Impost de Societats

Impost de societats M3 UF2
Professora: Anna Bru
Conceptes generals
1.1. QU S L'IMPOST SOBRE SOCIETATS?
s un tribut que grava la renda de les societats i altres entitats jurdiques, amb
independncia de la seva font o origen.
De la mateixa forma que les persones fsiques tributen per les rendes que
generen per lIRPF, les persones jurdiques estan sotmeses a tributaci
directa sobre els seus beneficis. En aquest cas, el tribut que grava el seu
resultat s limpost de societats.
Actualment, l'impost sobre societats (d'ara endavant, IS) est regulat pel Reial
Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de mar, pel qual s'aprova el text refs de la Llei de
l'impost sobre societats, i pel Reial Decret 1777 / 2004, de 30 de juliol, pel qual
s'aprova el seu reglament (d'ara endavant, RIS).
Les notes que determinen la naturalesa d'aquest impost sn:
Tribut de carcter directe: grava una manifestaci directa de la capacitat de

pagament del subjecte passiu, l'obtenci de renda.
Tribut personal: el fet imposable es defineix per referncia a una persona
determinada, que s la persona jurdica receptora de la renda.
Tribut que grava la renda total del subjecte passiu.
Tribut que grava la renda de societats i altres entitats jurdiques, aix com la
de qualsevol entitat jurdica qualificada com a subjecte passiu per les
lleis.
Tribut de meritaci peridica, en establir talls temporals, perodes impositius,
per autoliquidar les obligacions amb la Hisenda pblica.
1.2. MBIT D'APLICACI

L'article 2 del TRLIS determina que l'impost s'exigir en tot el territori espanyol.
No obstant aix, l'exigncia no s uniforme en tot el territori nacional, ja que ens
trobem amb rgims especials per ra del territori. Aquests sn: el concert econmic
amb el Pas Basc, el conveni amb Navarra i els incentius fiscals a les Canries,
Ceuta i Melilla.
1.3. FET IMPOSABLE
Definici
El TRLIS, en el seu article 4.1, estableix que constituir fet imposable en l'IS
l'obtenci de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, pel subjecte passiu.
Cal tenir present, per, que el clcul del benefici sha de fer seguint la normativa
fiscal.
Delimitaci negativa del fet imposable

Supsits que no constitueixen renda.
El TRLIS assenyala una srie de supsits que no constitueixen renda, entre d'altres,
cal destacar:
Les reduccions de capital, la finalitat no sigui la de tornar aportacions, no

determinen rendes a integrar en la base imposable del soci.
El lliurament de bns integrants del patrimoni histric espanyol que estiguin
inscrits en l'Inventari General de Bns Mobles o en el Registre General
de Bns d'Inters Cultural, com a tals lliuraments tinguin per objecte
el pagament de deutes tributaris.
Presumpci de onerositat
L'article 5 del TRLIS indica que les cessions de bns i drets es consideren
retribudes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contra.
1.4. SUBJECTE PASSIU
El criteri fonamental de delimitaci dels subjectes passius en l'IS s la personalitat

jurdica. Si b hi ha una srie d'excepcions a la regla general esmentada:
Les societats civils: tot i tenir personalitat jurdica tributen pel rgim
d'atribuci de rendes, llevat de les societats agrries de transformaci
que sent societats civils tributen per l'IS.
Les Societats Civils sn collectius per les quals dues ms persones fsiques
o jurdiques es poden unir per desenvolupar una activitat econmica. Aquesta
forma duni tributa avui dia en lanomenat rgim datribuci de rendes, s a
dir, els rendiments es divideixen entre els socis en funci del percentatge de
participaci i tributen pel rgim aplicable als socis, Impost sobre la Renda de
les Personas Fsiques si el soci s persona fsica i Impost de societats si el
soci s persona jurdica.
En relaci a aquest interessant contingut, Rafael Agut Surez, economista i assessor fiscal,
afirma que amb la nova reforma fiscal recentment aprovada de lImpost de societats es modifica
aquesta forma de tributaci que saplicar en lexercici 2016, ja que en larticle 7 de la nova llei,
al seu apartat a), noms exclou com a contribuents a les societats civils que no tinguin objecte
mercantil. Sobliga aix al fet que totes les societats civils que desenvolupin una activitat
mercantil (o professional, agrria, etc.) deixaran de tributar pel rgim datribuci de
rendes i passaran a estar subjectes a lImpost de societats.
Els fons d'inversi, les unions temporals d'empreses (UTE),
EXEMPLE 1
s subjecte passiu de l'IS una comunitat de bns que explota un

negoci? Les comunitats de bns, d'acord amb la legislaci civil, no
tenen personalitat jurdica diferent dels seus comuners. No estant, per
tant, subjectes a l'IS, tributen en rgim d'atribuci de rendes.
Les rendes obtingudes per entitats residents en territori espanyol tributaran per
l'IS, mentre que les rendes que obtinguin les entitats no residents no tributen per
l'IS, sin per l'IRNR. Impst sobre la renda de no residents.
La residncia ser el que determini quines entitats tributen per un impost o un
altre. L'article 8 del TRLIS considera que sn residents en territori espanyol les
societats en les quals concorri algun dels segents requisits:
Estar constituda d'acord amb les lleis espanyoles.

Tenir el domicili social en territori espanyol.
Tenir la seu de direcci efectiva en territori espanyol.
S'entn que una entitat t la seu de la seva direcci efectiva en territori espanyol
quan hi radiqui la direcci i control del conjunt de les seves activitats.
1.5.
EXEMPCIONS
L'exempci consisteix en un benefici fiscal pel qual, tot i que el subjecte passiu
realitzi el pressupost de fet qualificat pel legislador com a fet imposable, no es
generen els efectes d'aquest ltim. s a dir, una exempci no impedeix que es
realitzi el fet imposable, sin que, realitzat el mateix, no es produeix el naixement
de l'obligaci tributria.
En la normativa de l'IS ha dos tipus d'exempcions:
Objectives: per cert fet imposable no es produeix el naixement de l'obligaci

tributria. Destaquen en aquest supsit les exempcions per evitar la
doble imposici, regulades en els articles 21 i 22 del TRLIS.
Subjectives: per a certs subjectes passius no es produeix el naixement de

l'obligaci tributria. El TRLIS ha establert una llista d'entitats
exemptes, si b, algunes d'elles noms parcialment. Entre les entitats
totalment exemptes cal destacar: l'Estat, les comunitats autnomes i
les entitats locals (art. 9 del TRLIS).
1.6. Perode impositiu i acreditament L'IMPOST

L'article 10.1 del TRLIS assenyala que la base imposable estar constituda per
l'import de la renda en el perode impositiu .... Un perode impositiu que coincidir
amb l'exercici econmic de l'entitat, sense poder excedir en cap cas de 12 mesos.
La meritaci de l'impost, s a dir, el naixement de l'obligaci tributria, correspon a
l'ltim dia del perode impositiu (art. 26 i 27 del TRLIS).
En aquest sentit, lexercici pot coincidir amb lany natural o no coincidir. Tanmateix,
en cap cas ha de superar lany com a perode mxim. Els subjectes passius de
limpost han de presentar una declaraci independent per a cada perode impositiu.
Aix podem concloure que el perode impositiu pot ser:
1.Dotze mesos:
Coincidint amb lany natural.
Sense coincidir amb lany natural.
2. Inferior a dotze mesos. Tanmateix el perode impositiu finalitzar:
Quan lentitat sextingeixi.
Quan es produeixi un canvi de residncia, migrant lentitat a lestranger.
Quan es produeixi un canvi en la forma jurdica de lentitat que impliqui la nosubjecci a limpost, un canvi en el tipus de gravamen o laplicaci dun rgim
tributari especial.
El termini de presentaci de la declaraci s de vint-i-cinc dies naturals, a
comptar des que han transcorregut sis mesos del tancament del perode impositiu.
Aix, per exemple, si el perode impositiu coincideix amb lany natural, el termini de
presentaci ser el comprs entre l1 i el 25 de juliol de lany segent.
1.7.
ESQUEMA DE LIQUIDACI
L'esquema liquidatori de l'IS s el segent:

(=)
(Resultat
comptable)
(-)
Deduccions
per
doble
imposici
(art. 30 a 32)
Ajustos de carcter
fiscal
(-)
Bonificacions (arts.
33 i 34)
(=)
Base
prvia
imposable
(=)
Quota
ntegra
ajustada positiva
(-)
Compensaci
de
bases imposables
negatives
d'exercicis anteriors
(art. 25)
(-)
Altres
deduccions
(arts. 35, 37, 38,
39, 40, 41, 42,
43 i 44)
(=)
Base
imposable
(art. 10)
(=)
Quota
positiva
()
Tipus
(art. 28)
impositiu
(-)
Pagaments
fraccionats (art. 45)
(=)
Quota ntegra (art.

29)
(-)
Retencions
i
ingressos a compte
(art. 46)
(+/-)
(=) (Quota diferencial a ingressar o retornar)
lquida
Base imposable (I). Amortitzacions

Les entitats petites amb ingressos inferiors a 50000 euros queden exemptes
de pagar el IS.
2.1. BASE IMPOSABLE

L'article 10 del TRLIS estableix que la base imposable estar constituda per
l'import de la renda en el perode impositiu minorada per la compensaci de bases
imposables negatives de perodes impositius anteriors.
Ara b, com obtenim limport daquesta renda corresponent al perode? La Llei de
limpost de societats estableix diferents mtodes:
Estimaci directa, en qu la base es calcula a partir del resultat comptable un cop
aplicades les correccions que determina la llei.
Estimaci objectiva, en qu la base imposable es determina totalment o
parcialment mitjanant lampliaci de signes, ndexs o mduls en els sectors
dactivitat que determini la llei.
Estimaci indirecta, conforme al que disposa la Llei general tributria.
El Pla General de comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, s vlid
a efectes de determinar la base imposable de l'IS en la seva qualitat de norma
reglamentria del Codi de Comer en matria de comptabilitat.
Un cop determinat el resultat comptable, la base imposable s'obtindr corregint
amb els ajustos establerts en el propi TRLIS. Si la despesa comptabilitzada d'acord
amb el PGC i altres normes aplicables no s fiscalment deduble, el subjecte passiu
haur de realitzar un ajust positiu, incrementant la seva base imposable en l'import
de la despesa que no sigui deduble.
Igual tractament ha de tindre un ingrs imputable gran que el registrat
comptablement.
Per contra, quan la llei de l'impost permeti considerar, en certs casos, que la
despesa fiscalment deduble s ms gran que el que s'ha comptabilitzat, o que
l'ingrs imputable s menor que el registrat comptablement, el subjecte passiu
realitzar un ajust negatiu reduint la seva base imposable en l'import corresponent.
Per la seva banda, quan resultat comptable i fiscal coincideixin, no s procedent
efectuar ajust extracomptable algun.
Taula 1. Resum d'ajustos extra comptables

Ajust extra comptable
Despesa comptable> Despesa fiscal
Positiu
Despesa comptable <Despesa fiscal
Negatiu
Ingrs comptable> Ingrs fiscal
Negatiu
Ingrs comptable <Ingrs fiscal
Positiu
Exemple de correcci
En un exercici una societat ha tingut uns ingressos de 500.000 i unes
despeses de 400.000 ; entre aquestes despeses figuren multes per valor de
5.000 .
En calcular el resultat comptable de lexercici lempresa ha restat als
ingressos (500.000 ) totes les despeses (400.000 ) i ha obtingut un
resultat de 100.000 . Ara b, aquest resultat no serveix per calcular la base
de limpost, ja que, entre les despeses restades figuren les multes que no
sn dedubles fiscalment. Com que als 500.000 hem restat les multes
dintre les despeses (400.000 ), ara caldr fer el pas invers (correcci) i
afegir aquest import que no haurem dhaver restat. Daquesta manera, un
cop aplicada la correcci, el resultat de lexercici utilitzat com a base de
limpost ser:
Entre les correccions principals a fer trobem:

Correcci
Correcci
Correcci
Correcci
Correcci
Correcci
Correcci
per
per
per
per
per
per
per
limpost de societats
diferncies entre amortitzaci comptable i fiscal
la deducci del fons de comer
altres despeses no dedubles
aplicaci del valor normal de mercat
errors comptables
exempci per doble imposici internacional
Correcci per l'impost de societats

En el clcul del resultat net del perode, el benefici abans dimpostos utilitzat
haur estat minorat en la quantitat de limpost sobre beneficis (impost de
societats). En conseqncia, a lhora de determinar la base imposable de
limpost, caldr incrementar el resultat del perode en la quantitat de
limpost.
Aquesta situaci est determinada pel fet que hi ha diferent consideraci
entre les normes mercantils i fiscals respecte a les quotes de limpost de
societats. Mentre que comptablement tenen la consideraci de despesa, en
la Llei de limpost sobre societats no es considera una despesa deduble.
Exemple
Analitzem-ho, amb un exemple. En una societat el resultat abans dimpostos s de
40.000 i el tipus impositiu del 25%, en conseqncia la quota resultant s de
10.000 i el resultat de lexercici 30.000 . En fer la declaraci de limpost, per
determinar la base imposable caldr afegir al resultat que tenim (30.000 ) la
correcci corresponent per IS (10.000 ) i trobarem la base imposable (40.000 ).
Passa el mateix quan el resultat s negatiu i la quota resultant de limpost, positiva.
Per determinar el resultat del compte de prdues i guanys abans de limpost
sobre societats caldr practicar lajust segent: afegir al resultat de lexercici la
quota de limpost sobre societats quan aquesta s negativa (lempresa s deutora
perqu ha tingut beneficis) o restar-la quan s positiva (lempresa s creditora
perqu ha tingut prdues).
2.2. AMORTITZACIONS
En guany hi ha llibertat d'amortitzaci per bens d'escs valor fins 300 de valor unitari. Amb un
mxim de 25,000 euros anuals.
2.2.
Requisits per a la dedubilitat de les amortitzacions
Les regles relatives a les amortitzacions es troben recollides en els articles 11 del
TRLIS i 1 al 5 del RIS. Segons el que disposa el primer apartat de l'esmentat article
11, sn dedubles les quantitats que, en concepte d'amortitzaci de l'immobilitzat
material, intangible i de les inversions immobiliries, corresponguin a la depreciaci
efectiva que pateixin els diferents elements per funcionament, s, gaudi o
obsolescncia.
Per tant, el TRLIS est exigint com a requisit de dedubilitat de l'amortitzaci que la
depreciaci sigui efectiva, entenent que tal depreciaci s efectiva quan es practiqui
d'acord amb algun dels mtodes establerts en el TRLIS i desenvolupats
reglamentriament.
2.2.2. Mtodes d'amortitzaci legalment establerts

