06 06

03

Quaderns
Quaderns
del
Quaderns
Quaderns
del del
del
Consell
Consell
de
Consell
Consell
de de
de
coordinaci
coordinaci
Coordinaci
Coordinaci
pedaggica
pedaggica
Pedaggica
Pedaggica

Les Cases de la Festa a Barcelona

06

Quaderns
Quaderns
del Consell
del Consell
de Coordinaci
de Coordinaci
Pedaggica
Pedaggica

Les Cases
de la Festa
a Barcelona:
imatgeria,
foc, dansa i
msica

Les Cases de la Festa a Barcelona:

imatgeria, foc, dansa i msica
Jordi Puig i Martn, Jordi Quintana i Albalat

Presentaci
Barcelona s una ciutat molt rica pel que fa al seu patrimoni de cultura popular i tradicional. I aix, que dentrada s un motiu de satisfacci, representa tamb per
a la ciutadania i per a les seves institucions una gran
responsabilitat, de cara a mantenir viva aquesta expressi heretada i transformada de generaci en generaci. I
s en aquest sentit que cal felicitar-nos per limpuls, per
part de lAjuntament de Barcelona, de la Xarxa de Cases
de la Festa, una iniciativa pionera al nostre pas en la
lnia de promoure el coneixement i fomentar la participaci en tot all relacionat amb la cultura popular i
tradicional.

Pep Herrero

Aquest document que teniu a les mans, precisament,

sha demmarcar dins les iniciatives daquesta Xarxa, i
especficament dins les accions dutes a terme per a facilitar la relaci entre les Cases de la Festa i les escoles
i instituts de la ciutat. La inclusi en el Programa dActivitats Escolars del Consell de Coordinaci Pedaggica
(www.bcn.cat/educacio/pae) de visites escolars a aquests
equipaments no sha dentendre sols com una activitat
ldica ms, sin com un dels principals reptes que la
cultura popular i tradicional barcelonina es planteja avui
dia. I s que, com b diu Joan Soler i Amig, la cultura
popular se situa en lmbit local (...). La cultura popular,
doncs, se situa en el real i no en el virtual (...).
No s tant conixer com s o don ve una festa, com ferla. No s un saber sin un fer, un experimentar, pertany a
les vivncies, als sabors (...). Saprn fent-ho. Es transmet
entrant-hi. Si anem a introduir-la a lescola, no s una matria o assignatura, sin que se situa en la transversalitat,

els confereix sentiment, i sentit. (...) Ara, doncs, si no s

a travs de lescola (...), la transmissi de la cultura populacorre el risc de caure en loblit... (Soler, 2011).
El nostre objectiu amb aquest document ha estat
elaborar una eina til. Com veureu, s un recull dinformacions i de coneixements, articulats seguint lesquema de les visites escolars a les Cases de la Festa.
Nosaltres voldrem que servs tant per a les persones
que han de dur a terme les activitats, perqu puguin
preparar-les amb ms rigor pel que fa als continguts,
com i sobretot per als mestres, perqu puguin preparar millor les sessions prvies i posteriors a laula. I
tamb voldrem que servs per a lalumnat que busca
saber ms sobre algun tema que els hagi interessat
especialment. No hem prets fer un document exhaustiu i definitiu, sin al contrari, un document amb
diverses referncies i visions, tot i que de vegades
hem pres partit, el qual aporti un marc referencial a
les festes i tradicions i una visi oberta, dinmica, diversificable i ampliable, tant daquests referents, com
dels significats atribubles, aix com de les maneres de
celebrar-les i compartir-les.
Hem organitzat la informaci a partir de cinc blocs, que
es corresponen amb els blocs en qu sorganitzen les
visites i activitats escolars a les Cases de la Festa.
La iniciativa de les Cases de la Festa, la primera que
Barcelona fa daquestes caracterstiques i que t programada una ampliaci progressiva, dna loportunitat
als nens i nenes i als joves de la ciutat, i de retruc als
mestres de les escoles i al professorat dels instituts, aix
com a les famlies, de conixer de ms a prop:
3

 Qu sn les figures, els actes i les manifestacions culturals (origen, simbolisme, diversificacions, etc.).
Com es fan.
Qui en fa.
La seva concreci a Barcelona, sobretot a les festes de
la Merc i Santa Eullia.
Tradicions similars a altres llocs del mn.
Indicacions i recomanacions sobre com participarhi.

Esperem que aquests materials serveixin per a poder

caminar vers aquests objectius. Si no fos aix, tota la
responsabilitat seria nostra. Per, si finalment i creiem
que ser aix aquests documents sn tils per a la funci per a la qual han estat pensats, el mrit no ser noms nostre, sin de tots aquells i aquelles que ens hi han
ajudat, entre els quals volem fer constar Xavier Cordom
i Joan Soler i Amig. Moltes grcies a tots ells!
Jordi Puig i Martn, Jordi Quintana i Albalat
Barcelona, 2013

Pep Herrero

A ms al web de les Cases de la Festa (http://www.bcn.

cat/casesdelafesta) trobareu suggeriments dactivitats
educatives, tant tangibles (retallables, jocs, etc.), com
en lnia (fetes amb JClic, webquestes i caceres del tre-

sor, etc.), experincies descoles i instituts, materials didctics i recull de canons, cantarelles i poesies.

Els gegants
i els capgrossos

Pep Herrero

Ja sonen les gralles

i arriben els nans,
darrere sacosten
els nostres gegants.
Olga Xirinacs

Els gegants
Qui no ha vist en una festa major de qualsevol poble o
ciutat aparixer-hi una, dues, tres grans figures humanes, portades des de dins per trauts i forts equilibristes,
capaos de fer ballar i giravoltar les imatges gegantines? Els gegants, que avui sn una figura habitual de les
tradicions festives a casa nostra i que han evolucionat
els darrers anys en les formes i estils ms diversos, sn
un fet cultural duna gran antiguitat, del qual trobem referncies ja en documentaci medieval de poblacions
prou allunyades geogrficament. Alhora i per b que, de
gegants, en trobem a molts indrets del mn, a Catalunya
(i a la resta de Pasos Catalans), aquests han pres unes
caracterstiques que els diferencien daltres tradicions
geganteres. A Barcelona, a ms, els gegants sn una de
les tradicions festives amb ms vida.
6

Primeres notcies
De fet, de lorigen dels gegants no en sabem gaireb
res. Hi ha qui diu que potser provenen de representacions bbliques, destinades a instruir un poble majoritriament analfabet. Aix doncs, representacions com
la de Goliat, personatge bblic gran com un gegant, o
la de sant Cristfor, de qui la tradici diu que tamb
era un home gegant, haurien evolucionat fins als nostres gegants. Daltres afirmen que serien ms aviat representacions histriques i ho lliguen amb el fet que
molts antics gegants representaven reis cristians o b
moros. Daltres apunten ms enll, i elaboren la hiptesi segons la qual els gegants tenen un valor herldic
i el tipus de gegant que tenia una ciutat servia per a
saber de quins privilegis gaudia. Finalment, alguns han
proposat que es tracta sols delements dentreteniment,
propis duna societat que encara no coneixia el cinema
o lesport com a espectacle.
El que s que podem dir s que la primera referncia
documentada de la paraula gegant la trobem al Llibre
de les solemnitats de Barcelona, preservat a lArxiu
Histric de la Ciutat de Barcelona, on es diu que a la
process de Corpus de 1424 hi hagu, entre altres representacions, la del rei David ab lo jiguant. Per a trobar
altres mencions ms explcites, caldr esperar al segle
segent, quan ja s ms habitual trobar ordres de pagament o altres documents municipals, com el dOlot de
1521, on es diu que sordenava pagar les despeses per
balar lo gagant al Corpus de dit any.
Parlem ja, daquesta manera, de gegants que ballen i
que podrem identificar b amb els que coneixem avui
dia. Lany 1601 fou canonitzat un sant catal, Raimon de

Penyafort, i aix fou celebrat a moltes poblacions del

nostre pas. Grcies a aquest fet i a les descripcions que
daquesta festa sen recolliren en diversos municipis, podem veure que la presncia de gegants com a element
festiu era ja fora habitual en molts indrets del territori.
Tamb sn del segle XVI les primeres referncies a les
parelles dels gegants, s a dir, les gegantes o gegantesses. En el cas de Barcelona, la primera referncia a una
jiguantessa s de 1568, quan la corporaci municipal
fu anotar un pagament per tallar-li i cosir-li un vestit.
7

Els gegants i la festa

A partir de llavors, els gegants esdevenen un element
festiu cada cop ms arrelat en moltes viles i pobles de
Catalunya. Surten habitualment a participar en la process de Corpus, si b tamb sovint en les processons
dedicades a sants i, posteriorment, a marededus, aix
com en festes patronals i en altres celebracions, com el
Carnaval. Tot i que el seu espai natural s la festa religiosa, de mica en mica aniran prenent part en altres actes
no tan vinculats a lesfera espiritual. A partir del segle
XVIII, a ms, seran habituals certes prohibicions i limitacions de la presncia dels gegants en determinats actes religiosos, pel fet que es troben poc adients i potser
massa irreverents, i aix far que, sobretot a partir del
segle XX, quedin deslligats de la marcada identificaci
religiosa que han tingut, sense que, per aix, deixin de
participar del tot en actes tradicionals, com ara a les
processons de Corpus o en festes patronals en molts
llocs del pas. En aquells temps, els gegants generalment eren propietat dels ajuntaments, per b que en
altres casos podien ser propietat duna parrquia, duna
confraria o, fins i tot, duna instituci, com els gegants
de la Casa de Caritat, de Barcelona.
Quan arribem al segle XX, el panorama geganter que
ens trobem es caracteritza sobretot per la presncia tradicional de gegants en moltes poblacions, mantinguda
per linters i la iniciativa local, tot i que no es t la conscincia de pertnyer a una tradici cultural ms mplia,
que abraa tot el Principat. Un fet, per, marcar un
abans i un desprs en la histria de la tradici gegantera
de Catalunya: el Concurs de gegants, nanos, y monstros tipichs celebrat a Barcelona el 1902. Organitzat
per lAjuntament de Barcelona, a proposta de Francesc
8

Camb, que ns regidor, aquest concurs reuneix per

primera vegada 54 gegants, 4 gegantons, 33 nans i 10
figures de bestiari vingudes de tot Catalunya, i serveix
per a prendre conscincia de la importncia de la tradici gegantera catalana. En moltes poblacions on no hi
ha tradici de gegants, lesdeveniment barcelon animar a construir gegants o, si no s possible, a llogar-los a
altres poblacions venes per a les festes majors, en un
esclat dinters pels gegants mai vist fins llavors.
Tanmateix, durant aquell segle no tot van ser flors i violes per als gegants. La limitaci dels actes religiosos
pblics durant la Segona Repblica va fer minvar molt
la presncia dels gegants al carrer i durant la Guerra
Civil de 1936 diversos gegants foren cremats, com els
de Santa Maria del Mar de Barcelona o els de Banyoles,
ja que eren identificats com a rmores, com a testimonis dun passat, dun mn dopressi que calia fer desaparixer. Durant el franquisme, la tradici gegantera,
que fins aleshores havia rebut suport sobretot dels sectors catalanistes, va ser mirada amb desconfiana per
les noves autoritats i en alguns casos va haver de descatalanitzar-se per a poder sobreviure, com s el cas de
Barcelona, on van batejar els gegants amb els noms de
Fernando i Isabel, en representaci dels Reis Catlics.
Els gegants, avui
La fi del franquisme, per, comport molts canvis socials que van beneficiar duna manera o duna altra el moviment geganter, fent-lo viure potser lpoca ms daurada de la seva histria, com a mnim si ens fixem en el
nombre de figures i el nombre de poblacions on aquest
es va esdevenir. I s que a la fi de la poltica anticatalana del franquisme cal afegir-hi la recuperaci social del

podem passar per alt que un dels elements principals

de la Patum berguedana, reconeguda com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de
lany 2008, sn els seus gegants.

Els gegants a Barcelona

Pep Herrero

carrer i de la festa (ls dels espais pblics estava molt

controlat fins llavors), i lassoliment de la llibertat associativa. Aquesta mescla provoc el naixement de moltes
colles geganteres, que ompliren de gegants les ciutats
i els pobles. Es va crear la Coordinadora de Geganters
de Barcelona (1984) i lAgrupaci de Colles Geganteres
de Catalunya (1985). Moltes escoles shan fet fer tamb
els seus gegants, i fins i tot algunes institucions i entitats, com el Futbol Club Barcelona o sindicats, tenen
tamb els seus gegants. I els gegants histrics, els que
han mantingut viva la tradici fins avui, han vist com,
de nou, sels ha valorat el seu mrit. En aquest sentit, no

Actualment, a Barcelona hi ha una quarantena de colles geganteres, que sencarreguen i es responsabilitzen

dun centenar de gegants. A banda daix, hi ha els gegants descoles, els gegants dinstitucions, fins i tot gegants particulars... Com es pot veure, es fa molt difcil
poder donar una xifra dels gegants que hi ha a la ciutat.
De tots aquests gegants, per, nhi ha uns que val la
pena anomenar: els gegants centenaris. I s que grcies a la llarga histria de tradici gegantera a la ciutat,
aquesta compta en el seu patrimoni amb unes figures
de gran valor histric: els gegants vells de la Casa de
Caritat, dels quals es desconeix la data exacta de creaci, per dels quals se sap que sn de mitjans del segle
XIX, i els gegants vells de la Plaa Nova, estrenats el
1906. Daltra banda, tamb hem de valorar els gegants
de Santa Maria del Mar, els gegants de la Ciutat i els
gegants del Pi, els quals, tot i que les figures shan anat
substituint i restaurant amb els anys, han estat presents
en les festes barcelonines des de fa segles.
A Barcelona, els gegants participen en els actes de
ciutat, per tamb en les festes majors dels diferents
barris, on sorganitzen cercaviles i ballades. En alguns
casos, els gegants participen en trobades geganteres,
s a dir, festes de gegants, no necessriament lligades
a la festa major.
9

Els gegants pam a pam

De gegants, nhi ha de moltes menes i tipus. s important destacar, per, que ms enll daquesta diversitat,
hi ha tota una srie delements que sn relativament
comuns i que ens ajuden a conformar el que avui coneixem com la tradici gegantera catalana. Vegem-los.
Les parts del gegant
Quan mirem un gegant des de fora, el que veiem s sols
la part externa: les testes (tamb anomenades caps), les
mans i el vestit. Les testes i les mans sn la part ms
artstica i important dels gegants, ja que s lnic que
no pot modificar-se sense canviar-li la identitat, i alhora
delles en dependr la qualitat de la figura. Antigament
Pep Herrero

selaboraven amb pasta de paper o cartr i les de ms

qualitat es treballaven a partir doriginals en fang, dels
quals sextreia un motlle. Avui, a aquests procediments
ms clssics cal afegir-hi ls de nous materials, especialment la fibra de vidre, els quals han aportat una major
resistncia al desgast, aix com una reducci del pes
dels gegants. Lacabat de les testes amb cabells, turbants, corones, barrets i joies es pot fer a partir de la
mateixa pea de la testa, s a dir, simulant cabells, joies,
etc., o b, un cop acabada, amb cabells, corones i joies
reals afegits, de la mateixa manera que es fa amb les
espases o porres que puguin portar.
Pel que fa al vestit, hi trobem una diversitat notable.
Podrem dir que les niques caracterstiques comunes
s que siguin vestits ben llargs, no noms per motius
esttics, sin perqu ajuden a compensar el pes de la
testa, i que tinguin una finestreta que permeti veure-hi
la persona que porta el gegant. A partir daqu, trobem
des de gegants que vesteixen una simple tnica feta
a partir duna nica pea de roba, fins a gegants abillats amb veritables obres dart de costura, amb brodats
i incrustacions, i fins i tot roba dissenyada calculant la
forma que es vol que tingui el gegant en determinats
moments dels balls.
Si despullssim un gegant, el que hi descobrirem seria
el cavallet, el cos (o tors) i els braos. En aquest cas,
parlem de parts que no estan pensades per a ser mostrades al pblic, de manera que no tenen els acabats de
la resta de la figura. El cavallet s una estructura, tradicionalment de fusta, formada per quatre llargues potes,
unides entre si per travessers i per les fustes de lencoixinat. Hem de tenir en compte que el cavallet t una

10

doble funci: aguantar dempeus el gegant, per tamb

permetre que una persona el pugui portar al damunt.
Aquest encoixinat s el que protegeix el cap i les espatlles del geganter, i sobre aquest shi recolza el gegant
quan es troba en moviment. Pel que fa al cos i els braos, poden estar fets de molts materials i la seva nica
utilitat s donar forma al gegant, aix com subjectar la
testa i les mans.
Els gegantons
Hi ha gegants que no tenen les caracterstiques que
acaben desmentar i que generalment sn ms petits
que els anteriors: sn els gegantons. De gegantons nhi
ha de molts tipus: des de gegants petits fins a figures
duna sola pea, com en Tinet el graller, i estructures
modernes, com els gegantons de motxilla, en els quals
el cavallet s substitut per una estructura metllica
que es fixa amb corretges a lesquena del portador o
portadora. Tamb, fins a cert punt, i perqu histricament ens nha quedat alguna referncia, es podria arribar a qualificar de gegantons les persones que caminen sobre xanques.
El ball, la cercavila i la process
El moment ms impressionant dun acte en el qual
participen els gegants s el ball. Perqu, a Catalunya,
la tradici s que els gegants ballin. De fet, els recursos
coreogrfics dels gegants sn limitats: avanar, girar,
giravoltar... Tot i aix, la grandria de les figures, combinada amb la msica escaient i la coreografia adequada, pot fer del ball dels gegants un moment mgic. El
ball de gegants s, en les poblacions on la tradici s
ms arrelada, com a Barcelona, Olot, Solsona, Berga,
Vilanova, etc., un dels moments lgids de la festa major.

