GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal

geogrfica
En aquest apndix nomes hi figuren les formes que sn
diferents del catal oriental central (les que apareixen
a la Gramtica prctica del catal) i que sn prpies
de les varietats geogrfiques.
Agram la collaboraci de Ldia Montenegro per a lelaboraci
daquest apndix. Tamb agram la revisi feta per Joan Albert
Villaverde per a la variaci balear, Josefina Carrera i Imma Creus
per a la variaci nord-occidental, Joan Peytav per a la variaci
septentrional, i Manel Prez Saldanya i Joan Rafael Ramos
per a la varietat valenciana.

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

Balear
5.

El plural dels noms

En els noms acabats en -ig, -xt, -sc, -st, les formes del plural es poden fer afegint -s o b -os.

-ig

-xt

-sc

-st

Singular

passeig

text

bosc

gest

Plural

passeigs/passejos

texts/textos

boscs/boscos

gests/gestos

7.

El gnere i el nombre dels adjectius

En els adjectius acabats en -ig, -xt, -sc, -st, les formes del plural es poden fer afegint -s o b -os.

-ig

-xt

-sc

-st

Singular

lleig

mixt

fresc

trist

Plural

lleigs/lletjos

mixts/mixtos

frescs/frescos

trists/tristos

10. Les formes dels articles definits i indefinits

En un registre formal, usem els articles definits el, la, els i les. En un registre colloquial, les formes dels
articles sn les segents:

Singular

Mascul

Femen

Davant de consonant

es pare

sa mare

Davant de vocal o h

shome

sherba

es/ets amics

ses estrelles

Plural

Fem servir les formes el, la, els, les en els casos segents:
4Davant els noms de les hores:
la una, les dues de la matinada...
4Davant el nom de coses o ssers nics i de gran respecte:
el mn, la mar, el dimoni, la Mare de Du, el cel...
4En les frases fetes o expressions:
estar a les fosques, descansar a la fresca, venda a lengrs, lany passat
Les contraccions amb larticle definit sn les segents:

Singular i plural
Davant de consonant
+ es
de

Sa filla des vens s molt agradable.

per

Si passes pes bosc, vigila amb el llop.

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

No fem la contracci davant de vocals:

Sempre parla des futbol, de samor i de sa feina.
Darrere de la preposici amb, podem utilitzar dues formes de larticle mascul:
4Singular: amb + es/so:
He arribat amb es/so dit embenat.
4Plural: amb + es/sos:
He arribat amb es/sos dits bruts.

16.

Els articles personals

Les formes de larticle personal sn les segents:

19.

Davant de consonant

Davant de vocal o h

Mascul

en Jordi

nAndreu

Femen

na Marta

nAnna

Els demostratius neutres

Els demostratius neutres de proximitat sn a i aix:

A que dius no mho crec!

20. Els possessius

Les formes dels possessius tons sn les segents:

Singular

Possedor
jo
tu
ell/ella/vost

Mascul

Femen

mon pare
ton pare
son germ

ma mare
ta mare
sa germana

Les formes dels possessius tnics sn les segents:

Possedor

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

jo

es/el meu cotxe

sa meua/meva taula
la meua/meva taula

es/els meus cotxes

ses meues/meves taules

les meues/meves taules

tu

es/el teu cotxe

sa teua/teva taula
la teua/teva taula

es/els teus cotxes

ses teues/teves taules

les teues/teves taules

ell/ella/
vost

es/el seu cotxe

sa seua/seva taula
la seua/seva taula

es/els seus cotxes

ses seues/seves taules

les seues/seves taules

nosaltres

es/el nostre cotxe

sa/la nostra taula

es/els nostres cotxes

ses/les nostres taules

vosaltres

es/el vostre cotxe

sa/la vostra taula

es/els vostres cotxes

ses/les vostres taules

es/el seu cotxe

sa seua/seva taula
la seua/seva taula

es/els seus cotxes

ses seues/seves taules

les seues/seves taules

ells/elles/
vosts

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

22. Els numerals cardinals

Les formes dels numerals cardinals segents sn:
17: desset
18: devuit
19: denou

23. Els numerals ordinals

Les formes dels numerals ordinals segents sn:

Ordinal

Cardinal

Mascul

Femen

(5t) quint/(5) cinqu

(5a) quinta/cinquena

(6t) sext/(6) sis

(6a) sexta/sisena

(7m) sptim/(7) set

(7a) sptima/setena

(8u) octau/(8) vuit

(8a) octava/vuitena

25. Els quantitatius

Sutilitza de amb els quantitatius masculins molt i bastant. En femen, lus de la preposici s optatiu.
Hi ha molt de vi.
Hi ha bastant de vi.
Hi ha moltes (de) maduixes.
Hi ha bastantes (de) maduixes.
Gaire s invariable (singular i plural):
No hi ha gaire maduixes.
Algunes expressions de quantitat, com ara una partida i un caramull, equivalen a un munt o una bona
quantitat de:
A la cursa, hi havia una partida de gent.

27.

Els indefinits

Qualque equival a algun/alguna i noms el fem servir en singular:

Qualque dia ho entendrs.
Si sobreentenem el nom podem usar el pronom indefinit qualcun:
Magraden els musicals. Quan viatgi a Londres nanir a veure qualcun.
Qualque cosa equival a alguna cosa:
Hi ha qualque cosa en el quadre que no magrada.
Qualc equival a alg:
Qualc porta gorra.

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

35. Els pronoms personals forts

Darrere de les preposicions, mantenim el pronom jo en contextos colloquials:
NEva sempre parla malament de jo. I crec que tamb sen riu de jo perqu no s ballar b.

36. Els pronoms febles. Formes i posici

Les formes dels pronoms febles sn les segents:

Singular

Plural

Davant del verb

comenat en
consonant

Davant del verb

comenat en
vocal o h

Darrere del verb

acabat en consonant o vocal + u

Darrere del verb

acabat en vocal
(-a, -e, -i)

1a persona

me dutx

mafait

escriu-me

explicam

2a persona

te conec

texplic

vas esperar-te

recordat

3a persona
(reflexiu)

se diu

sespera

va comprar-se

recordis

1a persona

ens explica

va dir-nos

esperans

2a persona

vos recorda

recordau-vos

vaig veure-us

3a persona
(reflexiu o recproc)

se renten

sestimen

va oblidar-se

En un registre colloquial, utilitzem la forma mos en lloc de la forma ens:

El grup Confont mos far un concert gratut per Nadal.
Biel, pots esperar-mos cinc minuts?
En limperatiu, en la forma vost, el pronom es colloca davant del verb:
Per favor, mescolti!
En les combinacions de verb i pronom, la fora de la veu recau sobre el pronom o sobre la vocal de la dar
rera sllaba del verb quan sajunta amb el pronom redut:
Ha anat al centre a comprar-se unes sabates.
Recordat danar a comprar ses albergnies.

