SEMINARI

1: REGULACI DEL METABOLISME BACTERI

Usen mecanismes iguals o molt semblants als organismes superiors. La regulaci enzimtica de les
rutes biosinttiques en microorganismes es dna a 2 nivells. El motiu daquesta regulaci es No
gastar font carbonada ni energia quan un metablit necessari ja est present en el medi, aix sevita
el gast que significa sintetitzar-lo de nou per la cllula.
1) Regulaci a nivell de lactivitat enzimtica Control de lactivitat de lenzim preexistent.
2) Regulaci de la sntesi enzimtica (o protena estructural) a nivell gentic (quantitat)

Transcripci del gen que codifica la protena RNAm (transcripcional)

Post-transcripcional o Traduccional: a nivell de ribosomes.
mM
6 q bC D C a b p / ): j Y : ( w j /Y ): H/wj w

5 : H w Y / Y /_ H
5 : ( Y Y /_ H
wY D3F<wY s j)Y Hq w3 jY)35j! zq_

v0
<j53 3w)35q33 q Y)3 q q5q5j3 q 5wq!<j
4w:
Y q zq Fqq <35j6jq 3 VNh q 5_ww3 q

I(Y
Y <q Y)jjY q w3 j3S ;Y<qjY)q<q q <35q
As
<3 jY)35j! F33 FY5j FYwjF_F<jY
qFq5
RH/j: D
zH D
j3qDD

5YS b 5Y(<Yo q<Y FY5qY q5j6q qw Y)6q q
vH ( : :Y/?/(:(
Fqj! z_j53S 3 )3Y3 q FY<q3
Y q?j)3
H/j\/Y: 4/H (Y
pq55j! Sx Hq wwq3 3 536Y 5jq<Y q q355jYq 6jY

)j53 jqq<q q5q3j3 F33 qw 5q5j)jq<Y
5qw
9
3S N Y Y6<3<qo F33 <qq _j<Y q w3 3<3wq?3o wY

)j5YYz3j)Y q6q qFYq %Fj3)q<q
3 wY
vH :(YY/H:
q N: wHw/w /Y:
3)6jY q q<YYS ;33 Yz3j?3 qj5jq<q)q<q

3 )qY3 q355jYq Hq Y5q q 3 5_ww3 y3
q qw )q(Y Y q wY q5Y jFYj6wqo
w3 5_ww3
q5qj<3 qO&K-q wY <jFY w3 53<j3q q )35Y)Y
vH :HwY/YH:
_5w3 Hq zqq3S b<3 qzw35j! )q<36!wj53
q qw qwq

)q<Y 5q<3w q q<q D3F<wYS


G /) : .o 7/w/_H )H: ( w jY:H/wjw ( ):Y/_Ho
b
z R q R 3 D f bC D C R 4

4Q

C R f D 3 R z 6 f D v b# q

R (Y ( )H D w : H/j: DB H w j w

w/H/: YHw//?:jH ?: : Y:Q w :YY/_Ho f: H/j: p

1) REGULACI A NIVELL DE LACTIVITAT ENZIMTICA
:jQ/KH w w/H/: YHw//?:jHB w :Y/?/(:( w

K3 FY<q3 )Yw_5w3 q VNh Hq Y q5q3j3

w3 5_ww3 q 3FYj)33)q<q jz3w 53<j3 q
3wqHjq3 5Yj5jYq q 5q5j)jq<YS 3 qFqj!
q q<3 )Yw_5w3 q qY)j3 WQY<1G11G- N Y Y6
3<qo q )% 5Y)> Hq 3 q<q)j33 )35Y)Y
_5w3 q3 q5q3j3 q q<q)j33 5Yj5jYq FqY
Y q Y<3S ;Y q(q)FwYo w3 q?j)3 q5q3j3 F33
w 53<36Ywj)Y qw 3?>53 w35<Y3 Y ><jwq F33 w3 5_
w3 !wY j w3 w35<Y3 q<% Fqq<q q q<YYS Y
qY)3 )j5Y6j3Y 5Yjj53 )5y3 )% FY<q3
q w3 Hq y3 q3w)q<q Fqq<q q w3 5_ww3 q 53
qHjq3 5Yj5jYq F3<j5w3qS ;Y wY <3<Yo w3 q
w35j! q FY5qY 3)q<3w q <Y3 w3 5_w
3 )q53j)Y q 5Yq35j! q w3 qqz3 wY
q5YS

