GUIA DE SUPORT EN LA

GESTI ENERGTICA
Per a professionals dels Serveis Socials

INEM

TAULA DE CONTINGUTS
Introducci

1. Conceptes bsics denergia

El mercat energtic
El mercat de lelectricitat
El mercat del gas

4
5
6
6

2. Entendre les factures denergia

La factura de lelectricitat

7
8

Potncia

Energia

Impostos

Lloguer del comptador

La factura del gas

10

Terme fix

10

Terme variable

10

Impostos

11

Lloguer del comptador

11

Preus TUR

11

La factura de laigua

12

Servei daigua

12

Servei de clavegueram

12

Cnon de laigua

12

Altres conceptes

14

Quines tarifes poden ser tils en les llars vulnerables?

15

Bo social

16

Discriminaci horria

19

Ajustar la potncia contractada

20

3. Estalvi energtic i millora del confort

22

Illuminaci
Confort

23
24

Cuina

25

Electrodomstics i altres aparells

26

Aigua

26

4. Casos prctics

27

GUIA DE SUPORT EN LA
GESTI ENERGTICA

INTRODUCCI
El context de crisi econmica dels ltims
anys sha tradut en una reducci dels
ingressos de moltes famlies. Aix, sumat a
laugment exponencial del preu de lenergia
i a la mala qualitat del parc immobiliari del
nostre pas ha portat a un creixement de la
poblaci que es troba en situaci de pobresa energtica o en risc de patir-ne.

Aix, una famlia en situaci de

pobresa energtica s la que,
patint un moment personal
difcil (econmic, de salut), no
pot sostenir econmicament
les necessitats energtiques
familiars i, per tant, viu limitacions en laccs als serveis
d'energia que haurien de satisfer les necessitats quotidianes ms bsiques.

Actualment no hi ha una definici consensuada

del que s la pobresa energtica, per en general
entenem que el concepte es refereix a la dificultat
o la incapacitat d'accedir a uns serveis energtics bsics: llum, calefacci, agua calenta, gas o
electricitat per cuinar, entre d'altres, a un preu
just. Ms concretament, entenem que aquesta
definici hauria de tenir en compte dos factors:

LA SITUACI PERSONAL

(Ingressos, privaci material)

LES NECESSITATS ENERGTIQUES DE LHABITATGE

(Ubicaci, tipus d'habitatge, allament,
equipaments, superfcie)

Lobjectiu daquesta guia s donar eines als professionals dels

serveis socials per fer front a aquest problema i donar suport a les
persones que es troben en aquesta situaci.

La guia sha estructurat en quatre blocs:

Conceptes bsics
denergia.

Com entendre les

factures dels
subministraments
energtics.

Consells destalvi
que poden ser tils
per fer una bona
gesti de lenergia a
les llars vulnerables.

Casos prctics que

permeten veure
limpacte en lestalvi
de la bona gesti
energtica a les
llars vulnerables.

1. Conceptes bsics denergia

lenergia

LA POTNCIA

Lenergia s la capacitat de generar un

treball, s a dir, un moviment, una acci o
fins i tot aconseguir la transformaci
dalguna cosa (per exemple, transformar
lelectricitat en llum). Sexpressa en watts
hora (Wh) o quilowatts-hora (kWh).

La potncia s lenergia lliurada o absorbida per un aparell en un temps determinat. s a dir, com ms energia per unitat
de temps utilitza un aparell, ms potncia
tindr associada. Sexpressa en watts (W)
o quilowatts (kW).

Lenergia s, doncs, la potncia generada

o consumida durant un perode de temps
determinat:

ENERGIA (kWh) = Potncia (W) x temps (h)

Aix doncs, per saber lenergia que un

aparell consumeix noms cal multiplicar la
seva potncia pel temps que est en
funcionament. Per exemple, una bombeta
de 100 W encesa durant 5 hores haur
consumit 500 Wh o 0,5 kWh.

Per tant, el consum denergia es por reduir...

ABAIXANT LA POTNCIA

s a dir, utilitzant
aparells ms eficients

REDUINT EL TEMPS DS
s a dir, canviant
dhbits

El mercat energtic
Com arriba a casa nostra, lenergia?

El circuit de lenergia comena als

punts de generaci, on sesdev el
procs de transformaci del recurs
energtic (principalment carb, gas,
urani, sol, vent o aigua), en energia
elctrica. Un cop generada, es transporta al lloc de distribuci i des dall es
distribueix fins als punts de consum.

PUNTS DE GENERACI

tRANSPORT

MUNICIPI

El gas natural segueix el mateix circuit per,

a diferncia de lelectricitat, s una energia
primria i, per tant, no necessita cap transformaci (es transforma en calor directament a les llars, en general, exceptuant les
xarxes urbanes de calefacci o district
heating, encara poc esteses).

