Prim Educacio Fisica

Competncies bsiques
de lmbit de leducaci fsica
Identificaci i desplegament
a leducaci primria
Competncies bsiques
de lmbit de leducaci fsica
Identificaci i desplegament
a leducaci primria
URL: www.gencat.cat/ensenyament
Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObra
Derivada 4.0.
No es permet ls comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades.
La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
Aquest document ha estat elaborat per un grup de treball coordinat per la Dra. Cati Lecumberri
i el Dr. Jaume Sarramona.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Elaboraci: Direcci General dEducaci Infantil i Primria
Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions
1a edici: desembre de 2016
Disseny de la coberta: Estudi Carme Vives
NDEX
ndex
Presentaci................................................................................................................................................................ 4
Introducci................................................................................................................................................................ 5
Competncies bsiques de lmbit de leducaci fsica....................................................................................... 7
Dimensi activitat fsica.......................................................................................................................................... 8
Competncia 1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats fsiques............... 9
Competncia 2. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos en la realitzaci
dactivitats fsiques................................................................................................................................................. 17
Dimensi hbits saludables.................................................................................................................................... 24
Competncia 3. Mostrar hbits saludables en la prctica d'activitats fsiques i en la vida quotidiana....... 25
Competncia 4. Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis per a la salut....... 34
Dimensi expressi i comunicaci corporal......................................................................................................... 41
Competncia 5. Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius
del propi cos........................................................................................................................................................... 42
Competncia 6. Prendre part en activitats collectives d'expressi i comunicaci corporal
per afavorir la relaci amb els altres..................................................................................................................... 49
Dimensi joc motor i temps de lleure.................................................................................................................... 56
Competncia 7. Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus
amb les normes i els companys........................................................................................................................... 57
Competncia 8. Practicar activitat fsica vinculada a l'entorn com una forma d'ocupaci
del temps de lleure................................................................................................................................................. 68
Annex 1
Consideracions generals de lrea deducaci fsica que cal tenir en compte en totes les competncies.... 76
Annex 2
Continguts clau de les competncies.................................................................................................................... 80
Annex 3
Competncies i nivells de gradaci........................................................................................................................ 81
Annex 4
Portals de referncia del Departament dEnsenyament...................................................................................... 83
COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA
PRESENTACI
Presentaci
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament dEnsenyament, promou i lidera una ofensiva de pas a favor de lxit escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb lobjectiu
de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracs escolar i daband dels estudis.
La Uni Europea ha establert objectius educatius, en el marc de lEstratgia Europa 2020 (ET-2020), que han
de permetre lassoliment duna economia intelligent, inclusiva i sostenible. Uns objectius que Catalunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforos del Govern en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu dels ciutadans, per aconseguir el ple desenvolupament personal, professional i social al llarg de la vida.
En els darrers cursos, el Departament dEnsenyament ha fet diverses avaluacions externes de carcter mostral
(avaluacions diagnstiques, proves PISA, etc.) i ha portat a terme avaluacions externes a tot lalumnat de 6
deducaci primria i de 4t curs deducaci secundria obligatria, on lobjectiu s determinar el grau dassoliment de lalumnat en competncies bsiques, amb la finalitat de promoure ladopci de mesures que permetin la millora de la qualitat del sistema educatiu i dels centres, aix com la millora de lactivitat docent del
professorat.
Daltra banda, dacord amb larticle 97 de la LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci), els centres exerceixen lautonomia pedaggica, a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les
competncies bsiques, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci.
Dins daquest marc de referncia, el Departament dEnsenyament ha impulsat lelaboraci de diversos documents per desplegar i concretar les competncies associades a les diferents matries del currculum. El document que ara presentem correspon a la competncia bsica de lmbit de leducaci fsica per a leducaci
primria.
Els elements que componen el document aporten informaci relativa a la gradaci de lassoliment de les competncies de lmbit al final de cada etapa educativa, la identificaci dels continguts clau associats a cada competncia, les orientacions metodolgiques per a laplicaci a laula, exemples dactivitats davaluaci amb
indicadors relacionats amb els diferents graus dassoliment i, finalment, unes consideracions generals de lrea
deducaci fsica que cal tenir en compte en totes les competncies.
Aquest document ha estat elaborat amb la participaci de professionals de lmbit universitari i de mestres
de les escoles de Catalunya.
El treball dut a terme ha de contribuir a continuar avanant en la millora de la qualitat del sistema educatiu
del nostre pas, en lactualitzaci professional dels nostres docents i, en definitiva, en la millora de lxit
educatiu del nostre alumnat.
Meritxell Ruiz Isern

Consellera dEnsenyament
INTRODUCCI
Introducci
El Departament dEnsenyament ha elaborat aquest document dorientacions per al desplegament de les
competncies bsiques de letapa de primria amb la finalitat dajudar els centres a lhora de desenvolupar
el currculum de lmbit deducaci fsica.
La presncia de les competncies en els currculums ha implicat necessriament canvis en el qu, com i per
a qu ha daprendre lalumne i, conseqentment, en el rol del mestre. Si sentn el concepte de competncia
com la capacitat daplicar uns coneixements per a la resoluci efica de problemes de la vida quotidiana,
aquest document el que vol s compartir algunes reflexions i algunes idees per portar-les a la prctica.
Sha establert que les competncies daquest mbit siguin vuit, organitzades en quatre dimensions: activitat
fsica; hbits saludables; expressi i comunicaci corporal, i joc motor i temps de lleure.
La dimensi activitat fsica pretn contribuir a conixer, desenvolupar i enfortir el cos, fer ms gils i eficaos
els moviments, millorar el funcionament del sistema cardiorespiratori i de laparell locomotor, equilibrar el sistema nervis i proporcionar beneficis per a la salut i el benestar.
La dimensi hbits saludables sha plantejat per aconseguir que els alumnes afrontin la vida amb una actitud
vital, de plenitud amb ells mateixos i amb la gent que els envolta, acceptant el seu cos, la seva manera de ser,
les seves limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres. Tamb vol aconseguir que els alumnes puguin conixer i cuidar el cos des duna perspectiva integral i incorporar hbits que combinin equilibradament
lalimentaci, lactivitat fsica i el descans per facilitar-los que incorporin ms hbits saludables al seu estil de
vida.
La dimensi expressi i comunicaci corporal proposa entendre el moviment i lexpressi corporal com una
altra manera de comunicar-se. Els nens sexpressen, mostren emocions i es relacionen amb els altres de manera espontnia amb el seu cos. Potenciar la creativitat, ampliar el repertori motriu i donar valor a la varietat
de recursos expressius de qu disposen els alumnes, utilitzant diferents tcniques, ha de ser tamb una tasca
de leducaci fsica. s a travs de lexpressi i la comunicaci corporal que afavorim que lalumne reguli les
seves emocions, accepti les diferncies i respecti el seu cos i el dels altres.
La dimensi Joc motor i temps de lleure t per objectiu educar en ls pedaggic i recreatiu del temps de
lleure, considerant que les activitats que shi facin han de ser sostenibles i de carcter voluntari, ldic i formatiu. El joc acompanya linfant al llarg dels anys, desenvolupa la seva imaginaci i creativitat i permet explorar,
conixer i entendre el seu entorn i relacionar-se amb els altres. Tamb s un instrument per donar a conixer
i fer respectar les diverses cultures i tradicions. Facilita lexpressi de diferents sentiments i la gesti i lautocontrol de les emocions que sen generen.
Les competncies es presenten amb una breu explicaci que exposa el plantejament teric i els principis
epistemolgics en qu sha emmarcat la seva definici.
Cada competncia sha graduat en tres nivells de consecuci: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excellent (nivell 3), que van des de lassoliment fins a lexcellncia en la competncia. Cal tenir en compte que
cada nivell porta implcit lassoliment de lanterior i que tots tres fan referncia a lltim curs de letapa. Els tres
nivells sn positius i sn la base per a una avaluaci qualitativa.
Sha fet una tria dels continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada una de les
competncies. Sn els anomenats continguts clau. A lannex 1 hi ha la taula que els exposa i els relaciona amb
les diferents competncies.
INTRODUCCI
Seguidament, sapunten algunes orientacions metodolgiques per desenvolupar a les sessions deducaci
fsica. Es pretn que siguin propostes i idees que afavoreixin laprenentatge per part de lalumne, partint del
ms simple i concret (fase dexploraci) i anant cap al ms abstracte i complex (fase destructuraci), per acabar amb la transferncia dels coneixements a situacions reals (fase daplicaci). A ms, es fa mfasi en el treball cooperatiu, el plantejament de bones preguntes, la recerca i interpretaci dinformaci, lautoavaluaci i
la coavaluaci, la reflexi sobre el propi procs daprenentatge i la comunicaci de resultats. Aquestes orientacions han de ser tils al mestre per a la seva actuaci a les sessions deducaci fsica per tal daconseguir
un enfocament competencial en les activitats que proposa.
Les orientacions davaluaci es basen en la idea que lavaluaci ha dajudar a aprendre, i per tant, ha de ser
un mitj per regular els aprenentatges (identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los) i
per comprovar qu sha aprs. Es donen idees per repensar el qu, com, quan i per qu savalua amb la consideraci que els aprenentatges sn ms efectius quan els alumnes entenen clarament all que sespera que
aprenguin (comunicaci dobjectius), reben comentaris per millorar i es responsabilitzen del procs daprenentatge tot autoregulant-se (retroalimentaci). Els fonaments daquestes orientacions es troben en lavaluaci
formadora. Aprendre a avaluar-se s una de les condicions bsiques per aprendre a aprendre i, per tant, per
ser ms competent. Per aix, les propostes tendeixen que els alumnes identifiquin qu saben fer i qu no sn
capaos de fer prou b, nentenguin les causes (metacognici) i prenguin decisions orientades a la millora,
per aix responsabilitzar-se del propi aprenentatge.
Finalment, es presenta una proposta dactivitat davaluaci, que pot servir de model per a daltres que poden
elaborar els docents. Aquestes activitats, entre altres caracterstiques, parteixen de situacions basades en la
vida quotidiana, obliguen a planificar accions o dissenyar propostes, inclouen diverses formes de representar
la informaci, integren coneixements de diverses rees, i demanen a lalumne que prengui decisions individuals o en proposi de collectives.
Les competncies de lmbit deducaci fsica estableixen lligams amb les dels altres mbits, per s especialment propera la vinculaci amb les de lmbit de coneixement del medi, de lmbit artstic i de lmbit
deducaci en valors.
COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT DE LEDUCACI FSICA
Competncies bsiques de lmbit

de leducaci fsica
DIMENSI ACTIVITAT FSICA

Competncia 1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats fsiques.
Competncia 2. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos en la realitzaci dactivitats fsiques.
DIMENSI HBITS SALUDABLES

Competncia 3. Mostrar hbits saludables en la prctica d'activitats fsiques i en la vida
quotidiana.
Competncia 4. Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis per
a la salut.
DIMENSI EXPRESSI I COMUNICACI CORPORAL

Competncia 5. Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius
del propi cos.
Competncia 6. Prendre part en activitats collectives d'expressi i comunicaci corporal per
afavorir la relaci amb els altres.
DIMENSI JOC MOTOR I TEMPS DE LLEURE

Competncia 7. Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus amb
les normes i els companys.
Competncia 8. Practicar activitat fsica vinculada a l'entorn com una forma d'ocupaci del
temps de lleure.
DIMENSI ACTIVITAT FSICA
Dimensi activitat fsica

Entenem com a activitat fsica tot tipus de moviment corporal que fa lsser hum que contribueix a conixer,
desenvolupar i enfortir el cos, fer ms gils i eficaos els moviments, millorar el funcionament del sistema cardiorespiratori i de laparell locomotor, equilibrar el sistema nervis i proporcionar beneficis per a la salut i el
benestar.
La majoria dels nois fan activitat fsica gaireb sense proposar-sho, mitjanant el joc i les activitats quotidianes dun estil de vida actiu: jugant al pati lestona desbarjo o al parc amb els amics, utilitzant els patinets o la
bicicleta com a mitj per desplaar-se, etc. Nhi ha que tamb desenvolupen altres activitats fsiques planificades i estructurades fora de lhorari escolar, com ara nataci, bsquet, atletisme, excursionisme, etc.
No hi ha un tipus dactivitat fsica idnia per a tothom, cadasc pot i ha de trobar la que ms sadapti a les seves necessitats i interessos. s important la constncia i la regularitat en la prctica per garantir una bona forma fsica, entesa com la capacitat de donar resposta a les necessitats motrius habituals duna persona.
Aquesta dimensi est integrada per dues competncies:
Competncia 1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats fsiques.
Competncia 2. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos en la realitzaci dactivitats
fsiques.
DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1
COMPETNCIA 1
Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats
fsiques
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia al fet de ser capa darticular una srie de comportaments i habilitats nous o adaptar-ne de coneguts per tal de donar
resposta a problemes motrius entesos com a reptes
que cal superar, de tal manera que lalumne hagi de
posar en joc els diferents mecanismes que intervenen
quan es duu a terme una activitat fsica.
Resoldre una situaci motriu comporta haver delaborar i aplicar una estratgia, s a dir, trobar una manera
de superar el repte com a resultat dun conjunt dactuacions planificades abans, durant i amb posterioritat a la resoluci del problema i de la presa de decisions en relaci amb variables de la intervenci com
poden ser el temps, el material, la manera de fer-ho,
lespai, etc.
La combinaci de tots aquests elements pot donar
lloc a estratgies conegudes, modificades o indites:
Les estratgies conegudes sn aquelles que ja han
estat plantejades, practicades i incorporades amb
anterioritat en les sessions deducaci fsica i en
la prctica habitual dactivitat fsica.
La combinaci destratgies conegudes o les estratgies conegudes amb la introducci dalguna
variant constitueixen les estratgies modificades.
Les estratgies indites sn aquelles estratgies
no practicades anteriorment o que sn molt diferents a les que empren la resta de companys.
Per activitats fsiques entenem tot tipus de moviment corporal que fa lsser hum, que comporta un
augment considerable de la despesa energtica,
incloent des dactivitats quotidianes de la vida diria o del temps doci, com fer les tasques de la llar o
anar a passejar, fins a aquelles que contribueixen a
conixer, desenvolupar i enfortir el cos, fer ms gils
i eficaos els moviments, millorar el funcionament
del sistema cardiorespiratori i de laparell locomotor,
equilibrar el sistema nervis i proporcionar beneficis
per a la salut i el benestar.
Totes les activitats fsiques que duu a terme lalumne

habitualment les considerem situacions motrius.
Tamb ho sn les activitats i els recursos que planteja
el mestre per tal que lalumne les resolgui, que possibiliten la consecuci dels objectius daprenentatge
i que es porten a terme en les sessions deducaci
fsica.
Per tant, les situacions motrius, des daquest punt de
vista, sn lelement ms concret dinteracci entre la
tasca, lalumne i el mestre en el procs densenyament
i aprenentatge. Estan definides per quin s el seu objectiu, s a dir, all que lalumne ha daconseguir en
una tasca determinada i per quines sn les seves condicions de realitzaci, aquelles que delimiten de quina
manera i mitjanant quin tipus de respostes motrius
es pot assolir lobjectiu previst. s en funci daquestes
condicions que es poden configurar situacions de
tipologia molt variada, des daquelles ms dirigides i
organitzades pel mestre fins a les que propicin una
major espontanetat i exploraci per part de lalumne,
i donen lloc a un menor o major nombre de possibles
respostes vlides.
La soluci aportada als reptes plantejats ha de ser
efica i eficient. Efica en el sentit que ha de centrar-se
a assolir lobjectiu proposat i el resultat previst, tant
des dun punt de vista quantitatiu com sobretot qualitatiu, ms enll de la manera com shi arribi. Significa que hi ha dhaver un alt grau de relaci entre el que
realment sha fet i all que es pretenia fer. Parlem
deficincia quan, a ms dassolir lobjectiu, aquest
assoliment es fa de manera ptima, amb la mnima
despesa de temps, desfor o denergia.
Considerem que laprenentatge motor va ms enll
de ladquisici de gestos o accions motrius ms o
menys estandarditzats. Per tant, hem de pretendre
que lalumne sigui capa dutilitzar aquests aprenentatges i aplicar-los en altres mbits i contextos quotidians de la vida diria i no noms en les activitats
prpies de les classes deducaci fsica, fent aix una
autntica transferncia dels coneixements.
Aquesta competncia tamb ha de contribuir que lalumne domini diferents tipus de procediments i maneres de fer, per tal que pugui triar, de manera raonada, els ms adequats per resoldre amb xit les
situacions plantejades.
Incidncia de lactivitat fsica sobre el funcionament del cos.
Per fer la gradaci de la competncia sha tingut en

compte el grau de consecuci i el tipus destratgies
utilitzades per tal de donar-hi soluci.
Lateralitat referida al propi cos.
Aix, doncs, un alumne que sigui capa de resoldre

situacions motrius de forma efica aplicant estratgies conegudes estaria en un primer nivell. En nivells
superiors trobarem alumnes que siguin capaos de
resoldre situacions motrius de manera eficient utilitzant no noms estratgies conegudes, sin tamb
modificades i indites.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.

Lateralitat:
Lateralitat referida al dels altres.
Lateralitat referida als objectes.
Segment corporal dominant.
Segment corporal no dominant.
Equilibri:
Situacions dequilibri i desequilibri.
Equilibri esttic.
Equilibri dinmic.
Gradaci
1.1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la
prctica dactivitats fsiques amb ls destratgies
conegudes.
1.2. Resoldre situacions motrius de forma efica en
la prctica dactivitats fsiques amb ls destratgies conegudes i modificades.
Elements que intervenen en lequilibri: base de

sustentaci, superfcie de contacte, centre de gravetat del cos, receptors sensorials implicats...
Orientaci espaciotemporal:
Percepci de lespai.
Percepci del temps.
Orientaci a lespai en relaci amb un mateix.
1.3. Resoldre situacions motrius de forma eficient en

la prctica dactivitats fsiques amb ls destratgies conegudes, modificades i indites.
Orientaci a lespai en relaci amb els altres.
Continguts clau
Apreciaci de velocitats, trajectries, distncies

i direccions.
Conscincia i control del cos:
Resoluci de situacions motrius:
Principals parts del cos.
Situacions motrius en entorns coneguts i estables.
Msculs, ossos i articulacions del cos que intervenen en els diferents moviments.
Conscincia, domini i control de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Regulaci voluntria del propi to muscular.
Vies, fases i formes de respiraci.
Postures del cos adequades a les diferents necessitats motrius.
Condicionaments fisiolgics i biolgics que incideixen sobre lactivitat fsica.
Elements orgnics i funcionals relacionats amb
el moviment.
10
Interacci del propi cos amb lespai.

Interacci del propi cos amb el temps.
Situacions motrius en entorns variats.

Situacions motrius en lentorn proper.
Situacions motrius en entorns no habituals.
Situacions motrius conegudes i estables.
Situacions motrius variades.
Situacions motrius amb efectivitat.
Situacions motrius amb eficincia.
Habilitats motrius bsiques:
Desplaaments.
Salts.
Girs al voltant dels tres eixos corporals.
Codis i conductes de joc net.
Maneig dobjectes.
Esfor i superaci:
Habilitats motrius bsiques en entorns variats.
Apreciaci de lesfor individual i collectiu.
Habilitats motrius bsiques en diferents situacions de joc.
Apreciaci de la voluntat de superaci individual

i collectiva.
Coordinaci motriu:
Apreciaci de lesfor i la superaci en comparaci amb un mateix.
Combinaci de les diferents habilitats motrius

bsiques.
Mesures bsiques de seguretat en la prctica de
lactivitat fsica:
Mesures bsiques de seguretat en relaci amb
un mateix.
els altres.
els materials i els espais.
Joc motor:
Jocs tradicionals i populars.
Jocs del mn.
Jocs alternatius.
Jocs cooperatius.
Cooperaci i respecte:
Interdependncia positiva.
Responsabilitat individual i de grup.
Interacci estimuladora.
Habilitats socials interpersonals: resoluci de
conflictes, presa de decisions, capacitat darribar
a acords...
Respecte per les normes.
Respecte pels companys independentment del
nivell dhabilitat.
gnere.
seu origen o condici.
Orientacions metodolgiques
En arribar a letapa primria lalumne ha experimentat una srie de vivncies corporals i ja disposa dun cert
bagatge motriu que tamb va evolucionant ms enll dels que rep a lescola al llarg de tota lescolaritat, a
partir de les experincies i estmuls que acumula en la realitat de la seva vida quotidiana.
Les situacions motrius presentades han de ser necessriament riques pel que fa a la motricitat: de tipologia
diversa, amb diferents variants i amb amplitud de propostes. Poden ser plantejades per un mateix, o donades
pels altres, i susceptibles de ser solucionades de manera individual o collectiva i amb, o sense, algun tipus
dajuda. Tamb han de ser fites que cada alumne pugui assolir, tenint en compte el seu punt de partida, les
seves potencialitats i les seves motivacions.
Per tal de ser aix shan de dissenyar de manera que estiguin a labast de tothom, s a dir, que siguin de dificultat variable i prou obertes i flexibles per permetre diferents solucions i maneres diverses de donar-hi resposta de tal manera que cada alumne pugui adaptar-les a les seves caracterstiques.
Dins de la diversitat de situacions motrius plantejades cal establir un equilibri entre les vinculades a lescola
per tradici, proximitat o possibilitat de lentorn i altres que noms es poden produir si sn proposades o
facilitades des de lescola.
s important que la presentaci daquestes situacions es faci de forma global, de manera que inciti els alumnes
a la construcci i realitzaci de les seves prpies produccions, defugint de plantejaments analtics o dacumulaci i reproducci mecnica de models presentats pel mestre que leducaci fsica tradicional ha aplicat
habitualment.
11
Aix, cal presentar situacions on se situ lalumne en posici daprendre a solucionar problemes, experimentant, descobrint i posant en joc les seves prpies estratgies personals daprenentatge. Tamb cal tenir present que hem de deixar a lalumne un temps i un espai suficients per descobrir quines sn les respostes ms
apropiades als problemes motrius que se li plantegen.
El mestre ha de proposar el que sha de fer, ha dorientar lalumne sobre el que sespera dell, sense explicitar
una nica forma de fer-ho, de manera que no es limiti la prpia capacitat de prendre decisions davant duna
situaci motriu. Per tant cal procurar utilitzar una metodologia que propici la reflexi, la participaci, el dubte,
lexploraci i, fins i tot, la discussi per tal de defensar les diferents maneres com es pot resoldre un problema
o una situaci motriu plantejada.
Per exemple, dins duna unitat didctica en qu estem manipulant diferents tipus dobjectes proposem una
activitat com aquesta: De quantes maneres diferents pots aconseguir colpejar una pilota en laire amb altres
pilotes?. En un plantejament daquest estil, el mestre no far una explicaci detallada de la manera de fer
la tasca per tal que els alumnes la reprodueixin exactament, sin que dir qu espera que aconsegueixin fer
i anir intervenint en funci del que vagi veient. Tampoc es limitar a portar a classe un nic tipus de pilota
quant a mida, pes o material. En canvi, s que compartir amb els membres del grup les diferents variants i
propostes que vagi observant, si s necessari aturant la classe.
s desperar que les respostes dels alumnes siguin diferents entre elles quant a la manera de llanar, el tipus
de pilota que faran servir i fins i tot el tipus dagrupaci. Aix, podrem trobar alumnes que llanaran la pilota
a laire ms o menys amunt, que faran servir pilotes ms o menys grans o que sagruparan i es collocaran a
lespai de diferent manera per assolir lobjectiu de la tasca.
Un enfocament daquest estil ha de permetre plantejaments prou amplis que admetin diferents respostes
possibles o diferents variants en les respostes i no noms una resposta vlida que lalumne hagi de proporcionar. Daquesta manera contemplarem diferents ritmes daprenentatge, de progressi i dhabilitat motriu
en funci de les individualitats de lalumne, ja que cadasc podr posar de manifest i demostrar la seva habilitat particular davant un problema concret.
Per resoldre de manera efica les diferents situacions motrius plantejades, cal haver assolit un domini a travs de la prctica i del moviment dun ampli repertori de solucions motrius relacionades amb les habilitats
motrius bsiques, com ara els desplaaments, els salts, els girs, el maneig dobjectes i la seva combinaci.
Pel que fa als desplaaments cal executar-ne una mplia varietat, de diferents formes i en diferents mitjans i
superfcies (gatejar, caminar, crrer, lliscar, trepar, transportar, arrossegar-se, nedar, propulsar-se, patinar, anar
en bicicleta, etc.). Amb diferents finalitats, velocitats i direccions.
Pel que fa als salts tamb cal executar-ne de molts tipus. Amb diferents condicions dimpuls, de batuda, de la
fase aria i de caiguda. En diferents direccions i amb diferents objectius del salt.
Pel que fa als girs, cal tenir en compte que no tots els nens fan aquest tipus de moviment de manera espontnia. s per aix que els girs senzills sobre leix longitudinal del cos han de ser els primers a ser introduts.
Cal executar-ne en funci dels tres eixos corporals, segons el tipus de recolzament i direcci del gir.
Pel que fa al maneig dobjectes, cal executar-ne de variats com ara: llanar, rebre, colpejar, desviar, conduir, controlar, impactar, etc. Utilitzant el propi cos o complements en funci de diferents objectius, i utilitzant mbils
i materials variats.
La combinaci de lexecuci de les diferents habilitats motrius bsiques, juntament amb la presa de conscincia del nostre cos, facilitar la coordinaci, que permetr a travs del domini integral del cos donar respostes
adequades a les situacions motrius plantejades.
12
Orientacions per a lavaluaci

