Reforç Medi 6

6
PRIMRIA
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
La salut i la malaltia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Riscos per a la salut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Les malalties infeccioses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
El tractament de les malalties. . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Els carcters sexuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
La fecundaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Lembars i el part. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
La cllula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Els ssers pluricellulars: animals i plantes. . . . . . . . 11
Els altres ssers vius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Les mquines i els usos que en fem. . . . . . . . . . . . 13
Les parts duna mquina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Els operadors mecnics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Els avenos tcnics i la societat. . . . . . . . . . . . . . . . 16
Les crregues elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Els imants i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
El corrent elctric. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Els circuits elctrics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Lenergia i les seves propietats. . . . . . . . . . . . . . . . 21
La calor i la llum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
La producci delectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Lenergia en la nostra societat. . . . . . . . . . . . . . . . 24
La Terra i els mapes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
El planisferi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
El relleu i les aiges dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
El planisferi poltic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
El relleu peninsular. La Meseta Central. . . . . . . . . . 29
Les muntanyes exteriors de la Meseta,
les depressions, les illes i les costes. . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 Rius, llacs i embassaments dEspanya. . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 El clima mediterrani i la seva vegetaci. . . . . . . . . 32
Fitxa 31 El clima ocenic, el de muntanya i el subtropical.
La seva vegetaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 Caracterstiques i distribuci de la poblaci
espanyola. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
REFOR I AMPLIACI
Coneixement
del medi
Fitxa 33 El sector primari i el sector secundari
a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 34 Els serveis a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 35 Les institucions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 36 Lorganitzaci territorial dEspanya. . . . . . . . . . . . .
Fitxa 37 Les institucions dEspanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 38 Els estats de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 39 Les institucions de la Uni Europea. . . . . . . . . . . . .
Fitxa 40 Els Reis Catlics. El descobriment dAmrica. . . . .
Fitxa 41 Limperi dels ustria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 42 La crisi de limperi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 43 La societat i la cultura de ledat moderna. . . . . . . .
Fitxa 44 El segle xix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 45 La vida en el segle xix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 46 De la dictadura de Primo de Rivera
a la de Franco. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 47 La transici i la democrcia. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 Elaborar una dieta equilibrada. . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 2 El test dApgar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 3 Les parts de la cllula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 4 Les rodes del temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 5 Lelectricitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 6 Energies alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 7 Les projeccions cartogrfiques. . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 8 El Tenegua, una muntanya molt jove. . . . . . . . . . .
Fitxa 9 La poblaci envelleix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 10 Lorganitzaci de lEstat espanyol. . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 11 La civilitzaci maia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fitxa 12 El 23 F . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
52
54
56
58
60
62
64
66
68
70
72
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Grup Promotor
Santillana
Refor i ampliaci Coneixement del medi 6 s una obra collectiva

concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primria
de Grup Promotor / Santillana Educacin S. L.,
sota la direcci de Jos Toms Henao i M. ngels Andrs Casamiquela.
Textos: A. Rodrguez i A. Snchez-Ramal
Illustraci: J. Baeza, C. Molinos i J. Santos
Edici: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar Garca, Slvia Jofresa, Anna Sagrist i Ana Snchez-Ramal
Composici i muntatge: Equip editorial de Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20
Cartografia: Jos Luis Gil i Adolf Vallejo
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografia: J. V. Resino; EFE; ARXIU SANTILLANA
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
Imprs per
CP: 130645
Dipsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la

propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims
noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com
a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels
usos permesos, especialment si t finalitat comercial.
Refor
La salut i la malaltia
Nom
Data
Recorda
La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social.

Si aquest estat saltera es produeix una malaltia, que va acompanyada
duns smptomes.
Les malalties poden ser agudes o crniques i infeccioses o no

infeccioses. Les malalties infeccioses, a ms, poden ser espordiques,
epidmiques o endmiques.
La prevenci s la millor manera devitar les malalties: cal tenir uns hbits
saludables i fer-se revisions mdiques peridiques.
1. Marca les oracions falses i torna-les a escriure correctament.

La febre, el mareig o el dolor sn smptomes que indiquen que estem malalts.
Una alimentaci saludable i lesport ens ajuden a prevenir les malalties.
La grip s una malaltia infecciosa i crnica.
Una epidmia s una malaltia que afecta poques persones.
2. Completa lesquema amb les paraules que falten.

Tipus de malalties
segons la manera en qu
apareixen i la durada
agudes
segons la causa
que les origina
no infeccioses
segons la quantitat
de persones que afecten
espordiques
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
endmiques
3
Refor
Riscos per a la salut
Nom
Data
Recorda
Lalcohol, el tabac, les drogues i els accidents de trnsit representen

riscos greus per a la salut.
El consum dalcohol, tabac i drogues causa malalties greus

i, en alguns casos, fins i tot la mort.
Els accidents de trnsit causen lesions i morts. Tant els conductors

com els vianants poden prevenir els accidents complint les normes
de seguretat.
1. Uneix amb fletxes les oracions.

Entre els factors que

represententen un risc
greu per a la salut
Lalcohol s una
substncia estesa
en la nostra societat
El tabac causa
danys en els aparells
respiratori i circulatori
Les drogues modifiquen
el funcionament
del cervell,
que altera el funcionament

del cervell i provoca la prdua
de reflexos.
hi ha lalcohol, el tabac,
les drogues i els accidents
de trnsit.
produeixen dependncia
i sn la principal causa
de delinqncia.
i diferents tipus de cncer,

sobretot, de pulm.
2. Completa el text amb les paraules que falten.

Per evitar els
de trnsit, s important que els conductors
respectin els lmits de
i la
amb altres
de seguretat
Tant els conductors com la resta de passatgers han de portar sempre

el
o seients
Per evitar els
de
4
de seguretat. Els nens i les nenes han dutilitzar

.
, els vianants han de travessar sempre pels passos
, desprs dassegurar-se que els
shan aturat.
Refor
Les malalties infeccioses
Nom
Data
Recorda
Les malalties infeccioses o infeccions poden estar causades per bacteris,

fongs, protozous, animals petits o virus.
Es poden transmetre per ferides de la pell, aigua i aliments contaminats,

laire i picades dinsectes.
Per evitar les infeccions, cal impedir-ne la transmissi adoptant mesures

dhigiene senzilles.
1 Completa la taula amb la informaci que falta.

Tipus de malaltia
Agent infeccis que la causa
Exemples de malalties
infeccions bacterianes
fongs
parasitosis
ttanus
escarlatina
candidiasi
protozous, cucs, puces
grip
infeccions vriques
xarampi
2. Escriu com es transmeten les malalties segents.

salmonellosi
tuberculosi
clera
malria
ttanus
3. Marca les mesures dhigiene relacionades amb lalimentaci que cal prendre
per evitar infeccions.
Netejar i desinfectar les ferides.
Rentar-se les mans abans
de menjar.
Rentar la fruita i la verdura

per menjar-la crua.
No fer petons a les mascotes.
Netejar b les cases.
Cuinar b els aliments per evitar

que quedin crus.
Rentar-se les mans abans

de manipular aliments.
No caminar descalos en llocs

humits.
Refor
El tractament de les malalties
Nom
Data
Recorda
Els medicaments sn substncies que prevenen, alleugen o curen malalties.

Sn medicaments:
Les vacunes, que injecten en les persones lagent infeccis mort

o debilitat, perqu no agafin la malaltia.
Els antibitics, que sadministren a les persones que pateixen
una infecci causada per un bacteri.
La cirurgia i el trasplantament drgans sn prctiques que susen per curar
altres tipus de malalties.
1. Relaciona.
vacuna
antibitic
cirurgia
trasplantament
M
edicament que susa en les infeccions
causades per bacteris.
O
peraci per reemplaar un rgan danyat
per un altre de sa, que sha tret dun donant.
M
edicament que sinjecta en una persona
perqu no agafi una malaltia.
P
art de la medicina que tracta
les malalties per mitj doperacions.
2. Escriu quin tractament seria ladequat en cada cas.

Un malalt amb el cor danyat.
Una persona que sha trencat un os de la cama.
Una persona sana que vol protegir-se de la grip.
Un malalt que t una infecci provocada per un bacteri.
Refor
Els carcters sexuals
Nom
Data
Recorda
Els carcters sexuals diferencien els homes de les dones.

Nhi ha de dos tipus:
els primaris, que sn els rgans reproductors;

els secundaris, que sn les caracterstiques prpies de cada sexe.
Laparell reproductor femen est format pels ovaris, les trompes de Fallopi,
lter, la vagina i la vulva.
Laparell reproductor mascul est format pels testicles, luretra,

les glndules, lescrot i el penis.
1. Escriu C, si s cert, i F, si s fals.

Sn carcters sexuals secundaris de les dones la veu aguda, els malucs
amples i tenir poc pl al cos.
En la pubertat madura abans laparell reproductor femen
que el mascul.
Els aparells reproductors mascul i femen estan formats pels rgans
sexuals.
Els ovaris produeixen les cllules sexuals femenines, els vuls, i els testicles
produeixen les masculines, els espermatozoides.
2. Escriu el nom dels rgans de cada aparell reproductor.
Refor
La fecundaci
Nom
Data
Recorda
Les cllules sexuals femenines sn els vuls o gmetes femenins.

Cada 28 dies madura un vul i surt a lexterior donant lloc
a la menstruaci o regla.
Les cllules sexuals masculines sn els espermatozoides o gmetes

masculins. En el recorregut dels espermatozoides cap a lexterior,
shi uneixen altres substncies i es forma el semen.
La fecundaci s la uni dun vul i un espermatozoide. El resultat

s una nova cllula anomenada zigot, que es divideix fins a formar
lembri.
1. Traa en el dibuix el cam que segueix cada cllula sexual fins a arribar a lexterior.
2 Observa els dibuixos i ordenals.
Refor
Lembars i el part
Nom
Data
Recorda
Lembri es fixa a la paret de lter dins el lquid amnitic, que el protegeix.

A travs del cord umbilical, rep nutrients i oxigen de la placenta.
Lembri es converteix en fetus als tres mesos, i als nou est preparat
per nixer.
Durant els nou mesos de lembars, la dona pateix una srie de canvis.
El part s la sortida del nad a lexterior a travs de la vagina,

i es produeix en tres fases: dilataci, expulsi i deslliurament.
Durant la lactncia, els nadons noms salimenten de la llet materna.
1. Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix.

2
3
1
1.
2.
3.
4.
5.
2. Uneix linici de les oracions amb el final que li correspon.

Quan es trenca aiges...
En la fase de dilataci...
En la fase dexpulsi...
En la fase de deslliurament...
Durant el perode de lactncia...
... el nad salimenta noms

de la llet materna.
... sexpulsa la placenta.
... es dilata el coll de lter.
... surt el fetus a travs

de la vagina.
... el lquid amnitic surt

per la vagina.
9
Refor
La cllula
Nom
Data
Recorda
Tots els ssers vius estan formats per cllules.
Les cllules sn com sacs molt petits plens dun lquid esps i tenen
diverses parts: la membrana, el nucli i el citoplasma, amb els orgnuls.
Les cllules estan vives i fan les funcions de nutrici, relaci i reproducci.
1. Retola les parts de la cllula.
2. Digues a quina part de la cllula es refereix cadasc.

Part que controla
el funcionament
de la cllula.
Aqu hi ha els orgnuls,
cadascun amb una funci
prpia.
Serveix per separar
la cllula
de lexterior.
3. Escriu cllula animal i cllula vegetal en el lloc que correspongui. Desprs, completa el text.
Les cllules animals i les vegetals es diferencien en
10
Refor
Els ssers pluricellulars: animals i plantes
Nom
Data
Recorda
Els ssers pluricellulars, com ara els animals i les plantes, estan formats
per un gran nombre de cllules.
Les cllules que sn iguals sagrupen formant teixits.
La uni de diversos teixits per treballar conjuntament dna origen

a un rgan.
Els rgans sagrupen per formar sistemes i aparells.
Els sistemes i els aparells treballen conjuntament per formar un organisme.
1. Ordena els nivells dorganitzaci dels ssers vius, des del menys complex
fins al ms complex.
aparell
cllula
rgan
organisme
1.
2.
3.
4.
teixit
5.
2. Posa dos exemples de:
TEIXITS
RGANS
APARELLS
3. Defineix amb les teves paraules qu s un organisme.

Un organisme s
4. Completa les oracions segents.

Els
ssers vius.
sn ssers vius pluricellulars que salimenten daltres
Les
laliment.
sn ssers vius pluricellulars que es fabriquen
11
Refor
10
Els altres ssers vius
Nom
Data
Recorda
Els fongs sn ssers pluricellulars; no es desplacen, per aix

com les plantes es fabriquen laliment, els fongs lhan de prendre
de lexterior, com els animals.
Els bacteris sn ssers unicellulars; tenen una cllula ms petita i senzilla

que les cllules vegetals i animals.
Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius; poden
ser unicellulars o pluricellulars.
1. Enumera els cinc regnes dels ssers vius.

1.
2.
3.
4.
5.
2. Respon les preguntes segents.

Per qu els bacteris sn els ssers vius ms petits que hi ha?
Don obtenen laliment, els fongs?
3. Completa el text amb les paraules segents.

protozous
unicellulars
bacteris
pluricellulars
sn un regne dssers vius. Sn ssers
Els
i tenen una
cllula
.
ms senzilla que la dels vegetals i els animals.
Les algues i els
pertanyen al cinqu regne dels ssers vius;
els protozous poden ser unicellulars o
4. Escriu C, si s cert, o F, si s fals.