DISTRIBUCI

PUNT DE CONSUM

Les comercialitzadores sn les encarregades de comprar aquesta energia al mercat

majorista i vendre-la als clients. Nhi ha ms
de 100 al mercat lliure i 6 al mercat regulat.
Les del mercat regulat sn les anomenades
comercialitzadores de referncia, i donen dret
a accedir al bo social a les persones que
compleixin uns requisits determinats.

AIX DONCS, HI HA DUES MODALITATS DE CONTRACTACI:

MERCAT REGULAT

PVPC (electricitat)
TUR (gas)

MERCAT LLIURE

Al mercat lliure hi ha ms de 100

comercialitzadores que ofereixen
lenergia al preu que elles defineixen o
que pacten directament amb el client.

mercat DE lelectricitat
Mercat lliure

La web http://comparadorofertasenergia.
cnmc.es/ permet comparar els preus de
lenergia entre les diferents tarifes de les
comercialitzadores del mercat lliure i, en funci
del consum anual, es pot calcular el preu
tamb anual que caldria pagar en cada cas.

Mercat REGULAT

En el cas de lelectricitat, el mercat regulat noms ofereix una tarifa que sanomena preu voluntari al petit consumidor, PVPC. Hi ha dues modalitats de
contractaci:

A preu variable:

El preu varia segons lhora. Si no es t

comptador digital amb telemesura, les
empreses fan una estimaci de la distribuci horria del consum diari.

A preu FIX ANUAL:

Acostuma a sortir uns 100 /any

ms car, de mitjana.

mercat DEL GAS

En el cas del gas, al mercat regulat sofereixen les
tarifes TUR 1 i TUR 2 (tarifa dltim recurs). Lelecci duna tarifa o duna altra depn del consum:

TUR 1: Es recomana quan el consum s inferior als

5.000 kWh anuals. En aquesta tarifa, el terme fix

s ms baix que el de la TUR 2, per el terme de
consum acostuma a ser ms car.

TUR 2: Es recomana quan el consum s dentre

5.000 kWh i 50.000 kWh anuals. En aquest cas,
el terme fix s ms car, per el de consum s
ms baix.
A grans trets, la TUR 2 es recomana en general quan les llars tenen calefacci de gas, i la
TUR 1 per a llars que no en tenen. s bo revisar si realment les llars han contractat la tarifa
que els correspon, ja que de vegades aquesta tarifa no sajusta a les necessitats reals. Si,
per exemple, alg sense calefacci de gas t contractada la TUR 2, pagar el terme fix molt
car i en canvi no es beneficiar del preu ms redut que ofereixen les comercialitzadores de
referncia pel fet de ser ms grans consumidors.

R
FACTU

30

2. ENTENDRE LES FACTURES

DENERGIA

LA FACTURA DE LELECTRICITAT
A continuaci es desglossen els conceptes de la factura
elctrica, on principalment trobem paraules i conceptes com
ara potncia, energia, impostos i lloguer dels equips.

POTNCIA
w

La potncia s un terme fix que es paga en cada factura independentment del que shagi consumit. La potncia contractada s el
mxim de potncia a qu es pot arribar en un moment determinat.
Com ms potncia contractada, ms electrodomstics poden
funcionar al mateix moment, per ms cara ser la factura.
Es fa constar en la factura i en el quadre elctric de la llar.

ENERGIA

Les xifres que corresponen a lenergia varien segons els kWh que
consumim i el preu per cada kWh. Aquest terme s el que determina
el que paguem pel consum, i per tant el bon s de lenergia a la llar
es reflectir en aquest concepte. La resta de conceptes no depenen
del consum energtic que en fem.
El preu del kWh depn de la tarifa contractada que tinguem. Pot ser
fix anual o pot ser variable segons el preu del mercat elctric dia a
dia i hora a hora.
La resta, que sobt entre la lectura anterior i lactual, ens dna els
kWh consumits durant el perode de facturaci. s important veure
quin s el perode de facturaci per saber si la factura s mensual o
bimensual. Per saber quin s el consum anual o mitj de la llar
podem mirar el grfic de barres de la factura que indica el consum
dels mesos anteriors.

Lectures: Les lectures poden ser reals o estimades. Quan se nacumulen destimades conv regularitzar la lectura al ms aviat possible
per evitar desajustaments i factures molt elevades quan la lectura
real posi els clculs al dia.

IMPOSTOS

Els impostos que es paguen i que es reflecteixen en la factura

delectricitat sn:
Impost sobre lelectricitat: 5,12 % de la factura
IVA: 21 % de la factura

LLOGuER DEL
COMPTADOR
A

El comptador pot ser analgic o digital. Abans de l1 de gener de

2018 tots els comptadors analgics han de ser substituts per
digitals. Podem saber quin comptador tenim si est indicat en la
factura, o b mirant-ho al quadre de comptadors.
El cost del lloguer del comptador depn de si s analgic o
digital. El primer surt per uns 50 cntims mensuals i el segon per
un euro i escaig al mes.