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats davaluaci que lalumne pugui resoldre de manera
oberta i variada. Seran activitats que impliquin la utilitzaci dhabilitats motrius bsiques de manera separada
o combinada i amb diferents nivells dexecuci. Lorganitzaci del grup per estacions (racons, petits grups,
circuits) facilitar al mestre lobservaci de les accions individuals de cada alumne. Un dels instruments que
poden ser tils per compartir els criteris dxit en la consecuci duna activitat davaluaci entre els mestres
i els alumnes i per evidenciar el progrs qualitatiu individual s la rbrica: matriu que explicita els criteris de
realitzaci i els criteris de resultats concretats en indicadors.
Shan de prioritzar activitats davaluaci que estimulin la superaci i la millora personal i no classifiquin els
alumnes per mitj de la comparaci o de les possibilitats de triomf sobre els altres. En aquest sentit, difcilment podem avaluar aquesta competncia amb ls de tests estandarditzats.
Per avaluar els diversos nivells dassoliment de la competncia poden ser tils indicadors com els que sofereixen a continuaci. Aquests indicadors es formulen com a conductes objectives i observables a partir de
les quals es poden considerar assolits els tres nivells de la competncia. Sempre es redacten en positiu i es
formula un indicador per a cada conducta. s una proposta oberta que pot ser modificada o ampliada segons
les caracterstiques dels alumnes avaluats. Aquests indicadors tamb poden ser tils per a la confecci de
rbriques davaluaci.
13
Nivell 1 o Satisfactori
(nivell en qu la competncia es
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
domina de manera mplia i segura)
Nivell 3 o Excellent
(nivell en qu la competncia
es domina gaireb a la perfecci,
ms enll dels nivells assolits per la
majoria dels alumnes)
Fa una proposta dactivitat motriu

i en acabar-la reflexiona sobre altres
propostes de resoluci.
Abans de fer una proposta

dactivitat motriu planifica quines
serien les possibles solucions ms
eficaces.
Abans de fer una proposta

dactivitat motriu planifica quines
serien les possibles solucions
i escull la ms eficient.
Fa una activitat motriu i en acabar

s capa de detectar encerts i
errades.

s capa de detectar encerts
i errades i raonar per quin motiu
shan produt.

s capa delaborar estratgies de
millora.
Utilitza diferents moviments per fer

una acci de manera efica.
Coordina diferents moviments per

fer una acci de manera efica.
Coordina diferents moviments per

fer una acci de manera eficient.
Fa moviments amb naturalitat i

facilitat.
Combina diferents moviments amb

naturalitat i facilitat.
Fa de manera fluida combinaci de

tot tipus de moviments.
Fa desplaaments de manera efica.
Fa desplaaments amb objectes,

de manera efica.
Fa desplaaments amb objectes en

situacions doposici, de manera
eficient.
Utilitza diferents tipus de

desplaaments.
Escull el tipus de desplaament ms

efica.
Combina diferents tipus de

desplaaments de manera eficient.
Fa salts de longitud de manera

efica.
Fa salts de longitud i dalada de

manera efica.
Fa salts de longitud i dalada de

manera eficient.
Executa girs de manera efica al

voltant dun eix corporal.
Executa girs de manera efica al

voltant de dos eixos corporals.
Executa girs de manera eficient al

voltant de dos o tres eixos corporals.
Llana objectes de manera efica

adequant la fora de llanament a la
distncia de recepci.
Llana gran varietat dobjectes de

manera efica adequant la fora
de llanament a la distncia de
recepci.
Llana gran varietat dobjectes de

forma eficient adequant la fora
de llanament a la distncia de
recepci.
Rep amb les mans diferents tipus

dobjectes sense perdren el control.
Rep amb els peus i amb les mans

diferents tipus dobjectes sense
perdren el control.
Rep amb els peus i amb les mans

diferents tipus dobjectes sense
perdren el control i mant el seu
domini.
...
...
...
14
Tot seguit es mostra un exemple dactivitat que permet avaluar el nivell dadquisici de la competncia.
ACTIVITAT
Es proposa als alumnes que explorin de quantes maneres diferents es poden desplaar dun punt a un
altre de lescola passant per tres espais establerts. A lhora destablir aquests espais es tindr en compte
que estiguin dintre i fora de ledifici de lescola, sense sortir del recinte escolar i que impliquin diferents
graus de complexitat.
Els alumnes han de recollir el resultat de les seves propostes per escrit en aquest document, acompanyat,
o no, duna explicaci oral al mestre.
Repte
Et proposem fer una excursi sense sortir de lescola. Per completar-la amb xit haurs dexplorar de
quantes maneres diferents pots desplaar-te des de __________ fins a _________ per dintre del recinte de
lescola, sense sortir, passant per aquests punts: __________, ___________ i ____________, en aquest
ordre o no. Planifica i completa aquests recorreguts i escull-ne tres per omplir aquesta graella.
Recorreguts
Descripci del desplaament:

planificaci, itinerari, tipus de
desplaament...
Quina daquestes etiquetes assignaries

al recorregut: el ms rpid, el ms curt,
el ms divertit, el menys cansat, el ms
complicat, el que poden fer tots els
companys o inventa-ten una de nova
Justifica per qu li
assignes aquesta o
aquestes etiquetes
Recorregut 1
Recorregut 2
Recorregut 3
Tingues en compte que per avaluar la consecuci del repte sutilitzaran els criteris establerts en aquesta
rbrica.
Criteris de realitzaci
Criteris de resultats
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Planificar els recorreguts

per complir els requisits
Planifico i completo cada

recorregut dun en un
Planifico alguns
recorreguts abans de
fer-los i en descobreixo de
nous al llarg de la prctica
Planifico tots els

recorreguts possibles
abans de realitzar-los
Utilitzar els tipus de

desplaaments adients o
adequats per completar
els recorreguts
Utilitzo varietat de
desplaaments coneguts
per completar els
recorreguts
Utilitzo una gran

varietat de desplaaments
coneguts i modificats per
completar els recorreguts
Utilitzo una gran

varietat de desplaaments
coneguts, modificats
i indits per completar els
recorreguts
Definir les caracterstiques

deficincia dels
recorreguts
Identifico alguns dels

recorreguts amb les
corresponents
caracterstiques
deficincia
Identifico cada
recorregut amb les
corresponents
caracterstiques
deficincia
Planifico i identifico cada

recorregut amb les
corresponents
caracterstiques
deficincia
Reflexionar
individualment i collectiva
per millorar els resultats
Utilitzo les reflexions

individuals per fer ms
varietat de recorreguts

individuals per fer ms
i assignar-los els criteris
deficincia adequats

individuals i les dels
companys per fer ms
i assignar-los els criteris
deficincia adequats
15
Segons la resoluci de lactivitat davaluaci es poden establir els nivells segents:

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne fa la fitxa descriptiva (diari de lactivitat) descrivint com
ha planificat i completat cada recorregut dun en un, utilitza diferents tipus de desplaaments coneguts i els
assigna criteris deficcia oportuns.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne fa la fitxa descriptiva (diari de lactivitat) descrivint com ha
planificat tots els possibles recorreguts abans de fer-los, utilitza diferents tipus de desplaaments coneguts
i modificats (combinaci o introducci de variants en els desplaaments coneguts) i els assigna criteris
deficcia oportuns.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne fa la fitxa descriptiva (diari de lactivitat) descrivint com
ha planificat tots els possibles recorreguts abans de fer-los, utilitza diferents tipus de desplaaments coneguts, modificats i indits (no practicats a les sessions deducaci fsica, que resol de manera diferent a la
resta de companys, etc.) i els assigna criteris deficincia oportuns. Per exemple, un alumne que proposa
un recorregut que disposa de ms punts de referncia tctil perqu ha decidit fer-lo amb els ulls tapats.
16
COMPETNCIA 2
Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos
en la realitzaci dactivitats fsiques
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia a ladquisici per
part de lalumnat del coneixement, domini i control
del seu propi cos en moviment, ja que tot acte motor
requereix disposar duna imatge el ms precisa i
global possible de la representaci del cos.
La presa de conscincia es refereix a laugment del
grau dautoconeixement. Significa que lalumne ha
de conixer suficientment el seu cos per saber quins
sn els seus lmits, s a dir, fins a on pot arribar i
qu s el que no est al seu abast en un moment i
en unes circumstncies concretes. Tamb ha de ser
conscient de quines sn les seves possibilitats, s a
dir, aquelles capacitats que pot arribar a desenvolupar,
tant les que posseeix duna manera natural com les
que pot incorporar a partir duna prctica adequada.
Aquest coneixement no s esttic ni permanent, sin
que al llarg del temps i com a resultat de la prctica
continuada i de lesfor i superaci personal pot anar
evolucionant i ha de permetre escollir a cadasc quin
tipus dactivitat sajusta ms a les seves possibilitats,
necessitats i interessos.
Lalumne ha de disposar deines per poder identificar
els seus lmits i potencialitats i els motius que els determinen. Tamb ha de saber quines decisions ha
de prendre per tal de modificar-los i augmentar les
possibilitats motrius del seu cos.
Aquesta competncia sassoleix amb la presa de conscincia del cos a partir de la percepci del cos en
moviment, de lespai i del temps i amb la interacci
del coneixement adquirit en relaci amb lentorn, els
altres i els objectes.
Tamb ha de ser objecte de treball en aquesta competncia lelaboraci duna imatge positiva dun mateix i dun sentiment dautoconfiana, com a resultat de la formaci de lalumnat en laspecte afectiu
en un sentit general a travs democions, actituds,
sentiments i interessos.
Lacceptaci del propi cos, independentment de

condicionants fsics o nivells dhabilitat, ha de contribuir tamb a estar en disposici de respectar el
dels altres, a acceptar les diferncies que es poden
donar en el si del grup-classe i en el context social
en general i a seguir un estil de vida actiu.
Vinculada amb aquesta competncia es troba la
competncia 7 de lmbit de coneixement del medi
que forma part de la dimensi de salut i equilibri
personal: Prendre conscincia del propi cos, de les
emocions i sentiments propis i aliens, per aconseguir
lequilibri emocional i afavorir la convivncia.
compte la manera com lalumne s coneixedor del
seu cos, la capacitat de reconixer els seus lmits i
possibilitats, i lhabilitat de fer-ne una reflexi, trobarne els motius i elaborar estratgies de millora.
Aix, doncs, un alumne que sigui coneixedor del seu
cos duna manera intutiva, s a dir, que tingui un coneixement dels seus lmits i possibilitats sense saber
racionalitzar el perqu o explicar-ne els motius, estaria en un primer nivell. En nivells superiors trobarem
alumnes que a ms de saber-los reconixer, siguin
capaos de reflexionar sobre quins sn els seus lmits
i les seves possibilitats, dargumentar-ne els motius
i de trobar-ne estratgies de millora.
Gradaci
2.1. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats
del propi cos en la realitzaci dactivitats fsiques
de manera intutiva.
del propi cos en la realitzaci dactivitats fsiques de manera argumentada.
del propi cos en la realitzaci dactivitats fsiques de manera argumentada sent capa delaborar i aplicar estratgies de millora.
17
Continguts clau
Principals parts del cos.
Msculs, ossos i articulacions del cos que intervenen en els diferents moviments.

i direccions.
Condicionaments fisiolgics i biolgics que incideixen sobre lactivitat fsica.
Elements orgnics i funcionals relacionats amb

el moviment.
Desplaaments.
Incidncia de lactivitat fsica sobre el funcionament del cos.
Girs al voltant dels tres eixos corporals.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Habilitats motrius bsiques en entorns variats.
Lateralitat:
Lateralitat referida al propi cos.
Lateralitat referida al dels altres.
Lateralitat referida als objectes.
Segment corporal dominant.
Segment corporal no dominant.
Equilibri:
Situacions dequilibri i desequilibri.
Equilibri esttic.
Equilibri dinmic.
Elements que intervenen en lequilibri: base
de sustentaci, superfcie de contacte, centre de
gravetat del cos, receptors sensorials implicats...
Habilitats motrius bsiques:

Salts.
Maneig dobjectes.
Habilitats motrius bsiques en diferents situacions de joc.
Coordinaci motriu:
Combinaci de les diferents habilitats motrius
bsiques.
lactivitat fsica:
un mateix.
els altres.
els materials i els espais.
Joc motor:
Percepci de lespai.
Jocs del mn.
Percepci del temps.
Jocs alternatius.
Jocs cooperatius.
Esfor i superaci:
18

i collectiva.

a acords...
nivell dhabilitat.
gnere.


Per assolir aquesta competncia cal emprar estratgies principalment participatives en qu lalumne gaudeixi
i sigui protagonista de les activitats, ja que ser a travs de les experincies motrius de qualitat, aquelles que
impliquin un repte per a lalumne, que es podran assolir els aprenentatges. Per tant, cal posar lalumne en condici de percebres en situacions de diferents tipus, explorant les seves capacitats fsiques i mentals per tal dassolir un major coneixement de si mateix.
El mestre ha de plantejar a lalumne activitats en contextos variats i diferents que siguin funcionals, s a dir,
propers a situacions reals i amb un grau de dificultat adequat, que requereixin una regulaci de manera conscient i planificada de la seva actuaci. Tot aix tenint en compte els aspectes fisiolgics de lalumne, partint
de les seves necessitats motrius, del seu nivell evolutiu i de la composici i caracterstiques del grup-classe.
Aquest fet ha de contribuir tamb a entendre que cada persona t unes caracterstiques diferents i, per tant,
que saccepti la diversitat de manera inclusiva.
En relaci amb els aspectes fisiolgics i de desenvolupament, cal tenir present qualsevol patologia, malaltia
o lesi que pugui incidir de manera temporal o permanent sobre el procs daprenentatge.
Per tal dafavorir que lalumne prengui conscincia dels lmits i de les possibilitats del propi cos en la realitzaci dactivitats fsiques, s necessari proporcionar un ampli ventall de situacions que siguin variades i riques
motriument i que permetin el major nombre possible dexperincies. En aquest sentit haur de prevaler la diversitat i la variabilitat per damunt de lespecialitzaci, que sassolir en altres etapes, i si escau, en altres mbits menys formals com sexplica en la competncia 8.
Aquesta variabilitat contribueix de manera directa a donar resposta a la diversitat de lalumnat i pot venir donada per lespai on es porti a terme, en llocs i entorns diferents o canviants i amb diferents dimensions; per
condicions temporals de la tasca, com la durada o la velocitat en la realitzaci, el ritme o la freqncia de la
resposta motriu; per la forma, mida, pes o volum i altres caracterstiques del material emprat; per canvis dordre organitzatiu i reglamentari o normatiu; pel nombre de participants; per la diferent relaci que es pot establir entre els participants en les tasques; per la intensitat exigida o per la utilitzaci de metodologies diverses
adaptades a les diferents situacions, entre daltres.
Proposar activitats amb diferents nivells de dificultat, de manera que sadaptin als diferents nivells de lalumnat,
ens ha de permetre poder exigir a cadasc el mxim de les seves possibilitats de forma individualitzada.
Utilitzar estratgies diverses i recursos variats ens permetr oferir tamb una resposta educativa ms mplia.
s necessari que el mestre intervingui constantment durant la prctica de les activitats, ajustant les seves intervencions a les necessitats dels alumnes i al desenvolupament de les tasques. Per tant, conv que assessori,
19
incentivi, faci reflexionar o interrogui els alumnes per saber la seva opini i que modifiqui parmetres de realitzaci de lactivitat en el moment en qu sest duent a terme.
Cal que, en ocasions, actu com un membre ms en el desenvolupament de les tasques i que no adopti un
rol de simple observador que va presentant una successi dactivitats segons el seu gui previst i sense tenir
en compte els constants ajustos que puguin fer falta.
A ms, per tal que els alumnes assoleixin aquesta competncia cal treballar, entre daltres aspectes, cadascun
dels elements que intervenen en la presa de conscincia del propi cos, com poden ser: la lateralitat, lequilibri,
la respiraci, la relaxaci, la percepci, lorientaci i lestructuraci de lespai i el temps.
Pel que fa a la lateralitat, lalumnat lha de dominar referida al propi cos, projectar-la en relaci amb els altres
i els objectes i capacitar el segment corporal no dominant.
Pel que fa a lequilibri, hem de proposar activitats dequilibri esttic i dinmic en qu hi hagi varietat pel que
fa als diferents elements que hi intervenen: base de sustentaci, superfcie de contacte, centre de gravetat del
cos, receptors sensorials implicats, etc. En aquest sentit, incorporar a lescola els lliscaments amb diferents
elements pot ser una molt bona manera dincidir-hi.
Pel que fa a la respiraci, tot i que s un acte reflex, podem aconseguir un cert control conscient i voluntari a
partir de situacions que permetin conixer les diferents vies, fases i formes de respiraci i la seva adequaci
i relaci amb el tipus i la intensitat de lactivitat fsica duta a terme.
Pel que fa a la relaxaci, cal incidir en la regulaci voluntria del propi to muscular a partir de situacions de
contrast (moviment-reps, tensi-distensi fortalesa-debilitat, rapidesa-lentitud, duresa-fragilitat, pesadesalleugeresa, etc.) i de dinamisme corporal oposades (fort i rpid, fort i lent, fluix i rpid, fluix i lent). En aquest
sentit, el treball per parelles o en petit grup pot resultar molt efectiu.
Pel que fa a la percepci, orientaci i estructuraci de lespai i el temps podem proposar activitats que permetin
lorganitzaci i la relaci delements en lespai; lapreciaci de velocitats, trajectries, distncies i direccions
i la interrelaci de moviments amb estmuls sonors o temporals com ara els ritmes que permetin percebre
nocions com les dordre o durada.

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats davaluaci que permetin evidenciar el grau de
coneixement que lalumne t dels seus lmits i de les seves possibilitats en la realitzaci dactivitats fsiques.
En aquest sentit, la comparaci de les activitats dutes a terme per diferents alumnes no s vlida per assignarhi un nivell inferior o superior de la consecuci de la competncia. Caldr, doncs, establir indicadors el ms
objectius possibles que permetin al mestre fer propostes de millora i a lalumne regular el seu aprenentatge.
20
Per avaluar els diversos nivells dassoliment de la competncia poden ser tils indicadors com els que sofereixen a continuaci
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Sap si podr completar amb xit

o no una activitat fsica abans de
fer-la.
Explica les raons per les quals sap si

podr completar amb xit o no una
activitat fsica abans de fer-la.
Explicita les estratgies a aplicar per

completar amb xit una activitat
fsica abans de fer-la.
Identifica els seus condicionaments

fisiolgics i biolgics (asma,
cardiopaties, lesions, malalties),
si en t.
Reconeix les activitats fsiques que

pot completar amb xit en funci
dels seus condicionaments
fisiolgics i biolgics, si en t.
Pren decisions que afecten i/o

modifiquen la realitzaci duna
activitat fsica en funci dels seus
condicionaments fisiolgics
i biolgics, si en t.
s conscient de la necessitat de
regular la intensitat de lesfor en
lexecuci duna activitat fsica.
Planifica la intensitat dexecuci

duna activitat fsica abans de fer-la.
Planifica la intensitat dexecuci

duna activitat fsica abans de la
seva realitzaci i en regula la seva
intensitat durant la seva execuci.
Identifica el seu ritme cardac.
Associa el ritme cardac al nivell

dintensitat de lactivitat.
Mant un ritme cardac saludable

en la realitzaci dactivitats fsiques.
Utilitza diferents tipus i formes de

respiraci segons lactivitat fsica
efectuada.
Estableix relaci entre el ritme de

respiraci i la intensitat de lactivitat
fsica efectuada.
Controla i adequa el ritme de

respiraci en relaci amb la
intensitat de lactivitat fsica
efectuada.
Fa els exercicis descalfament

i destiraments adequats a lactivitat
fsica que ha de dur a terme segons
una pauta determinada, si escau.
Decideix quins sn els exercicis

descalfament i destiraments
adients a lactivitat fsica que ha de
dur a terme, si escau.
Reconeix els beneficis que

comporta fer exercicis
descalfament o destiraments per
a la prctica duna activitat fsica
determinada.
Manifesta sensacions espontnies

del que va experimentant en el
decurs de la prctica dactivitats
fsiques.
Verbalitza algunes emocions

i sentiments generats durant
lactivitat fsica.
Explicita i verbalitza de manera

coherent i ordenada les sensacions
i emocions generades durant
lactivitat fsica.
...
...
...
21
En la proposta dactivitat davaluaci que es presenta sutilitzen instruments dautoavaluaci i de coavaluaci.

Normalment els alumnes aprenen a ser capaos dautoavaluar-se a partir davaluar els companys, amb la
finalitat dajudar-los, ja que sovint reconeixen millor qu han fet correctament i els seus errors a partir didentificar-los en les produccions daltres. Des duna perspectiva tradicional de lavaluaci, la responsabilitat de la
regulaci s essencialment de lensenyant, que s qui reconeix les dificultats i errors dels alumnes i decideix
quines sn les estratgies ms adequades per superar-les. En canvi, lavaluaci amb una finalitat formadora
comporta implicar molt ms lalumne, a partir de processos de coavaluaci i dautoavaluaci. Per tant, la tasca del mestre se centra ms a promoure sistemes que afavoreixin lavaluaci/regulaci entre iguals i lautoavaluaci, que no pas a corregir de forma unilateral moltes produccions dels alumnes.
En lactivitat que es proposa a continuaci tamb sha tingut en compte lavaluaci de la planificaci de la tasca
que sha de fer. Una de les diferncies entre els bons aprenents i els que no ho sn t a veure amb la capacitat
de pensar abans de fer. La majoria dalumnes tendeixen a posar-se a fer una activitat sense haver planificat prviament com dur-la a terme, i els ensenyants sovint reforcen aquesta tendncia, ja que avaluen ms els resultats duna tasca que no pas la seva planificaci.
Tot seguit es mostra un dels possibles exemples dactivitat que permet avaluar el nivell dadquisici de la competncia.
ACTIVITAT
Es proposa als alumnes que han de dissenyar i fer una activitat fsica individual amb material variat amb
una durada mxima de 2 minuts. Sorganitzen grups de 3 alumnes per tal que observin, proposin canvis
previs a la realitzaci i valorin les activitats dels seus companys. Daquesta manera, els companys poden
proposar canvis que comportin un augment o una disminuci de la dificultat dels reptes proposats i
lalumne que faci lactivitat podr argumentar les raons per les quals decideix incorporar-los o no.
Et proposem fer una activitat fsica que sigui un repte per a tu. Has de tenir en compte que no representi
un perill per a tu ni per als altres i que els indicadors que es consideraran per avaluar-la sn els que
apareixen al full dobservaci. El temps mxim per completar-la s de 2 minuts.
Abans dexecutar lactivitat has domplir la taula segent:
Planificaci
1. Descriu breument quina activitat durs a terme
(descripci ordenada de les accions que shan de
fer, material que necessites, etc.)
2. Explica per qu creus que la podrs completar
Una vegada has planificat lactivitat que es dur a terme, explica-la als teus companys de grup per si et volen fer algunes propostes de modificaci o canvi per assegurar que et suposi un repte. Tu sers qui decidirs si les vols incorporar o no. Quan acabis has demplenar aquesta taula.
Qui em fa la proposta
de modificaci o de
canvi?
22
Qu em proposa?
Ho accepto i modifico
Per qu?
la meva activitat inicial?
Durant lexecuci de lactivitat el mestre lobserva segons els criteris que es recullen en aquest full dobservaci que prviament sha compartit amb els alumnes. Seria interessant que, a ms de comprovar que
els alumnes entenen el significat dels indicadors, poguessin aportar-ne de nous.
Indicador
No
Abans de fer lactivitat comprova que disposa de tot el material necessari

Fa lactivitat amb les condicions de seguretat adequades per a ell i per als altres
Fa servir diferents materials
Utilitza les extremitats del segment dominant i del no dominant
Mant lequilibri en situaci esttica i dinmica
Faaccions variades
Lactivitat s diferent a les que shan fet a classe anteriorment
Fa totes les accions que havia planificat
Finalitza lactivitat segons el temps mxim assignat
...
Reflexi desprs de la prctica.
A partir de la teva reflexi personal i del que taporten els teus companys emplena aquesta taula:
1. Descriu quines accions creus que has fet
com thavies proposat i quines no, si escau
2. Per qu creus que no has pogut fer amb
xit algunes de les accions proposades?
(Si s el cas)
3. Si tornessis a fer lactivitat qu canviaries
per millorar-la

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne escull una activitat coneguda, duta a terme amb anterioritat a les sessions deducaci fsica. Incorpora o rebutja les propostes de canvis fetes pels seus companys sense donar raons. Una vegada completada lactivitat identifica els errors i els xits.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne escull una activitat coneguda per introdueix modificacions
que sadapten a les seves possibilitats. Incorpora o rebutja les propostes de canvis fetes pels seus companys
amb arguments que evidencien que reconeix les seves limitacions i visualitza les seves possibilitats dxit.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne escull una activitat no duta a terme amb anterioritat a les
sessions deducaci fsica. Incorpora o rebutja les propostes de canvis fetes pels seus companys amb arguments que evidencien que reconeix les seves limitacions i visualitza les seves possibilitats dxit. Fa propostes de millora que enllacen amb la seva argumentaci.
23
DIMENSI HBITS SALUDABLES
Dimensi hbits saludables