Pep Herrero

La solemnitat del ball dels gegants, per, contrasta amb

lalegria de la cercavila. I s que la cercavila, tant si es fa
abans com desprs del ball, s el moment de la rauxa. Si
durant el ball els gegants shan mogut a ritme de vals o
de masurca, a la cercavila s el torn dels pasdobles, les
marxes, les sardanes curtes o les polques. La cercavila
s la desfilada dels gegants pels carrers de la poblaci,
b sols, b acompanyats daltres elements de cultura popular, com altres gegants, bsties, balls populars (balls
de bastons, de cercolets, etc.), grups de trabucaires...
La cercavila, per, no sha de confondre amb la process. Malgrat que en alguns llocs les cercaviles sanome11

nen processons, perqu antigament ho havien estat, en

general entenem que la process s un acte religis catlic que es du a terme, com la cercavila, pels carrers de
la vila. A diferncia daquesta, per, la process s seriosa i els gegants, a ritme dun Toc de Process, acompanyen, sense treure-li protagonisme, la figura central de
lacte, que pot ser lescultura dun sant o de la Mare de
Du o, per Corpus, la custdia.
La msica
Catalunya s un pas duna gran riquesa pel que fa al
nombre dinstruments populars tradicionals i aix mateix ho podem veure en lacompanyament dels gegants.
Aix, doncs, si a Barcelona la tradici s acompanyar els
gegants amb flabiol i bombo o tambor, al Peneds i el
Camp de Tarragona, per exemple, linstrument escollit
sn les gralles. I si, ms al nord, a Olot el ball de gegants es fa amb msica de cobla, a Berga els gegants
ballen amb banda, i a Sant Feliu de Pallerols, amb vio-

l. Darrerament alguns gegants de barris de Barcelona

van acompanyats de mitja cobla formada pel sac de gemecs i el flabiol i tambor, o de lanomenada cobla de
tres quartans, formada pel sac de gemecs, la tarota i el
flabiol i tambor (vegeu Els instruments tradicionals a
lapartat La cobla). Avui dia, el gran creixement del fet
geganter ha desdibuixat les velles lnies dels territoris
pel que fa a ls dels instruments i potser valdria la pena
reflexionar sobre quines conseqncies tindr aix en
la supervivncia de certes prctiques instrumentals
menys de moda, per no s menys cert que mai fins
ara no shavien tocat tants instruments tradicionals, i
en aix el fet geganter hi ha tingut una influncia molt
significativa.
Per als gegants shan compost peces especfiques, sobretot per a balls, ja que cada localitat vol tenir-ne els
seus propis. Aix, doncs, avui dia el conjunt de balls de
gegants conforma un patrimoni musical de primer ordre, amb peces annimes prpies de
la tradici, peces elaborades per msics locals que potser no tenen gaire reconeixement, per que ens han
deixat obres duna notable qualitat
musical, aix com tamb peces elaborades per msics de renom, encarregades especficament per a locasi.
Al CD dels Ministrils del Cam Ral
(2012) podeu trobar la msica que
acompanya el ball dels gegants
del Pi, la can El gegant del Pi arranjada per Jordi Fbregas i la que
acompanya els gegants de Ciutat,

12

composta per Xavier Muixench. I al CD dEls Ganxets,

grallers del Baix Camp (2006), hi trobareu molts dels
balls de gegants de la Coordinadora de Geganters de
Barcelona.

Els geganters i les geganteres

Les persones que porten i fan ballar els gegants sanomenen geganters o geganteres. s cert que per a ser
geganter cal tenir una mica de fora, per el ms important s tenir equilibri i bona concentraci. El problema dels gegants no s noms que pesin 40, 60 o 80
quilos, sin que bona part daquest pes recau a la testa,
que s la part ms alta de la figura. Aix, doncs, una petita inclinaci del gegant de seguida genera inrcia i fa
que el pes de la figura augmenti i es desequilibri amb
facilitat. s per aix que, per a ser un bon geganter, calen hores i hores dassajos!
Tradicionalment, el responsable dels gegants (lAjuntament, la parrquia, etc.) era qui socupava de buscar
els geganters necessaris el dia que calia treure els gegants. Era una feina pagada, per a la qual es buscaven
les persones amb ms experincia i ms qualitats. De
mica en mica, per, aquestes persones van comenar
a agrupar-se en colles ms o menys formals fins que,
sobretot a partir del gran creixement de la democrcia, sn les noves colles de geganters les que prenen
la iniciativa en all referent a lmbit dels gegants. Aix
doncs, en moltes viles, sobretot all on la tradici dels
gegants arrenca als anys vuitanta i noranta del segle
XX, els gegants no sn ja propietat dinstitucions, sin
de la mateixa colla de geganters, que s qui nimpuls

Pep Herrero

la creaci. A les colles de geganters acostuma a haver-hi un cap de colla, que s la persona que socupa
de la coordinaci dels geganters i geganteres, especialment pel que fa a decidir qui porta el gegant en cada
moment.
Pel que fa al vestuari dels geganters, el ms habitual
s que duguin camisa, pantal llarg, sabates o espardenyes de vetes i faixa. La faixa per als geganters s
una pea molt important: no noms ajuda a suportar
el pes dels gegants, sin que en moments de dificultat
(cops de vent, relliscades, prdua dequilibri) pot arribar a evitar lesions greus, ja que subjecta i refora la
musculatura de lesquena.
13

Lexistncia de colles de geganters ha facilitat la relaci

entre elles i ha donat fruits com lintercanvi de colles
(una colla, amb els seus gegants, participa en la festa
major dun altre poble i desprs aquest retorna la visita
a la segent festa major); la creaci drgans de relaci entre colles, agrupacions i coordinadores de colles
geganteres, com la Coordinadora de Geganters de
Barcelona (1984), i la celebraci de grans trobades de
gegants, com la Ciutat Gegantera, una trobada anual
de gegants de tot Catalunya que se celebra cada vegada en un municipi diferent

Els gegants i la Merc

Si b la participaci ms tradicional dels gegants s a
la celebraci del Corpus, aquestes figures tamb han
participat en els actes de celebraci de ladvocaci de
la Mare de Du de la Merc, copatrona de la ciutat de
Barcelona des del 1637. Avui, amb unes festes de la
Merc consolidades, vives i participatives, els gegants
hi tenen un paper central pel que fa als actes de cultura
tradicional.
Seguici Inaugural i Toc dInici
Un cop el pregoner o la pregonera ha llegit el preg al
Sal de Cent i lalcalde o alcaldessa dna per inaugurada la festa major, a la plaa de Sant Jaume comena
la celebraci del Toc dInici, amb la participaci dels
Capgrossos Macers, els gegants de la Ciutat, els cavallets cotoners, lliga, el Lle, la Mulassa, els Ministrils
del Cam Ral amb els seus instruments, el Bou, el Drac,
la Vbria, la Tarasca, els gegants del Pi i els gegants
de Santa Maria del Mar, els quals, mentre ha durat
14

el preg, han anat desplaant-se des del Palau de la

Virreina a la Rambla fins a la plaa de Sant Jaume, en
lanomenat Seguici Inaugural. Un cop comena el Toc
dInici, les diverses figures van mostrant els seus balls,
amb lacompanyament dels Ministrils del Cam Ral, un
grup musical creat el 1991 expressament per a aquest
acte, amb una quarantena de msics que toquen instruments tradicionals sobre lescenari. Pel que fa als
gegants, hi fan el seu ball els de Santa Maria del Mar,
els del Pi i els de la Ciutat, i de vegades alguns gegants
convidats.
Pep Herrero

Al CD dels Ministrils del Cam Ral (2012) hi podeu trobar el Toc dInici i les msiques dels altres elements
del seguici.
Xambanga
La nit del 23 de setembre els gegants que participaran
a la Passada de Gegants sn traslladats a lAjuntament,
des don sortiran lendem en els actes de la Merc. Si
b en un principi aquest desplaament es feia sense
voluntat festiva, de mica en mica es va anar convertint
en una cercavila ms i, finalment, als anys noranta del
segle XX entr en el programa de la festa major amb
el nom de Xambanga. La Xambanga, per, no s una
cercavila com qualsevol altra: s la cercavila gegantera
ms esbojarrada de Barcelona. Els gegants hi sn disfressats i els geganters i geganteres tamb es vesteixen
com si conformessin una comparsa carnavalesca. La
msica tamb shi adapta, i els pasdobles i les marxes
sn substituts per sambes, cmbies i rumbes.
Seguici dAutoritats
El dia 24 de setembre, dia de la Merc, se celebra a la
baslica de la Merc una missa solemne, a la qual sn
convidades les autoritats de la ciutat. Quan aquesta
acaba, a la plaa de la Merc els gegants i figures festives de Ciutat Vella esperen les autoritats i les acompanyen en una cercavila solemne fins a lAjuntament, on
entren per lentrada principal de ledifici gtic, al carrer
Ciutat. Aleshores, lliga i els gegants de la Ciutat van
fins a la plaa de Sant Jaume, on fan els seus balls per a
les autoritats, que els observen des del balc de lAjuntament. Un cop acabat lacte, es reuneixen amb la resta
de figures festives i continuen la cercavila fins al Palau
de la Virreina.

Adrian Garca. Fotomerc 2012

Mat Gegant: la Passada de Gegants i Nans

El mat del dia de la Merc, els gegants de tots els barris de Barcelona, exceptuant aquells que participen al
Seguici dAutoritats, es troben a la plaa de Sant Jaume
per a iniciar la Passada de Gegants i Nans, la qual s
potser la cercavila gegantera ms antiga de les festes
de la Merc, que sha mantingut ininterrompudament
des dels anys cinquanta del segle passat. La Passada
de Gegants i Nans desfila per diversos carrers del Barri
Gtic i acaba en un punt proper al lloc on a la tarda
comenar la Cavalcada.
15

Cavalcada
La Cavalcada s un acte de gran tradici a les festes
de la Merc, ja que des de principis del segle XIX ha
estat habitual la celebraci dun acte daquest tipus,
consistent en una desfilada multitudinria pels carrers
de la Barcelona antiga. Si b antigament i sobretot durant el franquisme aquesta cavalcada era ms aviat un
gran espectacle on desfilaven carrosses i grups de tota
mena, es representaven espectacles de carrer i, fins i tot,
sanunciaven marques comercials, des dels anys vuitanta del segle XX es va anar convertint en el que s ara, s
a dir, un acte principalment geganter. A diferncia, per,
de la Passada de Gegants, la Cavalcada reuneix tamb
figures festives de fora de Barcelona, aix com grups que
no sn prpiament geganters o de bestiari, com bandes
de msica i altres comparses convidades.
Toc a Plegar
Els gegants de la Ciutat es guarden al Palau de la
Virreina. El darrer dia que actuen per la Merc, al vespre, quan retornen al Palau per ser desats fins a la prPartitura de la Contradansa dels gegants de Barcelona. Amades, 1992

16

xima festa, hi arriben sols, acompanyats noms per la

msica dels seus flabiolaires. Aquesta s, segurament,
la cercavila ms ntima dels gegants, una cercavila coneguda sols pels seus admiradors ms apassionats, on
aquests poden gaudir dels balls dels gegants sense el
bullici de les grans cercaviles que shan celebrat durant
el dia. La darrera pea que ballen els gegants abans
que es tanquin darrere seu les portes del Palau de la
Virreina s la Contradansa dels gegants, una pea antiga, prpia de la tradici gegantera de Barcelona. En podeu trobar un enregistrament al CD Gralles i gegants,
dEls Vernets (1999).

Els gegants i Santa Eullia

El 12 de febrer se celebra la festivitat de Santa Eullia,
antiga patrona i actualment copatrona de la ciutat de
Barcelona. En ocasi daquesta celebraci, els gegants
de Barcelona surten tamb a participar en els actes festius de la ciutat.
Collocaci del Pen i Preg
El 12 de febrer, a tres quarts de deu del mat, shissa el
Pen de Santa Eullia al balc de lAjuntament, amb la
presncia de lalcalde i de la resta del consistori. Durant
tot aquest acte, hi ha present la gegantona Laia, una
geganta petita que noms surt durant aquestes festes.
La Laia s una figura creada el 1998 a partir dun dibuix
de la illustradora Carme Sol Vendrell que representa
santa Eullia, una nena barcelonina del segle IV, esdevinguda smbol de la solidaritat i la valentia dels barcelonins i barcelonines. La gegantona porta a les mans
els smbols de santa Eullia, la creu en aspa i la palma, i

al cap, una corona de flors naturals. El fermall que tanca

la seva capa tamb t aquests smbols, aix com lescut
de Ciutat Vella. s portada pels nens i les nenes de les
colles geganteres de Ciutat Vella.
La Process de les Laies
A les set de la tarda del dia de Santa Eullia arrenca de
la plaa de Sant Josep Oriol una de les cercaviles ms
curioses: noms hi participen gegantes. Aquell dia, per
tant, els gegants masculins es queden a casa. Aquesta
cercavila recorre diversos carrers del Barri Gtic i t
dos punts especialment importants: quan les gegantes
arriben a la capelleta de la Baixada de Santa Eullia, les
dues gegantes de la plaa Nova, la nova i la centenria,
hi ballen la melodia del ball de Santa Eullia. Desprs
daix, la cercavila continua i, un cop a la plaa de Sant
Jaume, aquestes dues gegantes tornen a ballar el ball
de Santa Eullia. Cal fer notar que la msica daquesta
darrera ballada la fa sempre la cobla que t la titularitat
de la Cobla Ciutat de Barcelona

Trobada i ball de gegantons infantils i descola

Durant les festes de Santa Eullia se celebra tamb la
tradicional trobada de gegants, gegantons i altres figures festives que han estat construts per escoles i altres
institucions i que porta la mainada.

Els capgrossos o nans

I qui en una festa major de qualsevol poble o ciutat no
hi ha vist aparixer una, dues, tres petites figures humanes amb el cap ben gros? Els capgrossos o nans, que
en alguns indrets tamb anomenen nanos o cabeuts,
tamb sn una figura habitual de les tradicions festives
a casa nostra.
Pep Herrero

El Seguici de Santa Eullia

El diumenge ms proper a la Diada de Santa Eullia al
mat, se celebra una cercavila de gegants pels carrers
del Barri Gtic. Davant de tot, obre pas la gegantona
Laia, que va acompanyada per a locasi duna formaci
musical molt especial: una cobla de flabiolaires i violinistes infantils. Tamb en aquest dia es balla el ball
de Santa Eullia, com es fa en la Process de les Laies,
si b en aquest cas ho fan els dos gegants de la plaa Nova. Lacte acaba a la plaa de Sant Jaume amb
els balls de diverses figures, especialment el ball de la
gegantona Laia, el ball de Santa Eullia i el ball dels
Gegants de Ciutat.
17

Tot i que del seu origen tampoc no en sabem res i

que les primeres referncies que sen troben sn relatives a capgrossos del Pas Valenci que participen en
un Corpus del segle XVI, no s fins a finals del segle
XVIII que sen documenten a poblacions catalanes com
Cardona, Olot o Reus. s al segle XIX que les referncies als capgrossos samplien a poc a poc, associats al
teatre, a la festa de Carnestoltes i, una mica endavant, a
parelles de gegants.
El Cap de Lligamosques dOlot possiblement s el primer capgrs del qual tenim referncia escrita, en documents de 1760 de la Confraria del Santssim de lesglsia
parroquial de Sant Esteve. Aquest capgrs feia desparriot obrint pas als seguicis festius.

Els capgrossos a Barcelona

A Barcelona, el 1906 els capgrossos Tano i Beco van comenar a acompanyar els gegants de la plaa Nova i el
1907 se nafeg un altre anomenat Cu-cut, perqu estava
inspirat en el personatge del setmanari satric Cu-Cut!
(1902-1912), que dibuixava Gaiet Cornet, que va arribar
a ser un dels preferits dels nens i nenes. El 1924 va deixar de sortir, per el 1986 sen constru un altre que des
de llavors ha tornat a ser el predilecte dels infants de la
ciutat. Aquesta figura noms la porten noies.
Lexistncia de la botiga El Ingenio, fundada a Barcelona
el 1838, va donar una gran empenta a la difusi de gegants i capgrossos, tant pel Concurs de gegants, nanos,
y monstros tipichs de 1902 a Barcelona i el de gegants
i nans de 1930 a Sabadell, com per la represa progres18

siva de les festes suprimides durant la Guerra Civil,

sobretot a partir del tercer quart del segle XX. Va fer,
per, que sestenguessin per tot Catalunya els mateixos
models de gegants i de capgrossos: el dimoni, la senyora del barret, el pirata, el noi negre, els germans Marx,
Gepetto, etc.
Actualment encara podem veure aquests capgrossos i
daltres de la mateixa poca, juntament amb molts que
representen persones concretes, allegories diverses o
personatges de contes i cmics, com en Massagran i
el seu lloro Plim, de Josep Maria Folch i Torres. I potser daqu a poc temps podrem gaudir de la Monyos
(Dolors Bonella), del Ms Petit de Tots, del Floquet de
Neu, de lhome del sac, etc.
Ester Quesada Casal. Fotomerc 2012

Uns altres capgrossos molt rellevants de Barcelona sn

els Capgrossos Macers. Aquests capgrossos es van
construir el 1985 per acompanyar Jaume I i la Violant,
els gegants de la Ciutat, encapalant i obrint pas al
Seguici Popular de Barcelona. Van vestits de porrers i
porten les maces corresponents.
Al CD dels Ministrils del Cam Ral (2012) hi podeu trobar la msica de La Gavaldana de Xavier Padrissa, que
s la que els acompanya en el ball.
Capgrossos fora de temps?
Si b els capgrossos, tant si van sols com acompanyant
gegants o altres figures, sempre surten per festes majors o cercaviles, a Barcelona nhi ha un que noms surt
al desembre, per la Fira de Santa Llcia: la Carassa.
Antigament les carasses eren caps de moro que a lpoca de Nadal es posaven sota els orgues dalgunes esglsies i movien els ulls i la boca, per on queien llaminadures. La Carassa actual s un capgrs que t rodes
i que passeja per davant de la Catedral al so dun grup
de gralles mentre llena caramels per als nens i nenes
que shi acosten.
Un altre capgrs fora de temps s lHome dels nassos,
un personatge de limaginari popular, que t un gran nas
molt gran i que apareix cada any el dia 31 de desembre.
La implicaci de les escoles, esplais i altres entitats en
les festes populars ha comportat en els darrers temps
un creixement de capgrossos, tant comprats, com encarregats o construts pels mateixos nens i nenes, que
animen i omplen de color les cercaviles, alhora que faciliten la seva implicaci en la festa.

Els gegants al mn
La tradici dels gegants, per, no s exclusivament una
tradici catalana: hi ha molts altres pasos on s tradicional fer passejar, i fins i tot fer ballar, figures gegantines
amb aquesta forma o daltres en ocasi de les seves festivitats. Vegem-ne alguns exemples.
Els gegants al cam de Sant Jaume
Tots els territoris de lantiqussim cam de Sant Jaume
comparteixen elements culturals comuns, i un s la
presncia de gegants. Aix, doncs, trobem gegants
a molts pobles de lArag, per tamb a Logronyo,
Pamplona i, fins i tot, a Sant Jaume de Galcia mateix.
A partir daquesta influncia, a ms, altres territoris
ms allunyats de la ruta tradicional jacobea, com el
Pas Basc o Madrid, tenen tamb gegants propis, amb
una estructura molt similar a la dels gegants catalans,
si b han sabut donar-los els carcters propis de cada
territori, sobretot pel que fa als diversos tipus de festa
i de msica.
Els gegants a Blgica
Al conjunt de Blgica es calcula que hi ha uns 2.500 gegants, dels quals 1.700 pertanyen al territori de Flandes.
La tradici gegantera belga s molt semblant a la nostra, si b all es valora ms lalada del gegant que no
pas la seva qualitat artstica, i grcies a aix poden dir
que tenen el gegant ms alt dEuropa: en Jan Turpin. s
de Nieuwpoort, a Flandes, i fa 11,40 metres dalada. Al
seu interior, en lloc dun cavallet (a Blgica els gegants
tamb tenen cavallet, per s fet de cistelleria i no de
fusta), hi ha una estructura que permet ser portat per
vint-i-quatre persones alhora. Els gegants belgues foren
19

Els gegants a Siclia i Calbria

A Siclia i a Calbria tamb s fora viva la tradici
gegantera. Cal destacar-hi els gegants Mata i Grifo de
Messina, unes escultures formidables del segle XVIII
que, a diferncia del que estem acostumats a veure aqu,
van muntades sobre cavalls immensos, tamb de cartr pedra. Per a portar-los, cal arrossegar-los amb unes
grans plataformes amb rodes, ja que amb cinc metres
dalada no es poden aixecar de cap altra manera. Cada
any surten en process del 10 al 14 dagost.