Hi ha diversos mtodes destimaci de lamortitzaci, ara b, per evitar que les
empreses difereixin el pagament dimpostos sestableixen lmits legals en laplicaci
de les amortitzacions.
Aix, pot passar que una empresa comptablement faci una amortitzaci que
fiscalment no es pot fer perqu s superior als lmits fiscals. En aquest cas caldr
corregir el resultat de lexercici augmentant la base imposable en la diferncia entre
lamortitzaci imputada comptablement i el lmit perms fiscalment.
Tamb pot passar que lempresa faci comptablement una amortitzaci inferior al
que fiscalment est perms. En aquest cas es podria corregir, voluntriament,
decrementant la base imposable en la diferncia entre el lmit perms fiscalment i
lamortitzaci imputada comptablement.
Perqu les amortitzacions siguin dedubles, shan de correspondre amb la
depreciaci efectiva. A tal efecte es considera depreciaci efectiva:
1.La que resulti daplicar els coeficients damortitzaci lineals establerts en les
taules damortitzaci aprovades oficialment.
2.La que resulti daplicar un determinat percentatge constant sobre el valor pendent
damortitzaci (amb el ben ents que els edificis, mobiliari i bns no es poden
acollir a lamortitzaci mitjanant percentatge constant).
3.Quan sigui el resultat daplicar els nombres dgits. No es poden acollir a aquests
mtode damortitzaci els edificis, mobiliari i bns.
4.Quan sajusti a un pla formulat pel subjecte passiu i acceptat per lAdministraci
tributria.
5.Quan el subjecte passiu en justifiqui limport.
A) Amortitzaci segons taules

Aquest mtode es fonamenta en l'aplicaci dels coeficients d'amortitzaci fixats en
les taules oficialment aprovades i recollides en l'annex del RIS.
Aquestes taules s'estableixen per a cada element patrimonial un coeficient
d'amortitzaci lineal mxim i un perode mxim d'amortitzaci (del qual es deriva el
coeficient d'amortitzaci lineal de carcter mnim).
S'entn, per tant, complert el requisit de depreciaci efectiva quan s'apliqui
qualsevol d'aquests dos coeficients o qualsevol altre comprs entre ells.
Resultat comptable i resultat fiscal
Ser habitual que les empreses, especialment les que cotitzen en la borsa, intentin
maximitzar el seu resultat comptable, tanmateix tamb intentaran reduir al mxim
el seu resultat fiscal per haver de tributar el mnim possible. Un dels elements per
aconseguir-ho ser amortitzar el mxim fiscalment perms, per reduir el benefici.
En cas de prdues passar al revs, es podr diferir la deducci fiscal sempre que
no sinclogui en prdues que no es puguin compensar. Per aquest motiu, davant de
situacions de prdues ser millor amortitzar el mnim possible.
Tamb caldr tenir present el termini mxim damortitzaci per als diferents
elements. Aquest termini sexpressar en anys i apareixer en les taules
damortitzaci fiscals.
Clcul de lamortitzaci lineal comptable. Amortitzaci lineal comptable =
{(valor de cost de lactiu - valor residual) / anys de vida til
Clcul de lamortitzaci lineal mxima. Amortitzaci lineal fiscal mxima =
(valor de cost de lactiu - valor residual) x coeficient lineal mxim (percentatge)
En la prctica, el ms habitual s utilitzar la primera opci, ja que com a
conseqncia de la seva objectivitat i simplicitat agilitza el procs de correcci
donant garanties de la seva aplicaci correcta.
http://www.gruppalet.com/files/news/NOVES_TAULES_AMORTITZACIO_PER_A_LES
_SOCIETATS_EN_EL_2015.pdf
Cas prctic
Per illustrar la correcci sobre el resultat, utilitzarem un exemple. Imaginem

que tenim un hotel i que hem decidit installar maquinria per rentar i
eixugar la roba al mateix establiment. Sha previst que farem servir aquesta
maquinria al llarg de cinc anys i considerem que el valor residual de les
mquines en aquell moment ser nul. El conjunt de mquines ens ha costat
20.000 i aquests samortitzen linealment; el resultat comptable era de
100.000 de benefici.
En aquest cas lamortitzaci comptable seria de 5.000 anuals:
Ara b, si mirem les taules damortitzaci, dins el grup 62 (hoteleria,

restaurants i cafs), en lapartat 2 trobem que per a maquinria i
installacions de rentat, centrifugaci i eixugada, el coeficient lineal mxim
s del 12%.
Aix vol dir que fiscalment noms podem deduir el 12% dels 20.000 , s a
dir, 2.400 . Com que el resultat comptable sha calculat tenint en compte
els 5.000 damortitzaci, caldr afegir al resultat la correcci per lexcs.
Aix doncs, el resultat un cop aplicada la correcci ser de 102.600
corresponents al resultat comptable (100.000 ) ms lexcs damortitzaci
comptable per sobre el lmit fiscals
4000-2400=1600 (son 4000 euros ) no 5000
Un aspecte a tenir en compte s que les correccions com a conseqncia de

la diferncia entre les amortitzacions fiscals i les amortitzacions comptables
sacaben compensant. s a dir, si per exemple fem una correcci per un
excs damortitzaci comptable sobre el mxim perms fiscalment, en els
diferents perodes, en haver amortitzat totalment lelement, encara quedar
pendent part de lamortitzaci fiscal i, en aquest cas, les correccions tindran
un signe oposat.
En la taula ho podem observar amb lexemple segent.
Una empresa amortitza comptablement un element sense valor residual
comprat per 10.000 en dos anys a ra de 5.000 anuals.
Tanmateix, les taules damortitzaci preveuen una amortitzaci fiscal
mxima de 2.000 . Els dos primers anys el clcul del resultat ha incls una
amortitzaci ms gran del que es podia fer fiscalment. Caldr fer una
correcci incrementant el resultat. A partir del tercer any, per, la situaci s
la inversa.
Comptablement lamortitzaci s 0, ja que lelement ha estat amortitzat

totalment; tanmateix, encara es pot amortitzar fiscalment, ja que lelement
encara no ha estat amortitzat completament en termes fiscals.
Aix doncs, caldr fer una correcci en el resultat disminuint-lo en la
quantitat de lamortitzaci fiscal. Com es pot veure, finalment lamortitzaci
comptable i la fiscal coincideixen (10.000 ); el que varia s en quin moment
del temps es fa.
Taula:Exemple de correcci per amortitzaci fiscal inferior a
amortitzaci comptable
Any Amortitzaci comptable Amortitzaci mxima fiscal Correcci sobre resultat
1
5.000
2.000
+3.000
2
5.000
2.000
+3.000
3
0
2.000
-2.000
4
0
2.000
-2.000
5
0
2.000
-2.000
Total
10.000
10.000
0
Amortitzaci d'elements patrimonials adquirits usats.
Quan es tracta d'elements patrimonials de l'immobilitzat material i inversions
immobiliries usats, definits aquests com aquells que no siguin posats en
condicions de funcionament per primera vegada, el clcul de la amortitzaci podr
efectuar-se per qualsevol dels mtodes existents.
Si b l'article 2.4 del RIS estableix diverses alternatives, aplicables a opci del
subjecte passiu, per a la determinaci de l'amortitzaci fiscalment deduble pel
mtode de taules. Una d'elles calcula l'amortitzaci sobre el preu d'adquisici de
l'element usat. L'altra, en canvi, es basa en el preu d'adquisici o cost de producci
originari del b.
El clcul de l'amortitzaci dels esmentats elements ser:
Si s'opta pel preu d'adquisici de l'element usat, el coeficient a aplicar ser, com
a mxim, el resultat de multiplicar per dos el coeficient mxim que
fixin les taules.
Si es conegus el preu d'adquisici o cost de producci originari, aquest podr
prendre com a base per a l'aplicaci del coeficient mxim segons
taules.
Si no es coneix el preu d'adquisici o cost de producci originari, aquest podr
determinar pel subjecte passiu pericialment i aplicar-se sobre el
mateix el coeficient mxim segons taules.
EXEMPLE 2
Suposem que l'entitat A compra a l'entitat B un b per 1.000.000 d'euros. Aquest
b havia estat adquirit per B per un preu de 5.000.000 d'euros, sent el seu
coeficient mxim d'amortitzaci segons taules del 10%.
Soluci:
Si es pren com a base el preu d'adquisici, l'entitat A amortitzar el b fins a
un mxim del 20% anual sobre una base de 1.000.000 d'euros
(200.000 anuals).
Si es pren com a base el preu d'adquisici originari, l'entitat A amortitzar el
b en un 10% anual sobre una base de 5.000.000 d'euros (500.000
anuals).
B) Amortitzaci segons percentatge constant
Es troba regulat en la lletra b) de l'article 11.1 del TRLIS i en l'article 3 del RIS. Tal i
com el seu nom indica, es tracta d'aplicar un percentatge constant sobre la base
d'amortitzaci de cada exercici, constituda aquesta pel valor pendent
d'amortitzaci o valor comptable de l'element patrimonial. s per aix que aquest
mtode determina quotes d'amortitzaci decreixents.
Els passos a seguir per al seu clcul sn:
El subjecte passiu escollir el perode en el qual desitja amortitzar el b.
Aquest perode estar comprs, com a lmit superior, pel que fixin les
taules oficials d'amortitzaci, i com a lmit inferior, pel temps en el qual
estaria amortitzat el corresponent b en cas d'aplicar el coeficient
mxim que per al mateix fixen les taules oficials .
Escollit el perode, determinarem el coeficient d'amortitzaci lineal com a
resultat de dividir 100 entre el nombre d'anys escollit.
El coeficient d'amortitzaci lineal triat es ponderar en funci dels segents
parmetres:
Perode d'amortitzaci inferior a 5 anys: 1,5.

Perode d'amortitzaci igual o major a 5 anys i inferior a 8 anys: 2,0.
Perode d'amortitzaci igual o major a 8 anys: 2,5.
El coeficient obtingut no podr ser inferior al 11%.

El coeficient obtingut s'aplicar sobre el valor pendent d'amortitzaci,
obtenint aix la quota corresponent. El valor pendent d'amortitzaci
ser la diferncia entre el valor d'adquisici i l'amortitzaci practicada
fins a aquest exercici.
El saldo pendent d'amortitzar en l'ltim perode de vida til s'amortitzar
ntegrament en aquest perode.
Aquest mtode d'amortitzaci no s aplicable a edificis, mobiliari i estris.
EXEMPLE 3
Es desitja amortitzar pel sistema de percentatge constant 1 maquinria el coeficient
mxim d'amortitzaci per taules s del 25% i el seu perode mxim d'amortitzaci
s de 8 anys. El seu valor d'adquisici s de 100.000 euros, sent el perode escollit
per la societat propietria per amortitzar el b de 5 anys.
Soluci
El primer que cal analitzar s si el perode escollit per la societat es troba dins dels
lmits exigits:
Lmit superior: 8 anys (el fixat a les taules).
Lmit inferior: 4 anys (100/25).
Veiem, per tant, que s que est dins dels lmits.
El coeficient a ponderar ser el resultat de dividir 100 entre el nombre d'anys
escollits.
Aquest coeficient ser: 100/5 = 20%
La ponderaci a aplicar ser la corresponent a un perode comprs entre 5 i 8 anys,
s a dir, 2, de manera que el coeficient d'amortitzaci ser:
20% 2 = 40%
Any
Base amortitzaci
Amortitzaci
Valor pendent
1
100.000
40.000
60.000
60.000
24.000
36.000
36.000
14.400
21.600
21.600
8.640
12.960
12.960
12.960
C) Mtode de nombres dgits

Es troba regulat en la lletra c) de l'article 11.1 del TRLIS i en l'article 4 del RIS.
Aquest mtode permet determinar quotes d'amortitzaci tant decreixents com
creixents. Els passos a seguir per al seu clcul sn:
La societat escollir el perode en el qual es vol amortitzar el b, que podr

ser qualsevol entre els compresos entre el mxim i el mnim de taules.
Es calcula la suma de dgits. Per a aix, prviament s'assigna un valor
numric, a partir de la unitat, a cada un dels anys que constitueixen la
vida til o perode d'amortitzaci. La suma d'aquests valors
determinar la suma de dgits.
A continuaci, dividirem el valor a amortitzar entre la suma de dgits
obtinguda, determinant aix la quota per dgit.
La quota d'amortitzaci anual s'obtindr com a resultat de multiplicar la
quota per dgit pel valor numric que correspongui a cada perode:
Si l'assignaci de cada valor numric a cada un dels anys de la vida til es

realitza de forma creixent, obtindrem quotes d'amortitzaci
creixents.
En cas contrari, i per tant, ordre decreixent, obtindrem unes quotes
d'amortitzaci per nmeros dgits decreixents.
Aquest mtode d'amortitzaci no s aplicable a edificis, mobiliari i estris.
EXEMPLE 4
Amortitzar pel mtode de nombres dgits una mquina recreativa adquirida nova
per 2.625 euros tenint en compte que es desitja accelerar al mxim l'amortitzaci
fiscalment deduble.
Coeficient mxim segons les taules: 20%.
Perode mxim segons les taules: 10 anys.
Amb base en aquestes dades:
Prenem com a perode d'amortitzaci el
5 anys
mnim de les taules
(100/20)
Suma per dgits (1 + 2 + 3 + 4 + 5)
15
Quota per dgit (2.625 / 15)
175
La fitxa d'amortitzaci d'aquest element seria per tant:

Perode
Dgits
Amortitzaci anual
5 175 = 875
4 175 = 700
3 175 = 525
2 175 = 350
5
1
1 175 = 175
En el cas de desitjar desaccelerar al mxim l'amortitzaci fiscalment deduble, els
dgits haurien de collocar en ordre creixent.
EXEMPLE CLASSE: Un endoscopi l'hem comprat per 1000000. Es desitja accelerar
el mxim la amortitzaci fiscalment deduble. El coeficient mxim es un 20% i el
perode mxim es 10 anys.
100/20= 5 Any
1+2+3+4+5=15
1000000/15=66666,67
66666,67*5=
333333,35
66666,67*4=
266666,68
66666,67*3=
200000,01
66666,67*2=
133333,34
66666,67*1=
66666,67
El mtode regressiu de la suma de digites es pot incrementar en empreses de

reduda dimensi multiplicant els coeficients per 2 a partir del 01/01/2015 i per 1,5
lanterior
EXEMPLE CLASSE:Una empresa de reduda dimensi ha comprat una maquina al gener del 2014,
segons el coeficient mxim es del 12% i 18 anys. La empresa vol amortitzar la maquina en el menor
temps possible. Aplicant el mtode decreixent de suma de dgits. Per un valor de 15000
12%*2= 24%
100/24=5 anys (perode d'amortitzaci)
5+4+3+2+1=15
15000/15=1000*5=5000
D) Llibertat d'amortitzaci
L'article 11.2 del TRLIS assenyala la possibilitat d'amortitzar lliurement els elements
segents:
Els elements de l'immobilitzat material, intangible i inversions immobiliries
de les societats annimes laborals i de les societats limitades laborals,
afectes a la realitzaci de les seves activitats, adquirits durant els 5
primers anys a partir de la data de la seva qualificaci com a tals.
Els actius miners en els termes que estableix l'article 97 del TRLIS.
Els elements de l'immobilitzat material i intangible afectes a les activitats de
recerca i desenvolupament, exclosos els edificis. Els edificis poden
amortitzar, per parts iguals, durant un perode de 10 anys, en la part
en qu es trobin afectes a les activitats de recerca i desenvolupament.
Les despeses d'investigaci i desenvolupament activades com a immobilitzat
intangible, excloses les amortitzacions dels elements que gaudeixin de
llibertat d'amortitzaci.
Els elements d'immobilitzat material o intangible de les entitats que tinguin la
qualificaci d'explotacions associatives prioritries d'acord amb el que
disposa la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les
explotacions agrries, adquirits durant els 5 primers anys a partir de la
data del seu reconeixement com a explotaci prioritria.
Novetat 2015.
S'estableix per a totes les empreses la llibertat d'amortitzaci de elements
d'immobilitzat nous que el seu valor unitari no excedeisi de 300 euros fins
25.000 .
Novetat 2015.
S'estableix per a totes les empreses la llibertat d'amortitzaci de
elements d'immobilitzat nous que el seu valor unitari no excedeixi de 300
euros fins 25.000 .
EXEMPLE CALSSE:
una societat compra un element de transport nou, dedicada a la mineria.
L'1 de juliol del 2011. Per import de 250 000. El coeficient d'amortitzaci
mxim segons les taules es del 16 %. La societat confortablement fa la
amortitzaci per l'import mxim. Per l'empresa s'acull a llibertat
d'amortitzaci imputant com a despesa fiscal els 250 000. Determina els
efectes sobre el resultat cantable i la base imposable aix com els ajustos
extra-contables que hauria de fer l'entitat si el be es ven l'any 2015 per
import de 120 000
Exerci amortitzac Despesa Ajustos

ci
i
2011
20000
250000 -230000
2012
40000
+40000
2013
40000
+40000
2014
40000
+40000
2015
40000
+40000
Total
180000
70000
Benefici comptable:
Preu de venda: 120 000
Preu de compra: 250000
AA comptable: 180000
Vnet contabl: 70000
Benefici: 120000-70000=50000
Benefici fiscal:
Preu de venda 120000
Preu de compra 250000
Amortitzacions 250000
Vnet contable
0
Benefici: 120000-0= 120000
FINAL: 120000-50000=70000+120000
EXEMPLE CLASE:
Una empresa compra un edifici per import de 30 000. i esta afectada a les activitats
de recerca i desenvolupament. El va comprar 1-de setembre del 2012. El coeficient
d'amortitzaci segons les taules es del 3 %. la societat comptablement fa la
amortitzaci per el coeficient mxim, per l'empresa s'acull a la llibertat
d'amortitzaci. Determina el resultat comptable i la base imposable aix com els
ajustos extra comptables que hauria de fer l'entitat si l'element s'el ven l'1 del 05
del 2015 per import de 29 950
EX ANY
2012
2013
2014
2015
TOTAL
AM DESP(COMPTABLE)
300
(900*(4/12))
900
900
300
2400
DESP(FISCAL)
1000
(30000*10%*4/12)
3000
3000
1000
AJ
-700
(300-1000)
-2100
-2100
-700
-5600
Benefici comptable: Benefici: 29950-27600=2350
Preu de venda: 29950

Preu de compra: 30000
AA comptable: 2400
Valor net comptable: 27600
Benefici fiscal: Benefici: 30000-5600= 24400-29950=5550 benefici net fiscal

2350-5550=3200 Ajust +I) Plans d'amortitzaci
Per als supsits en qu el subjecte passiu consideri que la depreciaci efectiva
d'algun dels elements del seu immobilitzat material, intangible i d'inversions
immobiliries no es correspon amb l'amortitzaci que pugui resultar de l'aplicaci
dels mtodes anteriorment estudiats, l'Administraci ofereix la possibilitat de
computar com a amortitzaci l'import de la depreciaci. Per a aix, haur de
formular un pla d'amortitzaci que haur de ser acceptat per aquesta.
2.2.3. Amortitzaci de l'immobilitzat intangible amb

vida til definida
L'immobilitzat intangible en vida til definida s'amortitzara atenent la durada del
mateix. El que dura la seva durada es el que s'amortitza.
Ex: Programa informtics que la seva vida son 5 anys, s'amortitzara 5 anys.
2.2.4. Amortitzaci
d'actius
adquirits
contracte d'arrendament financer (lsing)
mitjanant
(Quan hi ha opci de compra es lsing, que al final et quedes el be per el valor

residual.)
L'article 11.3 del TRLIS regula el rgim d'amortitzaci d'actius l's hagi estat cedit
en virtut d'un contracte que inclou, a ms del dret a l's dels actius, una opci de
compra o renovaci, opci que posteriorment ser exercida. Al seu torn, l'article
115 regula el rgim fiscal dels contractes d'arrendament financer.
Aix mateix, l'article 11.3 considera contracte d'arrendament financer l'operaci en

la qual l'import a pagar per l'exercici de l'opci de compra o renovaci sigui inferior
a l'import resultant de minorar el valor de l'actiu en la suma de les quotes
d'amortitzaci mximes que correspondrien a aquest dins del temps de durada de
la cessi. En aquests casos, i sempre que es compleixin els requisits establerts a
l'article que regula el rgim especial, s'aplicar aquest, i no el que estableix l'article
11, segons el que disposa l'apartat 9 de l'article 115 del TRLIS.
En no establir cap condici jurdic-tributria, la imputaci de despeses s'efectuar
d'acord amb el que disposa la norma de registre i valoraci 8a del PGC.
2.2.4.1.
Rgim
especial
de
contractes d'arrendament financer
determinats
Es tracta d'un rgim especial per als contractes d'arrendament financer que ve a
suposar un veritable benefici fiscal, ja que permetr una amortitzaci accelerada
dels bns adquirits.
Aquest rgim s'aplicar als contractes d'arrendament financer a qu es refereix
l'apartat 1 de la disposici addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol,
sobre disciplina i intervenci de les entitats de crdit, tenint en compte les segents
condicions :
Han de tenir una durada d'almenys 2 anys per a bns mobles, o de 10 anys
per a immobles o establiments industrials.
Les quotes de recuperaci del cost s'han d'expressar separadament de les
quotes financeres i de l'opci de compra.
Les quotes de recuperaci del cost del b han de ser constants o creixents al
llarg de tot el contracte. No obstant aix, aquest requisit no s exigible

en els contractes d'arrendament financer vigents els perodes anuals
de durada s'inicin dins dels anys 2009 al 2015.
Fiscalment, les quotes satisfetes en aquest tipus de contracte es tractaran de la
segent manera:
La crrega financera tindr sempre la consideraci de despesa deduble.

Les quotes de recuperaci del cost tindran la consideraci de despesa
deduble, amb el lmit del doble del coeficient d'amortitzaci lineal que
figuri a les taules oficials aprovades.
La part no deduda per excedir el lmit abans fixat podr deduir en els
perodes impositius posteriors amb el mateix lmit.
La deducci de les quantitats abans assenyalades no estar condicionada a la
seva imputaci al compte de prdues i guanys, s a dir, suposa una
ruptura del principi d'inscripci comptable.
No sn dedubles les quotes de recuperaci del cost del b que corresponguin
a terrenys, solars i altres actius no amortitzables.
Aquest rgim especial assenyala que, per a les entitats de reduda dimensi (vegeu
apt. 2.2.5), el lmit de la deducci de la part de la quota satisfeta corresponent a la
recuperaci del cost del b ser el resultat d'aplicar el triple del coeficient mxim
d'amortitzaci previst en les taules, en lloc del doble establert amb carcter general
per a la resta de les entitats.
EXEMPLE 5
Suposem que l'entitat X, SA, de reduda dimensi, adquireix un b moble en rgim
d'arrendament financer amb les segents caracterstiques:
Preu d'adquisici: 500.000
Cost financer: 200.000
Durada del contracte: 4 anys
Les quotes de l'arrendament financer sn:
Any 1
Any 2
Any 3
Any 4
Quota financera
50.000
50.000
50.000
50.000
Recuperaci de
cost
125.000
125.000
125.000
125.000
Quota total
anual
175.000
175.000
175.000
175.000
El coeficient mxim d'amortitzaci del b, segons taules, s del 15%.

Basant-se en les dades anteriors, les despeses que figuraran en la comptabilitat del
subjecte passiu seran:
Any 1
Any 2
Any 3
Any 4
Quota financera
50.000
50.000
50.000
50.000
Amortitzaci
segons taules
75.000
75.000
75.000
75.000
D'acord al rgim de l'article 115 del TRLIS, l'entitat arrendatria t la possibilitat de

donar com a despesa per recuperaci del cost fins al triple del coeficient lineal
d'amortitzaci, segons taules, s a dir:
500.000 15% 3 = 225.000 euros
Ara b, ats que el que est pagant com a quota de recuperaci del cost s
125.000 euros, el mxim despesa deduble per aquest concepte ser aquest import,
per la qual cosa l'ajust extracomptable a realitzar ser:
125000-75.000 = 50.000 ajust negatiu a realitzar durant els anys de durada del contracte
A partir de l'exercici en qu acabi el contracte, ja que el b es trobar totalment
amortitzat fiscalment (125.000 4 = 500.000), per l'amortitzaci comptable
continuar realitzant durant 3 anys ms (100/15 = 6,66 7 anys), les quotes
d'amortitzaci comptable que es dotin (75.000 euros, excepte l'ltim any que seran
50.000) no constituiran despesa deduble a efectes fiscals (ja s'han dedut), havent
de realitzar un ajust positiu sobre el resultat comptable.
EXEMPLE
Una mquina comprada al 2013 mitjanant un contracte lsing, per 1.000.000
durada de 3 anys. Opci de compra de 100000. Es una empresa de reduda
dimensi. Les quotes son les segents
Any
Quota anual
Carga financera
Recuperacin cost
2013
370 000
120 000
250 000
2014
370 000
70 000
300 000
2015
370000
20 000
350 000
L'empresa amortitza el coeficient mxim de les taules que es un 15%
2.2.5. Amortitzacions en el rgim d'incentius a les empreses de

reduda dimensi
Precisi
El rgim d'incentius a les empreses de reduda dimensi s d'aplicaci, per als
perodes impositius iniciats a partir de l'1 de gener de 2011, a les entitats la xifra
de negocis en el perode impositiu immediat anterior sigui inferior a 10.000.000
d'euros ( art. 108 del TRLIS).
No obstant l'exposat anteriorment, per als perodes impositius iniciats a partir de l'1
de gener de 2011, els incentius fiscals establerts per a aquest tipus d'empreses sn
aplicables en els 3 perodes impositius immediats i segents a aquell perode
impositiu en qu l'entitat arribi a la referida xifra de negocis de 10.000.000 d'euros,
sempre que les mateixes hagin complert les condicions per ser considerades com de
reduda dimensi tant en aquell perode com en els 2 perodes impositius anteriors
a aquest ltim.
Precisi
L'import net de la xifra anual de negocis es determina deduint de l'import de les
vendes dels productes i de les prestacions de serveis o altres ingressos
corresponents a les activitats ordinries de l'empresa l'import de qualsevol
descompte (bonificacions i altres reduccions sobre les vendes ) i el de l'IVA i altres
impostos directament relacionats amb les mateixes, que hagin de ser objecte de
repercussi (norma 11a d'elaboraci dels comptes anuals recollida en la tercera
part del PGC).
Una de les principals caracterstiques d'aquest rgim fiscal especial s'aprecia en les
normes relatives a l'amortitzaci, que vnen a suposar una acceleraci en el ritme
de la mateixa:
Llibertat d'amortitzaci per a inversions generadores d'ocupaci. Els

