TEMA 11 LA CRISI DE LA RESTAURACI (1902-1923) i LA DICTADURA DE

PRIMO DE RIVERA (1923-1930).

Index
1.- La societat espanyola el 1900 i els grans problemes politics i socials
Les causes de la crisi de la Restauraci
2.- L`evoluci del rgim. El reformisme dinstic
-2.1.-El reformisme dinstic. El Regeneracionisme. (1902-1914)
-2.2.-Les forces opositores al rgim de la REstauraci.
-2.3.-La Setmana Trgica. (1909)
3.- La 1 Guerra Mundial (1914-1918)
3.1.-La neutralitat i les seues conseqncies.
-3.2.-La crisi de 1917.
4.- La descomposici del rgim (1917-1923)
-4.1.-Governs de concentraci.
-4.2.-El pistolerisme
-4.3.-La qesti del Marroc. El desastre d`Annual i el colp de Primo de Rivera
(1921-23)
5.-La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
-El colp militar.
-Directori militar (1923-1925)
-Directori civil (1925-1930)
-Poltica econmica i social
-L`oposici a la dictadura
-La fi del rgim, 1930-31

1.- La societat espanyola cap el 1900.

Generalitats sobre la societat espanyola de principis de segle (enganxa amb tema 10):
Predomini del sector primari, amb un 60 % de la poblaci
activa, mentre que el sector secundari es troba en un 16%
i els serveis en un 19%.Al llarg del perode creixer el
sector secundari, per el primari encara es mantindr el
1930 en un 45%
Grans desigualtats socials: un grup molt redut, l`oligarquia
de nobles, propiteris terratinents i grans financers, controla
els principals recursos econmics i els partits poltics del
rgim (liberals i conservadors), amb el suport de l`Esglsia i
l`Exrcit.
Les classes mitjanes urbanes creixen, fins arribar al 30%
de la poblaci d`algunes ciutats importants (metges,
professionals, etc), per encara no tenen suficient fora per a
liderar un canvi poltic (cap a una democratitzaci). (sn una
de les bases dels partits republicans)
Les classes populars urbanes (treballadors de fbrica, molt
concentrats en Barcelona, Bilbao, Astries i Madrid)
continuen ampliant i creixent organitzativament (partitis i
sindicats obrers) i les rurals, amb grans masses de pobres
que reclamen el repart de terres des de mitjans del segle
XIX (sobretot en Andalusia).

Els grans problemes politics I socials del perode, per tant serien els segents:
Ser un perode influenciat pels esdeveniments exteriors: la I Guerra Mundial, la
Revoluci Russa o la Gran Depressi ja al final (1929) que, marcaran la nostra
evoluci econmica, poltica i social. La histria dEspanya estar molt ms
interconnectada amb levoluci internacional que durant la llarga etapa liberal del
segle XIX. Les masses (obreres i camperoles) comencen a pressionar el sistema
creat per Cnovas el 1876 i aquest intentar respondre amb lleus reformes
(rerformisme dinstic) que no van satisfer plenament les demandes. Els
principals problemes sern, sintticament: *la reforma del sistema poltic (cap
a la democrcia); *la qesti social, es a dir, les demandes del moviment obrer
(reducci jornada, repart de terres, alfabetitzaci); *el problema nacional, amb
el creixement dels nacionalismes, especialment el catal, que mitjanant La
Lliga demandar l`autonomia per a Catalunya; *la qesti colonial, amb la
guerra al Marroc, que precipatar la primera crisi a Espanya el 1909, la Setmana
Trgica, i el 1921-23 amb la derrota d`Annual i el colp de Primo de Rivera

La resoluci d`aquestos i altres problemes, posava en perill la posici de

domini del (fams) bloc de poder: terratinents, financers, esglsia i Exrcit i
,per tant, els avanos democrtics sern escassos o simplement es
bloquejaran, com ocorregu el 1917 i 1923.
Lany 1917 ser una data crucial que evidenciar la profunda crisi i
descomposici del rgim restaurador. L`intent d`una reforma democrtica i/o
una revoluci del sistema poltic des de fora fracassar i el 1923 s`imposar
una soluci militar.
Les causes de la crisi de la Restauraci
Per tant, si tenim present quins van ser els problemes i/o principals conflictes
socials i poltics, les causes de la crisi es poden definir breument aix

a) La prpia personalitat del rei: tant Alfons XII (1874-1885), com M Cristina
(1885-1902) es mantingueren lluny de la vida poltica. Alfons XIII (1902-1931)
tindr un paper actiu: es va implicar en els canvis de govern i en lacci
poltica i senvoltar del sector ms conservador de l`exrcit i es va
deixar influir per les seues opinions. (Utilitz el seu poder per a
recompensar els militars ms conservadors i finalment va donar el vist i plau
al colp de 1923) A pesar de la seua popularitat inicial i la confiana que tenia
en el poble, no va saber interpretar levoluci del pas.
b) El relleu generacional: la divisi dels partits dinstics provocada per la
desaparici dels lders histrics: Cnovas s assassinat en 1897, el seu
successor, Silvela, morir en 1905; Sagasta morir en 1903, i les lluites entre
els nous caps conservadors (Silvela, Fernndez Villaverde, Maura, Dato) i
els liberals (Moret, Montero Ros, Canalejas, Romanones) . Els
conflictes interns impediren que sorgiren liderats forts, capaos de
produir dins del pas una renovaci i posada al dia que resultava
imprescindible desprs de la crisi del desastre del 98.
c) La progressiva prdua dinfluncia del caciquisme li llevar eficcia a la
maquinria electoral del torn de partits. El major pes de les ciutats impedia
una manipulaci tan descarada com en les zones rurals a la qual cosa
s`afegia la crtica del regeneracionisme, que obligava a suavitzar el frau.
Com resultat les majories de les Corts van ser precries, especialment
perqu els partits dinstics acusaren divisions internes entre les diferents
faccions enfrontades.
d) El mateix fraccionament parlamentari contribuir laparici i el creixement
dels partit poltics de loposici, socialistes, radicals, republicans i
nacionalistes augmentaran la seua fora electoral. De fet a partir de 1917

cap partit va ser capa de formar un govern per s mateix, sacaba el torn de
partits i comencen els governs de concentraci.
e) La progressiva conflictivitat social: la major conscincia de la classe
obrera i camperola; *la degradaci de les seues condicions de vida ;
*la creixent fora dels sindicats anarquistes i socialistes ; *lxit de les
ltimes vagues donen lloc a posicions cada vegada ms enfrontades
entre patrons i treballadors faran ms aguts els conflictes, aquesta
polaritzaci social desestabilitazar la vida poltica.
f) Reaparici de dos problemes: el clerical i el militar, com es veur en la
Setmana Trgica i la intervenci de l`exrcit en la politica, que t com a
punt culminant el colp de 1923
g) Lespectacular creixement del moviments nacionalistes, especialment
en Catalunya, que alterar la relaci de forces poltiques tan de la perifria
com de les Corts. Aquest factor generar tensions entre el govern central i
els grups nacionalistes.