La salut s un afer individual per tamb social, collectiu i ambiental. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS)
defineix la salut com lestat complet de benestar fsic, mental i social i no noms com labsncia de malalties.
Aquest concepte de salut tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud
amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de ser, les
nostres limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres. Els alumnes han de ser responsables conscients i actius de tenir cura de la seva salut.
Conixer i cuidar el cos des duna perspectiva integral i incorporar hbits que combinin equilibradament lalimentaci, lactivitat fsica i el descans facilitar als alumnes poder viure de manera cada cop ms saludable.
En aquest sentit, cal contribuir que els alumnes incorporin la prctica regular dactivitats fsiques de manera
autnoma com a hbit saludable al llarg de la vida i tamb que adoptin actituds crtiques davant de prctiques
i estereotips socials no saludables. Els hbits saludables no sn simples informacions o coneixements que
shagin rebut sin que han de ser un conjunt dactituds i maneres de fer que es duguin a la prctica de manera
mantinguda en el temps.
Les competncies daquesta dimensi estan estretament lligades amb les competncies 6 Adoptar hbits sobre alimentaci, activitat fsica i descans amb coneixements cientfics, per aconseguir el benestar fsic i 8 Prendre conscincia sobre higiene i salut amb coneixements cientfics per a la prevenci i guariment de malalties
de la dimensi salut i equilibri personal de lmbit de coneixement del medi.
Competncia 3. Mostrar hbits saludables en la prctica dactivitats fsiques i en la vida quotidiana.
Competncia 4. Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis per a la salut.
24
DIMENSI HBITS SALUDABLES. COMPETNCIA 3
COMPETNCIA 3
Mostrar hbits saludables en la prctica dactivitats fsiques i en la vida
quotidiana
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia al fet dincorporar
progressivament de manera habitual durant la prctica
dactivitats fsiques i tamb a lestil de vida propi tot
un seguit dhbits: conductes, prctiques i actituds
que contribueixin al manteniment i millora de la salut, el benestar i la qualitat de vida.
Quan ens referim a hbits volem dir que sn costums
i comportaments que es van produint i repetint regularment i no de manera espordica. Si no es fan de
manera habitual perden la seva condici de saludables
en el sentit que si no sincorporen no podran arribar
a tenir una incidncia directa en el manteniment i la
millora de la salut i el benestar.
Entenem per hbits saludables aquells que tenen un
impacte beneficis per a la salut o, si ms no, que no
contribueixen a perjudicar-la.
Els hbits saludables que podem fomentar i sobre els
que podem incidir des de lrea deducaci fsica sn
tots aquells que fan referncia a la higiene, la postura,
lalimentaci, el descans i la prctica de lactivitat fsica.
Per hbits higinics saludables, ens referim als relacionats amb la neteja i la cura del propi cos i tamb
als relatius a la prevenci de qualsevol comportament
no saludable.
Els hbits posturals saludables consisteixen en el
manteniment de totes aquelles postures i posicions
del cos en reps o en moviment que no sobrecarreguen la columna vertebral ni cap altre element de
laparell locomotor.
Els hbits alimentaris saludables fan referncia a tots
aquells que contribueixen a seguir una dieta sana, variada, suficient i equilibrada. s a dir, una dieta que
proporcioni una varietat daliments diferents, subministri la suficient energia i aporti tots els nutrients
necessaris en quantitats adequades per garantir que
hi hagi un equilibri entre el consum i la despesa energtica.
El descans, com a resultat de la combinaci entre activitat i reps, s el temps que dediquem a compensar i recuperar-nos de lesfor. Cal dormir i descansar
les hores necessries dacord amb les necessitats de
cada edat. Els alumnes daquesta etapa educativa
haurien de dormir un mnim de 9 hores diries.
La prctica habitual dactivitat fsica, dacord amb unes
pautes saludables, s un element que contribueix no
noms al manteniment duna bona salut fsica, sin
tamb mental i social i al benestar emocional. Sha de
fer combinant adequadament la freqncia, durada i
intensitat necessries segons les condicions de cada
individu. No tota activitat fsica s saludable. Ha de
complir uns determinats requisits de freqncia, durada i intensitat per aportar efectes apreciables per
a la salut i, en alguns casos, si no est adaptada a la
capacitat de lindividu, pot arribar a comportar fins i
tot algun efecte negatiu.
La conscienciaci de la necessitat de practicar o seguir un estil de vida saludable i de conixer les repercussions de lactivitat fsica sobre la salut tamb implica, per contraposici, el fet dhaver de conixer i
ser capa de reconixer altres hbits i conductes de
risc socialment estesos, que en lloc de produir beneficis per a la salut li sn perjudicials, com ara el sedentarisme que pot afavorir el sobreps o lobesitat, el
consum de tabac i alcohol, la prctica dactivitat fsica inadequada i els perills i riscos que suposen.
La importncia daquesta competncia rau en el fet
que el control sobre lestil de vida acabar depenent
essencialment de cada persona, de manera que cadasc ser responsable de practicar hbits saludables i evitar costums nocius durant la seva vida adulta.
Ladopci de bons hbits durant aquesta etapa afavorir la seva consolidaci passada letapa escolar i
el seu manteniment durant ledat adulta, de tal manera que es cren hbits perdurables al llarg de tota la
seva vida.
Aquesta competncia tamb ha de capacitar els alumnes per tal de ser capaos danalitzar duna manera
25
crtica serveis, productes i imatges estereotipades

difoses socialment, i tamb discriminar les prctiques fsiques saludables de les que ofereixen una
concepci distorsionada de la salut i de les relacions
entre lactivitat fsica i la salut.
Assolir un estil de vida saludable s una tasca que
han de treballar de manera conjunta lescola i la famlia amb lobjectiu que els alumnes acabin sent responsables de la seva prpia salut en la vida quotidiana. El mestre ha de donar exemple i ha de mostrar
bons hbits de salut o com a mnim no ser model
dhbits no saludables.
Continguts clau
Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris
saludables:
saludables.
Hbits no saludables.
Higiene personal: neteja de mans, dents, dutxa.
Activitat fsica, salut i benestar.
Pirmide de lactivitat fsica.
Pirmide de lalimentaci saludable.

compte si lalumne mostra hbits higinics, posturals
o alimentaris saludables o de tots tres en la prctica
dactivitats fsiques i en la vida quotidiana, el nivell
de coneixement de les raons que els fan beneficiosos
per a la seva salut i la seva capacitat de promourels.
Cura dels espais i els materials.
Aix, doncs, un alumne que mostri de manera autnoma algun o alguns dels hbits higinics, posturals
o alimentaris saludables estaria en un primer nivell
dassoliment de la competncia. En nivells superiors
trobarem alumnes que mostrin de manera autnoma
hbits higinics, posturals i alimentaris saludables,
coneguin les raons per les quals sn beneficiosos per
a la salut i alguns alumnes que a ms siguin capaos
de promocionar-los entre els iguals.
Hidrataci.
Gradaci
3.1. Mostrar hbits higinics, posturals o alimentaris
saludables en la prctica dactivitats fsiques i en
la vida quotidiana.
Activitats descalfament i relaxaci.

Cinc pats al dia: esmorzar a primera hora del
mat, esmorzar a mig mat, dinar, berenar, sopar.
Dieta variada i equilibrada.
Estil de vida actiu.
Sedentarisme.
lactivitat fsica:
un mateix.
els altres.
els espais.
3.2. Mostrar hbits higinics, posturals i alimentaris

la vida quotidiana i descriure les raons que els
fan beneficiosos per a la salut.
3.3. Mostrar hbits higinics, posturals i alimentaris
la vida quotidiana, justificar les raons que els fan
beneficiosos per a la salut i promouren la prctica dalgun o alguns.
26
Lescola s, juntament amb lentorn familiar, lespai ms adient per fomentar hbits de vida saludables lligats
a una visi positiva del cos. Per tant, sha de convertir en un model de salut integral, creant entorns saludables
i fomentant prctiques sanes.
La incorporaci dhbits saludables es pot fer de diferents maneres i utilitzant metodologies i activitats variades.
Una forma dadquisici pot ser a partir de la imitaci de la conducta daquelles persones amb les quals es conviu a lescola o a casa. El nen no fa el que li diuen que faci, sin el que veu que fan els altres. Tamb es poden
assolir hbits saludables a travs de la participaci activa i conscient. El joc motriu pot ser una de les opcions
ms efectives, per tamb els jocs de preguntes que impliquin la necessitat de respondre a qestions de salut
sorgides a classe.
Per assolir aquesta competncia caldr posar a lalumne en disposici delaborar, aprendre i posar en prctica per si mateix, amb lajuda del mestre, els conceptes que caracteritzen un estil de vida saludable. Utilitzar
procediments daquest estil situen els alumnes en una situaci de poder aplicar de manera ms autnoma actituds positives vers lactivitat fsica i un estil de vida saludable. Per fer-ho pot ser til ls de diferents recursos
TAC, com ara la creaci i visualitzaci de vdeos i posteriors debats, la realitzaci de webquests o de caceres
del tresor, lelaboraci i exposici de presentacions i infografies, etc.
Pel que fa a lalimentaci, cal conixer les caracterstiques duna dieta equilibrada, adequada i variada. Cal fer
esment a la importncia dalimentar-se de manera variada i en la quantitat necessria per cobrir les necessitats
energtiques de la vida diria. Tamb en el nombre dpats i en el fet que han de ser distributs al llarg del dia
(esmorzar a primera hora del mat, esmorzar a mig mat, dinar, berenar i sopar), en els diferents mtodes de
preparaci i en quins sn ms saludables que altres. s important incidir en la necessitat duna bona hidrataci. Es poden programar activitats com la preparaci de mens diaris o setmanals equilibrats, la valoraci
de les calories ingerides i gastades durant un dia per comprovar si la nostra ingesta calrica s superior o
no a la nostra despesa energtica. En aquest sentit el treball interdisciplinari daquest tipus dactivitats amb
lmbit de medi s imprescindible i necessari.
Tal com es veu a la figura 1, les caracterstiques duna bona alimentaci responen a les proporcions i tipologies
dingestes que es mostren a la pirmide de lalimentaci saludable.
Figura 1. Pirmide de lalimentaci saludable

Agncia de Salut Pblica de Catalunya. Generalitat de Catalunya
27
Pel que fa a lactivitat fsica cal fer entendre la importncia dincorporar la prctica dactivitat fsica saludable
a la vida diria de manera regular. El mestre vetllar per mostrar lampli ventall de possibilitats de prctica
dactivitat fsica, dentre les quals els alumnes poden triar les que ms els agradin o motivin. Tamb cal que
incorporin una srie de rutines relacionades amb lactivitat fsica com ara la importncia dels escalfaments i
estiraments, aprendre a respirar controladament i adequada, la regulaci de lesfor controlant la freqncia
cardaca a partir de les pulsacions, habituar-se a fer activitat dintensitat moderada, execucions dexercicis correctes que previnguin mals hbits posturals, etc.
Tal com es veu a la figura 2, les caracterstiques duna prctica dactivitat fsica saludable responen a la tipologia i freqncia del temps de prctica que es mostra a la pirmide de lactivitat fsica.
Figura 2. Pirmide de lactivitat fsica

Departament de Salut. Secretaria General de lEsport. Generalitat de Catalunya
Pel que fa als hbits higinics i de cura del cos, cal remarcar la importncia de mantenir uns bons hbits en
general i en especial en relaci amb la neteja personal desprs de la prctica dactivitat fsica duna certa intensitat com ara rentar-se les mans, dutxar-se i/o canviar-se de roba en acabar lactivitat, utilitzar xancletes i casquet
de bany en cas de practicar activitats a la piscina, etc. Tamb s important portar la roba i calat adequats per
a la prctica dactivitat fsica sense estar condicionats per les modes. Cal considerar els hbits higinics com
un aprenentatge ms i, per tant, cal que siguin avaluables i valorats especficament. Ha dexistir un temps reservat per a aix.
Tamb cal vetllar per la seguretat en relaci amb el material, els espais i les installacions per tal de prevenir situacions de risc innecessries i accidents, i unes normes collectives per prevenir comportaments incorrectes
per part de les persones que comparteixen espais i equipaments com ara el gimns, les pistes poliesportives
i els vestidors. Moltes de les actituds davant la higiene personal sadquireixen grcies a lhbit continuat.
Pel que fa als hbits posturals, cal alertar de la importncia dadoptar postures correctes quan fem activitats
quotidianes com llegir un llibre, portar la motxilla, escriure, transportar crregues pesades, utilitzar lordinador,
etc. Donar a conixer les normes dhigiene postural bsiques per aplicar-les a les activitats de la vida diria,
reforar els hbits posturals saludables a travs de la prevenci dels mals costums posturals, donar indicacions durant les sessions sobre quines posicions sn adequades o desaconsellades en la prctica dactivitats
fsiques concretes poden ser estratgies a emprar.
Cal actuar de manera preventiva per evitar lesions per una prctica inadequada, per dur a terme activitats no
recomanades pel seu grau de perillositat o per la utilitzaci de materials de manera inadequada. En aquest
28
sentit conv fer activitats que incideixin en la mateixa presa de conscincia dels alumnes en relaci amb la seguretat. Tamb pot ser til promoure la capacitat didentificar situacions demergncia o lesions i disposar de
pautes bsiques per saber com actuar davant dun accident.
Per adquirir hbits saludables s convenient buscar estratgies que involucrin alumnes, mestres i famlies i,
sempre que sigui possible, establir programes de collaboraci entre lescola, la famlia i tamb la comunitat.
Per exemple, fomentant activitats formatives per tal que sevitin contradiccions entre el que es promou des
de lescola i des de lmbit familiar. La coordinaci entre famlia i escola s fonamental, ja que si no s aix,
s possible que la tasca docent tingui escassa o nulla repercussi en la vida diria.
El mestre ha de ser un model quant a actituds, hbits saludables, higiene personal, vestimenta adequada per
a la realitzaci dactivitat fsica, etc. Per afavorir lassoliment daquesta competncia ser molt important lexemple que els alumnes reben dels adults.
La salut sha convertit en un producte de consum al voltant del qual hi ha molts interessos econmics que han
trobat en lesport i lactivitat fsica un mercat important. Sovint, a ms, els mitjans de comunicaci transmeten una idea de salut distorsionada a travs de la publicitat. Cal fer entendre que la salut va ms enll de la
possessi dun cos ms o menys atltic. Lescola ha doferir activitats que ajudin els alumnes a reflexionar sobre aquests fets i fomentar en ells una mentalitat crtica i original que els permeti afrontar la qesti de la salut
individual des dun enfocament racional. La proliferaci de missatges meditics sobre una determinada imatge
corporal fa tamb necessari ajudar els alumnes a consolidar una autoimatge positiva forta que pugui fer front
a possibles opinions negatives en relaci amb la prpia identitat. Per afavorir-ho, sempre que shagi dutilitzar
algun exemple o mostrar alguna imatge o vdeo on apareguin persones, el mestre vetllar perqu hi apareguin
varietat de tipologies corporals, i defugir aquelles imatges que potencien un nic ideal de bellesa establert
que solen mostrar com a models cossos moltes vegades irreals i inassolibles.
Tamb cal desmuntar la falsa associaci que sestableix entre la vinculaci de lactivitat fsica, laparena
fsica i la salut en el sentit que a travs de lactivitat fsica saconseguir un cos esvelt i aix es contribuir a la
salut. Lexercici fsic no necessriament ha de produir aquest model de cos publicitari i tenir aquest tipus de
cos no s garantia de gaudir de bona salut. Aquest fet pot provocar repercussions negatives per a la salut ja
que en lafany daconseguir el model de cos estereotipat es pot produir la prdua de salut per trastorns de la
conducta alimentria com ara lanorxia nerviosa, la bulmia nerviosa i els trastorns per afartament o daltres
prctiques contraproduents per a la salut.

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats dautoavaluaci i coavaluaci amb indicadors objectius que siguin tils per avaluar un procs, ja que cal recordar que considerem hbits els costums i comportaments que es van produint i repetint regularment i no de manera espordica.
Unes altres activitats per avaluar aquesta competncia poden ser les simulacions, la creaci i/o la visualitzaci
dimatges, vdeos, infografies o presentacions que facilitin als alumnes identificar-se o no amb els comportaments que es representen. Uns altres instruments per avaluar aquesta competncia poden ser les simulacions
o la visualitzaci de vdeos o imatges que faciliten als alumnes identificar-se o no amb els comportaments
que es representen. Tamb es poden aprofitar aquestes activitats per generar debats en els quals es demana
als alumnes que argumentin els seus posicionaments.
Per avaluar els diversos nivells dassoliment de la competncia poden ser tils indicadors com els que sofereixen a continuaci.
29
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Dorm les hores necessries

gestionant autnomament lhora
danar a dormir i lhora daixecar-se.
Relaciona la sensaci de cansament

i el fet de no haver dormit les hores
necessries.
Justifica la necessitat de dormir

un mnim de 9 hores diries per
estar en condicions idnies per a
lactivitat fsica i mental.
Es renta correctament les mans

abans dingerir aliments.
Argumenta que les mans poden ser

una important via de transmissi
dinfeccions per la seva relaci
directa i constant amb el medi.
Anima els iguals a rentar-se les

mans abans dingerir aliments pels
seus efectes beneficiosos per a la
salut.
Es renta correctament les dents

desprs dingerir aliments.
Justifica la necessitat de rentar-se

correctament les dents desprs
dingerir aliments perqu preveu
laparici de cries.
Convida als iguals a rentar-se les

dents desprs dingerir aliments
pels seus efectes beneficiosos per a
la salut bucal.
Es dutxa peridicament i sempre

desprs de la prctica duna activitat
fsica intensa.
Sap que dutxant-se peridicament

elimina grmens de la pell que
poden desenvolupar malalties.
Ho fa sempre desprs de la prctica
duna activitat fsica intensa perqu
sap que si sasseca la suor i no
ens hem dutxat es poden provocar
refredats.
Explica als iguals els beneficis per a

la salut de dutxar-se peridicament
i sempre desprs de la prctica
duna activitat fsica intensa.
Efectua els canvis de roba

necessaris desprs de fer una
activitat fsica.
Argumenta que shan defectuar els

canvis de roba necessaris desprs
de fer una activitat fsica per evitar
les males olors que poden molestar
els altres.
Explica als iguals la importncia de

canviar-se de roba desprs de fer
lactivitat fsica per respecte als que
ens envolten.
Contribueix al manteniment de les

condicions higiniques ptimes
dels espais que utilitza per a la
prctica dactivitat fsica (gimns
i pistes poliesportives) i per a la
higiene del cos (vestuaris i dutxes).
Justifica la necessitat del

manteniment de les condicions
higiniques ptimes dels espais que
utilitza per a la prctica dactivitat
fsica i per a la higiene del cos per
evitar els contagis de malalties i la
transmissi dinfeccions.
Promou entre els iguals la

necessitat del manteniment de les
condicions higiniques ptimes
dels espais que utilitzen per a la
prctica dactivitat fsica i per
a la higiene del cos i argumenta les
raons.
Fa cinc pats al dia: esmorzar a

primera hora del mat, esmorzar a
mig mat, dinar, berenar i sopar.
Sap que fer cinc pats al dia s

beneficis per a la salut perqu aix
sevita la sensaci de tenir molta
gana i amb cada digesti, per
lleugera que sigui, lorganisme ja
est cremant calories.
Convida els iguals a fer cinc pats

al dia i justifica els beneficis que
comporta per a la salut.
Ingereix els aliments suficients,

variats i equilibrats necessaris per a
cada moment del dia.
Coneix els beneficis de la dieta

mediterrnia tradicional, que es
caracteritza per un consum elevat
i freqent de verdures, fruites,
cereals, llegums i fruits secs,
amanint i cuinant amb oli oliva,
amb una aportaci diria de
productes lactis, i alternant el peix,
els ous i la carn.
Convida els iguals a ingerir els

aliments suficients, variats
i equilibrats necessaris per a cada
moment del dia i justifica els
beneficis que comporta per a la
salut.
30
Beu la quantitat daigua necessria

per mantenir correctament hidratat
el seu cos (lOMS aconsella un litre
diari per a cada 35 quilos de pes).
Sap que ha de beure aigua durant el

dia i en especial durant la prctica
dactivitat fsica sense esperar a
tenir la sensaci de set per mantenir
el cos hidratat i facilitar que tots els
processos de lorganisme funcionin
adequadament. A ms devitar el
risc de patir lesions musculars.
Promou entre els iguals els

beneficis duna bona ingesta
daigua durant el dia i en especial
durant la prctica dactivitat fsica.
Porta la motxilla el mxim

denganxada al cos repartint el pes
sobre lesquena de forma equilibrada.
Sap que per evitar contractures

la posici ms correcta per portar la
motxilla s el mxim denganxada
al cos, entre les espatlles i la zona
inferior lumbar sense arribar als
glutis. I que cal posar els objectes
de ms pes als compartiments de la
motxilla que estaran ms a prop de
lesquena.
Promou entre els iguals la manera

ms correcta de portar la motxilla
per evitar contractures que puguin
provocar dolor i perjudicar la salut.
Carrega la motxilla de forma

proporcionada al seu pes (mxim
dun 15% del seu pes).
Justifica la convenincia de no
carregar la motxilla amb objectes
que en conjunt pesin ms del 15%
del seu pes corporal per evitar mals
desquena.
Explica als seus iguals els beneficis

de no carregar les motxilles amb
objectes que en conjunt pesin ms
del 15% del seu pes corporal.
Evita els moviments bruscos que

puguin provocar lesions a ell o a un
altre.
Dna raons per justificar per qu cal

evitar alguns moviments bruscos
que podrien causar-li lesions a ell o
a un altre.

convenincia devitar alguns
moviments bruscos que podrien
comportar lesions a ells o a uns
altres.
Fa servir la roba i el calat adequat

per a cada activitat.
Sap les raons per qu ha de portar

roba lleugera i transpirable per a la
prctica dactivitat fsica, un calat
tancat cmode que subjecti b el
peu per evitar lesions i mitjons per
evitar nafres.
Explica als iguals els beneficis de

portar una roba i un calat adequats
per a la prctica de lactivitat fsica.
Seu a la cadira amb lesquena ben

recolzada al respatller.
Sap que quan seu a la cadira cal

protegir la zona lumbar per evitar
lesions vigilant que les cames
segueixin la mateixa lnia horitzontal
que els malucs i posant els peus
ben collocats a terra.

convenincia de mantenir una bona
posici quan seuen a la cadira per
evitar lesions.
Agafa pesos i els trasllada duna

manera correcta.
Sap que la millor manera per agafar

els pesos s flexionant els genolls
i aixecar-los mantenint lesquena
dreta i que per traslladar-los sha de
posar lobjecte el ms proper al cos
possible.
Explica als seus iguals els beneficis

per a la salut dagafar els objectes
i traslladar-los duna manera
correcta per evitar lesions.
Evita conductes de risc en la

prctica dactivitats fsiques.
Evita conductes de risc en la

prctica dactivitats fsiques com a
resultat de la presa de conscincia
dels riscos que puguin existir.
Aplica conscientment les mesures

bsiques de seguretat i de
prevenci daccidents en relaci
amb les persones, els espais i els
materials en la prctica dactivitats
fsiques.
31
ACTIVITAT
Et proposem observar, al llarg del segon trimestre, una srie daccions que afavoreixen la salut. El mestre
deducaci fsica constatar si les fas de manera habitual. Un membre de la teva famlia i un company tamb ho faran.
Full dobservaci de final del segon trimestre
1. Omple cada columna amb un s o un no segons facis lacci de manera habitual i continuada o no.
Noms shan domplir els quadres que estan en blanc.
Acci o hbit (si es fa habitualment)
Alumne
Em rento correctament les mans

abans dingerir aliments
Em rento correctament les dents
desprs dingerir aliments
Hbits higinics
Em dutxo peridicament
i sempre desprs de la prctica
duna activitat fsica intensa
Efectuo els canvis de roba necessaris
desprs de fer una
activitat fsica
Contribueixo al manteniment de les
condicions higiniques
ptimes dels espais que
utilitzo
Faig cinc pats al dia
Hbits
alimentaris
Ingereixo els aliments

suficients, variats i equilibrats
necessaris per a cada moment
del dia
Bec laigua necessria per mantenir hidratat el meu cos
Evito els moviments bruscos
Hbits posturals
Faig servir el calat adequat

per a cada activitat
Sec a la cadira amb lesquena
ben recolzada al respatller
32
Descans
Dormo les hores necessries

gestionant autnomament
lhora danar a dormir i lhora
daixecar-me
Promoci
Promoc entre els meus

companys o familiars la
prctica dalgun o dalgunes de les
accions o dels hbits
que es descriuen en aquest
full dobservaci
Familiar
Company
Mestre
2. De les accions que es recullen a la taula anterior escull la que ms tagradi i fes un petit mural (full DIN
A3, cartolina, presentaci digital, pster multimdia, infografia...) que serveixi per explicar-lo als alumnes
de cicle mitj de la teva escola. Aquest mural ha de contenir com a mnim el nom de lhbit saludable, les
raons per les quals s beneficis per a la salut i un dibuix o fotografia que el representi. Tamb pots afegirhi un lema que animi a dur-lo a terme.
3. De les accions que es recullen a la taula anterior escull-ne una que no facis de manera habitual i continuada, descriu les raons per les quals seria beneficis per a la teva salut i explica quines decisions pots
prendre per aconseguir fer-la abans del final del prxim trimestre. Pots demanar lopini dels teus familiars,
amics i del mestre deducaci fsica.
Acci que no faig de manera habitual
i continuada
Descriu les raons per les quals seria

