Prosa00fuengoog Djvu

<!
DOCTYPE html>
<html lang="en">

<head>
<title>Full text of "Prosa"</title>
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0"/
>
<script>window.archive_setup=[]</script>
<script src="//archive.org/includes/jquery-1.10.2.min.js?v1.10.2" type="
text/javascript"></script>
<script src="//archive.org/includes/analytics.js?v=4483109" type="text/javas
cript"></script>
<script src="//archive.org/includes/bootstrap.min.js?v3.0.0" type="text/java
script"></script>
<script src="https://archive.org/includes/node_modules/react/dist/react.js?v
15.1.0" type="text/javascript"></script>
<script src="https://archive.org/includes/node_modules/react-dom/dist/reactdom.js?v15.1.0" type="text/javascript"></script>
<script src="https://archive.org/includes/archive.min.js?v=4483109" type="te
xt/javascript"></script>
<link href="//archive.org/includes/archive.min.css?v=4483109" rel="styleshee
t" type="text/css"/>
<link rel="SHORTCUT ICON" href="https://archive.org/images/glogo.jpg"/>
</head>
<body class="navia ">
<a href="#maincontent" class="hidden-for-screen-readers">Skip to main conten
t</a>

<div id="wrap">
<div id="navwrap1">
<div id="navwrap2">
<div id="nav-tophat" class="collapse">
o;">
<div class="row toprow web" style="max-width:1000px;margin:aut
<div class="col-xs-12">
<div class="wayback-txt">
Search the history of over 279 billion
<a style="display:inline" href="https://blog.archive.org/2016/10/23/defini
ng-web-pages-web-sites-and-web-captures/">web pages</a> on the Internet.
</div>
<div class="roundbox7 wayback-main">
<div class="row">
<div class="col-sm-6" style="padding-left:0; padding-r
ight:0;">
<a style="padding-bottom:0" href="https://archive.or
g/web/"><img src="https://archive.org/images/WaybackLogoSmall.png" alt="Wayback
Machine"/></a>
</div>
<div class="col-sm-6" style="padding-top:13px;">
<form style="position:relative;">
<span class="iconochive-search" aria-hidden="true
"></span><span class="sr-only">search</span>
<label
for="nav-wb-url" class="sr-only">Search the Wayback Machine</label>
<input id="nav-wb-url" class="form-control input-s
m roundbox20" type="text" placeholder="enter URL or keywords" name="url" onclick
="$(this).css('padding-left','').parent().find('.iconochive-search').hide()" aut
ocomplete="off"/>
</form>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="row toprow fivecolumns texts">
ush-4">
<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p
<div class="linx">
<h5>Featured</h5>
<a href="https://archive.org/details/texts"><span cl
ass="iconochive-texts" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">texts</s
pan> All Texts</a>
<a href="https://archive.org/search.php?query=mediat
ype:texts&sort=-publicdate"><span class="iconochive-latest" aria-hidden="true">
</span><span class="sr-only">latest</span> This Just In</a>
<a href="https://archi
ve.org/details/smithsonian" title="Smithsonian Libraries">Smithsonian Libraries<
/a>
<a href="https://ar
chive.org/details/fedlink" title="FEDLINK (US)">FEDLINK (US)</a>
<a href="https://archive.org/details/g
enealogy" title="Genealogy">Genealogy</a>
<a href="https://archive.org/details/lincolncollection" title
="Lincoln Collection">Lincoln Collection</a>
<a href="https://archive.org/details/additional_collection
s" title="Additional Collections">Additional Collections</a>
</div>
ull-2">
</div>
<div class="widgets">
<center class="items_list"><div class="items_list_im
g"><a href="https://archive.org/details/texts"><img class=" clipW clipH" src="ht
tps://archive.org/services/img/texts" style="height:180px"></a></div><a class="s
tealth boxy-label" href="https://archive.org/details/texts">eBooks & Texts</
a></center>
</div>
ush-2">
</div>
<div class="linx">
<h5>Top</h5>
ve.org/details/americana" title="American Libraries">American Libraries</a>

<a href="https://archive.or
g/details/toronto" title="Canadian Libraries">Canadian Libraries</a>
<a href="https://archive.org/detai
ls/universallibrary" title="Universal Library">Universal Library</a>
ls/opensource" title="Community Texts">Community Texts</a>
<a href="https://archive.org/details/cdbbsar
chive" title="Shareware CD-ROMs">Shareware CD-ROMs</a>
<a href="https://archive.org/details/gutenberg"
title="Project Gutenberg">Project Gutenberg</a>
<a href="https://archive.org/details/biodiversity" titl
e="Biodiversity Heritage Library">Biodiversity Heritage Library</a>
</div>
</div>
ull-4">
<center>
<a href="https://openlibrary.org"><img src="https://archive.org/images/widgetOL.
png" class="img-responsive" style="margin-bottom:15px"/><b>Open Library</b></a><
/center>
</div>
<div class="col-sm-2 col-xs-7">
<div class="linx">
<h5 class="hidden-xs"> </h5>
ve.org/details/iacl" title="Children's Library">Children's Library</a>
</div>
</div>
</div>
<div class="row toprow fivecolumns movies">
ush-4">
<div class="linx">
<h5>Featured</h5>
<a href="https://archive.org/details/movies"><span c
lass="iconochive-movies" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">movies
</span> All Video</a>
ype:movies&sort=-publicdate"><span class="iconochive-latest" aria-hidden="true"
></span><span class="sr-only">latest</span> This Just In</a>
ve.org/details/prelinger" title="Prelinger Archives">Prelinger Archives</a>
g/details/democracy_now_vid" title="Democracy Now!">Democracy Now!</a>
<a href="https://archive.org/det
ails/occupywallstreet" title="Occupy Wall Street">Occupy Wall Street</a>
<a href="https://archive.org/d
etails/nsa" title="TV NSA Clip Library">TV NSA Clip Library</a>

</div>
ull-2">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/tv"><img class=" clipW clipH" src="https
://archive.org/services/img/tv" style="height:180px"></a></div><a class="stealth
boxy-label" href="https://archive.org/details/tv">TV News</a></center>
ush-2">
</div>
<div class="linx">
<h5>Top</h5>
ve.org/details/animationandcartoons" title="Animation & Cartoons">Animation
& Cartoons</a>
<a href=
"https://archive.org/details/artsandmusicvideos" title="Arts & Music">Arts &
Music</a>
<a href="htt
ps://archive.org/details/opensource_movies" title="Community Video">Community Vi
deo</a>
<a href="https:
//archive.org/details/computersandtechvideos" title="Computers & Technology"
>Computers & Technology</a>
<a href="https://archive.org/details/culturalandacademicfilms" title="Cultu
ral & Academic Films">Cultural & Academic Films</a>
<a href="https://archive.org/details/ephemera"
title="Ephemeral Films">Ephemeral Films</a>
<a href="https://archive.org/details/moviesandfilms" title=
"Movies">Movies</a>
</div>
ull-4">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/911"><img class=" clipW" src="https://ar
chive.org/services/img/911" style="height:135px"></a></div><a class="stealth box
y-label" href="https://archive.org/details/911">Understanding 9/11</a></center>
</div>
<div class="linx">
ve.org/details/newsandpublicaffairs" title="News & Public Affairs">News & Pu
blic Affairs</a>
<a hre
f="https://archive.org/details/spiritualityandreligion" title="Spirituality &amp
; Religion">Spirituality & Religion</a>
<a href="https://archive.org/details/sports" title="Sports Vide
os">Sports Videos</a>
<
a href="https://archive.org/details/television" title="Television">Television</a
>
<a href="https://arch
ive.org/details/gamevideos" title="Videogame Videos">Videogame Videos</a>

<a href="https://archive.org/
details/vlogs" title="Vlogs">Vlogs</a>
<a href="https://archive.org/details/youth_media" title="Youth M
edia">Youth Media</a>
</div
>
</div>
</div>
<div class="row toprow fivecolumns audio">
ush-4">
<div class="linx">
<h5>Featured</h5>
<a href="https://archive.org/details/audio"><span cl
ass="iconochive-audio" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">audio</s
pan> All Audio</a>
ype:audio&sort=-publicdate"><span class="iconochive-latest" aria-hidden="true">
ve.org/details/GratefulDead" title="Grateful Dead">Grateful Dead</a>
ls/netlabels" title="Netlabels">Netlabels</a>
<a href="https://archive.org/details/oldtimeradio" title=
"Old Time Radio">Old Time Radio</a>
<a href="https://archive.org/details/78rpm" title="78 RPMs and Cyli
nder Recordings">78 RPMs and Cylinder Recordings</a>
</div>
ull-2">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/etree"><img class=" clipW clipH" src="ht
tps://archive.org/services/img/etree" style="height:180px"></a></div><a class="s
tealth boxy-label" href="https://archive.org/details/etree">Live Music Archive</
a></center>
ush-2">
</div>
<div class="linx">
<h5>Top</h5>
ve.org/details/audio_bookspoetry" title="Audio Books & Poetry">Audio Books &
Poetry</a>
<a href="ht
tps://archive.org/details/opensource_audio" title="Community Audio">Community Au
dio</a>
<a href="https:
//archive.org/details/audio_tech" title="Computers & Technology">Computers &
Technology</a>
<a href
="https://archive.org/details/audio_music" title="Music, Arts & Culture">Mus
ic, Arts & Culture</a>
<a href="https://archive.org/details/audio_news" title="News & Public Affair

s">News & Public Affairs</a>
<a href="https://archive.org/details/audio_foreign" title="Non-English Aud
io">Non-English Audio</a>
<a href="https://archive.org/details/audio_podcast" title="Podcasts">Podcasts
</a>
</div>
</div>
ull-4">
g"><a href="https://archive.org/details/librivoxaudio"><img class=" clipW clipH"
src="https://archive.org/services/img/librivoxaudio" style="height:180px"></a><
/div><a class="stealth boxy-label" href="https://archive.org/details/librivoxaud
io">Librivox Free Audiobook</a></center>
</div>
</div>
<div class="linx">
ve.org/details/radioprograms" title="Radio Programs">Radio Programs</a>
<a href="https://archive.org/de
tails/audio_religion" title="Spirituality & Religion">Spirituality & Religio
n</a>
</div>
</div>
</div>
<div class="row toprow fivecolumns software">
ush-4">
<div class="linx">
<h5>Featured</h5>
<a href="https://archive.org/details/software"><span
class="iconochive-software" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">so
ftware</span> All Software</a>
ype:software&sort=-publicdate"><span class="iconochive-latest" aria-hidden="tru
e"></span><span class="sr-only">latest</span> This Just In</a>
ve.org/details/tosec" title="Old School Emulation">Old School Emulation</a>
g/details/softwarelibrary_msdos_games" title="MS-DOS Games">MS-DOS Games</a>
<a href="https://archive.o
rg/details/historicalsoftware" title="Historical Software">Historical Software</
a>
<a href="https://arc
hive.org/details/classicpcgames" title="Classic PC Games">Classic PC Games</a>
<a href="https://archive
.org/details/softwarelibrary" title="Software Library">Software Library</a>
</div>
ull-2">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/internetarcade"><img class=" clipW" src=
"https://archive.org/services/img/internetarcade" style="height:64px;position:re
lative;left:-50px"></a></div><a class="stealth boxy-label" href="https://archive
.org/details/internetarcade">Internet Arcade</a></center>
ush-2">
</div>
<div class="linx">
<h5>Top</h5>
ve.org/details/open_source_software" title="Community Software">Community Softwa
re</a>
<a href="https:/
/archive.org/details/softwarelibrary_msdos" title="MS-DOS">MS-DOS</a>
<a href="https://archive.org/deta
ils/apkarchive" title="APK">APK</a>
<a href="https://archive.org/details/softwaresites" title="Software
Sites">Software Sites</a>
<a href="https://archive.org/details/tucows" title="Tucows Software Library"
>Tucows Software Library</a>
<a href="https://archive.org/details/vintagesoftware" title="Vintage Softw
are">Vintage Software</a>
<a href="https://archive.org/details/vectrex" title="Vectrex">Vectrex</a>
</div>
ull-4">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/consolelivingroom"><img class=" clipW" s
rc="https://archive.org/services/img/consolelivingroom" style="height:127px"></a
></div><a class="stealth boxy-label" href="https://archive.org/details/consoleli
vingroom">Console Living Room</a></center>
</div>
</div>
<div class="linx">
ve.org/details/atari_2600_library" title="Atari 2600">Atari 2600</a>
ls/library_magnavox_odyssey2" title="Magnavox Odyssey 2">Magnavox Odyssey 2</a>
<a href="https://archiv
e.org/details/bally_astrocade_library" title="Bally Astrocade">Bally Astrocade</
a>
<a href="https://arc
hive.org/details/softwarelibrary_zx_spectrum" title="ZX Spectrum">ZX Spectrum</a
>
ive.org/details/sega_genesis_library" title="Sega Genesis">Sega Genesis</a>
g/details/zx_spectrum_library_games" title="ZX Spectrum Library: Games">ZX Spect

rum Library: Games</a>
<a href="https://archive.org/details/gamegear_library" title="Sega Game Gear">Se
ga Game Gear</a>
</div>
</div>
</div>
<div class="row toprow fivecolumns image">
ush-4">
<div class="linx">
<h5>Featured</h5>
<a href="https://archive.org/details/image"><span cl
ass="iconochive-image" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">image</s
pan> All Image</a>
ype:image&sort=-publicdate"><span class="iconochive-latest" aria-hidden="true">
ve.org/details/flickrcommons" title="Flickr Commons">Flickr Commons</a>
<a href="https://archive.org/de
tails/flickr-ows" title="Occupy Wall Street Flickr">Occupy Wall Street Flickr</a
>
ive.org/details/coverartarchive" title="Cover Art">Cover Art</a>
<a href="https://archive.org/details/m
aps_usgs" title="USGS Maps">USGS Maps</a>
</div>
ull-2">
</div>
g"><a href="https://archive.org/details/metropolitanmuseumofart-gallery"><img cl
ass=" clipW clipH" src="https://archive.org/services/img/metropolitanmuseumofart
-gallery" style="height:180px"></a></div><a class="stealth boxy-label" href="htt
ps://archive.org/details/metropolitanmuseumofart-gallery">Metropolitan Museum</a
></center>
ush-2">
</div>
<div class="linx">
<h5>Top</h5>
ve.org/details/nasa">NASA Images</a>
<a href="https://archive.org/details/solarsystemcollection">Solar
System Collection</a>
<
a href="https://archive.org/details/amesresearchcenterimagelibrary">Ames Researc
h Center</a>
</div>
</div>
ull-4">
g"><a href="https://archive.org/details/brooklynmuseum"><img class=" clipW clipH
" src="https://archive.org/services/img/brooklynmuseum" style="height:180px"></a
></div><a class="stealth boxy-label" href="https://archive.org/details/brooklynm
useum">Brooklyn Museum</a></center>
</div>
</div>
<div class="linx">
</div>
</div>
</div>
n">
</div>
<div class="navbar navbar-inverse navbar-static-top" role="navigatio
<div id="nav-tophat-helper" class="hidden-xs"></div>

<ul class="nav navbar-nav">
<li class="dropdown dropdown-ia pull-left">
<a title="Web" class="navia-link web" data-top-kind="web" hr
ef="https://archive.org/web/" data-toggle="tooltip" target="_top" data-placement
="bottom"><span class="iconochive-web" aria-hidden="true"></span><span class="s
r-only">web</span></a>
</li>
<a title="Texts" class="navia-link texts" data-top-kind="tex
ts" href="https://archive.org/details/texts" data-toggle="tooltip" target="_top"
data-placement="bottom"><span class="iconochive-texts" aria-hidden="true"></sp
an><span class="sr-only">texts</span></a>
</li>
<a title="Video" class="navia-link movies" data-top-kind="mo
vies" href="https://archive.org/details/movies" data-toggle="tooltip" target="_t
op" data-placement="bottom"><span class="iconochive-movies" aria-hidden="true">
</span><span class="sr-only">movies</span></a>
</li>
<a title="Audio" class="navia-link audio" data-top-kind="aud
io" href="https://archive.org/details/audio" data-toggle="tooltip" target="_top"
data-placement="bottom"><span class="iconochive-audio" aria-hidden="true"></sp
an><span class="sr-only">audio</span></a>
</li>
<a title="Software" class="navia-link software" data-top-kin
d="software" href="https://archive.org/details/software" data-toggle="tooltip" t
arget="_top" data-placement="bottom"><span class="iconochive-software" aria-hid
den="true"></span><span class="sr-only">software</span></a>
</li>
<li class="dropdown dropdown-ia pull-left righ
tmost">
<a title="Image" class="navia-link image" data-top-kind="ima

ge" href="https://archive.org/details/image" data-toggle="tooltip" target="_top"
data-placement="bottom"><span class="iconochive-image" aria-hidden="true"></sp
an><span class="sr-only">image</span></a>
</li>
<li class="navbar-brand-li"><a class="navbar-brand" href="https:
//archive.org/" target="_top"><span class="iconochive-logo" aria-hidden="true">
</span><span class="sr-only">logo</span></a></li>
<li class="nav-hamburger dropdown dropdown-ia pull-right hiddensm hidden-md hidden-lg">
<div class="container-fluid">
<div class="navbar-header">
<button type="button" class="navbar-toggle collapsed" data
-toggle="collapse" data-target="#nav-hamburger-menu" aria-expanded="false">
<span class="sr-only">Toggle navigation</span>
<span class="icon-bar"></span>
</button>
<div class="navbar-collapse collapse" id="nav-hamburger-me
nu" aria-expanded="false">
<ul class="nav navbar-nav">
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/"
>ABOUT</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/c
ontact.php">CONTACT</a></li>
<li><a target="_top" href="//blog.archive.org">BLOG</a
></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/project
s">PROJECTS</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/help">H
ELP</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/donate"
>DONATE</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/t
erms.php">TERMS</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/j
obs.php">JOBS</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/v
olunteerpositions.php">VOLUNTEER</a></li>
<li><a target="_top" href="https://archive.org/about/b
ios.php">PEOPLE</a></li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
</li>
a pull-right">
<li id="nav-search" class="dropdown dropdown-i
<a href="https://archive.org/search.php" onclick="$(this).pa

rents('#nav-search').find('form').submit(); return false"><span class="iconochiv
e-search" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">search</span></a>
<div>
<form method="post" role="search" action="https://archive.
org/searchresults.php" target="_top">
<label for="search-bar-2" class="sr-only">Search the Arc
hive</label>
<input id="search-bar-2" placeholder="Search" type="text
" name="search" value=""/>
<input type="submit" value="Search"/>
</form>
</div>
</li>
<li class="dropdown dropdown-ia pull-right">
<a id="glyphme" href="https://archive.org/donate" _target="top
" data-toggle="tooltip" data-placement="bottom" title="Donate"><img src="https:/
/archive.org/images/gift.png"></a>
<!-<a href="https://archive.org/donate" _target="top" data-toggle
="tooltip" data-placement="bottom" title="Donate" style="color:#fd8281 !importan
t"><span class="iconochive-heart" aria-hidden="true"></span><span class="sr-onl
y">heart</span></a>
-->
</li>
<li class="dropdown dropdown-ia pull-right">
<a href="https://archive.org/create" _target="top" data-toggle
="tooltip" data-placement="bottom" title="Upload"><span class="iconochive-upload
" aria-hidden="true"></span><span class="sr-only">upload</span></a>
</li>
<li class="dropdown dropdown-ia pull-right leftmost">
<a href="https://archive.org/account/login
.php" style="padding-right:0" _target="top"><span class="iconochive-person" ari
a-hidden="true"></span><span class="sr-only">person</span><span class="hidden-xs
-span">SIGN IN</span></a>
</li>
</ul>
</div>
</div>
</div>

<div class="container container-ia">
<a name="maincontent" id="maincontent"></a>
<h1>
Full text of "<a href="/details/prosa00fuengoog">Prosa</a>"
</h1>
<h2 class="pull-right">
<small><a href="/details/prosa00fuengoog">See other formats</a></small>
</h2>
<br class="clearfix" clear="right"/>
<pre>
This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library s
helves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's books discoverable online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter th
e public domain. A public domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the
public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and know
ledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear
in this file - a reminder of this book's long journey from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with librarles to digitize public domain materials an
d make them widely accessible. Public domain books belong to the
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive,
so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on
automated querying.
We also ask that you:
+ Make non- commercial use of the files We designed Google Book Search for use b
y individuis, and we request that you use these files for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Go
ogle's system: If you are conducting research on machine
translation, optical character recognition or other reas where access to a large
amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of public domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential
for informing people about this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensurin
g that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the public domain for users in the United States
, that the work is also in the public domain for users in other
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country,
and we can't offer guidance on whether any specific use of
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in G
oogle Book Search means it can be used in any manner
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's Information and to make it universal
ly accessible and useful. Google Book Search helps readers
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audien
ces. You can search through the full text of this book on the web
at http : //books . google . com/|
Digitized by VjOOQIC
Tnn Xi^^J.XO.'^
HARVARD COLLEGE
LIBRARY
Ftom tlie BequcM of

MARY P. C. NASH
IN MEMORY OF HER HUSBAND
BENNETT HUBBARD NASH
Instructor and ProfcMor of Italian and Spanish
1866-1894
Prosa
C-o.v>vi>Cc r
o
Enrich de Fuentes
Prosa
.i- .A.
Barcelona
Llibreria Espanyola, d*Antoci Lpez
Rambla del Miij, nm. 20
1897
i-t^/. ZO.^J
/?ayi^ .<l*^>'UL>
E^ propieiat
grafa la a/cadmica , de Serra germans y Tûssell

Tôndd Vniuersitai, 6; Telfono, 86 1
Lo que deya una Iluema
Lo que deya una Uuerna
JsiCA , flors y llum ; cruixits de seda

y olor de dona.. Som sarao.
Tothom m'enveja, homes y donas, que com la meva hermosa no
n'hi h pas d'altra.
Acabat el vals, ella s'assent : jo, dret al seu
costat, apuntalantme en i'esquena de la cadira
dauraday ab el cap acotat, besava'ls seus cabells
rissosos, esbullats per demunt del front, fent cargolins prop las orellas y ran del clatell, y que,
nioguis pe vent que feya'l vano d'ella, voleyavan ajogassats per enire las joyas y las flors ab
quepis guarniren.
Com un babau contemplava jo la meva amor,
quan va sorpndrem un xiu-xiu qu'eixa d'all
prop, gayre b al cau de la meva orella. Era
qu'un brillant de la diadema, gros com un agl,
5 ENRICH DE FUENTES
las emprena ab un cuquet mitj amagat entre las
fullas d'una flor.
Amaient esclafar la bestiola, si de la flor
sorta pera fregar un sol cabell, y no gosant
tocarla per por d'esferehir la meva amor, vareig
pararme escoltar lo que'l brillant, ab veu de
rich y Uensant esquixos de llum, deya al cuquet
arrupit dessota d'ell.
Qu s, insecte vil que t'arrossegas, qu

fas en mitj de tanta festa ? Aqu no hi cabs : sois
rhermosura pot entrar, sois la riquesa. Mira
quants llums encesos ; mira quants ulls que brillan, com els d'un malalt ab febre ; mira'l sat
com tornassola, com s'encn l'or, la pell com se
rabeja en aqut bany de claror. Y jo ? Miram
et un sol que's vests d'or, voltat d'altres brillants, com un rey ab son seguiment, segut en
diadema trevallada per artistas sens rival, dalt
d'un trono de bellesa que vssa aromas, ab flors
ais meus peus, ab cabells rissosos fentme pessigollas, encabintse'l mes enamorads entre'l galse
d'or y la meva carn de roca. Qu hi fas prop
meu , cuch de la trra , tenebrosa imatge del
lime? Fuigme d'aqu, vs; cerca terrossos ahont
colgarle, no't vull veure, no vull illuminarte,
no vull que t'enmirallis dintre'l cristall purssini
del' meu eos !
LO QUE DEYA UNA LLUERNA
L'orquesta comens, y la dona aquella un altre va teirla entre sos brassos, boy fentli donar
voltas, fentli rodar el cap.
Que n'estava d'hermosa, satisfeta ! Tot era

dirme mal de Tuna, de l'altra, cap d'ellas ab tant
bon gust, ab tanta riquesa vestidas. Que n'estava d'agrahida las sedas, Uensadas are demunt
del sof en mitj d'una barreja de puntas y prisats,
sota la cotilla de vellut, baixa y tebiona! Que
n'estava d'agrahida lasflorsy ais joyells, arreconats are prop d'un candelabro, demunt del tocador, y al costat deis guants, del vano y del potet
d'essencia !
Ab els cabells trenats, com una nena ; ab els
brassos estesos demunt la gira del llensol ; el pit
iransparentantse sota la batista de la camisa ; els
ulls cercant en el cel del Hit el recort del triomt
y Timatge de las envejosas ; la boca entroberta
per un somrs ; el cs estirat, dibuixant ondulacions en el cobrellit de seda ; las camas juntas ;
els peus fent montanyetas al cap-de-vall, com fita
que senyals ahont s'acabava la bellesa, que
lO ENRICH DE FUENTES
n'estava ella d'hermosa ! | Qu'enamorat, jo, contemplantla !
Estich mes cansada ! Dixan dormir

va dirme.
Y ella ab els ulls cluchs y sechs els llabis, y
jo tot tristot ens dongurem la bona nit ab
un pet endormiscat.
No somniava : veya claror, y estava segur d'haver apagat el Uum. Vareig girarme.
Demunt d'una flor que's musiigava, una Iluerna
resplanda ab claror de foch follet : al seu costal,
el brillant com un agl semblava un cul-de-got
Uuminat per un misto, un xich rosat com avergonyit, un xich groch com si tingues bascas, un
xich blau, tirant morat, com si's congestiones
de rabia.
Y la llumeneta, ab veu de mofa, digu al brillant :
Qu't sembla, desvergonyit ? Y donchs :
^ qu't creyas, tros de rocm quina sola virtut
k.
LO QUE DEYA UNA LLUERNA I I

s brillar ab llum d'aliri ? Perqu no brillas las foscas ? Tabalot, mes que vanits^
qu'has cregut valer perqu molt te pagavan; que
has cregut teir claror propia y has despreciat

