Resum Pau Economia Empresa

Economia de lempresa
PAU 2012-2013
PAU: Economia de l'empresa

Bloc 1. La informaci econmica i financera de a l'empresa
La Comptabilitat
Concepte: s la cincia que estudia el patrimoni empresarial, de manera esttica (patrimoni en
un moment concret) o dinmica (variacions que es donen en el patrimoni). Tamb es defineix
com la cincia que informa els agents econmics de la composici del seu patrimoni, aix com de
les operacions que el modifiquen, emprant amb aquesta finalitat llibres i registres especfics.
Objectiu: La finalitat de la comptabilitat s proporcionar informaci econmica i financera a
lempresari. Aquesta finalitat es pot desglossar en els tres objectius segents:
Informar de la situaci econmica i financera de
lempresa i del seu patrimoni. Aquesta informaci es
recull en balanos i inventaris, i ms recentment en
lestat de canvis del patrimoni net.
Objectius
de la
comptabilitat
Informar dels resultats, de les prdues o del guanys

que sobtenen en el desenvolupament de lexercici
econmic de lempresa. Per a mostrar aquets resultats
sutilitza el compte de prdues i guanys.
Informar de les causes per les quals sha arribat als
resultats obtinguts, aix com de les modificacions ms
significatives que hi ha hagut en el patrimoni. El
document comptable que informa daquestes
circumstncies sanomena memria.
Encara que la comptabilitat est al servei de lempresari, sn moltes les persones, tant fsiques
com jurdiques, interessades en la informaci comptable de lempresa.
Entre daltres, tenen inters a conixer la situaci patrimonial, econmica i financera els segents
grups de persones:
La direcci, per prendre millors decisions.
Propietaris, per saber el grau de protecci dels seus ingressos.
Treballadors, per saber si conservaran o no el seu lloc de treball.
Creditors, per saber si podran recuperar els diners prestats.
LAgncia Tributria (Hisenda), per poder comparar les liquidacions fiscals
amb la informaci comptable de lempresa.
-1-
PAU 2012-2013
El Patrimoni empresarial
Concepte: El patrimoni empresarial s el conjunt de bns, drets i obligacions que t una empresa
degudament valorats en relaci amb la finalitat a qu es destinen.
Actiu: Representa el total d'inversions fetes per l'empresa; sn els bns i drets de
l'empresa.
Patrimoni Net: Sn les fonts de finanament prpies de l'empresa.
Passiu: Representa les fonts de finanament alienes de l'empresa;
sn les
obligacions.
Masses patrimonials: El conjunt delements patrimonials es classifiquen en grups o masses
patrimonials que aglutinen elements homogenis segons el criteri segent: els elements dactiu
sagrupen i sordenen segons la menor a major disponibilitat (facilitat de convertir-se en diners
lquids) i els de passiu segons la major o menor exigibilitat (moment en qu lobligaci ha de
ser pagada).
Masses patrimonials dactiu:
Actiu no corrent: Est format per aquells elements del patrimoni vinculats a lempresa
durant ms dun exercici econmic. Lactiu no corrent est format per les masses
segents:
Immobilitzat intangible: formada per aquells bns que lempresa necessita per produir
per que no tenen una materialitat corpria.
Immobilitzat material: formada per tots aquells actius tangibles i corporis, propietat de
lempresa i que aquesta empresa destina a la seva activitat productiva durant una srie de
perodes.
Inversions immobiliries: formada per aquelles inversions en bns immobles (terrenys,
habitatges, naus industrials, locals comercials, etc.) que no intervinguin en lactivitat
prpia de lempresa, per tant es tracta delements per a obtenir rendes o plusvlues.
Inversions financeres a llarg termini: composta per qualsevol inversi en actius financers
a llarg termini (obligacions, bons, deute pblic, etc.) o en participacions de capital
(accions) que lempresa t amb la intenci mantenir-les durant un perode llarg de temps.
Actiu corrent: Est constitut per aquells elements que es troben en constant rotaci, s a
dir, que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econmic. Lactiu corrent est
format per les masses segents:
Existncies: formada per aquells materials que sutilitzen en lelaboraci del producte, o
b per les mercaderies ja elaborades que comercialitza lempresa. Tots aquets bns han de
patir una transformaci o una venda per poder-se convertir en lquid desprs dun
perode.
Realitzable: representa els crdits i els drets de cobrament de lempresa per operacions
que ja estan consumades i que li permetran disposar de recursos efectius en un termini
relativament curt de temps.
Disponible: format pel elements lquids de lempresa i que, per tant, presenten una
disponibilitat immediata.
-2-
PAU 2012-2013
Masses patrimonials de passiu:
Passiu no corrent: Est format per aquelles fonts de recursos que shan de tornar en un
perode superior a la durada dun exercici econmic, s a dir, per aquells elements del
patrimoni que impliquen una obligaci a llarg termini (ms dun any) per a lempresa.
Tamb sanomena exigible a llarg termini.
Passiu corrent: Est format per aquells deutes que lempresa ha de tornar abans dun
any, s a dir, les obligacions a curt termini. Tamb rep el nom dexigible a curt termini.
La representaci del patrimoni agrupant els bns, els drets i les obligacions en les masses
patrimonials esmentades anteriorment i ordenades sanomena balan de situaci de
lempresa.
La partida doble i la normativa comptable

Partida doble: Per comptabilitzar un fet comptable (operaci que altera el patrimoni de
l'empresa), s'utilitza el mtode de la partida doble. Aquest mtode consisteix a anotar
simultniament en dos (o ms) comptes la variaci que es produeix en el patrimoni a causa d'un
fet comptable.
Utilitzant el mtode de partida doble, en cada operaci la suma dels imports anotats al deure dun
o ms comptes ha de ser igual que la suma dels imports anotats a lhaver dun o ms comptes.
Normativa comptable: s la manera d'homogenetzar la informaci, s a dir, hi ha dhaver unes
normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la comptabilitat, que facilitin la
interpretaci, lanlisi i la comparaci dels informes comptables externes de les empreses.
La manera com els diferents pasos poden aconseguir aquesta homogenetzaci s amb la creaci
dels anomenats plans generals de comptabilitat.
Actualment, el Pla General de Comptabilitat s daplicaci obligatria per a totes les empreses,
sigui quina en sigui la forma jurdica, s a dir, individual o societria. El 16 de novembre de
2007 es va aprovar el nou Pla General de Comptabilitat (NPGC), que es va posar en prctica el
gener de 2008. Aquest canvi ha comportat una modernitzaci de la comptabilitat en adoptar un
conjunt de mesures per normalitzar-se a escala internacional.
El nou pla sestructura en cinc parts: 1. Marc conceptual (obligatori) 2. Normes de registre i
valoraci per a pimes (obligatries) 3. Comptes anuals (obligatori) 4. Quadre de comptes
(voluntari) 5. Definicions i relacions comptables (voluntries).
1. Marc conceptual: Inclou els aspectes essencials a partir del quals es desenvolupa la
normativa comptable.
2. Normes de registre i valoraci per a pimes: Amplien i detallen els criteris comptables i els
criteris de valoraci compresos en el marc conceptual.
3. Comptes anuals: Descriu les normes delaboraci dels comptes anuals i el model de
cadascun.
4. Quadre de comptes: Recull, en una llista codificada numricament, les denominacions dels
diversos comptes. En el PGC hi ha 9 grups de comptes, mentre que en el PGCPIMES nhi ha
7.
5. Definicions i relacions comptables: Explica la definici de cadascun dels comptes i els
motius de crrec i dabonament, s a dir, quan correspon fer anotacions al deure o a lhaver
dun compte.
-3-
PAU 2012-2013
El cicle comptable.
Concepte: El cicle comptable comprn totes les operacions que es realitzen des de que sobre la
comptabilitat dun exercici, fins que es tanca i sobt el balan de situaci final i el compte de
prdues i guanys. Aquestes fases es van repetint cada perode, de tal manera que els saldos finals
dun delles seran els inicials del perode segent.
Tamb anomenem cicle comptable a les diferents passos que hem de seguir per tal d'elaborar de
forma sistemtica els comptes anuals de final d'exercici -balan de situaci, compte de prdues i
guanys i memria econmica- partint del balan de situaci d'inici d'exercici.
Les anotacions que es fan peridicament dels fets comptables en el llibre diari sanomenen
assentaments.
Fases: N'hi ha sis:
1. Assentament d'obertura
2. Registre en els llibres diari i major
3. Balan de comprovaci o de sumes i saldos
4. Correccions i assentaments de final d'exercici
5. Obtenci del resultat de l'exercici
6. Balan de situaci final i tancament de comptes
** s important tenir en compte que el balan de final dany dun exercici comptable coincideix
exactament amb el balan dinici de lexercici segent. s a dir, si tenim el balan de 31 de
desembre de lany 2011, aquest ser el que tindrem per iniciar lactivitat econmica de 2012 i,
per tant, tamb ser el balan inicial daquest any.
** Al final de lexercici comptable, abans de procedir al tancament de comptes i a lelaboraci
dels comptes anuals, cal fer les correccions del final de lexercici en els comptes dExistncies i
dimmobilitzat.
Anlisi d'estats financers.

Concepte: L'anlisi d'estats financers consisteix en l'aplicaci de tcniques i eines a dades i
documents financers, amb la finalitat d'obtenir mesures i relacions significatives (informaci til)
per a la presa de decisions.
La finalitat del estats financers s orientar els usuaris de la informaci comptable de lempresa i
servir-los de guia. Aquets estats donen una informaci detallada dels diferents aspectes de
lactivitat economicofinancera de lempresa i, en conjunt, resumeixen tot all que ha sorgit a
lempresa durant lexercici econmic; s a dir, el rendiment, lestat patrimonial i les perspectives
de futur.
Objectius: Aconseguir tenir el mxim d'informaci possible sobre l'empresa per tal de prendre
les millors decisions i poder millorar l'empresa.
-4-
PAU 2012-2013
Aquest estudi es porta a terme amb lobjectiu daconseguir informaci que tingui utilitat per a
diferents agents econmics relacionats amb lempresa, que sn els segents:
- Els propietaris de lempresa, que volen saber quin s lestat de les seves inversions, els
resultats i la futura evoluci.
- Els administradors o gestors de lempresa, que volen conixer el resultat de la seva gesti, per
proposar millores o correccions en la direcci de lempresa.
- Els inversors potencials, que volen saber si la inversi ser profitosa.
- Els creditors de lempresa, sobre tots els bancs, que volen saber si lempresa t capacitat per
atendre els seus deutes i les seves obligacions; s a dir, si pot pagar en els terminis establerts.
- I, en general, un conjunt dagents com ara els auditors, els sindicats, ladministraci
tributria, etc., que tenen inters a conixer la situaci economicofinancera de lempresa i la
seva evoluci per raons especfiques.
Confecci dels comptes anuals.
Els comptes anuals sn els documents comptables que, formant una unitat i respectant el Codi
de comer i la resta de normes de carcter mercantil, mostren la imatge fidel del patrimoni, de la
situaci financera i dels resultats de lempresa.
Els comptes anuals sn uns estats financers que tenen la missi dinformar de la situaci
patrimonial, la situaci financera i els resultats de lempresa.
Han de ser elaborats de manera obligatria per lempresari o pels administradors de lempresa
en un termini mxim de tres mesos a partir de la data de tancament de lexercici.
Hi ha de figurar la data de la seva formulaci i s necessari que estiguin signats per lempresari,
per tots els socis responsables (en el cas duna societat collectiva o comanditria) i pels
administradors (en el cas de les societats de responsabilitats limitada o les societats annimes).
En cada un dels documents hi ha de constar la identificaci de lempresa, el nombre i lexercici a
qu fa referncia.
Els documents que formen els COMPTES ANUALS sn els segents:

El balan: Comprn de manera separada els elements dactiu, patrimoni net i passiu. s el
document que reflecteix la imatge fidel del patrimoni i de la situaci financera de lempresa.
El compte de prdues i guanys: Recull la gaireb totalitat dels ingressos i de les despeses de
lexercici, i ha de mostrar la imatge fidel dels resultats de lempresa, sense recollir aquells pocs
ingressos i despeses que eventualment shagin dimputar directament al patrimoni net en lestat
de canvis en el patrimoni net.
Lestat de canvis en el patrimoni net (ECPN): Aquest document informa de les causes de les
variacions que hi ha hagut en el patrimoni de lempresa.
La memria: s un document que comenta i amplia la informaci continguda en la resta de
comptes anuals.
Lestat de fluxos defectiu: Informa sobre lorigen i la utilitzaci dels actius monetaris
representatius defectiu i daltres actius lquids. s un document que no apareix en PGCPIMES i
que noms tenen lobligaci de presentar les empreses que aplicant el PGC no puguin fer s dels
models abreujats.
-5-
PAU 2012-2013
Les empreses que puguin acollir-se al PGCPIMES noms han de presentar els quatre primers
documents.
Les empreses que necessriament han daplicar el PGC tenen dues possibilitats: presentar
models normals o b models abreujats, que sn prcticament iguals que els models que hi ha al
PGCPIMES.
BALAN DE SITUACI
ACTIU
(Estructura econmica o capital en
funcionament)
ACTIU NO CORRENT
Immobilitzat intangible
Investigaci i desenvolupament
Concessions administratives,
propietat industrial i drets de trasps
Aplicacions informtiques
PATRIMONI NET I PASSIU

(Estructura financera o capital financer)
PATRIMONI NET
Capital / Capital social
Reserves
Resultat de l'exercici.
Immobilitzat material
Terrenys i bns naturals
Construccions
Installacions tcniques
Maquinria
Utillatge
PASSIU NO CORRENT
Mobiliari
Provedors d'immobilitzat a ll/t

Elements de transport
Deutes a ll/t amb entitats de crdit

EPI
Altre immobilitzat material
Inversions immobiliries
Inversions en Terrenys i bns naturals
Inversions en Construccions
Inversions financeres a llarg termini
ACTIU CORRENT
Existncies
Comercials
Matries primeres
Productes en curs
Productes acabats
Realitzable
Clients
Deutors
Hisenda. Pblica, deutora per
diversos conceptes
Organismes de Seguretat Social
deutors
Disponible
Bancs i institucions de crdit
Caixa
PASSIU CORRENT
Provedors
Creditors per prestaci de serveis
Provedors d'immobilitzat a c/t
Deutes a c/t amb entitats de crdit
Hisenda Pblica, creditora per conceptes

fiscals
Organismes de la Seguretat Social

creditors
-6-
PAU 2012-2013
Per a poder optar a presentar models abreujats de comptes anuals shan de complir una srie de
requisits que estan delimitats en el PGC.
** Requisits que han de complir les empreses que estan obligades a utilitzar la versi completa
del Pla General de comptabilitat:
Que lempresa hagi ems valors admesos a la negociaci en mercats regulats de

qualsevol dels pasos que integren la Uni Europea.
Que formi part dun grup dempreses que formuli o hagi formulat comptes anuals
consolidats.
Que la seva moneda funcional sigui diferent de leuro (com a novetat respecte de lantic
PGC, s possible triar una moneda de presentaci dels comptes anuals diferent de
leuro).
Que es tracti dentitats financeres per a les quals hi hagi disposicions especfiques en
matria comptable, com s el cas de les que capten fons del pblic assumint obligacions
respecte daquests fons, com tamb les entitats que assumeixin la gesti de les anteriors.
Les grans empreses, en canvi, no poden acollir-se al PGCPIMES ni als models abreujats de
comptes anuals del Pla general de comptabilitat que hem comentat, i hauran de presentar els cinc
comptes anuals.
* Els comptes dimmobilitzat es presentaran pel seu valor net comptable (cost
dadquisici o cost de producci menys amortitzaci).
PRDUES I GUANYS
+ Ingressos d'explotaci:
a. Import net de la xifra de negocis
b. Variaci de les existncies de productes acabats i en curs
c. Altres ingressos d'explotaci
- Despeses d'explotaci:
a. Provements (Compres Variaci d'existncies comercials i matries primeres)
b. Despeses de personal
c. Amortitzaci de limmobilitzat
d. Altres despeses d'explotaci
RESULTAT D'EXPLOTACI
= RESULTAT ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS (BAII)
+ Ingressos financers
RESULTAT FINANCER
- Despeses financeres
+ - RESULTAT FINANCER
= RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI)
- Impost sobre beneficis
= RESULTAT NET (BN)
-7-
PAU 2012-2013
Amb el Nou Pla General Comptable els ingressos i despeses extraordinaris es

comptabilitzen dins de lexplotaci de lempresa dacord amb la seva naturalesa.
Fons de maniobra. Actiu, passiu i recursos permanents.