FACTUR

Comptador analgic de gas.

(Thomas Faull / iStock.com)

Comptador digital de gas.

(Sam Jonah / Shutterstock.com)

FACTURA FICTCIA

FACTUR

LLOGUER
DEL COMPTADOR

POTNCIA
contractada

IMPOST
ELECTRICITAT

La factura del gas

A continuaci es desglossen els conceptes principals de la factura del
gas: el terme fix, el terme variable, els impostos i el lloguer dels equips.

Terme fix

Lanomenat terme fix correspon a la tarifa daccs que tenim

contractada, i s el que dna dret a lusuari a tenir una quantitat
determinada de gas a la seva disposici.

DEL 6/4/2016 AL 3/6/2016 (59 DIES =1,939726)

Consum del gas
Impost especial sobre hidrocarburs
Terme fix
Descompte import terme fix
Altres conceptes del gas
Lloguer del comptador

1.008 kWh
1.008 kWh
59 dies
16,64

0,05078971
0,00234 /kWh
0,282082 /dia
50,00 %

2,42

TOTAL GAS

Terme
variable

51,17
2,36
16,64
-8,32

64,27

El terme variable correspon al consum, que depn del preu per

kWh i dels kWh consumits durant el perode de facturaci.

DEL 6/4/2016 AL 3/6/2016 (59 DIES =1,939726)

Consum del gas
Impost especial sobre hidrocarburs
Terme fix
Descompte import terme fix
Altres conceptes del gas
Lloguer del comptador

1.008 kWh
1.008 kWh
59 dies
16,64

0,05078971
0,00234 /kWh
0,282082 /dia
50,00 %

2,42

TOTAL GAS
Per saber quin s el consum mitj o anual s
prctic consultar el grfic de barres que
sinclou en la factura on es representa el
consum dels mesos anteriors.

10

51,17
2,36
16,64
-8,32

64,27

CONSUM PERODE

R
FACTU

IMPOSTOS

En la factura del gas, paguem un IVA del 21 %.

LLOGuER DEL
COMPTADOR

El lloguer del comptador de gas generalment s dun euro i

escaig mensual.

FACTUR

Preus TUR
TUR

El primer trimestre del 2016, els preus de la TUR (tarifa dltim

recurs) pel terme fix i el variable van ser aquests:

TARIFA
TUR 1 <5.000 kWh/any
TUR 1 <5.000 kWh/any

TERME FIX (/MES) TERME VARIABLE (/KWH)

4,34
8,67

0,04939289
0,04251889

La tarifa contractada, doncs, canvia en funci del consum esperat

de gas. Si la llar disposa de calefacci de gas natural, generalment la tarifa adequada s la TUR 2, si noms t consum per
cuina i/o aigua calenta, la tarifa que caldria contractar s la TUR 1.

11

LA FACTURA DE LAIGUA
El subministrament de laigua s de titularitat pblica i les
condicions depenen de lajuntament del municipi. En qualsevol cas, tenen un patr bastant com que generalment es
divideix en el servei daigua (consum), el servei de clavegueram i la repercussi en el cnon de laigua. LIVA aplicat, a
diferncia dels altres subministraments, s dun 10 %.

SERVEI
DAIGUA

Limport que es paga per laigua consumida es divideix en blocs o

trams. El tram 1 correspon a un consum mnim daigua, i consumir
aigua dins daquest tram s el ms barat. A partir daqu poden
existir ms o menys trams, cadascun dells proporcionalment ms
car que lanterior. Daquesta manera, i a diferncia de lelectricitat i
el gas, sintenta garantir que el consum daigua mnim sigui accessible per a tothom, per a partir dun cert volum el preu augmenta per
fomentar el consum responsable dun recurs valus com s laigua.
Normalment, aquest primer tram de consum s ampliable en funci
del nombre de persones que viuen a la llar. Aix ho determina la
subministradora municipal, de manera que cal consultar-hi quines
sn les condicions que ofereix dampliaci del tram.

SERVEI DE
clavegueram

Aquest servei fa referncia al manteniment del clavegueram al municipi. Limport daquest servei depn del municipi i pot anar lligat o no
al consum daigua. Alguns municipis inclouen tamb conceptes
relatius a la depuraci i el sanejament.

Cnon de
laigua

s un tribut amb finalitat ecolgica. Es destina a finanar la construcci i la gesti d'embassaments i d'obres hidruliques que garanteixin la conducci d'aigua fins a les poblacions. Es recapta per
compte de lAgncia Catalana de lAigua (ACA), organisme de la
Generalitat de Catalunya. Tamb est estructurat en trams, de
manera que es paga un import diferent per m3 en cada tram, i la
quantitat va augmentant a mesura que es consumeix ms i es va
saltant de tram. En aquest cas, existeixen opcions per a persones
vulnerables, per exemple el cnon social o lampliaci de tram.

