Filosofia 1r Batxillerat 2007-08

TEMA 2. El coneixement

Aquest esquema s noms una sntesis de la unitat, per a s personal i privat. No est revisat per a
publicaci: vol sser un ajut a lestudi.

1. Conixer s una necessitat (36)

Preguntes introductries (p. 36)

A. Introducci i definici (36)

Conixer s una activitat mental. L'sser hum s'apropia del mn: "captaci intellectual de l'entorn
del propi organisme"
Distinci: - Una altra cosa s conixer el coneixement: es coneix sense haver de saber qu s.
Quan ens equivoquem, o ens fem preguntes (descobrir-inventar; aparena; possibilitat...). Noms
l'sser hum fa aquesta reflexi; noms l'sser hum abstrau.... (hi ha un nivell de coneixement que
no s a l'abast d'altres organismes vius)
Observar com es pot fer servir sense saber que se sap, que es fa servir

B. Relacions i tipus bsics (37)

Elements - Hi intervenen molts elements (societat, lgica, cervell, llengua, histria, cultura...), per
fonamentalment n'hi ha dos: el coneixement s la relaci entre un subjecte [qui coneix] i un objecte
[all conegut]. Veure defs al marge de p. 39
[a pp. 38-39]
Subjecte: l'esperit o ment coneixedora (qui coneix, adquireix un bagatge nou). Aprehn
intellectualment, o sigui, no capta les coses sin el que les coses ofereixen (el que donen als nostres
sentits...), que no ha de ser el mateix per tothom (o s?)
Objecte (de coneixement): tot all que tenim al davant; all representat com a diferent de l'acte de
pensament. L'objecte impressiona el subjecte, pot ser qualsevol cosa susceptible d'experincia (no
noms fsica).
=== El coneixement apareix quan es troben objecte i subjecte; noms quan hi ha coneixement
sorgeix el problema de la "veritat lgica" ===. Per tant, el coneixement s vertader si respon a
l'objecte (l'objecte s, en si noms s, no s V ni F): el V o F s la concordana: aqu, en la relaci
resideix la veritat... i la certesa... [cultures ms tctils; altres ms visuals; gent daltnica; etc.]
Es pot llegir el text de p. 39

Formes de coneixement:
a) vulgar (vida quotidiana; nocions elementals necessries per viure)
b) cientfic (no s espontani: acurat i construt).

El primer s fortut, no intencionat, per NO erroni (t altres ampliacions: experincia;

prctica; intutiu; ...). El cientfic s volgut, deliberat, que tracta de casos generals [ordre,
classificaci i mtode]. Vegi's quadre de p. 37.
Se'n torna a parlar a p. 46

C. Necessitat del coneixement (38)

Distingir diferents "funcions" del coneixement (marge p. 38)
Aristtil: "tots els sser humans desitgen saber per naturalesa". A ms d'aix s una necessitat...,
imprescindible per: orientar-se, decidir i fer/actuar.
Plantejar pregunta p. 38.1, marge
Exemple de Zubiri. Funcions:
a) discernir: el real de l'illusori; l'essncia de l'aparena; el que s del que no s...
b) definir: especificar qu sn les coses (gnere i diferncia especfica, o altres sistemes).
Mai dir que una cosa s "quan per exemple..."; o "repetir el que es demana"...
c) entendre: per qu les coses sn o funcionen com sn o com funcionen. les connexions
internes... La diferncia entre memria, i "saber"

2. Coneixement: origen, possibilitats i lmits. El coneixement cientfic (40)

A. Origen del coneixement: posicions bsiques (40)

1. Racionalisme
El coneixement prov de la ra, nica font de coneixement (considera insuficients els sentits)
- Descartes i Spinoza (XVII) la van adoptar. T precedents en Pitgores, Parmnides o Plat
(Grcia)
- Les sensacions i percepcions tracten de coses particulars i contingents: no poden oferir un
coneixement universal i necessari. Els fets no aporten cap certesa.
- Inclou linnatisme: possem unes idees o coneixements evidents, no adquirits, que
fonamenten els altres coneixements (no noms estructures de pensament i principis, sin
continguts)
Resum: desconfiana sentits, mtode deductiu, valora la metafsica i admet innatisme
Veure text Descartes i preguntes p. 40
2. Empirisme
Adquirim els coneixements o principis per mitj de lexperincia
- Locke, Berkeley i Hume (entre XVII-XVIII). Precedents en alguns presocrtics, en part en
Aristtil, i en corrents com el neopositivisme.
- Quan naixem, la ment s una pgina en blanc: no hi ha res innat.
- Noms seria vlid el coneixement comprovat per fets observats metdicament. Les realitats
que no es poden examinar o confirmar amb els sentits estan fora del nostre abast
Resum: origen i lmit, experincia, no idees innates, mtode ms inductiu, crtica a la metafsica i
separaci entre teoria/prctica (tica...)
Veure text Hume i preguntes p. 42
3. Criticisme
2

