Amor &

Shakespeare
William Shakespeare / Guillem-Jordi Graells

GUIA DIDCTICA
Aquest espectacle s un viatge per les diverses maneres
de viure la passi amorosa, vistes a travs dels
personatges que habiten les comdies del dramaturg
angls i interpretades pel bo i millor de lescena catalana
actual.

Qu treballarem ?

-Intent de sntesi de largument de lobra

- Els personatges i els seus alter ego
- Els tipus damor
- El vocabulari de lamor
- El jquer

Amor &

Shakespeare

FITXA TCNICA

Dramatrgia: Guillem-Jordi Graells
Direcci: Josep Maria Mestres
Traducci: Joan Sellent
Interprets:

Ariadna Gil
Laura Aubert
Merc Pons
Rosa Renom
Slvia Bel
Aleix Albareda
lex Casanovas
Joel Joan
Jordi Boixaderas
Acompanyament musical: Nria Andorr
Director musical: Jordi Domenech
Espai escnic: Pep Duran
Vestuari: Maria Araujo
Caracteritzaci: Toni Santos
Iluminaci: Kiko Planas
Moviment: Montse Colom
Ajudant de direcci: Ota Valls
Coordinador tcnic: Joan Segura
Regidora: Olga Fibla
Imatge cartell: Frankie de Leonardis
Fotografia: Daniel Escal
Comunicaci: Xtrategium/CarmenVicente
Producci: ANEXA
Estrena: TEATRE GREC, 16 de juliol de 2015
TEATRE POLIORAMA, del 26 de setembre al 1 de noviembre de 2015

Amor &
Shakespeare
CONSIDERACIONS PRVIES
Lobra de William Shakespeare es pot agafar des de molts
punts de vista. La relectura i muntatge de les seves obres
permet una gran diversitat dmfasis o subratllats temtics.
Les constants daquesta obra, que han estat analitzades i
subratllades per la crtica durant segles, ens ofereixen un
ventall inesgotable de virtuts i demncies, de sublimitats i
abjeccions, de la raa humana. Una delles, de les ms
constants i visibles, s el de les relacions humanes i, dentre
elles, la de lafecte, lamor, la passi...
Si prenem el terme amor com a emblema de la diversitat de
formes i manifestacions de les relacions interpersonals ms
profundes i ntimes, en lobra shakespeariana trobem un
catleg amplssim de tractaments, un autntic tractat per
captols de la passi amorosa, que particularitza i desplega a
travs de gaireb totes les peces del seu corpus dramatrgic.
B sigui una fora motriu profunda i generativa de conflictes o
b un suau i encantador idilli o b lesclat duna passi
irrefrenable i trgica o b la cega i grotesca pretensi dun
forassenyat, totes les variants i matisos hi sn presents.
A travs de les escenes damor de tempteig, desclat,
dillusi, de passi, de rebuig, de dominaci, de burla, de
tants i tants aspectes- podem compondre una visi mplia i
diversa, contrastada i subtil, de lamor entre dos ssers fins
entre ms de dos!- amb una validesa i contemporanetat com
no ens ofereix cap altre nucli temtic de la dramatrgia
shakespeariana per arribar a lespectador davui. En aquest
mbit no calen les actualitzacions perqu els mecanismes i
manifestacions de lamor no han canviat pas tant, si s que ho
han fet.

Com a molt, all que ens pot marcar una distncia s el

llenguatge, la riquesa de la manifestaci retrica dels fets i els
sentiments, per aquests tenen tanta fora i autenticitat que
lembolcall passa a ser el vehicle indispensable dexpressi a
unes emocions que qualsevol o gaireb- pot identificar
plenament.
En el conjunt de lobra de Shakespeare no manca
precisament material amb el que bastir aquest discurs de
lamor. Ben al contrari. Prcticament en totes les obres, en la
centralitat o en laparent oblit, el tema i el conflicte que sen
deriva hi s present. I de forma contrastada, diversa i,
dalguna manera complementria des dels deliquis sublims
de Julieta a la grotesca pretensi de Falstaff, des del joc de
malentesos duna nit estiuenca a la rotunda possessi
negadora del moro veneci, del joc de travestismes i
ambigitats del bosc dArden a la passi irrefrenable fins al
sucidi en les ardents arenes dEgipte. I encara tants i tants
altres, des del senzill amor filial de la incompresa Cordlia a la
decidida acci amb armes masculines de Prcia. And so on...
Al costat de tantes parelles denamorats, desenamorats,
pretendents i sospirants, el contrast enlla de les histries i
punt extern, irnic o sentencis- de les opinions i valoracions
que sobre lamor tenen daltres personatges, i molt
especialment els fools que trobem en gaireb cada obra
shakespeariana. Unes intervencions breus per sovint
contundents, que poden subratllar, matisar, contradir o
enfrontar aquesta diversitat de matisos i enfocaments que
cont cada histria amorosa. B sigui des del desengany o la
faccia, del recompte moral o la contemplaci, aquestes
intervencions a crrec dun nic personatge enciclopdic i
conductor, Puck manifasser o agre desenganyat, separen o
reuneixen els diversos elements en joc en aquesta visi global
i matisada, embadalida o crtica, de lamor en lobra
shakespeariana i de lamor com a sentiment eter