elements nous de l'immobilitzat material i de les inversions
immobiliries, posats a disposici del subjecte passiu en el perode
impositiu en qu es compleixin les condicions de l'article 108 del TRLIS
per considerar una empresa com de reduda dimensi, podran ser
amortitzats lliurement sempre que, durant els 24 mesos segents a la
data de l'inici del perode impositiu en qu els bns adquirits entrin en
funcionament, la plantilla mitjana total de la companyia s'incrementi
respecte de la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors, i aquest
increment es mantingui durant un perode addicional d'altres 24 mesos
(art. 109 del TRLIS).(Compras maquina i incrementes la plantilla d'un
treballador per la maquina, tindr llibertat de amortitzaci)
EXEMPLE:
Una empresa de reduda dimensi va comprar 1/05/2014 un immobilitzat per
400000. Comptablement fa una amortitzaci del 10 %
2013--> va tenir una plantilla mitjana de 20 treb
2014--> un increment de 3,45 treb,
2015--> increment de 3,5 treb.
Comptablement 40.000
Fiscalment (400000*3,45*8)/12=920000 MAXIM QUE ES POT DEDUIR
400000 V DE LA COMPRA
360000 AJUSTAMENT
40000-400000=-360000
2015 --> +40000
Amortitzaci accelerada per a inversions en elements nous. Els

subjectes passius de l'IS podran amortitzar els elements nous de
l'immobilitzat material i de les inversions immobiliries, aix com dels
elements de l'immobilitzat intangible que es trobin recollits en les
taules oficials d'amortitzaci com, per exemple, les aplicacions
informtiques o produccions cinematogrfiques, amb base en el
coeficient que resulti de multiplicar per 2 el coeficient mxim derivat
de les taules oficials. Els actius intangibles de vida til definida i el fons
de comer que compleixin els requisits establerts en els apartats 4 i 6
dels articles 11 i 12 del TRLIS, respectivament, podran deduir-se un
150% de l'import que resulti d'aplicar aquests apartats (art. 111 del
TRLIS).
Amortitzaci accelerada de bns objecte de reinversi. L'article 113 del
TRLIS fixa un rgim d'amortitzaci accelerada dels bns en qu es
materialitze una reinversi. Aix, el benefici fiscal atorgat per l'article
113 permet que els actius en qu es materialitzi l'import obtingut en
una transmissi onerosa d'un element de l'immobilitzat material i de
les inversions immobiliries puguin ser amortitzats en funci del
coeficient que resulti de multiplicar per 3 el coeficient d'amortitzaci
lineal mxim previst en les taules d'amortitzaci oficialment
aprovades.
Base imposable (II). Prdues per deteriorament,

provisions i despeses no dedubles
3.1.
PRDUES PER DETERIORAMENT DEL VALOR DELS
ELEMENTS PATRIMONIALS
Comptablement, es produir una prdua per deteriorament del valor d'un element
de l'immobilitzat material, de l'immobilitzat intangible o de les inversions
immobiliries, quan el seu valor comptable superi al seu import recuperable, ents
aquest com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i
el seu valor en s.
En qualsevol prdua per deteriorament de valor regeix el principi d'inscripci

comptable (art. 19.3 del TRLIS), el que suposa que qualsevol prdua no
comptabilitzada, amb carcter general, no podr ser en cap cas, despesa fiscalment
deduble.
Deterioracions
2015
Finalment,volem recordar los que la reforma fiscal i a efectes a partir del 2015
estableix la no dedubilitat de qualsevol deteriorament corresponent a qualsevol
deterioraci corresponent a qualsevol tipus d'element patrimonial amb l'excepci de
les existncies i del crdits i partides a cobrar . Aix no seran dedubles :
a) La prdua per deterioraci de l'immobilitzat material, inversions immobiliaries i
immobilitzat intangible incls el fons de comer.
b) Les prdues per deterioraci dels valors representatius de la participaci al

capital o en els fons propis de l'entitat.
c) Les prdues per deterioraci dels valors representatius de deute.
L'article 12.2 del TRLIS estableix la dedubilitat de les prdues per deteriorament
dels crdits derivats de possibles insolvncies de deutors sempre que concorri, a la
data de la meritaci de l'impost, alguna de les segents circumstncies:
Que hagi transcorregut el termini de 6 mesos des del venciment de

l'obligaci.
Que el deutor estigui declarat en situaci de concurs.
Que el deutor estigui processat per un delicte d'aixecament de bns.
Que el crdit hagi estat reclamat judicialment o sobre el mateix s'hagi
suscitat litigi de la resoluci depengui el cobrament.
No obstant aix, tot i que es doni alguna de les circumstncies anteriors, no seran
dedubles les prdues respecte dels crdits que s'esmenten a continuaci, llevat que
aquests siguin objecte d'un procediment arbitral o judicial que versi sobre la seva
existncia o quantia:
Els deguts o fianats per entitats de dret pblic.
Els fianats per entitats de crdit o societats de garantia recproca.
Els que estiguin garantits mitjanant drets reals, pacte de reserva de domini i
dret de retenci, excepte en els casos de prdua o enviliment de la
garantia.
Els garantits mitjanant un contracte d'assegurana de crdit o cauci.
Els que hagin estat objecte de renovaci o prrroga expressa.
EXEMPLE 6
La societat M, l'objecte social s la installaci d'aparells d'aire condicionat presta
els seus serveis a la societat A per valor de 180.00 euros, a cobrar mitjanant 3
efectes a 30, 60 i 90 dies.
Determinar la prdua per deteriorament fiscalment deduble en la societat M sabent
que:
La societat A ha estat declarada en situaci legal de concurs.
La societat M t contractada una assegurana amb una entitat de crdit i
cauci per les seves operacions amb clients fins a un valor de 150.000
euros per operaci i client.
En principi, i donada la situaci legal de concurs en qu es troba immersa la
societat A, la prdua per deteriorament del crdit seria fiscalment deduble.
No obstant aix, ats que la societat t contractada una assegurana per valor de
150.000 euros, la prdua per deteriorament noms pot arribar als 30.000 euros, s
a dir, la diferncia entre el saldo de dubts cobrament i la quantitat assegurada.
Finalment, una altra de les normes que estableix el TRLIS s la no dedubilitat de
les dotacions globals. Si b l'actual TRLIS s que permet, com a excepci, la
deducci de dotacions globals per insolvncies a les entitats de reduda dimensi
(art. 112 del TRLIS), fins al lmit de l'1% sobre els deutors existents a la conclusi
del perode impositiu.
3.2. PROVISIONS
Des del punt de vista comptable, les provisions sn passius que representen
obligacions expresses o tcites, clarament especificades quant a la seva naturalesa,
per en la data del tancament de l'exercici, indeterminades quant al seu import
exacte oa la data en qu es produiran.
Davant d'aquest concepte de provisi proporcionat per la normativa comptable, la
normativa reguladora de l'IS estableix un carcter ms restrictiu. D'aquesta
manera, una provisi comptabilitzada pot no ser despesa deduble fiscalment. A
aix cal afegir que, mentre que una provisi no estigui comptabilitzada, mai podr
ser despesa deduble des d'un punt de vista fiscal, en regir el principi d'inscripci
comptable.
s el propi TRLIS el que limita la dedubilitat fiscal de les provisions, lmits que es
regulen a l'article 13 de l'esmentat text refs.
Com a criteri general es pot destacar la no dedubilitat de les despeses derivades
d'obligacions implcites o tcites. s a dir, la dedubilitat exigeix que la despesa
realitzada es refereixi a obligacions legals o contractuals, enfront de la normativa
comptable que permet el naixement d'una provisi per disposici legal, contractual
o per una obligaci implcita o tcita, situant-se en aquest ltim cas a la expectativa
vlida creada per l'empresa enfront de tercers, d'assumpci d'una obligaci per part
d'aquella.
S'observa, per tant, el carcter ms restrictiu del TRLIS ja que les despeses
derivades d'obligacions tcites, s a dir, les assumides per l'empresa, b per haverles fet pbliques o b per haver-les assenyalat a tercers, no sn despesa fiscalment
deduble per a aquesta .
Al costat d'aquesta restricci s'estableixen altres supsits de provisions no
dedubles fiscalment. Aquests sn:
Els relatius a retribucions a llarg termini del personal. No obstant aix, s que
seran dedubles les contribucions dels promotors dels plans de
pensions que es troben regulats en el Reial Decret Legislatiu 1/2002,
pel qual s'aprova el text refs de la Llei de regularitzaci dels plans i
fons de pensions, aix com les realitzades a plans de previsi social
empresarial.
Els concernents als costos de compliment de contractes que excedeixin els

beneficis econmics que s'esperen rebre d'aquests.
Els derivats de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals

o contractuals i no merament tcites.
Els relatius al risc de devolucions de vendes.
Els de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments

de patrimoni, utilitzats com a frmula de retribuci d'empleats, tant si
se satisf en efectiu o mitjanant el lliurament d'aquests instruments.
A ms, l'article 13 assenyala la dedubilitat, amb lmits, de les despeses per

actuacions mediambientals, despeses relatives a provisions tcniques realitzades
per entitats asseguradores, aix com l'import de la dotaci a la reserva
d'estabilitzaci, despeses relatives a provisions tcniques efectuats per les societats
de garantia recproca i per societats de refianament l'objecte social comprengui el
reaval de les operacions de garantia atorgades per les societats de garantia
recproca i les inherents als riscos derivats de garanties de reparacions i revisions.
EXEMPLE 7
Una entitat realitza totes les seves vendes amb garantia de 9 mesos. Les vendes es
realitzen per parts iguals al comenament de cada mes.
Les vendes realitzades durant els 3 ltims perodes, aix com les despeses en qu
ha incorregut per cobrir les garanties, han estat:
Any
Vendes amb garantia
Despeses per fer
enfront de les garanties
X-2
50.000
3.000
X-1
150.000
2.000
X
120.000
6.000
L'article 13.6 del TRLIS estableix per a les despeses inherents als riscos derivats de
garanties de reparacions i revisions un lmit a la dedubilitat fiscal de la provisi
comptable dotada que es xifra en el segent percentatge, a aplicar sobre les vendes
amb garantia viva la conclusi del perode impositiu:
% Lmit =
Despeses per garantia
100
(exercici de la dotaci + 2
anteriors)
Vendes
(exercici de
anteriors)
amb
la
garantia
dotaci
Per tant, en aquest cas, l'import lmit de la dotaci comptable a la provisi per
garanties de reparaci fiscalment deduble s:
3.000 + 2.000 + 6.000
100 = 3,4375%
50.000 + 150.000 + 120.000
Les vendes amb garantia visqui a final de l'exercici X sn:
(120.000 / 12) 9 mesos = 90.000
El saldo mxim de la provisi ser de:
90.000 0,034375 = 3.093,75
3.3. DESPESES NO DEDUBLES
Els requisits que, amb carcter general, ha de reunir una despesa perqu sigui
deduble es concreten en els segents:
Comptabilitzaci.
Justificaci.
Imputaci a l'exercici.
La comptabilitzaci exigeix que les despeses apareguin reflectits comptablement en
el compte de prdues i guanys de l'exercici, o en un compte de reserves si aix ho
estableix una norma legal o reglamentria, perqu tinguin la consideraci de
dedubles.
No obstant aix, hi ha una srie d'excepcions que permeten deduir una despesa
encara que no s'hagi comptabilitzat. Entre ells cal destacar els supsits de llibertat
d'amortitzaci i d'amortitzaci accelerada en l'mbit d'empreses de reduda
dimensi i dels contractes d'arrendament financer.
La justificaci de la despesa s un requisit imprescindible per poder deduir el
mateix. Aquesta justificaci s'ha de realitzar mitjanant document (com rebuts,
nmines, escriptura pblica ...) o factura, que haur de ser completa acord amb el
que disposa el Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s'aprova el
Reglament pel qual es regulen les operacions de facturaci.
Ara b, la simple tinena de la factura completa no implica que la despesa ja
estigui justificat sense ms, ja que la factura ha de donar suport una operaci real i
no fictcia, de manera que l'Administraci podr exigir de qui l'exhibeix per poder
exercir un dret (el de dedubilitat de la despesa en l'IS) que acrediti la realitat de la
mateixa, s a dir, acudint a l'article 105 de la LGT en qu s'estableix que en els
procediments d'aplicaci dels tributs qui faci valer el seu dret haur de provar els
fets constitutius del mateix .
La imputaci a l'exercici exigeix que la despesa comptabilitzada es pugui imputar al
perode impositiu per ser aquest l'exercici en qu s'hagi meritat el mateix. Amb
carcter general, sn aplicables els criteris d'imputaci comptable, principalment el
de la meritaci, que significa que la imputaci dels ingressos i les despeses s'ha de
fer en funci del corrent real de bns i serveis, amb independncia del moment en
qu es produeixi la corrent monetari o financer que se'n deriva. No obstant aix, el
TRLIS estableix certes regles especials que permeten la deducci d'acord amb
altres criteris (criteri de caixa o pagament, diferiment de despeses i anticipaci
d'ingressos).
D'altra banda, tot i complint aquestes 3 premisses, encara hi ha determinades

partides que no tindran, en cap cas, la consideraci de dedubles en l'IS. Aquestes
partides sn:
Retribuci de fons propis: dividends i altres formes de retribuci als socis per
la seva participaci en el capital social.
La despesa de l'IS. En el mateix sentit, tampoc tindr consideraci d'ingrs
fiscal la seva possible registre com a ingrs comptable.
Les multes i sancions penals i administratives, el recrrec de constrenyiment
i el recrrec per presentaci fora de termini de declaracionsliquidacions i autoliquidacions.
Les prdues en el joc.
Els donatius i liberalitats, sense que es considerin com a tals despeses als
segents:
Els de relacions pbliques amb clients i provedors.
Els que, d'acord amb els usos i costums, s'efectun respecte al personal
de l'empresa.
Els realitzats per a promocionar, directament o indirectament, les vendes
de bns i prestacions de serveis.
Els que es trobin correlacionats amb els ingressos.
Les despeses per serveis prestats des de paradisos fiscals o pagats a travs
de persones o entitats all residents, llevat que el subjecte passiu
provi que la despesa meritada correspon a una operaci o transacci
efectivament realitzada.
Les despeses derivades de l'extinci de la relaci laboral, comuna o especial,
o de la relaci mercantil, o d'ambdues, que excedeixin, per a cada
perceptor, de 1.000.000 d'euros, o en cas de ser superior, l'import que
resulti exempt per aplicaci de l'article 7 i) de la LIRPF, tot i que se
satisfaci en diversos perodes impositius.
Les prdues per deteriorament dels valors representatius de la participaci
en el capital o en els fons propis d'entitats.
Les rendes negatives obtingudes a l'estranger a travs d'un establiment
permanent, excepte en el cas de transmissi del mateix o cessament
de la seva activitat.
Les rendes negatives obtingudes per empreses membres d'una uni temporal
d'empreses que operi a l'estranger, excepte en el cas de transmissi de
la participaci en la mateixa, o extinci.
EXEMPLE 8
En el compte de tributs de la societat X, SA, s'ha incls un crrec de 150.000
d'euros pels segents conceptes:
Acta d'inspecci aixecada per l'IS de 2010 amb el segent detall: quota de
130.000 euros i interessos de demora de 5.000 euros.
Acta del procediment sancionador conseqncia de la liquidaci anterior que
incorporava una sanci de 15.000 euros.
Ni la quota de l'IS ni la sanci sn considerades despeses fiscalment dedubles en

l'IS [art. 14.1, lletres b) ic), del TRLIS]. No obstant aix, els interessos de demora
si sn dedubles, ja que els mateixos tenen carcter indemnitzatori i no
sancionador.
Cas prctic
Una empresa amb un resultat de 50.000 de benefici ha comptabilitzat multes per
valor de 1.000 , uns recrrecs per presentar les liquidacions de limpost amb
retard de 1.000 i unes prdues del joc (lempresa va convidar al bingo a tots els
treballadors) de 8.000 . Quines correccions shauran daplicar?
Per fer les correccions caldr afegir al resultat les despeses no dedubles que shan
comptabilitzat prviament.
Aix doncs, el resultat desprs daplicar les correccions ser:
50.000 + 1.000 + 1.000 + 8.000 = 60.000
Imputaci
temporal
d'ingressos
i
despeses.
Compensaci de bases imposables negatives
5.1. IMPUTACI TEMPORAL D'INGRESSOS I DESPESES
L'article 19 del TRLIS assenyala els criteris d'imputaci d'ingressos i despeses a la
base imposable, establint el que s el criteri general, el de la meritaci, al costat de
dues excepcions: les operacions a termini o amb preu ajornat i els criteris
d'imputaci proposats pel subjecte passiu d'acord amb el que preveuen els articles
31 i 32 del RIS.
Criteri de meritaci. El criteri de meritaci s el criteri marcat com a
general per l'article 19.1 del TRLIS i segons el qual els ingressos i
despeses s'imputaran en l'exercici en qu es produeixin uns o altres,
s a dir, atenent al perode en qu es realitzi el corrent real de bns i
serveis, independentment de quan es produeixi el corrent monetari o
financer derivat dels mateixos.
Operacions a terminis o amb preu ajornat. Es troben regulades en
l'article 19.4 del TRLIS. Les rendes derivades de la realitzaci
d'aquestes operacions s'entendran obtingudes proporcionalment a
mesura que s'efectun els corresponents cobraments, llevat que
l'entitat decideixi aplicar el criteri de la meritaci.
Es consideren operacions a terminis o amb preu ajornat les vendes i
execucions d'obra el preu es percebi, totalment o parcialment,
mitjanant pagaments successius o mitjanant un sol pagament,
sempre que el perode transcorregut entre el lliurament i el venciment
de l'ltim o nic termini sigui superior a 1 any.
El PGC no reconeix el principi de caixa en les operacions a terminis o amb
preu ajornat. Per tant, comptablement haur de reconixer la totalitat
del resultat en el moment de la venda, independentment que s'hagi
cobrat o no la totalitat del preu.
EXEMPLE 10
La societat X s'aliena en l'any n una mquina, sent el preu de venda de 10.000
euros, el preu d'adquisici de 5.000 euros i l'amortitzaci acumulada, de 3.000
euros. En el moment de la venda es cobra el 25% de l'import total i la resta en els
segents terminis:
Venciment
Import
n+1
1.000
n+2
2.000
n+3
Resultat comptable: 10.000 - (5000-3000) = 8.000
Exercici
Resultat fiscal
4.500
Ajust extracomptable
Exercici n
8.000 (2.500 / 10.000)

= 2.000
- 6.000
Exercici n + 1
8.000 (1.000 / 10.000)

= 800
+ 800
Exercici n + 2
8.000 (2.000 / 10.000)

= 1.600
+ 1.600
Exercici n + 3
8.000 (4.500 / 10.000)

+ 3.600
= 3.600
En l'exercici n en qu s'aliena la mquina es grava una renda de 2.000 ja que cobra
el 25% del preu de venda, pel que procedeix un ajust negatiu de 6.000, per tant en
el resultat comptable figura una renda de 8.000 euros. En els segents exercicis
l'ajust s positiu, ja que la renda es comptabilitza l'any ni, per, a efectes fiscals
s'imputa quan es cobra.
Principi d'inscripci comptable. Aquest principi estableix que les despeses

no seran dedubles en perodes impositius anteriors a la seva
imputaci en el compte de prdues i guanys o un compte de reserves
si aix ho estableix una norma legal o reglamentria.
No obstant aix, i com a excepci al que s'ha exposat, no estar
condicionada a la seva imputaci comptable en el compte de prdues i
guanys l'amortitzaci dels elements patrimonials que poguessin
amortitzar lliurement oa travs de l'amortitzaci accelerada.
El TRLIS estableix les normes a seguir en cas de discrepncia entre el principi
de la meritaci i el d'inscripci comptable:
Si hi ha discrepncia entre el principi de la meritaci i el d'inscripci

comptable, preval el de la meritaci, s a dir, si hi ha alguna
despesa o ingrs que fiscalment corresponga a un perode
impositiu diferent, s'imputar des del punt de vista fiscal al
perode que correspongui segons el TRLIS, efectuant, per
tant, els corresponents ajustos.
Preval el principi d'inscripci comptable en dos casos:
Quan una despesa es comptabilitzi en perode impositiu posterior a aquell

en qu s'hagi meritat, s'imputar fiscalment en qu figuri
comptabilitzat.
Quan un ingrs es comptabilitzi en perode impositiu anterior a aquell en
qu s'hagi meritat, s'imputar fiscalment en aquell en el qual
figuri comptabilitzat.
La prevalena del principi d'inscripci comptable sobre el de la meritaci est

condicionada, en ambds casos, a un fet: no pot derivar-se una
tributaci inferior a la que hauria correspost d'aplicar el principi de la
meritaci.
Limitaci en la deducci de despeses financeres. Una nova redacci

donada a l'article 20 del TRLIS per als perodes impositius iniciats a
partir de l'1 de gener de 2012 ha establert una limitaci en la deducci
de les despeses financeres, de manera que els mateixos sn dedubles
amb el lmit del 30% del benefici operatiu de l'exercici. En tot cas,
seran dedubles les despeses financeres netes del perode impositiu
per import de 1.000.000 d'euros.
Aquesta limitaci es converteix en la prctica en una regla d'imputaci
temporal, ja que es permet la deducci en exercicis futurs,
concretament, en els perodes impositius que concloguin en els 18
anys immediats i successius, d'aquelles despeses que no hagin pogut
ser objecte de deducci per l'existncia del lmit regulat.
5.2. COMPENSACI DE BASES IMPONIBLES NEGATIVES
Segons l'article 25.1 del TRLIS, per als perodes impositius que s'inicin a partir de
l'1 de gener de 2012, les bases imposables negatives podran ser compensades amb
les rendes positives dels perodes impositius que concloguin en els 18 anys
immediats i successius, s a dir , la normativa de l'IS permet instrumentar una
compensaci de prdues cap endavant, s a dir, permet la minoraci dels beneficis
fiscals d'un exercici amb prdues fiscals d'exercicis anteriors.
I podran ser compensades en la seva totalitat excepte per als subjectes passius el
volum d'operacions hagi superat la quantitat de 6.010.121,04 euros durant els 12
mesos anteriors a la data en qu s'inicin els perodes impositius dins de l'any 2014
o 2015, ja que disposen de les segents limitacions
Import net de la xifra de negocis Lmit a la compensaci
durant els 12 mesos anteriors a la de les bases imposables negatives
data en qu s'inici el perode
impositiu dins l'any 2014 o 2015
<20.000.000 d'euros
Sense lmit
20.000.000 i <60.000.000 d'euros
50% de la base imposable prvia a

aquesta compensaci
60.000.000 d'euros
25% de la base imposable prvia a
aquesta compensaci
Aquesta limitaci a la compensaci no s aplicable en l'import de les rendes
corresponents a lleves conseqncia d'un acord amb els creditors no vinculats amb
el subjecte passiu, aprovat en un perode impositiu iniciat a partir de l'1 gener
2013.
D'altra banda, perqu aquesta compensaci sigui possible, s'exigeix l'acreditaci de
la procedncia i de la quantia que el subjecte passiu pretengui compensar
mitjanant la presentaci de liquidacions o autoliquidacions, la comptabilitat o altres
soprtes documentals, sigui quin sigui l'exercici en qu es van originar.
Tipus de gravamen. Quota ntegra

6.1. TIPUS DE GRAVAMEN
El TRLIS estableix un tipus general de gravamen i una srie de tipus especials ms

reduts que el tipus general, llevat d'excepcions.
6.1.1. Tipus general

Segons el TRLIS, el tipus general aplicable per als subjectes passius d'aquest
impost s el 30%.
6.1.2. Tipus de gravmens especials
Tipus del 28%. Les entitats dedicades a l'exploraci, investigaci i

explotaci de jaciments i emmagatzematges subterranis d'hidrocarburs
tributaran al tipus de gravamen especial del 35%.
Tipus del 25%. Resulta aplicable a:
Les mtues d'assegurances generals, les mutualitats de previsi social i

les mtues d'accidents de treball i malalties professionals de
la Seguretat Social que compleixin els requisits exigits per la
normativa reguladora de la matria.
Les societats de garantia recproca i societats de refianament inscrites en
el Registre especial del Banc d'Espanya.
Les societats cooperatives de crdit i les caixes rurals, excepte pel que fa
als resultats extracooperatius que tributen al tipus general.
Els collegis professionals, associacions empresarials, cambres oficials i els
sindicats de treballadors.
Les entitats sense fins lucratius a les quals no sigui aplicable el rgim
fiscal que estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de
rgim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius
fiscals al mecenatge.
Els fons de promoci d'ocupaci constituts a l'empara de l'article 22 de la
Llei 27/1984, de 26 de juliol, sobre reconversi i
reindustrialitzaci.
Les unions, federacions i confederacions de cooperatives.
L'entitat de dret pblic Ports de l'Estat i les autoritats porturies.
Els partits poltics (el seu tipus de gravamen es troba regulat en la Llei
Orgnica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finanament dels
partits poltics).
Tipus del 20%. Resulta aplicable a les societats cooperatives fiscalment

protegides, excepte pel que fa als resultats extracooperatius, que
tributen al tipus general.
Tipus del 10%. Tributen al 10% les entitats a les quals sigui aplicable el
rgim fiscal que estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de
rgim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al
mecenatge. En particular, s'ha d'aplicar a les fundacions inscrites en el
registre corresponent ia les associacions declarades d'utilitat pblica.
Tipus de l'1%. Resulta aplicable a:
Les societats d'inversi de capital variable regulades per la Llei 35/2003,

de 4 de novembre, d'institucions d'inversi collectiva,
sempre que el nombre d'accionistes requerit sigui com a
mnim de 100.
Els fons d'inversi de carcter financer, sempre que el nombre de partcips
requerit sigui com a mnim de 100.
Les societats d'inversi immobiliria i els fons d'inversi immobiliria,
sempre que el nombre d'accionistes o partcips sigui com a
mnim de 100 i que tinguin per objecte exclusiu la inversi en
qualsevol tipus d'immoble de naturalesa urbana per al seu
arrendament.
El fons de regulaci de carcter pblic del mercat hipotecari.
Tipus del 0%. S'aplicar als fons de pensions regulats pel text refs de la
Llei de regulaci dels plans i fons de pensions.
Tipus especial per a les entitats que gaudeixen del rgim d'incentius
a les empreses de reduda dimensi. L'article 114 del TRLIS
estableix
2 tipus de gravamen per a aquestes empreses. s a dir, el tipus de
gravamen ser el 25% per als primers 300.000 euros de base
imposable i el 30% per la base imposable restant.
Tipus de gravamen redut per manteniment o creaci d'ocupaci. En
el perode impositiu iniciat dins l'any 2014, les entitats l'import net de
la xifra de negocis en aquest perode sigui inferior a
5.000.000 d'euros i la plantilla mitjana en el mateix sigui inferior a 25
empleats, tributaran al tipus del 20% per als primers 300.000 euros
de base imposable i al tipus del 25% per a la resta de la base
imposable, excepte si han de tributar a un tipus diferent del general.
Tipus de gravamen redut per a entitats de nova creaci. Les entitats
de nova creaci, constitudes a partir de l'1 de gener de 2013, que
realitzin activitats econmiques tributaran, en el primer perode
impositiu en qu la base imposable resulti positiva i en el segent al
tipus del 15% per als primers 300.000 euros de base imposable i al
tipus del 20% per a la resta de la base imposable, excepte si han de
tributar a un tipus inferior.
Quan el perode impositiu tingui una durada inferior a l'any, la part de base
imposable que tributa al tipus del 25, 20 o 15%, d'acord amb el que
disposen els apartats 7, 8 i 9, respectivament, ser la resultant

d'aplicar a 300.000 euros la proporci en qu es trobin el nombre de
dies del perode impositiu entre 365 dies, o la base imposable del
perode impositiu quan aquesta sigui inferior.
EXEMPLE 11
Una empresa de reduda dimensi, amb 30 empleats en plantilla, que t un perode
impositiu coincident amb l'any natural, acorda canviar el seu exercici social, que
passa a tancar a 31 de maig, sent, per tant, el seu perode impositiu d'1 de juny a
31 de maig.
Determinar quina seria la quota ntegra suposant que la base imposable
quantificada per al perode impositiu de l'1 de gener a maig 31, 2014 ascendeix a la
quantitat de 375.000 euros.
Soluci
300.000 151/365 = 124.109,59
Base al 25% (124.109,59
31.027,40
0,25)
Base al 30% (250.890,41
75.267,12
0,30)
Total
quota
ntegra
106.294,52
(31.027,40 + 75.267,12)
6.2.
QUOTA NTEGRA
La quota ntegra de l'IS ser la quantitat resultant d'aplicar a la base imposable el

tipus de gravamen. Seguint l'esquema liquidatori de l'impost, l'import de les
deduccions per evitar la doble imposici que hi pugui haver, les bonificacions, aix
com altres deduccions, minoraran l'import de la quota ntegra.
Deduccions per evitar la doble imposici.