( /HN/Q/o f: wHw/w ( (Y ( )H v w ( ?/:

j(/:H YH : H/? ( : :(YY/_Ho f: wHw/w (

El enzim pot estar present per ser actiu o no, s tpic en bacteris i organismes superiors.
(Y ( )H C w ( ?/: : H/? :HwY/Y/H:o
Substrat original es convertit en producte final (aa) en varies reaccions i enzims diferents
Regular activitat dun dels enzims de la ruta.
q w3 53<j3 j5jq<q F33 3q5<3 3w )q<36Ywj)YS hw

<q3<j3)q<qo j q q<jqq w3 <qj q 3 q?j)3o

Inhibici per Retroalimentaci o Feedback: mecanisme per aturar o reduir les reaccions de
Fqq <35j <jq)FY 5Yjq36wq 3<q q Hq w3
q?j)3 qj<q<q q<_ j5jq<q)q<q jwj3 F33 q(3
un via biosinttica completa
cal sintetitzar
producte
si ja en tens). Un excs de
q 3q5<3 3w (no
)q<36Ywj)YS
pj q)63zYoms
<363(3Y
5Y
(<3)q<qo w3 qzw35j! q w3 35<jj3 q?j)%<j53 q
producte final inhibeix lactivitat del 1r enzim. Es reversible.
w3 <qj q?j)%<j53 Fq)j<q 5Y<Yw3 q )YY qj

5jq<q qw )q<36Ywj)Y q w3 5_ww3S

Y j<q)3 Hq 5Y<Yw3 qw jqw q qFqj! q

Particularitat de les bactries: Tenen rutes ramificades. A partir dun substrat original poden
zqq 5Y5q<Y Y 3j3Y wY zqq Fqq q<3 q
zw3Y
FY )%
j<q)3S
3 yq)Y
tenir diversos productes
finals
a qtravs
de h<qjY)q<q
subvies diferents,
acostumen a ser regulades
q<j3Y wY FY5qY Hq qzw3 w3 35<jj3 q w3 q
. o U I /H Y/ : w /independenment.
w ( ) : Y /_ H Grcies
a ls pq55j!
denzims
o 33wj?3
incls de Isoenzims (reconeixen el
?j)3 qj<q<q
SfAxSdiferents
h 5Y<j35j!
Regulaci enzimtica de rutes q)Y
biosinttiques
microorganismes
a dos
5!)Y q en
5Y<Yw3
w3 <qj qw
VNhnivells:
q w3
3 qzw35j! q q3wj?3 3 Y mateix substrat i catalitzen la mateixa reacci per tenen diferents controls de regulaci).
jqwq Fj5jF3wq q w3 5_
FY<q3S
S1-2

S1-2

Regulaci enzimtica de rutes biosinttiques

en/_microorganismes
w3S b Y q 5Y<Yw3 w3 -W1GGJ-J
q w3de
q?j)3
Fqq enzimtica:
(1) Regulaci
lactivitat
v : r b q /Y
H B Y /? j : Q /wja dos
j /Ynivells:
Q /: H
r
j<q<q h q 5 ~ C 3 ae ia 3 35<jj3 q 3 FY<q3 q
A oc
_ \ _j j > , _8 _~ \
-glutamilenzimtica:
N-acetil glutamat
(1) Regulaci de lactivitat
qq qzw3 !wY qF_ q y36q jY j<q<j?33 q
quinasa
sintasa
GwxH
k0BSLDSKB
ARAvADN8B
q5jo 3 jqw FY<355jY3wxS ;Y Y<3 F3<qo w3 53<j3
/?:
f: j::
( )Hw Y(/x/Y:H H:wB : j:: (
-glutamil
N-acetil glutamat
quinasa
q FY<q3 j<q<j?33 q Fqq qzw3 <3<Y 3 jqw q
sintasa
H:w wH H/j:wo f: w/_H ( H )H
g
grSB
8r)W Q
3 <35jF5j!o 3j3Y w3 53<j3 q VNh )q3(qY
Y( /x/Y: H: H/j: w\ ):(: j (/:H YH
) VNhx j<q<j?3Yo Y 3 jqw q w3 <355j!o <3
( : :Y/?/(:( ( : H/j: Y H : H( : Y:H/(:(
jqY Y Y qw )VNhS
( H/j: (Y/(:o
3 qzw35j! q w3 -W1GGJ-J q?j)%<j53 q FY53jY
b XK ::w ( : wHw/w /Y: (H 4i Q
3 q <Fj53)q<q FY5qY %FjY Hq q FY5q q
( ):Y/_HV
qzY Y )qYxo )jq<3 Hq w3 qzw35j! q w3
Y1O<G< q?j)%<j53 q qw3<j3)q<q wq<3 wwq3 3wzY
b v\ w j \w \/(:B : ):Y/_H ( : :Y/?
)j<YxS pj q q5q3jY j<q<j?3 3 q3 q?j)3o
):Y/_H ( : wHw/wV I KV
33% 3wz> <jq)FY y3<3 Hq q<_ Fqq<q q w3 5_ww3

