La naturalesa de laprenentatge

Utilitzar la recerca per inspirar la prctica

Editat per
Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides

Guia professional
elaborada a partir del

Projecte Entorns dAprenentatge Innovadors

Com poden les cincies de laprenentatge

contribuir al disseny dels entorns

daprenentatge del segle XXI?

Centre for Educational Research and Innovation

Introducci
Durant els darrers anys, laprenentatge ha anat adquirint protagonisme i aix ha succet per raons diverses de prou pes. Un primer factor ha estat labast dels canvis esdevinguts en el nostre mn: la velocitat
dels avenos en TIC, el pas cap a leconomia del coneixement i la importncia que satribueix a les
competncies necessries per a adaptar-shi. Les escoles i els sistemes densenyament darreu del mn
han de reconsiderar el disseny i lenfocament de lensenyament i laprenentatge. Com haurien de ser
lescolaritzaci, lensenyament i, especialment, laprenentatge en un mn que canvia amb tanta rapidesa?
Alhora, la recerca emprica sobre com aprenen les persones, com es desenvolupen la ment i el cervell,
com es formen els interessos i en qu es diferencien les persones en tots aquests aspectes ha crescut
enormement. Aquesta cincia de laprenentatge destaca la importncia de

repensar all que sensenya,

com sensenya,
i com savalua laprenentatge.
Les cincies de laprenentatge enriqueixen significativament la comprensi que tenim de la millor manera daprendre i ens mostren que els entorns daprenentatge de moltes escoles hi contrasten directament.
Les aules, les escoles i els sistemes educatius no poden canviar de la nit al dia, per no shan dacceptar
organitzacions tan oposades a all que es considera bo per a laprenentatge. Si enlloc daix, les escoles
davui es dissenyessin per fomentar el coneixement sobre laprenentatge, s possible que la generaci
del dem la formarien els alumnes potents, els treballadors qualificats i els ciutadans compromesos que
volem.
El projecte Innovative Learning Environments (Entorns dAprenentatge Innovadors) de lOCDE ha
intentat aportar material per ajudar a aconseguir-ho. Ha elaborat un volum anomenat The Nature of
Learning: using research to inspire practice, basat en els resultats duna recerca extensiva sobre diversos
aspectes i aplicacions de laprenentatge. Aporta una base de coneixement slida per dissenyar els entorns
daprenentatge del segle xxi.
Aquest llibret resumeix el treball The Nature of Learning. Destaca els missatges i principis bsics de
linforme complet adreat a professionals, lders, assessors i responsables de formular les poltiques
educatives; de fet, a tothom que vulgui millorar el disseny dels entorns daprenentatge. Els principis
que defineix serveixen de guia per configurar experincies quotidianes dins les aules actuals i tamb
programes i sistemes densenyament futurs. Aquest resum vol ser una guia professional, per si us cal
tota la informaci i les explicacions, consulteu la publicaci original.

Contingut:
Pgina:
Els fonaments de laprenentatge
3-5
Els set principis de laprenentatge
6-7
Canvis clau del segle xxi
8-9
Blocs de construcci dentorns daprenentatge innovadors
10
Conclusions
11
2

Les cincies de laprenentatge sn un camp de recerca important que ens ha ajudat a comprendre millor
com aprenem. Entendre els fonaments de com aprenem ens permet tractar amb ms eficcia les condicions en qu es pot aprendre amb xit.

Els fonaments
Com saprn
de l

aprenentatge

Durant el segle xx, el concepte daprenentatge va patir canvis importants. Avui, el concepte dominant
s socioconstructivista. Segons aquest concepte laprenentatge es veu molt influt pel context en qu se
situa i es construeix activament per mitj de la negociaci social amb els altres. Aix, doncs, els entorns
daprenentatge haurien de ser llocs en qu:

es fomenti laprenentatge constructiu i autoregulat,

laprenentatge tingui en compte el context,
laprenentatge sigui sovint collaboratiu.

Dels conceptes terics, no se nobtenen receptes concretes aplicables a laula, per els mestres poden
aplicar la teoria, amb flexibilitat i creativitat, en la planificaci i la prctica educativa. Tamb cal tenir en
compte que no tot laprenentatge t lloc a laula; nhi ha molt que es genera a casa, als camps desports,
als museus i en altres entorns (aprenentatge no formal), i a vegades saprn implcitament i sense esfor
(aprenentatge informal).

Expertesa adaptable

Molts acadmics coincideixen que lobjectiu ltim de laprenentatge i de lensenyament associat en

diferents matries s adquirir expertesa adaptable, s a dir, capacitat daplicar el coneixement i les
habilitats apreses a situacions diverses amb flexibilitat i creativitat. s un objectiu que va ms enll
dadquirir coneixements o experincia rutinria en una disciplina. Requereix voluntat i capacitat per
canviar competncies bsiques i expandir contnuament labast i la profunditat de lexpertesa dun mateix. s cabdal, doncs, per a laprenentatge continu.
Hi ha diversos enfocaments pedaggics que poden contribuir a desenvolupar lexpertesa adaptable:
Aprenentatge guiat: el professor pren les decisions ms importants pel que fa als objectius i
estratgies daprenentatge i a com mesurar els resultats. Tamb socupa del feedback, les valoracions i les compensacions.
Aprenentatge per lacci: lalumne t un paper molt ms actiu en la determinaci dels objectius
daprenentatge que en laprenentatge guiat. Hi pesen molt lorganitzaci i la planificaci de
lalumne.
Aprenentatge experiencial: no el controla cap mestre i no hi han objectius predeterminats. El
que saprn depn del context, de les motivacions dels alumnes, daltres persones amb qui estan en contacte, dels descobriments fets, etc. s el resultat de les activitats en qu es participa.

Per a ladquisici progressiva dexpertesa adaptable, cal un equilibri de tots tres enfocaments. Aquest
equilibri ha de permetre lestructuraci i la guia per part del professor i ha de crear un espai per a
laprenentatge substancial autoregulat i autodeterminat. Ha de deixar oberta la possibilitat de resultats
expressius, s a dir, resultats no previstos procedents de laprenentatge que t lloc en situacions externes a lescola i a laula.

iStockphoto/Robert Churchil

Les portes de laprenentatge: lemoci i la motivaci

Les emocions sn la porta dentrada principal de laprenentatge. Lemoci i la cognici funcionen cons-

tantment dins del cervell per orientar laprenentatge. Les emocions positives estimulen, per exemple, la
memria a llarg termini. Les emocions negatives, en canvi, poden interrompre el procs daprenentatge
dins del cervell, i a vegades deixen lestudiant amb poc o cap record de lacte daprenentatge.
Aix t implicacions importants en lensenyament i en laprenentatge, tant si els estats emocionals negatius resulten dexperincies viscudes a laula com si deriven dexperincies viscudes fora de laula que
lalumne trasllada a lentorn daprenentatge. Aix doncs, el debat sobre si les institucions daprenentatge
han de tenir en compte les emocions de lestudiant i el seu desenvolupament s irrellevant; ats que les
escoles sn responsables del desenvolupament cognitiu, s inevitable que les tinguin en compte.

La motivaci garanteix que els estudiants adquireixin coneixement i competncies de manera eficient.

Igual que lemoci, la motivaci positiva envers una tasca daprenentatge incrementa significativament
la probabilitat que els estudiants aprofundeixin en laprenentatge. Ajudar-los a prendre conscincia dels
seus sistemes de motivaci i de com la motivaci influeix en el seu aprenentatge els fa aprendre amb
ms eficcia. Els professors han de conixer all que els seus alumnes sn capaos daconseguir i seguir
el seu progrs de prop. Ats que les expectatives del professorat incideixen molt en lxit de lalumnat,
aquestes expectatives han de ser positives per tamb realistes. Els professors han de donar als estudiants temps, espai i atenci per reflexionar sobre les estratgies daprenentatge que han emprat i la manera com aquestes estratgies daprenentatge han incidit en all que han aprs. Si lestudiant ha viscut
experincies negatives, el professor li pot oferir, amb resultats positius, experincies dxit graduals que
compensin limpacte que lexperincia negativa ha exercit en la motivaci. Ms en general, els entorns
daprenentatge haurien didentificar i fomentar els interessos personals i les motivacions intrnseques
dels estudiants.
4