Els bolets sn un tipus concret de fongs.
Tots els bacteris sn ssers pluricellulars.
Les algues pertanyen al regne dels fongs.
12
Refor
11
Les mquines i els usos que en fem
Nom
Data
Recorda
L es mquines ens permeten estalviar temps i esfor, fer tasques precises

o perilloses o transformar un tipus denergia en un altre.
i ha mquines de diferents tipus, segons ls que els donem: mecniques,

H
trmiques, o mquines que ens permeten comunicar-nos i manejar
informaci.
1. Observa els dibuixos i encercla la mquina que no s mecnica.
Explica
per qu la mquina que has encerclat no s mecnica.
2. Digues quin tipus de mquines sn aquests objectes.
Un telfon
Una cmera fotogrfica
Un ordinador
3. Completa lesquema.
Tipus de mquines
trmiques
serveixen per...
serveixen per...
serveixen per...
13
Refor
12
Les parts duna mquina
Nom
Data
Recorda
Les mquines estan formades per una estructura, una carcassa o coberta,
un motor, les peces mbils, els circuits elctrics i electrnics, els sensors
i els indicadors de les pantalles.
1. Esbrina de quin component de la mquina es tracta i escriu-ne el nom.
Serveix per protegir la mquina i perqu uns altres

elements de la mquina shi uneixen.
Sencarrega de transmetre el moviment del motor

a unes altres parts de la mquina.
Condueix lenergia als motors i a altres parts

de la mquina.
Permet a una mquina rebre informaci

de lexterior o del seu interior.
Element en qu apareix informaci

sobre el funcionament de la mquina.
Part sobre la qual recolzen els altres elements

de la mquina.
Component que produeix el moviment de la mquina.
2. Identifica les parts assenyalades daquesta mquina.
14
Refor
13
Els operadors mecnics
Nom
Data
Recorda
Els operadors mecnics sn les peces que es fan servir per transmetre
el moviment en les mquines. La uni de diversos operadors rep el nom
de mecanisme.
ls engranatges estan formats per dos operadors o ms, amb dents

E
que encaixen entre si.
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres el nom de set tipus doperadors.

Desprs, escriu-los.
S
S M
E M A
O D
H O
U M A
O N
N Q
G O
2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.
Quan les rodes suneixen amb corretges

o cadenes, giren en el
sentit.
En un engranatge, les rodes petites,

giren al
que les rodes grans.
Quan les rodes sacoblen directament,

giren en sentit
.
15
Refor
14
Els avenos tcnics i la societat
Nom
Data
Recorda
Els avenos tcnics han transformat la societat. Han canviat la manera en qu

treballem, ens desplacem, tenim cura de la nostra salut, ens comuniquem
i ens divertim.
1. Respon les preguntes:
16
Per a qu serveixen aquestes mquines?
Quina diferncia hi ha entre les dues mquines?
Per a qu serveixen?
Quina diferncia hi ha entre totes dues?
Per a qu serveixen?
Quina diferncia hi ha entre totes dues?
Refor
15
Les crregues elctriques
Nom
Data
Recorda
Tota la matria est formada per crregues elctriques positives

i negatives.
Si un cos t el mateix nombre de crregues positives i negatives,

s neutre. Si perd crregues negatives, es carrega positivament
i, si guanya crregues negatives, es carrega negativament.
Un cos carregat exerceix una fora a distncia sobre un altre,

que pot ser de repulsi, si els dos tenen la mateix crrega,
o datracci, si tenen crregues diferents.
1. Marca els elements que estiguin formats per crregues elctriques.

llamp
jersei
estrella
bacteri
paper
cuir
poma
tisores
cllula
ferro
2. Llegeix el text i ratlla-hi les opcions incorrectes. Desprs, dibuixa els tres passos
de lexperiment.
En fregar un drap amb un bolgraf, el drap perd / guanya crregues negatives / positives
i queda carregat positivament / negativament.
Les crregues negatives / positives passen al bolgraf, que queda carregat
negativament / positivament.
Si acostem el bolgraf carregat positivament / negativament a uns trossos de paper
amb el mateix / diferent tipus de crrega, la fora que exerceix lun als altres
s de repulsi / datracci.
1
17
Refor
16
Els imants i el magnetisme
Nom
Data
Recorda
Els imants atrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.
Aquesta propietat sanomena magnetisme.
Tots els imants tenen dos pols magntics, el pol nord i el pol sud.
Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de tipus diferent
satrauen.
1. Escriu la paraula corresponent en cada cas.
Objecte capa datraure objectes fabricats amb ferro.
Cadascuna de les dues zones oposades que t un imant.
Propietat dels imants datraure alguns objectes.
Imant artificial que funciona quan es connecta
a un circuit elctric.
2. Escriu a sota de cada dibuix si els imants satreuen o es repelleixen i explica per qu.
N
Els imants
Els imants
perqu
perqu
3. Quin tipus de magnetisme sutilitza en cada cas? Observa els dibuixos i escriu-ne el nom.
18
Refor
17
El corrent elctric
Nom
Data
Recorda
l corrent elctric consisteix en el moviment ordenat de crregues

E
elctriques per un material conductor de lelectricitat.
l corrent elctric es pot utilitzar per produir calor, llum, so

E
o moviment.
1. Completa aquestes oracions.
El
consisteix en un moviment ordenat
de crregues elctriques a travs dun material.
Les crregues dun corrent transporten
Lenergia elctrica es pot transformar en altres formes d

com la
, la
.
,
o el
Com ms crregues circulen per un material, ms gran s la

del corrent.
2. Dels materials segents, encercla els que sn conductors de lelectricitat.

ferro
Ara,
fusta
coure
plstic
vidre
llana
acer
plata
explica la diferncia que hi ha entre un material conductor i un material allant.
3.Posa un exemple de cadascun dels efectes que pot provocar el corrent elctric.
Efecte magntic
Efecte sonor
Efecte calorfic
Efecte llumins
Efecte mecnic
19
Refor
18
Els circuits elctrics
Nom
Data
Recorda
Un circuit elctric est format per un generador, cables, bombetes, motors

elctrics i altres elements pels quals pot circular el corrent elctric.
El generador s la part del circuit elctric que produeix el corrent elctric.
Hi ha diversos tipus de generadors: les piles, les bateries recarregables,
les cllules fotovoltaiques i els alternadors o les dinamos.
1. Respon les preguntes.
Qu s un circuit elctric?
Quins en sn els components principals?
Quines diferncies hi ha entre una pila i una bateria recarregable?
2. Assenyala els components daquest circuit elctric.
3. Observa aquests circuits i marca amb una X el que s un circuit tancat.
Ara,
20
explica qu s un circuit tancat.
Refor
19
Lenergia i les seves propietats
Nom
Data
Recorda
Lenergia causa els canvis que tenen lloc al nostre entorn. Hi ha diversos
tipus denergia: mecnica, sonora, lluminosa, calorfica, elctrica, qumica
i nuclear.
Algunes de les propietats de lenergia sn que es transfereix duns cossos

a uns altres, semmagatzema, i es transforma duns tipus en uns altres.
LENERGIA
Tipus
Propietats
2. Escriu el nom del tipus denergia a qu fan referncia aquestes definicions.
s la que transporta el corrent elctric en un circuit.
s la que tenen els combustibles o els aliments,

o les que emmagatzemen les piles.
s la que transporta el so.
s la que tenen substncies com lurani.
s la que tenen els cossos a causa del moviment.
s la que t la llum.
s la que es transmet en forma de calor.
21
Refor
20
La calor i la llum
Nom
Data
Recorda
La calor s un tipus denergia que fa que augmenti la temperatura

dels cossos. La calor provoca canvis en els cossos, com ara la dilataci
i la contracci.
La llum es propaga en lnia recta i en totes les direccions. Quan incideix
en els objectes es pot reflectir. Quan passa duna substncia transparent
a una altra, es refracta.
1. Ordena les oracions. Desprs, copia-les de manera ordenada.
i fa que augmenti la temperatura dels cossos.
La calor s un tipus denergia que
es transmet a travs dels materials
2. Per qu sutilitza el mercuri en els termmetres? Marca la resposta correcta.

Perqu quan el mercuri es refreda, augmenta de volum i puja pel tub.
Perqu quan el mercuri sescalfa, augmenta de volum i puja pel tub.
Ara,
explica qu s la dilataci.
3.Explica els conceptes segents:
22
Propagaci de la llum:
Reflexi:
Refracci:
Refor
21
La producci delectricitat
Nom
Data
Recorda
L electricitat que consumim es produeix a les centrals elctriques,

des de les quals es transporta fins als llocs on es consumeix
per mitj de les lnies elctriques.
i ha centrals elctriques de diferents tipus: trmiques, hidroelctriques,

H
eliques, nuclears, solars trmiques i solars fotovoltaiques.
1. Completa les oracions amb les paraules segents.

turbina
electricitat
generador
font denergia
A les centrals elctriques es produeix l
La majoria de les centrals elctriques produeixen el corrent elctric

grcies a un
que consumim.
Per fer girar el generador sutilitzen
Cada tipus de central elctrica utilitza una
diferent.
2. Escriu el nom dels tipus de central elctrica corresponent.

Energia mecnica
de laigua
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Energia qumica
dun combustible
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Energia mecnica
del vent
gir duna
turbina
corrent
elctric
central
Calor
del Sol
plaques
solars
corrent
elctric
central
3. Relaciona els requadres.

producci
del corrent elctric
transport
del corrent elctric
consum
del corrent elctric
televisor
central elctrica
lnies elctriques
23
Refor
22
Lenergia en la nostra societat
Nom
Data
Recorda
La major part de lenergia que fem servir prov dels combustibles fssils.
Ls daquests combustibles provoca problemes, com ara lexhauriment

dels recursos, lescalfament global, la pluja cida i lacumulaci de residus
radioactius.
1.Encercla en la sopa de lletres els noms de sis fonts denergia. Desprs, classifica-les
en el lloc corresponent.
H
U M A
A M R
N Q
Indica
Fonts
denergia
renovables
Fonts
denergia no
renovables
quines daquestes fonts denergia sn combustibles fssils.
2. Completa la taula.
Problema
24
Exhauriment
dels combustibles fssils
Escalfament global
Pluja cida
En qu consisteix
Solucions
Refor
23
La Terra i els mapes
Nom
Data
Recorda
La Terra es representa en globus terraqis i en mapes. Els mapes,

quan representen tota la Terra, sanomenen planisferis.
Lescala dels mapes indica quant sha redut un mapa respecte

de la realitat.
Les coordenades geogrfiques sn un sistema de lnies, els parallels

i els meridians, que permeten localitzar punts en un mapa.
1. Mesura i calcula les distncies.

mar Cantbric
Sant Sebasti
la Corunya
F R A N A
Saragossa
AT L N T I C
P O
R T
U G
A L
OCE
Madrid
Valncia
Badajoz
Mrcia
Sevilla
a r
n i
r a
r
e
i t
e d
O C E AT L N T I C
escala
170
quilmetres
128033p33
Distncia en quilmetres de Madrid a Saragossa.
Distncia en quilmetres de Valncia a Mrcia.
Distncia de Sevilla a Badajoz.
Distncia de la Corunya a Sant Sebasti.
2. Observa el globus, localitza-hi els punts i completa la taula.

A
Latitud
Longitud
Hemisferi
A
B
25
128033p33h2
Refor
24
El planisferi fsic
Nom
Data
Recorda
El planisferi fsic representa lextensi i la forma dels continents

i els oceans.
Hi ha sis continents i cinc oceans.
Els continents sn: Amrica, sia, Europa, frica, Oceania i lAntrtida.
Els oceans sn: Glacial rtic, Atlntic, ndic, Pacfic i Glacial Antrtic.
1. Pinta segons la clau.
escala
1.800
quilmetres
verd
Ara,
26
Amrica
128033p34
groc
Europa
vermell
frica
violeta
lAntrtida
marr
sia
taronja
Oceania
escriu en el lloc corresponent el nom dels oceans.

Refor
25
El relleu i les aiges dEuropa
Nom
Data
Recorda
l relleu dEuropa est format per planes al centre i a lest, i per diversos
E
sistemes muntanyosos al nord i al sud. Les costes sn molt retallades.
ls rius desemboquen a loce Glacial i a lAtlntic, i als mars Mediterrani,

E
Caspi i Negre.
1. Posa dos exemples de cadascun dels accidents segents:
Planes:
Sistemes muntanyosos:
Pennsules:
Golfs:
Ries i fiords:
Caps:
Illes:
2. Escriu el codi corresponent a cadascun del rius en funci del vessant al qual pertanyen.
Vessant rtic: VA
Vessant Atlntic: VAT
Vessant Mediterrani: VM
Vessant del mar Negre: VN
Vessant del mar Caspi: VC
Po:
Dnister:
Elba:
Dvina Septentrional:
Ebre:
Danubi:
Sena:
Volga:
Roine:
Vstula:
Loira:
Oder:
Petxora:
Tajo:
Rin:
Dvina Occidental:
27
Refor
26
El planisferi poltic
Nom
Data
Recorda
El planisferi poltic s un mapa en qu hi ha representats la localitzaci,

lextensi i els lmits de tots els pasos del mn.
1. En qu es diferencia un planisferi fsic dun planisferi poltic. Explica-ho.
2. Observa el planisferi i pinta-hi els pasos que sindiquen.
escala
2.100
quilmetres
28
Un pas dEuropa que s una illa.
Un pas del nord de lfrica. 128033p35
El pas ms extens dOceania.
U
n pas de lsia que fa frontera
amb la Federaci Russa.
El pas dAmrica situat ms al nord.

Refor
27
El relleu peninsular. La Meseta Central
Nom
Data
Recorda
Al centre de la Pennsula hi ha laltipl de la Meseta Central. Les muntanyes

de linterior de la Meseta sn el Sistema Central i els Montes de Toledo.
El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts: la Submeseta Nord
i la Submeseta Sud. Les muntanyes que envolten la Meseta sn
les muntanyes de Lle, la serralada Cantbrica, la serralada Ibrica
i Sierra Morena.
Muntanyes de linterior de la Meseta Central
Sistema
Submeseta
Ara, completa el mapa amb el nom daquestes formes del relleu.

mar Cantbric
N
O
E
S
O C E
A T L N T I C
O CE ATLNTIC
m a r
n i
r r a
e
d i t
M e
0
escala
110
quilmetres
127683p28
29
Refor
Les muntanyes exteriors a la Meseta,

les depressions, les illes i les costes
28
Nom
Data
Recorda
Fora de la Meseta hi ha la depressi de lEbre i la depressi del Guadalquivir,

i cinc serralades: el masss Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus,
el Sistema Mediterrani Catal i els Sistemes Btics.
La costa espanyola est banyada pel mar Cantbric, pel Mediterrani

i per loce Atlntic. Hi alternen les costes altes amb les baixes.
Muntanyes que envolten
la Meseta Central
Depressions de lexterior
de la Meseta Central
Muntanyes de lexterior
de la Meseta Central
Ara, completa el mapa amb el nom daquestes formes del relleu i dels arxiplags.
Darrera del full, escriu els noms de les illes que els formen.
mar Cantbric
N
O
E
S
O C E
A T L N T I C
O C E ATLNTIC
m a r
n i
r r a
e
d i t
M e
0
escala
110
quilmetres
M 30 a
127683p28
Refor
29
Rius, llacs i embassaments dEspanya
Nom
Data
Recorda
Un vessant s el conjunt de terres en qu els rius, els barrancs i els torrents

aboquen les aiges a un mateix mar. A Espanya hi ha tres vessants: al nord,
el vessant cantbric (amb rius curts i cabalosos); a lest i al sud, el vessant
mediterrani (amb rius de rgim irregular), i a loest, el vessant atlntic
(amb rius llargs).
1. Observa el mapa dEspanya. Desprs, fes les activitats.

