Historia Mundo Volum 1

CFA Singuerln 2013-2014
PROVA DACCS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS
HISTRIA
CONTEMPORNIA
PRIMERA PART : EL DESENVOLUPAMENT DEL
CAPITALISME AL SEGLE XIX
Composici en grisos, de M. Bofarull
1. El desenvolupament del
capitalisme al segle XIX
Histria Contempornia 1 part - Proves dAccs a la Universitat per a majors de 25 anys Josep-Manel Alarc
1.1 El progrs en lagricultura, la indstria,

els transports i les comunicacions
LA REVOLUCI INDUSTRIAL.
TRANSFORMACIONS ECONMIQUES, SOCIALS I
CULTURALS EN EL SEGLE XIX
3
1. Demografia: una poblaci en augment
La poblaci de lAntic Rgim
Abans del s. XVIII el nombre dhabitants no va augmentar pas gaire. La ra s ben
senzilla. A causa de la tcnica rudimentria i lescassetat dadobs, els recursos que
provenien de la terra i del treball de la pagesia tenien un lmit de producci que no es
podia sobrepassar. Quan augmentava la poblaci, a partir dun determinat nombre de
gent, els aliments esdevenien ms escassos i, tot seguit, la fam i el desnodriment feien
acte de presncia i, per tant, la poblaci disminua.
El canvi de tendncia
Al llarg del s. XVIII i durant el segle segent per, aquesta situaci va canviar. La
poblaci va comenar a augmentar i la productivitat agrria va crixer
considerablement. Amb larribada del maquinisme i de lenergia de vapor aplicada a la
indstria, les persones, per primer cop a la histria, van poder sobrepassar el lmit de la
producci daliments i crixer en nombre.
La historiografia sexplica aquest fenomen pel fet que al llarg de lEdat Contempornia,
va morir menys gent que abans i, en canvi, va continuar naixent el mateix nombre de
persones. En el s. XVIII hi va haver moltes menys epidmies que abans, tot i que no se
sap ben b per qu.
Consolidaci i conseqncies del creixement
Ms endavant, ja al llarg del s. XIX, la millora de la higiene i els progressos en
medicina com la vacuna de la verola- van incidir molt en la disminuci de la
mortaldad.
Aquest augment de la poblaci, juntament amb les transformacions del camp, va
estimular la demanada de productes; s a dir, les ganes de comprar coses. En els pasos
on aquest estmul va coincidir amb lexistncia de capitals, innovacions tcniques i
esperit dempresa shi va desencadenar el procs dindustrialitzaci. El primer pas on
aix va passar va ser Anglaterra durant el s. XVIII.
Milions habitants
Anys
Evoluci de la poblaci europea

120
136
200
1700
1750
1800
Lloc / anys
Frana
Anglaterra
Catalunya
Espanya
1750
22
6,1
0,87
9,3
1800
26,9
10,5
0,9
10,6
265
1850
1850
35,6
27,4
1,5
15,2
430
1900
1900
38,4
40,4
1,9
18,5
2. Les innovacions al camp

A partir del segon ter del s. XVIII es va produir un canvi en lagricultura: laugment de
la producci. Daqu ve que els pagesos i els propietaris de terres obtinguessin un
excedent o sobrant prou important perqu daltres persones poguessin treballar a la
indstria naixent.
Aquest canvi en la producci va ser possible, bsicament, per la introducci de noves

tcniques de conreu. Aquestes innovacions van consistir principalment en:
laparici de sembradores tirades per cavalls;
en la selecci danimals i de noves races de bestiar; i
en una nova selecci de conreus que elimin el guaret.
Durant les edats Mitjana i Moderna les terres shavien de deixar descansar perqu
sesgotaven. Durant el s. XVIII saconsegu una rotaci que no esgotava els sls: una
any gra; laltre naps; el tercer, ordi; i el quart, farratges (prat artificial per al bestiar).
Tamb satorga fora importncia a la introducci de noves espcies vegetals
procedents sobretot dAmrica, com ara la patata. La seva extensi en la dieta dels
grups populars constitua un exemple de les millores de la nutrici i, per tant, duna
resistncia ms gran a les malalties i a la mort.
Percentatge de la gent treballadora dedicada al cap a Frana
Anys
1851
1861
1866
1901
%
64
50
49
43
Producci de blat a Frana em milions de quintars mtrics
Anys
1850
1870
1876
1895
51
76
75
92
Anys
Superfcie conreada en milers dhectrees

1850
1870
1885
5991
6924
6880
1905
6510
Anys
Rendiment per hectrea en quintars mtrics

1860
1870
1895
11,4
10,9
13,2
1907
15,8
3. El gran comer
Tot i que ja venia dels
anys abans, al llarg del s.
XVIII
els
ports
comercials de la faana
atlntica en especial
Burdeus,
Nantes,
Amsterdam
i,
per
damunt de tots, Londreses caracteritzaren per
una gran prosperitat.
Esclaus africans, segle XIX
Sexportaven productes
manufacturats eines i
teixits- i simportaven productes tropicals com ara el sucre, el caf, el rom, el tabac i el
cot en brut.
A ms, es va desenvolupar tamb un intens comer desclaus negres que, des de les
costes occidentals dfrica, eren embarcats cap el continent americ, on eren venuts per
treballar a les plantacions de cot.
Amb tots aquests intercanvis sobtingueren grans capitals, els quals van constituir un
estmul ms per al consum i, per tant, per a la industrialitzaci.
4. La primera Revoluci Industrial

Laugment de persones,
lincrement de producci
del camp i lexistncia de
capitals
derivats
dels
comer sn algunes de las
causes que incideixen de
ple sobre el fenomen
histric de la primera
industrialitzaci.
Concepte
Amb el nom de Revoluci
Industrial es designa el
procs a travs del qual,
mitjanant
una nova font
Paisatge industrial
denergia
diferent
de
lanimal, la humana o
lelica, la calor es transforma en treball mecnic i saplica al funcionament duna
mquina, aconseguint per primer cop produir objectes en gran quantitat.
Es tracta duna autntica revoluci que arriba fins avui i que no es refereix noms a
canvis tcnics de producci, sin que t conseqncies mltiples i ho capgira tot: la
manera i el lloc de viure, les tcniques del transport, les societats i les formes de pensar.
Cronologia
La primera fase de la Revoluci Industrial perode en el qual la font denergia principal
va ser el carb- abasta des dels volts del 1770 fins aproximadament el 1880. A partir
daquesta darrera data hi ha una nova expansi industrial que es caracteritza per ls de
lelectricitat i el petroli com a fonts denergia. Tanmateix per, el vapor encara t molta
importncia avui: tant a les centrals trmiques clssiques com a les centrals nuclears s
el vehicle per obtenir el moviment de la turbina i, per tant, del corrent elctric.
5. Geografia de la primera fase de la Revoluci Industrial
La Primera Revoluci Industrial va ser un fenomen exclusivament europeu en el qual
destaca com a pioner el paper representat per Anglaterra. Fou all, durant la segona
meitat del s. XVIII, on es va obrir les portes de lera industrial: la mquina de vapor de
James Watt, millorada a partir dels 1769, en constitueix el smbol mxim.
La resta dEuropa va seguir lexemple angls amb retard: Frana, els Pasos Baixos, el
Piemont i ms tard, Rssia i Espanya. Aix doncs, es pot dir que la primera fase de la
Revoluci Industrial es va estendre per les zones adjacents del mar del Nord i lAtlntic.
Lespai mediterrani sindustrialitza ms tard.
En general, i especialment en els primers temps, les indstries es van concentrar a la
vora de les antigues mines de carb, ja que aix abaratien lobtenci de la font denergia,
ats que el carb es feia servir per escalfar laigua i obtenir-ne el vapor.
Les dues primeres indstries on es va aplicar el vapor com a fora mecnica van ser la
txtil en especial la del cot- i la siderrgica.
6. El txtil
En angls, take-off designa un punt d'enlairament irreversible. s el moment precs en
qu el tren d'aterratge d'una aeronau deixa de tocar el terra. En la indstria, un take-off
s un sector que inicia una transformaci de manera imparable. El primer take-off fou el
txtil, concretament en el subsector del cot.
La importncia del cot deriva de la seva capacitat de generaci d'excedent econmic
que fa possible ben aviat l'autofinanament. El txtil britnic aleshores obtenia beneficis
del 30 al 50% en primera lnia de distribuci, i excepcionalment del 150 %. Avui aquest
marge de guany s menor del 5 %. Doncs, d'aquest excedent econmic sort una gran
capacitat de finanament per a introduir innovacions tecnolgiques.
El sector del cot s el mirall perfecte per veure com actua la revoluci
cientificotecnolgica projectada a la indstria. El cot tamb s un sector industrial que
potencia el mercat al mxim. Primer va integrar un mercat metropolit i, desprs, quan
aquest mercat va estar saturat, permet l'exportaci a gran escala. Al mateix temps, el
Regne Unit va forjar un vast imperi colonial.
El cotoner s un sector que potencia el mercat, perqu els productes de cot sn de
primera necessitat i de consum de masses. El cot va esdevenir un producte
relativament barat i assequible i que procura bns que fins i tot tenen avantatges
higinics o sanitaris. L's de la roba interior es va estendre a tota la poblaci. El mercat
es va abocar al cot i el sector va crixer vertiginosament.
En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricaci de filats de cot,

generalment una feina d'homes, i l'elaboraci de teixits de cot amb els filats,
tradicionalment feina de dones. Tant en l'una operaci com en l'altra els progressos
tcnics van ser immensos.
Pel que fa a la fabricaci de filats, la llanadora de volant de John Kay va substituir el
teler manual, fet que va multiplicar el volum de producci i la taxa de productivitat.
Pel que fa a l'elaboraci de teixits de cot aparegueren les jenny, anomenades aix a
causa del malnom de les operries dels filats. La spinning jenny de Hargreaves (1764)
tenia vuit fusos i la mule jenny de S. Cromton (1779) va arribar a tenir 2.000 fusos
simultanis. El 1768 Arkwraight va aplicar la water frame a les filoses, i ms tard s'hi va
aplicar l'energia de vapor. El 1785 va aparixer el teler mecnic d'Edmund Cartwright, i
ms tard el teler de vapor de Jacquard.
Tots aquests progressos van fer baixar el nombre de les plantilles de treballadors. El
creixement del sector cotoner va ser tan rpid que arrib un moment que no va poder
ms. Aleshores, la siderrgia n'agaf el relleu.
7. La siderrgia
La siderrgia usa el carb com a font d'energia calorfica per convertir el mineral de
ferro en primera matria industrial. A l'edat moderna es van fer els primers forns de fosa
del ferro. Per aquest ferro es contaminava a la forja amb el contacte amb el carb. Al
segle XVIII, la farga catalana millor molt el ferro industrial. Per encara no n'hi havia
prou. Fonedors gallesos com A. Darby van millorar la farga i van aconseguir d'eliminar
els sulfurs del carb que contaminaven el ferro industrial. Van obtenir el carb de coc o
hulla destillada.
9
Per el ferro encara es malmetia i s'havia de depurar. Dos enginyers industrials anglesos
gaireb se'n van sortir. Henry Cort i Peter Ontons inventaren els procediments de
laminatge i pudelaci. Introduren dins l'alt forn un sistema de batement per fer
desaparixer l'escria del ferro, amb la qual cosa obtingueren un ferro amb baix
contingut de carboni.
El 1856, els enginyers J. Nielson, suec, i H. Bessemer, angls, van obtenir l'acer. Van
collocar dins l'alt forn un potent corrent d'aire, mogut amb la fora del vapor, per treure
les impureses del ferro i donar ms fortalesa al material resultant. Ms endavant,
Siemens injectaria aquest corrent d'aire amb energia elctrica.
8. La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers

El ferrocarril
A les mines angleses ja feia temps que existien vagonetes sobre carrils tirades per
persones o cavalls amb la finalitat de transportar el mineral. Lorigen del ferrocarril
precisament sha de buscar en la idea dels propietaris de les mines de substituir la
tracci animal o humana per una mquina moguda pel vapor. El primer assaig dun
ferrocarril de vapor es deu a Richard Trevithick, que ho va provar en una mina de
Galles. El seu perfeccionament es degu a George Stephenson, considerat lautntic
creador de la locomotora. El primer viatge de passatgers amb ferrocarril es va efectuar
el 1825 a Anglaterra, en el trajecte entre Stockton a Darlington.
Al principi del s. XIX la construcci de lnies frries va ser fora limitada. A partir del
1847 per, sobserva una embranzida notable a la Gran Bretanya i a Alemanya, les
principals ciutats van quedar unides per vies frries sobre les quals sassolien els 60
km/h. El ferrocarril era molt ms rpid i cmode que les diligncies antigues (8/9 km/h).
Conseqncies
El desenvolupament del ferrocarril va provocar una forta demanda de ferro, fusta, vidres
i altres materials usats per a la fabricaci de vagons, carrils, rodes, etc. Les
comunicacions rpides tamb van representar canvis en el camp, ja que zones
10
allunyades es podien especialitzar en els productes que millor rendien, venent-los lluny
o comprant el que necessitaven en altres llocs.
Vaixells de vapor
Al mateix temps que sesdevenia tot aix, tamb es va aplicar la mquina de vapor als
vaixells. El 1807 Robwrt Fulton ho va realitzar en vaixells que anaven pel riu Hudson,
als EUA. Ms endavant, la fusta del casc va ser substituda pel ferro i lacer, amb la qual
cosa tamb sestimul la indstria siderrgica.
Els grans centres de comer mundial foren Londres, Anvers, Hamburg i Rotterdam. Les
innovacions que feien els viatges cada vegada ms curts i lobertura dels istmes de
Corint, Suez i Panam contriburen al desenvolupament del comer intercontinentals
mitjanant el trfic martim.
11
COMPARACI CONDICIONS DE VIDA DEL PROLETARIAT
12
RESUM DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL
Concepte: la Revoluci Industrial s el pas dun sistema tradicional i manual de

produir objectes a un sistema industrial amb mquines i una gran producci.
Comprn un seguit de rpids canvis industrials, demogrfics, agraris, financers,
socials i poltics interrelacionats.
Cronologia: com que va aparixer a Anglaterra es pren aquest pas com a

model. Es dna entre el 1750 i el 1850, dividint-se en 2 perodes:
1r 1750-1825, apareix la indstria txtil amb el cot de primera
matria; i
2n 18251850, sorgeix el ferrocarril, essent les primeres matries el ferro i el
carb.
Revoluci demogrfica, o rpid augment de la poblaci degut a la millora de

lalimentaci. Juntament amb la mecanitzaci del treball fa que milions de
pagesos estiguin a latur. Comporta dos grans fets:
1r m dobra barata; i
2n pujada continua de preus.
Laugment demogrfic va incrementar la demanda de productes agraris, per
havien dues grans dificultats per augmentar la producci, solucionades a partir
de la...
Revoluci agrria, amb 2 problemes i solucions:

1r. la propietat de la terra, des de feia segles es conreava amb el sistema
dopenfields (camps oberts) on tot era ds com. Es passar a un
sistema denclosures (camps tancats) on es privatitzen les terres,
augmentant alhora les diferncies socials entre la gent del camp; i
2n lendarreriment de les tcniques agrries se solucion amb nous
mtodes de conreu com la desaparici del guaret i la rotaci, millores
en les emes i tils i un canvi dactitud dels pagesos que passen a un
sistema comercial i de multicultius.
Revoluci Industrial, el canvi ms important s laparici de la fbrica, nova

installaci que substitueix progressivament els tallers artesanals. Combina 4
factors:
lr
una gran concentraci dobrers;
2n
moltes mquines modernes (reemplacen les emes);
3r
nous sistemes denergia; i
4t
una nova divisi del treball (lhabilitat substitueix la fora).
Revoluci comercial: abandonament del sistema de comer tradicional amb un

mercat local i proteccionista (tallers artesanals) i adopci dun comer
internacional o lliurecanvista; s a dir, capitalista.
Financiaci: s fa amb capital provinent de lautofinanciaci sorgida dels grans
marges de benefici; del capital-estalvi de pagesos enriquits durant la Revoluci
Agrcola; del capital provinent de colnies; i la banca.
13
Revoluci dels transports. En carreteres, ports i sobretot en canals, aquests
recolliren la inversi de grans capitals. En el transport martim es passa de la vela al
vapor: el 1819 el vaixell Savannah creu lAtlntic. El ferrocarril es desenvolupa en
tres vessants:
1 tcnica, Stephenson i els seu fill Robert en sn els inventors, a partir del 1823
hi ha el disseny definitiu de les primeres locomotores, el 1825 el primer tren
miner i el 1830 el primer de passatgers.
2 financera, concentra gran capital al donar grans beneficis; i
3 industrial, desenvolupa la indstria siderrgica.
A ms, especialitza les regions al trencar el mercat local o regional de lAntic
Rgim, produint lespecialitzaci daquest 1 facilitant els intercanvis interiors 1
exteriors.
Conseqncies socials: de 2 tipus,

1. Es passa duna societat tradicional amb una majoria camperola i una minoria
rica, propietria de terres, formada per nobles i clergues (Antic Rgim); a una
societat industrial constituda per obrers sobre-explotats i empresaris capitalistes.
Neix la societat de classes sobre lheretatqe de lestamental; i
2. la resposta obrera o ludisme (rebuig de mquines, fbriques i empresaris, de
caire violent), el sindicalisme i el socialisme (primer moviment poltic del qu
es dot la classe obrera per ocupar el poder). El maquinisme produeix atur. De
800.000 obrers en telers el 1800, en resten 200.000 el 1834. Entre el 1811 i el
1818 els obrers sorganitzen per destruir les mquines, causant estralls en la
indstria del gnere de punt dAnglaterra del N. i de lE. Fenomen tpicament
angls s estengu a la resta dEuropa. Vers el 1818 es desintegr canalitzantse
el descontentament social cap el radicalisme poltic.
Conseqncies ideolgiques: apareix el liberalisme econmic (A. Smith, D.

Ricardo) basat en la llibertat, lindividualisme, la competncia, lestalvi i la
supressi dels gremis. LEstat ha de reduir les seves competncies, garantir
aquests drets i finanar serveis i grans obres pbliques.
De la manufactura a la fbrica: sistema domstic neix per a camperols pels

qui no s suficient lagricultura, coordinats amb un grup de comerciants que els
hi encarregaven feina i els hi aportaven primeres matries, recollint-lis el
producte fet. Es donar una especialitzaci en bona part daquests pagesos i llurs
terres seran ocupades per propietaris que els hi donaran un rendiment ms alt. La
indstria cotonera anglesa ser la suma de multitud doperaris manuals
marginals o filadors domstics.
El factory system implica la concentraci de tot el procs txtil en un sol local,
millorantse la productivitat, la qualitat i el preu dels productes grcies ais
perfeccionaments tcnics.
El vapor. De les formes primitives denergia (humana, animal, hidrulica i

elica) es passa al vapor, aplicat a una mquina per J. Watt el 1769 que la va
fabricar i comercialitzar amb lindustrial Boulton. El 1800 ja funcionaven 500
mquines de vapor.
Mecanitzaci de la indstria txtil: la primera innovaci fou la llanadora

volant de J. Kay aplicada al teler manual, produint un desfasament entre la
superior eficcia del teixidor sobre el tradicional filador, corregit aquest amb 3
14
invents: la spining jenny, la water frame i la mule jenny entre el 1760 i el
1779. Aquesta darrera mquina usava ja el vapor, va suposar la fi del domestic
system i el desenvolupament fabril. En el camp del teixit apareixer el 1785 el
teler mecnic de Cartwright, reequilibrant els dos processos el el 1815
sintrodueixen els telers mecnics o self-acting lligats a la fbrica.
Revoluci urbana: lorganitzaci del treball amb grans fbriques prximes a on

es produeix la fora motriu (mines, aigua abundant...) obliga a la concentraci
demogrfica, facilitada per laparici del ferrocarril. El paisatge es transforma i
apareixen els habitatges obrers prop de les grans zones fabrils (ciutat
industrial). Es millora labastament daigua i el clavegueram per raons
higiniques i a iniciativa dels pobladors dels barris elegants, no tant per millorar
les condicions del proletariat com per no veures afectats per la infecci (lleis
del 1846 i 1848, normativa de les cases de lloguer, prohibici dhabitar
soterranis, installaci de banys i rentadors pblics, control de clavegueram,
drenatge i pavimentaci, etc.).
Sorgeixen per a la construcci rpida dhabitatges obrers el totxo, el ciment i el
ferro.
La siderrgia. Ls del ferro saplica inicialment a la mineria del carb per a

lextracci, el drenatge, la seguretat i el transport per mitj de rails. El ferro colat
va substituir el forjat i Bessemer (1856) va inventar un convertidor per a la
producci massiva i econ6mica dacer.
15
1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics,

socials i culturals
Declaraci dels drets de lhome

La Declaraci dels drets de lhome i del ciutad adoptada per lAssemblea Nacional francesa el
1789 fou una de les fites ms constructives de la Revoluci Francesa i un modelo per a documents
similars a tot el mn. Basada en diversos textos reunits ms tard als Estats Units com la
Declaraci de Drets i en el pensament poltic contemporani, garantitzava la protecci legal del
ciutad contra el poder de lestat. Aquesta llista dels seus articles data de 1793.
16
1.
Els nacionalismes europeus
1.1. El nacionalisme. Conceptes i tendncies

El nacionalisme s la doctrina que considera a la naci com a finalitat suprema a la qual
cal subordinar els interessos individuals, de classe i de grup.
A la prctica tot nacionalisme encobreix interessos de classe. A Europa, el concepte de
naci es va formant des de la Baixa Edat Mitjana per no es fa efica fins la revoluci
industrial.
La ideologia nacionalista sorgeix de la revoluci francesa i de lexpansionisme
napolenic. El nacionalisme es fonamenta en el concepte de sobirania nacional. Ele
factors que incideixen en ell sn el com espai geogrfic, la mateixa llengua, els
costums, la tradici...
Mazzini (18051872) combin. nacionalisme amb liberalisme democrtic.
Arriba a creure en una Europa unida a partir de les nacions.
Heguel (17701831) creu que la comunitat nacional s un tot unitari, en el qual
els individus no tenen drets sin mitjanant lEstat. La naci es forma amb la lluita i
oposici daltres pasos.
1.2. Definici de conceptes claus

Naci
El concepte qualla quan la dinmica del desenvolupament econmic que condueix a la
revoluci industrial necessita dun mercat unificat i sense duanes que englobi els
territoris lingsticament i cultural homogenis, fen desaparixer leconomia tancada
feudal. Ja Herder havia llenat la idea de volkstum o poblenaci, com comunitat
histrica ms real, i de vegades, oposada a lestat, que pot ser una creaci artificial.
Nacionalitat
Suposa unes peculiaritats de tipus social i cultural, per que no arriba a constituir un
estat independent.
Estat
s un conjunt dinstitucions poltiques, jurdiques i administratives que tenen jurisdicci
sobre la poblaci dun territori delimitat per unes fronteres. Lestat modern sorgeix a
Europa en el segle XVI com a conseqncia de la concentraci de poders a mans dels
reis que du a les monarquies absolutes.
17
Naci-Estat
Les seves fronteres abarquen a un poble o naci concrets. Lintent de construir un estat
a cada naci sol ser de la burgesia; aix, es reserva el seu propi mercat interior.
Estats plurinacionals
Llurs fronteres a sestenen sobre diversos pobles o nacions, com lantiga Uni Sovitica
o el mateix cas dEspanya.
Nacions dividides per dos estats
Com el cas de lantiga R.D. Alemanya i la R. F. Alemanya o la mateixa Catalunya,
entre Espanya i Frana.
Lestat presenta formes diverses segons els pasos, per mant una constant: la
tendncia. daquells grups socials que el dominen a estar per damunt de la comunitat
que tericament representen.
1.3
El nacionalisme burgs del segle XIX
Liberalisme
Ideolgicament els antecedents sn en el segle XVIII, Locke, opositor de labsolutisme,

demana un govern representatiu de la voluntat de la majoria, igualtat davant la llei i un
dret natural racionalista. Reelaborat per Montesquieu (LEsperit de les lleis), demana
una monarquia constitucional amb divisi de poders; la .seva influncia s molt clara a
la Constituci6 dels EUA de 1787 i la. francesa de 1791. J.J. Rousseau (El contracte
social), diu que en una societat democrtica; els governants s6n els delegats del poble i
han de cercar el b com de la justcia.
Els objectius del liberalisme sn:
a) llibertats personals, de conscincia, religi i impremta. Igualtat jurdica, no
econmica ni cultural;
b) divisi de poders;
c) dret a la participaci poltica, mitjanant el Parlament: promulgador de lleis i
controlador del govern. Dret de vot; i
d) llibertat econmica, no al control de 1Estat: Laissez faire, laissez passer.
El liberalisme triomfa primer a Gran Bretanya i desprs a Europa, coincidint amb la
industrialitzaci i lempenta capita1ista.
18
Romanticisme
Va ser el primer gran moviment cultural europeu del segle XIX. Els seus orgens,
dabans de 1815, s6n una clara reacci conservadora contra els principis i lesttica
revolucionaris. El romanticisme reaccionari, s va expressar a Alemanya, afirmant
loriginalitat de cadascuna de les nacionalitats dabans de la unificaci6; aix corn de la
seva histria i llurs institucions, front les pretensions universalistes de la revoluci6.
Daquesta manera el romanticisme de 1815-1830, coincidint amb la Restauraci6, era
clarament conservador i contribu culturalment al restabliment de 1Antic Rgim. No
obstant, evolucion. aviat i esdevingu un moviment de caire liberal i revolucionari
burgs que va acabar imposant-se al pensament conservador.
Nacionalisme
Els pressupsits ideolgics que informen la idea nacional moderna s6n:
a)
lautonomia com expressi6 de llibertat;
b)
la sobirania. nacional; i
c)
una concepci romntica del poble.
Diferents tendncies nacionalistes (liberal-conservadora, liberal-progressista).

Liberalconservadora o doctrinarisme
Agrupa els sectors ms conservadors de la burgesia amb els estaments privilegiats de
lAntic Rgim. La Constituci ser atorgada, no feta pel Parlament; aix, ser Carta o
Estatut. Limita el dret de vot: sufragi censatari. La Corona t privilegis en matria
legislativa. Hi ha una forta entesa amb lEsglsia.
Liberalprogressista o democrcia
Igualitria, defensa la sobirania popular, el sufragi universal, el repartiment ms just de
la riquesa i tendeix a suprimir la lluita de classes.
2. LEuropa de la Restauraci
El segle XIX sinicia amb una crisi generalitzada, resultat de la descomposici6 de
lAntic Rgim, els canvis de la. revoluci francesa i lpoca napolenica.
La burgesia ser la protagonista durant la. primera meitat de segle, enarborar els
principis de la revoluci francesa. Desprs evo1ucionar cap a formes ms moderades,
davant del naixement del moviment obren, decebut aquest del liberalisme. Per un altre
cant, les campanyes napoleniques revifaran el sentiment nacionalista dels pobles.
Derrotat Napole, les potncies guanyadores intentaran paralitzar el devenir histric,
19
tornant les coses a la situaci anterior a la revoluci.
2.1 El Congrs de Viena (1814-1815)

Reuni per a reorganitzar territorialment Europa i repartir les zones dinfluncia. Les
decisions es prenen en el Consell dels Cinc. Format per Gran Bretanya, ustria, Prssia
i Rssia; a les quals safegir Frana desprs de la tornada dels borbons.
Lartfex s el prncep Metternich, austrac que vol consolidar lhegemonia dels
habsburg i crear una aliana contra el nacionalisme i el liberalisme.
2.2 La remodelaci del mapa europeu: estats plurinacionals i nacions multiestatals

La reorganitzaci del mapa europeu que havia desbaratat Napole va ser igualment un
dels grans objectius dels reunits a Viena.
Aix, es van reordenar les fronteres europees, sense tenir en compte les aspiracions
nacionals de molts pobles.
20
Modificacions ms remarcables
Frana, torna a les fronteres de 1792 i sempre sospitosa de ser ferment

revolucionari, va ser encerclada per un cord de petits estats, amb la funci de
frenar qua1sevul1a ofensiva d aquest pas.
Gran Bretanya, primera potncia martima, controla llocs estratgics: Gibraltar,

Malta, Ceilan. Sannexionar. Hannover, regne possible plataforma dactuaci
continental.
Rssia, primera potncia continental, controla un ampli territori. Incorpora

Finlndia i gran part de Polnia, esdevenint una naci multiestatal.
ustria, sassegura lhegemonia a Itlia, annexionantse la Llombardia, el

Vneto i la costa de Dalmcia, es converteix en un estat plurinacional.
3. Els moviments liberalnacionalistes