40. El pronom ho
Fem servir el pronom ho per substituir latribut dels verbs ser i semblar. Fem servir el pronom hi amb
latribut del verb estar:
En Mart s molt alt; el seu pare tamb ho s.
Crec que en Joan est enfadat amb mi, per ell diu que no hi est.

42. Combinaci de dos pronoms

En un registre colloquial, quan combinem un pronom de complement directe i un de complement indirecte,
colloquem primer el pronom de complement directe:
el te don, la te dur...

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

46. Les formes verbals no personals

Els participis amb la forma -ert tamb es poden fer amb la terminaci -it:
complir: complert/complit
establir: establert/establit
oferir: ofert/oferit
Els participis dels verbs tenir i venir sn els segents:
tenir: tengut/tingut
venir: vengut/vingut
Les formes del participi dels verbs dur, fregir i fugir sn irregulars:
dur: duit (tamb dut)
fregir: frit
fugir: fuit

47.

Formes del present dindicatiu

Les formes del present dindicatiu dels verbs regulars sn les segents:

cantar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

cant
cant-es
cant-a
cant-am
cant-au
cant-en

perdre
perd
perd-s
perd
perd-em
perd-eu
perd-en

dormir
dorm
dorm-s
dorm
dorm-im
dorm-iu
dorm-en

partir
part-esc/part-eix
part-eix-es
part-eix
part-im
part-iu
part-eix-en

Les principals particularitats dels verbs en present sn les segents:

4No es marca la primera persona del singular amb cap terminaci.
4Les terminacions per a nosaltres i vosaltres de la 1a conjugaci sn -am i -au.
4La terminaci per a jo en els verbs incoatius de la 3a conjugaci s -esc/-eix.
Amb els verbs amb infinitius acabats en vocal + jar, la terminaci de la primera persona s amb -ig:
festejar: jo festeig
Amb els verbs amb larrel acabada en -e, -i, afegim la terminaci -i per a la primera persona del singular:
crear: jo crei
estudiar: jo estudii
Amb els verbs amb larrel acabada en -o o -u afegim la terminaci -u per a la primera persona del singular:
lloar: jo llou
suar: jo suu
Els verbs segents de la 3a conjugaci es poden conjugar amb lincrement -eix- o sense:

jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

afegir

fregir

mentir

llegir

vestir

afig/afegesc
afiges/afegeixes
afig/afegeix
afegim
afegiu
afigen/afegeixen

frig/fregesc
friges/fregeixes
frig/fregeix
fregim
fregiu
frigen/fregeixen

ment/mentesc
ments/menteixes
ment/menteix
mentim
mentiu
menten/menteixen

llig/llegesc
lliges/llegeixes
llig/llegeix
llegim
llegiu
lligen/llegeixen

vest/vestesc
vests/vesteixes
vest/vesteix
vestim
vestiu
vesten/vesteixen
6

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

Les formes de nosaltres i vosaltres del verb estar sn:

nosaltres estam, vosaltres estau
La forma de jo del verb ser s:
jo som
Per als verbs acabats en -ixer i -nyer fem servir la terminaci -c per a la primera persona del singular:
jo cresc (crixer), jo nesc (nixer), jo empenc (empnyer)...
Les formes de nosaltres i vosaltres de prendre sn:
nosaltres prenim, vosaltres preniu
Les formes de nosaltres i vosaltres dels verbs caure, creure, dir, dur, fer, jeure, riure, seure, treure i veu
re sn:
caure: nosaltres queim, vosaltres queis
creure: nosaltres creim, vosaltres creis
dir: nosaltres deim, vosaltres deis
dur: nosaltres duim, vosaltres duis
jeure: nosaltres jeim, vosaltres jeis
riure: nosaltres reim, vosaltres reis
seure: nosaltres seim, vosaltres seis
treure: nosaltres treim, vosaltres treis
veure: nosaltres veim, vosaltres veis
La forma de jo dels verbs venir i tenir sn:
jo vnc, jo tenc

53. El futur simple i el futur perfet

Els verbs tenir i venir es conjuguen amb la vocal -e/-i a larrel:

tenir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

tendr/tindr
tendrs/tindrs
tendr/tindr
tendrem/tindrem
tendreu/tindreu
tendran/tindran

venir
vendr/vindr
vendrs/vindrs
vendr/vindr
vendrem/vindrem
vendreu/vindreu
vendran/vindran

54. El condicional simple i el condicional perfet

Els verbs tenir i venir es conjuguen amb la vocal -e/-i a larrel:

tenir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

tendria/tindria
tendries/tindries
tendria/tindria
tendrem/tindrem
tendreu/tindreu
tendrien/tindrien

venir
vendria/vindria
vendries/vindries
vendria/vindria
vendrem/vindrem
vendreu/vindreu
vendrien/vindrien

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

55. El subjuntiu present

Les formes regulars del subjuntiu present dels verbs incoatius sn:

3a conjugaci
partir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

part-esqui/part-eixi
part-esquis/part-eixis
part-esqui/part-eixi
partim
partiu
part-esquin/part-eixin

Els verbs tenir i venir es conjuguen amb la vocal -e a larrel:

tenir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

venir

tengui
tenguis
tengui
tenguem/tinguem
tengueu/tingueu
tenguin

vngui
vnguis
vngui
venguem/vinguem
vengueu/vingueu
vnguin

En els verbs ser, voler, fer i poder, a ms dusar les formes amb les terminacions amb -i (sigui, siguis,
sigui...), tamb podem fer servir les formes segents:

ser
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

voler

siga/sia
sigues/sies
siga/sia
sigam/siam
sigau/siau
siguen/sien

vulga
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen

fer
faa
faces
faa
facem
faceu
facen

poder
puga
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen

Conjuguem els verbs de la 3a conjugaci acudir, afegir, cenyir, fregir, llegir, mentir, teixir, tenyir i vestir amb
lincrement -esc/-eix o sense:
jo menti/mentesqui/menteixi

61. El subjuntiu passat

Les formes regulars de limperfet de subjuntiu acabats en -ar sn:

1a conjugaci
saltar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

salt-s
salt-assis
salt-s
salt-ssim
salt-ssiu
salt-assin
8

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

Els verbs tenir i venir es conjuguen amb la vocal -e/-i a larrel:

tenir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

tengus/tingus
tenguessis/tinguessis
tengus/tingus
tengussim/tingussim
tengussiu/tingussiu
tenguessin/tinguessin

venir
vengus/vingus
venguessis/vinguessis
vengus/vingus
vengussim/vingussim
vengussiu/vingussiu
venguessin/vinguessin

