ho podr dir el pater familias, o la mater.

I en
aquest punt al Mussol se li acudeix una im
plicaci importantssima per al futur imme
diat: si un marit fa anuHar la veu de la seva
muller, podr ella esgrimir-ho com a causa de
divorci?
La nevera que insulta
Si el televisor que obeeix noms pot ser ben
rebut pels impossibilitats fsics, els dspotes i
tots els mandres que no siguin muts, la nevera
que insulta ser ben rebuda per tots els febles.
El Mussol t un :.ltre deute d'agrament amb
la revista "Sal y Pimienta", que en va fer
esment ja fa un temps.
L'aparell citat consisteix en una cinta magne
tofnica connectada a la nevera, de manera
que quan s'obre es posa a insultar. Per exem
ple: "Sac de greix, un altre entrep?" Natural
ment els seus venedors la presenten com un
ajut insubstituble per a les dietes d'aprima
ment. Per les repercussions van molt ms
enll. Per qu limitar-se als grassos? Els al
cohlics sentiran com la nevera els enumera
els perills evidents de beure cervesa. I per qu
limitar-se a la nevera? "Faci's la vida impos
sible!", dir l'eslgan. Un dispositiu connectat
a l'exterior de la casa mesurar el grau d'hu
mitat, i quan el propietari del pis entri a casa
seva en un dia de pluja sentir la veu dient:
"Neteja't els peus i deixa el paraigua a la
banyera!" A partir d'una determinada con
centraci de fum de tabac, la conscincia me
cnica comenar a parlar dels greus proble
mes que comporta aquesta droga legal distri
buda per l'Estat. Als matins, l'espill del la
vabo rondinar recordant al seu infeli pro
pietari la mala cara que fa i que l'estossega
ment li ve de fumar massa i d'anar a dormir
tan tard .
[.

48

Aix doncs, la cincia i la tcnica han aconse

guit reinventar la conscincia i l'esclau. Tot
mecnic, naturalment. L'esfor cientfic ha
triomfat resolent el terrible problema de tenir
esclaus sense mala conscincia a un preu asse
quible i, si ms no momentniament, sense
problemes laborals. Els robots arriben.
Un cop solucionada l'espinosa qesti de la
mala conscincia, sorgeix un substitut perfecte
que tots estaven necessitant (ja que s'havia
perdut): la conscincia. Mecnica, de mo
ment, perqu encara dependr de gravacions
prvies. Per la cincia i la tcnica ho resol
dran millor, perqu val ms una conscincia
mecnica col , lectiva que una conscincia sus-

ceptible d'interpretacions particulars.

Amb aquest sistema considerem que, amb un
parell de frases escaients intercalades entre les
amonestacions acostumades, la poblaci ac
tuar d'una manera molt ms conscient pel
que fa a qestions tan vitals com el pagament
d'impostos i la participaci en les votacions.
Aix, una vegada ms, fa pals el fet inqes
tionable, malgrat els ressentits de sempre, que
la cincia i la tcnica milloren indefectible
ment la qualitat de la vida. Charles Chaplin a
Els temps moderns i el professor Franz de
Copenhaguen, amb els seus invents publicats
al "TBO", ja ens ho havien advertit fa temps.

A propsit. sabeu que la lletra que segueix la H s la l, que desprs de la

A ve la B i desprs de la L la M?

( setembre 1 980

cincia

2)

( bibliografi a cientfica)

Ramn Marga
lef: La Biosfera
entre la termodindmica y el juego.
Barcelona, Ediciones Omega,
1980, 2 3 6 pags. + 2 1 fig.
La reflexi margalefiana sobre
l'ecologia assoleix ms decidida
ment cada vegada un carcter de
concepci cosmolgica d'una am
plada i penetraci desconcertants.
La incansable inquietud in
tel. lectual de Margalef ha condut
aquest a una contnua recerca de
regularitats dins un vastssim
camp de fenmens naturals, entre
els quals, naturalment, l'home i la
societat alhora s'integren en una
situaci rellevan,t i mai no sepa
rada de la resta de fenomens de la
vida. Margalef combina dues ac
tituds massa sovint dissociades.
Observador constant de la natura,

rebutja explcitament els excessos

dels malabarismes mate mat ics en
forlna de vistosos models en els
quals l'esquematitzaci grollera a
que s sotmesa la realitat acaba
per soterrar aquesta i sacrificar la
comprensi a favor de l'artificit.
Pero, alhora, el naturalista mira
d'entendre el que observa i no es
deixa emportar per la impressi
estetica de l'enorme varietat i ri
quesa dels fenomens de la vida;
ans al contrari, cerca de trobar
sota el barroc vital la ms senzilla
coherncia dels grans principis de
la fsica, ja que, ens diu, "tots els
principis generals importants sn
principis fisics extrabiolgics o
transbiolgics", i refusa la temptaci emergentista.
La fidelitat a aquesta doble acti
tud -de naturalista que observa

contnuament la realitat dels fe

nmens de la vida (sorprn sem
pre l'erudici naturalista de Mar
galef), i que alhora mira d'ende
vinar els grans principis fsics que
poden trobar-se a l'arrel- s el
que posa ms clarament en relleu
el carcter profundament cientfic
del plantejament. Carcter que
potser semblar dubts a qui
identifiqui la cincia amb una
mera exposici metdica de re
sultats experimentals sobre qes
tions concretssimes. Margalef
mateix ens adverteix que en
aquest llibre s'ha proposat "fer
pensar i no veure's embolicat en
polmiques sobre definicions i
classificacions". Potser per aix
no s senzill seguir sempre amb
precisi la concatenaci de les
idees que brollen a cada lnia, en