Els 8 conceptes bsics de la motivaci

Els estudiants estan motivats per comprometres en laprenentatge quan:

1 perceben vincles estables entre les accions especfiques i resultats,

2 se senten capacitats per fer all que sespera dells,
3 valoren la matria i veuen clarament que t sentit,
4 perceben que lentorn afavoreix laprenentatge, i
5 experimenten emocions positives envers les activitats daprenentatge.
6 Els estudiants deixen dinteressar-se per
laprenentatge quan experimenten emocions negatives.

8 Els estudiants alliberen recursos cognitius

Els estudiants persisteixen ms a

aprendre quan poden gestionar els
seus recursos i superar els obstacles
amb eficcia.

per aprendre quan poden intervenir en la

intensitat, durada i expressi de les seves
emocions.

Les emocions li serveixen al professor de diagnstic perqu li revelen cognicions, compromisos i preocupacions subjacents. Els professors conscients de les creences que motiven els alumnes i que tenen
en compte les seves emocions poden utilitzar aquesta informaci per dirigir el procs daprenentatge.
El comportament del professorat i les seves prctiques docents i davaluaci generen en els estudiants
emocions especfiques i creences motivacionals, les quals afecten la qualitat de laprenentatge. Per sort, la
regulaci emocional pot reduir les respostes negatives dels alumnes i servir com a mecanisme per afrontarles. Entre les estratgies per fer-ho hi ha la re-valoraci, revisar una situaci duna manera ms positiva, i la
despersonalitzaci, animar lalumne a sser objectiu i a no prendres els contratemps massa personalment.

Val ms qualitat que quantitat

La cincia cognitiva moderna confirma que la qualitat del coneixement i de la

comprensi t molta importncia; fora ms que la quantitat de coneixement
que sadquireix. A ms, el coneixement t facetes mltiples. Pot tenir a veure
amb conceptes abstractes, amb leficcia per resoldre problemes habituals, amb
la manera de dominar situacions problemtiques complexes i dinmiques, etc.
Totes aquestes facetes interactuen contribuint a formar les competncies duna
persona. Quan el coneixement sestructura de manera que somet o no es considera prou una matria, s possible que lindividu spiga molt dun mbit per
que sigui incapa daplicar aquest coneixement per resoldre problemes de la
vida real.
A partir daquesta recerca obtenim conclusions transversals sobre
laprenentatge i lestructura dels entorns daprenentatge.

Els 7 principis de laprenentage

Aquest projecte ha explorat la naturalesa de laprenentatge a travs de la cognici, lemoci i la biologia, i

ha analitzat les implicacions de diferents aplicacions en entorns daprenentatge. La recerca es va sintetitzar
i en van derivar set principis transversals que haurien dorientar la creaci dels entorns daprenentatge
del segle xxi.

Lalumnat s el centre de
laprenentatge

Els alumnes sn els protagonistes de lentorn daprenentatge i, per tant, les activitats se centren
en la seva cognici i el seu creixement.
Les activitats daprenentatge ajuden els estudiants a construir el seu aprenentatge a travs del
comproms i de lexploraci activa.

Per aix cal una combinaci de pedagogies, que incloguin laprenentatge orientat i laprenentatge
per lacci, i tamb laprenentatge cooperatiu, laprenentatge basat en la investigaci i
laprenentatge servei.
Lentorn pretn desenvolupar alumnes autoregulats que:
desenvolupin habilitats metacognitives,
supervisin, avalun i optimitzin ladquisici i ls del coneixement,
controlin les seves emocions i motivacions durant el procs daprenentatge,
gestionin b el temps destudi, i
es fixin objectius especfics i personals elevats i puguin fer-ne seguiment.

Laprenentatge s
de naturalesa social

Lentorn daprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procs daprendre i fomenta activament laprenentatge cooperatiu ben organitzat.

La neurocincia confirma que aprenem per mitj de la interacci social, de manera que
lorganitzaci de laprenentatge hauria de ser altament social.