El verb veure t la conjugaci segent:

veure: jo ves, tu vessis, ell ves, nosaltres vssim, vosaltres vssiu, ells vessin

64. Limperatiu
Les formes regulars dels imperatius acabats en -ar sn:

Imperatiu
cant-a (tu)
cant-i (vost)
cant-em (nosaltres)
cant-au (vosaltres)
cant-in (vosts)
Les formes regulars dels imperatius dels verbs incoatius sn:

Imperatiu
lleg-eix/llig (tu)
lleg-esqui/lleg-eixi/llig-i (vost)
lleg-im (nosaltres)
lleg-iu (vosaltres)
lleg-esquin/lleg-eixin/llig-in (vosts)
Les formes irregulars dels imperatius segents sn:
dir: digau/digueu (vosaltres)
dur: duis (vosaltres)
estar: estigau (vosaltres)
fer: f (tu)
saber: sapigau (vosaltres)
ser: sigau, siau (vosaltres)
riure: reis (vosaltres)

72. Adverbis per referir-se al present, al passat i al futur

Es fa servir suara quan volem parlar duna acci que ha passat en un temps immediat al moment en qu
parlem. s equivalent a ara, fa un moment:
Suara comentvem el men de la festa.

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

Si parlem del passat, el present i el futur amb referncia als dies, usem els adverbis segents:

dilluns 11

dimarts 12

dimecres 13

dijous 14

divendres 15

desps-ahir

ahir

avui

dem

dem passat/
passat dem

Utilitzem tot duna com a equivalent de la forma de seguida:

Va venir tot duna.

73. Altres adverbis i expressions de temps

Quan volem dir que una acci o fet passa abans del que s habitual, fem servir prest:
Avui dinarem prest perqu he danar al metge.
Utilitzem tamb prest o aviat per dir que una acci passar en un futur prxim:
Prest ets humans anirem de vacances a la lluna.
Si volem dir que una acci passa a primera hora del dia, usem dejorn o prest:
Tenc molta son perqu cada dia maixec dejorn.

74. Adverbis i expressions de freqncia

Quan volem parlar de la freqncia duna acci o dun fet usem els adverbis segents:
Sempre/tot es temps/a tota hora menj formatge.
Normalment menj formatge.
Tothora/espesses vegades/moltes vegades menj formatge.
(A/de) vegades menj formatge.
De tant en tant menj formatge.
No menj mai formatge.
Utilitzem lexpressi pus mai per parlar daccions que no es tornaran a repetir en el futur:
Des que va tenir saccident, nAnton pus mai ha tornat a agafar sa bicicleta.

75. Adverbis de lloc

Enfora i devora equivalen a lluny i a prop, respectivament.
Quan situem un objecte o una persona en relaci amb un eix horitzontal, fem servir els adverbis segents:
devora (equival a al voltant i al costat), dedins (equival a dins), defora (equival a fora).
Per envant/cap envant i per enrere/cap enrere equivalen a endavant i enrere/endarrere.
Per amunt i per avall equivalen a cap amunt i cap avall.

77.

Adverbis dafirmaci, negaci i dubte

Quan volem expressar una idea o acci de la qual no estem segurs, usem les expressions tal vegada o b
per ventura:
El president tal vegada convocar eleccions anticipades.

10

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: balear

78. Altres adverbis

Usem ms tost o ms aviat per expressar que alguna cosa tendeix cap a una caracterstica o un fet.
Acompanya verbs, adjectius i adverbis:
Sa darrera pellcula de na Isabel Coet s ms aviat avorrida.
Es cactus s una planta que no cal regar gaire. Ms aviat necessita poca aigua.
Fem servir almanco i almenys per expressar un mnim del que esperem:
Almanco podries fer-te es llit! [Com a mnim podries fer-te es llit.]

81. Altres preposicions (I)

Devers equival a cap a:
Va arribar devers les vuit.

87.

Els connectors discursius (II)

En un registre colloquial, la conjunci id equival a doncs, i doncs, doncs b:

Tenc molt de fred!
Id, posat sabric!

11

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: nord-occidental

Nord-occidental
5.

El plural dels noms

En els noms plans acabats en -e, les formes amb -ns es mantenen amb vitalitat en els noms ms usuals
(hmens, jvens), per les formes amb -s guanyen progressivament terreny:
home, hmens/homes
orfe, rfens/orfes
jove, jvens/joves
marge, mrgens/marges

10. Les formes dels articles definits i indefinits

Les formes de larticle definit sn les segents:

Singular

Mascul

Femen

Davant de consonant

el/lo pare

la mare

Davant de vocal o h

lhome

lherba

els/los amics

les amigues

Plural
En registres colloquials, susen les formes lo i los.

16.

Els articles personals

Les formes de larticle personal sn les segents:

Davant de consonant

Davant de vocal o h

Mascul

el/lo Jordi

lAndreu

Femen

la Marta

lAnna

En registres colloquials, susa la forma lo.

18. Els demostratius

Les formes dels demostratius sn les segents depenent de les zones:

Singular

Plural

Mascul

aquest/este/esto nen

aquestos/estes/estos nens

Femen

aquesta/esta nena

aquestes/estes nenes

Singular

Plural

Mascul

ixe/ixo nen

ixes/ixos nens

Femen

ixa nena

ixes nenes

Singular

Plural

Mascul

aquell nen

aquells nens

Femen

aquella nena

aquelles nenes

12

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: nord-occidental

20. Els possessius

Les formes dels possessius tnics sn les segents:

Singular

Possedor

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

jo

lo meu cotxe

la meua bicicleta

los meus cotxes

les meues bicicletes

tu

lo teu cotxe

la teua bicicleta

los teus cotxes

les teues bicicletes

ell/ella/vost

lo seu cotxe

la seua bicicleta

los seus cotxes

les seues bicicletes

nosaltres

lo nostre cotxe

la nostra bicicleta

los nostres cotxes

les nostres bicicletes

vosaltres

lo vostre cotxe

la vostra bicicleta

los vostres cotxes

les vostres bicicletes

lo seu cotxe

la seua bicicleta

los seus cotxes

les seues bicicletes

ells/elles/vosts

22. Els numerals cardinals

La forma dos s la mateixa per al mascul i femen.
Tinc dos gossos i dos rates a casa.

