TEORIA DE LEDUCACI

CONCEPTES PRXIMS A EDUCACI

1. Adoctrinament: Inculcar o ensenyar determinats valors o formes de pensar a un subjecte a

par6r dunes creences prpies, amb la intenci de guanyar seguidors. mbit ms de creences i
no tant densenyament. Ex: Ihadistes
2. Ensinistrament: Habilitat concreta, obeeix a objec6us que lhum a dissenyat a travs de la
repe6ci i el refor posi6u.
3. Entrenament: Mtode per adquirir habilitats a travs del cs6g i del premi.
4. Aprenentatge: Procs per adquirir coneixements, valors que adquireix leducand a travs del
seu propi aprenentatge a travs de limitaci. Apropiar-nos de coneixements que no tenem.
5. Ensenyament: Ac6vitat produda per un individu (educador) amb lobjec6u de que un subjecte
(educant) adquireixi alguns coneixements. Ex: Hbits de la vida quo6diana (cordar sabates)
6. Condicionament: A par6r dun efecte que jo produeixo genero la resposta que vull aconseguir.
Ex: Paulov, gos toca la campana i saliva per menjar.
7. Instrucci: Ordre, obedincia. Seqncia de passos per adquirir un aprenentatge. s un
mtode estricte i tancat.
8. Manipulaci: Inuncia que exerceix una persona sobre un altre, la qual s manada a actuar,
pensar, opinar encontra dels seus interessos.
9. Capacitaci: Preparar, formar en habilitats, maneres de fer, con6nguts duna cosa molt
concreta.
10. Formaci: Sinnim ms proper a leducaci
11. Informaci: Dades que tajuden a adquirir coneixements i et faciliten dades. La informaci s
una ac6vitat molt reduda en lmbit educa6u la informaci ha de ser objec6va.
12. Socialitzaci: Intervenci que est pensada per educar-nos en un context.
13. Aculturaci: 2n procs de socialitzaci. Adaptaci a un nou context. Procs de socialitzaci en
una cultura que no s la seva.
EDUCACI

1. Quan aprenc millor?

Llibertat, magrada, reexi, inters, mo6vaci, exempliquem, professor: dinmic, no tenim
problemes.
2. El ms important per educar s?
Saber transmetre, despertar interessos, canviar dinmiques, inters mutu, respecte, afecte, ajudar,
coherncia, pacincia

DEFINICIONS ETIMOLGIQUES

- CATEGORIES 3 (en funci de larrel, de la paraula) 1. EDUCARE:

Procs que va de fora a dins, depenent de com sorganitzi, segons la metodologia, alimentar,
nodrir. (Educo-as-are) -> Protagonista es leducador

Rebem de lexterior
Alimentar, introduir alguna cosa a laltre.
Saprn segons el que tapor6 leducador.
Leducat s un producte de leducador
Leducador dona coneixements a leducant
Leducador pensa que leducant no te cap concepte i que ell els te tots.
No es basa en les necessitats dels alumnes
Educador sespera: Que spiga el que est ensenyant que spiga organitzar-se.

Lexemple on surt lescultor, lescultor dona forma a laltre.

Avoques informaci
Una educadora que entra a classe i comena a donar matria sense importar en cap moment els
alumnes.
El protagonista s leducador
2. EDUCERE:
Entendre leducaci com una acci des de dintre cap a fora. Leducador dona la seguretat, les eines
a leducant. (Educo-ir-ere) -> Protagonista leducant

!
-

!
!
!

Els alumnes no sn fruit de leducador

Cada infant sempre porta una motxilla plena.
Educaci s tot all que fa sor6r, emmergir, treure tot all que ja som.
Ha dhaver un bon feedback.
Aix ajuda a formar con6nguts.
Observaci, inters, coneixem a qui tenim al davant.
Els importants som els educats.
Segons les necessitats dels infants, adaptar els recursos.
Exemple: Un professor que ve a classe i ens demana opini, treu informaci

 Treure suc de cada infant

Leducador dona la seguretat perqu leducant tregui el que ja porta. Treure el que ja posem
informant-se per desprs fer un bon aprenentatge.
EDUCAR:
Educar tamb s demanar ajuda, no s noms donar, sin tamb passa per demanar ajuda.
Demanar ajuda als educands tamb s formar-los com a educadors perqu els dones
responsabilitats. Lobjec6u de leducaci s que tothom doni el mxim dell mateix. s important
lajuda entre iguals (com els voluntariats, la mediaci per a la resoluci de conictes,
apadrinament)
Ex: Aprenentatge servei
Posar una persona en xit per veure que aquella persona pot i val per alguna cosa. El que falta a
leducaci.
DEFINICIONS EN FUNCI DE LACTITUD

(De qui deneix)

1. DESCRIPTIVES
Descriure la realitat, denuncien una realitat que no agrada i els pedagogs sn els que modiquen la
cara dolenta de leducaci. (Encara que cadasc t la seva realitat). Descriuen el que passa.
Qu s leducaci?