Bonificacions
7.1.
DEDUCCIONS PER EVITAR LA DOBLE IMPOSICI
Aquestes deduccions tracten de palliar l'existncia de la doble imposici que es

produeix quan els beneficis generats en una societat, desprs tributar per l'IS,
tornen a tributar a la persona del soci (en l'IRPF si el soci s persona fsica, o al IS
si el soci s persona jurdica), b per la percepci d'un dividend, b com a motiu de
la transmissi de la participaci.
Aquest tractament s'emmarca en un sistema de correcci de la doble imposici
basat principalment en deduccions en la quota, s a dir, integrant en la base
imposable del soci les rendes derivades del dividend o de la transmissi de la
participaci, per permetent una deducci sobre la quota ntegra resultant.
A) Deduccions per evitar la doble imposici interna (art. 30 del TRLIS)
Amb carcter general, quan entre les rendes del subjecte passiu es computen
dividends o participacions en beneficis d'altres entitats residents a Espanya, la
deducci a practicar ser del 50% de la quota ntegra derivada de la base
imposable que correspongui a aquests dividends o participacions en beneficis.
No obstant aix, s'aplicar una deducci del 100% en dos situacions:
En funci de la tinena d'una participaci significativa, sempre que es compleixin els
segents requisits:
La participaci, directa o indirecta, a l'entitat que distribueix el dividend sigui
almenys del 5%.
La participaci d'almenys el 5% s'ha d'haver posset de manera ininterrompuda
durant l'any anterior al dia en qu sigui exigible el benefici que es distribueix.
Aquesta deducci tamb s aplicable en els casos en qu s'hagi tingut dit
percentatge de participaci per, per, sense haver-se transms la participaci,
s'hagi redut el percentatge tingut fins a un mnim del 3% com a conseqncia que
l'entitat participada hagi realitzat una operaci acollida al rgim fiscal especial de
les fusions, escissions, aportacions d'actius i bescanvi de valors.
En funci de l'entitat que distribueix els dividends, amb independncia del
percentatge de participaci i del perode de tinena. Aix s'aplicar aquesta deducci
del 100% respecte dels beneficis percebuts de mtues d'assegurances generals,
entitats de previsi social, societats de garantia recproca i associacions.
A ms, el TRLIS estableix la no retenci sobre els dividends o participacions en
beneficis que gaudeixin de la deducci del 100%.
La base de la deducci, respecte dels dividends, la constitueix l'import ntegre dels
mateixos, sense minorar en les despeses imputables a aquests dividends.
EXEMPLE 12
La societat X, resident a Espanya, percep de la societat I, tamb resident a Espanya
i en la qual participa en un 1%, 50.000 euros per dividends en l'exercici 2014,
havent-se-retingut un 21% (10.500 euros) en concepte de retenci a compte de
l'IS.
La societat X ha tingut 1.000 euros de despeses per a l'obtenci d'aquests
ingressos. Determinar la deducci per doble imposici interna.
Soluci
50.000 30% 50% = 7.500 euros
B) Deduccions per evitar la doble imposici internacional (art. 31 i 32 del TRLIS)
El TRLIS estableix la regulaci de les deduccions en la quota per doble imposici
internacional a ms del mtode d'exempci en la base imposable.
L'article 31 tracta de corregir la doble imposici jurdica, s a dir, el fet que una
mateixa renda sigui gravada en dos Estats diferents.
Per contra, l'article 32 tracta de corregir la doble imposici econmica, resultat del
fet que una mateixa renda s objecte d'imposici per dos subjectes en dos Estats.
Aix, l'article 31 indica que quan a la base imposable del subjecte passiu s'integrin
rendes obtingudes i gravades a l'estranger, es deduir de la quota ntegra la menor
de les dues quantitats segents:
L'import efectiu del que s'ha satisfet a l'estranger per ra de gravamen de

naturalesa idntica o anloga a aquest impost, si b:
No es poden deduir els impostos que no s'haguessin pagat com a

conseqncia d'una exempci, bonificaci o qualsevol altre
benefici fiscal.
En els casos en qu sigui aplicable un conveni per evitar la doble
imposici, la deducci no podria superar a l'impost que
results de l'esmentat conveni.
L'import de la quota ntegra que a Espanya correspondria pagar per les

esmentades rendes si s'haguessin obtingut en territori espanyol.
Per la seva banda, l'article 32 regula una deducci en cas de percebre dividends o
participacions en els beneficis pagats per una entitat no resident en territori
espanyol, sempre que es compleixin una srie de requisits relatius al percentatge
de participaci (almenys del 5%) i al perode de tinena de la mateixa (1 any
ininterromput).
EXEMPLE 13
Una societat resident obt una renda de 20.000 unitats monetries (um) en un pas
estranger, suportant una tributaci per un impost anleg a l'IS de 8.000 um
Benefici comptable (20.000-8.000)
12.000
Impost estranger
Renda total
Resultaria deduble la menor de:
Impost estranger
Impost espanyol (20.000 - 30%)
8.000
20.000
8.000
6.000
L'excs de l'impost estranger (8000-6000) no s fiscalment deduble.
7.2.
BONIFICACIONS
Les bonificacions tenen una naturalesa diferent a la de les deduccions, ja que, si b

aquestes ltimes pretenen un objectiu clar de tcnica impositiva, evitar la doble
imposici, sigui aquesta de tipus intern o internacional, les bonificacions pretenen
incentivar determinats comportaments econmics.
Les bonificacions suposen una minoraci de la quota ntegra consistent a aplicar un
percentatge sobre la mateixa derivada de les rendes bonificades. En el cas
d'insuficincia de quota ntegra, la bonificaci no es podr traslladar a exercicis
futurs perdent-se, per tant, el dret a la bonificaci generada.
Les bonificacions aplicables sn les segents:
Bonificaci per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla. El 50% sobre la

part de la quota ntegra que correspongui a rendes obtingudes a Ceuta
i Melilla per entitats que operin efectivament i materialment a aquests
territoris (art. 33 del TRLIS).
Bonificaci per prestaci de serveis pblics locals. El 99% sobre la part

de la quota ntegra que correspongui a les rendes derivades de la
prestaci de determinats serveis pblics locals (art. 34.2 del TRLIS)
.
Deduccions per a incentivar

determinades activitats
la
realitzaci
de
Com el seu nom indica, aquestes deduccions tenen com a objectiu fomentar la
realitzaci de determinades conductes per part del subjecte passiu de l'impost. Per
als exercicis iniciats a partir de l'1 gener 2014 resulten aplicables les segents:
8.1.
DEDUCCI PER ACTIVITATS DE RECERCA
DESENVOLUPAMENT I INNOVACI TECNOLGICA
Dins d'aquesta deducci podem distingir dos tipus d'activitats:

investigaci i desenvolupament (R + D) i innovaci tecnolgica (i). El
conjunt d'aquestes activitats ve a denominar activitats R + D + I i es
defineixen a l'article 35 del TRLIS.
Per a l'aplicaci d'aquestes deduccions, es requereix que les despeses de R + D o

d'innovaci tecnolgica, que a efectes fiscals sn aquells que tenen tamb la
consideraci de despeses des d'un punt de vista comptable, estiguin directament
relacionats amb aquestes activitats i s'apliquin efectivament a la realitzaci
d'aquestes, i es refereixin a projectes individualment especificats.
D'altra banda, en els supsits en qu existissin subvencions destinades al
desenvolupament d'aquest tipus d'activitats, el TRLIS estableix que la base de la
deducci s'ha de minorar en el 65% de les mateixes quan hagin estat imputades
com a ingrs en el perode impositiu .
Activitats d'I + D. La base de la deducci estar constituda per l'import de

les despeses d'R + D i per les inversions en elements de l'immobilitzat
material i intangible exclosos els immobles i terrenys.
Amb carcter general, el percentatge de deducci ser el 25% de les

despeses efectuades en el perode impositiu per aquest concepte. No
obstant aix, si les despeses fossin superiors a la mitjana dels
efectuats en els 2 anys anteriors, s'aplicar el 25% fins a aquesta
mitjana i el 42% sobre les despeses que excedeixin d'aquesta mitjana.
Amb independncia d'aquests percentatges de deducci, podr practicar una

altra deducci addicional del 17% sobre les despeses del personal de
l'entitat corresponents a investigadors qualificats adscrits en exclusiva
a activitats d'R + D.
A ms, ser aplicable una deducci del 8% de les inversions en elements

d'immobilitzat material i intangible, exclosos els immobles i terrenys,
sempre que es trobin afectes de manera exclusiva a les activitats de
recerca i desenvolupament.
Activitats d'innovaci tecnolgica (i). El percentatge de deducci ser el

12% aplicat sobre les despeses d'innovaci tecnolgica efectuats en el
perode impositiu.
8.2. DEDUCCI PER INVERSI DE BENEFICIS
Les entitats de reduda dimensi tenen dret, segons disposa l'article 37 del TRLIS, a
una deducci en la quota ntegra dels beneficis de l'exercici, sense incloure la
comptabilitzaci de l'IS, que s'inverteixi en elements nous de l'immobilitzat material
o inversions immobiliries afectes a activitats econmiques, per import del:
10%, si l'entitat tributa d'acord amb l'escala regulada en l'article 114 del
TRLIS.
5% si l'entitat tributa d'acord amb el tipus redut per manteniment o creaci
d'ocupaci (disp. Adic. Dotzena del TRLIS).
La base de la deducci resultar d'aplicar a l'import dels beneficis de l'exercici,

sense incloure la comptabilitzaci de l'IS, objecte d'inversi, un coeficient
determinat per:
En el numerador: els beneficis obtinguts en l'exercici, sense incloure la
comptabilitzaci de l'IS, minorats per aquelles rendes o ingressos que
siguin objecte d'exempci, reducci, bonificaci, deducci de l'article
15.9 d'aquesta Llei o deducci per doble imposici, exclusivament en
la part exempta, reduda, bonificada o deduda en la base imposable, o
b que hagi generat dret a deducci en la quota ntegra.
En el denominador: els beneficis obtinguts en l'exercici, sense incloure la

comptabilitzaci de l'IS.
El coeficient que resulti es prendr amb dos decimals arrodonit per defecte.
El termini per realitzar la inversi ser el comprs entre l'inici del perode impositiu
en qu s'obtenen els beneficis objecte d'inversi i els 2 anys posteriors o,
excepcionalment, d'acord amb un pla especial d'inversi aprovat per l'Administraci
tributria a proposta del subjecte passiu. Per tant, respecte dels beneficis obtinguts
el 2014 que siguin objecte d'inversi, el termini per a reinvertir va de l'1 gener
2014 al 31 de desembre de 2015, per a entitats el perode impositiu coincideixi amb
l'any natural.
Les entitats que apliquin aquesta deducci s'hauran de dotar una reserva per
inversions, per un import igual a la base de deducci, que ser indisponible en tant
que els elements patrimonials en qu es realitzi la inversi hagin de romandre a
l'entitat.
8.3.
DEDUCCI PER INVERSIONS EN PRODUCCIONS
CINEMATOGRFIQUES O AUDIOVISUALS
Les inversions que donen dret a la deducci sn les realitzades en produccions
espanyoles de llargmetratges cinematogrfics i de sries audiovisuals de ficci,
animaci o documental, que permetin la confecci d'un suport fsic previ a la seva
producci industrial seriada. El percentatge de la deducci per al productor ser del
18% de l'import de la inversi realitzada en l'exercici o cost de la producci, aix
com per les despeses per a l'obtenci de cpies i les despeses de publicitat i
promoci a crrec del productor fins al lmit per ambds del 40% del cost de
producci, minorats tots ells a la part finanada pel coproductor financer. Per la
seva banda, el coproductor financer que participi en una producci espanyola de
llargmetratge cinematogrfic tindr dret a una deducci del 5% de la inversi que
financi, amb el lmit del 5% de la renda del perode derivada d'aquestes inversions.
D'altra banda, tant per al productor com per al coproductor financer, l'aplicaci de la
deducci noms es pot realitzar a partir del perode impositiu en qu hagi finalitzat
la producci de l'obra (art. 38.2 del TRLIS).
8.4.
DEDUCCI PER INVERSIONS MEDIAMBIENTALS
Les inversions realitzades en bns de l'actiu material destinades a la protecci del