I'ignocenta espelma de qui la rebas; que i'has
vist resplandent y creyas que'I resplandor eixa
de tu meteix. Quan s'ha post el Sol, la trra s
queda las foscas ; quan s'ha apagat el pobre
gresol d'oli, tu ja no brillas, perqu no la portas
dintre la llum de que t'ufanas ; Ilueixes ab brill
d'altri, irossot de roca qu'han pulit els homes,
que no't recordas may de lo qu'lVas sigut, de lo
qu'ets encare quan ests sol, tancat la capsa.
Apa, dormir! Y un altre cop respecta al cuch de
la trra, al que sois pot Huir quan el brill deis
dems- no apaga'l seu ; pero que , quan dona
un xich de claror, dona lo qu'es d'ell, lo que d
dintre : la llum del seu cervell. A dormir, dormir ; y are, per cstich, t, bona nit y bon'hora !
Y la Iluerna's fc l'alcova que 11 feya'l clcer de la flor, y tot queda las foscas.
II
Fragment
Soch un escpiich que creu

en oi,..
Fragment
iocH un escptich que creu en lot,

tot. Mfissen qui puâ , qui de la
gent no veigi mes que TesclofoUa,
qui's cregui que las donas mes
menos rssas , mes menos xicas
unas, com ninas d'aparador; qu'els
lois iguals, com soldats d'auca de
en
totas son
homes son
redolins.
Jo no soch com els altres; soch un escptich

que creu en tot , per estrany que siga , fins en lo
qu'es mentida.
Diguume que hi ha un home sense gota
d'egosme, un altre Jess, y vos creur. Diguume que hi ha una dona honrada que , ni en somnis, ha pensat may res, un instant en la
possibilitai de no serho , y tamb ho creur , vs I
l6 ENRICH DE FUENTES
Escoltume.
^Jo tena'l pare mes b del mon. May va pegarme : de menut me reptava com si m'amoixs,
m'amonestava sens ira; desprs me donava concells, senyalantme defectes com els meus demunt d'altres xicots, pera que Texemple y l'experiencia^m corretjissin ; mes tari va convertirse
en company meu ; y las derreras gaire b'm
tena respecte.
Quan va morir el pare, en mitj del gran dolor
meu, un dolor serio, sense crits, gemechs, ni
plors per fora, vareig sotrir, no mes per un instant espay de temps ben curt , pero que's
compta, un sentiment estrany, com si fs satisfacci de veurem Iliure de qui manava mes
que jo ; com si fs alegra de trovarme deslligat
d'una cadena que m'hagus tingut presoner fins
allavors, de trurem un grillet que*m retena
desde que vareig neixer, per mes que cadena y
grillet haguessin sigut garlandas de flors, brassos
que'm protegian.
A la meva dona, la santeta de casa, Testimo

tant com qui mes estimi la seva; potser encare'n
passo. Gaire b Testimo tant com vareig estimar
la mare.
FPAGMENT
Molt mes jove que jo la dona meva, The cone-
guda de xiqueta : he vist florir en son cor, carregats d'ufana, sentiments que jo vareig plantarhi, en son cervell ideas empelladas del meu,
y he escoltat deis seus llabis el llenguatje que
demanavan els meus pensaments, msica delitosa
harmonisada per l'estimar. L'hi he contal qentos quan tot just pensava en ninas y Mares de
Deu ; desprs, minyona espigadeta, va donarme
raig fet la seva amistat, verga de desenganys,
y'm va contar tantas cosas com 'n el capell ab
qui's confessava; mes tart, fta dona, va ser pera
mi Tamor qu'esclat en son cor, l'amor nich,
s, expansiu, sense posats de posturera, sense
besiiesas ni trapasseras, Tamor que no s'amaga,
que's diu tothom, ais pares, al confessor, al
home que n'es digne, sense enrojirse las gaitas
ab vergonya que no es del cas.
Y al peu meteix del altar, vejent en els meus
clavats els ulls d'aquella dona tota amor, tota
confiansa, que creya en m com la mare creya en
FAngel de la Guarda, que'm vola ab tota la forsa
de la sanch y ab tota l'ilusi de l'nima, va agafarme por, por de no s qu, de perdre la llibertat, de no estimar prou, de morirme, de dir que
s. Y'J dubte 'm degu sortir ais ulls, perqu en
elsd'ella s'apag'l brillde la mirada, y'n caigueren lgrimas.
Varm teir una tongada drenla. Poca feyna,

molas malahas, desgracias, qu noho ha tastail
Haviam tingut tots dos filiis las portas de la
mort. Jo, encaparrat ab el mal de la. quixalla, no
vareig pensar en. la feyna; y, desprs, cisque me'n
xlonavan no varen pensar en m. La dona, fia
un. escarrs, y ab el veillar y patir d'esperii, s'havia
quedat ab la pell y l's. Quaij els nens varen
iinar pera b, ella tingu que fer Hit, y lo que'ns
creyam que fra un no res, va acabar en una maJalta de las ois dolentas; la febre se Penduya, '1
desvari la va teir com boja un grapat de dias.
Vareig treure de casa la quitxalla, y, clavantme
al capsal del Hit, no m'en vareig moure fins que
va estar bona, y qu'ab las sevas mans de cera va
ferme una caricia ls cabells, boy mirantme ab
ulls que ja coneixian, sonrientme ab aquelis llabis,
morats y sechs allavoras, com dalias pansidas
y ab las arrels mortas, y que tan reb saben
^demanar petons, sense dir res.
Prop de la convalescencia va voler veure ais

nens, y jo vareig enfadarme. Els nens ! EUs
tenan la culpa de tot, las malahas d'ells l'havian
enmalaltida 'n ella, j Els nens ! Valents bordegassos sense pena ni gloria ! Va posarse plo-
FRAGMENT I9
rar, y, abrassantme ben fort, va dirme un secret

cau d'orella.
Era de nit, qu'aquestas cosas no's diuen
mes qu* Ja nit de nit, qu'es quan acuden
las pensadas criminis, y jo, '1 pare xams,
]'amant de l'esposa, vareig teir un instant el
pensament dominat per Tidea d'un crim sense
nom. V-a ser com una revoluci dins de l'honrads m eva, una repulsi horrorosa tornar ser
pare, un odi al fill nonat, un Ilampech d'ira ab
que hanria volgut fondrel. Sort que ya ser un
\ instant y qu'ella j pobreta ! no va adonarsen. Se
m'haguera mor, y en els seus ulls hermosos
avLiy no's miraran els nostres tres fillets!
III
La Forastera
La Forastera
JAMPOCH pera aquell tren s'hava despatxat cap biillet.

Era mitjda. Arreserada l'estaci, la sombra que bata l'edifici semblava una Henea de boirs taps posada demunt deis raigs de sol qu'encatifavan
Tanden.
En mnigas de camisa, espitregat, cobert el
cap ab gorra enribetada de vermell, sota l'aixella
la banderola de senyas, y las mans ficadas las
butxacas de las calsas, un home anava va avall
cap TaguUa, ranquejant, el pas calmos, y Tesquena acotada com si Taplans el sol que se li
repenjava las espatllas.
24 ENRICH DE FUENTES
Arrossegant !a qua, 'i cll estiral, y
fra, '1 gos de Testaci gambava anden
Al serne al extrm, s'agegu demunt la
sombra, y, ab el morro entre polas, va
esperar el tren.
la llengua
amunt.
seva
posarse
LA FORASTERA 25
II
Quan el senyor Rius, el jefe d'estaci, va veure

que, boy caminant encare'l tren, s obra la portella d'un compartiment de primera, somrigu
d'un modo trist com si penses en un desengany.
Si alg de las primeras baixava del vag, ben
segur que no sera pas pera quedarse. No hi hava avisada cap visita d'inspector : els senyors de
la Torre, eran tots al pobl; la festa major Du
sab quan trigara encare I y de torasters ell ho
saba ning n'esperava cap.
Masmort! Un minuto!
En Jordi, '1 mosso d'estaci, tamb s'encant

mirar la portella oberta avans d'hora, y, en Uoch
d'anar al cotxe-correo recullir els diaris, se
queda badant, ab la campana ais dits, y la m
esquerra demunt deis ulls, fent de visera.
El tren s'atur; 'Is diaris caigueren trra;
a' ENRICH DE FUENTES
el conductor baix enrahonar ab el senyor Rius,

y en Jordi s'en ana dret la portella oberta.
Una senyora jove, vestida tota de blanch, ab
brodats y sedera, va baixar del vag; 's treg '1
bitllet del clot qu'al palmell de la m li feya'l
guant al oprimirla; '1 dongu al mosso, y, boy
cobrintse ab una sombrilla guarnida de puntas,
s'apuntal entre ns y front unas ulleras ab un
sol mnech llarch, qu'aguantava ab la m dreta,
y escampa la vista pels voltants de Testaci.
> Un cop'de |)i'o treg ai mosso del enSpiment en que l'havian deixat la presencia^
d'aqaella senyor y la fragancia qu'aprop d'e]]a
se senta. :':')
Seores^viajeroSy aliren! :
jGaning! ganang! ganing! ganang! j
Un'altra sen}'al ab el pito, un estiga b delconductor al senyor Rius, un xiulet de la mqpi-"
na, y^l tren. ana correr mon ab una portella:
oberta. ' ^
El gos se'n torna Tombra.
LA FORASTRPA 2/
III
Al senyor Rius va semblarli qu'aquella senyora deva ser francesa. El vestir, la cofia, Us^^
guants, feyan cara de venir de Paris. Els cabells'
rossos, d'un ros rojench, y aquellas ulleras com
las que duya.la reyna quan, tornant de TExposici, va passar per Masmort, el varen acabar deconvencer. Y, escorccllant el cervell pera irovarhi'ls mots de francs que saba quan va entrar
al carril , ana telegrafiar la soriida del tren.
En Jordi recU 1 plech. de diaris caigut trra, y's planta esperar al Coix, que tornava de
Tagulla.
La forastera salta la va, pass l'anden de
la carga, y, pujant, lleugera com un xicotot, demunt d'una pila de caixas buydas, torna posarse'ls vidres ais ulls, y tafanej Tespay ab
la mirada. Devant d'ella, l'estaci s'alsava ais
peus d'un camp segat y d'una vinya que s'enfilava montanya amunt, gaire b fins la pineda
del tur : derrera, un tros

rros, un rech, la salzereda
la va, res mes que la va,
un canyar, y fta un riu de
per ahont anguilejava'l cer
d'hort, un cam de ca: l'un costat y al altre,

enribetada irossos per
sol y boyra calitjosa,
deis rails.
Quan el Coix va veure aquella senyora, li vingueren ganas de riure. Dreta dalt de las caixas y
ab la sombrilla oberta guardantse del sol, va
semblarli'l ninot que teen al sortidor de la Torre. Al ser prop d'ella s'atur ensumar ab forsa. Aquell b de Du d'olr que's senta al acostarse la forastera li tapava'ls esperits y li feya
venir mal de cor.
Una olor que fa agafar gana!

Y'l Coix s'en reya, y, boy rient, anava acostantshi.
Qu no t por de caure?
Pero ahont son las casas d'aqut pobl?
LA FORASTERA 29
IV
El jefe d'estaci, un cop enllestit d telgrafo

y presas las apuntacins que dona lloch el ps
del tren, s'espols un xich la solapa y las mnigas, encengu un cigarret, ajust'ls finestrns y
sort al anden.
El Coix y en Jordi trespassav.an la va acompanyant la forastera, tots tres de conversa.
El senyor Rius va comensar creure qu'aquelia senyora deva saber el castell, que tal vegada no era francesa; decantantse cap aqut
costat, y acabant per convencers de que devia ser
castellana, de Madrid, qui sab si noble y tot.
Dispensi digu la forastera acostantse al
senyor Rius.
Y mentres afega que, haventli dit els mossos
que^l pobl era lluny y que pera anarhi's tena
de passar una riera, desitjava trovar un carruatje
pera que li dugus, ell la mirava fit fit, estra-
30 ENBICH DE FUENTES
nyat de sentirla parlar ctala y de descobrirli

sota'l vel uns ulls negres tornassolats, com els
de las donas de la trra.

"i Y que per la riera cau una calda! digu'l
Co/x allunyantse.
El senyor Rius envi en Jordi can Cavirolas,
demanar el carret; se treg la gorra, entra ab
la forastera la administraci, y, mentres ella,
deixant la sombrilla demunt la taula y alsantse'l
. vel de la cara, s'asseya en el sillo forrat d cuiro,
êsbotsat y Uuent, ell s'escus de no poder oferirli cosa millor, esperant que ja's fara crrech
de lo qu'era una estaci d'un pobl tan menut, y
posada, pera mes. desgracia, tan lluny del pobl.
Y comens esplicarli lo quiera Masmort, un
"poblet de cinquanta casas vellas, las unas aqu,
las altras all, ab una iglesia vella, un rector vell,
sense cassino, sense caf, sense hostal, sense plassa; havent d'anar enterrar els morts al cmentiri.de Rierais, perqu '1 d'all se Thava endut
la torrentada, y ab el porxo de la rectora per
nich lloch de congrs. Si tena estaci era degut exigencias del senyor de la Torre, qu'era
obligacionista del carril y's va fer valdr las influencias al ser diputat, du anys enrera.
La forastera va interrompre'l pera preguntar"li'i nom del senyor de la Torre, y ell, donantli,
LA FORASTERA 3I
.ca lloch d resposAa, un deis diaris que li hava
entregat en Jordi, va seguir fent la descripci de
Masmorty sas costums, mentres qu'ella,:desprs
d'haver passt U. vista per la faixa del peridich,
. apuntala. 'Iscolzes en els brassos del sillo, rpenj'Kcs en el re&paWo, posa una cama denunt
de l'alira, obr'i diari, y comens llegir^ enise
ulleras, els anuncis de morts, y'ls de funcins de
teatro.
Al adonarse Templeyat de que no s'eya cas de
la seva conversa, para d'enrahonar, y's queda
batxillejant la forastera, fns qu'aquesta, no
sentint soroll, aixec'ls ulls, guait al senyor
Rius, y'l trova encantat mirantli'ls peus, uns
peiis menuts ficats finsal tormell, en botinas rssas ab talons d'home. 'L jefe d'estaci va tornarse roig, decanta la mirada, s'escur las ungas, y recomensant parlar de Masmort, no
hauria parat de dirne mal, si ella, aturantli altre
cop la pranla, no li hagus preguntat ahont podran donarli diar, j Diar ! oh ! y diar com
ella deva estar acostumada ferho, ab requisi-
dets y toballns... EU hauria volgut poder oferirli'l seu menjar, pero no era cosa de donarli
Tescudella que feya'l Coix y un plat de carn
d'olla sense gallina ni pilota. Si l'estaci hi
hagus corral, s'hauria pogut matar un cap de
viram; pero are, si'n volian, s'hava d'aoar
cercarlo can Cavirolas. Lo millor fra que s'es-
1
peres una estona, y dins la casa ahont anava.
Y quan la forastera li va dir que no tena cap
coneixensa al pobl, qu'era Masmort no mes
que pera passejar, al empleyat li va semblar
sentir esplicar que hi hava gent que, quan no
tenia res que fer, s'en anava passar Festona
l'infern.
LA FORASTERA 33
Se sentiren uns'picarols y'l rodar d'un carruatje, y en Jordi entra al quarto pochs moments desprs.
El xicot hava corregut mitj pobl. A can Cavirolas varen dirli que Tamo se'n hava dut el
matxo al tros : la Sunta tena'l cavall malait;
cal Nen havian deixat el Frascuelo al nebot del
senyor Rector; el Garta s'hava venut carro y
euga. Eli que s? cap la Torre demanar la
tartana y el Brillante! Els senyors ja eran taula; srt que'l coneixan molt en aquella casa, y'l
varen deixar pujar al menjador y esplicarse.
L'amo va dir que s, desseguida; la senyora va
preguntar qu era, d'ahont vena, y ahont anava
la forastera; y Therenet, desprs de posarhimolts
impediments, va acabar per voler guiar ell meteix, dient que'l Brillante no coneixia prou al
Jordi, que potser aqut no'l menara b, y que
si son verdas y si son maduras. Srt que son pare
no1 va deixar moure de taula, que, sino, prou se
planta Testaci fer el manefla.
3
34 ENPICH DE FUENTES
El Brillante! El Brillante! En Jordi hava
guiat dos anys el carro de can Robert, de Rierais,
y la Tunela se'n menjava deu de Brillantes!
Y'l xicot, aixugantse la suhor ab la mniga de la
camisa, s'esplicava brassejant y acalorat, pero ab
cara satisfea.
La forastera s'aixec del sillo, agaf la sombrilla y's tir'J vel la cara.
T; de pas que'ls torno la lartana'ls dur'is
diaris.
Derrera Festaci, '1 Coix jeya sota una figuera, y, prop su, el Brillante^ ent dringar els
picarols del collar, lirava cssas las moscas.
El senyor Rius acompany la forastera fins
la tartana, y encarreg al msso que conduhis la
senyora ca la Sisqueta. Ella, desprs d'informarse de l'hora que passara'l tren, puja al carruatje derrera d*en Jordi.
FAJe/e d'estaci s'esper peu drct fins que la
tartana hagu donat la volta. Al girarse s'adon
del Coix que s'estava encare assegut sota la
figuera, roig de cara, y rient :
Qu fu aqu ?
Ja li dich jo que t unas camas!... va
respondreli'l Coix boy fent TuUet y espolsantse
un dit de la m drea.
LA FORASTERA ^:>
VI
Lo qu'en Jordi no va dir era qu'hava espHcat

toihom qu' Testaci Tesperava una scnyora
tan maca, tota vestida de blanch, y que feya la
meteixa olor qu'aquellas flors blancas del jard
de la Torre. Els uns creyan que poiser anava

Masmort pera comprar terrenos y fershi una
casa; altres deyan que tal vegada estara espatllada del pit y anava terse donar una mirada
per en Ciur; va haverhi qui va pensar si sera
la mestressa deis hoscos de la Pobleda, qu'estava
en plt ab els senyors de la Torre. En Jordi no'n
saba res; la senyora li hava dit que no coneixia
ning del pobl, que no volia anarhi peu, y
veusho aqu tot. Pero de cara de rica, s que'n
feya, y d'olr, encare mes. A'n ell li semblava
que l'olr vena deis cabells, uns cabells rssos
com qu vos dir jo ? com fils de panotxa,
no tan rojos com els de la Pigada, pero mes
rssos que'ls de la Mare de Du del aliar del
Roser.
Y quan el xicot, menant la tartana, va empen. dre cam avall, cap la riera, las vint primeras
casas del pobl ja saban qu' Testaci h hava
una senyorassa que no volia anar peu, y'l baylet de can Cavirolas, boy anant dur el menjar
son pare, cscampava pe cam la noticia de Tarrivada de la forastera. Fins el senyor Rector va tenirne esment per la Ramona, qui ho hava dit
rvia del Mol. Al sentir contar qu'era tan hermosa, qu'anava vestida de blanch y que feya una
olor qu'enamorava, va acudirli si podra ser la
Mare de Du que se'ls apareixa pera demanar
que li fssin una iglesia, com Lurdes.
Al Secretar! no li podan treure del cap que devia ser la senyora d'un diputat qu'anava fer
propaganda. Ahoni era qu'ho feyan aixs ? Eli
ho hava llegit. Ais Eslats Units ? S ; ais Estats
Units Fran9a.
La quitxalla del pobl s'en ana rebre la forastera, y per mes crits de : Vinam ass ! , te
fuscar un roch ! y altras amenassas que'ls xiulessin las orellas, no hi hagu qui'ls atures. La
Sqnta, ab Tescusa de ferlos tornar enrera, se'n
ana cap al cam ab el marrch al brs ; y las Bessonas, que may tenan res que fer y tot'hora els
era bona pera batxillejar, seguiren la Sunta fins
las etzavaras de can Cavirolas. El Garbat pera
anar la vinya, va fer marrada; la Ramona, prenent la feyna de l'Antonct, qu'escombrava la sa-
LA FORASTERA 37
crista, va enviarlo ais aguayts ab encrrech de
que Tavissquan sacosts la tartana ; el secretari
ana enrahonar ab el batlle ; el senyor Rector va
fer netejar el porxoyobrir la poriella de Tiglesia;
y las mssas de ca la Presumida Tvia las va
enviar rentarse la cara y peniinarse.
A la Torre varen enrahonarne un xich. Desprs el noy va mudar de conversa; y fins que's
sen tiren els picarols del Brillante, ning'n torna
parlar. Llavorsla senyorasort al bale, y '1 noy
puja al colomar. Lâmo dorma.
VII
Tingui, vu ? es all digu en Jordi,

ensenyant la forastera que, abalansan el eos,
treya'l cap fra la tartana, un edifici de construcci moderna aixecat prop del cam.
T, escola ateg en Jordi, cridant l'Antonet, y boy retenini al Brillante que tirava cap
m esquerra ; qu'es casa sva la Sisea ?
No ho s.
Au, vs; dgali qu'are hi anm.
El xicotet apret correr. Las Bessonas el deturaren pera preguntarli qu 1 hava dit en Jordi, y ell, sense deixar de gambar, va respondre
que la forastera anava ea la Sisqueta, y tira
dressera amunt. Al passar per devat de la Rectora, la Ramona estava treyent las trenyinas.del
porxo. L'Antonet s'atur esbufegar y fer saber
la majordona que la forastera ja era aprop, y
qu'anava ea la Sisea.
Qu'es gayre maca ?
No ho s.
LA FORASTERA 39
Y altre cop apret correr dfi valent. ^

Qu'ha dit el noy ? pregunta '1 senyor
Rector, treyent el cap per entreMs testos del balconet.
No rha vista respongu la criada.
La tartana, al acostarse al- pobl, anava trovant

pe cam la quitxalla qu'hava sortit rbrela. El
bordegs de cal Nen s'enfil al pujador, y'is dems saltavan y corran pels costats del carruatje,
cridant : A derrera ! derrera ! derrera
n'hi va n I . De tant en tant en Jordi'ls espantava ab un rench ; els xicotets s'esbarriavan per
por de rebre; y desprs, vejentlo sense tralla, tornavan atansarse. La forastera se'ls mirava y
reya, pero tena por de que li tiressin una pedra.
Al ser las etzavaras de can Cavirolas, els xicots
deixaren la tartana y varen tirar pe dret.
, Adu, Jordi.
/ Alante !
La forastera agaf las uUeras y guayt las tres
donas assegudas Tombra del marge. El sol y'ls
vidres varen fer la rateta, y, enlluernadas ellas,
clogueren els ulls. Quan els obriren, la tartana ja
hava donat la volta.
La Sunta va trovar la forastera molt her-
msa, tan rssa, ab aquell vestitde Marede Du,
tot blanch, ab puntas y brodats ; ab aquell vel
la cara que la feya semblar mitj monja; ab aquellas mans tan primas, aquells guants grochs,
aquella payla com la que duya la Divina Pastora de la Rectora.
Las Bessonas tamb varen trovarla maca, pero,

vaja, no era cap cosa del altre mn. Ellas havan
vist, Barcelona, una cmica que ballava, vestida no mes qu'ab un giponet de seda y uns faldellins de musselina, curts fins genoll, y na
de brassos y camas, qu'era mes maca que la forastera. Mentres ballava, la segua una claror com
la de la lluna, y quan s'acostava pera donar las
gracias pels picaments de mans, ensenyava uns
pits tan blanchs y rodns, que semblava mentida
que fssin de debo. La Sunta tena'l xicot al
pit, y las Bessonas varen senyalarhi fins ahont
havan vist els de la cmica que ballava.
T, tot aix.
La tartana, deixant el cam y entrant al pobl,

posa en dispersi un aixm de llocadas y quitxa11a que terrejavan pe mitj del cafrer. Las donas,
assegudas al pedrs de la porta, varen teir un
somrs de satisfacci al veure'l carruatje. Si alguna no hi era, la feyan avisar.
LA FORASTEBA 4I
T, mssa; yes, digas ta mare que ja es
aqu !
Las noyas de ca la Presumida y ab las caras netas y^ls cabells pentinats, estavan assentadas en
cadiretas mitjanas al costat de Tvia.
Quan el senyor Rector va veure que la forastera no s'aturava Tiglesia, va comensar dubtar ; pero qui sab ? devegadas... La majordona
va trovarla bonica com un Iliri, y que, quan mova cap al un costat y al altre*l caparro de canari, era tota pastada lajove de cal senyor marqus, de Rierais, avans de teir familia.
Per por de que'i Brillante no aixafscap criatura
bestiola, la tartana ana va poch poch, pe mitj
del carrer, pi de sts y roderas. De l'un portal al
altre las donas de Masmort s'enviavan, cridant,
Topini que'ls mereixa la forastera : els homes,
ab mots colorts, donavan al tartaner Tenhorabona per la companya.
En Jordi, tot roig de rabia, guiava'I Brillante
per ahont els sts eran menos fondos : la forastera escoltava y reya, y no^s treya del demunt la
por de que li tiressin una pedra.
La casa de la Sisea era la derrera del carrer y

del pobl ; quan la tartana hi arriv, fra la porta
h hava l'escolanet voltat d'una colla de xicots,
y en el dintell, la Sisea, neta y endressada, ab
^2 ENRICH DE FUENTES
mocador negre al cap, y un angelet, com d'uns
dos anys, ais brassos.
La Sisea hava quedat viuda feya poch lemps.
Va casarse orfe ab un miny sense pares, y al
morrseli'l marii, va trovarse sense mes familia
que la filleta que d'ell hava tingut. Bona noya
de fadrna, havent servil Barcelona, sense que
ning'n tingues res que dir ; bona esposa y bona
mare desprs, tot el pobl Festimava, fins las Bessonas. A la Torre, ahont anava tot sovint fer
feynas, Tajudavan un bon xich ; quan al pobl hi
hava algn casament, Tanavan cercar pera
que's cuyds del pat : criava virm, y anava
vendr ous y pollastres Rierais; tena un hort
qu'ella meteixa conreuava ; 's parta un tocino ab
las dugas joves de cal Garbal; y aixs viva, viuda
y tranquila, cuydant la criatura, no ficantse
ahont no la demanavan, y feni mgrar las malas
llenguas que no podan bescantarla.
LA FORASTERA 43
VIH
Quan en Jordi's vej la m un duro pera

anar beure, no sabia lo que li passava d'alegra.
La quitxalla, trovantli cara de Pasqua, va arriscarse demanarli que'ls deixs pujar la tartana,
y ell, sense pensar en si'l renyaran no la Torre, carreg tota la mnudalla ; y ; au, Brillante,
cap la quadra !
Els xicotets, apilonats dins del carruaije, ensumavan, mirant al sostre, Tarma que hi deix la
forastera.
Quina olor ! oy, Jordi ?
Ell no'ls escoltava, enfeynat mirant el duro.
Apa, Jordi, que vas gras ! ~ va dirli l'escol.
. S, veyas si te n'hi posan gayres com aquet
la bassina. Aix son senyoras, / ma/m/;e /, y
no las que venen afartarse per festa major.
Quan els nanos varen saber que la forastera
hava donat aqu^ll duro, volan qu'en Jordi'ls hi
deixs veure y tocar, no mes una miqueta, ja l
tornaran. Pero ell se fic la moneda la faixa,
pega un castanyot la mssa gran de la Sunta
qu'ab una pell de taronjay u^ tros de canya s'hava fet wias u lleras com las de la senyora de ca la
Sisea, y escarna la forastera -- y arri'l Brillante, que no va ferse pregar gens pera apretar
el pas.
De tant en tant, y sense aturar al cavall, saltava de la tartana un xicotci y corra esplicar
casa sva la srt d'en Jordi.
Al arrvar devant de la Rectora, el carruatje
no duya mes baylet que Tescoi. La Ramona,
qu'encare estrenyinava'l porxo, va cridar al'tartaner, dientli que'l senyor Rector el demanava.
Don'l msso la brida TAntonet, y, saltant de
la tartana, puja veure'l capell. La Ramona
Testalonava.
Mossn Joan no vola res, ni's recordava d'haverlo enviat cercar. Quan la majordona, ficantse
la conversa, record al senyor Rector qu'en Jordi
hava dut la forastera ca la Sisea, Thome va fer
miija rialleta, y, comprenent la baixillera de la
criada, va preguntar qu era la senyora del vestit
blanch.. El xicot va respondre lo que sabia:
qu*ell rhava acompanyada per orde del senyor
Rius, y que s'hava guanyat un duro.
Al senyor Rector ja no l queda cap dupte : la
forastera no era la Mare de Du.
LA FORASTERA 45
Y quan, posantse la gorra, 's desped en Jordi
pera tornar la taruna, la Ramona'l segu 6ns
al porxo y 's queda all ab la Sunta, qu'estava fent
garlar l'escol y qui ali del duro hava fet
obrr Tull. \ Vs si s'en podra fer de negoci tenint una tartana Testaci ! Anm dir qu'un
duro per viaije fra un xich massa, pero una pesseta, encare que no fs mes qu'un parell de ralots
per persona vaja ! j posemho n ! els
das de la festa major podan donar una bona
butxacada.
Mentres la Sunta rumiava, l'escol's desfeya
parlant la Ramona d'aquella olor tan fina y tan
fora, mes que la de Tincens y mes que la de las
rosas; una olor com lad'aquellas flors sense qa,
iotas blancas, del jard de la Torre ; una olor que's
senta fins quan ella ja no hi era. La tartana n'hava quedat plena. La Ramona vinga fer preguntas : que com anava vestida, que si era jove, que
si aix, que si ali.
i Saben qui s'assembla ? Sabu aquella
estampa gran que hi h al menjador de la Torre,
ab un home pintat, tot negre, cabells cargolats,
ab una mena de calsas ab arrugas, molt curtas y
entortoUigadas al cap de munt de las cuixas; ab
un gech ab mnigas ampias, y ab sabatas ab talons vermells, qu'est assegut demunt d'una finesira, d'espatllas al carrer, y ab una m senyalant
el sostre? Donchs: sabu qu'al su costat hi h
una dona pintada, molt maca, ab cabells rssos.
y un vestit blanch ab collarins y cosas brodadas,
que su en un tamboret d'or, y que t'ls peus demunt d'uns coixins com aquell que va cosir la
noya de can Farriols quan anava costura las
Monjas de Rierais ? Donchs s'assembla nâque11a dona... sino que t'ls ulls negres.
Desprs comens l'esplicaci del vestit, tot
blanch, ab unas mpigas ampias y molt infladas,
com si las haguessin bufat per dintre; y uns
guants grochs y llarchs, que semblavan de baye-
ta ; y un cinturn de seda blanca ab una colla de