Nal
riu Besaya
riu
riu
mar Cantbric
a
ce
ar
RI U
RI
OCE
riu Ter
EB
RE
RIU DUERO
ATLNTIC
RIU TAJO
riu
NA
RIU
IVIR
LQU
RIU
SE
GU
RA
DA
GUA
OCE ATLNTIC
Ceuta
ia
ER
RIU XQU
UADIA
RIU G
Tr
a r
i
a n
r
r
t e
i
e d
escala
0
120
Melilla
quilmetres
Escriu el nom de dos rius que pertanyin al vessant mediterrani.
127683vertientes p36
Escriu el nom de dos rius que pertanyin al vessant cantbric.
Escriu el nom de dos rius que pertanyin al vessant atlntic.
Ara, pinta el mapa segons la clau.

vermell
blau
verd
vessant
mediterrani
vessant
atlntic
vessant
cantbric
31
Refor
30
El clima mediterrani i la seva vegetaci
Nom
Data
Recorda
El clima mediterrani tpic es dna a les regions prximes al mar Mediterrani.

Les temperatures sn suaus i les pluges, escasses.
El clima mediterrani dinterior t temperatures extremes, molt baixes

a lhivern i altes a lestiu. Aquest clima s propi de linterior de la Pennsula.
1. Relaciona cada tipus de clima amb la zona dEspanya en qu es dna.

Clima
mediterrani tpic
Clima
mediterrani dinterior
Escriu el nom de les comunitats autnomes en qu es dna cada tipus de clima.

127683climasmediterraneo
Clima mediterrani
tpic
Clima mediterrani
dinterior
2. Explica com sn les temperatures i les precipitacions en cada cas.
Temperatures:
Clima mediterrani
tpic
Precipitacions:
Temperatures:
Clima mediterrani
dinterior
Precipitacions:
Escriu el nom de cinc plantes prpies daquest clima.

32
Refor
El clima ocenic, el de muntanya

i el subtropical. La seva vegetaci
31
Nom
Data
Recorda
Al les zones del nord de la Pennsula es dna el clima ocenic. s un clima

temperat i humit.
A les Canries hi ha el clima subtropical, que s suau i sec.
A les zones ms altes dEspanya es dna el clima de muntanya.

s un clima fred i amb precipitacions abundants.
1. Llegeix els textos i escriu el nom del clima al qual es refereix cadascun.
Es dna al nord de la Pennsula.
Les temperatures sn suaus
per la proximitat al mar
i les precipitacions sn abundants.
c
s propi de les illes Canries.

s un clima amb temperatures
suaus tot lany i amb escasses
precipitacions.
c
Es dna a les zones elevades.

Les temperatures sn baixes
i les precipitacions sn molt
abundants, i als mesos dhivern
solen ser en forma de neu.
c
2. Observa les temperatures i les precipitacions daquests grfics i escriu a sota

de cadascun el nom del clima del qual sn caracterstics.
C
150
140
130
120
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
G F MAM J J A S O N D G F MAM J J A S O N D
20
15
10
5
0
5
180
170
160
150
140
130
120
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
30
25
20
15
10
5
0
40
30
20
10
0
3. Escriu el nom de dues plantes tpiques de cadascun dels climes.

33
Refor
Caracterstiques i distribuci
de la poblaci espanyola
32
Nom
Data
Recorda
El creixement natural s la diferncia entre el nombre dhabitants

que neixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat.
El creixement migratori s la diferncia entre el nombre dels immigrants

que arriben i dels emigrants que sen van.
La densitat de poblaci s el nombre total dhabitants que viu en cada

quilmetre quadrat.
La poblaci dEspanya supera els 46 milions dhabitants. Augmenta

pel creixement natural i positiu i per la immigraci. Es concentra a la costa
i a les ciutats.
1. Explica el significat daquestes paraules.

Natalitat c
Emigrant c
Creixement natural c
2. Observa com es calcula la densitat de poblaci i aplica-ho.
Andorra
Superfcie
(km2)
Poblaci
(nombre dhabitants)
Densitat de poblaci
(hab./km2)
453
66.900
66.900 : 453 = 147
La densitat de poblaci dAndorra s de 147 hab./km2.
34
Superfcie
(km2)
Poblaci
(nombre dhabitants)
Espanya
504.783
46.000.000
Equador
275.830
3.000.000
Romania
237.500
21.800.000
Densitat de poblaci
(hab./km2)
Refor
33
El sector primari i el sector secundari a Espanya
Nom
Data
Recorda
La poblaci es classifica en poblaci activa i poblaci inactiva.

La poblaci activa s el conjunt de persones que est en edat
i condicions de treballar.
La poblaci inactiva s el conjunt de persones que no pot treballar

per ledat o per les condicions en qu es troba.
A Espanya, la poblaci activa representa el 60% es distribueix aix: el 5%

treballa en el sector primari; el 30%, en el secundari, i el 65%, en el terciari.
1. Llegeix les oracions segents, marca les falses i torna-les a escriure correctament.
Els aturats sn poblaci inactiva perqu no treballen.
La poblaci inactiva treballa en tres sectors econmics: primari,
secundari i transports.
Els miners pertanyen al sector primari.
2. Marca amb una X la resposta correcta.

Els conreus que abunden ms a Espanya sn:
els de sec.
els de regadiu.
El bestiar ms abundant al pas s:
el bov.
el porc.
A Espanya, la majoria dels vaixells es dediquen a la pesca:
costanera.
daltura.
3. Indica quines activitats comprn el sector secundari.
35
Refor
34
Els serveis a Espanya
Nom
Data
Recorda
El sector terciari comprn les activitats econmiques que no obtenen

productes materials, sin que presten serveis. Aquest sector inclou
activitats com ara el comer, el transport i el turisme.
A Espanya, en el sector de serveis treballa el 65% de la poblaci ocupada.
1. Completa els mots encreuats.

1. Tipus de comer que es fa dins un mateix pas.
2. Servei que posa en contacte els productes i els consumidors.
3. Activitat que trasllada persones o mercaderies.
4. Servei que comprn els desplaaments de les persones a diferents llocs
en cerca de descans o diversi.
5. Tipus de turisme que se centra en ciutats amb ric patrimoni histric i artstic.
6. Sector que, a Espanya, ocupa el 65% de la poblaci activa.
7. Vendre productes a altres pasos.
6
1
5
7
2
2. Explica quins tipus de transport hi ha i posan un exemple de cada cas.
36
Refor
35
Les institucions de Catalunya
Nom
Data
Recorda
Catalunya s una de les disset comunitats autnomes de lEstat espanyol.

T un Estatut dAutonomia i unes institucions prpies, que sn el Parlament,
la Presidncia i el Govern de la Generalitat.
1. Completa lesquema amb les paraules que hi falten.

Les institucions de Catalunya
sn
El Parlament
La
format pels
El
representada pel
format pels
president
consellers i conselleres
2. Escriu les funcions en la columna que correspon.

Elaborar les lleis de Catalunya.
Aplicar les lleis que saproven.
Aprovar els pressupostos anuals.
Decidir com funcionen les rees sobre les quals Catalunya t competncies.
Elegir el president i controlar el funcionament del Govern.
Funcions del Govern de la Generalitat
Funcions del Parlament de Catalunya
37
Refor
36
Lorganitzaci territorial dEspanya
Nom
Data
Recorda
El territori espanyol sorganitza en disset comunitats autnomes

i dues ciutats autnomes.
Els lmits dEspanya sn: al nord, Frana, Andorra i el mar Cantbric; a lest,
el mar Mediterrani; al sud, loce Atlntic, el Marroc i el mar Mediterrani;
i a loest, Portugal i loce Atlntic.
1. Completa lesquema dels lmits dEspanya.

Lmits naturals
al nord
Lmits poltics

al nord
al sud
a loest
a lest
a loest
al sud
2. Completa el mapa amb el nom de les comunitats i les ciutats autnomes que integren
Espanya i els seus lmits.
N
O
PA S
BA S C
E
S
LLEGENDA
CANRIES
Ceuta
38
lmit dEstat
lmit de comunitat autnoma
lmit de provncia
Refor
37
Les institucions dEspanya
Nom
Data
Recorda
Espanya s una monarquia parlamentria que t el rei com a cap de lEstat.

La Constituci espanyola s la llei ms important dEspanya. s un text legal
que organitza la vida poltica dEspanya. En la Constituci es recullen
els drets i els deures dels espanyols i les institucions de lestat.
Les Corts Generals, constitudes pel Congrs dels Diputats i el Senat,
sn les que elegeixen el president del govern.
1. Marca la resposta correcta. Desprs, copia loraci completa.

La llei ms important dEspanya s:
la Constituci.
els Estatuts dAutonomia.
Espanya s una monarquia:
parlamentria.
constitucional.
El cap de lEstat s
el rei.
el president del Govern.
El Congrs dels Diputats i el Senat formen:
les Corts Generals.
el Govern.
El president del Govern s nomenat:
pel rei.
pel Congrs dels Diputats.
2. Relaciona:

Cap dEstat

Corts Generals

Govern

diputats
president
rei
senadors
39
Refor
38
Els estats de la Uni Europea
Nom
Data
Recorda
La Uni Europea (UE) est constituda per 27 estats europeus democrtics.
1.Escriu el nom dels pasos que integren la Uni Europea.

OCE GLACIAL RTIC
Pasos de la Uni Europea
Islndia
Resta de pasos dEuropa
mar
de Noruega
Finlndia
Rssia
Noruega
Sucia
mar
del
Nord
Regne
Unit
Rep.
Txeca
Sussa
Espanya
quilmetres
mar Med
iterr
FRICA

40
Polnia
Alemanya
uga
escala
340
Por
t
Bielorssia
Frana
SIA
Litunia
Pasos
Baixos
Blgica
Luxemburg
ATL NTIC
Letnia
Dinamarca
Irlanda
OCE
Estnia
Ucrana
Eslovquia
Moldvia
ustria
Hongria
Romania
Eslovnia
Crocia
Bsnia i Srbia
Hercegovina
Bulgria
Itlia Montenegro Kosovo
Macednia
Albnia
Grcia
mar Negre
ani
Xipre
Malta

128033p45
Refor
39
Les institucions de la Uni Europea
Nom
Data
Recorda
Les principals institucions de la Uni Europea sn: el Parlament Europeu

(que aprova lleis i pressupostos i controla les institucions de la UE, formada
per eurodiputats i amb seu a Estrasburg i Brusselles); el Consell de la Uni
Europea (que aprova lleis, coordina les normes econmiques i dirigeix
la poltica exterior, defensa i seguretat de la UE; formada per ministres
dels governs de tots els pasos de la UE i amb seu a Brusselles); la Comissi
Europea (s el govern de la UE, proposa lleis al Parlament Europeu i al Consell
de la UE, gestiona laplicaci de les normes i ls dels fons econmics,
garanteix que es respectin les lleis i els tractats europeus; formada
per 27 comissaris i un president i amb seu a Brusselles); el Tribunal
de Justcia (que socupa del compliment de les lleis comunitries; format
per un jutge de cada estat membre i vuit advocats generals, amb seu
a Luxemburg); i el Tribunal de Comptes (que controla que els diners de la UE
sutilitzin correctament i t la seu a Luxemburg).
1. Completa els esquemes.

Membres:
Parlament

Funcions:
Europeu
Consell de la
Uni Europea
Membres:
Seu:
Funcions:
Comissi
Europea
Tribunal
de Justcia
Tribunal
de Comptes
Membres:
Seu:
Funcions:
41
Refor
40
Els Reis Catlics. El descobriment dAmrica
Nom
Data
Recorda
Lany 1492 els Reis Catlics van finanar lexpedici de Colom en qu va

descobrir el continent americ (tot i que creia que havia arribat el Jap).
Anys ms tard, Amerigo Vespucci va demostrar que formaven part dun nou
continent. Desprs de Colom, diverses expedicions van explorar Amrica
(Hernan Corts va conquerir Mxic i Francisco Pizarro, el Per).
Quin mariner genovs va descobrir el continent americ?
Quins reis van finanar lexpedici?
Quin any es va descobrir el continent americ?
On creia Colom que havia arribat?
Qui va demostrar que aquelles terres eren a lsia?
2. Indica quines terres van conquerir Hernn Corts i Francisco Pizarro.
3. Llegeix el text i retola el mapa amb el nom del poble precolomb corresponent.
A Amrica, abans
de larribada
dels espanyols,
hi vivien una gran
varietat de pobles,
anomenats
precolombins.
Els inques ocupaven
el territori actual
del Per, lEquador
i part de Bolvia;
els asteques poblaven
tota la vall de Mxic,
i els maies ocupaven
el sud de lactual Mxic,
Guatemala i Hondures.
OCE
OCE
PA C F I C
AT L N T I C
42
128033p51
Refor
41
Limperi dels ustria
Nom
Data
Recorda
En el segle xvi, Carles I i Felip II van governar limperi ms extens de lpoca,

amb possessions a Europa, Amrica, lfrica i lsia.
1. Llegeix el text i observa el mapa.
LImperi hispnic estava format

per molts territoris diferents:
Espanya, els Pasos Baixos,
gran part dItlia, territoris
al centre dEuropa, les colnies
americanes i moltes possessions
a lfrica i a lsia. A ms,
el 1580 shi va afegir el regne
de Portugal.
OCE
OCE
ATLNTIC
OCE
NDIC
PACFIC
imperi dels ustria
Ara,
explica per qu el mapa no s correcte.

