URTX

PORTACI HISTRICA

RELATIVA A DOS EDIFICIS

EMBLEMTICS DE LA CIUTAT
DE TRREGA
Anna Graus Mateu
117

APORTACI HISTRICA RELATIVA

A DOS EDIFICIS EMBLEMTICS
DE LA CIUTAT DE TRREGA

Anna Graus Mateu

Interiorista

En principi, he de reconixer que linters de

presentar aquest treball em ve donat per la fascinaci que ja des de petita he tingut envers
una de les cases que tot seguit comentar.
El fet s natural si es t en compte que una
daquestes cases, concretament la nm. 17 del
carrer del Carme, s dels meus avis materns i
que quan nasqu el meu avi ( 1925) ja hi tenien
-com avui- el seu comer. La botiga llavors era a
lloguer i adquiriren la casa a lany 1954.
Les explicacions sobre la histria de la botiga
sempre mhavien interessat, per ara que he
anat esbrinant i coordinant les explicacions
familiars he pogut reflexionar i aportar les dades que tot seguit exposar.
En el present treball no tan sols aportar les
tesis que he anat recollint, sin que tamb discrepar, puntualitzant-ho, dalguna opini.
Prviament, he de fer un petit aclariment, perqu la narraci del treball sigui ms entenedora. I s que, com que he de referir-me a dos
edificis duna poca similar, que a ms es troben situats lun davant de laltre i que durant
molts anys foren propietat de la mateixa famlia, per evitar confusions quan em referir al
Palau dels Marquesos de la Floresta, situat
actualment al carrer del Carme nm. 34, ho
far utilitzant lobservaci PMF, i pel que fa a
laltra casa del davant, avui coneguda com a
Casa Sobies, al nm. 17 del mateix carrer, la
citar com a CM (de Cristalleria Mateu).
Aquest aclariment no el faig per cap malents
orgull familiar, sin perqu el nom de Casa
Sobies que ara utilitzen els historiadors locals
no correspon a la realitat, ja que la veritable
Casa Sobies era la del costat, avui desapareguda i substituda per un edifici ms modern,
per com que fou durant molts anys dels mateixos propietaris (els Sobies), daqu pot ve-

118

nir la confusi que en aquest treball ja anir

explicant.
Per reforar la part documental del treball, he
utilitzat una srie de fotografies de diferents
poques de les dues cases, que ajudaran a
entendre millor, si ms no, les explicacions.
En el cas de les anlisi plstica de les faanes, a part dutilitzar lajuda de les fotografies,
he adjuntat al text una srie de croquis en els
quals estan especificats i assenyalats els diferents elements arquitectnics que sn esmentats en lanlisi.

Histria d'un carrer

El carrer del Carme de la nostra ciutat, el qual
es conegut popularment tamb com el carrer Cervera, fou durant els segles XIII i XIV
una de les vies ms importants de Trrega i
el lloc on es localitzaven les residncies de
les principals famlies de la ciutat. En aquells
temps, aquest carrer era conegut com a carrer den Falc.
El carrer den Falc es trobava tancat per un
dels portals de la muralla que envoltava la poblaci; precisament una de les torres circulars
de la mateixa muralla quedava dins dels terrenys que desprs foren propietat de la famlia Crcer - Sobies.
Com a nota interessant, he de dir que aquesta
torre -reduda fins a laltura del primer pis- es
pot contemplar avui dins les oficines de la sucursal del Banc Popular Espanyol i duna cafeteria del costat, i cal destacar el fet que no hi
ha cap placa que doni constncia que aquestes pedres no sn producte duna recent
remodelaci i decoraci dels dos locals, sin
que sn una viva constncia de la realitat histrica del la nostra ciutat.

El nom de carrer den Falc ve donat per un

dels senyors ms poderosos que residia en
aquest carrer en el segle XIII, ja que llavors el
carrer prenia, normalment, el nom de la persona ms significativa que hi residia.
Anys ms tard, aquest carrer fou conegut
com a carrer Cervera, ja que per aqu passava el cam per anar cap a la capital de
la Segarra.
En la guerra contra Felip V, i donat que Trrega es trobava en un bndol i Cervera en laltre, el carrer es comen a anomenar carrer
del Carme.
El motiu del canvi de nom s ben senzill: els
targarins van adonar-se que havien de passar
pel carrer Cervera per assistir a les celebracions que es feien al Monestir del Carme, i s
per aix que avui dia aquest carrer es coneix
amb el nom de carrer del Carme.
s, doncs, en aquest carrer on es troben les
edificacions ms importants del segles XIII XIV, les quals en els segents captols comentar:
Ledifici conegut avui dia com a Casa Sobies
(CM), i que en principi fou, amb tota probabilitat, lHospital dels Ardvol.
Ledifici del Palau dels Marquesos de la
Floresta (PMF), amb la seva capella al costat.
Avui aquest edifici s la seu de la Mtua Trrega (mtua intercomarcal).
Les porxades de cal Sobies, daten del segle
XIV. Aquestes eren un element molt caracterstic de lhistric carrer den Falc. Malauradament, durant la postguerra diversos trams
de les porxades van desaparixer (concretament quatre i mitja, que corresponien a la
vivenda particular dels Sobies).

La familia Ardevol
Encara que el meu estudi va ms encaminat
a la casa CM he de comenar per ledifici noble dels Ardvol, duna mica ms dantiguitat.

Carrer d'en Falc,

avui conegut amb el
nom de carrer del
Carme, i emmarcament
del que foren propietats
de la famlia Sobies.