penjollsde plata y or;y un paraigua petit, blanch,
ab mokas puntas y un mnech prim, que semblava que s*hagus de blincar. Y desprs... desprs...
L'escol reya, 's tornava roig, y no gosava mirar la Ramona.
. Au, digas.
Es que jo ho he vist, sense voler, quan ella
baixava de la tartana...
Digas, j mussi !
Porta mitjas negras fins aqu dait !...
Y Tescol apret correr, poruch de que las
mans de la Ramona H arrivessin la cara.
LA FORASTERA fj
IX
La Sisqueta va pensar que lo que millor anira

la forastera fra una bona sopa escaldada, ab
un parell d'ous, y, desprs, un tall de conill a la
brasa; y, boy anant al corral, acompany la senyora al quarto persi voa arreglarse, h deix la
nena al bressol, y, al soriirne, ajusta la porta.
La forastera 's treg sombrero y guants, y'ls
deix, ab la sombrilla, demunt dQl Hit. Se guayt
en un mirallet, ab tapas de plata, que duya penjat al cinturn ; desembuixaiz una capsa de marfil, y, ab un manyoch de vellut empolvat que
diiis h duya, va frcgarse'l front y las gaitas. Desprs, estiran una forqueta de color de Carmelo,
llistada d'or, que portava clavada al mpnyo, 's
deix anar els cabells, sacsej'l cap pera espolsarlos, els agaf, els cargla per derrera, y, nuantlos
altre cop, va clavarhi la forca.
La mes alta de las Bessonas, que, mentres sa
germana conversava la cuyna ab la Sisqueta,
s'hava acostat de pu nietas la porta del quarto
y batxillejava pe toral del pany, al veure pentinada la forasiera va correr cap al cancel!, empaytant ais polleis de la lloca negra.
Y donchs, Sisea, sembla que lenim foraslers

crida desde'l carrer Thereu Mil, el baille,
que, avisai pe secreiari, compareixa ab aqul
pera esbrinar els plans de la forastera.
Aixis ho diuen.
La Bessona xica sort donar conversa ais dos
homes y sa germana. Oh ! Y lo qu'es ellano'ls
poda dir res de nou. La Sisea no la coneixa, ni
la hava vista may. Fra dall del duro, lodems
ja ho saba '1 secretar! tan b com ellas. Que feya
cara de ser molt rica, s, aix s ; pero no duya
arrecadas ni guila de pit. Sa germana va dir
qu'ella li hava vist las mans sense mitenas, y
qu'als dits hi duya unas tombagas qu'enlluernavan.
El batlle'ls va dir que no passessin ansia, qu'ho
deixessin estar per ell, que ja's sabra ~ prou !
lo qu'hava anal fer la forasiera Masmort,
y qu' bn segur no li portava altra deria que la
poltica. Ell hava sentit contar que la dona d'en
Cnovas anava de pobl en pobl demanant vots
pera'l su marit y repartint diners; y si aquesta
senyorassa hi anava fer propaganda, y'l su
LA FORASTERA 49
home no era repblica, ja poda tornarsen pe
meteix cam y bn depressa, qu'all, per mes duros que dongus, per mes prdicas del rector y
mes concells deis senyors de la Torre, ja's saba,
ning hi vola res ab els carcas, Y si, de rabia, h
ireyan Testaci del carril, îiewo ; y si 'n ell 1
prenan la vara, bueno; y si s'hava d'anar gaTrotadas, millor !
Quan mes entussiasmat estava Thereu Mil, va
sortir la foiastera del quarto, duent brs la nena

de la Sisea, fenili testas y posturas, y donantli
las uUeras pera que la criatura hi jugues.
Ay, Senyor ! Miri que Tembrutar digu la Sisea, deixant la cassola y corrent agafar
sa flia.
Pero la forastera no tena cap gana de deixar la
nena, que reya ajogassada, y, convencent la
Sisqueta, don'l Deu vos guard ! la geni
que hi hava al portal ; porta l'ombra, derrera
la porta, una cadiramitjana; hi deix la menuda,
s'arreboss las faldillas, torna agafar la nena,
s'assent ella la cadira, y's posa la criatureta
cavall deis genolls.
El secretan 's treg la gorra; el batlle's corda
Termilla, y las Bessonas se rondinaren confidencias cau d'orella : Qun modo de malgastar
diners ! Dur unas faldillas de seda com qui d
4
5o ENRICH DE FUENTES
uns enagos, y sense que ning las pugui veure !
j Vs si no podra durlas demunt, no mes cambianth4 farbal de puntas negras per un alire
d'un color mes escayent !
La forastera semblara no parar compte en que
la batxillejavan, y s'eniretena jugant ab la nena
que xisclava com una boja.
Volan, volan, volan... colooooms !
Al aixecarla enlayre, la xiqueta no deixava anar
els penjolls y bonichs del cinturn, y tan aviat
s'ompla las manonas ab el mirallet y las ulleras,
com ab la bosseta de mallas de plata, plena de
diners, y un potet de vidre, petit, molt remenut,
ab tanca d'or.
L'hereu Mil rumiava'l modo d'entaular conversa; las dugas germanas, guaytant per l'escletxa
de la porta, feyan adonar al secretar! de que la
forastera, ab un genoll demunt Taltre, cada cop
qu'alsava la criatura, ensenyava tot el tu de la
cama apuntalada trra; y la Sisqueta enllesta'l
diar, omplint la cuina d'una fumera qu'arrivava
fins al cancell.
Ahont vol que li pari taula ?

La forastera s*aixec de la cadira, \s posa la nena
brs, y entra la cuina. All meteix, al costat deis fogns, tot arreu estara b. Pero,
avans de diar, vola rentarSe las mans. La Sisea
LA FORASTERA 5 1
esband'l gibrell, hi buyd mitja galleda d*aigua,
y ana cercar una tobaliola nova : encare noiena*l serrell fet.
Quan la nena va veure que la deixavan, se posa
ferel somic. La senyora's tregu'l ciniurn
y li dona pera que s'entrelingus mentres ella
se rentava. La menuda s'apoder del pot de vdre, y, arrossegant el cinturn, ana trovar las
Bessonas, que la cridavan, y Is enseny tots aquells
zings-zings.
La Sisea va correr derrcra de sa filia volent pndreli'l cinturn, de por d'alguna trencadissa;
pero la noya's posa plorar, y, arrapantseal potet
de vidre, va erne saltar la tanca d'or. Una olor
moltforta y molt bonas'escamp per tota la casa;
aquella olor de que tothom parlava. Las Bessonas
ensumavan tant com podan.
Reyna Santssima ! qu has fet ?
La forastera s'acost, agaf
un pet, no es res, oy ?
prenent el vidre de las mans
cabell una goteta duna aigua
va dins del potet.
la menuda, y fentli
va dirli. Desprs,
de la nena, 1 tira al
trbola que hi ha-
No es pas msch? pregunta la Bessona xica.

No senyora, es essencia triple de gardenia.
i Vol que n'hi posi ais cabells ?
Una gota, no mes qu'una gota.
Y vost ?
Al mocador no mes. Gracias.
Y vosts que tamb'n volen ? va dir la

forastera, diriginlse ais dos homes.
No, senyora, no; gracias. La dna'm pegara fu en Mil.
La senyora 's posa rime y entra ab la nena
la cuyna, despedntse deis de la porta ab un Si
son servits...
Gracias.
Las Bessonas no h veyan de cap ull. La xica,
que non tena prou ab l'olr que duyaal cap, ensumava'l mocador de sa germana.
Vamos, esiigui boneta.
Y are gracias. Adu Sisea.
El secretari y el baille varen quedar sois y

sense saber que fer. Nada, nada ; lo millor era
que'l secretari entres preguntar, net y dar, y
sense embulls, si hava vingut per qesti de poltica, y qu vola ; perqu l'hereu Mil ja comensava embafarlo tant fer Torni, y qui sab
qu's pensara la dona.
Quan la forastera vej al secretari devant d'ella,
ab cara seria, la gorra la m, y parlantli d'eleccins, va esclatar en una rialla tan forta que per
poch s'ennuega.
Ay ! no, senyor, no...
LA FOHASTEKA
Semblavaque fsdiumenge. Sota'l porxo dla

Rectora una colla de donas escoliavan las Bessonas. Tot el pobl eslava enterat de la conversa
qu'havian lingut ab la forastera^ y de que'Is hava
tirat olor ; y tot el pobl saba que la senyora de
ca la Sisea no duya guilas deganxo, que portava
enagos de seda, mitjas negras y cinturn de sat.
Tothom saba'l diar que va ferli la Sisea; que
s'hava rentat las mans, que duya anells, y quera

moltxamosa y criaturera. Pero ning poda dir
qui era, ni'l qu'hava anata fer Masmort. ; Si
fs per una prometensa la Divina Pastora? Com
que fa tants miracles ! Aqul suposat va quedar
tamb desvanescut quan la forastera, acompanyada de la Sisea, que duya sa flla bras, pass pe
devant del porxo sense entrar la Rectora.
Estigui boneta va cridarli la Besscna xica.
Que van passeig ?
S, senyora.
54 tNRlCH DE FUENTES
Las donas la contemplavan caminar poch
poch, carrer amunt, dre ais quatre camns, batxilleras de saber ahont anava, y sense atrevirse
seguirla per por de la Sisea qu'era una beneyia.
Y vs quin incerl ! La Ramona tena daar
de precs veure l'via del Mol, yare no gosava,
per por de que la forastera's pogus creure que
Tespiavan. Bah !, bah ! Tirara per la dressera
de las vinyas, y si per cas se trovavan sera un
voler de Du.
El rotllo's desfu : la Ramona enir la Rectora
posarse'l mocador al cap y agafar el cistellei, y
las dems donas s'entornaren cada una casa
sva.
LA FOBAbTEI'A 55
XI
-- Mrissel va dir la Sisea.

La forastera guayt al colomar de la Torre, pero
no va ser prou amatent. L'hereuei ja no hi era.
Las donas oeguiren caminan, lot xano, xano.
El sol anava la posta amaganisederrera'l grapat de casas que constitueixen Taltra meytat del
pobl, y que's veyan ja bn aprop, ran del coUet
dugas centas passas deis quatre camns.
La nena duya la sombrilla : la Sisea, ab el mocador del cap deixat anar las espatllas, sense
desnuar, anava per demunt deis rochs, ab sa filia
bras, y Ueugera com una cabreta : la forastera,
aixecantse ab las mans el vestit y agafantsel pels
costats, caminava ab compte y entrepussava
cada ps.
Du las guard !
Du vos guard !
56 ENRICH DK FUENTKS
El vell Cavirolas tornava del tros, cama assi,
cama all demunt del maixo. Unas quantas passas enll's gira mirar las donas. Desprs se'ls
hi tomb altre cop d'esquena, encengu la pipa,
y's deix portar al pobl pensant en elscups plens
y en la brema fta. ^
Mrissel, va tornar dir la Sisea.

Devant d'ellas, l'hereuei de la Torre, vestit
com d'anar per casa, ab sabatas rssas y gorra
blanca, s'estava recolsat la Creu deis quatre
camns.
Las donas s'aturaren y la forastera va fer un
pet la nena, que's posa plorar quan li varen
pendre la sombrilla.
T, digas la mamaque\ compri bobns.
Encare mes ! digu la Sisea.
Vaja, adu siau, y mollas gracias.
Jo si que las hi tinch de donar. Y are, dissimuli...
Volu callar !
Digas passiho b v 'n aquesta senyora.
La nena va escarnir la torastera que li feya

ladu ab las mans tot pujant cap la Creu.
Sisea : sobretol...
Y estrenyent els llabis closos, y tirantlos enfora
apretadets, la forastera va posarhi al demunt el
dt segon de la m dre^.
LA FORASTERA
Vaji descansada.
La Sisea s'entorn sense girarse. Al ser la

vinya del Cinto tira per la dressera. La Ramona,
pe meteix cam, pujava cap la Greu. La viuda
al veure la majordona va fer miija rialleta.
Oy, que venu b !
Justament la Sisea tena que preguntarli una
muni de cosas. La Ramona duya prssa y no
poda torbarse ; pero la Sisqueta parla de la forastera, y Taltra s'atur escoltar.
Ahont rhas deixada ?
Ha tornat sola cap avall. Crech que va
casa de las Bessonas.
B, veurs ; si hcm d'enrahonar val mes
qu'anm la Rectora. Ja hi anir dem al mol.
La majordona gambava deprcssa y la Sisea caminava poch poch.
No veyu que porto la criatura y que no
puch aconseguirvos !
La Ramona s'ofer dur la nena, pero la menuda no va voler anar ab ella.
Miru la malcarada! Qu hi ds la m?
Una pesseta que li ha donat aquella senyora.
Una pesseta ? Y donchs, i quan t'ha
donat ?
Cinq duros.
Verge pura !
58 ENRICH bE FUENTES
XII
El senyor Rius se despacientava : loi era anar

sala amunt, sala avall, treures el rellotje de la
butxaca, mirar Thora y guaytar perla finesira. No
faltava mes que mitj quart pera arrivar el tren,
rhome hava marcat un bitllet de primera pera
Barcelona, y la forastera no compareixa.
El Coix, fumanty rient, anava cap Tagulla.
En Jordi y el gos, estavan cansats de lant fer
la llensadora de l'estaci la riera y de la riera
Testaci.
Va sentirse'l xiulet de la mquina que s'acostava : al anden no hi hava mes qu'en Jordi ; y el
jefe d'estaci, groch de rabia, estava punt d'estripar el bitllet, quan, sortint la va per entre'I
canyar, va compareixer la forastera corrent com
una desesperada. En Jordi va cridarli que passs
la va desseguida, y el senyor Rius, desenfadantse
tot d'una, *s treg '1 carironet de la butxaca.
Pero d*ahont v ?
LA FOBAbTRA 5g
i Que falta gayre temps ?
Ja es aqu, mri. Pero ahont s'havia fical ?
Aixs no m^haur d'esperar. Millor !
Si's descuyda... Srt que li tena'l bitllet
preparat.
6o ENIUCH DE FUENTES
XIII
A Masmort no han lornat veure aquella scnyora tan hermosa, lan rica, y que feya tanta
olor, y ning ha satut may qu va anarhi fer.
La Sisea diu que no ho sab ; las Bessonas no han
pogut esbrinarho ; el batlle va encarregar al secretari qu'ho preguntes per carta al diputat, y
encare espera resposta. El senyor Rector t por
de que fs algn mal esperit disfressat de dona.
Se'n va parlar molt, y encare'n parlan. Nc parlan com del temps de la guerra de Tany de
Tepideniia. Diuen : va ser el da que vingu la
forastera ; fou la seimana desprs, Tany avans de
venir la forastera.
10 Agost 1896.
IV
L' nima malalta
A la mare.
L' nima malalta
ÊNTiNTcIringarmela buixaca'lsdine*
rns de la setmanada, anava dret

casa, nits enrera, pensant en vos, que
m'esperavau ab els estalvis demun
la taula y'l sopar calent, y rumiant, mitj en broma, mitj en serio, las paraulas afalagadoras ab que
lamo m'havia endolcit la feyna, boy apujantme'l
jornal. Eis un bon noy, trevallador, y estimas
ta mare : t, d'avuy endevant, una pesseta mes
cada setmana. Y jo, mare meva, m malmetia'l
cervell cercant com he de ferho pera estimarvos
una pesseta mes, cm? si encare que'm colguessin d'or y pedrera no trovar pas en lloch
un xavet d'estimaci en vaga, que tola la que h
ha al mn ja vos la tinch donada, mare santa !
Cavila que cavilars, anava boy caminant,
mentres que la pesseta, que vena escadussera ab
els quatre duros, feya com la quitxalla ajogassada,
que, quan no t noys del seu temps ab qui
parlar, amohina ais grans ab la seva xerramenta,
y, dringa que dringars pe butxac, rondava
d'un duro al altre, movent mes xivarri qu' un
paper de plata, y bescantant la nieva son com
vos quan aneu pe barri feni engelosir las mares
que teen filis dolents.
Toi d'una vareig sentir que cridavan. El carier
era estret y per aquell tros no passavam mes
que'ls mus diners y jo. Aquella xerrayrota's
descobra ab el su dring, y bn segur qu*era
ella qui cridavan, perqu jo no vareig pas coneixer la dona que, dreta al Uindar d'un portal,
ens feya signos. Beneyta ! Com si no se ni'hagus conegut la cara que vos ens estavau esperan t!
Vareig seguir la mva via, y, distret ab el fanalet vermell d'un vigilan, an ensopegar ab una
dona, que, recolzada la paret d'un casal ab reixas
las finestras, gronxava en sos brassos un farcell
d'ahont eixan gemechs de criatura. En aquell
instant, com per miracle, la paret s'obr : la dona
fic'l farcell al forat, y fugi sense girar el cap enrera.
Pobre bordet !
Al acabarse'l carrer, un espetechde llum y msicas, de crits y rialias, tentava ais balladors.
L^NIMA MALALIA 65
Tamb all varen cridar la pessea. Uns Heireros, ab molta colrayna y promesas enlluernadoras, semblavan cercarla per lot arru pera
esbrinarli'ls secrtsquetancava la cortina d'aque11a porta. L'esquer se va perdre, que jo la tena la m, bn estreta, entremitj deis duros,
y manantJi viuxoiii , com quan , sent jo petit,
y pera que no fes cap entremaliadura/m posavau , mare mva, entre vos y'l pare, qu'al Cel
sigu !
No passu may per aquell carrer quan sigui
fsch. Com ls lladres poruchs, el sol 1 fa nsa,
y de nit s*hi obren las portas qu la claror de la
vergonya hi t tancadas de dia. Si sempre hi
hagus sl no fra tanta la gent dolenta. De nits
no'svu tan clara la conciencia : quan ella se'n
va jch, el vici's lleva.
No hi passu, no, quan sigui fsch : de las portas obertas y negras com boca de bruixot, ne surten crits que fan pensar en el crim, com Tudl
del gos fa presseniir la mort : ne surt baf que
empudega y escalda sense escalar : ne surt tut
d'embrutiment , aleada fumosa d'un caiiu d'escombrarias.
Y, al altre costat del carrer, aquella casa gran ab
rcixas las finestras, y, dins del mur, aquell forat
rod, abim per ahnt cauen al mn els Iliris de
puresa nascuts del vici, del desvari, del crim,
5
fins del amor, illets sense mare, nimas d'ngel

en eos maleht avans de neixer.
Quin fret deu ferhi !
Tot aquell aixm de nens y nenas, ab caretas xamosas y'l cap pi d'encenalls d'or, ab ulls
brillants com estrelletas , y mannas de sat

y de coto fluix, flonjas y rssas, deu semblar
un jard de verge enamorada, ahont las flors
parlan.
Pobre jard d'hivern, flors sense sol ni gotas
de rosada, sense riallas n plor de mare, sense
peins de debo I
Quin deu ser el nom primer qu'aprenen els
pollets d'aquella llocada ora ?
Com els hi deuen dir que de mare no'n teen,
ni n'han tinguJa may; pobrissns! may, perqu
la dona que *ns porta al mn no es mare nostra
fins que s'ho guanya ab goigs y tristrs ?
Com els hi deuen dir que no hi es pas la dona
qui tant cercan, la dona en qui han somniat
avans de neixer, la qu'estimavan ja quan el su
cor, menut encare com llevor de lliri, comens
bategar ?
Com ho deuen fer pera dir ais famolenchs de
mare qu' aquella dona que Tnima adora quan
el eos encare no*s mova, els ha deixat solets per
por del mn, per por d'ella, per mal cor ? No,
per mal cor, no, que no'ls hi diguin. Angelns!
se moriran I
l'mma malalta 67
Veritat, mare, qu' las donas dolentas Du
lindra de ferias xrcas ?
Si Jess, pera que fs fill de Du, varen triar
la Mare, vs quina no t de ser la tasca vostra!
M'han esplicat un cas que fa enternir. Una desagraciada, Du la perdl va sentirse un dia una
Sblada 1 nima ensemps qu' las entranyas.
Es qu'era mare, y ho fu avans de neixer el
fillet. Desde Uavors sempre plorava, plorava
molt, perqu ella'l volia, vola |guardarlo aquell
angelet que Nosire Senyor li enviava, y una mal
cor Thava entristida dihentli que, all ahont
eran, no li deixaran teir, que se li endurian.
Y ella plorava perqu tena por de que Tinfant
nesqus moit; perqu senta por de que l'infant
nesqus viu y li poriessin ais bordets ; y quan
mes al mn s'acostava'l fill, mes sa mare se'n
allunyava, poruga de perdrel quan nesqus.
Y aun, quefeya cara de menos disbauxat que 'Is

altres, va demanarli'l nom d'un Sant del Cel
qui poder encomanarse : y va pregar Sant Ramn pera que may li treges de las entranyas el
su fillet.
Y's va anar migrant, migrant, tant, que'l metje
va dir que's morira.
Llavors la varen dur al Hospital : al vespre un
capell li va posar els Sants Olis. Las altras malaltas que jeyan la meteixa sala, varen sentirla can-
tar tota la nit una cansonea de bressol. A la matinada's sent un plr de criatura y la maialta
par'l cant.
Quan la monja s'hi acost va trovarla morta.
Els metjes varen dir que'l fillet hava mort quan
va morir la mare, y'ls varen enterrar junts, ella
dins del clot, el fill dins d'ella !
I Qui sab si aqueixas estrelletas que van pe
espay, acopladas, son filis y mares, morts l'hora
y respiandents d'amor!
Quan jo era molt menut, y al durme al Hit me
senyavau y'm feyau dir VAve Mara, dormintme
ab Toraci y'l vostre nom ais llabis, somniava
cosas dolsas y angelets.
Mes tart, sent ja aprenent, quan m'adorma,
somniava que'm renyavau riallera perqu eram ja
al mat, el sol enlayre, y jo un vagamundot.
Desprs, fet home gran, la vostra imatje m'apareix en somnis y contenta, si la conciencia no
m'inquiea ; trista, si'ls pensaments 'ls actes
mus no han anat, de da, pe cam dret. Una
nit, boy somniant, vareig veure que ploravau.
Quin mal al pit, mare mva! Cada llgrima
vostra era una mar que m'ofegava. Veure plorar
la mare es gayre b tant trist com vurela
morir.
LNIMA MALALTA 69
i Que VOS estimo, niare !
Que mea heu fet de b tola la vida !
Vos recordeu de quan era mol xiquet, y'm
vestau com un noy d'hisenda? <jQu vos feya
qu'al urdidor vos diguessin gana fentvos mofa
las dems irevalladoras y que fins Tamo vos reptes per massa irevallar? C ! Vinga er feyna,
que'l noy ha daar maco, veritat?; y per
Carnestoltas me disfressavau de pageseta com
si fs una nina; y per Corpus, alsa ! un bon
mocadors de Carmelos, un ciri guarnt de paper d'or, un vesiit nou, el caparro pi de rissos,
y la profess'i nano de casa. Vos, vurem,
aqu, all, cada carrr, la Catedral, per tot
arru, amanyagantme , composantme'l vestit,
els bucles, aixugantme'ls llabis encarmelats,
fentmhi una restallera de petns, y mirantme
allunyar en miij d'un nvol d'incns y fum de
las atxas.
Ja'n poda ser d'entremaliai. Els vostres ulls
feyan quedar mentidcrs ais vostres renys y'l cor
me perdonava.
Un da... qu vareig fer ?... no me*n recor
do 'm corrau derrera, y jo fuga pera que no
m arrepleguessiu. Vareig caure, y vos, ensopegan
ab m, vareu caure al cosiat mu. Tots dos en
Ierra, vos reyau y jo tamb, y, boy asseguts demunt las rejolas, vareu ferme un rengle de petns
yo ENRICH DE FUENTES
mes bons ! mes bons! qu'encarc me'n llepo'ls
llabis.
*
De vegadas crech que m^haveu estimatmassa ;'l
pare devia glatir. Pobre pare! Me sembla que
era ahir quan anareu despertarme pera durme
prop del Hit ahont s'anava morint, morint, mes
de pena dedeixarvos que del mal que tena, aquella feridura al costal dret. Ja no poda parlar. Va
mirarme com si volgus clavar la vista dins del
mu cor, y la mva matje en la sva nima, y'm
va allargar la m esquerra pera que li fes Vamistal,
Al besarlo jo, va cloure'ls ulls : vos llensareu
un xiscle y Tvia se m'endugu.
Al endem'l pare ja era mort : vuyt das desprs jo anava estudi, y al cap del any ja sabia
de lletra, oy, mare? Pobre pare! Si m'hagus
vist llegir y escriure !
^jQui vos ho va dir, mare, aquell da que^m
guaytareu tant seria y dolorida, que'l vostre fill
ja no era pur? Llagrimejavau, y, al mirar vostres
ulls humts com quan mori'l pare, las gaitas se
m'encengueren ab foch de vergonya, gayre b
tant com el da en que'l remordiment me va fer
enrojir solas, aquell endem d'una nit en que,
al arrivar casa, piidavi, y entrepussava. Veritat que'm perdoneu ? Veritat que ja no vos fa
fstich el mu al ? Mayms el gt m'ha dut veri
L ANIMA MALALTA 7 1
al ccrvell, mayms, que jo no vull que ning digui que'l noy vos fa plorar, que jo no vull que
plori la mare mva, que vull que m'estimeu,
que'm feu petns quan rigui'l cor, que^m feu
petnsquan tingui penas...
^D'ahont lo ireyeu eix bes que v, fresch y
aromos, esbargirme'l front? Vostres petons,
vs quina cosa! refrescan el cap y escalfan el
cor. Pobre de m sense aqueix blsaml Pobre de
mi sense la vostra falda! S'hi est tan tu! S'est
lanl tbi prop del vostre cor!
Com ho hauria fet sense vos llavors qu'estava
tan malalt, tan malait que cap metje's creya
que'n sortis? S'ha de conformar! vos
digueren elsde la consulta. Que's morir?
vos preguntaren las vehinas. Y vos tot era respondre: C! Yare! N falta va mes! |Borrango! Y tornavau prop mu, y'm parlavau
d'aquella dona. No'n deyau mal, y jo vos ho
agrahia; y, al ensopirme, vos confonia en mon
desvari : tan aviat me semblava qu'era ella la
que'ni cuydava, com vos; tan aviat erau vos com
ella qui'm besava : y obra'ls uUs y vos veya
vos, vos sola prop del capsal, vos que'm posavau
al front munts de petonets, depressa, depressa,
pera que tinguessiu temps de posarnhi forsa,
petits demunt de grossos, pera que n'hi capiguessin mes. Sempre vos, sempre la mare, y aixs, de
mica en mica, rebent en besadas vostras las que
72 ENRICH DE ITENTES
ella'm va prometrc, estrenyentvos bn fort las
mans demunt del pit, clohent els ulls, y guardam
pera vos el tros de cor que m'havia quedat sense
malmetre, enviava'lsmals pensaments acorrer derrera d'ella. Tan lluny deu ser que no han tornat encare ! Millor, oy, mare? Potserno m'hauran deixat curar. Aquella dona malehida!
se^m va posar un dia al pit y ais llabis pera llensarme i'endem, com feya ab las poncellas
d'aquell roser groguench que guarda la finestra
de Talcova.
Hi ha una senyoreta que se vos assembla molt,
vos y 'n ella. T vostres ulls, tristos y hermosos, y*ls seus llabis petoners.
La veig cada nit, quan pleg, derrera'ls vidres
del su bale, guaytant ab mirada que no veu,
vestida tota blanca, y sempre seria y quieta, com
si penses en un goig somniat en una pena mol
fonda; com si tingues remordiment de viure
dolor de viure sola.
Si fs una menestrala, Testimaria molt, mare,
n'aquella senyoreta. Deu teir fam de petns y
un cor vessant amor; deu estimar sa mare
com vos, jo; si, s, cregueuho, ne fa la cara. T'l
front blanch com las alas del vostre ngel de la
Guarda, y la volta una tristr qu'encisa y atreu.
Derrera'ls vidres, surt tota esblaymada del
fondo fsch del quarto, y'ls fanals elctrichs del
L ANIMA MALALTA 73
carrer rilluminan ab claror de lluna, donantli
la cara un colorel trencat que la fa semblar de
pedra. Devegadas, quan me la miro, 'm sembla
una Mare de Du resplandent de puresa en miij
d'un aitaF las foscas.
El fullm'dels arbres del carrer apareix com
una feixina de brancm posada sos peus, y la
cortina que, penjant del sostre, li v ran del cap,
a de dosser ais sus cabells, que son tan negres,
tant, qu'en la foscor del quarto, barrejantshi, 's
perden.
Si jo fs un senyoret, Testimara. H pens, y
bn sovint, y quan hi penso'm sent un tremolr
dintre del cor, com si fs Tnima qu'hi bategus,
y desvariejo , despert y tot , sense qu'un mal