128033P51H2
2. Situa cadascun daquests fets en la lnia del temps.

1556 Accs al tron de Felip II.
1571 Batalla de Lepant.
1516 Accs al tron de Carles I.
1
520 Revolta de les Comunitats.
1580 Incorporaci del regne

de Portugal.
1
566 Revolta de les provncies
del nord dels Pasos Baixos.
1588 Derrota de lArmada

Invencible.
43
Refor
42
La crisi de limperi
Nom
Data
Recorda
En el segle xvii, lImperi hispnic es va afeblir i va comenar a fragmentar-se.

Desprs, en el segle xviii, van arribar al tron els Borb i van establir
la monarquia absoluta.
1. Amb lajut de les pgines 172 i 173 del llibre, completa els mots encreuats.
1.Primer rei a Espanya de la dinastia dels Borb.
2.Fbriques que van crear els monarques espanyols del segle xviii.
3.Lleis prpies de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca que Felip V va abolir.
4.Guerra que va enfrontar els pasos europeus, duna banda, i Castella
i Arag, duna altra, que es va desencadenar desprs de la mort de Carles II.
5.Consellers que gaudien de la confiana dels reis espanyols i que governaven
en nom seu.
6.Tipus de monarquia en qu el rei reunia tots els poders de lestat.
7.Tractat que va posar fi a la guerra de Successi.
8.Ciutat on va esclatar un mot el 1808 que va obligar Carles IV a abdicar en favor
del seu fill Ferran VII.
9.Territoris que es van independitzar dEspanya el 1648.
10.Rei espanyol que va morir el 1700 sense deixar descendncia.
1
8
10
44
Refor
43
La societat i la cultura de ledat moderna
Nom
Data
Recorda
n ledat moderna la societat es dividia en privilegiats, que eren la noblesa

E
i el clergat, i en no privilegiats, que eren la pagesia i la burgesia.
En aquesta poca va tenir lloc un gran desenvolupament artstic, literari i cientfic.
1. Completa aquest grfic sobre la societat en ledat moderna.
clergat
noblesa
pagesia
Ara,
burgesia
indica les diferncies entre els privilegiats i els no privilegiats.
2. Consulta la pgina 175 del llibre i classifica aquests escriptors en el segle corresponent.
Santa Teresa de Jess
Francisco de Quevedo
Gaspar Melchor de Jovellanos
Segle xvi
Segle xvii
Segle xviii
Lope de Vega
Garcilaso de la Vega
Miguel de Cervantes
3. Indica lestil artstic corresponent en cada cas.
Edificis que imitaven els dels romans.
Edificis amb abundants lnies corbes

i decoraci recarregada.
Edificis austers i amb decoraci escassa.
45
Refor
44
El segle xix
Nom
Data
Recorda
Ferran VII va establir una monarquia absoluta.

Desprs, durant el regnat dIsabel II, es va consolidar la monarquia constitucional.
Ms tard, es van provar diferents formes de govern.
1.Consulta la pgina 182 per localitzar els dos errors que hi ha en cada oraci.
Desprs, copia les oracions correctament.
El 1807, Frana i Espanya van signar un tractat que permetia a les tropes
franceses travessar Catalunya per ocupar Portugal.
Josep Bonaparte, lemperador de Frana, va substituir el rei Ferran VII

pel seu germ Napole.
La poblaci de Madrid no va acceptar el rei francs i el 2 de maig de 1888

es va revoltar contra els francesos. Aix va comenar la guerra de Successi.
2.Escriu al costat de cada paraula el nmero de la definici corresponent. Si et cal,

consulta les pgines 182 i 183 del llibre.
Liberal
Progressista
Patriota
Afrancesat
Moderat
1.Partidari delaborar una constituci per limitat el poder del rei.

2.Partidari del retorn de Ferran VII al tron espanyol.
3.Partidari de tenir un rei francs.
4.Partidari de reduir el poder de la Constituci i donar ms poder a la reina Isabel II.
5.Partidari de disminuir el poder de la reina Isabel II i donar ms importncia
a la Constituci.
3. Relaciona cadascun daquests fets amb lany en qu va tenir lloc.
Constituci de Cadis
1
808
Independncia de lArgentina
1
812
1
816
46
Guerra del Francs
Refor
45
La vida en el segle xix
Nom
Data
Recorda
En el segle xix, la societat es va organitzar en classes socials:
a
ltes (aristcrates i burgesos);
m
itjanes (petits comerciants i empresaris, petits propietaris de terres
i professionals, com ara metges, advocats o funcionaris);
populars (camperols, obrers, criats i captaires).
La Revoluci Industrial va provocar molts canvis econmics.
En lart, van destacar larquitectura modernista i la pintura impressionista.
1. Completa la taula.
Classes altes
Classes mitjanes
Classes populars
Estaven
formades per
2. En cada cas, escriu una oraci en qu surtin les paraules dels requadres.
canvis
Revoluci Industrial
van transformar
ferrocarril
transport
aparici
segle xix
segle xix
indstria txtil
indstria siderrgica
desenvolupament
47
Refor
De la dictadura de Primo
de Rivera a la de Franco
46
Nom
Data
Recorda
Lany 1923 Primo de Rivera va fer un cop destat i va establir una dictadura.
El 1931 es va proclamar la Segona Repblica.
El 1936 va esclatar la Guerra Civil. Desprs, Franco va instaurar una dictadura.
1.Escriu lany en qu va tenir lloc cadascun daquests fets i numerals del ms antic
al ms recent.
Dictadura
de Primo de Rivera

Dictadura
de Francisco Franco
Segona
Repblica
Guerra
Civil
Final de la dictadura
de Francisco Franco
2.Escriu al costat de cada oraci Segona Repblica o dictadura de Franco, segons

que correspongui.
Dret de vot a les dones.
Prohibici dels partits poltics.
Supressi de la Constituci.
Repartiment de terres entre els pagesos.
Concessi dels primers estatuts dautonomia.
Allament internacional dEspanya.
3. Completa aquest text sobre la Guerra Civil.

El 18 de juliol de
, el general Francisco
destat per posar fi al govern de la

la
va fer un cop
. Amb aquest fet es va iniciar
, que es va allargar fins a lany
espanyola es va dividir en dos bndols. El bndol
. La poblaci
, que donava suport
al govern de la Repblica, i el bndol insurrecte, anomenat tamb
que donava suport a lalament de Franco.

48
Refor
47
La transici i la democrcia
Nom
Data
Recorda
La transici va ser el perode de canvis poltics per passar de la dictadura

del general Franco a la democrcia. Aquest procs es va iniciar el 1975
i va acabar el 1982.
Des del 1982, a Espanya shan succet governs del Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).
1. Relaciona les dues columnes. Si et cal, consulta les pgines 188 i 189 del llibre.

Adolfo Surez
P
resident des del 2004.
Leopoldo Calvo Sotelo
President des del 1996 al 2004.
Felipe Gonzlez
P
resident des del 1976 al 1981.
Jos Mara Aznar
P
Jos Luis Rodrguez Zapatero
P
2.Escriu al costat de cada fet lany en qu va tenir lloc. Desprs, localitza aquests anys
en la sopa de nmeros.

Joan Carles I s coronat rei dEspanya.
Se celebren les primeres eleccions democrtiques

a Espanya des de la Segona Repblica.
Saprova la Constituci actual.
Espanya ingressa en la Comunitat Europea.
Saproven els ltims estatuts dautonomia.
Espanya adopta la moneda nica europea

i leuro substitueix la pesseta.
49
Ampliaci
1
Nom
Data
Elaborar una dieta equilibrada

La dieta diria ha de ser rica, equilibrada i variada, i aix significa que hem de menjar tot
tipus daliments en les quantitats adequades.
Les necessitats de nutrients varien al llarg de la
vida i s important adaptar els hbits alimentaris a aquestes necessitats segons ledat, el sexe,
el pes, lalc, ada, lestat de salut, etc.
Aliments i racions recomanades

Aliments
Llet
Noies
13 a 15 anys
Nois
15 a 19 anys
13 a 15 anys
15 a 19 anys
Nombre de racions
Carn, pollastre
125 g
125 g
150 g
150 g
3 a la setmana
Peix
175 g
175 g
200 g
200 g
4 a la setmana
Ous
Un
Un
Un
Un
Patates
200 g
200 g
250 g
250 g
Llegums
70 g
70 g
80 g
80 g
Verdures
100 g
100 g
120 g
120 g
2-4 cada dia
Fruites
300 g
300 g
300 g
300 g
3-4 cada dia
Pa
400 g
300 g
400 g
400 g
1 cada dia
Arrs
70 g
70 g
80 g
80 g
2 a la setmana
Pasta
70 g
70 g
80 g
80 g
2 a la setmana
60 g
60 g
60 g
60 g
1 cada dia
Sucre (pastissos, mel,

melmelada, xocolata,
gelats, llaminadures...)
4 cada dia
3-4 a la setmana
1 cada dia
3 a la setmana
Font: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.), Nutricin saludable

y prevencin de los trastornos alimentarios. Traducci
Equivalncies:
l = Un got.
125 g de pa = Un panet.
300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, un prssec...).
150 g de carn = Un filet de carn.
100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.
1. Llegeix la taula i respon les preguntes.
50
Per a qu serveix la informaci daquesta taula?
Hi ha algun aliment de la taula que no formi part de la teva dieta? Quin?
Quantes racions de fruita i verdura has de menjar cada dia? Quantes en menges?
2.Escriu en aquesta taula els aliments i les quantitats aproximades que vas menjar ahir.
A continuaci, respon la pregunta.
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
Creus que fas una dieta saludable?
3.Tenint en compte els consells segents, elabora la teva prpia dieta equilibrada
per un dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar.
Lesmorzar s lpat ms important del dia, ja que als matins desenvolupem

ms activitats.
Les begudes amb sucre es consideren dolos, com els pastissos.
El dinar i el sopar han de ser complementaris: si hem pres carn per dinar,
s convenient que mengem peix per sopar.
Si menges aliments fregits, recorda incloure loli entre els productes
que has consumit.
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
51
Ampliaci
2
Nom
Data
El test dApgar
Desprs del naixement, el metge talla el cord umbilical i neteja el nad
i, immediatament, li fa el test dApgar, que s una prova que serveix
per conixer-ne lestat general en els primers minuts de vida.
La prova consisteix a observar i donar una puntuaci a cinc
constants vitals:
a freqncia cardaca (nombre de batecs
L
del cor).
La respiraci (si nhi ha i si s forta o feble).
La tensi muscular (si t forc
, a als msculs
i flexiona les extremitats).
Els reflexos (si respon als estmuls externs,
com ara les pessigolles).
El color de la pell (rosa, blavosa o pllida).
Cada constant es puntua del 0 al 2 i el resultat
del test s la suma de les cinc puntuacions.
Si sobt entre 10 i 8 punts, el nad es troba en perfectes condicions; si se nobt entre 6 i 4,
cal vigilar-lo; i si la puntuaci s menys de 4, es prenen mesures datenci especials.
El test va ser ideat per una metgessa, la Virgina Apgar. Des que es va inventar, sha redut la mortalitat
dels nadons.
52
Qu s el test dApgar?
Quins parmetres sobserven?
Qu sha aconseguit amb aquest test?
2.Llegeix el text, busca informaci i dibuixa un fonendoscopi.

El fonendoscopi s un instrument
que sutilitza en medicina per escoltar
els sons que produeixen els rgans
i els aparells de lorganisme, com ara
els batecs del cor, el so del pit
o els dels budells i lestmac.
3. Interpreta la taula i utilitza-la per indicar la puntuaci total que ha obtingut

cada nad.
Taula de puntuaci del test dApgar
Puntuaci
Freqncia
cardaca
Respiraci
Tensi
muscular
Reflexos
Color
de la pell
sense
sense fora
ni moviment
no respon
als estmuls
blau o pllid
rosat i les
extremitats
blaves
cap pulsaci
per minut
menys de 100
fora normal
pulsacions feble i irregular
i poc
per minut
moviment
respon plorant
una mica
ms de 100
pulsacions
per minut
respon plorant
rosat normal
enrgicament
forta i regular
Nad 1
molta fora
i moviments
actius
Nad 2
Resultats del test dApgar
Resultats del test dApgar
Freqncia cardaca: menys de 100

pulsacions per minut.
Freqncia cardaca: ms de 100

pulsacions per minut.
Respiraci: feble i irregular.
Respiraci: forta i regular.
Tensi muscular: fora normal i poc

moviment.
Tensi muscular: molta fora

i moviments actius.
Reflexos: respon plorant una mica.
Reflexos: respon plorant una mica.
Color de la pell: rosat normal.
Color de la pell: rosat normal.
Puntuaci total:
Puntuaci total:
Ara, indica quin nad necessita ms vigilncia i per qu.

53
Ampliaci
3
Nom
Data
Les parts de la cllula

El perfeccionament dels microscopis va permetre als cientfics no tan sols descobrir que
la cllula s la unitat fonamental de tots els
Ribosomes
Orgnuls
molt petits
que tenen la funci
de fabricar
protenes.
ssers vius, sin tamb que est formada per

diverses parts i orgnuls, cadascun amb una
funci determinada.
Citoplasma
s on hi ha
els orgnuls.
Centrols
Petits cilindres
que intervenen
en la divisi cellular.
Membrana
Controla lentrada
dels nutrients, com ara
laigua i loxigen, i la sortida
de les substncies
de rebuig de la cllula.
Mitocondris
Orgnuls allargats
amb molts plecs a linterior
que sencarreguen
dobtenir energia.
Nucli
Sencarrega dorganitzar
i dirigir el funcionament
de la cllula.
Vacols
Reticle endoplasmtic
Sacs que serveixen

per emmagatzemar
diferents
substncies.
Conjunt de sacs aplanats

que sencarreguen de fabricar
i distribuir les protenes.
Les cllules poden fer diferents feines i tenir formes i mides tamb diferents, per totes tenen membrana, citoplasma i nucli. Una
cllula nerviosa, que sencarrega de trans-
metre impulsos nerviosos, s diferent dun

glbul vermell, que sencarrega de transportar oxigen.
1. Raona i respon les preguntes segents.
54
Quin s lorgnul que organitza el funcionament de la cllula?
Per qu les cllules necessiten fer funcions com ara la nutrici o la reproducci?
2.Observa el dibuix duna cllula animal de la pgina anterior i retola els orgnuls
daquesta cllula vegetal.
Ara, escriu dues diferncies que hagis trobat entre totes dues cllules.

