SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

A) FITXA TCNICA:
Ttol: Santa Sofia de Constantinoble
Autor: Antemi de Tral.les i Isidor de Milet
Cronologia: 532-537
Tcnica: Arquitravat
Mides: 31x54
Estil: Bizant
Tipologia: Esglsia
Materials: Ma i marbre; linterioor recobert amb mosaics.
Localitzaci: Istanbul-Antiga Constantinoble (Turquia)
B) CONTEXT HISTRIC
Constanibole (Istanbul) va ser fundada per Constant el 330. Va ser la
capital de limperi Rom dOrient. Quan cau limperi dOccident el
476, Constantinoble mantingu la dignitat imperial durant mil anys
ms. El regnat de Justini, el ja anomenat imperi Bizant, assol el seu
maxim esplendor. Als segles VIII I IX es produeix letapa de destrucci
dimatges, i desprs es produ un nou renaixament cultural bizant fins
que ms tard Constantinoble va ser conquerida pels turcs otomans.
Limperi Bizant recull lherencia clssica romana imperial,
impregnada de carcter cristi, i molt reelaborada amb originalitat,
que conforma tota la sensibilitat de lpoca.
C) ANALISI FORMAL
La planta forma un rectangle al centre del qual hi ha 4 grans pilars
que delimiten un quadrat de 31m de costat. Aquests suporten una
bona part del pes de la cpula. Damunt dels pilars hi ha 4 grans arcs
de mig punt i un sistema de petxines que defineixen el cercle sobre el
qual saixeca la cpula semiesfrica, de gran dimensi. Tant el tambor
com el mur presenten un gran nombre de finestres, i el color vermell
del ma contrasta amb la brillantor dels elements interns.
A linterior, es presenta una planta basilical de tres naus. En una fase
inicial el edifici constava a ms dun atri dentrada o nrtex, i un

iconstasi, mur en qu es col.locaven les icones i que separaba el

presbiteri de la nau principal, ocupada pels fidels.
Per repartir encara ms lenorme pes que te la cpula, es disposen
dues semicpules ,una a cada extrem longitudinal, aguantades per
pilars i exedres obertes a ambds costats de les semicpules.
En alada, les naus laterals mosten dos pisos darcades
superposades. El pis superior funcionava com una tribuna des don els
alts crrecs podien seguir la litrgia.
La llum aconsegueix arribar a linterior grcies al gran nombre
dobertures que hi ha als murs i a les 40 finestres radials del tambor.
c) ENTORN I INTEGRACI URBANSTICA
Tot i les seves dimensions, originariament lantiga baslica no noms
estava en harmonia amb lentorn, sin que a ms dominava
estratgicament un dels accessos a lestret de Bsfor. Posteriorment,
els minarets i els edificis annexos aixecats quan el temple cristi va
ser convertit en mesquita, van donar al conjunt un aspecto un mica
catic.
D) FUNCI, CONTINGUT I SIGNFICAT
Lany 360, segons les crniques, es va consagrar la primera esglsia
de fusta manada a construir per Constant, per guardar-hi un
fragment del lingum crucis (la creu en qu va ser crucificat Jess).
Desprs que aquesta esglsia de fusta es crems el 404, va ser
construida una segona esglsia dedicada a la Savies divina, anys ms
tard va ser destruida per una revolta. Llavors Justini i la seva esposa
Teodora van decidir la construccin dun nou temple molt gran com a
desgreuge a la Saviesa divina i alhora per fer ostentaci del poder
suprem de lemperador.
Desprs de la presa de Constantinoble per lexrcit dels turcs, Santa
Sofia va ser convertida en mesquita, momento en qu sen van erigir
els 4 grans minarets. Els musulmans van tapar amb una capa destuc
la majoria dels mosaics i hi van afegir 4 plafons circulars amb
inscripcions de lAlcor.
D) MODELS I INFLUNCIES
La basilica de Santa Sofia t antecedents en la tradici clssica
grecollatina (planta basilical, pilars de crrega i grandiositat) i en la
tradici oriental (espai central coronat per una cpula)

La seva magnificencia va influir enormement en altres esglsies en

Constantinoble en poca de Justini com Santa Irene. Va marcar un
model que va ser reporduit a escala ms petita a altres ciutats de
limperi. Laportaci ms gran de Santa Sofia a larquitectura s ls
del sistema de petxines per pasar de la forma quadrada de la base a
la forma ciruclar de la cpula.