pensament me fassi enrojir las gaitas.
Mes d'un cop, boy irevallant, se me n'hi val
cervell, y'm pens veurela, malaltna, ficada dins
d'un Hit tot pi de puntas y roba que fa olor, coixins ab randa y seda al capsal, y, la paret, una ,
capelleta ab una Verge de plata, pastada 'n ella.
Ais peus del Hit, una llantia llensa llum blava
com si fsd'estrellas, quals raigscauen demunt la
carona de la malalta, besantli'l caparro que, enmitj d'aquell nvol de roba fina, sembla un querub deis que rondan la Purssima.
Veig el pis encatifat : quan se camina, 'Is peus
s'enfonsan com dins de coto fluix y'l trepitjar
calla pera no despertar la senyoreta. Jo la vetllo
74 ENKICH E FUENTES
y sch sol ab eila; en un rec, ests demunt
d una cadirassa tova, hi ha un munt de cosas que
fan mes aroma que Tincens, mes que las rosas.
Son faldellns de tela na, ab blondas y brodats,
calcetas ab st, camisas ab puntas y- cintas de
seda, com las que's veuen ais aparadors, tot net,
lot blanch, tot tbi. El cor se m'en hi va : m'hi
acost, recelos,' y enfnso'l cap dins d'aquella
roba que Tha tocada 'n ella y que regala olor de
flors y olor de dona, olor d'amor. M'agenollo,
gayre b ploran, el cor estret y tremlos de camas, poruch de despertar la malalta ab el frechfrech de la roba, ab el mu al
Y sch jo qui's despena. M'adno de
de Tarpillera que tnch las mans;
que cuso; y'l magatzm se riu de mi
qu'obren de bat bat, com bocas de
fineslrals y la porta.
la brusa,
del fardo
ab riallas
gegants, els
Llavors vinga fer feyna. Els nervis m'empenyen, agafo delit, trevallo forsa, y'm canso, y,
miij rient y boy giatint, pens que no es pera m
Tamor vestit de seda fina. B prou que la trovar
una bona noya, ab mocador de pita y vestidet
d'indiana, que m'estimi com vos vareu estimar al
pare, qu'als mus fiilets els fassi tan felissos com
vos m, oy marc?
^ Blondas y prisats... y jo las mans tan rstigas?
Quan jo tingui un fillet!...
L ANIMA MALALTA 7?
Vos la padrina y I pare d'ellal padr, êh? qu
me'n dieu? Y cap treure duros del Moniepo, y
er pansir el mitxot, y bn alegre oy? bn
alegre, que vos b ho voldreu que m cabi. Bona
noya, creyenta^ y que mêstimi, que mêstimi
molt, molt. Si sabessiu quinas ganas tinch de
que m'estimi anaaltra dona; de teir, prop deis
mus, uns ulls tafaners y joves ahont enmirallarmc'ls pensaments y endevinarnhi d'altres; de
sentir prop deis mus Habis una veu dolsa que
canti cansns d amor! Aix no es pas cap mal. Si
vos morissiu com hofaria jo sense teir ning
qui estimar, cap germanet, cap amich, sol com
un brt? No, no vos morireu per are, qu'haveu
d'esser avia, qu'haveu de tornar fer de mare
duhent el mu noy la profess, disfressantlo,
comprantli la mona, ensenyantli'l Parenostre.
El mu fllet! Me li menjar las gaitas els
petns vostres y'ls de sa mare. Li ensenyar
llegir y escriure, jo, jo sol ; y quan ne spiga
tan com son pare, cap estudi ferse aixamplar
el cervell. Desprs fer feyna, un bon ofici, menestral com jo y son avi. Fora fums del cap. Si h
t res que sigui de sustancia b prou que s'ho
treur tot sol y's far carrer pe mitj deis altres.
Jo li donar escudella y carn de Tolla : si vol requisidets, que seis cerqui. Si'n fes un senyore, el
rey mc'l malmetra.
Quan el veuru soldal, ab Tarma al coll, la ria-
76 LNBICH DE FUENTES
lleta ais Ilabis, y ab ulls desvergonyits de xicot
maco, fins li comportaru mals vicis,! prou vos
conech! Y'm renyaru mi, que voldr fer e|
pare serio, y n'estar cofoy, com un babau ! Y
quan el xicot suni del servey, quan sigui tot un
home, llavors ja'm podr morir. Li deixar mare
y avia pera herencia, tot un iresor! Si no'n est
orgullos no es pas fll mu, no es pas nt vostre.
Que felis! Morir sense ha ver passat vellesa, ab
el cor net, Tnima sens mcula, y'l nom honrat;
sentir prop del mu Hit el vostre al, '1 de tot
tres, mare, dona, fiU ; rebre vostres petns,
ficarvs dins la boca mos derrers sospirs, sentirme tancar els ulls per vosiras mans, y guytarvos
desprs, ja sois nima, desde Uochs desconeguts,
y demanar Du, qu'als bons escolta, un reco-
net de Cel pera vos, perêlla, per'êll, pera lois

quatre!
V
Miniatura
Miniatura
U barca nostra anava lentameni, mlt

lentament, demuntde l'aiûa negra,
staM cel sense lluna. Els pas deis
bastiments amarris, y que la mar
bressolava, brandavan ab pausas ritmadas, Tun
prop de Taltre, sense tocarse may, com brassos d*enamorats que's dalissin pera abrassarse, y no gosssin. Els llums de las embarcacins
semblavan ulls de dimonis. La cantarella endormiscada d'invisible mariner, feya pensar en el
plany d'un presoner de las reynas d'aigua, d'un
ofegat qu'al fns del mar pats vida d'amor en
els llabis sempre humts d'una sirena assedegada
de petns.
La barca, lentament, molt leniament, s'allunyava de la trra. La ciutat ens fuga y s'esbo-
8o ENBICH DE FUENTES
rravan las siluetas de las casas. Las Iluminarias
se feyan xicas, molt xicas, fins semblarnos respiandenia muni de caps d'agullas clavadas en
coixinet de gegantesa. Una boyra, miij daura-
da, mitj vermella, com resplandor de braser,

eixa de la ciutat y pujava dret ais nvols. Mes
enll, molt Iluny de nosaltres , una estrllela,
qu'estava sola, tremolava com si tingues frct.
Pobreta !
La barca anava lentanient, molt lentament ; el

barquer ens mirava, y t tenas por, por de la
mar y por de Tmbra, por del barquer y fins de
t meteixa. Un peix, tot ell de plata, salta aprop
nostre flor de mar, capbiissonant. Va ser coiri
un llampech d'un cel ennuvolat que sta'ls peus
tinguessim. Te'm vares acostar bn prop, bn
prop, y, sense dirme res, vares mirarme ab ulls
enterbolits. Y, obrint els llabis, els vares moure
com si'm besssis. ^ Oy que'm besavas de pensament ?
La barca, molt lentament, lliscava silenciosa

demunt la mar sens'onas. Quina quietut ! Res
se senta, res : res mes que'l tu respir y 'i clapoteig deis rems. Clohent els ulls, demunt la mva
espatlla vares repenjar ton cap de flchs de seda
MINIATURA 81
de color d'or. Els bucles/ prenys d'arma, papeIlonavan ran deis mus llabis cercant petns.
Quan varem tornar ierra, la barca s'alluny

rpidament ; el mariner cantava y las estrellas
fugan ce! endns. El da aixec*! cap pi de riaUas y el mar va ferse blau.
VI
Esperant
Bsperant
enrera vareig passar bon tros de

lia en un caf del carrer del Hosil, boy beveni una cervesa que'm
costar vint cntims, y esperant
una dona que viva per aquells voltants.
Com que d'aix fa tant temps, de bona f que
no'm recorda'l nom d'aquella dona : fins crech
que no vareig saberlo may del cert, perqu, si no
m'erro de dona, 'm sembla que*l da que varem
rompre, vareig esbrinar que tamb m'hava mentital dirme*l nom. Era dona d'un da com
certa mena de flors que, tot just vos las poseu
ais llabis, ja las troveu marcidas, y teniu de Uensarlas a correcuyta.
Del nom del esiabliment tampoch me'n record : del establiment, s. Era una sala llarga, mes
estreta la primera meytat que la segona, per mor
de Pscala que conduha ais pisos d' aquella casa;
la segona meytat s'aixamplava cap la dreta lot
lo que deya lenv de la cuyna; y obran la paret
oposada al carrer dugas portas que donavan
una eixida, per ahont entrava un xich de fresca,
barrejada ab olrs de celobert y ab el soroll que
feyan, en el pis del demunt, las bolas d'un billar
y'ls qu'hi jugavan.
Al mitj del establiment, m dreta boy entrant, h havaM taulell, encofornatsta una volta
com un panten antich del Cementiri vell. Al
costat, la cuyna ; y, al devant, el piano, ahont un
jove ab ulleras, bigotet refilat, cabells ab clenxa,
y'l cigarro la boca, tocava balls d*envelat y pessas d'pera.
Guarnint las parets y tirantse endevant, com
si fessin una reverencia, h hava uns quants miralls xatos y ampies, quinas llunas duyan escrits,
ab blanch d'Espanya, 'Is noms deis gelats que*s
servan en Testabliment, y quins marchs daurats,
malmesos per las moscas, aguantavan, oprimintlos, diaris enmatxucats , paquetets de cigarros y
algn qu'altre aixugam, net y planxat.
Entre mirall y mirall hi hava aparatos pera
gas, de tres brochs cada un y ab bombetas de vidre
esmerilat. Elsllums, encare que n'hi hava molts,
no'ls havan enees tots : un s y un no, y gayre
b'n sobrava ab la calor que feya.
Escampa ts per la paret, un sens f d'anuncis de
begudas finas y de fbricas de cervesa, 's conira-
ESPERANT 87
puntavan alabantse. Al costat del taulell, uns
prestatjets de noguera sostenan tres rengles de
pipas, primas y llargas las mes, xatas y cargoladas las altras, fumadas totas y ab el braser buyt
enganxat ais traus del prestatje, com si'ls hi haguessin donat garrot y'ls hi caigus el cap endevant.
Jo m'hava assentat prop de la porta del carrer
que, com ram l'esiu, estava oberta de bat
bat, y ab xipressos de test fent centinella en els
buy ts que quedaren al treure las vidrieras. De tant
en tant se senta un terratrmol que s'acostava :
era'l soroU que feya'l tranva de Sans, passant
brunzent, llepant lacera, duentsen, al allunyarse, '1 terratrmol ab que s'hava donat conixer.
Els passatjers, drets asseguts, encarcarats tots,
semblavan ninots retallats, d'aquells de fer sombras.
S qu'ram dissapte, y ho record perqu'ls
que trevallm per altri, fins l'amor tenm de dexarlo pels dias de festa, que, | ignocents !, creym
allargar comensantlos la vigilia al vespre.
Y ab tot y ser dissapte, M cat no estava pas pi,
de bon frs. Devant mu hi hava una vella escardalenca, sense dents ni gayres cabells, ab moltas arrugas la cara y mans, y'l mocador del cap
deixat anar las espatllas. Li llagrimejavan els
ulls, que mitj aclucava sovint, y la mirada *n sortia com una fblada d'agulla. 'S mocava cada
pas : feya anar las mans tant com la llengua, y

la llengua no parava. Al costat su hi seya un
miny, rojench de pl, cara pigada, cabells que
li queyan pels polsos y demunt del front, els ulls
com els d'un peitx mort, la boca hadada, llabis
molsuts y humits, y Tun bras, massa prim, ab la
m penjiant y els dits esguerrats. No s qu devan ser, si parents qu. El xicot enrahonava
poch y no semblava qu'escolts gayre. De tant
en tant sorta la conversa 'I nom d'un curandero que vu Gracia, y'l miny allargava la
m bona y la vella no's determinava deixarhi
caure deu cntims, qu'hava tret d'un ns del
mocador.
Escampats per las altras taulas d'aprop mu,
uns quants parroquians, (aix's coneixa perla
franquesa ab quepis tractava'l msso), prv:nan
caf, feyan la copeta d'estudiant.
Alguns d'ells llegan, altres con versavan, gayre
b tots en mnigas de camisa, com de vehinat.
Un, que duya brusa, blanca y llarga finsals peus,
com els ebanistas;^ s'havia adormt ab un diari
las mans.
A la taula del pianista la parroquia senyorejava
un xich y s'hi cridava de valent : n'hi hava un,
petit, grs, ab el mostatxo com un respall, yUs
ulls que li fugan del cap, pelat com el d'un quinto, que cridava mes que tota la colla plegada. .
Primer parlavan de msica ; desprs, del Liceo;
ESPERANT 89
desprs, d'anarquisme; y, desprs, d'en Cnovas,
y tots ne deyan mal.
Delagentque hi pogus haver d'all endins,
al tros ampie de la casa, 1 piano no'm deixava
veure mes que'ls que seyan entorn d'una taula y
prop de Feixida. Eran cinq : quatre que jugavan
cartas, vestits tots ells ab brusa blava y curta,
com las que gastan els manyas : Taltre s'ho mirava, tant capficat ab el joch com els meteixos jugadors. De tant en tantsemblava que dones un con-
cell un parer, y'ls altres gayre b sempre Tenjegavan al botavn, no discutint la jugada fins que
s'hava fe la derrera basa.
El que no jugava era un xicotot, llarch, molt
llarch, magre, de moviments decidits y cara morena ab barba punxaguda : duya la gorra tirada
enrera ; la camisa vermella, d'un vermell de
sanch, iligada al coU ab un cordonetab borlas; y,
demunt de la camisa, una ermilla de quadros,
descordada. De vegadas, quan las jugadas no anavan gust d'ell y'ls altres no volan escoltarlo,
se'ls girava d'esquena, posantse fer comentaris
ab un msso que, de tant en tant, s'asseya al su
costat, donava unas quantas xucladas un cigarrot que no tirava, y fins trencava'l son per poch
que la feyna no ans seguida.
Ja feya bona estona que m'esperava, quan varen
entrar al caf, y vingueren seure al costat mu,
un heme y dugas criaturetas.
L'home, d'uns quaranta anys, moreno, alt,
d'amplas espaillas y pi bombat enfora, lot afeytal
de cara, net de camisa y brusa, duyauna corbata negra de crespo. La sva mirada trista, d'ahont
sobreixa l'anyorament, anava de Tuna Taltra
de las dugas criaturas, vestidetas de dol; el nen,
ab gorra, calsas y brusa negra, y al coll un mocadoret de seda del meteix color : la nena, ab un
devantalet blanch, llarch fins al tormell y cordal perderrera, mitjas negras, sabatetas escoladas, y, al cap, una payla endolada.
El xicotet deva lenir set anys, y era pastal
son pare. Serio com ell, no tena ulls mes que
pera la nena, esquilx de dona que lot just pujava un pam de trra.
Varen drloshi dugas tassas de caf. L'una va
ser pera'l pare : Taitra pera la menuda. Al noy
varen abocarli caf la copa pera aigua de son
pare. 'Ls dos homes, el gran y*l xich, s'enrahonavan com dos companys del meteix temps, y
s'estavan fets uns babaus guaytant la menuda,
com voleni endevinarli'ls pensaments, y are posantii al devant els plats del sucre, are fentli posturas, y pentinantli ab las mans els cabellsque s'esbullavan. El noy se begu'l caf depressa, y ana
seure al costal de sa germana. El pare encengu un
cigarret y va donar la capsa de mistos la mosseta.
Si ella aixecava'l caparro mirant al sostre, y se-
nyalava ab els sus dits de nina, que trasparenta-
ESPERANT 91
van els dssos, els aucellets y flors que hi hava
pintats, ells s'embadalian contemplant la fumada
pintura com si fs una maravella d'art. Si la xcoteta feya soroll ab lasculleras y els plats de metal], pare y germ cantavan baixet : plam, plam,
pataplam, pataplam, com si toquessin el timbal,
y ia nena reya.
Era rssa, magristna, esgroguehida, ab cara
malaltissa; deva semblarse la morta.
Qu'he trigat? va dirme, arrivant, la donota que jo esperava.
dbyGooQle
VII
Montanya avall
Montanya avall
del cim, com un gep demunt la

rena, la Masa vella clapava'l cel
sa silueta, mes fosca que las broas de color de plom que s'aixecavan
de la val!, mes que'ls nvols, espssos com fumera de foch de llenya verda, qu'anavan per Tes-
pay, ran de trra, mandrosos y apilonats.

Clavada dalt del tur, al indret ahont varen
matar un home, una creu de pedra semblava
anar las plpenlas per entre la sca, y qu'ab
elsbrassos, oberts y encarcarats, com^si fssin els
del mort, malehs eternament Tencontrada.
Tot era fsch, liegre, y '1 baf de la trra ofegava
ais rossinyols dintre del niu.
Vera Tera, reds de la paret del porxo, 'is
pallers apareixan com espectres boyrosos recolzats ala carena, amenassant ab el brasrgital mn
4
gS ENRICH DE FUENTES
que dorma, y escoltant, silenciosos, el lladruch
lluny del gos poruch amatent; la remor deis
pins al rebejarse, ab ritme cansoner, sota 1 llensol
de fosca, demunt del Hit de pedra y trra; la
frssa rondinaire del riu; la complanta eterna de
la mar; el brunzit deis inscctes voladors; els grinyols de las bestiolas negras.
Per l'un devassall, la montanya, confonentse
ab la plana, semblava un mantell, inmens y
sense color^ posat, com catifa, ais peus de la nuvolada; y, enll, enll, cap rivera, y embolcallada en las sombras, la platja's juntava al mar,
y'l mar no s'acabava may.
De tart en tart, una guspirade claror blavenca,
foch ollet bestiola de llum eixa del fns
de la fosca y s'apagava tot segut, com si fs un
llum del altre mn, l'nima, potser, del que varen matar dalt de! tur. Desprs, altre cop la
foscor, tacas negras com golas de timbas, esporuguidoras siluetas de qui sab qu !, d'arbres, potser;
potser de rocas, de bestias desfermadas y quietas dormint en l'inmensa alcova de fosca ab dosser de nvols.
De vegadas se senta, montanya avall, remor
sorda de pedras estimbadas; potser las feya rodolar un isart ; sois Du sab si comensava la fi del
mn, Tenderrocament de la Terra.
Per dalt de tot, mes amunt deis pallers y de la
casa, mes amunt del tur, fregant la nuvolada.
MONTANYA AVALL 97
volavan, fent la ronda, negrors atapahidas,
aguilts bruixas y del fns de la val, com
boyra enrahonadora, pujava, trista y confsa la
queixa de Ihumanitat esporuguida ; aplch
d'oracins que s'enlaravan dret al cel barrejadas
ab els gemchs deis grills, el rondinar de la mar,
la frssa del fullm, els udls de las ras, las
malediccins deis desesperis; conceriant de tristors, ress deis planys de Tnima deis homes, y
del que sigui que d'nima serveix las bestias y
las rocas, las fullas y la mar.
Tot era fsch : el cel, la ierra, '1 mar, lot, loi
negre, com un pecat!
L'espay, sense horiz , semblava un occe
donas de negror y escuma de boyra, d'ahont s'aixecava, com un mort dali del catafaich, la confsa siluea de la Masa vella, ab els pallers l'un
costal y ab una creu al alire, loi endolal, lot irisi,
tol mort.
II
Espitregats y descalsos, arremangadas fins al

tormell las calsas, y fins ais colzes las.mnigasde
la camisa, dos homes varen sortir de la masa, y,
escorcoUant ab la mirada las tenebras, se n'anareri dret al porxo.
L'un, qu'era vell y farrenyo, la cara colrada y
ab el pe sense afeytar, duya la ni drea, boy
penjanl d'un filferro, un fanal enees y fumat, de
fortor empudegadora, que, brandant, escampava
per trra clapas mogudissas de claror trbola.
L'altre jove y espatllut, roig de pe y guerxo, portava, repenjada albras esqur, una carabina posada al punt de dalt.
Un llebrer de morro llarch y uyals sortits, ulls
llagrimosos y potas finas, ab la qua escabellada

y'l costellam marcat la pll, segua, boy rastrejant, ais dos homes espitregats.
Bscal, Tigre!
El gos, aixeribidas las orellas, se llens dins del
MONTAN YA AVALL 99
porxo, espantant las gallinas que h dorman :
salta dalt del carro, ensum, torna baixar; fic
com una fura '1 morro pels recns, entre'ls
sachs de garrofas y'ls bts buyts; puja altre cop
al carro, y's planta mirantse ais homes y com
demanantlos parer.
Els dos espitragats ii giraren l'espatUa y s'allunyaren del porxo. 'L gos abaix las orellas, cargla la qua amagantla entre las potas, salta
del carro y'ls segu Pera. Tot d'una s'atur,
freg'l morro per trra, y, redressantse tot seguit,
segur del rastre/s llens com un llamp dret ais
pallers. Una sombra s aixecava de la palla y fuga
montanya avall. L'home jove li enjeg un tiro,
desprs un altre.
Bscal, Tigre!
Home y gos, corrent montanya avall, derrera
la sombra, 'sconfongueren en la negror de la nit.
Bscal, Tigre!
Un roch rodolava, un aucellot fuga, y las bestiolas que de nit rondinan, varen callar, com sorpresas.
Al lluny, els lladruchs del gssos deis altres
masos responan ais del Tigre, y, dalt, sta'l
paller, el vell s'enduya, arrossegant, sa filia
gayre b na.
Deixeume anar.
Sense dir res, el vell pegava estrebadas y estrenya las munyecas de la mssa.
Digitized by VjOOQ IC
Deixeume anar, ja vos seguir.

