TEMA 3

FREGE: PRINCIPIS DEL CONTEXT I DE LA

COMPOSICIONALITAT; SENTIT I REFERNCIA
(M. Garca-Carpintero)

Tema
Exercicis
Referncies:
Bibliografia
Llocs web

TEMA 3
FREGE: PRINCIPIS DEL CONTEXT i DE LA COMPOSICIONALITAT;
SENTIT I REFERNCIA
Manuel Garca-Carpintero
2.1. Introducci
El 1892 Gottlob Frege va publicar el que, ben b, es pot considerar l'article fundacional de la
filosofia del llenguatge contempornia "ber Sinn und Bedetung" (usualment tradut per "Sobre
sentit i referncia"). La principal aportaci de Frege en aquest article s la seva famosa i
discutida distinci entre el sentit i la referncia (en traduccions ms directes, el sentit i el
significat) dels termes singulars. Quasi de passada, Frege dna per suposades dues tesis
fonamentals en la concepci del llenguatge contempornia, els seus principis de
composicionalitat i del context. En aquest captol presentarem aquests continguts de l'article
fundacional de Frege.
2.2. Els principis del context i de la composicionalitat i la seva motivaci intutiva
Alguns autors com ara Wittgenstein, Davidson i Chomsky han insistit en el fet que els
llenguatges naturals sn productius: un parlant competent dun llenguatge natural ha adquirit
una capacitat (potencialment infinita) per entendre oracions que mai no havia sentit ni proferit ell
mateix. Els parlants competents no tenen una capacitat similar respecte a les unitats lxiques,
que sn les unitats mnimes de significaci, generalment ms petites que les paraules, com ara
les arrels verbals, les desinncies verbals per a la persona, el temps, el nombre, etc.
El principi de composicionalitat de Frege explicaria el carcter productiu dels llenguatges
naturals. Segons aquest principi, el que signifiqui una oraci (i, en particular, la proposici que
signifiqui un enunciat) depn sistemticament de trets semntics associats a alguns elements
sintctics de loraci: el significat de loraci est sistemticament determinat pel significat de les
unitats lxiques que la componen, i el significat de les construccions sintctiques de sintagmes
complexos a partir de les unitats lxiques.
No tots els trets sintctics duna oraci (els trets dels quals depn que loraci sigui una
concatenaci gramatical dunitats lxiques) sn semnticament rellevants; ni sn els trets
semnticament rellevants manifestos en lestructura sintctica aparent de les oracions. Els
enunciats (1) i (2) semblen tenir la mateixa estructura sintctica:
(1)
(2)

Sergi s capa dacontentar.

Sergi s fcil dacontentar.

Tanmateix, entre els seus trets sintctics semnticament rellevants hi ha el fet que el subjecte
(ellptic) de linfinitiu en (1) est anafricament relacionat amb (s a dir, ha de significar el
mateix que) el subjecte de loraci; mentre que, en el cas de (2), s lobjecte directe (ellptic) de
linfinitiu el que est anafricament relacionat amb el subjecte de loraci. Sanomena forma
lgica duna oraci a lespecificaci dels seus trets sintctics semnticament rellevants per a
laplicaci del principi de composicionalitat.
Lexplicaci de la productivitat dels llenguatges naturals a partir del principi de composicionalitat
pressuposa que la competncia semntica requereix coneixement de la forma lgica de les
oracions i de laportaci semntica dels seus elements. A partir de lexposici a una srie
doracions, els parlants hem adquirit el coneixement de la contribuci semntica de les unitats

lxiques i dels modes sintctics de composici que constitueixen les formes lgiques. Grcies a
aix podem computar els significats que aquests elements semntics produeixen quan
apareixen combinats en oracions a les quals no havem estat exposats. Si alguns modes
sintctics de construcci sn recursius (s a dir, es poden aplicar a resultats daplicacions
prvies), llavors la capacitat aix adquirida s potencialment infinita.
Junt amb el principi de composicionalitat, Frege en va proposar tamb un altre que inicialment
pot semblar contradictori amb lanterior, el principi del context. Aquest principi afirma que les
unitats lxiques (i els modes sintctics de construcci dexpressions complexes a partir dunitats
lxiques) noms tenen significat en el context doracions. s a dir, el significat que tingui una
unitat lxica (una arrel verbal, o una desinncia per al temps verbal) depn de com contribueix
semnticament, junt amb altres expressions, als significats doracions en les quals susa
lexpressi (larrel verbal, per exemple).
El principi del context t una justificaci intutiva, tan forta com la que proporciona la
productivitat lingstica al principi de composicionalitat. No sembla que ning pugui entendre,
per exemple, larrel del verb 'crrer' si no sap com aquella arrel, en combinaci amb altres
unitats lxiques (expressions que signifiquin el temps verbal, el subjecte, etc.), contribueix al
significat doracions. Ara b, si la relaci de dependncia s asimtrica, sembla que els dos
principis sn incompatibles entre si. El principi de composicionalitat sost que el significat de les
oracions depn del de les unitats que les componen; el del context, que el significat de les
unitats lxiques depn del significat de les oracions en les quals apareixen. Addicionalment, el
principi del context sembla soscavar lexplicaci anterior de la productivitat en termes del
principi de composicionalitat.
2.3. Dependncia especfica i dependncia genrica
La inconsistncia aparent entre els principis de Frege de composicionalitat i del context
desapareix si es t present la distinci ontolgica entre dependncia especfica i genrica; es
tracta duna distinci daplicabilitat general, que conv tenir a la vista perqu s fcil cometre
fallcies passant-la per alt.
Vet aqu una proposta de formulaci formal de la distinci; 'c' representa loperador de
necessitat, i 'RA' esquematitza una relaci entre els A i els B que varia segons quin concepte
sigui A. Amb aquestes convencions, direm que el concepte B depn especficament del
concepte A ssi:
DE

y(By x(Ax cRAB(x, y)).