beneficis per a la teva salut
Qu em proposar per aconseguir

fer-la abans de final de trimestre

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que demostra que fa habitualment totes les accions que
corresponen a una tipologia dhbits saludables o unes quantes de diferents tipus dhbit.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne que demostra que fa habitualment la majoria de les accions
dels diferents hbits saludables recollits al full dobservaci i que descriu correctament algunes de les raons
que els fan beneficiosos per a la salut.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne que a ms promou la prctica dalguns hbits saludables
entre els altres per iniciativa prpia.
33
COMPETNCIA 4
Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis
per a la salut
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia al fet que lalumne
tingui una disposici favorable, mostri un cert comproms i integri entre els seus hbits la prctica regular
dactivitat fsica, de manera que incideixi positivament
en el seu benestar i en la seva qualitat de vida. s a dir,
que contribueixi perqu els alumnes adoptin un estil
de vida actiu i saludable en el desenvolupament de les
seves activitats quotidianes, ja que alguns nens cada
vegada dediquen menys temps a fer exercici i prefereixen ocupar el seu temps doci en altres activitats
ms sedentries.
La salut s un afer individual, per tamb social, collectiu i ambiental. I segons lOMS (Organitzaci Mundial de la Salut) no es refereix noms a labsncia de
malalties sin a lestat complet de benestar fsic, mental i social.
Lobjectiu daquesta competncia s aconseguir que
lalumne pugui establir relacions entre la prctica habitual de lactivitat fsica i els efectes positius que comporta, i que sigui capa didentificar, conixer i comprendre quins sn aquests beneficis, que els apreci
i els doni valor. De la mateixa manera, que tamb sigui conscient de lexistncia de prctiques fsiques no
saludables i dels efectes adversos de la inactivitat i el
sedentarisme.
Tamb ha de fomentar la prctica dactivitat fsica de
manera cada vegada ms autnoma i ha de capaci-tar
per poder comenar a optar per les prctiques fsiques que per a cadasc resultin ms adequades i
atractives en funci de les prpies possibilitats, necessitats i interessos.
Lactivitat fsica s un element definitori dun estil de
vida saludable. Per no qualsevol activitat fsica prpia de la vida diria del temps doci s saludable. Perqu ho sigui, la prctica dactivitat fsica ha de complir
unes garanties mnimes de seguretat en relaci amb
el propi cos i el dels altres, els materials, els espais i
els equipaments i ha dexercir una influncia positiva
sobre les diferents dimensions de la salut fsica, men-
34
tal i social, a ms de proporcionar benestar. Tamb

ha de ser regular i habitual i tenir uns nivells mnims
quant a durada i intensitat en relaci amb la persona
per produir efectes saludables en lorganisme. Una
activitat fsica exercitada amb aquests supsits s
susceptible de promoure millores en la salut de les
persones en les diferents etapes de la seva vida.
Per tant, s preferible fer peridicament quantitats
moderades dactivitat fsica que no pas quantitats elevades espordicament.
El cos hum ha evolucionat per ser fsicament actiu
i per tant necessita lactivitat fsica per tal de mantenir-se sa. s una evidncia la important relaci que
existeix entre la prctica dactivitat fsica i la salut, tant
en un sentit positiu pels beneficis que aquesta comporta com en el negatiu pels riscos i perjudicis que
provoca la seva absncia en lestil de vida propi.
Lactivitat fsica s una necessitat natural del cos que
afavoreix el benestar i la satisfacci i facilita la formaci duna autoimatge positiva. Tamb contribueix a
prevenir nombroses malalties. Per aix s important
adoptar un estil de vida saludable per gaudir duna
bona salut.
Lescola s un dels espais ms habituals per a la prctica dactivitat fsica per a lalumnat, a ms de ser un
entorn capa de potenciar tots aquells factors que promouen estils de vida saludable i reduir aquells altres
que generen malaltia. La tasca que es duu a terme
durant les sessions deducaci fsica es veu complementada en alguns casos amb la prctica fora de lhorari lectiu dins o fora de lescola, amb la realitzaci
dactivitat fsica en famlia o amb laplicaci hbits
saludables en el dia a dia quotidi. s feina de leducaci fsica tamb estimular aquests comportaments.
La salut duna comunitat ve determinada per la interacci de quatre elements: lherncia gentica, el
medi ambient, lestil de vida i el sistema dassistncia
sanitria. El que t ms incidncia s lestil de vida,
s a dir, el conjunt dhbits i comportaments quotidians i s sobre aquest que lescola pot influir de ma-
nera ms directa incorporant conductes actives que

perdurin, ja que el control sobre lestil de vida dependr essencialment de cada persona, de manera que
cadasc ser responsable de mantenir i practicar hbits saludables i reduir o evitar costums nocius.
Aquesta competncia, com tota la resta, t voluntat
de transcendir i anar ms enll de lmbit escolar. En
aquest sentit, tamb hauria de contribuir a desenvolupar una conscincia ciutadana crtica en relaci
amb lentorn per tal que sigui capa de generar demandes de fer-lo ms practicable i saludable. Per
exemple, prenent conscincia de la necessitat de lexistncia de ms carrils bici i zones de vianants en detriment del transport motoritzat, de suficients espais
i zones verdes per a la prctica dactivitats fsiques o
duna oferta adequada dinstallacions i serveis esportius que ofereixin la possibilitat de la prctica de
lactivitat fsica a tothom i no excloguin a ning en
funci de les seves condicions o caracterstiques.
compte el nivell de coneixement i conscincia dels
beneficis de la prctica fsica habitual i la capacitat
destablir relacions de benestar entre la prctica o no
de lactivitat fsica.
Aix, doncs, un alumne que sigui capa de conixer i
valorar els beneficis de lactivitat fsica estaria en un
primer nivell. En nivells superiors trobarem alumnes que puguin justificar la relaci que sestableix entre salut i prctica habitual i alguns alumnes que a
ms siguin capaos de considerar els perjudicis que
provoca la inactivitat.
Continguts clau
saludables:
Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris saludables.
Hbits no saludables.
Higiene personal: neteja de mans, dents, dutxa.
Activitat fsica, salut i benestar.
Pirmide de lactivitat fsica.
Pirmide de lalimentaci saludable.
Cura dels espais i els materials.
Activitats descalfament i relaxaci.
Cinc pats al dia: esmorzar a primera hora del
mat, esmorzar a mig mat, dinar, berenar, sopar.
Dieta variada i equilibrada.
Hidrataci.
Estil de vida actiu.
Sedentarisme.
lactivitat fsica:
un mateix.
els altres.
els espais.
Gradaci
4.1. Valorar els beneficis per a la salut que comporta
la prctica habitual de lactivitat fsica.
4.2. Justificar la relaci que sestableix entre la prctica habitual de lactivitat fsica i els beneficis que
comporta per a la salut.
4.3. Justificar la relaci que sestableix entre la prctica habitual de lactivitat fsica i els beneficis que
comporta per a la salut i considerar els perjudicis
que provoca la inactivitat.
35
Des de lescola, i especficament des de lrea deducaci fsica, hem de contribuir perqu els nens practiquin
activitat fsica cada dia de la setmana a travs de les sessions deducaci fsica planificades o daltres activitats
fsiques organitzades en el centre o promogudes fora del centre.
Aix, ser preferible repartir el temps setmanal dedicat a les classes deducaci fsica en dues o ms sessions
repartides en diferents dies, que no pas concentrar-les en una nica franja setmanal.
Hem daconseguir que els alumnes adquireixin gust per la prctica continuada dactivitat fsica per tal que hi
dediquin un temps suficient durant la vida diria ms enll de les classes deducaci fsica, ja que est constatat que les activitats dutes a terme durant lhorari actual deducaci fsica no poden ser suficients per produir
per si mateixes beneficis per a la salut.
No sha de confondre prctica dactivitat fsica amb el tradicional enfocament centrat en la recerca del rendiment fsic i en la seva mesura. Els veritables beneficis de lactivitat fsica sassoleixen fent activitat fsica dintensitat moderada i no buscant el rendiment o la comparaci amb els altres.
Cal fomentar la prctica de lactivitat fsica sense preocupar-nos dels nivells de condici fsica que sassoleixin. Per tant, des daquesta perspectiva la condici fsica, entesa com la capacitat de donar resposta a les
necessitats motrius habituals i activitats diries duna persona, seria una conseqncia de la prctica fsica
habitual.
Cal superar programes ms tradicionals preocupats sobretot pel rendiment fsic ms que per la salut, ja que
la quantitat i qualitat dexercici per obtenir beneficis saludables difereix del que es recomana per obtenir millores i beneficis en la condici fsica.
Conv que els mestres deducaci fsica dissenyin les classes de manera que suposin un estmul des del punt
de vista fisiolgic per als alumnes que hi participen, s a dir, que el nivell desfor que exigeixi lactivitat fsica
sigui duna dintensitat moderada adaptada a la condici fsica individual.
En aquesta etapa tamb conv potenciar que coneguin la relaci directa entre activitat fsica i salut com a font
de benestar, i proporcionin experincies satisfactries en qu els alumnes es diverteixin, se sentin a gust i es relacionin amb els altres. Aix ha de ser aix perqu, en general, els infants daquestes edats gaudeixen de bona
salut i, per tant, pot resultar ms complicat que assimilin el paper beneficis de la prctica habitual dactivitats
fsiques per a la salut. Aix, doncs, conv incorporar a les classes deducaci fsica coneixements terics sobre
els beneficis de la prctica habitual dactivitat fsica, com ara que:1
Millora la fora, la capacitat de moviment, la flexibilitat i la resistncia cardiovascular.
Prev o millora les malalties cardiovasculars i metabliques.
Ajuda a prevenir i tractar lexcs de pes.
Prev alguns tipus de cncer.
Millora la salut articular i ssia.
Ajuda a estar ms relaxats i facilita el descans i la son.
Millora la memria i la capacitat daprenentatge.
Millora lestat anmic i facilita les relacions socials.
Ens fa sentir millor i dna ms energia per fer les tasques diries.
1. Pla dActivitat Fsica Esport i Salut. Generalitat de Catalunya.
36
Un enfocament daquest estil ens permetr apropar la prctica habitual de lactivitat fsica als alumnes des duna
perspectiva ms propera als seus interessos com poden ser passar-ho b, gaudir amb la prctica i proporcionar
satisfacci, plaer i realitzaci personal.
Pot ser til proporcionar i dinamitzar estones de prctica dactivitat fsica no estructurada o que no estiguin
directament lligades a les classes deducaci fsica com ara lestona de lesbarjo o del migdia, i vetllar perqu
no estiguin en contraposici amb lesperit dels valors que es transmeten a leducaci fsica escolar.
Una intervenci educativa per part dels mestres que afavoreixi una prctica regular i continuada dactivitat
fsica hauria de:
Presentar prctiques diverses per tal que cadasc trobi i gaudeixi daquelles que ms sajusten als seus
gustos.
Afavorir experincies satisfactries tant pel que fa a la diversi i el gaudi com a la competncia personal.
Cercar la motivaci a travs de lesfor, la superaci i la millora personal i no per mitj de la comparaci o
de les possibilitats de triomf sobre els altres.
Oferir coneixements que facin percebre lactivitat fsica com a saludable i dotar de recursos per tal devitar
riscos en la prctica de lactivitat fsica.
Si despertem actituds positives cap a lactivitat fsica, si aconseguim que els alumnes percebin les classes
deducaci fsica com una experincia positiva, que tinguin sentiments favorables vers els reptes i les activitats realitzades, tindrem ms garanties que se sentin atrets per lactivitat fsica i es converteixin en persones
actives des dun punt de vista fsic al llarg de la seva vida. Aix enllaa amb la necessitat del mestre datendre
la diversitat del grup classe i de donar cabuda a tothom independentment del seu nivell dhabilitat, respectant la diversitat corporal, evitant situacions de ridcul o que posin en evidncia davant dels companys, en
definitiva, proporcionant oportunitats dxit i progressi a tothom i de reconeixent del seu esfor.
Conv que el mestre deducaci fsica destaqui la importncia de mantenir un estil de vida actiu ms enll
de lhorari escolar, que inclogui activitats quotidianes com ara anar caminant a lescola, pujar escales o passejar el gos, jugar al pati lestona desbarjo o al parc amb els amics, utilitzar patinets, bicicletes... com a mitj
per desplaar-se, etc. Tamb ha de ser tasca del mestre deducaci fsica la promoci dactivitats fsiques
extraescolars i la valoraci i difusi daltres activitats que els alumnes puguin practicar de manera regular o
ms espordicament ms enll de lmbit de la mateixa escola, establint collaboracions amb escoles properes o entre lescola i altres institucions com ara consells esportius, clubs o entitats esportives diverses. Per
compensar el sedentarisme s necessria una oferta prou mplia i diversa dactivitats fsiques suficientment
atractives.
Tamb cal trobar la manera daconseguir que la prctica de lactivitat fsica relacionada amb la salut sigui visible ms enll de lmbit escolar. Es poden organitzar esdeveniments puntuals com ara jornades o diades de promoci de lactivitat fsica i la salut o adherir-se a iniciatives com la del Dia Mundial de lActivitat Fsica (DMAF)
o el Dia de lEducaci Fsica al Carrer (DEFC).
El mestre tamb ha de ser un model positiu. Aquell mestre que evidencia la seva vitalitat, que anima els seus
alumnes amb les seves actituds i que es manifesta fsicament actiu influeix positivament en els seus alumnes.

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats que comprovin el coneixement que disposa lalumne
entre la prctica habitual dactivitat fsica i els beneficis per a la salut. Al igual que a la competncia 3 algunes
daquestes activitats poden ser les simulacions o la visualitzaci de vdeos o imatges que faciliten als alumnes
identificar-se o no amb els comportaments que es representen. Tamb es poden aprofitar aquestes activitats
per generar debats en els quals sels demani que argumentin el seus posicionaments.
37
Un altre tipus dactivitat podria ser fer un diari de lactivitat fsica que es fa cada dia i comprovar si s suficient
(per als infants es recomana un mnim de 60 minuts cada dia) i si es podria augmentar amb el canvi dalgunes
conductes o hbits: caminar, crrer, anar amb bicicleta o amb patinet a lescola, gronxar-se, saltar, ballar, saltar
a la corda, jugar amb la pilota, jugar a la xarranca o a fet i amagar, fer activitats extraescolars, pujar i baixar escales, anar dexcursi...
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Sap que la prctica habitual

dactivitat fsica refora els msculs
i els ossos.
Dna raons per les quals com ms

activa s una persona menys risc
t de patir una fissura ssia ja que,
duna banda, millora el metabolisme
de los, i nevita el deteriorament
i, de laltra, disminueix el risc de
caigudes, ja que millora la flexibilitat,
lequilibri i la coordinaci.
Coneix els perjudicis que pot tenir

sobre els msculs i els ossos la
falta de prctica dactivitat fsica de
manera habitual.
Coneix que la prctica habitual

dactivitat fsica enforteix el cor.
Justifica que la prctica habitual

dactivitat fsica redueix el risc de
patir malalties cardaques,
emblies, diabetis i hipertensi
arterial.
Argumenta que el sedentarisme

(passar moltes hores davant de
la TV, de lordinador, jugant
a videojocs) s un factor que
incrementa el risc de patir una
malaltia cardiovascular o alguna
de les seves afeccions: excs de pes
o obesitat, hipertensi, diabetis...
Fa pals que la prctica habitual

dactivitat fsica millora lagilitat.
Argumenta que les persones que

fan activitat fsica regularment es
mouen amb ms facilitat i rapidesa,
tenen un sentit de lequilibri ms
desenvolupat i ms flexibilitat.
Beneficis que sn conseqncia
dels efectes de lactivitat fsica
regular sobre la fora muscular i la
mobilitat articular.
Explica els inconvenients de tenir

poca agilitat provocada per la falta
de prctica dactivitat fsica de
manera habitual.

dactivitat fsica prev el sobreps
i lobesitat.
Justifica que la prctica dactivitat

fsica regular ajuda a mantenir un
pes estable que significa mantenir
un equilibri entre el que es menja
i el que es gasta Mantenir el pes
normal s fonamental per prevenir
moltes malalties crniques que
limiten la qualitat de vida.
Estableix la relaci que existeix en

alguns casos entre tenir sobreps
o obesitat i la falta de prctica
dactivitat fsica de manera habitual.
Comprova que la prctica habitual

dactivitat fsica ajuda a conciliar el
son.
Raona que les persones fsicament

actives dormen millor, tenen menys
risc de patir insomni i de patir
interrupcions del son que les
persones sedentries.
38
Reconeix que la prctica habitual

de lactivitat fsica ajuda a sentir-se
millor.
Explica que lactivitat fsica regular

ens protegeix de patir depressi
i ansietat i que redueix
considerablement els smptomes de
depressi i ansietat a les persones
que les pateixen.

de lactivitat fsica augmenta
lesperana i la qualitat de vida.
Justifica que les persones actives

tenen menys risc de morir per
malaltia que les persones inactives.
A ms, les persones actives tenen
una millor qualitat de vida: depenen
menys de tercers i tenen menys
limitacions per fer les tasques de la
vida diria.
ACTIVITAT
A continuaci texpliquem quin tipus dactivitat fsica fan uns nens de la teva edat. Llegeix el text i marca
(amb una creu o acolorint) a quins dels personatges tassembles ms per a cada tipus dactivitat.
ACTIVITAT
Abel i Anna
Laia i Mohamed
Martina i Biel
Miquel i Basma
Van i vnen de
lescola caminant,
amb patinet o amb
bici
Un dia a la setmana
Cada dia de la
setmana
Cap dia de la
setmana
Dos o tres dies a la

setmana
Pugen les escales

del seu edifici per
arribar a casa seva
Algunes vegades,
prefereixen ms
agafar lascensor
Ho fan sempre
menys quan porten
molt de pes
Sempre agafen
lascensor
Baixen les escales

per pugen amb
ascensor
Van al parc a jugar

amb els seus amics
Cada dia. s el que

ms els agrada fer
quan surten de
lescola i juguen a
molts jocs
Noms els dies

que no tenen una
activitat extraescolar
i sempre els caps de
setmana
Poques vegades.
Prefereixen
quedar-se a casa
jugant amb els
videojocs o veient
la tele
A les vacances hi
van molts dies per
durant el curs
escolar quasi mai
Juguen amb
videojocs i veuen
la tele
Els caps de setmana.

Entre setmana si
tenen temps lliure
prefereixen sortir a
jugar amb els amics
Els caps de setmana

i mai ho fan ms de
dues hores seguides
Cada dia. Hi ha
dies que sestan
ms de dues hores
seguides asseguts
al sof o davant de
lordinador
Cada dia un mxim

de dues hores
Estan actius durant

lestona del pati a
lescola
Estan molt actius

durant lestona del
pati, sempre sn
els ltims a tornar a
laula
Es mengen
lesmorzar asseguts
i desprs no paren
de jugar amb els
seus companys
Hi ha dies que
juguen amb els
amics, es mouen
i corren, per la
majoria del temps
estan asseguts
xerrant i mirant qu
fan els altres
Els dies que els toca

pista s que juguen
a futbol o a bsquet
per la resta de dies
prefereixen seure
i xerrar amb els
amics
39
Surten a passejar o
van dexcursi
Quan sn excursions
a la muntanya els
agrada molt anar-hi.
Passejar per la ciutat
no els agrada tant
Els agrada molt i

sempre que els seus
familiars els ho
proposen sapunten
No els agrada gens,

prefereixen quedar-se
a casa jugant amb els
videojocs
A les vacances s
que hi van, per
durant el curs
surten molt poc
a passejar o
dexcursi
Participen dalguna
associaci on
practiquen
activitat fsica
LAnna juga en un
equip de futbol del
seu barri i lAbel
est apuntat en una
acadmia de ball
La Laia participa
en un club
datletisme del seu
barri i el Mohamed
juga en un equip de
rugbi
No participen en
cap. Els seus pares
ho han intentat per
ells no volen perqu
prefereixen
quedar-se a casa
veient la tele
El Miquel no est a
cap associaci per
juntament amb els
seus amics
organitzen tornejos
de bsquet a les
pistes del seu barri.
La Basma va a la
piscina dos dies a
la setmana amb la
seva germana
...
...
...
...
...
Preguntes:
1. Desprs de conixer qu fan aquests nens, en general, qui diries que sassembla ms a tu?
2. Avui a lescola jugarem a polis i lladres, quins nens creus que es cansaran menys: Abel, Anna, Laia,
Mohamed, Martina, Biel, Miquel o Basma? I ms? Per qu?
3. Si continuen amb aquests tipus dhbits, quins nens creus que quan siguin grans es trobaran millor
de salut? Per qu?
4. A quins daquests nens els proposaries que canviessin algun del seus hbits? Per qu?
Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que a la pregunta 2 identifica la Martina i el Biel com els
nens que segurament es cansaran ms per les seves conductes ms sedentries i expressen que la Laia,
el Mohamed, lAbel, lAnna, el Miquel i la Basma no es cansaran tant perqu duna manera ms o menys
intensa fan algun tipus dactivitat fsica cada dia.
Nivell 2 (assoliment notable): lalumne que a la pregunta 3 identifica els nens que si segueixen amb aquest
tipus dhbits podran tenir ms o menys problemes de salut quan siguin grans i donen raons argumentant
els beneficis que per a la salut implica la prctica habitual dactivitat fsica.
Nivell 3 (assoliment excellent): lalumne que a la pregunta 4 proposa que la Martina i el Biel haurien de
canviar les seves conductes i incorporar ms activitat fsica a la seva vida diria per evitar els problemes de
salut associats al sedentarisme i poder gaudir dun millor estat de salut quan siguin grans.
40
DIMENSI EXPRESSI I COMUNICACI CORPORAL
Dimensi expressi i comunicaci

corporal
Lexpressi corporal t una funci bsica en el desenvolupament de la persona.
El moviment i lexpressi corporal sn una altra manera de comunicar-se. Els nens sexpressen, mostren emocions i es relacionen amb els altres de manera espontnia amb el seu cos. Potenciar la creativitat, ampliar el
repertori motriu i donar valor a la varietat de recursos expressius de qu disposen els alumnes, utilitzant diferents tcniques, ha de ser tamb una tasca de leducaci fsica.
A travs de lexpressi i la comunicaci corporal afavorim que lalumne reguli les seves emocions, accepti les
diferncies i respecti el seu cos i el dels altres.
Competncia 5. Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos.
Competncia 6. Prendre part en activitats collectives dexpressi i comunicaci corporal per afavorir la relaci amb els altres.
41
DIMENSI EXPRESSI I COMUNICACI CORPORAL. COMPETNCIA 5
COMPETNCIA 5
Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius
del propi cos
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia a la capacitat de
fer partcips els altres, de transmetre, comunicar-se
i expressar-se usant el llenguatge del cos a travs de
gesticulacions, moviments, jocs i representacions
corporals, segons lexpressi social construda en un
espai i temps concret.
Per vivncia entenem aquella situaci en qu lalumne experimenta directament laprenentatge per la mateixa prctica directa. Recordem i aprenem amb ms
facilitat a partir dexperincies i vivncies, per tant,
aprendrem qu s el cos i els seus recursos expressius
en la mesura que lanem exercitant i usant de manera continuada.
Per emoci entenem aquella reacci afectiva, sovint
intensa i inconscient i aquell estat dnim de linfant
provocat pel pensament o per factors externs com
ara sentits, idees o records. Lligada a una emoci es
desvetlla un sentiment. El sentiment s la conscincia
subjectiva daquella emoci.
Les idees sn expressions concretes dun pensament.
s a dir, concepcions i representacions mentals duna
cosa real o imaginria.
El cos s una eina excellent de comunicaci i expressi, reacciona als diferents estmuls sensorials i sexpressa amb gestos i moviments. Els infants des de
ben petits reaccionen de manera natural i espontnia
a tot tipus destmuls, fent moviments i expressions
amb el cos. El llenguatge corporal manifesta els estats dnim i ofereix una informaci molt valuosa de
com un se sent. Tothom envia i percep missatges corporals a travs del gest, de la manera de moures i de
les postures que adopta.
La comunicaci de les vivncies, emocions i idees es
pot dur a terme a travs de lexpressi corporal, entesa com un procs o tcnica en la qual els diferents
components de lexpressi, el moviment, lespai, el
temps i el mateix cos, sn capaos de manifestar-se
en consonncia, ritme i coordinaci, en combinaci
42
amb o sense suport musical. La cultura i la societat

en qu vivim ens va presentant models diferents
dexpressi corporal, patrons de moviment que comuniquen sentiments i emocions, i converteixen el
cos, al seu torn, en eina dexpressi i comunicaci.
Per al desenvolupament daquesta competncia s
prioritari el treball dels recursos expressius del cos
com el gest, la postura, el moviment en lespai o la veu.
Lelement clau per a la comunicaci no verbal s el
gest. El gest s el moviment de la cara, les mans o
altres parts del cos que t significat conscient o inconscient. El gest est impregnat pels condicionants
culturals i refora lexpressi del discurs verbal, per
aquest motiu, s de cabdal importncia en el repertori de recursos expressius del cos per comunicar
vivncies, emocions, sentiments o idees. Lacord sociocultural del gest ens ajuda a desxifrar i interpretar
missatges o idees que es transmeten a travs del
cos i, per tant, leducaci per a lexpressi corporal
ens donar eines per comprendre altres persones i
explicar el mn.
La postura corporal es refereix a la manera com una
persona est situada en relaci amb les posicions
de totes les articulacions del cos i respecte a lespai.
Tamb t un vessant expressiu que es pot treballar.
El moviment sentn com un canvi de posici o desplaament que pot implicar tamb un canvi dorientaci i sel considera un element bsic per a la interacci, lexpressi i lintercanvi dinformacions.
La veu, el so ems per lesser hum producte de la
vibraci de les cordes bucals a la laringe, que t com
a resultat la parla, el crit o el cant, s una capacitat de
lsser hum que implica el cos en la seva totalitat i
que permet transmetre un determinat estat dnim
o una personalitat i alliberar emocions i sentiments.
Es tracta dun canal ms dexterioritzaci de linterior
del propi cos.
Tant els moviments simples, com les representacions
o expressions corporals ms complexes, es desen-
volupen sempre en un espai concret. La percepci

de lespai sentn com un procs sensorial que t
linfant i que implica la direcci, el nivell o lamplitud.
A la vegada linfant tamb percep el temps, ents
aquest com un procs que, al seu torn, implica el ritme, la cadncia, la intensitat, la velocitat, la duraci
i la continutat. La mateixa capacitat del cos com a
instrument per a la manifestaci de vivncies passa
per diferents estadis, i sn les sensacions i la percepci de lespai proper els estadis previs a lexperimentaci de les diferents emocions.
El procs dadquisici daquesta competncia ha
de permetre en lalumne el desenvolupament de la
seva intelligncia emocional i ladquisici deines
de reconeixement, conscincia i regulaci de les prpies emocions. Conseqncies duna intelligncia
emocional reeixida durant la infncia es manifestaran
en un increment de lautoestima i la creativitat de linfant.
El treball de lexpressi corporal ha de ser un mitj
per lautoconeixement personal i comunicaci amb
els altres.
Aquesta competncia est lligada amb la competncia 7 de la dimensi salut i equilibri personal de lmbit de coneixement del medi: Prendre conscincia
del propi cos, de les emocions i sentiments propis i
aliens, per aconseguir lequilibri emocional i afavorir
la convivncia, i amb la competncia 7: Emprar els
elements i recursos bsics del llenguatge escnic per
expressar-se, interpretar i comunicar-se de la dimensi imaginaci i creativitat de lmbit artstic.
compte el grau delaboraci de les manifestacions
i expressions corporals, la diversitat de recursos expressius emprats i la capacitat de fer-ho de manera
creativa.
Aix, doncs, un alumne que sigui capa de comunicarse a travs de manifestacions expressives senzilles
estaria en un primer nivell. En nivells superiors trobarem alumnes que puguin comunicar-se a travs
de manifestacions expressives ms elaborades i alguns alumnes que a ms siguin capaos de fer-ho
de manera creativa i utilitzant tots els recursos expressius del seu cos.
Els elements segents poden servir per diferenciar entre una manifestaci expressiva senzilla i una delaborada:
Utilitzaci de ms dun recurs expressiu del cos.
Combinaci de diferents manifestacions expressives.
Sincronitzaci amb msica.
Durada de lactivitat.
Tipus descenografia i vestuari.
s de material divers i variat.
...
Gradaci
5.1. Comunicar vivncies, emocions i idees a travs
de manifestacions expressives senzilles utilitzant alguns dels recursos expressius del propi
cos.
de manifestacions expressives elaborades utilitzant alguns dels recursos expressius del propi
cos.
de manifestacions expressives elaborades de manera creativa utilitzant tots els recursos expressius del propi cos.
Continguts clau
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal
i la dels altres.
Percepci de lespai.
Percepci del temps.
43


i collectiva.