3.1 Les revolucions de 1820:. la independncia de Grcia
Les revolucions de 1820 van ser la primera gran resposta al sistema de la Restauraci.
Es van centrar fonamentalment a les pennsules mediterrnies, encara que tamb van ser
presenta a Rssia (la desembrista) i a. Amrica Llatina, a on reeixir lemancipaci
colonial. Tamb triomf la revoluci portuguesa, cas gaireb nic dassoliment
dobjectius liberals.
Totes van tenir com a com denominador el fet de que la participaci de les masses va
ser fora reduda. Tamb cal assenyalar que
la Constituci espanyola de 1812 esdevingu
un model a imitar.
La independncia de Grcia
A partir de 1814 i sota influncia liberal
nacionalista, els emigrats grecs promouen la
fundaci, tant a linterior com a lexterior,
dels nuclis Philiki Hetairia, fonamentals
del moviment independentista antiturc. Amb
el recolzament dels fanariotes, grecs de
Constantinoble i de lEsglsia ortodoxa
sorganitzen els aixecaments populars.
La matana de Scio, dE. Delacroix
El 1820 hi ha la rebelli antiturca del baj

Ali de Jamira, els independentistes
saprofiten i inicien la guerra dalliberament
grega que sestendr de 1821 a 1829. El
gener de 1822 es dna el Congrs dEpidaure:
21
declaraci dindependncia grega i proclamaci duna constituci dernocrtica.
Recolzada pels filohellens europeus, la nova Assemblea atorga la presidncia a
Maurocordato. Lord Byron i altres voluntaris suneixen a Ginebra per combatre per la
independncia grega. Els turcs amenacen per la seva part amb ofegar la lluita amb la
matana de Scio.
El mar de 1823, Gran Bretanya accepta la formaci duna naci grega independent
quatre anys ms tard es dna el Tractat de Londres: Gran Bretanya, Frana i Rssia,
partidries de la independncia, decideixen intervenir en el conflicte: el mateix any, un
estol aliat destrueix la flota turcoegpcia a Navarjno.
El comte Capodistria s anomenat regent de Grcia. Finalment el 1832 Ot I de
Wittelshach rep la corona grega.
3.2 Les revolucions de 1830: la independncia de Blgica i la revolta de Polnia

La segona onada revo1ucionria afect tot Europa occidental i sestengu de 1829 a
1839. Va significar la derrota definitiva del poder aristocrtic i lenfonsament del
sistema de la Restauraci.
La independncia de Blgica
La formaci del sentiment nacional belga va suavitzar les diferncies entre valons
(liberals) i flamencs (clericals), tamb va haver contactes entre el clergat catlic molt
influent i els sectors liberals, per tal dunir esforos per a aconseguir la. independncia.
A lagost de 1830 el conflicte esclat. a Brusselles i esdevingu aviat guerra
dalliberament. Els belgues van arraconar els holandesos al nord proclamaren la
independncia sota la forma duna monarquia constitucional de caire liberal. Tot fou
possible en part pel suport francs i la no intervenci britnica, que es beneficiava dun
debilitament holands que significava menys competncia martima.
El 1839, Holanda va reconixer la nova naci.
La revolta de Polnia
Polnia viu durant aquesta anys un veritable progrs econmic sota el ministre
dhisenda Lubecki. Parallelament es multipliquen les ingerncies russes en la
Constituci. El tsar intenta emprar tropes poloneses contra els revolucionaris francesos i
belgues, la qual cosa provoca el 1830 la insurrecci de Varsvia, el gran duc rus
Constant fuig i el prncep Czartoryskij forma un govern nacional i el Parlament
destitueix la dinastia russa.
Malgrat que la causa polonesa aixeca un gran entusiasme popular a Europa, cap govern
dna ajut concret als rebels.
Polnia acaba esdevenint una provncia russa el 1832 desprs de dues derrotes polaques
i la conquesta de Varsvia.
Milers de polonesos fugen a lestranger, constituint-se a Pars el centre de la gran
22
emigraci.
Els exiliats es divideixen en blancs o aristcrates i rojos o revolucionaris.
3.3 Les revolucions de 1848

De major amplitud que les de 1830, de carcter literal, nacional i democrtic. Participen
diferents classes socials, des del proletariat fina la burgesia industrial i financera.
Frana
Esclata la revoluci el febrer de 1848, causes:
a) crisi econmica. Males collites de 1846 i 1847, que produeixen un considerable
augment del preu del pa. Crisi a la indstria txti1 i crisi financera. generalitzada. Com a
conseqncia hi ha una forta desconfiana en el govern i fora atur obrer;
b) errors diplomtics: la burgesia refusa la irresponsable poltica exterior del rei que
produeix enemistat amb Gran Bretanya;
c) crisi social: enriquiment de la burgesia degut a la sobreexplotaci del proletariat,
mala qualitat de vida, manca dhigiene, sous de misria... Aix no fa. possible el
sorgiment dun moviment reformista, sin de postures radicals i violentes, i
d) constitucionalisme, noms votaven 200.000 persones en un pas de 35 milions
dhabitants. Guizot, ministre de linterior rebutja tota reforma. constitucional i la
intransigncia del govern obliga a crear un front doposici: legitimistes, bonapartistes,
republicans i socialistes.
Esclata la revoluci i el rei fuig. Hom proclama la repblica liberal amb un govern de
moderats liberals (Lamartine) i demcrates o republicans radicals (Louis Blanc). Es
formen Tallers Nacionals per a solucionar el problema de latur, es vota el sufragi
universal, labolici de lesclavitud a colnies, la llibertat de premsa i la supressi de la
pena de mort. La influncia socialista. s palesa amb la llibertat de vaga, el dret al
treball i la imitaci de la jornada de treball a 10 hores.
La situaci es radicalitza i a les poques setmanes 145 clubs poltics i 171 peridics
exigeixen ms reformes.
A labril hi ha eleccions i lesquerra queda mal parada, sobretot al camp. El govern,
dirigit per Lamartine, inicia un gir cap a la dreta: es prepara la dissoluci dels Tallers
Nacionals i selabora un projecte per a allunyar els ferroviaris de Pars, mitjanant la
construcci de xarxes viries; aquesta obrers eren els ms combatius.
Aix provoc laixecament de Pars, reprimit brutalment per Cavaignac: 10.000
morts, 4.000 deportats i 11.000 detinguts.
Al desembre guanya les eleccions a lAssemblea Legislativa el Partit de lOrdre. Llus
Bonaparte, nebot de Napole s nomenat president.
23
Al maig de 1350 se suprimeix el sufragi universal. Amb la promesa demaggica de

restablir-lo, Llus Bonaparte, que fracassa al no aconseguir la reforma de la Constituci,
dissol lAssemblea i es declarat emperador amb el recolzament de la burgesia: comena
el Segon Imperi.
L Imperi austro-hongars
Les forces revolucionries sn els estudiants, els obrers, la petita burgesia i la milcia de
Viena. Tamb les lluites nacionalistes de txecs, italians i hongaresos. Els demcrates de
Viena guanyen al trobar-se lexrcit dispers, lluitant contra les insurreccions de les
nacions oprimides de lImperi. Malgrat aix, aquella no voldran accedir a les
pretensions daquestes. Rssia ajudar ustria i es restablir labsolutisme. Lnica
conquesta revolucionria no abolida ser. lalliberament del camperolat de la servitud
feudal.
Itlia
Els objectius revolucionaris sn la unitat nacional i les llibertats constitucionals.
Llombardia i el Vneto, sota domini austrac, saixequen, aprofitant la rebelli de
Viena. Els altres estats italians acudeixen al seu ajut, per al veure els seus propis
territoris revolucionats, tornen, caient de nou aquests pasos en lrbita austraca..
Els nacionalistes radicals que havien proclamat repbliques independents a Vencia,
Toscana i Roma, sn derrotats.
Sanullen totes les constitucions italianes, per pressions dustria, llevat la del
Piemont, que mantindr una monarquia liberal, essent un focus datracci pels exiliats
italians.
Conclusi
El cicle revolucionari de 1843 es tanca el 1850 amb laparici del moviment obren i la
24
burgesia, conscient del perill, es tornar ms conservadora.
4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia
4.1 Les arrels del nacionalisme alemany

4.1.1
El nacionalisme liberalconservador: el Volkgeist
Entre 1830 i 1860 els corrents liberals van cedir front les reivindicacions nacionalistes,
que trobaren llurs arrels en els elements tradicionals i conservadors del pas; fins a
lextrem que el principi de sobirania nacional va quedar apartat a un segon terme. La
unificaci nacional alemanya es far per prnceps mitjanant els prnceps: s el resultat
lgic dels pressupsits ideolgics del filsof Herder.
El romanticisme proporcionar, al costat de lidealisme filosfic, una plataforma
conceptual i cultural fonamental.
4.1.2 El paper del romanticisme
Un corrent de pensament alemany considera la nacionalitat com quelcom inconscient i
involuntari. En essncia sn la llengua materna i les tradicions populars els trets
25
caracterstics duna nacionalitat: la llengua materna s lnica que saprn
involuntriament, inconscientment. Aquesta teoria fou elaborada par Herder, que noms
aplicava a nacions culturals; els seus successors, en canvi, pretenien la identificaci
estatnaci, basada en la llengua.
El pensarnent nacionalista. alemany t la seva formulaci ms adient en lobra de
Fichte Discursos a la naci alemanya, publicats entre 1807 i 1808 per animar els
prussians en llur lluita contra Napole. El nacionalisme de Fichte s tpicament
germnic, xenofvic i autrquic. Est convenut de que la raa alemanya posseeix una
superioritat sobre la resta dels pobles. El seu pensament es complerta amb el sentiment
antisemita i la idea de crear un estat unificat alemany. Sel considera un clar antecedent
del pangermanisme.
4.1.3 El pangermanisme
s una ideologia i moviment orientats a reagrupar sota la mateixa autoritat poltica els
pobles dorigen germnic.
Va ser fruit duna reacci contra determinats principia de la revoluci francesa i del
sistema napolenic implantat a Alemanya. Al principi tenia un carcter filosfic i
religis, exaltant duna manera mstica la predestinaci dAlemanya al govern del mn
(Arndt, Jahn, Fichte). Afavorit pel rpid creixement de la poblaci alemanya i la
valoritzaci del pas, es convert amb F. List, en una. poltica dexpansi econmica.
4.2. La unificaci alemanya

4.2.1 Lestructura de la Confederaci Germnica
El Congrs de Viena va tornar el domini dustria sobre les terres alemanyes,
substituint la Confederaci del Rin par la Confederaci6 Germnica.
A aquesta hi ha dues tendncies abans de la revoluci de 1848:
a) conservadores, representades per les grans potncies alemanyes: ustria i Prssia,
que malgrat ser oposades tenien la base com en la ideologia de la Restauraci; i
b) progressistes: cercles destudiants i intellectuals, sobretot a les assemblees
parlamentries dels estats meridionals d Alemanya.
La Confederaci Germnica estava formada per 38 estats independents amb un sol
organisme com: una Dieta, que es reunia a Frankfurt, formada pels representants dels
diferents governs, sota presidncia dustria. Per sense poder de decisi, noms tenia
carcter deliberatiu.
26
4.2.2 Els inicis de la industrialitzaci. El Zollverein
Desprs de 1865, leconomia i societat dels diferents estats alemanys va evolucionar
molt lentament, afavorint la continutat de lordre restaurat. Mentre al camp subsistien
certs vestigis del rgim senyorial, les activitats comercials i industrials es veien
obstaculitzades.
El Zollverein s la uni duanera i econmica dels estats alemanys, duta a terme sota la
direcci de Prssia a partir de 1818, a la qual safegiren successivament diversos estats
(els darrers foren Bremen i Hamburg el 1888) i que prepar. la unitat poltica
dAlemanya. ustria entrebanc aquesta uni econmica; tement, com de fet va passar,
que aquesta, propugnada per Prssia, comportaria lhegemonia daquest regne sobre
Alemanya. El Zollverein transforma Alemanya, ja a la darreria del segle XIX, en la
primera potncia industrial de lEuropa continental. El gran propagandista daquesta
unitat duanera fou Friedrich List.
Leconomia alemanya de principi del segle XIX es caracteritza tamb per lexpansi del
ferrocarril i la revoluci industrial que la segu, afavorida per lexistncia de suficients
recursos naturals i un esperit empresarial que introdu les innovacions britniques i les
de la resta del continent en les seves prpies indstries.
Lexpansi ferroviria es du a terme amb gran rapidesa. El ferrocarril representa un
paper impulsor en la industrialitzaci alemanya i afavor el desenvolupament de la idea
nacional.
La fase de major creixement se situa entre 1850 i 1870. Lactitud de lestat s
fonamental en aquest aspecte: el govern prussi havia demostrat un gran inters en el
foment de les indstries extractives i siderrgiques des del segle XVIII.
La gran beneficiaria de tot s la regi del Rhur, la seva producci de carb passa de 6
milions de tones el 1850 a 26 milions el 1870, el doble de la producci francesa.
Laparici de noves formes dorganitzaci econmica. com el cartell, desenvolupades
entre 1870 i 1914; la florida de les noves societats metallrgiques; laparici de la
qumica pesant (BASF, Bayer, etc.); i el desenvolupament dun sistema bancari similar
al francs, colloquen la conca del Rhur al capdavant de lAlemanya unificada el 1871.
4.2.3 Les classes socials i el nacionalisme

Amb la revoluci industrial, els estats alemanys es configuren com una societat de
classes; de les quals, la burgesia principalment simplica de ple en el procs
nacionalista.
El liberalisme burgs tenia un programa basat en la petici de reformes que garantissin
la participaci burgesa en el poder mitjanant cartes constitucionals. Desprs del fracs
de la revoluci del 48, aquest grup renov. les caves aspiracions unitries donant-lis un
carcter conservador i propugnant el lideratge de Prssia en el moviment unificador.
27
La burgesia alemanya, conscient dels obstacles que suposava la divisi poltica

alemanya per al desenvolupament econmic, denuncia les causes de lendarreriment
industrialitzador i proposa els remeis per a aquesta situaci.
4.2.4 Les revolucions del 48. La Dieta de Frankfurt