1.
2.
3.Copia i uneix amb fletxes els diferents tipus de cllules amb les funcions que fan.
nerviosa
Forma part dels ossos.
ssia
P
articipa en la reproducci.
muscular
adiposa
sangunia
sexual
(espermatozoide)
epitelial
F orma la pell i recobreix

internament els rgans.
T ransporta missatges i ordres,

i processa informaci.
C
ollabora en el moviment
del cos.
T ransporta oxigen i altres

substncies per tot el cos.
E
mmagatzema greix i protegeix
els rgans.
55
Ampliaci
4
Nom
Data
Les rodes del temps

Avui tothom duu rellotges de quars. Lenergia que fa funcionar
el rellotge prov, en aquest cas, duna petita pila de quars situada
a linterior. Per en els antics rellotges de corda les coses eren
diferents.
Al cor dels rellotges de corda hi havia una srie de rodes
(engranatges) que giraven conjuntament: una de les rodes feia
moure les altres.
Les busques eren accionades per una roda motriu grcies
a un piny adaptat per girar una vegada cada hora. El piny
feia girar la busca dels minuts directament.
La busca de les hores, en canvi, era moguda per dues sries
dengranatges rectes, que en reduen la velocitat a una dotzena
part de la dels minuts. Daquesta manera, mentre la busca
dels minuts feia dotze voltes, la de les hores en feia una.
Els orgens del rellotge es remunten a lantiga Grcia. All,
fa milers danys, utilitzaven instruments astronmics que funcionaven amb engranatges. I a la Xina,
utilitzaven una mena de rellotge mecnic basat en el principi de funcionament de la clepsidra.
1. Llegeix i explica com funcionen els rellotges de corda.
2.Per qu als rellotges de quars no sels ha de donar corda perqu funcionin?

Pensa-hi i explica-ho.
56
3.Saps qu s una clepsidra? Esbrina de qu es tracta,

observa el dibuix i explica per a qu sutilitzava
i com funcionava.
4.Aquesta illustraci mostra linterior dun rellotge de corda. Observa els engranatges
i dibuixa les fletxes del sentit en qu gira cada roda.
5.Explica el funcionament dun altre mecanisme mogut per engranatges.
57
Ampliaci
5
Nom
Data
Lelectricitat
Des que es van descriure els primers fenmens
elctrics fins fa poc ms de dos segles, els avenc, os
en lestudi de lelectricitat es van anar produint
de manera lenta, per constant.
En el segle xviii, Benjamin Franklin
(1706-1790) va fer volar un estel
amb la intenci de capturar lelectricitat
dels nvols de tempesta.
Ms tard, Alessandro Volta (1745-1827)
va desenvolupar un instrument capac, de produir
crregues elctriques i el va anomenar electrfor.
I cap al 1800 va anunciar que havia trobat
una font delectricitat: era la primera pila
elctrica.
El 1820, Hans Christian Oersted (1777-1851)
va demostrar que hi havia una relaci molt estreta
entre els fenmens elctrics i els magntics
de la matria. Aix va sorgir lelectromagnetisme,
i es va inventar un giny fascinant, lelectroimant.
Al comenc, ament del segle xix, Michael Faraday (1791-1867) va fer importants descobriments
que van permetre desenvolupar el generador i el motor elctrics.
El 1870, Thomas Alva Edison (1847-1931) va fabricar bombetes i altres elements per facilitar ls
de la llum elctrica a les cases.
Un altre descobriment important va ser el telgraf, perfeccionat per Samuel Morse (1791-1872)
el 1837.
El 1880, Heinrich Hertz (1857-1894) va provar lexistncia dones que podien ser detectades
a distncia i va construir un aparell per produir ones de rdio.
I en la dcada de 1960 es van desenvolupar tcniques per obtenir circuits integrats: va comenc, ar
aix lactual era electrnica.
1. Llegeix el text. Desprs, ordena els noms del ms antic al ms modern.
Michael Faraday
Thomas Alva Edison
Benjamin Franklin
58
Samuel Morse
Hans Christian Oersted
Heinrich Hertz
Alessandro Volta
2. Relaciona les dues columnes.

Thomas Alva Edison
a
parell per produir ones de rdio
Samuel Morse
p
ila elctrica
Michael Faraday
e
lectroimant
Heinrich Hertz
telgraf
Alessandro Volta
b
ombeta
Hans Christian Oersted
ls seus estudis van permetre desenvolupar

E
el generador i el motor elctrics.
3.En el text es diu que Benjamin Franklin va fer volar un estel amb la intenci
de capturar lelectricitat dels nvols de tempestes. A quin invent fa referncia?
4.Esbrina quins invents va fer Benjamin Franklin i localitzan cinc en aquesta sopa
de lletres.
Perqu et sigui ms fcil, aqu tens unes quantes pistes.
Objecte amb armadura que es colloca a prop de lull per veure-hi millor (dues paraules).
Aparell que es colloca a la part superior dels edificis per protegir-los dels efectes
de lelectricitat dels nvols.
Aparell a linterior del qual es rosteixen, sescalfen o es gratinen aliments.
Objecte que sutilitza per fer augmentar la humitat de laire.
Dispositiu que registra els quilmetres que shan recorregut.

A
E W T
A M
O M
O D
E M H O
U M
D O
O G H
A M P
H O
O M P
M E
59
Ampliaci
6
Nom
Data
Energies alternatives
Les energies alternatives sn les que no danyen
el medi ambient i, a ms, sn renovables. s a dir,
les que provenen de fonts denergia prcticament
inesgotables. Entre les energies alternatives
hi ha, per exemple, lenergia solar, lenergia elica
o lenergia marina.
Lenergia alternativa ms coneguda s la solar.
Aquesta energia es pot aprofitar directament
per dues vies: trmica i fotovoltaica.
En els processos trmics, lenergia solar
sutilitza per escalfar un lquid, generalment
aigua, que semmagatzema i desprs
es distribueix. Aquest procs t lloc
en uns aparells anomenats collectors.
Lenergia que sobt aix saplica
fonamentalment per obtenir aigua calenta
i calefacci ds domstic. En alguns casos,
a altes temperatures, tamb s possible obtenir
energia elctrica.
En els processos fotovoltaics, lenergia solar es transforma directament en energia elctrica
per mitj duns dispositius especials fabricats amb silici, les plaques fotovoltaiques. Aquesta
energia es pot utilitzar directament per a consum domstic o b transferir-la a la xarxa elctrica
general.
Espanya, per lelevat nombre dhores de sol a lany de qu gaudeix, t un gran potencial
daprofitament daquesta energia.
1. Llegeix el text i respon les preguntes.
60
Qu sn les energies alternatives?
Qu sn les energies renovables?
Per qu Espanya t un gran potencial en laprofitament de lenergia solar?
2. Pensa-hi i dna la teva opini.
Dels dos processos que sesmenten en el text per captar lenergia solar,
quin creus que es pot utilitzar directament en els habitatges de manera senzilla?
Per qu?
3.Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta
el recorregut que fa laigua.
Llum del sol
Aigua freda
Ara, explica
com funciona aquest sistema de recollida denergia.
4.Quins factors creus que shan de tenir en compte a lhora dinstallar

un collector solar o una placa fotovoltaica? Pensa-hi i explica-ho.
61
Ampliaci
7
Nom
Data
Les projeccions cartogrfiques

Per representar la superfcie plana del planeta sutilitzen les projeccions cartogrfiques.
Una projecci s una xarxa de parallels i meridians sobre la qual es dibuixen els mapes.
Segons la zona de la Terra que es vulgui representar, es poden utilitzar diferents tipus
de projeccions:
ilndrica. La superfcie de la Terra es projecta en un cilindre que desprs sestn.

C
En aquesta projecci, la zona equatorial es deforma una mica i les zones polars obtenen
una dimensi ms gran. La projecci cilndrica s la ms usada en els planisferis
i va ser inventada per Mercator.
nica. En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con que,
C
quan sestn, fa que els meridians suneixin en un punt i els parallels siguin semicercles.
Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.
olar o plana. Es representen perfectament les zones polars. Els parallels sn cercles concntrics,
P
i els meridians, lnies rectes que suneixen al pol.
omolosina. Es representen les rees continentals sense cap tipus de deformaci i la superfcie
H
ocenica queda tallada.
omologrfica. Es mostra tota la superfcie terrestre. Els meridians figuren com lnies corbes
H
que suneixen als pols, i els parallels, com lnies rectes. Les zones centrals es representen
amb certa exactitud, per cap als marges la superfcie terrestre es va deformant.
1. Llegeix el text i escriu a sota de cada projecci el nom corresponent.
80
80
60
60
40
40
80
20
20
80
40
20
60
EQUADOR
40
80
40
20
20
20
60
EQUADOR
40
20
60
20
40
20
80
40
20
60
EQUADOR
40
20
128033p76_CNICA
20
128033_Acimutal
128033_Cilndrica
62
2.Quin tipus de projecci utilitzaries en cada cas? Escriu-ne el nom.
Per representar lAntrtida.
Per representar la zona dels trpics.
Per fer un planisferi.
3. Escriu les definicions de les paraules que surten en els mots encreuats.
6
M
4
T
E
1 P
R
L
7
E R
5
L
2 P
D
N
O N G
U D
R
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
63
Ampliaci
8
Nom
Data
El Tenegua, una muntanya molt jove

Has vist alguna vegada com neix una muntanya?
Doncs lany 1971 es va poder contemplar com
es formava una muntanya a lilla de La Palma,
a les Canries.
Eren les tres de la tarda del dia 26 doctubre
quan va comenc, ar lerupci del volc Cumbre
Vieja, acompanyada de moviments de terra,
fortes explosions i altssims dolls de lava. Aquella
mateixa nit ja shavia format una esquerda
de 200 metres de longitud i gran profunditat.
Per no pensis que lerupci es va produir sense
avisar. Des del dia 11 doctubre els habitants
de La Palma havien notat tremolors de terra.
Semblava que aquella erupci no havia dacabar
mai; per el dia 18 de novembre van cessar
les explosions i el volc va deixar dexpulsar lava.
Al cap de poques hores ja shavia apagat. Tot va
quedar en calma, per hi havia una muntanya
nova: el Tenegua.
1. Llegeix el text i completa la fitxa amb les dades que proporciona.
64
Qu va passar?
On va passar?
Quan va passar?
2. Llegeix els textos i completa lesquema.

El Vesuvi, el volc que va enterrar tres ciutats
Est situat a Npols (Itlia). La seva aparenc, a no s gaire impressionant, noms mesura
1.279 metres dalc, ada. No obstant aix, lany 79 va ser capac, denterrar les ciutats
dHercul, Pompeia i Stabias. El Vesuvi est en calma des del 1944, per no es creu
que estigui apagat.
El Mauna Kea,
el volc ms alt del mn
LEtna,
el volc actiu ms gran dEuropa
Mesura 4.205 metres sobre el nivell

del mar. Es troba a lilla de Hawaii
(Estats Units). T laspecte duna
xemeneia gegantina que seleva
des del fons de loce Pacfic.
LEtna est situat a lilla de Siclia

(Itlia) i t una alc, ada de 3.322 metres.
La primera erupci daquest volc
de la qual es t notcia s la de lany
423 aC.
El Krakatau, el volc que va fer esclatar una illa

La seva erupci el 1883 va ser una tremenda catstrofe: les explosions es van sentir
a ms de 3.500 quilmetres de distncia. Lilla dIndonsia on est situat va saltar pels aires
i va quedar reduda a un terc, de lextensi anterior. Un esps nvol de cendra i pols va
cobrir la regi durant tres dies. Fa 813 metres dalc, ada.
Volcans europeus
Volcans no europeus
Nom
Pas
Altura
Caracterstiques
65
Ampliaci
9
Nom
Data
La poblaci envelleix
Espanya est envellint. El nombre de persones de ms
de 65 anys dedat ha augmentat les ltimes dcades.
Al principi del segle xx, cinc de cada cent persones
que habitaven al pas tenien ms de 65 anys.
Avui dia, aquest grup dedat representa gaireb
el 17% de la poblaci espanyola.
Aquest percentatge augmentar els prxims anys.
Sestima que lany 2020 el 20% de la poblaci
espanyola tindr ms de 65 anys.
Les causes daquest envelliment sn:
na baixa natalitat, ja que en menys de cinquanta

U
anys sha passat duna mitjana de 5 fills per dona
a 2,6 fills per dona.
Un fort augment de lesperanc, a de vida en nixer, s a dir, la quantitat danys que es preveu
que viur una persona quan neix. Si el 1900 un espanyol vivia una mitjana de 35 anys,
en lactualitat se superen els 78 anys, com a conseqncia de les millors condicions sanitries.
1. Llegeix el text i respon les preguntes.
Quines sn les causes de lenvelliment de la poblaci espanyola les ltimes

dcades?
Quina s lesperana de vida en nixer?
2.En qu creus que ens pot afectar que la poblaci espanyola sigui cada vegada
ms gran? Posan exemples.
66
3. Relaciona les dues columnes.