Aquesta noble edificaci i la seva conjunta

capella -avui desapareguda- s el que es coneix com a Palau dels Marquesos de la
Floresta i el qual, a efectes daquest treball,
ser citat com PMF i documentat posteriorment en el segon apartat.

Alcat
del carrer del Carme.

Aqu hi havia la casa

de la famlia Sobies.

119

Desprs dhaver analitzat tota la informaci histrica que he anat recollint envers la casa CM,
s lgic assegurar que els historiadors i/o escriptors que shan interessat per lestil arquitectnic de la casa, i que grcies a les seves publicacions he pogut consultar, coincideixen a afirmar que entre els segles XIII i XIV a lantic carrer
den Falc residia una de les famlies ms importants de la ciutat: la famlia Ardvol.
Aquesta famlia fund la casa que actualment
coneixem com PMF, la qual durant els segles
XIII - XIV fou la seva residncia. Al costat mateix de la casa noble la famlia shi va fer construir una capella, que era coneguda per tots
els targarins amb el nom de Corpus Christi.
Aquesta famlia era originria de la Segarra,
per a finals del segle XII o principis del segle
XIII van installar-se a Trrega. Era una nissaga molt poderosa, i per les notcies histriques
que sobre ells hi ha foren uns grans impulsors
de la nostra ciutat.
Aix , doncs, trobem que en La historia de la
Medicina en Lrida, de lhistoriador Lladonosa,
aquest fa referncia a : "...una casa de la calle
Falc (hoy del Carmen)...". I a la nota 78, al
peu de la pgina 171, manifesta que: " ...el
ciudadano Ardvol resida en la casa de su
linaje, que no era otra que aquel bello
casern romnico, con ventanales como los
del Palaci de la Pahera de Lrida, llamado
en el siglo XVII " Palau dels Marquesos de la
Floresta " .
Al ser aquest edifici ms gran i al tenir al seu
costat lesglsia -que es comunicava amb linterior del Palau per una porta de pedra molt
treballada-, aix fa lgicament suposar que
aquesta era la residncia de la famlia Ardvol
(i a ms dins lesglsia hi tenien el seu Pante).
Lhospital de pelegrins fou fundat per Miquel
Ardvol, ja que segons anotacions histriques
consta que, el 9 de mar de 1324, el senyor
Miquel Ardvol va fer donaci a l'hospital, una
vinya i un cens del donant sobre onze cases
del mateix carrer i afegeix el segent: "... hospital que vaig fer construir en la dita vila, en
les cases que foren den Falc, al carrer tamb nomenat Falc ...".

Ubicaci de l'Hospital dels Ardevol

Hi ha una curiosa nota que he trobat al llibre
del Sr. Ramon Novell, en la qual es diu que el
senyor Ardvol va precisar el sou de l "spitaler
" i les obligacions daquest envers els malalts,
i va establir, a ms, que "... cada nit ha de cremar un llum a la porta de lhospital, com a senyal dacolliment ...".

120

s lgic, doncs, pensar que per ms caritatiu que fos el senyor Ardvol, i pel que he
pogut saber -s comprovat que ho era-, no
volgus barrejar pelegrins i malalts dins de
la seva casa noble, i en cap lloc no he trobat
-ni en consultes verbals- que la famlia
Ardvol resids a la casa que en aquest treball identifico com a CM; per tant, es pot suposar que lhospital havia destar situat en
un altre edifici del carrer i no en la casa on
vivien els Ardvol.
El fet que larquitectura de la faana de la casa
CM sembli clarament posterior a la del Palau
fa pensar que el senyor Ardvol va fer primer
la seva residncia que no lhospital.
Mostra daix s el fet que en el Palau tot lestil s romnic -portalada- i finestrals de la planta noble i en laltre edifici (que es troba situat
davant per davant del Palau) la portalada fou
iniciada com a romnica, per els finestrals i
la planta noble (i nica en aquell temps) sn
gtics.
Aix demostra que la casa CM es va construir
en un moment en el qual els estils arquitectnics estaven canviant, o sigui, la transici del
romnic al gtic.
Aix, doncs, considerant tot el descrit, crec
que es pot donar per bo el fet que lhospital
dels Ardvol era ubicat a la casa nm. 17 de
lactual carrer del Car me, o sigui la
referenciada com CM.
Lhospital dels Ardvol amb el pas del temps
es va fusionar amb lhospital que estava al
crrec dels antonians, a lactual plaa de Sant
Antoni, que llavors era anomenada de Sant
Mateu.
Aquest altre hospital es trobava ubicat al costat duna casa que tamb era dels Ardvol, i
com a tal porta esculpit el seu escut nobiliari,
donant-se la curiosa circumstncia que el campanar de "cadireta", en lloc destar muntat sobre la paret de lesglsia daquest hospital, fou
construt sobre la paret de la faana de la casa
dels Ardvol.
Avui dia aquest hospital s conegut com a
Residncia Geritrica St. Antoni, encara que
el seu nom oficial s el dHospital de Pobres
de Nostre Senyor Jesucrist.
Segons la informaci recollida fins ara, es pot
afirmar que la histria de la casa CM del carrer del Carme nm. 17, que com ja he dit fou
fundada per la famlia Ardvol i data dels segles XIII - XIV, comena a partir de la fundaci
de lhospital dels Ardvol.

Aspecte que oferien

les porxades de cal
Sobies i la residncia
del llinatge Sobies, a
principis del segle XX.
Aquests porxos daten
del s.XIV.En primer
terme i a la dreta la
casa de l'antic hospital
dels Ardvol.
(Fotografia:
Pujol Casademont
Arxiu Fotogrfic de
l'Institut d'Estudis
Ilerdencs).