- Procs entre lEducant- Educador

- Un procs de compe6ci que no sacaba mai.
- Transmetre valors, llibertat. Procs que te cada persona per arribar a lautonomia i ser lliures,
cam a la llibertat. Procs de manipulaci per adoctrinar les masses.

- Leducaci exclou a la part de la societat que no arriba al percentatge dintelligncia, s

estads6ca.

Les escoles pbliques estan en unes condicions i les privades en unes altres.

Sobtenen dades que ho demostren.

Constatar un fet
2. NORMATIVES
Apuntar a que hauria de ser leducaci personal, s a dir, norma6vitzar un procs. Ex: Expressi
dun desig

- Qu hauria de ser leducaci?

- Manifestaci duna ta i un desig, tamb representa un programa de futur o un pla de treball
- Denici 6pus leducaci per acostar-se a la perfecci humana
- Acostuma a ser de persones implicades en el procs educa6u.

- Procs direccional densenyana- aprenentatge que 6ngui com objec6u la formaci integral de
la persona

Formar en valors, coneixements

Donar eines per al desenvolupament en la vida
Formar persones que auto-reexionin i conixer la seva prpia realitat (interectuar amb el mn)
Procs digualtat que doni oportunitats a tot el mn

= Aix seria proposar, buscar-li un objec6u a leducaci

DEFINICIONS ATENTES AL MOMENT EDUCATIU
Es centren en un element diferencial entre:

1. Acci de leducador: s el que fa leducador (instruments de leducador)

Leducaci s mostrar les caracters6ques de la cultura
2. Procs: El procs que adopta valors i normes duna societat. Procs pel qual una persona
sadapta a la societat.
Leducaci s la transformaci de les estructures de coneixement
3. Resultats ob]nguts: Leducaci s el que una persona aconsegueix al llarg de la seva vida.
Empa6a, respecte quin s el
Leducaci s aconseguir ciutadans paccs
DIDCTICA PEDAGGICA TRADICIONAL

Didc6ca: La manera en que leducador i leducant aprenen. Metodologia, manera densenyar i

aprendre.
Pedagogia tradicional: Silenci, ordre, obligaci, disciplina, respecte, imposici, autoritat, serietat,
homogenetat.
Tres elements a considerar:
Didc6ca verbalista: Element a destacar
Relacions

- Autoritries (educador-educand)
- Compe66ves (entre iguals)
Educaci moral

- Valors absoluts (ges6ono un medi i estant respatllats per cs6gs)

DIDCTICA VERBALISTA
No para de parlar, noms educar
1.

Conceptes abstractes a memoritzar i reproduir

- No relacionats amb linfant

4

- Que posseeix el mestre

- Infant, no sap res
2.

La paraula: s la manera que es fa servir per implantar una classe.

3.

El que es sent saprn

4.

Acumulaci didees que poden repe6r-se

5.

No generalitzable
- No necessiten senyals amb lexterior
- Leducador no para de parlar (no escriu)
- Leducador escolta i calla
- Transmissi de conceptes abstractes i reprodueix el que est relacionat amb la vida de
linfant
- Hi ha molta distncia entre leducador i leducant
- Mitj s la paraula, transmetre coneixement.
- Va entrar en crisis, ja que els infants no eren capaos de memoritzar

DIDCTICA INTUTIVA
1. Elements sensibles a percebre i observar
- Poc relacionats amb linfant
- Que posseeixen les coses
- Infant no sap res
2. Imatge de lobjecte a lobjecte en s
3. El que es veu saprn
4. Acumular imatges que es tradueixen en conceptes. Poden repe6r-se i avocar-se
5. Comparables a coses semblants. Poc generalitzables
- No experimentaci
El poder del mestre envers els alumnes s molt ms gran
Cs6g, tortura, autoritarisme.
Tres elements a considerar

- Didctica verbalista/ intutiva

- Relacions
- Autoritries (educar-educand): Marcat pel poder. Jo decideixo sobre els alumnes
(fomento la competitivitat). Marcat pel cstig i la recompensa.