2.- L`evoluci del rgim. (1902-1914)

2.1. El reformisme dinstic. El regeneracionisme (la reforma del sistema des
de dalt) (1899-1914)
La desfeta del 98 obligar als partits del sistema a fer un conjunt de reformes per
evitar una crisi ms greu. Es tracta d`una reforma des de dalt i des de dins
(feta per les lits poltiques del sistema) que mai no alterar substancialment la
essncia del sistema de la Restauraci, perqu a la fi aix significaria un
afebliment dels grups socials oligrquics (Esglsia, Terratinents i Financers,
Exrcit).
Exemples del reformisme dinstic.
Govern de Polavieja i Silvela, 1899
La regent M Cristina, dona entrada a un nou govern el 1899 dirigit pel
conservador Silvela i que replega figures alienes a la potica tradicional i caciquil, com
ara el general Polavieja i conservador catalanista Duran i Bas, amb l`objectiu d`iniciar
una reforma/regeneraci del sistema poltic. Tanmateix, aviat les esperances
reformistes quedaren en un no res: el deute provocat per la Guerra de Cuba don
lloc a una reforma fiscal que afectava especialment als comerciants i botiguers,
la qual cosa va generar una onada de protestes a Catalunya i especialment a
Barcelona, on s`inici una insubmissi fiscal, el tancament de caixes. Els
ministres ms renovadors dimitiren i a Barcelona s`impos l`estat de guerra i les
confiscacions als rebelds continuaren, per les classes mitjanes barcelonines es
passaren en massa al naixent nacionalisme, dirigit per La Lliga Regionalista,
fundada el 1901 i que guanyaria les eleccions municipals a Barcelona eixe any,
escombrant els partits de la Restauraci, liberals i conservadors.
Antonio Maura, (conservador) 1903-1905 i 1907-1909. La Revoluci
des de dalt.
Tenia per objectiu incorporar a la poltica a les noves classes mitjanes urbanes
(segons Maura, les classes neutres) front a la oligarquia terratinent i el moviment
obrer. S`entn com a revoluci des de dalt, perqu es tractava de reformar el sistema
des del govern, abans que es fera des de fora i des de baix, en un sentit democrtic
i/o revolucionari Exemples d`aquestes reformes:
*nova llei electoral, que no va acabar amb el frau, per que el poss com a
ms difcil (fracs, perqu les trampes caciquils continuen, per cada cop costa ms
)

*increment del pressupost per a la marina mercant i de guerra (paliar la

derrota del 98)
*reforma de l`administraci concedint ms autonomia als municipis, front els
desitjos dels regionalistes catalans (en demandar l`autonomia regional);
*llei de vaga, arbitratge i conciliaci, creaci de l`Institut Nacional de
Previsi, (precedent de l`actual Seguretat Social) dedicat a la creaci de les
primeres assegurances obreres; establiment del descans dominical
El 1909, Maura dimiteix per les protestes contra la repressi dels fets de la
Setmana Trgica de Barcelona (aix es veur desprs).
Canalejas (1910-1912). (Partit liberal)
*Volia reduir la influncia de l`Esglsia amb la llei del candado, de 1910, que
impedia l`establiment de noves ordres religioses, per aix depenia de l`aprovaci
d`una llei d`associacions religioses, que no va ser possible. L`inici de la redacci de
la llei del candado signific una mobilitzaci dels catlics i la ruptura (temporal) de
relacions diplomtiques del Vatic amb el govern espanyol .Caldr esperar a la II
Repblica per una separaci entre Esglsia i Estat .
*Abolici dels consums, impost que volia substituir per un impost sobre la
renda (aquest ltim no es va aplicar)
*Supressi de les Quintes i del vell sistema de reclutament (si pagaves una
quantitat econmica, et lliuraves d`anar a l`exrcit. D`aquesta manera, els fills de la
burgesia i la noblesa no anaven mai a l`exrcit. Recordeu quintes en el tema del
Sexenni). Canalejas establir un exrcit on el reclutament obligatori es redua al
temps de guerra. Era una forma d`acabar amb algunes de les causes de la
Setmana Trgica .
*Inici de nergociacions amb els catalanistes per a un govern autnom, la Llei
de Mancomunitats, que preveia l`autonomia de diferents diputacions provincials.
Ser finalment el conservador Dato qui l`aprove el 1914 aplicant-se a Catalunya. .
Tot a s`acaba el 1912, quan es assassinat i es multipliquen les divisions al si del
partit liberal entre els seus successors (Garca Prieto, Alba Santiago i Romanones).
2.2.- Les forces poltiques de l`oposici
En aquest context, creixen les forces d`oposici al sistema de la Restauraci:
*els partits republicans, com ara el Partido Radical de Alejandro
Lerrroux, amb un discurs que denuncia el caciquisme i la influncia de
l`esglsia (per aix es parla d`anticlericalisme) d`una manera demaggica;
per tamb es mostra partidari de canvis que milloren la situaci dels obrers
(reducci de la jornada fins a les 8 h) i s`oposa al regionalisme catalanista,
burgs i catlic. Tindr fora en Barcelona i en altres versions, en
Valncia (dirigit per Blasco Ibaez). (lectura del text, el radicalisme
lerrouxista pgina 250 del llibre). Desprs dels fets de 1909, Setmana
Trgica, qued molt desdibuixat a Catalunya. Altres gurps i partits republicans
naixern al llarg del perode, com ara el Partit Reformista de Melaquades
Alvarez. Aquest i d`altres republicans entraran en coalici amb els socialistes
des de 1910 de forma intermitent.

*La Lliga Regionalista, naix el 1901 a Catalunya, com un partit recolat per
les burgesies catalanes que demanden el dret a l`autogovern, cosa que
implicava un conjunt de reformes poltiques en l`Estat espanyol, per
sempre que aix no amenaara la propietat privada (per tant, una reforma
poltica de la Restauraci, per que mai no arribaria a ser democrtica. Ah
toparn amb el moviment obrer).

El moviment obrer. Els socialistes eren una fora molt xicoteta i el partit
continuava sota la direcci de Pablo Iglesias que defensava els postulats de
la II Internacional, es a dir, cal organitzar els obrers i anar guanyant i

aconseguint millores concretes fins que arribe la Revoluci (recordeu tema

8). Tanmateix, l`arribada al Parlament no es va produir fins 1910, quan en una
coalici amb els republicans aconsegueixen el primer diputat. Mentre, la UGT
dirigida per Largo Caballero, entendr que all ms important era aconseguir
reformes a travs de la negociaci i la vaga i participar d`aquelles institucions
que permeten millorar la condici dels treballadors, com ara l`Instituto de
Reformas Sociales .(text, l`acci poltica del socialisme, pgina 252 del
llibre) El socialisme ugetista tindr un important creixement durant la 1 GM i
comen a expandir-se per Andalusia, Valncia , abanda dels seus feus a
Madrid, Astries i el P. Basc. Com veurem desprs, el 1921 es produir
l`escisi d`un xicotet grup socialista que se vincular a la III Internacional
creada per Lenin i fundar el PCE. Aquest grup ser molt redut i sols tindr
una presncia reduda a Astries i P.Basc. Fins 1936 ser una fora
testimonial.