1
En general el producte final inhibeix
el primer enzim de la ruta
biosinttica (retroregulaci)

G /) : roL bwH/j:w /HN/Q/Y/_H :/jH:Y/_Ho

En general
el producte
final inhibeix
Encara que
comparteixin
precursor,
les rutes
f: ?: YH(Y : : wHw/w ( :j/H\Y/(w :j\/Yw
el primer
enzim de
la ruta
acostumen
a ser
regulades
YH/H
w /wH/j:w
(
CDAI w/H:w:oindependentment
v:(: H: ( w:w w
biosinttica
)
H/j:w w wYx/Y:jH
/HN/Q/(:(retroregulaci
:/jH:Y/_H
H ( w :j/H\Y/(w :j\/Ywo 4 / H Yw ( w

Encara que comparteixin precursor, les rutes

acostumen a ser regulades independentment

rg

6 q bC D C b I /HY/ / w ( j /Y Q / ) :

Com es regula lactivitat de lenzim? Per allosterisme

bj<q Y <jFY Fj5jF3wq q qzw35j! q w3 5_

ww3o Y Hq 5Y<Yw3 w3 W-Y1GJ-J Y j5wY w3 <Y<3w 3

q5j3 Y Fqq5j3x q 3 q?j)3 Y<3 Hq 5Y<Yw3 w3

-En bactries es menys freqent la regulaci per modificaci qumica o
-W1GGJ-J q 3 q?j)3 Fqqj<q<q j35<j3Y <q)FY
3w)q<q w3 FY<q3S b wY FY53jY<3o w3 qzw35j! qw
covalent (fosforilacions, acetilacions).
>)qY q 5YFj3 53<j3x q 3 q?j)3 33 Y5q

4//

3 jqw zq_<j5Y q<q <q)3 q% <3<3Y qF_ q Hq

5Yjqq)Y w3 63q q w3 6jYwYz3 )Ywq5w3S hH Y

5q<3q)Y q qw 5Y<Yw q w3 35<jj3 q q?j)3 Hq

-Els enzims allostrics es caracteritzen per tenir 2 llocs duni:

3 qj<q q w3 5_ww3S
3 jyj6j5j! q w3 35<jj3 q 3 q?j)3 q 5Yq
5q5j3 q 53)6jY 5Y3wq<q Y Y 5Y3wq<q q w3 q
<5<3 q w3 q?j)3S DY)q?3)Y 5Y qw 53Y j)Fwq
q jyj6j5j! FY q<Y3wj)q<35j! q jYq?j)3o Hq
Y q(q)FwY q j<q355jYq Y 5Y3wq<qo <q)j3
q)Y 5Y qw 53Y 5w%j5Y q w3 )Yjj535j! 5Y3wq<q q
w3 q?j)3 zw<3)j3 j<q<33S

Centre actiu reconeix i modifica el substrat

Lloc allostric uni reversible del regulador a enzim (ex:

producte final). Quan suneix es produeix un canvi comformacional
L\_-_y_~\ Q j j>4j )k_W >\ 4)y_~ \
)q53j)Y j)FY<3<q F33 qw 5Y<Yw q w3 35<jj3
de forma que el substrat ja no pot entrat al centre actiu.
q?j)%<j53 q w3 zj:zFz2zj |=S S5S=(Lz3j5(2zja Hq

q )q53j)Y F33 q<qq w3 q355jYq q 3 3

6jYj<_<j53 5Y)Fwq<3o 5Y)Y w3 <3 q 6jY<qj q
3)jY%5jY Y 5wq!<jYS 3 qzw35j! FY q<Y3wj)q
<35j! Y5q FYHq q5qY qw FY5<Y j3w q w3
3 jyj6q w3 35<jj3 q w3 qGFOq- q?j)3 q q<3 3S
3 jyj6j5j! qw Fj) q F3Y jwq5j3 q )YY qj53?
<Y3 w3 3 FYHq Y q zqq3 j<q)qj3jY F33
Y<3 q?j)3 Hq 35<>3 FY<qjY)q<q q w3 3 Rj
) : r oa . o pj q)63zYo w3 jyj6j5j! FY q<Y3wj)q
<35j! q qqj6wq 53Y wY jqwq qw FY5<Y
j3w Y q qY wj)j<3<q <qj q qjj5j3S
$D!)Y Fqq qw FY5<Y j3w q 3 3 jyj6j w3 35
<jj3 q 3 q?j)3 5Y <3<Y Y z33 qw35j!
q<5<3w 5Y _wl b FYj6wq FYHq w3 q?j)3 jyj6j3
q 3 j7z3( (L=H59Sz2(d U3wq q?j)3 <jqq Y j<jY

