M05.

Documentaci tcnica en
automatitzaci i robtica industrial.
UF1. Documentaci Grfica en
projectes dautomatitzaci i robtica
industrial.

TALLS, SECCIONS i
TRENCAMENTS

TALLS, SECCIONAMENTS I
TRENCAMENTS
Les dues primeres: Talls i Seccionaments,
son semblants, tot i que lobjectiu que
persegueix cada una delles s diferent.
La tercera operaci: Trencaments, no est
relacionada amb les anteriors.
3

TALLS, SECCIONAMENTS I
TRENCAMENTS
Sinclouen les tres operacions en la mateixa
presentaci, malgrat lindicat en la
diapositiva anterior, degut a que les tres
operacions tenen el mateix fonament:
ELIMINAR IMAGINRIAMENT UNA
PART DEL MATERIAL
4

TALLS

TALLS
En Dibuix Tcnic, una
tall s un artifici
segons el qual es
produeix una
separaci imaginria
de material duna pea
mitjanant un o varis
plans

TALLS
Un tall s una operaci que sha adoptat per
conveni. Lobjecte daquest convencionalisme
s arribar a apreciar com visibles els elements
o parts interiors de peces buides o foradades.
Aix saconsegueix retirant la part de la pea
que es troba davant del pla de tall i observant,
perpendicularment a lesmentat pla, la porci
de pea que es mant en el lloc.
7

TALLS

TALLS
La representaci de la
pea indicada,
mitjanant les seves
vistes ortogrfiques, si
no shagus efectuat el
tall indicat,
presentaria, en alat,
els tres forats amb
lnies ocultes, s a dir,
a traos.
9

TALLS
En la mateixa pea en
cas de que se li efectu
el tall, shan eliminat
completament les
lnies ocultes de
linterior del alat i,
com pot apreciar-se
saconsegueix un
dibuix ms clar,
senzill i entenedor
10

TALLS
Cal destacar que el tall afecta nicament a
la vista on el tall s representat i mai a les
altres.
A la planta no sha eliminat la meitat de la
pea que es troba davant del pla de tall

11

TALLS
Una vegada sha realitzat el tall, no haur de
representar-se cap lnia oculta sobre el dibuix,
que correspondrien, com s lgic, a arestes
exteriors.
Les arestes interiors apareixen visibles amb el
tall.
Per observar lnies exteriors no s necessari
tallar la pea
12

TALLS
Per completar el tall, es
ratlla la porci de
material que el pla
imaginari tallaria, en cas
de considerar-lo com un
estri tallant, indicant,
daquesta forma, que la
superfcie ratllada
pertany a aquest pla de
tall.
13

Diferncia entre TALL i

SECCI
La norma UNE 1032-74 estableix clarament
la diferncia entre ambds conceptes:
Una secci representa exclusivament la
part tallada de lobjecte. Un tall
representa la secci i la part de lobjecte
situat darrera el pla secant.
14

Diferncia entre TALL i

SECCI
La secci
correspondria nica i
exclusivament a la part
que apareix ratllada.

15

Diferncia entre TALL i

SECCI
El Tall s la zona
ratllada ms tot el que
apareix darrera.

16

TALLS
Podrem afirmar que:
UN TALL S LA SEPARACI
IMAGINARIA DUNA PORCI DUNA
PEA BUIDA O FORADADA PER
VEURE EL SEU INTERIOR

17

TALLS
Tamb es pot considerar
com tall la separaci
imaginaria de part duna
pea massissa quan es
realitza transversalment
i es representi, a ms del
que es troba en el pla de
treball, el que es trobi
darrera dell.
18

RATLLAT
1. El ratllat dels talls es realitza amb lnia
contnua fina. Existeix una norma que
estableix diversos tipus de ratllat per
distingir diversos materials, emprant
alternativament lnies contnues i
discontnues.