Els anarquistes, desprs de la Setmana Trgica fundarn el 1910, la

CNT, que defensava els prinicpis bsics que hem vist en temes anteriors
(tema 8): apoliticisme i oposici a qualsevol intemediaci estata en la
negociaci entre patrons i obrers, immediatesa de la revoluci; col.lectivistes.
Durant la 1GM, especialment des de 1917, viurn un expansi sense
precedents i s`aproparn a la UGT, amb la qual promourn la vaga de 1917
(es produeix una aproximaci entre socialistes i anarquistes). Es ara, en el
Congrs de Sants, (Barcelona), de 1918, a ms, quan totes les associacions
anarquistes es fusionen i creen el sindicat nic, de masses, abandonant
el vells sindicats d`ofic on noms hi participaven els treballadors
qualificats . El nou sindicat pretenia integrar tots els treballadors no
segons el seu ofici (marbristes, paletes, etc), sin per branques
industrials (construcci, siderrgia, transports, etc) .Era una imposici
dels temps moderns, de les grans fbriques vinculades a la 2 fase de la
Revoluci Industrial.. A ms es volia que a les localitats petites tots els
obrers de qualsevol feina o ram s`agruparen en un sol sindicat. Desprs,
tots els sindicats nics d`una localitat formarien una federaci local, les
federacions locals una confederaci regional i les confederacions
regionals una nacional. El seu creixement numric fou espectacular i al
1919, tenia 790.948 afiliats. La seua implantaci geogrfica ser molt
semblant a la de finals del segle XIX: Catalunya (txtilI) i Andalusia occidental
(camp), per tamb Madrid, Valncia i el Cantbric. La CNT esdev el
principal referent obrer a Espanya fins 1923.
(vegeu mapa de la pagina 253)

2.3.-La crisi del reformisme dinstic. Els incidents del Cu-Cut i la Setmana
Trgica.
*Els incidents del Cu-Cut.
Cu-Cut era una revista satrica i crtica amb l`exrcit espanyol (tamb
destacava una altra revista, LA Veu de Catalunya). Aix provoc una brutal resposta
militar: l`assalt i destrucci del Cu-Cut per part de diversos oficials (veure l`acudit al final
del tema) . El Govern central suspn el peridic i estableix la llei de jurisdiccions
(1906), que possava sota jurisdicci militar totes les ofenses contra l`exrcit (ja foren
orals o escrites). La resposta del govern don lloc a la uni de totes les forces catalanes
(regionalistes, republicans,) , que el 1906 formaren Solidaritat Catalana, una coalici
electoral que va aconseguir una gran victria en tot Catalunya. Tanmateix, les
discrepncies internes eren molt fortes i poc desprs la coalici despareixeria (19081909)

La Setmana Trgica (1909).

Fets a considerar:
El creixement a Barcelona, epicentre la Setmana Trgica, dels grups
republicans, dirigits per Lerroux, amb un component anticlerical, anticatalanista (per
burgs) i presumptament revolucionari, ms b caldria dir demaggic.
L`avan de l anarquisme com a fora hegemnica del moviment obrer
El predomini de la Lliga regionalista a la ciutat de Barcelona
La qesti del Marroc. Desprs de la derrota del 98, la poltica exterior espanyola
es va orientar cap el nord d`Africa, en un moment on les grans potncies estan
repartint-se el continent (poca de l`imperialisme). El 1906, la Conferncia
d`Algeciras i el tractat de 1912 amb Frana van confirmar els drets espanyols
sobre el Marroc: *protectorat al nord del Marroc; *la ciutat d`Ifni i el *Shara (avui
Shara occidental).
L`ocupaci espanyola del nord del Marroc trob l`oposici de les tribus del Rif,
organitzades en cabiles. Aquesta resistncia dona lloc a una guerra i una derrota
espanyola en el Barranco del Lobo. Aleshores, Maura (president del govern),
decideix mobilitzar els reservistes catalans (bsicament eren gent de ms 30 anys,
casats i amb fills. Recordar que aleshores estava vigent el sistema de quintes I aix
significava que anaven sols els treballadors). La mobilitzaci dona lloc a una forta
protesta a Barcelona entre el 18 i el 25 de Juliol de 1909, amb un contingut antimilitar i
anticlerical. s la Setmana Trgica.
El dia 24 de Juliol es forma un comit de vaga a Barcelona amb republicans,
socialistes i anarquistes, per sense una direcci clara i aix fa que prompte la
protesta es radicalitze i assolisca un carcter violent i anticlerical amb l`assalt a
diferents edificis religiosos, quan es coneixen les notcies de la derrota en El
Barranco d`El Lobo. (14 esglsies, 33 col.legis religiosos i 33 convents). Fora de
Barcelona es proclam la Repblica en Sabadell i a diversos pobles de Catalunya es
formaren comits revolucionaris que tingueren tamb una curta durada. El govern de
Madrid declara l`Estat de guerra i l`exrcit interv durant una setmana (fins el 2
d`Agost). El resultat s l`empresonament de republicans i anarquistes, amb 1700
persones jutjades i 59 condemnats a cadena perptua i 5 executats, entre ells, el
pedagog Ferrer i Gurdia, acusat de ser l`inductor. A tot Europa es desencadena
una onada de protestes contra Maura i la repressi (execuci de Ferrer i Gurdia). A la
fi, Maura dimiteix el novembre de 1910, per tamb cal estacar altres repercusions:
*el republicanisme de Lerroux qued molt desacreditat perqu no sab organitzar
la protesta i entre les masses obreres creix la vinculaci als corrents apoltics i
anarquistes;
*La lliga regionalista retrocedeix perqu es va posar del costat del govern.(temia
que la protesta acabara en un qestionament de la propietat)
*Els anarquistes decideixen organitzar-se i funden la CNT. Tot i que molts
anarquistes van fugir i altres van ser empresonats, la repressi i el fracs fan crixer l
hostilitat a la poltica i aix es funda el 1910 la CNT

3.- La 1 Guerra Mundial (1914-1918).

3.1. La neutralitat espanyola.
L`allament internacional d`Espanya havia deixat el pas al marge de les aliances
europees de 1914. El 1913, el primer ministre, Dato, estableix la neutralitat
d`Espanya,amb el suport de tots els partits poltics, excepte Lerroux. De tota manera, la
societat espanyola aviat es dividir entre els dos bndols:
*Aliadfils o partidaris dels aliats (Frana i Gran Bretanya) perqu representaven
la democrcia i ah s`identificaven els republicans i la major part dels socialistes. Per
per a la CNT i sectors dels socialistes la guerra simplement apareixia com una pugna
entre potncies capitalistes.

*Germanfils o partidaris dels Imperis Centrals (Alemanya i Austria), perqu les

classes altes (noblesa, gran burgesia, el Rei i l`Exrcit) estaven ms prop del model
autoritari i conservador que representaven aquests pasos.
Les conseqncies de la guerra a Espanya:
*Econmiques i socials.
La neutralitat va donar lloc a un increment de la producci agrcola i
sobretot industrial, que es va dirigir als pasos europeus en guerra, per
tamb al mercat nacional per a substituir les importacions d`Europa que
no arribaven ara per la guerra. En el cas de la indstria i la mineria es
multiplicaren les explotacions i tamb la demanda de m d`obra (xode
rural creix ). En Barcelona ciutat ms del 40% de la poblaci treballava
en el sector txtil (sovint xicotetes fbriques)
La balana comercial, tradicionalment deficitria, va ser substituda per
un gran supervit (ms exportacions que importacions).
Els principals beneficiats van ser: *la indstria siderrgica, la mineria
(carb), el txtil (cot i llana) i l`agroalimentari (no fou el cas de la
taronja). Per aquests beneficis s`utilitzaren en despesa sunturia
(palaus, finques, luxe, etc) i no en millorar les empreses i els negocis.
En general, els beneficis van anar a mans dels intermediaris i dels
propietaris, multiplicant-se el nombre d especuladors i nous rics.
Com a conseqncia de tot a, es produ una espiral inflacionista entre
1914-1919. Per ex: *el blat puj un 72%; *les crelles, un 90%; *els
cigrons, un 70% i altres productes de primera necessitat es
multiplicaren molt per sobre dels salaris. Tot a tamb tingu
repercusions en el moviment obrer: donat que els salaris augmentaven
molt menys que els preus, les vagues es multiplicaren i si en 1914 es
comptabilitzaren 74.000 vaguistes, en 1919 quasi 200.000.(estadstica
de preus i salaris pgina 255).
Desprs de 1918, acabada la 1 Guerra Mundial, el restabliment del
comer internacional i el descens de la demanda consiguient, va fer que
una bona part dels sectors beneficiats per l`expansi hagueren de
reduir producci, plantilla i fins i tot tancar, donat que la major part dels
beneficis, com s`ha dit, no es reinvertiren en la modernitzaci de les
empreses. A, junt a una situaci poltica de crisi, va fer que la
conflictivitat social es multiplicara, ms encara si tenim present
l`enfortiment sindical d`aquestos anys (Sn els anys de la fundaci del
sindicat nic i del pistolerisme a Barcelona, 1919-1922)