INTENT DE SNTESI DE LARGUMENT DE LOBRA :

TAP : Treballs damor perdut
DCV : Els dos cavallers de Verona
MSR : Molt soroll per no res

TAP
- Creaci de lacadmia i conjura dels cavallers sobre la
presncia de les dones a la cort.
- Arribada de les dames franceses, reclamaci de proves
que no hi han arribat i que cal esperar.
- El teatre dins del teatre : per entretenir-se representaran
algunes escenes de Els dos cavallers de Verona i de Molt
soroll per no res.
DCV
- Valent i Proteu discuteixen sobre lamor
- Valent sen va la la cort de Mil
- Carta de Proteu a Jlia
- Jlia estripa la carta per acaba llegint-la
- Proteu es enviat tamb a la cort de Mil
- Proteu sacomiada de Jlia. Sintercanvien els anells
MSR
- Beatriu sembla que detesta Benedicte
- Beatriu i Benedicte se les tenen repetidament
- Claudi i Hero es juren amor i es comprometen en
matrimoni
- Dubtes de Benedicte, vctima de les argcies de Claudi i
el Rei sobre lamor de Beatriu
- Enganys a Beatriu sobre lamor de Benedicte

DCV
- Valent i Slvia enamorats, reben a Proteu que
senamora dimmediat de Slvia.
- Jlia vol reveure Proteu i anir a Mil disfressada
dhome
MSR
- Preparatius del casament de Hero i Claudi
- Suposada infidelitat della
- Casament frustrat. Benedicte desafiar Claudi i Hero
passar per morta.
DCV
- Svia retreu Proteu la seva tradoria i no cedeix a les
seves pretensions amoroses
- Proteu lloga Jlia disfressada i li fa dur a Slvia lanell
que Jlia li havia donat a ell abans de marxar
- Trobada dels quatre al bosc. Penediment de Proteu,
perd de Valent i Julia. Reconciliaci.
MSR
- Se sap la calmnia contra Hero
- Benedicte i Beatriu es declaren
- Matrimoni de Claudi i Hero i de Beatriu i Benedicte.
- Ball de celebraci
TAP
- Un missatge arriba amb la notcia que el pare de la
princesa de Frana s mort.
- Tots semplacen a retrovar-se desprs dun any de dol.

ELS PERSONATGES I ELS SEUS ALTER EGO

EL REI DE NAVARRA / VALENT
BIRON / CLAUDI
DUMAIN / PROTEU
LONGAVILLE / BENEDICTE
LA PRINCESA DE FRANA / SLVIA
ROSALINA / HERO
MARIA / BEATRIU
CATERINA / JLIA

ELS TIPUS DAMOR

Proteu i Jlia, Valent i Slvia, de Els dos cavallers de
Verona, Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero, de Molt soroll
per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames
de Treballs damor perduts... Parelles damants com
aquestes omplen les obres teatrals de Shakespeare.
Totes aquestes parelles representen algunes de les
moltes maneres en qu esclata i es manifesta lamor i que
poden anar dels idillis encisadors als amors galants i
superficials, de les astcies gens netes a les hostilitats
aparents que amaguen les febleses. Aquestes histries
es van escriure fa quatre-cents anys per els sentiments
amorosos i les seves manifestacions amb prou feines han
canviat.

Fer una llista i intentar explicar els diferents tipus damor :

* Amor romntic
* Amor arrauxat
* Amor passional
* Amor platnic
* Amor inconstant
* Amor-odi
* Amor fraternal
* Amor filial
* Amor incondicional
* Amor obsessiu
* Amor maternal
* Amor impossible
Etc.

Classificar el tipus damor entre :

- Slvia i Valent
- Proteu i Jlia
- Valent i Proteu
- Hero i Claudi
- Beatriu i Hero
- Beatriu i Benedicte

EL VOCABULARI DE LAMOR
Lespectacle s tamb un bon pretext per treballar el
significat de diverses paraules vinculades normalment a
les emocions que provoca el sentiment amors :

* Arravatament
* Desdeny
* Desig
* Gelosia
* Festeig
* Fidelitat
* Flirteig
* Inconstncia
* Infidelitat
* Melangia
* Menyspreu
* Passi
* Voluptuositat
Etc.
Tamb en aquest sentit es podria proposar que els
alumnes que escriguin una carta damor
EL JQUER
- Analitzar el paper general que juga el jquer a lobra
Al costat de tantes parelles denamorats, desenamorats,
pretendents i sospirants, el contrast enlla de les histries i
punt extern, irnic o sentencis- de les opinions i valoracions
que sobre lamor tenen daltres personatges, i molt
especialment els fools que trobem en gaireb cada obra
shakespeariana. Unes intervencions breus per sovint
contundents, que poden subratllar, matisar, contradir o
enfrontar aquesta diversitat de matisos i enfocaments que
cont cada histria amorosa. B sigui des del desengany o
la faccia, del recompte moral o la contemplaci, aquestes

intervencions a crrec dun nic personatge enciclopdic i

conductor

- Quins rols interpreta en aquest espectacle? .

Enumerar almenys tres.
* Patge
* Criada
* Soldat
* Rei
* Frare
* Missatger