Com shi pot participar?

Als que els agraden els gegants i/o els capgrossos, el millor que poden fer s estar atents a lagenda de la ciutat
i, aix que es descobreixi una activitat gegantera, apuntar-shi sense cap mena de dubte! Cal tenir present que la
tradici gegantera a Barcelona est molt arrelada, de manera que segur que, un dia o un altre, al vostre propi barri
shi organitzar una cercavila o una ballada de gegants.
Quan es participa en alguna trobada o festa sha de tenir present que els gegants sn molt alts i pesen molt,
de manera que no sha de molestar la persona que porta un gegant, i sha de fer cas en tot moment del que diguin els geganters i geganteres. Sempre es pot, aix s,
aplaudir-los: els geganters i geganteres us ho agrairan.
I qui vulgui implicar-shi ms, pot esperar al final de
lacte i anar a parlar amb els geganters de la colla del
20

barri, o dels gegants que agradin ms, o dels que hagin

caigut millor, i preguntar-los com sha de fer per col
laborar-hi i fer-se geganter o gegantera!
Algunes adreces importants
Coordinadora de Geganters de Barcelona: www.gegantsbcn.cat
Associaci Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella: www.ccgbcv.cat
La Casa dels Entremesos: www.lacasadelsentremesos.
cat
Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya:
www.gegants.cat
Associaci dAmics dels Gegants del Pi: www.gegantsdelpi.cat
El Ingenio: www.el-ingenio.net
Pep Herrero

Pep Herrero

reconeguts el 2005 com a Patrimoni Immaterial de la

Humanitat per la UNESCO.

Bsties, diables
i bsties de foc
21

Pep Herrero

Lliga, coronada,
representa la ciutat,
s expressi de justcia
noblesa i solemnitat.
Jaume Arnella

Bsties
A la majoria de cercaviles, processons i seguicis, que,
com diu Joan Soler i Amig, es fan, shi va i shi participa, a ms de gegants i capgrossos i de la msica que
els acompanya, tamb hi trobem bsties reals i imaginries, el bestiari festiu, i fins i tot diables que corren i
salten sota les espurnes de les carretilles.
Quan al segle XIII es va instituir la festivitat del Corpus
i la seva process, shi van anar integrant figures no religioses, sobretot danimals o zoomrfiques, que fins
aquell moment formaven part dels entremesos, les representacions que es feien en els convits reials o en els
actes molt solemnes. Shi integraren assumint el paper
danimals bblics o de smbols cristians i, tot i que tamb progressivament shi afegiren gegants i capgrossos,
figures de personatges bblics, de sants o altres imatges, seguiren anomenant-se entremesos.
22

La majoria daquestes bsties eren representacions

danimals reals, com lliga, el bou o la mula, per tamb nhi havia de fantstics i imaginaris com el drac, la
vbria o el griu, als quals sovint sels assignaven valors
i virtuts humanes.
Del segle XIV al XVI aquest bestiari va tenir una important funci pedaggica i ideolgica centrada en lacceptaci de lautoritat i els privilegis de les classes socials
de lpoca (noblesa, clergat, inici de la burgesia i poble
pla) i en la difusi de la cultura cristiana, per a partir
del segle XVI tamb va anar assumint un paper festiu.
A la process del Corpus de Barcelona de 1424 hi van
participar, entre molts altres, Llucifer amb quatre diables, un drac, un ase, los Cavalls Cotoners, una guila,
un bou i una mula... I al segle XVII tamb hi trobem esmentats el lle, la Brvia, els gegants, el ball de bastons...

El Seguici Popular de Barcelona

Amb el projecte Recuperaci de la Imatgeria Festiva de
Ciutat Vella de 1984, impulsat per Xavier Cordom, a
poc a poc es van anar encarregant noves versions de
les figures histriques que havien desaparegut i que

no shavien tornat a construir i es va acabar conformant el Seguici Popular de Barcelona: el Drac (1987),
la Mulassa (1988), lliga (1989), el Lle (1993), la Vbria
(1993), el Bou (1993), la Tarasca (1993) i els cavallets cotoners (1994), als quals es van afegir els gegants de la
Ciutat, els gegants del Pi, els gegants de Santa Maria
del Mar (2002) i els capgrossos macers (1988).
La Mare de Du de la Merc s patrona de Barcelona des
del 1868, quan la hi declar el Papa Pius IX (fins llavors
ho havia estat santa Eullia, que ara s copatrona), i per
tant, des daleshores cada 24 de setembre se celebren actes commemoratius del seu patronatge. Per no va ser
fins al 1902 que, a partir de la ja esmentada iniciativa de
Francesc Camb de fer una gran celebraci festiva per
emular les festes majors ms tradicionals dels pobles i
les viles de Catalunya, es va convidar grups darreu del
territori perqu, pel que sembla, a Barcelona noms hi
quedaven els gegants, de manera que aquesta celebraci va agafar una mica ms de rellevncia.
Desprs de la Guerra Civil, la Merc va estar identificada pels castells promocionats per uns grans magatzems, algunes ballades de sardanes, els cors de Clav i
una cavalcada fonamentalment publicitria anomenada Cabalgata de la Merced.

23

Com en molts altres mbits, la democrcia port un

replantejament de la festa, una recuperaci i una adaptaci al moment, tant per part de lAjuntament com
per part dinstitucions, associacions, entitats o grups
de persones interessades per la cultura popular, que a
poc a poc van anar recuperant bestiari, creant noves
figures, balls i coreografies, i formant grups de msica
popular i tradicional.
Un dels elements cabdals de la recuperaci festiva de
Barcelona va ser el Seguici Popular, que es va crear
el 1993 i que segons el Protocol Festiu de la Ciutat de
Barcelona (2012), est constitut per la imatgeria festiva municipal lliga de la Ciutat i els gegants de
la Ciutat i per les figures recreades de tradici documentada: els gegants del Pi, els gegants de Santa
Maria del Mar, el Bestiari Histric de Barcelona (el
Lle de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, el Bou de
Barcelona, la Vbria de Barcelona, el Drac de la Ciutat
Vella de Barcelona, els cavallets cotoners de Barcelona
i la Tarasca o Cuca fera de Barcelona) i els capgrossos macers, i participa en el Seguici Inaugural, el
Toc dInici i el Seguici dAutoritats de les Festes de la
Merc, aix com en la Passejada o Desfilada Cvica de
les Festes de Santa Eullia.

El Seguici Popular i la Merc

Seguici Inaugural i Toc dInici
Una setmana abans de la Merc, les figures del Seguici
sexposen al Palau de la Virreina, a la Rambla, ben engalanades i guarnides amb flors. Ja s tradici que escoles i famlies portin els nenes i nenes a veure el seguici
24

Pep Herrero

i recullin el material que sha editat aquell any: postals,

punts de llibre, etc.
Des de lany 1993 les festes de la Merc comencen amb
el Seguici Popular de Barcelona, que, a les set de la tarda del dia assenyalat i desprs de tres tocs a la porta
del Palau de la Virreina, inicia el seu recorregut Rambla
avall, acompanyat dels msics dels Ministrils del Cam
Ral que interpreten la msica del Toc dInici, pea inspirada en la melodia popular de la Can de Barcelona,
arranjada per Jordi Fbregas.
A ms de les figures prpies del Seguici, en aquest acte
inaugural tamb hi participen, sortint en primer lloc,
un representant de cada colla de diables de Barcelona
amb torxes enceses i lacompanyament de tabalers, als

qual segueixen els capgrossos macers, els gegants de la

Ciutat, els cavallets cotoners, lliga, el Lle, la Mulassa,
els Ministrils del Cam Ral amb els seus instruments, el
Bou, el Drac, la Vbria, la Tarasca, els gegants del Pi i els
gegants de Santa Maria del Mar. Darrerament shi han
incorporat els Falcons de Barcelona.
El Seguici baixa per la Rambla, passa pel carrer de
Ferran, pel Pas de lEnsenyana (que t aquest nom
perqu el 1650 monges de la Companyia de Maria hi
van fundar la primera escola per a nenes) i per la plaa de Sant Miquel, per on entren a lAjuntament fins
que sacaba el preg de les festes. Llavors sinicia el
Toc dInici, que s ballat per membres dels esbarts de
Barcelona, i a continuaci el Seguici va sortint a la plaa de Sant Jaume, on cada figura realitza el seu ball,
que s interpretat pels Ministrils del Cam Ral, grup
musical que, com hem dit abans, es va crear el 1991 expressament per a aquest acte i que est format per una
quarantena de msics que toquen gralles, tarotes, flabiols, sacs de gemecs, fiscorns, trombons, tubes, caixes
i bombos
Al CD dels Ministrils del Cam Ral (2012) podeu trobar el Toc dInici i les msiques dels altres elements
del seguici.
Seguici dAutoritats
El dia de la Merc, el 24 de setembre, a la baslica de la
Merc de la plaa del mateix nom se celebra una missa
solemne i, quan acaba, sinicia el Seguici dAutoritats,
amb la Banda Municipal de Barcelona al capdavant,
seguida de les autoritats municipals escortades per
llancers de la Gurdia Urbana, el Seguici Popular de

Barcelona i les colles de castellers. En arribar a la plaa de Sant Jaume, lliga de la Ciutat i els gegants de
la Ciutat fan els seus balls acompanyats per la Banda
Municipal de Barcelona.

El Seguici Popular i Santa Eullia

La Passejada o Desfilada Cvica de les Festes de
Santa Eullia
En aquest acte noms hi participen tres membres del
Seguici Popular, per el volem fer ressaltar pel seu carcter majestus i tradicional.
Va ser el 1997 quan les Festes de Santa Eullia van esdevenir la festa dhivern de Barcelona, la qual, sense perdre el seu carcter cultural popular, va anar esdevenint
la Laia, la festa dels nens i nenes de la ciutat.
El dia assenyalat, a les vuit del vespre, lliga de la
Ciutat, el Lle de Barcelona i els gegants de Santa Maria
del Mar, precedits per una rplica del pen de santa
Eullia i acompanyats dels Ministrers de la Ciutat, van
en desfilada cvica de la plaa de Sant Jaume a la plaa
de Santa Maria del Mar, on el Lle i els gegants fan el
seu ball. Posteriorment, la comitiva entra a la baslica
de Santa Maria del Mar i lliga de la Ciutat realitza
el seu ball davant de laltar, interpretat pels Ministrers
de la Ciutat, grup instrumental hereu de la formaci
musical Barcelonina que acompanyava lguila a la
process del Corpus de Barcelona i els actes institucionals del Consell de la ciutat, que est format per flabiol
i tambor, sac de gemecs o cornamusa, dues tarotes o
xeremies, trompa natural, baix, sacabutx i un timbal
25

datada al segle XVIII i localitzada a larxiu de la baslica

de Santa Maria del Pi.
El Lle de Barcelona, com altres bsties i figures, el trobem referenciat al Corpus barcelon de 1424. Aquest
lle coronat s una bstia molt juganera i estimada per
la quitxalla, que porta una campaneta dintre que dringa
quan se li posa una moneda a la boca.
La Mulassa de Barcelona, documentada al segle XVI,
s una bstia esbojarrada que persegueix la gent i llena foc i petards per la boca, menys quan participa al
Seguici Popular, ja que llavors hi porta flors.
El Bou de Barcelona, del qual hi ha referncies des del
segle XV, s una bstia tan calmada i tranquilla que
sanomena Bonifaci.
Pep Herrero

(vegeu el detall de la formaci i els instruments a Els

instruments tradicionals de lapartat La cobla).
Els elements del Seguici Popular de Barcelona
Els gegants de la Ciutat, els gegants del Pi, els gegants
de Santa Maria del Mar i els capgrossos macers els
trobareu comentats a lapartat Els gegants i els capgrossos.
Lliga de Barcelona, documentada ja al segle XIV, participava en tots els actes oficials del Consell Municipal.
Representa la justcia i la noblesa i tenia el privilegi de
poder ballar dins de les esglsies. El seu ball s majestus i la msica que lacompanya s una pea annima
26

El Drac de Ciutat Vella de Barcelona, tamb documentat al Corpus de 1424, representa el mal i les forces malignes i treu foc per la boca, les ales i la cua.
La Vbria de Barcelona, documentada al segle XIV, s
una mena de drac femella amb mamelles de dona, ales
de ratapinyada, cua de serp i urpes, que tira petards per
boca.
La Tarasca de Barcelona, amb molt poques referncies
locals, s una bstia amb closca de tortuga i cap humanitzat, que pot llenar per la boca tant foc com aigua.
Els cavallets cotoners de Barcelona, els quals tamb
sesmenten a la crnica del Corpus de 1424, sanomenen aix perqu dells sencarregava el gremi dels coto-

ners. Sn vuit i la seva dansa representa una lluita, i per

aix porten espases.
Les msiques de les figures i les bsties del Seguici
Popular de Barcelona
La totalitat de les msiques de les figures i les bsties del Seguici podeu escoltar-les al CD Toc dInici.
Balls del Seguici Popular de Barcelona, interpretades
pels Ministrils del Cam Ral (2012) dirigits per Jordi
Fbregas. Al llibre de Xavier Cordom (2001) Altssims
senyors. Nobles bsties, shi poden trobar moltes de les
partitures.

Altres bsties de Barcelona

LArpella del Barri Gtic: Una arpella s una liga que
viu exclusivament en zones de maresma. Aquesta bstia tira focs artificials i della se nencarrega lAssociaci
de Festes de la Plaa Nova.
El Griu de Barcelona s una bstia imaginria, amb la
meitat superior del cos dguila i la inferior de lle. A la
part superior de la faana de lAjuntament de Barcelona
hi ha un griu abraant lescut de la ciutat. Pertany a lAssociaci de Geganters de les Corts.
El Dof de Barcelona o del Casc Antic s un curis animal que barreja els trets reals del mamfer mar amb
representacions llegendries i que recorda els de la
font de la plaa Vila de Madrid. Es diu Nicolau, com el
personatge de la llegenda del Peix Nicolau i se nencarrega lAssociaci de les Colles Gegantera, Diables,
Bestiari, Grallers i Tabalers del Casc Antic.

Pep Herrero

En Bretols, el ca Crber de La Satnica de Sant

Andreu, la colla de diables del barri de Sant Andreu
de Palomar, s un gos enorme amb tres caps i cua
de serp que en la mitologia grega vigilava les portes
de linfern. A Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K.
Rowling, el ca Crber Fluffy vigila la porta que condueix a la pedra filosofal.
La Porca de Sant Antoni s la bstia prpia daquest
barri de Barcelona, que porta prcings a les mamelles
i tant tira foc per la boca com aigua pel nas. La porta
la Colla de Diables, Porca i Tabalers de lAssociaci de
Vens de Sant Antoni.
27

Tolc, la bstia del Clot, s una grgola gegant, amb ales,

banyes i urpes, que treu foc per diversos llocs del cos.
El seu nom, que s Clot al revs, el van triar les escoles
del barri. Pertany a lOrfe Martinenc.
El Drac Gaudiamus, de la Colla Malfica del barri del
Coll, s una rplica del drac que Gaud va dissenyar per
al Parc Gell.
El Drac de Sarri s un drac de tres caps que reben
els noms dels tres turons de Sarri: Monterols, Putxet
i Tibidabo.

Com shi pot participar?

Totes les figures i bsties del Seguici pertanyen o estan
cedides a diverses entitats barcelonines, que sn les
que les porten a les sortides. Vegeu les dades de contacte una mica ms avall.
Ara b, una bona manera de participar s anar a veure el Seguici Popular quan surt del Palau de Virreina
i seguir-lo fins a plaa de Sant Jaume i assistir al Toc
dInici.

El Bou de Barcelona, el Drac de Ciutat Vella

de Barcelona

Amics dels Gegants Ramon i Lola.

Tamb porten els gegants del Raval, la Geganteta Quimeta ngels i el Nan Manolito.

Els gegants de Santa Maria del Mar

Associaci de les Colles Geganteres, Diables, Bestiari, Grallers i Tabalers del Casc Antic.
Grallers i Tabalers del Casc Antic.
Tamb porten el Dof del Casc Antic, els gegants del Casc Antic,
el Gegantet Tinet, lHiplit i la Caty.

Els gegants del Pi, el Lle de Barcelona,

la Mulassa de Barcelona

Associaci dAmics dels Gegants del Pi.

Tamb porten els gegantons del Pi i el Gegantet den Perot lo Lladre.

Lliga de Barcelona, la Vbria de Barcelona

Associaci de Festes de la Plaa Nova.

Tamb porten lArpella del Barri Gtic, els gegants vells o de Sant Roc de la Plaa Nova,
els gegants nous de la Plaa Nova i el Nan Cucut de la Plaa Nova.

La Tarasca de Barcelona

Associaci de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.

Tamb porten la Torre del Rellotge, els gegants de la Barceloneta i els Gegantons
de la Barceloneta.

Els gegants de la Ciutat i els capgrossos

macers

Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Els cavallets cotoners de Barcelona

Esbart Catal de Dansaires.

28

Pep Herrero

Diable sc daquest ball.

diable sc i ser:
ms mestimo ser diable
que un fotut espardenyer.
Ball de diables del Vendrell

Diables
Les referncies histriques als diables tamb estan relacionades amb els entremesos que, per Corpus o amb
motiu dalguna visita reial o celebraci extraordinria,
escenificaven la lluita entre el b i el mal, entre dimonis
i ngels, representats per Llucifer i sant Miquel.
Si b Amades comenta una primera presncia de diables el 1150, cinc referncies concretes ens fan pensar
que el seu origen s al segle XV. A la process amb motiu de larribada dAlfons V a Barcelona el 1423 trobem
documentat: (...) la batalla de St. Miquel e els angels
e de lucifer e desos sequases. A Corpus de Barcelona
de 1424: Infern ab Lucifer dessus ab IIII diables an
ell. Lo drach de sent Miquel (...). Lo majoral ab la maa
ab XXIII diables los quals fan la batalla a peu ab los
29

anar assumint la responsabilitat i gesti. A ms de

participar en les processons de Corpus, tamb ho van
comenar a fer en processons patronals i, fins i tot, en
festes majors, i a poc a poc van esdevenir elements tradicionals dels seguicis. Al segle XVIII van comenar a
introduir-se balls parlats que escenificaven la lluita entre el b i el mal (actes sacramentals), uns parlaments
inicialment moralistes per que van anar derivant cap
a la stira i la critica social (versots), i tamb es va comenar a fer servir pirotcnia. Al segle XIX van aparixer nous balls de diables, alguns sense personatges i
sense parlaments, per tant aquests com els ms antics
van anar decaient i desapareixent, de manera que sn
molt pocs els que van arribar al segle XX.
El retorn de la democrcia, amb la recuperaci de les
festes i les tradicions, porta al ressorgiment de grups
de diables centenaris i histrics i a laparici de nous.