El treball cooperatiu en grup, organitzat i estructurat de manera adient, ha demostrat beneficis

molt clars per aconseguir resultats i tamb a nivell conductual i afectiu. Els mtodes cooperatius sn vlids per a tots els estudiants, ja que, ben aplicats, impulsen els alumnes de totes les
capacitats.
La recerca personal i lestudi autnom tamb sn importants. Hi hauria dhaver ms oportunitats per a laprenentatge autnom a mesura que els estudiants evolucionen.

Les emocions sn part

integral de laprenentatge

Lentorn daprenentatge reconeix que els alumnes

en sn els protagonistes, nestimula el comproms
actiu i els ajuda a comprendre la seva prpia activitat com a alumnes.

En lentorn daprenentatge, es fonamental els docents estiguin en sintonia amb les motivacions dels
alumnes i amb el paper clau que tenen les emocions
en lassoliment de resultats.

Laprenentatge resulta de la interacci dinmica de lemoci, la motivaci i la cognici, tres

elements inextricablement entrelligats.

Les creences positives sobre un mateix com a alumne en general i en una matria concreta representen un component bsic per al coneixement a fons i la competncia flexible.
Persisteix la tendncia a identificar les emocions amb la feblesa. En conseqncia, reconixer
la importncia de les emocions s ms fcil en la teoria que en la prctica.

Latenci que totes les parts implicades, inclosos els estudiants, dediquen a les motivacions t
ms a veure amb la voluntat daconseguir un aprenentatge ms efica que ms divertit (tot i que
seria molt millor que reuns ambds trets).

Laprenentatge ha de tenir en
compte les diferncies individuals

Els estudiants difereixen en diversos aspectes fonamentals per a laprenentatge: coneixement

previ, capacitats, concepte daprenentatge, estils i estratgies daprenentatge, inters, motivaci, creena sobre leficincia prpia i emocions. Tamb difereixen en altres aspectes que tenen
a veure amb lentorn com per exemple, la llengua i la procedncia cultural i social.
El coneixement previ, que varia substancialment entre els estudiants, incideix molt en el procs
daprenentatge.

Els entorns daprenentatge shan dadaptar per reflectir les diferncies individuals i preestablertes, de maneres sostenibles tant per a cada alumne com per al grup. Distanciar-se del model
talla nica per a tothom pot ser un repte.

Lesfor de tot lalumnat

s clau per a laprenentatge

Els estudiants amb un rendiment alt poden ajudar els estudiants amb rendiments ms baixos.
Aix contribueix a la superaci de tots.

Cal evitar la sobrecrrega i els sistemes desmotivadors basats en la monotonia, la por i la pressi excessiva; no noms per raons humanitries, sin perqu sn factors que no sadiuen amb
levidncia cognitiva i motivacional vinculada amb laprenentatge efica.

Lentorn daprenentatge ha doperar amb expectatives clares i aplicar estratgies davaluaci coherents. Cal insistir molt en el feedback formatiu que
ha de contribuir a laprenentatge.

Cal que lentorn daprenentatge sigui molt clar pel que fa a all que sespera dels alumnes, a
all que fan i a per qu ho fan. Si no s aix, la motivaci disminueix; els estudiants sn menys
capaos dadaptar activitats senzilles dins de marcs de coneixement ms amplis i tenen menys
probabilitats daconseguir regular-se autnomament.
Lavaluaci formativa ha de ser substancial, regular i proporcionar un feedback prctic. A ms
de retroalimentar els alumnes, el coneixement procedent de lavaluaci formativa shauria
dutilitzar constantment per modelar la direcci i la prctica dins de lentorn daprenentatge.

Aprendre s construir
connexions horitzontals

Lentorn daprenentatge ha de dissenyar programes

que exigeixin, a tots, esfor i afany de superaci,
per sense una sobrecrrega excessiva.

Tenir en compte les diferncies i necessitats individuals tamb vol dir estimular lalumne perqu superi el seu nivell i capacitat. Al mateix temps, assolir la superaci no hauria de comportar
per a ning una inversi de temps significativa.

