Histria de la filosofia

Srie 1

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

OPCI A
Suposo, doncs, que tot el que veig s fals i que mai no ha existit res de tot all que la memria,
plena de mentides, em presenta. Aix, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, lextensi, el moviment i el lloc sn quimeres. Qu podr considerar, doncs, com a veritable? Potser, noms, que al
mn no hi ha res de cert.
Per com s jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar
incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haur potser algun Du o un altre poder que
em posi aquests pensaments en la ment? No necessriament, perqu potser jo mateix sc capa
de produir-los. Per jo, no sc almenys alguna cosa? Per acabo de negar que tingui sentits o un
cos. I aix no obstant dubto; perqu, qu sen segueix daix? Fins a tal punt depenc del cos i dels
sentits que no puc existir sense ells? Per mhe convenut que no hi havia res de res al mn, ni cel,
ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, mhe convenut tamb que jo no existeixo? Certament no:
si estic convenut dalguna cosa o si penso alguna cosa, sens dubte existeixo. Per hi ha un sser
enganyador summament poders i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment
enganyat. No hi ha dubte, doncs, que, si menganya, s que existeixo. Que menganyi tant com
vulgui, que no podr mai fer que jo no existeixi mentre pensi que sc alguna cosa. De manera que,
un cop examinades totes les coses i amb tota cura, sha de concloure que aquesta proposici, jo
sc, jo existeixo, ha de ser necessriament vertadera sempre que la digui o la pensi mentalment.
Ren Descartes. Meditacions metafsiques, ii

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades.
[2 punts]

Districte Universitari de Catalunya

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2012-2013

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text els mots segents:
[1 punt]

a) extensi
b) quimeres

3. Expliqueu per qu Ren Descartes diu: [] hi ha un sser enganyador summament

poders i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment enganyat. No hi
ha dubte, doncs, que, si menganya, s que existeixo. (En la resposta, us heu de referir
als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin
explcitament en el text.)
[3 punts]

4. Compareu la concepci de Descartes sobre quina s la fonamentaci del coneixement

amb la concepci sobre aquesta mateixa qesti dun altre autor/a destacat de la histria
de la filosofia occidental.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: No hi ha cap proposici de la qual puguem tenir una certesa absoluta. Responeu duna manera raonada.
[2 punts]

OPCI B
Les preguntes sobre els fins sn preguntes sobre quines coses sn desitjables. La doctrina utilitarista s que la felicitat s desitjable i que s lnica cosa desitjable com a fi, totes les altres coses sn
noms desitjables com a mitjans per a aquest fi [].
Lnica prova que es pot donar que un objecte s visible s que de fet la gent el veu. Lnica prova
que es pot oferir que un so s audible s que la gent de fet el sent: i aix pel que fa a les altres fonts de
lexperincia. De manera semblant, entenc que lnica evidncia que s possible aportar que una cosa
s desitjable s que la gent realment la desitja. [] Lnica ra que es pot donar a favor que la felicitat
general s desitjable s que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la prpia
felicitat. Doncs b, com que aix s un fet, no solament tenim tota la prova que s possible donar en
aquest cas, sin tamb tota la prova que es podria exigir, que la felicitat s un b: que la felicitat de
cada persona s un b per a aquella persona, i que la felicitat general s, doncs, un b per a la suma de
totes les persones. Amb aix, la felicitat adquireix un ttol legtim de ser un dels fins de la conducta i,
consegentment, un dels criteris de la moral.
Per aix per si sol no demostra que sigui el criteri nic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sin tamb que no desitja mai res ms. Ara, s ben
palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent sn decididament diferents de la
felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i labsncia de vici [].
John Stuart Mill. Lutilitarisme, captol iv

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.
[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text els mots o les expressions segents:
[1 punt]

a) felicitat
b) desitjable com a fi

3. Expliqueu el sentit i la justificaci, segons John Stuart Mill, de lafirmaci segent: la

felicitat s desitjable i [] s lnica cosa desitjable com a fi. (En la resposta, us heu de
referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin
explcitament en el text.)
[3 punts]

4. Compareu la concepci de Mill sobre el b (o sobre all que t valor per ell mateix) amb
la concepci sobre aquesta mateixa qesti dun altre autor/a destacat de la histria de la
filosofia occidental.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Del fet que tothom
desitja la seva prpia felicitat, sen dedueix que cadasc ha dactuar de la manera que ms
propici que hi hagi el mxim de felicitat general. Responeu duna manera raonada.
[2 punts]

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs