Decidir i desitjar aprendre qumica no sn ni de bon tros el mateix.

Partint daquest
supsit, larticle centra el seu discurs a lentorn de les variables afectives que, recolzantnos en la capacitat de seducci de la qumica i la nostra competncia docent, poden
incentivar-ne laprenentatge.

Sentim la qumica

ANDREU RABASSA
Professor de Fsica i Qumica i de Matemtiques
Institut Vilatzara, Vilassar de Mar (Maresme)

Lemoci i la motivaci com a incentius

Quan en el context que sigui, hom t la
pretensi darticular un missatge concret, el
primer repte que ha dentomar s el
daconseguir captar latenci del receptor i ja
se sap que aix, quan es trasllada a laula i el
missatge t estreta relaci amb la qumica,
per diferents motius, pot esdevenir una
autntica entelquia. Proscrita per consens
educatiu la figura del docent autoritari, font
de tot coneixement i amb les dubtoses
capacitats dinfondre respecte a lalumnat i
empresonar llur atenci sense despentinarse, el professorat supervivent que pretn
promoure i dinamitzar els processos
daprenentatge amb la fita de garantir
lassoliment competencial ha de fer mans i
mnigues per guanyar-se el crdit del seu
alumnat. Si aconseguim desdibuixar la
utopia, tot guanyant-nos latenci de
laudincia, amb tota seguretat podrem
aprofitar lavinentesa per articular el que
sigui que, sota la nostra perspectiva didctica
personal, considerem que valgui la pena
comunicar. Ja se sap que, atesa la conjuntura
en qu ens trobem, latenci que sembla
consolidada avui pot esvair-se lendem i per
tant, dia rere dia, cal empescar-nos-les per
mantenir viva la seva flama amb la secreta
esperana que acabi prenent el ble de la
motivaci.

Sota una perspectiva psicolgica general

fora consolidada, es pot afirmar que tot
individu motivat es troba sota els efectes
duradors duna mena destat mental que
activa, estimula i ajuda a mantenir una
conducta adequada vers la consecuci duna
fita concreta. Intentant-ho traslladar ms
explcitament dins lmbit de lensenyament
de la qumica, podrem dir que lalumnat que
sent motivaci per la matria, mercs les
associacions i inferncies afectives adients,
ser capa de posicionar laprenentatge de la
qumica ben amunt en lescala de valors,
desenvolupant una actitud prou positiva com
per posar en joc la imprescindible cultura de
lesfor. Aix doncs, per ms que fer-nos
mereixedors de latenci de lalumnat pot
resultar estratgic per encaminar lacci
docent, sembla clar que un sistema educatiu
que reconeix a lestudiant com a constructor
del seu aprenentatge i que, a ms a ms
aspira a que aquest sigui significatiu, per
motius evidents, ha de vetllar perqu
aquests aspectes cognitius, afectius i volitius,
referenciats ms amunt, es coordinin per a
desfermar el factor motivacional. Tanmateix
sembla clar que motivaci i aprenentatge

van de la m i no val la pena donar gaires

voltes a propsit de quin s conseqncia de
laltre; aprenc perqu estic motivat t
tanta solta com em motivo perqu estic
aprenent.

LALUMNAT QUE SENT MOTIVACI PER

LA MATRIA SER CAPA DE POSICIONAR
LAPRENENTATGE DE LA QUMICA BEN

AMUNT EN LESCALA DE VALORS

Tradicionalment, des de la didctica de les

cincies i la qumica no ns cap excepcisha incidit en les variables cognitives del
procs
densenyament-aprenentatge
i,
malauradament al meu entendre, sha obviat
la dimensi afectivoemocional que, refiantnos dels plantejaments ja exposats, pot
esdevenir alhora el greixatge i el combustible
del motor dall que tot estudiant desitja i
que, conseqentment, constitueix el
component volitiu. No sentn que per
impulsar la nostra acci docent no aprofitem
el fet que les emocions juguin un rol tan

tan transcendent en la presa de decisions, en

la generaci dexpectatives respecte uns
continguts concrets o b en el comproms
que lalumnat sent vers el propi
aprenentatge actiu. Mantenir en loblit o
menystenir els aspectes afectius en
lensenyament i laprenentatge de la qumica
implica la renncia a incentivar aquests,
atesa la seva naturalesa, voltils estats
emocionals que tant i tant poden fer per la
condensaci i consolidaci de la motivaci
entre el nostre alumnat.