Cincia que estudia la poblaci.
Mortalitat
Naixements que tenen lloc en una poblaci.
Migraci
Defuncions que tenen lloc en una poblaci.
Demografia
Relaci entre el nombre dhabitants i la superfcie

del territori on viuen, expressada en km2. ,
D
ensitat
de poblaci
Desplaament que comporta un canvi de residncia.
Natalitat
4.Amb les dades segents, construeix la pirmide de poblaci espanyola corresponent

a lany 2008.
Sexe
Grups
dedat
Dones
0-4
Sexe
Homes
Grups
dedat
Dones
Homes
1.100.000
1.200.000
45-49
1.700.000
1.700.000
5-9
1.000.000
1.100.000
50-54
1.400.000
1.400.000
10-14
1.000.000
1.100.000
55-59
1.300.000
1.300.000
15-19
1.100.000
1.200.000
60-64
1.200.000
1.100.000
20-24
1.400.000
1.500.000
65-69
1.000.000
900.000
25-29
1.800.000
1.900.000
70-74
1.000.000
900.000
30-34
2.000.000
2.100.000
75-79
1.000.000
700.000
35-39
1.900.000
2.000.000
80-84
700.000
500.000
40-44
1.800.000
1.900.000
85 i ms
600.000
300.000
Per construir una pirmide de poblaci

shan de traslladar les dades del quadre
a cadascun dels eixos i dibuixar una barra
horitzontal en cada grup dedat per a cada sexe.
Homes
Grups
dedat
Dones
ms de
85
80-84
75-70
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
3.000.000
2.000.000
1.000.000
Habitants
1.000.000
2.000.000
3.000.000
67
Ampliaci
10
Nom
Data
Lorganitzaci de lEstat espanyol

El desembre del 1978, mitjanc, ant
un referndum, el poble espanyol
va aprovar la Constituci, que s la llei
fonamental dorganitzaci dun estat.
6
desembre
Aquesta Constituci garanteix
1978
la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans
i el pluralisme poltic. Tamb recull
les institucions que governen Espanya
i lorganitzaci del seu territori.
El territori espanyol est organitzat
fonamentalment en municipis, provncies
i comunitats autnomes.
Cada ciutad espanyol resideix en un
municipi integrat en una provncia,
i aquesta, al seu torn, pertany a una
comunitat autnoma.
A ms, hi ha altres entitats territorials menors. Unes sn ms petites que el municipi,
com les parrquies, i unes altres nagrupen diversos, com les comarques.
A Espanya hi ha disset comunitats autnomes i dues ciutats que tamb gaudeixen dun estatut
dautonomia: Ceuta i Melilla.
1. Llegeix el text, pensa-hi i respon les preguntes.
68
Qu s un referndum?
Qu s el pluralisme poltic?
Com est organitzat el territori espanyol?
2. Escriu el nom de la comunitat autnoma a qu correspon cada silueta.

0
escala
80
quilmetres
escala
90
escala
100
quilmetres
quilmetres
Em ba ls e
de Pi nta do
3. Completa els mots encreuats.

1.Assumptes sobre els quals
t autoritat el govern autnom.
2.Llei prpia de les comunitats
i les ciutats autnomes.
6.Cap de lEstat a Espanya.

7.Estat amb qu Espanya limita
al nord.
8.Ciutat autnoma.
3.Lilla ms gran de les Balears.

4.Govern de cadascuna de les illes
Canries.
5.Capital dExtremadura.
9.Text en qu es recullen
els drets i els deures
dels ciutadans espanyols.
10.Mxim tribunal de justcia dEspanya.
9
10
1
6
7
2
8
3
69
Ampliaci
11
Nom
Data
La civilitzaci maia
La civilitzaci maia va aparixer fa
aproximadament dos mil anys a la pennsula
del Yucatn i en altres terres baixes dels actuals
Mxic, Guatemala i Hondures.
Els maies vivien en ciutats estat, governades
per un cap suprem que residia a Mayapn.
La societat estava organitzada en quatre grups:
nobles, sacerdots, pagesos i esclaus.
La majoria de la poblaci treballava al camp.
Conreaven blat de moro, cacau, fesols, tomquet,
carabassa, espcies i altres productes.
Els maies posseen uns coneixements sorprenents
dastronomia i matemtiques; per exemple,
coneixien el zero i utilitzaven dos calendaris,
el lunar i el solar. Van ser grans arquitectes
i escultors. Destaquen els temples piramidals,
els altars i les esteles esculpides que van fer.
Els maies creien en diferents dus, per el ms important
era el du de la pluja, ja que dell depenia la fertilitat de les collites.
El joc favorit dels maies era el joc de pilota, en qu senfrontaven dos equips. Guanyava
qui aconseguia passar ms vegades una pilota per un cercle de pedra sense tocar-la amb la m.
1. Llegeix el text i completa la fitxa.

Maies
En quins territoris vivien?
Quins edificis van construir?
Qui els governava?
Quin era el seu du principal?
En quins grups socials sorganitzaven?
En qu treballaven principalment?
Com es divertien?
70
2.Els maies van habitar Mxic, Guatemala i algunes zones de Belize, El Salvador
i Hondures. Esbrina on son aquests pasos, localitzals al mapa i pintals.
escala
0
3.500
quilmetres
escala
0
3.Llegeix el text. Desprs,

respon les preguntes.
370
quilmetres
El temple de les Inscripcions

Fa ms de dos mil anys els maies van construir una
pirmide de pedra a Palenque, al sud-est de Mxic.
La pirmide mesura 23 metres dalc, ada i est formada
per nou esglaons que conduen al temple que se situava a la part superior.
Lexterior est decorat amb inscripcions sobre la histria dels reis de Palenque. A linterior hi ha una
cambra en la qual va ser enterrat el rei Pacal, cobert
per una llosa de pedra de cinc tones de pes.
Quina forma t el temple de les Inscripcions?
Quina funci tenia?
Per a qu sutilitzaven els esglaons?
Qu hi havia a linterior de ledifici?
71
Ampliaci
12
Nom
Data
El 23 F
El 23 F s com es coneix lintent de cop destat
que va patir el govern de lEstat espanyol el 23
de febrer de 1981.
Desprs que Adolfo Surez dimits
com a president del govern espanyol,
els diputats es van reunir en el Parlament
en una sessi plenria per elegir el seu successor.
El candidat proposat era Leopoldo Calvo
Sotelo.
Quan els diputats es disposaven a realitzar
la votaci, un petit grup de militars
va interrompre la sessi, ocupant la sala
i segrestant els diputats.
Durant una estona, una de les cmeres
de televisi, que transmetia lacte, va continuar
funcionant, gravant per a la posteritat lintent
dels colpistes.
El rei Joan Carles I es va fer crrec de la situaci i va tranquillitzar el pas amb un missatge
televisat en qu es manifestava a favor de la democrcia votada pel poble i rebutjava lacte
dels colpistes.
Els colpistes es van quedar sols i a lendem, desprs de deixar lliures els diputats segrestats,
es van rendir.
La democrcia espanyola superava amb xit la prova ms dura des de la seva instauraci
i Leopoldo Calvo Sotelo era investit president.
1. Defineix amb les teves paraules les segents expressions.
cop destat:
sessi plenria:

72
Qu significa 23 F?
Per qu els diputats es van reunir en el Parlament?
Per qu els diputats no van poder continuar amb lacte?
Per qu shan enregistrat imatges de lintent de cop destat?
Qu va manifestar el rei Joan Carles I en el seu missatge al pas?
3. Expressa la teva opini sobre aquest fet histric.
73
Solucions
Refor 1: La salut i la malaltia
1. La grip s una malaltia infecciosa i aguda.
Una epidmia s una malaltia que afecta un
gran nombre de persones.
2.
Tipus de malalties
segons la manera en qu
apareixen i la durada
segons la causa
que les origina
Refor 3: Les malalties infeccioses

1.
Tipus
Agent infeccis
Exemples
de malaltia
que la causa
infeccions
bacterianes
bacteris
micosis
fongs
parasitosis
protozous,
cucs, puces
agudes
crniques
no infeccioses
infeccioses
infeccions
vriques
virus
segons la quantitat
de persones
que afecten
espordiques
epidmiques
endmiques
Refor 2: Riscos per a la salut

1. Entre els factors que representen
un risc greu per a la salut hi ha lalcohol,
el tabac, les drogues i els accidents
de trnsit.
Lalcohol s una substncia estesa
en la nostra societat que altera
el funcionament del cervell i provoca
la prdua de reflexos.

El tabac causa danys en els aparells
respiratori i circulatori i diferents tipus
de cncer, sobretot, de pulm.

Les drogues modifiquen el funcionament
del cervell, produeixen dependncia i sn
la principal causa de delinqncia.
2. Per evitar els accidents de trnsit, s
important que els conductors respectin
els lmits de velocitat i la distncia
de seguretat amb altres vehicles.
Tant els conductors com la resta
de passatgers han de portar sempre
el cintur de seguretat. Els nens i les nenes
han dutilitzar cadiretes o seients elevadors.
Per evitar els atropellaments, els vianants
han de travessar sempre pels passos
de vianants, desprs dassegurar-se
que els vehicles shan aturat.
74
de malalties
pneumnia
ttanus
escarlatina
candidiasi
peu datleta
malria
grip
varicella
xarampi
sida
2. salmonellosi aliments contaminats.

tuberculosi aire.
ttanus ferides de la pell.
clera aigua contaminada.
malria picades dinsectes.
3. Rentar-se les mans abans de menjar.
Rentar-se les mans abans de manipular
aliments.
Rentar la fruita i la verdura per menjar-la crua.
Cuinar b els aliments per evitar que quedin
crus.
Refor 4: El tractament de les malalties
1. vacuna Medicament que sinjecta
en una persona perqu no agafi una malaltia.
antibitic Medicament que susa
en les infeccions causades per bacteris.
cirurgia Part de la medicina que tracta
les malalties per mitj doperacions.
trasplantament Operaci per reemplaar
un rgan danyat per un altre de sa,
que sha tret dun donant.
2. Un malalt amb el cor danyat:
trasplantament de cor.

Una persona que sha trencat un os
de la cama: cirurgia.

Una persona sana que vol protegir-se
de la grip: vacuna.

Un malalt que t una infecci provocada
per un bacteri: antibitic.
Refor 5: Els carcters sexuals
1. C, C, F, C.
2. Resposta grfica (R. G.). Vegeu pg. 29

del llibre de lalumne.
Refor 6: La fecundaci
1. R. G. Vegeu pg. 31 del llibre de lalumne.
Refor 7: Lembars i el part
1. 1. fetus;
2. placenta;
3. cord umbilical;
4. ter;
5. lquid amnitic.
2. Quan es trenca aiges el lquid amnitic
surt per la vagina.

En la fase de dilataci es dilata el coll
de lter.

En la fase dexpulsi surt el fetus
a travs de la vagina.

En la fase de deslliurament sexpulsa
la placenta.

Durant el perode de lactncia el nad
salimenta noms de la llet materna.
Refor 8: La cllula
2. Part que controla el funcionament
de la cllula: nucli.
Aqu hi ha els orgnuls, cadascun
amb una funci prpia: citoplasma.
Serveix per separar la cllula de lexterior:
membrana.
3. Esquerra: cllula vegetal; dreta: cllula
animal. Les cllules animals i les vegetals
es diferencien en el fet que les cllules vegetals
presenten formes regulars, tenen cloroplasts
i estan envoltades per una paret dura.
Refor 9: Els ssers pluricellulars: animals
i plantes
1. 1. cllula;
2. teixit;
3. rgan;
4. aparell;
5. organisme.
2. Resposta model (R. M.).
Teixits: muscular i epitelial.
rgans: cor i rony.
Aparells: circulatori i digestiu.
3. Un organisme s un sser viu, complet,

format per aparells i sistemes.
4. Els animals sn ssers vius pluricellulars
que salimenten daltres ssers vius.
Les plantes sn ssers vius pluricellulars

que es fabriquen laliment.
Refor 10: Els altres ssers vius
1. 1. animals;
2. plantes;
3. fongs;
4. bacteris;
5. algues i protozous.
2. Els bacteris sn els ssers vius ms petits
que hi ha perqu estan formats
per una sola cllula ms petita
que les cllules animals i vegetals.

Els fongs obtenen laliment de lexterior.
3. Els bacteris sn un regne dssers vius. Sn
ssers unicellulars i tenen una cllula ms
senzilla que la dels vegetals i els animals.
Les algues i els protozous pertanyen al cinqu
regne dels ssers vius; els protozous poden
ser unicellulars o pluricellulars.
4. C, F, F.
Refor 11: Les mquines i els usos que en fem
1. Cal encerclar el tornavs. Un tornavs daquest
tipus no s una mquina mecnica, ja que per
funcionar utilitza lenergia de les persones.
2. Per comunicar-nos.
Per manejar la informaci.
Per comunicar-nos i manejar informaci.
3. Mecniques Desplaar o aixecar objectes
pesants o produir moviment.
Trmiques Escalfar o refredar.
Comunicar-nos o manejar informaci
Comunicar-nos o per manipular textos,
sons, fotografies, vdeos, mapes o jocs.
Refor 12: Les parts duna mquina
1. Carcassa.
Operadors mecnics o peces mbils.
Circuits elctrics o electrnics.
Sensor.
Indicador o pantalla.
Estructura.
Motor.
2. R. G.
75
Refor 13: Els operadors mecnics