12

El cnon sociaL consisteix en laplicaci dun preu redut per al primer

tram o bloc, sempre que no se superi aquest primer tram. Aix
doncs, laplicaci del cnon social depn del consum de la factura:
quan una factura emesa a labonat que gaudeix del cnon social ha
superat la dotaci del primer tram (i per tant en la factura es fa constar el segon tram del cnon de laigua), labonat no gaudir daquest
preu redut en aquesta factura, i se li aplicaran les modalitats
ordinries vigents del cnon de laigua. Aquest fet, per, no
cancella el dret a l'aplicaci del cnon social en futures factures si
s'ajusten al consum establert.
Poden demanar el cnon social les persones fsiques titulars dun
contracte domstic daigua que es trobin en les circumstncies
segents:
Sollicitants que
formin part duna
unitat familiar amb
tots els membres
en situaci datur.

Perceptors duna
pensi mnima
contributiva o
SOVI per jubilaci
o vidutat.

Perceptors duna
pensi mnima
contributiva per
incapacitat
permanent.

Perceptors duna
pensi no contributiva per jubilaci, jubilaci per
invalidesa i
invalidesa.

Destinataris dels
fons de la prestaci econmica de
la renda mnima
dinserci (RMI).

Perceptors del
fons del rgim
Fons dAssistncia
Social (FAS).

Perceptors del
fons de la Llei
dIntegraci
Socials dels
Minusvlids
(LISMI).

Perceptors de les
prestacions socials
de carcter
econmic per
atendre determinades situacions de
necessitats
bsiques (Llei
13/2006, de 27 de
juliol).

La sollicitud es pot fer telemticament a:

http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Canon-social -delaigua-00001?category=75b0b894-a82c-11e3-a972-000c29052e2c.

13

Lampliaci de tram consisteix a augmentar els m3 que es poden

consumir en el primer bloc o tram, i la poden sollicitar les famlies

amb quatre membres o ms empadronats a la llar.

Lmits daplicaci per factura del primer tram del cnon de l'aigua
(tram en qu t efecte el cnon social):

TIPUS DABONAT

MENSUAL

BIMESTRAL

TRIMESTRAL

Sense ampliaci

9 m3

18 m3

27 m3

Ampliaci a 4 persones

12 m3

24 m3

36 m3

Ampliaci a 5 persones

15 m3

30 m3

45 m3

Ampliaci a 6 persones

18 m3

36 m3

54 m3

Ampliaci a 7 persones

21 m3

42 m3

63 m3

Ampliaci a n persones

3n

2 (3n)

3 (3n)

Les persones amb grau de disminuci superior al 75 % computen

com a dues persones per a lampliaci de trams.
Lampliaci de tram per al cnon de laigua tamb es pot sollicitar
telemticament a: http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes
/Ampliacio-dels-trams-del-canon-de-laigua-per-unitats-familiars
-de-mes-de-tres-membres?category=730e9680-a82c-11e3-a972
-000c29052e2c.

Altres
conceptes

14

Alguns municipis inclouen en la factura de laigua conceptes que no

estan relacionats amb el subministrament de laigua, com ara la
taxa de gesti de residus. Tamb hi ha subministradores que
ofereixen descomptes en aquestes taxes en funci del nombre
dempadronats a la llar, i tamb si hi viuen pensionistes, aturats o
persones amb discapacitat. Cal informar-se en la comercialitzadora
del municipi per veure si ofereixen aquest tipus de descomptes.

Quines tarifes poden ser tils

en les llars vulnerables?
Com sha dit anteriorment, les tarifes del
mercat regulat inclouen les delectricitat i
les de gas. s important que sempre que
es pugui els usuaris dels serveis socials
tinguin els seus subministraments
contractats en aquest mercat: aix els
dna protecci enfront dels possibles
talls de subministrament i, a ms i en
general, la informaci del mercat regulat
s ms accessible.

A banda de la protecci, aquestes tarifes solen

ser ms econmiques i no poden tenir associats
serveis addicionals que fan pujar limport de la
factura.

Lassessoria tarifria s la millor eina destalvi econmic per a les famlies vulnerables, ja
que permet reduir limport de la factura, i fer-ho ms que a travs duna reducci del
consum. Aix, moltes llars vulnerables tenen un consum redut en detriment del seu confort,
i per aix mateix sovint no hi ha gaire marge per reduir el consum en aquest tipus de llars.

En el cas del subministrament elctric, hi ha tres opcions principals que

permeten reduir el preu de la factura:
El bo social

La tarifa de
discriminaci
horria

Lajustament de la
potncia contractada

En el cas del gas, lnic que es pot fer s contractar la TUR per assegurar que es paga un preu definit per lEstat, i tenir en compte que no
permet contractar cap servei addicional.

15

EL BO SOCIAL
El bo social s un descompte aplicat en la
factura delectricitat dun 25 % en el terme de
potncia i un 25 % en el terme denergia.
Per poder sollicitar-lo cal que la persona que el demana:
Sigui la titular del
contracte.