La qumica memociona, i a tu?

competncia docent que poso de manifest

en
lestructuraci
dels
continguts,
seqenciant-los i -molt especialmentplantejant les activitats corresponents,
lxit a lhora de fer evident la meva
voluntat de consensuar, compartir i orientar
lavaluaci cap als aprenentatges en
detriment dels resultats, la meva proximitat
i disponibilitat condicionada, ms enll dels
canals de comunicaci formal (correu
electrnic, missatgeria interna Moodle...), a
certs canals informals (xarxes socials,
Whatsapp...), puc aconseguir estimular la
motivaci del meu alumnat.

Sembla que en funci de factors tals com les

evidncies dels aprenentatges assolits, la
percepci de les prpies competncies i
capacitats, les experincies prvies, les
atribucions causals, les creences de control,
els interessos personals, el context
sociocultural i el familiar, entre daltres,
lalumnat es presenta a laula amb un grau
de motivaci concret i divers; per el que
tinc fora clar o, ms ben dit, magrada
pensar s que en funci del comportament
personal que mostro a laula, la identificaci i
entusiasme cap a la matria que projecto,
lestima i admiraci pel coneixement
interdisciplinari que observo, el grau de

Cal advertir que, bo i laparent rotunditat

del pargraf anterior, ni de bon tros em
sento dipositari de la clau definitiva per
reeixir en lempresa dadobar amb
emocions i motivaci laprenentatge de la
qumica, ara b, el que s em veig en cor
dafirmar i donar fe sense embuts s que
quan, a una escala ms modesta, es donen
les condicions necessries per tal que una
proposta dactivitat concreta compti amb la
vinculaci emocional adient i la motivaci
de qui lha dexperimentar, molt difcilment
deixen dassolir-se amb escreix els objectius
fixats a priori.

Activitats emocionants? S, grcies

Arribada lhora de plantejar qualsevol
activitat i lavaluaci associada, cal tenir ben
present que lalumnat no est gens
acostumat a gaudir en diferit, s a dir: sovint
necessita una recompensa immediata per
mantenir el grau dimplicaci i, rarament,
associa lerror coms amb una oportunitat
daprenentatge. Aix mateix, es mostra molt
sensible quant a la previsi que fa de les
possibilitats reals de superar les dificultats
amb qu es trobar en el seu decurs, a la
inversi de temps i esfor que considera que
hi haur desmerar, al valor i significat que
atorga a all que pensa que nobtindr de
profit, i, de forma destacable, al caire positiu
o negatiu de les primeres emocions
associades i la projecci de les vivncies que
en traur. Si, a ms a ms i com s el cas,
lactivitat rau en lmbit de la qumica, val la
pena incloure desllorigadors en el seu
disseny perqu els inevitables mites de la
seva abstracci i laprenentatge mecnic
passin a la histria.
s per aix que, a banda de lencert en
lelecci dels continguts que es volen posar
en joc, detall que acostuma a venir-nos
donat pel currculum, val la pena meditar i
planificar estratgicament tota proposta per

presentar-la a lalumnat com un repte

atractiu,
emocionant,
ben
pautat,
contextualitzat i connectat amb la seva
realitat, adequat a les seves capacitats i
competncies, amb clara concreci de les
eines de retroacci i avaluaci aix com de la
seqenciaci daquestes al llarg del procs,
que admeti diferents graus dimplicaci i en
el que la creativitat , lexperimentaci i
lesperit cooperatiu hi puguin jugar algun rol.

Possibles escenaris i estratgies

Quedant-nos, atesa lextensi continguda de
larticle, en la generalitat que suposa la
simple menci despullada de justificaci,
obviant-ne els aspectes metodolgics i un xic
arbitrriament, tot seguit hi faig constar un
grapat descenaris que, des del meu punt de
vista i sota un disseny didctic escaient,
poden ajudar en la mobilitzaci democions i
a despertar interessos quan contextualitzem
activitats a lentorn de la qumica. Com
podreu comprovar, alguns tenen un caire
ms genric, interdisciplinari i transversal i,
daltres, noms tenen ra de ser dins lmbit
de lensenyament de la qumica. Per
descomptat, tots tenen en com la voluntat
de vincular emocionalment a lalumnat amb
la matria, tan dins com fora del context
escolar, aprofitant la seva inabastable

capacitat de seducci; consolidar el

comproms amb el propi aprenentatge, fentlos-en sentir protagonistes i, de retruc,
aconseguir que la nostra tasca docent
esdevingui una experincia gratificant i
enriquidora.
Tant per tant, del sarr dalternatives que he
tingut el goig dexperimentar, magradaria
destacar els segents eixos, sempre en
referncia a la qumica per en alguns casos
extrapolables a altres matries: treballs de
divulgaci o de comunicaci cientfica en
qualsevol extensi, format (text, udio i
vdeo) i tipus de publicaci (llibre, article de
diari, revista, TV, vdeoblog...); notcies
concretes relacionades amb la qumica en
qualsevol format (premsa tradicional o
electrnica, TV...); productes casolans o
quotidians (o caracterstiques concretes dels
mateixos), p. ex. les medicines, els productes
de neteja, els aliments, els perfums, els
petards, les joguines...; qualsevol expressi
de mrqueting relacionada amb la qumica
(falques, insercions de diari, cartells...);
evidncies en el format que sigui de les
omnipresents pseudocincies (productes
miracle, homeopatia...); publicacions virals
relacionades amb la qumica a les xarxes
socials (catastrofisme, morbositat... ) ;

fragments
de
pellcules,
sries
o
programes,p. ex. de cincia ficci; tires
cmiques de temtica qumica...

VAL LA PENA MEDITAR I PLANIFICAR

ESTRATGICAMENT TOTA LA PROPOSTA
PER PRESENTAR-LA A LALUMNAT COM
UN REPTE ATRACTIU, EMOCIONANT,
BEN

PAUTAT,

CONTEXTUALIZAT

CONNECTAT AMB LA SEVA REALITAT

Deixant de banda el qu i centrant-nos en el

com, des de lafinitat vers el constructivisme
social amb qu midentifico, trobo dignes
desment: el plantejament de propostes sota
lempara de laprenentatge fonamentat en
projectes, el treball interdisciplinari, la
perspectiva CTS i el treball cooperatiu; la
inclusi de les TAC com a element
transformador dels ensenyaments, els
aprenentatges i lenriquiment del PLE
(Moodle, xarxes socials, laboratoris virtuals,
simuladors, eines i serveis 2.0...); el disseny
dactivitats que girin a lentorn de la recerca
cientfica (petites investigacions, qestions
clau i, molt especialment, el treball de recerca

de batxillerat), lalfabetitzaci meditica

(elaboraci daudiovisuals, anlisi crtica...), la
comunicaci cientfica, el pensament crtic,
lesperit dindagaci, lespeculaci cientfica i
lescepticisme; la participaci a concursos,
dndole interna o externa al centre, a
propsit de la qumica (literaris, audiovisuals,
fotografia...); la participaci a gimcanes,
jornades, olimpades...

Bo i haver-hi fet referncia anteriorment, com

a element de reflexi final, vull tornar a
reivindicar la importncia que t la variable
emocional en la construcci de la nostra figura
com a docents de qumica. Projectar
ostensiblement all que sentim vers la matria
que impartim dna credibilitat al desig
daconseguir implicar emocionalment al nostre
alumnat i en garanteix, en certa manera, lxit.

Reproducci de larticle elaborat per lAndreu Rabassa Juli pel

monogrfic de Qumica de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR
(nm. 384) Novembre/ Desembre 2015
http://www2.rosasensat.org/revistes/perspectiva-escolar/numero/384