- Competitives (entre iguals): Professor fomenta la competitivitat.

- Educaci moral
5

- Educaci en valors absoluts (respaldats per cstigs, no es discuteix). Ex: La puntualitat

s sagrada.
ESCOLA NOVA: PEDAGOGIA ACTIVA
(foto nens jugants a laire lliure)
Llibertat, autonomia, presa de decisions, igualtat, experimentaci, raonament, inters,
cohesi, dinmica, creativa, flexible, respectuosa, collectiva, joc, naturalitat (ritme natural),
exploraci de lentorn, antiautoritria.

- La pedagogia activa dona una volta absoluta en la metodologia tradicional (predomini de la

paraula). Saprn amb la prctica, lactivitat i lexperimentaci

- Prctiques educatives i tradicions pedaggiques utilitzades a finals S.XIX i primera meitat

del S.XX

- Comparteixen dues crtiques a lescola tradicional:

- El tractament que lescola fa del coneixement (el que saprn). Ja que sestipula segons
el que toca, no segons ledat, el cicle

- A les maneres que susen per ensenyar i aprendre (metodologia- com saprn)
= Tot aix no pot entendres sense tindre en compte la Primera Guerra Mundial ja que hi ha
una sensaci de desprotecci perqu es perden les generacions. Llavors sorgeix el que NO
TORNI A PASSAR. Per tant, sha de canviar leducaci:

- Sha dintentar canviar el mn mitjanant leducaci. Aquest s lobjectiu de lEscola

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

Nova. Sorgeix tant a Europa com a Amrica.

AUTORS PRECURSORS DE LA PEDAGOGIA ACTIVA S.XVIII

JJ. Rosseau (1712)
Pestalozzi (1746)
F. Frobel (1782)
ROSSEAU:
Precursor pedagogia activa (S.XVIII)

- Educaci naturalista protagonista Educere:

- Basada en el desenvolupament espontani dels impulsos individuals (respectar la
individualitat)

- Lexperincia personal (medi natural): principal instrument daprenentatge. Saprn

fent.

- Concepte dinfncia: El nen s bo per naturalesa i ha de ser el centre de leducaci.

PESTALOZZI:
Obra de Leonard i Gertrudis (1781)
Educaci crtica
Educaci destinada a promoure lactivitat i la curiositat (no destinada a adquirir
coneixements)
Desafiar lalumne de manera socrtica: Preguntar per fer-los pensa, reflexionar i treure de
si mateix les respostes.
Importncia de la comprensi i de lafecte

- Educador: esperit maternal i resoluci prctica.

- Estableix vincles que predisposen a aprendre
- Prohibici completa del cstig corporal.
FROEBEL (Finals segle XVIII, principis segle XIX)
Kindergarten (jard dinfncia):
Incorporaci del JOC a lescola:

- Estimular les facultat cognitives a partir del joc i de lafecte.

- Escola ha de ser un lloc on un aprn i es desenvolupa jugant.
Idea saludable deducaci:

- Aprendre jugant en un entorn de comprensi i amor.

- Exemple: Jugant a comptar amb llenties, sumant, restant

ESCOLA NOVA

Moviments que simpulsa des dabaix, impulsat per mestres de lescola:

- Les colnies vinculades a la salut (pel contacte amb la naturalesa i evitar la
tuberculosi es crea la necessitat de las vitamines.

A Europa: Montessori, Decroly, Piaget, Freinet

A Amrica: Dewey, Kilpatrick

Escola nova com a tal sorgeixen les primeres a finals del segle XIX i principis
del segle XX (Quan sorgeix un gran moviment actiu):

Per aix es situa en aquests segles ja que es impulsat del que ja venia
inventat grcies als precursors (Rosseau, Pestalozzi i Froebel.