19

RATLLAT
2. Les lnies de ratllat
formaran 45, en
qualsevol de les
dues direccions,
respecte als eixos
dels forats que
tractem de veure
amb el tall o
respecte dels
contorns principals
de la pea.
20

RATLLAT
3. Adoptada al
direcci de les
lnies de ratllat, es
procurar que la
separaci entre
aquestes sigui
uniforme, ja que en
cas contrari, es
produeixen
sensacions
dombres.
21

RATLLAT
4. En tota la superfcie
tallada de la pea
tindr el mateix
ratllat, tant en la
direcci com en la
separaci de les lnies

22

RATLLAT
5. La separaci entre les lnies de ratllat est
en funci de la superfcie a ratllar. Una
superfcie gran ha de ratllar-se amb lnies
ms separades que una superfcie petita.
La norma UNE 1032-74 recomana que
aquesta separaci sigui com a mnim 0.7
mm
23

RATLLAT
5. (cont)
Quan sigui necessari
ratllar una superfcie
que per la seva mida
requereixi una
separaci menor, es
pintar totalment de
negre.
24

RATLLAT
5. (cont)
En el cas oposat, que
tinguem superfcies
grans a ratllar, el
ratllat pot limitar-se a
les zones prximes
als contorns
daquestes
superfcies
25

RATLLAT
6. Si s necessari ratllar
dos peces contiges o
en contacte, cada una
delles es ratllar en
una de les dos
direccions a 45

26

Tipus de Talls
Per un sol Pla

Tall Auxiliar
Totals
Tall amb Gir
SemiTall
Classes de
Talls

Tall per plans

parallels
Tall parcial

Un tall total o un
semitall substitueix a
una vista de la pea,
ocupant en el dibuix el
lloc que hauria ocupat
aqulla.

Tall de detall

27

TALLS TOTALS

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla Dins daquesta classe ens podem trobar amb
dos casos:
El pla de tall coincideix amb el pla de simetria
de la pea.
El pla de tall NO coincideix amb el pla de
simetria de la pea
29

TALL TOTALS
- Per un sol Pla Plans de tall i de
simetria coincidents
En la vista que acompanya
al tall no sindica el pla que
el produeix, degut a la seva
evidncia.

Plans de tall i de
simetria NO coincidents
No coincideix, b per qu
no t pla de simetria o, si el
t, el tall es realitza per un
pla diferent

30

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla No Coincidents
En aquest cas, s necessari indicar el plnol pel
que simagina efectuat el tall; aix es realitza
mitjanant una lnia fina de traada i punt,
acabada en els seus extrems amb el mateix
tipus de lnia, per gruixuda. En els dos
extrems shi recolzen dues fletxes, com si
empenyessin el pla al pla de tall; aquestes
fletxes indiquen el sentit dobservaci i es
dibuixen duna mida superior al de les
dibuixades en acotaci.
31

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla -

32

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla Quan, per manca despai, el tall no es pugui
dibuixar en el lloc indicat per les fletxes, es
designa cada un dels extrems de la traa el pla
de tall amb una lletra majscula de les
primeres de labecedari i, tocant al tall, es
consigna el pla que lha produt:
Exemple:
Tall A-A
33

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla -

34

TALLS TOTALS
- Per un sol Pla En les peces que, per la
seva configuraci, sigui
precs efectuar diversos
talls totals, per
independents entre s, es
procedeix amb cadascun
dells com sha descrit,
per variant les lletres
que designen el cam
seguit pels diversos
plans de tall
35

TALL TOTAL AUXILIAR

s una variant del cas
anterior, amb la
diferncia de que, per
la forma de la pea, el
pla de tall a utilitzar no
s parallel al pla de
projecci. Es tracta del
cas duna vista auxiliar
a la que incorpora el
tall.
36