un dileg intern que fora el lec

tor, mancat sovint de claus inter
pretatives suficients, a rastrejar el
fil bsic de l'argumentaci entre
una quantitat de relacions con
ceptuals que no sn pas sempre
evidents.
Posem per cas la utilitzaci del
concepte d'informaci, punt cen
tral del llibre, d'altra banda. No
s clar quan s'utilitza aquest con
cepte en el sentit habitual, en
teoria de la comunicaci, consi
derant la informaci com "una
propietat de tot all que s cons
titut per parts diferents", o quan
s una noci gaireb assimilable a
la forma aristotlica. Hi hauria
una sospita d'imprecisi, per
l'autor tamb ens adverteix aqu
que accepta aquesta mena d'im
putacions a canvi de poder esgra-

nar alguns suggeriments per a la

reflexi: i en aquest cas ens as
senyala, a ms, que "el concepte
filosfic de forma correspon ms
o menys a una manera construc
tiva d'entendre el concepte ms
recent d'informaci, emprat en
un sentit ample, tal vegada una
mica ms ample, per no subs
tancialment diferent". I, aix, una
carta ambigitat inevitable s el
preu que es paga per explotar relacions i apuntar camins nous.
Una de les idees noves que el
mateix Margalef ha comentat, s
que a l'Univers l'organitzaci
creix (ja que "retardar-ne la
marxa significaria enriquir-ne
l'estructura") mentre l'entropia
augmenta, i "el que es mesura
com a entropia des d'un cert punt
de vista, des d'una posici anta
gnica es veu com a memoria,
informaci i organitzaci"; nosal
tres noms som capaos de veure
el procs en un sentit, per
"qualsevol acceleraci de l'U ni
vers devoraria la seva mem
ria . . . " (i aix ho comprovarem si
el temps s'inverts cap a l'origen).
Idea que Margalef admet com a
fantstica, per que ajuda a pen
sar en la manera de relacionar el
temps amb l'organitzaci i la in
formaci. Margalef considera el
desenvolupament de la vida com
a part (inevitable, donades les di
mensions) del procs cosmognic
en un univers en expansi. Les
similituds entre regularitats pre
sents en l'evoluci i la successi

( cincia

ecolgiques sn un cop ms trac

tades aqu, i aquesta vegada es
relacionen amb regularitats pre'
sents tamb en el procs cosmo
gnic en un univers en expansi.
Les similituds entre regularitats
presents en l'evoluci i la succes
si ecolgiques sn un cop ms
tractades aqu, i aquesta vegada es
relacionen amb regularitats pre
sents tamb en el procs cosmognic.
El que anomena principi de Sant
Mateu (en la interacci entre dos
sistemes la informaci augmenta
ms en el que ja era ms compli
cat) ja havia estat comentat per
Margalef en treballs anteriors,
per hom diria que ha anat ad
quirint una importancia creixent
com a principi d'organitzaci,
mentre que les relacions d'explo
taci reben aqu un tractament
ms matisat, ja que hom reconeix
que el flux d'informaci principal
i el d'energia no tenen necessria
ment el mateix nic sentit d'ex
plotat a explotad9r, i per la dife
renciaci entre ecosistemes explo
tats i ecosistemes sotmesos a ten
si. El principi de tota jerarquit
zaci rau en l'aparici de fronte
res o interfases on s'acumula in
formaci (i, per tant, poden in
terpretar-se com a "memries"),
informaci que desprs ser em
prada amb ms exit pel sistema
ms complex. La complexitat va
lligada a les dimensions fsiques i
a la duraci, ja que s la major
capacitat de comparar en el temps

i l'espai el que dna el control; el

cas del parasitisme pot i Llustrar
aix la no necessitat de vinculaci
entre el flux principal d'energia i
el d'informaci. La importncia
dels fenmens de transport en re
laci amb l'organitzaci espacial
s 'obvia, i mereix una especial
atenci respecte a l'acci de
l'home damunt la resta de la
biosfera.
s palesa la posici antropocn
trica de Margalef, com correspon
a una visi cientfica integradora,
i per aix l'obra topar amb el
simplisme de certs plantejaments
ben intencionats de les relacions
Home-Natura. Margalef, pero,
prefereix dirigir les crtiques ms
severes al mn dels professionals
de l'ecologia. L'heterodxia i ori
ginalitat del pensament de Mar
galef difcilment podrien encaixar
en la creixent burocratitzaci de
l'ecologia, manifestada en la ten
dncia a augmentar els estudis
d'impacte ambiental i els intents
predictius basats en models mate
mtics de dubtosa relaci amb la
realitat. D'aqu la seva crida a
favor de l'educaci naturalstica i
el desenvolupament dels coneixe
ments de base, crida que comparteixo plenament.
Ens trobem , doncs, davant un
llibre apassionant i apassionat,
com tots els de l'autor, que assen
yala una fita important en l'evo
luci del seu pensament i que
obre noves perspectives, com el
ttol d'un llibre precedent, "Pers-