En lloc de preguntar-se per la realitat del mn, es pregunta pel fonament del propi coneixement. Es
una revoluci: filosofia crtica significa analitzar la prpia conscincia. Intenta ser una soluci que
integri les altres dues.
- Les dades sensorials han de ser ordenades filtrades per la ra. Lapriorisme kanti
(formes a priori de la sensibilitat o de lenteniment). Acaba acceptant el domini de la ra, que imposa
les seves lleis a la realitat.
Resum: cal preguntar-se per les condicions de possibilitat, combinaci de diferents elements... amb
domini de la ra autnoma.
Veure text Kant i preguntes p. 43
.
4. Observaci final: en la Histria hi ha hagut altres corrents. Per exemple, Plat admetia que el
coneixement sensible facilita linici del racional; Aristtil que es pot passar del sensible a lintellectual;
etc.
La postura gnoseolgica t conseqncies metafsiques, antropolgiques...: per exemple, lautntica
realitat sn les Idees (Plat); els conceptes o idees sn en les coses sensibles (substncies) i la
intelligncia les ha dabstraure (Aristtil); coneixem per illuminaci (Agust); es pot demostrar
causalment la realitat de coses que no es poden captar pels sentits (Toms dAquino); noms es
coneixen els singulars (Occam, nominalisme); els conceptes sn idees generals (Locke); la
causalitat no s real sin noms mental o la metafsica s impossible (Hume)

B. Doctrines sobre possibilitats i lmits del coneixement (44)

1. Dogmatisme
La capacitat intellectual s suficient per conixer la realitat tal com s (dogma: doctrina). Es basa en
una confiana total (en els sentits o en la ra humana). S'oposa a l'escepticisme (pressuposa que es
pot conixer la veritat).
Ho fa servir Kant per referir-se als qui no fan una crtica de les capacitats de conixer; o Marx per qui
accepta una veritat com a definitiva.
Segons altres (Hessen) dna per suposat un contacte entre l'objecte i el subjecte de coneixement
(anulla el dubte).
A vegades es fa servir en sentit general com. actitud de qui tendeix a imposar uns valors o una
doctrina (sense proves, sense acceptar discussi).
2. Escepticisme
s impossible arribar a la veritat: ens hems dabstenir de jutjar, no hem de dir res. (skeptiks:
observar, reflexionar.
Nega tota validesa universal i objectiva del coneixement, jan que sempre est influenciat per la
manera de ser del subjecte i/o la sensibilitat. Permanentment cal dubtar (predominen els factors
subjectius). Esdev una constant temptaci, per planteja alguns problemes interns:
a) la prpia tesi escptica no seria certa, no es podria afirmar
b) impedeix tirar endavant: no permet viure, ni fer, ni pensar...
c) l'experincia del dubte confirma que hi ha d'haver una veritat (si no hi fos no tindria sentit el
dubte... que s respecte a quelcom)

Veure frases marge p. 45: les tres tenen una certa dosi descepticisme, per no extrema. Cal
assenyalar formulacions diferents i matisades de certes actituds intellectuals

3. Altres doctrines (intermdies, matisades...)

Relativisme: la veritat no existeix com a tal (objectiva, absoluta) per pot haver-hi opinions de
certesa limitada (en relaci amb... l'sser hum, un moment histric...). la veritat dependria de
"factors externs" (el medi, la cultura...).

Subjectivisme: el criteri vlid de coneixement seria el propi subjecte (s una variant del
relativisme, per delimitada per "factors interns"). El subjecte pot ser un individu o la
humanitat (hi hauria veritats que valen per una cultura o una poca, no per sempre)

Pragmatisme: la veritat consisteix en la utilitat , en l'eficcia dels pensaments per a les

finalitats prctiques. s vertader all que resulta profits (el criteri depn dels resultats)

Criticisme: confia en la ra humana, per sempre que se'n faci una crtica dels judicis abans
d'acceptar-los. No accepta ingnuament el coneixement, fins desprs d'investigar-ho

C. La cincia: en si mateixa i com a activitat social (46)

A la vegada s. a) una activitat cognoscitiva; i b) el resultat d'aquesta activitat
s un coneixement qualificat: quelcom organitzat, no espontani; ha de ser estable, universal i
necessari. El cientfic ordena fets (els fets sols NO sn cincia), pretn explicar el mn (ms que
comprendre'l) per tal d'instrumentalitzar-lo en funci de necessitats prctiques. La cincia cerca una
certa utilitat tamb (a diferncia de la "inutilitat" originria de la filosofia).