2. REGULACI DE LA SNTESI ENZIMTICA: repressi i inducci

bqAbpbvb#qJ R
l
wQw: H w
l
( H/H YY4H l
H/j\/Y: /HN/Q/(: E

B
Dv57CDCJ f:
2

G /) : r oL g Dw/wj B jY:H/wj ( /HN/Q/Y/_H

H/j\/Y: ( Y x/H: ( H: ?:o v:H(
(Y x/H: w YjQ/H: YH w// :wK/YB w :: :
YHxj:Y/_H ( : H/j: ( j ( ww: : H w H
: YH :Y/?o

q j!o qw j<jY 35<jYo Hq q qw <3<Y pq55j! Sxo

qw j<jY 3wY<_j5Yo Hq q qqj6wq)q<q qw FY5<Y

Control negatiu de la transcripci: mecanisme regulador que det la transcripci
j3w q w3 3S D3Y qw FY5<Y j3w q q 3w j<jY

Control positiu: mecanisme regulador que promou la transcripci

3wY<_j5Yo w3 5YY)35j! q w3 q?j)3 53)6j3 q )YY

Hq qw <3<Y 3 Y q Fqq j 3w j<jY 35<jY cG /)
: r oL g o D3Y w3 5Y5q<35j! qw FY5<Y j3w 5Y
)jq?3 3 q5qq q qw 5j<YFw3)3o w3 q?j)3 qwq 3
Y)3 53<3w<j53 q5Y63 35<jj3S

Repressi: el producte de la ruta actua com a corepressor de lexpressi de loper biosinttic. Els
L8>\^_W )8
hwz3 3 6jYj<_<j53 5Y<Yw33 )qj3<q jyj6j
enzim que catalitzen la reacci no es sintetitzen si el producte ja est present en quantitat suficient.
5j! FY q<Y3wj)q<35j! q)Fwq3 G<QOY'GF-< j Y
RH/j:

4w: /H/Y/:

jzjj53 jz3wxo Hq Y q?j)3 jqq<q Hq 53<3wj?3

w3 )j)3 q355j! FqY Hq q<% (q<3 3 jqq<q
5Y<Ywq q qzw35j!S q(q)FwY q w3 <qj q wY
3)jY%5jY 3Y)%<j5Y <jYj3o <jF<!3Y qjw3w3
j3 q M<WwOqGWwG- WQKG
3 q?j)3 B qYj 336jY yqF<wYY3<Y s Y3<Y
hK;x j<33 (qz3 F3Fqw 5q<3w q w3 6jY<qj q
3)jY%5jY 3Y)%<j5Y cG /) : r oL o b M WQKG0 y3
<q jYq?j)3 hK; j<33 Hq 53<3wj?3 w3 Fj)q3
q355j! q q3 3o 533 3 q qzw33 jqFqjq
<q)q<q FY !wY Y q wY 3)jY%5jY Hq Y FY
5<Y <q)j3wqS pj q)63zYo 3 jqq5j3 qw q(q)FwY
q jyj6j5j! FY q<Y3wj)q<35j!o Yq qw FY5<Y
j3w jyj6q FY 5Y)Fwq<Y w3 35<jj3 q?j)%<j53o q qw
53Y q w3 h;K j<33o w3 35<jj3 j)jq q Y)3
q53wY33m w3 35<jj3 q?j)%<j53 53q 3 5qY 53Y KQ<
1qO< FY5<Y q<% Fqq<q q q5qYS hwzY Yz3

Regulon: conjunt de gens regulats simultniament pel mateix factor de transcripci, es poden trobar
adjacents (oper) o en diferents llocs del genoma (Aix s que es troba en organismes superiors).
bHj(/:/ b

RH/j: p

bHj(/:/ bb

bHN/Q/Y/_H
/ :/jH:Y/_H

Oper: Conjunt de gens adjacents implicats en funcions metablicament relacionades i sotmesos a

una nica regulaci transcripcional. s tpic de bacteris i NO en organismes superiors. Elements tpics
bHj(/:/ bbb

RH/j: C

I(Y l

Promotor on interacciona RNApolimerasa

Operador on suneix la protena reguladora (repressor)
N gens estructurals Sn els codificants.
CAPsite on suneix lactivador

G /) : r oa . bHN/Q/Y/_H ( : : Y/?/(:( H/j\/Y:

:/j H:Y/_Ho f: :Y/?/(:( ( : /j: H/j: ( : ?: w
/HN/Q/(: (Y x/H:B Q:H( :w : (YY/_H (
(Y x/H:o