( Jaume Terradas )

setembre 1 980 ) 49

El patrimoni na cerca sobre la identificaci i co

tural d'Andorra. neixement del Principat". En
Els sistemes naturals andorrans i aquesta lnia, una de les iniciati
llur utilitzaci. Diversos autors ves d'un grup d'andorrans ha
sota la direcci de Ramon Folch i portat un equip encapalat per
Guilln. KETRES EDITORA, Ramon Folch i Guilln a fer
aquest estudi sobre el patrimoni
Barcelona, 1 9 7 9.
A l'escalf de la data t I .978) del natural andorr. Un estudi que
set centenari de la signatura del sn molts, perqu sense preten
pariatge entre el bisbe d'Urgell sions d'exhaustivitat, per amb la
Pere d'Urtx i el comte Roger profunda exigncia de fer un tre
Bernat III de Foix, base de les ball til per a jutjar la racionalitat
institucions andorranes, sembla de l's divers que hom pot fer
com si s'hagus desvetllat un in dels sistemes naturals, en un espai
ters renovellat per tot el que fa a tan peculiar com el petit princi
Andorra. La creaci de sengles pat pirinenc, no deixa de consti
centres de l'Institut d'Estudis tuir una coLlecci de monografies
Andorrans a les Universitats de que en ms d'un cas equivalen a
Barcelona i de Perpiny, i les ac la primera aportaci notable pu
tivitats dels investigadors d'a blicada per al coneixement de de
quests dos centres de llur creaci terminats aspectes de les Valls
en, en foren proves prou pale- d'Andorra. Aix, els estudis geo
ses.
morfolgic, edfic, fitocenolgic,
Dins aquest moviment no s gens faunstic i limnolgic; i, no cal
menyspreable, com diuen L. Ar dir-ho, els excellents mapes, a
mengol, M . Batlle i R. Gual als escala : 5 0 . 000, de vegetaci, li
seus Materials per una Bibliografia tologia, geomorfologia i de valo
d'Andorra, treball publicat pel raci ecolgica i usos territorials
postul abl es.
centre de Perpiny d e 1' Institut
d'Estudis Andorrans, "la ferma Aquest darrer mapa, d'alguna
decisi que ha demostrat aquests manera sntesi i conclusi de tots
darrers anys la poblaci ando els treballs recollits en el volum,
rrana d'iniciar una epoca de re- dna una imatge dels elements

pectives in ecological theory". La

comparaci entre aquests dos lli
bres, separats per un temps de
dotze anys, dna llum precisa
ment al caracter d'aquesta evolu
ci en quantitat i qualitat. La re
flexi sobre la termodi.amica i
els jocs ha bandejat considerable
ment la descripci ciberntica
que, segons que sembla, roman en
un pla explicatiu relativamem su
perficial. La fidelitat a V olterra
no impedeix un enfocament ms
crtic dels models matematics ba
sats en equacions diferencials i,
de passada, tamb del concepte
de nnxol ecolgic. La teoria eco
lgica inicial s'ha anat integrant
en una "filosofia de la natura"
capa d'incloure l'ecologia en una
visi ms ampla, els processos
osmics, d'una manera que no
podrem considerar com un in
tent de "reducci", si no fos que
aix significava la voluntat de re
cuperar una concepci unitria
del mn fsic. El pensament de
Margalef t una volada que no s
solament sorprenent en el nostre
migrat (d'idees, d'homes i de re
cursos) mn cientfic, sin tamb
a un nivell molt ms general, i
aquest nou llibre ha d'sser per a
tots una nova empenta que caldr
saber aprofitar.

del patrimoni natural andorr que

cal conservar i una part dels pe
rills que els amenacen, particular
ment els derivats de l'extensi de
les superfcies esquiables, i pro
posa tamb la localitzaci de dos
possibles parcs naturals.
Estem doncs, davant una publi
caci que interessar no tan sols
els naturalistes, sin els excursio
nistes amb fal'leres naturalsti
ques, que vulguin conixer millor
una part especialment interessant
del Pirineu, inclosos els ense
nyants (sobretot els mateixos en
senyants andorrans). Tamb els
poltics andorrans trobaran en
aquesta obra elements importants
per. a moltes decisions que, fins
ara, potser calia prendre partint
de bases de coneixement molt
ms febles. Des de l'order.aci del
lleure, com la cacera o l'esqu,
fins als problemes de contamina
ci de les aiges de la Valira, de
la conservaci de determinats sls
agrcoles i/o de la reorientaci de
la ramaderia, totes aquestes qes
tions sn tractades amb un r igor i
un cabal d'informaci ben palesos.
Diguem, per acabar, que tot i que
el llibre es refereix expressament

noms a Andorra, moltes de les

informacions que cont poden ser
tamb d'inters i d'utilitat per a
l'estudis o el simple interessat
d'altres contrades pirinenques. Es
tamb especialment recomanable
per a tots els qui hauran d'inter
venir en les decisions de poltica
territorial a l'alta muntanya catalana.

( Leandre Fontcuberta )