Tingui contractada la tarifa PVPC.

Lhabitatge ha de
ser la seva residncia habitual.

Si la potncia contractada s inferior als 3 kW,

el bo social saplica automticament en la
factura. Si la potncia contractada varia
entre 3 i 10 kW el poden sollicitar els titulars
del contracte que compleixin un dels tres
requisits segents: pensionistes, aturats i
famlies nombroses.

PENSIONISTES
Majors de 60 anys que acreditin:
Ser pensionistes del Sistema de la
Seguretat Social per jubilaci, incapacitat permanent o vidutat, i que percebin
les quanties mnimes vigents en cada
moment per aquestes categories de
pensi.

Ser beneficiaris
de pensions del
SOVI (assegurana obligatria
de vellesa i
invalidesa).

Ser beneficiaris
de pensions no
contributives de
jubilaci i invalidesa.

Documentaci a aportar:
Sollicitud del bo social per a pensionistes (es pot descarregar en lenlla
http://consum. gencat.cat/doc/doc_
81893137_1.pdf).
Fotocpia del DNI del titular.
Certificat dempadronament del titular.
Fotocpia de lltima factura.

16

Declaraci de veracitat de la documentaci presentada (http://consum.gencat.cat

/doc/ doc_81893137_1.pdf).
Un certificat ems per la Secretaria
dEstat de la Seguretat Social que
acrediti que pot ser beneficiari del bo
social. La Seguretat Social envia una
carta a tots els pensionistes beneficiaris
del bo social en qu sinclou el certificat
que han de presentar.

INEM

ATURATS
Els aturats han dacreditar que formen part
duna unitat familiar on tots els membres es
troben a latur.
Documentaci que sha daportar:
Sollicitud del bo social per a persones
en latur (es pot descarregar en lenlla
http://consum.gencat.cat/doc/doc_
18726410_1.pdf).

Fotocpia de lltima factura.

Declaraci de veracitat de la documentaci presentada (http://consum.gencat.
cat/doc/ doc_34916649_1.pdf).

Fotocpia del DNI del titular.

Fotocpia del llibre de famlia (noms en
el cas dunitats familiars de dos o ms
membres).

Lautoritzaci de la comprovaci de les

dades, relatives a la seva condici
daturats, en els registres pblics
corresponents i, si escau, de les Mutualitats de Previsi Social alternatives.

Un certificat expedit per lAjuntament

amb la llista dempadronats al domicili.

FAMLIES NOMBROSES
Cal acreditar que efectivament ss
famlia nombrosa segons el que estableix
la Llei 40/2003 de protecci a les famlies
nombroses.
Documentaci que cal portar:
Sollicitud del bo social per a famlies
nombroses (es pot descarregar a
http://consum.gencat.cat/doc/doc_
76271903_1.pdf).

Fotocpia de lltima factura.

Declaraci de veracitat de la documentaci presentada (http://consum.gencat.cat
/doc/ doc_97791074_1.pdf ).

Fotocpia del DNI del titular.

Fotocpia del carnet de famlia nombrosa.
Certificat dempadronament del titular.

17

Hi ha famlies monoparentals* de categoria especial que disposen del carnet de

famlia nombrosa i que, per tant, poden accedir al bo social a travs daquest
requisit.
Potncia <3 kW

Cap trmit: automtic

BO SOCIAL
Pensionistes, aturats
i famlies nombroses
Potncia <10 kW
Tramitaci

*Famlies monoparentals de categoria especial: famlies de dos o ms fills/filles;

o famlies en qu o b la persona progenitora o b un fill/filla sigui persona discapacitada o estigui incapacitada per treballar.
Un cop recollida, la informaci sha de fer arribar a la comercialitzadora dltim
recurs on es t contractat el subministrament elctric, que ha de ser una de les
que es mostren a continuaci.
COMERCIALITZADORA

CORREU ELECTRNIC

TELFON

Endesa Energa XXI, S.L.U.

bonosocial@endesa.es

935 077 646

Gas Natural S.U.R. SDG, S.A.

bonosocial@gasnatural.es

934 630 906

Iberdrola Comercializacin
de ltimo Recurso, S.A.U.

bonosocial@iberdrola.es

944 664 903

Viesgo Comercializadora
de ltimo Recurso, S.A.U.

bono-social@viesgo.es

910 911 464

EDP Comercializadora
de ltimo Recurso, S.A.

bonosocial@edpenergia.es

984 115 538

CHC Comercializadora
de Referencia, S.L.U.

bonosocial@chcenergia.es

900 814 023

Es pot fer personalment, per fax o correu electrnic, o b per correu postal.
Sempre que es pugui, es recomana fer-ho personalment per evitar que faltin
documents o que hi pugui haver algun error. Daltra banda, anar-hi personalment
tamb permet fer-ne un seguiment ms acurat.