Szusza Nadasdy. Fotomerc 2012

angels. Al Corpus de Cervera de 1426: Primo lo foch

de Lucifer e los diables fahen llur foch. En un llibre de
1450 de comptes municipals del Vendrell es recull que
es paguen 6 sous per los caps de diables (...) 14 sous
per lo refrescar de 17 turchs (...), a Barthomeu Bertran
pera portar lo drach un sou.... I a les festes amb motiu
de larribada del Duc de Calbria a Barcelona el 1467:
(...) santch Miquel e angels qui feyen la batalla ab los
dits diables.
Aquests tipus dentremesos es van continuar fent durant els segles XVI i XVII, i gremis i confraries en van
30

Dos actes sn cabdals: la Mostra de Bsties Fantstiques que lAjuntament de Barcelona va organitzar per
la Merc de 1979, en la qual participaren mitja dotzena de dracs histrics i dues colles de diables de fora
de Barcelona, i la primera Trobada de Diables de
Catalunya, realitzada a lArbo del Peneds el 1981, en
la qual participaren setze colles.
Any rere any es va anar incrementant la creaci de
nous actes de trobada, com els correfocs, les cercaviles de foc i les carretillades; va aparixer nou bestiari
de foc i noves colles de diables i diablesses, dimonis,
bruixes, diables infantils..., molts acompanyats de grups
de percussi que malauradament han deixat fora de
banda els tocs ms tradicionals.

Personatges dels balls de diables

Diables: Sn els protagonistes de lacte. Van saltant
pel carrer mentre lomplen despurnes de foc i espetecs eixordadors. Porten una maa per tirar els petards
anomenats carretilles. En els balls amb parlament, alguns tenen nom, com el Porrer (inicia els parlaments),
lAlferes, el Borr (lloctinent de Llucifer), el Capitan o
Catipan, etc. Els altres diables sacostumen a anomenar
com diable primer, diable segon, etc.
Llucifer: s el cap dels diables. Porta un barret, una
tiara o una mitra al cap i una maa molt gran o un ceptrot per tirar moltes carretilles alhora.
Diablessa: s la dona del Llucifer i est interpretat
per un home. Porta faldilla i barret i una maa gran per
tirar ms duna carretilla alhora.
ngels: Acostumen a ser dos nens o nenes i un dells
representa sant Miquel (arcngel o cap de lexrcit
dels ngels). Van vestits de color blanc i porten espasa
i escut. Sn propis dels balls amb parlament.
Timbalers: Sn els encarregats de marcar el ritme del
ball, amb els seus timbals grossos. En algunes poblacions tenen ritmes propis i per a diversos moments, com

el Toc de cercavila, el Toc de foc o el Toc de versos.

Saquers: Tamb anomenats bossers o civaders, sn
els diables encarregats de portar les carretilles en una
bossa ignfuga o una caixa metllica per donar-les als
diables.
Altres: Hi ha colles que tenen diables amb unes altres
responsabilitats, com els que porten les metxes o els
botafocs per encendre les carretilles (encenedors), el
que porta la farmaciola, el que porta aigua (boter), etc.
Estris i vestuari
Maa: Mnec de fusta que porten els diables, que t
un cap sovint en forma de bta de vi, acabat amb un
ferro vertical on es colloquen les carretilles. Perqu no
surtin disparades quan cremen, de vegades shi posa
una agulla destendre o una pina metllica.
Ceptrot: Maa gran que duu Llucifer o altres personatges importants, amb el qual es poden portar i encendre moltes carretilles alhora.
Saca: Bossa ignfuga on es colloquen les carretilles
que es reparteixen als diables. De vegades s una caixa
metllica. La porta el diable saquer.

31

 Carretilles: Petards allargats que tenen una anella

de plstic al mig per posar-los als ferros de les maces.
Quan sencenen giren creant un paraiges despurnes
fins que peta el tro. Tamb hi ha carretilles xiuladores
sense tro, que sn les que fan servir els diables infantils.
Sortidors francesos: Petards que no giren i tiren espurnes amunt fins que peta el tro final.
Timbals: Acostumen a ser fora grossos, de fusta i
pell. Els porten els diables timbalers.
Carretons: Serveixen per a transportar el material de
pirotcnia.
Altres: En els balls amb parlament, espasa i escut per
als ngels.
Els vestits: Acostumen a ser jaquetes amb caputxa
fetes de roba de sac o ignfuga i pantalons llargs, generalment molt decorats. Algunes colles porten banyes
a la caputxa, unes altres porten cua al darrere, daltres
porten una capa, etc.
Una cosa molt important s lorganitzaci de la colla de
diables, el seu ordre i els recorreguts, ja que la seguretat
prpia i la dels altres s fonamental. Quan els diables
tenen la carretilla collocada a la maa, sacosten al diable encenedor, el qual lencn, i corren i salten endavant
fins que peta el tro. Aleshores, ja sense foc, tornen enrere pels costats fins a arribar al saquer, que els dna una
carretilla nova i llavors es posen a la cua dels diables,
davant dels timbalers.

Timbaler

Carret

Timbaler

Saquer

32

Diable

Pep Herrero

Del ball de diables a les colles de diables

De fet, fins ara hem parlat de balls de diables perqu
aqu hi trobem el seu origen, per actualment el que
ms hi ha sn colles o grups de diables, apareguts a
partir dels anys vuitanta del segle passat.
Si histricament han arribat fins als nostres dies dos
models de balls de diables, els centenaris amb parlament (Peneds, Garraf i Tarragons) i els centenaris
sense parlament (Baix Camps i Priorat), els grups que
van comenar a sorgir a partir del darrer quart del segle passat van agafar el model lliure dels balls sense
parlament, per hi van introduir alguns personatges
com el Llucifer, la Diablessa o altres, tot i no incorporar
parlaments.

Diable

Diable

Diable

Llucifer

Timbaler

Diable

Diable

Diable

Diable encenedor

Diable

Els diables a Barcelona

Actualment a Catalunya, entre colles de diables centenaris amb parlament, colles de diables centenaris sense
parlament i noves colles de diables, en podem comptar
unes tres-centes, de les quals ms duna cinquantena
sn de Barcelona
Ats que fonamentalment les colles de diables de
Barcelona es troben en algun dels 73 barris de Barcelona
i estan relacionades amb les associacions de vens o
amb altres entitats, la seva actuaci principal acostuma
a estar relacionada amb les festes majors de cada barri,
tot i que tamb participen en les dues principals festes
de la ciutat de Barcelona: la Merc i Santa Eullia.

Per s el Correfoc de la Merc on els diables tenen ms

protagonisme. Actualment sinicia amb la Ceptrotada i
la Porta de lInfern. Les colles de diables participants al
Correfoc, desprs del Toc de tabals, de la lectura de versos satrics per part del Mascle Cabr i duna galejada
trabucaire a lavinguda de la Catedral, fan una ceptrotada o encesa dels ceptrots de les colles participants,
que segueix amb lencesa de la Porta del Infern, que,
quan sobre, deixa sortir els diables i bsties de foc, Via
Laietana avall fins al carrer del Consolat de Mar.

Diables a Llatinoamrica?

Els diables a Santa Eullia

Si b des de 1987 es fa un correfoc per Santa Eullia,
la progressiva consolidaci de la festa com a festa de
nens i nenes per a nenes i nens va fer incloure un correfoc infantil anomenat Correfoc dels Petits Diables, que
es fa el mateix dia a la tarda i que va de lAjuntament al
Pla de la Seu i finalitza amb una encesa conjunta de tots
els diables. Una mica ms tard a la plaa del costat, la
plaa Nova, comena el Correfoc de Santa Eullia, que
comentem ms endavant, a Bsties de foc.

Com diu Rius (2005), amb la conquesta dAmrica, larribada de la religi cristiana va ser un xoc frontal a les
creences dels indgenes. Calia ensenyar la doctrina, fer
pedagogia i plasmar que la religi dels conqueridors
era la bona i la veritable. Aix doncs, els missioners que
desembarquen al continent es serveixen duna eina
que ja sutilitzava des de feia moltes dcades al vell
continent: la dansa i la teatralitat popular. I aquest s
plausiblement el motiu pel qual trobem diversos diables a Llatinoamrica, que van comenar com a espectacles didctics i actualment han esdevingut balls
tradicionals.

Els diables a la Merc

Un diable de cada colla de diables de Barcelona participa en el Seguici Inaugural i fan una encesa en el
Toc dInici. El mateix dia del correfoc a la tarda es fa el
Correfoc Infantil, que va del carrer de Joan Massana i
la Via Laietana a la plaa dAntoni Maura, amb el material de pirotcnia adequat.

Son remarcables les diabladas que actualment encara se celebren a Bolvia (la Danza de la Diablada del
Carnaval de Oruro s Patrimoni Oral i Immaterial
de la Humanitat per la UNESCO), Per (la Danza de
los Diablicos de Tcume o la Diablada Punea de la
Fiesta de la Candelaria de Puno), Guatemala (Baile de
Diablos de Cobn), Panam (el Grandiablo, el Torito i la
33

Montezuma Cabezona de Los Santos, Cocl i Herrera)

o Xile (Diablada de la Fiesta de La Tirana).

Bsties de foc
Si b a lapartat Bsties hem esmentat lorigen religis
i processional de les figures zoomrfiques i imaginries, algunes daquestes, entre daltres, tamb han estat i
sn elements de les festes de foc. Al llarg de la histria,
del segle XIV al XVI, el bestiari, a ms de fer la funci pedaggica de difondre la histria sagrada i de
prendre part en esdeveniments poltics i ciutadans, va
anar ampliant la seva participaci en actes laics, i aix
va comenar una transici de lmbit processional al
festiu ms popular.
A partir dels anys setanta del segle passat les noves figures de bsties reals i fantstiques van anar creixent a
un ritme impressionant. Si el 2008 Cordom i Udina en
catalogaven 700, actualment s impossible saber amb
exactitud quantes nhi ha, quantes sestan dissenyant
i fabricant i quantes sen volen construir. Sempre es
pot fer una consulta a lAgrupaci del Bestiari Festiu i
Popular de Catalunya.

Les bsties de foc a Barcelona

Ja hem dit que la majoria de bestiari barcelon est relacionat amb entitats i associacions de barris i, per tant,
el seu lloc especfic dactuaci i participaci sn les festes daquests barris, encara que gaireb totes participen
en actes de la ciutat com la Merc i Santa Eullia.
34

El Correfoc de Santa Eullia

Des de lany 1987 el darrer dia de la Festa Major dHivern de Barcelona es du a terme un correfoc en el qual
participen diables i bestiari dels barris de Ciutat Vella,
aix com algun grup convidat, que comena a la plaa
Nova i acaba a lavinguda de la Catedral, tancant les
festes de Santa Eullia.
La Passejada de Bsties de Foc de la Merc
Una setmana abans del correfoc, un grup de bsties de
foc sinstalla al vestbul de lAjuntament, i un o dos dies
abans del correfoc surten a fer un volt pel Barri Gtic
sense foc despurna perqu tothom en pugui gaudir
sense perill.
Juan Manuel Gil Bianchi. Fotomerc 2012

El Correfoc de la Merc
Com hem dit anteriorment, aquest acte va sorgir arran
de la Mostra de Bsties Fantstiques de les festes de
la Merc de 1979. La llegenda diu que en un moment
de la cercavila, els diables van sortir del protocol oficial
i estricte i (...) es van dedicar a perseguir els que sho
miraven. En alguna daquestes accions espontnies,
i per a sorpresa de tothom, alg es va posar a ballar
amb els diables, en comptes de fugir-ne. Aleshores es
va produir lassociaci didees que va donar nom al
correfoc. Entre el nom de la comissi organitzadora, el
diable corrent amb un carret i per analogia amb els
correbous, es va originar el nom de correfoc: mira com
corren sota el foc... corre-foc!
Lxit daquesta activitat va fer que es repets cada any,
ja amb el nom institucionalitzat de correfoc, incorporant-hi les noves colles de diables i el nou bestiari de
foc de la ciutat. Cal tenir en compte que, com es diu al
Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona (2012), a partir
de llavors el nom correfoc i, sobretot, el model de festa,
es va estendre per tot Catalunya, fet que va convertir
aquest acte en una activitat imprescindible a qualsevol
festa i una tradici ms que ancestral per a les generacions ms joves. Per el creixement de colles arreu de
Catalunya va fer que la participaci al correfoc sacabs
limitant als ja nombrosos grups de foc de la ciutat i als
dalgunes poblacions venes.
Desprs de la Ceptrotada i lencesa de la Porta de lInfern, on les colles de diables participants tenen molt
protagonisme, comencen a sortir les bsties de foc i les
colles de diables, que omplen la Via Laietana despurnes, espetecs, fum i olor de plvora. De les bsties del

Ana Gonzlez. Fotomerc 2012

Seguici Popular de Barcelona, hi participen el Drac de

la Ciutat Vella, la Mulassa, la Tarasca i la Vbria.

Com shi pot participar?

Participar en un seguici s fcil, per participar en un
correfoc requereix tenir fora coses en compte. Quant
al Seguici de Barcelona, hi ha tres possibilitats:
Visitar amb lescola o la famlia lexposici de figures
que es fa al Palau de la Virreina una setmana abans de la
Merc i, si sha editat, recollir el material de lany: postals,
punts de llibre, materials per a pintar, retallables, etc.
Participar en el Seguici Popular, acompanyant-lo de
la Virreina a la plaa de Sant Jaume, i assistir al Toc
dInici.
35

cas, s molt important tenir en compte els Bons consells per seguir el Correfoc que sinclouen al programa
de la Merc.
Contactar amb alguna colla de diables per fer algun
taller de divulgaci a lescola o al local mateix.

Quant als diables, tamb hi ha tres possibilitats:

Contactar amb alguna colla de diables de la ciutat per
veure les possibilitats de collaboraci i participaci.
Participar com a espectadors en el Correfoc Infantil
de la Merc o el de Santa Eullia i, amb molt de compte
i mantenint les distncies recomanades, veure de lluny
el Correfoc de la Merc o el de Santa Eullia. En aquest
Pep Herrero

Resum dels consells

Portar gorra.
Portar un mocador de cot al coll.
Vestir roba de cot amb mniga llarga i pantalons
llargs.
Portar vambes.
Mantenir les distncies prudencials.
Si ss petit o petita, anar acompanyats dels pares i
mares o de persones ms grans.
No tirar mai aigua.
En relaci amb els consells de participaci i seguretat,
s molt recomanable el cmic En Pau, lArnau i lAnna
a..., Terra de foc, de Batalla i Domnguez (2011), sobretot
la pgina 19.

Algunes adreces importants

Associaci Coordinadora de Colles de Gegants i
Bestiari de Ciutat Vella: www.ccgbcv.cat
Agrupaci del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya:
www.bestiari.cat
Federaci de Diables i Dimonis de Catalunya: www.
diables.cat
Coordinadora de Colles de Diables i Bsties de Foc de
Barcelona: www.diablesbcn.cat
Federaci de Diables de la Ciutat de Barcelona: www.
diablesciutatbcn.blogspot.com.es
36

Pep Herrero

Contactar amb alguna de les entitats responsables del

bestiari de la ciutat per veure les possibilitats de col
laboraci i participaci. Les escoles tamb poden organitzar visites per veure i conixer el bestiari de prop.

Castells,
castellers i
castelleres

37

Juan Carlos Caadas Caete.

Fotomerc 2012

La plaa gran de la vila

s plena de gom a gom;
brandant el castell senfila,
i a lentorn cridant sapila
per aguantar-lo, tothom.
ngel Guimer,

Castells, castellers i castelleres

Tot i que al llarg del segle XX van sorgir diverses teories sobre lorigen dels castells, la ms plausible s la
que els considera una diversificaci dels balls de valencians que es va iniciar entre els segles XVIII i XIX al
Camp de Tarragona i el Peneds. Com diu el seu nom,
els balls de valencians provenen del Pas Valenci i poden ser considerats una adaptaci catalana de les moixigangues valencianes, que va anar deixant de banda el
ball per a centrar-se en les construccions humanes, que
agafaren un carcter ms competitiu. De fet, al llarg
dels segles XVIII i XIX, als castells sovint sels anomenava ball de valencians.
Les primeres colles de castellers com a tals apareixen a
principis del segle XIX a Valls i s a finals del segle quan
una delles passa a anomenar-se Xiquets de Valls, nom
que durant molt de temps ser sinnim de colla castellera. El segle XX va comenar amb dues colles castelleres a Valls, la Colla Nova dels Xiquets de Valls i la Colla
Vella, i el 1926 shi afegiren dues colles ms: la colla dels
Nens del Vendrell i la dels Xiquets de Tarragona. Als
anys setanta del segle passat hi havia una quinzena de
colles, i en comenar el segle XXI, una seixantena.
38

Parts dun castell

el pom de dalt

enxaneta
aixecador

dosos

quints

el tronc

quarts

pinya

baixos
contraforts
crosses
agulles
daus

teros

primeres mans
mans laterals

segons

La pinya

La soca

Baixos: Sn els castellers o castelleres que sn a terra i formen el primer pis, que no es veu perqu est envoltat de la
pinya. Perqu estiguin tan fixos com sigui possible, diversos
castellers i castelleres sels encaixen al voltant del cos fent de
crosses sota laixella i fan dagulles a linterior i de contraforts
darrere de cada baix tot formant un cercle agafant-se amb els
braos. Aquests conjunt de castellers sanomena soca.
Pinya: Est situada a terra i est formada per castellers i castelleres que compacten els baixos i aguanten el castell, amb
una estructura radial. Sn importants els daus, que se situen
darrere de les crosses i amb les mans aguanten les cames dels
segons.
Segons: Sn els castellers i castelleres que formen el segon
pis pujant a les espatlles dels baixos.
Teros: Sn els castellers i castelleres que formen el tercer pis.
Quarts: Sn els castellers i castelleres que formen el quart pis.
Quints (noms als castells de vuit, nou i deu): Sn els castellers o castelleres que formen el cinqu pis.
Sisens (noms als castells de nou i deu): Sn els castellers i
castelleres que formen el sis pis.
Setens (noms als castells de deu): Sn els castellers i castelleres que formen el set pis.
Dosos: Sn els castellers i castelleres joves que se situen a
sobre del darrer pis del tronc i fan de base a la cassoleta o acotxador. Daquest pis fins a lenxaneta sen diu el pom de dalt.
Cassoleta o acotxador: s el nen o la nena que es posa acotxat, acotat o ajupit a sobre dels dosos, perqu lenxaneta pugui
passar per sobre. En els castells de cinc, hi ha dues cassoletes.
Enxaneta: s el nen o la nena que puja al castell per un costat i, quan arriba a dalt, passa per sobre de la cassoleta o acotxador, corona el castell aixecant una m i fent laleta i baixa
per laltre costat.

39

Tipus de castells

Castell: En general, els castells sanomenen en funci dels castellers o castelleres dels pisos del tronc i del
nombre pisos. Aix doncs, segons els castellers que hi
ha a cada pis trobem castells que es diuen dos de...., tres
de..., quatre de... o cinc de... I segons la seva alada, trobem castells que sn de sis, set, vuit, nou i, fins i tot, deu
pisos. La combinaci de les dues caracterstiques dna
el nom als castells:

Pilar: Castell format per una sola persona a cada pis i

un o una enxaneta a dalt. Tenen pinya i sanomenen segons la seva alada: pilar de quatre, de cinc, etc. Quan
els pilars sn molt alts poden portar folre i, fins i tot,
manilles.
Torre o dos: Castell format per dues persones a cada
pis i amb acotxador i enxaneta.