i direccions.
Apreciaci de lesfor i la superaci en comparaci

amb un mateix.
Coordinaci motriu:
Combinaci de les diferents habilitats motrius bsiques.
Elements i tcniques de lexpressi i la comunicaci corporal:
Coreografies.

a acords...
Dramatitzacions.
Teatre dombres.

nivell dhabilitat.
Danses populars, tradicionals o modernes.
Mim.
Acroesport.
Esfor i superaci:

gnere.
Leducaci de lexpressi corporal t una doble funci. Per una banda, fomentar la construcci de la identitat
i de lautonomia personal i, per laltra, potenciar al mxim la creativitat i la imaginaci dels infants. En aquest
sentit ser indispensable utilitzar i potenciar els diferents estmuls sensorials existents. Els ms habituals sn
els estmuls visuals (dibuixos, imatges, fotografies, vinyetes, fragments de pellcules de cinema mut o ms
actuals amb o sense so...), i els sonors o auditius (sons, msiques, enregistraments, poemes, contes...), per
tamb podem emprar el tacte oferint diferents textures. Com ms variats siguin els estmuls proposats tamb
seran ms riques i variades les respostes motrius elaborades.
Els infants adquiriran aquesta capacitat comunicativa a travs del cos per mitj de jocs i experimentacions
sensorials, gestuals i corporals, i ho podran fer amb o sense suport musical.
Per aconseguir comunicar vivncies, emocions i idees a travs dels recursos del cos, cal que hi hagi un treball
previ relacionat amb el reconeixement de lautoimatge, lesquema corporal i tamb la capacitat dobservar.
En aquest sentit, el mestre ha de facilitar escenaris on poder exterioritzar emocions i sentiments de manera
desinhibida: jocs de rol, mim, contes vivenciats, dramatitzacions, jocs de confiana, representacions amb
suport musical.
Aquest escenari on poder practicar amb el propi cos ser imprescindible per, posteriorment, assolir els aprenentatges de les diferents manifestacions artstiques lligades al moviment, com ara coreografies i jocs de representaci corporal.
La comunicaci corporal es pot treballar de diferents maneres, individualment o b de manera collectiva. Quan
es faci individualment implicar, a ms de la prpia expressi, laprenentatge del reconeixement de les sensacions, la gesti de les prpies emocions, laprenentatge de la desinhibici i lautoconeixement.
44
s recomanable, especialment en les fases inicials, que la prctica expressiva i corporal es faci de manera individual, en parelles o en petit grup i de manera simultnia, sense necessitat de mostrar les produccions realitzades als companys o a grups ms grans per tal devitar moments dangoixa entre els alumnes que tenen ms
vergonya o sn ms sensibles a exposar-se davant els altres. Si es mostren les produccions davant dels companys de la classe o de lescola s millor fer-ho en petit grup.
Per contribuir a superar la vergonya i la timidesa que poden presentar alguns alumnes i estimular la participaci
de tothom tamb s important crear un clima de desinhibici dins del grup i alhora de respecte per totes les
produccions corporals individuals que faci sentir-se cmodes a tots els membres del grup. En aquest sentit
s important que el mestre no quedi al marge, sin que simpliqui i participi en totes les activitats.
En aquestes fases primerenques en qu la comunicaci a travs del cos pot generar emocions com ara la
vergonya, la por o la frustraci el mestre ha de saber acompanyar lalumne i donar-li eines per a la seva gesti
emocional. Treballar la gesti emocional en aquests escenaris facilita unes eines necessries per al desenvolupament de la intelligncia emocional.
El paper del mestre, per tant, ha de ser el danimador i acompanyant per tal de reforar els vincles emocionals,
socials i afectius, amb lobjectiu de fomentar la inclusi i les relacions socials per damunt del rendiment tcnic.
Tamb ha de mostrar una actitud oberta i receptiva amb els processos de comunicaci i facilitar als alumnes
dinmiques de participaci, tot acceptant diferents tipus dexpressions que tinguin diversitat en lesttica i la
concepci de la bellesa.
En el cas dels alumnes que senten vergonya o que manifesten algun tipus de rebuig per la realitzaci de les
activitats dexpressi corporal s important respectar les seves emocions. Caldr que el mestre els acompanyi
perqu se sentin cada cop ms a gust i segurs i a poc a poc vagin tenint ganes de participar-hi. Treballar la confiana i el vincle s cabdal. En ocasions pot ser que diferents situacions o personalitats impossibilitin que tothom participi en lactivitat proposada.

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats dexpressi corporal en les quals sexpressin emocions i idees, combinant els recursos expressius del cos de manera creativa i desinhibida. Lexpressi corporal
es podr desenvolupar, si es vol, amb suport musical o altres tipus de materials. Ls dels recursos expressius
del cos hauria de poder ser lliure o dirigida pel mestre.
45
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Expressa informacions amb el cos

usant gestos espontanis.
Expressa informacions amb el

cos usant gestos contextualitzats
segons lespai temps.
Expressa informacions amb el cos

usant gestos contextualitzats i amb
intencionalitat comunicativa.
Comunica emocions o idees amb el

cos de manera espontnia.
Comunica emocions o idees

utilitzant recursos corporals
contextualitzats.
Comunica emocions o idees

utilitzant recursos corporals
contextualitzats i de manera creativa.
Duu a terme una proposta

dactivitat dexpressi emocional
amb el cos.

amb el cos i identifica i reconeix les
diferents emocions i sensacions.

amb el cos, identifica i reconeix les
diferents emocions i sensacions i fa
propostes als altres sobre la manera
de fer-ho.
Utilitza els recursos expressius del

cos de manera individual.
Utilitza els recursos expressius del

cos de manera individual
i collectiva.
Utilitza els recursos expressius

del cos de manera individual
i collectiva i implica i anima als
companys en la seva posada en
acci.
Durant lexpressi del cos fa

moviments simples
(desplaaments).
Durant lexpressi del cos fa

moviments simples per amb algun
material.
Durant lexpressi del cos utilitza

tot el repertori possible de
moviment: desplaaments,
rotacions, torsions, flexions... i ho fa
amb alguns materials.
Representa a partir dun gui

i una llista de personatges lliurats
pel mestre breus composicions
escniques.
Representa a partir duna llista de

personatges lliurada pel mestre
breus composicions escniques.
Representa una composici

escnica breu sense rebre cap
suggeriment proposat pel mestre.
s capa de representar objectes,

animals, esports o accions amb el
seu cos, emetent sons i amb lajuda
de material.

animals, esports o accions
nicament amb el seu cos
i emetent sons.

animals, esports o accions
nicament amb el seu cos sense
emetre cap so ni amb lajuda de
material.
...
...
...
46
ACTIVITAT
Imagina que vols incorporar-te a formar part duna companyia de teatre per representar una obra o b del
repartiment duna pellcula que comenar a gravar-se en breu o duna srie que semetr per televisi.
Per poder formar-ne part has de superar un csting. Per preparar-lo tentreguen una srie de fotografies 2
que representen diferents estats dnim de diverses persones.
Qu haurs de fer?
1. Has descollir tres fotografies.
2. Has de preparar una escena per a cada fotografia que haurs de representar. Per fer aquesta escena
thas dimaginar que tu ets la persona que apareix a la fotografia i haurs de representar qu tha pogut
passar per provocar-te aquesta expressi. O sigui que has dacabar cada representaci imitant lexpressi
que es mostra a la fotografia que has escollit.
3. Disposars de temps suficient per preparar lescena, un dia escollirs les fotografies i un altre dia fars
la representaci. Podrs utilitzar tots els recursos que necessitis.
4. Has de representar lescena davant dels teus companys.
2. Imatges extretes del web http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
47

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que representa escenes amb una trama coherent per
justificar lexpressi que es mostra a la fotografia. Sn representacions curtes i utilitza bsicament el gest
o el moviment.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne que representa escenes amb una trama coherent per justificar lexpressi que es mostra a la fotografia. Utilitza el gest i el moviment de manera sincronitzada amb
una gravaci de so o duna composici musical i utilitza vestuari i material variat i apropiat.
Nivell 3 (assoliment excellent): lalumne que, a ms, per justificar lexpressi que es mostra a la fotografia
utilitza una trama que sorprn per la seva originalitat i creativitat.
48
COMPETNCIA 6
Prendre part en activitats collectives dexpressi i comunicaci corporal
per afavorir la relaci amb els altres
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia a la capacitat dexpressi, creaci i representaci dactivitats collectives
per tal de comunicar-se i relacionar-se a travs del cos
i el moviment en un espai i temps determinat amb
el grup social de lentorn ms proper, entenent com
entorn proper la diversitat de personalitats, maneres
de fer i cultures que conviuen en un mateix espai.
Per activitats collectives dexpressi corporal entenem aquelles activitats en qu participen ms dun
individu que treballen conjuntament per tal dassolir
un resultat o superar un repte i que pretenen afavorir
la socialitzaci, la tolerncia i la cooperaci entre els
alumnes fent servir el cos com a mitj de comunicaci
amb els altres per transmetre vivncies, emocions i
idees a travs del moviment: danses populars, tradicionals o modernes, coreografies, teatre dombres,
titelles, mim, acroesport, etc.
La dansa s una forma dexpressi artstica que forma
part de les creences de la realitat per les quals es comuniquen les persones fent que aquestes puguin entendre el mn i actuar-hi. Existeix des dels orgens de
lsser hum i la trobem pertot arreu. Aquestes activitats, al mateix temps, han de permetre conixer, valorar i reproduir els elements caracterstics de la riquesa cultural i artstica de lentorn proper.
Lexpressi corporal va ms enll de ladquisici del
llenguatge corporal o daccions expressives amb intenci de comunicar. Aquesta competncia tamb ha
de contribuir al coneixement i la cooperaci amb els
altres a travs delements com ara la improvisaci i
la creaci en com, que afavoreixin les relacions interpersonals.
El coneixement i la prctica daquestes activitats en
lrea deducaci fsica a primria dna eines per a
lautoconeixement dun mateix i per a la comprensi
de les expressions dels altres, dos dels requisits fonamentals per ser competent des dun punt de vista
emocional. Aquesta competncia posa lmfasi en
les relacions interpersonals, ja que lalumne ha de
respectar i acceptar la diversitat dopini, social, tnica, cultural i religiosa dels altres formant part activa
de les activitats proposades. Avanar en aquesta
competncia ajudar els alumnes a millorar la seva
participaci en la vida collectiva, facilitar la convivncia i afavorir aix la creaci dun entorn ms
just i solidari, aspectes que tamb es tracten en la
competncia 12 de lmbit de coneixement del medi:
Participar en la vida collectiva a partir de valors
democrtics, per millorar la convivncia i per afavorir
un entorn ms just i solidari, que est inclosa en la
dimensi de ciutadania daquest mbit.
Aquesta competncia tamb es relaciona amb la
competncia 7 de lmbit artstic: Prendre conscincia del propi cos, de les emocions i sentiments
propis i aliens, per aconseguir lequilibri emocional
i afavorir la convivncia i amb la competncia 9 del
mateix mbit: Dissenyar i dur a terme projectes i produccions artstiques multidisciplinries.
compte el grau de dificultat de les activitats collectives
i la relaci que estableix lalumne amb els seus companys de grup.
Aix, doncs, un alumne que prengui part en activitats
senzilles i que accepti els seus companys de grup estaria en un primer nivell. En nivells superiors trobarem
alumnes que a ms collaborin amb els companys o
fins i tot cohesionin, liderin o impliquin els membres
del grup en activitats ms elaborades.
Els elements segents poden servir per diferenciar
entre una activitat collectiva dexpressi i comunicaci senzilla i una delaborada:
Utilitzaci de ms dun recurs expressiu del cos.
Nombre de participants.
Suma dactivitats individuals o interacci.
Sincronitzaci amb msica.
Durada de lactivitat.
Escenografia i vestuari.
s de material divers i variat.
49
Gradaci
6.1. Prendre part en activitats collectives senzilles
de comunicaci i expressi corporal acceptant
els altres.
6.2. Prendre part en activitats collectives elaborades
de comunicaci i expressi corporal collaborant
amb els altres.
6.3. Prendre part en activitats collectives elaborades
de comunicaci i expressi corporal cohesionant
el grup.
Continguts clau
Coordinaci motriu:
Combinaci de les diferents habilitats motrius bsiques.
Elements i tcniques de lexpressi i la comunicaci corporal:
Danses populars, tradicionals o modernes.
Coreografies.
Dramatitzacions.
Teatre dombres.
Mim.
Acroesport.
Esfor i superaci:

i collectiva.
Apreciaci de lesfor i la superaci en comparaci

amb un mateix.

Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal

i la dels altres.

a acords...
Percepci de lespai.
Percepci del temps.

nivell dhabilitat.

gnere.

i direccions.

50
Per aprendre a participar activament en les activitats collectives des del respecte cal desenvolupar de forma
prvia en els nostres alumnes la capacitat dobservaci. Si som capaos dobservar els altres, els podrem entendre en la seva expressi, fet que facilitar la comunicaci.
El mestre ha de tenir un paper de conductor i dinamitzador que ajudi els alumnes a establir relacions interpersonals tenint en compte els objectius planificats. s important proposar activitats molts variades que provoquin distensi i confiana entre els membres del grup i tenir present que les respostes poden ser molt variades.
Es tracta doferir als alumnes la possibilitat dexperimentar emocions esttiques i de desenvolupar el plaer
de crear i de comunicar-se corporalment amb els altres. s important conixer b els nostres alumnes per
tal de potenciar les seves fortaleses i oferir-los loportunitat que tots ells puguin experimentar el seu moment
dexcellncia.
Cal promoure el coneixement i la valoraci del patrimoni cultural, per afavorir la construcci cultural compartida, i incloure la diversitat cultural per oferir espais on cadasc pugui connectar amb les seves arrels i emocions, i afavorir aix sentiments de pertinena.
La dansa pot ser una eina pedaggica molt potent perqu a la majoria dels infants els agrada moures i ballar.
Un ball no expressa nicament emocions, sin tamb pensaments i idees. El mestre pot triar entre diferents
enfocaments o estils ms tradicionals o clssics, moderns o contemporanis o creatius i imaginatius. Els primers
seran ms directius i deixaran menys marge dacci als alumnes i, en canvi, els darrers permetran desenvolupar la creativitat, la personalitat de moviment i lexpressivitat.
El treball cooperatiu afavoreix posar lmfasi en les experteses de cada alumne. s important tenir en compte
que s ms fcil treballar en petit grup que en gran grup, perqu s ms senzill arribar a lacord quan el nombre dalumnes s ms petit i facilita que totes les aportacions siguin escoltades. Per tant, cal tenir present que
abans de plantejar activitats amb tot el grup classe, s interessant proposar diferents dinmiques amb grups
ms reduts. Tamb s recomanable disposar de material molt divers, com per exemple: mocadors, roba, disfresses, objectes diversos, msica, etc., i estmuls variats per tal doferir propostes ms riques.
La qualitat de les experincies educatives passa per una organitzaci temporal adequada, amb ritmes tranquils,
tenint cura de les transicions entre activitats i preveient un temps suficient per interioritzar els aprenentatges.
Totes les sessions haurien de tenir un ritual dentrada, una part principal i la part final de reflexi. Per assolir
aquesta competncia, la part final de reflexi s un element essencial ja que ajudar lalumne a prendre conscincia de la seva actitud i dels seus progressos. Per aix el mestre ha de propiciar moments en els quals calgui
argumentar les actituds prpies i dels altres i shagi de pensar sobre les prpies aportacions.
La convivncia en el grup suposa un enriquiment personal a partir de les experincies compartides, aprendre
dels altres i amb els altres. Els mestres han danalitzar la diversitat existent en la seva aula i aprofitar-la, acollir
les identitats i possibilitar laprenentatge compartit dhbits, destratgies i dactituds des del seu paper de
models, de promotors dexperincies, de transmissors de valors i de canalitzadors de la convivncia dins el
grup. A travs de la relaci amb els altres lalumne es descobreix subjecte i construeix la seva personalitat. Per
adequar la seva intervenci als diferents nivells daprenentatge i de desenvolupament el mestre ha de recollir
la informaci necessria sobre els infants i el seu context sociofamiliar, a fi de conixer i comprendre la seva
histria personal. Els docents, en les seves propostes dactivitats, han dacollir els interessos i inquietuds de
tots els infants, els han descoltar, atendre les seves aportacions i adequar les tasques, dosificant-les i ajustant
el grau dexigncia i dajuda que sigui necessari. Caldr vetllar pel protagonisme que atorguem a cada infant
oferint-los propostes dactivitats obertes que permetin diversitat ditineraris daprenentatge. Les activitats proposades han de ser motivadores per als alumnes tenint en compte la seva realitat ms propera i actual, com
per exemple les danses urbanes com ara streetdance, hip-hop, breakdance...
51
En el moment de planificar les activitats tamb cal tenir en compte la possibilitat de collaboraci amb les
diferents associacions i institucions de lentorn proper per tal de poder organitzar activitats conjuntes i, si
cal, compartir materials i installacions.

Per avaluar aquesta competncia, cal observar com actua lalumne en la seva relaci amb els altres en activitats collectives dexpressi i comunicaci corporal.
Una proposta per facilitar aquesta tasca s la filmaci i la posterior reflexi durant les activitats per part del
mateix alumne, del mestre o dun company del grup. Sha de propiciar una crtica constructiva i facilitar instruments dautoavaluaci i coavaluaci que ajudin a millorar les representacions i coreografies prpies i les
dels altres.
Cal tenir en compte que no hem davaluar noms lexecuci, sin tot el procs i que s fonamental valorar
la part actitudinal de lalumne per tal dafavorir la participaci, el respecte, la cooperaci i lautosuperaci.
Lobjectiu daquesta competncia no s formar artistes, sin persones que siguin capaces de treballar de forma cooperativa des del respecte i a travs del cos. Totes les activitats proposades shan de poder planificar i
avaluar.
Per poder dur a terme activitats daquesta competncia cal dedicar-li un mnim de sessions consecutives i
organitzar els alumnes en grups heterogenis i estables per tal dafavorir les relacions, una bona compenetraci
entre els membres del grup i permetre que cadasc pugui aportar les seves potencialitats.
Tamb cal donar importncia a la planificaci, oferint instruments que facilitin la realitzaci de la tasca als
alumnes, com poden ser ls de fitxes de planificaci que recullin aspectes com ara qui som, qu sabem fer
cadasc, qu volem aconseguir com a grup, quin material necessitarem, com ho farem, quin calendari ens
marquem...
Un bon instrument per documentar i avaluar aquesta competncia pot ser la utilitzaci dun blog en el qual
es recullin articles amb reflexions, fotografies, vdeos... que evidencin el procs que sha dut a terme des de
linici fins a la finalitzaci duna activitat collectiva dexpressi i comunicaci corporal, que relati la relaci que
sha establert entre els membres del grup, els possibles problemes que shagin generat amb els companys
i com shan resolt i les sensacions i emocions que ha provocat la realitzaci daquesta activitat collectiva.
52
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Accepta les activitats collectives

dexpressi triades pels companys
i est dacord amb la decisi del
grup.
Proposa activitats collectives

dexpressi i accepta que la decisi
presa no prevegi algunes o cap de
les seves propostes.
Proposa activitats collectives

dexpressi no treballades amb
anterioritat i facilita que es prengui
una decisi conjunta del grup.
Participa en activitats collectives

dexpressi i comunicaci corporal.

dexpressi i comunicaci corporal
i coordina i ajusta els seus
moviments i desplaaments al
ritme del grup.

i coordina i ajusta els seus
moviments al ritme del grup
mostrant empatia amb els alumnes
que mostren ms dificultats.
Mostra una actitud positiva

participant en lactivitat escollida
pel grup.
Mostra una actitud collaborativa

oferint ajuda als que la necessitin.
Mostra iniciativa i capacitat

dorganitzaci proposant moviments,
indumentria, msiques i altres
elements de millora.

que utilitzen com a recurs expressiu
el moviment.

el gest i el moviment.

ladequada combinaci del gest i el
moviment.

de dos o tres participants.

dentre quatre i sis participants.

de ms de sis participants.

dexpressi i comunicaci
corporal que sn una suma
coordinada dactivitats individuals.

amb la combinaci dactivitats
individuals i dinteracci entre
alguns o tots els participants.

que impliquen la interacci entre
tots els participants.

no combinades amb peces musicals.

combinades amb peces musicals.

sincronitzades amb peces musicals.

que han decidit que durin entre 1 i 2
minuts.

que han decidit que durin entre
3 i 5 minuts.

que han decidit que durin ms de
5 minuts.

amb la utilitzaci de material senzill.

amb la utilitzaci de material divers
i vestuari.

amb la utilitzaci de material divers,
vestuari i escenografia.

dexpressi corporal en qu tots els
membres del grup fan els mateixos
moviments o accions.

dexpressi corporal en qu la
majoria dels membres del grup fan
els mateixos moviments o accions
i alguns en fan de diferents.

dexpressi corporal en qu tots els
membres del grup fan moviments o
accions diferents.
53
ACTIVITAT
Et proposem que torganitzis amb un grup de companys de la teva classe per dur a terme una dansa o
una coreografia que pot ser coneguda o inventada per vosaltres. Haureu de relatar i de documentar tot
el procs des de la planificaci fins a la realitzaci final a travs dun blog.3 En aquest blog haureu de
publicar una srie darticles individuals i altres de collectius com poden ser, entre daltres, aquests:
Un article de presentaci per a cadascun dels membres del grup: quin s el vostre nom, qu us agrada
fer, quin tipus de msica us agrada ms i afegir-hi una fotografia.
Un article de presentaci de tot el grup: quin nom heu escollit per al grup, per qu, quin s el nom de
la vostra escola.
Un article de presentaci de la dansa o coreografia que heu escollit: quin s el seu nom, com es balla,
per qu lheu escollit, qu creieu que us costar ms de fer i afegiu-hi, si est publicat en obert, un vdeo
de la dansa o coreografia feta per altres persones. Tamb podeu escollir o fer una dansa o coreografia
inventada per vosaltres.
Un article amb una descripci de la planificaci que heu fet per preparar la dansa o coreografia: qu sabem
fer cadasc?, qu volem aconseguir com a grup?, quin material necessitarem?, com laconseguirem?,
com ho farem?, quin calendari ens marquem?, qu pensem que ser ms difcil de fer?, com ho solucionarem?, a qui demanarem ajuda?
Un article individual en el qual explicarem quina ha estat la nostra actitud a lhora descollir la dansa
o coreografia: hem fet propostes?, eren conegudes o indites?, hem escoltat les propostes dels altres?,
a lhora descollir la proposta de grup hem argumentat les raons de per qu criem que la nostra era la
ms apropiada?, hem qestionat les propostes dels altres amb arguments i respecte?, hem afavorit que
pogussim prendre una decisi de grup?
Tres o ms articles de grup que expliquin els diferents dies dassaig i descriguin el que ha sortit b, el
que haurem de millorar i qu farem per millorar-ho, els possibles problemes de relaci que hagin sorgit
i com els hem resolt... Si s possible afegiu-hi algun vdeo.
Un article del dia de la realitzaci de la dansa o coreografia davant de tot el grup amb la valoraci final
que en feu. Si s possible afegiu-hi algun vdeo.
Un article individual de valoraci final que expliqui com ens hem sentit en fer aquesta activitat amb
els nostres companys, qu hem aprs per millorar la relaci amb els altres, si hem aprs alguna nova
caracterstica que no coneixem dalgun company...
Per fer larticle individual en qu valoreu quina ha estat la vostra actitud a lhora descollir la dansa o
coreografia pots utilitzar aquest full dautoavaluaci personal i de coavaluaci per part del mestre.
3. Els mestres disposen del servei http://blocs.xtec.cat per a la creaci de blogs educatius i poden atorgar permisos dedici als
seus alumnes.
54
Mestre
Full dautoavaluaci
No
Alumne
S
No
He proposat una dansa o coreografia que puguin fer tots els

membres del grup.
La meva proposta era indita.
He escoltat amb atenci les propostes dels altres.
A lhora descollir la proposta de grup he argumentat les raons
de per qu creia que la meva era la ms apropiada.
He qestionat les propostes dels altres amb arguments.
He qestionat les propostes dels altres amb respecte.
He afavorit que pogussim prendre una decisi de grup.
He acceptat la dansa triada pel grup.
Per fer larticle personal de valoraci final pots utilitzar aquest full dautoavaluaci personal i de coavaluaci per part del mestre.
Mestre
Full dautoavaluaci
No
Alumne
S
No
Destaco els aspectes positius dels meus companys.