La crisi econmica del 18461347 afect Alemanya. en un doble vessant: crisi de
subsistncies i crisi despeculaci.. A partir de febrer, les revoltes es van generalitzar
per tota la Confederaci i a arreu, els governants es veieren obligats a acceptar gabinets
constitucionals i a abolir la feudalitat.
Els ideals liberals i nacionalistes s uniren i selabor un manifest a Heidelberg, fent una
crida per a la formaci dun parlament que aplegus els representants elegits per sufragi
universal de tota la Confederaci, substituint lantiga Dieta.
Aix, el 13 de maig de 1848 es form. la Dieta de Frankfurt, assemblea que va constituir
el primer govern, que malgrat no tenir cap poder, va ser un frum didees i accions,
moltes vegades oposades, de com assolir la unitat. El mar de 1849 la Dieta de
Frankfurt va proclamar una constituci que feia compatible un sistema parlamentari
amb el manteniment del rgim imperial. Es va oferir la corona el rei de Prssia que la va
rebutjar, perqu provenia duns parlamentaris lliberals escollits per sufragi universal i
aix era incompatible amb la seva dignitat imperial.
La reacci antiliberal no es va fer esperar: dissol la Dieta.
Parallelament lesmentada crisi econmica desencaden, tanmateix el descontentament
i desenvolupament de loposici. La negativa reial a la concessi de reformes
constitucionals desvetll el radicalisme (creaci de la Lliga dels Comunistes el 1847) i
men vers el moviment revolucionari del 48. El desenvolupament de les tendncies
demcrates i socialistes durant la revoluci espant la burgesia que, mitjanant una
entesa amb el rei de Prssia restabl un rgim constitucional en aparena, per
reaccionari en el fons. La burgesia esdevingus llavors allada de lordre monrquic i
aristocrtic.
Daltra banda, la Dieta de Frankfurt fracass. par la seva manca de vinculaci amb les
masses i per las seves divisions internes respecte dues qestions: la del sistema poltic i
la dels lmits del futur estat alemany. Respecte a aquesta darrera qtesti6 havia dues
posicions:
a) els defensors de la Gran Alemanya que volien incloure en el Reich a tot lImperi
Austrac; i
b) els partidaris de la Petita Alemanya, que desitjaven integrar nicament les
regions alemanyes daquell Imperi. Aquesta fou la posici6 amb ms seguidors sobretot
desprs de la dura repressi6 amb que va se sufocada la revolta liberal de Viena.
28
4.2.5 Bismarck i el procs dunificaci
Otto von Bismarck (18151898), descendent de laristocrcia terratinent prussiana
(junkers), va ser un monrquic que menyspreava el liberalisme poltic i el
constitucionalisme parlamentari. La seva poltica estava dirigida a lengrandiment de
Prssia i la seva idea de naci alemanya, indiferent par a ell, representava el mode
dassegurar la prepotncia prussiana.
La forma en que va dur a terme la unificaci revoluci des damunt i la
polmica de si planific aquesta i les tres guerres que la van fer possible, t
explicaci a travs del que sha anomenat Realpolitik. Per a Bismarck, les accions
diplomtiques no tenien que ser regides per preceptes tics i morals. Lnica justificaci
era que feien servei als interessos de lestat.
El militarisme prussi
Larribada al poder de Bismarck (1862) precipit els esdeveniments: mentre intentava
acabar la polmica austroprussiana mitjanant la negociaci, dos generals organitzaven
lexrcit ms poders dEuropa.. El pla de Bismarck excloure ustria de la futura
Alemanya es materialitz en tres guerres:
a) la dels Ducats (1864), tenia com objectiu aparent impedir que el rei de
Dinamarca sannexions els ducats de Schleswig, Holstein i Lanenburg; per aquesta ra,
Prssia i ustria planejaren el conflicte. Desprs de la guerra, Prssia sannexion. el
Schleswig i ustria lHolstein;
b) guerra contra ustria (1866). La preocupaci de Bismarck (elecci del
Reichstag par sufragi universal) i el refs dustria motiv. el segon conflicte. La
majoria dels estats es van posar al costat dustria. dhuc a Prssia, noms alguns
militars i aristcrates recolzaren a Bismarck, que va haver d enfrontar-se al rei, als
conservadors, als liberals i als mitjans econmics. Lhbi1 poltica de Bismarck dallar
ustria (pacte amb Napole III, sota promeses de compensacions territorials i aliana
amb Itlia) deix ustria sola amb la major part dels estats alemanys. La superioritat
de lexrcit prussi (batalla de SadowaKniggrtz) resolgu duna vegada el
problema de la unitat. La Pau de Praga (agost de 1366) establ:
1) lexclusi dustria de la futura Alemanya;
2) la dissoluci de la Confederaci Germnica creada el 1815; i
3) la llibertat de Prssia per organitzar sota el seu control els estats situats al Nord del
riu Main, la qual cosa condu a la creaci del Nordentscher Bund (Confederaci de
lAlemanya del Nord) amb el Reichstag escollit par sufragi universal i el rei de
Prssia com a President; i
29
c) guerra francoprussiana (1870). La candidatura dun Hohenzollern a la corona
espanyola, desprs del destronament dIsabel II, provoc loposici de Frana. La
retirada de lesmentada candidatura fou seguida de lexigncia francesa de que
Alemanya no torns a presentarla. La resposta del monarca alemany (telegrama
dEms, 13 de juliol de 1870) que Bismarck alter de manera ofensiva cap a Frana
al donar-lo a
conixer a la
premsa, va tenir
lefecte desitjat: la
declaraci6
de
guerra per part de
Frana. Per, el
problema de fons
era
el
particularisme
dels
estats
Quadre que representa les negociacions de pau a lacabament de la
alemanys del sud i
guerra franco-prussiana, entre representants dambdues potncies,
el recolzament de
en presncia dOtto von Bismarck (a la dreta, assegut)
Napole III a
aquests; el que va
ser emprat per Bismarck com aglutinant de la idea nacional alemanya, bastint un
sentiment nacionalista antifrancs.
Lexrcit francs va ser derrotat a Sedan. El 4 de setembre, davant la notcia de la
derrota i detenci de lemperador, hom proclama la III Repblica francesa, acabant el
Segon Imperi.
4.2.6 El naixement del II Reich

El 1871 es proclama el II Reich alemany, en nom dels prnceps, Llus II de Baviera, el
13 de gener, anomena a Guillem I kiser d Alemanya.
Alemanya s una Confederaci de 25 Estats, sota lhegemonia prussiana, que es fixa en
el model de la Confederaci del Nord.
El poder central controla les forces armades, les duanes, el comer i les comunicacions.
Els Estats federats aporten ajuda financera, sn autnoms quan ladministraci, justcia i
cultura. Lrgan suprem s el Consell federal (Bundesrat), el seu president s el rei de
Prssia que mana els exrcits i nomena el canceller del Reich, responsable nicament
davant lemperador.
30
31
4.3. La unificaci italiana

La reivindicaci de Mazzini duna Itlia lliure del domini estranger, unificada i liberal
va ser recollida per Camillo Cavour, primer ministre del regne de Sardenya-Piemont a
partir del 1852, liberal, monrquic i conservador.
Sardenya-Piemont es consolidava com a regne constitucional i com a pas
industrialitzat. Des de 1848, aspirava tamb a ser centre duna Itlia unificada, per era
un regne massa petit en una Europa dominada per unes quants grans potncies.
Lhabilitat diplomtica de Cavour, que va maniobrar entre Frana i ustria i va saber
aprofitar la lluita dels republicans italians liderats per Garibaldi, va aconseguir que,
amb lexcepci del Vatic, tots els territoris italians sanessin incorporant a una Itlia
unificada sota la corona dels Savoia, que ca completar el seu mapa el 1870.
32
La Itlia de la
unificaci
33
RESUM DELS NACIONALISME EUROPEUS
LEuropa de la Restauraci. El 1815 Napole s derrotat. Les potncies

guanyadores, Gran Bretanya, Rssia, Prssia i lImperi Austro-Hongars es
reuneixen al Congrs de Viena per reordenar el mapa europeu seguint 3
principis bsics: legitimitat, equilibri interpotncies i intervenci militar per
garantir els dos anteriors. La geografia continental saltera profundament:
Rssia, Prssia i lImperi Austro-Hongars sexpansionen, aquest darrer i la
Confederaci Germnica substitueixen 1 Imperi Germnic (entitat dorigen
medieval), i Frana amb la tornada borbnica sintegra en el conjunt, que a
ms es dota dun organisme militaragressiu: la Santa Aliana (nica i
desgraciada intervenci a Espanya).
Oposici al sistema de la Restauraci: dna origen a dos fenmens, el
liberalisme (fins el 1848) i el nacionalisme (segona meitat s. XIX). Hom tamb
relaciona el romanticisme que malgrat tenir un caire netament reaccionari al
principi, evoluciona vers postures ms progressistes, relacionantse amb el
nacionalisme, essent en essncia, un moviment intellectual partidari del retorn
als orgens histrics.
Liberalisme, es basa en lindividualisme, la llibertat, la igualtat jurdica (no

econmica ni cultural), la competncia, la propietat privada dels mitjans de
producci i la no intervenci de lEstat en la vida socioeconmica. Estableix la
divisi de poders i llur independncia mtua com a garant front a la imposici
dalgun sobre els altres. Tendncies:
1 liberalisme poltic o liberalisme; i
2 liberalisme econmic o capitalisme.
Nacionalisme s el desig duna comunitat (pas, tnia, nacionalitat histrica,

poble, etc.) de separar-se o unir-se, segons el cas, a daltres comunitats.
Tendncies:
1 liberalconservador o doctrinari (de tipus alemany): la Naci s un
organisme independent de la voluntat dels individus; i
2 liberalprogressista o democrtic (de tipus francs): la Naci queda definida
per la voluntat lliurement expressada dels individus.
Revolucions liberals. Van haver-hi 3 grans onades:

1 Revolucions de la dcada del 1820: van afectar Espanya1 les seves colnies,
Portugal1 Itlia Grcia i, de forma secundria, Rssia. Sn revolucions urbanes i
minoritries, enfronten noblesa i clero amb lalta i mitjana burgesia. Aquesta
darrera reivindica la implantaci dun rgim liberal i en alguns casos hi afegeix
exigncies nacionalistes. Es fan per mitj organitzacions secretes i
pronunciaments, estructurant-se a nivell europeu. Els resultats sn la
independncia de lAmrica Llatina i de Grcia;
2 Revolucions de la dcada del 1830: van afectar lEuropa occidental i central,
sobretot Frana i Blgica . Continuen sent urbanes per ara ms majoritries a
lafegir-se el poble menut ciutad i el proletariat. Les reivindicacions sn liberals
i dhuc nacionalistes en el cas irlands, polons i belga. Lexili esdev important
i sorganitza com element doposici. Llurs causes sn dues grans crisis, una
industrial i altra agrcola. Els resultats sn la implantaci de rgims liberals a
Frana, Espanya, Portugal i Sussa; la independncia de Blgica; i laprovaci
dels drets dels catlics a Gran Bretanya. En canvi, a Polnia, Itlia i Alemanya
fracassen; i
3 Revolucions del 1848: afectaren tota Europa, llevat de Gran Bretanya i
34
Holanda. Les ms intenses van ser a Frana, Alemanya i a 1 Imperi Austrohongars. Intervenen tots els grups socials. Apareixen organitzacions obreres i
universitries, la premsa moderna i diferents grups poltics com els liberalsconservadors (monrquics constitucionals), liberals demcrates (republicans),
socialistes (reformes socials) i nacionalistes. Les causes sn 3 grans crisis:
agrcola, industrial i financera. Com a conseqncia daquestes revolucions es
generalitza a Europa el liberalisme conservador.
Conclusi: a la tardor del 1849 les revolucions del 48 ja havien estat dominades
arreu. De llurs fites noms rest labolici dels drets feudals i una certa
liberalitzaci poltica. El 1850 apareix el moviment obren i al burgesia,
conscient del perill, esdevindr definitivament conservadora.
El nacionalisme germnic i la unificaci dAlemanya: el nacionalisme

alemany ha estat fonamental, no tan sols com a eix vertebrador de lrea
centreuropea, sin tamb ha servit com a model a daltres nacionalismes i va
tenir relaci directa amb lesclat de la I i II Guerres Mundials i llurs
postguerres.
Orgens ideolgics: el nacionalisme liberal-conservador alemany diu que la

Naci s independent de la voluntat dels individus; s a dir, es basa en
caracterstiques alienes a les persones. El Volkgeist (esperit del poble) s el
conjunt de caracterstiques especfiques de la naci alemanya.
El romanticisme, de primera meitat del XIX s un moviment intellectual i

cultural propi que fa diferents estudis amb lobjectiu de crear una conscincia
prpia de Naci. Filsofs com Herder i Fichte cercaran diferncies en les
tradicions medievals alemanyes per refermar el nacionalisme. El
pangermanisme s una caracterstica prpia, s la voluntat dintegrar en un
mateix Estat tots els territoris de parla alemanya.
Antecedents:
1. El Congrs de Viena (1815) s el punt de partida, es va passar de cent i escaig

Estats independents dintre dAlemanya a noms 38;
2. La Confederaci Germnica s una entitat simblica (no s un Estat) que reuneix
els pasos de llengua germnica i que va servir de nexe duni entre els diferents
pobles. Tenia un parlament com, la Dieta, que es reunia peridicament pera sense
cap poder especfic. Els dos paisos ins importants eren Prssia i ustria; i
3. El Zollverein (uni duanera) o mena de mercat com, fou la unificaci
econmica que supos la creaci duna frontera nica amb aranzels comuns i lliure
circulaci de productes. Va estendre la uni a la legislaci econmica dels estats de
la Confederaci i va afavorir la rpida industrialitzaci dAlemanya. El seu teric
fou E. List. Sociolgicament, terratinents, burgesia i camperols per diferents
motius-, eren partidaris de la unificaci; ans el contrari del proletariat.
La via democrtica a la unificaci. El 1848 sestabl a Frankfurt la Dieta, un

nou parlament per crear una Constituci Democrtica per a la nova Alemanya
unificada i on eren representades distintes sensibilitats:
1 la dels nacionalistes-conservadors: partidaris dunificar Alemanya a partir de
la monarquia prussiana;
35
2 la dels demcrates-naciona1istes: partidaris duna democrcia parlamentria
amb sufragi universal. Aquests es dividien en: a) els que propugnaven la Gran
Alemanya, incloent ustria; i
3 els qui ho feien amb la Petita Alemanya, excloent-hi aquell Imperi i
guanyadors a la fi.
El 1849 saprova una Constituci, per6 el rebuig de lemperador de Prssia de

convertirse en el dAlemanya signific la dissoluci de la Dieta i el fracs de
la via democrtica.
La unificaci: noms restava la possibilitat de fer-la a partir de Prssia. Aquest

procs lencapala el canceller Bismarck que va tenir lhabilitat dunir els
interessos poltics amb els econmics, a partir de tres grans dates:
1 1864, guerra contra Dinamarca, Bismarck desitj un enfrontament amb un
enemic exterior per crear en els alemanys una conscincia de nacionalitat;
2 1866, guerra tamb de Prssia contra ustria. Enfrontades per aconseguir la
primacia de lEstat alemany, guanyant-la primera. Com a conseqncia hom
cre la Confederaci de lAlemanya del Nord, don van quedar exclosos ustria
els Estats meridionals; i
3 1870, guerra de Prssia contra Frana, provocada per aquesta, va tenir com a
conseqncia el desvetllament dels sentiments nacionalistes dels Estats del Sud
alemanys.
Conclusi: el 1871 es va proclamar a Versalles un nou Imperi Alemany unificat

i federal, el II Reich, constitut per la Confederaci dAlemanya del Nord, els
Estats del Sud alemany, lAlscia i la Lorena.
36
1.3 El pensament i lacci revolucionaris:

socialisme i anarquisme
El quart estat de Pelliza de Volpedo
37
1. La condici obrera en els inicis de la industrialitzaci