Geologia
d'Osona.
Col' lecci complements, nm. l ,
1 9 5 pp., 49 figs. , 2 figs. desple
gables, 1 mapa geolgic. ESCO
LA UNIVERSITARIA DE
MESTRES D'OSONA. VIC
1 979
Pere Busquets, Antoni Domnguez i Miquel Vilaplana.
Geologia d'Osona s el primer
resultat d'una col'lecci de llibres
i de materials didctics nascuda
de l'Escola Universitria
de Mes
'
tres d'Osona. La Col- lecci
"Complements", que aix s'ano
mena, es defineix nacional i co
marcal i va adreada a professors
i estudiants de nivells diversos:
EGB, BUP, i FP.
El llibre constitueix un enfoca
ment nou, car planteja l'estudi en
el marc de la comarca, la qual
cosa ve afavorida per la posici
d'Osona, a cavall de les principals '
unitats geolgiques catalanes.
Es , en definitiva, una proposta
molt especialment adreada als
ensenyants que pretn facilitar
l'ensenyament de la geologia en
el camp i en el laboratori, i es
desenvolupa en tres parts ben diferenciades:
-En les GENERALITATS es
delimiten les unitats geolgiques
de Catalunya tot situant-les en el
marc geolgic d"Europa. Desprs
es descriu la successi estratigr
fica de totes les unitats que aflo
ren a Osona amb una descripci
de llurs principals caracterstiques
petrolgiques. paleontolgiques,
d'edat, etc. Aquesta part es clou
amb una histria geolgica evolu
tiva de la comarca des de l'era
Primria fins als temps prehistriCS.
-La segona part, titulada ITINE
RARIS, s prctica i consta de
setze itineraris detallats que, en
conjunt, apleguen l'ample ventall
de possibilitats didctiques d'O
sona (petrologia, paleontologia,
modelat del relleu, etc.). Aix
mateix, preveu tots els petits
problemes que sorgiran per a
l'ensenyant en sortir al camp amb
els seus alumnes.
-La darrera part aborda un pro
blema tan espins com s el de la
didctica de la geologia, potser
agreujat perque en aquest camp
no s'han produt els avanaments
didctics i pedaggics d'altres
cincies experimentals, com la
biologia o la qumica. Desprs
d'un apartat xhaustiu d'aprenen
tatge i s de la cartografia, es
proposa una metodologia d'ob
servaci basada en tres nivells je
rarquitzats que s'aplica immedia
tament a l'estudi dels materials
geolgics.
El llibre es completa amb un
glossari de termes geolgics, un
ndex de cartografia topogrfica i
geolgica, una bibliografia co
mentada i una relaci de centres
d'informaci i de visita.
Finalment hi ha un annex de
classificaci de les roques i una

taula dels temps geolgics amb la

situaci de les orognies i dels
principals esdeveniments biolgics de la histria de la Terra.
Tant en el llenguatge emprat com
en el material grfic es veu la
intenci de fer l'obra assequible al
lector no especialitzat. La Im
pressi, a dues tintes, s acurada i
el text s'acompanya de cin
quanta-una figures i d'un mapa
geolgic de la comarca a escala 1 I
200.000, dibuixats per lM. Ros.
Heus ac, doncs, un llibre til per
als ensenyants que aporta gran
quantitat d'informaci indita o
escampada en publicacions espe
cialitzades, i que proposa una
metodologia de treball en qu ca
ben totes les concepcions de l'en
senyament de les cincies naturals
basades en la practica i l'observaci.
La transmissi de continguts ba
sada en aquesta metodologia i
centrada en la comarca pot sser
perfectament traslladada a les al
tres, pal'liant a poc a poc la
manca de material descentralitzat
que pateixen la majoria de les
comarques catalanes.

( Nutil )

Freud, S . : "Es
cri/os sobre la co
cana " (Edicin de R. Byck),
Barcelona:
Anagrama,
1 980
(trad . castellana de "Cocaine Pa
pers ", New York: Stonehill Pbl.
Co. , 1 9 7 5).
Alguns dels millors textos actuals
de Farmacologia fan referncia al
treball de Freud sobre la cocana.
En fer la ressenya histrica dels
anestsics locals, hom cita el pa
per jugat per Freud com a peoner
de l's clnic de la cocana com a
anestsic local. No obstant aix,
aquest treball primerenc de l'in
fluent pensador viens, sembla
que ha estat considerat sempre
com un episodi malastruc. En in
teressar-se Freud, exclusivament,
pels efectes generals de la cocana,
deix escapar l'oportunitat d'sser
un peoner de l'anestsia local.
nica aplicaci de la cocana fi
nalment acceptada per la Medi
cina. l d'altra banda, en propug
nar Freud l's general de la co
cana en diversos trastorns m
dics, psiquitrics i, ms concreta
ment, com a substitut de la mor
fina en l' ddici als opiacis; fu
d'un company i amic seu el pri
mer cocanman europeu cone
gut, i fou acusat d'haver desvet
llat el "tercer flagel de la h umani
tat", desprs de l'opi i l'alcohol.
Robert Byck, professor de psi
quiatria i de farmacologia de la
Universitat de Yale, ha preparat
una edici amb les publicacions
de Freud sobre la cocana, en un
intent de reivindicar els mrits

d'aquesta part de l'obra de Freud.