*Poltiques.
La 1 Guerra Mundial don lloc:
*a la Revoluci Russa 1917, amb la caiguda del tsarisme (Febrer) i
l`establiment d`una (terica) Repblica democrtica i la presa del poder pels
bolxevics (Octubre) amb la qual cosa, i per primera vegada, s`instaurava un estat
obrer a Europa. Aix impuls la creaci dels partits comunistes, que sorgiren de dins
dels partits socialistes (El 1921 naix el PArtit Comunista d`Espanya, PCE). El temor a
una revoluci comunista s`escamp per tot el continent i sectors de la burgesia i la
xicoteta burgesia s`acostarn a nous moviments, com ara el feixisme (Mussolini i
Hitler). D altra banda, la Revoluci, esperona tamb sectors del moviment obrer per a
una revoluci (democrtica) (Vaga de 1917) i en altres casos socialista (Hagamos
como en Rsia, es deia en Andalusia)
*un canvi en el mapa d`Europa, amb l`aplicaci del dret d`autodeterminaci, que
permet la creaci de nous estats a Europa central i l`enfortiment dels
nacionalismes (Txecoslovquia, Polnia, Iugoslvia, etc). Aix esperona els
regionalistes de La Lliga.

3.2. .- La crisi de 1917.

En aquesta crisi confluren diversos factors: *el descontent poltic amb el sistema de
la Restauraci (recordem caciquisme, i el que va ocrrer el 1909, etc); *la conflictivitat
social per l`impacte de la 1 Guerra Mundial; *la pressi dels nacionalismes, sobretot
el catal.
El moviment de 1917 no va aconseguir els seus objectius perqu, i a s molt
important, no hi havia un programa com i tamb per: *la indecisi de l`Exrcit
(primer favorable a una reforma i desprs aliat amb el sistema) *el gir
revolucionri dels sindicats, que espant a la burgesia, que rpidament se passa
a la defensa del sistema, en veure amenaada la propietat.
Anlisi dels esdeveniments. Tres elements fonamentals en aquesta crisi:
1. Les Juntes de Defensa. La crisi militar.
A Principis del segle, l`exrcit espanyol mostrava una gran desproporci entre
els oficials i els soldats (16.000 oficials i 80.000 soldats. Frana durant la 1GM
disposava de 26000 oficials i 500.000 soldats) . A ms, els oficials aconseguien els
ascensos per mrits de guerra i aix beneficiava els destinats al nord d`Africa , front
els peninsulars. Per tant, hi havia una clara diferncia entre els peninsulars i els
africanistes. A ms, els sous eren baixos per l`impacte de la inflaci.
Aleshores, els oficials de mitjana graduaci(mai hi formen part els generals)
crearen les Juntes de Defensa (1917) que reclamen millores salarials i
ascensos per antigutat dins d`un missatge regeneracionista i crtic amb el
govern al qual culpaven de la crisi.
Aix, alguns poltics de l` oposici van creure que podien unir-se a la
renovaci del sistema, com va ocrrer en Rsia (Revoluci de Febrer de 1917)
per l`Exrcit simplement es comportava com un grup de pressi que tenia
poc a veure amb la societat espanyola. El govern de Garcia Prieto es veu
impotent per a poder solucionar la qesti i davant el suport del rei als militars,
dimiteix. Aix, el rei nomena a Dato com a president i aquest puj els salaris,
dividint el moviment reformista al si de l`exrcit, que rpidament torn a
garantir el sistema . En el perode posterior (1918-1923) l`exrcit continuar
com un grup de pressi que demanda no eixir de l`Africa i que actuar pel
seu compte en la repressi del moviment obrer.(vaga de 1917 i actuaci del
governador militar Martnez Anido en Barcelona fins 1922) fins el colp de 1923 de
Primo de Rivera.
2. - La crisi poltica. L`Assemblea de Parlamentaris.
El govern de Dato suspn les garanties constitucionals, tanca les Corts i
censura la premsa escrita. Aleshores, la Lliga Regionalista convoca a totes les
forces poltiques a una Assemblea Constituent que demandar al govern:
*la formaci d`un govern provisional i *la convocatria d`unes Corts
Constituents que acabe amb el sistema corrupte del caciquisme i
descentralitze el pas (autonomia per a Catalunya).
Per sols acudeixen les forces d`oposici (republicans, socialistes I
regionalistes) i els monrquics (liberals i conservadors) no hi van. El govern
de Dato respon amb la dissoluci de l`Assemblea enviant la Gurdia Civil.
El moviment continua a Madrid a l`Octubre, per fracassa per : *la negativa
dels monrquics a qualsevol canvi; *les divisions entre republicans,
socialistes i La Lliga; *l`Exrcit, com hem vist, se desentn; *el temor de
la Lliga a que una reforma de l`Estat done peu a una Revoluci i posse en
perill la propietat privada (A t relaci amb la Vaga General d`Agost de
1917 que ara s`explicar).
Text pgina 256, Assemblea de Parlamentaris)
3. La crisi social. La vaga general de 1917.