FASES DEL MOVIMENT DE LESCOLA NOVA:

1a fase: (1889 -1900) -> Aparici primeres escoles noves

- Escola- laboratori (Chicago)

- Llars deducaci en el camp
2a fase: (1900- 1907) -> Formulaci de les noves idees pedaggiques

- Dewey
3a fase: (1907- 1918) -> Creaci i publicaci dels primers mtodes

- Montessori, Decroly -> Metodologia de projectes

4a fase: (1919) -> Consolidaci i organitzaci del moviment

- 1899: Borean Internacional de Escoles Noves

- 1919: Associaci de leducaci progressiva (EEUU)
- 1921: Congrs de Colais = 30 punts de lEN (A. Feisiere)
- 1922: Lliga internacional de leducaci nova
= Evidncia de que s alguna cosa palpable, que existeix i que es va posar en marxa.

!
!
!
!
8

AUTORS QUE VAN POSAR TOT EN MARXA:

- Dewey
- Decroly
- Montessori
- Freinet

DEWEY
Lexperincia s el motor daprenentatge. (Sense experincia no hi ha aprenentatge)
El pensament t el seu origen en una situaci problemtica que cal resoldre mitjanant un
esfor de recerca. (Generem preguntes perqu el coneixement arribi). Shan de crear
inquietuds.
Exemple: Els nens aprenen a dir aigua perqu tenen sed
L'activitat en i per a la comunitat: Activitat associada amb projecci o benefici social. Daqu
sorgeix la idea de demanar ajuda als dems.
Democrcia i educaci: Llibre molt important daquest autor.
Leducaci es plantejar preguntes, leducaci no es basa en donar respostes, sin en fer
preguntes i que ells trobin la resposta, mitjanant lexperincia.
DECROLY
Crea els centres dinters: Eix al voltant dels quals sorganitzen les activitats escolars.
Sescolleix un tema i al seu voltant estructurem laprenentatge
Referncia de laprenentatge interdisciplinari sn els mtodes globalitzats (aprenentatge no
fragmentat en assignatures, sin globalitzar laprenentatge)
Parteix dels fets que els nenes tenen una percepci global de la realitat que els envolta.
Centre dinters -> Eixos al voltant dels quals sorganitzen les activitats escolars.

!
!
!
!
!
!
!
!

MARIA MONTESSORI
Psiquiatre, nens autnoms i hem de posar-ho tot al seu abast.
Els infants sn els seus propis mestres
Ambient de llibertat i possibilitat de prendre decisions
Creaci de materials sensorials
Motivar en lloc dimposar -> Pestalozzi
Transmetre el sentiment de <ser capa> -> No posar el llist baix, sin que sigui estar de
puntetes
Mtodes actius (lecto-escriptura): Va fer moltes propostes perqu els nens aprenguessin a
llegir i escriure.
= SI CANVIEM EL MEDI, HO CANVIEM TOT. Exemple: Si canviem les taules, la disposici
canvia tot el que es fa amb elles. Aix s la PEDAGOGIA ACTIVA.
FREINET
A nivell didctic ho t tot.
Principis:
Un infant s de la mateixa naturalesa que ladult
Ser mestre no significa estar per damunt dels alumnes
El comportament de linfant s resultat de diverses variables entre les que destaca el seu
estat fsic. (Hi ha limitacions fsiques que no permeten donar el 100% i sha de tenir en
compte i intentar solucionar-ho)
A ning li agrada que li tracten de forma autoritria
Lexperincia de lxit estimula la iniciativa
El treball i no el joc s el que s natural del nen
Critica el llibre de text nic
Lexperincia com a motor de laprenentatge
Atendre les diferents dimensions de la persona (artstica, moral i fsica)
Lidea descola com a cooperativa escolar.
El treball i no el joc es el que s natural en s mateix. s a dir, el nen ha de treballar

!
!
!

passant-sho b = Aquesta idea va en contra de la pedagogia activa, el qestiona.

10

DIFERNCIES ESCOLA NOVA I PEDAGOGIA TRADICIONAL

PEDAGOGIA TRADICIONAL
1. Linfant projectat cap a un ideal de perfecci indiscutible
2. Educaci: intellectualista, memria orstica i passiva
3. Didctica verbalista, centrada en la transmissi de coneixements (antinaturals)
4. Relacions autoritries i impositives
5. Grup- classe: Imatge esttica i masificada
6. Infant dolent i corrupte
ESCOLA NOVA
1. Infant protagonista del seu projecte de vida
2. Parteix dels interessos dels infants i sobre a altres dimensions de la persona moral, artstica i
fsica
3. Activa. s de procediments basats en lexperimentaci i elaboraci del coneixement
4. Basada en la comprensi de la manera de ser infantil
5. Dos dinamitzacions. Grups petits, collectivitat i desenvolupament individual
6. Linfant s bo per naturalesa, hi hem de dipositar la confiana perqu sempre tendia a fer el b.