medi ambient consistents en installacions que evitin la contaminaci atmosfrica o
acstica procedent d'installacions industrials, o contra la contaminaci d'aiges
superficials, subterrnies i marines, o per a la reducci, recuperaci o tractament de
residus industrials propis, sempre que s'estigui complint la normativa vigent en
aquests mbits d'actuaci per es realitzin per millorar les exigncies que estableix
la normativa, donen dret a practicar una deducci en la quota ntegra del 8% de les
inversions que estiguin incloses en programes, convenis o acords amb
l'Administraci competent en matria mediambiental, la qual haur d'expedir la
certificaci de la convalidaci de la inversi (art. 39.1 del TRLIS).
8.5.
DEDUCCI
PROFESSIONAL
PER
DESPESES
DE
FORMACI
Malgrat la derogaci de l'article 40 del TRLIS -en el qual es regula la deducci per
despeses de formaci professional-, per als perodes impositius que s'iniciessin a
partir de l'1 de gener de 2011, la deducci aplicable per les despeses i inversions
efectuades per una entitat per habituar els empleats en la utilitzaci de les noves
tecnologies de la comunicaci i de la informaci ha prorrogat la seva vigncia
durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2014.
S'inclouen entre aquestes despeses les realitzades per proporcionar, facilitar o
finanar la seva connexi a Internet, aix com els derivats de l'entrega gratuta, oa
preus rebaixats, o de la concessi de prstecs i ajudes econmiques per a
l'adquisici dels equips i terminals necessaris per accedir a aquella, amb el seu
programari i perifrics associats, fins i tot quan el seu s pels empleats es pugui
efectuar fora del lloc i horari de treball. Aquestes despeses tindran la consideraci,
a efectes fiscals, de despeses de formaci de personal i no determinaran l'obtenci
d'un rendiment del treball per a l'empleat.
Amb carcter general, el percentatge de deducci ser del 1% de les despeses
efectuades en el perode impositiu. No obstant aix, aquest percentatge
s'incrementar fins a arribar al 2%, operant sobre l'excs de les despeses en
formaci professional de l'exercici en relaci amb la mitjana de les despeses en qu
s'hagi incorregut en els 2 anys anteriors.
8.6.
DEDUCCI PER CREACI D'OCUPACI
TREBALLADORS AMB DISCAPACITAT
PER
s deduble de la quota ntegra la quantitat de:
9.000 euros per cada persona / any d'increment de la mitjana de plantilla de

treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i
inferior al 65%, contractats pel subjecte passiu, experimentat durant
el perode impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de
la mateixa naturalesa del perode immediatament anterior.
12.000 euros per cada persona / any d'increment de la mitjana de

de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior
contractats pel subjecte passiu, experimentat durant el
impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la
naturalesa del perode immediatament anterior.
plantilla
al 65%,
perode
mateixa
s possible, per tant, que una empresa que en el seu conjunt no cre ocupaci, sin
que substitueixi treballadors sense discapacitat per altres que s la tinguin, tingui
dret a gaudir de l'incentiu fiscal, i fins i tot s possible que tingui dret al mateix una
societat que , encara que de forma global hagus arribat a destruir ocupaci, per,
geners llocs de treball per a treballadors amb discapacitat (art. 41 del TRLIS).
8.7 DEDUCCI PER

EXTRAORDINARIS
REINVERSI
DE
BENEFICIS
Aquesta deducci (art. 42 del TRLIS) permet deduir de la quota ntegra, amb
carcter general, el 12% de l'import de les rendes positives obtingudes per la
transmissi onerosa dels elements patrimonials de l'immobilitzat material,
intangible o inversions immobiliries afectes a activitats econmiques que
haguessin estat en funcionament almenys 1 any dins dels 3 anteriors a la
transmissi, aix com del financer sempre que es compleixin determinats requisits,
com el fet que els valors representatius del capital social en entitats atorguessin
una participaci significativa no inferior al 5 % i la necessitat de la seva
permanncia en el patrimoni del transmitent amb, almenys, 1 any d'antelaci a la
transmissi.
Perqu pogus entendre complerta la condici de la reinversi que justifica
l'aplicaci d'aquesta deducci, cal que l'import obtingut per la transmissi onerosa
dels elements patrimonials susceptibles de generar les rendes constitutives de la
base de la deducci (elements que s'enumeren a l'art. 42.2 del TRLIS) sigui
reinvertit en bns de l'immobilitzat material, intangible o inversions immobiliries,
afectes a activitats econmiques, o en valors representatius de la participaci en el
capital o en fons propis d'entitats, sempre que atorguessin una participaci igual o
superior al 5% sobre el capital social de les mateixes, amb les exclusions previstes
en la llei.
La reinversi s'ha de realitzar dins el termini comprs entre l'any anterior a la data
de la posada a disposici de l'element patrimonial transms i els 3 anys posteriors
o, excepcionalment, d'acord amb un pla especial de reinversi aprovat per
l'Administraci tributria a proposta del subjecte passiu.
La reinversi s'entn efectuada en la data en qu es produeixi la posada a
disposici dels elements patrimonials en qu es materialitzi.
La base de la deducci est constituda per l'import de la renda obtinguda en la
transmissi dels elements patrimonials que s'hagin integrat en la base imposable,
sense que puguin formar part d'aquesta renda ni l'import de les prdues per
deteriorament fiscalment dedubles ni les quantitats aplicades a la llibertat
d'amortitzaci. Tampoc podran integrar les quantitats destinades a la recuperaci
del cost del b fiscalment deduble, en els casos d'arrendament financer. Noms als
efectes del clcul d'aquesta base de deducci, el valor de transmissi no podr
superar el valor de mercat.
Els elements patrimonials objecte de la reinversi han de romandre en el patrimoni
del subjecte passiu, llevat prdua justificada, fins que es compleixi el termini de
5 anys, o de 3 anys si es tracta de bns mobles, excepte en els casos en qu la
seva vida til sigui inferior.
8.8.
DEDUCCIONS PER CREACI D'OCUPACI
Regulada en l'article 43 del TRLIS, aquesta deducci permet deduir de la quota

ntegra la quantitat de 3.000 euros a aquelles entitats que contractin al seu primer
treballador, que sigui menor de 30 anys, a travs d'un contracte per temps indefinit
de suport als emprenedors.
Sense perjudici del que es disposa anteriorment, les entitats que tinguin una
plantilla inferior a 50 treballadors en el moment en qu concertin contractes per
temps indefinit de suport als emprenedors amb aturats beneficiaris d'una prestaci
contributiva per desocupaci, podran deduir de la quota ntegra el 50 % del menor
dels 2 imports segents:
Import de la prestaci per desocupaci que el treballador tingus pendent de
percebre en el moment de la contractaci.
Import corresponent a 12 mensualitats de la prestaci per desocupaci que
tingus reconeguda.
Aquesta deducci s aplicable respecte de:
Els contractes realitzats en el perode impositiu fins a arribar a una plantilla
de 50 treballadors.
I sempre que, en els 12 mesos segents a l'inici de la relaci laboral, es
produeixi, respecte de cada treballador, un increment de la plantilla
mitjana total de l'entitat en, almenys, una unitat respecte a l'existent
en els 12 mesos anteriors .
A ms, l'aplicaci d'aquesta deducci estar condicionada al fet que el treballador
contractat hagi percebut la prestaci per desocupaci durant, almenys, 3 mesos
abans de l'inici de la relaci laboral.
En el supsit de contractes a temps parcial, les esmentades deduccions s'aplicaran
de manera proporcional a la jornada de treball pactada en el contracte.
Finalment, cal tenir en compte que el treballador que dons dret a alguna de les
deduccions anteriors no es computar a efectes de l'increment de plantilla per a la
llibertat d'amortitzaci de les empreses de reduda dimensi (art. 109 del TRLIS).
8.9. NORMES COMUNES A TOTES LES DEDUCCIONS PER

INCENTIVAR LA REALITZACI DE DETERMINADES ACTIVITATS
L'article 44 del TRLIS estableix una srie de normes comunes d'aplicaci a totes les
deduccions per incentivar determinades activitats.
En primer lloc, regula que aquestes deduccions es practicaran una vegada
realitzades les deduccions per doble imposici i les bonificacions prviament
estudiades.
Respecte al termini temporal per a practicar les deduccions inaplicades per
insuficincia de quota ntegra, el citat article disposa que les quantitats no dedudes
es poden aplicar en les liquidacions dels perodes impositius que concloguin en els
15 anys immediats i successius. No obstant aix, les quantitats corresponents a la
deducci per activitats d'investigaci i desenvolupament i innovaci tecnolgica
poden aplicar en les liquidacions dels perodes impositius que concloguin en els 18
anys immediats i successius.
Seguidament, estableix un lmit quantitatiu per a l'aplicaci de les mateixes, de
manera que impedeix que les esmentades deduccions puguin absorbir la totalitat de
la quota ntegra de l'subjecte passiu. En aquest sentit disposa que l'import de les
deduccions per incentivar la realitzaci de determinades activitats, aplicades en el
perode impositiu, no pot excedir conjuntament el 35% de la quota ntegra
minorada en les deduccions per evitar la doble imposici i en les bonificacions.
El citat coeficient lmit s'eleva fins al 60% quan l'import de la deducci per
activitats d'investigaci i desenvolupament i innovaci tecnolgica, que
correspongui a despeses i inversions efectuades en el mateix perode impositiu,
excedeixi del 10% de la quota ntegra de l'exercici, minorada en les deduccions per
evitar la doble imposici interna i internacional i les bonificacions. No obstant, com
ja va passar en els perodes impositius iniciats en 2012 i 2013, per a les deduccions
a aplicar en els perodes impositius iniciats en els anys 2014 i 2015, aquests
percentatges s'han redut fins al 25% i el 50%, respectivament.
A aix cal afegir que la deducci per reinversi de beneficis extraordinaris no est
sotmesa a cap lmit, excepte per als perodes impositius iniciats a
2012, 2013, 2014 i 2015, en els quals els lmits previstos tamb s'apliquen sobre
l'esmentada deducci.
No obstant aix, en el cas d'entitats a les quals sigui aplicable el tipus general de
gravamen del 35%, o l'escala de gravamen prevista per a les entitats de reduda
dimensi, les deduccions per activitats de recerca i desenvolupament i innovaci
tecnolgica, que es generin en perodes impositius iniciats a partir d'1 de gener de
2013, podran, opcionalment, quedar excloses del lmit del 35 o 60% (25 o 50% per
a 2014), i aplicar-se en la seva totalitat per amb un descompte del 20% del seu
import. En virtut d'aquesta segona opci, es podr absorbir la totalitat de la quota
ntegra ajustada positiva, i fins i tot una major, generant-se un dret a devoluci de
la deducci aplicada, juntament amb les retencions i els pagaments a compte
efectuats en el perode impositiu.
Si b, l'import de la deducci aplicada o abonada no podr superar:
En el cas de les activitats d'innovaci tecnolgica l'import de 1.000.000

d'euros anuals.
Per les activitats de recerca i desenvolupament i innovaci tecnolgica (en el
seu conjunt) els 3.000.000 d'euros anuals.
Per a l'aplicaci d'aquesta segona opci, ser necessari el compliment dels
segents requisits:
Transcurs de, almenys, 1 any des de la finalitzaci del perode impositiu

en qu es va generar la deducci, sense que la mateixa hagi
estat objecte d'aplicaci.
Que la plantilla mitjana o, alternativament, la plantilla mitjana adscrita a

activitats de recerca i desenvolupament i innovaci
tecnolgica no es vegi reduda des del final del perode
impositiu en qu es va generar la deducci fins a la
finalitzaci del termini recollit en el segent requisit.
Que es destini un import equivalent a la deducci aplicada o abonada a

despeses d'investigaci i desenvolupament i innovaci
tecnolgica, o inversions en elements de l'immobilitzat
material o actiu intangible exclusivament afectes a aquestes
activitats, exclosos els immobles, en els 24 mesos segents
a la finalitzaci del perode impositiu en la declaraci es faci
la corresponent aplicaci o abonament.
Que l'entitat hagi obtingut un informe motivat sobre la qualificaci de
l'activitat de recerca i desenvolupament o innovaci
tecnolgica o un acord previ de valoraci de les despeses i
inversions corresponents a aquestes activitats.
Finalment, estableix un requisit de manteniment dels elements patrimonials afectes

a les deduccions, establint en 5 anys el perode en qu han de romandre en
funcionament els bns immobles, en 3 si es tracta de bns mobles o durant la seva
vida til si s inferior.
Retencions i ingressos a compte.

fraccionats. Obligacions formals
Pagaments
9.1.
RETENCIONS I INGRESSOS A COMPTE. PAGAMENTS
FRACCIONATS
L'article 46 del TRLIS assenyala la deducci de la quota ntegra de l'impost dels
pagaments a compte efectuats al llarg del perode impositiu, sent aquests:
Les retencions i ingressos a compte.
Els pagaments fraccionats.
9.1.1. Retencions i ingressos a compte
La retenci o ingrs a compte s una obligaci legal que neix a crrec de qui abona
rendes subjectes a l'IS. Les entitats subjectes a l'IS estaran freqentment obligades
a retenir o ingressar a compte en incloure el TRLIS entre els subjectes obligats a
retenir les entitats, incloses les comunitats de bns, que satisfacin o abonin rendes
subjectes a l'impost.
L'obligaci principal del retenidor s la d'ingressar les quantitats retingudes o que
s'haurien hagut de retenir, amb independncia que s'hagi practicat o no la retenci.
Per, a ms de l'ingrs, els subjectes passius tenen una srie d'obligacions
accessries, com la de presentar una declaraci de les quantitats retingudes, en el
termini, forma i lloc que es determinin a l'efecte.
Amb carcter general, el percentatge de retenci o ingrs a compte s el 19%. Si
b, des del 1 de gener de 2012 i fins al 31 desembre 2014 aquest percentatge ha
estat elevat fins al 21%.
9.1.2. Pagaments fraccionats
La finalitat dels pagaments fraccionats s anticipar l'impost que ser definitivament

satisfet pel subjecte passiu, sent, per aix, la mateixa entitat que obt les rendes
qu realitza l'ingrs de les quantitats corresponents. El TRLIS estableix que els
subjectes passius hauran d'efectuar 3 pagaments a compte durant l'exercici, en els
primers 20 dies naturals dels mesos d'abril, octubre i desembre. Aquests
pagaments fraccionats, que tindran la naturalesa de deute tributari, es realitzaran a
compte de la liquidaci que correspongui al perode impositiu en curs el dia primer
de cada un dels mesos esmentats.
Per a la determinaci del seu import es pot optar per un d'aquests dos sistemes:
Aplicant el percentatge que estableixi la LPGE (per al 2014 s el 18%) a la
quota ntegra de l'ltim perode impositiu el termini reglamentari de
declaraci estigus venut el dia en qu comenci el termini per a
realitzar el pagament fraccionat, minorada la quota ntegra en les
deduccions i bonificacions, aix com en les retencions i ingressos a
compte corresponents.
Aplicant, sobre la part de la base imposable del perode dels 3, 9 o 11
primers mesos de cada any natural, el percentatge establert. Per als
perodes impositius que s'inicin l'any 2014, els percentatges aplicables
sn els segents:
Volum d'operacions
durant els 12 mesos
anteriors a la data
en qu s'inici el
perode impositiu
dins de l'any 2014
Import net de la xifra

de negocis durant
els 12 mesos anteriors
a la data en qu es
s'inici el perode
impositiu dins de 2014
Percentatge aplicable
6.010.121,04 euros
Indistint
5/7 tipus de gravamen