Inducci: contrari de la repressi. Els enzims son sintetitzats noms quan el substrat est present.
La repressi afecta tpicament als enzims biosinttic (anabolisme). En canvi la inducci acostuma
a afectar enzims degradatius (catabolisme)

Inductor: substancia que indueix la sntesis enzimtica
a r gCorrepresor: substancia que reprimeix la sntesis
6 q bC D C a b p / ): j Y : ( w j /Y ): H/wj w

G/): .or 3w/_H H/j\/Y:o f: :(/Y/_H ( :)/H/H: :

j(/ /j wYx/Y:jH : (YY/_H ( H/j:w
HYw:/:w :: w/H/: :)/H/H:o f: wHw/w H: ( H:w
H w ? :xY:(:o

G/): .oM bH(YY/_H H/j\/Y:o f: :(/Y/_H ( :Yw: :

j(/ /H(Y wYx/Y:jH : wHw/w ( : H/j: r
)::Yw/(:w:o f: wHw/w H: ( H: H w ? :xY:(:o

3 qFqj! q?j)%<j53 q<% ) q<qj3 q<q w3

635<qj3 5Y)Y )qjY F33 5Y<Yw3 w3 <qj q w3

L\ f7y4j>8 9 yjj>Qj>8j>8
3 <35j3 Hq j5q w3 <qj q?j)%<j53 q

Exemple de mecanisme de repressi: Protenes de loper Arginina (Oper biosinttic)

Loper Arg consta de 3 gens codificants de 3 enzims que participen en la ruta biosinttica de larg.
La protena Reguladora es un repressor, quan al medi no hi ha Arg la ruta de sntesis dels enzims
ser necessria Sha de tenir actiu loper el repressor no suneix a loperador. En cada
transcripci noms es crea 1 molcula de RNAm que inclou els 3 gens.
Si al medi hi ha Arg la ruta NO es necessria i els enzims tampoc la bacteria detecta lexcs perqu
la Arg actua com a corepressor. Les molcules dArg son internalitzades per la bacteria i suneixen a
la protena repressora tot aquest complex canvia la conformaci del repressor i suneix a
loperador fent que la RNApolimerasa no pugui actuar i arribar als gens estructurals
Com es veu en un cultiu bacteri??
Fase inicials les bactries sense arg poden crixer a costa de sintetitzar-la. En el moment que
afegeixes Arg les bactries continuen creixent per ja no fabriquen els enzims per sintetitzar-la.
v : . b 3 ):Y/_H ( : w/_ H ) K H/Y:

ar

.T2
G /) : . oh IYw ( w/_H H/j\/Y: j :H( Yj
j :H :)/H/H:o c: R _H w :HwY/
w w /HY:: ( H/w : :(B cQ v:H(
Yw cH: jKY: : w H : wB Kw w H
: :( Q: : :HwY/Y/_Ht j3qD :w H:w
Y(/x/Y: H w w/H/:Ho I:: _H L%OT :j/H\Y/(
:)/H/H: w Yw w H : w ( :)/H/H:o

G /) : . oT IYw ( /H(YY/_H H/j\/Y: j : H( Yj

j _H :Yw:B c: 6H: H: w: w H :
: )/_H ( :( Q: : H/_H ( : 3qD /j:w:o
cQ 6H: jKY: /H(Y: w H : w /H:Y/?: (
j:H: H (: H/w : :(o RHHYw : 3qD
/j:w: :HwY/Q CqD w/H/: H j3qD : :/ (
_Ho I:: _H WL7 :^Y: ::Yw: w /H(Y
w H : w ( :Yw:o