Adaptar amb finalitats illustratives una interpretaci possible del fams exemple de
Wittgenstein, la pregunta sobre si sn o no les cinc al Sol (Investigacions filosfiques, 350). B
representa el concepte de ser un interval temporal un cas de succeir a les cinc; A el concepte
de ser una zona horria (Greenwich mean time o GMT, GMT + 3, et.); i RAB la relaci entre
zones horries i casos de succeir a una hora determinada, quan lhora dels segons coincideix
amb la convencionalment establerta per a la primera. Amb aquesta interpretaci, DE s falsa;
perqu donat un cas docrrer a les cinc, lesdeveniment podria haver tingut la seva hora
determinada per la duna zona horria diferent de la que de fet determina la seva hora. En altres
paraules, el concepte de ser les cinc saplica uniformement a llocs que sn en diferents zones
horries.
Daltra banda, el concepte B depn genricament del concepte A ssi:
DG

y(By cx(Ax RAB(x, y)).

En la interpretaci anterior de lexemple de Wittgenstein, DG s vertadera: per a cada cas de

succeir a les cinc, necessriament hi ha dhaver una zona horria o una altra que en determina
lhora. Doncs, com posa en relleu labsncia duna resposta raonable a la pregunta de
Wittgenstein, el concepte de ser les cinc no t aplicaci respecte del temps que correspon a un
lloc que no s en alguna de les zones horries en qu es divideixen els llocs de la Terra. Sn
les cinc de la tarda, o del mat al Sol? La mesura del temps en hores s relativa a la divisi de
lany en dies, i els dies en dies i nits, prpia de les circumstncies que es donen a la Terra.
La distinci entre DE i DG s subtil: consisteix en la posici relativa dun quantificador
existencial i un operador modal; fcilment es passa per alt. Aquesta omissi pot portar a
concloure que dos conceptes no estan en relaci de cap dependncia, a partir del fet que no
estan en la relaci DE. Per s possible que dos conceptes no estiguin en la relaci DE i encara
aix que estiguin en la relaci DG. Un argument escptic familiar illustra la confusi: quan es
percep, sexperimenta una aparena perceptiva amb el contingut de lestat perceptiu; el
contingut de cada aparena perceptiva s independent del de qualsevol estat perceptiu, en
especial del contingut de lestat perceptiu que tal vegada pugui constituir, perqu laparena es
podria donar amb un contingut idntic sense que es percebi (podem estar davant duna
allucinaci); per tant, totes les presumptes percepcions podrien ser merament aparences
perceptives. Sigui B en aquest cas el concepte de ser una certa aparena perceptiva (p. e., ser
una aparena de vermell); sigui A el concepte de ser una certa percepci (p. e., una percepci
de vermell) i sigui RAB la relaci que hi ha entre una percepci i una aparena quan el contingut
de la segona prov del de la primera. La fallcia en largument consisteix a passar de la
premissa que el concepte daparena perceptiva i el de percepci no estan en la relaci DE a la
conclusi que no estan en la relaci DG. Aix s falla, perqu la premissa pot ser vertadera,
sense que ho sigui la conclusi.
Laplicaci de la distinci a la paradoxa que plantejaven les formulacions inicials dels principis
de Frege de composicionalitat i del context s aquesta: el principi de composicionalitat requereix
que el significat dun enunciat depengui especficament dels significats de les unitats lxiques i
dels modes de construcci que el componen; per tant, donada la asimetria de la relaci de
dependncia, exclou que el significat de les unitats lxiques depengui especficament del
significat de cap enunciat en particular. Per el principi del context noms requereix que el
significat duna unitat de significaci subenunciativa depengui genricament del significat dels
enunciats en els quals apareix. Per entendre un nom propi, per exemple, sha dentendre algun
enunciat (un o un altre) en el qual apareix el nom; per no hi ha cap enunciat particular que
sigui necessari entendre per entendre un nom propi. Ents aix, el principi del context s
compatible amb el de composicionalitat, i amb lexplicaci de la productivitat lingstica que
proporciona aquest darrer principi. Aqu tenim un cas ms de la distinci DE / DG: B representa
el concepte de ser una unitat lingstica compresa per S; A, el concepte de ser un enunciat
comprs per S, i RAB, la relaci entre un enunciat i una unitat lingstica que comprn S quan S
comprn el significat del primer composicionalment en part a partir de la seva comprensi de la
segona.
2.4. La teoria monista ('Pluto'-Pluto) del significat dels termes singulars
Dacord amb el principi de composicionalitat de Frege, un enunciat t una forma lgica, que
especifica trets sintctics de lenunciat (unitats lxiques components, i construccions
sintctiques de sintagmes complexos a partir daquestes) per si mateixos amb significat; el
significat de lenunciat es determina a partir del significat daquestes parts.
Segons Frege, algunes estructures distintivament components de les formes lgiques dels
enunciats sagrupen en una categoria a la qual ell denomina 'noms propis'. Aquesta categoria

de Frege no inclou noms els noms propis en el sentit usual ('George Orwell', 'Eric Blair',
'Venus', 'Hsper', 'Fsfor'), sin tamb indxics ('aquest arbre', 'jo', 'ell', 'aqu', 'ahir') i
descripcions definides ('linventor de la cremallera', 'la mare de Napole'). Aqu es reserva 'nom
propi' per a ls com, i sutilitza 'terme singular' en el sentit que Frege dna a 'nom propi'.
Agrupar tots els termes singulars en una mateixa categoria indica que la seva contribuci
semntica al significat dels enunciats en els quals apareixen s similar.
Dacord amb el principi del context de Frege, el significat de les parts subenunciatives que
componen les formes lgiques ha de veures com la seva aportaci al significat dels enunciats
que, junt amb daltres, contribueixen a formar de maneres sintcticament legtimes. Per tant, per
determinar quin s el significat dels noms propis de Frege, hem de preguntar-nos per la seva
contribuci al significat dels enunciats en els quals apareixen, s a dir (en termes actuals,
diferents dels usats per Frege), a la caracteritzaci de la proposici que expressen; per tant, de
lestat de coses l'existncia del qual els faria vertaders i del conjunt de mons possibles
compatibles amb la seva veritat. Amb aquesta finalitat, considerem les nostres intucions sobre
alguns exemples:
(1)
(2)
(3)

George Orwell va participar en la Guerra Civil espanyola.