Concepte: El fons de maniobra (fons de rotaci, capital corrent o capital de treball) s el
conjunt de recursos que l'empresa necessita per poder-se finanar durant el perode comprs
entre el moment en qu es paga als provedors i el moment en qu es cobra als clients. s a dir,
la part de l'actiu corrent finanada amb fons del PN o del Passiu no Corrent.
La importncia del seu anlisi est en que permet conixer lestructura patrimonial que ms li
conv a lempresa. Tenir un fons de maniobra suficient s garantia per a la estabilitat de
lempresa.
Clcul: Hi ha dues maneres de calcular-lo, ambdues amb el mateix resultat.
1. FM = AC PC
2. FM = (PnC + PN) - AnC
Interpretaci: Un FM positiu, ens indica una situaci d'estabilitat financera de l'empresa i que,
per tant, l'empresa podr assumir tots els deutes a c/t amb l'Actiu Corrent del qual disposa.
En canvi, un FM negatiu ens pot indicar dues coses. La primera s que l'empresa es trobi en una
situaci de suspensi de pagaments tamb anomenada concurs de creditors,que fa referncia a
una situaci de desequilibri financer a curt termini. Es dna quan lexigible a curt termini finana
el fons de maniobra (que s negatiu). Una empresa en suspensi de pagaments t problemes de
liquiditat a curt termini pel el perill de no poder afrontar les obligacions de pagament a curt
termini o fins i tot, en un cas extrem, acabar en situaci de fallida.
La fallida s un desequilibri financer greu, ja que la empresa est totalment descapitalitzada. Una
part de lexigible sha destinat a finanar un Actiu que dona cap rendiment (com s el cas de
prdues acumulades). La empresa t el risc de desaparixer, ja que les mesures per resoldre la
situaci passen per augmentar el capital de manera que es compensin les prdues i es doni una
base a la recuperaci financera de lempresa.
Caldria renegociar les deutes amb els creditors. El FM Negatiu correspondria a empreses en qu
la rotaci s superior al termini de pagament dels deutes (per exemple: un supermercat o una
asseguradora), i per tant el FM, negatiu s una situaci normal.
Actiu corrent: Actius lligats a l'explotaci i que suposin una inversi a c/t, sn elements que
perduren poc a l'empresa i que formen part del cicle d'explotaci.
Actiu no corrent: Conjunt d'actius que t l'empresa durant un perode superior al d'un exercici
econmic. Sn una inversi permanent per a l'empresa.
Passiu corrent: s aquella massa patrimonial formada per tots el deutes de lempresa amb un
venciment t igual o inferior a lany, i per tant, es tracta de deutes a curt termini.
Recursos permanents: Sn els recursos que no varien durant l'exercici econmic, constituts pel
net patrimonial (Recursos Propis) i el passiu no corrent (exigible a ll/t).
-8-
PAU 2012-2013
El cicle d'explotaci
Cicle d'explotaci: Comprn el conjunt d'activitats corrents que tenen lloc a l'empresa de forma
repetitiva i continuada des de que comena la inversi en bns i serveis per a la producci fins
que aquesta inversi es recupera mitjanant el cobrament de la producci venuda.
PERODE MITJ DE MADURACI ECONMICA
- EMPRESA INDUSTRIAL:
PME = PMa + PMf + PMv + PMc
- EMPRESA COMERCIAL: PME = PMa + PMc

Interpretaci: Temps que dura tot el cicle d'explotaci des que es produeix l'entrada de les
matries primeres al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients. Es la
durada mitjana del cicle dexplotaci duna empresa.
PERODE MITJ DE MADURACI FINANCERA
Clcul: PMF = PME - PMp
Interpretaci: Temps que l'empresa triga a recuperar els diners que ha invertit en la compra de
materials per a la producci. Nombre de dies que ha de finanar totalment l'empresa. Quan
lempresa no paga les factures al comptat, tal com succeeix habitualment, disposa dun perode
de finanament automtic. Per tant, s el temps que passa, de mitjana, des que es paga als
provedors fins que es duu a terme el cobrament dels clients.
Qu significa, des del punto de vista financer, treballar amb perodes mitjans de maduraci
negatius?
Treballar amb perodes mitjans de maduraci negatius implica tenir finanament ali gratut, ja
que cobrem dels clients abans de pagar als provedors.
Anlisi financera: rtios

RTIO DE DISPONIBILITAT
Clcul:
Disponible
Passiu corrent
ptim: 0,3
Interpretaci: Mostra la proporci dels deutes a c/t que es podrien liquidar amb els
comptes de tresoreria de l'empresa.
RTIO DE TRESORERIA
Clcul:
Realitzable + Disponible
Passiu corrent
ptim: 0,8 - 1,2

Interpretaci: Indica la capacitat de l'empresa per liquidar els seus deutes a c/t sense
crrer el risc de la suspensi de pagaments. Aquesta rtio s la que utilitzem per a avaluar
la solvncia daquelles empreses que treballen sense existncies o amb un volum molt
redut.
-9-
PAU 2012-2013
RTIO DE LIQUIDITAT
Clcul:
Actiu corrent
Passiu corrent
ptim: 1,5 - 2
Interpretaci: Mostra la capacitat d'afrontar el pagament de la totalitat dels deutes a c/t
nicament amb els elements d'actiu corrent. s preferible que sigui superior a 1 perqu la
possible morositat dels clients no interfereixi en el retorn dels deutes.
RTIO DE
SOLVNCIA (O GARANTIA)
Clcul:
Actiu *
Deutes *
ptim: >1
Interpretaci: Mesura la capacitat total de l'empresa per afrontar els seus deutes.Com
ms alta sigui aquesta rtio, ms garanties ofereix lempresa davant dels creditors i, per
tant, tindr menys problemes de solvncia a llarg termini.
RTIO D'ENDEUTAMENT
Clcul:
Deutes
PN i Passiu
ptim: 0,4 - 0,6

Interpretaci: Mesura el pes del deute, sobre el total del valor Actiu* (Actiu = PN +
Deutes). La rtio dendeutament, indica lexcs o la manca de dons propis, i en cap cas
hauria de tenir un valor inferior a 0,4. En canvi, si el valor de la rtio s superior a 0,6,
aix voldr dir que lempresa t un excs de deutes i que li manquen fons propis. Cal
aclarir, per, que aix s molt arriscat, ja que fa que depengui de tercers.
** Un excs de fons propis pot significar que lempresa est exigint un sobreesfor innecessari
als seus socis. Seria un cas similar al duna famlia que comprs un pis al comptat, sense
demanar cap prstec hipotecari per fer-ho.
RTIO D'ESTRUCTURA DEL DEUTE

Clcul:
Passiu Corrent
Deutes
ptim: Com ms petit millor.

Interpretaci: Indica la proporci dels deutes de l'empresa que sn exigibles a c/t. En la
rtio destructura del deute no hi trobarem cap valor de referncia, ja que habitualment es
considera que com ms petit sigui el seu valor, millor per lempresa, ja que el deute s
millor des de lptica del venciment.
** Mantenir un excs de liquiditat pot ser perjudicial per a lempresa, ja que, tot i que no tindr
problemes de solvncia, s que els tindr de rendibilitat, i aix s un problema deficincia.
*
Deutes = Passiu Corrent + Passiu no Corrent
-10-
PAU 2012-2013
** Les inversions en actiu corrent donen menys rendibilitat que les de lactiu no corrent i, per
tant, no conv mantenir ms actius lquids dels necessaris. Per exemple, els diners en els
comptes corrents donen menys interessos que si estan en un dipsit a termini.
Anlisi econmica: rtios

RENDIBILITAT ECONMICA
Clcul:
BAII
BAII Vendes
=
Actiu Vendes Actiu
Clcul:
Benefici abans d' interessos i impostos (BAII)

Total Actiu
Interpretaci: Indica el rendiment de l'actiu, de les inversions totals de l'empresa.

Mesura la capacitat dels actius duna empresa per generar valor independentment del seu
finanament. Mesura leficincia de la gesti empresarial.
RENDIBILITAT FINANCERA
Clcul:
Benefici Net (BN)

BN
Vendes
Actiu
=
Patrimoni Net
Vendes Actiu Patrimoni Net
Clcul:
Benefici Net
Patrimoni Net
Interpretaci: Mostra el benefici generat per l'empresa amb relaci al capital aportat pels
socis. s la rtio que ms interessa als propietaris del capital de lempresa.
s la relaci entre el Benefici Net obtingut per lempresa i el seu Patrimoni Net. Tamb
sanomena rendibilitat del capital, ja que mostra el benefici generat per lempresa amb
relaci al capital aportat pel socis.
Lanlisi dinmica de la rendibilitat permet veure com evoluciona aquesta en el decurs
del temps i, per tant, s fonamental per a la presa de decisions.
RENDIBILITAT DE LES VENDES

Clcul:
BAII
Import Net xifra negocis
Interpretaci: Mostra el resultat d'explotaci amb relaci al volum total de les vendes.
** Normalment, limport de les vendes s el component principal dels ingressos dexplotaci i
per aquest motiu sutilitza per analitzar els resultats de lempresa. Tamb es consideren les
vendes netes o la xifra de negoci (Import net de la xifra de negocis), quan es dedueix del total de
vendes limport de: devolucions de vendes, descomptes i rpels concedits als clients.
-11-
PAU 2012-2013
La verificaci comptable: la auditoria. Concepte i tipologia.

Verificaci comptable: Malgrat lexistncia de totes les normes comentades anteriorment
(PGC), les persones que sencarreguen de dur a terme la comptabilitat a les empreses tenen una
certa llibertat a lhora daplicar-les. Aix fa que, daltra banda, las persones que han de servir la
informaci procedent de la comptabilitat desconfin de la seva veracitat. Per aquest motiu, hi ha
alguns mecanismes que garanteixen les dades que es reflecteixen en la comptabilitat. La
verificaci comptable es materialitza mitjanant una tcnica que sanomena auditoria.
Lauditoria: Concepte. Lauditoria consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades
en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produt. A ms, t com
a objectiu primordial elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informaci economicofinancera
analitzada. Lauditoria ha de ser analitzada per un auditor de comptes, i la informaci que es
desprengui del seu informe es destina a totes les persones que tinguin una relaci amb lempresa
per qualsevol motiu i que en necessitin una informaci clara i autntica, com ara directius i
administradors, propietaris i accionistes, bancs, creditors, treballadors, autoritats pbliques, etc.
Malgrat aix, linforme de lauditor i els comptes anuals shan de dipositar en el Registre
Mercantil; sn de consulta pblica, s a dir, tothom qui vulgui pot accedir a la informaci. No
totes les empreses esta obligades a realitzar auditories.
En principi, ladaptaci de la legislaci mercantil en matria de societats que es va fer a Espanya
per ajustar-se a les directives de la UE va provocar, la modificaci dalguns aspectes del Codi de
comer, com tamb lelaboraci dun nou text de la Llei de societats annimes i un nou Pla
General de Comptabilitat. El Codi de comer diu que tot empresari est obligat a fer auditar els
comptes anuals de la seva empresa quan un jutjat competent ho cregui convenient.
** Daltra banda, la Llei de societats annimes estableix que han de ser auditats el comptes
anuals i linforme de gesti de les societats quan aquestes societats no puguin presentar els
comptes anuals de les pimes, per la qual cosa han de presentar el model general, o quan ho
sollicitin els accionistes que representin, almenys, el 5% del capital de la societat.
A ms a ms, es dicta la Llei 19/1988, de 19 de juliol, sobre lauditoria de comptes, que, sense
anullar el que est establert en altres disposicions, regula que shan de sotmetre a lauditoria de
comptes les empreses, sigui quina en sigui la forma jurdica, que tinguin unes circumstncies
determinades, redactades a la llei esmentada. Malgrat aquestes normatives, les empreses que ho
vulguin, encara que no estiguin obligades a auditar-se, poden fer-ho a petici de la junta
daccionistes o de ladministrador de la societat.
Lauditoria de comptes s obligatria per a les grans empreses, i per a totes aquelles a les quals
sels requereixi per disposici legal. Ha de ser realitzada per un tcnic qualificat
professionalment, encara que lempresa pot disposar del seu propi departament dauditoria
interna.
El treball de lauditor de comptes conclou amb lemissi de linforme dauditoria, el qual,
duna manera clara, objectiva, concisa i donant conformitat a tot el treball realitzat, manifesta la
seva opini sobre els comptes auditats.
-12-
PAU 2012-2013
Hi ha tres classes dopinions tcniques:
Opini favorable: lauditor manifesta en tots els extrems que els comptes
anuals auditats reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci financera
i els resultats de lempresa.
Opini amb excepcions: quan hi ha alguna circumstncia que impedeix

emetre una opini totalment favorable.
Opini desfavorable: quan lauditor manifesta que els comptes anuals no

reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci financera o els resultats
de lempresa.
** Larticle 208 del text refs de la Llei de societats annimes estableix que els auditors de
comptes, actuant de conformitat amb les normes que regeixen lauditoria, comprovaran si els
comptes anuals ofereixen la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats
de la societat.
Tipologia: Les auditories es poden classificar de diverses maneres. Per exemple, segons la
procedncia i la professionalitat de les persones que han de dur a terme lauditoria. Distingim
entre:
Auditoria externa: Consisteix en una revisi dels comptes anuals feta per professionals
independents a lempresa, aplicant unes normes acceptades legalment.
Auditoria interna: s la realitzada per personal de lempresa i consisteix a verificar
lexistncia, el compliment i leficcia dels controls interns de lorganitzaci de lempresa.
Una altra manera de classificar-les s segons el contingut i la finalitat de lauditoria:
Auditoria operativa: Tracta de revisar els procediments portats a terme per lorganitzaci de
lempresa amb la finalitat danalitzar leficcia i leficincia de lestructura global de lempresa
quant a objectius, planificacions, etc. Aquest conjunt de procediments sanomena control intern
de lempresa.
Auditoria financera: Consisteix a examinar i verificar els comptes anuals de lempresa, a fi de
confirmar les dades que shi reflecteixen, aix com els estats financers de lempresa.
Lecoauditoria: Controla limpacte mediambiental de les empreses.
-13-
PAU 2012-2013
Bloc 2: Gesti financera

Estructura econmica i financera. Fonts de finanament
Lestructura econmica i financera de lempresa: Les empreses, per a poder tirar endavant la
seva activitat econmica, disposen dun conjunt delements com ara mquines, installacions,
etc., que anomenem actius i que configuren la seva estructura econmica. Per, per disposar
daquestes actius i fer-los funcionar, tamb cal tenir els recursos financers suficients i apropiats,
els quals formen lestructura financera de lempresa.
Lestructura econmica de lempresa est formada pel conjunt dinversions de tota mena que
aquesta realitza; i lestructura financera, pel conjunt de fons amb qu simplementen el seus
projectes dinversi.
Conv destacar que la inversi i el finanament sn dues funcions que operen de manera
conjunta i que es retroalimenten, ja que tota inversi requereix un finanament, per al mateix
temps la inversi genera fons, una part dels quals sapliquen en el mateix projecte dinversi o b
en daltres.
Classificaci de les principals fonts de finanament: Un cop hem vist la correspondncia que
hi ha entre la inversi i el finanament, descriurem les diverses maneres que lempresa t per a
obtenir finanament. Les diferents fonts de finanament es classifiquen en dos grans grups:
Fonts de finanament propi.
Fonts de finanament ali.
FONTS DE FINANAMENT PROPI:

El finanament propi s el que aporta lempresa, forma part del seu patrimoni net i no s
exigible. El finanament intern propi es deriva del procs productiu de lempresa i es materialitza
en el benefici generat en cada perode. Tamb sanomena autofinanament.
Quan parlem de finanament propi ens referim tant al finanament intern, o autofinanament,
com al finanament extern propi.
Recursos Propis: Els recursos propis constitueixen una font de finanament intern per a
lempresa, de carcter estable, ja que no shan de tornar en tota la vida de lempresa. Daltra
banda sn els que tenen ms rics ja que en cas de fallida els socis sn el ltims a rebre la part
corresponent de la liquidaci de lempresa. Estan formats pel: capital, las reserves, els fons
damortitzaci, provisions i benefici retingut de lexercici.
Capital: Est format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les
ampliacions de capital que es puguin produir.
Reserves: Sn l'autofinanament intern de l'empresa i provenen dels beneficis no

distributs per l'empresa. N'hi ha de diversos tipus: legals (obligades per l'Estat),
estatutries (quan ho marquen els estatuts de la societat), voluntries, etc. Autofinanament d'enriquiment-
Amortitzacions: Formades pel valor que perd l'immobilitzat en el procs de producci.