Les construccions ms altes i difcils, anomenades de

gamma alta, acostumen a fer servir lajut de folres, manilles i, fins i tot, si cal, de puntals. Quan no es fa servir
cap ajut en castells daquesta dificultat sels anomena
nets i, si no munten manilles, sense manilles; per exemple, la torre de vuit neta (no t folre) o el quatre de nou
net sense manilles.

Quan es fan castells molt alts, cal reforar-los, i llavors

es fa el folre, que s una petita pinya al voltant dels segons que s a sobre de la pinya gran i, si cal, sen fa una
tercera al voltant dels teros anomenada manilles, que
s a sobre del folre.

Nombre
de castellers
per pis

Pisos del castell

1
Pilar
Pilar
Pilar
Pilar de set

de quatre
de cinc
de sis
amb folre

Pilar de vuit
amb folre
i manilles

2
Torre de cinc
Torre de sis
Torre de set
Torre de vuit

o dos de cinc
o dos de sis
o dos de set
o dos de vuit

amb folre

Torre de nou
o dos de nou
amb folre
i manilles

3
Tres de sis
Tres de set
Tres de vuit
Tres de nou

amb folre

4
Quatre de sis
Quatre de set

Quatre de vuit
o carro gros

5
Cinc de sis
Cinc de set
Cinc de vuit

o catedral

40

10

Quatre de nou
amb folre
Cinc de nou
o supercatedral
amb folre

Torre de deu
amb folre
i manilles

Variacions i complements
Amb pilar o agulla: Els castells de tres, de quatre i de
cinc es poden fer amb un pilar o agulla al mig, el qual t
dos pisos menys que el castell (per exemple, un tres de
set amb agulla t un pilar de cinc).
Aixecats per sota: Els pilars, les torres i els castells
de tres i fins i tot de quatre poden aixecar-se per sota.
Pilar caminant: Sn els pilars que es fan caminar
unes passes per entrar a la plaa, els quals acostumen a
ser de quatre, o per acostar-se al balc de lajuntament
perqu hi pugi lanxaneta, els quals tamb poden ser
de cinc.
Vestuari
Camisa: De mniga llarga i del color de cada colla,
sovint amb lescut distintiu al davant o en una mniga
o amb el nom de la colla escrit al darrere.
Pantalons: Llargs i de color blanc.
Faixa: Generalment llarga, ample i de color negre. Es
colloca enrotllada a lalada dels ronyons per a protegir
la zona lumbar i servir de suport als castellers que pugen.
Mocador: Acostuma a ser triangular i de color vermell amb punts blancs. Tot i que originriament s per
al cap, perqu no regalimi la suor i faci relliscar els que
pugen, alguns castellers sel lliguen a la cuixa per fer un
punt de recolzament per a la canalla o al canell perqu
no rellisquin les mans dels altres.
Casc: Per a protegir-se davant de possibles caigudes,
els nens i les nenes que fan dacotxador i enxaneta i
sovint tamb els dosos porten per seguretat un casc de
poliestir.

La msica dels castells

Els castells sempre sacompanyen del seu toc propi,
el Toc de Castells, interpretat tradicionalment per dos
grallers i un timbaler.
Malgrat que aquest toc est documentat des de finals
del segle XIX, es va anar estenent a les places castelleres i comen a formar part del repertori de les colles
gralleres de lpoca a partir de la transcripci que Mag
Sants va fer entre finals del XIX i principis del XX de
la reescriptura que Pau Casals en va fer el 1900, i de la
difusi que la partitura tingu en incloures en ledici
que el 1900 es va fer de lobra teatral En Pau de la Gralla
o la Festa Major de la Vila, de Ramon Ramon i Vidales,
aix com posteriors reproduccions que es van fer a publicacions locals i als programes de les festes majors
del Vendrell (1905) i de Vilafranca (1906), i el 1926 al
llibre de Francesc de Paula Bov El Peneds. Folklore
Marcela Anah Romero. Fotomerc 2012

Els castellers i castelleres acostumen a anar descalos,

llevat dels que formen la soca i la pinya.
41

repeteix les vegades que cal, i 6) el toc final o de sortida, tamb anomenat curt, que s una escala ascendent
i que indica que el tronc sha desmuntat. Quan els castells sn de vuit, 7) el toc final s ms llarg i ornamentat
i sanomena toc llarg o sortida llarga.
Aquest toc, que segons les localitats t les seves variacions en forma de notes i/o pauses llargues i dornamentacions, a ms de lacompanyament del castell tamb
indica als castellers i castelleres que no el poden veure
perqu sn a la pinya o al tronc, quan es corona, quan comena a baixar la canalla o quan sha desmuntat el tronc.
Cusc, Joan. El Toc de Castells. Histria i histries duna msica. Vilafranca
del Peneds: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008

dels balls, danses i comparses populars (El Vendrell:

Impremta Ramon, 1926).
Aquesta transcripci va ser el punt de partida de larranjament i normalitzaci que Jaume Vidal i Vidal va
fer del Toc de Castells, el qual es va anar escampant arreu de Catalunya, sobretot a partir de la seva publicaci
al llibre Repertori den Jaume Vidal i Vidal, msiques
per a gralla (Vidal, Oliv, et al. 1992).
El Toc de Castells est estructurat en: 1) un toc davs
o dentrada que les gralles inicien quan falten cinc pisos (per exemple, a teros en castells de vuit), 2) una
melodia de gralles i timbal que acompanya la pujada
dels castellers i castelleres, la qual es repeteix tantes
vegades com cal, 3) el toc daleta, que s un trinat llarg
que es va accelerant, 4) dues notes llargues descendents que indiquen que la canalla comena a baixar, 5)
la melodia de la baixada o descarregada, que tamb es
42

A ms del Toc de Castells, els grallers i gralleres dels

castellers de vegades poden interpretar altres peces en
funci dels diferents moments de les festes i de les diades castelleres, com ara:
Toc dentrada a plaa: s el toc que sinterpreta quan
les colles entren a la plaa, cosa que de vegades es fa
amb algun pilar caminant. En alguns indrets sanomena Toc darribada.
Toc de portar pilar al balc: De vegades els castellers,
en acabar la diada castellera, en fan caminar un fins a
sota del balc de lAjuntament. En aquests casos, comena a sonar el Toc de Castells i quan es fa laleta, la
colla de grallers i gralleres interpreta aquest toc especfic, que sacaba amb el toc final curt del Toc de Castells.
Toc de vermut o El vermut: Amb aquesta pea tradicional annima, molt alegre, transcrita per Jaume Vidal
sacostumen a acabar les diades castelleres. La seva
gran popularitat ha fet que actualment sinterpreti a
cercaviles i trobades de gralles, i que, fins i tot, acompanyi imatgeria festiva. Vegeu: Vidal, Oliv, et al., 1992, 89.

Altres peces
Matinades o Toc de Matinades: Tot i que aquest s un
toc propi per a despertar la gent els dies de festa major o en dates assenyalades, tamb sassocia als grallers
dels castellers. Les matinades ms generalitzades sn
les anomenades matinades llargues, tot i que existeixen unes matinades curtes actualment encara vives al
Vendrell. Les interpreten les gralles a una, dues o tres
veus, amb acompanyament obstinat del timbal, que no
para de redoblar tot marcant els terres.
Toc de Process: Aquest toc, que actualment encara es
pot sentir a la Festa Major de Tarragona i a la de Reus,
aix com a les Festes de Pa Benet del Vendrell, tal com
diu el seu nom, servia i serveix per a acompanyar processons eclesials i cviques, i fins i tot gegants. Com en
el cas de les matinades tradicionals, tamb sassocia als
grallers dels castellers.
Als llibres de Vidal, Oliv, et al. (1992), Bayer i Gayete
(2004) i Cusc (2008) i al web gralla.skamot.com podeu
trobar les partitures de les peces esmentades.
I en els CD segents podeu trobar diversos enregistraments daquestes peces i daltres:
Escola de Grallers de Sitges. Gralles i castells. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Audiovisuals de Sarri.
Un disc (CD), 1995.
Ganxets, grallers del Baix Camp; Bufalodre, grallers
de Valls; La Canya dOr; Els Vernet. Teros amunt!
[Enregistrament sonor]: Barcelona: DiscMedi. Un
disc (CD), 2002.
Gralles de la Festa Major 98. [Enregistrament
sonor]: Barcelona: FLOC/Ajuntament del Vendrell. Un disc (CD), 1998.

La Msica dels Castells. Enregistraments histrics

(1930-2008). [Enregistrament sonor]: Barcelona:
DiscMedi. Un disc (CD), 2002. Incls a: Cusc, Joan.
El Toc de Castells. Histria i histries duna msica.
Vilafranca del Peneds: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008.
Grallers Son Nat de Tarragona. Moixigangues, valencians i castells. [Enregistrament sonor]: Terrassa:
Temps Record, 2004. Un disc (CD).

Els castells a Barcelona

A principis del segle XX, com que a Barcelona no
hi havia cap colla castellera, els castells que es feien
eren aixecats per la Colla Vella dels Xiquets de Valls
i pels Nens del Vendrell. La creaci dun concurs organitzat per
uns grans magatzem els anys
1964, 1965 i 1966 don una bona
empenta a linters casteller de
la ciutat i el 1969 es cre la Colla
de Castellers de Barcelona.
Sumit Karki. Fotomerc 2012

43

Colla
castellera

Any de
creaci

Color de
la camisa

Castellers de Barcelona

1969

Vermell

Castellers de Sants

1993

Gris brut

Castellers de la Vila de Grcia

1996

Blau mar

Castellers del Poble-sec

1998

Blau cel

Castellers de la Sagrada Famlia

2002

Verd

Colla Castellera Jove de Barcelona

2010

Grana

Actualment a Barcelona hi ha sis colles castelleres, dues

de la ciutat (una histrica i laltre novella) i quatre de
barris. Del lany 2000 al 2004 va funcionar la colla dels
Castellers de Sarri que duien la camisa de color granat.
La participaci daquestes colles en actes de Barcelona,
a ms de la collaboraci a festes i diades castelleres
de barris de la ciutat o organitzades per les mateixes
colles, se centra en la Merc i Santa Eullia.
Pep Herrero

Les diades castelleres de la Merc

Diada castellera de colles locals
El dia 24 de setembre, Diada de la Merc, si no cau en
diumenge se celebra la diada castellera de la Merc,
destinada exclusivament a les colles locals, que siguin
colles de sis, les quals aquest dia no poden aixecar cap
castell de nivell inferior al quatre de sis, a excepci dels
pilars de comiat.
La diada castellera de colles convidades
El diumenge ms proper al dia de la Merc, la colla dels
Castellers de Barcelona i dues colles de castellers de
fora de la ciutat de les anomenades de gamma alta surten en cercavila del Palau de la Virreina cap a la plaa
de Sant Jaume, on comena la diada castellera, que t
tres rondes amb dret a repetici i acaba amb un pilar al
balc de lAjuntament, al qual puja lenxaneta.
Seguici dAutoritats
El dia de la Merc, el 24 de setembre, en acabar la missa
solemne a la baslica de la Merc, les colles locals de
castellers aixequen pilars de salutaci i desprs sinicia el Seguici dAutoritats, amb la Banda Municipal
de Barcelona, les autoritats municipals escortades per
llancers de la Gurdia Urbana, el Seguici Popular de
Barcelona i les colles de castellers.

La diada castellera de les festes

de Santa Eullia
El diumenge de la festa totes les colles castelleres de
la ciutat inicien una cercavila a la plaa Nova, que pas44

sa pel carrer del Bisbe, per davant de la porta de Santa

Eullia de la Catedral, on cada colla fa un pilar dhonor,
i segueixen fins a la plaa de Sant Jaume, on entren
amb pilars, i comena la diada. Donada la quantitat de
colles que hi ha a la ciutat, es fa una primera ronda conjunta de totes les colles alhora i dues rondes sense dret
a repetici, per a acabar amb pilars de comiat de totes
les colles participants.

Els falcons
Els falcons tenen el seu origen en les manifestacions
gimnstiques que es realitzaven a Txquia a finals del
segle XIX amb el nom txec sokol, que vol dir falc. A principis del segle XX es van comenar a fer a
Catalunya a partir diniciatives catliques catalanes
(Federaci de Joves Cristians de Catalunya-FJCC) i
desaparegueren amb motiu de la Guerra Civil. El 1942,
amb la creaci de la colla dels falcons de Lloren del
Peneds, a la qual el 1959 safeg la de Vilafranca, comena una lenta segona poca que ha arribat fins als
nostres dies, amb una desena de colles que tenen una
concepci ms festiva i participativa.

sinterpreten peces animades del repertori graller, llevat quan es fan pilars, que es toca el Toc de Castells.
s remarcable la composici Els Falcons de Vilafranca
que Jaume Vidal va compondre el 1984. Podeu trobar la
partitura a Vidal, Oliv, et al. (1992, 31).

Els falcons a Barcelona

El 2002 es va crear la Colla de Falcons de Barcelona,
que es va estrenar a les festes de Santa Eullia del
2003. s una colla que porta camisa i pantalons blancs.
Aquesta colla des de 2007 t una mascota, el Niku.
Mat de falcons
El diumenge abans de la diada castellera de la Merc
hi ha una actuaci especfica de falcons a la plaa de
Jordi Farrera

Algunes de les principals construccions falconeres sn

lEscala, la Pira, el Ventall i la Torreta.
Altres figures que construeixen els falconers, a ms de les
que senginya cada colla, sn els pilars, les pirmides, etc.
Les construccions de les colles de falcons acostumen
a anar acompanyades del so de les gralles i el timbal.
Com que no hi ha cap repertori especfic, generalment
45

Castells fora de Catalunya?

Ja hem comentat que lorigen dels castells es troba en
els balls de valencians de Catalunya i, per tant, podem
considerar que les diverses moixigangues del Pas
Valenci, inclosa la Muixeranga dAlgemes, sn parentes dels castells, ja que en el seu ball tamb aixequen
torres humanes.
Des de fa molts anys, a lndia existeixen els govindes,
una mena de castellers que enlairen torres humanes en
honor al du Krixna. Aquestes torres o govindes sn
considerades com un esport i es construeixen de forma
diferent que els nostres castells. Actualment existeixen
ms de cinc-centes colles o govinda pathak.
Al Marroc tamb hi trobem acrbates que acostumen
a fer algunes torres: sn molt populars els de la plaa
Jama Lafna de Marrqueix i tamb sn molt reconeguts per les seves acrobcies i torres els Oulad Sidi
Hmad ou Moussa, del sud de lAtles.
El 2007 es fund a Lo Prado de Santiago de Xile la primera colla castellera xilena.
El 2010 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va visitar
la ciutat de Hangzhou, a la Xina, on va descarregar un
tres de nou amb folre. A partir daqu, lempresa Antex
va crear una colla castellera, els Xiquets de Hangzhou,
com a activitat parallela a la feina.
46

Com shi pot participar?

Si agraden els castells, a nivell individual sempre es
pot contactar amb alguna colla local per conixer les
condicions de participaci i els compromisos dassajos
i sortides. Per sovint les colles organitzen tallers a les
escoles i instituts, tant per donar a conixer els castells
com per captar persones interessades.
De tota manera, una bona forma de participar-hi s assistir a diades castelleres i aplaudir quan lenxaneta fa
laleta, i quan el tronc sha desmuntat i quan la pinya
sha desfet. De vegades, si ledat s ladequada i la colla
castellera ho demana o ho autoritza, es pot collaborar
en la pinya. En aquest cas, cal seguir molt b les indicacions que donin els castellers i no portar ni ulleres ni
rellotges. s important posar les mans i els braos tal
com sindiqui, repenjar el cap a lespatlla de la persona
del davant i no aixecar-lo per veure qu passa.
Algunes adreces importants:
Castellers de Grcia: www.cvg.cat
Castellers de la Sagrada Famlia: www.castellerssagradafamilia.cat
Castellers de Sants: www.borinots.cat
Castellers del Poble-sec: www.castellersdelpoblesec.
cat
Castellers de Barcelona: www.castellersdebarcelona.
cat
Colla Castellera Jove de Barcelona: www.jovedebarcelona.cat
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya:
www.cccc.cat
Falcons de Barcelona: www.falconsdebarcelona.cat

Istockphoto

Sant Jaume, en la qual participen la Colla de Falcons de

Barcelona i altres colles falconeres darreu de Catalunya.

La cobla
i la sardana
47

Enric Capdevila

Lo flabiol que plora i que sanglota

de prompte puja a sa ms alta nota;
com rusc al trenc de dia la dansa se remou,
senllesteixen los sons en ses escales
los peus dels sardanistes prenen ales
i al sol de lalegria tota nima es desclou.
Jacint Verdaguer

La cobla i la sardana
Amb aquestes paraules, Jacint Verdaguer descriu lambient musical de laplec de Sant Mart, inici de la seva
obra pica Canig. Aquest poema de la Renaixena,
escrit el 1886, ens mostra un flabiol que plora i que
sanglota. Qui hagi escoltat un flabiol, per, deu saber
que aquest instrument difcilment pot definir-se amb
aquestes paraules, que corresponen millor a la imatge
que tenim dun altre instrument musical: la tenora. Ara
b, la tenora, nascuda al segle XIX, no podia ser emprada en un aplec que el poeta situa en una alta edat mitjana indeterminada. Aix doncs, recorregu al flabiol,
per sense deixar de presentar una imatge ms prpia
de la cobla moderna que no pas de les antigues cobles
de sac de gemecs i flabiol i tambor. Com sexplica tot
plegat? Senzillament, perqu aquest poema se situa en
lpoca de propagaci de la cobla moderna, una agrupaci musical nascuda, precisament, en un context
didealitzaci dun passat buclic que es vol reivindicar.
48

Els instruments tradicionals

La cobla moderna s una agrupaci musical formada,
entre daltres, per instruments tradicionals que t com
a funci principal la interpretaci de msica tradicional
o darrel tradicional. Abans de parlar de la cobla, per
tant, val la pena fer una revisi dels instruments tradicionals, especialment daquells que, si ja existien abans
de laparici de la cobla moderna, tenien com a funci
la interpretaci de balls i danses, de la mateixa manera
com desprs faria la cobla moderna.
El flabiol
El flabiol s un instrument aerfon de fusta, que produeix el so grcies al mecanisme del bisell, que t cinc
forats de digitaci, tres a la part superior i dos a la inferior, i altres forats complementaris. La principal caracterstica del flabiol catal s que es toca amb una sola
Botey-La Botzina

m, generalment lesquerra, i utilitzant cinc dits, amb la

qual cosa es diferencia de les flautes que es toquen noms amb tres dits (flautes medievals, flata eivissenca,
galobet occit....). El nom flabiol sembla que prov del
verb llat flare, que significa bufar, i segons les zones
tamb sanomena floviol, fabiol o fobiol.
Del flabiol sen desconeixen lorigen i, fins i tot, labast
geogrfico-histric. Des de lpoca medieval es conserven imatges de msics que toquen una flauta amb
una sola m, per sovint costa veure si es tracta de les
flautes de tres forats o dels flabiols de cinc, si b les flautes de tres dits sn significativament ms llargues. El
que s clar s que, tradicionalment, aquest instrument
noms ha sobreviscut a Catalunya i les Balears. A les
Pitises, en canvi, la flauta tradicional ha estat la flata,
una flauta de tres forats feta de baladre.
El flabiol, com totes les flautes que es toquen amb una
sola m, sacompanya dun segon instrument, habitualment de percussi. Si b tenim referncia de flautes
acompanyades de campana o de castanyoles, per exemple, la tradici ha volgut que el flabiol generalment
shagi tocat conjuntament amb un tambor cilndric, de
dues pells i amb bord. A Catalunya, aquest tambor ha
estat el tambor, que s gaireb igual dalt que dample,
o b el bombo, que s ms ample que alt. A les Balears,
en canvi, aquest tambor sempre ha estat el tambor,
anomenat sovint tamborino. La funci del tambor s
acompanyar rtmicament la melodia del flabiol.
El sac de gemecs
El sac de gemecs tamb s un instrument aerfon, que
es caracteritza pel fet destar format per una gran bos49

tenen una canya simple (com la del clarinet). Una de

les principals virtuts del sac de gemecs s que, com que
el bot o bossa daire fa de dipsit, el msic pot parar de
bufar per a agafar aire sense que per aix el sac deixi de
sonar i ell hagi de deixar de tocar.