Byck ha reunit tots els treballs de
Freud sobre la matria, aix com
els diferents apartats dedicats a
aquest episodi en la biografia "o
ficial" de Freud, d'E. Jones. l
tamb literatura epistolar entre
Freud i la seva promesa, corres
ponent a l'poca dels treballs, i
un conjunt d'articles de diversos
autors que oscil'len des de revi
sions dels treballs de Freud i lite
ratura comercial mdica de
l'poca, fins treballs gaireb lite
raris sobre l'addici i el comer
il legal de la cocana o sobre els
hbits de Sherlock Holmes.
Amb molta diferncia, els papers
ms interessants del llibre sn els
dos primers treballs originals de
Freud sobre la cocana. El primer
s una revisi general sobre la
cocana, tcnicament ben feta, i,
per al nivell de la bibliografia
mdica el 1 884, imagino que no
table. Freud fa servir informaci
sobre el consum histric de coca
a Sud-amrica, introducci de la
coca a Europa, allament i carac
terstiques fsico-qumiques de la
cocana, efectes experimentals en
animals i humans, i possibles usos
teraputics, tot revisant material
di vers produt al llarg del tercer
quart de segle dinou en diferents
pasos. El segon s un treball ex
perimental dedicat a estudiar els
efectes de la cocana sobre la
fora motora i el temps de reacci
simple en humans, bo i utilitzant
com a instruments un dinam
metre i un reaccimetre, i com a
subjecte experimental ell mateix.
Es tracta d'un treball elemental,
molt limitat, i curull de proble
mes de control, que revela un
experimentador primerenc i ex
cessivament entusiasta i poc crtic
amb els seus resultats. Per, tan
mateix, el treball s valorable pel
fet d'usar mesures experimentals
per a determinar efectes dels fr
macs sobre la conducta humana. l
tot aix fent servir proves bsi
ques d'execuci motora, empra
des als laboratoris de Psicologia,
en uns moments en qu aquests
tot just acabaven de nixer.
Aquests dos treballs donaren a
Freud la reputaci d'haver siste
matitzat el coneixement acumulat
sobre la cocana durant els vint-i
cinc anys anteriors, i d'haver
suggerit i impulsat ferventment
diversos usos clnics per a la
droga. Per tamb li ocasionaren
problemes, i Freud abandon r
pidament aquest camp de treball
sense continuar la feina iniciada
ni dedicar-hi esforos ulteriors.
Tot queda, en definitiva, en una
breu i molt incipient incursi en
el camp de la armacologia clOIca.
En la introducci d'aquesta edici
dels papers de Freud sobre la co
cana, Robert Byck intenta de
mostrar la significaci i impor
tncia d'aquests treballs, per da
munt la consideraci que sempre
havien merescut. Byck arriba a

reclamar un lloc per a Freud en

tre els fundadors de la psicofar:;..
macologia. Segons Byck, Freud
s'interess d'una manera sistem
tica pels efectes centrals de la co
cana i arrib a conclusions sobre
possibles usos teraputics en el
camp psiquitric. I, aix, amb
una metodologia exient i m
pliament legitimada (?) posterior
ment en el camp de la psicofar
macologia (el disseny intra-sub
jecte, amb el mateix experimenta
dor com a subjecte). Fins i tot,
Freud s'havia arribat a avanar
noranta anys als esdeveniments
cientfics, pel que fa al paper que
poden jugar els hipottics antide
pressius de la cocana" quant als
mecanismes catecolaminrgics en
les depressions .
Una lectura atenta i parsimoniosa
dels treballs de Freud fa palesa
immediatament la rotunda exage
raci de les opinions de Byck.
L'entusiasme historicista de Byck
per aquests treballs inicials i cien
tfics de Freud s tan desbordat
que fuig del judici imparcial i es
converteix
en . propagandista
sense mesura. Les afirmacions de
Byck no es basen en un treball
comparatiu i afinat, quant a exi
gncies metodolgiques i a la sig
nificaci dels treballs i les hipte
sis, i aix, tant respecte a l'poca
com a la psicofarmacologia mo
derna, La feina de Byck consis
teix a espigolar uns quants argu
ments d'autoritat, un grapat
d'analogies i, finalment, un recull
d'errors comesos tamb per al
guns psicofarmaclegs recqne
guts, per tal de cercar oportunes
justicacions a algunes opinions de
Freud sobre la cocana. Hom t la
impressi que el bigraf "oficial"
de Freud, E , Jones, fou molt ms
lcid i equilibrat en avaluar
aquests treballs de Freud, i re
marcar que representaren una di
vagaci precipitada amb estil de
diletant per un cam poc conegut,
pero, tanmateix, amb bones intucions.
La resta del llibre s un mosaic
divers d'articles reunits i ordenats
per Byck per tal d'oferir anlisis,
il lustrar i situar el treball de
Freud. La tria, pero, nicament
aconsegueix enfosquir les virtuts
de la feina de Freud. Llevat d'al
guna curiositat histrica, el con
junt s una recreaci d'aquest epi
sodi de la vida de Freud i les
seves derivacions. Amb tot, cal
reconixer que un llibre apolog
tic, fet mitjanant tota mena de
filigranes, s un feixuc exercici
d'exgesi. Hom acaba el llibre
amb la impressi d'haver llegit
una obra per a addictes a Freud, i
en certs moments tamb, per a
addictes a la cocana.

( Adolf T obea Pallars )

Bays, R. Psico
loga y Medicina,
Barcelona: Fontanella, 1 979.
Ramon Bays s professor de psi
cologia experimental a la Univer
sitat Autnoma de Barcelona, i el
llibret que avui comentem s una
continuaci de la seva feina de
mestratge i divulgaci al nostre
pas, dels criteris i les possibilitats
d'una psicologia objetiva. En el
cas de la psicologia aplicada po
den quedar compromeses seriosa
ment rees d'actuaci tradicional
ment reservades a la medicina, i
aquest s el tema el treball.
Bays repassa la situaci de di
versos trastorns "medics", i ana
litza fonamentalment els camps
del retard mental. les addicions a
la droga, els trastorns del com
portament i l'enorme calaix de
sastre dels malalts dits funcionals.
Proposa un model "somtico-
conductual" d'abordatge d'aquests
problemes, que orientaria, ja sigui
l'actuaci psicolgica, ja sigui
l'actuaci mdica, o b la
col'laboraci estreta i organitzada
en ets casos necessaris. Les pro
postes de Bays no sn disquisi
cions purament acadmiques de
competncia entre disciplines.
Ben al contrari, es tracta de tot
un camp d'un cost social enorme,
i amb uns rendiments fins ara
escassos. La proposta de Bays s
ben explcita i rigorosa: cal que