L'alire callava, y 'n ella'ls brins de palla y els
terrossos li escorxavan la pell.
Al ser sta'l porxo, la llens demunt deis sachs,
y'sdon un vol la faixa.
M'heu ft mal, mala bestia!
L' home perd'l mn de vista, y, abrahonantse
demunt sa filia, la tira, grapadas, per las llambordas, bocaterrsa ; li pos'l genoll Tesquena;
la Higa ab la aixa, com un Cristo, fins ferli petar els ssos. y, agafantla ab un brassat, la dugu
al costal del carro y la ferm la roda ab la corda
d'un ronsal.
Qu'm voleu fer? Deslligueume!
Vacassa I
jNo'm mateu !
Vacassa!
Y menires ella, mitj boja, esbullai el cabell,
fta pellingos la camisa, orcejava pera desferse
deis Uigms y's badava'l cap ab el crcol de la
roda, son pare desenganx del carro la xurriaca,
l'agaf pe cap demunt, voltantse la m la tralla, y, escupint insults demunt sa filia, ^s posa
macarla cops.
jNo'm mateu! reir! no'm mateu!
El vell no s'aturava : la mssa, doblegant el
eos, encongint las camas, tornantse redressar,
cridant, y malmetentse tota, semblava esperitada.
MONTANYA AVALL lOI

jHereu! Noy! | qiie'm maian ! j Hereu !
que'm matan! que'm matan I
A l'enrogallada veu de la xicota vafen respondre'ls lladruchs del Tigre, y, ais pochs instants,
la bestia, corrent desesperada, arrivava al porxo,
pantejant, la llengua fra, y els ulls esbarriats.
L'amo li dongu una cssa, y Tanimal ana
jeure sta'l carro.
L'hereu arriv lotseguit, amartde suhor, cansat com el gos, ab la carabina las mans, els
dos canns carregais y'l martell al punt de dalt.
Son pare, aiurantse, *1 mira fit fit.
Apa, dormir, que dem hi ha feyna al hort
digu'l xicot.
El vell no li treya 'Is ulls del demunt.
He arrivat fins la regalada. Fa massa fosca.
Dem ser un altre dia. Aul dormir vos dich;
ja n'hi ha prou per are.
Dcsfsme, noy, desfsme!
El xicot prengu la tralla de las mans de son
pare, la llens dins del carro, y, mentres el vell
s'allunyava, 's penj la carabina l'espatlla y desllig sa germana.
Arri jeure, malassrt!
III
Ala masa'ls dos homes varen adormirse com

bestias fatigadas.
La dona, deixada anar demunt la pila de cebeilots arreconats prop la pastera vlla devant
la mrfega y els poss y banchs ab dosser de tomtechs penjats las vigas, tena 'Is ulls, encesos
y desvetUats, fixos en el tros de cel que retallava
la finestra, de bat bat oberta.
Y'l pensament, Uuny de lo que la voltava, li
duya recorts de quan ella era xica.
Pensava en sa mare, Tescarrs de la casa, la
ventafochs, la feshotot, tractada pels mssos com

si tamb fs del servey, ab reganys pe pare, ab
mals modos per l'hereu; menjant peu dret y
depressa, un boss del que quedes, mentres els homes, de colzes demunt la taula,s'afartavan silenciosos; morta, sens dir un ay, en un dia de Juny,
esplendors y alegre, quan els carros carregats
d'espigas s'aturavan l'era assoleyada, y els sega-
MONTANYA AVALL IO3

dors cantavan la derrera , y feyan el trago
d'adussiau. Al endem'l senyor Rector va anar
dirli Paretwsires, y tot seguit la dugueren al
Cementiri.Quan varen passar la caixa peldevant
del porxo, prop del carro ahont ella s'hava enfilat, va teir por, y, arrupintse, s'enclot y amag'l cap derrera l'estra que tapava la banana. 'L
sol era molt alt, el baf de la trra donava basqueig, la por li clogu'ls ulls, y s'an ensopint,
ensopint, fins quedar adormida. Son pare, al tornar del enterro, va despertarla cops, y empentas la treg del porxo.
El porxo!... Un dia ja era grandassota,
potser tena tretze anys, son pare, reptantla de
mala manera, s'exalttant que, agafantla pe eos,
la doblega, li aixec la roba y va malmetreli la
carn devant de tots els trevalladors qu'estavan
ent beguda y varen riure com uns indiois. Quan
son pare la deix anar, va fugir, rabiosa y avergonyida, corrent amagarse las golfas, tapantse
las orellas pera no sentir aquell esclat de riallas
que hi tena com encastadas, y d'ahont sobreixa,
estrident y selvatje, '1 riure del baylet. Y quan, el
cap gayre b ensorratdins la palla de la mrfega,
ja no Taixordavan las veus mofetas, ni la rojor li
cremava las gaitas, encare ab els ulls boy cluchs
y'ls punys las parpellas, yeya bailar al devant
su la cara xamosa del bordegs rialler, voltada
de liumenetas de tots colors, y ab aquells llabis

tan vermells, el as arrcmangat y'l posat de poca
vergonya. Al endem, cap al vespre, al anar al
porxo, com cada da, veure si la llocada ja era
jch, de derrera del carro va sortir el baylet ft
una brasa, y, agafantla bn estreta, pit conira

pit, va taparli la boca ab un pel. A'n ella la
sanch li puja al cap com una beguda foria, y,
blincant el eos enrera, va desferse deis llabis d'ell
y's posa cridar assistencia. L'alire, aferrantseli
al eos ab el bras esquer, va taparli la boca ab la
m dreta. Llavors la xicota, mossegantli un dit
ab totas sas forsas, s'apuntal ab las mans las
espatllas d'ell, y, empenyent, baizegadas, s'enginyava pera truresel del demunt, mentres que'l
miny, aguantan ferm el dolor, l'amanyagava ab
paraulas y li besava'l coll y la pirera.Tot d*una/l
baylet llens un crit esglayador, y, perdent el coneixement, caigu d'espatilas, ab la m drcla
plena de sanch.
Desprs, al cap de molt temps, quan ja'l baylet
no era la masa, va trovarlo un demat dalt del
tur, prop de la creu,y va estimarlo com s'estima
en el bosch.
MONTAN YA AVALL Io5
IV
Una gia lebia, regalantli cara avall, 1 caygu

demunt las mans. Era sanch d'un trench que
s hava ft al cap, prop deis polsos. al topar ab la
roda del carro.
La dona s'aixec d'una revolada, y, tremolant
de rabia, decidida, estrip un tros de camisa, seM
Ilig al ront com una vena, treg de la pastera
unas faldillas y el mocador de pita, s'Ho posa, y,
agatant las espardenyas novas, sort de las golfas,
baix la cuyna, llesc un tros de pa, pass'l
cancell, y*s topa ab el gos que rondava.
T, Tigre!
Y liranili un boss de crost, Tamanyag, va
nianafli muxoni, y se n'an dret ais pallers.
Del fanal, descuydat all pe vell, sortia encare
un xich de claror esmortuhida.
La dona satura, fix 'Is ulls esparverais en el
blqu'espurnejava, y, tot d'una, agafant el fanal,
l'obr, treg '1 gresol, acost'l llum fins locar
el paller, y's queda plantada esperant l'incendi.
I06 ENRICH DE FUENTES

Una flamaradeta va correr brins amunt y
s'apag tot seguit. No feya vent; la palla, massa
atapahida, no s'encena, y ella, la dona incendiaria, impacient, picant de peus, acost altrecop el
llum al paller.
Desprs, de genolls per trra, va posarse bufar els brins encesos pera ferner sortir flama.
Reir !
La palla no cremava, y la dona, bufant, perda
al y s'ofegava de coratje. La fortor del oli va
feria estossegar, y, al girar el cap pera allunyarlo
del gresol, vej prop d'ella la palla, remoguda y
esbarriada, del jas d'ahont son pare la treg
arrossegant. S'aixec, n'agaf un brassat, y, fent
al peu del paller una pila de brins esbarriats, hi
vess, demunt, l'oli del gresol, hi acosi'l ble que
ja espeternegava, y fug montanya avall, avall, entrepussant ab els rochs, malmetentse'ls peus ab
las ortigas, perfumantse'ls ab farigolas, banyantlos en l'humitat de l'herba, la ferida del front
sempre oberta, rajant sanch.
A la Masa vellals homes dorman, el foch purificava'ls pallers. La creu, dalt de tot del cim,
apareixa illuminada ab resplandors d'infern.
VIII
Intermezzo
Intermezzo
ô'i moguis, Isabel. Aixs, que'ls llabis

s'enfitin de petns, y que1s mus
uUs, si's clouen, s'cmportin dins las
ninas la tva imatje, com reliquia de
Sant tancada en capsa xica. Dixa que'ls rissos
deis tus cabells se mullin en la suhor del mcu
front, y que, com Iliris enllassais, me fssin els
leus brassos de dogal.
I Estmam, Agna !
Si, The confs : mes qu hi f'l nom ? Que't

diguis Isabel, que't diguis Agna, ets sempre t,
la Dona, la font d'amor, joguina ab que Du
guarn la Terra, quan d'ngels ompla'l Cel.
Si'ls ngels sabessin fingir seran tan hermosos com la dona.
no ENRICH DE FUENTES
Agna ! Isabel ! Ja ho s que The confs ; fins
s que no ets gelosa y qu'ho fas veure, dona
meva. Y no m'ho nguis, no; menteixme ab altra cosa y't creur, que ']o\ vull creure, amor,
vull que m'enganyis, ; si no hi h res mes dls
que'l ser enganyat... y no saberho !
Y t'n sabs tant, tant de mentir, sens badar
boca ! Ho vus ? Ja rius. Las Uagrimoyas que
s'havan atansat fins las parpellas, com perlas fugint de l'ostra, las he begudas totas. T ja no
ploras, y, estolviainte un pet, he apagat jo la set
que m'abrusava'ls llabis.
Perqu no'm besas ?

Tns por, ja ho s, de qu'ab els petns te fugin
els secrets y que's profani*! sant recort d'una muni d'amors passadas que'l pensament t'embauma. Tns por de que, al descloure'ls llabis, ne
surt, ab un pet, un nom que no es el mu.
No, no m'aturis, no : abaixa las manonas, dixam parlar, y parla t tamb, y enganyam ab
amor. Qu hi f'l minut d'ahir ? Are tot jo sch
tu, sigas t mva, tota; domis sencers aquts
instants de ta vida, que qui d'una dona t'l eos,
sense tenirne Tnima, es com xicot que juga ab
guardiola buyda.
INTERMEZZO I 1 1
L'Agna, qu s? Y qu'ho s jo! Sris ulls
acluco y dins del sach deis recorts cerco la sva
imatje, veig passar, com ronda de fochs foUets,
una nebulosa d'uUs blaus y negres, querubins
sens alas que rodan pe pensament, com nvols
d*estrelletas, al entorn deis ulls tus. Qu pot
endevinar com era TAgna, rssa morena, si f
tant lemps, molt mes d'un da ! No n'estiguis
gelosa : avuy, are, m'estimas, dem m'oblidars,
desprs jo t. Y com altra estrllete, que sembla xica per lo llunyana, t sers, dona mva, un
altre querub de la nebulosa d'amors fugts. Pero
encare ets sol ; y si pogus teirte presonera fins
que'ls cabells se t'haguessin tornat blanchs, y no
quedes en t sah d'amor, voldra ser el pare d'un
fill tu ; vs si t'estimo !
Si ploras, callar.
I Ab quin amor el voldrias ! Ton cor per biessol., yM mu pit per balconada ahont repenjarse
pera mirar el mn. Qu pogus ferio bressar
pels ngels : stiros y ninfas donarli per joguinas,
y trobdors florenins que li cantessin cansns
d'amor !
Si tingussim un fill no'l treuram pas de da,
de por de que'ns el prenguessin. De nits, en mitj
deis dos, y agafadei de las mans, el duram all
dalt, al cim de la montanya. Li ensenyaram el
mar, que no s'acaba may, com l'amor : veura'l
port, tros de mar tancat per llassos, com amor
de conveni, y, com aqut, escapantse glps, de

lant en tant, cap rimmensitat del mar, cap al
amor sens trebas. All, bn Uuny, brillaran, escarnint las estrellas, els Humis de las barcas pescadoras. Ran deis peus, dintreM port, els pas y
cordillm deis barcos aturis li semblaran teixt
d'aranyas.
Els petns que li aram, empellis deis leus

els mus, y com sospirs que, per las bocas, anessin d'una nima Falira, li ompliran el cervell
de rimmensiiat del nostre amor de pares, mes
gran que cel y mar, y'l su cor, nou de trinca,
tremolara com colom quan suri del ou.
Menlres, la claror de la lluna, '1 port sembles
un llach d'argnt-viu, ens estaram all tots ires,
donantnos las mans, quietns, escohanl, com si
fssim missa, la msica del mar, orga del Cel :
contantli l mentidas d'eslrelleas y angelis ;
parlanlli jo de Du com me'n parlava'l pare, y
embadalit ell, com si's iracts de qenios de geganls y de reys moros.
Desprs, quan el cant d'una guatUa vingiida
de molt Uuny, d'all ahont el sol abrusa, rompes
la quieiui, quan callessin las bestiolas negras
que, ab caalurias y voley dalas donan al vent,
menlres es nii, un t de flauta : quan s'aclars
per Orient, y, tenyidas ab colors lrbols y violis, sortissin de la fosca las siluetas de pobles y
monianyas : quan els aucells piulessin y al cel
INTERMEZZO II3
sois hi quedes Testrella del amor, baixaram

ciutat y duram el nostre noy casa. Llavors el
ficarasal Uitet, al su Hit verge : H faras un pet
al bell mitj del front, ell un t demunt deis
llabis, y jo, ab els mus, desprs te'l robara.
Quan ja fs gran, el deixaram sortir de da.
i Perqu no*m besas ?

Fixals en m'ls ulls que cercan en lo desconegut el fill en qui somnas. Fixals en m, y, dins
deis mus al veuret tan xiqueta, creurs qu'es la
imatje herm$a del tu fili la qu'are h miras.
No'l somnis, no, que, per molt bonich que l'imaginis, mes te'n semblara al nixer.
Perqu tancas els ulls y'ls llabis badas somrient y esblanqueda? Cercas, potser, en el recort deis goigs passats, quin pot semblarse mes
aldesermare? No ho cerquis, no; qu'es mes
gran que tots ells junts el goig que dona sentir
el primer plor del primer fill.
Jeguda en son Hit, llavors altar, una mare plorava de no teir padri pera'l su fill. Jo vareig
sernhi, y ella va pagarmho ab un pet demunt
del front. Va ser com si, vessantse l'amor qu'al
fill tena, 'n vingus fins m un rajol tebi, sobreixit del cor.
El mu fillol ja es mort, y eiitre sa mare y jo

va atsarse una polsina de bolvas d'or.
Un da vareig sentir que d'un bale sortan,
ajogassadas com els aucellets quan els deixan la
gabia oberta, cansns de dona, cansns d'amor
que volavan per Tespay com colomets fent la
ronda, y entravan dins de m, prenent per las
Ofelias el caminet del cor. Vareig reconeixer la
veu, y, recordant el pet de la partera, del cor
fins la gola va pujarme no s qu que m*ofegava.
No'm bsis are, no; pero no fugis, estrenyme

contra'l cor, bn apretat, molt mes, mes, fnsqe
sentis cruixir el ssos, y, com marca ruenta posada pe butx, dugui ton costellm grabat demunt la pell. L'amor t de ser aixs, que cremi,
que rompi'l cor y que trosseji'ls ssos. Sino ja
no es amor : es passatemps de noys que jugan
estimarse.
I Qu*estrany Tamor ! Qui'l fuig, de rassa d'home no t senyal : qui'l fuig es impotent b
egosta. Mentres hi ha sanch al eos y'ls nervis
teen forsa, sm vasalls sus : quan ens fem vells
y'ns vol girar Tesquena, som cortesans rastrers. Y
si'ns morm, ell no. Tamo que pega, perqu es
INTERMEZZO 1 1 5
etern ; que quan te creus que Testimar s'acaba,

vus enganyat : no es pas Tamor que't cansa, es
Testimada, sas pranlas sempre iguals, els plors
de sempre, las riallas may cambiadas, els gestos
tan sabuts, las confidencias repetidas. Si cada nit,
al tocar las dotze, las bruixas inven tssin un pet;
si cada da neixessin sensacins, y's descobrissin
secrets, y's donessin abrassadas novas, Thome
morira besant la dona quins llabis varen dirli :
jo t'estimo! quan, sortint de ser noyet, aqueixos mots el portaren deis Uims al cel.
Lleitxa bonica la dona es amor, y amor es
vida que dura fins que la mort te'l treu pera donarlo al ser que neix y ja'l demana.
i Lleitxa bonica ? Quan el desitj els encn, .
tots els ulls son hermosos :.quan el cansanci els
entela, tots son iguals.
Lleitxa bonica ! ; Com te'n rius t, perqu

ets hermosa ! Com te'n rius, perqu sabs encisar els ulls qu't miran y enverinar el cor de las
gelosas lleitxas ! Ah, dolenta ! Que't creus que
no han rebut els llabis d'ellas la mcula d'uns
llabis petoners, plens de caricias ?
L'amor es pera tothom. S'estima y no's sab
qu : una dona, aquesta l'altra, qualsevol, la'
Dona ; que'l cor no veu las caras y sent Tamor, la
forsa qu'ens empeny estimar y qu'ens estimin.
Il6 ENRICH DE FUENTES
Quan est'l cor qu'esclata, parla ais sentts ab

veu de verge atormentada, y aquts, lleminers
goluts, poltros ajogassats bestia sense aturador,
corren cercar pe mn brassos qu'esperin y b*
cas que glateixin. Llavors els llabis, embusteros
sense volerho ser, prenent una dona per la Dona,
li juran etern amor. Desprs se plora.
Fa mal l'amor ? No ho creguis, no, mentida.

Fer mal l'amor ! ... Y si fa mal que'n fassi.
B crema'l sol y sense sol las flors se moren.

Estmam t, qu'ets flor, y sense amor te marciras.
Agost, 1896.
IX
Lr'home de la brusa
L'home de la brusa
APLAYAN de Tolouse.
Jo hi he estat horas, no mes
vareig dir, esperant un tren que
duria terceras, y que tenia de passar
la matinada. Rodant carrers vareig anar parar
la Avenue Lafayeile, Devant del Pr Catelain dos
xicots venedors de peridichs se barallavan.
Fent rodona al voltant d'ells, una colla de cotxeros de punt, ab el barret al clatell, la pipa
ais llabis y el fuet la m, els enhardan ab
crits y saragata, qul prenent partit per Tun, qui
per Taltre. Municipals, donas solas, parellas que
sortan del ball, borratxos y quants s'incertavan
passar, s' acostaren mirar la batussa, seguint
ab inters els incidents de la Iluyta, y no descompartint ais xicotets.
Era una baralla sense cops de puny ni bofetadas; sense crits, sense insults ni renechs; boca
I20 ENRICH DE FUENTES

closa y ulls bn oberts. S'acostavan Tun al altre
ab els brassos encastis al eos, las mans juntas
com pera pregar, las camas aixerrancadas la
dreta endevant y'l genoll enfora; el peu esquer
de costat; fingint una embestida, reculant
salts, esgrimint las mans que cercavan una escletxaentre'l eos y brassos del contrari, abalansantshi pera agafarse pit pit, oprimirll l'espatlla ab el sotabarba, creuarll las mans per Tesquena, contreureUs mscles, apretar els brassos,
aixecarlo, ofegarlo y ferio caure de memoria demunt las llosas del carrer, ab las espaillas tocant
trra, pantejant, vensut. Era la Iluyta del Mitjda, el recort deis temps romns, miniatura deis
atletas de la Provensa, sombras disminuidas de
Iluytadors de altres sigles, escapadas del Amfiteatro de Nimes, de las arenas d'Arles.
Quan un deis dos xicots va quedar batut, la
gent li treg del demunt el vencedor.
I Ave Csar I
Per cert qu* Toulouse... Escoltin. Va

dir un altre.
Hi hava fira. Entre altras cent, una barraca
engola pblich. A la porta, un home vestit ab
malla de coto color de carn, sandalias, seda vlla
LHOME DE LA BRUSA 121

al eos y antiqelas al farbal de la pitrcra, tocava '1 bombo y feya'l boniment, ja deuen saber
qu'es, resplicaci del espectacle carregada d*adjectus, hiprboles y mentidas. Al su costal hi
havia ua'orga gran ab un frontis guarnit de figuras, ab cap sens, com la fatxada de la Catedral
de Tarragona. Derrera un taulell, cobert ab un
taps de cnam y ab dos candeleros demunt, una
senyora ab gorro y vestit de fay negre, anava venent entradas.
"71 avant mesdames; entres;^ done, messieurs.
Cen'estpas dix Jrancs, ce n'est pas cent sous, ce
n'esipasunJrancICen'estque quatre sous! En-
irin tots veure'l portentos trevall deis Uuytadors de cmara de totas las majestats de la trra,
com qui dira'ls provehidors de totas las reyals casas del mn. Vint cntims, no msvintcniims!
Y vosts preguntarn : Perqu ho fan tan barato ? Si aix es regalat ! dirn vosts, esgarrifantse. Y b qu hi fa? Un da es un da,
y, per una vegada, no'ns arruinarm. A Pars,
Londres, Berln ens esperan. A Berln no hi
volem anar: d'aqu un mes serem Londres;
dem sortm cap Pars. Aproftin avuy la
ganga; dem ja no hi sern temps. No es pas
un Hus, no son pas cinq francs; avuy no's pagan mes que quatre sous per sessi, y en totas
ellas hi pren part Thermsa, 'invencible Marieiie d' Arles, coneguda del Pont du Gard Sant

Petersburg, de Londres al Tonkn, per Tamenada deis sus brassos de ferro, c.uixas de bronze,
peus de marbre, uUs de sirena ; la Vierge d' Arles,
premier prix de beaut d Seville; hors concours en
el certamen de bellesa de Viena, condecorada pe
Schah de Persia ; y que, avuy, en agrahiment ais
toulousains que tant ens han favorescut aqueixos
das, ofereix mil francs, mil, mil francs, si senyors, mil, mil francs, depositis TAdministraci de La Dpche, mil francs al forsut que's
presenti Iluytar ab ella y logri vencerla. Mil
francs, senyors, tothom hi t dret, mil francs per
vint cntims ! Entren done, mesdames ; enireK done,
messieurs! On va commencer!
Quan el gimnasta, cansat d'enrahonar, acaba
de fer i'article, dona uns quants cops al bombo,
y Torga enjegd 1 Pre la Vicloire.
Al costal mu, un home alt y gros com un
bastaix, vermell y pelat de cara, llabis molsuts,
coll ampie, vestit ab brusa blava, llarga fins
mitja cama, mirava un retrato de la Mariete,
posat al entrant de la porta, y semblava dubtar
entre estolviarse quatre sous gastarlos.
Al veure que jo'm decida, va entrar derrera
mu.
LHOME DE LA BRUSA I23
Primer varen fernos riure una estona un lluytadory un pallasso que's barallavan de per riure. El clown tot emblanquinat de cara, ab
barretet de bayeta y calsas de moro aixs que
veya quel atleta se li acostava massa, s'ajeya
trra y s'hi encasta va com una llagasta, fregant
ab el as las posts del tablado, y obert de brassos
y camas com un Sant Esteve. L'altre no poda de
cap modo ferli donar la volta, y, per poch que's
descuyds, el pallasso li arreplegava un peu, pegava estreb^da, y'l gimnasta queya assegut, y'l
pblich reya. Per fi, cansat l'atleta de tanta gresca, comens deixar anar bofetadas dreta y esquerra demunt las gaitas del cloum, y un cop que
aqut perafujird'ell va saltarli per sobre, Tagaf
pe eos y d'una empenta '1 treg de la vista del
pblich.
Desprs sorti'l predicador de la porta baraUarse ab el gimnasta, qu'hava quedat al tablado.

Se dongueren las mans fent cerimonia, 's teren
uns quants signos com els de las pantomimas, se
separaren dugas passas, varen posarse amatnts,
y comens la Uuyta. Cada vegada qu'n d'ells
provava d'agafar al altre pe eos, las mans del contrari s^'l treyan del demunt com fuetadas.
S'acostavan, s'allunyavan, de tant en tant s'embestan y no s'agafavan may, fins que'l de las anliqelas, fent un tais atach com si volgus ficar el
brs per sota raixella del altre, se li Uens al demunt d'improvst, bn obert de brassos, y, enclohentli dins, li pega pitrada y'l tira trra. L'altre, al caure, y avans de tocar al tablado, 's tomb : respatlla's queda mirant al sostre, y Tun
liuytador demunt Taltre.
Ytotaix, Torga, tora, toca que tocars;
y 'Is dos atletas vinga esbufegar y fer esforsos, Tn
pera aixecarse, Taltre pera fer donar la volta al

qu'era sota. Tot d'una, '1 de demunt, logrant ficar el brs per sota raixella del qu'era terfa y
allargantlo fins poder arraprseli ab la m al clatell, va fer palanca. Se sent un crech d'^ssos
nirvis, un ay !, y'l gimnasta que s'hava barallat ab el pallasso va tocar ab Tuna espatlla trra. El pblich pica de mans.
L'home qu'hava entrat ab m va fer una ganyota de despreci. Tout ga, voye^-vous? c'esl
de la camelotte! va dirme.
l'home de la BRUSA 125
Un cartellet ab lletras grossas fetas de Heneas de

paper daurat, y voltadas d'estrellas platejadas, va
anunciar la Mariette. Espectaci general. L'orga,
fra, tocaya la Marseillaise, L'atleta qu'hava
quedat al escenari, deix daixugarse'l suhor, y
s avans rebre la Uuytadora que va sortir embolicada en una gran capa blanca. Al arrivar al
mitj del tablado, treg de dessta la capa una m
plena de duricias, l'allarg al company encaixant
y somrient, y ab un gesto airs se desf del manto,
que Taltre recull y tira dins per entre bastidors.
La Marielte era una donassa d'uns trenta cinq
anys, alta, molt alta, grossa, grassa, ab unas cuixarras que feyan cruixir la malla, pits que sobreixan, brassos granalluts carregats de carn, cabells
curts y rissats, ab clenxa al mitj del cap, com els
xicotets que van la profess. A la claror deis
llumsde petroli qu'illuminavan la barraca, ab la
cara vermella ab gaitas infladas, els ulls cerclats
de blau, pit y brassos empolvis, y la restallera de
dents fugintli de la capsa, no s'assemblav de res
al retrato de la porta. Semblava una nia gorda.
Va comensar la Iluyta. A la primera embestida, ella ragaf pe eos, y aixecantlo com una
120 ENRICH t>E FUENTES
ploma, '1 Uens enlayre. L'atleta caygu de peus.

Tornmhi. Llavors va ser ell qui va agafarla. Al
sentirse presonera deis brassos del gimnasta, la
Marieite, oprimintse de pit, va anarse girant poch
poch fins posrseli d'esquena, aixec'ls brassos, boy fent contracci ab las camas perqu l'altre no pogus tirarla trra, y arrivant per fa
passarli las mans pe clatell, las creu, pega una
estrebada al meteix temps qu'ab 'esquena li donava un cop al pit, y Tatleta, fent una Y ab el eos
encarcarat, cap per avall y las camas obertas,
dona tota la volta per demunt d'ella, caygu dret,
y's desprengu d'una revolada. Tornmhi. Varen
agaarse tots dos pe eos, y ais pochs segns rodolavan pe tablado, ella sota, de boca terrosa. Llavors ell volgu repetir el joch de la palanca fet
ab Taltre ; pero ella, coneixentli Tintenci y fingint no oposarli massa resistencia, 's repenj en
un sol brs, el dret, apuntalat trra, y, al fer
ell forsa, contregu'ls mscles, pega embestida,
y l'atleta, donant mitja volta, caygu de panxa
enlayre ab la Marieite demunt del pit. Vensut !
Mademoiselle Marieite ofereix mil francs

la persona que Iluyti ab ella y la venci. Si alg
L HOME DE LA BRUSA 1 27
de vosts desitja provarho, que fassi'l favor de
pujar al escenari. Sino, donarm la sessi per terminada.
Ony va !
Aqut crit va sortir del mu costal. L'home
de la brusa, saltant per demunt deis banchs, se
diriga cap al escenari.
L'atleta y la Vierge d' Arles varen quedar sorpresos.
Cest un compre ! deyan alguns deis espectadors. Y mes de qatre se'n anaren, creyent
qu'all acabara ab una pallassada.
Uhome de la brusa arriv al tablado, hi puja,
y^s posa enrahonar ab els dos artistas que, sorpresos de l'atreviment, el volan convencer de
qu'anava fer una bestiesa, que la Marielte^l
fara bailar com un ninot, y que s'esposava un
paper ridcul. Eli no's mova, decidit provar
srt. Els dos gimnastas tingueren un enrahona-
ment en veu baixa : la senyora del gorro, veyent

que'l pblich no sorta, tregu'l cap per un descosit de la vela que feya de paret ; el cloipn, ab la
cara desenferinada, sort enrahonar ab Thome
de la brusa. Eil no's mova; del pblich comensava sortir un rum-rum d'amenassa; un concorrent se posa fer el gall ; un altre, dirigintse en
veu alta ais gimnastas, prengu parten la conversa favor del home de la brusa ; un altre propos anar cercar els gendarmes, y unas senyo-

ras se'n anaren de por de que hi hagus trompadas.
La senyoradel gorro deix'l taulell, sefic la
sala, s'acost al tablado, y 's posa enrahonar ab
rhome de la brusa. No'l va convencer. Llavors,
enrabiada : Alle!( y dotic, nom de D.,. ydi dir,
y s'assent primera fila. E\ clown y l'altre saltimbanquis se ficaren entre bastidrs prop de
Tescena : el gimnasta qu'hava trevallat primer,
un gech tiratdemunt las espatUas y la pipa ala
boca, sort la sala peruna porteta.de devant
del escenari, sta'l tablado, y ana seure alcostat
de la senyora del taulell.
L'home de la brusa 's despulla de mitj eos en
amunt, quedantse en samarreta, una samarreta
blanca, Uistada de blau. Va fer un manych ab
brusa, gorra y camisa; ho porta prop de la decorado del fondo un bosch verge -r- y torna endevant estreyentse'l cinturn.
La Mariette 1 allarg la m: ell se li tira demunt. El clown y*l su company sortiren descompartirlos y esplicarli que, primer que res,
era'l saludo.
Pardon; savais pas,
Encaixaren y's feren un. parell de passas enll
l'un del altre.
Alle{ y mainienani! va dir la senyora
de la cofia.
L'home tira '1 pit enfora, apret 'Is brassos al
Digitized by VjQOQlC
L HOML DE LA BRUSA 1 29
eos, y s'llens mitj de cant cap la dona. Ella,
sense desarrelar els peus, seM espols de demunt.
L'altre hi torna, rabisde la fuetada que li havan
donat els brassos de la gimnasta: un altre rpit
moviment de brassos de la dona li va fer abaixar
las mns y trontollar las camas. La Mariette
somrigu: el pblich esclat en una rialla. L'home 's torna roig de vergonya y s'abrahon la
gimnasta. Aquell copanava de serio. Varen agafarse. Eli, fent forsa y tirant enlayre, provava
d'aixecarla de trra : ella, estiranilo y com volent doblegarlo, cercava ferli perdre peu. Tots
dos apretavan qui mes poda. L'estreta del home
era forta; la carn d'ella s'enfosqua, Tal li faltava
y '1 eos feya tantinas cada sacsejada d'ell.
L'enginy d'ella era gran: tan aviat, arronsantse
un xich, feya alsaprm ab el pit en el pit d'ell;
tan aviat, posantli'l sotabarba demunt l'espatlla
apretava com si volgus enfonsarlo sota trra.
Las mns de la Vierge d' Arles, cercant en Tesquena del home, prop deis ronyns, un lloch
flach pera estrenyer, havan arrebossat la samarreta, y 'Is dits d'ella tocavan la carn d'ell; el cap
del home queya demunt deis pits de la Mariette;
lascaras, encesas y suhadas, se frcgavan cada instant. Ni Tun ni laltra ceda mitj argent : agafats
sempre y bn apuntalats de peus, anavan per
Tescenari fent tantinas, y lo millor s'aturavan
y 's queda van quiets com si paressin de fer orsa;

sois las venas infladas, la contracci delsmsclcs,
y 'I color morat de la cara senyalavan que l'esfors
era constant. Devegadas, ella, mudavade tctica,
y, tirant un xich el eos enrera, empenya ab las
espatllas. Altras, arrapan tse frech frech, provava, ajupintse una mica, de ferli doblegar las
camas.
Tothom callava: no's senta mes que'l respirar
deis dos Iluytadors, y '1 soroll del tablado que
cruixa cada batsegada.
Tot d'una la senyora de la cofia s'aixec del
banch, s'acost al escenari, y, desprs de resseguir
ab la mirada tot el eos d'ell, digu tres quatre
mts en espanyol la Mariette y se'n torna
seure. La Iluytadora decanta la cara y guayt'ls
ulls del home de la brusa. Una espuma 11 encen-
gu la vista, y, fent un esfors, tir'l pit enlayre

fins tapar ab ell gayre b tota la cara del home;
acot'l cap, y li pos'ls Uabis demunt de las
orellas omplintlashi de petns. L'home va fer
una estremitut com si li haguessin estirat tota la
carcanada, passej frenticament las mns per la
esquena de la dona y va fer un crit ronch y trist
com una ranera de mort. La Mariette, avansant
ch poquet la cama dreta, tir'l genoll un
xich endevant.
Tothom callava: drets, y fixos els ulls en el
tablado, els espectadors semblavan fascinis per
aquella Iluyta ahont vena barrejarse la bestia.
L HOME DE LA BRUSA I3I

Las donas tenan por: ais homes els espurnejava
la vista, suhavan d'engunia. Com un cant lluny
de trtola enfadada, se senta la veu de la Mariette, qu'entre pet y pet, enrahonava cau
d'orella.
De sopte s'esbots la malla que cobria Tesquena de la gimnasta. Las mns d'er se ficarcn
per Testrp de la malla, febrosencas, com volent clavarse en la carn, deixanthi senyals. Els
brassos d'ella sârrossegavan com serp, avansant
per demunt la pell d'ell fins al staaixella.
Bavejant y escupnt insults, Thome donava
cops ab el front demunt las gaitas d'ella; movia'l
cap d'un costat al altre, fugint deis petns, y
tanca va'ls ulls pera no veure'lspilots de carn que
Tofegavan. Volent respirar, tir'l cap enrera y
obr la boca. Llavors, demunt deis llabisdel borne
s'hi posaren els de la dona, 's sent un crit de
dolor, un esbufech llarch, y en el meteix moment, ella, fent perdre peu al luyiador, Taixec,
se Tapret bn fort al eos, se'l freg pe pit balandrejantlo de camas, empeny, y caigueren els dos
trra, fets una barreja, ell sota d'ella, las espatllas
demunt del tablado, els brassos com un Cristo,
els ulls entelats, vensut, somrient.
Diada de Sant Bartomu del any 1896.
Els deu manaments

(Interpretacins )
Al amich S. Rusiol.
Voldrs Du
mes qu' totas las cosas
pHAViAN casatunxich ganassas, trenta

anys enrera, quan ell era fadr major
d'iin xocolater de TEspasera, y'l pare
d'ella feya de forner.
Casis, varen plantar una xocolatera : Tamo
d'ell y'l pare d'ella 'Is ajudavan.
En els cinq primers anys de matrimoni varen
teir quatre criaturas. Desprs, prou.
L'any 85 el clera se'ls va endur tres filis. Du

els hi hava donat : Du els hi va pendre. Sois
els va quedar la noya xica.