36. Els pronoms febles. Formes i posici

Les formes dels pronoms febles davant de verb comenat en consonant son les segents:

Singular

Plural

Davant del verb

comenat en consonant

Davant del verb

comenat en vocal o h

1a persona

me dutxo

mafaito

2a persona

te conec

texplico

3a persona
(reflexiu)

se diu

sespera

1a persona

nos/mos/ens explica

2a persona

vos/us recorda

3a persona
(reflexiu o recproc)

se renten

sestimen

Utilitzem la forma de primera persona del plural mos en contextos informals davant i darrere del verb:
Mos explica, va di-mos, espera-mos
En registres colloquials, eliminem la -r de linfinitiu i usem les formes segents de pronoms:
Vas esperat una estona.
Va compras una moto.

38. Els pronoms de tercera persona el, la, els, les i li

En registres colloquials, fem servir les formes lo i los per al complement directe mascul davant de verbs
que comencen en consonant.
Mon pare llegeix lo diari cada dia. Lo llegeix perqu li agrada estar informat.

13

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: nord-occidental

39. El pronom en quantitatiu

En registres colloquials utilitzem ni davant dun verb que comena en consonant:
Tens cotxe?
No, no ni tenim.

47.

Formes del present dindicatiu

En registres colloquials, per als verbs incoatius de la 3a conjugaci usem -ix, -isc o -is(s), depenent de la
zona:

3a conjugaci
llegir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

lleg-ix-o/lleg-isc-o/lleg-iss-o
lleg-ix-es/lleg-isqu-es/lleg-iss-es
lleg-ix/lleg-isc/lleg-s
lleg-im
lleg-iu
lleg-ix-en/lleg-isqu-en/lleg-iss-en

50. Limperfet dindicatiu

En registres colloquials, les formes de limperfet dindicatiu poden ser les segents, depenent de la zona:

1a conjugaci

2a conjugaci

3a conjugaci

comprar

perdre

obrir

jo

compr-ae

perd-ea
perd-iva

obr-ia
obr-iva

tu

compr-aes

perd-ees
perd-ivas

obr-ies
obr-ivas

ell/ella/vost

compr-ae

perd-ee
perd-iva

obr-ia
obr-iva

nosaltres

compr-em

perd-em
obr-em
perd-vam/perd-vom obr-vam/obr-vom

vosaltres

compr-eu

perd-eu
perd-vau/perd-vou

obr-eu
obr-vau/obr-vou

ells/elles/vosts

compr-aen

perd-een
perd-van/perd-iven

obr-ien
obr-van

14

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: nord-occidental

55. El subjuntiu present

En registres colloquials, les formes del present de subjuntiu poden ser les segents, depenent de la zona:

1a conjugaci

2a conjugaci

saltar

tmer

3a conjugaci

perdre

dormir

servir

jo

salt-a

tem-a

perd-a

dorm-a

serv-ixa
serv-isca
serv-issa

tu

salt-es
salt-os

tem-es
tem-os

perd-es
perd-os

dorm-es
dorm-os

serv-ixes/serv-ixos
serv-isques/serv-iscos
serv-isses/serv-issos

ell/ella/vost

salt-e
salt-o

tem-a
tem-o

perd-a
perd-o

dorm-a
dorm-o

serv-ixa/serv-ixo
serv-isca/serv-isco
serv-issa/serv-isso

nosaltres

salt-em

tem-em

perd-em

dorm-im

serv-im

vosaltres

salt-eu

tem-eu

perd-eu

dorm-iu

serv-iu

ells/elles/vosts salt-en
slt-on

tm-an
tm-on

prd-an
prd-on

drm-an
drm-on

serv-xan/serv-xon
serv-scan/serv-scon
serv-ssan/serv-sson

61. El subjuntiu passat

En registres colloquials, les formes de limperfet de subjuntiu poden ser les segents, depenent de la zona:

1a conjugaci

2a conjugaci

3a conjugaci

saltar

perdre

llegir

jo

salt-essa

perd-essa

lleg-issa

tu

salt-esses

perd-esses

lleg-isses

ell/ella/vost

salt-s

perd-s

lleg-s

nosaltres

salt-ssem
salt-ssom

perd-ssem

lleg-ssem

vosaltres

salt-sseu
salt-ssou

perd-sseu
perd-ssou

lleg-sseu

ells/elles/vosts salt-essen

perd-essen

lleg-issen

jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

1a conjugaci

2a conjugaci

3a conjugaci

saltar

perdre

dormir

salt-igus
salt-iguesses
salt-igus
salt-igussem
salt-igusseu
salt-iguessen

perd-igus
perd-iguesses
perd-igus
perd-igussem
perd-igusseu
perd-iguessen

dorm-igus
dorm-iguesses
dorm-igus
dorm-igussem
dorm-igusseu
dorm-iguessen

15

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: nord-occidental

En registres colloquials, les formes del plusquamperfet de subjuntiu poden ser les segents, depenent de
la zona:

Participi

Auxiliar haver
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

haguessa
haguesses
haguessa
hagussem
hagusseu
haguessen

saltat, perdut, dormit...

En registres colloquials, les formes del perfet de subjuntiu poden ser les segents, depenent de la zona:

Auxiliar haver
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

Participi

haja/haiga
haiguis
haja/haiga
saltat, perdut, dormit...
hgem/higuem/haiguem
hgeu/higueu/haigueu
hagen/haiguen

64. Limperatiu
En registres colloquials, les formes de limperatiu per als verbs incoatius de la 3a conjugaci tamb poden
ser les segents, depenent de la zona:

Imperatiu
lleg-ix (tu)
lleg-isca/lleg-ixi (vost)
lleg-im (nosaltres)
lleg-iu (vosaltres)
lleg-isquen/lleg-ixin (vosts)
En registres colloquials, els verbs dir i estar tenen les formes irregulars segents, depenent de la zona:
dir: dis (tu)
estar: est (tu), estigueu o esteu (vosaltres)

72. Adverbis per referir-se al present, al passat i al futur

Desps-dem i depardem equivalen a dem passat.

16

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: septentrional

Septentrional
18. Els demostratius
Les formes dels demostratius sn les segents:
4A prop

Singular

Plural

Mascul

aquest/aqueix nin

aquestos/aqueixos nins

Femen

aquesta/aqueixa nina

aqueixes nines

En registre colloquial susa aquei davant de consonant.

4Lluny

Singular

Plural

Mascul

aquell nin

aquellos nins

Femen

aquella nina

aquelles nines

20. Els possessius

Les formes dels possessius tnics son les segents:

Possedor

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

jo

el meu armari

la meua moto

els meus armaris

les meues motos

tu

el teu armari

la teua moto

els teus armaris

les teues motos

ell/ella/vost

el seu armari

la seua moto

els seus armaris

les seues motos

nosaltres

el nostre armari

la nostra moto

els nostres armaris

les nostres motos

vosaltres

el vostre armari

la vostra moto

els vostres armaris

les vostres motos

el llur armari

la llura moto

els llurs armaris

les llures motos

ells/elles/vosts

Podem fer servir les formes masculines meu, teu, seu davant de paraules femenines, per noms quan van
acompanyades del nom i en un registre oral:
La meu moto s nova per la teua ja t uns quants anys.