George Orwell va escriure poesia.
Franco va condecorar George Orwell.

Com a parlants competents del catal, entenem aquests enunciats; s a dir, coneixem quina
proposici expressen, quin estat de coses (existent o no) els faria vertaders, quins mons
seleccionen dentre tots els mons possibles. El significat de 'George Orwell' (com el de les altres
expressions en la mateixa categoria dels noms propis) s, segons Frege, la seva contribuci a
aquestes coses. Quin s, doncs, el significat de 'George Orwell'?
La resposta ms immediata (no la de Frege, com es veur tot seguit) s que el significat de
'George Orwell' s una certa persona. Ja que sembla que el que tenen en com tots els
enunciats que, com (1)-(3), inclouen 'George Orwell', s que tots ens diuen alguna cosa sobre
una certa persona. Alguns sn vertaders, daltres sn falsos; el que determina si sn vertaders
o falsos sn els fets sobre aquesta persona, el que aquesta persona va fer realment o el que
realment li va succeir. Els mons possibles seleccionats per (1)-(3) tenen en com el fet que en
tots ells certes coses li succeeixen a aquesta persona; coses que potser no li van succeir
realment, com ocorre amb la significada per (3). De manera general, el significat dun nom propi
sembla ser, tenint en compte les nostres intucions com a usuaris competents denunciats, i en
el petit marc teric introdut fins aqu, objectes generalment extralingstics. (No sn objectes
extralingstics, sin lingstics, quan els noms propis susen per esmentar entitats lingstiques;
per noms en aquest cas.) Es denomina referncia a la relaci semntica entre nom propi i
objecte illustrada pel cas de 'George Orwell', i referent a lobjecte.
La teoria 'Pluto'-Pluto del significat sost, per al cas particular dels noms propis, que significar
es redueix a referir: duna banda hi ha el nom, 'Pluto'; de laltra, el gos, Pluto; significar
consisteix en el fet que el nom fa de vicari del referent, hi s en lloc seu. De manera general, la
teoria 'Pluto'-Pluto sost que totes les unitats lxiques signifiquen daquesta manera; per indicar
quin s el seu significat, basta caracteritzar apropiadament els objectes significats.
La tesi principal de Frege sobre el significat en general, i sobre els noms propis en particular,
contradiu la teoria 'Pluto'-Pluto: en contra del que implica aquesta teoria, no es pot parlar de el
significat dun nom, perqu els noms propis tenen dos trets semntics diferents, sentit i
referncia. Frege va formular la seva distinci entre sentit i referncia (aplicable segons ell no
solament als termes singulars, sin tamb a altres expressions, inclosos els enunciats) a partir
del seu article "Sobre sentit i referncia"; anteriorment havia parlat nicament del contingut de
les expressions, continguts jutjables en el cas dels significats dexpressions enunciatives,

continguts no jutjables en el cas dexpressions subenunciatives com ara els termes singulars.
Es pot advertir tamb que Frege usa el terme alemany 'Bedeutung' per al que aqu sanomena
'referncia' i 'referent', el significat del qual s, simplement, significat; per sha imposat traduirho per 'referncia'/'referent'. Es perd aix, desafortunadament, la connotaci que el punt de vista
de Frege coincideix amb la teoria 'Pluto'-Pluto almenys en el fet que la relaci semntica de
'George Orwell' amb una certa persona, si b no esgota el significat del terme, t almenys prou
importncia lingstica per anomenar-la 'significat'.
2.5. Largument per a la teoria pluralista fregeana del significat dels termes singulars
El terme singular 'lestel vespert' susa per designar un cos prominentment llumins, visible
alguns dies de lany per ponent desprs de la posta de sol; 'Hsper' s un nom propi que,
donada la seva etimologia, pot considerar-se un extracte de la descripci. La descripci 'lestel
del mat' susa per designar un cos prominentment llumins, visible alguns dies de lany per
llevant a lalba; 'Fsfor' s un nom propi que, donada la seva etimologia, pot considerar-se
tamb un extracte daquesta descripci.
Utilitzant el mateix raonament de la secci anterior, concloem que els referents de 'lestel del
mat', 'Fsfor', 'lestel vespert' i 'Hsper' sn tots el mateix: el planeta Venus.
Ara b, considerem els enunciats segents:
(4)
(5)
(6)
(7)

Lestel vespert / Hsper s visible cap al tard.

Lestel del mat / Fsfor s visible cap al tard.
Lestel vespert / Hsper s lestel vespert / Hsper.
Lestel del mat / Fsfor s lestel vespert / Hsper.