Al final de cada exercici econmic es calcula el valor que ha perdut i se suma al fons
d'amortitzaci. -Autofinanament de manteniment-14-
PAU 2012-2013
Provisions: Sn fons que es reserven per a cobrir insolvncies i altres riscos. Autofinanament de manteniment-
Benefici retingut de lexercici: Resultat positiu del darrer exercici tancat i no distribut.
Finanament intern o autofinanament est constitut per aquelles fonts que han estat
generades per la prpia activitat de lempresa i que es destinen a lampliaci o al manteniment de
la seva activitat. Dins de lautofinanament, es distingeixen dos tipus:
Lautofinanament denriquiment s aquella part del resultat de lexercici que no es

distribueix entre els accionistes, i passa a formar part de les reserves de lempresa.
Lautofinanament de manteniment es deriva de lamortitzaci i servir per substituir

limmobilitzat en el futur. Aquests recursos es destinen a mantenir la capacitat productiva
de lempresa.
** Lautofinanament presenta diferents avantatges i inconvenients, i lempresari ha de tenirlos molt presents en tot moment si vol estar previngut davant de qualsevol eventualitat.
Entre els avantatges principals daquesta forma de finanament destaquem els segents:
Ms autonomia a lhora de decidir en qu cal invertir aquets recursos, sense haver de

negociar amb entitats de finanament. Cal considerar tamb que hi haur un risc ms
baix, en general, dendeutament per part de lempresa.
Inexistncia dun cost financer explcit, ja que mentre que pels deutes shan de pagar
interessos i pel finanament que aporten els accionistes shan de pagar dividends, els
beneficis retinguts no suposen cap remuneraci, tret del cost doportunitat de no invertir
els beneficis retinguts en actius externs a la societat.
Disminuci del risc pel fet de disminuir el grau de palanquejament financer (Actiu/PN),
ja que les empreses que estan ms endeutades sovint sn les que poden tenir ms
problemes financers. Si el finanament es fa a partir de beneficis no distributs, el risc de
la inversi s ms baix i no cal pagar interessos a ning ni amortitzar prstecs.
Els inconvenients de lautofinanament, en canvi, sn principalment els que detallem a

continuaci:
Lautofinanament s contrari als interessos de la majoria dels accionistes, que han

invertit en el capital de lempresa per tal dobtenir uns rendiments en forma de dividends.
La retenci de beneficis a costa de reduir la retribuci dels accionistes dna lloc a un

valor de mercat de les accions ms baix, ja que els inversors en borsa preferiran comprar
accions dempreses que paguen alts dividends.
Disminuci de la rendibilitat de laccionista quan existeix lefecte de palanquejament

positiu i laccionista t alternatives dinversi.
** El palanquejament pot tenir un efecte positiu o negatiu sobre la rendibilitat. Ser positiu
quan el cost financer del deute s menor que la rendibilitat econmica. En aquest cas, conv
augmentar el passiu per tal dincrementar els beneficis de lempresa i, consegentment, la
rendibilitat financera. Ser negatiu al contrari.
-15-
PAU 2012-2013
FONTS DE FINANAMENT ALI:

El finanament ali est format pel conjunt de deutes que lempresa contreu per finanar una
part dels seus actius, els quals impliquem el pagament duns interessos i altres costos.
Prstecs: Diners demanats a una entitat de crdit que s'han de tornar en el termini
estipulat i amb els interessos corresponents a les condicions establertes. [Curt / Llarg
termini]
El crdit: s aquell en qu la entitat financera sobliga a posar en disposici del client

fons fins a un lmit determinat i un termini prefixat, percebent peridicament els
interessos sobre les quantitats disposades, moviments que es reflectiran en un compte
corrent.
Emprstits: Consisteix en lemissi de bons o obligacions per part de lempresa que sn

adquirits per particulars que abonen un import (a canvi dun inters que pot ser fix o
variable). Daquesta manera el conjunt de particulars permeten que lempresa es pugui
finanar a llarg termini.
A travs daquestes emissions es pot captar lestalvi que daltra forma seria molt difcil
daconseguir. Podrem considerar que lemprstit seria un prstec que lhem fraccionat en
diversos petits prstecs, els ttols del quals sanomenen obligacions.
Lsing (leasing o arrendament financer): Instrument de finanament de bns mobles o

immobles que consisteix en la cessi, per part de lempresa propietria del b (societat de
lsing), dels drets dutilitzaci d`aquest b a lempresa contractant del lsing, durant un
perode de temps pactat a canvi duna quota darrendament.
El contracte de lsing inclou obligatriament una opci de compra del b, que lempresa
pot exercir finalitzat el perode establert darrendament. En cas que no li interessi adquirir
la propietat del b, no exercir lopci de compra i el tornar a lentitat de lsing o b
renovar el contracte de lloguer. Habitualment, quan es contracta un lsing, lobjectiu s
ladquisici del b mitjanant lexecuci de lopci de compra. s per aix que la
finalitat principal acostuma a ser la dobtenir finanament per tal dadquirir el b. [Llarg
termini]
Avantatges:
a) El lsing s un instrument efica i flexible per a lobtenci de finanament destinat a
ladquisici de bns que es destinin al desenvolupament duna activitat econmica, ja
que permet finanar el 100% de les inversions realitzades. Ens permet gaudir duna
major liquiditat que si comprssim el b utilitzant recursos propis, perqu no sha de
desemborsar des del principi de tot el preu del b.
b) El rgim fiscal especial que t, ens permet deduir prcticament la totalitat de les
quotes darrendament financer.
Inconvenients:
a) Com a inconvenient cal destacar la crrega financera que hem de suportar i que no es
donaria en cas que comprssim el b al comptat. Daltra banda, tamb cal destacar
que els tipus dinters acostumen a estar per sobre dels que sapliquen als prstecs
hipotecaris.
-16-
PAU 2012-2013
b) La duraci del contracte darrendament financer s irrevocable, i la resoluci del

contracte per causes imputables a la nostra empresa ens pot comportar greus
conseqncies.
Rnting: Consisteix en el lloguer de bns mobles i immobles a llarg termini, en el que

larrendatari es compromet a prestar una srie de serveis addicionals com el manteniment
del b, lassegurana, facilitar ls del b durant el termini del contracte, etc. Al final del
contracte, les opcions per al llogater sn substituir el b o renovar el contracte per a un
nou perode. [Llarg termini]
Plissa de crdit: Consisteix en la signatura d'un contracte amb una entitat financera que
posar a la disposici de l'empresa un compte corrent amb un lmit. L'empresa pot
disposar dels diners d'aquest compte, ha de pagar uns interessos pels diners que utilitza i
una comissi per mantenir oberta la lnia de crdit. El banc sobliga, a canvi duna
comissi, a posar a disposici del client i dintre dels lmits establerts les quantitats que li
reclami en el termini fixat.
Les despeses que la graven:

a) Limport de la prpia plissa.
b) Una comissi dobertura.
c) El corretatge (corredor de comer).
d) Una comissi sobre el saldo no disposat.
e) Els interessos sobre les quantitats disposades.
La plissa de crdit es demana, normalment, per fer front a possibles necessitats futures i
lempresa no sap exactament quina quantitat necessitar. [Curt termini]
Crdit comercial (o de provedors): s la quantitat de finanament que lempresa obt

dels subministradors dels bns i serveis que utilitza en la seva explotaci (provedors).
Formen part daquesta font de finanament a curt termini tots el ajornaments de
pagaments (habitualment, lacceptaci defectes comercials a 30, 60 o 90 dies) que
lempresa ha de fer als seus subministradors.
Si aquest finanament sefectua sense recrrecs per ajornaments ni descomptes per
pagament avanat, no t cap cost, s a dir, que el finanament seria gratut i equivaldria a
una reducci del preu. Per, si els provedors ens apliquen descomptes per pagament
avanat, llavors aquest crdit s que tindria cost (cost doportunitat), ja que si no fssim
lajornament (no tingussim crdit) obtindrem un descompte que perdem pel fet de fer el
crdit.
s el finanament automtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres
que fa als provedors. Sempre que el provedor no faci un descompte per pagar al
comptat, s una font de finanament gratuta. [Curt termini]
Descompte d'efectes: Consisteix a portar al descompte les lletres de clients que t en

cartera abans del seu venciment. L'entitat de crdit li avanar els diners de les lletres,
per l'empresa haur de pagar uns interessos en funci dels dies que faltin per al seu
venciment. A ms, l'empresa respon davant el banc de la solvncia dels seus clients.
[Curt termini]
-17-
PAU 2012-2013
Facturatge o factoring: s un tipus de contracte pel qual una empresa cedeix a una
altra, anomenada factor, el cobrament dels deutes del seus clients, que proporciona una
liquiditat immediata a l'empresa per que a canvi t un elevat cost d'inters. [Curt
termini]
Avantatges:
a) Lestalvi de les tasques administratives per cobrar els deutes.
b) Facilitar de manera immediata uns recursos financers que no sobtindrien fins passat
un perode ms llarg.
c) Eliminar el risc dels morosos.
Inconvenients: s que t un cost elevat.
Altres instruments de finanament a llarg termini: Les empreses disposen en
lactualitat de nous instruments de finanament a llarg termini com les subvencions de
capital, destinades a finanar actius no corrents, i les subvencions dexplotaci, que sn
una aportaci als ingressos de lexercici.
Tamb hi ha el finanament de les societats de capital risc, que consisteix en la inversi

temporal en el capital social duna PIME que desenvolupa una activitat innovadora, i el
servei davals i garanties de les societats de garantia recproca.
DIFERNCIES ENTRE RNTING I LSING
LSING
RNTING
- Els interessos i una part del cost

del b.
- La totalitat de la renda
- Nous
- Poden ser nous o no
- 2 anys per a bns mobles

- 10 anys per a bns immobles
- No
- Retornar el b
- Comprar el b
- Substituir els equips

- Renovar el contracte
Manteniment
- No
- Incls
Assegurana
- No
- Inclosa
Deduccions
fiscals
Tipus de bns
Durada mnima
Diferncies entre un crdit i un prstec:

La diferncia essencial entre ambdues operacions rau que en el prstec el lliurament dels diners
s simultnia a la signatura del contracte, mentre que a les operacions de crdit s un
comproms de lliurament de diners fins a un lmit mxim mitjanant la disposici per part del
prestatari en el compte corrent obert a aquest efecte.
Quins avantatges t per al finanament de lempresa la formaci de reserves?

La formaci de reserves presenta avantatges per a la gesti empresarial, donat que assegura el
desenvolupament o expansi de lempresa, especialment en aquells casos en que resulta
impossible, o de gran dificultat, el finanament exterior. s especialment interessant en les
-18-
PAU 2012-2013
petites i mitjanes empreses, pel fet de tenir ms dificultats per accedir als mercats de capitals, i
tamb en aquells altres casos en qu el risc de les noves inversions s excessiu per confiar-los al
finanament ali, degut al seu elevat cost.
Concepte i tipologies d'inversi

Concepte: La inversi s laplicaci de recurs financers, propis o aliens, per a ladquisici
dactius o productes financers amb la intenci dobtenir uns rendiments, normalment a llarg
termini.
La inversi s l'acte mitjanant el qual es produeix el canvi d'una satisfacci immediata i certa a
qu es renuncia per l'esperana que s'adquireix, de la qual el b adquirit s el suport. La inversi
de les empreses en possibilita el creixement econmic.
La inversi en Actiu no corrent (Actiu fix) t com a finalitat garantir lampliaci o la

supervivncia de lempresa i el control daltres empreses.
Comptes: Maquinria, Propietat industrial, Inversions financeres permanents en capital...etc.
La inversi en Actiu corrent (Actiu circulant) assegura el cicle dexplotaci de lempresa.

Comptes: Clients, Clients efectes comercials a cobrar, Comercials...etc.
Tipologies:
a) Segons el suport de la inversi:
Fsiques: Inversi en actius materials.
Intangibles: Inversi en actius intangibles.
Financeres: Adquisici d'un actiu financer (obligacions, accions, dipsits bancaris).
b) Segons el perode de temps que dura la inversi:
A llarg termini: Inversi > 1 any. Aquelles que tenen lloc durant un perode de temps
superior a un exercici econmic, normalment un any.
A curt termini: Inversi < 1 any
c) Segons la finalitat de la inversi dins l'empresa:
De reposici, reemplaament o renovaci: Es tracta de canviar un actiu vell per un

altre de nou, sense que aix modifiqui la capacitat productiva de lempresa.
Expansives: Tenen com a objectiu lampliaci de la dimensi de lempresa i

laugment de la capacitat productiva de l'empresa, per a atendre una demanda
creixent.
Estratgiques: Tenen com a objectiu consolidar lempresa en el mercat i reduir riscos

inherents al progrs tecnolgic i a la competncia.
Inversions dinnovaci o modernitzaci. Es fan per mantenir i millorar la producci i

situaci en el mercat de lempresa. Adaptaci als canvis tecnolgics per incrementar
la competitivitat.
-19-
PAU 2012-2013
d) Segons la relaci amb altres inversions:
Substitutiva: Limita altres inversions.
Complementria: Facilita altres inversions.
Independent: No afecta altres inversions.
MTODES DE SELECCI D'INVERSIONS ESTTICS

Aquests mtodes de selecci dinversions reben el nom de mtodes esttics perqu no tenen en
compte el factor temps; per tant, els fluxos de caixa tenen el mateix valor, encara que es
produeixin en diferents moments.
Aix suposa una aproximaci, ja que el diner t un valor diferent en el temps com a
conseqncia: del tipus dinters i de la inflaci.
Els mtodes de selecci dinversions esttics no shaurien dutilitzar, ja que poden conduir a
decisions equivocades. Tot i aix, s important de conixer-los, ja que a la prctica sutilitzen per
obtenir una primera valoraci i fer una selecci prvia de les diferents alternatives que es
presenten.
Els ms importants sn els que detallem a continuaci:
Flux net de caixa total per unitat monetria compromesa.
Flux net de caixa mitj anual per unitat monetria compromesa.
Termini de recuperaci o payback.
Taxa de rendiment comptable.
PAYBACK O TERMINI DE RECUPERACI DE LA INVERSI

Aquets mtode consisteix a esbrinar el termini de recuperaci del desemborsament inicial i s,
per tant, duna enorme importncia. Es tracta ms dun criteri de valoraci de la liquiditat dun
projecte dinversi que no pas de la seva rendibilitat.
Aquest sistema de seleccions dinversions s molt convenient per a operacions molt arriscades en
qu interessa recuperar la inversi inicial al ms aviat possible.
El clcul s molt senzill, ja que es tracta danar acumulant els successius fluxos de caixa fins que
la seva suma iguali o superi el desemborsament inicial.
Interpretaci: s el temps que passa fins que es recupera una inversi.

Flux Net de Caixa (mitj i total) !!
MTODES DE SELECCI D'INVERSIONS DINMICS

Aquests mtodes tenen en compte el moment concret en qu es produeix lentrada o la sortida de
les quantitats monetries. Representen un plantejament molt ms realista que els mtodes
esttics. Dues quantitats monetries que sobtenen en un temps diferent tenen valor diferent, ja
que els diners es poden capitalitzar a un tipus dinters real determinat i, a ms a ms, el poder
-20-
PAU 2012-2013
adquisitiu dels diner varia en diferents perodes a causa de la inflaci.

Dentre els diversos mtodes dinmics de selecci dinversi, destaquen especialment els
segents:
Valor actual net (VAN) o valor capital (VC).
Taxa interna de rendibilitat (TIR) / Taxa de rendibilitat interna (TRI)
VALOR ACTUAL NET (VAN):

Clcul: VAN = Ao +
F3
F1
F2
Fn
+
+
+ +
1
2
3
(1 + i) (1 + i)
(1 + i)
(1 + i) n
Si al final de la vida la inversi lactiu tingus un valor residual, la frmula sexpressaria de la

manera segent:
VAN = Ao +
F3
F1
F2
F + Vr
+
+
+ + n
1
2
3
(1 + i) (1 + i)
(1 + i)
(1 + i) n
Interpretaci: Consisteix a actualitzar tots els fluxos de caixa al moment zero per tal d'obtenir el
valor capital en el moment actual. Si el VAN s negatiu vol dir que la inversi genera ms
despeses que ingressos, i en canvi si s positiu ens indica justament el contrari. En cas que sigui
igual a zero, la inversi ser indiferent.
El criteri per seleccionar una inversi segons el VAN s el descollir, dentre les que tenen un
valor positiu, aquella que el tingui ms alt.
Si el resultat del VAN s negatiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca el projecte
dinversi s superior a la suma de les entrades, valorades en un mateix instant, en aquest cas en
el moment inicial. Per tant, en aquesta ocasi la inversi no sefectuar. La inversi no genera
riquesa per a lempresa.
VAN < 0
a priori, Projecte no rendible (no acceptem el P. I.)
Si el resultat del VAN s positiu vol dir que la suma actualitzada de totes les entrades de
quantitats monetries que provoca la inversi s superior a la suma actualitzada de les sortides i
que, per tant, la inversi es pot fer. La inversi genera riquesa per a lempresa i s aconsellable
realitzar-la.
VAN > 0
a priori, Projecte rendible (acceptem el P. I.)
Si el VAN dna el resultat de 0, la inversi s indiferent. VAN = 0

(indiferncia)
Rendibilitat nulla
TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT (TIR):

Clcul: VAN = Do +
F1
F2
F3
Fn
+
+
+ +
=0
1
2
3
(1 + r)
(1 + r)
(1 + r)
(1 + r) n
Interpretaci La TIR proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversi. s la taxa

d'actualitzaci o descompte, anomenada r, que fa que el valor del VAN sigui 0, i ens indica la
rendibilitat mxima que genera la inversi. Sempre s'ha de comparar la r amb la k.
-21-
PAU 2012-2013
Si r > k, conv fer la inversi, ja que sobt una rendibilitat superior a la del mercat, el VAN
donar un resultat positiu i lempresa obtindr uns guanys de la seva inversi; s a dir,
esdevindr ms rica.
Si r < k, la inversi no s'ha de fer, ja que el valor del VAN donaria un resultat negatiu i
lempresa tindria prdues amb aquesta inversi.
Si r = k, la inversi s indiferent lempresa no es far ni ms rica ni ms pobra, es mantindr
igual, ja que els rendiments obtinguts permeten amortitzar la inversi.
Si al comparar entre diferents projectes dinversi, caldria triar aquell que tingus un valor de la
TIR ms alt. En aquest cas el VAN ser positiu.
Exemple:
Bloc 3. Direcci estratgica i creixement empresarial