hw jq 3 qq5<Yo w3 FY<q3 qFqY3 q qwq

35<j3
Fqq jq 3 3 qzj! qFq5j53 qw Nh

5q533 3w FY)Y<Y qw zqo qw QOq-JQq b<3 qzj! q
cw/_H : Y:H/(:( ( j 3qD Y(/x/Y: (/YN:
w3 Hq jY wz3 3w <_)jY YFq! F33 q5j6j 3
H/j:o Rw: ):Y/_H :HwY/Y/H: : ?:H : Y:Q
Exemple de mecanisme dinducci: Regulaci de la lactosa (oper catablic)
3zF35j! q zqq q jFYj5j! wjq3w 5Yq5<j3o
H:w :wK/Y:w ):(:w w HH : Cq Do
53 qFqj! q<% 63(Y qw 5Y<Yw q YwY YFq3Y
RH YH H):/? ( : :HwY/Y/_HB : H:
Operons catablics enzims implicats en catabolisme (ex: sucres)
pq55j! sSfexS UYY wY zqq q YFq! q <35j
):(: Y/Q Hj Q ( w xHY/H:
6q q 3 Yw3 j3 Hq zqq3 >j5Y )VNhS bw
/HN/Q/H( : wHw/w ( j 3qDo
YFq3Y q<% j<3Y qF_ qw FY)Y<Y Yq q)
Si la bacteria te sucres diferents a la lactosa no li cal sintetitzar els enzims, nomes els crear quan
b I K w :j: YH H):/?V
Fjq?3 w3 <qj qw )VNh Rjz3 CSsxS pj qw qFqY q
estigui en medi amb lactosa i sense glucosa.
q 3w YFq3Yo w3 <35jF5j! q 6wYHq3 j53)q<q
b v_j /HN/Q H w : wHw/w ( H j 3qD
FYHq w3 VNh FYwj)q33 Y Fqq j j)jq j <363
wYx/YV
q que
q<q )YYo
wY FYwjF_F<jY
5Yjj53Y
FY wY zq primer ha dassimilar la lactosa des del medi, amb
En (3S
cas
la bacteria
vulgui
catabolitzar-la
q qw YFq! Y Fqq q j<q<j?3YS pj qw )VNh q
protena
de pq55j!
la membrana
permeasa i desprs la trenca amb la betaFYwj5j<!j5Y
sSfexo <YYplasmtica:
wY FYwjF_F<jYlactosa
5Y
jj53Y FY q<q )VNh q<3% qFj)jYS
. om
v H w //?
galactosidasa.
3 j55j! q?j)%<j53 <3)6j_ Fqq q<3 5Y<Yw33
( : : H w Y / Y /_ H
FY qFqYS b q<q 53Yo w3 FY<q3 qFqY3 q<%
Situaci diferent a loperador biositetic (anabolic): en ambsencia de lactosa el repressor suneix a
35<j3 q 3q5j3 qw j5<Y 6wYHq3 5Y)Fwq<3)q<q w3
b qw 5Y<Yw qz3<jYo qw qwq)q<Y q 5Y<Yw +w3 FY
<35jF5j!S D3Y q 3*3q qw j5<Yo _<q q 5Y)6j3
<q3 qFqY3+ wwq3 3 536Y w3 qFqj! q w3 <qj
loperador en canvi quan hi ha lactosa la bacteria ja ha sintetitzat molcules de permeasa perqu
q )VNhS ;Y Y<3 F3<qo q qw 5Y<Yw FYj<jY q w3
5Y w3 FY<q3 qFqY3 w3 j35<j3m w3 jyj6j5j! q Fq3
<35jF5j!o 3 FY<q3 qzw3Y3 35<j3 w3 j! q
algo de lactosa entri i la bacteria ho pugui notar.
w3 <35jF5j! Fqq FY5qq cG /) : .oTo
w3 VNh FYwj)q33 3w NhS 6q q(q)FwY q qzw3
UYY wY j<q)3 qzw3Yq Hq <jwj?3 qFqY
5j! FYj<j3 q qw 53<36Ywj)Y qw j35%jY )3w<Y3 q
q <jqq qw )j)Y )q53j)Y 635q<qL w3 jyj6j5j!
La lactosa actua com a inductor el propi metablit actua com inductor, suneix al repressor, li
q w3 <qj q )VNh )qj3<q w3 35<jj3 q FY
M<WwOqGWwG- WQKG
canvia la conformaci i el desenganxa de loperador.
<q3 qFqY3 qFq5j53 Hq q q5q<3 3 q?
63(Y qw 5Y<Yw q FqHq*3 )Yw_5w3 qq5<Y3S 9o 5Y)Y
q y3 jj53Y 3<qjY)q<qo w3 qzw35j! FY qFqY a )4)- k_8W f > k) W )k48) >\ p{k/,Nk/M k^J
3
3 q?j)3 qw 53<36Ywj)Y q w3 )3w<Y3 q M WQKG Y
q q5j6q qw Y)6q q WQY1qQK YO&-1GQ
j<q<j?33 !wY <3 w3 3j5j! q )3w<Y3 3w )qjYS ho
w3 qFqj! q q<3 q?j)3 jzq qw F3<! q5j<Y F33
w3 F z3w35<Yj33 q w3 Rjz3 CSuo q5qF<Y q Hq q w3

1r Cincies Biomdiques

Mriam Ferrer Gonzlez

Biologia Molecular

Oper: complex funcional de gens agrupats junts en un cromosoma. Sovintment codifiquen per enzims
duna mateixa via metablica.
Distingim 3 regions diferenciades dins loper:
- Operador: on suneix el repressor
- CAPsite: on sunir un activador
- Sota control de lactivador hi ha els gens:
lacZ: codifica per la -galactosidasa
lacY: codifica per una permeasa de la lactosa
lacA: codifica per a un exportador de materials txics, que poden entrar per la permeasa