Industrialitzaci i naixement del proletariat
El desenvolupament del capitalisme dugu laparici del proletariat. Les
transformacions econmiques durant els segles XVIXVIII, que culminaren amb la
Revoluci Industrial, i imposaren la decadncia de lartes, la despossesi6 a una part
dels camperols de llur terra, i amb aix, la separaci dels productors de llurs mitjans de
producci, crearen una classe de proletaris que no podien. subsistir ms que venent llur
fora de treball als propietaris del capital, la qual cosa va permetre a aquests apropiar-se
de la plus-vlua generada per aquella.
Daltra banda, la concurrncia capitalista, mitjanant la proletaritzaci6 dels petits
propietaris, ampli. la base de reclutament daquesta nova classe.
Condicions de vida i treball de la c1asse obrera

La prolongaci de la jornada de treball i laugment forat de la productivitat amb
lobjectiu dobtenir majors guanys el que Marx anomenar plus-vlua; ls abusiu
del treball de dones i nens; la manca de seguretat en el treball i en el salari i la carncia
de legislaci que protegs els obrers; la situaci de misria moral (analfabetisme,
delinqncia) i fsica (condicions dhabitatge, salut) ; aquestes eren les notes que
definien la situaci de la classe obrera als inicis de la industrialitzaci.
Les condicions dhabitatge dels obrers eren motivades pel procs migratori produt, com
a conseqncia de la industrialitzaci, de les zones rurals a les ciutats, en les quals
sinstallaven les fbriques. Aquesta situaci guardava estreta relaci amb el nivell
moral, com denominaven els contemporanis, del proletariat i amb la seva manca
deducaci.
2. La I Internacional (AIT)
Antecedents: els moviments ludistes
La por als efectes que la mecanitzaci produa (atur i competncia) va donar lloc a
moviments mecanoclastes, amb precedents ja en el segle XVIII.
La reacci ludista tenia dos objectius: loposar-se a la introducci6 de maquinria.,
sobretot la que permetia estalviar treball, i a. lensems, pressionar sobre els patrons per
obtenir determinades reivindicacions i, en aquestes casos, es dirigien tamb contra les
primeres matries, els productes acabats o la propietat privada dels patrons. En el
moviment ludita destaquen, segons Thompson, el seu alt grau dorganitzaci i el seu
carcter de moviment insurreccional que va estar proper a objectius revolucionaris de
ms alta. volada. s a partir de 1811 quan arriba al moment de mxim apogeu, a
Nottingham , donant lloc a una legislaci que castigava la destrucci de mquines amb
la pena de mort.
Owen i el cooperativisme
38
Robert Owen a partir de 1830 impuls el cooperativisme, mitjanant els cooperative
congress i dels labour exchanges. El 1823 havia fundat el National equitable
labour exchange, centre de cornpravenda, a travs de labour notes (bitllets pagats a
canvi de mercaderies taxades segons el temps de treball invertit en elles) dels productes
de les cooperatives.
El 1834 fund la Grand national consolidated trades union, partint dels incipients
sindicats existents, que pretenien ser a la vegada un sindicat reivindicatiu, una
cooperativa a escala nacional i una organitzaci poltica que hauria de substituir a lestat
mitjanant una vaga general pacfica. Malgrat ladhesi de centenars de milers de
treballadors, les dissidncies internes i la repressi van acabar amb ella el 1835.
El cartisme britnic
El proletariat va comenar a considerar que reduir les seves accions a reivindicacions
econmiques no el duria massa lluny. Per aix es va tornar a centrar latenci sobre el
tema del dret al sufragi universal. El 1835 William Lovett cre la Londoner Working
Mens Association, constituda. par respectables artesans. Ell i Francis Place
redactaren dos anys ms tard la Peoples Carter, document bsic en la histria del
moviment obrer angls i que d6na nom a aquesta nova fase.
La Petici dels cartistes de Birmingham de 1833 juntament amb la Carta del Poble
arribaren a ser segons Cole el crit general de guerra dels reformadors radicals.
El programa cartista es redua a qestions poltiques, malgrat que en els seus sis punts
hi eren presents indirectament motius econmics. Els homes que redactaren la Carta
o Petici eren socialistes partidaris del cooperativisme. Per primera vegada sunia la
democrcia poltica i la social.
La crisi econmica i latur massiu de 18311843 donaren un gran impuls al moviment
cartista. Per des dels seus inicis sorgiren dues tendncies: la moderada (Lovett i
Owen) o Moral Force Party, que incideix ms en les qestions econmiques
(cooperatives de consum) i propugna una coalici amb la burgesia industrial i de caire
liberal; i la radical o Physical Force Party (OConnor, OBrien), favorable als
mtings i a la vaga violenta.
La llei de 1847, que limitava la jornada laboral a 10 hores, va ser el resultat de la darrera
acci6 del cartisme. Aquest fracs, parallel al de la revoluci6 de l848, don com a
resultat levoluci posterior de lobrerisme angls: la seva uni a certs sectors de la
classe mitjana per obtenir les seves reivindicacions i el seu carcter purament laboral,
marginant els aspectes ideolgics i els plantejaments revolucionari s (Trade Unions).
Els inicis del sindicalisme: les Trade Union

Com a pas pioner de la industrialitzaci s lgic trobar a Anglaterra el primer
moviment obrer organitzat de lpoca moderna, essent la seva expressi6 els sindicats o
Trade Unjon que en lnies generales sn associacions de treballadors locals o de
fbriques, articulades per oficis, que intenten aconseguir millors condicions de treball i
augment dels salaris, mitjanant contractes collectius sobre horaris, sous i protecci6 del
treball.
39
Per aquesta creixent febre organitzativa del proletariat, ser reprimida aviat pel poder
mitjanant la llei aprovada al Parlament eh 17 de juny de 1799, per la qual es prohibeix
qualsevulla forma de coalici. Per, desprs del moviment ludita, el 1822 grcies a
lacci dun sastre anomenat Francis Place, saconsegueix del Parlament la formaci
duna comissi que estudi les condiciones de treball, es vota la llibertat de coalici.
Lany 1825, malgrat les pressions dels patrons, saprova el dret dassociaci, mig
segle abans daconseguir-ho Frana.
Desprs de les experincies d0wen i el moviment cartista, a partir de 1848 el
sindicalisme britnic esdevindr. cap postures ms moderades, desentenent-se en
principi de tota ideologia.. Entre 1851 i 1875 es desenvolupen els sindicats per oficis,
integrant-se sense traumes excessius al sistema. capitalista, el qual ja no sintentar
canviar per cap mitj radical.
A partir de llavors, cal remarcar:
a) el seu carcter reivindicatiu merament economicista;
b) el seu anticomunisme (amb lexcepci de lentusiasme bolxevic desprs de la
revoluci
a Rssia); i
c) el seu pactisme en excs claudicant.
2.1. La I Internacional
Fundaci de lAlT. Grups que la composaven. Estructura de lorganitzaci
La idea de solidaritat internacional o internacionalisme apareix entre els sindicalistes
anglesos, com a conseqncia de la prctica. patronal de contractar a obrers del
continent durant les vagues. Aix, va ser palesa la necessitat dun organisme
estructurador de lesmentada solidaritat i el 1864 a Londres, els representants de les
Trade Union es reuneixen amb delegats de sindicats francesos, belgues i exiliats de diversos pasos, entre els quals cal remarcar Marx, que par la seva capacitat dialctica
ser lencarregat de la redacci de la crida inaugural o prembul als Estatuts de
lAssociaci6 Internacional de Treballadors o Primera internacional.
Considerant que lemancipaci dels treballadors ha de ser obra. dells mateixos. Que
llurs esforos per aconseguir lemancipaci no han de ser font de nous privilegis, sin
establir per a tots els mateixos drets i deures. Que el sotmetiment del treballador al
capital s la font de tota servitud: poltica, moral, material. Que, per aquesta ra,
lemancipaci econmica dels treballadors s el gran objectiu, al qual cal sigui
subordinat tot moviment poltic...
(Fragment inicial del Prembu1 als Estatuts de la I
Internacional)
Internacional fou el nom que adoptaren al llarg dels segles XIX i XX, diferents
organitzacions supraestatals de la classe treballadora i dels seus grups poltics i
sindicals.
40
La I Internacional (1864) amb el nom dAssociaci Internacional de Treballadors

(AlT) va ser fundada a Londres, adoptant majoritriament les idees de Marx. Els seus
estatuts contemplaven la creaci de federacions locals que integraven societats o
sindicats obrers i nacionals, destats. Dirigides per consells o comits locals i regionals,
i per un consell general de la Internacional.
LAIT estava. integrada per elements de diverses tendncies socialistes, anarquistes i
sindicalistes.
La I Internacional celebr diversos congressos: Ginebra (1866); Lausana (1867), ingrs
de Bakunin; Brusselles (l868) i Basilea (1869).
Es pronuncia contra lexistncia dexrcits permanents i per la collectivitzaci dels
mitjans de produoci6. La guerra francoprussiana interromp parcialment les seves
activitats.
Desprs de lexpulsi dels anarquistes, la I Internacional original -existia ja una
danarquista- va celebrar un congrs a Ginebra el 1873, trasllad la seva seu a Nova
York i es dissolgu desprs del Congrs de Filadlfia el l876.
Lenfrontament Marx-Bakunin
La presncia. de Bakunin en el si de la Internacional plantejava greus problemes al
Consell General, dominat pels seguidors de Marx. Les directrius de la lnia marxista
seran les triomfadores.
A la Conferncia de Londres (1870) Marx combat amb duresa Bakunin; i dos anys ms
tard, a La Haia, els partidaris daquest foren expulsats. Els anarquistes llavors crearen
una nova
Internacional, collectivista i apoliticista; independent i rival de lanterior
que consideraven autoritria per obra de Marx i els seus seguidors. Els anarquistes es
reuniren en els congressos de Ginebra (1873), Berna (1876) i Gant (1877).
Karl Marx
Mikhail Bakunin
41
La desfeta de la Comuna de Pars i la desaparici de la Internacional

La guerra francoprussiana va donar lloc a vives reaccions entre els socialistes alemanys
i francesos. Va fracassar la proposta internacionalista que propugnava que els obrers de
tota dos bndols no havien de combatre entre ells, ja que era una guerra entre burgesos, i
la majoria dels obrers van alinear-se al costat de llurs governants.
La derrota de Sedan, la. proclamaci6 de la Repblica i el setge de Pars per les tropes
prussianes van far tmer a Marx una revoluci prematura. Aquesta, efectivament, es
produ. El 18 de mar, amb el govern de Thiers a Versalles i el triomf dels monrquics a
les eleccions de febrer, es dna a la ciutat de Paris una insurrecci6, obra de la Gurdia
Nacional. El 26 de mar el poble parisenc es cridat per a lelecci del consell municipal
de la ciutat. El triomf inesperat dels revolucionaris dna al consell el nom de Commune
de Pars. Entre aquesta i el Govern installat a Versalles sobre un abisme insalvable.
Els principis de la Comuna sn:
a) La seva vinculaci histrica a la Repblica de 1793, reflecteix el jacobinisme dels
seus membres;
b)la concepci duna autonomia comunal i una federaci, de clara inf1uncia
proudhoniana; i
c) les seves concepcions econmiques i socials, reunia en una sola m el poder legislatiu
i lexecutiu. La Internacional no va tenir un paper important en el desenvolupament de
la Comuna. No hi ha reformes socialistes de fons.
Per, la burgesia no perdonar lactitud dels communards. El 21 de maig de 1871, a
dos mesos de la seva proclamaci, lexrcit francs alliberat per Bismarck ataca la ciutat
i desprs duna setmana dintensos i sagnants enfrontaments, les tropes governamentals
conqueriren la ciutat. La repressi arrib a nivells insospitats, en total es calcula que la
Comuna caus cent mil vctimes entre morts, deportats i empresonats.
Conclusi
La Comuna, que fou seguida amb inters per lAIT per no animada directament, va
merixer que Marx escrivs la. seva obra La guerra civil a Frana, en la qual mostra
la Comuna com avantguarda duna nova societat. Segons ell, limportant es que va
aportar el model dorganitzaci poltica transitria equivalent a la seva idea de dictadura
del proletariat.
Les conseqncies de la Comuna per a la Internacional arribaren amb la repressi6.
Desapareix la secci6 francesa. Els governs europeus (Espanya, Alemanya, Dinamarca,
Imperi austro hongars) declaren illegal lorganitzaci6, a la qual consideren
responsable dels esdeveniments parisencs.
La I Internacional va desaparixer per la seva deficient organitzaci per les seves
divisions. Tamb perqu no va saber captar a les masses. La seva inf1uncia, doncs, fou
42
molt reduda. Per grcies a ella es va donar el reconeixement del moviment sindical i la
missi dels partits obrers en la vida poltica.
3. El pensament socialista
3.1. Els socialistes utpics