La direcci estratgica
Qu sentn per estratgia empresarial?
Lestratgia s la determinaci dall que lempresa es proposa assolir a llarg termini, de la
manera com ho pensa fer i del mitjans de qu disposa per aconseguir-ho. Per tant, suposa la
determinaci dels objectius bsics a llarg termini duna empresa i ladopci de les actuacions per
aconseguir lobjectiu que sha proposat.
Concepte: La direcci estratgica significa el procs de gesti d'una estratgia empresarial (o

un conjunt d'estratgies) dins de l'empresa, que s'ha d'adaptar a un entorn canviant, a una
competncia que reacciona, i tenint com a finalitat principal assolir l'xit de l'empresa millorant
la seva posici competitiva o resolent els problemes que amenacen l'empresa.
Necessitat: Cal determinar quin tipus destratgia es vol implantar, ja que cada tipologia
estratgica respon a unes caracterstiques de lempresa o del seu entorn. Fonamentalment es
distingeixen tres tipus destratgies: corporatives, de negoci i funcional (o operativa).
Nivells destratgia: Es poden definir el tipus destratgia dacord amb labast de la seva
direcci, amb relaci als objectius que es volen assolir i als recursos que es volen utilitzar. Dins
de lempresa es pot considerar que hi ha tres nivells de decisions estratgiques bsiques:
lestratgia corporativa, lestratgia de negoci i lestratgia funcional o operativa.
-22-
PAU 2012-2013
* Lestratgia corporativa: Les estratgies corporatives fixen els criteris i defineixen les
orientacions en qu ha de basar-se la resta de decisions empresarials. Representen, per tant, un
marc de referncia per a la presa de decisions de lempresa.
Sn aquelles que sencarreguen de prendre les decisions relacionades amb lobjectiu o abast
global de lempresa amb la intenci de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i
afegir valor a les diferents parts de lempresa. Correspon a las decisions estratgiques que
prenen els directius que ocupen els nivells jerrquics ms elevats de lorganitzaci. Sn
decisions que tenen a veure, entre daltres, amb la relaci de lempresa, amb el seu entorn, amb
el creixement futur de lempresa, amb la composici i el perfil de la cartera de negocis i amb els
camps dactivitat en qu vol ser present.
Es caracteritzen per:
- Establir el marc de referncia per a la presa de totes les decisions. Per exemple, si la direcci
estratgia estableix que el preu baix s una referncia, lencarregat de les compres de
lempresa triar el provedor ms barat, per si la referncia s la mxima qualitat del
producte llavors triar el provedor que li ofereixi ms qualitat, independentment que el preu
sigui superior.
- Ser globals, ja que sn el nivell ms superior de labast de la direcci estratgica. Aix implica
que sn habitualment aplicades per grans empreses o grups econmics que formen una
mplia gamma de productes o unitats de negoci.
- Tenen una dimensi temporal a llarg termini.
* Lestratgia de negoci: fan referncia a aspectes ms concrets, com ara la definici dels
elements que poden fer competitius els productes de lempresa dins del seu mercat o segment de
mercat. Dins de cada Unitat Estratgica de Negoci (UEN) sha de determinar quina estratgia cal
seguir. Les principals decisions en aquest nivell sn com competir en el mercat, quina gamma de
productes s la millor i com desenvolupar recursos i capacitats dins del negoci per fer front als
objectius proposats. Cal tenir en compte que cada negoci s lliure de posar la seva estratgia i,
per tant, dins duna mateixa empresa pot haver-hi negocis amb estratgies molt diferents entre
ells.
- Tenir un abast ms concret, pel que fa al producte que lempresa vol potenciar o de la unitat de
negoci que es vol desenvolupar o fer ms competitiva. Per aquesta ra, sn les normalment
apliquen de manera exclusiva les pimes, ja que acostumen a explotar un sol producte o una
gamma reduda de productes.
- Tenen una dimensi temporal a mitj termini.
-23-
PAU 2012-2013
* Lestratgia funcional o operativa: Es refereix a aquella relacionada amb les rees funcionals
de lempresa.
Sn les que es preocupen de gestionar de manera eficient els recursos que hi ha en lempresa tant
a escala dun departament com a escala ms general, tenint com a marc de referncia lestratgia
de lempresa. s el conjunt de les decisions que prenen els directors dels diferents departaments
funcionals de lempresa. Dins de cada rea funcional de cada negoci (mrqueting, producci,
finances, etc.) sha de decidir com sutilitzen, es coordinen i es gestionen els recursos amb qu
compten per poder assolir els objectius fixats.
- Estar relacionades amb el dia a dia. Per exemple, revisar i solucionar incidncies que es
puguin presentar al departament.
- Sn especfiques. Per exemple, lencarregat del departament de producci noms pren decisions
relacionades amb les funcions prpies del seu departament.
- Tenen una dimensi temporal a curt termini.

Els tres nivells de decisions estratgiques han danar estretament coordinats per assolir els
objectius proposats per lempresa. Aix implica que hi ha una jerarquia de decisions: les
estratgies corporatives, que sn en un nivell superior, condicionen les estratgies de negoci i,
finalment, aquestes determinen les estratgies funcionals (operatives), en un nivell inferior.
Procs de disseny i presa de decisions estratgiques: El procs de disseny d'un nou

producte o servei s la primera decisi que s'ha de prendre a l'hora de preparar un nou sistema de
producci. A ms, ltimament se li dna molt valor al disseny de nous productes en el mnim de
temps, ja que aix suposa un avantatge competitiu (competncia basada en el temps) per a
l'empresa. La presa de decisions estratgiques sn aquelles decisions que defineixen el futur de
les empreses i requereixen comprometre els recursos presents i futurs tot i saber que els resultats
seran incerts. Per tant, per tal de minimitzar el risc que ha de prendre l'empresa i maximitzar les
possibilitats d'xit, s molt important avaluar les particularitats de cada situaci en qu s'hagin de
prendre decisions.
De la definici de la visi i la missi a la implementaci de lestratgia:
Lentorn cada vegada evoluciona ms rpidament i amb canvis ms drstics i, per tant, s cada
cop ms difcil fer prediccions. Aix, doncs, lobjectiu final en la direcci duna empresa s
anticipar-se als canvis per poder donar una resposta tan rpida i adequada com sigui possible.
Aquest model racional de direcci estratgica, va ser desenvolupat al llarg dels anys 70 i 80
per acadmics de la Business School de Harvard, que van desenvolupar un model de presa de
decisions empresarials per anticipar-se als canvis de lentorn, s un model teric compartit per
la majoria dels acadmics i homes dempresa, que serveix com a norma per a entendre la manera
de dirigir i prendre les decisions estratgiques de lempresa actual. Es tracta de la descripci dun
procs de presa de decisions per part dels directius de lempresa.
* Fase I: anlisi estratgica. En aquesta primera etapa, cal definir exactament quin s el
problema, fer un diagnstic de les causes i determinar els objectius que es volen aconseguir. Per
aix es tracta de realitzar una anlisi de lentorn (el que envolta lempresa) i detectar quins
elements comporten amenaces o oportunitats. Tamb cal fer una anlisi interna (a linterior de
lempresa) i veure quins aspectes de lempresa constitueixen fortaleses o debilitats davant els
nostres competidors. Finalment, en aquesta fase, en construeix la matriu DAFO (debilitats,
-24-
PAU 2012-2013
amenaces, fortaleses i oportunitats), on es resumeix tota la informaci obtinguda desprs del

diagnstic.
* Fase II: formulaci de lestratgia. Una vegada sha analitzat quina s la situaci i es tenen
clars el objectius empresarials que es volen aconseguir, cal definir les possibles estratgies
alternatives (tant en lmbit corporatiu com de negoci i funcional) i, posteriorment, dentre tot el
ventall destratgies possibles, escollir les ms adequades per a lempresa. Per aix, en aquesta
fase, per a cadascuna de les estratgies caldr estudiar la seva factibilitat ateses les
circumstncies de lempresa i tamb avaluar-ne la seva viabilitat econmica. El resultat final
daquesta fase s lelecci i la formulaci de lestratgia que millor serveixi per a aconseguir els
objectius proposats.
* Fase III: implantaci i control de lestratgia. Finalment, en lltima etapa, cal posar en
marxa les estratgies escollides. Aqu s quan es formalitza i planifica lacci estratgica:
selaboren els plans, els pressupostos i els programes empresarials. Posteriorment, a mesura que
es van implementant les actuacions planificades, caldr anar controlant els resultats obtinguts
amb relaci als objectius proposats, de manera que, si existeixen desviacions, es podran corregir
prenent noves mesures.
En aquest moment es produeix un procs de retroalimentaci que implica la revisi i la
modificaci constant de tot el procs segons els resultats obtinguts. Aix, doncs, hem dentendre
aquest model com un procs sempre inacabat, ja que una vegada iniciat no t final.
Anlisi extern: Competidors, mercat, barreres dentrada i sortida, provedors, clients i
poder negociador.
Els directius de lempresa, per prendre les decisions que han de guiar lactuaci del conjunt de
lorganitzaci, necessiten tenir en compte els elements de lentorn que, tot i que es troben fora de
lempresa, poden suposar fortes amenaces o, al contrari, bones oportunitats que no es poden
deixar escapar.
s per aix que hi ha certs aspectes del mercat o del sector en qu competeix lempresa que sn
fonamentals i que cal conixer i analitzar per tal de no prendre decisions equivocades.
Lanlisi extern: t per objectiu identificar els elements que poden constituir una amenaa per a
lempresa, que caldr afrontar, o b una oportunitat, que caldr aprofitar.
Per tant, la informaci que obtingui lempresa sobre la situaci exterior que lenvolta ser cabdal
per a formular lestratgia ms adequada. De fet, una bona part de la rendibilitat i dels beneficis
que pot aconseguir una empresa vnen condicionats per la situaci de competncia del mercat on
opera lempresa.
Precisament, la primera fase del model racional de la direcci estratgica s la que dedica a
realitzar una anlisi de lentorn que envolta lempresa. Dins daquest diagnstic extern, els
directius han dobtenir informaci sobre cinc elements de lentorn: la intensitat de la
competncia, lamenaa dentrada de nous competidors, lexistncia de productes substitutius, la
fora de negociaci de clients i la fora de negociaci de provedors.
En situaci dalta rivalitat entre empreses, el consumidor hi sortir guanyant, per lempresa
perd beneficis. Per aix les empreses en moltes ocasions intenten arribar a pactes per no haver de
competir.
En aquest sentit, en els pasos de lliure mercat, existeixen tribunals de defensa de la competncia,
que vigilen els possibles pactes de preus entre empreses.
-25-
PAU 2012-2013
* La intensitat de la competncia. La intensitat de la competncia ser forta o baixa segons el

grau de concentraci o el nombre de competidors dun sector. Com ms empreses rivals hi
hagi en un mercat, ms intensa ser la competncia i ms baixos els beneficis. Al contrari, si hi
ha menys empreses, la lluita no ser tan forta i sobtindran majors beneficis. Per exemple, si en
un mercat noms exists una nica empresa que produs un producte concret (monopoli), aquesta
empresa seria lliure de posar el preu que volgus i, consegentment, amb tota la probabilitat els
beneficis serien molt elevats.
En aquest sentit, es diu que un sector es troba concentrat quan hi ha poques empreses que tenen
una elevada quota de mercat (percentatge de vendes sobre el total de vendes del mercat), mentre
que un sector es considera fragmentat quan existeix un gran nombre dempreses petites i
mitjanes i cap delles t una participaci important al mercat. Evidentment, el nivell de beneficis
de les empreses dels sectors concentrats s molt ms elevat que en els sectors fragmentats.
Un exemple de sector fragmentat seria el de la restauraci, ja que el forma una gran multitud de
bars, restaurants, cafeteries, etc.
Al contrari, un sector concentrat s el de lautombil, on hi ha molt poques empreses que hi
competeixin, com, per exemple, Seat, Toyota, Ford, Renault, etc.
* Barreres dentrada a un sector. Si latractiu dun sector s gran, les empreses que el
conformen presenten o esperen elevats beneficis i hi haur moltes empreses disposades a entrarhi. Per aix les empreses ja establertes es veuran ms o menys protegides dels competidors
potencials segons que hi hagi o no barreres dentrada al sector.
Les barreres dentrada sn aquells obstacles que dificulten laccs de noves empreses
mitjanant la disminuci de les expectatives de beneficis dels possibles nous competidors. Les
barreres frenen els nous entrants protegeixen les empreses existents salvaguardant el seu nivell
de beneficis.
Existeixen molt tipus de barreres dentrada de diferent naturalesa, per les ms destacades sn:
les necessitats de capital inicial, les economies descala, la poltica governamental i laccs als
canals de distribuci.
Hi ha sectors que es troben molt protegits per part de les Administracions Locals, de manera que
una empresa no s lliure destablir-se si no aconsegueix primer una llicncia per part dels
ajuntaments. Per exemple, aquest seria el cas de les farmcies, els taxis o els estancs.
* Poder negociador de provedors i clients. Lempresa, dins del seu entorn, ha de tractar i
negociar constantment amb els provedors que li proporcionen les primeres matries necessries
per a fabricar els seus productes i, daltra banda, amb els clients a qui sadrecen els seus
productes o serveis. En aquestes transaccions, per, sempre hi ha alg que t ms fora de
negociaci.
Sentn per poder o fora de negociaci duna empresa la capacitat daquesta dimposar
qualsevol condici de loperaci de compravenda realitzada, ja sigui fixant els preus, les
qualitats dels productes, els terminis de lliurament o les formes de cobrament o pagament.
Si la fora de negociaci la t lempresa fabricant del sector, els majors beneficis seran per a
aquesta, per si sn els provedors o el clients els qui tenen el major poder, seran aquests els qui
en treguin ms beneficis. Els elements que donen fora o poder a una empresa per a negociar sn
els segents: el grau de concentraci, el volum de transaccions realitzades amb lempresa i el
grau dinformaci.
-26-
PAU 2012-2013
Grau de concentraci: un elevat grau de concentraci, s a dir, un nombre redut dempreses

grans en un sector, els dna molt poder de negociaci. Si, en canvi, els que es troben concentrats
sn els clients (molt poques empreses compradores), aquests seran els que imposin les
condicions. En laltre extrem, si sn poques les empreses que proveeixin una primera matria
concreta, seran elles les que tinguin el poder de negociaci.
Volum de transaccions realitzades amb lempresa: com ms grans siguin les compres dun client
a una empresa, ms fora tindr a lhora de negociar les transaccions, ja que suposar la majoria
dels ingressos de lempresa. Al contrari, si el percentatge de les compres dun sol client s petit,
la seva fora per a demanar rebaixes de preus disminuir ostensiblement.
Grau dinformaci: com ms important sigui la informaci sobre lestructura de costos de
lempresa client o provedora, ms poder de negociaci es tindr, ja que se sabr per quina banda
es pot forar millor la baixada de preus.
Anlisi intern: Concepte i anlisi de cadena valor.
Anlisi intern: t com a objectiu identificar dins de lempresa els punts dbils que ha de millorar
i els punts forts que ha daprofitar per formular desprs la millor estratgia empresarial.
Es tracta, doncs, de veure quines capacitats i habilitats de lempresa li permeten distingir-se dels
seus rivals. Quan algunes capacitats sn exclusives de la nostra empresa, resultaran bsiques per
a fonamentar lestratgia empresarial. Consegentment, lavantatge competitiu sorgeix de la
comparaci de les capacitats i les habilitats amb la resta de les empreses competidores.
Cadena de valor: s un instrument molt utilitzat per realitzar el diagnstic intern de lempresa.
Consisteix a descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es duen a terme en una
empresa per fabricar i vendre un producte o un servei. Aix, ser possible estudiar laportaci de
valor i el cost de cadascuna de les activitats, identificar quines sn les laportaci de valor i el
cost de cadascuna de les activitats, identificar quines sn les fonts davantatge competitiu i poder
formular posteriorment les estratgies competitives ms adequades.
Model teric que permet descriure el desenvolupament de les activitats d'una organitzaci
empresarial generant valor al client final. La cadena de valor categoritza les activitats que
produeixen valor afegit en dos tipus: les activitats primries (logstica, producci, mrqueting...)
i les activitats auxiliars.
Consegentment, lobjectiu de lanlisi de la cadena de valor s identificar quines sn les fonts
davantatge competitiu per poder formular posteriorment les estratgies competitives ms
adequades.
La cadena de valor consisteix a descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es
duen a terme en una empresa per fabricar i vendre un producte o un servei determinat. Es tracta,
doncs, danalitzar el valor i el cost de cadascuna delles per separat, ja que cada activitat genera
una part del valor associat del producte final i tamb representa una part del cost total del
producte.
Avantatge competitiu: s el conjunt de caracterstiques internes que lempresa ha de

desenvolupar per obtenir i reforar una posici davantatge davant dels seus competidors. La
possessi davantatges competitius permeten obtenir beneficis i rendibilitats superiors a la
mitjana obtinguda per les competidores.
-27-
PAU 2012-2013
En lmbit de la competncia entre empreses, una empresa es pot trobar en una situaci
davantatge davant de la resta, s a dir, que disposa dun avantatge competitiu. Aquests tipus
davantatges permeten obtenir beneficis i rendibilitats superiors a la mitjana obtinguda per la
resta de les empreses rivals.
Aquesta situaci competitiva favorable s conseqncia de la possessi dalguna capacitat o
habilitat distintiva que li permet aconseguir dos tipus davantatges competitius bsics: obtenir un
producte a un menor cost o, al contrari, obtenir un producte clarament diferenciat.
Avantatge que t una companyia respecte a altres companyies competidores a l'hora de realitzar
activitats de manera ms eficient, fet que s'ha de veure reflectit en un preu inferior o en un valor
ms gran. Per ser realment efectiva, ha de ser: difcil d'igualar, nica, possible de mantenir i
superior a la competncia.
En aquest apart definirem quines sn les diferents estratgies genriques que una empresa pot
implantar per obtenir un avantatge competitiu:
Estratgia de preus reduts, de manera que sofereix un preu inferior a la

competncia, per proporcionant el mateix valor afegit, o similar grau de satisfacci
de necessitats del clients.
Estratgia hbrida, preu redut-diferenciaci, on lempresa pugui oferir un producte

amb un factor diferenciador important i, a ms a ms, preus inferiors als de la
competncia.
Estratgies de Desenvolupament: Les estratgies relacionades amb la dimensi, el