Valoro el que fan b els meus companys.
Quan em dirigeixo als meus companys ho faig amb respecte
sense ls dexpressions que els puguin molestar.
Intervinc de manera reflexiva i sense impulsivitat.
Em mostro receptiu i sensible a les necessitats dels altres.
Busco alternatives davant duna dificultat.
Les meves opinions i argumentacions estan lliures de prejudicis.
Escolto les propostes dels altres.
Sc capa de ballar la dansa amb el meu grup.

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que participa dun grup que fa una dansa o coreografia
senzilla, que accepta la dansa o coreografia escollida pel grup i escolta i respecta les propostes i les argumentacions dels seus companys.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne que participa dun grup que fa una dansa o coreografia elaborada, que escolta i incorpora lopini dels altres per millorar, ofereix ajuda als que la necessiten i fa propostes de millora per a tot el grup.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne que, a ms, cohesiona el grup facilitant que es prenguin
decisions conjuntes i mostra empatia amb els companys que tenen ms dificultats. Algun daquests alumnes
tamb tenen iniciativa i capacitat dorganitzaci proposant moviments, indumentria, msiques i altres elements de millora per a tot el grup.
55
DIMENSI JOC MOTOR I TEMPS DE LLEURE
Dimensi joc motor i temps de lleure

Aquesta dimensi t per objectiu educar en ls pedaggic i recreatiu del temps de lleure, considerant que les
activitats que shi facin han de ser de carcter voluntari, ldic i formatiu.
El joc motor s un laboratori natural per explorar-se un mateix i per explorar lentorn proper. Mitjanat aquest
els infants fan descobriments emocionants, amplien el vocabulari, experimenten amb els altres i desenvolupen
estratgies i habilitats socials com ara la negociaci, la comunicaci, lempatia, el pacte, lautogesti de les normes, la comunicaci, lexpressi assertiva, la presa de decisions, lagrament i la disculpa...
El joc acompanya linfant al llarg dels anys, desenvolupa la seva imaginaci i creativitat i permet explorar, conixer i entendre el seu entorn i relacionar-se amb els altres. Tamb s un instrument per donar a conixer i fer
respectar les diverses cultures i tradicions. Facilita lexpressi de diferents sentiments i la gesti i lautocontrol
de les emocions que sen generen.
Des de lmbit de leducaci formal, com s lescola, hem dintroduir i promocionar activitats fsiques i recreatives que es puguin desenvolupar en entorns propers, ja siguin naturals o urbans, per tal que els infants en facin
s durant el seu temps de lleure, i adquireixin, a la vegada, hbits de vida saludable.
Per aquesta ra el temps de lleure en la infncia ha desdevenir un escenari on poder interactuar i participar
de lactivitat social, amb materials naturals o artificials i de les activitats de joc i doci, sabent que el joc motor
s una de les eines ms importants per a laprenentatge.
Competncia 7. Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus amb les normes i els
companys.
Competncia 8. Practicar activitat fsica vinculada a lentorn com una forma docupaci del temps de lleure.
56
DIMENSI JOC MOTOR I TEMPS DE LLEURE. COMPETNCIA 7
COMPETNCIA 7
Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus
amb les normes i els companys
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia a ls del joc collectiu com a instrument per a la participaci activa i
per a la socialitzaci de linfant basada en el respecte
a les normes i als companys.
El joc collectiu implica la realitzaci dactivitats amb
ms dun participant o grups de participants que poden establir diferents tipus de relacions entre ells: associativa, cooperativa i competitiva.
La relaci s associativa quan no arriba a haver-hi cap
organitzaci en les relacions socials ni cap divisi
de rols en el desenvolupament de lactivitat. Simplement hi ha un intercanvi entre els participants en el
joc. Per exemple jocs dimitaci dels companys.
Els jocs cooperatius sn aquells en qu tots els participants sesforcen per aconseguir un objectiu collectiu com de manera que lxit o el fracs dun membre del grup suposa lxit o el fracs de tot el grup.
Lesfor i les accions individuals de cada jugador sn
importants per assolir aquest objectiu, aix com els
acords, lajuda, la cooperaci i la solidaritat entre uns
i altres. Sn situacions en qu de manera intencionada es promou la interacci simultnia entre tots
els participants i la seva participaci equitativa, amb
lobjectiu destimular el procs daprenentatge de cadasc, i en qu cadasc es coresponsabilitzi de la mateixa manera que els altres. Sn un bon recurs educatiu
per desenvolupar hbits socials interpersonals com
ara la resoluci de conflictes, la presa de decisions
o el treball en equip. Un exemple de joc cooperatiu
podria ser aquell en qu uns quants alumnes gatejant
han de cooperar per aguantar sobre la seva esquena
un matals que simula la closca duna tortuga mentre
avancen. Han de cooperar per mantenir lequilibri i alhora desplaar-se.
Sestableix una situaci de joc collectiu competitiu
quan els participants o jugadors competeixen entre
ells per assolir un objectiu. Sovint hi ha un perdedor
i un guanyador o un grup perdedor i un grup guanyador. En les diferents activitats cal defugir lestricta
competitivitat i trobar diverses frmules dactuaci
que modifiquin el context en qu es desenvolupen,

de tal manera que sinclogui la competici per de
manera que es donin les condicions adequades de
participaci i respecte entre els companys.
El repte educatiu implica transmetre que la competici pot afavorir conceptes de cohesi, de superaci
personal, de treball en equip i dacceptaci i respecte
per les normes i per les persones que participen en
el joc amb independncia del resultat, aix com limpuls de codis i conductes de joc net. Un exemple de
joc collectiu competitiu podria ser una cursa de relleus amb lobjectiu de ser el primer equip darribar
a meta.
Cal entendre en un sentit ampli els companys, no noms com aquells que formen part dun equip propi
sin tamb els participants que formen part dun
altre equip, considerats habitualment com a oponents o rivals. Un joc collectiu doposici no es pot
desenvolupar si no hi ha altres companys amb qui es
pugui competir.
El joc collectiu s un acte social i s per aix que aquesta competncia incideix en la participaci activa en
aquesta activitat, aix com en el respecte a les normes
i els companys en el seu desenvolupament.
La participaci activa dels alumnes va ms enll de
la no-inhibici en el desenvolupament de lactivitat i
implica tamb diferents iniciatives, habilitats, actituds
i conductes abans, durant i desprs del joc. Consisteix a participar de manera efectiva, fent propostes
sobre lelaboraci del joc i sobre les seves normes,
aportant tamb possibles modificacions, mostrant
entusiasme i esfor i collaborant amb el mestre i els
companys.
El desenvolupament daquesta competncia tamb
posa mfasi en la capacitat de mostrar-se respectus
amb les normes i amb els companys. El respecte referit a les normes s un valor que reconeix que quelcom t una vlua que cal tenir en compte fins al punt
de no sobrepassar-la. En relaci amb les persones, el
respecte es mostra com una actitud de reconeixement
dels seus drets i de valoraci de la seva identitat, opi-
57
ni i manera de pensar. Aquesta actitud s bsica

per a la convivncia, ja que la manca de respecte pot
generar conflictes en tots els mbits. Una persona
respectuosa no utilitza la violncia ni la indiferncia
en la seva relaci amb els altres.
Lescola ha doferir models positius i el respecte ha
de ser transversal en totes les activitats educatives.
Sovint regulem el respecte mitjanant normes. Les
normes sn regles de conducta i pautes de comportament i dactuaci acordades socialment que han de
ser respectades i que permeten ajustar i regular determinades conductes i activitats. Aquestes normes
han de ser compartides i hem de fer partcips els alumnes en la seva elaboraci, consensuant-les sempre
que sigui possible.
Una bona convivncia implica la necessitat de potenciar el respecte cap a un mateix, cap als altres i cap
a lentorn on vivim. Lacceptaci i el reconeixement
dun mateix i de les altres persones, dels seus drets i
la seva forma de pensar ens ajuda a respectar els altres. Unes normes clares i consensuades poden ajudar a garantir el respecte entre tots els membres duna
comunitat. Tamb sha de garantir lexpressi de les
opinions i creences en un marc de llibertat i tolerncia,
i evitar qualsevol tipus de discriminaci per motius
de gnere, sexe, origen, o qualsevol altra condici o
circumstncia personal o social.
Aquesta competncia est relacionada amb la competncia 12 de lmbit de Coneixement del medi:
Participar en la vida collectiva a partir de valors democrtics, per millorar la convivncia i per afavorir un
entorn ms just i solidari.
compte la manera de participar en el joc collectiu, el
coneixement, el respecte i les aportacions a les normes i el tipus dinterrelaci que sestableix amb els
companys.
Aix, doncs, un alumne que participi activament en
el joc, que conegui i respecti la seva normativa i que
accepti les caracterstiques personals dels companys
estaria en un primer nivell. En nivells superiors trobarem alumnes que a ms mostrin iniciativa i actituds
de collaboraci amb els companys i, en alguns casos, siguin capaos dorganitzar el joc collectiu impulsant la participaci i garantint el respecte de les
normes i els companys.
58
Gradaci
7.1. Participar activament en el joc collectiu mostrant-se respectus amb les normes i acceptant
els companys.
7.2. Participar activament en el joc collectiu amb iniciativa, mostrant-se respectus amb les normes
i collaborant amb els companys.
7.3. Organitzar el joc collectiu mostrant-se respectus amb les normes i collaborant amb els companys.
Continguts clau
Percepci de lespai.
Percepci del temps.
Apreciaci de velocitats, trajectries, distncies i
direccions.
lactivitat fsica:
un mateix.
els altres.
els espais.
Joc motor:
Jocs del mn.
Jocs alternatius.
Jocs cooperatius.

conflictes, presa de decisions, capacitat darribar a
acords...

Esfor i superaci:
i collectiva.

nivell dhabilitat.
gnere.
Per assolir aquesta competncia sha de facilitar la participaci dels alumnes en dos grans tipus de jocs: els
jocs cooperatius i els jocs competitius.
En els jocs cooperatius, lactuaci del mestre ha dajudar lalumne a identificar i definir quin s lobjectiu collectiu com i quines accions ha de fer cada jugador per assolir-lo. Cal orientar els alumnes en el descobriment
de quines sn les claus per assolir lxit en aquest tipus dactivitats: esforar-se, prendre decisions, resoldre
els conflictes que puguin sorgir, arribar a acords, ajudar i cooperar amb els companys o mostrar-se solidari, entre
daltres. Tamb es fa necessari reservar moments per poder practicar i desenvolupar totes aquestes habilitats
socials interpersonals.
El fet que el joc cooperatiu estigui dirigit a la superaci dun repte i no, com passa en les activitats competitives, a superar els altres i la simplicitat de les normes, afavoreix la integraci dels alumnes amb ms dificultats
i a la vegada no limita les possibilitats dels ms hbils, que utilitzen les seves destreses no noms en el seu
propi benefici, sin tamb en el del grup i per ajudar els companys.
En els jocs competitius, proposats sobretot al final de letapa, caldria anar introduint estratgies de collaboraci-oposici a partir de formes jugades, jocs preesportius i alternatius i esports adaptats, encaminats a la iniciaci dels esports ms institucionalitzats que es presentaran amb tota la seva normativa, caracterstiques i peculiaritats durant letapa secundria. Lalumne ha de tenir la possibilitat dexperimentar amb esports adaptats
i amb jocs preesportius i alternatius menys coneguts que precisament pel seu desconeixement permeten
igualar el nivell inicial dhabilitat i coneixement dels participants. Cal evitar i defugir la prctica assimilada a
esports coneguts i de molta difusi, sobretot sense adaptacions i que, al seu torn, poden estar impregnats de
contravalors com la insolidaritat, lindividualisme, la trampa o el menyspreu.
Els esports adaptats i els jocs preesportius es troben a mig cam entre el joc lliure i el joc esportiu estndard o
esport. Parteixen dunes regles inicials, per tenen un gran marge de canvi i de modificaci mentre es practiquen, aix com la possibilitat de construir i donar lloc a nous jocs.
El mestre i els alumnes poden modificar diferents elements dels jocs: lespai (adequar la mida o la forma del
terreny de joc al nombre dels participants...), el temps (nombre de perodes, durada del joc i/o de les parts...),
aspectes relacionats amb els participants (nombre de jugadors i/o dequips, fer ms equips...), el material
(canviar-lo, utilitzar el mateix amb diferents caracterstiques...) i les normes (canviar el rol dels participants o
lobjectiu del joc, limitar conductes...).
59
Aquestes modificacions han de permetre afavorir la participaci activa de tots els alumnes evitant les eliminacions i els temps despera amb independncia del seu nivell dhabilitat, integrar tots les gneres en les mateixes activitats (grups mixtos), reduir la competitivitat entre alumnes i fomentar la cooperaci.
Quant a leliminaci, en general s convenient defugir laplicaci de normes que excloguin participants del joc,
ja que probablement els alumnes menys hbils i que per tant tenen una major necessitat de prctica seran els
que hauran de deixar de participar ben aviat de les situacions de joc. En aquest sentit pot ser til proposar canvis
de rol o de tasca dins dun mateix joc o oferir altres alternatives perqu tothom pugui participar activament
duna manera o altra.
La competici en si mateixa no ha de ser vista necessriament com a negativa, sempre que sigui utilitzada duna
manera adequada i segueixi un enfocament ldic i recreatiu, variat i no discriminatori ja que suposa un important element motivador. Pot ser plantejada com un estmul en relaci amb un mateix a partir de la presentaci
de reptes i propostes de superaci personal.
Per tal de fer servir la competici des daquesta perspectiva es poden introduir adaptacions com per exemple
diluir els elements propis de la competici, desvincular el resultat de la mateixa activitat, introduir regles compensatries per afavorir els que van perdent en un determinat moment del joc o per promoure la participaci
daquells alumnes amb ms problemes respecte a les exigncies que planteja lactivitat motriu, plantejar jocs
en qu les possibilitats que algun dels participants aconsegueixi vncer siguin molt improbables, controlar la
disposici en lespai de manera que no inciti a la competici, introduir elements datzar en el sistema de puntuaci, etc.
La participaci en el joc tamb pot possibilitar el coneixement de la histria, els valors i les tradicions de lentorn social ms proper i darreu. Per aix cal que el mestre proposi, difongui i fins i tot recuperi jocs i esports
tradicionals. Aquests tipus de jocs poden ser tamb una eina per contribuir a respectar diferents aspectes relacionats amb la interculturalitat, la integraci i la inclusi.
El desenvolupament de la sessi ha de ser flexible. Cal anar incloent adaptacions del joc per part del mateix
docent o a partir de les aportacions raonables dels alumnes a fi i efecte dintroduir tamb els valors de collaboraci, esfor, solidaritat i en relaci amb lobjectiu de participaci activa de tots els alumnes. Aix, caldr
proposar diferents rols dins del joc, i evitar una identificaci excessiva de determinats alumnes amb determinats rols. En relaci amb el respecte als altres i a les normes, sempre que sigui possible caldr transferir a
la realitat el que vagi succeint en el decurs del joc, fent referncies a la resoluci de conflictes reals, a les accions correctes o incorrectes que es produeixen en determinats esports, articulant debats i reflexions.
Al final de la sessi, caldr fer un recordatori o sntesi de les conclusions a qu hem arribat en relaci amb les
diferents formes de participaci i les accions positives i negatives relacionades amb el respecte a les normes
i als companys que shagin anat produint. s el moment de consolidar conceptes com respecte, cooperaci,
solidaritat, joc net, equitat... amb un vocabulari adaptat als alumnes i amb exemples o demostracions si s
necessari.
El mestre haur danar incrementant progressivament les estones de gesti autnoma del joc per part dels
alumnes per avanar en ladquisici daquesta competncia, generant espais en qu puguin assajar i interactuar
entre iguals sense la directa intervenci de ladult. Lestona de joc que es produeix durant el temps desbarjo
pot ser un bon moment per fer una observaci sobre la consolidaci de ladquisici daquesta competncia.
Els diferents tipus dagrupaments que es fan durant les sessions han de permetre una dinmica que afavoreixi
la participaci i el desenvolupament de diferents rols per part de tots els alumnes. Aix, doncs, cal evitar la
repetici contnua dels mateixos grups consolidats per afinitat o amistat i estimular les agrupacions flexibles
en funci de diferents criteris i assumint diferents rols dins del joc per tal de facilitar les relacions entre tots i
potenciar laprenentatge cooperatiu. Tamb s indispensable utilitzar estratgies per fer grups de manera rpida i senzilla.
60
A travs del joc es poden transmetre valors positius, per tamb negatius en funci de la intenci i la manera
com lintrodum i practiquem i les interaccions que es produeixin entre els participants. Noms amb la intenci dinfluir positivament ser possible transmetre valors positius. s tasca del mestre vetllar perqu el joc
sigui just, inclusiu, no discriminatori per qualsevol circumstncia, equitatiu, plaent i divertit i no el contrari.
El joc collectiu reprodueix escenaris de la societat i per tant t un paper molt important en ladquisici daquelles habilitats socials relacionades amb els valors democrtics que lescola ha de promoure, entre els quals
podem destacar la participaci, el respecte per les altres persones, de les seves propostes, opinions, caracterstiques, maneres de fer i nivell dhabilitat, lintercanvi dopinions, de propostes, la capacitat de negociar, darribar a acords, consensos i solucions com a mitj de resoluci de problemes o conflictes, lelaboraci i acceptaci de regles, la cooperaci i solidaritat entre els companys.
Una educaci fsica respectuosa amb les diferncies de gnere implica tractar diferents problemtiques que
puguin sorgir a laula per tal dimpulsar la igualtat doportunitats en la prctica de lactivitat fsica. Implica tamb
prendre les mesures perqu nois i noies puguin aprofitar equitativament els beneficis que lactivitat fsica proporciona. En ocasions aquest aspecte encara no est resolt a les classes deducaci fsica. Algunes activitats
sn compartides en igualtat de condicions independentment del gnere de lalumne, per en daltres els nois
les han practicat molt ms prviament i sn ms hbils que les noies. Tamb es pot donar aquesta situaci a
la inversa. En les tasques en qu els nois acostumen a ser ms hbils sol haver-hi un nombre important de
noies que sinhibeixen de la prctica, de manera que sincrementa la distncia en els aprenentatges. Algunes
vegades encara resulta difcil formar grups mixtos sense que es cren conflictes o sense la intervenci del mestre.
Algunes mesures que podem prendre per regular aquestes situacions sn: dissenyar la programaci sense
prendre el model mascul com a nic referent; utilitzar estratgies metodolgiques que tractin deliminar els
estereotips socials lligats al gnere, prestar una atenci igualitria a nois i noies, fomentar la participaci de tots
per igual i afavorir les relacions entre ambds sexes, etc.

Per avaluar aquesta competncia es proposaran activitats en qu el docent o lalumne pugui observar la capacitat de participaci en el joc. Per fer-ho es poden utilitzar instruments dautoavaluaci i coavaluaci que recullin
aspectes en relaci amb la participaci activa, la cooperaci amb els companys, els respecte vers les normes,
la capacitat per resoldre els possibles conflictes i per afavorir la participaci de tothom, etc.
61
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Es mostra disposat a participar en

els jocs collectius que li proposen.
Fa propostes de jocs collectius

als seus companys i els anima a
participar-hi.
Sofereix a organitzar el joc collectiu

(espai, material, equips, normes) i
pot arribar a conduir-lo i a regular-lo.
Participa en els jocs collectius en

qu sap que s ms hbil per
jugar-los.
Proposa participar en jocs

collectius als seus companys en
qu sap que s ms hbil i accepta
participar en els que no ho s tant.
Fa propostes i sofereix a organitzar

jocs collectius que tenen una
mplia acceptaci per part dels seus
companys, els condueix i els regula.
Respecta les normes del joc

collectiu en qu participa.

Si no est dacord amb alguna,
ho manifesta argumentant les raons
i fent propostes de millora.

Si no est dacord amb alguna,
ho manifesta argumentant les raons
i fent propostes de millora.
Proposa noves normes i gestiona
de manera efica el debat entre
els participants per decidir si
saccepten o no.
Reconeix i accepta les

conseqncies que comporta no
ajustar-se al compliment dalguna
de les normes del joc collectiu en
qu participa.

ajustar-se al compliment dalgunes
qu participa. Identifica qu pot
millorar perqu no li torni a passar.

ajustar-se al compliment dalgunes
qu participa. Identifica qu pot
millorar perqu no li torni a passar
i ho aplica en situacions posteriors.
Mostra empatia cap als companys

que en un primer moment no
accepten les conseqncies del
no-compliment de les normes.

no-compliment de les normes
i t estratgies i arguments per
ajudar-los a reflexionar i entendre
les raons.

no- compliment de les normes i t
estratgies i arguments per
ajudar-los a reflexionar, entendre les
raons i aconsegueix que les accepti.
Es mostra disposat a participar

amb tots els companys que
formaran part del seu equip en el
joc collectiu.

joc collectiu. Sofereix a collaborar
amb aquells que tenen ms
dificultats o que li demanen durant
el temps que es duu a terme el joc
collectiu.

joc collectiu. Sofereix a collaborar
amb aquells que tenen ms
dificultats o que li demanen durant
el temps que es duu a terme el joc
collectiu i a posteriori durant el
temps lliure o desbarjo.
Accepta les idees, les opinions i els

sentiments dels altres en la prctica
dun joc collectiu.
Accepta les idees, les opinions

i els sentiments dels altres en la
prctica dun joc collectiu i s capa
dexpressar les prpies amb
seguretat sense negar els drets dels
altres.
Accepta les idees, les opinions

i els sentiments dels altres en la
prctica dun joc collectiu i s
capa dexpressar les prpies amb
seguretat sense negar els drets dels
altres i sense que els altres vegin
en aquestes expressions conductes
agressives o manipuladores.
62
s capa de participar en un joc

collectiu de manera activa
respectant les normes i els
companys.
s capa de participar en un joc

collectiu de manera activa afavorint
la intervenci de tothom
independentment del seu nivell
dhabilitat o daltres condicionants.
A ms de participar en un joc
collectiu de manera activa respectant
les normes i els companys i afavorint
la intervenci de tothom s capa de
dirigir-lo resolent les diferents
situacions que puguin aparixer.
T en compte tots els membres

del grup quan participa en un joc
collectiu.
T en compte tots els membres

del grup i vetlla perqu tots puguin
participar en un joc collectiu.
s capa de proposar canvis en les

normes per tal dafavorir la
participaci de tothom.
Participa en la redacci dun codi de

joc net de la classe i es compromet
a aplicar-lo.
Participa en la redacci dun codi

de joc net de la classe i es
compromet a aplicar-lo. Sadona de
quines conductes cal modificar per
tal de resoldre determinades
situacions que puguin aparixer.
Participa en la redacci dun codi de

joc net de la classe i es compromet
a aplicar-lo. Sadona de quines
conductes cal modificar no noms
per resoldre determinades
situacions que puguin aparixer
sin tamb per prevenir-les.
Aplica les normes dels jocs

collectius en qu participa.
Aplica les normes dels jocs

collectius en qu participa i fa
propostes de canvi o de millora.
Inventa un joc collectiu diferent a

partir de la combinaci de diferents
elements dels jocs que coneix o
directament en crea un de nou.
Participa activament en el joc

collectiu movent-se dins de tot
lespai de joc.

lespai de joc i comunicant-se amb
els companys oferint-se.

lespai de joc i comunicant-se amb
els companys oferint-se, dirigint-los
i animant-los.
Es mostra comprensiu quan un

company mostra dificultats o comet
una errada durant un joc collectiu.
Es mostra comprensiu i anima un

company quan mostra dificultats
o comet una errada durant un joc
collectiu.
Es mostra comprensiu i anima un

company quan mostra dificultats
o comet una errada durant un joc
collectiu. A ms li fa propostes per
tal que superi les seves dificultats o
no repeteixi lerrada.
Saluda els companys de laltre

equip en comenar i acabar el joc
collectiu.
Saluda els companys de laltre equip

en comenar i acabar el joc donant
mostres dacceptar el resultat
independentment de quin sigui.
Saluda els companys de laltre equip

en comenar i acabar el joc donant
mostres dacceptar el resultat
independentment de quin sigui i si
s el cas felicita els participants pel
seu esfor.
s capa de supeditar lassoliment

de les metes collectives del grup
per damunt de les individuals
prpies.

prpies i es responsabilitza de la
seva part per aconseguir-ho.