TALL TOTAL AMB GIR

En les peces en les que els elements en dos plans
que formen entre s un angle igual o major de 90:
En la vista en la que la pea es veu sencera, sindiquen les traces
dels plans secants amb lnia fina de traada i punt, es regruixen
la intersecci i els extrems de ambdues traces i es colloquen les
fletxes corresponents.
En la vista que representa el tall, es considera que un dels plans
secants gira al voltant de la seva intersecci amb laltre fins
quedar una prolongaci amb ell, com si fssin un sol pla.
37

TALL TOTAL AMB GIR

38

TALL TOTAL AMB GIR

Pot ocrrer que, com a
conseqncia del gir
dun dels plans, la vista
del tall tingui una
longitud major o menor
que la de la pea. Aix
no ha d'induir a error, ja
que la longitud real es t
en la vista on sindica el
cam seguit pel tall
39

TALL TOTAL AMB GIR

El tall total amb gir sutilitza amb molta
freqncia, en especial, quan la pea t
elements uniformement repartits que
interrompen la seva continutat, com forats,
nervis de refor, braos o radis de rodes o
volants, etc. En aquestos casos, tot i que no s
necessari indicar el cam seguit pels dos plans
de tall, degut a la evidncia que suposa la
uniformitat del repartiment, lelement
discontinu es gira fins fer-ho coincidir en un
sol pla.
40

TALL TOTAL AMB GIR

41

TALL TOTAL AMB GIR

Tamb ens podem
trobar en una pea en
la que poden
combinar-se les
discontinutats dels
elements.

42

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
En peces en les que els elements o detalls
interiors ocupen posicions tals que els seus
plans de simetria sn parallels, el tall pot
adoptar un recorregut trencads de forma
que contingui els referits plans de simetria
de tots els detalls o del major nombre dells.
43

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
En la planta sindica la traada
del tall, s a dir, el cam seguit
pel tall, mitjanant una lnia
fina de traada i punt,
engruixant els seus dos extrems
i els vrtexs de la traada
trencada.
El tall es presenta com si
s'hagus produt per un sol pla.
Pot considerar-se com si, una
vegada efectuat el tall, els plans
parallels es traslladen fins ferlos coincidir en un de sol.

44

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
En aquest cas, no han daparixer en el tall les lnies que
representen les interseccions de cada dos plans
perpendiculars que formen la superfcie trencada de tall

45

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
En ocasions, aprofitant el
fet de que els forats sn
simtrics, els plans
trencats poden adoptar un
recorregut tal que en el tall
es vegi nicament la
meitat dalgun dels forats.
Tot aix, sefectuar si
saconsegueix veure, e un
sol tall trencat, un major
nombre de detalls
interiors.
46

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
Si utilitzant aquest
ltim recurs, no es
poguessin tallar tots
els forats duna pea,
es procedir a efectuar
diferents talls trencats.

47

TALL TOTAL
PER PLANS PARALLELS
En ocasions els plans
que intervenen en el
tall, o algun dells,
poden ser oblics entre
s.

48

TALL DE QUADRANT
o SEMITALL

TALL DE QUADRANT
o SEMITALL
En peces simtriques
buides o foradades i,
sobretot, quan sn peces
de revoluci, pot
interessar no realitzar un
tall total. En aquest cas,
sefectua un tall que
consisteix en eliminar
noms un quart
(quadrant) de pea.
50

TALL DE QUADRANT
o SEMITALL
El principal avantatge del semitall s que, per tractar-se de peces
simtriques, la vista que cont el tall permet apreciar la forma interna
en una meitat, mentre que laltra meitat presenta les caracterstiques
externes

51

TALL DE QUADRANT
o SEMITALL
Tot el que sha indicat
en estudiar els talls
totals, sobre elements
uniformement repartits
que suposarien una
discontinutat de la
pea, s totalment
aplicable als semitalls

52

TALL DE QUADRANT
o SEMITALL
Preferentement, els
mitjos talls per eix
vertivcal es disposaran
a la dreta daquest, i
per leix horitzontal,
per sota daquest