Com es pot veure, la zona on suneix la RNA polimerasa est parcialment solapada amb la seqncia de
loperador. Aix vol dir que, com que el promotor est solapat amb una seqncia que funciona com a
repressora (repressor lac), hi haur competncia entre la RNA pol i el repressor lac per unir-se al promotor.
Una mica mes upstream en la seqncia es troba el lloc on sunir lactivador CAP.
-

En una situaci en que hi ha lactosa i glucosa, la RNA polimerasa s lliure dunir-se al promotor i
produir transcripci, i ho fa a un nivell molt baix (nivells basals de transcripci: 10 molcules).
Prefereix utilitzar glucosa i aquests gens no es transcriuran gaire.
En una situaci on no hi ha lactosa no t cap mena de sentit ni tan sols que hi hagi transcripci basal,
i per tant hi haur repressi de la transcripci (el repressor est unit).
En situaci de presncia de lactosa per no de glucosa, es produiran uns nivells activats de
transcripci ja que lactivador CAP sunir a les seqncies activadores i facilitar la transcripci fent
que suneixi la RNA pol.

26

1r Cincies Biomdiques

Repressor
lac:

Mriam Ferrer Gonzlez

Biologia Molecular

En el repressor lac hi ha dos dominis diferents: un dells (domini amino terminal) interacciona amb
loperador del DNA i laltre s un domini carboxi terminal que pot interaccionar amb alguns metablits.
El primer domini es considera un domini regulatori (amino
terminal) que provocar que el repressor suneixi o no al DNA
depenent de si hi ha lactosa o no nhi ha.
La uni de metablits en el domini carboxi terminal indueix
canvis conformacionals en el domini amino terminal.
Com ms -galactosidasa hi hagi (causat per la presncia de
lactosa), ms 1,6 allalactosa hi haur, ja que s un producte
secundari. La concentraci daquest producte s proporcional a
la quantitat de -galactosidasa. Aquest producte suneix a
lextrem carboxiterminal del repressor lac induint un canvi
conformacional de manera que el domini amino terminal no
podr interaccionar amb el DNA, fent que es desenganxi. Per
tant es pot concloure que quan hi hagi lactosa, el repressor
ser desenganxat.

En el laboratori sempra un anleg estructural que mimetitza a 1,6 allalactosa i simula la presncia de lactosa
en el medi, fent que el repressor lac deixi dactuar.
Lactivador es regula per la presncia o no de glucosa. En bacteris, quan hi ha poca glucosa augmenten els
nivells dAMPc, el qual sunir a CAP induint la uni daquest amb el promotor.

27

S1-8

Regulaci simultnia positiva via protena CAP:

Situaci de partida:
Repressi per glucosa: en presncia de glucosa,
sinhibeix la sntesi denzims catabolitzadors
daltres sucres

El complex CAP-AMP cclic s necessari per

lexpressi mxima de loper

La glucosa inhibeix ladenilat ciclasa i redueix

els nivells de AMP cclic

La glucosa es la font preferent quan es disposa de vaires perqu tot comena per ella. Si tens
daltres sucres els has de transformar-los en glucosa.
Com fan per no induir lopero quan tenen de tot (Glucosa, lactosa...)? Per mecanisme de repressi
per catablit en bactries qui reprimeix no es la glucosa sin un catablit.
Perqu la RNApolimersa tiri endavant fa falta una altra protena que es regulada o activada per el
catablit (CAP) sha dunir a la regi promotora perqu comenci la transcripci.
Aquesta CAP ha de ser activada per AMPc (el catablit)
AMPc sintetitzat a partir de ATP per lenzim adenilat ciclasa.

AMPc suneix al CAP i aquest complex al cant del promotor permet que la RNApoli transcrigui.
*RECORDAR: Tamb sha de treure el repressor!
El AMPc el regula la glucosa! la glucosa es inhibidora de lAdenilat ciclasa, per aix quan est
present baixen nivells AMPc i no es forma el complex activador.

Sistema regulador de dos components

Sn mecanismes de transducci de senyals per components que no poden entrar dins la cllula.
Les bactries no tenen la via de les MAPK Per si tenen sistemes reguladors de 2 components:
arm
6 q bC D C a b p / ): j Y : ( w j /Y ): H/wj w

Kinasa sensora en lenvolta

Protena reguladora de la resposta

(Fosfatsa per desfer el procs)

4: :jQ/H:

La kinasa sensora de la membrana citoplasmtica es

fosforila a ella mateixa en resposta a una senyal ambiental
externa EL grup Fosfat es transfereix a la protena
reguladora i suneix a la regi de loperador
*En alguns cassos pot actuar com inductor o repressor
La senyal ha de ser reversible una vegada marxi la senyal
ambiental una fosfatasa reverteix a la situaci inicial.