Aspecte actual.

La Famlia Sobies-Crcer (XVIII-XIX)

Al llarg del temps, ja sigui per enllaos matrimonials o herncies familiars, les dues cases
en qesti passaren a ser propietat de la famlia Sobies Crcer (s. XVIII - XIX).
Cal suposar que de ledifici de lhospital (CM)
els Sobies tan sols en pogueren aprofitar la
faana, ja que tot linterior havia destar enderrocat, perqu lhistoriador Ramon Novell i

Andreu en el seu llibre " El Palacio de los Marqueses de la Floresta de Trrega, (editat amb
motiu de la remodelaci daquest edifici, lany
1955, a crrec de la Mtua de Seguros Trrega) explica que, en alguna de les lluites mantingudes entre els felipistes i els partidaris de
larxiduc dustria, aquests darrers "hicieron
doscientas viudas" (baixes) als felipistes, i com
a represlia els partidaris de Felip V " ...
prendieron fuego a la casa Sobies, y hasta
nuestros das ha llegado la fantasa de querer

121

Trrega. Vista del

carrer del Carme amb
el Palau dels
Marquesos de la
Floresta en primer
terme, a la part
esquerra, i a la part
dreta veiem els porxos
de cal Sobies,
any 1925.
(Arxiu Mas).

que se apreciaran seales de chamuscado en

las piedras de la citada casa (...) En todo caso
esto slo pudo ocurrir entre 1.708 - 1.714 ".
Segons aquest historiador, lincendi de la casa
Sobies (CM) era una mena de llegenda que
escamparen els ciutadans de Trrega.
De totes maneres, i personalment, crec que no
fou pas una "fantasia", i que en realitat lincendi
fou verdic, ja que observant amb atenci la faana es pot apreciar i comprovar que alguns dels
capitells de les finestres de la segona planta estan coberts per una ptina de color negrs i tenen un escarbotat a la pedra que altres no tenen, producte de la calcinaci del foc.
El que no he pogut esbrinar del cert s si
abans de ser cremada era ja propietat de la
famlia Sobies, tot i que la famlia Mateu (actual propietria de la casa) ha seguit el procs daquesta finca fins a lany que ha sigut
possible comprovar-ho en el Registre de la
Propietat de Cervera (finca nm. 823, f. 182,
t. 783, llibre 39 de Trrega, data del 21-101820).

122

La famlia Sobies - Crcer era propietria de

quasi tota una illa de cases, formada pels carrers coneguts actualment del Carme, Avinguda de Catalunya i Santa Anna, i dins
daquest extens permetre hi tenien una srie dedificacions i un jard -el qual, com a
nota anecdtica, fou un "polmic" hort i a conseqncia de les seves infectades aiges, es
produren malalties i enfrontaments entre els
ciutadans.
El que he pogut comprovar s que lany 1746,
i probablement abans, els Sobies ja tenien
construda la seva casa pairal al carrer del
Carme.
Aquesta casa pairal, avui desapareguda, ja que
va ser enderrocada a causa del seu mal estat
de conservaci a lany 1954, i ara es troba
substituda per un edifici ms modern, era situada al costat de la casa hospital (CM).
A partir daqu, hi ha evidncies amb les quals
es pot demostrar que la casa Sobies no era la
casa que avui queda en peu (CM) sin la desapareguda.

La faana de la casa noble dels Sobies no era

arquitectnicament interessant, tot i que, segons el meu avi, el qual la va conixer a fons,
linterior de ledifici tenia una concepci de gran
casa senyorial.
Per fer-nos una millor idea del que fou linterior de la casa, i com a nota de curiositat, cal
destacar que hi havia una sumptuosa escalinata, una gran sala coneguda amb el nom
de Sala Pompeana, una gran cuina, un menjador amb un foc a terra molt treballat i una
Sala de Bany amb una banyera de marbre
dun sol bloc.
La casa citada, com a CM s tamb coneguda
actualment com a Casa Sobies, ja que aquesta fou propietat de la famlia Sobies, per cal
destacar que aquesta no era la casa noble de
la famlia.
Aquests dos edificis (la casa dels Sobies i la
casa coneguda com a CM) estaven comunicats entre si per lescala senyorial dels Sobies,
on justament, en un dels replans, hi havia una
obertura que comunicava aquesta amb lescala de la casa del costat (CM).
Per accedir als dos pisos de la casa coneguda
com a CM shavia de passar per lescala de la
casa dels Sobies, situada al costat.
Actualment en aquesta casa (CM) encara es
pot diferenciar el tram descales que comunicaven amb la casa dels senyors del tram descales que els meus avis materns varen afegir
-un cop comprada la casa- per poder accedir

directament al carrer, ja que lobertura que

comunicava les dues cases, al llarg del temps,
es va haver tapar, al sser les dues cases de
diferents propietaris.
Per demostrar aix noms cal fixar-se en els
esglaons, ja que els que formen part del tram
descala ms antic es troben molt ms gastats en la zona de la petjada.