Lavaluaci continuada
afavoreix laprenentatge

Lentorn daprenentatge ha de tenir molt en compte

les diferncies individuals entre lalumnat, incls el
seu coneixement previ.

Lentorn daprenentatge promou la connectivitat

horitzontal entre rees de coneixement i matries;
tamb amb la comunitat i el mn en general.

Un aspecte clau de laprenentatge s que les estructures de coneixement complex es construeixen organitzant parts de coneixement ms bsiques de manera jerrquica. Si shan construt b, aquestes estructures proporcionen un coneixement que es pot traslladar a situacions
noves, una competncia essencial per al segle xxi.

Tamb s important la capacitat dels alumnes de veure connexions i connectivitat horitzontal

entre lentorn daprenentatge formal, lentorn ms ampli i la societat en general. Laprenentatge
autntic, que promou aquestes connexions, tamb fomenta una comprensi ms profunda.
7

CANVIS CLAU del segle xxi

Atesa la importncia dels canvis que tenen lloc i que ens obliguen a redefinir les competncies i habilitats
fonamentals dels ciutadans del segle xxi, s fonamental repensar els entorns daprenentatge.

Economia del
coneixement

Economia del
coneixement
Canvi tecnolgic de gran abast: La rpida evoluci
de les tecnologies, juntament amb una situaci de
canvis que cada vegada es produeixen amb ms rapidesa, tenen efectes de gran abast. La revoluci de
la informaci transforma la manera de treballar, de
jugar, de llegir i de pensar. Canvia la naturalesa de
les economies i de les societats, des del nivell ms
personal fins al nivell ms global. Vivim en una era
increble pel que fa a innovacions i a creixement en
les tecnologies de la informaci i de la comunicaci.

Transformaci profunda de les economies

industrials a les economies del coneixement. El coneixement s avui el motor
central de lactivitat econmica, i la innovaci s un element cabdal. La deslocalitzaci de les activitats econmiques en altres
pasos i regions del mn obliga les nostres
societats a tornar a adquirir competncies.
El coneixement ha esdevingut essencial i, en
conseqncia, laprenentatge tamb.

Aprenentatge autodirigit i continu. La capacitat daprendre contnuament i

daplicar/integrar nou coneixement i noves competncies mai no havia estat
ms essencial. Els estudiants haurien darribar a ser aprenents autodirigits i
estar disposats a aprendre contnuament, principalment perqu sestan preparant per a feines que encara no existeixen, per a ls de tecnologies que encara
no shan inventat i per a la resoluci de problemes que encara no es reconeixen
com a tals.

Aprenentatge
continu i

autodirigit

Aprenentatge

Laprenentatge continu la capacitat devolucionar contnuament al llarg de

la vida s clau perqu cada ciutad pugui accedir als recursos i suport necessaris per assolir els continguts iamb
les competncies que li calen. La capacitat
daprenentatge continu s fonamental per desenvolupar expertesa adaptable;
s a dir, per aplicar, en contextos i situacions diverses i de manera flexible i
creativa, el coneixement i les competncies adquirides.

continu i

autodirigit

competncies
del segle XXI
Laprenentatge continu,
les competncies
del segle xxi i l expertesa adapamb

table sn crucials en un mn que canvia constantment i exigeix un nivell alt

de capacitat cognitiva. Les competncies de nivell superior, que cada vegada
sexigeixen ms
en el mn laboral i en la societat en conjunt, inclouen la cacompetncies
pacitat de:
del segle XXI

generar, processar i destriar informaci complexa;

tenir pensament sistemtic i crtic;
prendre decisions sospesant diferents formes devidncia;

fer-se preguntes rellevants en relaci amb diverses matries;

ser adaptable i flexible davant dinformaci nova;
ser creatiu;
justificar i resoldre problemes del mn real;
tenir una comprensi profunda de conceptes complexos;
adquirir alfabetitzaci audiovisual, i
treballar en equip i tenir competncies socials i comunicatives.