Trets definidors del moviment
Els socialistes utpics sn hereus de la tradici illustrada i de la filosofia radical de la
revoluci francesa. Parteixen de la preocupaci per les condicions de vida a que sn
sotmesos els obrers durant la Revoluci Industrial, per creure que cal una reforma
general de la societat, segons una nova jerarquia de valors ms humanitzada.
A tots els uneixen les segents proposicions essencials:
a) la substituci de la propietat privada dels mitjans de producci per formes de
propietat collectiva;
b) la defensa de la llibertat, la democrcia i la sobirania popular;
c) la necessitat de reformes per millorar la situaci del proletariat, mitjanant la intenci
de lestat, la protecci de dones i nens, lassistncia sanitria, etc.; i
d) lexistncia de la lluita social com un fet inevitable.
Alguns autors representatius: Saint-Simon, Fourier, 0wen
SaintSimon (17601825) propugna el recolzament a les classes ms

nombroses i humils el major b per al major nombre, la igualtat
doportunitats, aix com un ordre basat en leficcia i el rendiment a
cadascun segons les seves capacitats i les seves obres en el marc duna
economia planificada dirigida per les classes ms preparades, per a Saint
Simon, les industrials.
Fourier (17791837) parla duna nova moral que substitueixi les lleis per
lactuaci espontnia dels instints innatament bons de la persona. Amb aix
sestablir lharmonia social, en la qual, les persones treballaran solidriament;
sense criats ni exrcits, substituintse el matrimoni per lamor lliure. Imagina
unes unitats de producci o falanges que treballen en falansteris en complerta
harmonia i cooperaci, sense competitivitat. Simultniament sorganitzar un
sistema de seguretats socials treball, malaltia, etc. dacord amb el principi
de solidaritat.
Robert Owen (17711853) demana una transformaci del carcter hum

mitjanant lensenyament. A la seva fbrica. de New Lanarck edific escoles i
habitatges i obr botigues barates. Defn la necessitat de la plena ocupaci i dun
salan alt, que al crear capacitat adquisitiva estimula el creixement econmic.
43
Conclusi
Malgrat el seu utopisrne i el fracs de les experincies fetes per aquesta mena de
socialisme, la seva influncia s important en el sindicalisme socialista i en el moviment
cooperativista.
3.2. El marxisme
Les bases fi1osfiques: el materialisme dialctic

La dialctica hegeliana
Fa referncia. a la filosofia clssica alemanya, sobretot el pensament dHegel.
La dialctica s antagonisme, contradicci, conflicte. Arrenca de Demcrit i Heraclit.
Desprs dun perode dobscuritat a lEdat Mitjana, sarriba a Kant (la filosofia de les
coses en si) i a Hegel (les coses sn les coses en si mateixes i el seu contrari), nucli
bsic del pensament dialctic. Lacci genera una reacci. Hegel va ser el primer d
utilitzar la dialctica en la histria: el dret s la font de tot poder, s la base
fonamental de la moral. I la moral genera institucions, de les quals, la. ms important s
la famlia. La societat s el resultat de lagregaci de famlies. Aquesta per regular-se es
dota de lEstat. La histria. de lestat s la de la. societat. Per a Hegel, la histria s la
lluita entre els estats, s determinista, la. seva filosofia s lexaltaci de lestat.
La dialctica marxista
Marx explica cadascun daquests conceptes d una manera radicalment diferent.
Introdueix la relativitat en la histria. La cadena marxiana dialctica consisteix en que
no hi ha subjecte sense objecte; en abstracte, el subjecte s lindividu i lobjecte s la
natura. La contradicci es resol mitjanant el treball. Amb aquest es genera la societat.
Lelement bsic daquesta s el procs productiu. Aquest fa ocupar a les persones
diferents posicions, o una dominant o una. dominada o subordinada. La posici en el
procs productiu determinar lactitud social; i aquesta, quan es generalitza conforma la
psicologia social.
Quan els elements que conformen una psicologia social es doten dinstitucions, apareix
la. ideologia social. Segons el lloc en el. procs productiu hi haur ideologies
conservadores o progressistes. Aix, apareixen les policies, els exrcits o el partit poltic,
el sindicat, etc.
Marx es decid a aplicar la dialctica a la societat desprs dobservar les grans
convulsions del segle XIX, de les quals la culminant va ser la de 1848. Per a Marx la
dialctica s la lluita de classes.
Els antagonismes socials en la histria no sempre se solucionen duna forma pura. A
1Edat Mitjana, la contradicci entre serfs i feudals no es resol en un dells, sin en la
burgesia. En contradicci aquesta tamb amb la noblesa, origina el capitalisme.
Per a Marx la. dialctica s creativa. La tesi i lanttesi donen lloc a una sntesi, ella
mateixa convertida en tesi, i aix successivament.
44
El materialisme histric
La interpretaci materialista de la histria t la seva millor expressi en lobra Crtica
de leconomia poltica (1859). A aquesta sexposa la teoria materialista de la
interpretaci histrica, que s la. clau de tot el sistema marxista. Segons Marx:
a) en la histria de la societat humana es dna. una relaci dialctica o de tensi
entre la base econmica (mode de producci) i la ideologia polticojurdica
(superestructura);
b) la tensi apareix de la diferent manera dapropiament dels excedents, per part
dels grups socials que intervenen en la producci (senyors i camperols en el feudalisme;
capitalistes i obrers en la societat industrial) ; i
c) un canvi en leconomia provoca un canvi en les relacions de producci, en
lestructura de lestat i en les relacions socials. Aix obre un perode revolucionari que
enfronta a les noves forces emergents amb lantic mode de producci.
Anlisi i crtica del capitalisme

Marx estudi el capitalisme sota dos punts de vista:
1. Sistema de producci econmic (mode de producci) destacant: a)
mercaderia; b) llei del valor; i c) plusvlua.
2. Etapa histrica transitria; hiptesi: a) concentraci capitalista o llei
dacumulaci i b) de la misria creixent.
En el seu estudi passa del particular al general, utilitza el mtode inductiu, el cientfic
per excellncia, usa les fonts de leconomia clssica anglesa (Smith, Ricardo,
Bentham).
1 a) Mercaderia
Element fonamental de leconomia capitalista. El producte que permet al
capitalista anar al mercat. Cada mercaderia t:
-un valor de canvi, i
-un valor ds (de leconomia clssica). A ms, cerca un factor indit,
present a qualsevulla mercaderia:
-el treball (gran caracterstica com de les mercaderies). Fa referncia. al
treball com esfor hum.
1 b) Llei del valor

Elaborada per Ricardo i Smith. Segons aquest darrer s la llei de lintercanvi
entre equivalents, s una identitat. La trobada de capitalistes en el mercat s
un fet fsico material que equival a una igualtat. Reflecteix sobretot una
esfera jurdica digualtat social.
Marx assenyal que hi ha una mercaderia que no compleix la condici de la
igualtat, el treball o fora de treball. Aquesta s lnica propietat del
proletari, la seva nica mercaderia.
El proletariat es troba sotms a lestat de necessitat, la seva mercaderia no es
45
pot guardar com la capitalista, i li cal per subsistir.
1 c) Plus-vlua
Eix central del capitalisme s la part de treball no pagat, aquell que no s
necessari al treballador. Aix permet a Marx crear la primera dicotomia:
burgesos (que sapropien de la plusvlua) i proletaris (que la produeixen).
Tipus de plus-vlua:
-absoluta., ampliaci de lhorari de treball; i
-relativa, apareix quan la classe obrera aconsegueix la jornada de 8 hores.
Llavors sintensifica par part del capital el ritme de treball, apareixent la
plusvlua relativa. La plusvlua noms la generen els treballadors
industrials.
La plusvlua apareix a tota societat basada en la productivitat. En el
capitalisme se lapropia la burgesia. En el socialisme, lestat, que decideix la
seva utilitzaci.
2 a) Acumulaci creixent de capital

Tendncia a la concentraci de capital. Les empreses ms fortes sn cada
vegada ms hegemniques (Marx, 1879). Avui. sassisteix a una
concentraci de la productivitat, vies:
1. Una gran empresa absorbeix per diferents camins a daltres empreses.
2. Formaci de monopolis.
2 b) Misria creixent
La burgesia s cada vegada ms poderosa mentre que el proletariat s cada
vegada ms pobre.
La construcci del socialisme

El Manifest comunista
Escrit poc abans desclatar la revoluci de 1848, publicat par la Lliga comunista
alemanya, amb poca difusi inicial. Com a declaraci de principis estableix que la
histria s la histria de la lluita de classes. En levoluci de la burgesia, aquesta ha
creat els instruments que la destruiran i la classe social que ho far: el proletariat.
En el segle XIX noms el proletariat s una classe revolucionria. La burgesia lluita
contra els governants de lAntic Rgim del seu pas i contra les altres burgesies
internacionals.
La revoluci ha de ser nacional, desprs internacional.
Punts:
46
1. Les lluites de classe sn la clau par a comprendre la histria;
2. Lestat s la instituci de la classe dominant;
3. La natura expansiva del capitalisme es basa en el desenvolupament progressiu de les
forces de producci i la necessitat de mercats;
4. Les crisis peridiques noms es dominen amb la destrucci dels instruments de
producci;
5. El proletariat ha estat creat com una mercaderia;
6. El proletariat t una tendncia creixent a la pauperitzaci; i
7. Hi ha un contrast entre el proletariat i els grups rebels anteriors.
Paper dels comunistes en la revoluci
El PC no s oposat a la recta de partits obrers, s el que millor comprn el devenir
histric. El seu paper s organitzar el proletariat can a la revoluci.
Programa dacci en la revoluci:
1. Expropiaci de la propietat territorial, s de la renda par a les despeses de lestat;

2. Fort impost progressiu;
3. Abolici de lherncia;
4. Centralitzaci del crdit;
5. Centralitzaci dels transports;
6. Multiplicaci de les empreses fabrils de lestat;
7. Obligaci de treballar;
8. Desaparici global del contrast ciutatcamp;
9. Ensenyament pblic i gratut; i
10. Desaparici de lestat.
La revoluci
Espontnia, els antagonismes interns del capitalisme, al no deixar de crixer, arribaran a
esclatar tard o dhora.
Armes de la revoluci: el sentiment de classe, lacci sindical i lactivitat

dels partits.
47
Primera fase: dictadura del proletariat, liquidaci de les antigues classes;

procs insurreccional violent, destrucci de lestat burgs; rgim
collectivista; progrs tcnic; industrialitzaci intensa.
Segona fase: comunisme, extinci de lestat proletari; societat sense

classes; comuna; administraci autnoma; cooperativisme i planificaci
econmica; reconciliaci ciutatcamp; supressi de la divisi del treball.
3.3. Lanarquisme
Aspectes terics del pensament anarquista

Tot poder poltic s innecessari i nociu, propugna. lanarquisme la substituci de les
relacions de dominaci establertes mitjanant lestat par una col.laboraci6 lliure entre
individus i grups.
Apareix amb la revoluci6 francesa defenent, front la dictadura jacobina, la propietat
collectiva i rebutjant les idees de Rousseau de que la voluntat general t dret a imposarse a es minories i als individus. Aix, els seus antecedents es confonen amb els del
liberalisme i socialisme.
Per a Max Stirner han d e ser eliminades tota organitzaci poltica, tan burgesa com
socialista, i totes les institucions mitjanant la lluita individual.
Alguns autors representatius: les arrels proudhonianes, Bakunin, Kropotkin,

Tolstoi, Godwin i Proudhon representen laspecte pacifista de lanarquisme que
demana el canvi mitjanant les organitzacions dajuda. mtua; doncs per a Proudhon:
la llibertat no necessita de la vio1ncia per reivindicar els seus drets.
Proudhon (l809-1865) va ser el primer danomenar-se ell mateix anarquista i qui, per
primera vegada, neg qualsevulla forma estatalista de govern. Malgrat que aparentment
la seva primera obra Qu s la propietat? (1840) diu que la propietat s un
robatori, frmula que va produir gran escndol, Proudhon no condemna totalment la
propietat sin els seus abusos capitalistes. Demana la seva. substituci6 per la propietat
individual dins duna federaci6 agroindustrial. Aquesta idea va ser la seva major
aportaci6 a lanarquisme. Per a Proudhon, per que funcioni la societat en llibertat, lestat
ha de desaparixer i ser reemplaat per dues noves formes dorganitzaci: la federaci i
el mutualisme. Proudhon va donar el nom danarquisme a la seva, doctrina sobre lestat
i la propietat. Les seves idees van tenir una gran influncia entre 1840 i 1871, per
desprs de la derrota de la Comuna de Pars, el mutualisme i el federalisme
proudhonians van ser substituts pel sindicalisme revolucionari i els partits obrers
nacionals.
Proudhon va ser molt criticat per Marx que lacus de paradoxal i va respondre a la seva
obra Filosofia de la misria amb un volum titulat significativament Misria de la
48
filosofia.
Bakunin en el manuscrit titulat La Comuna de Pars i la noci dEstat destaca les
idees ms importants de lanarquisme i del seu programa revolucionari en contraposici
a les concepcions de Marx. Per a Bakunin els objectius del socialisme revolucionari
eren: leliminaci total de lestat com instrument dopressi la reorganitzaci de la
societat sobre la base propugnada par Proudhon; es a dir, el federalisme i el
mutualisme; labolici de la propietat privada i de lherncia; i lestabliment del control
directe de la indstria i de lagricultura pels obrers.
Bakunin, convenut dun perode de destrucci6 que faci possible el posterior
assentament duna nova societat, propugna latac sistemtic, malgrat que sense un pla
coherent, a tot poder constitut, i especialment a les institucions burgeses Estat,
Esglsia, exrcit mitjanant lacci directa.
Kropotkin accepta la violncia revolucionria, perqu s lnic cam possible par a que
la revoluci triomfi i acabi amb totes les violncies. Kropotkin elaborar en Lajuda
mtua, factor devoluci (1902) , tot un programa. social basat en la cooperaci,
demanant un comunisme llibertari.
Conclusi
La majoria dels terics anarquistes, des de Godwin fins a Bakunin, prenen com a punt
de partida, la constataci de lendarreriment moral de la societat, demostrat par
lexistncia de guerres, pobresa, explotaci, crims, etc. concluint que tot es deu a
lexistncia. de poders coercitius.
49
RESUM DEL MOVIMENT OBRER
1. Trade Union: durant la l meitat del s. XIX les organitzacions obreres estaven
prohibides. El ludisme fou la inicial reacci del proletariat contra lexplotaci que patia
per part de la burgesia industrial.
Robert Owen, socialista utpic britnic, fund les primeres cooperatives 1 sindicats
(Trade Union o TU) per millorar les pssimes condicions de vida i de treball de la classe
obrera.
2. El cartisme: lany 1834 es va crear a Anglaterra el primer sindicat dmbit nacional,
Grand National TU, amb lobjectiu de poder negociar des duna posici de fora amb
els empresaris. La seva gran acceptaci provoc una dura reacci de lEstat i de la
patronal, i finalment, el 1838 va ser prohibit. Sorg llavors un nou moviment, el
cartisme (People Charter), amb lobjectiu de convertir en lleis les demandes dels
obrers, ampliant el dret de vot. El 1860 es torn a crear la Grand National TU i
progressivament saprov a la Gran Bretanya una legislaci econmica i poltica que
reconeixia els drets dels treballadors.
3. La I Internacional. El rpid creixement industrial dels anys 50 comport laugment
del nombre dobrers i, per tant, de llurs organitzacions. El 1864 es fund a Londres la 1!
Internacional o Associaci Internacional de Treballadors (ATT) amb lobjectiu de
coordinar el moviment obrer dels diferents estats europeus. Hi destacaven 3 grups:
1.les TU britniques, mantenidores de la infrastructura de lorganitzaci;
2. els obrers francesos, anarquistes; i
3. els refugiats poltics alemanys i italians.
Llur programa demanava el reconeixement legal dels sindicats, la reducci de la jornada
laboral i el dret a la vaga. Dins la I Internacional havia un enfrontament ideolgic i
personal entre Marx i Bakunin 1 llurs respectives tendncies:
a) marxistes, influents als pasos ms industrialitzats: defensaven els partits poltics
obrers una concepci centralitzada de lorganitzaci; i
b) anarquistes (seguidors de Bakunln), influents als pasos rurals: propugnaven la no
intervenci dels obrers en la poltica i la llibertat dacci dels pasos membres.
4. La Comuna de Pars (1871). Insurrecci revolucionaria proletria contra el
govern republic francs de Thiers, precipitat pel desarmament de la gurdia nacional
parisenca, venut per lexrcit que aplic una forta repressi. Fou una de les causes de
lautodissoluci de la I Internacional (1876), juntament amb la seva illegalitzaci, la
crisi econmica internacional dels 70 i, el ms important: lexpulsi dels anarquistes de
lorganitzaci (1872).
5. Els socialistes utpics, de primera meitat del XIX, grup molt heterogeni de
pensadors amb alguns trets comuns per com: llurs teories eren idealistes, o s,
irrealitzables; donaven importncia a qiiestions tiques; volien que els canvis socials es
fessin pacficament; van intentar dur a la prctica llurs teories -que, en general, van
fracassar-; i eren molt influts per la religi cristiana. Els ms representatius foren:
Saint-Simon (govern de la classe productiva), Fourier (falanges i falansteris, precedents
de la seguretat social), Robert Owen (primers sindicats 1 cooperatives), Louis Blanc
(tallers socials) i Etienne Cabet (la comuna Icria).
La denominaci de socialistes utpics fou de E. Engels, estructurador amb K. Marx
del socialisme cientfic o marxisme durant la segona meitat del segle XIX. Juntament
amb lanarquisme, el marxisme, substitu el socialisme utpic em la praxi terica del
moviment obrer.
50
6. El marxisme, praxi cientificofilosfica elaborada per K. Marx i E. Engels, amb les