Els Sobies i la seva implicaci en les reformes de l'hospital (CM)

Tant lexterior com linterior de la casa del carrer del Carme nm.17 (CM), actualment no tenen res a veure amb el que originriament foren, ja que sota la propietat de la famlia Sobies
(s. XVIII - XIX) aquesta casa va patir modificacions arquitectniques molt importants, algunes
de les quals al cap dels anys foren descobertes
pels actuals propietaris, la famlia Mateu.
Per tal dexplicar aquests canvis arquitectnics,
afegeixo al text un croquis de la faana actual
i un altre de la possible faana original.
La reedificaci de linterior de la casa fou feta
amb uns materials de molt baixa qualitat, fet molt
peculiar i, segons mhan comentat, molt propi
de les obres realitzades per la famlia CrcerSobies. Aquesta reedificaci de linterior no t
res a veure amb la part "original" de la faana.
Pel que fa a la distribuci del que s avui el
primer pis, en bona part va ser feta en funci
de les necessitats dels Sobies.

Trrega. Porxos del

carrer del Carme als
anys trenta del
segle XX. L'especulaci
als anys cinquanta va
provocar
l'enderrocament dels
cinc porxos de la part
posterior de la imatge.

123

Aquesta reedificaci de la casa CM la degueren fer al mateix temps que els Sobies es construen la seva casa pairal al costat, ja que aquesta formava uns porxos, coneguts com a
porxos de Cal Sobies, que ampliaven la seva
superfcie envers el centre del carrer.
En fotografies antigues es pot apreciar que les
porxades de Cal Sobies arribaven fins a superposar-se a la faana de la casa aqu citada
com a CM en uns 30 cms .
Aquestes porxades foren construdes al segle
XIV i varen ser parcialment derruides el 1945.

Obres a l'antic
hospital dels Ardvol.
Any 1958.
(Fotografies:
Mag Mateu).

En aquesta reedificaci, els Sobies hi van fer

aparixer dues plantes, quan originriament
noms nhi havia una. Aix va ser possible en
abaixar el sostre de lentrada i alar el nivell
de la planta noble (llavors nica), fins a situarlo al nivell de lampit dels finestrals.

La casa pairal de la famlia Sobies fou edificada superposant-la a la paret que obria aquestes porxades, formant aix, un angle recte amb
la casa CM i ocupant-la en tot el seu gruix,
com ja he dit i es va poder descobrir quan fou
derruda lany 1945 i es va deixar veure un tros
(duns 30 cm) de la cornisa de pedra que recorria tota la faana a tall dampit (com tamb
hi s present al Palau dels Marquesos de la
Floresta).
Aquest tros de cornisa avui dia encara es pot
apreciar a la faana de la casa CM tot i que es
troba tapada parcialment pels fils telefnics.
Quan els Sobies va reformar part de la faana
de la casa CM, van enderrocar (de mala manera) la cornisa de pedra, ja citada anteriorment, i
collocaren unes llindes de pedra que els hi
permetreren lobertura de tres finestres (que avui
dia corresponen la primer pis), les quals foren
obertes "estripant" el mur de la faana.
La finalitat daquestes tres finestres era la de
donar llum a la nova planta, de molt baix sostre porgada al reduir l'altura de l'entrada i alar el nivell de l'antiga planta noble.
En aquesta modificaci de la faana, els
Sobies no es van preocupar demmarcar amb
pedra els laterals de les finestres, els quals sols
foren coberts amb ciment.
Actualment es pot apreciar que aquest laterals es troben folrats de pedra i que lampit
daquestes est fet amb lloses de pedra que
els donen el mateix relleu que tenia el tram de
cornisa ja esmentat.
Aquest respectuos canvi es deu a les reformes que posteriorment la famlia Mateu va dur
a terme.
En convertir el que era lampit de la planta noble (llavors nica) en el segon pis actual, els
Sobies van convertir dos dels grups de finestres gtiques daquesta planta en balcons (els
de les vores), ja que si sobserva la faana

124

actual de la casa CM es pot apreciar que els

balcons sn del tot "postissos", o sigui, es troben afegits.
Aix s de molt facil comprovaci, perqu en
lloc de collocar les llosanes dels balcons sota
les columnes dels arcs gtics, que seria el ms
lgic, aquestes tenen un encaix per adaptarse al fust de les columnes, sense malmetreles. Actualment, si sobserven els balcons des
de linterior de la casa, es pot veure clarament
que aquestes lloses de pedra, en estar encaixades, tapen les bases de les columnes.
Quan els Sobies van fer aquesta reedificaci
de la faana i de linterior de la casa CM, sels
degu moure algun dels arcs gtics de la segona planta, ja que si observem els arcs de
prop es pot apreciar que nhi ha algun que actualment es troba desencaixat.
A conseqncia de les ltimes reformes fetes
per la famlia Mateu lany 1958, es va poder
comprobar que a la planta baixa de ledifici es
trobava un portal destil romnic molt similar
al del Palau dels Marquesos de la Floresta, el
qual donava un accs directe des del carrer a
la casa CM. (veure fot. pag. 124).
Larc romnic fou trobat totalment mutilat, tant per
la seva part superior com per la interior, i un cop
vist que la portalada estava feta malb era del
tot impossible aprofitar larcada romnica.
Si observem les fotografies actuals de la faana
o el croquis daquesta, podem apreciar que en
els canvis que la famlia Mateu va dur a terme es
va intentar dignificar al mxim ledifici, utilitzant
pedra en tota la reforma de la faana, quan prePossible faana
original. S. XIII-XIV
i faana actual.

Obres a l'antic
hospital dels Ardvol.
Any 1958.
(Fotografia:
Mag Mateu).

125

Ubicaci de
l'antic hospital
dels Ardvol.
Any 1950.
(Fotografia:
Calafell).

126

Aquesta casa es troba situada al nm. 17 del

carrer del Carme de Trrega i, considerant tot el
que he descrit, crec que es pot donar per bo el fet
que l'hospitat dels Ardvol era ubicat en aquesta
casa, aqu referenciada com a CM.
(Fotografia: Calafell).

127

edificat pels marquesos de la Floresta, sin per

la famlia Ardvol.
Tot aquest patrimoni va anar passant, dunes
maneres o altres, de famlia en famlia, fins arribar el 1443 als Perells i finalment, entre els
segles XVIII i XIX als Crcer - Sobies, ja citats
en el primer apartat.
El ttol de marqus de la Floresta fou atorgat a
Anton de Potau i Moles el dia 20 de juny de 1703,
segons ordre del rei Felip V, en agrament pels
seus serveis com a "conseller dHisenda i president de la comptadoria major de comptes".
El Palau porta, doncs, el nom daquestes persones, a les quals ledifici va anar a parar, per
casaments i herncies. El fet dostentar el ttol
de marquesos degu dimpressionar els nostres avantpassats i aix ha quedat amb el nom
de Palau dels Marquesos de la Floresta.
Quan el Palau era propietat de la famlia
Ardvol, aquests van construir una petita capella al costat de la casa noble.
Aquesta capella, annexa al Palau i comunicada amb aquest per una molt treballada porta
interior, era coneguda amb el nom de Corpus
Christi. La porta es caracteritzava per tenir un
marc de pedra de disseny gtic, amb un timp
adornat en la part superior per una herldica
que mai no sha pogut identificar. Aquest marc
de pedra emmarcava la porta, molt treballada,
de fusta massissa.

Palau Marquesos
de la Floresta.
Segle XII.
(Fotografia: L. Roisn
Arxiu Fotogrfic del
Museu Comarcal de
l'Urgell, Trrega).

cisament la tendncia "comercial" daquells anys

era el revestiment amb marbre.
s per tot el descrit en aquest apartat que es pot
suposar, amb tota probabilitat, que les obres a
ledifici de la casa pairal dels Sobies i la reedificaci interior i modificaci de la faana del que
fou lhospital dels Ardvol degueren ser cap a
principis del segle XVIII o finals del segle XVII.
En fer les explicacions corresponents a lanlisi plstica de la faana ja acabar de detallar i illustrar el que aqu deixo anotat com a
histria, en part recollida en els treballs historiogrfics i dimatges que he consultat, i en
part histria viva, per ra de ser la fillola de
qui des del 1925 ha tingut les vivncies
daquest edifici CM. El meu besavi matern ja
va llogar-ne els baixos, o sigui la planta comercial, lany 1921.

El Palau dels Marquesos de la Floresta

El Palau dels Marquesos de la Floresta, actualment seu social de la Mtua Trrega, no fou

128

A conseqncia de la guerra civil de 1936 - 39,

lany 1940 ledifici fou enderrocat i lnic que es
va poder salvar fou la faana del Palau.
Actualment tota la resta del Palau s
estrictament producte de les obres de restauraci del 1955, per part de la Mtua Trrega.
La capella del Corpus Christi, datada del segle XIV, tamb fou destruda, per a diferncia
del Palau aquesta no va ser mai restaurada.
Lnic element arquitectnic que es va poder
salvar de la capella s un gran finestral gtic,
que actualment es troba exposat sobre una
estructura de ferro, i al parc de Sant Eloi de la
nostra ciutat, tot i que fou donat pel seu propietari amb la intenci danar collocat al Centre
Comarcal de Cultura, en la part recaient del
carrer Vilanova.
Dins de la capella shi trobava installat el sepulcre de Miquel dArdvol, el qual fou desmuntat desprs de la guerra civil i es diu que
a causa daquest fet es van perdre alguns
elements escultrics, com la ja mencionada por ta s'accs interior del Palau amb
l'esglsia.

Pel que he pogut trobar en els llibres que he

consultat, el sepulcre era una pea escultrica amb relleu, que formava part del conjunt
funerari de la famlia Ardvol. Data de la segona meitat del segle XIV. (Veure fot. pg. 131)
Actualment el sepulcre es troba exposat al
Museu Nacional dArt de Catalunya.
El Palau dels Marquesos de la Floresta s una
bella mostra del romnic civil catal del s.XIII i
una obra molt propera, al Palau de la Paeria
de Lleida.
Ledifici de la Paeria de Lleida, digual manera
que el Palau dels Marquesos de la Floresta,
fou en els seus orgens una casa particular.
Per aquest motiu es pot afirmar que Lleida i
Trrega es reparteixen el privilegi de conservar els dos nics exemplars romnics dun tipus de mansi particular caracterstic de la
Catalunya occidental durant el segle XIII.
Ledifici del Palau dels Marquesos de la
Floresta va ser reprodut al Poble Espanyol de
Barcelona, i aquest fet ha augmentat, encara
ms, la divulgaci i el prestigi de ledifici.
Ledifici en qesti, que consta de planta baixa i dues plantes, des del segle XIII i fins a
principis dels segle XIX fou habitat per diferents propietaris, i s a partir de mitjans del
segle XX quan el Palau passa a ser propietat
de la Mtua dAssegurances de Trrega.*
Observant la faana es pot apreciar que aquesta est construda amb carreus de pedra tallada, polida i amb forma rectangular.
A la Planta baixa es troba lentrada principal,
presidida per una gran portalada de mig punt
amb unes grans dovelles i un guardapols molt
treballat.
El guardapols envolta tot larc de mig punt fins
a recolzar-se en limposta.
Alguns llibres assenyalen que aquest element
era un guardapols en pla i cavet i que en el cavet
era on hi havia la decoraci. En pla i cavet "s la
forma que t el guardapols, i el cavet ha de ser,
per lgica, la zona interior del guardapols on es
troba la sanefa que envolta larc.
La decoraci del cavet del guardapols de larc
es fet a base de cercles, on en el seu interior
hi ha esculpits una srie de flors i ocells; en
canvi, en el cavet de la imposta hi ha esculpida una tija de la qual surten fulles.
Segons el model de faana de la casa urbana
del segle XIII, a la Planta baixa de ledifici noms