Sha definit una proposici (vegeu Tema 1: CONCEPTES BSICS. En especial les seves
seccions 1.3.Oracions, enunciats i proposicions i 1.5.Valor de veritat. Condicions de
veritat) com una part del significat dun enunciat. Tinguem en compte, tamb, que existeix una
relaci constitutiva entre proposici, veritat i modalitat: si dos enunciats expressen la mateixa
proposici, coincideixen tamb en lestat de coses que si exists els conferiria el carcter de
vertaders i la classe de mons possibles que seleccionen. Un altre aspecte dels enunciats lligat
al seu significat s la capacitat per proporcionar informaci. En general, quan un parlant emet
un enunciat expressa, mitjanant aquest, un coneixement que t, de manera que es possibilita a
altres adquirir aquest coneixement. Dos enunciats diferents que expressin la mateixa proposici
tenen aix la mateixa capacitat de transmetre coneixement, el mateix potencial informatiu per a
les persones que dominen el llenguatge en el qual est expressat. Sanomena 'valor
cognoscitiu' al potencial que t un enunciat per transmetre coneixement. Podem ara enunciar un
nou criteri constitutiu de la noci de proposici, al qual denominarem criteri de Frege, CF:
CF

Si dos enunciats no tenen el mateix valor cognoscitiu per a un parlant competent, no

signifiquen la mateixa proposici.

Els enunciats (4) i (6) tenen un valor cognoscitiu molt escs, o nul. Sembla raonable considerarlos veritats analtiques, el coneixement del qual es pot justificar (almenys, suposada lexistncia
del referent) a partir noms del coneixement de les definicions dels termes i de la lgica, i per
tant s a priori. En general, perqu un enunciat tingui la capacitat de transmetrens informaci
hem de ser competents en el llenguatge en qu estigui expressat. Si en un enunciat expressem
una part del coneixement necessari per entendre algun dels termes que el formen, lenunciat no
tindr valor cognoscitiu: el que diu lenunciat ja ho sap qui s capa dentendre-ho, i s
irrellevant el que pugui dir a qui no t la capacitat dentendre-ho. Aqu sembla residir la base de

lanaliticitat, que Kant i Frege van intentar recollir mitjanant les definicions exposades ms
amunt.
Els enunciats (5) i (7), tanmateix, b poden tenir valor cognoscitiu per a un parlant perfectament
competent, i no podem considerar-los veritats analtiques, ni suposar que sen pugui justificar a
priori la veritat (fins i tot si donem per presumpta lexistncia del referent). Per tant, per CF (4) i
(5) no expressen la mateixa proposici; ni expressen la mateixa proposici (6) i (7). Tanmateix,
(4) i (5) noms difereixen en termes singulars amb el mateix referent, i el mateix ocorre amb (6)(7): on uns tenen 'lestel vespert' (o 'Hsper'), els altres tenen 'lestel del mat' (o 'Fsfor'). De
CF se segueix, doncs, junt amb el principi de composicionalitat, que la referncia no esgota el
significat dels termes singulars. Les premisses de largument es poden explicitar aix:
(i)
(ii)
(iii)

(4) i (5) no expressen la mateixa proposici. (Justificaci: CF.)

Els termes singulars en els quals difereixen (4) i (5) tenen la mateixa referncia.
(Justificaci: la de la secci anterior.)
Si la referncia esgots el significat dels termes singulars, (4) i (5) expressarien la
mateixa proposici. (Justificaci: principi de composicionalitat.)

Encara que hem illustrat largument de Frege exposant-lo respecte a exemples concrets,
largument sembla prou general. Frege considera noms exemples denunciats didentitat; aqu
shan utilitzat tamb altres tipus denunciats, (4)-(5), per mostrar que no depn de peculiaritats
de la noci didentitat. Tampoc no sembla que largument depengui de peculiaritats dels termes
utilitzats, com posen en relleu els exemples segents:
(8)
(9)
(10)
(11)

Lautor del Tractatus va escriure el Tractatus.

Wittgenstein va escriure el Tractatus.
George Orwell sanomena 'George Orwell'.
Eric Blair sanomena 'George Orwell'.

Com qualsevol argument, el de Frege es pot qestionar fent objeccions a les premisses (la
validesa lgica no est en qesti). Com es veur ms endavant (vegeu TEMA 4: LA TEORIA
DE LES DESCRIPCIONS DE B. RUSSELL), el partidari ms notori de la teoria 'Pluto'-Pluto,
Bertrand Russell, rebutjaria (ii), perqu pressuposa que la referncia s almenys un component
del significat dun terme. Una altra opci, contemporniament ms comuna, s qestionar CF i,
amb aix, (i). Ms endavant sexposa tamb una versi daquesta opci.
2.6. La noci fregeana de sentit
La conclusi de largument de Frege (contraposada, com ja sha dit, al pressupsit del seu s
previ del terme neutre 'contingut') s que el significat dels termes singulars s plural. El referent
s un tret del significat, com a 'Hsper' i 'Fsfor'; per aquestes expressions difereixen encara
en significat, perqu tenen un tret semntic addicional. Frege (que, com veiem, anomenava
'Bedeutung', s a dir, significat, a la referncia) anomena 'Sinn', sentit a aquest tret addicional,
respecte al qual els dos termes indicats difereixen semnticament.
Frege dna algunes indicacions sobre la naturalesa dels sentits. La primera s implcita en
largument de la secci anterior: si lintercanvi dun terme singular per un altre en un enunciat no
altera el valor cognoscitiu, els dos termes tenen el mateix sentit. 'Hsper' i 'lestel vespert'
poden servir com a exemples de termes singulars diferents amb el mateix sentit. La segona
indicaci de Frege s que els sentits sn intersubjectius, sn entitats igualment accessibles a
diferents subjectes. Frege expressa aquesta idea amb lanalogia dun telescopi dirigit a un cos
celest: podem distingir lobjecte (que exerciria en lanalogia el paper del referent), la imatge
reflectida al telescopi, i la sensaci en la ment de qui la contempla. Els sentits, diu Frege, sn

com la imatge a la lent, no com la sensaci en la ment; la primera, s accessible a diferents