Definici, que pot desglossar-se:

La cincia s
un coneixement: diferent de l'immediat quotidi i del tcnic manipulatiu
objectiu: segons criteris de validesa i de veritat que anullin apreciacions noms subjectives
(l'objectivitat s'aconsegueix mitjanant rectificacions successives de les teories)
que estableix relacions universals i necessries: defuig dels casos particulars o singulars.
Les relacions o condicions han de ser necessries: cerca lleis de cobertura legal
entre els fenmens: no sn coses o esdeveniments que contempla una persona qualsevol
sin aquells que estan definits o seleccionats per la comunitat cientfica
i en preveu els resultats: grcies al coneixement de les causes i els efectes, la qual cosa
admet graus (mai s endevinaci, ni pura "predicci"; per s pot ser predicci raonada).
Diferncia entre previsi d'un eclipsi o del temps meteorolgic de l'endem.
La cincia seria el sentit com organitzat, ja que parteix de les necessitats de les persones
(experincia diria)
Ara b, tamb s una "activitat social complexa": comunitats cientfiques, centres d'investigaci...
Veure alguns objectius generals de totes les cincies:
Analitzar: components, caracterstiques i com s cada objecte d
Explicar: com es relacionen les parts o sestructuren [distingir explicaci i comprensi:
cincies histriques]
Preveure o predir: si sabem com actua, podem anticipar-nos als esdeveniments (saber s
poder...)
Actuar: transformar i dominar la natura. Poder immens dels aspectes tecnolgics.

Veure text Heisenberg i preguntes p. 48

Considerar lactivitat 47.3: sn cientfics a-e-g; sn llocs comuns b-c; expressen opinions no
contrastades, prejudicis o judicis imprecisos d-f-h.

3. La veritat i els estats subjectius de la certesa (49)

A. Criteris de veritat (49)

La veritat i la falsedat (lgiques) no sn propietats de les coses, sin que depenen del judici que fem
les persones sobre les coses. Els fets sn; les afirmacions sn les que sn V o F. [La veritat no est
en el concepte, sin en el judici].
En general, una cosa s veritat quan all que afirmem o neguem es correspon amb el que s la cosa
coneguda.
s cert per que el concepte de veritat no s unvoc: sha construt al llarg de la histria del
pensament. Per aix, segons ls, podem trobar concepcions de la veritat diferents. Per exemple:

Veritat per definici: enunciats que tenen un predicat que est contingut en el mot que en fa
de subjecte (un quilo t mil grams)

Veritat com a evidncia: sn judicis vertaders per caracterstiques intrnseques, innegables (A

s A; el tot s ms gran que les seves parts...). Es tracta de coses manifestes, de les quals no
es pot dubtar que siguin vertaderes (evidncia: es veuen).

Veritat com a correspondncia: s la definici ms comuna i tradicional, una mica ingnua,

per vlida. La veritat s la adaequatio rei et intellectus. Vinculada a les doctrines realistes:
el coneixement reflexa lordre de les coses; el pensament est determinat per la realitat (no al
revs).

Veritat i coherncia: s una veritat relacional, basada en qu la seva relaci sigui lgica i no
contradictria amb la resta denunciats. Es basa en un simple acord de les idees entre elles
(el sistema matemtic ns un exemple)

Veritat pel pragmatisme: se centre en el criteri de leficcia, evitant qualsevol dimensi noms
terica. s veritat el que ens permet fer coses que ens interessen, el que guia la nostra
conducta (noms importa la dimensi prctica). William James: s vertader all que s
avantatjs en la nostra manera de pensar.

Veure el fonament de la veritat dunes oracions de p. 50.4. Sn V per la definici de les

paraules: a-b-c-f-i; per les proves factuals a favor seu: d-e-g-h. Es pot mirar 51.5 tot i que no
t resposta tancada

Veure text Green i preguntes p. 51, potser...

B. La seguretat subjectiva (51)

Certesa: seguretat cognoscitiva subjectiva que sens presenta de tal manera que no en
podem dubtar, no hi cap possibilitat derror

Opini: estat cognoscitiu pel qual es considera vertader un coneixement, encara que no se
nestigui del tot segur

Dubte: estat psquic pel qual no podem acceptar o rebutjar un saber o opini ja que no sn
decisives les raons en favor o en contra

Altres estadis intermedis sn: convicci (capacitat de presentar proves i argument en favor duna
afirmaci: es basa en lobjectivitat i la lgica), suposici (una hiptesi sense proves: admissi
provisional duna certesa, com a possibilitat i per convenci, a fi i efecte de recolzar una
argumentaci, fins i tot experimental), incredulitat (fruit de lacumulaci de dubtes es considera ms
probable la proposici contradictria o contrria que la que safirma momentniament), conjectura
(tamb sospita: afirmaci que es basa en indicis o senyals, intutivament. Fa servir probabilitats
febles per es veu til per avanar en una explicaci).

