix dels espais.
Li costa sortir al pati, est interessat a tornar a linterior rpidament.
Troba activitats que sn del seu inters.

Relaci amb els companys

Es relaciona amb companys, participa daccions o dactivitats amb daltres infants.
T conflictes amb els companys.
Soluciona els conflictes.

Les activitats
Troba activitats que sn del seu inters.
Participa dels espais del pati per iniciativa prpia.
Pot concentrar-se estona en una mateixa activitat.

Relaci amb ladult

Est pendent de la ubicaci de ladult.
Comparteix les seves descobertes amb ladult.

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

20/21

Bibliografia

Llibres
RITSCHER, Penny (2006): El jardn de los secretos:organizar y vivir los espacios
exteriores en las escuelas. Barcelona. Octaedro/Rosa Sensat.

Articles
Heras i Cols, Raquel: La importncia del pati escolar
Cols, Carme: Organitzar i viure els espais Revista Infncia juliol-agost 2007
Vidiella, Rosa: El jard a lescola bressol Revista Infncia 135 novembre-desembre 2003

Unitat didctica. Els espais de lescola: el pati

21/21