18

DISCRIMINACI HORRIA
La tarifa de discriminaci horria es pot
sollicitar en qualsevol comercialitzadora,
sigui de mercat lliure o regulat, i la pot
demanar qualsevol persona sense necessitat de complir cap requisit.
La particularitat daquesta tarifa s que lenergia consumida t dos preus diferents en
funci de lhora del dia. El perode pic (ms car) va de les 12 h a les 22 h a lhivern i de les
13 h a les 23 h a lestiu. El perode vall (ms barat) correspon a la resta dhores del dia.

10

11

12

13

14

10
15

PIC
VALL

11

12

13

14

9
16

15

16

17

17

18

18

19

20

4
21

3
2

23

19
4

20
3

22

21
2

HIVERN

23

22

ESTIU

El gran avantatge daquesta tarifa s que el perode vall s un 54 % inferior a la tarifa

horria, mentre que el perode pic s noms un 16 % superior a la tarifa horria. Aix,
sumat al fet que hi ha ms hores en perode vall que en perode pic, fa que, si ms dun 27 %
del consum t lloc en les hores vall, ja surti a compte tenir contractada aquesta tarifa.

Tenint en compte que hi ha consums que sn

estables durant tot el dia, com ara s el de la
nevera, noms traslladant el consum de les
rentadores, el rentaplats i lassecadora a les
hores vall ja nhi ha prou. Per fer el canvi
noms cal trucar a la comercialitzadora i
sollicitar-lo.

PREU EN /KW H
0,15
0,1
0,05
0

HORA PUNTA

HORA VALL

19

Ajustar la potncia contractada

La potncia s un terme fix que es paga
amb cada factura independentment del
que shagi consumit.
La potncia que conv contractar depn de la simultanetat de ls dels nostres equips
elctrics i de la illuminaci. Per calcular la potncia necessria en una llar shan de sumar
les potncies dels electrodomstics que han de funcionar al mateix temps, i afegir-hi un
quilowatt dilluminaci i standby. Com ms alta s la potncia contractada, ms equips es
poden usar alhora. La potncia, per, s un preu fix mensual. Per tant, com ms elevada
sigui, ms pagarem en la factura, encara que no lhgim utilitzat tota i fins i tot si aquell mes
no hem estat a casa.

BOMBETES
60W,11 W

NEVERA
200 W

RENTAVAIXELLES
2.500 W

PLANXA
1.500 W

TELEVISOR
300 W

CUINA ELCTRICA
3.000 W

Cada esgla menys de potncia pot representar aproximadament 50 destalvi anuals. Per
exemple, en una llar amb la potncia contractada de 5,7 kW sest pagant 307 anuals. Si
aquesta potncia es redueix a 4,6 kW, lestalvi ser de 61 anuals.

Per tant, si fem gesti, s a dir, si vigilem quins electrodomstics fem funcionar al mateix temps,
podrem reduir la potncia i generar un estalvi econmic.
Un cop fet el sumatori de
potncies sha de triar el
gra superior ms prxim de
la taula de potncies normalitzades, que s el segent:

20

ICP (A)

POTNCIA (220 V)

COST (/ANY)

10

2,2 kW

118 /any

15

3,3 kW

176 /any

20

4,4 kW

235 /any

25

5,5 kW

294 /any

30

6,6 kW

353 /any

35

7,7 kW

412 /any

40

8,8 kW

471 /any

45

9,9 kW

529 /any

Passos per reduir la potncia

Avaluar la potncia
que cal contractar

Hi ha pgines web que ajuden a triar

quina s la potncia adequada.
http://mifactura.es/mi-potencia

Comprovar que la
installaci s
correcta

Si lhabitatge t ms de 20 anys ha
de passar una inspecci, es requereix un nou butllet elctric que pot
valdre entre 80 i 130 . Si la
installaci s correcta es pot continuar amb la sollicitud. Si no, es
requereixen reformes de la installaci i el cost s molt elevat.

Trucar a la
comercialitzadora i sollicitar la
reducci

Sha dindicar quina s la potncia

contractada escollida. En un termini
de 5 dies ha de venir un tcnic al domicili per canviar lICP (Interruptor de
Control de Potncia) del comptador.
Fer la reducci de potncia t un
cost de 10,94 (IVA incls) i noms
sen pot fer una a lany; per tant, sha
de triar b quina s la potncia que
ms ens conv.

21

3. Estalvi energtic
i millora del confort

Estalvi energtic
i millora del confort
Lestructura tarifria dels subministraments energtics fa que estalviar a
travs de la gesti energtica de la llar no
sigui una feina fcil. Si ens fixem en una
factura delectricitat qualsevol veurem
que el que paguem pel consum s una
part petita de limport total. A ms, en el
cas de persones usuries de serveis
socials, el consum s encara ms redut
perqu es priven de lenergia per por que
els arribin factures que no podran pagar.

s per aix que en aquest apartat no

noms es parla de com reduir el consum,
sin tamb de com es pot millorar el
confort sense augmentar el consum de la
llar.