22. Els numerals cardinals

Les formes dels numerals cardinals segents sn:
17: desasset o disasset
18: desavuit o disavuit
19: desanou o disanou

17

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: septentrional

25. Els quantitatius

Un munt i fora equivalen a molt:
Hi ha un munt de/fora maduixes.

27.

Els indefinits

Qualque/qualques equival a algun/alguna/alguns/algunes:

Vas trapar qualques bolets al bosc?
Si sobreentenem el nom, podem usar lindefinit qualcun:
Si vols un llibre de contes, mirar si en tinc qualcun.
Qualc equival a alg:
Magrada qualc que coneixes.

36. Els pronoms febles. Formes i posici

Fem servir les formes me, te, se, nos, vos, se davant de verb comenat en consonant:

Singular

Plural

Davant del verb

comenat en
consonant

Davant del verb

comenat en
vocal o h

Darrere del verb

acabat en consonant o vocal + u

Darrere del verb

acabat en vocal
(-a, -e, -i)

1a persona

me renti

mafaiti

escriu-me

explica-me

2a persona

te coneixi

texpliqui

vas esperar-te

recorda-te

3a persona
(reflexiu)

se diu

sespera
espera-nos

1a persona

nos explica

expliqueu-nos

2a persona

vos recorda

recordeu-vos

3a persona
(reflexiu o recproc)

se renten

sestimen

Colloquem els pronoms febles davant dun infinitiu, un gerundi i un participi:

Mam, tinguis pas tanta pressa per me comprar el vestit del casament.

46. Formes verbals no personals

Formem els infinitius de la 3a conjugaci no incoatius (sense -eix) amb la terminaci de la 2a conjugaci:
fger (fugir)
cser (cosir)
cller (collir)
sller (sortir)
Reforcem els infinitius monosillbics amb una -e final:
dire (dir)
dure (dur)
sere (ser)

18

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

47.

La variaci dialectal geogrfica: septentrional

Formes del present dindicatiu

La primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs regulars acaba en -i:
cantar: jo cant-i
perdre: jo perd-i
dormir: jo dorm-i
llegir: jo llegeix-i
Les formes del present dindicatiu del verb ser sn les segents:

ser
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

som
ets
s
sem
seu
sn

49. El passat perifrstic i el perfet dindicatiu

Fem servir el verb ser com a auxiliar amb els verbs anar, tornar, venir, ser, estar, nixer, quedar i romandre:
Avui ets anat a Perpiny?

50. Limperfet dindicatiu

La primera persona del singular de limperfet dindicatiu acaba en -i:
cantar: jo cant-avi
perdre: jo perd-i
dormir: jo dorm-i
llegir: jo lleg-i

53. Futur simple i futur perfet

Les formes del futur del verb anar poden ser les segents:

anar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

ir
irs
ir
irem
ireu
iran

19

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: septentrional

54. El condicional simple i el condicional perfet

La primera persona del singular del condicional acaba en -i:
cantar: jo cantar-i
perdre: jo perdr-i
dormir: jo dormir-i
llegir: jo llegir-i
Les formes del condicional del verb anar poden ser les segents:

anar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

77.

iri
iries
iria
irem
ireu
irien

Adverbis dafirmaci negaci i dubte

Quan volem negar una acci o un estat afegim la partcula pas darrera del verb:
Tinc gana./Tinc pas gana.
equival a s:
Tens gana?
.
Quan volem expressar una idea o una acci de la qual no estem segurs, fem servir els adverbis belleu i
potser:
El president belleu convocar eleccions anticipades.

83. Conjuncions (I)

Utilitzem mes com a equivalent de per:
Magrada anar a classes de catal, mes tinc massa feina.

20

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

Valenci
El plural dels noms

5.

En els noms plans acabats en -e, les formes amb -ns es mantenen amb vitalitat en els noms ms usuals
(hmens, jvens), per les formes amb -s guanyen progressivament terreny:
home, hmens/homes
orfe, rfens/orfes
jove, jvens/joves
marge, mrgens/marges
En els noms acabats en -ig, -xt, -sc, -st, les formes del plural es poden fer afegint -s o b -os; en els acabats
en -ig sn ms generals les formes en -os:

-ig

-xt

-sc

-st

Singular

passeig

text

quiosc

gest

Plural

passeigs/passejos

texts/textos

quioscs/quioscos

gests/gestos

El gnere i el nombre dels adjectius

7.

En els adjectius acabats en -ig, -xt, -sc, -st, les formes del plural es poden fer afegint -s o b -os; en els
acabats en -ig sn ms generals les formes en -os:

-ig

-xt

-sc

-st

Singular

lleig

mixt

fresc

trist

Plural

lleigs/lletjos

mixts/mixtos

frescs/frescos

trists/tristos

16.

Els articles personals

Normalment no susa larticle personal:

Jordi, Andreu i Marta han comprat un regal als seus pares.

18. Els demostratius

Hi ha tres formes de demostratius segons el grau de proximitat o llunyania en el moment de la conversa:
4A prop de qui parla:

Singular

Plural

Mascul

este xiquet/aquest xiquet

estos xiquets/aquests xiquets

Femen

esta xiqueta/aquesta xiqueta

estes xiquetes/aquestes xiquetes

21

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

4A prop de qui escolta:

Singular

Plural

Mascul

eixe xiquet/aqueix xiquet

eixos xiquets/aqueixos xiquets

Femen

eixa xiqueta/aqueixa xiqueta

eixes xiquetes/aqueixes xiquetes

4Lluny de qui parla i de qui escolta:

Singular

Plural

Mascul

aquell xiquet

aquells xiquets

Femen

aquella xiqueta

aquelles xiquetes

Les formes este, -a, -os, -es i eixe, -a, -os, -es susen en la llengua colloquial, mentre que les formes reforades paralleles (aquest, -a, -s, -es i aqueix, -a, -os, -es) tenen un carcter ms formal.
Les formes este i eixe solen elidir la e quan van seguides de paraula comenada per vocal:
est(e) home, est(e) amic, eix(e) estiu

19.

Els demostratius neutres

Hi ha tres formes de pronoms neutres segons el grau de proximitat o llunyania en el moment de la conversa:
4a
Proximitat immediata de lobjecte a la persona que parla.
4aix
Proximitat de lobjecte a la persona que escolta.
4all
Llunyania de lobjecte a qui parla i a qui escolta.