prpies, es responsabilitza de la
seva part per aconseguir-ho i es
mostra emptic i assertiu.
Executa els diferents elements i les

tctiques dels jocs collectius.
Executa en els jocs collectius els

diferents elements amb fludesa i
les tctiques de manera intelligent.
Executa en els jocs collectius els

diferents elements amb fludesa i
les tctiques de manera intelligent.
A ms, es mostra efectiu.
Mostra actituds de respecte en

relaci amb els companys de laltre
equip.
Mostra actituds de respecte i

collaboraci en relaci amb els
companys de laltre equip.
Mostra actituds de respecte i

collaboraci en relaci amb els
companys de laltre equip i anima els
seus propis companys a fer el mateix.
63
ACTIVITAT
Practicarem quatre jocs collectius. Dos proposats pel mestre i dos que organitzareu vosaltres mateixos.
Comenarem per fer dos grups i cada grup ha de fer una proposta. Per escollir el joc heu de tenir en
compte les condicions segents:
Ha destar pensat per jugar-hi dos equips dentre 6 i 14 jugadors, aproximadament.
Ha de ser indit, s a dir, que no pot ser igual a cap joc que hgim practicat a les sessions deducaci
fsica anteriorment ni a cap esport molt conegut i de molta difusi. S que pot ser algun daquests jocs
amb unes quantes variants o modificacions.
En la dinmica del joc tothom ha de poder participar duna o altra manera des que comena fins que sacaba, s a dir, que no hi poden haver alumnes que quedin exclosos.
Tots dos grups dalumnes posen en prctica el joc a lespai ms adequat, triat pel grup que lha proposat.
Un cop acabat el joc es recullen i sanoten les situacions conflictives generades i les possibles actuacions
o modificacions de les normes del joc per millorar-ne el desenvolupament i la participaci de tots els companys. A continuaci, es posen a la prctica aquestes modificacions i es torna a fer el recull de propostes
de millora.
Una vegada conegudes les normes del joc i consolidada la seva prctica cada grup presenta el seu joc a
laltre grup i sorganitzen quatre sessions per jugar-los conjuntament amb els dos que proposar el mestre.
Per fer lavaluaci daquesta activitat, en acabar la prctica daquests jocs es pot utilitzar un daquests tres
instruments:
1. La diana davaluaci.
2. El full dindicadors.
3. La rbrica.
Els indicadors de linstrument escollit seran coneguts i compartits amb els alumnes des de linici de lactivitat i ells ja en disposaran des del primer dia. Aquests instruments es poden fer servir com a instrument
dautoavaluaci i de coavaluaci amb els companys i amb el mestre.
En el cas que sutilitzi la diana davaluaci lalumne ha de decidir i assenyalar, per a cada indicador, si
lacompleix a vegades, sovint o sempre.
64
Respecto les diferents opinions

i els diferents nivells dhabilitat
dels companys
Participo activament en els jocs

collectius que em proposen
1
2
Collaboro en el bon
desenvolupament
dels jocs
collectius en
relaci amb les
normes i els
companys
2
3
3
3
2
1
1
Accepto el resultat i les
conseqncies de no complir
algunes de les normes dels jocs
collectius en qu participo
A vegades
Proposo
estratgies
i modificacions
per afavorir
un millor
desenvolupament
dels jocs
collectius
Compleixo les normes dels jocs

collectius en qu participo
Sovint
Sempre
65
En el cas que sutilitzi el full dindicadors lalumne haur domplir la graella segent:
Indicadors
Participaci activa
Participo durant el joc
Prenc iniciatives en el joc
Coopero en el joc
Collaboro activament en les diferents situacions del joc
Faig participar altres companys en les diferents accions del joc
Participo i collaboro per assolir lobjectiu del joc
Organitzo les accions durant el joc
Em diverteixo
...
Respecte a les normes
Intento resoldre els conflictes
Resolc els conflictes
Respecto les normes acordades
Proposo modificacions de les normes inicials del joc amb arguments
Mantinc una actitud respectuosa amb les normes sigui quin sigui el resultat del joc
Creo noves normes del joc quan s necessari
...
Respecte als companys
Intento resoldre els conflictes
Resolc els conflictes
Confio en els altres i els accepto
Felicito les bones accions dels jugadors del meu equip i de laltre
Mantinc una actitud respectuosa amb els companys sigui quin sigui el resultat del joc
...
66
No
En el cas que sutilitzi la rbrica lalumne haur de marcar quins criteris de resultats sajusten a la seva
prctica:
Criteris de realitzaci
Criteris de resultats
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Participaci de forma
activa en el joc
Participa en el joc
collectiu
Participa activament
en el joc collectiu
i pren iniciatives per
assolir lobjectiu del
joc
Participa activament
en el joc collectiu,
pren iniciatives per
assolir-ne lobjectiu,
desenvolupa
estratgies i organitza
el joc tenint en
compte la participaci
de tots els companys
Respectar les normes

del joc
Mostra coneixement
de les normes del joc
i les respecta
Fa propostes per
modificar les normes i
respecta les propostes
normatives prpies
i les aportades pels
companys
s capa de crear
noves normes i
respectar-les, a ms
dacceptar les
generades pels
companys. Sol
resoldre conflictes
en relaci amb les
normes
Respectar els
companys
Mostra conductes
respectuoses amb els
companys durant el
joc i en finalitzar-lo,
sigui quin sigui el
resultat
Respecta els
companys durant el
joc i en finalitzar-lo,
i a ms, collabora
amb ells
Impulsa accions en
relaci amb el respecte
als companys. Sol
resoldre conflictes

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que participa en el joc collectiu, que mostra coneixement i respecte per les normes i que respecta els seus companys (del mateix o de laltre equip) sigui quin
sigui el resultat.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne que participa en el joc collectiu prenent iniciatives per collaborar en el desenvolupament del joc, que a ms de respectar les normes s capa de proposar modificacions i que respecta i collabora amb els companys sense generar conflictes.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne que participa activament en el joc collectiu, que pren iniciatives i desenvolupa estratgies per tal dassolir lobjectiu, que s capa dorganitzar el joc tenint en compte
la participaci de tots els companys, que s capa de modificar les normes o crear-ne de noves i respectarles, a ms dacceptar les proposades pels companys, i que sol resoldre conflictes referents a les normes i
els companys mostrant actituds o impulsant accions de respecte.
67
COMPETNCIA 8
Practicar activitat fsica vinculada a lentorn com una forma docupaci
del temps de lleure
Explicaci
Aquesta competncia fa referncia a la capacitat daprendre a interactuar amb lentorn ja sigui natural o
urb, proper o lluny, habitual o no habitual a travs
de lactivitat fsica fent un s responsable del temps
doci en mbits no formals o informals per tal denriquir les tipologies dactivitat fsica que es donen en
els mbits formals i tamb per compensar la rutina
diria i combatre el sedentarisme.
Aquesta interacci sha de produir per mitj de prctiques que transmetin els mateixos valors que es promouen des de lescola i des de leducaci fsica en particular i que a ms siguin saludables i segures, ha de
tenir una certa perdurabilitat i regularitat al llarg del
temps, ha de ser sostenible en relaci amb els mitjans emprats i els recursos mediambientals i ha de
mostrar-se respectuosa amb el medi on es duu a terme.
Entenem per entorn lespai fsic, per tamb cultural
i social que ens envolta, que ens afecta i que influencia de manera directa en la nostra manera de viure.
Els entorns, entre daltres coses, potencien o inhibeixen factors de la salut pblica i individual, dificulten o faciliten la mobilitat ms o menys sostenible
i incideixen en la cohesi social o lallament de les
persones que els habiten.
Els entorns poden ser urbans o naturals. Els considerem urbans quan han estat dissenyats per les persones. La densitat urbana, els espais pblics, les xarxes
de comunicacions i transports, els parcs, els carrers
i el paisatge urb en sn elements constituents. Els
considerem espais naturals quan estan vinculats als
hbitats naturals i tenen com a elements destacats el
territori, laire, la vegetaci i la fauna i flora.
Entenem com a temps de lleure, aquell temps en qu
els infants duen a terme activitats escollides lliurement
que els aporten diversi, desenvolupament personal, relacions amb altres persones i altres beneficis.
Aquestes activitats poden ser de tipologia diversa, han
68
de tenir totes elles intencionalitat pedaggica i shan

dentendre com un mitj per lassoliment de cert benestar i salut.
Laprenentatge per locupaci del temps de lleure s
un procs pel qual els infants han de ser capaos progressivament dorganitzar i gestionar la prpia prctica, tant des dun punt de vista recreatiu i de lleure
saludable, que han de ser els prioritaris, com des dun
punt de vista formatiu.
La competncia tamb inclou continguts de salut i
qualitat de vida relacionats amb la prctica dactivitats
de lleure saludables. Els infants han de ser capaos
de conixer, viure i experimentar el temps de lleure
com una inversi en la seva prpia salut.
s per aix que aquesta competncia est estretament lligada amb la dimensi activitat fsica saludable
daquest mateix mbit que inclou les competncies 3
Mostrar hbits saludables en la prctica dactivitats
fsiques i en la vida quotidiana i 4 Valorar la prctica
habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis
per a la salut.
La competncia pot facilitar el coneixement deines
TAC (tecnologies per a laprenentatge i el coneixement) com ara GPS o aplicacions per a dispositius
mbils o tauletes que permeten cercar, contrastar, seleccionar i geolocalitzar informaci digital referida a
les activitats fsiques existents o exercitades en lentorn.
compte la diversitat dels entorns, la varietat de les activitats fsiques practicades i la capacitat per organitzarse per practicar-les.
Aix, doncs, un alumne que practiqui algun tipus dactivitat fsica vinculada a lentorn com una forma docupaci del temps de lleure estaria en un primer nivell.
En nivells superiors trobarem alumnes que practiquin activitats variades i en entorns diversos i alguns
alumnes que a ms mostrin capacitat per organitzar
la seva prctica.
Gradaci
8.1. Practicar algun tipus dactivitat fsica vinculada
al seu entorn proper com una forma docupaci
del temps de lleure.
8.2. Practicar activitats fsiques variades vinculades
al seu entorn proper com una forma docupaci
del temps de lleure.
8.3. Practicar activitats fsiques variades vinculades
al seu entorn proper i a daltres entorns no habituals i organitzar-se per practicar-les.

lactivitat fsica:
un mateix.
els altres.
els espais.
Joc motor:
Jocs del mn.
Continguts clau
Jocs alternatius.
Jocs cooperatius.
Percepci de lespai.
Percepci del temps.
Esfor i superaci:

i collectiva.

i direccions.


a acords...


nivell dhabilitat.
gnere.
69
Per arribar a utilitzar lentorn com a espai de trobada per a la prctica dactivitat fsica s necessari proporcionar
als alumnes una base de continguts relacionats amb el medi, tot identificant i donant a conixer activitats i espais pblics i privats que ofereixin la possibilitat de practicar activitat fsica fora de lhorari lectiu i fomentant i
promovent la seva prctica i utilitzaci.
Per aix cal proposar activitats en qu els infants comencin a ser capaos danalitzar les possibilitats dentorns
i espais diversos i les ofertes dactivitats fsiques que ofereix lescola, el barri, el municipi o lentorn natural. El
parc, les pistes esportives del barri, la platja, la muntanya, el club esportiu poden ser exemples descenaris en
qu lactivitat fsica serveixi de pretext per al coneixement de lentorn. A ms, conixer i interactuar amb lentorn,
ens ajudar a respectar-lo i a tenir-ne cura.
Ser convenient comenar sempre per lentorn ms proper. Aix, una escola que tingui al costat unes pistes
datletisme hauria daprofitar aquest espai per fer all algunes sessions deducaci fsica. El mateix hauria de
passar amb escoles que estiguin a la vora de la platja, rodejades de muntanya, enmig dun parc, etc.
Com que lentorn no es redueix al seu component fsic sin que tamb t un vessant cultural i social, tamb
hem de tenir presents aquelles activitats que per tradici o altres motius estiguin ms arrelades a lentorn del
centre. Imaginem que una associaci esportiva i cultural de promoci de les bitlles catalanes organitza tirades
els caps de setmana en un parc proper. Podria ser interesant establir contacte amb els seus membres per tal que
ens deixessin el material o fins i tot sacostessin a lescola per donar a conixer aquesta activitat.
Cal que el mestre programi activitats que es desenvolupin fora de lespai habitual deducaci fsica escolar.
La realitzaci daquestes activitats ha destar justificada o ha destar en relaci amb el que es fa a les sessions.
Pot arribar a ser una culminaci dun tema que shagi treballat a classe. Les activitats es poden fer tant en entorns urbans com en entorns naturals. Per exemple, podem programar una sortida a patinar en una pista de gel
com a finalitzaci duna unitat de programaci en la qual hem estat treballant els lliscaments. O podem organitzar una sortida de vela conduda per monitors dun club esportiu per oferir la possibilitat als alumnes de
practicar aquesta activitat que ofereix lentorn i que duna altra manera no es podria fer, ja que pot ser que nosaltres com a mestres no disposem ni dels materials ni dels coneixements per poder-la dur a terme.
No s inusual que diferents escoles que estiguin a prop es posin dacord entre elles per organitzar algun tipus
dactivitat fsica de manera conjunta en un espai que sigui proper a totes elles. En ocasions poden comptar amb
el recolzament daltres entitats que poden oferir suport organitzatiu, de personal o material. Aquest tipus dactivitats sn molt interessants ja que, a ms de permetre conixer altres espais de prctica fsica i de fer-los
servir, tenen el valor afegit de la socialitzaci que sestableix entre els alumnes de les diferents escoles.
En el cas de les prctiques fsiques desenvolupades en lentorn urb, com ara parcs, carrers, zones verdes o
installacions esportives pbliques o privades, shan de dur a terme sense provocar perjudicis a les altres persones, de tal manera que es comparteixi la utilitzaci dels espais sense apropiar-sels.
En el cas de prctiques fsiques desenvolupades en lentorn natural, a ms dactituds de respecte cap als altres
i lentorn tamb cal valorar les repercussions que comporta la prctica sobre el medi natural i prendre mesures que contribueixin a minimitzar-les i a protegir-lo per aix poder gaudir de lentorn de manera sostenible.
El mestre ha de fomentar la prctica dactivitats fsiques fora dels espais i horaris de leducaci fsica escolar,
difonent entre els alumnes en la mesura que sigui possible totes aquelles iniciatives que proporcioni lentorn
i facilitant al mxim la seva participaci. Oferim alguns exemples daccions que pot dur a terme el mestre en
relaci amb diferents possibilitats que ens pot oferir lentorn i de menor a major implicaci.
Informar de les dates de celebraci dun casal destiu esportiu organitzat pel consell esportiu de la nostra
comarca.
70
Encarregar-se de la gesti de les inscripcions dels alumnes interessats a participar en una cursa popular
infantil que organitza una associaci esportiva del nostre barri.
Acompanyar els alumnes en companyia de les seves famlies o no per tal que puguin participar en una cursa dorientaci organitzada per un club esportiu del nostre municipi.
Els consells esportius sn entitats presents a totes les comarques de Catalunya que tenen com a principal objectiu el foment, lorganitzaci i la promoci de lactivitat esportiva en edat escolar dins de la comarca. Collaboren
en lorganitzaci dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya i del Pla Catal de lEsport a lEscola.
Les federacions esportives catalanes sn entitats dmbit catal constitudes per associacions, clubs o agrupacions esportives dedicades a la promoci, gesti i coordinaci de la prctica de cada esport o modalitat esportiva prpia.
Els clubs i agrupacions esportives sn entitats formades per persones amb lobjectiu de fomentar, desenvolupar i practicar de forma continuada activitat fsica i esportiva. Els beneficiaris de les seves activitats sn els
seus associats i tamb la resta de la poblaci. Catalunya t una slida xarxa de clubs, associacions i entitats esportives arrelades i repartides pel territori.
Totes aquestes entitats disposen de material de prstec i ofereixen propostes variades dactivitats diniciaci a
la prctica dactivitat fsica esportiva i de prctica dactivitats fisicoesportives recreatives i ldiques no necessriament vinculades a lesport reglat que ens poden servir per assolir aquesta competncia. Conv conixerles, establir-hi contacte i mantenir-hi relaci per tal destar al cas en cada moment de les propostes que puguin
oferir a les escoles.
Per motivar a la prctica i assolir aquesta competncia el mestre tamb ha de reservar estones o preveure espais dintercanvi per tal que els alumnes puguin donar a conixer i compartir experincies de prctica en el
seu temps de lleure ja sigui sols, amb la seva famlia, amb els seus amics o amb els seus companys.
Algunes actuacions que es poden dur a terme poden ser dedicar sessions o estones de sessions perqu els
alumnes expliquin activitats que hagin fet com ara excursions, trobades, campionats o tornejos en qu hagin
participat, donin a conixer llocs o espais de prctica que facin servir, mostrin activitats fisicoesportives que
practiquin i que no siguin gaire populars o facin fora de lescola. Els familiars o amics que facin activitat fsica
tamb podrien fer s daquest espai per transmetre les seves vivncies amb el plus de motivaci que tindria
vers els mateixos alumnes.
Tamb podem reservar un espai al gimns, en el blog deducaci fsica o a la web del centre per tal de difondre
totes aquestes informacions.
Una altra estratgia que pot resultar interessant s tractar de vincular la prctica dactivitats que fem a les nostres sessions amb lentorn ms proper. Per exemple, imaginem que dins duna unitat de programaci diniciaci
a latletisme adaptat estem practicant les curses de resistncia. Podrem tractar destablir un parallelisme de la
distncia que hgim recorregut a les pistes de lescola amb la distncia dun circuit esportiu pblic dels que es
troben senyalitzats en alguns municipis que siguin propers a la nostra escola.
Si s possible conv que el mestre faci alguna mena de seguiment especfic del desenvolupament de les activitats extraescolars esportives. Daquesta manera podr vetllar perqu no entrin en contradicci entre si els
valors que es transmeten durant les classes deducaci fsica i els que es transmeten durant lestona dactivitat
extraescolar i, si s el cas, tractar de corregir-ho. Si a la vegada tamb procurem donar-hi valor i fer-ne una difusi probablement el nombre dalumnes inscrits sigui ms nombrs que si no les visibilitzem a les nostres
classes ni mantenim contacte amb aquest tipus dactivitats.
Les colnies escolars, que molts centres educatius programen al llarg del curs com una activitat que es fa en
un entorn natural i no proper, poden ser una bona situaci per oferir la possibilitat de practicar activitats que
71
difcilment ser possible dur-les a terme a lescola o que els alumnes les puguin practicar tots junts amb els seus
companys de classe.
Lentorn natural ens ofereix nombroses propostes. En qualsevol cas s important tenir present que aquest tipus dactivitats shan de dur a terme sempre sota el control i la supervisi de professionals i tcnics qualificats
que en garanteixin un correcte desenvolupament i puguin resoldre qualsevol incidncia que pugui sorgir.
Aix no significa que el mestre no hi hagi de participar tamb.
En el decurs de les nostres classes cal estimular la motivaci dels alumnes a partir dun mateix, s a dir, a
partir de la idea que la percepci de lxit propi no cal que sigui el resultat del reconeixement dels altres, sin
que es pot aconseguir quan assolim un objectiu o repte, quan aconseguim superar-nos en un aspecte que ens
havem proposat, quan millorem les nostres habilitats o naprenem de noves. Si ho fem daquesta manera
generarem un clima agradable, de diversi, afavorirem laplicaci destratgies de collaboraci i ajuda i donarem valor a lesfor. Aquest tipus de motivaci s ms perdurable en el temps i s molt probable que contribueixi a fomentar lactivitat fsica i mantenir la seva prctica fins i tot ms enll de lescolaritzaci obligatria.
Una motivaci enfocada a la comparaci amb els altres i a obtenir satisfacci i xit noms en funci de poder
superar els companys s un tipus de motivaci ms dbil i no perdurable en el temps. En el moment en qu
no saconsegueixi superar els altres per qualsevol motiu, la motivaci desapareixer, la qual cosa s probable
que provoqui un abandonament de la prctica dactivitat fsica. s tasca del mestre estimular i promoure la primera per damunt de la segona.
De la mateixa manera, hem de fomentar la consecuci dun ambient participatiu que afavoreixi les experincies gratificants, el fet de sentir-se b practicant activitat fsica, la cooperaci i el respecte entre els companys,
lesfor per assolir la millora personal, la tolerncia i laprenentatge a partir de lerror. Si es compleixen aquestes premisses i lactivitat fsica s recordada com una experincia positiva, agradable i divertida, ser ms fcil
fixar aquesta prctica i aconseguir que la participaci dels alumnes en activitats fsiques en el futur sigui ms
probable i continuada.
En canvi, si en les nostres sessions predomina la competitivitat en sentit estricte, lavaluaci pblica, lexperimentaci habitual del sentiment de derrota per part de la majoria de participants, lexclusi, especialment daquells alumnes que presentin un nivell ms baix dhabilitat motriu, la desconfiana, legoisme o la divisi per
categories, es generar un clima que de ben segur no afavorir la prctica dactivitats fsiques com a forma
docupaci del temps de lleure per part del alumnes que visquin aquestes situacions.

Un instrument per avaluar aquesta competncia pot ser ls de la carpeta daprenentatge.4 La carpeta daprenentatge facilita a lalumne fer evident el que ha aprs i com ho ha aprs al llarg dun perode de temps per mitj
del recull raonat devidncies daprenentatge. La carpeta daprenentatge permet recollir les diferents activitats
que fa lalumne al llarg de laprenentatge duna unitat didctica o projecte, els seus objectius i les reflexions sobre
el que encara no sap prou b, qu far per revisar els errors i qu va millorant a mesura que avana en el coneixement. Pot incloure tamb els resultats de les activitats davaluaci amb finalitat qualificadora i qualsevol altra
evidncia de laprenentatge i, a partir de totes les dades recollides, es pot deduir la qualificaci final que acredita els aprenentatges, que t la qualitat de ser molt transparent per a lalumnat. El contingut pot ser qualsevol producci que shagi dut a terme, individualment o en petit grup, acompanyada duna reflexi personal
del tipus diari de classe. s idoni que inclogui la visi inicial dels objectius del treball que sha de fer, bases
dorientaci que explicitin lanticipaci de lacci (qu caldr fer o pensar per fer un determinat tipus de tas-
4. La carpeta daprenentatge, una eina per avaluar per competncies. Xarxa de competncies bsiques.
72
ques), mapes conceptuals que organitzin les relacions entre els principals conceptes, i contractes o altres instruments que explicitin la representaci que es fa lalumne dels criteris davaluaci.
considera assolida)
Nivell 2 o Notable
Descriu les caracterstiques que

defineixen el temps de lleure.
Descriu el temps de lleure com a

espai per a lactivitat fsica
saludable.
Gestiona el seu propi temps de

lleure desenvolupant activitat fsica
saludable respectuosa amb lentorn
proper.
Usa lentorn proper com a espai de

trobada.
Fa propostes dactivitat fsica en

lentorn proper.
Fa propostes dactivitat fsica

adaptades a lentorn proper
i respectuoses amb el medi i amb
si mateix.
Identifica els espais ptims per

a lactivitat fsica en el temps de
lleure.
Expressa les diferncies i les

caracterstiques especfiques dels
espais i les opcions ms adequades
de fer activitat fsica.
Relaciona els coneixements sobre

riscos i mesures de seguretat amb
lactivitat fsica i lentorn, i ho fa de
manera autnoma.
Descriu situacions dactivitat

fisicoesportives saludables fetes en
lentorn proper on manca el joc net i
el respecte per lentorn.
Identifica espais i entitats de

lentorn ms proper que fan prctica
fisicoesportiva saludable on
predomina el joc net i el respecte
per lentorn.
Utilitza els espais i participa en

entitats de lentorn ms proper que
fan prctica fisicoesportiva
saludable i on predomina el joc net
i el respecte per lentorn.
Practica algun tipus dactivitat fsica

en companyia de la seva famlia de
tant en tant.

en companyia de la seva famlia
habitualment.
Propicia en el si de la seva famlia

la prctica dalgun tipus dactivitat
fsica conjuntament ja que en coneix
els beneficis.
Sap situar alguns parcs i zones de

lleure propers a lescola.
Sap situar alguns parcs i zones de

lleure properes a lescola i al seu
domicili.
Sap situar la majoria dels parcs

i zones de lleure del seu barri o el
seu entorn.
Aprofita alguns recursos que li

ofereix el seu entorn proper per
practicar activitat fsica.
Aprofita els diferents recursos que

li ofereix el seu entorn proper per
practicar activitat fsica.
Aprofita els diferents recursos que

li ofereix el seu entorn proper per
practicar activitat fsica vetllant pel
seu manteniment i conservaci.
Comparteix oralment amb el mestre

i els companys les activitats fsiques
que fa durant el temps de lleure.
Comparteix amb el mestre i els

companys les activitats fsiques
que fa durant el temps de lleure
i naporta proves (fotografies,
trofeus, obsequis...) quan el mestre
li ho demana.
Comparteix amb el mestre i els

companys les activitats fsiques
que fa durant el temps de lleure
i naporta proves (fotografies,
trofeus, obsequis...) per iniciativa
prpia.
Participa algunes vegades en les

activitats fisicoesportives que li
agraden i que el mestre deducaci
fsica proposa fer fora de lhorari
lectiu.
Participa habitualment en les

activitats fisicoesportives que li
agraden i que el mestre deducaci
fsica proposa fer fora de lhorari
lectiu.
Participa habitualment en la majoria

de les activitats fisicoesportives que
el mestre deducaci fsica proposa
fer fora de lhorari lectiu.
73
Participa en les activitats fora de

lescola i sortides deducaci fsica
programades pel mestre.
Participa amb entusiasme en les

activitats fora de lescola i sortides
deducaci fsica programades pel
mestre.
Participa amb entusiasme en les

activitats fora de lescola i sortides
deducaci fsica programades pel
mestre i posa en prctica tots els
coneixements previs que ha adquirit
en la preparaci de la sortida.

vinculada al seu entorn proper de
manera regular.
Practica activitats fsiques variades

vinculades al seu entorn proper de
manera habitual.
Practica activitats fsiques variades

vinculades al seu entorn proper de
manera habitual i a daltres entorns
de manera regular.
ACTIVITAT
Et proposem fer una recerca per conixer els espais i les entitats en els quals practiques o podries practicar
algun tipus dactivitat fsica. Els resultats daquesta recerca i les evidncies del que has aprs les haurs de
recollir en una carpeta daprenentatge (carpeta de cartr amb totes les evidncies organitzades, carpeta digital, blog, presentaci digital...). Si ho creus necessari pots utilitzar-los tots tres. En acabar lactivitat haurs
de comunicar el resultat de tot el que has aprs fent aquesta recerca.
Lorganitzaci de la carpeta daprenentatge la decideixes tu. Alguns dels apartats podrien ser: quines entitats he conegut? En quina magradaria participar-hi? En quines ja hi participo? Quins espais per fer activitat fsica he descobert? Quins espais o entitats trobo a faltar?, etc.
Els materials que pots incloure en aquesta carpeta daprenentatge poden ser molt variats: fotografies, planificaci de les visites a fer, gravacions, plnols, fulletons informatius, entrevistes, anotacions, dibuixos, etc.
En aquest full dautoavaluaci trobars els indicadors que utilitzarem per determinar la qualitat de la
teva carpeta daprenentatge.
Indicador davaluaci
74
Planifico les visites a les entitats del meu entorn en qu puc practicar algun
tipus dactivitat fsica: quin dia hi anir?, quina informaci vull obtenir?,
com demostrar que hi he anat?...
Recullo evidncies suficients (fotografies, fulletons informatius, gravacions,

dibuixos, etc.) que demostren que he fet la visita a cadascuna de les entitats que
havia planificat visitar.
Tinc evidncies que demostren que practico alguna activitat fsica al meu entorn
proper, ja sigui en una entitat o no.
Tinc evidncies que demostren que practico diverses activitats fsiques al meu
entorn proper, ja sigui en una entitat o no.
Tinc evidncies que demostren que practico alguna activitat fsica al meu entorn
proper i en daltres que no sn habituals, ja sigui en una entitat o no.
Tinc evidncies que demostren que sc capa dorganitzar-me aquesta prctica

o prctiques: quins dies la practico?, quin material necessito?, en quin espai la
practico?, amb qui?...
No
Faig una selecci daquestes evidncies per incorporar-les a la meva carpeta

daprenentatge i decideixo com organitzar-les.
Tinc arguments per justificar per qu he escollit aquestes evidncies i qu

demostra cadascuna.
Puc explicar al meu mestre i als meus companys quines coses he aprs que no
sabia fent aquesta recerca.
10
He conegut nous espais i noves entitats del meu entorn proper per practicar
algun tipus dactivitat fsica.