creixement i el desenvolupament de lempresa sn estratgies de tipus corporatiu, decidides pels
directius dels nivells jerrquics ms elevats de lempresa, ja que afecten de manera global tota
lempresa en el seu conjunt. Tamb impliquen la definici del camp dactivitat i de les unitats
estratgiques de negoci en qu es vol que actu lempresa.
Es parla de desenvolupament quan es fa referncia a canvis qualitatius en les caracterstiques
dels negocis de lempresa.
Procs per mitj del qual l'empresari i el seu personal adquireixen o enforteixen habilitats i
destreses que afavoreixen l's eficient i efica dels recursos de l'empresa.
Lestratgia de lideratge en costos: Consisteix a fabricar un o diversos productes, o dur a terme

uns serveis amb uns costos inferiors als de la competncia, sense ignorar altres variables com la
qualitat o el servei.
Explota els avantatges competitius en costos i es dna quan lempresa suporta uns costos
inferiors als de la competncia per a determinat producte o servei de nivell de qualitat similar.
Lelecci de lestratgia de lideratge en costos vindr donada en part per lavantatge competitiu
que tingui lempresa en la seva cadena de valor, aix com per les estratgies que utilitzi la resta
de les empreses competidores al mercat.
Lempresa que tingui els costos ms baixos tindr una avantatge competitiu que li permetr
-28-
PAU 2012-2013
obtenir una major rendibilitat, ja que si no canvia els preus, pot tenir un marge ms gran i
aconseguir ms beneficis per cada unitat venuda. Tamb pot traslladar la rebaixa de costos als
preus, de manera que, tot i que el marge sigui ms petit, aconseguir majors vendes per la
reducci de preus.
Existeixen diferents maneres daconseguir reduir el cost del producte o del servei ofert: assolir
economies descala (produir i vendre molt volum de producte per tal de reduir-ne el cost unitari),
adoptar noves tecnologies que redueixin els costos de personal, redissenyar el producte per
estalviar en materials o energia, localitzar lactivitat en pasos amb condicions favorables,
controlar estrictament els costos en totes les activitats de la cadena de valor, etc.
Lestratgia de diferenciaci: Consisteix a oferir un producte o servei nic, de manera que el

consumidor el consideri diferent als que ofereix la competncia, i per aix estigui disposat a
pagar un preu superior.
Explota els avantatges competitius de les caracterstiques diferents dels productes o serveis en
relaci als de la competncia, tractant que el client pagui un preu superior per aquesta
diferenciaci.
El consumidor ha de percebre que all que compra val ms perqu s millor que el que ofereixen
els competidors, ja sigui perqu s de major qualitat, perqu t un disseny ms bonic o un millor
servei postvenda.
Cal dir que s essencial el valor percebut del client i, per tant, s important all que lempresa
sap transmetre al comprador. Una empresa que tingui el millor producte per no aconsegueixi
comunicar-ho correctament no aconseguir que els consumidors estiguin disposats a pagar el
sobrepreu que va lligat al producte.
Hi ha moltes maneres de diferenciar un producte, ja sigui per mitj de les caracterstiques
tangibles del mateix producte (disseny, envs, tecnologia, innovaci, dimensi, rendiment, etc.) o
de la resta dels complements que van associats al producte (serveis postvenda, accessoris, formes
de finanament, rapidesa i comoditat de lliurament, etc.). Aix mateix, les caracterstiques
intangibles sn tamb una font molt utilitzada de diferenciaci, com , per exemple, les
consideracions de tipus social, psicolgic, emocional, la imatge de marca, etc.
s important tenir en compte que lestratgia de diferenciaci no implica que lempresa soblidi
dels costos, sin que els costos no sn un avantatge competitiu.
Lempresa, per diferenciar el producte, assumeix un cost unitari superior, per, a canvi,
aconsegueix que el client pagui un preu proporcionalment molt ms elevat. Aix pot provar
daconseguir un marge ms gran.
Lestratgia denfocament, alta segmentaci o despecialitzaci: Consisteix a centrar-se amb

exclusivitat en un segment de la lnia de producte, en un grup concret de clients o en una
determinada rea geogrfica. Aquest segment de mercat estretament definit que els competidors
b poden passar per alt, ignorar o tenir dificultats per atendre (cas drea geogrfica especfica),
o b grups especialitzats de clients (com ara adolescents, metges, jubilats, entre daltres) es
denomina nnxol.
-29-
PAU 2012-2013
Aquesta estratgia consisteix a aplicar els avantatges competitius de lempresa, ja siguin de

lideratge en costos o de diferenciaci del producte, en un segment de mercat concret. s a dir, en
lloc de dirigir-se de la mateixa manera a tot el mercat en conjunt, sense cap distinci entre els
consumidors, es tracta dadaptar lestratgia competitiva de manera diferent a cadascun dels
diferents grups de consumidors dun mercat en concret. Per aplicar aquesta estratgia, cal
realitzar un procs de segmentaci del mercat.
La segmentaci del mercat s un procs que consisteix a dividir el mercat total dun b
o un servei en diversos grups ms petits i internament homogenis.
Com a resultat daquest procs, sobt la identificaci dels segments de mercat, que consisteix
en uns grups homogenis de consumidors que tenen desitjos, necessitats, poder de compra,
actituds o hbits de compra similars i que reaccionaran de la mateixa manera a lestratgia
competitiva de lempresa.
Per identificar els diferents segments de consumidors, o targets, per establir lestratgia ms
competitiva, es poden aplicar diversos criteris de classificaci. Lelecci dun o dun altre vindr
determinat pel tipus de producte i de mercat en qu lempresa opera. Alguns daquests criteris o
variables tenen a veure amb les caracterstiques del producte o servei ofert per lempresa (preu,
disseny, qualitat, lloc de compra, preferncies, utilitat, envs i embalatges, etc.) i tamb amb les
caracterstiques del consumidor: geogrfiques, sociodemogrfiques i psicolgiques.
Geogrfiques: ciutat, provncia, pas etc.
Sociodemogrfiques: edat, sexe, estat civil, nivell de renda, ocupaci, formaci,

religi, etc.
Psicolgiques: estil de vida, personalitat, hbits de comportament, afinitat poltica,

etc.
Aquesta estratgia sanomena de moltes maneres diferents: estratgia denfocament o

despecialitzaci, o de segmentaci o de nnxol de mercat.
Moltes vegades no es considera com una estratgia en ella mateixa, ja que, en realitat, s el
resultat daplicar lestratgia de lideratge o la de diferenciaci no a tot el mercat, sin a una part
daquests.
Factors que condicionen les decisions de localitzaci i la dimensi de l'activitat

econmica de lempresa:
Localitzaci de lempresa Podem definir el terme de localitzaci com el lloc que sescull
fsicament per ubica una empresa o un negoci. Normalment, quan es decideix crear una empresa,
es planteja el problema de la ubicaci. Per escollir un lloc adient shan de valorar una srie de
variables externes:
Demanda del mercat: Si hi haur futurs consumidors i l'estat de la competncia.
Provement de matries primeres: Qualitat, cost i facilitat per obtenir-les.
Mercat de treball: Situaci i nivell dels futurs empleats, legislaci laboral, qualificaci
dels treballadors, etc..
Comunicacions i transport: La proximitat amb vies de comunicaci i de transports i si s

-30-
PAU 2012-2013
un lloc de fcil accs per al transport.
Subministraments: Llum, aigua, electricitat, Internet, etc.
Cost de la construcci i del solar.
Legislaci: Cal tenir en compte la normativa legal, tant la fiscal, la mercantil o la social.
Inversi i finanament: Cal buscar zones on les institucions financeres facilitin crdit, per
afrontar les inversions.
Desenvolupament econmic de la regi, ja que si aquest s positiu pot ajudar a lempresa

a tirar endavant.
La dimensi de lempresa: Quan parlem de la dimensi de lempresa, no ens referim a la seva

grandria, sin a la seva capacitat de producci, que s determinada per una srie de factors com
ara la tecnologia, el nombre de treballadors i el mercat.
Si recordem el concepte de localitzaci, podem dir que la localitzaci i la dimensi sn dues
decisions que shan de prendre simultniament a lhora de crear una empresa, ja que sn
interdependents i depenen dels mateixos factors i, sobretot, dels seus costos.
Per tant, per decidir la dimensi de lempresa, o dit duna altra manera, la capacitat productiva de
les installacions de lempresa, primer sha de saber quina s la capacitat necessria i quina en
ser la localitzaci.
Quant a la capacitat necessria, sentn com el nivell mxim de producci que es pot obtenir en
un perode de temps determinat. Per conixer aquesta dada, abans sha de fer una previsi de la
demanda; s a dir, un estudi de mercat. Posteriorment shan danalitzar la producci, els costos i
tots els altres factors influents, tant en la localitzaci com en la dimensi, avaluar les diferents
alternatives i prendre la decisi oportuna.
Al marge de la dimensi inicial, entre les finalitats de lempresa hi ha la danar augmentant la
capacitat productiva al llarg de la seva vida; s a dir, la seva dimensi. Lempresa pot crixer de
dues maneres: internament i externament.
La deslocalitzaci: s un fenomen que sorgeix de la globalitzaci. Significa traslladar alguna de

las fases de la cadena de producci o tot el procs de producci duna empresa a un altre pas
menys desenvolupat amb el objectiu principal de reduir costos, obtenir incentius fiscals o
financers, per tal daugmentar a rendibilitat empresarial.
La globalitzaci tamb ha fet que les empreses hagin hagut de recrrer a la deslocalitzaci.
La deslocalitzaci s un fenomen nou, per que ja est molt ests. No hi ha gaires definicions
sobre la deslocalitzaci, per nhi ha una que la defineix perfectament:
s el trasllat dactivitats productives des de pasos industrialitzats cap a pasos en

desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivells sensiblement inferiors de la seva renda
per cpita i , per consegent, del salari mitj de la poblaci.
El terme deslocalitzaci consisteix en el tancament total o parcial duna empresa i el seu trasllat
a un altre pas estranger, como podria ser el cas de lEuropa de lEst, la Xina o lndia.
s a dir, hi ha empreses que decideixen traslladar la seva producci a un altre pas, normalment
-31-
PAU 2012-2013
menys desenvolupat que el seu (fins i tot, pot estar en vies de desenvolupament) i amb salaris
ms baixos que els salaris dels treballadors del pas dorigen, amb lnica finalitat de minimitzar
costos.
Normalment, el cost ms elevat de lempresa s el personal, per nhi ha daltres, com ara el de
les primeres matries, els costos financers i, naturalment, els costos fiscals, que tamb sn
importants per a lempresa, que safegeixen al preu final del producte i que es valoren en
deslocalitzar-se. En minimitzar costos, les empreses aconsegueixin produir a preus ms barats
que la competncia i ser ms competitives, ja que podran vendre a preus ms baixos.
La deslocalitzaci internacional implica profunds canvis en lorganitzaci del treball, en la
propietat i lestructura de les empreses i, en definitiva, en lestructura del sistema econmic i
social de la majoria de les economies occidentals.
Els anuncis de tancaments i trasllats, ja siguin totals o parcials, de fbriques i lnies de producci
tenen efectes socials i econmics negatius. Entre altres conseqncies negatives, es produeix la
prdua de llocs de treball directes e indirectes (a causa daltres empreses que depenien de la
multinacional deslocalitzada), la desindustrialitzaci de determinats territoris, una disminuci del
teixit empresarial i la davallada del ritme de creixement econmic en general.
Tots aquests fets preocupen molt els poders pblics dels diferents governs nacionals, ja que
poden afectar molt negativament la taxa datur dalgunes regions.
Tot i aix, les deslocalitzacions presenten tamb diverses conseqncies positives, tant per als
pasos en vies de desenvolupament que reben les inversions com per al pasos ms desenvolupats
que les perden.
En relaci amb el pasos emergents, grcies a les deslocalitzacions es pot modernitzar i ampliar
el seu teixit empresarial i adquirir un know how ( es pot definir com el conjunt de coneixements
adquirits per un persona o una empresa a travs de lexperincia, aplicats posteriorment en una
iniciativa empresarial), al que no podrien accedir de cap altra manera.
En canvi, als pasos desenvolupats lamenaa de les deslocalitzacions s una font de pressi per
ser cada vegada ms competitius i per realitzar activitats de ms alt valor afegit si es vol
continuar creixent.
Entre el factors que influeixin en els processos de deslocalitzaci destaquen, entre daltres, la
reducci dels costos de producci (sobretot els salaris), els diferencials de tipus de canvi de les
monedes (per exemple, lelevada cotitzaci de leuro fa menys competitius els pasos de la zona
euro), el desig de crixer cap a nous mercats molt ms joves i dinmics atesa la maduresa de la
demanda de les economies occidentals i, finalment, les diferncies legislatives entre pasos en els
mbits fiscal, laboral o mediambiental.
Per exemple, Catalunya, en lltima dcada, ha viscut significatius casos de deslocalitzaci
empresarial que han tingut una gran repercussi meditica i han provocat una certa inquietud
sobre la capacitat del seu teixit productiu per competir en un entorn global.
Alguns daquestes casos sn els de Nissan Motor Ibrica, Samsung, Volkswagen-Seat, Lear
Automotive, Braun, Panasonic, Levi Straus o Sony.
** Hi ha empreses que deslocalitzen o externalitzen noms una part de la seva producci, s a
dir, subcontracten (outsourcing), tamb amb la finalitat de reduir costos. Aquests procs tamb
es coneix com a externalitzaci de costos.
-32-
PAU 2012-2013
Els clsters: Ara fa uns anys que els responsables de la poltica de Catalunya van introduir en el
seus discurs un mot, procedent d langls, desconegut fins llavors per lopini pblica per que
vindr a revolucionar la manera com ladministraci i les empreses shavien de relacionar a
partir daquell moment. El terme era clster: literalment grup o conjunt dobjectes, i en el
context que ens afecta, grup dempreses que coexisteixen en un mateix territori i que han fet
daquesta singularitat un factor de la competitivitat.
Un clster s un grup dempreses del mateix negoci que comparteixen reptes estratgics. El
clster s un instrument altament efectiu per endegar iniciatives per reforar la competitivitat
de les empreses ja que permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, relacions en xarxa
entre els fabricants, clients i els provedors. Els principals protagonistes dels clsters sn els
empresaris, en formen la base i en parlen en clau destratgia competitiva.
El treball de dinamitzaci de clsters permet incrementar la competitivitat de les empreses a
partir de la detecci i implementaci de les estratgies dxit del negoci. Est mpliament
constatat que no hi ha sectors dxit, ni sectors en crisi, sin estratgies guanyadores, i
estratgies obsoletes en tots el sectors.
La competitivitat de lempresa depn bsicament de lestratgia individual que aquesta
adopti en el seu procs de presa de decisions, i de la qualitat de lentorn on competeix
(existncia dinfraestructures, indstries relacionades, demanda exigent, provisi de formaci
i recursos humans...). En aquest sentit, qualsevol empresa, independentment del seu sector i
de la tecnologia amb que operi, pot esdevenir internacionalment competitiva si aconsegueix
elements de diferenciaci estratgica.
En aquest sentit, es van impulsar les clsters urbans, s a dir, concentracions dempreses i
institucions en un mateix territori destinats a promoure la competitivitat i la projecci i
lideratge internacional en els seus sectors.
Els clsters urbans shan anat implantant amb la mateixa frmula: la presncia dempreses de
referncia en el sector; el suport i la presncia de les institucions ms rellevants; lexistncia
despais per a petites i mitjanes empreses; la installaci duniversitats i centres de formaci, i la
construcci dincubadores empresarials, entre altres.
Catalunya va ser pionera en limpuls a les poltiques de clsters, que es van a comenar a aplicar
el 1993, coincidint amb el repte que va significar lentrada en vigor del Tracta de Maastricht.
Anlisi de les estratgies de creixement intern i extern de lempresa (integraci

de societats: fusi pura i fusi per absorci)
Creixement intern: El creixement intern de lempresa consisteix en lampliaci de la seva
capacitat i del seu volum doperacions per mitj dinversions en la seva prpia estructura. Sovint
sanomena tamb creixement natural o orgnic.
-33-
PAU 2012-2013
El creixement intern es dna quan lempresa realitza un augment de la seva dimensi per mitj
dinversions a la seva prpia estructura. Increment de la capacitat productiva o diversificar la
producci per assolir nous mercats.
Per diversificar la producci s'acostuma a optar per produir bns complementaris als que ja es
produeixen, ja que l'empresa ja t informaci sobre aquell mercat.
Per incrementar la producci s'acostuma a optar per estratgies de mrqueting per estimular la
demanda i haver de produir ms.
L'empresa creix, i aix comporta un increment del seu patrimoni.
El creixement intern t diversos avantatges entre els que destaquen:
Permet ladquisici de factors ms recents (el personal amb formaci ms actualitzada,

novetats tecnolgiques, maquinria, dissenys, etc.).
Presenta la possibilitat dun creixement molt planificat, optimitzant tot el procs i de

manera molt gradual; per tant, permet que es vagin realitzant els canvis necessaris
dadaptaci de lestructura organitzativa a la nova dimensi.
Tot i aix, el principal inconvenient s que es tracta dun mecanisme de creixement