Illuminaci
Aprofitar al mxim la llum natural s una
mesura fcil i efectiva per evitar consumir
massa en illuminaci, i tamb ho s apagar
els llums en les estances que no es fan servir.
Les lmpades halgenes i incandescents
tenen un consum molt elevat, i per aix es
recomana canviar-les per noves tecnologies
com les LED o les de baix consum. Per amortitzar abans la inversi, conv prioritzar el
canvi de les bombetes que es fan servir ms.

23

confort
Per millorar el confort cal fer ms estanca
la llar i millorar-ne lallament per evitar
que hi entri el fred o en surti lescalfor. Els
tancaments de portes i finestres sn llocs
per on s fcil que sinfiltri laire fred.

Per allar els tancaments de la llar i evitar

les filtracions i els corrents daire amb
mesures de baix cost o sense cost hi ha
diverses opcions que no sexclouen:
Collocar rivets als marcs de les
finestres i posar lmines amb efecte
de doble vidre.
Collocar un sota porta a la part
inferior de la porta dentrada.

Recobrir les caixes de les persianes

amb material allant.
Utilitzar cortines gruixudes i els
porticons o les persianes al vespre.

Controlar la temperatura tamb s imprescindible quan es tracta

de mantenir un nivell adequat de confort i no malbaratar energia.
Si la calefacci no t termstat shi pot posar un termmetre.
Les habitacions que es fan servir durant el dia han de tenir una
temperatura superior a la dels dormitoris. Tot i que la sensaci de
confort s subjectiva, es pot afirmar que una temperatura entre 19 i
21 C a lhivern s adequada per a tothom, en els espais que es fan
servir ms, i entre 15 i 17 C als dormitoris.

Per aprofitar ms lescalfor dels radiadors es pot collocar una

lmina reflectora darrere dels radiadors. Si sn radiadors
elctrics shan de posar sota les finestres.

Evitar la humitat s tamb un punt bsic per mantenir els nivells

de confort en la llar. Lhabitatge sha de ventilar 10 minuts al dia
amb la calefacci apagada, si es passa daquest temps la casa
es refreda i desprs costa ms descalfar. Daltra banda, sha
devitar estendre la roba a dins de casa perqu genera humitat.

24

Cuina
La nevera s lelectrodomstic que ms
consumeix perqu est engegat totes les
hores del dia i tots els dies de lany. Per aix
mateix s important reduir-ne el consum al
mxim. Alguns consells per estalviar sn:
Tenir-la a la temperatura adequada
(nevera 5 C i congelador -18 C).
Separar-la un mnim de 5 cm de la paret
per evitar que sescalfi ms fcilment.
Tenir-la neta per dins i per fora, i el
congelador sense gel.
No shi ha de posar aliments calents.
Millor descongelar els aliments a la
nevera.
Assegurar que la goma del tancament de
la porta est en bon estat, i si no ho est
canviar-la.

Pel que fa als fogons, shan de fer servir olles i

paelles adients a la mida del fog, i tapar les olles
per aprofitar-ne lescalfor que hi hagi. Al seu torn, el
forn sha dutilitzar tan poc com sigui possible
perqu s un gran consumidor denergia, i no sha
dobrir innecessriament quan est en funcionament.

El rentaplats ha destar ple i shan dusar

programes de baixa temperatura. Per a lassecat, es pot parar el programa i deixar que
sassequi tot sol.

25

Electrodomstics
i altres aparells
La rentadora s un altre gran consumidor
denergia, per si es posa ben plena i amb
aigua freda pot consumir molt menys del que
gasta si es fa funcionar amb aigua calenta.
Els standby i els consums fantasma, juntament amb la nevera, sn els principals
causants del consum bsic o passiu de la
llar. Si redum aquests consums ho fem
durant totes les hores de tots els dies de
lany, i per tant limpacte ser significatiu a
llarg termini. Per fer-ho, shan dapagar els
standby de la TV, les pantalles, etc. i utilitzar
regletes en tots els aparells electrnics o
desconnectar-los, ja que tenen consum
encara que estiguin apagats.

AIGUA
Reduir el consum daigua tamb ens ajuda a
estalviar energia. A la dutxa, hi podem posar
un rellotge de sorra per controlar que no ens
hi estem ms de 5 o 10 minuts. Tamb es
poden installar perlitzadors a les aixetes per
reduir-ne el cabal o posar, per exemple, una
ampolla plena daigua al dipsit del vter
per tal de reduir el volum daigua que cal
per omplir-la.

26

INEM

4. CASOS PRCTICS

CAS1
o

INEM

Perfil socioeconmic
Una llar amb un matrimoni i els seus tres fills menors dedat.
Noms un dels membres de la parella treballa, laltre est a latur,
per tot i aix aconsegueixen fer front a les factures que els
arriben a final de mes. Daltra banda, un dels fills es posa malalt
sovint, refredats amb febre.