subjectes, mentre que la segona s privada.
La tercera indicaci que dna Frege relaciona sentit i referncia: el sentit determina la
referncia. Hi ha diverses interpretacions daquesta indicaci. s un fet com a totes que la
correspondncia entre sentits i referncies no s noms una relaci, sin ms especficament
una funci: encara que a dos sentits diferents (els de 'Hsper' i 'Fsfor') pot correspondrels la
mateixa referncia, a un mateix sentit no poden correspondre-li dues referncies diferents. Si
dos termes diferents ('Hsper' i 'lestel vespert') tenen el mateix sentit, tenen tamb la mateixa
referncia.
Es pot veure un sentit com un tipus o categoria individualitzador. Un tipus o categoria es
diferencia dun exemplar en el fet que el tipus s exemplificable, mentre que alguns exemplars
(els particulars) exemplifiquen tipus sense ser ells mateixos exemplificats. Els tipus sn
habitualment exemplificats per diferents exemplars; alguns, tanmateix, sn exemplificats de fet
noms per un particular. El tipus satllit de Jpiter s exemplificat per diversos particulars, per
el tipus satllit de la Terra s exemplificat noms per un particular. Un tipus individualitzador s
un que se suposa exemplificat per un nic objecte. Si el terme singular ('lestel del mat') s una
descripci definida amb la forma sintctica determinant ('el') + sintagma nominal ('estel del
mat') el tipus individualitzador que constitueix el sentit s fcilment collegible a partir del
significat de lSN. En altres casos (noms propis i indxics) la qesti s menys clara, cosa que
dna lloc a importants arguments contemporanis contra la concepci de Frege. Identificar els
sentits de Frege amb tipus individualitzadors no implica tanmateix que els sentits siguin noms
lingsticament expressables. Unes empremtes dactilars sn un tipus individualitzador; per les
empremtes dactilars es representen millor mitjanant imatges que mitjanant expressions
lingstiques.
La teoria de Frege, llavors, es resumeix aix: entendre un terme singular s conixer-ne el
significat i, per tant, en part conixer-ne el referent. Ara b, s necessari dir una cosa ms sobre
el coneixement del referent que constitueix la comprensi dun terme singular: els referents dels
termes singulars es coneixen necessriament al mateix temps que els tipus que els
individualitzen. Hi ha aix la possibilitat que dos termes singulars ('Hsper' i 'Fsfor') tinguin el
mateix referent i, tanmateix, que no sentengui el mateix en considerar-los; perqu en entendre
un sindividualitza el referent a travs dun tipus (aix prominentment llumins, visible alguns
dies de lany per ponent desprs de la posta de sol), i en entendre el segon sindividualitza el
referent a travs dun tipus diferent (aix prominentment llumins, visible alguns dies de lany
per llevant a lalba). Aix, els enunciats que resultin de substituir lun per laltre tindran valor
cognoscitiu diferent i, per tant, expressaran proposicions diferents.
2.7. Termes singulars sense referent
Alguns enunciats contenen termes singulars sense referent; (12), (13) i (14) sn exemples
daix:
(12) El major nombre natural s primer.
(13) El satllit de la Lluna s petit.
(14) No hi ha aigua al satllit de Jpiter.
Els termes singulars dels tres enunciats precedents no tenen referent, o b perqu el sintagma
nominal amb el qual sha construt la descripci t una extensi buida ('satllit de la Lluna',
'major nombre natural'), o b perqu hi ha ms dun objecte en la seva extensi ('satllit de
Jpiter'). Alguns termes singulars daltres tipus ocasionen el mateix fenomen. Es pot proferir
(15) creient assenyalar una superfcie acolorida, quan en realitat es pateix un efecte

postallucinatori, resultat dhaver mirat durant un temps prolongat a una superfcie blava.
Segons molts, el llegendari bard escocs que sesmenta en (16) s una invenci de romntics
daquesta nacionalitat del segle XVIII, els quals haurien elaborat els seus presumptes poemes.
Quant a 'Vulcano', s un terme que van introduir els cientfics per referir-se a un planeta mai
observat, que (pensaven) que causa alteracions inexplicables de lrbita de Mercuri, quan les
alteracions noms es devien al fet que la teoria que utilitzaven per calcular lrbita de Mercuri no
era completament adequada.
(15) Aquesta superfcie s groga.
(16) Ossian va viure en el segle III.
(17) Vulcano t una rbita ms curta que la de la Terra.
Els enunciats que, com (12)-(17), contenen termes singulars sense referncia constitueixen un
greu problema per a la teoria 'Pluto'-Pluto del significat. Una conseqncia daquesta teoria s
que aquests enunciats haurien de ser, semnticament, anlegs als versos del poema
'Jabberwocky' dAlicia a travs del mirall, com 'Bargien i txiaven pels grols': enunciats que, si b
tenen laparena dexpressar una proposici, i per tant de tenir condicions de veritat, en realitat
no ho fan perqu inclouen expressions sense significat. Els enunciats (12)-(17), tanmateix,
tenen intutivament condicions de veritat; podem representar-nos com seria un estat de coses
que si exists els conferiria el carcter de vertaders. Latribuci als termes singulars, a ms de
referncia, dun sentit que la determina, s compatible amb aquesta intuci. Aix constitueix
per tant una dada confirmatria de la teoria de Frege. El que distingeix a (12)-(17) dels versos
del poema de Carroll s que els termes singulars tenen sentit, encara que no tinguin referent.
Alguns intrprets de Frege entenen que aquest aspecte de la seva teoria implica que la
referncia no s un aspecte essencial del significat dun terme singular. Que un terme singular
tingui significat no depn del fet que tingui referent; noms del fet que tingui sentit. Que tingui
sentit s essencial perqu tingui significat; perqu sense sentit no hi ha significat, ni condicions
de veritat per als enunciats que linclouen: no hi ha res a entendre. En canvi, que tingui
referncia no s essencial. s una merc que ens fa el mn extralingstic, per dir-ho aix; que
el mn ens la faci, o no, s semnticament contingent.
Aquest argument no lliga amb el fet que Frege elegs la paraula alemanya que significa
significat per a la referncia; com tamb amb moltes observacions de Frege en el sentit que, en
un llenguatge ben construt, tots els termes singulars han de tenir referent, i amb el disseny fet
per Frege del seu "llenguatge conceptogrfic" (Begriffsschrift) de manera que succeeixi aix.
Largument s a ms falla, cosa que posa en relleu la distinci entre dependncia genrica i
dependncia especfica. Que un terme singular tingui significat no depn especficament del fet
que aquest terme singular tingui referent; aix s lnica cosa que els exemples (12)-(17) posen
en relleu. Per el fet que un terme singular tingui significat encara pot dependre genricament
del fet que els termes singulars (els uns o els altres) tinguin referent, i en aquest cas la
referncia seria encara un component genricament essencial del significat.
Frege no dna cap indicaci sobre com la referncia dalguns termes singulars podria ser
essencial al significat daquesta forma genrica; potser la seva opini hagi estat la dels
intrprets indicats. Una proposta alternativa, compatible amb els textos, s la segent. Els
referents de termes singulars com ara els que fins i tot aqu han servit dillustraci sn entitats
objectives, amb una naturalesa independent de la nostra capacitat de representar-nos-els i
esmentar-los en el nostre discurs. Per esmentar-los hem de tipificar-los duna manera que els
identifiqui prou per a nosaltres; per aix no s possible referir-shi sense associar un sentit als
termes que usem per a aquella finalitat (un tipus individualitzador); i per aix s possible que en
diferents enunciats sesmenti el mateix objecte, tipificant-lo de maneres diferents en cada cas, i
tenint per tant els enunciats potencial cognoscitiu diferent. En alguns casos, errniament per
justificadament, pot semblar-nos que hem individualitzat un objecte tipificant-ho, com illustren