Botey-La Botzina

sa de pell, un odre, anomenada bot, de la qual surten

diversos tubs sonors de fusta. El msic que toca el sac
de gemecs infla aquesta bossa bufant per un dels tubs
(el bufador) i, estrenyent la bossa amb la fora del bra,
en fa sortir laire pel grall, que s el tub amb vuit forats
de digitaci, set a la part superior i un a la inferior, i
altres forats complementaris, que permet fer melodies,
i pels bordons, que sn els tubs sense forats que noms
fan una sola nota cada un i que serveixen dacompanyament fent de pedal. El sac de gemecs sanomena
tamb cornamusa o manxa borrega, i en altres indrets,
gaita, per influncia de les gaites escoceses i gallegues.
s un instrument antiqussim i molt ests sobretot pel
Mediterrani i per Europa. El so del sac de gemecs el
produeixen les canyes que es posen al principi dels
tubs sonors. Aix doncs, el grall t una canya doble
(com la de lobo o la gralla), mentre que els bordons
50

La xeremia o tarota
La xeremia s un altre instrument aerfon de fusta, relativament llarg, que es fa sonar pel mecanisme de la
doble canya o llengeta doble i, per tant, tamb forma
part de la famlia dels obos i fagots. La xeremia tradicional catalana, anomenada popularment tarota, prov
de la xeremia del Renaixement. Fins al segle XVIII, la
xeremia era un instrument habitual en la msica culta,
destinada al gaudi de les classes benestants i de certes
litrgies religioses. Amb la revoluci instrumental del
barroc (que s quan apareixen molts dels instruments
musicals ds habitual avui dia, com la famlia dels violins, lobo, el clarinet, el fagot, etc.), la xeremia es va
deixar de fer servir per a tocar msica culta, si b va
sobreviure en entorns populars, on el seu so era especialment valorat a lhora dacompanyar els balls al costat
daltres instruments de vent.
La gralla
La gralla, com la tarota, tamb s un instrument aerfon
de doble canya. Tot i aix, si b la tarota est emparentada amb les xeremies antigues, la gralla sembla estar molt
ms relacionada amb tota una srie dinstruments relativament curts i de so fort i estrident, molt habituals al
sud dEuropa (dolaina, bombarda, piffero, etc.), que possiblement tenen un origen rab i estan emparentats amb
els instruments similars actualment presents a la costa
sud de la Mediterrnia (zurna, gheita, mizmar, etc.).

partir del segle XIX, va ser adoptat per un bon nombre

de msics populars per a lacompanyament de danses i
celebracions tradicionals. I s en aquest sentit que podem parlar de lexistncia dun viol tradicional catal.
No se sap del cert, per se suposa que el viol entr en
lmbit de la msica popular substituint el rebec, un
instrument tamb de corda fregada de factura exclusivament popular i que prov dels instruments medievals dorigen rab i el viol de pastor. All que diferencia ms el viol clssic del viol tradicional sn les
maneres interpretatives, ja que en els entorns populars
es busca en el viol un major nivell sonor a base de moviments ms enrgics i ls molt habitual dacords de
dues notes, que enriqueixin harmnicament el so.
Botey-La Botzina

La gralla s un instrument significativament cnic, excepte en el tram final, i acostuma a estar reforada amb
anelles metlliques, ja que la seva construcci amb
fusta prima la converteix en un instrument fora frgil.
Tot i aix, la caracterstica que diferencia la gralla de la
resta dinstruments de la seva famlia s la canya o inxa.
Aix doncs, si habitualment els instruments de canya
doble utilitzen unes canyes retallades en forma triangular o trapezodal, en el cas de la gralla la canya t una
forma ms quadrada.
El viol
El viol no s prpiament un instrument tradicional i
popular, en el sentit dun instrument creat i transms
oralment a travs de lutiers i msics propis dels entorns
populars. Ara b, aix no ens ha de fer oblidar que s un
instrument cordfon de corda fregada que, sobretot a

Lacordi
Lacordi s un instrument aerfon de llengeta simple. Est format per dues caixes amb llengetes, unides
per una manxa i un teclat. Quan sestira o sarronsa la
manxa es poden fer sonar les llengetes, que sactiven
mitjanant tecles o botons. Amb la m dreta es toquen
les tecles o els botons meldics, i amb lesquerra, els
botons harmnics, que serveixen per a fer els acords de
lacompanyament. Lacordi s un instrument modern,
inventat a ustria a finals dels anys vint del segle XIX,
el qual es va anar expandint de mica en mica, primer
per Europa i desprs per la resta del mn.
Els primers acordions arribaren a Catalunya a finals del
segle XIX i ben aviat van ser acollits pels msics populars, que hi van veure no noms un instrument molt
prctic i verstil, sin tamb un instrument que fa modern, a diferncia dels instruments tocats fins llavors.
51

Els primers acordions van ser els anomenats diatnics,

s a dir, els que poden tocar noms les notes de lescala natural, o sigui, sense alteracions, si b incorporen diverses escales i alguns tenen botons amb notes
alterades. Aquests acordions, de mida petita i botons
bisonors (fan dues notes segons es tanqui o sobri la
manxa), posteriorment van ser substituts pels acordions cromtics, ms grossos i que incorporen totes les
notes i les seves alteracions en un teclat, els quals tenen
un nombre major de tons dacords. Tot i aix, encara
avui conviuen els dos tipus dacordi.
Les agrupacions instrumentals
Ara b, aquests instruments tradicionals, com es tocaven? Sols? En grup? Amb quins altres instruments? En
primer lloc, cal dir que molts daquests instruments es
tocaven sols. s el cas dels flabiols, on el mateix msic
tocava el flabiol i el tambor, o el dels acordions, que
portaven el ball amb la melodia i lharmonia, o fins i tot
de la gralla, en alguns balls que ja tenen percussi prpia, com els balls de bastons. El viol tamb era habitual
tocar-lo sol, sobretot en els pobles ms allats, on no era
fcil fer-hi arribar grups de msica.
Tot i aix, les agrupacions musicals han estat sempre
molt habituals al nostre pas. Ja antigament existien
les cobles de ministrers, uns grups de msics que fins
al segle XVIII i en alguns llocs fins ms tard complien la doble funci de fer msica culta i popular alhora. Aquestes cobles estaven formades per xeremies,
baixons, trompetes, sacabutxos, timbals i altres instruments de lpoca, i amb el temps i la incorporaci dinstruments moderns i leliminaci dinstruments antics
donaren lloc, com en el cas de Barcelona, a la creaci
52

de les bandes musicals actuals. Avui dia hi ha algunes

cobles de ministrers que shan anant creant tant arran
de la recuperaci dinstruments com de la recuperaci
de seva funci com a grup dacompanyament musical
protocollari.
Una altra agrupaci exclusivament popular era i s la
formada per flabiol i tambor, sacs de gemecs i tarota.
Pot ser que el seu origen tingui alguna relaci amb les
cobles de ministrers, si b eren realitats molt diferents, ja
que no tenien relaci amb la msica culta i es dedicaven
exclusivament a la msica popular. Aquesta formaci
de tres msics tocant quatre instruments antigament
sanomenava cobla i actualment rep el nom de cobla de
tres quartans. A partir daquesta denominaci moderna,
quan noms hi ha dos msics i tres instruments, flabiol
i tambor i sac de gemecs, sen diu mitja cobla.
Una altra agrupaci molt popular era i s la del grup o
colla de grallers. Habitualment formada per dos o tres
grallers i un timbaler, eren els responsables dels balls
a moltes poblacions de la Catalunya Nova i els dos
Valls, aix com de lacompanyament de danses ms
ritualitzades, o de la interpretaci de la msica en els
castells. La seva mxima esplendor arrib al segle XIX,
amb el perfeccionament dels instruments, la creaci de
la gralla baixa i la composici de magnfiques peces especfiques per a aquesta formaci.
Actualment coexisteixen els grups de dos o tres grallers o gralleres i un timbaler amb les colles de grallers,
que sn fora ms nombroses i que toquen tant la gralla tradicional o gralla seca, com gralles de dos o cinc
claus i gralles.

La sardana moderna i la necessitat

duna nova cobla
Si fins a finals de segle XIX aquest era el panorama
pel que fa als instruments de msica popular destinats
a la msica de dansa, laparici de la cobla moderna i
el retrocs en ls de molts daquests instruments, aix
com la desaparici dalguns, canviarien radicalment la
radiografia daquest tipus dagrupacions.
Les noves sardanes a lEmpord
Fins ben entrat el segle XIX, els balls que es ballaven
als pobles de la Catalunya Vella, com lEmpord, el
Rossell, la Garrotxa o el Vallespir, eren bsicament
contrapassos, balls plans, sardanes curtes i altres danses significativament antigues i profundament ritualitzades. Amb larribada de la modernitat, per, la joventut
comen a tenir ganes de nous balls, i la sardana, que
fins llavors no havia deixat de ser un ball menor, ja que
el gran ball, el ms solemne, important i valorat, era el

contraps, va comenar a ser vista com una base, com

un model, per a crear un nou tipus de ball que respongus a les noves necessitats i interessos. Aix doncs,
aquelles sardanes anomenades curtes, que es basaven
en 24 compassos, 8 de curts i 16 de llargs, van comenar
a allargar-se per a afegir-hi melodies de moda, moltes
provinents dperes italianes, i el ball, que fins llavors
tenia uns passos molt determinats, es va convertir en
una nova coreografia que calia comptar i repartir, per a
ser acabada conjuntament amb la msica, diferent en
cada sardana.
Si b tradicionalment es diu que la primera notcia de la
ballada duna sardana llarga s de 1844, el cert s que
els estudiosos ms recents la situen una mica abans, el
1835, en una composici de Josep Mercader, de Celr.
s a partir del segon ter del segle XIX que la sardana llarga coneix una gran difusi a les comarques de
Girona, parallela al seu propi desenvolupament. Aix
doncs, les sardanes cada cop esdevenen ms llargues,

Vctor Cibran

53

ms riques, i apareixen les primeres sardanes obligades, s a dir, amb solos instrumentals.
Les primeres cobles
Ben aviat les formacions tradicionals de msics sn incapaces darribar a les necessitats instrumentals de la nova
msica. Les peres italianes, que, com hem dit, van ser
una de les inspiracions inicials de la sardana llarga, posaven molt dmfasi en les ries dels cantants. La cobla
tradicional, per, tenia moltes dificultats per a imitar-les.
A ms, els tutti orquestrals que es contraposaven a les
ries dels solistes necessitaven un volum instrumental
impossible dobtenir amb les cobles de tres msics.
Aix doncs, els msics mateixos comenaren a introduir nous instruments a la cobla, molts provinents de
la msica de banda, amb metalls poderosos que donesFrederic Ballell-Arxiu Fotogrfic de Barcelona

54

sin fora al conjunt: bombardins, fiscorns, trompetes...

Mentrestant, instruments com el sac de gemecs sabandonaren definitivament, mentre que daltres es transformaren, com les tarotes i el flabiol.
Hem de pensar que en aquell moment ben pocs msics
populars vivien de la msica, tot i que eren veritables
professionals daquest art: ja al segle XIX van aparixer
les primeres escoles de msica laiques (fins llavors,
lensenyament de la msica es feia sobretot a les capelles musicals de les esglsies) i la competncia entre cobles feia que es busquessin sempre els millors msics.
La cobla de Josep Ventura
Si una de les cobles va reeixir especialment i va adquirir un reconeixement considerable, aquesta fou
la de Josep Ventura, en Pep de la tenora. Nascut el
1817 i mort el 1875, va saber reunir
tres caracterstiques que el feren
excellir en lentorn musical del
moment: ser un bon compositor,
ser un bon instrumentista i ser
un bon director. Grcies a aix,
encara avui s reconegut com
el mite fundador de la sardana
moderna, si b ja hem vist que
tot plegat fou ms ric i complex.
Ara b, el que s innegable s que
esdevingu un referent a lhora
tant de compondre sardanes com
de constituir cobles. Fou ell qui
incorpor a la cobla el tible i la
tenora dAndreu Turon, qui fix
el flabiol i el petit tambor i qui

distribu els vents i el contrabaix. Quan va morir, lestndard de la cobla encara no quedaria fixat (ell mateix
dirig a Barcelona una cobla de vint-i-un msics), per
la primera pedra ja estava posada.

tants dpera, el so dels metalls aporta modernitat al

conjunt i el flabiol permet mantenir el lligam amb les
antigues agrupacions musicals tradicionals.

La cobla actual
Aix doncs, a partir del model de Pep Ventura, de mica
en mica san fixant lestructura de la cobla que coneixem avui dia, tot i que alguns canvis, com la substituci dels cornetins per trompetes, foren posteriors. La
cobla actual est formada per onze intrprets i dotze
instruments, flabiol i tambor, dues tenores, dos tibles,
dues trompetes, dos fiscorns, un tromb de pistons i un
contrabaix de tres cordes, i recull les caracterstiques
necessries que hem esmentat abans de cara als nous
interessos musicals: el tutti de la cobla s fort i potent,
el tible i la tenora permeten imitar les ries dels can-

Els instruments de la cobla

Botey-La Botzina

Ara descriurem dun en un aquests instruments que

acabem danomenar per conixer-ne millor les caracterstiques i, sobretot, les potencialitats, aix com la funci que tenen dins la cobla moderna.
El flabiol de cobla
El flabiol de la cobla de sardanes s essencialment
el mateix instrument que hem descrit abans en referir-nos als instruments tradicionals, tot i que de cara
a la incorporaci a la nova agrupaci va caldre fer-hi
algunes modificacions. El flabiol de la cobla va ser dividit en dues parts, cap i cama, i es va revisar la disposici dels forats perqu les notes coincidissin amb les de
lescala temperada. Finalment, shi van afegir diverses
claus, fins a les quatre actuals, cosa que permet poder
fer totes les notes de lescala cromtica sense haver de
forcar els dits i millorar lafinaci.
El tambor
El tambor de la cobla de sardanes s, com el tambor
tradicional, un instrument membranfon percudit, cilndric i de dues membranes. La gran diferncia s la
mida. Aix com el tambor tradicional tenia una missi
harmnica i rtmica alhora, en el cas de la cobla la responsabilitat de les funcions rtmiques i harmniques
queda repartida entre els diversos instruments, especialment els metalls i el contrabaix, i el so del tambor
55

passa a tenir una funci ornamental, per a marcar certes pauses i certs punts, reforar el ritme, etc. s per
aix que es va optar per aquest timbal minscul, de
vuit centmetres de dimetre per nou dalada, amb un
so brillant i net, que no taps en cap moment la msica
de la cobla.
La tenora
La tenora s linstrument principal de la cobla de sardanes, ja que s la que li aporta la sonoritat ms diferent i
especfica respecte de la resta de conjunts musicals. s
un instrument creat al segle XIX per Andreu Turon, de
Perpiny, i es basa en les antigues tarotes o xeremies.
s un instrument aerfon de canya doble, que arriba
a una llargada de vuitanta-cinc centmetres. Consta de
tres parts: dues de fusta i una tercera, la campana, que
s de metall. T claus, que li permeten poder fer lescala
cromtica. s un instrument amb molta potncia sonora, per que alhora s capa de sonar perfectament
en els passatges en els quals sha de tocar fluix. En les
sardanes s habitual que se li encarreguin moments de
llument, com a instrument solista.
El tible
El tible s linstrument germ de la tenora. Tamb s un
aerfon de canya doble creat per Andreu Turon a partir
de les antigues tarotes. La gran diferncia entre el tible
56

i la tenora s que el primer est afinat una quinta ms

agut i s ms curt i no necessita campana metllica.
El fiscorn
El fiscorn de la cobla s un instrument aerfon fet de
metall i que t tres pistons. De fet, el seu nom complet
s fiscorn baix en do, ja que els fiscorns sn tota una
famlia dinstruments de metall, que pertanyen als instruments cnics. Fou inventat a Alemanya al segle XIX,
si b va anar caient en dess progressivament, fins a
desaparixer a la resta dEuropa. Actualment s un instrument que noms es toca a la cobla moderna.
La trompeta
La trompeta de la cobla s la mateixa trompeta que habitualment veiem a les orquestres simfniques, les bandes o els grups de jazz, ska, salsa, etc. Com el fiscorn,
s un instrument aerfon, de metall, que t tres pistons
o vlvules que permeten fer les diferents notes a base
de reconduir laire per diversos circuits interns. Si b
la trompeta s un instrument molt antic, a la cobla hi
entra fora tard i hi substitueix els cornetins, uns instruments similars a la trompeta, per ms cnics.
El tromb de pistons
El tromb de pistons s un instrument que, com el fiscorn, si b no t un origen catal, avui dia gaireb noms

es toca a la cobla de sardanes. s tamb un instrument

aerfon de metall i s el germ dun altre instrument
ms conegut: el tromb de vares. La diferncia entre lun
i laltre s que, mentre que el tromb de vares es toca
allargant o escurant fsicament la llargada de linstrument mitjanant un mecanisme telescpic, en el cas del
tromb de pistons aquest efecte saconsegueix amb ls
dels seus pistons, igual que en la trompeta i el fiscorn.
El contrabaix de tres cordes
El contrabaix s linstrument ms greu de la cobla i el
ms gros. s un instrument cordfon de corda fregada
nascut el segle XVIII de levoluci de lantic viol, si b
fins al segle XIX no tindr les caracterstiques actuals.
Aix com els contrabaixos de la msica clssica tenen
quatre cordes (i alguns cinc), el contrabaix de la cobla
ha mantingut les caracterstiques dels instruments ms
antics i noms t tres cordes, habitualment de tripa, a
diferncia de les cordes metlliques del contrabaix
dorquestra. Al contrabaix de la cobla popularment se
lanomena verra. Juntament amb el tambor, sn els
nics instruments de la cobla que no sn de vent.
Altres instruments
Si fins aqu hem vist la formaci estndard de la cobla,
el cert s que a vegades aquesta canvia per a adaptar-se
a les indicacions del compositor o les necessitats de

lactuaci. Un dels casos ms habituals s quan la cobla

ha dinterpretar peces a cercaviles, acompanyant gegants, figures del bestiari o balls. Si s aix, s fora corrent que el flabiolaire substitueixi els seus instruments
per uns plats i que el contrabaixista canvi linstrument
per un bombo.