= Llegir text (30 principis de lescola activa

!
PEDAGOGIA ANTI-AUTORITRIA

- Llibertat, democrcia, cada qual al seu temps, individualitzaci, lliure expressi

- Persegueix la llibertat i nega qualsevol actitud dexpressi dautoritat i de poder.
= En sentit molt ms lliure que la pedagogia activa.
- No comena de 0, est inspirada en la pedagogia activa. Soposen a la pedagogia tradicional.
Posa en dubte lautoritat, negar lautoritat
A qualsevol expressi dautoritat
Aconseguir espais de llibertat en els nois/es puguin donar la seva opini
Leducaci anti-autoritria sen va cap a lmbit de la terpia, de lautoformaci. No
intervenci dels professors, lalumnat ho decideix tot.
Qualsevol indici dautoritat (exmens, horaris) fa que una persona no sigui ella mateixa
3 BRANQUES:
Pedagogia institucional: Lobrot, Lapassade
Corrents psicoanalistes: Neill
Pedagogia no directiva o humanista: Caul Rogers
11

- Autogesti pedaggica -> El nen autogestiona tot.

= Sorgeix de la Segona Guerra Mundial. Persegueix la llibertat (idea fonamental) i parteix
amb una crtica radical a lexcs del poder en les escoles. Soposa a qualsevol expressi
dautoritat vingui don vingui. Promou la lliure expressi.
= Entenen leducaci com un procs teraputic. El valor ms gran de leducaci s que cadasc
surti de lescola sabent ser hum, persona, que sigui ell mateix, per tal de prendre
decisions, per manifestar-se. EX: Moviment hippi.
= Busca formar persones autosuficients, lliures.
= Coses comuns a les tres branques: la LLIBERTAT
DIFERENCIEM PEDAGOGIA ACTIVA I ANTI-AUTORITRIA
ACTIVA:

- Els alumnes poden decidir el tema del treball per projectes, per el mestre decideix que ha
dhaver un treball per projectes.

- Els alumnes poden escollir el delegat, per el mestre decideix que ha dhaver un delegat.
ANTI-AUTORITRIA:

- Els alumnes decideixen com treballar, sorganitzen ells mateixos

- Els alumnes decideixen si es volen organitzar amb delegat, amb un representant Com ells
vulguin.
PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

- Linfant t el poder de decidir

- Leducaci s el resultat de les influncies de les diferents institucions en fer que linfant
est immers, per les que passem.

- Leducador de deb no s la persona que assumeix aquest rol, sin la trama concrntrica de
les institucions. s qui genera i afavoreix la autogesti del grup. (Ex: treballar amb una dona
invident et dona aprenentatges

- Orientades a permetre a linfant a assumir una major responsabilitat en el seu procs

daprenentatge i en la vida social de grup, s a dir, possibilitar la presa de decisions: que
decideixin ells sols.

- s necessari suprimir tensions i neguits mitjanant el mtode i definir un nou ambient

educatiu (reorganitzaci despai i grup).

- Leducador noms observa (a diferncia de la pedagogia activa que observa, mira als nens i a
partir daqu el mestre actua)
12

- Sentn lautogesti per part dels alumnes, del grup, de manera literal (sha de donar
espai i temps per a que facin al seu ritme)

- Si no hi ha participaci del nen, no hi ha pedagogia institucional.

- El poder recau en un sistema, no en una sola persona. s a dir, critiquen la culpabilitzaci
duna persona davant dels exercicis de poder, en contes de tenir en compte que tot
succeeix per un engranatge, un sistema de lleis, dinstitucions que invaeeixen la prctica
educativa amb la prctica dautoritat. Comenant per les lleis i passant per les institucions i
acabant amb el professor. Per transformar el sistema shan de tocar tots els nivells. =
Daqu el profund anlisi crtic a les institucions i la voluntat de transformar-les de forma
radical

- Professor: Com facilitador del procs, no com qui decideix el procs (figura del professor).
s un observador passiu, acompanyant, facilitador del espai i el temps per lautogesti per
part dels alumnes.
OBJECTIUS:

- Centrada en lanlisi de la profunditat de les institucions i transformaci radical de les

institucions escolars. (Qestiona totes les institucions per es conscient de que no totes es
poden canviar)