La conjuntura de 1917 s de: *increment de preus i de prdua de la capacitat

adquisitiva dels treballadors (vagues sectorials es multipliquen entre 1914-1917);
*impacte de la Revoluci a Rssia (Febrer).
Aleshores, la CNT i la UGT signen un acord on demanden la intervenci del
govern per aturar l`espiral de preus i amenacen amb una vaga general. La
tensi esclata a l`estiu (Agost) es convoca una vaga general amb el suport del
PSOE fins que es forme un govern provisional que convoque Corts
Constituents.
La incidncia de la Vaga General es relativa: si b es paralitzaren les grans
ciutats, fracass al camp i la repressi de l`Exrcit s molt dura a tot el pas
(70 morts , 200 ferits i 2000 detinguts). En definitiva, el moviment obrer encara
no s capa ell sol de capgirar la situaci. Tot i el creixement organitzatiu
dels anys de la guerra mundial, el moviment obrer es troba molt concentrat a
Barcelona, Madrid, Bilbao i no t encara suficient implantaci en el camp.
(convocatoria de la vaga pgina 257)
Com a resultat del fracs de la Vaga general es conformen dos blocs:
1. *l`oligarquia financera i terratinent, amb el suport dels industrials (de
Bilbao i Barcelona) i l`exrcit.
2. *les incipients classes mitjanes urbanes aliades del republicanisme i
els treballadors de les fbriques i els jornalers d`Andalusia i
Extremadura, vinculats al moviment obrer.
El sistema de la Restauraci sobreviu a la crisi de 1917, per s`atrinxera
grcies al suport de l`Exrcit. Segurament, aix indica que l`oposici encara
no t suficient fora per a iniciar una transformaci democrtica del sistema
i d`altra banda, refora la tsi que la Restauraci t unes bases ms slides
del que es pensa. En tot cas, les raons de la crisi continuen vigents fins 1923.
4.- La descomposici del rgim, (1917-1923)
4.1.- Els governs de concentraci.
Dato qued molt desacreditat per l`impacte de la vaga general de 1917 i el
Rei el fora a dimitir. A partir d`aquell moment, el torn pacfic entre conservadors i
liberals i es suplit per governs de concentraci que inclouen conservadors,
liberals, reformistes i La Lliga 1918. Fracassat aquest govern, continuar el torn
i entre 1918-1923 es comptabilitzen 10 governs. Aquestos governs de concentraci
intentaven reformar l`Estat en un sentit ms democrtic i ampliar autonomia de
Catalunya (des de 1914, Catalunya tenia una xicoteta autonomia, el govern de la
Mancomunitat), per fracassa i continua la poltica repressiva i la insistncia en
el manteniment de l`ordre pblic (suspensi de les garanties constitucionals i
tancament temporal del Parlament).
4.2. Conflictes socials. El pisoterisme i el Trienni Bolxevic (1918-1923)
El Pistolerisme. El creixement de la CNT entre 1915 i 1919 fou
espectacular, passant de 15.000 a 700.000 afiliats, reafirmant-se l`hostilitat
a la poltica. El 1919, la Vaga de la Canadenca, a Barcelona (una empresa
de suministrament elctric), deix la ciutat sense llum durant mes i mig i
l`Exrcit interv ocupant barris sencers i posant en funcionament
serveis fonamentals com l`aigua i el gas. El resultat de la vaga fou
l`increment dels salaris, la reducci de la jornada a 8 hores (decretada pel
govern) i la readmissi dels acomiadats. Tanmateix, l`incompliment de les
promeses per part de la patronal, don lloc a una nova vaga i una
radicalitzaci de les postures (tant dels sindicats com de la patronal). Aix, la
patronal for el tancament de les empreses (lock-out), i organitz la

formaci de sindicats lliures (es a dir, favorables als patrons) i de milicies

armades (somatents) i de pistolers a sou que mataven dirigents de la CNT.
(el 1919, per culpa de la crisi i del tancament patronal, es comptabilitzaven
150.000 aturats) Mentre, es multiplicava l`activisme violent per part de molts
anarquistes que mataven patrons i atacaven l`exrcit. (pistolerisme
sindical).
A tot a, s`afeg la intervenci de l`exrcit: el General Martnez Anido,
governador militar de Barcelona, decret la ley de fugas, que autoritzava a
disparar els pistolers i els qui no ho eren tamb quan se fugaven. Es a dir,
lagreujament de les tensions socials don lloc a un increment de la violncia patronal
(com a nic recurs) i tamb sindical,(creixen els partidaris de l`acci directa) Entre
1917-1922, 800 atemptats, amb 218 obrers morts, 127 patrons i soldats morts. (d`entre
els morts ms coneguts, el primer ministres Dato el 1921 i Salvador Segu, el noi del
sucre, lder de la CNT, el 1923). La violncia resultant va desmobilitzar una bona part
de la militncia cenetista i va esperonar els partidaris de les insurrecions (fundaci de
la FAI el 1927)
(Estadstiques de la pgina 259 sobre nombre de vaguistes i assassinats a
Barcelona, pgina 259)
El Trienni Bolxevic. En Andalusia, les ocupacions de finques i l`incendi de
collites es multiplicaren entre 1918-1921, peticions de repart de terres/ de
reforma agrria, augment de salaris, impulsades per la crisi de la
Restauraci, per tamb per l`impacte de la Revoluci Russa. Les pintades
de Viva Lenin, o hagamos como en Rsia eren habituals arreu de
Crdova, Jan o Cadis. A Crdova, es comptabilitzen 23 vagues i uns 30.000
involucrats. Les intervencions de l`exrcit i la Gurdia Civil, ocupant finques
per a mantenir a ratlla els jornalers foren constants en Extremadura, Cdova,
Cadis i La Manxa.
4.3.- La crisi d`Annual, 1921-1923.
En la guerra contra les tribus del Rif (Marroc), el General Silvestre intent extendre
el domini espanyol al sud de Melilla, sense cap protecci (aix era una aventura
personal) i va rebre una emboscada en Annual (1921). El resultat, 10.000 morts i
l`evidncia de la incompetncia i de la desorganitzaci de l`exrcit espanyol, (a la qual
cosa s`afegia que el general Silvestre era amic personal del Rei). (veure pgines 260261sobre Annual)
A dona ales a les forces opositores contra el govern i el Rei i es possa en marxa
una comissi d`investigaci (l`expedient Picasso) que troba l`oposici de l`Exrcit i que
mai no es va discutir al Parlament perque aleshores el general Primo de Rivera dona
un colp d`estat (Setembre de 1923)

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

*El colp militar.
*Directori militar (1923-1925)
*Directori civil (1925-1930)
*Poltica econmica i social
*L`oposici a la dictadura
*La fi del rgim, 1930.
*El colp militar
El 13 de Setembre de 1923, el Capit General de Catalunya, Primo de Rivera
declara l`estat de guerra i es fa amb el poder, sense trobar una clara oposici (el Rei
accepta els fets i li entrega el govern dos dies desprs).
Entre els factors que afavoreixen el colp, destaquem:

*la crisi poltica, caracteritzada per la corrupci, la desintegraci dels partits

poltics dinstics i el creixement dels partits i forces opositores (republicans,
nacionalistes i moviment obrer);
*la crisi social, amb les vagues i el pistolerisme (ja vist). Des de 1921, la
conflictivitat minva per la repressi i l`atur. El nombre de vagues baixa, aix com tamb
les vagues guanyades. La radicalitzaci obrera tampoc va afavorir els sindicalistes i
aix el nombre d`afiliats baixa. En tot cas, hi quedava un solatge de conflictivitat i els
patrons continuarn demandant m dura i repressi
*la crisi del Marroc, amb els fets d`Annual (ja vist).
El discurs de Primo De Rivera es clarament populista i regeneracionista (acabar amb
la corrupci del sistema) i troba el vist i plau de: *la burgesia industrial (catalana) que
vol acabar amb les vagues i els conflictes socials perqu t por a una hipottica
revoluci (el 1917 s`ha produt la Revoluci Rusa i com a resultat, han seguit diferents
esclats revolucionaris a tot Europa entre 1919-1921); *els terratinents, que temen la
reacci dels jornalers andalusos; *i del Rei Alfons XIII (per evitar les seues
responsabilitats en l`expedient Picasso i els fets del Marroc) i cansat de la ineficcia
dels partits dinstics, busca una alternativa autoritria, cosa que era bastant habitual
en l`Europa posterior a la 1 Guerra Mundial .
El Manifest de Primo de Rivera intentava guanyar-se a l`oponi pblica amb un
vocabulari regeneracionista (acabar amb la corrupci) i posar ordre en el pas front a
una revoluci (pgina 262 del llibre, text la justificaci del colp). Els historiadors avui
discuteixen si el propsit del colp era evitar una democratitzaci del sistema de
la Restauraci que podria amenaar als grans propietaris o si realment el que va
fer es donar el colp de grcia a un sistema moribund incapa de democratitzarse. Segurament, per a donar-se aquesta democratitzaci era necessria una
mobilitzaci i organitzaci de les forces opositores totalment insuficients en eixe
moment.
Directori militar (1923-1925)
La reorganitzaci de l`Estat.
Aviat es form un directori o junta militar que portar a terme una reorganitzaci
de l`Estat a partir de:
La prohibici de partits i sindicats juntament a: *la suspensi de les
garanties constitucionals; *la dissoluci del Parlament; *la destituci de les
autoritats civils; *la militaritzaci de l`ordre pblic; *la utilitzaci del decret-llei
com a sistema de govern.
La regeneraci de la vida pblica. El Regeneracionisme
Es van suspendre tots els mecanismes electorals (caciquisme) i els Ajuntaments van
ser substituts per juntes locals integrades per grans contribuents (terratinents,
financers, etc). Aix uns cacics van ser suplits per altres. El 1924, una reforma
ladministraci local amb lEstatut Municipal, pretenia aconseguir una major
autonomia econmica dels municipis per poder prendre iniciatives i impulsar la vida
econmica local i acabar amb el caciquisme. En la prctica aquesta autonomia va
quedar molt retallada al donar-se ms poder als governadors i no va acabar amb el
caciquisme al no desenvolupar el sistema democrtic.
A ms *es va crear la Unin Patritica, que proporcionava el suport a la Junta
Militar. Estava integrat per catlics, conservadors, cacics i gent d`ordre en
general.