20. Els possessius

Les formes dels possessius tnics sn:

Possedor

Singular

Plural

Mascul

Femen

Mascul

Femen

jo

el meu cotxe

la meua moto

els meus cotxes

les meues motos

tu

el teu cotxe

la teua moto

els teus cotxes

les teues motos

ell/ella/vost

el seu cotxe

la seua moto

els seus cotxes

les seues motos

nosaltres

el nostre cotxe

la nostra moto

els nostres cotxes

les nostres motos

vosaltres

el vostre cotxe

la vostra moto

els vostres cotxes

les vostres motos

el seu cotxe

la seua moto

els seus cotxes

les seues motos

ells/elles/vosts

22. Els numerals cardinals

Les formes dels numerals cardinals segents sn::
8: huit
17: dsset
18: dhuit
19: dnou
Els nmeros amb 8 poden adoptar la forma huit: vint-i-huit, huitanta, huit-cents...
22

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

La forma dos s la mateixa per al mascul i femen:

Tinc dos gossos i dos rates a casa.

25. Els quantitatius

Bona cosa i molt equivalen a fora:
T moltes/bona cosa de taronges.
Les formes ningun, -a, -s, -es poden alternar amb cap quan van seguides dun substantiu:
No vaig trobar cap/ningun xiquet.

27.

Els indefinits

Tot el/lo mn equival a tothom:

Tot el mn porta gorra.

35. Els pronoms personals forts

Per a la primera i segona persona del plural fem servir les formes nosatros/mosatros i vosatros en registres
informals.

36. Els pronoms febles. Formes i posici

En algunes varietats i en registres colloquials, es fan servir les formes me, te, se davant de verb comenat
en consonant:
me pentina, te pentina, se pentina
Per al pronom de segona persona del plural es fa servir la forma vos en tots els registres:
Vos recorde que dem no tenim classe.
Procureu no perdre-vos pel cam.
Mireu-vos a lespill.
Susa la forma de primera persona del plural mos en registres informals davant i darrere del verb:
mos explica, va dir-mos, espera-mos

39. El pronom en quantitatiu

En algunes varietats susa en registres colloquials la forma ne davant de verb comenat en consonant:
De sal, no ne queda gens.
El pronom en tendeix a aparixer fixat amb el verb haver-hi i en registre colloquial es fa servir fins i tot
quan hi ha un quantitatiu i un nom:
Al meu barri nhi ha moltes botigues.

41. Els pronoms hi i en

El pronom hi gaireb no es fa servir en la llengua espontnia, per conv mantenir-lo en registres formals:
A quina hora arribes a la faena?
(Hi) arribe a les huit del mat.

23

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

42. Combinaci de dos pronoms

Quan combinem el pronom de complement indirecte li amb els pronoms de complement directe el, la, els,
les, en i ho, primer es colloca el pronom de complement indirecte i, desprs, el de complement directe.
A ms, la forma del pronom li no canvia:

li

el

els

la

les

en

ho

lil compres

lils compres

li la compres

li les compres

lin compres

li ho compres

46. Les formes verbals no personals

Linfinitiu
Pronunciem i podem escriure amb e tancada les formes dinfinitiu dels verbs de la 2a conjugaci acabats
en -ixer i -nyer: conixer, empnyer, estrnyer, aparixer...
Per al verb veure tamb utilitzem la forma vore.

El gerundi
Podem formar el gerundi dels verbs caure, creure, jaure, seure, traure i veure amb -i- o sense:
caure: caent/caient
creure: creent/creient
jaure: jaent/jaient

El participi
Pronunciem i podem escriure amb accent tancat els participis que fan la forma irregular en -s:
atendre: ats
admetre: adms
imprimir: imprs
Els participis amb la forma -ert tamb es poden fer amb la terminaci -it:
complir: complit/complert
establir: establit/establert
oferir: oferit/ofert

47.

Formes del present dindicatiu

Les formes del present dindicatiu dels verbs regulars sn les segents:

jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

1a conjugaci

2a conjugaci

cantar

perdre

cant-e
cant-es
cant-a
cant-em
cant-eu
cant-en

perd
perd-s
perd
perd-em
perd-eu
perd-en

3a conjugaci
dormir
dorm
dorm-s
dorm
dorm-im
dorm-iu
dorm-en

servir
(amb -isc/-ix)
serv-isc
serv-ix-es/serv-eix-es
serv-ix/serv-eix
serv-im
serv-iu
serv-ix-en/serv-eix-en

24

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

Les principals particularitats dels verbs en present sn les segents:

4La forma de jo en els verbs de la 1a conjugaci acaba en -e.
4Els verbs de la 2a i 3a conjugaci no tenen marca en la forma de jo, per en registres colloquials se sol afegir una -c als verbs purs de la 3a conjugaci (verbs del tipus dormir): jo dorm, per colloquialment jo dorc.
4En els verbs incoatius de la 3a conjugaci la forma de jo acaba en -isc.
Alguns verbs de la 3a conjugaci poden no adoptar el model incoatiu, general en altres parlars:

afegir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

afig
afiges
afig
afegim
afegiu
afigen

engolir
engul
enguls
engul
engolim
engoliu
engulen

fregir
frig
friges
frig
fregim
fregiu
frigen

llegir
llig
lliges
llig
llegim
llegiu
lligen

vestir
vist
vistes
vist
vestim
vestiu
visten

En aquests verbs (igual que passa amb dormir), colloquialment solem afegir una -c com a marca en el jo:
jo afigc, jo engulc, jo frigc, jo lligc
La conjugaci del verb eixir (sortir) en present s la segent:

eixir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

isc
ixes
ix
eixim
eixiu
ixen

Els verbs caure, creure, jaure, seure, traure i veure tenen dues formes per a nosaltres i vosaltres (amb i o sense):
caure: nosaltres caem/caiem; vosaltres caeu/caieu
creure: nosaltres creem/creiem; vosaltres creeu/creieu
Els verbs obrir i omplir en present es conjuguen de la manera segent:

obrir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

bric
obris
obri
obrim
obriu
obrin

omplir
mplic
omplis
ompli
omplim
ompliu
omplin

25

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

49. El passat perifrstic i el perfet dindicatiu

En el parlar de la ciutat de Valncia i la seva rea dinfluncia, es fa servir el passat simple en lloc del passat
perifrstic:

cantar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

perdre

cant-
cant-ares
cant-
cant-rem
cant-reu
cant-aren

perd-
perd-eres
perd-
perd-rem
perd-reu
perd-eren

dormir
dorm-
dorm-ires
dorm-
dorm-rem
dorm-reu
dorm-iren

Ahir anrem al cinema i prengurem una copa en un bar.