1. Cremallera.
Roda.
Palanca.
Corretja.
Molla.
Eix.
Manovella.
2. Mateix.
Contrari.
Contrari.
Refor 14: Els avenos tcnics i la societat
1. Aquestes mquines sutilitzen per llaurar
el camp i sembrar-lo.
Es diferencien en el fet que la primera,
s a dir, larada, s una mquina manual,
amb la qual cal fer ms esfor i sutilitza
ms temps; i la segona s una mquina
mecnica que permet fer la mateixa tasca
amb menys esfor i amb menys temps.
Sutilitzen per comunicar-se entre
les persones a travs de textos escrits.
Es diferencien en el fet que la comunicaci
a travs del correu normal triga molt ms
que fent servir el correu electrnic.
Sutilitzen per transportar persones.
Es diferencien en el fet que el cotxe,
a ms de ser ms cmode, s ms rpid.
Refor 15: Les crregues elctriques
1. Shan de marcar totes les opcions.
2. En fregar un drap amb un bolgraf,
el drap perd crregues negatives i queda
carregat positivament. Les crregues
negatives passen el bolgraf, que queda
carregat negativament. Si acostem
el bolgraf carregat negativament
a uns trossos de paper amb el diferent
tipus de crrega, la fora que exerceix
lun als altres s datracci. R. G.
Refor 16: Els imants i el magnetisme
1. Imant.
Pol.
Magnetisme.
Electroimant.
76
2. Els imants satreuen perqu estan enfrontats

pels pols diferents. Els imants es repelleixen
perqu estan enfrontats pels pols iguals.
3. Banda magntica.
Electroimant.
Refor 17: El corrent elctric
1. Corrent elctric.
Energia elctrica.
Energia.
Llum.
Calor.
Moviment.
Intensitat.
2. Ferro, coure, plata, acer.
Un material conductor s el que condueix
b el corrent elctric. Un material allant
s el que no condueix el corrent elctric.
3. R. Ll.
Refor 18: Els circuits elctrics
1. Un circuit elctric est format per diversos
elements connectats entre si pels quals
circula el corrent elctric.
Els components principals sn
els generadors, els cables,
les bombetes, els motors i els interruptors.
La pila, un cop ha esgotat la crrega, no
es pot tornar a utilitzar; en canvi, la bateria
recarregable, quan han esgotat la crrega
es pot recarregar i tornar a utilitzar.
3. Cal marcar el dibuix de lesquerra.
Un circuit tancat s aquell en qu tots
els components estan connectats
i linterruptor, tancat, de manera
que el corrent pot sortir del generador
per un dels borns i tornar-hi per laltre.
Refor 19: Lenergia i les seves propietats
1. Tipus denergia: mecnica, sonora,
lluminosa, calorfica o trmica, elctrica,
qumica, nuclear.
Propietats: es transfereix, es pot
emmagatzemar, es transporta,
es transforma.
2. Energia elctrica.
Energia qumica.
Energia
Energia
Energia
Energia
Energia
sonora.
nuclear.
mecnica.
lluminosa.
calorfica o trmica.
Refor 20: La calor i la llum

1. La calor s un tipus denergia
que es transmet a travs dels materials
i fa que augmenti la temperatura
dels cossos.
2. Perqu quan el mercuri sescalfa, augmenta
de volum i puja pel tub.
L a dilataci s laugment de mida
que experimenta un cos quan puja
la temperatura.
3. La propagaci de la llum es produeix en totes
direccions, per sempre en lnia recta.
Reflexi: quan la llum xoca amb un objecte
opac, hi rebota i canvia de direcci.
Refracci: quan la llum passa
duna substncia transparent a una altra
canvia la direcci de la propagaci.
Refor 21: La producci delectricitat
1. Electricitat.
Generador.
Turbines.
Font denergia.
2. Hidroelctrica.
Trmica.
Elica.
Fotovoltaica.
3. Producci de lenergia elctrica central
elctrica.
Transport del corrent elctric lnies
elctriques.
Consum del corrent elctric televisor.
Refor 22: Lenergia en la nostra societat
1. Fonts denergia renovables: llenya, sol, vent.
Fonts denergia no renovables: petroli,
carb, urani.
E
ls combustibles fssils sn el petroli
i el carb.
2. Exhauriment dels combustibles fssils
Consumir fins al lmit els recursos no
renovables com el carb o el petroli

Emprar energies renovables i estalviar
energia.
Escalfament global En laugment
de la temperatura del planeta
com a conseqncia de lemissi
de gasos com el dixid de carboni
Estalviar energia i emetre a latmosfera
menys dixid de carboni.
Pluja cida Emissi a latmosfera
de substncies que es dissolen en laigua
i que perjudiquen les plantes, deterioren
els llacs i danyen els monuments Installar
filtres a les sortides de fums, gastar menys
energia o emprar combustibles ms nets,
com el gas natural.
Refor 23: La Terra i els mapes
1. 2 x 170 = 340 km.
1 x 170 = 170 km.
1,3 x 170 = 221 km.
3,4 x 170 = 578 km.
2.
Latitud
Longitud
Hemisferi
Nord
Oest
Nord
Sud
Oest
Sud
Nord
Est
Nord
Refor 24: El planisferi fsic

1. R. G. Vegeu pg. 104-105 del llibre
de lalumne.
Refor 25: El relleu i les aiges dEuropa
1. R. M. Planes: Gran Plana Central, Plana
de lEuropa oriental
Sistemes muntanyosos: Alps, Barcans.
Pennsules: Itlica, Kola.
Golfs: Lle, Biscaia.
Ries i fiords: ries a la pennsula Ibrica,
i fiords a lEscandinava.
Caps: Matapan, cap del Nord.
Illes: Irlanda, Creta.
2. Po: VM, Elba: VAT, Ebre: VM, Sena: VAT,
Roine: VM, Loira: VAT, Petxora: VA, Rin:
VAT, Dnister: VN, Dvina Septentrional: VA,
Danubi: VN, Volga: VC, Vstula: VAT, Oder:
VAT, Tajo: VAT, Dvina Occidental: VAT.
77
Refor 26: El planisferi poltic

1. En el planisferi fsic es representa lextensi
dels oceans i els continents. A ms, sinforma
de la varietat geogrfica de la Terra: la mida
i la forma dels continents, les zones
elevades i les baixes, i per on corren
els rius del planeta. I en un planisferi
poltic es representa lextensi, la situaci
i els lmits dels pasos de la Terra.
2. R. Ll.
Refor 27: El relleu peninsular.
La Meseta Central
1. Muntanyes de linterior de la Meseta
Central
Sistema Central
Submeseta Nord
Submeseta Sud
Montes de Toledo
R. G. Vegeu pg. 116 del llibre de lalumne.
Refor 28: Les muntanyes exteriors de la Meseta,
les depressions, les illes i les costes
1. El relleu dEspanya
Muntanyes que envolten la Meseta Central:
Muntanyes de Lle, Serralada Cantbrica,
Serralada Ibrica, Sierra Morena.
Muntanyes de lexterior de la Meseta
Central: Masss Galaic, Muntanyes
Basques, Pirineus, Sistema Mediterrani
Catal, Sistemes Btics.
Depressions de lexterior de la Meseta
Central: Depressi de lEbre, Depressi
del Guadalquivir.
R
. G. Vegeu pg. 116 i pg. 119 del llibre
de lalumne.
Refor 29: Rius, llacs i embassaments dEspanya
1. R. Ll.
R. G. Vegeu pg. 120 del llibre de lalumne.
Refor 30: El clima mediterrani i la seva vegetaci
1. R. G.
C
lima mediterrani tpic: Catalunya,
Comunitat Valenciana, Illes Balears, Regi
de Mrcia, Andalusia, Extremadura
i part de Castella-la Manxa.
Clima mediterrani dinterior: Castella-Lle,
la Rioja, part de Navarra, part del Pas
78
Basc, Arag, part de Catalunya, part

de la Comunitat Valenciana,
part de la Regi de Mrcia, part dAndalusia,
Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid.
2. Clima mediterrani tpic: les temperatures
sn suaus per la influncia del mar.
Les precipitacions sn escasses, sobretot
a lestiu, que s lestaci seca.
Clima mediterrani dinterior: les temperatures
sn extremes, molt baixes a lhivern i altes
a lestiu. Les precipitacions es donen
sobretot a la primavera i a la tardor.

R. M. Alzines, alzines sureres, garric,
espgol i farigola.
Refor 31: El clima ocenic, el de muntanya
i el subtropical. La seva vegetaci
1. Ocenic.
Subtropical.
De muntanya.
2. Ocenic.
De muntanya.
Subtropical.
3. R. M. Ocenic: roures i castanyers; subtropical:
pi canari i ginesta; de muntanya: pins i avets.
Refor 32: Caracterstiques i distribuci
de la poblaci espanyola
1. Natalitat: nombre de persones que neixen
en un lloc i en un temps determinats.
Emigrant: persona que es trasllada del seu
lloc dorigen a un altre per viure-hi.
Creixement natural: diferncia entre el nombre
dels habitants que neixen o natalitat
i el nombre dels que moren o mortalitat.
2. Densitat de poblaci dEspanya:
46.000.000 : 504.783 = 91,1 hab./km2.
Densitat de poblaci de lEquador:
3.000.000 : 275.830 = 10,8 hab./km2.
Densitat de poblaci de Romania:
21.800.000 : 237.500 = 91,7 hab./km2.
Refor 33: El sector primari i el sector
secundari a Espanya
1. F Els aturats sn poblaci activa perqu
estan en edat de treballar per a la recerca
de treball.
F La poblaci inactiva no treballa en cap
sector econmic.
C.
2. Els de sec.
El porc.
Costanera.
3. El sector secundari comprn les activitats
industrials, per exemple, les indstries
de base, les indstries de bns dequipament
i les indstries de bns de consum, i
la construcci.
a loest oce Atlntic

Lmits poltics
al nord Frana i Andorra
al sud el Marroc
a loest Portugal
Refor 34: Els serveis a Espanya
1. La Constituci.
Monarquia parlamentria.
El rei.
Les Corts Generals.
El rei.
2. Cap dEstat: rei; Corts Generals: diputats
i senadors; Govern: president.
1. 1. Interior.
2. Comer.
3. Transport.
4. Turisme.
5. Cultural
6. Terciari.
7. Exportar.
2. Hi ha tres tipus de transport: el terrestre,
per exemple, el ferrocarril; el martim, per
mitj de vaixells, i laeri, per mitj davions.
Refor 35: Les institucions de Catalunya
1. Les institucions de Catalunya sn:

El Parlament, format pels diputats
i les diputades.
La presidncia, representada pel president.
El Govern, format pels consellers
i les conselleres.
Funcions del Govern Funcions del Parlament
2. de la Generalitat
de Catalunya
2. R. G. Vegeu pg. 155 del llibre

de lalumne.
Refor 37: Les institucions dEspanya
Refor 38: Els estats de la Uni Europea

1. Alemanya.
ustria.
Blgica.
Bulgria.
Dinamarca.
Eslovquia.
Eslovnia.
Espanya.
Estnia.
Finlndia.
Frana.
Aplicar les lleis que

saproven.
Elaborar les lleis de Catalunya.
Grcia.
Decidir com funcionen les rees sobre

les quals Catalunya
t competncies.
Aprovar els pressupostos anuals.
Irlanda.
Hongria.
Itlia.
Letnia.
Elegir els president i controlar el funcionament

del Govern.
Litunia.
Luxemburg.
Malta.
Pasos Baixos.
Polnia.
Refor 36: Lorganitzaci territorial dEspanya
Portugal.
1. Lmits naturals
al nord mar Cantbric
al sud mar Mediterrani i oce Atlntic
a lest mar Mediterrani
Regne Unit.
Repblica Txeca.
Romania.
Sucia.
79
Xipre.
Refor 39: Les institucions de la Uni Europea
1. Parlament Europeu
Membres: eurodiputats.
Funcions: aprova les lleis
i els pressupostos, i controla
les institucions de la Uni Europea.
Consell de la Uni Europea
Membres: ministres dels governs de tots
els pasos de la Uni Europea.
Seu: Brusselles.
Comissi Europea
Funcions: s el govern de la Uni Europea,
proposa lleis al Parlament Europeu
i al Consell de la Uni Europea, gestiona
laplicaci de les normes establertes i ls
dels fons econmics de la Uni Europea,
garanteix que es respectin les lleis
i els tractats europeus.
Tribunal de Justcia
Membres: un jutge de cada estat membre
i vuit advocats generals designats
pels governs dels pasos de la Uni Europea.
Seu: Luxemburg.
Tribunal de Comptes
Funcions: controla que els diners de la Uni
Europea sutilitzin de manera correcta
i per a la finalitat prevista.
Refor 40: Els Reis Catlics. El descobriment
dAmrica
1. Cristfor Colom.
Els Reis Catlics.
1492.
Al Jap.
Amerigo Vespucci.
2. Hernn Corts va conquerir Mxic
i Francisco Pizarro, el Per.
Refor 41: Limperi dels ustria
1. El mapa no s correcte perqu noms
est marcat el territori dEspanya i lImperi
hispnic abastava territoris a Europa,
lfrica, lsia i Amrica.
2. R. G. 1516 Accs al tron de Carles I.
1520 Revolta de les Comunitats.
80
1556 Accs al tron de Felip II.

1566 Revolta de les provncies del nord
dels Pasos Baixos.
1571 Batalla de Lepant.
1580 Incorporaci del regne de Portugal.
1588 Derrota de lArmada Invencible.
Refor 42: La crisi de limperi
1. 1. Felip V.
2. Manufactures reials.
3. Furs.
4. Successi.
5. Favorits.
6. Absoluta.
7. Utrecht.
8. Aranjuez.
9. Pasos Baixos.
10. Carles II.
Refor 43: La societat i la cultura de ledat
moderna
1. Privilegiats.
No privilegiats.
Els privilegiats no pagaven impostos,
ocupaven els principals crrecs del govern
i eren propietaris de la majoria
de les terres. Els no privilegiats,
per la seva banda, pagaven impostos
i no podien accedir als crrecs del govern.
2. Segle xvi: Santa Teresa de Jess, Garcilaso
de la Vega.
Segle xvii: Miguel de Cervantes, Francisco
de Quevedo i Lope de Vega.
Segle xviii: Gaspar Melchor de Jovellanos.
3. Neoclssic.
Barroc.
Herreri.
Refor 44: El segle xix
1. El 1808, Frana i Espanya van signar
un tractat que permetia a les tropes
espanyoles travessar Espanya per ocupar
Portugal.
Napole, lemperador de Frana,
va substituir el rei Ferran VII pel seu germ
Josep Bonaparte.
La poblaci de Madrid no va acceptar
el rei francs i, el 2 de maig de 1808,
es va revoltar contra els francesos.
Aix va comenar la guerra del Francs.
2. 1. Liberal.
5. Progressista.
2. Patriota.
3. Afrancesat.
4. Moderat.
3. Constituci de Cadis 1812.
Independncia de lArgentina 1816.
Guerra del Francs 1808.
Refor 45: La vida en el segle xix
1. Classes altes
Estaven formades per: aristcrates
i burgesos.
Classes mitjanes
Estaven formades per: petits comerciants
i empresaris, petits propietaris de terres
i alguns professionals, com ara metges,
advocats, funcionaris.
Classes populars
Estaven formades per: camperols i obrers
de les fbriques, criats i captaires.
2. En el segle xix van tenir lloc importants
canvis econmics que reben el nom
de Revoluci Industrial.
Els mitjans de transport es van transformar
amb laparici del ferrocarril.
En el segle xix la indstria txtil i la indstria
siderrgica van ser les que van tenir un
desenvolupament ms gran.
Refor 46: De la dictadura de Primo de Rivera
a la de Franco
1. Dictadura de Primo de Rivera 1923.
Segona Repblica 1931.
Guerra Civil 1936.
Dictadura de Francisco Franco 1939.
Final de la dictadura de Francisco Franco
1975.
2. Segona Repblica.
Dictadura de Franco.
Segona Repblica.
Segona Repblica.
3. 1936.
Franco.
Repblica.
Guerra Civil.
1939.
republic.
nacional.
Refor 47: La transici i la democrcia
1. Adolfo Surez President del 1976 al 1981.
Leopoldo Calvo Sotelo President del 1981
al 1982.
Felipe Gonzlez President del 1982
al 1996.
Jos Mara Aznar President del 1996
al 2004.
Jos Luis Rodrguez Zapatero President
des del 2004.
2. 1975.
1977.
1978.
1986.
1995.
2002.
Ampliaci 1: Elaborar una dieta equilibrada
1. La informaci de la taula serveix per saber
el nombre de racions daliments
que hem de menjar.
R. Ll.