Les msiques de la cobla

Hem vist que la cobla moderna es va crear per solucionar les necessitats que comportava laparici de la sardana llarga. Tot i aix, aquesta formaci no sha limitat
sols a la interpretaci daquest tipus de peces, sin que
histricament ha obert el seu repertori a molts altres tipus de msica. A ms, ha estat sempre pionera en la incorporaci de les msiques ms actuals de cada poca.
Tot seguit en presentarem una mostra, que ens ajudar
a adonar-nos de les seves possibilitats musicals.
La sardana
La sardana llarga, com hem vist, s la msica que impulsa la creaci de la cobla moderna. Tot i aix, aquest
s un viatge danada i tornada, ja que la mateixa formaci de la cobla ha acabat influint molt en la creaci de
les sardanes. Aix doncs, hi trobem les sardanes obligades, pensades per al llument de determinats instru57

mentistes amb impressionants passatges de solo dels

seus instruments, o sardanes compostes per a dues cobles o, fins i tot, sardanes per a cobla i cor o per a cobla
i orquestra.
Msica de concert
La cobla, a ms, com a conjunt simfnic, dna molt
bons resultats a lhora dinterpretar concerts, i shan
compost peces de gran inters per a aquest tipus dactuacions, com simfonies, sonates i adaptacions de msiques originriament pensades per a altres formacions
musicals. Tamb shan compost peces de format clssic
i contemporani per a tenora i orquestra.
Ballables
Un altre gnere en el qual la cobla excelleix s en la
interpretaci de ballables, ja que el so de la cobla, pensat precisament per al ball de plaa, sadapta molt b

a balls vuitcentistes, com pasdobles, xotis, masurques,

polques o foxtrots, molts dells compostos especialment per a aquesta agrupaci musical.
La sardanova i la transardana
La sardanova s un nou tipus de gnere musical creat
als anys noranta del segle XX per Santi Arisa. De fet,
s una msica de ball, a mig cam entre la sardana llarga, el rock i el jazz. Es balla com la sardana llarga per
amb algunes modificacions i les peces estan arranjades
per a ser tocades amb els instruments de la cobla, afegint-hi guitarra elctrica, baix elctric i bateria.
La transardana s una interessant innovaci de la sardana iniciada per Marcel Casellas, a la qual, a partir de
lestructura de la sardana curta, safegeixen i fusionen
altres formes i estils musicals, amb la incorporaci
dinstruments que no formen part de la cobla, com el
saxo, lacordi, diverses percussions, etc.

Vctor Cibran

Msica darrel tradicional

La cobla s molt present a lhora dinterpretar msica tradicional, especialment grcies als arranjaments de melodies populars per a ser ballades per esbarts dansaires. Tot
i aix, on ms ha pogut lluir-se s en la interpretaci de
msica creada especialment per a cobla, basada en melodies i sons provinents de la msica tradicional. Un bon
exponent daix s la msica de les cobles La Principal
de la Nit i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, dirigides ambdues pel msic Marcel Casellas.
Altres msiques
Finalment, tamb val la pena recollir diverses experincies de la presncia de la cobla en msiques i especta58

cles que, si b poden tenir una major o menor influncia de la msica tradicional, les haurem de qualificar
exclusivament com a msica dautor, des del rock fins
a la msica experimental. En serien exemples la participaci de la Cobla Mediterrnia en alguns espectacles de la Companyia Elctrica Dharma; lespectacle
Un pont de mar blava, de Llus Llach, on sacompany
dinstruments de cobla; o els ms recents treballs de la
Cobla Sant Jordi, b en companyia del cantautor Roger
Mas, b amb el msic rossellons Pascal Comelade.

ostenta el ttol Ciutat de Barcelona, atorgat per lAjuntament lany 1997.

La Cobla Simfnica de Catalunya, creada el 2002 i dirigida per Antoni Ros-Marb. s una cobla especialitzada en la msica de concert.

Les cobles de Barcelona

Les sardanes inaugurals: Mentre al Sal de Cent de

lAjuntament sest llegint el preg de festes, al Pla de
la Catedral se celebra una ballada de sardanes, com a
tret de sortida de les activitats de dansa tradicional de
la festa major.
El concurs de colles sardanistes: Des de 1950, cada any
se celebra al mat del diumenge de festa major, al Pla de
la Catedral, el concurs de colles sardanistes de la Merc,
que reuneix les millors colles sardanistes de concurs de
tot el pas. El concurs acaba amb una sardana de germanor, fora de concurs, ballada per totes les colles, que
cada any sencarrega a un compositor diferent.
La ballada del dia de la Merc: A la tarda del dia 24 de
setembre, dia de la Merc, sorganitza a la plaa de la
Merc una ballada de sardanes.

Segons es pot observar en els antics programes de ballades de sardanes, les primeres cobles que al segle XX van
actuar a Barcelona eren totes vingudes de fora, de lEmpord. De fet, en el concurs de cobles de 1902, organitzat
durant les festes de la Merc, totes les cobles participants
provenien del nord del pas. Aquesta situaci es va mantenir aix fins que el 1907, per iniciativa de Llus Sureda,
msic escalenc que vivia a Barcelona, es cre la Cobla
Sureda, que desprs prendria el nom de Cobla Barcelona.
A partir daquesta formaci pionera, en comenaren a venir ms, les ms representatives de les quals sn:
La Cobla Municipal Ciutat de Barcelona, creada el
1968 per iniciativa de lalcalde Josep Maria de Porcioles
i molt relacionada amb la Banda Municipal de Barcelona, lOrquestra Simfnica de Barcelona i el Conservatori Municipal. Es dissolgu el 1989.
La cobla La Principal de Barcelona, creada el 1978 pel
trombonista Isidre Lluci. Actualment ja no s activa.
La Cobla Sant Jordi, creada el 1983 i que actualment

La cobla per la Merc

Durant les festes de la Merc, la cobla participa sobretot en les ballades de sardanes, que sn, principalment:

Ara b, el principal acte de llument de la cobla s el

concert que es fa a la baslica de la Merc el mateix dia
de la patrona, just en acabar la ballada de sardanes. En
aquell moment, la cobla que ha interpretat les sardanes
entra a lesglsia i all comena el concert, amb obres
escollides especialment per a aquella diada.
59

Durant les festes de Santa Eullia, com passa durant

les de la Merc, la presncia de la cobla va lligada a
les ballades de sardanes. Aix doncs, a banda que les
ballades habituals dels caps de setmana sintegren en
el programa de festes, shi afegeix una ballada ms: la
ballada del dia de Santa Eullia, el 12 de febrer, que t
lloc a la plaa de Sant Jaume a les set de la tarda. Potser
lnic moment una mica diferent s quan, en finalitzar
aquesta ballada, la Process de les Laies (la cercavila
de gegantes) fa entrada a la plaa i la cobla que ha tocat
les sardanes interpreta el Ball de Santa Eullia, arranjat
per a cobla pel mestre Jordi Len.

Com participar-hi
Es pot gaudir de la cobla de tres maneres diferents: escoltant-la, ballant-la o formant-ne part. Per a les dues
primeres opcions, el ms senzill s estar alerta dels
programes de les festes majors, tant a la ciutat com al
barri, ja que sovint shi programen actes on la cobla
ns protagonista. Tamb es poden consultar els calendaris de les entitats sardanistes o de la Federaci
dEntitats Sardanistes per saber daltres trobades, com
ballades i aplecs. I, finalment, si hi ha una cobla que
agrada especialment, o que valoreu per algun motiu,
aleshores es pot consultar el seu web o els seus perfils
a les xarxes socials, on molt probablement hi anuncin
les actuacions.
Si el que es vol s ser msic de cobla, aleshores el que
cal fer s estudiar un dels set instruments de la cobla (el
60

tambor i el flabiol sestudien conjuntament) en un centre on simparteixin aquests estudis. A Barcelona, els
instruments de cobla formen part de loferta educativa
de les entitats segents:
Escola Municipal de Msica Eixample: www.emmeixample.cat
Conservatori Municipal: Si ja teniu uns coneixements
de msica previs, al Conservatori Municipal hi podeu
estudiar el Grau Mitj daquests instruments. www.
cmmb.cat
Taller de Msics: Aquesta escola privada de msica
tamb ofereix el Grau Mitj daquests instruments, amb
un model pedaggic propi que els diferencia de les formes ms acadmiques densenyament musical. www.
tallerdemusics.com
Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC): Si
el que voleu s dedicar-vos professionalment a la msica i teniu els coneixements i ledat suficients, podeu
estudiar el Grau Superior de Msica (equivalent a un
ttol universitari) amb lespecialitat dinstrument de cobla. www.esmuc.cat
Si el que interessa s laprenentatge dinstruments tradicionals com el flabiol i el tambor, el sac de gemecs,
la tarota, la gralla, lacordi diatnic, etc., podeu dirigir-vos a:
Tallers del CAT-Centre Artes Tradicionarius: www.
tradicionarius.com
Aula de Msica Tradicional i Popular a Barcelona
(AMTP): www.amtp.cat
Xamfr, centre de msica i escena del Raval: http://
xamfra.net

Conjunto Vaco Estudio Creativo

La cobla per Santa Eullia

El flamenc

61

Rumbera, flamenca,
com balles, gitana,
remenes, princesa
del cel estrellat.

Botey-La Botzina

El flamenc

62

El flamenc s, probablement, el gnere musical tradicional ibric amb ms reconeixement arreu del mn. A
aquest xit hi ha contribut en bona part la feina que els
darrers anys sha fet per a dignificar i reivindicar aquest
art, si b no hem doblidar que aix no hauria estat possible sense un psit previ de grans compositors, cantants, msics, balladors i pblic, un psit on la ciutat de
Barcelona hi ha tingut sempre un paper molt destacat.
Tot seguit mirarem de presentar qu s avui el flamenc
i com ha arribat a ser el que s ara. I com que el flamenc
en el seu origen s una msica dels gitanos, abans de
res farem una breu revisi de la histria del poble gitano a casa nostra, que ens ajudar a entendre laparici i
la difusi actual de la seva msica.

Els gitanos a Barcelona

El poble gitano s una naci nmada, lorigen de la qual
encara s incert, per tot sembla indicar que provenen
de lsia. De fet, la paraula gitano s una degradaci
de ladjectiu egipcianos, nom amb el qual eren coneguts fins al segle XVIII. Actualment, la hiptesi que es
pren com a ms probable s que els gitanos fossin un
poble de lHindustan, entre lndia i el Pakistan actuals,
que a partir del segle X comenaren un llarg desplaament que els port fins als territoris de lantic imperi
de Bizanci i al segle XV es distriburen per tot Europa,
on comenaren a patir persecucions, expulsions i tota
mena de dificultats, situaci que sallargaria fins ben
entrat el segle XX.
J. Postius-Arxiu Fotogrfic de Barcelona

La primera menci documentada de la presncia de

gitanos a Catalunya s del 1434, a Montblanc, i des de
llavors les referncies es multipliquen. Lany 1447, per
exemple, es troba documentada una entrada de gitanos
a la ciutat de Barcelona, encapalats per les seves prpies autoritats, que foren rebuts per les autoritats barcelonines. Tot i aix, el 1499 els Reis Catlics van promulgar
ja una primera pragmtica antigitana, i des daleshores
fins a la Guerra de Successi la poltica oficial va anar
dirigida vers lexpulsi dels gitanos. A partir de 1714 els
objectius reials foren la sedentaritzaci i lassimilaci
cultural. Com hem vist, per, aquests objectius no sacabaren dassolir del tot, i els gitanos mantingueren els
seus trets culturals i la seva unitat nacional.
La presncia tradicional dels gitanos
En aquest seminomadisme que hem comentat, els gitanos comenaren a establir comunitats a determinades

zones del pas. Foren molt importants les de les grans

ciutats de la Catalunya central, com Lleida o Balaguer,
aix com les comunitats situades en barris de les capitals costaneres, com Barcelona, Valncia o Perpiny.
En el cas de Barcelona, la comunitat ms important
fou la que se situ al Raval, a lantic barri del Portal, en
aquell moment una zona de gran activitat comercial i
industrial. Posteriorment, tamb van ser molt importants les comunitats de les antigues viles de Grcia i de
Sants. En aquests casos, estem parlant de comunitats
molt arrelades als seus barris, les quals, si b han perdut el cal, la llengua histrica dels gitanos, han mantingut ls habitual de la llengua catalana com a llengua
familiar, fins i tot quan la demografia ha modificat els
usos lingstics del seu entorn.
63

Garrotins i rumbes
Aquestes comunitats gitanes, separades tradicionalment de la resta de la vida social a causa de les persecucions i discriminacions patides, han anat mantenint
tota una srie delements culturals propis, un dels quals
s la msica. Daquest mbit, us presentem dos dels
usos musicals ms significatius dels gitanos catalans:
el garrotn i la rumba.
El garrotn, en primer lloc, s un tipus de can improvisada nascuda probablement a les comunitats gitanes
de la Catalunya central, especialment a Lleida, durant
el segle XIX. De fet, el garrotn s un cant, per tamb
un ball, aix com un joc dhabilitat: no s gens senzill
improvisar una bona lletra i el garrotn es pot cantar
en competici amb altres cantaires a veure qui fa les
millors rimes. El garrotn es cantava tot lany, si b era
especialment tpic cantar-lo per Sant Joan, i fins i tot hi
participaven vens que no eren gitanos. A partir de la
postguerra, el garrotn an caient en dess i qued sols
com a can dentreteniment individual, fins als darrers
anys, que diversos grups de msica tradicional el tornen a reivindicar i impulsar.
En segon lloc, la rumba s un gnere musical nascut
dels gitanos de Barcelona (de fet, els del Raval i els
de Grcia sen disputen la paternitat). s un ritme de
ball nascut als anys quaranta del segle XX, per la feli trobada de diversos estils, alguns provinents de
Llatinoamrica o que hi van anar i en van tornar, com
la salsa, lhavanera, etc. Tot plegat va fer que es comencessin a cantar canons amb el nou ritme alegre
i gil, mentre sinventava un nou moviment de la m
per a rascar les cordes de la guitarra en aquest tipus
64

de canons: el ventilador. Tot plegat no hauria deixat

de ser, potser, una ancdota de la histria musical gitana si no fos perqu alguns grans msics gitanos com
Antonio Gonzlez, el Pescalla; Pere Pubill, Peret, i
Los Amaya, entre daltres , a finals dels anys cinquanta
comenaren a promoure-la comercialment i van aconseguir un xit inesperat, que convert la rumba en un
fenomen de masses. Posteriorment, grcies a la visi
musical dun cantant no gitano, Xavier Patricio Prez,
Gato Prez, la rumba assol el mxim grau de desenvolupament estilstic, amb peces tan famoses com La
rumba de Barcelona.
Actualment una nova generaci de msics i de grups
continuen difonent la rumba catalana, de vegades amb
fusions estilstiques i interessants innovacions, com les
dAntoni Carbonell, Sicu, i Miquel Rodergas, Micu, o
els grups Sabor de Grcia; La Troba Kung-F, liderada
per Joan Garriga; Gertrudis, o Las Migas, entre altres.
Larribada dels gitanos dAndalusia
A finals del segle XIX i durant tot el segle XX, Barcelona
s el dest de nombrosos moviments migratoris, de
persones procedents de diversos llocs de la Pennsula
ibrica. s en aquest context que arriba a la ciutat una
gran poblaci gitana procedent dAndalusia. A diferncia dels gitanos catalans, aquests nous gitanos es
troben en una situaci econmica i social dabsoluta
pobresa, a banda que, dentrada, no tenen cap mena de
relaci amb la comunitat gitana autctona. Aix doncs,
quan arriben a Barcelona, sobretot a partir dels anys
vint del segle XX, comencen a installar-se en descampats grans barris perifrics on construeixen barraques
per viure-hi. Aquests descampats arriben a esdevenir

barris de barraques: primer a Montjuc i desprs al

Somorrostro, i posteriorment al Camp de la Bota, Torre
del Bar o la Perona, entre altres campaments menors.
Aquests nous gitanos, que, malgrat aix que hem vist
no viuen pas en una situaci ms precria que molts
altres immigrants no gitanos, quan arriben aqu no ho
fan amb la maleta buida; porten, entre tantes altres coses, un nou estil musical: el flamenc.

Lart del flamenc

Qu s aquest flamenc que canten, ballen i toquen
aquests gitanos? Intentarem explicar-ho resseguint
els principals moments histrics daquest gnere musical.
El naixement del flamenc
Com totes les formes de cultura popular, el flamenc
no neix dun dia per laltre, de manera que hem dentendre el naixement del flamenc com un procs llarg
devoluci musical dins la cultura popular dels gitanos
andalusos, fins a arribar a crear el que avui coneixem
com a flamenc. s un estil musical molt proper a la msica tradicional andalusa, hereva de les cultures rab i
castellana, per que sen distancia pel fet de tenir una
expressivitat molt ms marcada i per una musicalitat
molt diferent. Aquest flamenc inicial s una dansa i un
cant dentreteniment, de festa, que no va ms enll de
les comunitats gitanes. Per, de fet, s grcies a aquest
allament que el flamenc pot aparixer al marge de la
resta de novetats musicals de lEuropa de segle XVIII, o
sigui, de lpoca desplendor de la dansa barroca.

Conjunto Vaco Estudio Creativo

El flamenc com a msica de moda

Al segle XIX, per, algunes coses comencen a canviar.
Dentrada, la Guerra del Francs (1808-1814) fa despertar
un fort sentiment de rebuig envers tot all que provingui
de Frana, alhora que fa emergir la necessitat de tenir
referents culturals propis que reforcin la identitat espanyola. A partir daquest moment, diversos intellectuals
comencen a interessar-se pels gitanos andalusos i, sobretot, per la seva msica, que entenen que s la mxima
expressi musical de la puresa andalusa. s llavors que
sobren els primers cafs cantants, locals doci als quals
es conviden cantadors de flamenc. A finals del segle XIX
el flamenc ja s el gnere que avui coneixem, i sacompanya tamb de tots els prejudicis i, encara pitjor, dels seus
defensors per motius ideolgics. Durant els anys vint
del segle XX el flamenc viu un dels seus moments ms
dolos, tant pel que fa al nombre i la quantitat dartistes,
com pel que fa al suport per part del pblic.
65

El flamenc, avui
El segle XX represent per al flamenc una poca de
contrastos. Desprs de lxit dels anys vint, va decaure
superat per noves modes musicals durant els anys trenta i els anys de la postguerra, fins que fou redescobert
i impulsat pel Govern franquista als anys seixanta, tot
i que decaigu de nou als anys setanta, per a renixer,
amb un nivell de qualitat excepcional, als anys vuitanta,
ja en democrcia. Durant tot aquest temps, el flamenc
ha hagut de veure com se lha barrejat amb altres gneres, com la copla aflamencada dels anys seixanta, o se
lha fet anar per camins poc elegants, com el flamenc
tocat per orquestrines de festa major.
Pel que fa al renaixement dels anys vuitanta del segle
passat, aquest va anar lligat a una voluntat inequvoca
dexperimentaci, que es va produir en dues vies: la primera, la fusi flamenca, s a dir, lexperimentaci amb la
trobada del flamenc amb altres gneres, especialment
el jazz, la msica folk americana, les msiques del Carib
o la rumba. La segona, en canvi, es va dirigir a retrobar
Conjunto Vaco Estudio Creativo

66

el flamenc ms pur, ms essencial, despullant-lo de les

influncies que modernament havia rebut. Avui dia el
flamenc viu un moment de gran esplendor i ha aconseguit un nivell de qualitat excepcional, que lha portat a rebre ladmiraci de grans msics arreu del mn.
Una mostra daix fou el reconeixement del flamenc
com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO el 16 de
novembre del 2010. Actualment cal destacar intrprets
com Maite Martn, Miguel Poveda, Juan Rafael Corts,
Duquende, Montserrat Corts o Ginesa Ortega.