els exemples (12)-(17). Ara b, aquests errors epistemolgicament disculpables no poden ser la
norma, sin lexcepci; poder cometrels requereix que, en els casos paradigmtics, realment
individualitzem objectes mitjanant els tipus associats als termes que usem per referir.
Defensar aquest punt de vista no s fcil; aix requereix una epistemologia capa de qestionar
la possibilitat de lescepticisme radical. Nhi ha prou amb dir aqu que es tracta al menys dun
punt de vista compatible amb la dada intutiva que casos com ara (12)-(17) sn lexcepci, no la
regla.
2.8. Anlisi del discurs indirecte
Dacord amb la teoria de Frege, la proposici que expressi un enunciat, les condicions que
hagin de donar-se perqu sigui veritat (vegeu TEMA 1: CONCEPTES BSICS. En especial les
seves seccions 1.3. Oracions, enunciats i proposicions i 1.5. Valor de veritat. Condicions
de veritat), no depn noms del referent dels termes singulars que hi apareguin, sin tamb
dels sentits. Un enunciat que contingui un terme singular sense referent, com hem vist,
expressa encara una proposici, i t condicions de veritat, sempre que el terme tingui sentit.
Dos enunciats que, com ara (18) i (19), noms difereixin en els termes singulars amb el mateix
referent per diferent sentit, sembla natural concloure que expressen proposicions diferents, i
tenen condicions de veritat diferents.
(18) Hsper t una rbita ms curta que la de la Terra.
(19) Fsfor t una rbita ms curta que la de la Terra.
El que no pot passar, tanmateix, s que enunciats com ara (18) i (19) difereixin en valor de
veritat (vegeu TEMA 1: CONCEPTES BSICS. En especial la seva secci 1.5.Valor de veritat.
Condicions de veritat); perqu el valor de veritat depn dels fets relatius al referent, de com
estiguin les coses pel que fa al referent. Com que els enunciats noms difereixen en termes
amb el mateix referent, el seu valor de veritat no pot diferir, encara que s que puguin fer-ho les
seves condicions de veritat. Utilitzant un terme molt til en la filosofia contempornia, podem
denominar aquest fet, constitutiu del concepte mateix de referncia dun terme singular, el
principi de la sobrevinena del valor veritatiu respecte del referent (PS): si dos enunciats
difereixen en termes amb referncia diferent, poden o no coincidir en valor veritatiu; per si
noms difereixen en termes coreferents, necessriament coincideixen en valor veritatiu. El valor
veritatiu sobrev, o resulta, del que sesdev als referents dels termes. PS justifica la validesa
del principi dinferncia conegut com a principi de sustitubilitat de termes coreferencials:
E(TS1)
TS1 = TS2
________
E(TS2)
s a dir: si s vertader un enunciat E que cont un terme singular TS1, i s vertader lenunciat
didentitat TS1 = TS2, llavors se segueix lgicament que tamb s vertader lenunciat que resulta
de substituir uniformement, en E, TS1 per TS2.
Sanomenen contextos indirectes, o dactitud proposicional, els que inclouen verbs que regeixen
una subordinada substantiva, com ara els verbs principals de (20) i (21); la part rellevant dels
contextos indirectes apareix subratllada:
(20) Els babilonis creien que Hsper s visible cap al tard.
(21) Sergi va asseverar que Hsper s visible cap al tard.