Hem de menjar de 3 a 4 racions de fruita

cada dia. De verdures, nhem de menjar
de 2 a 4 racions diries.
R. Ll.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
Ampliaci 2: El test dApgar
1. s una prova que serveix per conixer
lestat general del nad en els primers
minuts de vida.
Els parmetres que sobserven sn:
la freqncia cardaca, la respiraci,
la tensi muscular, els reflexos
i el color de la pell.

Reduir la mortalitat dels nadons.
2. R. G.
3. Puntuaci nad 1: 1 + 1 + 1 + 1 + 2 = 6.
Puntuaci nad 2: 2 + 2 + 2 + 1 + 2 = 9.
81
l nad 1 necessita ms vigilncia

E
perqu quatre de les cinc constants vitals
no es troben entre els valors normals.
Ampliaci 3: Les parts de la cllula

1. Es tracta del nucli, que coordina
tot el funcionament de la cllula.
L es cllules necessiten fer funcions
com ara la nutrici o la reproducci,
perqu sn ssers vius i han de realitzar
les funcions vitals.
1. La forma de la cllula vegetal s regular,
mentre que les cllules animals sn
irregulars i poden adoptar moltes formes
diferents.
2. La membrana de la cllula vegetal t
una paret cellular dura.
3. nerviosa: transporta missatges i ordres,
i processa informaci.
ssia: forma part dels ossos.
muscular: collabora en el moviment del cos.
adiposa: emmagatzema greix i protegeix
els rgans.
sangunia: transporta oxigen i altres
substncies per tot el cos.
sexual: participa en la reproducci.
epitelial: forma la pell i recobreix
internament els rgans.

Ampliaci 4: Les rodes del temps

1. Els rellotges de corda tenen una srie
de rodes (engranatges) que giren
conjuntament: una delles fa moure
les altres. Les busques sn accionades
per una roda motriu grcies a un piny
adaptat per girar una vegada cada hora.
El piny fa girar la busca dels minuts
directament. La busca de les hores
s moguda per dues sries dengranatges
rectes, que en redueixen la velocitat
a una dotzena part de la dels minuts.
Daquesta manera, mentre la busca
dels minuts fa dotze voltes, la de les hores
en fa una.
2. Perqu lenergia que necessita el rellotge
per moure les busques dels minuts
i de les hores prov duna pila.
82
3. La clepsidra s un rellotge daigua. Aquest

tipus de rellotge consisteix en un recipient
que somple daigua fins a un nivell
determinat; a travs dun orifici a la base,
laigua va sortint a un ritme establert,
s a dir, en un temps ja determinat.
A linterior daquest recipient hi ha diverses
marques, de manera que el nivell de laigua
indica els diferents perodes.
4. R. G.
5. R. Ll.
Ampliaci 5: Lelectricitat
1. 1. Benjamin Franklin.
2. Alessandro Volta.
3. Hans Christian Oersted.
4. Michael Faraday.
5. Thomas Alva Edison.
6. Samuel Morse.
7. Heinrich Hertz.
2. Thomas Alva Edison bombeta.
Samuel Morse telgraf.
Michael Faraday els seus estudis van
permetre desenvolupar el generador
i el motor elctrics.
Heinrich Hertz aparell per produir ones
de rdio.
Alessandro Volta pila elctrica.
Hans Christian Oersted electroimant.
3. Es fa referncia al parallamps.
4. Lents bifocals.
Parallamps.
Forn.
Humidificador.
Comptaquilmetres.
Ampliaci 6: Energies alternatives
1. Les energies alternatives sn les que no
danyen el medi ambient i, a ms, sn
renovables.

Les energies renovables sn les que
provenen de fonts denergia prcticament
inesgotables.

Per lelevat nombre dhores de sol a lany
de qu gaudeix.
2. R. M. Els processos trmics, perqu noms
fa falta una petita installaci per obtenir
aigua calenta i calefacci.
3. R. G.
U
n collector solar recull lenergia
del sol. Amb aquesta energia sescalfa
laigua continguda en un dipsit,
que es distribueix per tot lhabitatge.
4. R. M. El ms important s que on es faci
la installaci sigui un lloc que estigui
directament exposat a la radiaci solar.
Ampliaci 7: Les projeccions cartogrfiques
1. Cnica, polar i cilndrica.
2. 1. Projecci polar.
2. Projecci cnica.
3. Projecci cilndrica.
3. R. M.
1. Lnia parallela que envolta la Terra
i s parallela a lequador.
2. Representaci de tota la superfcie
de la Terra.
3. Distncia que hi ha des de qualsevol punt
de la Terra fins al meridi de Greenwich.
4. Nom de dos parallels terrestres:
el de Cncer i el de Capricorn.
5. Distncia que hi ha entre qualsevol punt
de la Terra i la lnia de lequador.
6. Lnia imaginria que uneix els pols.
7. Nom del parallel principal.
Ampliaci 8: El Tenegua, una muntanya molt jove
1. Qu va passar?: com a conseqncia
de lerupci del volc Cumbre Vieja es va
formar una nova muntanya, el Tenegua.
On va passar?: a lilla de La Palma,
a les Canries.
Quan va passar?: el 18 de novembre
de 1971.
2.
Volcans
Volcans
europeus
1. Vesuvi
Nom
2. Etna
1. Itlia
Pas
2. Itlia
1. 1.279 m
Altura
2. 3.322 m
1. Lany 79 va enterrar les ciutats dHerCaraccul, Pompeia i Staterstibias.
ques
2. s el volc actiu
ms gran dEuropa.
no europeus
3. Mauna Kea
4. Krakatau
3. Estats Units
4. Indonsia
3. 4.205 m
4. 813 m
3. s el volc
ms alt del mn.
4. Va fer saltar
pels aires lilla
on est situat.
Ampliaci 9: La poblaci envelleix

1. Una baixa natalitat i un fort augment
de lesperana de vida.
Lesperana de vida s la quantitat danys

que es preveu que viur una persona quan
neix.
2. R. M. Des del punt de vista de la sanitat,
seran necessaris hospitals i centres
de salut amb especialitats relacionades
amb les persones dedat avanada.
Des del punt de vista del treball, hi haur
menys persones treballant i ms persones
jubilades, cosa que tamb podria afectar
les pensions.
Des del punt de vista dels equipaments,
seran necessries ms residncies
que escoles o llars dinfants.
3. Cincia que estudia la poblaci
demografia.
Naixements que es produeixen
en una poblaci natalitat.
Defuncions que es produeixen
en una poblaci mortalitat.
Relaci entre el nombre dhabitants
i la superfcie del territori on viuen,
expressada en km2 densitat de poblaci.
Desplaament que comporta un canvi
de residncia migraci.
4. R. G.
Ampliaci 10: Lorganitzaci de lEstat espanyol
1. Un referndum s una consulta en qu
els ciutadans, mitjanant el seu vot,
rebutgen o aproven lleis o assumptes
dimportncia especial.
El pluralisme poltic s lacceptaci
i la convivncia de diferents partits poltics
amb idees diferents.
A Espanya hi ha disset comunitats

autnomes, dues ciutats que tamb
gaudeixen dun estatut dautonomia (Ceuta
i Melilla) i cinquanta provncies.
2. Extremadura, Galcia i Comunitat Valenciana.
3. 1. Competncies.
2. Estatut.
3. Mallorca.
4. Cabildo.
83
5. Mrida.
6. Rei.
7. Andorra.
8. Melilla.
9. Constituci.
10. Suprem.
Ampliaci 11: La civilitzaci maia

1. Vivien a la pennsula del Yucatn i en altres
terres baixes dels actuals Mxic, Guatemala
i Hondures.
Van construir temples piramidals i altars.
Els governava un cap suprem que vivia
a Mayapn.
El seu du ms important era el du
de la pluja.
Sorganitzaven en quatre grups socials:
nobles, sacerdots, pagesos i esclaus.
Principalment treballaven al camp.
El seu joc favorit era el joc de pilota.
2. R. G.
3. El temple de les Inscripcions t forma
piramidal.

La seva funci era la de monument funerari.

Per pujar al temple.

A linterior de ledifici hi ha la cambra
on va ser enterrat el rei Pacal, cobert
84
per una llosa de pedra de cinc tones

de pes.
Ampliaci 12: El 23 F
1. R. M.
Cop destat: acci mitjanant la qual
lexrcit o un grup armat sapodera
per la fora del govern dun pas.
Sessi plenria: reuni dels membres
duna instituci en qu assisteixen tots
els que hi tenen dret.
2. R. M.
s labreviaci de 23 de febrer
de 1981, dia en qu es va produir
un intent de cop destat en el govern
espanyol.

Perqu desprs de que Adolfo Surez
dimits com a president del govern havien
delegir el nou president.

Perqu un petit grup de militars va entrar
en la sala i els van segrestar.

Perqu durant una estona
una de les cmeres de televisi,
que transmetia lacte, va seguir gravant.

Que estava a favor de la democrcia
votada pel poble i que rebutjava lacte
dels colpistes.
3. R. Ll.

Reforç Medi 6

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforç Medi 6

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6

Refor i ampliaci Coneixement del medi 6 s una obra collectiva

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la

La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social.

Les malalties poden ser agudes o crniques i infeccioses o no

1. Marca les oracions falses i torna-les a escriure correctament.

2. Completa lesquema amb les paraules que falten.

Riscos per a la salut

Lalcohol, el tabac, les drogues i els accidents de trnsit representen

El consum dalcohol, tabac i drogues causa malalties greus

Els accidents de trnsit causen lesions i morts. Tant els conductors

1. Uneix amb fletxes les oracions.

Entre els factors que

que altera el funcionament

i diferents tipus de cncer,

2. Completa el text amb les paraules que falten.

de trnsit, s important que els conductors

respectin els lmits de

Tant els conductors com la resta de passatgers han de portar sempre

de seguretat. Els nens i les nenes han dutilitzar

Les malalties infeccioses

Les malalties infeccioses o infeccions poden estar causades per bacteris,

Es poden transmetre per ferides de la pell, aigua i aliments contaminats,

Per evitar les infeccions, cal impedir-ne la transmissi adoptant mesures

1 Completa la taula amb la informaci que falta.

Agent infeccis que la causa

protozous, cucs, puces

2. Escriu com es transmeten les malalties segents.

Rentar la fruita i la verdura

Netejar b les cases.

Cuinar b els aliments per evitar

Rentar-se les mans abans

No caminar descalos en llocs

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

El tractament de les malalties

Els medicaments sn substncies que prevenen, alleugen o curen malalties.

Les vacunes, que injecten en les persones lagent infeccis mort

2. Escriu quin tractament seria ladequat en cada cas.

Una persona que sha trencat un os de la cama.

Una persona sana que vol protegir-se de la grip.

Un malalt que t una infecci provocada per un bacteri.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Els carcters sexuals

Els carcters sexuals diferencien els homes de les dones.

els primaris, que sn els rgans reproductors;

Laparell reproductor mascul est format pels testicles, luretra,

1. Escriu C, si s cert, i F, si s fals.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Les cllules sexuals femenines sn els vuls o gmetes femenins.

Les cllules sexuals masculines sn els espermatozoides o gmetes

La fecundaci s la uni dun vul i un espermatozoide. El resultat

2 Observa els dibuixos i ordenals.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Lembri es fixa a la paret de lter dins el lquid amnitic, que el protegeix.

El part s la sortida del nad a lexterior a travs de la vagina,

Durant la lactncia, els nadons noms salimenten de la llet materna.

1. Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix.

2. Uneix linici de les oracions amb el final que li correspon.

Durant el perode de lactncia...

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

... el nad salimenta noms

... sexpulsa la placenta.

... es dilata el coll de lter.

Rentar la fruita i la verdura

Netejar b les cases.

Cuinar b els aliments per evitar

Rentar-se les mans abans

No caminar descalos en llocs

Les vacunes, que injecten en les persones lagent infeccis mort

... el nad salimenta noms

... surt el fetus a travs

... el lquid amnitic surt

L es mquines ens permeten estalviar temps i esfor, fer tasques precises

i ha mquines de diferents tipus, segons ls que els donem: mecniques,

Una cmera fotogrfica

Serveix per protegir la mquina i perqu uns altres

Sencarrega de transmetre el moviment del motor

Condueix lenergia als motors i a altres parts

Permet a una mquina rebre informaci

Element en qu apareix informaci

Part sobre la qual recolzen els altres elements

ls engranatges estan formats per dos operadors o ms, amb dents

1. Localitza i encercla en la sopa de lletres el nom de set tipus doperadors.

Quan les rodes suneixen amb corretges

En un engranatge, les rodes petites,

Quan les rodes sacoblen directament,

Per a qu serveixen aquestes mquines?

Quina diferncia hi ha entre les dues mquines?

Quina diferncia hi ha entre totes dues?

Quina diferncia hi ha entre totes dues?