Les certeses poden basar-se en motius diferents: vegis un exercici obert a 52.6
Veure suposicions implcites a 53.7. La suposici s noms: a, b; per sovint es vol dir: b, a

C. El rigor en l's del llenguatge (53)

Des de sempre sha intentat una definici precisa dels mots que emprem en el llenguatge (no noms
en la escriptura que ns una tcnica, un invent hum): lobjectiu ha estat evitar els errors i
confusions.

Incerteses: si se saben reconixer, poden ser positives. Les inseguretats, sempre que no
bloquegin, poden ser un estmul i motor del coneixement, ja que condueixen del dubte a les
ganes d'investigar
Vaguetats lingstiques: assenyala una imprecisi en el significat de les paraules (per la
qual cosa no es "delimiten" amb exactitud: pot ser o no voluntria). Alguns autors (Russell)
volien reduir el llenguatge a lgica i matemtiques per eliminar-les. Conv aclarir b els
conceptes, "delimitar-los" amb la mxima exactitud possible, tot i que n'hi ha que sn vagues
per ells mateixos (molt/poc; ric; fred...)
Ambigitats lingstiques: els mots polismics tenen ms d'un significat. s positiu (estalvia
signes) i negatiu (crea confusi). No s imprecisi o confusi, sin que depenen del context,
del marc. En el llenguatge colloquial sn tils, per en la cincia poden provocar malentesos i
distorsions).
Paradoxes: sn afirmacions contradictries en si mateixes ("paradoxa" vol dir "contraria a
opini": veure-les al llibre). Conv no deixar-se enganyar (publicitat) i saber distingir els
diferents nivells del llenguatge)
Prejudicis: s una actitud no raonada o sense proves que es manifesta en forma d'antipatia o
simpatia envers qualsevol realitat (persones, races, idees, nacionalitats...). En sentit general
s aix; en sentit propi s "un judici que cont una valoraci NO manifesta", implcita.
Sn judicis precipitats, emesos abans de confirmar el que es diu (sense crtica ni examen
racional previ). Moltes vegades es presenten com:
o evidncies suposades que es manifesten errnies o parcials
o emocions condicionades per crregues emotives fortes (provenen de passions com
amor, odi, orgull, mandra mental...)
o actituds difcils d'extirpar (per exemple, defensives...). la forma extrema i ms
passional s el fanatisme...
54.8; 56.9; 56.10...

4. Estructura lgica del coneixement (57)

A. El raonament i la seva estructura formal (57)

Els raonaments estan integrats per proposicions, i aquestes per conceptes. Una proposici
s'expressa a travs d'un enunciat, que ha de ser V o F (a ms, haur de ser per fora o b universal
o b particular o singular; i afirmatiu o negatiu). I un raonament s una relaci d'enunciats diferents
(enraonar).
Contingut i forma del raonament:
a) el contingut s all de qu es parla, la matria o tema del qual es tracta (des del punt de
vista de la lgica formal s indiferent; noms interessa a la "lgica material"). Es fiable si t
una estructura lgica correcta;
b) la forma, en canvi, es l'estructura, l'ordre o relaci entre les paraules i els conceptes: ha de
ser formal, clara, exacta, rigorosa... [veure exemples al final de p. 57]
Inferir: consisteix en extreure una conclusi des de les premisses. Es necessita, perqu quelcom
sembli un raonament, que: a) s'infereixi un enunciat a manera de conclusi; b) que se segueixi de les
premisses; c) que hi hagi alguna expressi que indiqui el lligam o relaci de dependncia.

B. Veritat i validesa. La lgica formal (58)

Veritat i validesa dels raonaments: la veritat o la falsedat afecta al contingut; en canvi, la validesa
depn de l'estructura o forma del coneixement (no n'hi ha prou amb qu les premisses siguin
vertaderes...).
Des d'Aristtil i abans, una mica amb els sofistes... - es va desenvolupar l'estudi de les regles de la
lgica. s un tema complex i fa aparixer paradoxes sorprenents, com aquesta: seria possible que
premisses falses donin fins i tot lloc a una conclusi vertadera [a p. 58 hi ha diferents exemples
d'aix]. La inferncia lgica noms es considera invlida o incorrecte en un cas: "escndol de la
inferncia", i aix vol dir que s incorrecte si es passa de premisses que sn vertaderes a una
conclusi que sigui falsa.
La lgica s la disciplina filosfica que estudia i analitza lestructura dels raonaments i assenyala la
seva solidesa, correcci: la validesa. La lgica formal sinteressa per la relaci entre premisses i
conclusions, prescindint del contingut concret de les premisses: noms considera la "correcci". per
passar d'unes proposicions a altres, de manera lgica, caldr comprovar que es respecten les regles
legtimes

llegir text 58 dalt; i exercicis del quadrat de l'oposici de proposicions (58.11)