Condicions de lhabitatge i hbits

El pis s un baix que t mancances estructurals i de tancaments. A causa del mal allament
hi ha filtracions daire que fan que la temperatura de lhabitatge no sigui ladequada.
Per escalfar-se utilitzen radiadors elctrics, molt ineficients i, per tant, grans consumidors
denergia. Com que la llar no t gas natural, no tenen gaires ms alternatives. Fan un s
intensiu de la televisi. Daltra banda, la majoria de bombetes sn incandescents (consumeixen molt) i els electrodomstics no sn dalta eficincia energtica. Per escalfar aigua
tenen un escalfador dels elctrics, que sn poc eficients i gasten molta energia.
Tenen contractat el subministrament elctric al mercat lliure amb una potncia de 4,6 kW.
Per al gas tenen una tarifa de mercat lliure, que inclou uns serveis addicionals que
estableixen una permanncia en aquella companyia i amb aquell rgim de contractaci.

28

Actuaci que sha fet a la llar en relaci als subministraments denergia

CANVI DHBITS
Reducci del temps ds de la televisi i els ordinadors.
Canviar les cortines per unes de ms gruixudes que evitin lentrada
de fred.
Fer s de regletes i apagar els standby per reduir el consum base
de la llar.
Situar els radiadors sota les finestres per evitar lentrada daire fred.
Aprofitar laigua de la dutxa.

INSTALLACI DE MATERIAL
Rellotge de sorra per a la dutxa i reductor del cabal per estalviar
aigua calentai, per tant, energia.
Endoll programable per al termoelctric.
Termmetre per controlar la temperatura de la llar.
Quatre bombetes de baix consum per substituir les incandescents
que tenen un s ms intensiu.

ASSESSORIA TARIFRIA
Contractaci de la tarifa PVPC al mercat regulat.
Sollicitud del bo social per condici de famlia nombrosa.
RA
FACTU

Sollicitud de la tarifa de discriminaci horria.

No sha pogut fer cap canvi en la contractaci de gas per evitar
recrrecs associats a la permanncia. La famlia haur de sollicitar el canvi a mercat lliure un cop acabi aquest perode.
La potncia contractada sha deixat igual perqu ja est ben ajustada.

IMPACTE DE LACTUACI
ESTALVI ANUAL PREVIST

Grcies a la reducci del consum denergia

(12 % del consum)

103

Grcies a lassessoria tarifria

362

TOTAL

464

29

CAS 2

30o

Perfil socioeconmic
Una llar amb una dona separada i el seu fill, menor dedat, a
crrec. Ella treballa per noms cobra 700 al mes, i s lnic
ingrs que t. El pis on viuen s de lloguer.
Les factures delectricitat sn molt elevades.

Condicions de lhabitatge i hbits

Lhabitatge s de mala qualitat energtica. Hi ha molta humitat i filtracions, fins al punt
que quan plou es fan bassals a sota la finestra. La humitat tamb fa que el guix de les
parets estigui caient, i no resisteixi ni la installaci de cortines per allar una mica les
finestres.
El radiador elctric que tenen funciona tota la nit perqu el menor no passi fred. Per a
la illuminaci fan servir halgens, que consumeixen molt. Posa fora rentadores amb
el programa de 30 C.
Tenen contractat el subministrament elctric al mercat lliure amb una potncia de 5,7 kW.
No tenen gas i tampoc fan servir but, a la llar tot s elctric.

30

Actuaci que sha fet a la llar en relaci als subministraments denergia

CANVI DHBITS
Airejar 10 minuts al dia per reduir la humitat.
Fer s de les persianes quan no es necessiti llum natural, per allar
les finestres.
Utilitzar regletes i apagar els standby per reduir el consum base de
la llar.
Situar els radiadors sota les finestres per evitar lentrada daire fred.
Posar la rentadora amb aigua freda, i noms quan estigui plena.

INSTALLACI DE MATERIAL
Rivets i sota portes per evitar lentrada daire fred.
Deshumidificador per reduir la humitat.
Shan tapat les infiltracions daire de les finestres amb silicona.
Reductor de cabal a la dutxa.

ASSESSORIA TARIFRIA
Malgrat la seva situaci, no compleix cap dels requisits del bo
social i per tant no el pot sollicitar.
A

R
FACTU

Es fa el canvi a tarifa regulada delectricitat (PVPC).

Se sollicita la tarifa de discriminaci horria, tot emfatitzant que
sha de desplaar tot el consum possible en hores vall.
La potncia es deixa tal com estava perqu a la llar tot s elctric.

IMPACTE DE LACTUACI
ESTALVI ANUAL PREVIST

Grcies a la reducci del consum denergia

(18 % del consum)

83

Grcies a lassessoria tarifria

172

TOTAL

255

31