Varen vendr la botiga y comprar accins del
Banch de Barcelona. Vivan del rdit.
Privantse de teirla prop, pera no encomanar11 '1 tuf debotigueta de qu'ells estavanfarcts, boy
coneixentho, varen posar la noyapensi, TEnsenyansa, y vurela anavan cada vegada que la
porta del pensionat se badava. El passeig d'ells
era sempre pels voltants del convent, y no hi hava escltxa de paret ni finestra ahont no encabissin la mirada.
Vivan en un quart pis del carrer d'en Cuch,
estolviant, no gastant mitj argent si no hava de
ser pera la noya, pera qu'ans tan mudada com
las svas companyas de convent, ab tants bonichs
com ellas, ab mes roba blanca; pera que aprengus de tot, fins de solfa; pera feroe una senyoreta, primer, desprs una senyora : no pensant
mes qu'en la filia, no parlant mes que d'ella; no
anant veure mes qu' 'n ella y'l ninxo ahont hi
hava'ls fillets morts.
La noya ha prs el vel de novicia TEnseyansa, y'ls pares, pera pagar el dot, han tingut de
vendr accins del Banch de Barcelona.
INTEBPKETACIONS I37
Qu'hermsa estava ab el vel blanch, tot prisat, qu'havan dut al altar en una safata plena de
flors ! S assemblava sa germana gran quan
varen enterrarla vestida ab la roba de la Primera Comuni ! Qu'alegre estava d'aquell promeiatje ab Nostre Senyor !
Al arrivar casa^ la mare's va fcar la cuyna, '1 pare al quarto de la noya.

Tots dos vlls, que, fins llavoras, havan fet el
cor fort, varen posarse plorar, silenciosos, pera
no trencar la quietut de cementiri que sempre
mes omplira aquell piset, tan xich, y massa
gran.
No jurars
Va ser un cop de fbre, una exaltado de

un aniquilament de la voluntat, tota la sai
jant ais Uabis en un pet y emborratxant
desgracia. Are'n plorava, se'n peneda, 'n
remordiment, se'n donava vergnya coi
haguessin vist; el recort de la veu d'ell li t
dins del cap, fenthi de mal y'l cervll d'e
Se senta malalta, el eos malms, com bast
ruhentas las gaitas^ las mns geladas, els llal
rats, fondos els uUs y plens de llgrimas,
segadas al cor, que li pujava gola amunt, (
gantla.
EU tamb plorava, els ulls entelats ca
sostre ab la mirada, '1 frnt pi de suhr,
seca, irista.
Muts, poriichs, sense gosar moure's, <
sament els malmetia Tnima. Ella pensava en

dem. Eli pensava en Du.
Passat molt temps, gayre b un minut, s'allunyaren l'un de Taltre, sense mirarse, micas;
cansats els ssos, el cap trbol, la caraesmortuhida, petant de dents, desbocats els plsos.
Hava estai un pecat comes en mitj d'un instant de desvari, quan el dimoni% va pendre ^1 coneixement; hava sigut un pecat nascut de la
carn abrusada per la sanch bullenta. Are, passat
aquell instant, no poda, sanch freda, Tun pecat afegirne un altre. No poda jurarlo qu'ella
li demanava; no poda jurar. Sois Du sab el
desi de las criaturas, y comprometre's fer lo
que pot no entrar en Sos designis, es orgull, vanitat humana, un pecat mes, carregar de Uenya
nova'l foch d'infern, tot per prejudicis humns,
' el dir de la gent, Thnra, de qu'ella parlava plorantla perduda. Jurar es un pecat, quan no es
Du qui demana^l jurament.
Ella, sense entendrel, Tinterrompa cada

punt, sempre ab la meteixa exigencia, com cans
INTERFBETACIONS I4I
enfadosa, com obcessi de boig : que li jures
que's casara ab ella, res mes..
Eli va entrar al Seminari pera no sortirne fins

desprs de cantar missa. Ella va morir d'un mal
estrany, que'ls metjes no varen entendre, unas
tibiadas las entranyas.
Santificars las festas
S'ha Uevat. Un cop de peu al gos pera aixeribirlo, 'i perdigot la gabia, y Tescopeta al coll.
Al carrer, matar el cuch, y missa primera.
Desprs cap monianya.
Travessant la carretera, posa'l peu demunt

d'una oruga y l'aixafa. S'enfila al marge, entra
al cam que voreja las vinyas, y tira pe mitj.
Esclafa un trros y tapa un niu de formigas.
Ab el cano de Tescopeta enretira un cep que
H fa nosa, y peta un serment carregat de rahims. Una figuera que's desmaya 1 priva'l pas:
agafa una branca, pega estrebada, y Tesqueixa.
Se fica pels sembris. L^herba hi creix, sortint de
la Ierra somrient y esperansada : l'espardenya la
premsa y'l peu segueix avant.
Arriva la parada. Fa la cabanya, h entra;

posa 'i reclam fora. Venen las perdus, las mata.
Cap al tart tcna al pobl.

Una papellna, ab las alas plegadas com fuUs
de Uibre tancat, dorm, ensopida, borratxna, demunt d'una flor que la grnxa, mentres Taureig
li canta rondallas apresas prop d*un bressol. Agafa la papellna : ab un br tendr, arrencat d'un
p novll, la irespassa pe eos, y Tenganxa al
sarro. Talla la flor y se la posa la orella.
Dins d'una verdissa hi ha un nu de rossinyols
que piulan perqu la vlla triga. S'atura, escorcolla la verdissa, afana'l nu, y'l fica al sarro demunt las perdus mortas, sota la papellna qu'encare bat las alas, pausadament, de tart en tart,
com si fes els derrers badalls.
3f 3f
Quan es prop de casa, trova la dona y la quitxalla qu'han sortit rebrel.

El gos' llepa las mns deis menuts, que'l fan
grinyolar estirantli las orellas. El xicot gran apedrega una sargantana. L'encrta,'n fa dos trossos, y fuig de por al veure la qa cargolarse ab
moviments rpits. La noya xica pren la gabia y
INTERPRETACINS I45
escup al perdigot. La gran s'ha fet mestressa deis
rossinyols, y'n llensa un, ofegat dins del sarro,
morten el nu, alcostatde sosgermansqu'encare
piulan. Iâ dona li conta qu'al tornar de missa
han trovat dos pardals novlls la gabia paradora, y qu' la polla rssa han tingut de ficarla al
safreix perqu's tornava lloca, vs quin acudit
de voler ser mare!
Al ser de nit tots dormen ab la conciencia tranquila.

Diumenge vinent, el pare anir pescar.
10
Honrars ais pares
Segut en ampie sitial de vellut, el cap dintre

las mans, y*ls colzes demunt la taula coberta de
domas, el Rey plorava. 'Ls concelleis, drets y
moixos, tenan els ulls fixos en el plech sense firmar. El Prncep, groch, elscabells suhats, la mirada espurnejant, las dents apretadas y'ls llabis
contrts, presentava son pare una ploma sucada
en tinta.
El Rey plorava ; plorava la perduda ilusi de
Tamor del fill, plorava Tafrnt d'aquella abdicado concellada ab amenassas de guerra civil. No,
ell no poda firmar, no firmara.
Els concellers tremolaren; el Prncep s'encengu. Ja's veura, y aviat, ahont duya la tossunera de son pare. L'aristocrcia estava per ell;
Texrcit era su ; el pobl l'estimava, que'l veya
pi de vida, jovecom Tesperansa, coratjs com la
srt, y vola un cor nou y un brs ferm pera defensarlo, no un eos xacrs y un cervll que no
rumiava msquesermns. Ysidesprsel poble'n
feya massa, si'Issoldats no tenan deturador, que
no's dones ning la culpa. Qui ho haura
pogut estolviar, hava donat un da de dl la
Naci, una pgina de sanch la Historia.

El Rey plorava ; els cpocejlers se cobran la
cara ab colors de vergnya, y'l Prncep, piantat
devant son pare, li allargava la ploma sucada en
tinta.
/ Vival Rey 1 / Viva'l Rey !

Tot era testa, msicas. Iluminarias, crits 'un
pobl que saludava al amo nou.
/ Viva'l Rey ! / Viva'l Rey !
Va passar un ctxe precedit de soldats y ab seguiment de noblesa. Dins del cixe hi hava un
vll que deixava palau y fill per anar viure lluny
y sol.
El pobl, aturant els alegroys, el saluda per
modos, ab el cap alt, com Tamo que ja no ho
es, que ja no fa por.
Demunt d'un pedestal de marbre, una figura

representa al pare del Rey, al rey d'ahir.
La Grt, de dl encare, rodeja al fill del Rey
INTERPRETACINS 149
mort, al Rey d'avuy, qu'als peus del monument
enrahona al pobl, prometentli que pera fer fels
al regne pendra exemple de son pare, quinas virtuts may fren desconegudas, quina memoria deu
ser honrada mentres la Naci duri, quin regnat
las generacins vinentas contemplarn com pgina gloriosa, santa, de Thistoria patria, y en
quina estatua saluda '1 pobl Temblema de la Justicia, nica gua del sober poderos, del home
d'honor, del pare amantssim, sempre benyolgut
de tots, sempre respeciai.
No matars
Un de la polica va descobrirho, y, pera ferse

bn veure, li cont tot. Queda glassat. Aquella
noticia significava'l pervindre ixiort, Tambici
intil, estrils els esforsos que'l dugueren, jve,
fins al sitial de Ministre, escambll d'honrs mes
grans. Una bestiesa li posava destrbs en aquell
cami pi de promesas que tenia al su devant,
ahont ell no vola trovar entrebanchs. Qu fer?
Lo primer sortir de dubtes.
Al endem's va convencer. L*amantera'l Secretari d'una Embaixada.

Al vespre'l trova al teatro yM saluda com
sempre.

Paga al espa ab un crrech grs las Colonias,
y, quan el tingu Uuny, ana trovar al Emba-
1 52 ENIUCH DE FUENTES
xdor, li esplic la veritat, li fu compendre lo

delicada, tant com trista, qu'era la sva situaci, y
que'ls esquitxos del fanch en que jeya Thonra
sva, podan arrivar, Du sab ahont! amunt,
amunt, fins embrutar la Corona. L'Embaixador
se posa las s vas ordres.
El mateix da'l Secretan de l'Embaixada sort

peraÎ su pas ab un plech que deva fer mns
del Ministre de Negocis estrangers, sense sospitar
que may de sa vida tornara veure la dona
qu'ahir abrassava, y quin recort poda quedarli
com el d'una pgina felsde la sva carrera diplomtica.
Ning bagu esment de res, ni ella.
Quan l'Embaixada 's reb resposta al plech
que s'endugu'l Secretari, '1 marit ana veure la

familia de la sva dona y esplic M que passava.
No ho volian creure. Varen cridar, enfadarse;
son conyat vola matarlo. Per f, convensuts al
saber lo qu'hava fet l'Embaixador, varen consentir en tot, jurant que no parlaran de res 'n
ella, com si res sabessin.
L
INTERPRETACINS 1 53
La nena y la maynadera varen, com cada da,

sortir donar un tm en carruatje.
La maynadera torna casa sola, dihent qu'havan trovat Sa Excelencia y que se n'hava dut
la nena. Sa Excelencia tamb torna sol casa.
El servey va ser despedit.
El matrimoni dorm la meteixa alcova , y

ning ha sospitat may res. Entre 'Is dos Hits
veilla un criat qu'ha vist neixer al amo. Al costat
del Hit d'ella, un quadro gran : el retrato d'ell, de
Tamant.
A Talcova hi ha sempre claror : quan no f da,
h ha una llantia encesa.
Al demat, quan Tamo ja s'ha vestit, el criat
surtdel quarto y tanca '1 retrato dinsd'un armari
quina clau porta sempre la butxaca.. Al vespre
torna penjar el quadro prop del capsal del Hit
de sa mestressa. Entre ella y Tamo, Tantich servidor resulta TAngel de la Guarda.
Digitized by VjOOQ le
No fornicars
Quan va morir la senyora Marquesa, las senyoretas, que ja eran grans, varen decidir, y 'Is
tutors no s'hi oposaren, que seguiran vivint
juntas, ab el meteix servey qu'avans, y la mestra
delamspetita, una inglesa jve, fina, de cabells
rssos, cara de Iliri y ulls blaus, clars, que las
acompanyava si sortian.
A las senyoretas grans, devegadas tena d'acompanyarlas la cambrra, perqu la noya petita
y ringlesa deis ulls blaus, anavan sempre juntas, pe carrer, per casa, nos deixavan may.
Semblava que las dems filias de la senyora
Marquesa no tinguessin cap dret pera manar la
estrangera. Y no perqu la mestra s menos
amable ab ellas, ni las tracts ab menos modos,
1 56 ENRICH DE FUENTES
ni 'Is hi parles ab menos dolsor, ni las mires ab
menos tendresa, sino perqu la menuda la tena
acaparada.
*
* *
Va presentarse un gran partit pera la germana

xica. Noble, rich, ab talent, jve, s y herms,
un home va enamorarse n pera casarshi. Ella va
dir que no, com ab fstich.
*
* *
Las germanas, capficadas, avisaren ais tutors.

Aquts, gent de negoci, varen escriure Ja
familia de Tinglesa, que li deixavan de compte
la noya y que la retornavan la fbrica pe
correo de l'endem. Tot aix la quieta, sense
deixar presentir res las dugas amigas.
A la nit las noyas grans varen embagular tota

la roba de la mestra.
A Tendemls tutors se presentaren casa las
Marquesetas, acompanyats d'un meije y un agent
de polica.
Una minyna ana al quarto de la senyoreta
cercar Tinglesa deis ulls clars. El criat y '1 cotxero varen carregar dos baguls dalt d'un carruatje
qu'esperava al carrer, unas quantas portas mes
avalL
INTERPRETACINS I Sy
Las noyas grans, com qui juga, boy fent gatzara, lancaren la petita dins del quarto. Primer
s'ho va pendre rient, desprs s'enfad, despacientada.
*
* *
Els tutors li obriren la porta quan la inglesa ja

era la estaci. La marquesea xica, al saberho,
caigu com morta. Varen fer entrar al metje.
Are, que ja est bona, sas germanas teen por

de que fugi. Si Taltra tornes, els tutors la faran
agafar.
No robars
Un criat entra al despatx del Subsecretari, li

entrega un telegrama y s'entorna.
El Subsecretari obral plech, el llegeix: agafa
un full de paper, h escriu deprssa/i clou dins
d'una carpeta, hi posa l'indre: toca una campana
de fira, entra un altre criat, l'enva portar la
carta :'s moca; agafa ^1 telegrama y entra al despatx del Ministre.
La carta arriva casa d'un banquer; el banquer, per telfono, enrahona ab els dependents
que t la Bolsa.
Tot aix en mitja hora de temps.

Un quart desprs el Subsecretari torna al su
despatx. El Ministre va Palacio.
Aquell vespre 'Is diaris duen que corren uns

remorsque, per lo trascendentals, no s'atreveixen
donar coneixer fins tenirne la confirmado
oficial.
Els diaris de l'endem demat publican la noticia, confirmativa deis remors del vespre avans,
de que la pau ha sigut firmada, que l'estranger
s'entorna al su pays y^ls soldats casa.
A la tarde, la Bolsa, 'Is cambis pujan, pujan...*
. Copia d'una carta :

Tenm el gust d'enviarli la nota de liquidado
de las operacins ftas la Bolsa per compte de
vost , en la que veur un remanent al su favor de
Pessetas **^, que quedan abonadas en el su
compte corren t.
No mentirs
Al que va dirho 1 bad'l cap ab lo primer que

li vingu Jas mans : una ampolla de rom. Els
separaren, duguren al fert la cuyna, y 'n ell
uns companys el tregueren del caf avans de que
hi hagus mes escndol y arrivessin els municipals.
Al cap de mitja hora, 'Is companys, vejenllo
mes assossegat, el deixaren sol, segut en un pedrsyrumiant la fta, arrepentit de no haver malat al brtol difamador de la sva dona, dâquella
pobrissna tancada sempre casa, basquejantse
perqu d'una pesseta'n sortissin trenta cinq quartos ; arrepentit de no haver arrencat la llengua al
murri mala srt I qu'insultava al amich ab qui
desde menut compart secrets, alegroys, tristrs,
diners quan n'hi hava, fins miseria.
Si la dona arrivava saberho, 's morira; si
Tamich ne tingues esment, li donara una lliss
11
1 62 ENRICH DE FUENTES
'n ell, al marit, esclafant al murri que babejava

calumnias.
Y'l dolor que senta de la calumnia aixecada
contra aquells dos bossns del su cor, imatjes de
Tamor y Tamistat, religi de tota la sva vida
d'home, era tan fort, tan fort, que fins bona estna va privarli d'adonarse de que l'afrnt era
per ell.
El cor li feya mal ; semblava que se li esquinss, com si li estiressin desde'l cervll. Era que'l
pensament, un instant, va durli^l dubte , disfu-
mat, en mitj de boyras. Y si fs cert ? No poda

ser, mentida : no era, no hava sigut, no sera
may.
<f Y are ? Qu'estava borratxo ? El dubte tornava, sortint ciar d'entre las boyras, com el llampch d*entre la nuvolada, yM martirisava, '1 feya
aixecar del pedrs, y, sense ell voler, dirigais
sus passos cap casa del amich. Si no hi fs,?
Si hi fssin tots dos ?
Hi era, sol.
INTEBPRETACINS 163
L'altre va coneixerli la cara que n'hi passava

alguna. No, no era res. Y, milj avergonyit, mitj
somrient, acaba per confessar que vola ferli una
pregunta, y no gosava, per por de que s'enfads.
Y are ? De quan ens escrpuls ? Perqu
s'hava dênfadar ? Que preguntes lo que volgus,
y 1 rspondra, li dira la veriat, entre ells no hi
hava secrets.
Y quan el marit arrisca la pregunta, Taltre li
respongu que s.
Digitized by VjOOQ ICj
Digitized by VjOOQ le
L
No desitjars la muller del prxim
Son pare hava sigut manobra, y 'n ell, desde

que va poder aguamar una gaveta, ja'l plantaren
fer casas per altri. Y no pass de manobra, com
son pare : ne venan de familia.
Sent ell menut, ab el jornal de son pare, y^l

poch que son amo li donava, 's mantenan tots :
Tvia, la mare, las mssas, el pare, ell.
Va morir son pare, desprs Tvia, desprs sa
mare : las germanas se posaren servir. Y ell se
queda sol, fent de manobra, guanyant deu rals,
escarmentat de teir donas casa sense poderlas
mantenir, demanant Du que'l guardes de teir quitxalla, de posar desgraciats al mn, perqu ell s'ho coneixa no passara de manobra y pera manobras tiraran els sus filis. Deva
ser cosa que's duya la sanch, com el senyorio

de Madrid hi d la noblesa.
Y lo que no vulguis pera t no ho vulguis

pera'ls dems. Ais tabalots que, fugint de mals
de cap pera casa, volan que'ls paletas tingussin
filis manobras, els destorbava las conxorxas, els
esbarriava las cras. Ais companys que veya distrets ab mssas, els concellava que no's casssin,
que fssin com ell : un ral rec cada da de
feyna, y 'I diumenge, caf, cigarro y xerinola.
Quan hi hava festas entre setmana suprima*!
qu'ell ne deya vicis : el caf y'l tabaco.
Pera ell no hi hava mes dona al mn
xrca d'ofici, quins filis teen per
tat, per bressol Thospici. D'aquells
se n'ha de posar cap pedra al fetje.
ulls no veuen, el cor no'n dl.
que la
pare IMiumanifilis ning
D lo quels
A cinquanta anys, sempre manobra, encare

pensava igual.
No cobdiciars els bns deis altres
Fill nich de pares millonaris, els mestres li

ensenyaren de lot, menos aritmtica. No saba '1
que's tena.
Un onde, mort solter, va ferio hereu d'un marquesa! y d'una fortuna d'aquellas que surten ais
qentos ab que s*entret la quilxalla: castells,
trras, minas d'or...
Va casarse per amor ab una dona, jve y guapa, mes rica qu'ell.
May va posar un quarto la rifa.
XI
Cam pera la frca
Cam pera la frca
|iNs are no Than dut presidi, y srt

qu'ha donat una ganivettrda un
home, que, sino, prou campara
encare.
Es valencia ; era casat d'un any, eslava punt

de ser pare y ja tena aborrida la dona, quan, per
por de la justicia, fug de Valencia y ana raure
casa d'uns llauradors de lo mes granat de THorta, gent que fren amichs de la familia d*ell, y
que, no coneixentlo b, li duyan afecte y cregueren las mentidas que'ls hi cont.
De lo mlt y mli bo qu'aquella gent tena,

per demunt de Ihisenda y de Tanomenada, lo
dbyGooQle
que mes estimavan era una minyna, filia nica,

lendre, fresca, bonicoya com una Mare de Du,
d'ulls grossos, boca xamsa y un somrs d'gnocenca qu'enamorava, com enamorav^^l su parlar, franch y senzill, que transparentava un cor
verge y uh pensament sense mcula.
Y de tots els tresors materials qu'enjoyavan la
minyna, el mes preuhat, potser, rala negra cabellera qu'ella duya trenada meyai per banda y que, deixada anar, poch hi mancava pera
arrivar ais genolls.
Tena setze anys la valenciana de l'Horta, y al
tractar al (ugitiu, lo primer que va sentir per ell
fou compassi, desprs afecte, estimaci desprs,
mes tart bojera, y per final espant, mlta por,
la por del que's sent dominat per un altre, per la
forsa estranya que's despren del malvat y que, comensant per atreure, acaba per pesar com una
llosa freda demunt de la voluniat que l'ha soferta.
El murri paga Thostatje ais llauradors robaniloshi riionra, la filia y els diners, mlts diners,
tots els que hi hava la caixa gran, bitllets y
unsas, que varen servir pera que'ls aperellats se'n
anessin Huny, mar enll, y que hi visquessin sense barallas mes d'un any.
Ella va teir una nena, y ell, allavors, ja no
para may casa ; el plor de la criatura y las cansns de la mare pera adormirla, Tamohinavan.
CARN PEHA LA FORCA I73

Yab ell eixan els diners de casa, y quan menos n'hi hava, menos s'hi eslava.
Minvaren tant els diners, qu'un da no n'hi
hagu pera menjar. La pobreta hortolana va vo-
lerqueixarse y ell 11 va fer sanch ; volgu sortir

de casa y no gos, de por d'ell y de vergonya. No
varen empenyar res; ell ana venentsho tot, tot,
fins el bressol de la menuda.
Eljoch, el vi y unamalassrt xuclavan las resquicias d'aquella casa, ahont ell no s'atansava ja
cap nit.
Un da el lladre arriv molt demat, quan ella
s'estava assentadeta en una cadira, gronxant la
nena, cantant y plorant; la fam y la criatura
Thavan tingut desvetllada tota la nit, una nit
llarga, passada las foscas, vejent espectres al devant su y escoltant la conciencia.
Ell va cercar com una fura per tot arreu, y no
trovant res que valgus un quarto, va dir un rench mltgros.
Dixam tornar casa...