Aqu es pot veure el quadrat de l'oposici, com exemple d'aplicaci senzilla

C. Tipus de raonaments i tipus de fallcies (59)
Raonaments. Les possibilitats de concloure i, per tant, danar ms enll del que sabem, sn tres:
El raonament deductiu
o Exigeix que la conclusi es desprengui necessriament de les premisses
o Funciona independentment de lexperincia, i per la seva sola forma
o La conclusi depn de les premisses: si aquestes sn vertaderes, aquella tamb ho
ser; si no sn certes, tot i que la conclusi sigui vlida, a vegades seran V i a
vegades F (exs. al llibre)
o El pas de les premisses a la conclusi es fa per mitj de les regles de la deducci. s
un raonament segur, garantit pel fet que el contingut de la conclusi ja hi era tot i
que de manera no explcita a les premisses
o Totes les cincies usen aquets tipus de raonament, pe`ro s especialment adequat per
a les cc. formals: lgica i matemtiques
El raonament inductiu (60)
7

Permet obtenir una conclusi general a partir de premisses sobre casos particulars
(prou similars). Exemples al llibre
o No ofereix seguretat absoluta (la conclusi no es desprn pas necessriament d eles
premisses). Russell ho considera una manera de poder justificar les generalitzacions
o Pot ser completa o incompleta (no arriba a una enumeraci completa de tots els
elements dun conjunt finit)
o Valoraci: la incompleta no t una validesa formal absoluta (cap lgica permet passar
dalguns o de molts a tots
El raonament analgic (61)
o Es un procs dinferncia, molt antic, que funciona per similitud: un cas particular ens
fa pensar en un altre per relaci de semblana. Relaciona dues o ms coses entre les
quals establim algun tret com
o Els resultats olen ser aproximats, sense la necessita de la deducci ni la probabilitat
de la inducci. Hi ha un element creador i lliure
o La seva validesa es basa en les raons que es donen per establir lanalogia
o

Exs. 60.12 i 13; 61.14 i 62.15

Fallcies: s un argument no vlid. Es tracta de una forma de raonament que sembla correcte,
per que analitzada acuradament no ho s.
Era una estratgia ds freqent entre els sofistes: sofismes.
Els arguments fallaos ho poden ser en:
a) la forma (mbit de la lgica formal): una deducci errnia per una incorrecci en les
premisses, lincompliment duna regla...
b) el contingut (en la lgica informal, el llenguatge: sn fallaces en la matria...), per: 1)
ambigitat dalguna paraula o frase; b) presentaci de lassumpte (fallcia material)
Fallcies dambigitat:
- per equvoc: paraules que tenen ms dun significat literal
- amfibologia: lestructura gramatical permet una interpretaci que al menys s doble
(no vindr a casa teva perqu la bstia de la teva germana em fa por; ser una
cerimnia cantada pels difunts de la parrquia...)
Fallcies materials
- de les dades insuficients: una generalitzaci inadequada (inferir un comportament
global pel duna sola persona); manca de proves (samaguen les dades favorables: s
un incompetent perqu...); falsa causa (no saporta la ra real: he susps perqu el
professor em t mania...; si la loteria ha tocat dues vegades a Sort s una prova que el
nmeros de loteria comprats a Sort tenen ms probabilitat de ser premiats que els
altres). La falsa causa ho sol ser-ho freqentment per la simple coincidncia entre dos
fenmens
- apellaci a lautoritat (ad verecundiam): recrrer al sentiment de respecte que es t
cap a alg: si ho diu aquell senyor, que es un Nobel, deu ser veritat, si Aristtil no
hagus dit el contrari, hauria de creure aix que veig...
- per por (ad baculum): sargumenta apellant a la fora o al poder dalg, per les
conseqncies negatives o desagradables que pot tenir (si suspens no anirs a
esquiar...)
- perqu no sha provat la veritat o falsedat (ad ignorantiam): generalment es
considera falsa una cosa perqu no es pot provar: noms all vertader estaria provat
(com que ning ha provat que Du no existeix, llavors Du existeix; si una persona
relacionada amb un crim no pot provar la seva innocncia, llavors s culpable...).
- argument demaggic (ad populum): sincideix noms en els sentiments del qui
escolten, per fer-los adoptar el punt de vista de qui parla, ometent les raons
adequades (com voleu que socupi de lempresa si no sap ni posar ordre als seus
assumptes personals, si voleu ms llibertat i menys atur, voteu-me)
- basat en un atac personal a linterlocutor (ad hominem): es critica o censura a la
persona, se lataca, sense fer referncia al contingut de lopini (si a ell li agrada
aquesta pellcula, a mi segur que no, si Plat que era un masclista i classista
8

defensa que els filsofs han de governar, podem concloure que els filsofs no han de
ser dirigents)...
implicant a laltra amb raons personals (tu quoque): es replica a una acusaci
atacant laltre dall mateix (si et trobessis en el meu cas, faries el mateix; no em pots
dir que no fumi perqu tu ho fas, no som un govern corrupte ja que ells, quan
governaven, tamb feien aix...)
pel fet que molta gent ho comparteix (ex populo): es defensa una postura pel fet que
molta gent la comparteix; satn a laudincia (tothom ho diu, aquesta pellcula porta
molt temps a la cartellera, deu ser molt bona; ets lnic que penses duna altra
manera..., mhas de deixar sortir fins a les dues, doncs tots els pares dels meus amics
els ho deixen fer)