Per ltim, es va resoldre el problema del Marroc amb un acord amb Frana
per a una acci militar al Rif. El 1925 es produeix un desembarcament a
Alhucemas i es derrota el cabdill Abd-el-Krim. El 1927 es pot donar per pacificat
el Marroc.

Directori civil (1925-1930)

S`integra en el govern a civils, com ara Calvo Sotelo, que ser ministre d`Hisenda;
*Eduard Auns, membre de la Lliga i el rgim intenta institucionalitzar-se amb la
creaci d`una Assemblea Nacional Consultiva (1927), triada per sufragi indirecte entre
grups corporatius (funcionaris de l`Estat, municipis, familia, etc) que no tenen res a
veure amb els partits poltics (il.legals). Tindr molt poc recorregut
Poltica econmica i social.
La Dictadura de Primo de Rivera es veur beneficiada per la recuperaci econmica
internacional posterior a la fi de la 1 Guerra Mundial (1923-1929). La poltica econmica
del rgim es va caracteritzar per l`intervencionisme pblic i aix significava:
*poltica d`obres pbliques (carreteres, ferrocarril, embassaments i electrificacions)
que troba coma punt culminant l`Exposici Internacional de Barcelona de 1929;
*protecci a la indstria nacional i ajudes a les empreses no competitives;
*creaci de grans monopolis pblics com: CAMPSA, Telefnica (en mans privades
ITT americana, etc.)
El resultat s que el dficit presupostari es multiplica per 7 entre 1924-1929.
*En la poltica social l`objectiu era evitar els conflictes socials dels anys anteriors a
travs de la creaci de comits paritaris/jurats mixtes formats per capitalistes i
sindicalistes que tenien per objectiu la negociaci de salaris i condicions de treball. Trob
el suport de l`UGT, (amb Largo Caballero) per no dels anarquistes. Aquestes
comissions es donaren en la indstria i desprs es traslladarn al camp en l`poca de
la II Repblica.
L`oposici a la dictadura.
Va estar protagonitzada per: *anarquistes, amb insurreccions diverses al llarg del pis.
Ac cal destacar la fundaci de la FAI (Federacin Anarquista Ibrica), que
propugnava l`s de la violncia per a fer la Revoluci (dirigents, Ascaso i Durruti). La
CNT, el 1930 donava suport al restabliment de les garanties constitucionals i la llibertat
sindical, entre d`altres. Aviat formar part , junt a la FAI, del Comit que intentar
enderrocar la monarquia amb el colp de 1930 de Galn i Garcia HErnndez
*Els socialistes, on destacava una clara divisi entre els partidaris de la col.laboraci
(UGT de Largo Caballero) i els partidaris de la ruptura, que finalment sern els
vencedors de la pugna al 1929.
*El catalanisme republic amb Maci al capdavant, que intenta una acci militar a
Catalunya des del sud de Frana, Prats de Moll (1926).El 1930 es funda ERC.
*El creixement dels grups republicans, demandant eleccions i arribant fins a 100.000
afiliats. Molts dels seus lders provenien de liberalisme monrquic, per l`establiment de
la dictadura els portar a defensar una Repblica (conservadora)
*Els intel.lectuals, com ara: Unamuno; Blasco Ibez; Ortega i Gasset; per tamb
intel.lectuals catalans per la persecuci al catal .
*Fins i tot l`exrcit, el principal suport de Primo acabar abandonant-lo, sobretot
els generals de la peninsula, molestos amb el tracte als generals africanistes i els
tractes de favor que dispensava als amics .

La caiguda del Dictador (1930)

Aix doncs, trobem: que en la caiguda del dictador hi van influir: * la prdua de
confiana d`amplis sectors de l`exrcit i tamb del Rei Alfons XIII, que tem que el
desprestigi de Primo de Rivera acaba afectant-lo a ell; *el creixement de l`oposici
poltica interna, de diferent signe.; *l`impacte de la Gran Depressi de 1929, que
de tota manera no fou tan important com en altres pasos europeus

Finalment, el 1930, al Gener, Primo de Rivera dimiteix i es forma un govern dirigit pel
General Berenguer, anomenat popularment com a Dictablanda, que tracta de
tornar lentament a la normalitat anterior a 1923.
Mentre, l`oposici continua organitzant-se i el 1930 se signa el Pacte de San Sebastin
per part de *republicans, socialistes i republicans catalanistes (el 1930 s havia fundat ja
ERC, Esquerra Republicana de Catalunya) amb l`objectiu de crear un Comit
Revolucionari per a preparar l`arribada de la II Repblica i l`autonomia per a Catalunya
i Euskadi. A finals de 1930, es produeix la insurrecci militar de Jaca acompanyada
d`una vaga general (dirigida per Galn i Garca Hernndez) que fracassa per
precipitada. Galan i Garcia Hernndez sern afusellats ( Manifest de la pgina 265 del
llibre)
El Febrer de 1931, es forma un nou govern, dirigit pel General Aznar, que convoca
unes eleccions municipals per a l`Abril, dia 12 (considerades per tots com un plebiscit
sobre la monarquia). El resultat s d`una gran victria dels republicans i socialistes
en les grans ciutats, si b en el conjunt d`Espanya la victria en nombre de
regidors correspon als monrquics i catlics. Es produeix una mobilitzaci
popular, un esclat d`euforia, a les grans ciutats que obligar el Rei a marxar sense
abdicar, proclamant-se el 14 d`Abril, la II Repblica.