(cincia

siguin els experts, els -professio

nals, els qui s'ocupin de donar
soluci als problemes tcnics. De
limita, doncs, el camp professio
nal del psioleg clnic i el camp
professional del metge. I apunta
lnies d'actuaci conjunta sobre
els problemes que possibilitarien
un millor rendiment, i fins i tot
un menor cost social a termini
mitj. Tot i que aquest darrer ex
trem pressuposa una notable dosi
d'optimisme i tamb d'ingenutat,
coneixent el nostre pas.
En el nucli de la posici de
Bays, hi ha la creena que "la
psicologia t, objectivament, la
talla necessria com a cincia i
com a professi per a garantir que
del seu estudi -sempre que es faci
en condicions adequades- en sur
tin professionals tils per a la
nostra societat". De tota manera,
en el llibre de Bays, aquesta
creena, que jo tamb considero
aproximadament vlida, no queda
suficientment fonamentada. Hi
ha una excessiva crrega d'opini,
una posici clarament ideolgica
en la defensa del paper de la psi
cologia aplicada. I potser aquest
s un mal cam per a aconseguir
el reconeixement de la utilitat de
les tcniques psicolgiques. La
medicina s avui dia una tecnolo
gia socialment poderosa, com a
resultat de l'eficcia que li dna la
slida base ue les cincies biolgi-

ques en qu es fonamenta. La
psicologia aplicada pot arribar a
sser una tecnologia poderosa en
funci dels avanament i dels re
sultats de les cincies de la con
ducta. Fins avui, aix no obstant,
les cincies de la conducta estan
esporgant el cam, obrint-se pas a
nivell metodolgic amb una fora
sorprenent; i tot i que poden ofe
rir tcniques amb possibilitats
molt ms grans de les que nor
malment hom s'imagina, conti
nuen en conjunt a les beceroles
d'un procs que promet sser
molt profits.
Ara b, el llibre de Bays s molt
til en molts aspectes. Subratlla
els perills i els costos socials
d'una medicalitzaci excessiva de
molts afers humans. Apunta molt
clarament una idea que hauria
d'alertar els responsables de la
poltica sanitria del nostre pas :
que no s' magui sota el concep e
de " salud -tan usat ara per polI
tics de tota mena- una major me
dicalitzaci de la vida, i un nou
muntatge irracional dels costos.
No ofereix nicament com a al
ternativa una mdico-psicologit
zaci dels problemes sanitaris, tot
i que de vegades hi tendeix. Sug
gereix tota una colla d'aproxima
cions tecnolgiques ben fona
mentades que pot oferir avui la
psicologia per tal de posar remei
a problemes sanitaris punyents. I

finalment, denuncia objectiva

ment la situaci dels estudis de la
psicologia a les nostres universi - .
tats. s molt curis que, tot usant
una metodologia parcial i pobra
dels socilegs De Miguel i Mar
tin Moreno en un estudi sobre la
universitat espanyola, aconse
gueix demostrar que els estudis
de psicologia sn els ms mal
tractats a la universitat espanyola.
I ms curis encara: dels resultats,
se'n desprn que els mecanismes
d'aquesta universitat ben difcil
ment hi podran posar remei. I tot
aix ho fa Bays a partir d'un
plantejament plenament rigors:
els psiclegs aplicats podran ofe
rir serveis professionals correctes,
i en funci d'all que s la psico
logia, si la formaci que han rebut s correcta.
En definitiva, doncs, poder llegir
un llibre de psicologia d'un autor
del pas, construt amb idees, amb
serietat, amb rigor, amb docu
mentaci suficient (fins i tot ex
cessiva per al meu gust, en as
pectes ' ms aviat secundaris), s
sempre un goig, ja que sn pro
ductes rars i espordics. Llstima
que surti en una col'lecci d'abast
probablement restringit, en sser
especialitzada nicament en temes
psicolgics.

( Adolf Tobea )
setembre

Obres generals.

1980 )

S I

Les novetats catalanes.

Qu s Catalunya. Per Llurs Casassas, Oriol Vergs, Xavier Fbregas,

Francesc Vallvrd, Joaquim Molas, Alexandre Cirici i Maria Gins.
Prleg d'Edmon Valls. Barcelona, Edicions 6 2 , Caixa de Pensions
per a la Vellesa i d'Estalvis, 1 980, 1 44 pgs.

Medicina i sanitat.
Joan Clos, Elisa Seculi i Andreu Segura : L 'assistncia sanitria a les
comarques de Catalunya. Prleg de Ramon Espasa. Barcelona, Col'legi
de Metges de Barcelona/Editorial Laia, 1 980, 1 9 5 pgs. il 1. 3 00
ptes. (col' lecci Salut i Sanitat 2 - 3 )'
Generalitat de Catalunya: La Sanitat a Catalunya. Anlisis i propostes
del Departament de Sanitat i Assistncia Social. Barcelona, Generalitat
de Catalunya, 1 980. 3 3 0 pgs. + 1 0 mapes. 1 000 ptes.
Josep Trueta: Fragments d'una vida. Justificaci d'Amlia Trueta de
Strubell. Segona edici. Barcelona, Edicions 6 2 , 1 980, 464 pgs. +
2 4 lms. (Biografies i memries, 1 ). 9z 5 ptes.
Botnica.
Ramon Folch i Guilln: La Flora de les comarques litorals compreses
eIItre la Riera d'Alforja i el riu Ebre. Borsa d'Estudi Ramon Berenguer
IV, 1 9 7 2 . Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1 980, 420 pgs. ill.
(Arxius de la Secci de Cincias, LX). 3000 ptes.
Antropologia.
Costuma ri catala. Usos i costums de bOll pags sobre boscos i arbredes.
Recollits per l'Oficina d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de
Catalunya. Barcelona, Impremta de la Casa de Caritat, 1 9 20. Edici
facsmil. Presentaci de Josep Roig i Magriny. Barcelona, Edicions
del Cotal. 1 9 8o, 1 9 2 pgs. 400 ptes.