53

TALL PARCIAL

TALL PARCIAL
En peces en les que la part
buida ocupa un espai petit
respecte el total de la pea,
no es justifica un tall total
per veure aquest detall.
En aquests casos, es talla una
part, poc ms del que ocupa
el detall foradat o buit,
deixant la resta sense tallar.
La lnia que limita el tall
MAI coincidir amb una
aresta de la pea.
55

TALL PARCIAL
Tot i que el cas ms
freqent dutilitzaci
dels talls parcials s per
utilitzar-los en solitari,
en ocasions poden fer-se
com complementaris
daltres talls, a fi de
completar la descripci
de la pea que, sense
ajut del tall parcial,
quedaria incompleta o
amb lnies ocultes.
56

TALL PARCIAL
Segons lestablert fins
ara, quan resulta evident
a quin detall es refereix
el tall, aquest no
sindica.
En ocasions, en una
mateixa pea s
necessari realitzar dos o
ms talls parcials, el
qual s totalment
correcte.
57

TALL DE DETALL

TALL DE DETALL
Aquest tipus de tall t per
objecte representar algun detall
duna pea de la que no
interessa representar la resta,
per estar suficientment definit
per altres vistes o talls.
A diferncia del tall parcial,
tenint en compte que, de certa
manera, aquest tamb ho s, no
es limita el tall per lnia alguna,
si b les lnies de ratllat acaben
en una recta lnia invisible,
perpendicular a les arestes de la
pea.
59

PECES EN LES QUE EL SEU

TALL NO ES RATLLA
Tots els elements mecnics massissos:
cargols, eixos, reblons, passadors, xavetes,
etc., per conveni, MAI es tallen en el sentit
longitudinal.
Quan el tall s transversal, s a dir,
perpendicular a leix, la secci produda SI
que es ratlla
60

PECES EN LES QUE EL SEU

TALL NO ES RATLLA

Quan el muntatge, o conjunt de

varies peces, es representa en tall
per veure com van muntades unes
sobre les altres i, per tant,
comprendre el funcionament,
succeeix, quasi de forma general,
que el pla de tall afecta
longitudinalment a alguna pea
massissa. En aquests casos es
procedeix com si el pla de tall
evits aquestes peces, s a dir, NO
es ratllen.

Si el pla de tall afecta

transversalment a les esmentades
peces massisses, en el tall, SI es
ratllen.
61

SECCIONS

SECCIONS
Atenent al lloc i forma en que es
representen, hi ha dos tipus de seccions:
Secci abatuda i girada
Secci desplaada

63

SECCI
ABATUDA O GIRADA
Consisteix en representar la secci en el mateix lloc de la pea
on es produeix. Per lograr-ho, es considera girat el pla que
produeix la secci un angle de 90 al voltant de leix de la forma
plana obtinguda. El pla secant coincideix amb leix de la secci.

64

SECCI
ABATUDA O GIRADA
En peces que disposen
de poc espai, o quan
solament interessa veure
la porci de secci
abatuda que aporta
detalls necessaris, pot
dibuixar-se parcialment
lesmentada secci
abatuda.
65

SECCI DESPLAADA
En peces, que per la
seva mida, no permetin
efectuar una secci
abatuda que aclareixi la
seva forma, es procedeix
traient la secci fora de
la vista de la pea, en la
que sindica el pla que
la produeix. Aquesta
secci, aix
representada, s una
secci desplaada.
66

SECCI DESPLAADA
Noms quan la claredat
ho exigeixi, evitant
falses interpretacions,
sacompanyar a la traa
del pla una lletra en
cada extrem que
serveixi per identificar i
es far referncia
daquest pla juntament
amb la secci.

67

TRENCAMENTS
Els trencaments permeten un estalvi en la
representaci de peces llargues o de gran mida, a
costa deliminar part o parts delles que no sn
necessries per la seva interpretaci.
Les lnies que indiquen el trencament sn fines i
continues, traades a m alada. Aquestes lnies no
han de coincidir mai amb una aresta de la pea.
68

TRENCAMENTS

69

TRENCAMENTS

70