S:(

Percepci de Qurum
Qurum = multitud o nmero suficient.

G /) : . o a v H ( : w/_H )KH/Y: H w/wj:

):( ( (w YjHHwo RH w /HY/:w
YjHHw ( w/wj: N: H: /H:w: wHw: H :
jjQ:H: Y/:wj\/Y: w xwx/: : w j/wj: H
ww: : H: w: :jQ/H:o D YH/H:Y/_HB )
xwx/ w :Hwx/( : YjHH /HY/:B H
):( ( ww:o RH w/wj: jw:( :B
):( ( ww: xwx/:( w H: H: w:o
f: :Y/?/(:( xwx::w: ( ):( ( ww: /Q:
H:jH xwx: ( ):( ( ww: Y/: Y/Yo

Les bactries detecten la prpia densitat de poblaci grcies a lacumulaci progressiva dun
autoinductor que controla lexpressi de certs gens.

Aquest mecanisme s til per assegurar-se de que hi ha suficient

quantitat
de cllules
duna
F3q5q q<3
)qY 3)Fwj3)q<q
j<j6jY
q<q w3
S1-11
qFq5jq
q
AqWw-OHq
q
h-W1OqG-0

q<%
F%5<j53)q<q
Percepci de qurum (quorum sensing): les bactries detecten la
especies determinada abans diniciar una resposta que requereixi un gran nmeros de cllules per
3q<q q w3 635<qj3 Hq jq 5Y)Y F3%j<Y q
prpia densitat de poblaci grcies a lacumulaci
progressiva
dun
Yz3j)Y FqjYqS
hwzY
q(q)FwY 5w3q q wY
tenir efecte:

j<q)3gens
q Y 5Y)FYq<q j5wq w3 3j)jw35j! q
autoinductor que controla lexpressi de certs

Com es detecta que son moltes?

Y3<Yo qw )q<36Ywj)Y qw j<!zqY w3 qFq<3 3 w3

Fqj! Y)!<j53S b M<WwOqGWwG- WQKG qj<q 53j 5j5q<3
j<q)3 jqq<q q Y 5Y)FYq<qm 3wzY q qwwY q

Autoinductor: Gramnegatives: acil homoserina lactones

Cada individu produeix molcules autoinductores i les allibera al medi. llavors es van acumulant
Grampositives: oligopptids
al medi els autoinductors de tots plegats.
5:Q: .o

S1-11

Rj w ( w/wj:w ) :( w ( ( w Y j H H w

Nomes far lefecte quan passin de cert nivell (acumulades) aquestes son detectades i poden
P/KzDVL
PDLW LV6/D4zLW
Percepcilenvolta
de qurum
sensing): les
bactries
detecten
la perqu permeti lexpressi o
penetrar
(es (quorum
difonen lliurement)
i activen
a un
regulador
4/wj: D
S)H
prpia densitat de poblaci grcies a lacumulaci progressiva dun
q/: H//
3w/:Y/_H ( H/: H// cq:
repressi de gens.
autoinductor que controla lexpressi de certs gens

6//:Y/_H ( H/_)H cq

Autoinductor: Gramnegatives: acil homoserina lactones

Grampositives: oligopptids

3)/_H IN
3):Y/_H ( /H:w

C/wj/HY/_H (
H/_)H )\H/Y
Gwx: /H)\H/Y
Iw/_H wj_/Y:

Sntesi i alliberament de factors de

virulncia
Transferncia conjugativa de DNA
Producci dantibitics
Estimulaci de lesporulaci,

Sntesi i alliberament de factors de

virulncia
Transferncia conjugativa de DNA
Producci dantibitics
Estimulaci de lesporulaci,

X/H:w:
KD4Kx%L

DYp
q:9
q:X
q3bb cPz
IN3
RH?y

RR

5KH):w H YH: jYN:w H:w )/:(:w ( ww: :Y

):o DH DYD ( N:Y :H ( Y/?:( Yj ( w

Y)63
q<YY
T)FD
T)FR
)q<36Y
635<qj3
Y)!<j5
5Y F
q 3w<3o
FYY
j<q)3
<35j
zq QF
FY qw V
hwz
)>w<jFwq
)3 qz
q )5
Fq<3 q
zqY .xS
Y5jY
35<Y
Hj33
<!zqY
5Y)Y Y
q?o
YY3
bw j
(<Y q
5Y)Y 35
Fj35j!
N3 5Y
w3Yq
FY q<q
<q3 RN
w3 qFj
qzw35
)q<3wq
Y
q zqq
FYq<q