^lY la mosseta?
Totas dugas, ay, Senyor Du mu ! totas
dugas. Com pots pensar que...!
Vsten quan vulgas.
Y'l lladre li gira Tesquena sens un adu, menires la pobra mare petonejava rient la filleta

estimada, vejentse Uuny del malvat, somniant en
el benestar de no sentir mes Ja dominaci d'infern d'aquell home ; convensuda de que'l passar
la mar no fra res, sino embîrcada, peu y ab
la filleta ais brassos; segura d'arrivar Tanyorada casa de THorta, de rebrehi el perd y caricias,
consol pera ella y amor pera la petita. Boja d'alegra, feya festas sa filia y li deya cosas y mes
cosas, que si Tvia, que si'ls mssos, y'ls vestils bonichs , y las spelas bonas ; y la pienudeta agaf las llargas trenas de sa mare y's
posa jugarhi com prenent part en aquells aiegroys.
Eli s'hava aturat la pona, encantat mirant
mare y filia abrassadas y jugant ; y quant
mes mirava, mes els ulls se li encenan de cobdicia.
Per fi mogu'ls llabis fent una ganyota mofeta, y, acostantse la valenciana, li toca l'espatlla.
Qu vols?
L'estisra.
All. Qu vols fer ?
Acta'l cap y calla.
Qu vols fer?
Si't mous te mato.
De dos estisoradas li talla las trenas, pega erebada pera arrencarlas de las mns de la nena, ne
fCQ un manyoch, se'l fic la butxaca, y s'allu-
CARN PERA LA FORCA
ny pera sempre, pera sempre mes, qu'

al Infern y las dugas pobretas al Cel.
Y ins are no Than dut presid 'ii a(

dre. Oh ! Y srt qu'ha matat un home, c
encare potser no hi fra.
L'anyoram
L'anyorament
ADA dissapte la senta la cans irista;

el plany amors de la donzella que
s'anyra; la queixa de la malalta
d'amor que, flor sense sol, ha marcit
Tausencia del proms.
Cada dissapte, de quatre cinq, s'anava acostant, poch poch, fins arrivar sota la meva finestra; y Uavors, el plany, primer confs, com de qu
no gosa, esclatava potent com sospir contingut;
desprss'allunyava, sense prssa, perdentse entre'l
burgit del carrer, amortuhintse, com si manques
de forsa, fonentse al allunyarse, smbol de que
tot passa, fins l'anyorameni, y tamb de que toi
queda, que, all baix, lluny, en altres carrers, altres cors devan sentirla acostar Tanyoransa del
amor, allavors que de m ja fuga.
Feya msica al cant una guitarra de veu trista,

com si las cordas fssin fibras d'un cor adolorit,
nirvis tivants y que vibressin.
Un da vareig sortir mirar la pobra que cantava. Era cga y tena la cara tota cremada, y ab
uns cosits la pell y unas tacas Iluentas que la
feya repugnant. No tena celias ni pestanyas, y
de cabells, pochs. Era jve, duya dl y cantava
ab un sentiment qu*enierna.
Qu sab! Poiser s qu'anyorava. L'amor?
Qui sab!
Els aucellets no cantan pas com solan;
trist suri el sol.
El sol ? Qu sab !
Va durar molt temps que cada dissapte, la

meteixa hora, la pobre cga passava per devant
de casa cantant Uanyorament, cada vegada b
veu mes trista, donant color la lletra, y ^b
LANYORAMENT ibl
un t de veritat que feya deixarho tot per escoltarla.
Un dissapte, de quaire cinq, vareig sentir

uns crits y un soroll de guitarra que, tot barrejat, vena ser una cans poca solta, cant de maturrangas y pinxos, qu'empudegava d'ayguardent la lengua en qu*era escrita; retal! d'una
sarsuela desvergonyida, que quatre comediants
de nyiguinyogui aprofitavan, ells pera fer bestiesas, ellas pera posarse al encant: qui'n dona
mes?
La veu que cantava era escardalenca y cridanera, y la guitarra semblava que renegus. El
baladreig de la veu y'l soroll que feya l'instrument, se barrejavan qu'era un desgabell, contrapuntan tse pera amagar la vergnya, com la dona
perduda que s'emborratxa pera no donarse compte de Tinfamia qu'ha comes.
Y la veu era lameteixa qu'havacantat L'anyoramentf y aquella guitarra la que per cordas tingu fibras d'un cor adolort.
Pobra cegueta, qu'ahirenternas, y, avuy, pera

fer com els dems, potser perqu la veu del
sentiment ning h respon, t'has tornat histri

servil y corromput.
itarra, pobras fibras d'un cor pi de
bir jo creya rojas de sanch, y que, si
u, es de vergnya I
sgueta ! No ha pa^sat may mes. Qu

ita are ! Qu sab si es morta !
XIII
Fragmeni
En Un se
lie casa
Fragment
jN un segn ps del devant de casa,

l'alira banda del carrer, hi h un baK
conet que sembla una finestra del
cel : s*hi abocan els ngels. Obert tot
el da, mentres f bon temps, el sol, al demat,
se n'entra bale endns ferhi Iluminarias.
Quan v la marinada, '\ sol se^n va. Y ab sol
Tamor hi es sempre en aquell menjador, petit y
sense sol, endressat, de mobles sense pls y rejolas llaentas.
L'amor, all, es una trinitat santa de joventut,

bellesa y pau : marit y muller, jves y sns, y un
fillet, buf com las ninas ab que jugan, al Cel, els
angelis.
El marit va la feyna de bon demat , torna
mitj da, se'n va en havent dinat, y al vespre torna, dejornet. La dona y la minyna, endressant
casa, van y venen pe menjador, paran taula, la

desparan, escombran, fregan, s'ajudan, conversan : Tuna agafa'l nen, desprs el pren l'alira; 'I
vesieixen, el despullan, li fan festas, cantan,
ruen.
A la tarde, la mestressa treu d'un armari^l te1er de brodar, y trevalla de cara al bale, d'esquena la taula, qu'mpla ab fls y guilas, mostras y rodets. La minyna agafa una mitja per
acabar, surt al balconet, y s'assu demunt las
Uambordas, repenjantse en la balustrada. El nen
se li posa al costar, devegadas enfeynat ab un cavall de cartr, devegadas las mans plenas de p
que gayre b sempre acaba per caure al carrer.
La minyna no falla "s posa jugar ab el
xicotet com si tots dos fssin d'un meteix temps,
y la mitja's queda sense avansar un punt. La
mare'is mira y ru, y broda que broda.
El nen qun Jesuset ! sembla una poncella
arrencada del jard somniat per una verge. Tot
ell ru ; la boca com cor de rosa, 'Js ulls blaus, las
mannas de coto fluix, las gaitas ab clotets, els
cabells rssos y cargolals : sembla una lleminadura. Porta un devanial escotadei coll ab fisto,
y mnigas curtas guarnidas de puntas, sabaietas rssas y mitjns de fil blanch.
FRAGMENT I 87
Xams y xerrotejant, s'abrassa al coll de la mi-
nyna, que, dret ell y asseguda ella, li v ran deis

brassets : li estira- las gaitas, els cabells, li f petns, 11 fica'l puny la boca, la tira trra, trencantse de tant rure, babejant de gust. Y ella
Taconsga, Tagafa, ^1 rebrega, y tots dos rodoJan,
despentinats, encesos de cara, ensenyant ell sa
carn rosada, descoberta al aixecarse'l de van tal y
la camiseta ; fentli pessigollas ella, tocantlo per
tot, ab malicia, omplintli'l eos de petns baladrers. Devegadas ell se desprn deis brassos de la
minyna y corre pe bale, xisclant : ella s'arrossega, l'empayta ab las mans, li agafa'l vestit
y pega atrebada; y'l nen s'arrapa ais ferros de
la barana, resistintse, treyent la carona per entris barrots, com un canari que passs el bch
pels ferros de la gabia.
La mare aixeca'ls ulls de la feyna, y s'encanta
mirarlos, ab el cor batent alegre, com sil xerroteig del fill fs un himne de festa. Tamb hi
han renys de tant en tant, quan la minyna las
mans se li escorren s'entretenen massa. La xicota's torna roja, protesta, f escarfalls, ru ; y'l
nen, com si ho entengus, li f ganyotas ab posat de poca vergonya, s'aixeca la roba, 's pessga.
Sa mare, fent de dona gran , el repta ab cara que
no f respecte ; y, al tornar trevallar, se punxa,
esguerra'l brodat, y acaba per deixarho tot y sortir al bale, engelosida de la minyna. Llavors,
ENRICH DE FUENTES
boy barrejats, jugan tots tres Tuna, senyora,

minyona, nen, encisador aplch de vida, de pau,
d'amor, fraiernitat santa, esquix de Cel empeltat la Terra.
XIV
Un document
Un document
MiCH meu
. . . . L'estada al camp ens

prova molt. La dona est grassna, fresca, sanitsa, mes hermosa que may, y enamorada com
sempre.
Avuy es festa major Rierais, ab sa germana;
Ja nena y la masovera varen anarhi ahir, y dem
tornarn totas quatre.
A la nena no la coneixeras; sembla una pilota, ab unas carns com ferro, torrada pe sol
com una pageseta, gambant tot^hora per Thort
y Tera. Menja tant com jo, y jo, cada pat,
m'empasso mitja collita. Tot somriu per are ; la
brema promet y'l blal ja es moldre.

Els masovers . .
Y, are qu'esiich sol, vaig complaure la tva

batxillera. Espero que'm fars el favor de no
comprometre'm, quêncare que lo qu'esestatja
es passat, m'estmo mlt la pau de casa y no tinch
ganas d'armar xibarri ni de despertar gelosas escaldoadas.
Ademes que
La Merc va coneixer al marino quan ella tena divuyt anys y eli trenta. Varen estimarse de
debo, ab Tnima tota, prenentla ell desde llavors
per smbol de la felicitat; bressolantla en sos
brassos, ben prop del cor, com una criatureta,
com el mar al barco en qu'ell navegava; esplicantli lo qu'havia vist all al lluny, en trras
estranyas ; contanli'l patir y'ls goigs del ofici;
buydant prop deis llabis d'ella tots els pensamenis, esperansas, penas, il-lusions; fenilasva
boy entregantse sencer, el cor y'l cap, lacarny
rnima.
Ella l'escoltava embadalida,com al mestreque
UN DOCUMENT 193
no renya, sentint el delitos confort de la protecci msele; cofya de Tamor d'aquell minyons
forsut y de veu tan dlsa, que feya olor de mar y
J'abrassava sospirant, sense estrenyer massa per
por de ferli mal.
Y al escoltar las historias que^l marino li contava, els ulls del pensament se li desenterbolan,
vejent, cada vegada mes y mes enll, com si d^scobrs trras de que fns llavors no hava tingut esment.
Ella cosa per las casas ; guanyava bons dierets y, ademes, la mantenan. Viva ab sa mare,
bogadera d'ofici, que va quedar viuda poch temps
desprs de teir la Merc.
Eli, quan era trra, s'estava ab son pare, marino vell, que ja no navegava, y que's treya la
videta pescant, al ivern, y, al estiu, feynejant en
un establiment de la Mar Vella, ahont era mlt
estimat y ahont tothom el respectava per lo mlt
entes en cosas de marina, y perqu fins saba de
lletra.
Ja tenan els papers enllestits y s^havan de casar d'un da al altre, quan el patr va ferlos la
malieta d'aprofilar Toferiment d'un carboner.
Res; un viatje de pochs das; anar Cardiff,
sense er escala en lloch, carregar y tornar.
Quan ell, pi de recansa, va ferse la mar,
ella's queda desconsolada, plora que plorars,
tement per la vida d'ell, per la felicitat dêlla, per
la srt del fillet que duya las entranyas. Sa

mare, la pobra vlla ! tot era dirli que no fes
tants paperots; el pare d'ell, el bon jayo, fins hi
bromejava ab la pr de ia Merc.
Y'l barco 's va perdre ; el proms mor ofegat y
la Merc 's tornaVa boja de dolor y de vergnya.
Els vlls ploraren rius de pena, y ej pobre pare,
pera donar nom honrat al fill del su fiU, va casarse ab la cosidra.
La Merc encare no tena vnt anyg ; en Jordi
n'h^va fe xexanta
Jo vareig coneixerla la Societat, ahont va anar

un diumenge l tarde, ab la capvert mes sarauista que hi ha la trra.
Varem bailar plegats y'ns avinguerem d'all
mes* Del xibarri nostre tot li era nou, y no s'amagava de dirho ni de donar coneixer las ganas
de divertirse que tena.
Se feya passar per soltera.
. Al anarsen vareig ferli prometre que tornara la festa segent, y aixs va ser. Torna
sola y no baila ab ning mes qu'ab m, com
si hi tingues comproms contrt. Ja sabs t
qu'aix s'acostuma. Vareig dedicarmhi, trepallantla estil de poca solta, ab u xich de desvergonyimenl, patr tallat pera saauistas' comaos. La xicota m'agrdava ; res mes . Era
UN DOCMENT igb
maca, ben fta, enrahonava ab cert criteri,

vesta senyorejant, y no
Aquella tarde vareig acompanyarla fins la
Rambla, y no va voler dirme ahont viva. . .
vareig adonarm de que plorava com una Magdalena. Aquells plrs, tanfora
de temps y de lloch, m*enguniavan ; gayre b'm
semblavan de comedia, y, pera dirtho d'una vegada, tena por de que tot ali acabes demanantme quartos. T'asseguro que quasi eslava per plantarla, jo, que, tot cap, sense que'l cor m'hagus
dut una veritat ais llabis, no hava endevinat la
mena d'amor d'aquella dona, un amor jve, com
els rebris d'alsina vlla, esperansat com el primer, ab il-lusins que's despertavan d'un somni
llarch, ab desitjos de poncella, ab fam d'estretas
mseles, de sanch bullenia.
Boy plorant va dirme la veritat de tot : va contarme rhistoria del marino, la del casament. El
Uet hava nascui mort.
ig6 ENRICH DE FUENTES
No varem tornar la Societat y, quan sortam,

esquivavam ais companys de tabola y las sarauistas. Vareig posarli una estimaci com encare no Thava tinguda per cap dona, y ques'assemblava bon xich al amor de debo, al que pot
ensenyarse. Avuy aqu, dem all, d'amagatsempre, anavam
Un da va compareixer ab una cara tan plena

d'alegra, enrahonava tan alt y s'agafava tan fort
al mu bras, que semblava que's tornes boja.
,j Qu't passa?
Li he dit tot.
i De debo ?
Tot. Quin ps m'he tret del demunt.
Y qu'ha fet ?
Se n'ha consolat, plorant y baixant ei cap.
vJo tamb vareig abaixarlo'l cap, y . . . .
L'any segent
UN DOCUMENT I97
y vareig teir de rompre ab

la Merc, perqu, com compendrs, Du me
guard de que n'hagussin tingut esment la Rosala b'ls sus pares !
No pots pas pensar lo que vareig patir. A totas
horas trovava la Merc devant mu, fta una
mar de llgrimas, plena de desconsol, migrantse
passos de gegant, y sense una queixa, qu'es lo
que mes me feria, y'm treya de tino, perqu s
ella
Un da, al cap d'uns quants msos, vareig rebre

una carta qu'he guardat molt temps, casat y lot,
y que fa poch vareig decidirme cremar, perqu
la nena ja comensa coneixer las lletras y s'ha
de teir mlt compte ab lo que pugui llegir.
I Du ens guardi de la batxillera d'una criatura !
La carta que't deya era d'ell, del marit, y estava
escrita en castell, ab una lletra gran y tremolosa. Carta d'un vll, que poda semblar d'un noy:
ingenua, curta, pocas paraulas que deyan moltas
cosasy feyan endevinarne mes. Nosquantas vegadas vareig llegirla, cada cop ab mes tristor,
ab remordiment, enrojintsem las gaitas, fentme
pampellugas els ulls y creyent veure entre ratlla
J
y ratlla, bornejant las lletras, paraulas que no hi

eran, els ays d'un nufrech, las oracins d'un
pare y las malediccions de dos homes.
En Jordi'm feya saber en aquella carta que la

Merc estava malalta, mlt malalta, del trfus;
quedesvariejavasovint, y que, si desvariejant nw
cridava, quan tena una estna de reps, tamb*m demanava; *m demanava 'n eil. Y ell m
pregava qu'ans veurela, que li fes aqut favor.
Vareig anarhi. Tremolava. Degu trucar massa
baixet, perque'l primer cop no'm sentiren. Desprs va obrirme la porta '1 marit meteix.
Un servidor... Sch...
S, s, entri, entri, ja pot entrar, passi. Est
mlt malalta, mlt malalta. Ja hi trovar sa
mare.
Ell va quedarse al menjador y jo vareig entrar
Talcova.
No'm va coneixer. Eslava molt cambiada: el?

cabells li havan caygut; la boca, tota negre , .
Vareig tornarhi dos trescops.
UN DOCUMENT IQQ
pero va trigar mol
referse
y no*n he sapigut rs mes.
creu que t'hi faras un tip de riure.

Els dissaptes al vespre fins fem el tresillo,
Y vei'ho aqu.
Are clour aquesta carta, menjar alguna cosota, beur un traguet, me n'anir, tot xano,
xano, cap Testaci
que festima de debo,
Ramn.
P. S. Perqu no vns un diumenge? L'altre da la meva conyada s'estranyava de no vuret.

R.
XV
Miseria
Miseria
?L pobl de Montdor j es derrocat-

el senyoro d'aquell temps anav
tot vestit de seda : las donas, esco-
tadas fins mitj pit, y ab rssech
las faldillas, mnigas curtas, ampias y estofadas,
mitenas transparents, giponets mlt sangrats y
els escarpias ab brodadra y pedras : els hmes,
barretab plomas viroladas, ruixa la pitrera, casaca ab trenzillasd'or, calsasfins genoll, -^guarnidas ab punta fina, com las man gas, y sabatas
ab sibella, ab els talns vermells y xatos. Eils
duyan liarga la cabellera : tois eran rssos. Ellas,
las jves, s'empolsinavan el cabel],y, ran deis 11abis, duyan pintada una piga negra.
En aquall temps el senyoro gastava mlts
modos.
Els cavallers, per dirse Du vos guard , primer se blincavan endevant, ent cortesa. Las
damiselas s'alsavan las faldillas dos diiets, y s'arrupian acotant el cap. Y, ademes deis modos,
tamb gastava mlt orgull el senyoro. Quan anavan pe carrer duyan el eos lirat enrera,'l cap
mlt dret, un xich de gayrell, y'l bras enlayre repenjanise en el bast. Tothom ne duya, cavallers
y damas.
Els pobres d'aquell temps ja anavan tots com
are, vestits de miseria, y, ais que pidolavan pels
carrers, de modos ja no'ls ne sobravan gayres.
Com qu' Montdor hi hava mlts richs, per
aix hi havia tants pobres, els uns d'all meteix,
altres vinguts deis pobles del vehinat, mlts mes
de lluny.
La miseria, com las moscas all ahont hi ha
mel, acut ahont hi ha gent rica, Y tants y tants
varen ser els pobres qu' Montdor acudiren, que
cada montdor (senyor b menestral) no anava
pe carrer sense durne un per rssech, si no eran
dos, un per banda, com arrecadas.
De menestrals tamb n'hi hava mlts, tots gent
d'ofiqi, que trevallavan pera las casas deis senyors;
y com el senyoro paga quan vol y no se'l
pot amohinar massa, perqu Uavors pega y no
paga, la menestralada de Montdor no tena l'or
sobrer, ni sous estalviats pera donar ais que capta van.
MISERIA 205
Matinejant mes qu'el sol, fent la vetUa

demat, tarde y vespre remis de donas
gas, canalla famolenca, homes com espect
gos, muts, coixos, mancos, esguerrats c
mena, els que caminan, els que'ls car
y'ls que s'arrossegan, omplan carrers y i
temple y mercat, com formiguer pidolad
gitanada amohinadora; compungits, pri
pregant Talmoyna ; altivols, desprs, eng
cridant ferm, fentse enganxadissos, espon
Las damas no anavan solas, sens que toi

las enrotlls la pobrissalla. Y la qu'era he
mes. Els pellingossuhats y las urpas bruta
van la seda y s'acostavan ais velluis, empu
la roba y fent venir basqueig. Ja poda
dama en cadira coberta y teir els portado
sos de ferro y camas llargas ; per una y alti
treta entravan mns com potas de gall c
veusque feyan encongir, planysqu'esfereh
era en carrossa que la dama anava, fins el
eos, fins el coixos tenan prou dalit pera e
al derrera, barallarse ab el servey, sofrir e
de fuet del que menava'l besiiar, y pdola]
lar sempre, ab cantinella enguniosa y po
penjanise unacorretja, repenjantse un
fent trontollar la caixa, fins que de din
l'almoyna. Llavors detnunt del diner qu<
pluja de miseria. S'empenyan, se feyan Ij
ta, se pegavan, arrencantse'Is cabells, esc

se, estripantse tots, roba y carn, descobrint
sense vergnya las pelleringas enganxadas ais
ssos, barrejats homes y donas, sense que'l contacte fes esgarriar las mns, totas .cercant el
metall que fins mossegadas se disputavan. De
vegadas, acabada la baralla/n quedava un de
mort, trepitjar, ofegat pe pes deis altres. Entre
tots seTenduyan, Du sab ahont, y, al endem,
el mort surava en Taygua del estany, tot ell n,
y ab els cabells tallats , que tamb 's apronta van.
Els cavallers enamorats ja po rondavan finestrals, ni per festeig eixan al carrer. Si un s'hi
atreva, '1 vol de crbs TenrotUava- tot seguit; y
las llagas obertas, els ulls buyts, las fstulas, las
feridas, totas las malaltas juntas, tots els capritxosos trevalls filis del desvari de la naturalesa
malhumorada, Tacompanyavan arreu, ensordintlo els gemchs, el soroll trontolls deis carretns
ahont jeyan desformitats que parlavan, el terratrmol de crossas y camas de fusta picant demunt
las llambordas,
- Deis soldats del Rey ni cas ne feyan : el Potestat y'ls de Justicia... com si no hi fssin.
Fins que tothom era jch no se n'hi anava la
miseria.
Quan tot ja era tancat y foscas las finestras, la
pobrissalla^s fonia, sense que ning sabes ahont

se ficava Fîxm de miserables, y com si la ne-
MISERIA 207
gror de la nit els cngols, com si la trra 'Is xucls pera fem ms.
Una nit, mlt tart, pero bon xich avans de que

neixs el da, els montdorins, obrint, poquet
poch, canclls y reixas, sense queMs trahs un grinyl de frontissas, untadas d'oli'I vespre avans,
varen sortir de casa, y caminantabquietut, mlts
d'ells descalsos pera no fer soroll, las palpen tas
pera que'l llum no'ls descobrs, esverats, guaytant
per tot arreu com poruchs malfetors; armat el
seayorio ab espasas, els menestrals ab picas, y
ab fnas y njosquets Is servidors deis nobles,
anaren cap al Concell, y alU pactaren la mort
deis pobres.
Y trench d'auba, quan las vllas se vestan
pera anar missa, quan las ponas deis burdells
escupan disbauxats, y els poetas s'adorman demunt deis versos, y al bosch anavan cullir flors
las enjogassadas venedoras de toys, els montdorins, guiats pe Potestat, vestit de cerimonia,
ioga vermella y boneto ab borlas -^Tespasa del
3ailt la m dreta, y l'esquerra la senyera de
Montdor, varen obrir de bat bat las portas del
Concell, y's llensaren al carrer al crit de mort
ils pobres I
: Un altre crit enrogallat y fondo, com si sota
tOTtei esclatessin trons, com si la mar bagues
V
dut las onadas socavar Montdor, va respondre

al crii de guerra deis montdorins.
A poch el soroU ana creixent, y'l terratrmol,

boy ensordint, va ferse menos confs, mes estrident, y's convert en cridoria : las veus se sentan destriadas y'ls renchs s'en tenan clars.
Al arrivar la plassa, 1s montdorins se trovaren barrat el pas per un formiguer de despullas y
miseria. Era renemich, Texrcit de la fam que's
resista, amatent la palestra, els homes forts
devant, las donas desprs, y, derrera de tot, la
quitxalla/is cgos yls impedits. Dalt de la font,
un gepich, vll y manco, feya de cap de colla.
Fra! varen cridar els richs.
Enrera! respongu la Miseria.
Y un roch llensat per una dona ana caure ais
peus del Potestat.
Sant March, y ells!
Va ser com si's barrejessin las ayguas brutas,
carregadas de lit, d'un esiany pestilent, ab l'aygua clara y escumsa de la mar. S*abrahonaren
els uns demunt deis altires, fentse trossos els
vestits, micas els pellingos, Heneas la pll; las
armasamunty avall, de punta, depl, pegantfort,
obrint feridas, ent rajar sanch, rompent ssos,
badant caps, buydant ulls, esmortuhint brassos. Per un costatel cr, per Taltre crossas, y ferro
tamb, fins dagas rovelladas. De fnas ne tenan
tots, y las pedras brunzan y's sentan renchs y
MISERIA
209.
planys, crits de rabia y gemchs de mort. Elllas,

las de la miseria, vllas jves, com donas com
bruixas, se llensavan al coll deis enemichs y 4s
hi endoga lavan ab elsdits com serrell d'ssos. De
tant en tant la metralla d'un mosquet feya un
trau en el mur de miseria. Las picas s'hi entaforavan y las espasas s'hi encaban, mentres els
rochs no paravan de voleyar de Tuna Taltra
banda. Las dagas rovelladas tamb vessavan
sanch ; las crossas y'Is gayatos martellejavan
caps, y fins ab trossos de vidre's defensava y feya
mal la pobrissalla.
Tot d'unal gepich de dalt de la font va llensar

un crit de dolor, y caigu endevant ab la cara
malmesa per un cop de roch. L'exrcit de la fam
queda esglayat; els deis primers rengles se giraren mirar la desgracia, y las picas y espasins els
enforquillaren per Tesquena. Las donas, xisclant, varen recular fins els derrers rengles, y
agafant la quitxalla y arrossegant ais impedits,
fugiren apahordidas cap al cam de fora, deixant
un rastre de despullas roba carn brutas y
sagnantas. Els cgos s'arrapavan ais que hi veyan,
anavan d'esma, ab las mans al devant, las
plpenlas. Els esgarrats corran ab contorsins
de jutglar, ab equilibris fantstichs, drets y ranquejant els uns, de gayrll pcu coix els altres,
cayent y aixecantse, de quatre grapas, rodolant,
els gayatos y las crossas perdudas trossejadas.
14
Els altres, els sencers, paravan el cop, aguantavan Tempenta tant com podan, reculant poch
poch, trepitjant morts y erits, defensantse
mossegadas, fent armas de tot, fins de la bruticia,
que llensavan demunt deis montdorins, escupintloshi la cara tot el veri de Pira.
Quan mes fugan els pobres, mes s'enardan
els richs, y ab mes rabia ferian. La Senyera voleyava demunt deis vencedors; la toga del Potestat y l'espasa santa pudan sanch.
El senyoro s'atur, y els menestrals y el servey,
com gssos abordats, seguiren empaytant la miseria. Al arrivar tora] portas, els pobres ja no s'hi
tornavan : tot era fugir, fugir, allargantel formiguer que s'arrossegava pe cam amunt, cap ais
boscos, corren t adeleradas las donas y la quitxalla,
empenyenteisdederrera ais devantersqu'anavan
poch poch, els uns cayent pera no aixecarse, y,
trepitjats, trovant la mort al fugirne. Tots, tots
fugan com vol de corbs espahordit, escampant
arreu fortor de sanch y miseria, udolant com
Hops, plorant com nens, malehint com dimonis
encadenats. Y'l servey encare'ls empaytava, y las
fnas llensavan pedras, y'ls mosquets vessavan
foch, y la pls y la fumera feyan com un nvol.
Ja era miij da. A la plassa y entorn de la Senyera, que sostena '1 Potestat, els montdorins,
MISERIA 2X1
genoUs en trra, donavan mercs al cel per la

victoria. Y'l sol, el sol herms de Montdor, daurava'l camp de mort y de miseria, com si volgus
escalfar la sanch que vessava de las feridas.
Las finestras s'obriren y'ls caparrns gentils
de las montdorinas eixiren premiar ab un somrs ais vencedors.
Ais ferits els curaren, enterraren ais morts, y
al endem se canta un Te-Deum. Un frare mendicant va predicar abstinencia, amenassant la
gent ab Timatge de Montdor vensut pels pobres.
No mes de pensar en qu'haura pogut ser, tothom s'esgarrifava.
Desprs tot fren festas. Da y nit els enamorats rondavan las estimadas, y las damas y ais
galans sois las venedoras de toyas els distreyan
del festeig. No*s veya un pobre.
Ne va quedar un, raqutich y malalts, amagat

Du sab ahont!
Y com qu'aix de la miseria cra tan depressa
y s'encomana tant, al cap de poch temps ja varen
tornar serhi.
XVI
La Lola
(Notas pera una historia)
Digitized by LjOOQlC
La Lola
deya Doloretas, per'l militronxo

hava comensal dirli Lola, y Lola
li va quedar.
L'nich que avuy l'anomena per
Doloretas, es en Llus, y encare no mes quan
estn sois, sois y tanca ts ab pany y clau, com are,
asseguda ella en una marqueseta, al costal de la
xemeneya plena de tins qu'espeternegan; ajegut
ell ais sus peus demunt la flonja califa, y ab el
cap miij amagal la falda d'ella, reds calent
qu'el vellut de la roba fa mes suau.
Semblan dos nuvis al endem del casori.
Y no son nuvis, ni estn casis.
2l6 ENRICH DE FUENTES
La Doloretas va neixer Rierais, Tany de la

Repblica. Son pare hava sigut el miny mes
curro del pobl, guapo, ben plantat, y blanch
com un glp de Uet. Las mssas s'hi encantavan,
y las miradas de las bremadoras lliscaren mes
d'un cop cap aquella pitrera fina y pelada, y
aquells brassos, ahont se transpa renta va lablavor
de las venas, y que'l sol ni'l vent pogueren
amorenr. Li deyan el Senyuriu,
A la mare de la Doloretas de soltera 11 deyan la
Presumida, y ho era perqu poda, que de maca

com ella no n'hi hava cap Rierais. Endressada,
neta, gastant sav d'olor pera rentarse y mlta
llevor de pussa pera'l pentinat, devantals ab
trenzillas y botinas de columbriana, sempre
semblava qu'ans de las festas. Fins deyan si^s
posava polvos. Peraix li varen treure*l malnom
de Presumida ; per aix y perqu no 's feya mes
217
qu'ab els que senyorejavan un xich, y, al estiu,

ab els forasters.
De trevalladora no n'era pas gayre, y Taar
missa tampoch li agrada va massa: la gent deya
qu'acabara malament. Ella se'n reya, segura
quêstava de casarse ab el Senyuritu, y de fer
morir de rabia la mssa de cal Jueu, qu'era qu
mes la bescantava, per mor del xicot, de qui eslava prendada, y ja ^1 tena coll avall, com si'ls
homes fssin ninots de cartr deis que's venen
la fira, y poguessin comprarse ab doblas de
quatre.
Quan va ser casada, li varen dir la Senyurita.
ENRICH DE FUENTES
II
any y mitj de casada va teir la Doloretas.