Altres fallcies serien les de les preguntes complexes (preguntes que comporten pressuposicions,
amb la finalitat que linterlocutor admeti una afirmaci que pot ser utilitzada contra ell: has deixat de
parlar? digui el que digui admet implcitament que estava parlant); o les de largument circular (en
la demostraci duna conclusi sutilitza la mateixa conclusi: la inducci es demostra perqu ha
funcionat en la majoria dels casos)

ex. 64.16 (fallcies) i mirar a casa 64.17. Potser fer-los llegir alguns dels textos de les
pgines finals...

Resum didees de A-C:

Lestudi de la Lgica pot servir per fes servir arguments amb ms precisi i amb ms rigor, i
augmentar el nostre sentit crtic respecte a les argumentacions dels altres. Les argumentacions
pretenen justificar una conducta, buscar un reconeixement, trobar la veritat, etc. Poden ser ms o
menys persuasives, pe`ro el grau de persuasi no ha destar lligat necessriament amb la
validesa del raonament. Un raonament que sembla vlid i no ho s, s una fallcia. El llenguatge
s tramps.
Tot i que la seguretat absoluta ser impossible, fer servir un llenguatge artificial, cercar el clcul en la
forma, ajudar a resoldre en lgica formar a decidir en molts casos.
La distinci veritat validesa en un raonament (que sempre s un pas dunes premisses a una
conclusi):
la veritat saplica als enunciats i fa referncia al seu contingut (sen preocupen les cincies
empriques)
la validesa saplica al raonament i fa referncia a la seva forma o estructura abstracta (sen
preocupa la lgica i les altres cincies formals)
Veritat i validesa tenen independncia: la veritat de les premisses i la conclusi no impliquen la
validesa dun raonament... Pe`ro tamb estan vinculades. Si les premisses sn V i lestructura del
raonament s vlida, segur que la conclusi ser V. O sigui, a partir dunes veritats cientfiques, la
lgica pot assegurar altres veritats que estan connectades lgicament amb les primeres.

D. Clcul lgic (ampliaci)

La lgica estudia les estructures i les lleis formals del pensament. No socupa del contingut, s a dir,
de si el que senuncia s veritat o no, sin de la forma (de com sha de construir un raonament per a
qu sigui lgicament correcte). Encara que la lgica sola no s suficient (si un raonament s correcte
pe`ro condueix a conclusions falses, de ben poc serveix!), ens ajuda a no equivocar-nos quan
pensem (aix pot ser vital per no caure en falses argumentacions)
Pensar amb correcci no s suficient per arribar a la veritat, per s que s necessari. La lgica
implica ls dun llenguatge nou que caldr aprendre (encara que sigui en els seus aspectes mnims):
es tracta dun llenguatge artificial que ha de traduir amb rigor el pensament i que com en les
matemtiques fa servir diferents smbols. Fonamentalment farem una anlisi de la lgica
sillogstica (darrel aristotlica) i de la lgica proposicional o denunciats.
9

1. Sillogismes aristotlics. estructura, figures i modes vlids.

Largument deductiu ms tpic dAristtil s el sillogisme. La teoria de la inferncia immediata estudia
les deduccions directes duna proposici a una altra (la proposici categrica s la ms simple: un sol
predicat s atribut dun sol subjecte). La teoria de la inferncia mediata tracta prpiament del
sillogisme.
El subjecte i el predicat sanomenen termes duna proposici. Nhi ha de 4 tipus: A, E, I i O (segons la
candida del subjecte: universal o particular; i la qualitat del predicat: afirmatiu o negatiu). Les
relacions doposici es presenten en un quadre, que es pot veure al llibre. Veure contradicci (la
negaci; si luna s V laltra s F); contrarietat (universals que varien en qualitat, A-E; no poden ser V
les dues, per s F); subcontrarietat (entre particulars amb diferent qualitat; no poden ser les dues F
al mateix temps) i subalternaci (mateixa qualitat, diferents quantitats: la V de la universal determina
la particular, per no a linrevs). El raonament correcte en aquest mbit es sol denominar "inferncia
immediata"
La conversi de proposicions est compresa tamb dins la teoria de la inferncia immediata:
consisteix en invertir els termes duna proposici categrica mantenint intacte el seu valor de veritat...
Pot ser de 4 tipus:
a) simple: es dna en les proposicions E i I. Es poden canviar els termes sense cap modificaci
b) accidental: a A i E (permutaci de la universal a la particular de la mateixa qualitat)
c) per contraposici: a A i O. cal anteposar una partcula negativa a cada terme (De "alguns homes
no sn rics" a "Alguns no rics no sn no homes", s a dir "Alguns rics sn homes").
d) per obversi: canviar la qualitat de la proposici i negar el predicat original. servei en les 4 (De
"tot savi s prudent", a "tot no prudent no s savi")
Aristtil va definir el sillogisme com "un argument en el qual, establertes certes coses, en resulta
necessriament, per ser el que sn, una cosa diferent de les establertes abans". la deducci
sillogstica es basa en el principi que si dues coses sn iguala una tercera sn iguals entre s. T
una estructura constant: dues premisses i una conclusi amb tres termes en total. El terme major (T),
de la 1a premissa, fa de predicat en la conclusi; el terme menor (t), de la 2a premissa, en fa de
subjecte; i el terme mig (M); que es repeteix, desapareix.
Els esquemes possibles sn les 4 figures:
Fig. 1a
MT
tM
tT