Els verbs irregulars de la 2a conjugaci que acaben en present dindicatiu en -c a la forma de jo, formen el
passat simple amb -gu-: jo cone-c (present), jo conegu (passat simple):

conixer
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

dir

conegu
conegueres
conegu
conegurem
conegureu
conegueren

digu
digueres
digu
digurem
digureu
digueren

Les formes dels verbs fer, ser i veure sn irregulars:

fer
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

ser

fiu
feres
fu
frem
freu
feren

fui/fon
fores
fou
frem
freu
foren

veure
viu
veres/veieres
vu/viu
vrem/veirem
vreu/veireu
veren/veieren

55. El subjuntiu present

1a conjugaci
cantar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

cant-e
cant-es
cant-e
cant-em
cant-eu
cant-en

2a conjugaci
crrer
corr-a
corr-es
corr-a
corr-em
corr-eu
corr-en

perdre
perd-a
perd-es
perd-a
perd-em
perd-eu
perd-en

3a conjugaci
dormir
dorm-a
dorm-es
dorm-a
dorm-im
dorm-iu
dorm-en

servir
serv-isca
serv-isques
serv-isca
serv-im
serv-iu
serv-isquen

Per als verbs no incoatius de la 3a conjugaci (verbs del tipus dormir), en registres colloquials se sol afegir una g abans de les terminacions, especialment en les formes jo, tu, ell/ella/vost i ells/elles/vosts:
dorga, dorgues, dorga, dorguen

26

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

Els verbs com agrair, que tenen un hiat a linfinitiu, porten diresi en el present de subjuntiu:

agrair
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

agrasca
agrasques
agrasca
agram
agrau
agrasquen

Els verbs de la 3a conjugaci afegir, engolir, fregir, llegir, oir, renyir, teixir, tenyir i vestir poden no adoptar
el model incoatiu:

afegir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

afija
afiges
afija
afegim
afegiu
afigen

engolir
engula
engules
engula
engolim
engoliu
engulen

fregir
frija
friges
frija
fregim
fregiu
frigen

llegir

vestir

llija
lliges
llija
llegim
llegiu
lligen

vista
vistes
vista
vestim
vestiu
visten

En registres colloquials se sol afegir una g, especialment en les formes jo, tu, ell/ella/vost i ells/elles/
vosts:
engulga, engulgues, engulga, engulguen
Les formes dels verbs saber i cabre sn irregulars:

saber
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

spia
spies
spia
sapiem
sapieu
spien

cabre
cpia
cpies
cpia
capiem
capieu
cpien

Els verbs obrir, dormir i crrer es conjuguen amb una g al present de subjuntiu en registres colloquials:

obrir
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

briga
brigues
briga
obriguem
obrigueu
briguen

omplir
mpliga
mpligues
mpliga
ompliguem
ompligueu
mpliguen

crrer
crrega
crregues
crrega
correguem
corregueu
crreguen

27

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

En el cas dels verbs que tenen la forma de jo de present dindicatiu acabada en -sc, com jo cres-c o jo nas-c,
totes les formes de present de subjuntiu es conjuguen amb -c-/-qu-:

crixer
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

cresca
cresques
cresca
cresquem
cresqueu
cresquen

nixer
nasca
nasques
nasca
nasquem
nasqueu
nasquen

61. El subjuntiu passat

Les formes de limperfet de subjuntiu sn:

jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

1a conjugaci

2a conjugaci

3a conjugaci

cantar

perdre

dormir

cant-ara
cant-ares
cant-ara
cant-rem
cant-reu
cant-aren

perd-era
perd-eres
perd-era
perd-rem
perd-reu
perd-eren

dorm-ira
dorm-ires
dorm-ira
dorm-rem
dorm-reu
dorm-iren

Els verbs acabats en -air (agrair...), -eir (obeir...) i -uir (traduir...) porten diresi en algunes persones:
tu agrasses/agrares, tu obesses/oberes, tu tradusses/tradures...
En registres formals i en el valenci de les comarques del nord, tamb es fan servir les formes segents:

cantar
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

cant-s/cant-s
cant-esses/cant-asses
cant-s/cant-s
cant-ssem/cant-ssem
cant-sseu/cant-sseu
cant-essen/cant-assen

perdre
perd-s
perd-esses
perd-s
perd-ssem
perd-sseu
perd-essen

dormir
dorm-s
dorm-isses
dorm-s
dorm-ssem
dorm-sseu
dorm-issen

Les formes de plusquamperfet de subjuntiu sn:

Auxiliar haver
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

haguera/hagus
hagueres/haguesses
haguera/hagus
hagurem/hagussem
hagureu/hagusseu
hagueren/haguessen

Participi

saltat, perdut, dormit...

28

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

Les formes de perfet de subjuntiu sn:

Participi

Auxiliar haver
jo
tu
ell/ella/vost
nosaltres
vosaltres
ells/elles/vosts

haja
hages
haja
hgem
hgeu
hagen

saltat, perdut, dormit...

64. Limperatiu
Les formes regulars de l'imperatiu sn:

cantar
cant-a (tu)
cant-e (vost)
cant-em (nosaltres)
cant-eu (vosaltres)
cant-in (vosts)

perdre

dormir

perd (tu)
perd-a (vost)
perd-em (nosaltres)
perd-eu (vosaltres)
perd-en (vosts)

servir

dorm (tu)
dorm-a (vost)
dorm-im (nosaltres)
dorm-iu (vosaltres)
dorm-en (vosts)

serv-ix
serv-isca (vost)
serv-im (nosaltres)
serv-iu (vosaltres)
serv-isquen (vosts)

Les formes dels verbs segents sn irregulars:

dir: digues/dis (tu)
estar: estigues/est (tu), estigueu/esteu (vosaltres)
morir: muir/mor (tu)
saber: spies (tu), sapieu (vosaltres)
tenir: tin/tingues (tu)
Per a la forma tu, el verb dir adopta la forma dis seguit de pronom:
Dis-me qu fas!
Digues, qu vols?
El verb estar adopta la forma est si s pronominal:
Est-te tranquil.
Estigues tranquil.