excessivament lent, ja que noms es disposa dels recursos i capacitats propis de lempresa i aix
pot ser un greuge molt important a causa de lentorn de rpids canvis en qu vivim actualment.
Creixement extern: En societats s dna quan una empresa compra part del capital social duna
altra empresa amb la intenci de dominar-la, ja sigui de manera parcial o total. La participaci en
empreses comportar diferents nivells de control segons el percentatge de capital adquirit.
Consisteix en lampliaci de la capacitat i del volum doperacions per mitj de ladquisici, la
participaci o el control daltres empreses ja existents.
En aquest sentit, el creixement extern no comporta un creixement econmic real, sin que tant
sols implica que algunes empreses canvin de propietaris. Per tant, mitjanant el creixement
extern, lempresa creix per no ho fa el sistema econmic, mentre que amb lintern si que es
produeixen els dos creixements.
El creixement extern presenta diversos avantatges respecte de lintern, entre els quals destaquen
els segents:
Avantatges:
a) Un important estalvi de temps, ja que s molt ms rpid que el creixement intern i permet
augmentar la dimensi des del mateix moment en qu es tanca la negociaci dintegrar la
nova empresa.
b) Pot ser lnica manera de superar una determinada barrera dentrada a un sector o un
mercat geogrfic en el qual el creixement intern resultaria impossible.
c) s una via ms fcil en el cas de mercats o sectors madurs, ja que normalment aquets es
troben sobredimensionats i no tindria sentir afegir ms sobredimensi mitjanant el
creixement intern duna empresa.
-34-
PAU 2012-2013
Inconvenients:
a) s generalment ms car que el creixement intern, ja que sha de pagar un sobrepreu pel
fet de comprar una empresa en funcionament.
b) Els processos de creixement extern poden presentar problemes dintegraci de dues
empreses que poden ser molt diferents entre elles. Aquest fet implica un cost important
derivat de la reestructuraci de la nova empresa, del nou disseny de departaments, de la
relocalitzaci dactivitats, de leliminaci de les tasques duplicades, de lacomiadament
del personal sobrant, etc.
Existeixen dues vies per a formular estratgies de creixement extern: la integraci de
societats i la participaci en societats.
La integraci de societats consisteix en la uni entre dues o ms empreses amb la prdua de
personalitat jurdica dalguna de les participants. Hi haur, doncs, dues frmules diferents
dintegraci:
Fusi pura: Es produeix quan dues o ms empreses, generalment de dimensions

equivalents, acorden unir-se i creen una nova empresa, de manera que desapareixen a
continuaci les empreses o formes jurdiques anteriors. La nova empresa que sorgeix
assumeix els drets i les obligacions de les que es dissolen i formen un patrimoni nic.
Fusi per absorci: Una de les empreses implicades desapareix i sintegra totalment en
el patrimoni de lempresa absorbent.
La participaci en societats es dna quan una empresa compra una part del capital social duna
altra empresa amb la intenci de dominar-la, ja sigui de manera total o parcial, i cap de les
empreses no perd la seva personalitat jurdica. La participaci en empreses donar lloc a
diferents nivells de control segons el percentatge de capital adquirit i segons la manera com
estigui distribuda la resta de les participacions de capital. Es diu que el control s absolut quan
es compra ms del 80% del capital social duna empresa. En canvi, el control s majoritari quan
sadquireix ms del 50%. Finalment, el control s minoritari quan ladquisici s inferior al
50%.
Estratgies de diversificaci i hldings empresarials: concepte i valoraci de la

seva incidncia sobre els mercats:
Concepte: Fa referncia a ladquisici, el control, labsorci dempreses, la fusi dempreses
que ja existeixen o la cooperaci amb altres empreses amb la finalitat daccedir a nous mercats o
formar acords entre si. Quan el mercat nacional no s suficient per al creixement extern de les
empreses, aquestes empreses sinternacionalitzen, s a dir, intenten obrir-se cam cap a lexterior.
Correspon a la uni d'empreses per tal d'accedir a nous mercats ja siguin a nivell estatal o
internacional. Hi ha diverses maneres de crixer externament:
Fusi d'empreses: Uni de societats per crear-ne una de nova.
Absorci d'empreses: Una empresa adquireix una o ms empreses que desapareixen i el

seu patrimoni passa a ser de l'empresa compradora.
Cooperaci d'empreses: Relacions especials entre empreses independents que

comparteixen recursos per minimitzar costos i riscos.
-35-
PAU 2012-2013
Trust: Concentraci vertical d'empreses que s'encarreguen de diverses fases del procs
productiu.
Crtel: Concentraci horitzontal d'empreses del mateix procs productiu que dominen el
mercat, acorden preus i estratgies de venda.
Holding: Un nic rgan directiu (d'una companyia matriu) que controla diverses
empreses.
Hi ha holdings que es creen a travs dels bancs i altres entitats financeres, holdings que parteixin
del patrimoni duna famlia i tamb nhi ha de formats per empreses estatals. Histricament, els
holdings es formaven perqu era una manera daconseguir que el sector financer sintrodus al
sector industrial.
Uns dels avantatges de la creaci de holdings s que controlen diversos sectors i hi ha una
integraci empresarial, a ms de buscar un benefici o eficincia fiscal, ja que els resultats
consolidats de totes les societats sn millors que els de cada empresa individual (una prctica
habitual s tenir la seu en un pas on la legislaci fiscal s ms permissiva i amb tipus impositius
ms baixos), o tamb senzillament buscar millor rendibilitat dels seus capitals.
Un exemple de holding a Espanya s la Nova Rumasa, que posseeix empreses dalimentaci
(Dhul, Trapa, Clesa), begudes (Garvey), etc. Crear un holding actualment es pot considerar una
prctica monopolstica, i les lleis antimonopoli els intenten restringir.
Quina s la diferncia entre fusi i absorci dempreses?

En la fusi dempreses suneixen diverses societats per crear-ne una nova, de manera que
desapareixen les empreses o formes jurdiques anteriors. Lempresa que sorgeix com a fruit de la
negociaci de les altres assumeix els drets i les obligacions de les que es dissolen (sense liquidarse) i formen un patrimoni nic.
En canvi, en labsorci, una de les empreses implicades desapareix i sintegra totalment en el
patrimoni de lempresa absorbent.
El Procs d'internacionalitzaci de l'empresa

Concepte: La internacionalitzaci s un tipus concret destratgia de creixement duna
companya, del ms alt nivell corporatiu, que suposa lobertura de la companya als mercats
internacionals, s a dir, les operacions que fa una empresa per vincular-se amb els mercats
internacionals.
Aquest procs s'inicia quan una empresa vol crixer i s una decisi de gran envergadura que sol
donar-se amb una nova idea.
Alguns dels motius que poden portar una empresa a internacionalitzar-se sn: buscar mercats
menys competitius, incentius governamentals als altres pasos, diversificar riscos, tenir m d'obra
ms barata, guanyar prestigi, minimitzar els riscos d'una crisi en el mercat intern, etc. Per la
internacionalitzaci no s un procs fcil, i hi podem trobar alguns obstacles com per exemple: la
falta d'experincia en altres cultures, forts competidors estrangers, costos del transport, la falta de
personal qualificat, etc.
Podrem dividir el procs d'internacionalitzaci de l'empresa, desprs d'haver pres la decisi de
-36-
PAU 2012-2013
vendre a l'estranger, en cinc fases que solen desenvolupar-se de manera seqencial:

1. Exportacions
2. Aliances estratgiques
3. Sucursals
4. Subsidiries
5. Multinacionals
Estratgies dinternalitzaci: Multidomstica, global i transnacional.
Les estratgies dinternalitzaci: Es defineix internacionalitzaci com lobertura als mercats

internacionals, s a dir, les operacions que una empresa fa per vincular-se amb els mercats
internacionals.
Es poden considerar un tipus concret destratgies de creixement del ms alt nivell corporatiu, ja
que la seva implantaci a lempresa t fortes repercussions organitzatives i, normalment,
impliquen forts canvis culturals i de manera de pensar i dactuar de lempresa.
Avui dia existeixen diferents aspectes econmics, tecnolgics i competitius que es caracteritzen
per pressionar, en un doble sentit, lempresa que opera internacionalment: duna banda, unes
forces que actuen fomentant la integraci global; daltra banda, unes altres forces que impulsen
lempresa cap a una resposta ms local.
Les empreses multinacionals poden presentar diferents enfocaments estratgics en la manera
dorganitzar i gestionar la seva activitat internacional, segons com reaccionin davant daquestes
forces oposades. Daquesta manera, si se cedeix ms a les pressions locals, lempresa acabar
sense cap dubte adoptant una ptima multidomstica, per si predomina la necessitat
dintegraci, la multinacional ser de carcter global.
En canvi, si sintenten equilibrar totes dues forces, lenfocament escollit ser el transnacional.
Multidomstica: s aquella que entn que els mercats internacionals sn diferents, per la qual
cosa lempresa sha dadaptar a cada un dells i atendre les diversitats culturals.
Les empreses que perceben amb una major intensitat les pressions localitzadores sn sovint les
que implementen lestratgia internacional multidomstica.
Per tant, la seva prioritat s la sensibilitat a les diferncies entre els mercats dels diferents pasos
i, per aquest motiu, lempresa multidomstica aborda la seva activitat internacional pas a pas
adoptant una estructura totalment descentralitzada que dna una elevada autonomia als directius
de les filials locals, que, en general, solen ser originaris del mateix pas.
Com a resultat, la multinacional es converteix en un conjunt dunitats disperses amb una escassa
interrelaci, unides per una propietat comuna i amb poca eficincia global. Evidentment, es
poden donar casos dalgunes filials que presentin gammes de productes molt diferenciats de la
resta de la multinacional.
-37-
PAU 2012-2013
Les filials exteriors, per tant, disposen delevats nivells dautonomia pel que fa al mercat local,
ms enll, del qual no transcendeix la seva activitat. Els mecanismes de coordinaci utilitzats se
solen basar en el control financer de les filials.
Global: La que entn que els mercats internacionals sn homogenis.

Les empreses que adopten un enfocament estratgic global tracten de lluitar contra la duplicitat
dactivitats i de funcions que t lempresa multidomstica, racionalitzant les seves activitats
mundialment. Aquestes empreses perceben el mn com un nic mercat homogeni al qual
ofereixen productes iguals, amb les mateixes marques i elaborats en plantes de fabricaci
especialitzades des don es cobreix tot el mn.
Per tant, aquestes empreses no tenen en compte les diferncies entre pasos, ja que necessiten
aconseguir les economies descala que els permetin ser competitives en cost.
Lempresa global t una estructura molt centralitzada, on la matriu s qui t tota la capacitat de
decisi, on es formulen les estratgies i on es dissenyen els productes. La direcci de la
multinacional global es realitza des del punt de vista del pas dorigen de la corporaci, ja que no
es perd mai la identitat nacional de la matriu i fins i tot els directius de les filials estrangeres
solen ser del pas de la mateixa matriu.
Consegentment, el paper de les filials exteriors s totalment passiu, ja que es limiten a
implantar les ordres de la matriu en el mercat geogrfic que els toca.
Transnacional: Totes les empreses que operen en un mbit mundial tenen la necessitat
daconseguir, simultniament, leficincia global i la sensibilitat nacional. Lempresa
transnacional s lorganitzaci capa dassolir els dos objectius alhora.
La companyia transnacional destaca perqu s una xarxa internacional de recursos i capacitats
que persegueix equilibrar forces contrries encaminades a aconseguir els avantatges duna
estratgia global, per, al mateix temps, respon de la millor manera possible a les diferents
necessitats locals.
Las filials de cada pas fan aportacions diferenciades, en funci de les circumstncies i de les
seves prpies caracterstiques. Malgrat que funcionen amb una elevada autonomia, sn una font
didees i habilitats que poden ser utilitzades en benefici del conjunt de la multinacional. Per la
seva banda, el paper de la matriu s el de la coordinaci, ja que els avantatges competitius poden
ser generats en qualsevol filial i el ms important s conixer on sn per poder-los compartir.
Pimes i multinacionals. Avantatges i inconvenients de cadascuna enfront un

mercat global.
Aquests tipus destratgies de creixement, resulten duna gran importncia per la petita i
mitjana empresa (PIME), ja que, davant daquest mn tant global, la seva supervivncia
dependr en part del seu creixement i desenvolupament de cara al futur.
Els lmits per a definir qu s una PIME no sn gens clars, ja que depn de lentorn que les
envolta. Una empresa pot semblar molt petita en un pas o sector dactivitat determinat, en qu la
presncia de grans empreses s molt habitual, per podria ser molt gran en un altre pas o sector
molt diferents, on el teixit empresarial s de petita empresa. Consegentment, es pot afirmar que
la dimensi de lempresa s relativa segons el context en qu es troba.
-38-
PAU 2012-2013
Tanmateix, existeixen diferents intents de posar lmits a la classificaci de la dimensi

empresarial. Concretament, en lmbit europeu, els ms conegut sn els criteris i trams
establerts per la Recomanaci 2003/361/CE de la Comissi Europea, de 6 de maig de 2003,
sobre la definici de les PIME:
* Una gran empresa s aquella companyia que t mes de 250 treballadors, uns ingressos
superiors als 50 milions deuros i ms de 43 milions deuros en actius total.
* Una mitjana empresa s aquella companyia que ocupa menys de 250 persones i el seu volum
de negocis anual no excedeix els 50 milions deuros o el seu balan general anual no excedeix de
43 milions deuros.
* Una petita empresa s aquella que ocupa menys de 50 persones i el seu volum de negocis
anual o el seu balan general anual no supera els 10 milions deuros.
Aquests tipus dempreses representen ms del 90% del total de les empreses espanyoles. Per
tant, tenen molta importncia, socialment i econmicament, perqu en depenen moltes famlies a
les quals proporcionen feina. Normalment, el capital de les pimes s propietat duna sola persona
o de pocs socis.
Les caracterstiques bsiques de les pimes sn:
Poca formaci empresarial.
Poca capacitat financera.
Qualificaci i formaci tcnica del personal i obsolescncia tecnolgica.
Organitzaci flexible i, per tant, facilitat de comunicaci.
Integraci del personal.
Desenvolupament en mercats intersticials. s a dir, aprofitament dels espais buits que

deixen les empreses grans en els mercats.
Creadores de feina.
Les multinacionals sn societats mercantils que opera en dos o ms pasos i que tenen una gran
capacitat productiva o que sn el resultat duna concentraci i fusi dempreses que busquen
nous mercats. Com ms necessitats tinguin aquets mercats, ms incentius hi haur perqu les
empreses shi installin. Aquests mercats es troben a pasos diferents dels pasos dorigen de les
empreses.
Sn societats mercantils que sorgeixen dun procs dampliaci de mercats per part de les grans
empreses al operar en dos o ms pasos i, per tant, sn el mxim exponent de la globalitzaci.
Una de les caracterstiques ms importants de les multinacionals s que s'aprofiten de la
deslocalitzaci* per tal de minimitzar els costos de producci, i ho fan sense perdre la vinculaci
amb el pas, ja que all s'hi segueixen duent a terme les feines ms altament qualificades.
A lhora descollir el pas, al marge destudiar el mercat, hi ha altres motius que animen les
empreses a installar-se en un pas o laltre. Per exemple, hi ha governs de pasos en vies de
*
Deslocalitzaci: Trasllat d'activitats productives de de pasos industrialitzats cap a pasos en desenvolupament que
es caracteritzen per tenir nivells sensiblement inferiors de la seva renda per cpita i, per consegent, del salari mitj
de la poblaci.
-39-
PAU 2012-2013
desenvolupament que ofereixen a les empreses molts avantatges econmics, fiscals o laborals
(cost del treball), ja que aix els ajudar econmicament i, en definitiva, els permetr
desenvolupar-se. Per, bsicament, la decisi descollir el lloc adequat i dinvertir-hi est
determinada pel mateix rendiment de lempresa, s a dir, pels beneficis que sesperen.
Les multinacionals estan formades per un conjunt dempreses. Una de les empreses s lempresa
matriu, que continua operant al lloc dorigen; les altres sn filials daquesta empresa, estan a la
resta dels pasos i es relacionen entre si.
Aquestes empreses tenen una srie de caracterstiques que les diferencien de la resta. Tot i seguit,
assenyalem dues daquestes caracterstiques:
Sn empreses que, grcies al fet que els resultats del seu conjunt (empresa matriu i filial),
es compensen i sequilibren, tenen una gran resistncia en el mercat i, per tant, en certa
manera juguen amb avantatge respecte de la resta dempreses.
Tenen tecnologia punta; per aquest motiu, estan en creixement constant i, de mica en
mica, absorbeixen el mercat i es van fusionant amb empreses ms petites.
Efectes de la globalitzaci en lestratgia de les petits i mitjanes empreses.