aportacions de llurs seguidors (Lenin, Trotskij, Mao), fonamentada en el materialisme
histric o sociologia del desenvolupament de la humanitat, basada en la successi de
diferents tipus de societats: comunisme primitiu, mode de producci asitic, esclavatge,
feudalisme, capitalisme, socialisme... i comunisme (aquest encara per venir car
pressuposa la desaparici de lEstat). La continutat daquestes formes histriques s el
resultat de la lluita entre els rics opressors i els pobres oprimits (a partir de la Revoluci
Industrial entre classe burgesa i classe treballadora).
Segons Marx, el capitalisme es basa en lexplotaci duna majoria (proletariat) per una
minoria (capitalistes burgesos: beneficiaris de la plus-vlua) i en la propietat privada
dels mitjans de producci. El socialisme s la fase histrica que ha de substituir
lindividualisme capitalista (materialisme mecanicista) 1 que propugna la supressi de
les classes socials, la collectivitzaci de la propietat 1 dels mitjans de producci, i el
govern del proletariat. El comunisme s letapa final on desapareixeria totalment la
propietat privada dels mitjans de producci i, per tant, la lluita de classes i llurs
mateixes, dhuc lEstat i qualsevulla forma dexplotaci de la persona per la persona.
7. Lanarquisme, teoria i prxi hereva de la Illustraci del s. XVIII que propugna

labolici de lEstat i de les institucions de poder, la supressi de la propietat privada i
la creaci duna nova societat basada en la llibertat individual i lliure collaboraci entre
els individus. Els pensadors ms significatius van ser P.J. Proudhon, defensor de la
petita propietat privada i definidor de lanarquisme i del mutualisme; M. Bakunin,
principal activista i organitzador del moviment i P. Kropotkin, representant de lala ins
radical, partidria de la total collectivitzaci o comunisme llibertari. Les experincies
ms interessants de la praxi anarquista es desenvoluparen al llarg de la Guerra Civil
espanyola (1936-39).
51
1.4
El mn sota el domini dEuropa: labast i

les conseqncies del colonialisme
52
1. Colonialisme i Imperialisme
Al mateix temps que es desenvolupa la Segona Revoluci Industrial, existeix un procs
d'expansi de les societats europees cap a la resta del mn. Aquest fenomen t arrels
demogrfiques -la revoluci demogrfica crea un excedent de poblaci que comporta
fortes migracions intercontinentals-, econmiques -la necessitat d'exportar capitals i
mercaderies excedents, i de controlar les fonts de matries primeres- i finalment, arrels
poltiques i ideolgiques -consideracions estratgiques entre estats i la "missi"
civilitzadora d'Europa.
Aquesta expansi extraeuropea permet qualificar la conjuntura histrica del darrer ter
del segle XIX i els principis del XX com l'etapa inicial de l'imperialisme o "era dels
imperialismes". L'expansi colonial n's, sens dubte, la conseqncia ms important.
Malgrat que el fenomen imperialista s bsicament europeu, a la darreria del segle XIX
apareixen dues noves potncies extraeuropees que participen del mateix fenomen: els
Estats Units i el Jap.
2. El concepte d'imperialisme
Les tesis marxistes
La formidable expansi de les economies europees vers l'exterior, i les conseqncies
poltiques d'aquest fet -l'expansi colonial- provoquen aviat un seguit de reflexions
teriques sobre les causes i els mecanismes d'aquests fenmens. Sn pensadors
marxistes, com Hilferding (El capital financer, 1919), Lenin (L'imperialisme, fase
superior del capitalisme, 1917) o Bukharin (L'economia mundial i l'imperialisme,
1929), els qui reflexionen sobre la relaci entre els canvis qualitatius en l'estructura del
capital i l'expansi exterior. Per a tots ells, l'arrel de l'imperialisme es troba en
l'hegemonia establerta pel capital financer.
La influncia dels monopolis porta els estats a una poltica proteccionista, i tamb a
l'expansionisme territorial. Ambds elements resultaven complementaris, tant per
protegir el propi mercat de la competncia exterior, com per aconseguir nous mercats,
evitant la sobreproducci i mantenint aix la rendibilitat dels capitals.
L'anlisi marxista considera tamb que no n'hi ha prou amb la necessitat de nous
mercats per explicar l'expansi exterior. L'exportaci de capitals per mantenir els
beneficis i, consegentment, el control poltic de grans espais territorials, per tal de
protegir les inversions, esdev una altra de les causes fonamentals de l'imperialisme.
Finalment, cal considerar un altre factor explicatiu, la recerca i control de matries
primeres per tal de poder rebaixar el seu cost i augmentar els beneficis. Per tant, les
tesis marxistes centren el concepte d'imperialisme -considerat com un nou estadi del
capitalisme- en les transformacions de l'estructura del capital. Per tant, les motivacions
econmiques permeten explicar l'aparici de l'imperialisme.
53
Les tesis liberals

Les explicacions liberals de l'imperialisme es caracteritzen per no establir una relaci de
causalitat entre el desenvolupament del sistema capitalista i l'imperialisme. Per a aquest
corrent de pensament, els factors definidors de l'imperialisme sn molt diversos i en
general hom utilitza aquesta expressi per referir-se exclusivament a l'expansi
colonial.
Tanmateix, podem agrupar les explicacions segons el tipus de factor que consideren
dominant. Per a alguns, l'element clau s l'estructura social i les seves contradiccions.
Hobson (L'imperialisme, 1902) pensa que s el desigual repartiment de la riquesa en els
pasos desenvolupats la causa de l'imperialisme. La feblesa del mercat interior subconsum de les masses- comporta un excedent de capitals, sense collocaci rendible,
que necessiten una sortida exterior. Per a l'historiador britnic G. Barraclough (Una
introducci a la histria contempornia, 1964) sn les mutacions provocades per la
industrialitzaci l'origen de l'expansi exterior. Les classes dominants, davant la
contestaci social, veuen en l'imperialisme la manera de canalitzar el malestar social i
evitar les amenaces a l'ordre social existent.
Des d'una perspectiva diferent, i en clara polmica amb les tesis marxistes, Shumpeter,
poc desprs de la guerra de 1914-1918, opina que el capitalisme no s el responsable de
l'imperialisme, sin que aquest s el producte de la supervivncia d'estructures socials
heretades del passat, especialment de l'poca de les monarquies absolutes,
extraordinriament agressives.
Per a les explicacions poltiques de l'imperialisme, s l'enfrontament entre les grans
potncies europees, esperonat pels nacionalismes, la causa de l'expansi colonial a la fi
del segle XIX. Per a historiadors com D.K. Fieldhouse sn els esdeveniments del 1870,
la unitat alemanya, que alteren l'equilibri europeu mantingut fins aleshores, els que
porten a l'expansi exterior. La precarietat de l'equilibri en el centre -Europa- porta cap
a la perifria els enfrontaments. Un cop llanades a la conquesta colonial, les potncies
europees entrarien per raons estratgiques en una dinmica de control de nous territoris
totalment imparable. L'exaltaci nacionalista hauria estimulat aquesta cursa.
3. Causes del fet colonial

Les causes que van provocar lexpansi territorial dEuropa i la formaci dels imperis
colonials van ser de diversa tipolologia:
La pressi demogrfica.
La generalitzaci de la industrialitzaci a Europa, que exigia grans quantitats
de primeres matries que les colnies podrien subministrar a baix cost.
La necessitat de trobar nous mercats on introduir la producci industrial que
creixia sense aturador.
El desplegament dels transports i els mitjan de comunicaci tamb
possibilit la penetraci en territoris fins aleshores allats i els seu posterior i
immediat control.
54
Linters estratgic, ja que les potncies colonitzadores i en expansi

necessitaven establir bases navals per protegir llurs rutes, emmagatzemar el
combustible pels vaixells o b controlar determinats enclavaments duna
indiscutible vlua estratgica, com per exemple lestret de Gibraltar o el cap de
Bona Esperana. En aquesta direcci sha dentendre lafany que dipositaren
europeus i americans en la construcci els canals de Suez i de Panam.
Linters que lexploraci de noves terres suscit entre exploradors i
missioners. Aquests darrers, en concret, al costat de serveis sanitaris i
econmics bsics, van contribuir fora a lextensi dels costums i codis morals
dels europeus entre la poblaci indgena.
4. Tipus de colnies
Cada potncia colonitzadora, anomenada metrpoli, va implantar diferents models
dexplotaci econmica:
Colnies de poblament: aplicades per limperi Britnic al Canad, Sud-frica,

Austrlia i Nova Zelanda, i per limperi Francs a Algria i les Antilles.
Consistien en lestabliment de grans contingents de poblaci europea com a
colons camperols en granges, desplaant la poblaci indgena o fent-la servir de
m dobra barata .
Colnies dexplotaci: consistents en lexplotaci dels recursos naturals per
part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir a
lndia i lfrica negra en forma de plantaci i explotaci minera.
Rgim de concessions: obtenci davantatges comercials i econmics per als
colonitzadors, per sense ocupar el territori. s el cas de la Xina i la llibertat de
comer amb alguns ports, construcci del ferrocarril i concessions de mines.
5. Els determinants extraeuropeus

El mateix Fieldhouse i altres historiadors consideren que hi ha una visi excessivament
eurocntrica de l'imperialisme. L'expansi colonial no ha estat pas ni organitzada ni
planificada, sin que seria la resposta a les creixents dificultats que tindrien els
europeus per mantenir de manera informal -sense control militar- l'hegemonia en
mplies zones del planeta. El desenvolupament a gran escala, a partir de la dcada de
1880, del control directe d'mplies zones, i en particular el gran moviment de partici i
colonitzaci d'frica, s'explicarien essencialment per la contestaci -rebellions,
aixecaments, etc...- dels pobles perifrics. En el cas afric serien les rebellions del
Transvaal (1877) i la crisi egpcia (1879-1882) les causes de l'intervencionisme
europeu.
55
6. Les conseqncies de l'imperialisme: l'expansi colonial
Malgrat que diversos estats europeus disposaven de colnies des del segle XVI, s a
partir de la dcada de 1870 quan s'inicia el gran moviment d'expansi europea que
donar lloc al repartiment d'frica i a la constituci dels imperis colonials
contemporanis.
Gran Bretanya
La primera onada expansiva afect fonamentalment la Gran Bretanya i Frana. La Gran
Bretanya actu en dos fronts, les fronteres de l'ndia (protectorat del Balutxistan, 1879, i
l'expansi birmana, 1885) i Egipte (1882), per tal de reforar el seu control sobre la ruta
de l'ndia (canal de Suez).
Limperi britnic (to gris)

Frana
Frana s'esfor per consolidar les seves possessions al nord d'frica (protectorat sobre
Imperi francs (to gris clar)
56
Tunsia, 1881) i a Indoxina (protectorats sobre Annam i Tonquin, 1883).
Altres potncies colonials