72. Adverbis per referir-se al present, al passat i al futur

Fem servir ads quan volem parlar duna acci que ha passat en un temps immediatament anterior al moment actual. Significa ara, fa un moment:
Ads comentvem el men per a la festa daniversari.
Fem servir dac a + quantitat de temps per parlar del temps que falta perqu passi una acci des del moment en qu parlem.
Informem els senyors passatgers que dac a vint minuts eixir el tren amb destinaci a Sevilla.
Si parlem del passat, el present i el futur amb els dies utilitzem els adverbis segents:

dilluns 11

dimarts 12

dimecres 13

dijous 14

divendres 15

desps-ahir

ahir

hui

dem

desps-dem

29

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica: valenci

73. Altres adverbis i expressions de temps

Quan volem dir que una acci o fet passa abans del que s habitual, fem servir prompte amb el valor de
aviat o dhora:
Hui dinarem prompte perqu he danar al metge.
Usem prompte per dir que una acci passar en un futur prxim:
Prompte els humans anirem de vacances a la lluna.
Si volem dir que una acci passa a primera hora del dia o de la nit, utilitzem enjorn:
Tinc molta son perqu cada dia malce enjorn.

74. Adverbis i expressions de freqncia

Quan volem parlar de la freqncia duna acci o dun fet fem servir els adverbis segents:
Sempre/a tothora menge formatge.
Normalment menge formatge.
Sovint/adesiara/ara i ads menge formatge.
A voltes menge formatge.
De tant en tant menge formatge.
No menge mai formatge.
Es poden fer servir les construccions una, dos, tres... voltes + expressions de temps per parlar de la freqncia de les accions en un perode de temps concret:
Vaig al gimns tres voltes al dia.
Vaig a itali dos voltes per setmana.

75. Adverbis de lloc

Hi ha tres formes dadverbis demostratius segons el grau de proximitat o llunyania en qu es produeix
lacte de parla:
4ac/aqu
Proximitat immediata a la persona que parla.
4ah
Proximitat a la persona que escolta.
4all
Llunyania a qui parla i a qui escolta.
La forma ah s un castellanisme que sevita en els registres formals.
Quan situem un objecte o una persona en relaci amb un eix vertical, fem servir els adverbis segents:
dalt = a la part superior.
damunt = en contacte o molt a prop dalguna cosa per la part de dalt.
baix = a la part inferior.
davall = en contacte o molt a prop dalguna cosa per la part de baix.
Colloquialment usem baix amb el valor de sota en lloc de davall o sota.
Altres equivalncies dadverbis sn:
en cap lloc = enlloc
avant = endavant
arrere = enrere / endarrere
a dins = endins
cap a fora = enfora

76. Adverbis de manera

En registres colloquials, utilitzem aixina com a equivalent de aix/daquesta manera.
30

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

Altres locucions adverbials freqents sn:
amb prou faena [amb prou feines, amb dificultat]
a fosques [a les fosques, sense llum]
a hora horada [a lltim moment]
arreu [corrents, de pressa]

77.

La variaci dialectal geogrfica: valenci

debades [gratut, de franc]

de colp i volta [precipitadament, sobtadament]
despai/a espai [a poc a poc, lentament]

Adverbis dafirmaci, negaci i dubte

Quan volem expressar una idea o acci de la qual no estem segurs, podem utilitzar ladverbi potser o les
expressions tal volta, tal vegada:
El president tal volta convocar eleccions anticipades.

78. Altres adverbis

Fem servir ms ana/ms prompte per expressar que alguna cosa tendeix cap a una caracterstica o un fet.
Acompanya verbs, adjectius i adverbis:
Lltima pellcula dIsabel Coet s ms ana avorrida.
El cactus s una planta que no cal regar molt. Ms prompte necessita poca aigua.

79. Les preposicions a, en i de

Per parlar de la situaci de persones o coses en un nom propi de lloc, colloquialment se sol usar la preposici en en bona part del territori:
Mariana viu en Cadaqus.
En registres colloquials, davant dalgunes paraules comenades en a, e (pronoms personals o demostratius) es conserva la variant ad. La funci del sintagma introdut per ad ha de ser de complement circumstancial o complement indirecte:
A, dis-li-ho ad ell, ara mateix! [complement indirecte]
Necessite el canvi dinstallaci elctrica per ad este any. [complement circumstancial]

80. Les preposicions per i per a

Fem servir la preposici per a davant dinfinitiu per indicar finalitat:
Internet s una bona eina per a comunicar-se amb persones daltres pasos.

81. Altres preposicions (I)

En registres colloquials, substitum la preposici amb per en:
Ahir soprem en els meus pares.
A les comarques del sud de Valncia, es pot usar devers com a equivalent de cap a:
Begonya ja ha marxat devers el restaurant.
En registres colloquials, en algunes zones, pacac i pacall equivalen a cap aqu i cap all.

83. Les conjuncions (I)

En registres colloquials, per t la variant pero (amb pronunciaci plana).
En lloc de mentre se sol utilitzar mentres:
L
 a meua germana t una casa gran de propietat, mentres que jo visc en un pis de lloguer
molt menut.
31

GRAMTICA PRCTICA DEL CATAL

La variaci dialectal geogrfica

Bibliografia
Acadmia Valenciana de la Llengua. Gramtica normativa valenciana. Valncia: Acadmia Valenciana de la
Llengua, 2006.
Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. Institut dEstudis Catalans.
Recurs electrnic: <http://dcvb.iecat.net/>.
Alegre, Montserrat. Dialectologia catalana. Barcelona: Teide, 1991.
Alomar, Antoni I.; Bibiloni, Gabriel; Corbera, Jaume; Meli, Joan. La llengua catalana a Mallorca. Propostes
per a ls pblic. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1999.
Alomar, Antoni I.; Meli, Joan. Proposta de model de llengua per a lescola de les Illes Balears. Palma:
COFUC, 1999.
Colomina, Jordi. Dialectologia catalana. Introducci i guia bibliogrfica. Alacant: Universitat dAlacant,
1999.
Institut dEstudis Catalans. Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, I. Fontica. Barcelona:
Institut dEstudis Catalans, 1990/2009.
Institut dEstudis Catalans. Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia.
Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1992/2009.
Moll, Francesc de B. Gramtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma: Editorial Moll,
1987.
Montoya, Brauli. La llengua catalana: presentaci general. A: Sol, Joan (dir.); Lloret, M. Rosa; Mascar,
Joan; Prez Saldanya, Manuel. Gramtica del catal contemporani. Vol. 1. Barcelona: Empries, 2002.
Pg. 4-33.
Veny, Joan. Els parlars catalans. Palma: Editorial Moll, 1991.
Veny, Joan; Pons, Ldia. Atles lingstic del domini catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans,
2001-2010.
Viaplana, Joaquim. Dialectologia. Valncia: Universitat de Valncia, 1996.
Wheeler, Max; Yates, Alan; Dols, Nicolau. Catalan: A comprehensive grammar. Nova York: Routledge, 1999.

32