La globalitzaci s un procs que es ve donant en els ltims anys, pel qual les economies dels
pasos ms desenvolupats van unificant les seves estratgies ampliant la visi dels seus mercats
fent que sigui molt ms fcil la visi de mercat compartir coneixements i estratgies. La
globalitzaci ha aportat diferents conseqncies a nivell destructura dempresa fent crixer cada
cop ms la dimensi de les empreses, aix implica que el nombre de Pimes a nivell mundial
caigui degut a que la seva capacitat exportadora s menor al seus nivells de productivitat tamb i
tenen ms difcil accs a lactivitat innovadora ja que normalment operen en sectors madurs.
La globalitzaci afecta que les Pimes trobin ms difcils de diferenciar-se, diferenciar el seu
producte, en canvi per a ales multinacionals els efectes sn diferents ja que a elles els hi consta
menys accedir a la tecnologia i per tant inverteixen ms en R+D acostumant a tenir majors
productivitats i una altre conseqncia sn les economies descala que impliquen que amb iguals
inversions productives el rendiment sigui major que en les Pimes.
Per no noms les empreses multinacionals s'han vist involucrades en el procs de globalitzaci,
sin que les pimes tamb s'hi han afegit. Les pimes sn aquelles empreses petites i mitjanes
segons el nombre de treballadors i el volum de facturaci i que en els darrers anys estan
assimilant la necessitat d'obrir-se a l'exterior per tal de guanyar en competitivitat.
En general, les PIME sn menys competitives, principalment per les raons segents:
Presenten nivells de productivitat del treballs inferiors, el seus productes presenten un

marge de benefici inferior a les grans empreses.
Tenen una inferior actuaci internacional, ja que, molt poques realitzen exportacions
als mercats estrangers.
Tenen forts dficits en activitat innovadora, ja que s imprescindible tenir uns forts
recursos financers a causa de la gran inversi que comporten i de la gran incertesa dels
resultats.
-40-
PAU 2012-2013
Operen amb productes relativament madurs, amb un posicionament en el mercat

sovint poc diferenciat i de baix valor afegit.
s per aix que les PIME, en la mesura del possible, han dintentar implementar estratgies de
creixement per millorar la seva competitivitat davant dun mn cada vegada ms incert i global.
El creixement de lempresa va lligat sempre a la idea de la seva fortalesa, vitalitat i salut. Per
aix, a mesura que lempresa creix, fa la impressi de progressar, de no trobar-se estancada i de
tenir possibilitats de futur.
Tanmateix, cal tenir en compte que una gran dimensi tamb pot presentar certament
inconvenients de cara a leficincia de lempresa. Entre altres inconvenients cal destacar, sobre
tot, laugment de la burocrcia i la complicaci, en general, de lestructura organitzativa
operativa de lempresa, que pot derivar en una prdua important de flexibilitat i en una gran
lentitud dadaptaci als canvis de lentorn.
Sobretot els efectes de la globalitzaci, sn els que comporta l'existncia d'una economia
mundial en qu totes les economies en depenen. Per citar-ne alguns podrem anomenar: els
processos de deslocalitzaci, l'augment de l'atur en algunes zones dels pasos industrialitzats,
l'abaratiment dels costos dels productes, l'augment de la contaminaci, etc.
El lliure comer millora l'eficincia en la utilitzaci de recursos, permet millorar l'especialitzaci
dels bns i serveis que cada pas sap fer millor i permet que els consumidors treguin profit dels
mtodes de producci ms eficients grcies a preus ms baixos.
Un efecte negatiu del lliure comer s el del trasllat de llocs de treball de pasos desenvolupats
cap al tercer mn, que provoca grans costos. A llarg termini, el lliure comer pot portar a un
major
b,
per
a
curt
o
mitj
termini,
en
qualsevol
pas
desenvolupat, significa un gran patiment per molts i un gran guany per pocs.
Els beneficis del comer es distribueixen de manera desigual. Maximitzar el flux de bns i
serveis no ha de ser l'nic objectiu de l'economia d'un pas, hi ha altres consideracions que poden
ser ms importants que la de noms augmentar l'eficcia de l'economia internacional.
Bloc 4. El projecte empresarial

Idea de negoci, promotors i requisits previs
Idea de negoci: s la idea bsica en la qual es fonamenta tot el projecte empresarial
Concretament fa referncia a l'activitat empresarial o novetat que es vol dur a la prctica.
Les idees de negoci poden sorgir des de diferents mbits, tant personals com de lentorn que ens
envolta.
Com sorgeixen les oportunitats de negoci?
De les aptituds, relacions i caracterstiques personals. En aquest sentit, les principals

fonts didees serien:
-
La formaci acadmica.
Les aficions (hobbies).
Lexperincia laboral.
-41-
PAU 2012-2013
Les amistats i les relacions personals.
De lobservaci del mercat. s probablement don prov la gran majoria de les idees de
negoci. Alguns exemples serien :
-
La detecci de necessitats no cobertes o cobertes noms parcialment.
La millora de negocis ja existents mitjanant millores en alguns atributs.
La cpia o importaci didees ja existents. En aquests sentit, podrem parlar de les

franqucies com a principal model de noves empreses, ja que la gran majoria de nous
negocis que sinicien ho fan sota aquesta modalitat.
De lobservaci dentorn general. Els canvis socials, culturals, demogrfics, tecnolgics

o legals tamb ofereixen noves oportunitats de negoci a aquells que sn capaos de
veure-les. Alguns exemples serien els segents:
-
Empreses dedicades a oferir serveis a singles, com per exemple la recent creaci
dagncies de viatges especialitzades.
Empreses de menjar preparats, ats que cada vegada sn ms les famlies que no
disposen de prou temps per a cuinar a casa.
Empreses dedicades a les persones grans, com a conseqncia del creixement

envelliment de la poblaci.
Empreses especialitzades en la installaci de panells termosolars, ats que la nova

legislaci obliga els constructors a installar-les en tots els edificis i habitatges de
nova construcci.
Empreses especialitzades en el comer electrnic o en la venda per mitj dInternet.
Promotors: Sn aquelles persones que tenen la idea i l'empenta per tirar endavant una idea de
negoci. A l'hora de comenar l'empresa cal tenir en compte les caracterstiques personals de cada
promotor: currculum, responsabilitat i involucraci futura, aportacions que pot fer, etc.
Aix succeeix perqu, cada vegada ms, en un mn globalitzat on tothom t accs prcticament
als mateixos mitjans materials i tecnolgics, el fet diferencial ms important de les empreses sn
les persones. Per tant, el perfil dels emprenedors, les seves aptituds, habilitats i coneixements
poden ser determinants per a lxit dun negoci.
Requisits previs: Bsicament, abans de comenar un negoci, els nics requisits que haurien de
tenir en compte els promotors haurien de ser: tenir els recursos necessaris per iniciar l'activitat
empresarial o la viabilitat futura de l'empresa (en els diversos aspectes), entre d'altres.
Lesperit emprenedor s el conjunt de valors, daptituds i actituds que t una persona
(iniciativa, confiana en s mateix, empenta, creativitat, lideratge, intuci, responsabilitat,
capacitat per assumir riscos, capacitat de treball i perseverana, capacitat de treball en equip,
etc.)., necessries per engegar un projecte empresarial.
s aquella persona que concep una idea original de negoci, el projecta i busca mitjans humans i
materials per posar-lo en funcionament. Lemprenedor ideal s alg dotat duna sensibilitat
especial per detectar les inquietuds i necessitats alienes, no satisfetes pel mercat, que poden ser
lorigen dun negoci. A partir dun projecte empresarial viable, lemprenedor pot iniciar una nova
empresa. Per tant, ara podem comenar a percebre don treuen els emprenedors les seves idees
de negoci.
-42-
PAU 2012-2013
Caldria deixar clar que no sempre la idea acaba convertint-se en realitat. Perqu una idea prengui
forma, cal una acci o un conjunt de actuacions per part de lemprenedor o emprenedora. Aix
sovint s encara ms difcil que tenir la idea, ja que s necessari trobar el moment adient per a
materialitzar-la.
Els principals factors de qu depn aquesta acci podrien ser els segents:
Les circumstncies personals o familiars de lemprenedor o emprenedora. Moltes
vegades s la situaci personal la que determina que ha arribat lhora de dur-la a terme.
La situaci laboral canvis en la situaci laboral tamb poden incitar alg a donar el pas
per obrir un negoci, per exemple, alg que ha perdut la feina a la seva antiga empresa i
que est convenut que podr exercir pel seu compte.
Les condicions que ofereix el mercat o lentorn. Loportunitat o el moment pot venir del
mercat, per exemple, un canvi en la legislaci que obligui les empreses a auditar els seus
comptes anuals pot propiciar laparici de noves empreses auditores.
La disponibilitat de recursos productius per exemple, el fet de tenir un cotxe dpoca
pot fer decidir el seu propietari a llogar-lo per a cerimnies.
La capacitat dassumir el risc que comporta un negoci. Hem de tenir present que tirar
endavant un projecte empresarial comporta un risc en temps i diners, i no tothom que t
una idea est disposat o disposada a assumir-lo.
La capacitat per trobar finanament de vegades, la possibilitat o la impossibilitat de
trobar finanament condiciona la materialitzaci del projecte.
Per exemple, la crisi financera de mitjan 2008 va fer que els bancs i les caixes redussin
els seus crdits a tothom, i aix esdev en una important barrera per a la creaci
dempreses.
Perfil dun emprenedor: (Habilitats de gesti que ha de tenir lemprenedor)
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Cal que assumeixi reptes i riscos per tal de tirar endavant els projectes.
Ha de tenir noves idees.
Capacitat tcnica de crear i dirigir una organitzaci.
Capacitat personal de fer, de la seva idea, un projecte collectiu.
Poder adaptaci i negociaci.
Descripci del currculum: dades personals, formaci, experincia professional.
Grau en qu es vol involucrar en lempresa.
Nivell de responsabilitat que vol assumir.
Aportacions econmiques o de qualsevol tipus que pot fer.
Nivell de remuneraci econmica a qu vol arribar.
Un estudi de viabilitat del projecte empresarial consisteix en analitzar tant les dades internes del
projecte con les de lentorn de lempresa. Aquest estudi determina la convenincia de crear o no
lempresa.
Cal analitzar:
a) La viabilitat legal: Assegurar el compliment de les normatives i obligacions en tots el
mbits.
-43-
PAU 2012-2013
b) La viabilitat comercial: Ha de determinar la venda del producte i el seu desenvolupament

dins del mercat.
c) La viabilitat econmica: Comprovar si lactivitat de lempresa permetr generar
beneficis.
d) La viabilitat financera: Planificar les inversions de lempresa i el seu finanament.
e) La viabilitat ambiental: Comprovar que es respecten les normatives ambientals, que
asseguren la preservaci del medi ambient.
f) La viabilitat tcnica (tecnolgica), que ha de verificar si la tecnologia s eficient per
assegurar una producci de qualitat.
Creaci d'una empresa. Passos i continguts del pla d'empresa
Un pla d'empresa -o pla de negoci - s una planificaci estratgica que afecta tots els mbits de
l'empresa durant un llarg perode de temps i que t com a objectiu analitzar la viabilitat del
projecte empresarial, examinant-ne els objectius i descobrint-ne els inconvenients.
Aix, el seu objectiu bsic no es redueix nicament a analitzar fins a quin punt la idea de negoci
t possibilitats dxit sin que tamb t la funci de planificaci i de crear un pont entre la
situaci real actual i una situaci futura desitjable.
Aquesta planificaci s la base sobre la que es fonamenta una correcta gesti, ja que fa possible
una determinada organitzaci, direcci i control empresarial que daltra forma es faria quasi
impossible (avantatges interns). Per altra banda, sobre la base de la planificaci feta s ms fcil
aconseguir recursos externs que permetin el correcte desenvolupament de lempresa i, alhora,
convncer ms fcilment els provedors i els clients (avantatges externs).
Aix, la finalitat del pla dempresa s doble: serveix internament a lemprenedor com a eina de
treball i externament com a targeta de presentaci del projecte.
s un document que descriu les caracterstiques dun projecte empresarial que serveix per
informar a tots aquells que puguin estar interessats en ell: possibles inversors, entitats bancries,
organismes pblics.
El principal objectiu del pla s dotar els emprenedors o emprenedores involucrats duna eina de
treball amb la qual puguin analitzar sobre paper tot els aspectes rellevants per determinar la
viabilitat o no del projecte. Ha de ser un document flexible, ja que les idees van evolucionant
amb el temps i lentorn que ens envolta tamb canvia cada vegada ms rpidament.
En cas que lanlisi ens porti a la conclusi que el negoci no s viable, ens servir per estalviar
temps i diners, o potser ens mostrar dificultats en els quals no havem pensat i que constitueixen
barreres insuperables per a lxit del negoci.
Si, per contra, les dificultats que afloren a la seva elaboraci sn salvables i ens monstre la
viabilitat de la idea, aleshores ens servir com a carta de presentaci davant de totes aquelles
persones amb qui vulguem contactar (entitats financeres, inversors, organismes oficiales...). La
manera destructurar el pla dempresa pot variar una mica tant en lordre com en el contingut,
depenent de qui el faci.
-44-
PAU 2012-2013
Passos a seguir pel pla d'empresa:

1. Presentaci del projecte
2. Promotors del projecte
3. Forma jurdica i rgans de govern de l'empresa
4. Localitzaci i situaci
5. Estudi de mercat
6. Pla de mrqueting
7. Pla operatiu
8. Aspectes legals
9. Pla econmic i financer
10. Conclusi
Quins avantatges aporta lelaboraci dun pla dempresa?
La realitzaci dun pla dempresa permet:
a) Definir totes les caracterstiques del projecte i sintetitzar la concepci del negoci i
lestratgia amb argumentacions coherents.
b) Informar a totes les parts interessades: inversors potencials, entitats bancries, organismes
pblics, etc.
c) Proposar una guia per tirar endavant el projecte, indicant qu cal fer en cada fase, com
fer-ho, quan i per qu.
d) Analitzar si la idea de negoci t possibilitats dxit.
e) Planificar des de la situaci actual fins a una situaci futura desitjada.
f) Fomentar una correcta gesti, organitzaci, direcci i control empresarial (avantatges
interns).
g) Aconseguir recursos externs, convncer a provedors i clients (avantatges externes).
Viabilitat Legal: elecci de la forma jurdica. Principals formes jurdiques de
lempresa.
Viabilitat legal: Els aspectes legals i normatius han adquirit avui dia un protagonisme molt
important en el mn empresarial, ja que s essencial conixer lentramat legal per no trobar-nos
amb sorpreses desagradables. Hem de considerar la legislaci vigent, tant la del pas on des
desenvolupa lactivitat com la dels possibles pasos on volem vendre. Les principals normes que
shan de tenir en compte sn les segents:
MERCANTIL
FISCAL
MEDIAMBIENTAL
LABORAL
Tipus de formes jurdiques, trmits de constituci, etc.

Tributs i impostos que est obligada a satisfer lempresa.
Soroll, residus, etc.
Contractaci i altres aspectes similars.
-45-
PAU 2012-2013
Elecci de la forma jurdica: Una vegada analitzada la viabilitat del negoci, i en cas que
decidim tirar endavant, haurem descollir la forma jurdica que millor sadapta a lempresa que
volem crear. Aquesta decisi sha de prendre desprs delaborar el pla dempresa, ja que en
funci del risc i beneficis esperats, de la quantitat demprenedors o de les necessitats inicials de
capital, pot ser ms adient una o altra forma jurdica. Aquets sn els punts que cal tenir en
compte a lhora descollir:
Risc associat al negoci. Aquesta variable lhaurem de tenir en compte per triar una forma
jurdica de responsabilitat illimitada, en la qual lemprenedor respon de les deutes de
lempresa, amb el seu patrimoni personal ms el capital aportat al negoci. Si es de
responsabilitat limitada, en la qual noms sarrisca el capital aportat al negoci.
Beneficis esperats. El impostos que pagar lempresa dependran de la forma jurdica
adoptada i dels beneficis obtinguts. Si els beneficis sn molt alts, es pagar menys per
limpost de societats (al qual estan subjectes les societats) que per lIRPF (al qual estan
subjectes els empresaris i empresries individuals). En canvi, si els beneficis no sn gaire
alts, es donar la situaci contrria.
Quantitat demprenedors. La llei obliga a un nombre mnim de socis per constituir cada
tipus dempresa.
Necessitats inicials de capital. La legislaci determina per a cada forma jurdica el
capital mnim necessari per a poder-la constituir.
El ventall de possibilitats de formes jurdiques empresarials que ofereix la legislaci
espanyola s molt ampli.
Lempresari o empresria individual s la forma ms senzilla dempresa, tant pel que fa a la seva
constituci com per les obligacions fiscals i comptables a les quals est subjecta. Per aquest
motiu s la ms nombrosa al nostre pas, ja que, el desembre de 2008, nhi havia una mica ms
de 3 milions.
** En el cas de la responsabilitat illimitada, els creditors de lempresa poden anar contra els
bns particulars de lempresari o empresria. En el cas de la responsabilitat limitada, els bns
particulars estan salvaguardats.
-46-
PAU 2012-2013
Principals formes jurdiques de l'empresa:

SOCIETAT
ANNIMA
(S.A.)
SOCIETAT DE
RESP.
LIMITADA
(S.L.)
Fsica
Jurdica
Jurdica
Socis
1 o ms
1 o ms
Divisi del
capital
Accions
Participacions
Responsabilitat
Illimitada
Limitada al capital
aportat
Limitada al capital
aportat
Limitada al capital
aportat
Capital mnim
60.101,21
3.005,06
Marcat pels estatuts
Nom de
l'empresari
Qualsevol + S.A.
Qualsevol + S.L.
Qualsevol + S. Coop.
+ CA
EMPRESA
INDIVIDUAL
Personalitat
Ra social
rgans
Tributaci
Junta General
Administradors
Junta General
Administradors
IRPF
IS
IS
COOPERATIVA
1R
GRAU
2N
GRAU
Jurdica
3 o ms
2 o ms
Assemblea
General
Consell Rector
Comit de
Recursos
Interventors
IS(rgim especial)
En el finanament a llarg termini, quines diferncies i similituds hi ha entre accions i

obligacions:
Les accions i les obligacions sn fonts de finanament per a lempresa i les dues suposen una
font de finanament externa a llarg termini.
Una acci es una part alquota del capital social. Els accionistes sn el socis o propietaris de
lempresa.
Una obligaci s un ttol que representa una part alquota dun prstec concedit a una empresa i
que converteix al seu propietari en creditor de lempresa i li dna dret al cobrament dels
interessos generats i al reemborsament del crdit, en el termini acordat.
Laccionista cobrar un dividend que dependr dels beneficis de lempresa i de la decisi
acordada en la Junta General daccionistes, per tant, es tracta duna remuneraci de carcter
variable. Lobligacionista cobrar linters acordat en lemissi de lemprstit, i es tracta, duna
remuneraci de carcter fix i coneguda prviament.
-47-
PAU 2012-2013
Diferncies i semblances entre les formes jurdiques: societat limitada (SL) i societat
annima (SA):
Les semblances sn:
a) El nombre de socis mnim s de 1 o ms.
b) La responsabilitat davant tercers s limitada.
c) El tipus de rgim fiscal s el impost de Societats.
d) Ells llibres de comer sn: Llibre Diari, Llibre Inventari i Comptes, Llibres Actes, Llibre
Registres Socis.
La diferncia s:
a) El Capital mnim necessari en la S.L. s de 3.005,06 euros i la S.A. s de 60.101,21
euros.
Viabilitat Comercial del projecte empresarial. Lestudi de mercat. Anlisi DAFO.