(arrodonit per defecte)
> 6.010.121,04 euros
<10.000.000 d'euros
5/7 tipus de gravamen

(arrodonit per defecte)
10.000.000 i
<20.000.000 d'euros
15/20 tipus de
gravamen (arrodonit per
excs)
20.000.000 i
<60.000.000 d'euros
17/20 tipus de
excs)
60.000.000 d'euros
19/20 tipus de
excs)
Si el tipus aplicable al pagament fraccionat s el general de l'IS, els percentatges
resultants sn el 21, 23, 26 o 29%.
A aix cal afegir que, per a aquells subjectes passius l'import net de la xifra de
negocis en els 12 mesos anteriors a la data en qu s'inicin els perodes impositius
dins dels anys 2014 o 2015 sigui almenys de 20.000.000 d'euros , s'ha establert un
pagament fraccionat mnim, el qual es calcula aplicant un 12% sobre el resultat
comptable positiu, minorat en els pagaments fraccionats realitzats anteriorment
corresponents al mateix perode impositiu.
Aquesta modalitat s obligatria per a les empreses que hagin superat la quantitat
de 6.010.121,04 euros de volum d'operacions durant els dotze mesos anteriors a la
data en qu s'inici el perode impositiu dins l'any 2014.
L'opci per la segona modalitat s'ha de comunicar mitjanant la corresponent

declaraci censal durant el mes de febrer de l'any natural en qu hagi de tenir
efectes. El subjecte passiu quedar vinculat a aquesta modalitat per al perode
impositiu en curs i els segents mentre no renunci expressament a la seva
aplicaci.
9.2. OBLIGACIONS FORMALS
Declaraci-autoliquidaci. Els subjectes passius de l'IS han de presentar

la declaraci i ingressar el deute determinada que correspongui dins el
termini dels 25 dies naturals segents als 6 mesos posteriors a la
conclusi del perode impositiu, amb l'nica excepci dels subjectes
passius totalment exempts. Les entitats parcialment exemptes a qu
es refereix l'article 9.3 del TRLIS estaran obligades a declarar la
totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes, llevat que es
compleixin tots i cadascun dels segents requisits:
Que els seus ingressos totals no superin 100.000 euros anuals.

Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a
retenci no superin 2.000 euros anuals.
Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a
retenci.
Devolucions. Si la quota resultant de la declaraci s inferior als pagaments

anticipats efectuats pel subjecte passiu, l'Administraci haur de tornar
l'excs d'ofici en el termini de 6 mesos. Si no s'ha efectuat la devoluci
en el termini indicat per causa imputable a l'Administraci, haur
d'abonar els interessos de demora corresponents, sense necessitat que
el subjecte passiu present reclamaci.
Cas prctic global

Enunciat
X, SA s una entitat dedicada a la fabricaci i venda d'autombils des de la seva
constituci l'any 1998. Aquesta entitat, amb domicili social a Madrid, t el seu
exercici social coincident amb l'any natural.
Coneixent que el resultat comptable abans d'impostos obtingut per l'entitat el 2014
s de 425.000 euros, efectuar la liquidaci de l'IS corresponent a l'exercici
2014 a partir de la informaci complementria que es subministra a continuaci:
L'import net de la xifra de negocis obtingut per l'entitat el 2013 es va situar
en 5.610.244 euros. Tamb es coneix que en aquest exercici el seu
volum d'operacions no va superar la xifra de 6.010.121,04 euros.
A principis de l'exercici 2012 va adquirir, per 200.000 euros, una nau nova en
la qual actualment desenvolupa tot el seu procs productiu, la qual
s'amortitza en funci del coeficient d'amortitzaci previst en les taules
del Reglament de l'IS (2% anual).
Al final de l'exercici, la societat t pendents de cobrament, vendes de l'ltim
trimestre per import de 150.000 euros, entre les quals hi figura una
partida per import de 5.000 euros corresponent a la quantitat que li
deu una societat declarada en situaci concursal el 15 de setembre de
2013. La societat ha comptabilitzat una prdua per deteriorament de
crdits per cobrir possibles insolvncies per import de 6.450 euros.
Donada la mala situaci per la qual travessa el sector, la societat ha dotat
comptablement una provisi per import de 90.000 euros per fer front
al pagament de les indemnitzacions que puguin originar pel possible
acomiadament de 10 dels seus treballadors.
X, SA ha comptabilitzat entre les seves despeses 400 euros en concepte de

menjar, la qual va tenir lloc amb els representants de la societat I,
SA, client seu des de l'any 2009.
A ms, ha comptabilitzat una sanci de trnsit imposada a un dels seus
comercials durant la seva jornada laboral per import de 300 euros.
La societat presenta bases imposables negatives pendents de compensar
procedents de l'exercici 2010, per import de 25.000 euros.
El compte d'ingressos financers recull 8.000 euros com a conseqncia dels
dividends percebuts de l'entitat Z, SA, resident en territori espanyol,
en la qual participa en un 20% des de l'any 2011.
Amb l'objecte de fomentar l's de les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci, X, SA ha lliurat als seus empleats ordinadors porttils,
amb el seu programari corresponent i la connexi a internet perqu
s'habitun a l's de les eines informtiques en els seus domicilis. Aix li
ha suposat una despesa total de 25.000 euros. La societat no havia
incorregut en aquest tipus de despeses amb anterioritat.
Les retencions a compte que han estat practicades a la societat en l'exercici
ascendeixen a 6.315 euros. Els pagaments fraccionats realitzats per la
societat en l'exercici van aconseguir la quantia de 73.200 euros.
Soluci
Liquidaci IS 2014 ( 1 )
Resultat
425.000
compta
ble
(+/-)
Ajustos extracomptables
86.300
Amortitzaci nau
(4.000) ( 2 )
Prdues per deteriorament de crdits

individualitzat
- (3)
Prdues per deteriorament de crdits

global
- (3)
Provisi acomiadaments
90.000 ( 4 )
Atencions a clients
- (5)
Sanci trnsit
300 ( 6 )
Base imposable prvia
(-)
Compensaci
negatives
bases
511.300
imposables
Base imposable negativa 2010

=
Base imposable
Tipus de gravamen
Quota ntegra
(25.000)
(25.000) ( 7 )
486.300
25/30%
130.890
(300.000 25%)
75.000
[(486300-300.000) 30%]
55.890

(-)
Deduccions doble imposici
(2.153,24)
Dividends Z, SA
(2.153,24) ( 8 )
(-)
Bonificacions
Quota ntegra ajustada positiva
(-)
Deduccions per incentius

Deducci
despeses
professional
128.736,76
(500)
de
formaci
(500) ( 9 )
Lmit de l'article 44
(128.736,76 25% = 32.184,19)
Quota lquida
(-)
Pagaments a compte
128.236,76
(79.515)
Retencions
(6.315) ( 10 )
Pagaments fraccionats exercici

=
(+)
Notes:
(73.200) ( 10 )
Quota diferencial / de l'exercici

A ingressar (euros)
48.721,76
48.721,76
(1) La societat compleix el requisit establert a l'article 108 del TRLIS, s a dir, que
l'import net de la xifra de negocis habida en el perode impositiu immediat anterior
(2013) sigui inferior a 10.000.000 d'euros, de manera que la societat podr gaudir
dels incentius fiscals, regulats en els articles 109 a 114 del citat text refs, per a les
empreses de reduda dimensi.
(2) Ats que la societat t la consideraci d'empresa de reduda dimensi, la
mateixa podr amortitzar fiscalment la nau en funci del doble del coeficient
d'amortitzaci lineal mxim previst en les taules recollides en l'annex del Reglament
de l'IS, de conformitat amb el disposa l'article 111 del TRLIS.
Per tant:
Amortitzaci comptable (200.000 2%) 4.000 euros
Amortitzaci fiscal (200.000 2% 2)
8.000 euros
Procedeix, per tant, efectuar un ajust extracomptable negatiu per 4.000 euros. Aix
s possible ja que la dedubilitat de l'excs de la quantitat amortitzable no est
condicionada a la seva imputaci comptable al compte de prdues i guanys.
(3) L'article 12 del TRLIS permet la dedubilitat de les prdues per deteriorament
derivades de possibles insolvncies de deutors quan en el moment de la meritaci,
s a dir, el 31 de desembre de 2014, el deutor estigui declarat en situaci de
concurs.
Al anteriorment exposat cal afegir que les entitats de reduda dimensi poden
simultaniejar les prdues per deteriorament derivades de possibles insolvncies de
deutors, regulades en l'article 12.2 del TRLIS, amb una prdua basada en una
estimaci global de risc d'insolvncia dels seus clients i deutors, en permetre
l'article 112 de l'esmentat text refs la deducci de la prdua per deteriorament
dels crdits per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvncies fins al
lmit de l'1% sobre els deutors existents a la conclusi del perode impositiu
minorat pel saldo d'aquells deutors que ja haguessin comptabilitzat individualment
la prdua per deteriorament d'acord amb l'article 12.2 i descomptant, aix mateix,
aquells deutors les prdues no fossin fiscalment dedubles d'acord amb el mateix
precepte.
En el nostre cas, el saldo pendent de cobrament, un cop descomptada la prdua ja
deduda de forma individualitzada, s de 145.000 euros.
Per tant, la mxima prdua fiscalment admissible com a despesa amb base a
l'estimaci global de risc d'insolvncia s de: 145.000 1% = 1.450 euros
Si b, perqu aquests imports (5.000 i 1.450) resultin fiscalment dedubles, cal que
la despesa figuri comptabilitzat per aquest import, ja que en cas contrari es
infringiria el principi d'inscripci comptable de les despeses (art. 19.3 del TRLIS),
donat que ni l'article 112 del TRLIS ni la resta dels preceptes continguts en el
TRLIS, tant en el seu rgim general com en el de reduda dimensi, es contempla
cap excepci al respecte.
Ats que la societat ha registrat comptablement una despesa per 6.450 euros
(5.000 + 1.450), quantitat que coincideix amb la fiscalment deduble, no procedeix
practicar cap ajust extracomptable en aquest apartat.
(4) La provisi dotada per cobrir el pagament de les indemnitzacions que poguessin
produir-se per l'acomiadament de 10 dels seus treballadors no s fiscalment
deduble, ja que aquesta no es correspon amb una responsabilitat certa sin que,
per contra, respon a una obligaci implcita o tcita [art. 13.1 a) del TRLIS], s a
dir, originada per una simple expectativa de la societat. No sent fiscalment
deduble, cal efectuar un ajust extracomptable positiu per import de 90.000 euros,
a fi d'incrementar el resultat comptable.
Aquestes despeses sn dedubles no en el moment de dotar la provisi, sin quan
es produeixi l'obligaci legal d'indemnitzar a aquests treballadors.
(5) Les atencions a clients no tenen la consideraci de liberalitat acord amb el que
disposa l'article 14.1 e) del TRLIS. Vist, per tant, despesa fiscalment deduble, no
procedeix efectuar cap ajust sobre el resultat comptable.
(6) D'acord amb el que disposa l'article 14.1 c) del TRLIS, no sn despeses
fiscalment dedubles les multes i sancions penals i administratives. Per tant, en ser
una despesa comptable que no resulta fiscalment deduble, cal efectuar un ajust
extracomptable positiu per import de 300 euros.
(7) L'article 25 del TRLIS regula la compensaci de bases imposables negatives

amb les rendes positives dels perodes impositius que concloguin en els 18 anys
immediats i successius. En aquest cas, en trobar l'entitat dins del lmit temporal que
preveu la normativa que regula l'IS i no resultar aplicable la limitaci a la
compensaci de bases imposables negatives regulada per a 2014, podr compensar
aquestes bases negatives en el present exercici en la seva totalitat.
(8) Ats que el percentatge de participaci que mant la societat en Z, SA s
superior al 5% i s'ha mantingut de manera ininterrompuda durant l'any anterior al
dia que resulta exigible el benefici que es distribueix, cal efectuar una deducci del
100 % de la quota ntegra que correspongui a la base imposable derivada dels
dividends, en concepte de deducci per evitar la doble imposici interna regulada
en l'article 30 del TRLIS.
8.000 (130.890 / 486.300) 100% = 2.153,24 euros
Donada l'aplicaci del tipus de gravamen regulat per a les entitats que tenen la
consideraci d'empreses de reduda dimensi 25/30%, per al clcul de la deducci
per doble imposici, s'aplica el tipus efectiu de gravamen, resultat d'efectuar el
segent clcul: quota ntegra / Base imposable.
(9) Les despeses efectuades per la societat per habituar als seus empleats en les
noves tecnologies de la informaci i la comunicaci donen dret a la deducci per
despeses de formaci professional regulada en l'article 40, apartat 3, del TRLIS.
Ats que l'entitat no ha incorregut en despeses de formaci professional en els 2
anys anteriors, l'import de la deducci ser:
25.000 2% = 500 euros
Els 500 euros podran ser dedudes en la seva totalitat en l'exercici 2014, al no
superar aquest import el lmit que regula l'article 44 del TRLIS (128.736,76 25%
= 32.184,19).
(10) Les retencions i pagaments fraccionats seran dedubles de la quota ntegra de
conformitat amb el que disposa l'article 46 del TRLIS.

Impost de Societats

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Impost de Societats

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Impost de societats M3 UF2

Professora: Anna Bru

Tribut de carcter directe: grava una manifestaci directa de la capacitat de

1.2. MBIT D'APLICACI