Llengua.
J.M. Cormand: Estudi de fonologia bsica. Mtode d'escriptura rpida.
.
Barcelona, Casals SA, 1 98o, 1 76 pgs. 3 5 o ptes.
Pompeu Fabra: Diccionari General de la Llengua Catalana. Revisat i
ampliat per Josep Miracle. Prefacis de Pompeu Fabra i Carles Riba.
Advertiment de Josep Miracle. Apndix amb les addicions, supres
sions i modificacions per la Secci Filolgica de l'IEe . Dotzena edici.
Barcelona, A. Lpez-Llauss, 1 980, XLIV + 1 .044 pgs. + 1
retrat. 2 . 200 ptes. Albert Jan: El llenguatge. Problemes i aspectes
d'avui. Quarta srie. Barcelona, EDHASA, 1 98o, 2 7 2 pgs. (RI Punt,
7) 5 3 0 ptes.
Manuel Sanchis Guarner: Aproximaci a la histria de la llengua
catalana. Creixena i esplendor. Barcelona, Salvat Editores SA, 1 980,
2 5 2 pgs.
Pedagogia i educaci .
Adolf Almat, Rosa Foix: Orientacions per a la programaci de la
matemtica a la segona etapa d, EGB. Barcelona, Rosa Sensat/Edicions
6 2 , 1 980, 7 5 pgs. 2 2 5 ptes. Joaquim A"nau i Querol: Escola i contacte
de llenges. 1 1 . Premi d'Educaci Josep Pallach. Barcelona, Edicions
CEAC, 1 98o, 1 3 8 pgs . 390 ptes. Ma Antonia Canals : Programaci i
notacions per a una didctica de la matematica al parvulari. Segona
edici. Barcelona, R09a Sensat/Edicions 6 2 , 1 98o, 76 pgs. 200 ptes.
Luisa Fernandez, J aime Funes, Antoni Pellicer: Psicologia del pre
adolescent. Segona etapa d'EGB. Barcelona, Rosa Sensat/Edicions 6 2 ,
1 980, 1 24 pgs. 3 00 ptes.
Alexandre Gal: L 'estat de la cultura a Espanya i a Catalunya l 'any
I J) o o. Int roducci a la Histria de les Institucions i d el moviment
cultural a Catalunya 1 900 - 1 9 36. (Obra completa d'A. Gal). Barcelona, Fundaci Alexandre Gal, 1 980, 242 pgs. 700 ptes.
Pepa Odena: Educaci psicomotriu. Jocs al parvulari. Barcelona, Rosa
Sensat/Edicions 6 2 , 1 98q, 1 1 9 pgs. 290 ptes.

Tecnologia.
Immaculada Aguilar: Demetri Ribes. Prleg d'Emili Gimnez . Va
lncia, Edicion 3 /4, 1 980, 2 1 8 pgs. (srie la unitat, 48). 5 5 0 ptes.
Pere Molera i Sol: La Farga. Barcelona, Edicions DOPESA, 1 980,
I I I pgs. (conixer Catalunya, 29) 2 2 5 ptes.
"Quaderns d'Enginyeria. Publicaci tcnica.". Vol. 2, nm . 2. Barce
lona, Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials, Universitat
Politcnica, 1 980, 2 7 3 pgs. (subscripci anual per 3 nmeros, 1 000
ptes.)
Cincies Socials
Cayetano Enrquez de Salamanca: Pel Pirineu Catal (de la Cerdanya a
l'Empord)' Prleg de Francesc Gurri i Serra. Amb 70 il lustracions
J2

en color, 447 5 iH en negre i 5 mapes. Traducci d'Antoni Farreras.

Madrid, 1 980, 368 pgs. 2 . 3 00 ptes.
R. Prez Casado, V . M . Rosell, M. Ardit, E. Belenguer, E. Llobregat
i F . Prez Moragon: Pais Valenci i histria. Valncia, papers bsics
3 /4, 1 980, 2 3 8 pgs. 5 5 0 ptes.
Jaume Vicens i Vives ; Montserrat Llorens: Industrials i poltics (segle
XIX). Quarta edici. Barcelona, Editorial Vicens Vives, 1 980, 470
pgs. (Histria de Catalunya. Biografies catalanes, I I ) 5 2 5 ptes.
Vria.
Antoni Ribera: L 'altra banda del mirall. (Ovnis, parapsicologia, Jets
inslits). Barcelona, Editorial Prtic, 1 980, 2 1 8 pgs. (Prtic 7 1 , 2 2)
5 5 0 ptes.

( setembre 1 98 0

Llibres i publicacions rebudes.