hi havia lobertura de la
portalada; no tenien
cap ms obertura en
aquesta planta.
En les fotografies de
l'antic edifici, es pot
observar que en la
planta baixa, a banda
i banda de la portalada de mig punt, hi
havien dues finestres,
les quals sn producte dun altell que va
existir fins lany 1940;
aquest es trobava situat en la segona
meitat de la primera
planta.
Aquestes dues finestres tenien la funci
de donar llum natural
a linterior daquest
altell.
A la primera planta hi ha tres finestres triforades o coronelles, on podem observar les columnes i els capitells.
Aquesta classe de finestres es caracteritzen
per tenir un nic ampit i es troben separades
per pilastres i dividides per dues columnes.
Aquest ampit correspondria, tamb, al tros de
cornisa, ja esmentat, que fou trobat a la casa
aqu citada com a CM.

Visi interior de les

obres de
reconstrucci de la
faana del Palau,
l'any 1955.
(Arxiu Fotogrfic del
Collegi d'Arquitectes
de Catalunya.
Demarcaci de Lleida).

Tamb cal destacar que aquestes finestres es

troben unides per petits arcs de mig punt.
Per damunt dels petits arcs de mig punt es pot
apreciar un guardapols molt treballat que els
envolta.
Aquest guardapols sanomena de punta de diamant, ja que el dibuix que el caracteritza t forma de diamant o de ziga-zaga.
Aquesta decoraci sestn cap a les dues pilastres i cap a lbac dels capitells. En aquest
cas, les pilastres tenen la funci de separar
les finestres.
Aquest tipus de finestres es van utilitzar molt
en lpoca romnico gtica a tot Europa, per
no va ser fins als segles XIV-XV (segles de
lexpansi catalana) quan assoliren la seva
gran importncia.
Les columnes es caracteritzen per tenir una
base molt simple. Aquest tipus de bases sanomenen de torn sobre plint, perqu la primera
pedra que fa de base t forma rectangular i

129

Aquesta planta est formada per una llotja o

galeria porxada. Actualment cal destacar el rfec que s caracteritza per tenir una gran volada
i estar fet amb bigues de fusta esculpides.

Anlisi plstica de la faana

aqui referenciada com CM.
Lanlisi de la faana de la casa nm.17 del
carrer del Carme, est molt relacionada amb
les reformes fetes pels Sobies.
Per aquest motiu he fet un breu estudi de la
faana original del s. XIII-XIV, i un altre de la
faana actual.
La faana original, que data dels s. XIII-XIV,
fou construda durant el perode de transici
del romnic al gtic, i per aquest motiu es pot
explicar el fet que la planta baixa de ledifici
fos destil romnic i la primera planta, llavors
nica, fos totalment gtica
La casa fou construda amb pedra i estava formada per dues niques plantes: la planta baixa i la planta noble.

Fotografia de la
capella del Corpus
Christi, amb el Palau
al costat (s. XIII).
(Fotografia: Llus Mari
Vidal. Arxiu Fotogrfic
del Centre
Excursionista de
Catalunya).

sanomena plint, i la segona la formen dos cercles de pedra que poden associar a la forma
dun torn.
El fust de les columnes s de forma cilndrica
i desprn rigidesa i elegncia.
Els capitells de les columnes estan decorats
amb motius geomtrics i es caracteritzen per
no tenir cap representaci humana.
La tercera planta fins lany 1955, any de la reconstrucci de ledifici, no tenia cap qualitat
arquitectnica, ja que fou acabada amb tres
finestres, que trencaven totalment amb el conjunt de la faana.(Vegeu foto pg.128)
Va ser a partir del 1955, que aquesta planta
va obtenir molta ms importncia i valor arquitectnic, al encarregar-ne la Mtua la direcci
als arquitectes Florensa i Benavert.
En aquesta reconstrucci es va separar la segona
planta de la primera amb una cornisa de mnsules
decorades. Aquests elements arquitectnics sobresurten del pla vertical de la faana i serveixen
per suportar la segona planta del Palau.

130

Segons les explicacions fetes pels actuals propietaris, la famlia Mateu, que foren els qui
descobriren aquesta part romnica de la casa,
en la planta baixa destacava una gran portalada de mig punt amb unes grans dovelles,
igual que la del Palau dels Marquesos de la
Floresta i que la de la capella del Corpus
Christi (comentades posteriorment).
Les dovelles sn les pedres que formaven larc
de mig punt; en aquest cas, el guardapols que
envoltava tot larc es caracteritzava per tenir una
lnia senzilla i sense ornamentacions, tot el contrari que en la part inferior de larc, anomenada
intrads, i en els brancals de la portalada, que
es trobaven molt treballats, molt ms que la del
Palau dels Marquesos de la Floresta.
Aquesta portalada, com ja he citat abans va quedar amagada quan la famlia Sobies va realitzar
les seves reformes i fou descoberta lany 1958
totalment mutilada.
Aquesta mutilaci de la portalada de mig punt
es va produir a conseqncia dabaixar el sostre
de lentrada i alar el nivell de la planta noble de
ledifici, fins a situar-la a nivell de lampit dels finestrals gtics (i daquesta manera van formar
una planta entremig).
Pel que fa a la primera planta, llavors nica, aquesta estava formada per tres finestrals gtics.
Aquestes finestres, que tenien la finalitat de
donar llum a linterior de la planta, actualment