Resum tema 9 i 11 fins 1923

Les segents lnies sn un resum dels constinguts ms importants que podeu completar amb el llibre i/o
les notes de classe. Penseu, en qualsevol cas, que el temps s limitat i no podreu escriure-ho tot. A ms, el
contingut l`haureu de variar en funci de l`opci que aparega als textos: la Restauraci, nacionalisme,
moviment obrer, la crisi de la Restauraci. Es a dir, segons les fonts haureu d`insistir en un factor o en un
altre.
El tema el podrem, desenvolupar d`acord amb el segent esquema (a seria com una cronologia):
1.- La Monarquia d`Alfons XII (1875-1885)
La Constituci de 1876.
El sistema poltic. Liberals i conservadors.
El caciquisme.
L`oposici al rgim: Republicans, Moviment obrer. Els orgens del nacionalisme basc i catal
2.- La Regncia de M Cristina
El Pacte d`El Pardo.
La crisi de 1898.
3.- La Monarquia d`Alfons XIII (1902-1931)
El reformisme monrquic.
La Setmana Trgica (1909)
La crisi de 1917
La desintegraci del sistema. La qesti del Marroc.
L`experincia del Sexenni democrtic (1868-1874) va acabar en un colp d`estat (Pava, 1874, Gener) i el
General Serrano intenta establir una repblica conservadora. Tanmateix, els grups conservadors ja han optat
per la tornada dels Borbons. Cnovas, artfex de l`operaci, inspira el Manifest de Sandhurst on Alfons XII
defensa una monarquia liberal y tradicional allunyada de l`experincia del Sexenni, sobretot de la

Repblica. Tanmateix, el general Martnez Campos dona un colp d`estat (pronunciamiento) al Desembre
de 1874 i Alfons XII torna el 1875.
Cnovas, lder dels conservadors s l`autntic ideleg de la Restauraci monrquica. Seguint el sistema
bipartidista angls, conven a Sagasta perque forme un altre partit, el liberal. Tots dos tenen una base
comuna: la defensa de la monarquia, de la propietat privada, el respecte a la Constituci i el torn pacfic en
el poder, utlititzant el mtode del caciquisme (pucherazo). Es tractava d`evitar la inestabilitat i els
pronunciamientos de l`epoca d`Isabel II.
La Constituci de 1876, de carcter moderat, establia el sufragi censatari, el reconeixement d`algunes
llibertats i drets (no el d`associaci i d`expressi) i amplis poders pel monarca (tria el cap de govern,
capacitat legislativa, veto suspensiu, disoluci de les Corts, etc)
Tot a es complementava amb una realitat no prevista en cap llei, el caciquisme, per que permetia el
canvi de govern. El sistema funcionava de la segent manera: el Rei nomenava un altre cap de govern (les
crisi no tenen res a veure amb el funcionament del sistema parlamentari), que prepara les eleccions, amb el
Ministre de la Governaci. Aquest, preparava la llista o encasillado, que enviava al governador civil de
cada provncia, que, a la vegada, es posa en contacte amb el cacic, que controlava el procs a canvi de
favors per a ell i els seus amics/seguidors (allibera del servei militar, dona feina, licncies de cacera, etc).
Els cacics solien ser propietaris de terres, usurers, notaris, etc. El cacic utilitzava tots els mitjans perqu el
procs resultara (falsificaci d`actes, coaccions als votants, etc). Este sistema era especialment efica en les
zones rurals, on era ms fcil controlar les opinions. Funcion relativament b fins 1898 i d`en t molts
problemes per la crisi del 98 i el creixement dels grups republicans, socialistes i regionalistes.
La mort d`Alfons XII el 1885, porta als partits a comprometre`s amb el sistema (Pacte d`El Pardo,
1885).
El rgim tingu alguna evoluci, sobretot en l`epoca dels liberals de Sagasta, amb l`establiment del sufragi
universal (1890) o el reconeixement del dret d`associaci . En qualsevol cas, la representativitat del sistema
era molt escasa i els republicans, socialistes i regionalistes es trobaran marginats.
Les forces opositores al rgim, fins 1898 eren molt dbils i estaven dividides:
*per una banda els diversos grups o partits republicans (no hi ha un nic partit republic nacional), com
ara: els possibilistes de Castelar; els republicans progressistes i insurreccionals (Ruiz Zorrilla); els unitaris
de Salmern i, sobretot, els federalistes de Pi i Margall.
*D`altra banda, els seguidors de Marx comenaren a organitzar-se i el 1879 es funda el PSOE i el 1888 la
UGT. El programa era clarament marxista: presa del poder i col.lectivitzaci dels mitjans de producci per
aribar a una societat sense classes (programa mxim). Fins aleshores, demandarn reformes com ara: dret
d`associaci i vaga, reducci de la jornada, sufragi universal, etc.
*Els anarquistes, amb ms implantaci a Catalunya, Andalusia, es trobava dividit entre els partidaris
d`accions violentes contra el sistema (Mano Negra) i els defensors (sn la majoria) d`accions de masses per
a destruir el sistema (la vaga general). D`ac sorgir la CNT el 1910.
(Si el tema de la Restauraci que se vos ofereix inclou mencions a partits o grups poltics, exteneuvos ms sobre els partits dinstics i els de l`oposici. Si apareix una opci amb el moviment obrer durant
esta poca, examen de Juny del 2004, expliqueu els orgens i desenvolupament del moviment obrer fins
1900 Podeu assenyalar tamb els orgens dels nacionalismes perifrics si vos dona temps. Estudieu-ho si
apareixen dos fonts relatives al nacionalisme catal i basc i relacioneu-ho amb el sistema de la Restauraci
)
La independncia de Cuba, P.Rico i Filipines, marca el punt d`arrancada de la crisi del sistema. La crisi
del 98, manifestava el carcter obsolet i inefica de l`Estat espanyol i la necessitat de profundes reformes.
En este sentit, els nacionalismes catal i basc comencen a participar polticament, reclamant autonomia pels
seus territoris; d`altra banda, es multpliquen les crtiques i les reflexions dels intel.elctuals, com Joaqun
Costa (Oligarqua y caciquismo), que reclamava un sistema ms representatiu i reformes econmiques
(agricultura, l`ensenyament, etc). Tamb en l`exrcit es detecta una mentalitat ms autoritaria i
espanyolista.
Aleshores, quan Alfons XIII es proclamat rei d`Espanya es troba amb tres problemes fonamentals:
*un sistema poltic desprestigiat i escasament representatiu i incapa d`integrar les froces poltiques
opositores (republicans, socialistes i nacionalistes)
*greus problemes socials (desequilibris en la propietat de la terra, grans diferncies socials, etc)
*la crisi interna dels partits dinstics (liberal i conservador), amb la mort de Sagasta i Cnovas. Els seus
succesors (Canalejas i Maura respectivament) intentarn portar a terme reformes dins del sistema
(reformisme dinstic o regeneracionisme) com ara: reforma de l`administraci, de la llei electoral, llei del
Candado, reforma del servei militar i abolici dels consums, etc. Tanmateix, no era possible reformar el
sistema sense debilitar el suport de l`oligarquia terratinent, principal motor de la Restauraci.