Fig. 2a
TM
tM
tT

Fig. 3a
MT
Mt
tT

Fig. 4
TM
Mt
tT

La combinaci d'aquestes figures donaria 256 possibles sillogismes diferents (4 formes, A-E-I-O per
cada premissa 4x4x4=64 per les 4 figures 64x4=256), per noms 24 sn vlids (6 per cada
figura)
Els medievals els varen donar aquests noms (cal tenir en compte que un mode vlid amb una
conclusi universal, tamb pot fer-se amb la proposici subalterna adequada).

1a

2a

3a

4a
10

MT
tM
tT
TM
tM
tT
MT
Mt
tT
TM
Mt
tT

Barbara, Celarent, Darii, Ferio

Cesare, Camestres, Festino, Baroco

Darapti, Disamis, Datisi, Ferison, Felapton, Bocardo

Bamalip, Calemes, Dimatis, Fesapo, Fresiso

Les lleis o regles del sillogisme sn:

1. No hi pot haver ms de 3 termes
2. Els termes no poden tenir una extensi ms gran en la conclusi que en les premisses (Atenci:
l'extensi dels termes ve marcada per la quantitat en el cas dels "subjectes" i per la qualitat en la dels
termes que fan de predicat. En concret, una proposici negativa pren el terme que fa de predica de
manera universal; i una afirmativa el pren com a particular. per exemple, "americ" es pren en la
mxima extensi, com a universal a la proposici "algun xins no s americ"; i en canvi s particular
a "tots els texans sn americans")
3. El terme mig s'ha de prendre al menys en una premissa en tota la seva extensi (extensi
universal)
4. El terme mig no ha d'entrar en la conclusi
5. De dues premisses afirmatives no es pot treure una conclusi negativa
6. De dues premisses negatives no se'n segueix res
7. De dues premisses particulars no se'n segueix res
8. L conclusi sempre segueix la part pitjor (particular o afirmativa o les dues)
Finalment. s possible "reduir" qualsevol sillogisme vlid a un sillogisme de la 1a figura. El resultat
tindr la mateixa lletra inicial (per exemple, Datisi, de la 3a, reduir a Darii, de la 1a). cal tenir en
compte algunes regles senzilles: la "s" significa "conversi simple de la proposici prvia; la "m"
significa "intercanvi de premisses; la "p" conversi "per accidens" o accidental, etc.

2. Llenguatge formalitzat. Taules de veritat

La lgica proposicional estudia lestructura formal de la inferncia o implicaci prenent les
proposicions o enunciats com totalitats (sense fixar-se en el termes que les formen, ni en els
matisos).
Les proposicions simples solen ser oracions o enunciats del tipus sujecte-predicat (units amb un verb
copulatiu). Si suneixen amb altres ja no sn enunciats atmics (el sol brilla) sin moleculars (el sol
brilla i avui s dimarts).
El llenguatge artificial haur de tenir:
a) uns smbols, que poden ser variables (en el cas de les proposicions sn p, q, r, etc.) o
constants. Els juntors o elements constants sn 5: negaci(), conjuntor (), disjuntor (),
implicador () i coimplicador (). En realitat el coimplicador s un implicador en el

dos sentits (AB vol dir que AB i que BA).

b) unes regles de formaci que frmules que determinen que les expressions del
nostre llenguatge artificial sn sintcticament correctes (fbf=frmules ben
formades)
c) unes regles de transformaci de frmules, que ens permetran fer clculs com els de la
deducci natural. Sn expressi de lestructura de raonar... ; per exemple, una molt
tpica s ((AB)B)A , mentre que NO s vlid que ((AB)A)B, la famosa
negaci de lantecedent no permet negar el conseqent.
Tenint en compte les definicions dels juntors, podem decidir la correcci lgica de tots els arguments
que es puguin traduir al llenguatge formal. Conv fer servir parntesis i claudtors, i expressar en el
llenguatge artificial el sentit del que expressa el llenguatge natural (es podria fins i tot representar
els aspectes modals, i altres: s necessari, s impossible, etc.
Totes les proposicions tenen un valor de veritat, s a dir, sn V o F (1 0). La lgica no decideix si un
enunciat t un valor de veritat positiu o negatiu (1 0) sin que combina tots els possibles valors de
veritat segons lleis purament formals. Un dels mtodes ms senzills s el de les Taules de veritat.
Els valors dels diferents juntors sn:
Negaci
11