Situaci del sepulcre

de la famlia Ardvol
dins la capella.
(Arxiu Mas).

encara es poden observar, ja que van ser lnic

element arquitectnic de la faana que els
Sobies van conservar.
Les finestres estan formades per arcs apuntats o ogivals, molt caracterstic de larquitectura gtica. Aquest arcs estan formats per dos
arcs de circumferncia que es tallen al vrtex
formant un angle curvilini. Aquest fou un tipus
darc gtic molt utilitzat a tot Europa, per va
ser a partir del segle XIV-XV quan assol gran
importncia a Catalunya.
Pel que he pogut consultar i comprovar, el "dibuix escultric" que forma aquest tipus darc
(una flor) apareix en totes les edificacions
romnicogtiques o totalment gtiques, on sobretot s molt caracterstic en les edificacions
de caire religis, com es pot comprovar en els
finestrals de lesglsia de Poblet o en conjunts
funeraris (com s el cas del sepulcre de la famlia Ardvol).
Aquestes floretes de pedra que formen els arcs
sn molt semblants, per no dir idntics, als que
formen larc apuntat del gran finestral de la capella del Corpus Christi, avui desapareguda.
Aquestes tres finestres es caracteritzen per ser
triforades i coronelles, igual que les finestres
del Palau; lnica cosa que hi varia es lestil,
en aquest cas gtic.
Les finestres coronelles, es caracteritzen per

tenir un nic ampit i es troben separades per

pilastres i dividies per dues columnes.
Actualment lampit, tan caracterstic daquestes finestres, ha desaparegut, a causa de les
reformes del Sobies, com tot seguit explicar,
i lnica mostra de lexistncia daquest s el
ja citat tros de cornisa, en aquest cas dampit
(duns 30 cm), que en va quedar incls en el
mur transversal dels porxos de cal Sobies i que
actualment es troba tapat pels fils telefnics.

Faana actual del

Palau Marquesos
de la Floresta.
1997.

En la part superior de
la casa hi havia una
grgola de pedra que
servia per desaiguar
les aiges pluvials, la
qual actualment encara es pot observar.
Lligant amb lanlisi de
la faana original de la
casa, i fent referncia a
les finestres gtiques,
cal destacar el gran canvi que sofreixen a conseqncia de les reformes dels Sobies.
La faana va assolir
un aspecte totalment
diferent.(Vegeu croquis pg. 125 i foto
pg 126)

131

En la part superior de la faana es poden observar les mnsules que sustenten la coberta;
digual manera que en el Palau dels Marquesos de la Floresta, en aquesta encara avui hi
ha la grgola que sutilitzava anteriorment per
desaiguar les aiges pluvials.
Pel que fa a la part baixa de la faana, destaca larc escarser (que podrem dir propi del Renaixement); corresponent a les reformes fetes
lany 1958, amb la finalitat de donar sortida directa de lescala al carrer (abans no en tenia)
i, al mateix temps, donar una visualitat de carcter comercial a la planta baixa, per respectant en el possible la dignitat de la faana.
Aquest arc fou inspirat en els ja existents al
monestir de Poblet els quals sostenen les tombes Reials.
Detall de la faana
del Palau,
on es pot apreciar les
finestres romniques,
bellament decorades, i
les mnsules que
sostenen la segona
planta formada per la
galeria porxada, fruit de
les reformes de 1955.

Fotografia de l'entrada
principal del Palau,
on es pot apreciar una
gran portalada de mig
punt romnica amb una
polsera lleugerament
treballada. El ferratje
d'aquesta porta de fusta
estigu inspirat en la
porta de l'esglsia de
Covet (Conca de
Tremp). Edificaci,
aquesta, que a 1931-33
ja fou declarada per la
Generalitat patrimoni
artstic.

En fer aquestes modificacions, que ja han estat

comentades en anteriorment, varen convertir dos
dels grups de finestres en balcons. Actualment,
observant la faana es pot comprovar que aquest
balcons es troben afegits, i que a conseqncia
daix les bases de les columnes es troben tapades, evitant daquesta manera que es pugui
apreciar la seva forma.
Pel que fa a les baranes que actualment tenen
els balcons, aquestes sn fetes de ferro forjat, i semblen inspiraqdes en el treballat de la
pedra dels arcs gotics.
Noms observant la faana es poden destriar
les parts originals de la casa de les que sn
producte de les ltimes reformes de lany 1958;
aix es pot apreciar per les diferent classes i
textures de les pedres.
En la part de les finestres, que corresponen actualment al primer pis, hi ha una diferncia notable en les pedres; aix s degut a qu durant les
ltimes reformes la famlia Mateu va folrar els
laterals de les finestres amb pedra, ja que els
Sobies noms els havien arrebossat.

Tot i que era lpoca de les reformes comercials on tot es cobria de marbre, en aquest cas
es va fer amb pedra (i treballada al tallant);
tamb per aquest mateix respecte a la faana,
els rtols, tan el pla com el de "banderola" (laligot), foren fets pel forjador Josep Castellana
en ferro forjat.
Tamb per aquest respecte es collocaren unes
pedres horitzontals en forma dampit a les tres
finestres de la primera planta, donant-los la
mateixa noblesa que tingu en els segles XIV
XV loriginal, que corria tot el llarg de la faana
per sota de les finestres gtiques llavors, sense els balcons-.