El primer esdeveniment que demostrava la crisi del sistema fou la Setmana Trgica (1909), iniciada com
una protesta popular contra el reclutament per a la guerra del Marroc i que acab en greus disturbis socials
a Barcelona contra l`Esglsia (assalt i incendi de convents).
La 1Guerra Mundial va tenir importants conseqncies econmiques i socials: *creixement de la indstria
i multiplicaci de les exportacions als pasos europeus, per tb enriquiment extraordinri de la burgesia
industrial i empobriment dels treballadors (impacte de la inflaci). A junt a l`impacte de la Revoluci
Russa (Febrer i Octubre de 1917), comportarn una radicalitzaci de les exigncies de socialistes i
anarquistes (creixement de la CNT i en menor mesura de la UGT).
D`aquesta manera s`arriba a la crisi de 1917, on es conjuguen diverses crisi:
*la militar, amb la formaci de les Juntes de Defensa que demanden millores salarials i canvi en els sistema
d`ascensos; (el govern acabar accedint a estes reivindicacions i lxrcit tornar a defensar el rgim)
*la poltica, on es conforma uan Assemblea de Parlamentaris a Barcelona (dirigida per la Lliga
Regionalista) que reclama autonomia per a Catalunya, un sistema poltic representatiu i democrtic i la
formaci d`un govern provisional de concentraci per a la convocatria d`unes Corts Constituents .
S`afegirn els republicans i els socialistes, per no els partits dinstics. A ms, fracas per les divisions
internes entre els desitjos de la Lliga (fer una reforma de la monarquia), els republicans (passar a un sistema
republic) i els socialistes (cap a la Revoluci socialista);
*la social. La vaga de 1917, conseqncia de les greus desigualtats socials incrementades per la conjuntura
de la guerra mundial (inflaci, etc). Va ser precedida d`una vaga general de 24hores el 1916 que demandava
l`abaratament de les subsistncies. Per el govern de Dato trenc el comproms de Romanones d`estudiar
la qesti i aix provoca la convocatria d`una vaga general indefinida per part de la CNT i la UGT. Es
produeiexen forts enfrontaments a les principals ciutats i l`exrcit reprimeix molt durament la vaga (70
morts, 200 ferits i 2000 detinguts). La vaga al camp fracasa i la crisi de 1917 no acaba amb la Restauraci.
D`en, la burgesia industrial abandona qualsevol pretensi de reforma del sistema i s`afegeix al bloc
oligrquic (temor a la Revoluci). Aix, la Lliga Regionalista entra en el govern (governs de concentraci
entre liberals, conservadors i regionalistes). Entre 1917-1923, el rgim s incapa de donar una soluci a la
crisi i a l`agitaci social que no siga mitjanant la fora i la repressi per part de l`exrcit. (creixement de
l`anarquisme, ocupacions de finques a Andalusia o trienni bolxevic, 1918-1921, impacte de la Revoluci
Russa ). Aleshores, la desfeta d`Annual (1921) marca el punt de no retorn i prepara el cam per a una soluci
de fora, la Dictadura de Primo de Rivera (1923)

Acudit del Cu-Cut

La crisi de 1917 segons P.Preston

 La fuerza dominante en el capitalismo espaol era la oligarqua agraria, que ejerca un

monopolio casi completo sobre la poltica nacional (..).Ese monopolio estaba construido
sobre los pilares gemelos de un sistema de falsificacin electoral basado en el poder de
los terratenientes y en el poder represivo de las fuerzas del orden: la Guardia Civil y, en
tiempos de mayor tensin, el ejrcito. A partir de la industrializacin empezaron los
desafos al sistema. Las sublevaciones rurales desesperadas dejaron paso a las
huelgas de un proletariado militante. Cuando lleg la inevitable explosin, sta no fue
precipitada por la clase obrera sin por la burguesa industrial. La rpida bonanza
econmica, de resultas de la ventajosa neutralidad espaola durante la primera guerra
mundial, hizo que los industriales se beneficiaran (..). El equilibrio de poder en la lite
econmica se desplaz un tanto. Los intereses agrarios mantuvieron su preemienecia,
pero los industrales ya no estaban dispuestos a tolerar su posicin poltica subordinada
(..).
El celo reformista de los industriales y de los banqueros enriquecidos coincidi con una
intensificacin de la militancia entre un proletariado empobrecido por las escaseces de
la guerra y la inflacin. La UGT y la CNT, se vieron unidas en la esperanza que una
huelga general derribaria un sistema corrupto. (..). Mientras, los oficiales del ejrcito de
graduacin intermedia protestaban por los bajos salarios, los ascensos y la corrupcin
poltica (..). Si el movimiento hubiera estado unido en sus propsitos podra haber
suplantado al sistema de la Restauracin y haber establecido un gobierno democrtico
(..).
Tal y como estaban las cosas, las clases dirigentes explotaron sus contradicciones. Los
oficiales fueron separados del movimiento reformista, otorgndoles concesiones.(..)
Otra vez en paz con el sistema, el ejricto se aprestaba a defenderlo en agosto de 1917
reprimiendo la huelga general. Alarmados por la perspectiva de una revolucin
proletaria, los industriales y los banqueros amortiguaron sus propias reclamaciones de
reforma poltica y (..) se unieron en 1918 a un gobierno de coalicin nacional con los
partidos liberal y conservador. (..)
Desde 1918 en adelante, se produjo la divisin de Espaa en dos grupos hostiles: los
industriales y los terratenientes frente a los obreros y los braceros. Durante 5 aos, la
agitacin social alcanz niveles de una guerra civil no declarada, hasta la nueva
intervencin del ejrcito en 1923 (golpe de estado de Primo de Rivera).
PRESTON, P., La poltica de la venganza, El fascismo y el militarismo espaol en
la Espaa del siglo XX, Madrid, Pennsula, 1997, pp.40-42.

Guio examen tema 11. Dia 8 de MAr.

Vocabulari:Pacte de San Sebasti; *Dictadura; *Regerneracionisme (del tema

anterior); *Juntes de Defensa; *Pistolerisme; *Trienni Bolxevic
Les causes de la crisi de la Restauraci
Aix ho podeu utilitzar en qualsevol introducci a una exposici de la crisi.
Igualment, recordeu el carcter de l`Estat de la Restauraci: poc representatiu,
impacte del Caciquisme. Crisi del 98.
-El reformisme dinstic. El Regeneracionisme. (1902-1914)
Recordem dos exmeples del refromisme dinstic, com ara Maura i
Canalejas.
Les forces opositores al rgim de la REstauraci.
Tenir-ho present per si apareix un text sobre el socialisme o els republicans en relaci
a la Setmana Trgica.
La Setmana Trgica. (1909)
Apareix com la primera crisi seriosa de la Rstauraci el 1909. Pot aparixer i preguntar
pel desenvolupament posterior a partir de 1914
La 1 Guerra Mundial (1914-1918)
Sens dubte s el gros del tema. En qualsevol exposici o pregunta llarga s`ha
incloure necessriament una explicaci a les seues repercusions
*Poltiques
*Econmiques i socials
La crisi de 1917.
*T tres eixos principals: *Assemblea de Parlamentaris; *Vaga general i *Crisi
militar.
El fracs del moviment opositor el 1917 no impedeix que els factors d`inestabilitat
continuen:
La descomposici del rgim (1917-1923)
-Governs de concentraci.
-El pistolerisme i el Trienni Bolxevic
-La qesti del Marroc. El desastre d`Annual i el colp de Primo de Rivera (192123)
Sobre aquestos tres fets expliqueu-los sintticament i passeu a explicar les
casues del colp de 1923
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
-El colp militar.
Molt important explicar el perqu i les causes del colp del 23. Suports socials
-Directori militar (1923-1925)
-Directori civil (1925-1930)
Ms breu i insistiu en les aportacions contra el caciquisme, la pacificaci al Marroc i
els intents d`estabilitzaci i institucionalitzaci del r``egim
Poltica econmica i social
Recordar l`aportaci en tant que obres pbliques, monopolis pblics, etc
L`oposici a la dictadura
- Aix ms esquemtic: republicans, socialistes, intel.lectuals.
La fi del rgim, 1930.
El Pacte de San Sebasti es fonamental i l`heu de relacionar amb l`arranc del tema
segent