10

Els contextos indirectes semblen constituir una excepci a PS i al principi de sustitubilitat. Aix,
mentre que (20) i (21) b podrien ser vertaders, (22) i (23) b podrien ser falsos:
(22) Els babilonis creien que Fsfor s visible cap al tard.
(23) Sergi va asseverar que Fsfor s visible cap al tard.
Noteu que linesperat no s que (20)-(22) i (21)-(23), respectivament, puguin diferir en valor
cognoscitiu. En aix, ambds parells no es distingeixen de (18)-(19). El problema s que poden
diferir en valor veritatiu. Aix s un problema, i no noms per a Frege; perqu, sigui quina sigui
la nostra teoria del significat, s necessari assignar als termes singulars una referncia,
relacionada amb el valor veritatiu dels enunciats en els quals apareixen, com estableix PS. (20)(23) presenten la mateixa dificultat a la teoria 'Pluto'-Pluto. La de Frege t a m els recursos
necessaris per resoldre el problema. Latribuci als termes singulars de sentit, a ms de
referncia, permet a Frege explicar el que succeeix en casos com ara (20)-(22) i (21)-(23) duna
manera plausible. Aix constitueix una segona confirmaci addicional de la teoria de Frege.
La soluci no pot consistir noms a indicar que els termes singulars tenen sentit, a ms de
referent, i que el sentit de 'Hsper' no s el mateix que el de 'Fsfor'; perqu aix noms serveix
per explicar per qu difereixen en valor cognoscitiu (20)-(22) i (21)-(23), respectivament, i ja
hem vist que aquest no s el problema. La soluci ha de ser ms complexa. El que proposa
Frege s que en els contextos indirectes es produeix un canvi en el referent dels termes: mentre
que en contextos ordinaris com ara (18)-(19) 'Hsper' i 'Fsfor' es refereixen a un cos celest, i
sn per tant coreferents, en contextos indirectes es refereixen al que sn els seus sentits en
contextos ordinaris; com que els sentits de 'Hsper' i 'Fsfor' en contextos ordinaris sn
diferents, els referents daquests termes en contextos indirectes tamb sn diferents. Per tant,
aix com PS no dna una ra per esperar que (17) i (18) coincideixin en valor veritatiu (ja que
contenen termes singulars amb referent diferent), tampoc no la dna per esperar que ho facin
(20)-(22) i (21)-(23), respectivament. Per algun motiu, passem per alt el fet que usem la mateixa
expressi ('Hsper') duna manera sistemticament ambigua (amb un referent en (18), i un altre
de molt diferent en (20)-(21)), cosa que explica aquesta sensaci de perplexitat que suscita el
problema.
Perqu aquesta soluci no sigui merament ad hoc sn necessries dues coses: (i) mostrar que
les expressions poden canviar els seus referents en certs contextos lingstics; (ii) donar un
contingut intutiu a la idea que el referent dels termes singulars en contextos indirectes s el seu
sentit ordinari. Frege apella per a ambdues tasques a una analogia amb contextos directes, o
de citaci:
(24)
(25)
(26)
(27)

'Hsper' comena amb hac.

Sergi va dir: Hsper s visible cap al tard.
'Fsfor' comena amb hac.
Sergi va dir: Fsfor s visible cap al tard.

En (24) i (25) la paraula 'Hsper' sesmenta en comptes dusar-se amb la seva funci comuna
de servir per esmentar un planeta. Frege addueix que, quan les paraules estan esmentades i no
usades, canvien el referent usual: deixen de referir-se al que es refereixen usualment (en el
supsit que tinguin un s referencial ordinari), i passen a referir-se a si mateixes. Aix implica
que les cometes, quan es fan servir, no forma part del terme que exerceix la funci referencial
en les cites. Les cometes t una funci merament sintctica, com el punt i seguit o les
majscules: en el llenguatge escrit, oracions com ara (24) no serien gramaticals si sometessin.
El fet que no sempre que una expressi sesmenti i no susi sigui necessari usar cometes (en
(25) no s necessari fer-ho, i en el llenguatge parlat no hi ha equivalent a les cometes) s una
ra en favor daquesta tesi de Frege.

11

Com que en (24) i (25) 'Hsper' t un referent diferent de lusual, el fet que el referent usual
sigui el mateix que el de 'Fsfor' no s prou per intercanviar-los salva veritate. Com que els
seus referents en contextos directes sn diferents (perqu sn paraules tipus diferents), dacord
amb PS s perfectament possible que en intercanviar-los salteri tamb el valor veritatiu, com
passa amb (24) i (26), i com podria passar amb (25) i (27) (segons el que digus Sergi,
verbatim).
Qu significa dir que els termes 'Hsper' i 'Fsfor' no tenen en (24)-(27) les referncies usuals,
sin que es refereixen a ells mateixos? Qui emet (25), per exemple, en fer-ho no t la intenci
dasseverar cap fet sobre un planeta. Quan usa 'Hsper', no ho fa amb la intenci datribuir-li a
un planeta una propietat o una altra. Usa aquest terme ms aviat amb la intenci de reproduir
les paraules de Sergi, verbatim; s a dir, lusa amb la intenci datribuir-li una propietat a la
paraula que consta de hac, e, esa: a saber, la propietat que Sergi la va fer servir, junt amb
altres. Segons Frege, una cosa anloga ocorre en (20) i (21), noms que ara la intenci de qui
usa 'Hsper' no s a dir alguna cosa sobre aquesta paraula; (20) i (21) poden ser vertaders,
encara que ni els babilonis ni Sergi hagin sentit mai lexpressi 'Hsper', ni cap altra expressi
catalana. Per 'Fsfor' i 'Hsper' tampoc no susen en (20)-(23), segons Frege, a fi dexpressar
cap fet sobre planetes. Segons ell, aquests termes susen per esmentar els sentits de les
paraules o dels seus correlats mentals en certes representacions, lingstiques o mentals. En
(20) 'Hsper' susa per afirmar un fet sobre el sentit usual daquesta paraula: a saber, que els
babilonis tenien una creena que involucrava aquest sentit, que pretenia individualitzar un
objecte amb el mateix tipus individualitzador que nosaltres hi associem. Passa el mateix amb
(21): susa per indicar que algun terme emprat per Sergi estava associat a aquest tipus
individualitzador.
Qu succeeix amb el principi de sustitubilitat? s obvi que no es pot aplicar vlidament per
inferir (17) a partir de (18) i de Hsper = Vulcano, simplement perqu aquest darrer enunciat
didentitat s fals. Encara que de manera menys bvia, passa el mateix, segons Frege quan
sintenta aplicar per obtenir (27) a partir de (25) i Hsper = Fsfor o (22) a partir de (20) i
aquest mateix enunciat didentitat. Perqu les premisses (25) o (20) siguin vertaderes,
'Hsper' no pot tenir el referent usual, sin que el referent ha de ser, respectivament, o la
paraula mateixa o el sentit usual. Ara b, amb aquests referents laltra premissa (lenunciat
didentitat) s clarament falsa. Per tant, no hi ha res erroni en el principi de sustitubilitat; lerror
es produeix en aplicar-lo incorrectament; ja que, perqu les premisses a les quals ho apliquem
siguin vertaderes totes dues, hem dassignar un referent diferent al mateix terme.