Anlisi plstica de la faana de la capella

de Corpus Chisti
Com ja he citat lesglsia del Corpus Christi,
que datava del segle XIV, fou destruda lany
1940, juntament amb la part interior del Palau
dels Marquesos de la Floresta, per, a diferncia daquest, la capella no va ser mai reconstruda.
Com que aquest edifici, malauradament perdut, juntament amb el Palau era una gran mostra del romnic catal del s. XIII, he fet una
breu anlisi plstica de la que fou la faana de
lesglsia, utilitzant lajuda de fotografies
daquells temps. (Veure fot. pg. 130)
La faana de lesglsia es caracteritzava per
tenir una part baixa feta segons lestil romnic
i una part superior on lestil era gtic.
La part baixa de ledifici estava formada,
digual manera que en el Palau, per una portalada romnica, amb una porta de fusta bellament decorada.

132

La portalada era de proporcions ms grans que

la del Palau, i era lnica entrada que tenia ledifici, des del carrer, tot i que en linterior del
Palau dels Marquesos de la Floresta (per entendrens, perqu en aquell temps era la casa
noble de la famlia Ardvol) hi havia una porta
molt treballada, que comunicava la casa dels
senyors amb la capella.
La portalada tenia un arc de mig punt amb
grans dovelles, igual que la del Palau, i estava
envoltada per un guardapols, que al contrari
que el de laltre edifici, no estava decorat i era
molt ms senzill.
La porta de la portalada era de fusta massissa i tenia una decoraci feta amb tires de ferro, sobretot horitzontals, que en aquest cas formaven una srie de figures geomtriques.
En la part superior de ledifici, per sobre la portalada dentrada, shi trobava un gran i allargat
finestral, destil gtic.

Aquesta part superior tamb es caracteritzava

per tenir dues grgoles a banda i banda del finestral, per on desaiguaven les aiges pluvials.
Aquest finestral gtic fou lnic element arquitectnic de la faana de la capella que es va
poder salvar de les runes de ledifici lany
1940; i actualment el finestral es troba exposat al Parc de Sant Eloi de la nostra ciutat.

Conclusi
En aquest treball he procurat:
- Aclar lactual denominaci genrica de Casa
Sobies en el cas de la de casa romnicogtica
construda per la famlia Ardvol amb la finalitat de ser un hospital, i que desprs de les
vicissituds histriques que he comentat fou
propietat de cal Sobies, juntament amb la seva
casa pairal, avui desapareguda.

Larc que formava el finestral era apuntat o ogival, o, segons algun dels llibres que he consultat, dametlla.

- Fer un estudi de la casa, tan histric com de

realitats comprovables in situ, com tamb basant-me en les explicacions que he recollit del
meu avi, que des de l'any 1925 est vinculat a
aquest edifici.

Aquest finestral era molt semblant als finestrals del campanar octogonal del Monestir de
Vallbona de les Monges.

-Fer tamb una anlisi comparativa de les dos

faanes i l'histria d'aquestes edificacions tan
singular que avui son l'orgull de la nostra ciutat.

* s curis veure la redacci de la gran placa grabada

en pedra, collocada amb motiu de la inauguraci del
remodelat Palau, per part de la Mtua Trrega, que
naturalment en castell diu:

social y honor de la ciudadania tarregense.

MCMLV-MCMLVIII.

Los sillares antiguos de la fachada pertenecientes al

noble Palacio de la Floresta, fueron donados a la
ciudad por Don Manuel Vidal de Carcer de la seorial
casa Sobies vinculada a aquella ilustre rama de la
nobleza catalana.
Con ellos, los hallados en el solar del derruido edificio
tambien antiguos y otros nuevos, la Mutua de Seguros
de Trrega ha reconstruido este palacio para su sede

Dic que s curis, tant per la obligatria redacci en

castell, com tamb per l'absolut oblit dels Ardvol, que
foren qui erigiren i tamb per la menci a la "ilustre rama
de la nobleza catalana", tractant-se d'un ttol atorgat pel
rei Felip V en agrament pels seus serveis com a conseller
d'Hisenda i president de la comptaduria major de comptes
del citat Felip V, a una persona, Antoni de Patau i Moles,
qui durant uns temps en fou propietari d'aquest edifici,
per que fora d'haver quedat "institucionalitzat" el seu
marquesat en aquest edifici no se'n sap res que el vinculi
-ni per a b, ni per a mal- a la nostra ciutat.

Bibliografia
Collaboraci particular i especial del senyor Mag
Mateu i Argelich, durant lany 1997. Actual propietari
de la casa referenciada com a CM.
ESPINAGOSA i MARS, Jaume; Gener GONZALVO
i BOU; Jordi SERS i AGUILAR i Glria COMA i
TORRES.: Histria grfica de lUrgell, Barcelona,
Consell Comarcal de lUrgell Columna. El Pont de
Pedra, 1993.
NOVELL i ANDREU, Ramon.: El Palacio de los
Marqueses de la Floresta de Trrega, Trrega, Camps

Calmet, 1959.
SEGARRA i MALLA, Josep Ma. .: Histria de Trrega
amb els seus costums i tradicions, Volum I i II,
Trrega, Museu Comarcal, 1984 - 1987.
SEGARRA i MALLA, Josep Ma..: Recull depisodis
dhistria targarina (des del segle XI al XX), Trrega,
Camps Calmet 1973.
URTX, revista cultural de lUrgell, vol. 3, Trrega,
Museu Comarcal de lUrgell Arxiu Histric Comarcal
de Trrega, 1991.

133