Viabilitat comercial: Consisteix en la verificaci que el producte (b o servei) tingui
possibilitats de venda i de desenvolupament en el mercat. Per tal d'estudiar-la s'utilitzen els
estudis de mercat, l'anlisi DAFO i el pla de mrqueting.
Un estudi de mercat consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informaci sobre l'entorn general,
la competncia i el consumidor. Els estudis de mercat segueixen les segents fases:
1. Definici de l'objectiu de la investigaci

2. Disseny del model d'investigaci
3. Recollida de dades
4. Classificaci i estructuraci de les dades
5. Anlisi i interpretaci de les dades
6. Presentaci dels resultats amb unes conclusions
La recollida de dades es pot fer seguint els segents mtodes: l'enquesta (entrevista, enquesta per
correu, per telfon...), l'observaci o l'experimentaci.
Els elements fonamentals que ha de tenir un estudi de mercat sn:
Anlisi de l'entorn general: S'ha d'estudiar l'entorn legal, econmic, tecnolgic i social.
Anlisi de la competncia: S'ha de conixer qu fan les empreses amb qui es comparteix
el mercat i quins espais d'aquest mercat estan poc o gens explotats per aprofitar-ho.
Anlisi dels consumidors: S'ha d'estudiar el comportament dels consumidors (les seves
necessitats) i els seus hbits de compra.
Estudi de la localitzaci: En funci de la localitzaci, tot l'estudi de mercat es veur

afectat.
-48-
PAU 2012-2013
Mitjanant l'anlisi DAFO, podem fer un estudi sobre la viabilitat comercial, ja que el DAFO
ens indica quins factors, interns o externs, ens perjudiquen o afavoreixen.
Factors interns
Factors externs
DEBILITATS
D A AMENACES
FORTALESES
F O OPORTUNITATS
La matriu DAFO persegueix la tria de les estratgies i les actuacions ms adequades per assolir
els objectius que es planteja lempresa i ajuda a analitzar la viabilitat comercial dun projecte
empresarial. Els elements duna matriu DAFO sn: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
Debilitats: Factor intern que pot limitar la bona marxa de lempresa i la capacitat dactuar o
daconseguir millorar els resultats.
Amenaces: Factor de lentorn que pot afectar la bona marxa de lempresa, incrementar els riscos
a qu es veu exposada o b a reduir-ne lxit.
Fortaleses: Factor intern duna empresa que pot facilitar lobtenci de bons resultats o esdevenir
un avantatge.
Oportunitats: Factor de lentorn que pot representar per a lempresa un avantatge o una
possibilitat perqu millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.
Pla de mrqueting. Estratgies per a cada variable del mrqueting mix.
El pla de mrqueting proporcionar la informaci referent a la comercialitzaci del
producte/servei.
Es definir el producte/servei que sha de comercialitzar, poltica de producte/servei. Es
considerar el nombre, el disseny, els aspectes innovadors, la fase del cicle de vida del producte,
etc.
Aquestes caracterstiques es compararan amb les dels productes/serveis oferts per la

competncia.
Sespecificar com es donar a conixer el producte/servei, poltica de comunicaci.
Es descriuran els mitjans ms adequats (internet, premsa local, fullets, etc.) i les accions
(publicitat i promoci de vendes) a travs de les quals es donar a conixer el nostre
producte/servei. La publicitat pretn donar a conixer els nostres productes o serveis,
mentre que la promoci de venda ser el conjunt dactivitats de mrqueting que donen
suport a la venda i que estimularan la compra del nostre producte/servei per part dels
clients potencials.
Sindicar com es far arribar al client, s a dir la poltica de distribuci.
Sespecificar si sutilitza la venda directa o indirecta. En cas de que es tracti de venda
indirecta, sen detallaran els canals o vies de distribuci (majorista, detallista o tots dos) a
-49-
PAU 2012-2013
travs dels quals es far arribar el producte/servei al client final. El paper que poden tenir
els intermediaris (agents, distribudors, representants, etc.) pot ser fonamental i ajudar a
les tasques de distribuci.
Sindicar a quin preu es vendr, poltica de preus. Es detallar lestratgia de preus ms

adequada per a la nostra empresa amb la finalitat de fixar el preu de venda del
producte/servei.
El pla de mrqueting, s un document pel qual es regula tota la poltica comercial de l'empresa:
objectius, accions concretes i calendari en qu es dur a terme cadascuna. T les segents etapes:
1. Anlisi de la situaci i anlisi DAFO
2. Determinaci dels objectius
3. Elaboraci i selecci d'estratgies
4. Pla d'acci
5. Elaboraci del pressupost
6. Mtodes de control
El mrqueting mix: sn aquells elements de mrqueting controlables per l'empresa: producte,
preu, promoci i distribuci.
Estratgies relacionades amb el producte:
Estratgia de marca nica: usar el mateix nom per a tots els productes de l'empresa
Estratgia de marques mltiples: usar diferents noms per als diferents productes.
Estratgia de marques de distribudor: usar el nom del distribudor i no el del productor.
Estratgies relacionades amb el preu:
Estratgia de preus mxims: Comenar amb un preu molt elevat (productes de prestigi).
Estratgia de preus de penetraci: Introduir un producte amb un preu ms baix que el de

mercat.
Estratgia de preus psicolgics: Basat en les relacions de preu i atributs que fa el

comprador.
Estratgia en funci del cicle de vida del producte: Comenar amb un preu elevat i anarlo disminuint.
Estratgies relacionades amb la promoci:
Estratgia publicitria: Donar a conixer el producte a travs de la publicitat.
Estratgies relacionades amb la distribuci:
Estratgia de distribuci exclusiva: Hi ha un nic intermediari per a la zona.

-50-
PAU 2012-2013
Estratgia de distribuci selectiva: El fabricant selecciona un nombre limitat de

distribudors.
Estratgia de distribuci intensiva: El fabricant intenta que a la majoria de punts de

venda s'hi trobi el seu producte.
Un segment de mercat est constitut pel conjunt de compradors que demanden un

producte o servei amb caracterstiques molts similars. Es poden enumerar bastants criteris
de segmentaci:
Per edat.
Per nivell dingressos.
Per zona de residncia.
Sensibilitat al consum.
Altres: tipus de famlies, activitat professional, diferents estils de vida...etc.
Viabilitat Econmica: concepte i clcul del punt mort o llindar de benefici.

Concepte: La viabilitat econmica del projecte empresarial implica comprovar si lactivitat de
lempresa permetr generar beneficis o no. Per verificar aquest fet cal tenir una idea clara de
lestructura de costos i ingressos de lempresa; saber-ho per endavant en aquest cas s molt
important. Cal determinar una estimaci dels aspectes segents:
a) Costos fixos: Aquells que no varien amb el volum de producci (lloguer del local,
amortitzaci de la maquinria o m dobra del personal administratiu).
b) Costos variables: Aquells que sn proporcionals al volum de producci (consum de
matries primeres, m dobra directa o consum denergia).
c) Preu de venda del producte: Objecte de lactivitat de lempresa, que inclou el marge de
beneficis dacord amb lelasticitat de la demanda i de la competncia.
Amb aquestes informacions sutilitza una eina que ajudar a determinar la quantitat mnima de
producte que sha de vendre per no tenir prdues; s a dir, que els costos totals de producci
siguin iguals als ingressos totals. Aix s el llindar de rendibilitat o punt mort de lempresa,
que es defineix com la quantitat de producci venuda a partir de la qual es comena a obtenir
beneficis.
Viabilitat Econmica: Les necessitats del pla dinversions que sinclou en el projecte
empresarial estan determinades, per una part, per la xifra de vendes o nivell dactivitat que es
preveu i, per altra, per la tecnologia disponible per als equips productius. Un cop determinat el
nivell dactivitat i elegida la tecnologia que sutilitzar, el pla dinversions detallar, element a
element, els components de lestructura de lActiu (no corrent i corrent) amb la quantificaci
monetria corresponent i amb la indicaci del moment de la seva adquisici. En el cas dels
elements de lactiu corrent, sha de tenir en compte que les exigncies financeres de lexistncia
dun determinat perode mitj de maduraci obligaran la constituci del fons de maniobra inicial.
Clcul: (veure annex 6)
-51-
PAU 2012-2013
Viabilitat Financera: anlisi de la inversi. Pla dinversions i finanament.

La viabilitat financera: De lestudi i lanlisi dels plans dinversions i de finanament hem de
determinar si el projecte es pot fer realitat. Cal tenir en compte que en determinades
circumstncies s molt ms difcil obtenir finanament ali.
Finalment, cal determinar la coherncia global del projecte, que ser conseqncia de les
conclusions a les quals hgim arribat desprs de totes les anlisis anteriors.
Del projecte diniciativa empresarial, qui est determinada en primer lloc per la planificaci i la
relaci entre dos factors fonamentals:
a) Inversions de lempresa: Maquinria, local, installacions, equipaments informtics,

mobiliari, etc.
b) Finanament de les inversions: Capital aportat pels socis, prstecs i crdits bancaris,
crdits dels provedors, subvencions i ajuts oficials, etc.
Per aquesta ra cal organitzar una planificaci conjunta: un pla dinversions i un pla de
finanament totalment relacionats entre si, encara que moltes vegades la inversi inicial mnima
per comenar lactivitat empresarial s una de les variables que interessa ms determinar.
A ms de planificar les inversions necessries i el seu finanament, tamb s important conixer
alguns criteris que permetin seleccionar la millor inversi dacord amb la rendibilitat. Els criteris
bsics que cal considerar sn el criteri del valor actual (VAN) i el criteri de la taxa interna de
rendibilitat (TIR).
Pla d'inversions i finanament

El pla d'inversions: s un document que recull totes les inversions que seran necessries en una
empresa en un determinat perode de temps que sol ser d'un any.
En aquest apart cal preveure tots els aspectes relacionats amb les inversions que hem previst que
sn necessries per a tirar endavant el nostre projecte, aix com les fonts de finanament que
utilitzarem per a realitzar-les.
Aix, no noms considerarem les inversions en Immobilitzat, sin tamb les inversions en
Existncies i altres elements de lActiu corrent.
Les inversions que cal fer seran diferents en funci de les decisions que shagin pres prviament
respecte de ladquisici o no de determinats bns.
Per exemple, si necessitem un local, sabem que podem decidir comprar-lo o b llogar-lo. I, si
necessitem un vehicle, tamb tenim lopci de comprar o b dutilitzar altres instruments com el
lsing o el rnting.
Les opcions de lsing o rnting sn molt atractives per a les empreses que comencen.
Daquesta manera, es pot evitar el fort desemborsament inicial que suposa la compra del b i es
redueix el risc de la inversi.
-52-
PAU 2012-2013
El pla de finanament: s un document que detalla l'origen dels fons amb els quals es
finanaran les inversions especificades en el pla d'inversions
s per aix que la suma total del pla d'inversions i la del pla de finanament ha de ser igual.
El pla de finanament inclou lestructura financera inicial de lempresa, amb especificaci de les
diferents fonts de passiu necessries per a fer front al desemborsament inicial en funci dels
requeriments i caracterstiques especificades en el pla dinversions, i definint les quantitats que
shan dobtenir amb recursos propis i amb recursos aliens. Tot aix es planifica en un horitz
temporal previst per a la duraci del projecte empresarial.
En el moment inicial, el finanament que es necessita ser igual, almenys, als imports previstos
en el pla dinversions, de forma que lempresa pugui iniciar la seva activitat amb una estructura
financera adequada sense riscos dinsolvncia. Un cop iniciada lactivitat, el cicle dexplotaci
ha de proveir lautofinanament que, amb laporta addicional daltres fonts alienes, sigui
suficient per assegurar el creixement empresarial futur.
Viabilitat tcnica, Viabilitat juridicolegal i mediambiental.

Viabilitat tcnica: Consisteix a comprovar que la tecnologia, la maquinria i els equipaments
productius sn suficients per suportar l'activitat empresarial amb eficcia i qualitat.
Viabilitat juridicolegal: Verificar que lactivitat del projecte empresarial respecta i compleix les
normatives legals, els reglaments i les obligacions jurdiques en els mbits mercantil, laboral,
fiscal, etc.
Com a conclusi, cal dir que es necessita tenir tota la informaci possible referent a la viabilitat
global del projecte diniciativa empresarial per tal de decidir si es crear lempresa o no.
Viabilitat mediambiental: El respecte del medi ambient i el compliment de les normatives

protectores sn molt importants per tal que el projecte empresarial sigui sostenible i viable amb
relaci al seu entorn natural. Donada la importncia que ha pres la protecci del medi ambient,
aquest apartat de la viabilitat en una gran majoria dactivitats esdev una variable crucial i
definitiva.
A ms, no hem doblidar que per a un emprenedor la conservaci i la preservaci del medi
ambient i el fet que es compleixin de manera especfica totes les reglamentacions
mediambientals no s nicament una obligaci que sha dassolir quant a la viabilitat. Tamb es
tracta duna oportunitat que es pot deixar de considerar. El conjunt didees de negoci que
soriginen en el respecte del medi ambient i en les regulacions que el determinen pot tenir una
dimensi prou gran perqu sigui una variable que cal considerar molt seriosament.
-53-

Resum Pau Economia Empresa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Resum Pau Economia Empresa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Economia de lempresa

PAU: Economia de l'empresa

Informar dels resultats, de les prdues o del guanys

Masses patrimonials de passiu:

La partida doble i la normativa comptable

Anlisi d'estats financers.

Els documents que formen els COMPTES ANUALS sn els segents:

PATRIMONI NET I PASSIU

Capital / Capital social

Provedors d'immobilitzat a ll/t

Deutes a ll/t amb entitats de crdit

Creditors per prestaci de serveis

Provedors d'immobilitzat a c/t

Deutes a c/t amb entitats de crdit

Hisenda Pblica, creditora per conceptes

Organismes de la Seguretat Social

Que lempresa hagi ems valors admesos a la negociaci en mercats regulats de

Amb el Nou Pla General Comptable els ingressos i despeses extraordinaris es

Fons de maniobra. Actiu, passiu i recursos permanents.

PME = PMa + PMf + PMv + PMc

- EMPRESA COMERCIAL: PME = PMa + PMc

Anlisi financera: rtios

ptim: 0,8 - 1,2

ptim: 0,4 - 0,6

RTIO D'ESTRUCTURA DEL DEUTE

ptim: Com ms petit millor.

Deutes = Passiu Corrent + Passiu no Corrent

Anlisi econmica: rtios

Actiu Vendes Actiu

Benefici abans d' interessos i impostos (BAII)

Interpretaci: Indica el rendiment de l'actiu, de les inversions totals de l'empresa.

Benefici Net (BN)

RENDIBILITAT DE LES VENDES

La verificaci comptable: la auditoria. Concepte i tipologia.

Hi ha tres classes dopinions tcniques:

Opini amb excepcions: quan hi ha alguna circumstncia que impedeix

Opini desfavorable: quan lauditor manifesta que els comptes anuals no

Bloc 2: Gesti financera

Fonts de finanament propi.

Fonts de finanament ali.

FONTS DE FINANAMENT PROPI:

Reserves: Sn l'autofinanament intern de l'empresa i provenen dels beneficis no

Amortitzacions: Formades pel valor que perd l'immobilitzat en el procs de producci.

Lautofinanament denriquiment s aquella part del resultat de lexercici que no es

Lautofinanament de manteniment es deriva de lamortitzaci i servir per substituir

Ms autonomia a lhora de decidir en qu cal invertir aquets recursos, sense haver de

Els inconvenients de lautofinanament, en canvi, sn principalment els que detallem a

Lautofinanament s contrari als interessos de la majoria dels accionistes, que han

La retenci de beneficis a costa de reduir la retribuci dels accionistes dna lloc a un

Disminuci de la rendibilitat de laccionista quan existeix lefecte de palanquejament

FONTS DE FINANAMENT ALI:

El crdit: s aquell en qu la entitat financera sobliga a posar en disposici del client

Emprstits: Consisteix en lemissi de bons o obligacions per part de lempresa que sn

Lsing (leasing o arrendament financer): Instrument de finanament de bns mobles o

b) La duraci del contracte darrendament financer s irrevocable, i la resoluci del

Rnting: Consisteix en el lloguer de bns mobles i immobles a llarg termini, en el que

Les despeses que la graven:

Crdit comercial (o de provedors): s la quantitat de finanament que lempresa obt

Descompte d'efectes: Consisteix a portar al descompte les lletres de clients que t en

Tamb hi ha el finanament de les societats de capital risc, que consisteix en la inversi

DIFERNCIES ENTRE RNTING I LSING

- Els interessos i una part del cost

- Poden ser nous o no

- 2 anys per a bns mobles