12

 EXERCICIS
Exercici 1: Com s'ha dit a la secci 2.5. L'argument per a la teoria pluralista fregeana del
significat dels termes singulars "El terme singular 'lestel vespert' susa per designar un cos
prominentment llumins, visible alguns dies de lany per ponent desprs de la posta de sol;
'Hsper' s un nom propi que, donada la seva etimologia, pot considerar-se un extracte de la
descripci. La descripci 'lestel del mat' susa per designar un cos prominentment llumins,
visible alguns dies de lany per llevant a lalba; 'Fsfor' s un nom propi que, donada la seva
etimologia, pot considerar-se tamb un extracte daquesta descripci. "
Elaboreu un argument anleg al de la secci anterior a la del text citat (sec. 2.4. La teoria
monista ('Pluto'-Pluto) del significat dels termes singulars) per a mostrar que els referents
de 'lestel del mat', 'Fsfor', 'lestel vespert' i 'Hsper' sn tots el mateix: el planeta Venus.
Indiqueu en quins punts s necessari apellar als principis de composicionalitat i del context.
Exercici 2: Reproduu largument de Frege exposat a la secci 2.5. L'argument per a la teoria
pluralista fregeana del significat dels termes singulars a propsit de (4)-(5) i (6)-(7), ara a
propsit de (8)-(9) o (10)-(11) de la mateixa secci.
Exercici 3: Expliqueu quin problema presenten els enunciats d'existncia negatius, com (1), a la
teoria 'Pluto'-Pluto:
(1)

Vulc no existeix

Exercici 4: Expliqueu per qu el que (1) i (2) tinguin diferent valor cognoscitiu constitueix un
problema per a la teoria 'Pluto'-Pluto. Com soluciona Frege aquest problema?
(1) O a Hsper hi ha aigua, o a Fsfor no hi ha aigua
(2) O a Fsfor hi ha aigua, o a Fsfor no hi ha aigua
Exercici 5: Com pot (1), segons Frege, tenir referncia, donat que inclou un terme ('Vulc')
sense referncia?
(1) En Sergi pensa que Vulc no s tan gran com Mercuri
Exercici 6: Quin problema presenta (1) a la teoria de la referncia en contextos indirectes de
Frege, en el supsit que el pronom subratllat s anafric respecte de 'Maria', i per tant
correfereix amb aquest terme?
(1) En Segi creu que la Maria s adorable, per ella el menysprea.
Exercici 7: Com explica Frege que (4) i (5) tinguin diferent valor cognoscitiu?
(4) Mark Twain s Mark Twain
(5) Mark Twain s Samuel Clemens

REFERNCIES

13

 BREU BIBLIOGRAFIA COMENTADA:

El text ms important de Frege sobre les qestions d'aquest tema s el seu article de 1892,
"ber Sinn und Bedeutung", tradut com a "Sobre sentido y referencia" tant en la recopilaci de
Valds, La bsqueda del significado, com a G. Frege, Escritos Filosficos, Crtica, Barcelona
1996.
Pel que fa a la bibliografa secundria, sens dubte l'obra ms important i influent sobre Frege s
el llibre de M. Dummett, Frege Philosophy of Language (Duckworth, Londres 1981); els captols
5 i 9 sn directament rellevants pels temes tractats. Existeix un article de Dummett, originalment
publicat en castell, que resumeix b els seus punts de vista sobre aquestes qestions: "Frege",
Teorema V, 1975.
Els manuals de Filosfia del Llenguatge en espanyol presenten tamb de manera introductria
els temes d'aquesta secci:
Garca-Carpintero, M.: Las palabras, las ideas y las cosas. Una presentacin de la filosofa del
lenguaje. Barcelona: Ariel, 1996, cap. 6.
Garca Surez, A.: Modos de significar. Una introduccin temtica a la filosofa del lenguaje.
Madrid: Tecnos, 1997, secs. 1.1 y 2.3.
Hierro S. Pescador, J.: Principios de filosofa del lenguaje. Madrid: Alianza Universidad Textos,
1985; sec. 6.3.
Prez Otero, M.: Aproximaci a la filosofia del llenguatge. Barcelona: Edicions Universitat de
Barcelona, 2001, cap. 2.
Llocs web:
Entrada a The Internet Encyclopedia of Philosophy:
http://www.iep.utm.edu/f/frege.htm
Entrada a la Stanford Encyclopedia:
http://plato.stanford.edu/entries/frege/
Referncies de Frege (llibres, cites, articles...):
http://www-groups.dcs.st-andrews.ac.uk/~history/Mathematicians/Frege.html
Cronologia de les obres de Frege i informaci biogrfica:
http://www.ocf.berkeley.edu/~brianwc/frege/
Bibliografia i exposici de les principals aportacions de Frege:
http://sowi.iwp.uni-linz.ac.at/Dialog/DT/Fregerib/Frege0.html

14