MESQUITA DE CRDOVA

A) FITXA TCNICA:
Ttol: Mesquita de Crdova
Autor: Desconegut
Cronologia: 775-788
Tcnica: Arquitravat i voltat
Estil: Hispanomusulm
Tipologia: Mesquita
Tema: Religis
Localitzaci: Crdova (Espanya)
B) CONTEXT HISTRIC
785-788 ampliada successivament el 883, 855, entre el 962 i el 966, i
el 987. La mesquita de Crdova va ser construda sota el govern
dAbderraman I, desprs dhaver-la elegit com a capital del califat. Es
va construir al terreny que havia ocupat lesglsia visigtica de san
Vicente. Perode califal independent de Damasc.
Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades per
poder acollir a una poblacin cada vegada ms nombrosa.
C) ANALISI FORMAL
Tota lobra presenta un mur homogeni de 178x125 m que, com si fos
una muralla i sense faana principal, envolta tot el recinte en el qual
sobresurten nombrosos contraforts acabats amb merlets i 19 portes
que donen accs a linterior. Les portes presenten una estructura de
tres cossos decorats amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al
mur occidental saixeca lantic minaret, convertit posteriorment en
campanar cristi.
Linterior de la mesquita es divideix en dues parts: el pati dels
tarongers, que s un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret i
quatre fonts rituals (sabil) i un conjunt de tarongers alineats amb les
naus de la sala doraci. La segona part es la sala doraci o haram, a
aquesta sala shi accedeix a travs de les 19 portes que es
corresponen amb les naus en qu es divideix perpendicularment la
sala per mitj dun bosc de 514 columnes.

A ledifici d11 naus, les columnas es van aixecar reutilitzant els fusts i
els capitells de granit, jaspi o marbre danteriors edificis romans i
visigtics. Per compensar la poca envergadura de les columnes
sutilitza el sistema de dues arcades (ferradura i mig punt)
superpossades.
Al mur de lalquible hi ha el mihrab, que est orientat a Damasc. Just
al davant daquest espai sagrat se situa la maqsura, un lloc reservat a
les autoritats. Aquesta zona queda molt il.luminada grcies a les 4
cpules amb finestres radials que van ser contrudes perqu
lallargament de la sala impedia que la llum del pati arribs a
lalquible. Aquestes cpules es van aixecar a partir dun sistema
darcs entrecreuats.
C) ENTORN I INTEGRACI URBANSTICA
Al mig de la ciutat de Crdova, i seguint els preceptes musulmans, la
mesquita orienta un dels seus murs a la Meca. Les tonalitats ocres
dels materials aix com la seva alada escassa fan que la mesquita
quedi totalment integrada a lentorn, aquest adequaci seria ms
gran si no fos per les intervincions cristianes que trenquen la unitat
del conjunt.
D) FUNCI, CONTINGUT I SIGNIFICAT
La mesquita s lexpressi artstica ms evident de la fe islmica. La
paraula rab masyid que vol dir mesquita signfica lloc de postraci i
designa el lloc on els fidels adoren Al.l a la terra per cumplir el
precepte de loraci, que obliga els musulmans a pregar cinc vegades
al dia (noms els divendres a la mesquita).
La mesquita tamb tenia una finalitat poltica, perqu lobligatorietat
de loraci permetia als califes de controlar de prop les clases
aristocrtiques i poltiques.
D) MODELS I INFLUNCIES
Els arquitectes de la mesquita de Crdova, tot i que la van concebre
com una rplica adaptada de la gran mesquita de Damasc, van rebre
influncies de larquitectura romana (ls de dovelles bicolors), de
lart visigtic (ls darcs de ferradura) i van adoptar tradicions
constructives locals.
La mesquita de Crdova va aportar nombroses innovacions, la ms
destacada s la introducci del guix com a material dornamentaci
interior en arabescos i traceries, ls decoratiu de les inscripcions

cfiques que lloen el nom dAl.l i la tipologa de minaret que va

servir de model per a altres mesquites dAl-Andalus.