Els fonaments que afavoreixen laprenentatge continu i autodirigit shan de comenar a fixar
en les etapes inicials. Tot i que gran part del discurs entorn de laprenentatge continu se centra
en etapes ms tardanes de la vida, s grcies al coneixement, les competncies, els valors i les
actituds adquirits durant les etapes inicials que sestableixen els fonaments per a lhbit de
laprenentatge continu. Les escoles sn organitzacions essencials per establir-los, malgrat que
la seva contribuci en aquest aspecte shagi oms.
Aix tamb val per a lensenyament de les competncies del segle xxi. El model subjacent a
moltes escoles i aules es continua centrant a preparar estudiants per a leconomia industrial.
Aquest model t molt poc a veure amb les activitats centrals de les organitzacions, societats i
economies basades en el coneixement.
Els currculums, les experincies daprenentatge i lentorn general shan de centrar a fomentar
les competncies i la mentalitat de laprenentatge continu autodirigit. Les competncies del
segle xxi shan dinterconnectar estratgicament amb les experincies daprenentatge.

iStockphoto/Troels Graugaard

BLOCS PER CONSTRUIR

entorns daprenentatge innovadors

Avaluaci formativa

e s c o la
casa
i
c
ora
La llar s
l lab

Orienta lalumnat perqu obtingui

resultats millors aportant un feedback
constant a lestudiant, al professor i
al mateix aprenentatge.
Se centra en tres preguntes clau:

el nostre entorn
daprenentatge principal
i molt influent, de manera
En quin punt del seu aprenentatge es
que establir connexions entre la
troben els alumnes?
llar i lescola s vital per a lxit de
Cap on van els alumnes?
lalumne. Comporta implicar proacQu sha de fer perqu hi arribin?
tivament les famlies en lescolaritzaci
dels fills i convidar-les personalment a
participar-hi. Les activitats extracurriculars i les extraescolars tamb sn maneres de connectar
Enfocaments
amb la famlia i de crear un
Aprenentatge servei
basats
en
la investigaci
vincle ms estret entre casa i
Lensenyament fa participar
Cal
oferir
als
estudiants
escola.
els estudiants en un servei comuoportunitats per desenvolunitari que sintegra amb els objectius
par competncies cognitives
daprenentatge del currculum acade nivell superior. Aix s
dmic. s un enfocament experiencial
possible mitjanant els
que ofereix als estudiants experincies
enfocaments basats en la
daprenentatge en context i basades
investigaci emmarcats en
projectes complexos i relleen situacions autntiques de la vida
vants que requereixen implireal de les seves comunitats.
caci constant, collaboraci,
Aprenentatge
recerca, gesti de recursos i
desenvolupament
dun rendicooperatiu
ment
o
producte
ambiciosos.
Essencialment, els
Els enfocaments sn:
estudiants treballen ple aprenentatge basat en projectes
gats i es responsabilitzen de
aprenentatge basat en problemes
laprenentatge dels altres i del
aprenentatge mitjanant el
propi. Posa mfasi en el pensament i en
disseny.
lincrement de laprenentatge de nivell ms
alt. Te beneficis educatius diversos, entre ells que
ofereix una alternativa als grups per capacitats, i
una manera de preparar els estudiants per a un entorn
laboral cada vegada ms collaboratiu.

Co

Aprenentatge amb tecnologia

Els enfocaments centrats en lalumne que apliquen la tecnologia a laprenentatge empoderen lestudiant i fomenten experincies daprenentatge positives que altrament no serien
possibles. A ms, la tecnologia sol oferir eines valuoses per a altres blocs de construcci en
entorns daprenentatge eficaos que inclouen la personalitzaci, laprenentatge cooperatiu,
la gesti de lavaluaci formativa i molts mtodes basats en la investigaci.