- Es necessari definir un ambient educatiu

PEDAGOGIA DE NEILL (PSICOANALTICA)

- Recull els principis de psicoanlisis -> No repressi dels impulsos, de la naturalitat. (La
repressi provoca problemes en ladult)

- Lliberar als nens que han crescut en entorns familiars repressius i en una societat basada
en el treball, actualment la sobreprotecci ( que fa el mateix mal). Considera que sha de
lliberar al nen de totes les prctiques similars que imposen un comportament determinat i
no deixen al nen ser ell mateix. No despertar linters del nen, ni generar-lo, ha de sorgir
de dintre.

- La llibertat dassistncia a classe no s un mecanisme per generar linters, sin la

condici

- La cultura exergeix una funci reguladora dels instints/impulsos

- Gran importncia el currculum ocult
- Sha de fer esport, jugar en llibertat (res reglat).
- Neill pensa sobre els cstigs i les recompenses: (est en contra)
13

- La recompensa a priori s un condicionament perqu el comportament sigui el que jo

vull (Ex: si faig aix, et donc lo altre). Ell pensa que la motivaci i linters ha de
sortir de dins.

- Principalment critica el cstig entenent-lo com culpable de laltre. Ho entn com la

voluntat de posar-se en el lloc de laltre o que vegin les conseqncies concretes del
actor. Ex: Si trenquen un vidre, el paguen. (s una conseqncia coherent i
proporcionada amb lacci o actitud negativa.
= El cstig i la conseqncia es discuteix en lassemblea

- No concebeix doncs el cstig o la recompensa com un recurs educatiu ja que considera que
s una forma de control, condicionant del comportament, s a dir, manifestaci de poder.
OBJECTIU:

- La felicitat que es forma com a individu estable, equilibrat, forts, i hbils per adaptar-se a
les diferents situacions amb un profund coneixement de s mateix.
PEDAGOGIA NO DIRECTIVA (=HUMANISTA)
S.XX ROGERS -> Treballa amb persones amb malalties mentals (recalca la mediaci)

- Psicleg americ creador de la psicoterpia no directiva o terpia centrada al client

Precedents de:

- Psicoanlisi (atenci a la persona)

- Pensament llibertari (respecte per lindividu)
- Punt de vista individualista de leducaci:
- Centrat en el subjecte (aprn mitjanant lo que cadasc extreu de lexperincia
intransferible)

- No contradictria amb leducaci collectiva/ social:

Contacte per entendre com

influeix en la persona.

- Reconducci positiva de la persona

- Recuperaci de la vulnerabilitat (tots som vulnerables)
FRASES DE ROBERS: (IDEAS IMPORTANTS)

- El ser hum te la capacitat latent de manifest de comprendres a s mateix. ( El

coneixement neix dins de lsser i sha dextreure cap a fora en un mateix)

- Educar: Procs de recuperaci de les prpies potencialitats.

- Per que aix passi es necessiten condicions: En funci de la relaci que estableixi passar
una cosa o una altre.
14

PEDAGOGIA SOCIALISTA

- Educaci passa de veritat

- Escola com a laboratori
- Autogestionar-se per a sobreviure
- Va be que no tinguin la vida resolta perqu jo daix far PEDAGOGIA
- Laprenentatge mana pel que sha de fer
- El treball funcional s el mitj
- Collectivitat
- En la societat haurem de viure junts
- Leducaci haur de ser social
ESCOLA NICA:

- Coeducaci de sexes= Tots alumnes junts

- Coeducaci de classes socials: En la mateixa aula totes classes socials juntes
- La necessitat de disciplina esctricta ( necessria a nivell funcional. Organitzar-nos b)
- Fer el que els nens estiguin tant agust que no vulguin marxar
- Treballar amb nens adolescents: 12/13 anys
- Comunitat dins com a recurs i fora com a objectiu
- Disciplina essencial per a organitzar-nos
- Makarenko arrisca pels nanos
- P.Activa molt didctia a diferncia de P.Socialista no importa la didctica
TEXT MAKARENKO

- Objectiu no s que lalumne sho passi b, aix es cosa de lalumne

- Hem de treballar en comunitat, sha dinstaurar la comunitat al nen
NEILL

- Pensa que cada nen s com s i no es pot condicionar, no sha dimposar la pedagogia.

15