La segona onada afecta els principals estats europeus que actuen en el continent afric.
La colonitzaci africana t generalment el seu origen en les campanyes d'exploraci, les
empreses missioneres i l'acci directa de companyies privades. La Conferncia de
Berln (1884-1885), convocada per Bismarck, defineix l'inters dels governs europeus
per la colonitzaci. Malgrat que en el seu origen la Conferncia cercava noms un
consens sobre l'actuaci a la zona del Congo del rei de Blgica, Leopold II, que
respects els interessos comercials dels altres pasos, ben aviat va definir les condicions
necessries per a l'ocupaci del territori afric. Retrospectivament, la Conferncia
apareix com el punt de partida del repartiment d'frica.
A principis del segle XX, tret d'Etipia i de Libria, el conjunt del territori afric era
sota domini europeu. Frana controlava gran part del Magrib, l'frica occidental i
Madagascar, aix com part de l'frica equatorial. Les possessions britniques
s'articulaven al voltant de l'eix el Caire-El Cap, amb el control d'Egipte, el Sudan,
Uganda, Kenya, Rhodsia i Sud-frica. A l'frica occidental disposava de colnies
disperses, Nigria, Ghana, Sierra Leone i Gmbia. Alemanya tenia colnies a l'frica
oriental (Tanganyika), sud-occidental (Nambia), al Camerun i al Togo. Blgica possea
per herncia de Leopold II, un ampli territori al centre de l'frica (Congo), i Portugal
mantenia les seves colnies d'Angola, Moambic i Guinea. Finalment, Itlia ocupava
Lbia, Eritrea i Somlia.
7. Les conseqncies de l'imperialisme: les lluites interimperialistes

Els repartiments colonials agreujaren la ja tradicional rivalitat entre les grans potncies.
Es produren crisis poltiques que portaren Europa a les portes de la guerra, com les de
Fashoda (Sudan, 1898) -entre Frana i la Gran Bretanya-, o les del Marroc entre Frana
i Alemanya el 1905 i el 1911. Hi ha tamb conflictes bllics, plantejats
fonamentalment pels nous imperialismes extraeuropeus (guerra de les Antilles entre els
Estats Units i l'Estat espanyol el 1898, o la guerra russojaponesa del 1905 pel control de
Manxria). Sens dubte, la gran guerra de 1914-1918 participar tamb d'aquestes
rivalitats.
8. Les justificacions de l'imperialisme

Per a les poblacions europees, la conquesta es justifica per si mateixa. La subjecci dels
pobles d'ultramar, que es tenen per "salvatges" o inferiors, s considerada com a
normal. Les classes dirigents difonen el missatge de desigualtat racial. Les teories de
Darwin sn emprades en aquest sentit. Els anglesos hi afegeixen el messianisme
religis, "la raa imperial" predestinada per Du a conquerir el mn. La civilitzaci
europea, jutjada per tothom com a superior, ha d'estendre's entre els indgenes, aquest s
el deure del colonitzador.
57
El nacionalisme hi juga un paper fonamental. La conquesta refora el prestigi i la
puixana de la metrpoli, al mateix temps que el sentiment nacional refora la cohesi
social davant del nacionalisme ve, considerat enemic.
Socialment, les conquestes ajuden a superar tamb la conflictivitat social des del
moment que permeten traslladar a les colnies una part important de l'explotaci que
patien els obrers europeus.
9. L'impacte per als colonitzats

El domini europeu comportar la destrucci de les estructures socioeconmiques,
poltiques i ideolgiques dels colonitzats. La penetraci de les relacions capitalistes de
producci destruir les seves economies i el teixit social que sustentaven, imposant-ne
de noves, caracteritzades per la dependncia respecte a la metrpoli. Igualment, la
imposici lingstica i religiosa ajudar a destruir les arrels tradicionals i en canvi
implantar els valors i les formes de pensar dels colonitzadors.
El colonialisme a sia
58
RESUM DEL COLONIALISME
Concepte. Hom coneix com imperialisme la fase histrica del capitalisme,

dmbit mundial que comprn el perode des del 1875 fins el 1914, durant el
qual els pasos occidentals i el Jap estengueren llur domini econmic, poltic,
militar i cultural sobre la resta del mn. El colonialisme s una forma
dimperialisme caracteritzada per la dependncia poltica dun territori la
colnia respecte dun pas colonitzador o metrpoli, del qual es troba allunyat
geogrficament.
Factors afavoridors de limperialisme. Van ser en all principal 4:

lr la pressi demogrfica. Com a conseqncia de la Revoluci Industrial la
poblaci creix molt 1 milions de persones han demigrar fora dEuropa a la
recerca de millors condicions de vida i de treball;
2n politicoideolgics. Sintenta per mitj lemigraci i el prestigi nacionalista
que comporta ocupar terres estranyes, evitar conflictes socials a les metrpolis.
Tamb sargumenta lextensi del cristianisme i/o la democrcia;
3r econmics, relacionats amb el desenvolupament de la II Revoluci
Industrial, puix les innovacions tecnolgiques comportaven noves necessitats:
primeres matries indites i/o insuficients a Europa, consumidors per als nous
productes i llocs on invertir els capitals excedentaris; i
4t noves fonts denergia (petroli, gas) i nous mitjans de transport (autos,
avions, vaixells, amb motor diesel), fan llur aparici, facilitant la mobilitat de les
persones i, per tant, lemigraci.
Formaci duna colnia. Passava per 3 fases:

1 la conquesta, fcil per la superioritat militar dels colonitzadors, sovint
precedits per exploradors i missioners;
2 organitzaci dels territoris dominats, sota distints models institucionals:
companyies privilegiades, colnies dexplotaci, protectorats, colnies de
poblament, etc.; i
3 explotaci econmica, centrada en la mineria 1 el sector agrari (plantacions
tropicals, ramaderia).
Els imperis colonials

Els dos ms extensos van ser els del Regne Unit i el de Frana, grcies a la
tradici colonial daquests pasos des del s. XVI. En el cas britnic cal subratllar
una motivaci econmica, car fou pioner de la Revoluci Industrial. A ins
possea la supremacia militar deguda als seus estols lexrcit especficament
colonial. El Regne Unit va controlar principalment lndia i hinterland
defensiu, Egipte, la major part dfrica Oriental, Sud-frica, Nigria i altres
territoris del golf de Guinea, Canad, Austrlia 1 Nova Zelanda. Frana domin
el Magrib, la zona ms extensa del desert del Shara, Madagascar, Indoxina i
nombroses illes del Pacfic i de les Antilles.
Altres imperis colonials foren els dAlemanya (Camerun, Tanganica, frica
Sud-Occidental i illes a Oceania), Itlia (Lbia, Somlia i Eritrea), Holanda
(lactual Indonsia), Portugal (Angola, Moambic, GuineaBissau, Cap Verd,
59
Macau i Timor Oriental), Blgica (Congo Belga) i Espanya (Nord del Marroc,
Ifni, Rio de Oro i Rio MuniFernando Po). Els EUA van estendre llur
influncia al Pacfic i les Antilles, Jap al Pacfic i al continent asitic i Rssia
va continuar la seva tradicional expansi pel Caucas, sia Central i sia
Oriental.
Conseqncies sobre els pobles colonitzats. Van ser en general negatives.

Quant al sistema econmic, els territoris van passar duna economia de
subsistncia a una altra de dependncia de la metrpoli. Respecte el
comportament poblacional, shavien caracteritzat per una demografia
tradicional de creixement limitat degut a unes taxes de natalitat 1 mortalitat
molt altes; per, quan els europeus van introduir els avenos mdics (vacuna
sobretot) es va produir un gran creixement demogrfic, ja que va baixar la
mortalitat per no la natalitat. A la fi, la presncia europea va trencar lequilibri
social i cultural de les colnies amb la introducci duna cultura diferent,
loccidental, i una nova religi, el cristianisme. En lmbit social, els
imperialistes van crear una elit indgena occidentalitzada, aliena tant a aquests
com als indgenes, si b emprada com a lligam entre ambds.
Valoraci del colonialisme imperialista. Les interpretacions a favor i en contra

depenen de les diferents ideologies. A favor shi manifest en general lopini
pblica europea, a causa, sobretot, dels grans beneficis econmics resultants. En
contra, shi van pronunciar principalment lanarquisme i el socialisme de la II
Internacional.
60
NDEX
1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX ..... 1
1.1 El progrs en lagricultura, la indstria, els transports i les comunicacions..... 2
1. Demografia: una poblaci en augment.....3
2. Les innovacions al camp..... 3
3. El gran comer..... 4
4. La primera Revoluci Industrial..... 5
5. Geografia de la primera fase de la Revoluci Industrial..... 5
6. El txtil..... 7
7. La siderrgia..... 8
8. La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers..... 9
RESUM DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL..... 12
1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics, socials i culturals..... 15
1. Els nacionalismes europeus..... 16
1.1. El nacionalisme. Conceptes i tendncies..... 16
1.2. Definici de conceptes claus.... 16
1.3
El nacionalisme burgs del segle XIX..... 17
2. LEuropa de la Restauraci..... 18
2.1 El Congrs de Viena (1814-1815)..... 19
2.2 La remodelaci del mapa europeu: estats plurinacionals i nacions multiestatals..... 19
3. Els moviments liberalnacionalistes.... 20
3.1 Les revolucions de 1820:. la independncia de Grcia.....20
3.2 Les revolucions de 1830: la independncia de Blgica i la revolta de Polnia..... 21
3.3 Les revolucions de 1848..... 22
4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia..... 24
4.1 Les arrels del nacionalisme alemany..... 24
4.1.1 El nacionalisme liberalconservador: el Volkgeist..... 24
4.1.2 El paper del romanticisme..... 24
4.1.3 El pangermanisme..... 25
4.2. La unificaci alemanya..... 25
4.2.1 Lestructura de la Confederaci Germnica..... 25
4.2.2 Els inicis de la industrialitzaci. El Zollverein..... 26
4.2.3 Les classes socials i el nacionalisme..... 26
4.2.4 Les revolucions del 48. La Dieta de Frankfurt..... 27
4.2.5 Bismarck i el procs dunificaci..... 28
4.2.6 El naixement del II Reich..... 29
4.3. La unificaci italiana..... 31
RESUM DELS NACIONALISME EUROPEUS..... 33
1.3 El pensament i lacci revolucionaris: socialisme i anarquisme..... 36
1. La condici obrera en els inicis de la industrialitzaci..... 37
2. La I Internacional (AIT)..... 37
2.1. La I Internacional..... 39
3. El pensament socialista..... 42
3.1. Els socialistes utpics..... 42
3.2. El marxisme..... 43
61
3.3. Lanarquisme..... 47
RESUM DEL MOVIMENT OBRER ..... 49
1.4 El mn sota el domini dEuropa: labast i les conseqncies del colonialisme. 51
1. Colonialisme i Imperialisme..... 52
2. El concepte d'imperialisme..... 52
3. Causes del fet colonial..... 53
4. Tipus de colnies..... 54
5. Els determinants extraeuropeus..... 54
6. Les conseqncies de l'imperialisme: l'expansi colonial..... 55
7. Les conseqncies de l'imperialisme: les lluites interimperialistes..... 56
8. Les justificacions de l'imperialisme..... 56
9. L'impacte per als colonitzats..... 57
RESUM DEL COLONIALISME..... 58

Historia Mundo Volum 1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Historia Mundo Volum 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerln 2013-2014

PROVA DACCS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS

Composici en grisos, de M. Bofarull

1.1 El progrs en lagricultura, la indstria,

Evoluci de la poblaci europea

2. Les innovacions al camp

Aquest canvi en la producci va ser possible, bsicament, per la introducci de noves

Superfcie conreada en milers dhectrees

Rendiment per hectrea en quintars mtrics

4. La primera Revoluci Industrial

En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricaci de filats de cot,

8. La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers

COMPARACI CONDICIONS DE VIDA DEL PROLETARIAT

RESUM DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL

Concepte: la Revoluci Industrial s el pas dun sistema tradicional i manual de

Cronologia: com que va aparixer a Anglaterra es pren aquest pas com a

Revoluci demogrfica, o rpid augment de la poblaci degut a la millora de

Revoluci agrria, amb 2 problemes i solucions:

Revoluci Industrial, el canvi ms important s laparici de la fbrica, nova

Revoluci comercial: abandonament del sistema de comer tradicional amb un

Conseqncies socials: de 2 tipus,

Conseqncies ideolgiques: apareix el liberalisme econmic (A. Smith, D.

De la manufactura a la fbrica: sistema domstic neix per a camperols pels

El vapor. De les formes primitives denergia (humana, animal, hidrulica i

Mecanitzaci de la indstria txtil: la primera innovaci fou la llanadora

Revoluci urbana: lorganitzaci del treball amb grans fbriques prximes a on

La siderrgia. Ls del ferro saplica inicialment a la mineria del carb per a

1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics,

Declaraci dels drets de lhome

Els nacionalismes europeus

1.1. El nacionalisme. Conceptes i tendncies

1.2. Definici de conceptes claus

El nacionalisme burgs del segle XIX

Ideolgicament els antecedents sn en el segle XVIII, Locke, opositor de labsolutisme,

lautonomia com expressi6 de llibertat;

una concepci romntica del poble.

Diferents tendncies nacionalistes (liberal-conservadora, liberal-progressista).

2.1 El Congrs de Viena (1814-1815)

2.2 La remodelaci del mapa europeu: estats plurinacionals i nacions multiestatals

Frana, torna a les fronteres de 1792 i sempre sospitosa de ser ferment

Gran Bretanya, primera potncia martima, controla llocs estratgics: Gibraltar,

Rssia, primera potncia continental, controla un ampli territori. Incorpora

ustria, sassegura lhegemonia a Itlia, annexionantse la Llombardia, el

3. Els moviments liberalnacionalistes

La matana de Scio, dE. Delacroix

El 1820 hi ha la rebelli antiturca del baj

3.2 Les revolucions de 1830: la independncia de Blgica i la revolta de Polnia

3.3 Les revolucions de 1848

Al maig de 1350 se suprimeix el sufragi universal. Amb la promesa demaggica de

4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia

4.1 Les arrels del nacionalisme alemany

El nacionalisme liberalconservador: el Volkgeist

4.2. La unificaci alemanya

4.2.3 Les classes socials i el nacionalisme

La burgesia alemanya, conscient dels obstacles que suposava la divisi poltica

4.2.4 Les revolucions del 48. La Dieta de Frankfurt

4.2.6 El naixement del II Reich

4.3. La unificaci italiana

RESUM DELS NACIONALISME EUROPEUS

LEuropa de la Restauraci. El 1815 Napole s derrotat. Les potncies

Liberalisme, es basa en lindividualisme, la llibertat, la igualtat jurdica (no

Nacionalisme s el desig duna comunitat (pas, tnia, nacionalitat histrica,

Revolucions liberals. Van haver-hi 3 grans onades:

El nacionalisme germnic i la unificaci dAlemanya: el nacionalisme