El flamenc a Barcelona
El flamenc arriba a Barcelona per dues vies diferenciades, tot i que molt relacionades entre elles. Duna banda,
el flamenc el porten els gitanos andalusos que arriben a
Barcelona amb la intenci destablir-shi, ja des de finals
del segle XIX, i de laltra, tamb arriba a travs dels cafs, teatres i music-halls, tant en els grans establiments
del Parallel com en els petits teatrets de la Barcelona
vella. La primera manifestaci flamenca a Barcelona va
ser lestrena de lobra La Gitanilla al Teatre de la Santa
Creu, avui Teatre Principal, lany 1827, i el 1847 el Gran
Teatre del Liceu va inaugurar temporada amb un final
de festa on es van ballar rondeas, malagueas i jaleos (tots ells palos de flamenc, que expliquem ms endavant). Lestiu del 1909 es dugueren a terme recitals
dfrica Vzquez, La Pecea, al Caf de la Alegra i el
Caf de la Unin, i concerts de Juan Breva acompanyat
pel guitarrista catal Miguel Borrull. Daltra banda, com
diem, hi hagu la penetraci per la banda gitana. Un
exemple daix fou Carmen Amaya, balladora catalana
nascuda el 1913 al barri de barraques del Somorrostro

que el 1920 debut, acompanyada del seu pare, a la popular fonda del Pla de Palau Les Set Portes, i a la qual
es va dedicar una escultura feta per Josep Caas als
Jardins Joan Brossa de Montjuc. La Taurina, El Teatro
Espaol, Villa Rosa o el Coliseum foren unes altres sales barcelonines on abans de la guerra shi programaren
actuacions de flamenc, competint amb el que era laltre
gran xit musical de lpoca, el cuplet, aquest amb noms
tan importants com Raquel Meller, cupletista molt reconeguda sobretot per La violetera, a la qual tamb es va
dedicar una escultura al Parallel de Josep Viladomat;
Cndida Prez, compositora i cupletista, a qui sha dedicat un interior dilla del barri de Sant Antoni donant-li el
seu nom; o la canonetista Pilar Alonso. Tamb era de
Barcelona Micaela Flores Amaya, La Chunga, ballarina gitana nascuda el 1838 a Marsella, que des del 1939
visqu a les barraques de Montjuc.
Durant la postguerra linters pel flamenc va decaure, si
b partir dels anys seixanta del segle XX es revitalitz
amb laparici dun gran nombre de sales de flamenc,
tot i que moltes estaven orientades al turisme. s, per,
sobretot a partir dels anys vuitanta que la relaci de
Barcelona amb el flamenc sintensifica: sobren un bon
nombre de centres de formaci i sactiva un significatiu
pblic interessat en aquest art; aix mateix, apareixen
artistes barcelonins especialitzats en flamenc, tant msics i cantants com balladors i balladores.
Una altra faceta de la relaci entre Barcelona i el flamenc fou linters que aquest despert entre els artistes catalans, especialment pintors, que en van fer el
tema de moltes de les seves obres. s el cas dartistes
com Isidre Nonell, Ricard Canals, Anglada i Camarasa,

Conjunto Vaco Estudio Creativo

Santiago Rusiol, Ramon Casas, Rafael Duran Camps

i Manel Hugu, o de msics com Felip Pedrell, Enric
Granados i Isaac Albniz.

Msica, cant, ball

El flamenc s un art que sescolta, es canta i es balla.
De cara a explicar-lo amb ms detall, ho farem precisament a travs daquests tres elements: comenarem
mostrant les caracterstiques de la msica flamenca i a
partir daqu descriurem com es canta i quines sn les
caracterstiques del seu ball.
La msica flamenca
La msica flamenca s un gnere musical que beu de
la msica tradicional castellanoandalusa, dels romanos, fandangos i jotes, si b sen diferencia perqu fa
ms complexos els ritmes amb compassos compostos,
perqu incideix molt ms en lexpressivitat emocional
67

 Mtriques binries (compassos 2/4, 4/4 i 6/8): garrotn,

rumba, tangos, taranto...
Mtriques ternries (compassos 3/4 i 9/8): fandango,
sevillanas...
Mtriques de 12 temps (amalgama de compassos 6/8 i
3/4 o altres): alegras, buleras, petenera, seguiriya, sole...
Mtriques polirtmiques: tanguillo, zapateado...
Mtriques lliures: cantes de las minas, malaguea,
rondea, saeta, ton...

(especialment en el cant, quan els cantadors posen mfasi en la comunicaci de sentiments) i, sobretot, pel
context i les formes dactuaci, ja que el flamenc sinterpreta de manera sbria, amb un o pocs cantadors,
un o pocs msics i un o pocs balladors o balladores, fet
justificat per la necessitat de poder deixar prou marge
a la improvisaci per part de lartista.

El cant flamenc
El flamenc s una dansa que es canta. El flamenc, anomenat popularment cante jondo, es canta insistint molt
en la transmissi de sentiments i emocions amb la
msica. Aix es fa de dues maneres: obrint el rang de
volum, alternant parts cantades molt suaument i parts
cantades molt fort, i tamb aturant el ritme amb llargs
rallentando, s a dir, allargant algunes notes per a fer
recalcar determinades paraules o expressions. Tamb
s habitual en el cant flamenc buscar una pronncia
dialectal andalusa, si b no s necessari i, de fet, hi ha
peces que shan cantat, directament, en altres idiomes
diferents del castell.

El flamenc, de fet, agrupa diversos tipus de msica diferent, si b relacionats entre ells per aquests elements
que acabem de comentar. Aquests tipus de msica, o
ritmes, sn anomenats palos o vares, i a cada un dels
palos correspon una manera de tocar i de ballar (vegeu:
Els palos del flamenc, 2003). Levoluci del flamenc durant el segle XIX consist, precisament, a refinar i augmentar el nombre de palos del flamenc, entre els quals,
segons la seva mtrica o tipus de comps, cal destacar
(respectem el nom en castell):

El ball flamenc
Finalment, el flamenc es balla. El ball flamenc procura tamb ser un ball molt expressiu que reforci aix
el carcter de la msica i el contingut de la lletra.
Tradicionalment, els balladors homes posem molt
dmfasi en ls del picat amb els talons a terra, com
un claqu per molt ms enrgic, mentre que les balladores ho complementen amb els moviments del vestit, sobretot de la faldilla, una pea tradicional de les
gitanes andaluses que forma part del vestuari de ball

Conjunto Vaco Estudio Creativo

68

del flamenc. Tant els uns com les altres acompanyen

aquests moviments amb moviments dels braos i les
mans, tamb de forma enrgica i elegant.
Els instruments musicals: la guitarra i el caix
Linstrument ms important per a la interpretaci de la
msica flamenca s la guitarra. La guitarra s un instrument de corda que es toca directament amb la m. A partir del segle XVIII, la guitarra esdevingu un instrument
molt i molt popular a tota la Pennsula ibrica, i traspass
totes les fronteres geogrfiques i de classe social. En el
cas del flamenc, quan aquest va nixer, la guitarra ja era
linstrument preferit per a acompanyar el cant popular
i festiu, i per aix el flamenc va crixer sempre a lempara daquest instrument. Com hem vist abans amb la
rumba, les necessitats del flamenc obligaren a haver de
buscar noves formes de tocar la guitarra i grcies a aix
aparegu una nova forma interpretativa prpia, la guitarra flamenca, que es basa en la combinaci de quatre
tcniques: alzapa (atac de les cordes amb el dit gros),
rasgueo, picado i trmolo (quan es toca la mateixa nota
diverses vegades molt rpidament amb diversos dits).
Un segon instrument de la msica flamenca s el caix,
el cajn, un instrument idifon originari del Per colonial que fou introdut inicialment a la msica flamenca
per Paco de Luca a la dcada dels setanta del segle XX.
Es compon duna caixa, damunt de la qual shi asseu el
msic, amb la cara del davant lleugerament separada
de la resta per mitj duns caragols, sobre la qual shi
percudeix amb els dits o amb el palmell de les mans
corbat. A linterior hi ha unes cordes tensades que en
fan augmentar la vibraci, que finalment surt per una
obertura circular duns deu centmetres que s a la cara

posterior. Des de llavors, ha estat incorporat massivament a la msica flamenca, fet que ha portat a pensar
errniament que lorigen de linstrument era, precisament, en lentorn de la msica flamenca.

El flamenc a les festes de la ciutat

En les festes tradicionals de la ciutat, el flamenc hi s
present habitualment. s un bon moment per a aprofitar
per a gaudir dartistes convidats expressament els quals
no sempre s fcil poder escoltar i veure a la nostra
ciutat. A ms a la ciutat es celebra cada any el Festival
Ciutat Flamenco que reuneix artistes de tot arreu amb
una visi contempornia i universal del flamenc.

Com shi pot participar?

A Barcelona hi ha un gran nombre dacadmies de
dansa on ensenyen a ballar el flamenc, algunes de forma especialitzada, i en algunes escoles de msica on
es fa cant tamb es pot aprendre cant flamenc. Pel que
fa a aprendre a tocar la guitarra flamenca, tamb hi ha
molts centres on se nensenya, aix com escoles de msica que ofereixen cursets de perfeccionament daquesta tcnica per als seus alumnes de guitarra clssica.
Ara b, si us interessa el flamenc de forma ms avanada, les dues institucions barcelonines que treballen
ms la msica flamenca sn el Taller de Msics, on
simparteixen el grau mitj i el grau superior dinstrumentista de flamenc, i lEscola Superior de Msica de
Catalunya (ESMUC), que imparteix el grau superior i
diversos cursos de postgrau especialitzats en flamenc.
69

Bibliografia
Amades, Joan. Costumari catal. El curs de lany. Vol. III. Barcelona:
Salvat / Edicions 62, 1983.
Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Barcelona: J. J. de
Olaeta Ed., 1983.
Arroyo, Salvador. El Ball de Diables del Vendrell. El Vendrell:
Patronat Municipal de Serveis Culturals, 1990.
Ayats, Jaume (dir.); Caellas, Montserrat; Ginesi, Gianni; Nonell,
Jaume; Rabaseda, Joaquim. Crrer la sardana: balls, joves i
conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006.
Barcelona flamenca. Barcelona. Metrpolis Mediterrnia, 2000.
Batalla, Montse; Domnguez, Xevi. En Pau, lArnau i lAnna a..., Terra
de foc. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dInterior,
2011. Disponible a: http://bit.ly/X7Lk1B
Bayer, Xavier; Gayete, Iris. (eds.). (2004). Teros amunt! Msiques
per a gralla a lentorn del fet casteller. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura / DINSIC.
Canons populars i tradicionals a lescola. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament dEnsenyament, 2002. Disponible a: http://
bit.ly/YUyArC
Carb, Amadeu. El Llibre dels Gegants de la Ciutat. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 2011.
Coordinadora de Geganters de Barcelona. 1902: Temps de gegants.
Barcelona: Coordinadora de Geganters de Barcelona, 2002. Catleg
de lexposici.
Cordom, Xavier. Altssims senyors. Nobles bsties. Tarragona:
Edicions el Mdol, 2001.
Cordom, Xavier. Imatgeria festiva de la Ciutat de Barcelona.
Gegants, nans, bestiari i altres personatges. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, 1995.
Cordom, Xavier; Montagut, Joan Carles. A pas de gegant. Guia
illustrada dels gegants de Barcelona. Tarragona: Edicions el Mdol,
2001.
Cordom, Xavier; Udina, Sete. Bsties de festa! Histria i cens
illustrat del bestiari popular amb 700 figures. Barcelona: CIM, 2008.
Cusc, Joan. El Toc de Castells. Histria i histries duna msica.
Vilafranca del Peneds: Edicions i Propostes Culturals Andana,
2008 (cont el CD La Msica dels Castells).
Garriga, Carme. Els gitanos de Barcelona: una aproximaci
sociolgica. Barcelona: Diputaci de Barcelona, rea de Serveis
Socials, 2000.
Grau, Jan. Gegants. Barcelona: Columna, 1996.
La sardana. Histria i actualitat. Barcelona: Centre de Promoci de
la Cultura Popular i Tradicional, 2000.
Palomar, Salvador. Bestiari fantstic. Tarragona: Generalitat de
Catalunya, Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional
70

Catalana (CPCPTC), 2010. Disponible a: http://www.carrutxa.cat/

materials/quadernbestiari.pdf
Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, 2012. Disponible a: http://www.ccgbcv.cat/fitxers/
ProtocolsFestiusAjBCN.pdf
Rius, Jordi. Concomitncies entre els balls de diables catalans i
les diabladas dAmrica del Sud. Arenys de Munt: Institut Nova
Histria, 5 Simposi sobre la Descoberta Catalana dAmrica, 2005.
Disponible a: http://cch.cat/pdf/5e_jordi_rius.pdf
Soler, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona: Prtic, 2001.
Soler, Joan. No sols arrels, llavors, 2011. Disponible a: http://bit.ly/
Yv0aNu
Vidal, Jaume; Oliv, Roser, et al. (recop.). Repertori den Jaume Vidal
i Vidal, msiques per a gralla. Barcelona: DINSINC, 1992.
Msica
Els palos del flamenc. A: FLAMENC-O. [Enregistrament en vdeo.]
Gui i direcci de Jordi Turts i ngel Leiro. Barcelona: TVC CCRTV Interactiva, 2003. Disponible a: http://bit.ly/XXMEzK
Els Ministrils del Cam Ral. Toc dInici. Balls del Seguici Popular
de Barcelona. [Enregistrament sonor]: Barcelona: La Casa dels
Entremesos, DL 2012. Un disc (CD).
Els Vernets (grallers de Vilafranca). Gralles i gegants.
[Enregistrament sonor]: Barcelona: Audiovisuals de Sarri, DL 1999)
Un disc (CD).
Flamenc tradicional catal i rumba histrica. [En lnia.] Associaci
per la Promoci del Flamenc Tradicional Catal [2006]. Disponible
a: http://goo.gl/tA4Fa
Ganxets, grallers del Baix Camp. Ara ballen els gegants. Balls de
gegants de Barcelona. [Enregistrament sonor]: Madrid: Tecnosaga,
2006. Un disc (CD).
Propostes didctiques
Badia, Marta; Bargall, Josep; Elies, Gerard. Santa Tecla a les
escoles, 4. Els Castellers. Tarragona: Ajuntament de Tarragona,
Comissi Santa Tecla a les Escoles, 2007.
Bosch, Mireia; Colon, Xavier; Massa, Quim. La Sardana a lEscola.
Quaderns didctics. Girona: Diputaci de Girona, 2007. Disponible
a: http://www.ddgi.cat/recursosPedagogics/sardana/quaderns.html
Grandia, Adri. La Festa Major a lescola. La maleta del foc.
El Vendrell: Agrupaci de Cultura Popular del Vendrell,
LEmbarcada, 2009.
Grandia, Adri. La Festa Major a lescola. La maleta dels castells.
El Vendrell: Agrupaci de Cultura Popular del Vendrell,
LEmbarcada, 2009.
Nota: Consultes realitzades el 28 febrer 2013.

ndex
3 Presentaci
5
6
9
10
13
14
16
17
18
19
20

Els gegants i els capgrossos

Els gegants
Els gegants a Barcelona
Els gegants pam a pam
Els geganters i les geganteres
Els gegants i la Merc
Els gegants i Santa Eullia
Els capgrossos o nans
Els capgrossos a Barcelona
Els gegants al mn
Com shi pot participar?

21
22
23
24
25
27

Bsties, diables i bsties de foc

Bsties
El Seguici Popular de Barcelona
El Seguici Popular i la Merc
El Seguici Popular i Santa Eullia
Altres bsties de Barcelona

28 Com shi pot participar?

29 Diables
33 Els diables a Barcelona
33 Diables a Llatinoamrica?
34 Bsties de foc
34 Les bsties de foc a Barcelona
35 Com shi pot participar?
37
39
40
41
43
44
44

45
45
45
46

47
48
53

55
57
59
59
60
60

La cobla i la sardana
El instruments tradicionals
La sardana moderna i la necessitat
duna nova cobla
Els instruments de la cobla
Les msiques de la cobla
Les cobles de Barcelona
La cobla per la Merc
La cobla per Santa Eullia
Com participar-hi

Castells, castellers i castelleres

Parts dun castell
Tipus de castells
61 El flamenc
La msica dels castells
62 Els gitanos a Barcelona
Els castells a Barcelona
65 Lart del flamenc
Les diades castelleres de la Merc
La diada castellera de les festes de 66 El flamenc a Barcelona
67 Msica, cant, ball
Santa Eullia
69 El flamenc a les festes de la ciutat
Els falcons
69 Com shi pot participar?
Els falcons a Barcelona
Castells fora de Catalunya?
Com shi pot participar?

06 06

03

Quaderns
Quaderns
del
Quaderns
Quaderns
del del
del
Consell
Consell
de
Consell
Consell
de de
de
coordinaci
coordinaci
Coordinaci
Coordinaci
pedaggica
pedaggica
Pedaggica
Pedaggica

Les Cases de la Festa a Barcelona

06

Quaderns
Quaderns
del Consell
del Consell
de Coordinaci
de Coordinaci
Pedaggica
Pedaggica

Les Cases
de la Festa
a Barcelona:
imatgeria,
foc, dansa i
msica

Edici:
Institut dEducaci i Institut de Cultura
de lAjuntament de Barcelona
Text:
Jordi Puig i Martn
Jordi Quintana i Albalat
Coordinaci:
Direcci de Promoci Educativa. Institut
dEducaci de lAjuntament de Barcelona
Illustracions:
p.7. Els gegants per Corpus, acompanyats
dun flabiolaire. Gravat del s. XVII. Extret
de Jan Grau, 1996.
p.12. Mitja cobla de sac de gemecs, flabiol
i tambor. Lola Anglada. Extret de: Curet,
Francesc. (1957). Visions Barcelonines.
1760-1860. Costums Festes i Solemnitats.
Barcelona: Dalmau i Jover.
p.23. Bestiari histric de Barcelona.
Coordinadora de Gegants i Bestiari
de Ciutat Vella.
p.31. El ball de diables del Vendrell.
Salvador Arroyo, 1990.
p.39. Illustradora: Aina Pla Planas
p.56-57. Instruments de cobla. Palau
de la Msica Orfe Catal
Disseny Grfic:
Jordi Salvany
Impressi:
Tallers Grfics Vigor
DL: B.10454-2013