10

Conclusions
El treball The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice revisa recerca molt mplia sobre
laprenentatge per identificar llions clau per a la prctica. Resumeix aquestes llions com un conjunt
de principis per orientar el disseny dentorns daprenentatge que sinclouen dins dels ttols segents:

Lalumnat s el centre de laprenentatge

Laprenentatge s de naturalesa social
Les emocions sn part integral de laprenentatge
Laprenentatge ha de tenir en compte les diferncies individuals
Lesfor de tot lalumnat s clau per a laprenentatge
Lavaluaci continuada afavoreix laprenentatge
Aprendre s construir connexions horitzontals

s temptador pensar que els principis no ofereixen res de nou. Cal dir,
per, que The Nature of Learning ha revisat dcades de recerca, ra per
la qual s inevitable que ens resultin familiars molts resultats i propostes
que fa. La fora i rellevncia dels principis no sobtenen de considerarlos alladament ni de formular-los duna manera poc habitual. Al contrari, la fora i rellevncia dels set principis provenen dall que sumen
en conjunt.
Podrem anar ms enll i sostenir que

perqu un entorn daprenentatge es

consideri efica de veritat hauria de
complir tots set principis.
Vist aix, lagenda que els principis defineixen s una agenda exigent i poc habitual a moltes escoles
i aules. Els principis no sacompliran de la mateixa manera en entorns daprenentatge diferents ni
tampoc en el mateix entorn daprenentatge en moments diferents. Sn flexibles i estan pensats perqu
sadaptin a les circumstncies. Tanmateix, si en falta un, leficcia no es mantindr pel fet dinsistir ms
en un dels altres. Tots sn necessaris.
Els principis ens proporcionen una interpretaci dels objectius educatius, com la personalitzaci i la
inclusi, que requereixen suport generalitzat en la tasca de reformar leducaci. Mostren la importncia del disseny i de la direcci de laprenentatge, sense limitar-se noms a oferir oportunitats als joves
daprendre per si mateixos. Aix, alhora, requereix alts nivells de conscincia professional per part
dels mestres i de totes les persones directament implicades.
Aquesta Guia professional sha elaborat per extreure missatges destacats i resultats de lmplia literatura
sobre laprenentatge i oferir-los a les persones que ms se nhaurien de beneficiar: professorat, professionals i lders de lensenyament. Ofereix indicadors comprovables per a la prctica efectiva i per al
redisseny descoles i aules.
11

ndex de la publicaci completa

Captol 1. Anlisi i disseny dentorns daprenentatge per al segle XXI
Hanna Dumont i David Istance

Captol 2. Fites histriques en la comprensi de laprenentatge

Erik de Corte

Captol 3. La perspectiva cognitiva de laprenentatge: deu resultats fonamentals

Michael Schneider i Elsbeth Stern

Captol 4. El paper crucial de la motivaci i lemoci en laprenentatge a laula

Monique Boekaerts

Captol 5. Aprenentatge des de la perspectiva del desenvolupament i biolgica

Christina Hinton i Kurt W. Fischer

Captol 6. El paper de lavaluaci formativa en entorns daprenentatge eficaos

Dylan Wiliam

Captol 7. Aprenentatge cooperatiu: qu fa que el treball en grup funcioni?

Robert E. Slavin

Captol 8. Laprenentatge amb tecnologia

Richard E. Mayer

Captol 9. Perspectives i reptes per als enfocaments de laprenentatge basats en la investigaci

Brigid Barron i Linda Darling-Hammond

Captol 10. La comunitat com a recurs per a laprenentatge: una anlisi de laprenentatge servei a
lensenyament primari i secundari
Andrew Furco

Captol 11. La influncia de la famlia en laprenentatge i la socialitzaci dels nens i nenes

Barbara Schneider, Venessa Keesler i Larissa Morlock

Captol 12. Posada en prctica de la innovaci: dels models visionaris a la prctica diria
Lauren B. Resnick, James P. Spillane, Pam Goldman i Elisabeth S. Rangel

Captol 13. Instruccions per als entorns daprenentatge del segle XXI
David Istance i Hanna Dumont

La Guia professional ha estat preparada per Jennifer Groff a partir dels continguts de Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides (ed.), The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010. (Vegeu lndex
ms amunt).
OECD 2012 per a la Guia professional.
OECD 2010 per a The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice.
Podeu copiar, descarregar o imprimir els continguts de lOCDE per a s personal. Totes les sollicituds per fer-ne s pblic o
comercial i pels drets de traducci shan dadrear a rights@oecd.org.
Si us cal ms informaci sobre el projecte ILE, visiteu www.oecd.org/edu/learningenvironments.