Nivell 1 (nivell dassoliment satisfactori): lalumne que inclou a la seva carpeta daprenentatge evidncies
que demostren que t coneixement de les possibilitats de prctica dactivitat fsica que existeixen al seu entorn proper i que en practica o participa almenys duna.
Nivell 2 (nivell dassoliment notable): lalumne que, a ms, inclou evidncies que demostren que practica
o participa en diverses.
Nivell 3 (nivell dassoliment excellent): lalumne que, a ms, mostra evidncies que tamb coneix les possibilitats de prctica en entorns no habituals i que se norganitza la prctica.
75
ANNEX 1
Annex 1
Consideracions generals de lrea
deducaci fsica que cal tenir en compte
en totes les competncies
Per les caracterstiques daquesta rea de coneixement, cal preveure les possibles limitacions materials, estructurals, horries i climatolgiques i tenir en compte les caracterstiques singulars de lescola i de lentorn proper
procurant que facilitin la tasca de desenvolupar les competncies prpies de lrea deducaci fsica.
Les competncies sn leix del procs educatiu que els alumnes necessitaran per desenvolupar les seves funcions en la societat, aix com per resoldre situacions i problemes amb qu es trobaran al llarg de la seva vida. Ats
que ser competent suposa aplicar tots els aprenentatges adquirits s molt important prendre com a punt de
partida els coneixements previs dels alumnes i plantejar problemes en situacions que tinguin, personalment
i socialment, sentit per a qui aprn.
La prctica de lactivitat fsica comporta la relaci entre els alumnes i nafavoreix la integraci a la dinmica del centre i de laula. El joc s, en si mateix, una font educativa rica en situacions i vivncies. La seva observaci s una
eina per al docent per conixer facetes diverses dels alumnes: com es relaciona, quin tipus de joc li agrada, com
es comporta, quins rols ocupa... El joc motriu afavoreix aquestes situacions de forma privilegiada.
Els alumnes han de construir el seu coneixement motriu a partir dactivitats daprenentatge variades, de creixent dificultat i en diferents medis: individuals, collectives, cooperatives, expressives, a laire lliure, en el medi natural, etc. Aquest coneixement permetr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn
proper i prevenir situacions de risc associades.
Cal donar prioritat a la varietat dexperincies per enriquir la motricitat de linfant, deixant que busqui diverses
solucions motrius davant de les situacions proposades i que experimenti amb materials diversos. Shan devitar
situacions despera i passivitat innecessries i utilitzar diferents sistemes i criteris dagrupament que propicin
la cooperaci i la collaboraci. Tamb hem de facilitar la mxima participaci dels alumnes a partir de normes
flexibles i no excloents que impliquin a tothom.
Generalment la dinmica de les sessions ha dincloure una primera fase dactivaci, de presentaci de la sessi,
de posada en marxa a escala motriu i cognitiva i de predisposici general per comenar lactivitat. Una segona
fase ms extensa dedicada a desenvolupar els continguts de la sessi. I una tercera fase de sntesi i de recapitulaci en relaci amb les tasques fetes que faciliti la reflexi sobre el funcionament de les activitats i sobre el qu
i com sha aprs.
La intervenci del docent no ha de consistir a donar respostes tancades ni a proposar moviments estereotipats
que cal imitar, sin a fer que lalumne experimenti, analitzi i trobi les respostes motrius ms adequades en cada
cas, participant de manera activa. Preguntes nombroses, en relaci amb els moviments efectuats, ajudaran a fer
que els nens prenguin conscincia del seu cos i dels seus moviments i integrin el seu punt de vista en la lgica
de les explicacions del mestre.
En les diferents activitats cal defugir la competitivitat i cercar frmules diverses dactuaci, que, si b poden incloure la competici, ho facin de manera que es donin les condicions adequades de respecte entre els com-
76
ANNEX 1
panys. La cooperaci, el treball en equip, la negociaci i el respecte a les normes han de ser eixos vertebradors
habituals de les sessions deducaci fsica.
s tasca del mestre despertar en els alumnes el desig i la necessitat daprendre, ja que s un element essencial
per desencadenar veritables processos daprenentatge. Per tant, conixer els alumnes, tenir en compte les seves
experincies, inquietuds, motivacions, interessos i coneixements previs ens permetr dissenyar prctiques ms
riques i contextos daprenentatge que connectin amb aquestes motivacions i interessos per aprendre.
En aquest sentit, tamb ser positiu implicar els alumnes en la selecci dels continguts i crear situacions en qu
puguin aportar el seu punt de vista i negociar i decidir conjuntament amb el mestre. Algunes de les normes de funcionament de les classes deducaci fsica poden ser elaborades com a resultat dun comproms entre tots els
membres del grup i el mestre.
Tamb s tasca del mestre crear un clima afectiu a laula que contribueixi que lalumne gaudeixi, que tingui una
actitud favorable, que estigui motivat i interessat per esforar-se, per aprendre, per participar i per collaborar amb
els altres. Aquest fet constituir un facilitador dels progressos educatius i contribuir a obtenir millors resultats
en els aprenentatges dels alumnes. Per aconseguir-ho s important animar constantment, ser dinmic i actiu,
valorar lesfor i els xits i oferir un tracte afectus i de respecte als alumnes de manera que sestableixi una relaci dempatia i de complicitat amb ells.
Tamb poden contribuir a crear un clima positiu: activitats dinmiques, en qu existeixi moviment i que consumeixin energia; originals, innovadores, poc conegudes i que incitin lalumne al descobriment i que estimulin la
seva implicaci; que suposin un repte, una necessitat desforar-se, de superar-se i de vncer un nou obstacle;
que tinguin un significat, que lalumne hi trobi una utilitat i que tinguin aplicaci, i que estiguin a labast de tothom
per exemple oferint diferents possibilitats o graus diferents de resposta, de tal manera que cada alumne pugui
adaptar-les a les seves caracterstiques.
Igualment, hem de fer partcips els alumnes sobre quins sn els criteris dxit en relaci amb les tasques proposades, ja que aquests indicadors poden proporcionar-los informaci per decidir de quina manera han dactuar
per poder assolir els objectius daprenentatge, per reflexionar sobre si la seva estratgia per resoldre la tasca
s efica i per prendre decisions per intentar-ho de nou si s necessari.
Els alumnes tamb han de conixer els resultats i poden participar en lavaluaci donant arguments sobre les
valoracions fetes. s important fer conscients els alumnes de la importncia daprendre de lerror. Lerrada no
sha de veure com un element negatiu, sin com a motor daprenentatge a partir de lanlisi i la reflexi. Hem
de transmetre que equivocar-se s normal, i que lerrada s una part indestriable del nostre aprenentatge.
Noms pot corregir els errors qui els ha coms a partir, aix s, de lajuda que proporcionen els que ensenyen
i els companys. Daquesta manera lavaluaci t un efecte important en laugment de la motivaci i autoestima dels alumnes, ja que els ajuda a entendre millor les prpies dificultats i a trobar camins per millorar.
Cal promoure i valorar lesfor i lafany de superaci davant les dificultats i els reptes que en algun moment
poden semblar inassolibles per part dels alumnes. Progressivament cal que els alumnes facin un cert treball
dexigncia i superaci fsica que requereixi per part de tots un cert nivell dexigncia fsica.
Hem de procurar que la tipologia del material utilitzat a les sessions deducaci fsica sigui mplia i variada amb
formes, volums, mides i pesos diferents, ja que cada tipus de material genera una motricitat diferent, prpia i
especfica i aquest fet pot condicionar la riquesa de la resposta motriu. Tamb cal vetllar perqu sigui suficient.
s preferible disposar de menor quantitat per major varietat de material que no pas de major quantitat i menor
varietat.
Les estratgies organitzatives del mestre en relaci amb el grup-classe poden ajudar a palliar la manca de material i a optimitzar-ne ls. Tamb la seva creativitat i la utilitzaci de materials de rebuig, reciclats i no propis de
leducaci fsica pot contribuir a augmentar lestoc de material econmic disponible per a les classes.
77
ANNEX 1
Quant als espais, cal adaptar les classes a les installacions de qu es disposa, tractant de treuren el mxim profit
i utilitzar-les de manera ptima. Tamb hem de considerar la possibilitat daprofitar diferents tipus despais,
superfcies i elements naturals de lescola i de lentorn proper.
No podem deixar de tenir en compte que els materials utilitzats, aix com tamb els espais, compleixin els requeriments de seguretat mnims per poder-los fer servir sense assumir cap risc associat a la seva naturalesa,
al seu estat de conservaci o de manteniment.
Pel que fa al tipus dorganitzaci de lalumnat, cal evitar que una determinada organitzaci consumeixi excessiu
temps o generi conflictes i sempre optar per grups heterogenis a partir de diferents criteris com ara gnere, nivell dhabilitat, capacitat de lideratge positiu... en funci de la tasca i dels seus objectius.
Augmentar i aprofitar al mxim el temps de prctica motriu de qualitat s un element imprescindible perqu
els alumnes puguin assolir els objectius programats.
Per tal daconseguir el mxim temps de prctica per part dels alumnes podem utilitzar una srie destratgies
metodolgiques que ho afavoreixen, com ara:
Optimitzar el temps de desplaament fins a la installaci, i posteriorment el temps necessari per a linici
efectiu de la sessi.
Establir una continutat en la programaci i informar els alumnes sobre les diferents unitats didctiques que
la composen de manera que puguin anticipar el tipus de contingut i activitats que duran a terme.
Fer la presentaci dels continguts i les activitats duna manera clara, concisa i simple al llarg de la sessi
sense donar tota la informaci al principi.
Implicar els alumnes en la collocaci i ordenaci del material abans, durant i desprs de la sessi.
Procurar que levoluci de lagrupament dels alumnes sigui coherent al llarg de la sessi.
Assignar rols predeterminats als alumnes, com per exemple el dalumne collaborador que sencarregui dajudar el mestre i els companys durant un perode de temps determinat.
Establir un sistema de comunicaci amb els alumnes que permeti una organitzaci de la classe rpida i
efica.
Evitar programar en una mateixa sessi un elevat nombre dactivitats que impliquin organitzacions diferents.
Organitzar la classe de manera que lexecuci dels alumnes sigui simultnia o alternativa i sevitin aix els
torns despera innecessaris.
Cal incorporar, per la motivaci i els beneficis que pot aportar, la utilitzaci de les eines TAC dins del nostre mbit.
Les eines TAC ens poden ajudar a desenvolupar continguts i fer activitats de totes les dimensions i tamb a
reflexionar i dur a terme lactivitat fsica de manera diferent:
Una pantalla, un projector i un ordinador connectat a internet installats permanentment al gimns ens permetran, per exemple, projectar enregistraments que hgim fet de determinats moments de les nostres sessions o cercar, compartir i analitzar informaci que trobem a la xarxa de manera immediata.
Els dispositius mbils amb aplicacions orientades a lactivitat fsica i la salut o amb altres de caire escolar ms
general ofereixen cada vegada un ventall ms ampli de possibilitats daplicaci a la nostra rea. Sempre shan
de fer servir sota la supervisi del mestre.
Blogs, pgines web i recursos digitals en lnia podem fer-los servir per compartir, difondre i donar valor a tot
el que fem a les nostres sessions deducaci fsica.
Altres dispositius, com ara el GPS, ens permeten geolocalitzar les activitats que fem fora de lescola.
Una visi competencial de laprenentatge comporta un canvi en el qu, qui, com, quan i per qu savalua. Lavaluaci ha de ser til als alumnes perqu siguin conscients i reflexionin sobre el seu aprenentatge, i perqu inter78
ANNEX 1
vinguin en la recerca de solucions a les seves dificultats. Lobjectiu daquesta avaluaci s promoure la implicaci
de laprenent en el seu procs daprenentatge i ajudar-lo a ser ms autnom. Per aconseguir-ho primer caldr
planificar com es compartiran els objectius daprenentatge amb els alumnes. Desprs caldr compartir els criteris davaluaci amb laprenent i comprovar que sels ha fet seus. En algunes ocasions poden ser els mateixos
alumnes els que, de manera consensuada amb el mestre, concretin aquests criteris i escullin o dissenyin els
instruments per avaluar-los. En definitiva, lavaluaci ha de servir els mestres i els alumnes per detectar qu es
pot millorar, aix com per regular i retroalimentar tot el procs densenyament i daprenentatge.
Els alumnes perceben el que s important daprendre a partir del que els mestres valoren, no tant amb paraules,
sin quan proposen activitats concretes per avaluar aprenentatges i quan apliquen uns determinats criteris
davaluaci. Per aconseguir que lavaluaci sigui til per aprendre, caldr utilitzar diferents i variats instruments:
rbriques, llistes de control, registres dobservaci, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en grup,
exposicions orals, investigacions, diaris individuals i daula (a travs dells els alumnes expressen el que creuen
que han aprs i tamb les seves dificultats), etc., aix com variar els agents que hi intervenen a travs de lautoavaluaci, la coavaluaci i lheteroavaluaci.
Dissenyar activitats davaluaci tils per identificar el nivell competencial dun alumne no s senzill. Les activitats que es proposen en aquest document no sn les niques sin que pretenen ser una mostra que faciliti als
mestres el disseny daquest tipus dactivitats, que tenen com a caracterstiques alguns dels elements segents:
Parteixen duna situaci relacionada amb problemes que lalumne podria trobar-se en la vida quotidiana i
propera als seus interessos i motivacions.
Demanen que lalumne anticipi o planifiqui les decisions, accions o operacions a fer i permeten valorar el
procs de raonament de lalumne.
Requereixen ls integrat de coneixements de lmbit deducaci fsica.
Requereixen, per a la seva resoluci, habilitats cognitives de nivells superiors (analitzar, interpretar, justificar,
valorar, argumentar, crear...).
Sn diferents a les que shan utilitzat en el procs densenyament, per sn coherents amb el que sha fet a
les sessions deducaci fsica.
Plantegen tasques o preguntes prou obertes perqu permetin analitzar no noms el resultat, sin tamb el
desenvolupament.
Serveixen per identificar el nivell competencial de cadascun dels alumnes.
79
ANNEX 2
Annex 2
Continguts clau de les competncies
Continguts clau
1. Conscincia i control del cos.
2. Lateralitat.
3. Equilibri.
4. Orientaci espaciotemporal.
5. Resoluci de situacions motrius.
6. Habilitats motrius bsiques.
7. Coordinaci motriu.
8. Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris saludables.
9. Mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica.
10. Elements i tcniques de lexpressi i la comunicaci corporal.
11. Joc motor.
12. Esfor i superaci.
13. Cooperaci i respecte.
80
Competncies
1
ANNEX 3
Annex 3
Hbits saludables
Activitat fsica
Competncies i nivells de gradaci

Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
1. Resoldre situacions
motrius de forma efica
en la prctica dactivitats
fsiques.
1.1. Resoldre situacions

fsiques amb ls
destratgies conegudes.

fsiques amb ls
destratgies conegudes
i modificades.

motrius de forma eficient
fsiques amb ls
destratgies conegudes,
modificades i indites.
2. Prendre conscincia
dels lmits i les
possibilitats del propi
cos en la realitzaci
dactivitats fsiques.
2.1. Prendre conscincia

dels lmits i possibilitats
del propi cos en la
realitzaci dactivitats
fsiques de manera
intutiva.

del propi cos en la
fsiques de manera
argumentada.

del propi cos en la
fsiques de manera
argumentada sent capa
delaborar i aplicar
estratgies de millora.
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
3. Mostrar hbits
saludables en la prctica
dactivitats fsiques i en
la vida quotidiana.
3.1. Mostrar hbits

higinics, posturals o
alimentaris saludables
fsiques i en la vida
quotidiana.
3.2. Mostrar hbits

higinics, posturals
i alimentaris saludables
quotidiana i descriure
les raons que els fan
beneficiosos per a la
salut.
3.3. Mostrar hbits

higinics, posturals
i alimentaris saludables
quotidiana, justificar les
raons que els fan
beneficiosos per a la
salut i promouren la
prctica dalgun o alguns.
4. Valorar la prctica
habitual de lactivitat
fsica com a factor
beneficis per a la salut.
4.1. Valorar els beneficis

per a la salut que
comporta la prctica
habitual de lactivitat
fsica.
4.2. Justificar la relaci

que sestableix entre
la prctica habitual de
lactivitat fsica i els
beneficis que comporta
per a la salut.
4.3. Justificar la relaci

que sestableix entre
la prctica habitual de
lactivitat fsica i els
beneficis que comporta
per a la salut i considerar
els perjudicis que
provoca la inactivitat.
81
Joc motor i temps de lleure
Expressi i comunicaci corporal
ANNEX 3
82
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
5. Comunicar
vivncies, emocions
i idees utilitzant els
recursos expressius del
propi cos.
5.1. Comunicar vivncies,

emocions i idees a travs
de manifestacions
expressives senzilles
utilitzant alguns dels
propi cos.

emocions i idees a travs
de manifestacions
expressives elaborades
utilitzant alguns dels
propi cos.

emocions i idees a
travs de manifestacions
expressives elaborades de
manera creativa utilitzant
tots els recursos
expressius del propi cos.
6. Prendre part en
activitats collectives
dexpressi
i comunicaci corporal
per afavorir la relaci
amb els altres.
6.1. Prendre part en

senzilles de
comunicaci i expressi
corporal acceptant els
altres.

elaborades de
corporal collaborant
amb els altres.

elaborades de
corporal cohesionant el
grup.
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
7. Participar en el joc
collectiu de manera
activa mostrant-se
respectus amb les
normes i els companys.
7.1. Participar activament

en el joc collectiu
mostrant-se respectus
amb les normes
i acceptant els companys.
7.2. Participar activament

en el joc collectiu amb
iniciativa, mostrant-se
respectus amb les
normes i collaborant
amb els companys.
7.3. Organitzar el joc

collectiu mostrant-se
respectus amb les
normes i collaborant
amb els companys.
8. Practicar activitat
fsica vinculada a
lentorn com una forma
docupaci del temps de
lleure.
8.1. Practicar algun

tipus dactivitat fsica
vinculada al seu entorn
proper com una forma
lleure.
8.2. Practicar activitats

fsiques variades
vinculades al seu entorn
proper com una forma
lleure.
8.3. Practicar activitats

fsiques variades
vinculades al seu entorn
proper i a daltres
entorns no habituals
i organitzar-se per
practicar-les.
ANNEX 4
Annex 4
Portals de referncia del Departament
dEnsenyament
Portal
Descripci
Adrea URL
XTEC
La Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC) s la

xarxa telemtica del Departament dEnsenyament al servei
especfic del sistema educatiu de Catalunya i ofereix
els apartats segents: Recursos, Centres, Currculum
i orientaci, Comunitat educativa, Formaci, Projectes,
Innovaci, Serveis educatius i Atenci a lusuari.
http://www.xtec.cat
http://www.xtec.cat/
web/curriculum/
competenciesbasiques
xtec.gencat.cat/ca/
recursos/edfisica
http://www.xtec.cat/web/
curriculum/curriculum
ALEXANDRIA
Alexandria s una biblioteca de recursos desenvolupada

pel Departament dEnsenyament regida pel principi de
cooperaci que permet pujar alguns tipus de materials
educatius digitals, com ara cursos Moodle, activitats per a
PDI, entre daltres, per facilitar la seva posterior localitzaci
i intercanvi.
http://alexandria.xtec.cat
ARC (aplicaci
de recursos
al currculum)
Espai estructurat i organitzat que permet accedir

a propostes didctiques vinculades als continguts del
currculum i que ajuden a avanar en lexemplificaci de
les orientacions per al desplegament de les competncies
bsiques.
http://apliense.xtec.cat/arc
ATENEU
Ateneu s lespai de formaci que recull els materials elaborats

per a les activitats formatives, recursos metodolgics
i documentals, eines per treballar a les aules i tutorials.
http://ateneu.xtec.cat/
wikiform/wikiexport/
cursos/index
EDU365
LEdu365 s el portal del Departament dEnsenyament

de la Generalitat de Catalunya adreat a lalumnat de les
escoles i instituts del pas i les seves famlies, tot i que
qualsevol usuari pot fer s dels recursos que hi apareixen.
http://www.edu365.cat/
MERL
Merl s el catleg de recursos educatius digitals i fsics

de lXTEC 2.0 del Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de proporcionar
a la comunitat educativa un entorn de catalogaci,
indexaci i cerca de materials didctics.
http://aplitic.xtec.cat/merli
XARXA DOCENT
2.0
La Xarxa Docent s una xarxa social de docents i per

als docents. Els objectius principals daquest espai
dacompanyament virtual sn:
1. Oferir suport i acompanyament didctic i pedaggic
al professorat per a la incorporaci de les TAC.
2. Oferir informaci rellevant relacionada amb els aspectes
docents i de gesti daula amb eines TIC i recursos digitals.
3. Compartir i difondre coneixements i experincies entre
tots els docents participants.
4. Crear una comunitat de prctica orientada
a laprenentatge entre iguals.
http://educat.xtec.cat/
83

Prim Educacio Fisica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prim Educacio Fisica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Competncies bsiques

de lmbit de leducaci fsica

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

Meritxell Ruiz Isern

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT DE LEDUCACI FSICA

Competncies bsiques de lmbit

DIMENSI ACTIVITAT FSICA

DIMENSI HBITS SALUDABLES

DIMENSI EXPRESSI I COMUNICACI CORPORAL

DIMENSI JOC MOTOR I TEMPS DE LLEURE

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA

Dimensi activitat fsica

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

Totes les activitats fsiques que duu a terme lalumne

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

Incidncia de lactivitat fsica sobre el funcionament del cos.

Per fer la gradaci de la competncia sha tingut en

Lateralitat referida al propi cos.

Aix, doncs, un alumne que sigui capa de resoldre

Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.

Elements que intervenen en lequilibri: base de

1.3. Resoldre situacions motrius de forma eficient en

Orientaci a lespai en relaci amb els altres.

Apreciaci de velocitats, trajectries, distncies

Conscincia i control del cos:

Resoluci de situacions motrius:

Principals parts del cos.

Situacions motrius en entorns coneguts i estables.

Interacci del propi cos amb lespai.

Situacions motrius en entorns variats.

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

Girs al voltant dels tres eixos corporals.

Codis i conductes de joc net.

Habilitats motrius bsiques en entorns variats.

Apreciaci de lesfor individual i collectiu.

Habilitats motrius bsiques en diferents situacions de joc.

Apreciaci de la voluntat de superaci individual

Apreciaci de lesfor i la superaci en comparaci amb un mateix.

Combinaci de les diferents habilitats motrius

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

Orientacions per a lavaluaci

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. MBIT DE LEDUCACI FSICA

DIMENSI ACTIVITAT FSICA. COMPETNCIA 1

Fa una proposta dactivitat motriu

Abans de fer una proposta

Abans de fer una proposta

Fa una activitat motriu i en acabar

Fa una activitat motriu i en acabar

Fa una activitat motriu i en acabar

Utilitza diferents moviments per fer

Coordina diferents moviments per

Coordina diferents moviments per

Fa moviments amb naturalitat i

Combina diferents moviments amb