Conjunci

Disjunci

Implicador o
condicional

A
1
1
0
0

B
1
0
1
0

0
0
1
1

1
0
0
0

1
1
1
0

1
0
1
1

S'anomenen: negaci, conjunci, disjunci i implicador. El coimplicador o bicondicional ()

indica la implicaci de () (), i el valor de veritat s 1,0,0,1, s a dir, s veritat l'un si
ls l'altre i al contrari.
La definici lgica de l'implicador xoca a vegades amb l's ordinari del condicional. pel sentit com
tendim a veure algun tipus de relaci interna entre el contingut de l'antecedent i el contingut del
conseqent. Ara b, des d'un punt de vista estrictament lgic, extensional si s vertader el
conseqent la proposici molecular resultant tamb s veritat. Noms es fals (0) quan es passa de V
a F.
s important memoritzar les definicions dels juntors per a poder-les aplicar des d'ara.
s important saber traduir al nostre nou llenguatge artificial les expressions del llenguatge ordinari
natural. En principi no sembla difcil. cal tenir en comte alguns detalls: "per, tamb, etc". es
simbolitzen amb la conjunci , en canvi "no puc" ser la negaci del que vingui darrera i "per
tant" ser (compte amb que si dic, "plour si fa fred", suposant que ploure s p i fer fred q,
s'haur d'escriure qp.
El mtode de les taules de veritat consisteix en anar resolent les columnes aplicant tots els valors d'1
i 0 convenientment distributs. sempre caldr comptar amb un nombre de valor equivalent a 2n ,
essent n el nombre de variables p, q, r...
Per exemple:
( p
1
1
0
0

0
1
1
1

0
1
0
1

q
1
0
1
0

1
1
0
1

0
1
0
1

q
1
0
1
0

Demostra que s una frmula consistent o noms satisfacible, per ni tautolgica (haurien de ser tot
1), ni contradictria (tot 0), o sigui ni sempre ni mai correcta o incorrecta.

3. Regles d'inferncia. Deducci natural

El mtode de les taules de veritat ens dna una informaci exhaustiva de la validesa d'un argument
pe`ro s un procediment una mica lent, sobre tot si el nombre de variables s molt gran i no fem
servir un ordinador. Per aix hi ha altres mtodes de la lgica formal moderna, com el de la "deducci
natural" (Gentzen, 1934). Consisteix en arribar a una conclusi aplicant una srie de regles
d'inferncia. Si no ho aconseguim podem donar per incorrecte largument, si ho aconseguim el
podem proclamar tautolgic. Les regles bsiques [observaci: falta assenyalar algunes ratlles
premisses i suposicions i ratlles que indiquen conclusi - en els quadres segents] sn:

IN (intr. negador)
A
B B
12

Insertar juntors
ID (introd. disjuntor)
IC (introd. conjuntor)
A
B
AB

II (introd implicador)
A

AB
B

EN (elim. negador)

A
A
A

AB

Eliminar juntors
EC (elim. conjuntor)
ED (elim. disjuntor o
dilema)
AB
AB
A
A
AB
C
B
B

EI (elim implicador)
AB
A
B

C
C

Les regles derivades poden ser molt tils. Es poden demostrar a partir de les bsiques

Sil (sillogisme
hipottic)
AB
B C
A C

Regles derivades
PC (prop.
MT (modus tollendo
commutativa)
tollens)
AB
BA
AB
BA

MTP o TP (modus
tollendo ponens)

AB
B
A

AB
A
B

Dil (dilema; semblant a

ED)

DM1 i DM 2 (lleis de
Morgan)

Def I (definici
implicador)

AB
B
A
Def C (definici
conjuntor)

AB
AC
B C
C

(A B)
A B

A B
(A B)

AB
(A B)

(A B)
A B

A B
A B

AB
(A B)

Def D (definici
disjuntor)
AB
A B
AB
(A B)

Les prctiques es faran a classe. Una altra forma de "deducci natural" s la deducci indirecte o
"reducci a l'absurd". Es tracta de suposar provisionalment la negaci del que es vol demostrar, i si
d'aquesta negaci es dedueix una contradicci (del tipus A A) es pot aplicar la regla IN, s a dir,
negar la suposici amb la qual cosa safirma la proposici original que se'ns havia proposat.

13