Icfineu Diccionari de les Cincies de la Societal

als Pasos Catalans. (segles XVIII-XX), a
cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric
Lluch i Francesc Roca. Barcelona, Edicions
6 2 , 1 979, 5 5 1 pags. Antoni Lloret i Orriols:
Diccionari de la cincia i la tecnologia nuclears,
amb proleg d'Enric Casassas. Barcelona, Edicions 62, 1 979, 3 I 7 pags.
Josep M. Albaiges i Olivart : Diccionari de
lloms de persona i llur significat. Barcelona,
Edicions 6 2 , 1 980, 363 pags.
Comissi Coordinadora Lexicogrfia de
Cincies: "Full lexicografic" nmeros I
( 1 97 8) al 7 ( 1 980). Barcelona, Ketres, pro
ducci. "Treballs de Fsica" nO I (nmero
monografic dedicat a Einstein). Barcelona,
Secci de Fsica de la Societat Catalana de
C incies (IEC), 1 979, 96 pags. + I retrat.
Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qu
miques i Matemtiques, Secci de Fsica :
Primer Col.loqui Internacional d'Energia Solar.
Barcelona, Ins,t itut d'Estudis Catalans, 1 980,
364 pags. iH Llus Marquet i Ferigle: Voca
bulari de Luminotcnia (Premi Maria Aguil,
1 9 7 2). Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,
1 979. 38 pgs. (Arxius de la Secci de Cincies. LVIII)
Llus Marquet: Novetat i llenguatge. Primera
serie. Aclariments sobre la terminologia cientfica
i emica del catala. Proleg d'Heribert Barrera.
Barcelona. Editorial Barcino. 1 9 79. I 1 4 pags.
(col-1ecci popular Barcino. 2 3 3).
El patrimoni natural d'Andorra. Els sistemes
naturals andorrans i llur ulif7.lJci, sota la
direcci de Ramon Folch i Guilln. Barce-

cincia

parcs naturals i medi ambient, Diputaci Provincial. 1 98o. 1 3 5 p s. iH

"Estudis i monografies" nO I unitat d'ecolo
gia aplicada del servei de parcs naturals i medi
ambient) : Estudi geolgic de les zones denudades
del Valls oriental, per Antoni Batlle. Barce
lona, Diputaci Provincial, 1 97 8 , III + 69
pgs. + I mapa.
"Estudis i monografies" nO 2 (unitat d'ecolo
gia aplicada del servei de parcs naturals i medi
ambient): Les aiges supe rficials del Montseny,

I Parmetres qumics de significaci en ecologia

aplicada, per J.M . Gonzilez i Cabr i altres.
2 . Indicadores bacteriolgicos de la zona perifrica
per 1 . Esperanzi i 1. Sauri. Barcelona, Diputaci Provincial. 1 97 8 , 1 2 4 pgs. iH
"Estudis i monografies" nO 3 (unitat d'ecolo
gia aplicada del servei de parcs naturals i medi
ambient) : JOrl/ada de treball sobre zones denu
dades (extraccions, exca vacio liS, aterraments), 2 1
d'abril del I J 11) . Barcelona, Diputaci Provincial, 1 9 79, 24 pags.
"Comunicacions" nO Butllet nO O. Barcelona,
Amics de la Universitat Catalana d'Estiu,
1 9 79, 99 pags.
Comunicacions". Butllet nO I . Barcelona,
Amics de la Universitat Catalana d'Estiu,
1 980, 9 5 pags.
"El 9 nou". Setmanari independent de la co
marca d'Osona. Any III, nO 1 2 4 ( I I de Juliol
del 1 980). Vic, Premsa d'Osona SA. 1 980,
3 2 pags .
"Treball" rgan Central del Partit Socialista
Unificat de Catalunya. nO 66 36 (del I 7 al 2 3
de Juliol del 1 980). Barcelona, Partit Socia
lista Unificat de Catalunya, 1 980. 16 pgs.

2)

lona. Ketres Editora. 1 9 79, 446 pags. ill +

3 mapes.
Instituto de Investigaciones Pesqueras : Me
moria anual IJ 1 8, Consejo Superior de In
vestigaciones Cientficas. 1 979. 76 pgs.
Ramon Margalef: La BiosJera entre la termodi
na mica y tl juego. Barcelona. Ediciones
Omega. 1 980. 2 3 6 pags. + 2 1 figs.
Edward O. Wilson : Sociobiologa. La nueva
sntesis.
Introducci a l'edici espanyola
d'Andrs de Haro. Barcelona. Ediciones
Omega. 1 980.X + 70 1 pgs.
G eneralitat de Catalunya. Departament de
Sanitat i Assistncia Social: La Sanitat a Ca

talunya. Anlisis i propostes del Departament de

Sanitat i Assistncia Social. Barcelona. Servei
central de Publicacions de la Generalitat de
Cataluoya. 1 980. 5 3 0 pgs. il-1 + 10 mapes.
"Cuadernos de ecologa aplicada" nO I : Los
incendios forestales, Barcelona. servicio de par
ques naturales y medio ambiente. DiputaciIl.
Provincial. 1 976. 7 I pgs. iH
"Cuadernos de ecologa aplicada" nO 2 : Los
residuos slidos urbanos. El tratamiento de basu
ras y su impacto ambiental. Barcelona. servicio
de parques naturales y medio ambiente, Di
putacin Provincial. 1 97 7 , 7 3 pgs. il 1 + 5
mapes.
"Quaderns d'ecologia aplicada" nO 3: La con
taminaci. Bases ecolgiques i tcniques de correc
ci. Barcelona, servei de parcs naturals i medi
ambient. Diputaci Provincial. 1 97 8 99
pgs. iH
"Quaderns d'ecologia aplicada" nO 4 :: La
limnologia, Els llacs, els embassaments i els rius
catalans com a ecosistemes. Barcelona. servei de