Dras comens una gran palestra entre marit,
er y sogra. Ella vola, de totas passadas, anar
i criar per altri, y ell y l^via s'hi oposavan.
ahns no'n vulguin mes. Demat, tarde,
e, al camp, al hort, la vinya, casa,
, al Hit, tothora y tot arreu, la vlla's
lava ab la jve, Thereu ab la vlla, Taltra ab
los. Y al cap de val la Senyurita va fer la
santa voluntat; la mosseta va criarla la
la de cal Coix, qu'hava parit un noy mort.
Presumida va anarsen Reus, casa d'un

)r castell qu'era de justicia, vaja, d'aix
robern, y quina muller (quesemblava una
de cera) ja feya das qu'estava esperant
1.
LA LOLA 219
III
Quan i'entrada deis carlins Rierais, al Senyuritu '1 va matar una bala. L'via mor del sentiment y del susto: la Doloretas se queda cal
Coix, Passats uns quants das, quan el Fijo ya
treure ais carlins de Rierais, la Presumida ana al
pobl cercar uns papers: tanca casa, y torna
Reus duentsen la menuda.
Dos msos desprs va anarhi altra vegada ab
uns senyors. S'hi estigueren una setmana, tafanejantho tot, furant per tot arreu que fins semblava qu'escorcoUessin el cel y la trra, y anant
com unas llensadras de la casa al hort, del hort
la vinya, de la vinya al camp y del camp la
casa, pera tornar l'endem fer altres tants viatjes.
Y quan el batUe va fer saber que la Senyurita 's
vena las trras y la casa, ning 11 vingu
de nou.
IV
La Senyurita 's vest de senyora, Uog servey, y

para pis Reus.
A cada pas de columna tenia allotjats, yU
veure mlta gent casa va venirli tant de gust,
que 's posa dispesera sense pensarshi gayre. 'Ls
primers hostes fren uns militars castellans reco-
manats pe pare del xicotet qu'hava criat.

Mentres va durar la guerra aquella casa semblava un quartel; tot era gent de tropa, allotjats
y dispesas. Mes endevant agaf parroquia entreos
viatjants de comers.
Varen passar anys: la Senyurita ^ tan dropa
com sempre, no 's cuydava de la casa, y 'Is cabals
cada da mnvavan, perqu 'Is passavolants no
eran gns escrupulosos, y tota estada no tena
mes qu'un jutje petit, sech, sorrut, y bona
persona y un capit ben plantat y xerraire,
LA LOLA 22 L
embusterot y plaga que mes aviat enmatllevava
que bestreya.
La Doloretas creixa sense que ning 's cuyds
dênviarla costura: no mes saba qu'era maca,
y f qu'ho era de debo, mes que la Presumida,
mes blanca que'l Senyuritu. Sa mare la feya
anar sempre mlt bn vestida, y en el caminar y
els moviments tots, s'endevinava una elegancia
natural, una certa mena de cosa, que no la
deixava anar encongida may, ni quan estrenava
roba.
Quan Y Exposicin al capit *l varen fer comandant d'un batall qu'era Barcelona, y *1 plaga,
que, sense que se n'adons la Senyurita, tena
ensibornada la Doloretas, y d'aquella joveneta
de setze anys, ignocent y gayre b inconscienta,
n'havia fet una mala dona, se Tendugu ab ell
all baix, 'n aquell mn tan gran, ahont la
pobra xicota s'aborr de mala manera tot un any,
sempre tancada casa ab pany y clau, no sortint
mes que'ls vespres, no sempre, y al costat del
comandant, que ja no era cap criatura y que,
desde qu'hava anat mes, tena menos modos.
Els carrers li semblavan boscos de casas que no
deixavan veure mes que retalls de cel. No anyorava sa mare qu'havia anat Barcelona
derrera d'ells, y al veure sa filia ab bona roba,

bona taula, y sense teir res que fer, se n'hava
tornat Reus, convensuda per las rahns del co-
LA LOLA 223
mandant y la por del sabr : no 1 anyorava
la mare que la tract sempre com una nina:
anyorava Uibertat, poder correr pe carrer, sortir
al camp; anyorava '1 cel qu'are sois veya bossinets, Tespay ahont poder mouressenseensopegar
ab nng.
Ja no era la Doloretas, era la Lola, tothom li
deya, tots els amichs del comandant qui ell
rhava ensenyada y que la miravan com els noys
goluts las lleminaduras del aparador d'un pastisser. Els h tena una rabia !
Ab qui mes Uigava era ab Tassistent, y cada
vegada que '1 comandant li pegava, ella no's poda aguantar el plor. El xicot, qu'era de mlt
lluny, li deya la senyurita, y aix 'n ella la feya
riure , perqu li semblava que cridavan sa
mare.
Quan Tamo no hi era, 's ficava la cuyna, y
vinga fer petar la xerrada ab el soldat, que li esplicava cosas del su terrer, de casa sva; y encare
qu'ella no ho entena b, perqu l'altre parlava
en castell, cmprenla que deya cosas del camp,
de la vinya, del segar, del sol, del cel, y aixTencantava y li entretena! pensament.
Va anyorarse tot un any; fins qu'una tarde, al
eixir balconejar, va veure prop su, en un bale
de la casa del devant, un home jve que s'encant
mirarla ab uns ulls tan blaus com el cel qu'ella
anyorava.
Se torna tota roja y queda enamorada.

Al cap d'uns quants das de mirarse, y de dirse
forsa cosas ab els ulls, poruchs tots dos de ser
sorpresos, enginyantse ell pera poder parlarl,

dissimulant ella pera que *l comandant no bagues esment de res, y fingint mals de cap son
pera no sortir de vespres, quan ja 's saludavan
y ab gestos s'entenan, una nit el jve enamorat
va tirarli un paperet, una carta. Ella tanca T bale d'una revolada, agaf la carta, Tobr, y ^s posa
plorar com una Magdalena, roja de vergonya
de no saber de lletra.
Prou se las mirava aqullas cosas negras; prou
las escoltava posntselas prop l'orella pera sentir
el que deyan. Res, res: ali era com si un mut
fes signos devant d'un cgo.
Bestia ! Burra !
Se maltractava de pranla, y ab el pensament
maltractava sa mare.
Al endem la tarde, quan el comandant era
fora y'l vehinet sort al bale, va fer veure que's
trovava molt mala, y enva al assistent al quartel
cercar son amo.
Desprs obr *1 bale de bat bat, y desde dins
del quarto su va fer signos al enamorat pera
que hi ans desseguida.
LA LOLA 225:
VI
EnXluis tena vint y cinq anys y era fill d'un;

^lisenda^ de Tortosa, fieat en poltica, pero home
mU recte, ;,
, JVIentres al noy li visque sa triare, no's mogu
del su costar, y ella qu'era una santa va en^nyarli.totjo que saba, fentli apendre lo dems
ab els mUors mestres de Tortosa. Las. ideas de
êligi y de moral cristiana, qu'eran las que
governavan aquella casa, sa mare las h encaba
amorosament al cervll, y semblava que'l noy
se^n feya crrech ab gust y que las prena per
doctrina. Son pare no li donVa mes que bons
^xemples: respectant el recort deis difuntsi y ab
^ I modo de tractar sa muller, feya veure ! son
.11 que, en tota familia honra(a,r las arrelsjdeuen
^f veneradas cpm lo que hi he. mes gran! la
Terra; que l'home mes gran del mn, per.rich.y

15
vll y sabi que sigui, si no respecta ais pares es u

no res, ja no es home de b.
El noy va ferse home, pi de temor de Du y
d'amor ais pares.
Tota la familia n'estava cofoya.
Quan sa mare mor, en Llus tena vint anys.
Son pare Tenvi correr mn, ab bonsdiners
la butxaca. El xicot torna al cap de quatre anys,
parlant ingls y francs com si talment bagues
nascut per aquellas trras. Saba un grapat de
cosas mes que quan va anarsen, y algunas ideas
novas que duya en el cervll, arreplegadas per
^quells mns de Du ahont hava viscut, son
pare las trovava carregadas de mrit. Tornava
fet una elegancia, ab un deix estrangerat que li
esqueya d'all mes ab els ulls blaus y la barba
rssa.
El vll va compendre qu' Tortosa'l xicot s'hi
aborrira, y no va voler posarlo prova. Ademes
qu'ell vola qu'en Llus se dediques la poltica
y all no poda fershi res de bo: tot eran miserias
de vehinat y rancunias; tot era petit, raquticb;
las relacins massa pocas, el trete de la gent
massa casla. Y ja que '1 noy tena l'esperit bn
obert, no era qesti d'encongirli. A las grans
capitals es ahont s'apren veure de lluny: las
distancias hi son llargas , y els ulls s'acostuman
mirar sempre enll , bn enll, no ra
de as.
LA LOLA 227
Pare y fill, desprs d'una gran sentada, convingueren en que en Llus anira vure Barcelona, ahont son pare li enviara cada mescinquanta
duros roba y dispesa pagadas y all s'estara
fins que sorts un destino bn bo, no pels quartos,

sino pe\ pervindre poltich.
Y el meteix da queM noy sort de Tortosa, son
pare va escriure Madrid.
2^8: ENBICH DE FUENTES
Vil
La nica tristor de la Lola al fugir de cal comandant, va ser la de no poder dursen Tassistent, aquell bon miny qu'anyorava la casa
payral y no passava da sense comptar els que li
faltavan pera rebre la Ilicencia.
En el wag, al costat d'en Llus, mentres el
tren els duya cap Lleyda, ahont ell, per influencias de son pare, anava fer de secretan
particular del Gobernador, la Lola saltava
d'alegra, cantant y enrahonant con una esbojarrada, somniant en veure un cel ben ampie,
ab mlta claror de da, y camps y vinyas y rius,
y passejar totas horas, y estimar sempre, semp re, y ser estimada forsa, forsa.
Prou que va serne de ditxsa, Testada Lleyda

deis dos enamorats.
LA LOLA 22$
Acabada la feyna d'ell, qu'era poca y. gens

amohinsa, si feya bon temps, eixan cap
fora, enll de la va, y anavan seguint camps, visitant horts; picant aqu y all, are un rahm,ar0
un prssech, are una flor; tornant casa tart, al
ferse fsch, agafats de las mns, riallers, cjitxsos.
Al ser al pis, avans de sopar, passavan bona e^
tona al balconet, guaytant el ru y el cel : ens-^
nyantli ell las sabiesas qu'hava estudiat; escoltantlas ella embadalida, sense entndreho bn b,
com si'fssin qentos de que volgus recordarse
semprems.
Y, acaba de sopar, vena Taltre Uiss : la de
llegir. Allavors ella, sense voler pensaren res mes
d*aqut mn, posa va 'Is ulls y Tnima demunt de
las Ueiras grossas del diari, y cada cop que n endevinava una,'s tornava roja d'alegra : quan del
nom d'una altra no's recordava,'s posava neguT
tosa y fins se maJ-parlava. Ell, carregat de paciencia, anensenyantli las Iletras de motilo, primer las grossas, desprs las xicas ; mes tart li enseny confegir. Y'l da que va llegir de correguda tot un nom, varen ferse mes petns que
may.
Quant mes anava aprenent la Doloretas, mes
hermsa's feya: semblava que Tesperit, al embellirse, dones la dna.nova hermosura.
Una nit, boy llegint, va adonarse de que no

entena'l que deya : era castell y ella no'n
saba. Las llissns varen ferse mes llargas : primer llegir, desprs traduhir, y desprs escriure,
qu'es lo que mes li costava y li feya mes repugnancia, perqu sempre s'embrutava'ls dits ab
tinta.
Al cap de l'any ja Tcsperava al bale, ab el diari ais dits y fent veure que Uega. En Llus li hava comprat una novela pera qye s'entretingus,
pero no hi tenia afici ais Ilibres. Hava aprs de
llegir y escriure y parlar en castell, com un
malalt pren las medecinas, que, per dlsas que
siguin, quan s'est bo no venen de gust. Mes que
de llegir, tena afany de sortir passeig: vola
espay, no encongiment, tocar els arbres, guaytar
el cel, veure correr el ru y volar las papellnas,
y no llegir que'ls altres ho feyan, y llegirho sota
teulada, prop d'un quinqu, y sola : vola amor
pera ella, ab secrets y xerramenta, ab desitjos y
cansancis, ab alegras y tristors; y no'n vola saber res de Tamor deis altres, de l'amor escrit
que no mes capfica, de Tamor deis Ilibres
que no ensenya res de nou.
En Llus, pera que la Lola llegs poch
mlt cada da una estoneta, va suscriures un
peridich de modas, ahont hi hava dibuixos y un

grabat colorit. Aix va agradarli mes que la novela, y aviat va agafarhi gust. Ab una mirada ju-
LA LOLA 231
dicava un vestii, y si 1 escaura, si no era pera
ella.
Ella y en Llus que hi era mlt entes tot
sovint discutan que si aqut Usy aquella mniga, y si la faldilla y si'l gip, y 'n ella la feya
riure veurel ficar en aquestas cosas, y sentirlo
parlar de vestits, com si talment fsuna cosidora.
Un vespre que Tun deya vert y Taltra deya
groch, ella, fentli una festa, va dirli ran de
ilabis:
Y qu sabs t d'aquestas cosas !
Mes que t.
Llavors vinga descriure vesiits y mes vestits;
de carrer, de ball, de teatro, qu' Pars las donas anavan aixs, qu' Londres d'aquesta altra
manera, que si'ls barrets de ca'n Fulano y las
fildillas deca'n Sutano y'ls abrichsd'una botiga,
y1s guants d'una altra.
Ali s qu'es vestir b !
Y pera convencerla, va abonarse un peridich
francs, que, de tant en tant, regalava patrns
pera tallarse la roba casa. La Lla'n porta un
la cosidora pera que li fes un vestit igual; pero
.sigu que la cosidora no 'n saba prou, sigui que'ls
patrns no eran gayre exactes, el vestit va sortir
malament, y en Llus, tot enfadat, envi cercar
catlechs a Pars, tria un modelo, y Tencarreg,
desprs de pendre ell meteix las midas que's demanavan.
232 PNKICH DE FUENTES

. El da que 'I vesiit estrahjer va arrivar Lley-^
da, semblava qu*havan tret la grossa. Feya tres
êtmanas que'n parlavan ! Era tot forrat de seda,
y. la Lola li anava que ni pintat.

, La cosidor de Lleyda rio va fernhi cap mes, y
desde alashoras tot ho enviaren cercar Pars:
robas, calsat, barris, aygua d'olr.
La natural elegancia d'ella,^! bon gust d'ell, y
la trassa deis de Pars, varen fer de la Lola la
dona mes vistosa de tot Lleyda. La cosidura va
bescantarlos; tothom ne parlava, y ning'n deya
b. Com que no's feyan ab ning, la gent elscriticava, y ja comenâva saberse que no eran casa ts.
Va haverhi alg que'n parla al Gobernador,
y'i Gobernador crida en Llus, y va reptarlo.
Per'l xicot s'ho va pendre malament. Qu'n
tena de fer, ell, de las tafaneras de tots aquells
cursis poca solta? Que s'hi ficava, ell, ab elsves*
tits de festa n?.ajor de poblet ab que s'endiumenjava'l senyoro de Lleyda ? Que s'hi ficava, ell,
en lo que feyan deixavan de fer elsfadrinsy
casats, las fadrnas y las casadas de Lleyda?
Quepis segua, ell, ais que's perdan va enll, y
ais qu'anavan trovarse ais Campos? Donchs
que'l deixessin estar 'n ell, que ja era prou
gran !
El Gobernador, per respecte al Ministre amich
de'l pare d'en Llus, vaarronsar las espatllascom
'" L LL t33
qui se'n renta las mans, y en Llusva vestir cada
da ab mes bonichs la Doloretas. Avuy eran camisas de seda ab puntas fnas, enagos brodats ab
farbalans de randa, b calcetas fisionejadas ab
llassos ran del genoll: dem vestiis de tota mena,
alts de coll, escotis, de vellut, de tapissera, roba
d'anar per casa, roba de carrer, de festa. Y tot
aquell devassall de bon gust gayre b no eixia
la llm del sol. Dintre'l quarto, devant del gran
mirall del armari, encessias espelmas deis candelabros, ell li ensenyava fer reverencias y saber anar d*ass d'all sense por d'enmatxucarse,
sense encongiment. Fins ell se mudava casaca
negra y ermilla blanca , y's fyan visita ab
mlts complments, y desprs se deyan anloreas,;
com si ella fs una marquesa y ell un marqus, 7
estejessin. Desprs sopavan al meteix quarto,
menestra fina y vins escuUis, vician tseU paladar
com viciavan la pll. Mlts das, quan se feya
ciar encare eran taula, ell adormit, y ab el cap
recolzat la falda d'ella : la Lola desperta, somniant, mirantlo ab amor, passantli la m pels ca-
bells, y fumant ab posturas de xicotot entremaliat que tot just comensa, uns cigarretS:
prims y llarchs que'ls venan de Pars y que, eremantse, omplan d'arma tot el quarto.
VIH
Se'ls varen acabar els diners, y en Llus n'enmatUev al Gobernador. Varen tornar acabarse
y n'hi torna enmatllevar. El Gobernador va escriure Tortosa, esplicantho tot, lo deis diners y
Jo del romanso, lo deis vestits y lo del rum-rum.
El pare d'en Llus ne va quedar tot cofoy : ali
era que'l noy lirava pe cam que segueixen las
personas del gran mn. Es ciar qu' Lleyda, poch
avesats las costums deis personatjes, devan
dirne mal. El xicot fara paper Madrid, y,
mal que mal, en lloch d'anar ab maturrangas de poch mes menos, en lloch de passar horas y horas la taula d'un caf, dient bestiesas,
al Cassino, fentne, y en lloch de deixarse arreplegar per una minyna d'aquellas que no han
vist passar carros per carrers empedrats, mes vala que s'hagus triat una mitja virtut de las
LA LOLA 235
que's deixan com se preen, y que tena la venlatja de que'l cuydava y fins l'apreciava y li feya
passar el temps casa, acostumantlo la vida de
familia. Cert es que lot aix no Iligava ab els
principis de moral qu'ell hava sempre defensat;
pero rhome veya que'l mn caminava cada da
mes depressa; que de lo qu'avans se'n feya una
montanya, avuy tothom ho trovava cam pa;
qu' Madrid y Barcelona h hava homes mlt
serios, senyors mlt de b d'aquells quese'n fa
tant cas, que feyan com el su fill, y aix que
mlts d'ells no eran solters, y veya que tothom
ho trovava com cal y qu' aquella gent pujava tant
mes de lo qu'ell vola veure enlayrat al su
Llus, y's decantava creure que potser eran els
dems y no pas ell qui tena rah, perqu 'n ell,

el bon patrici/1 bon espos, el bon pare, 4 bon
home, rhavan deixat rec desprs d'hayer servit pera fer esqueneta ais altres.
Va ensenyar la carta dos amichs ntims que,
desprs de rumiar una estona, varen pensar com
ell, acabant per ferhi un xich de brometa tots
tr^s vlls plegis. Pero com que no estava b donarho coneixer, el pare escrigu al Gobernador,
remerciantlo y envi altra caria al noy, ab una
colte d reflexins y consells, y una lletra de
cambi, que vala prou pera pagar deuies y teir
diners sobrers.
236 ENRICH DE "ENTES
IX
Cartas y diners varen servir pera qu'en Llus

agas mes fums, y segus gastant com avans: tot
ho enviavan cercar Pars, fins un cuyner.
Y quant mes f menjavan, quant mes bonichs
se vestan, mes gentils se feyan y mes s'estimavan.
No sortan de casa mes que pera anar al Gobern,
ell, al camp tots dos.
Lleyda'ls.queya demunt, y'l trete de la gent
d'all no se'l podan empassar. Els nichs ab
qu's feyan eran el quefe de Testaci del carril, y
la sva senyora, madrilenyos tots dos, xerrairesy
mlt plens de modos.
Cada vegada qu'arrivava fato de Pars, la cas-
tellana anava fer visita la Doloretas, y devant
deis bonichs que's reban, la dona enjegava un
castell de fochs d'alabansas al bon gust de la Lo-
LA jLQLA 237
lilUy que la xicoia n'hi estava d'all mes agrahida
y fins s'emprovava la roba devant de l'altra.

-^ Hay que desengaarse : esto no lo hacen ms
que en Pars.
La madrilenya hi hava estat vuyt das Pars,
per l'Exposici de l'any 89, y tot'hora li vena
b esplicar lo que hi hava vist. La torre Efiely
els bulevares, el mol de Montmarte, y'ls balls
del barr llat, ab estudiants aixelebrats y donas
bullangueras.
Tamb hava vist el Luvre, per fora. La Doloretas va dirli qu'ells ne reban catlechs y mostras.
c r^ /*y p^nâr que aqu le llaman Campos 4 sa
barraca con cuatro arbolillos. Los de Pars si que
soj} campos.de lujo y elseos de verdad i
c Ab tat.y tant Pars ja la tenan marqada la
oloretas; y, el da q.u'en Llus va dirli : el mes
quev hi ^nirm -no'n va teir cap alegra,
j Ali dQ que h i bagues tanta gent ! ;[ tanta .gent!
Ma;l pobl pera vi wrehi ella; .mes s'estimara una
<;asa^n mitj del camp,ab gallinas al corraUun co*
Ipm^r las golfas, , y. garxinjets la crt.
238 ENRICH DE^ FUENTES
Varen anar Pars, y varen vurehi com uns

senyorassos, gastant mlt y sense que la Doloretas se n'adons. May hava tingut un quarto, y
lo meteix 1 semblava un duro que deu. En Llus
feya das que sempre parlava de diners, y quant
mes prop eran de l'hora de tornarsen, mes se capficava, com si no goss empendre'l Viatje.
Un vespre, per un no res, va treures la Doloretas del devant ab un regany. La xicota *s fic al
Hit y s'adorm plorant. A^n ell se li va fer de da
assegut en un sillo. Quan ella 's despert, al tro*
varse sola, va espantarse tota, y saltan t del Hit
adelerada, va correr al costat d'en Llus.
Qutns? qu'tpassa?
Llavors ell li va contar lot : que, pera anar
Pars, hava prs uns diners de la caixa secreta
LA LOLA 239
del Gobernador, qu'ho hava escrit son pare
demanantli perd y quartos, y que'l pare no escriva ni'ls diners arrivavan.
Per aix ests trist?
^Ô ENRICI DE FUENTES
XI
Quan el pobre pare va rebre la carta d'en Llus

el mn li va caure demunt. Totas las ilusins li
fugiren Tuna, y el dolor va ferli una ferida tan
forta, que ni plorar va deixarlo.
No'n digu res ning, vergonys de la deshonra : prengu diners, se n'an Lleyda, pass
comptes ab el Gobernador, dona per presentada
la dimissi dên Llus, y torna Tortosa sense
voler posar els peus en el pis de son fill. El Gobernador s'encarreg de despat'xar al cuynery
la cambrera ; de desllogar el pis, d'encaixonar
mobles y robas y enviarho Barcelona.
Dos das estigu^l pobre pare comensant y estripant cartas, y en cap d'ellas deya'l que vola:
si comensava malehint, ho trovava massa fort, y
LA LOLA 241
esti ipava la carta : 'n feya una altra, planyentse, y
tampoch ho trovava b. Per fi's determina escriure poch, quaire raiUa's, donant son
rordre d'anar tot seguii Barcelona y de b
carshi feyna. EU li passara vinty cinq duros cj
mes pera ajudarlo. Al anivar Barcelona en

dal Quadras li entregara doscents duros. A
pera tornar Espanya, en Calzado, de Pars
entregara mil francs. Que Du el guies y li \
dones el mal qu'havia fet son pare !
10
XII
En Llus y la Lola varen anar viure las

Quatre Nacins, y al cap d'un mes de passejar en
coixe demat y tarde, y anar al teatro totas las
nits, ja no'ls quedava un quarto. En Vidal Quadras no va voler avansarne d'altres sense ordre
del corresponsal de Tortosa, y va escriure demanant instruccins.
Dos das desprs arriv Barcelona'] pare d'en
Llus : tingu una entrevista ab son fill, Tamenass ab ferio dur Tortosa, Iligat com un
Cristo, si no hi anava las bonas y desseguida, y
aquell meteix vespre, pare y fill prenan el tren,
deixant la Doloretas la fonda, feta uh desconsol, en mitj d'un escampall de bitllets de Banch
ab que'l vll hava cregutferli passar Tenrabiada,
LA I OLA 243
XIII
Al endem la Lola va rebre un pm de flors

Al cap de vuyt das, tena pis parat.
XIV
Va coniexer una pila de gent, mlts homes

que sempre anavan mudats, mltas donas amistansadas : cmicas, baylarinas, francesas que cantavan, altras que no feyan res. La duyan de festa
en festa, y ella's deixava dur y no^s diverta.
Anyorava en Lluis, anyorava qui's cuyds de la
casa, d'encarregar els vestits, de pagar comptes,
de guardar diners, qu^'n ella sempre li feyan
nosa. Cada dos per tres las amigas n'hi enmatllevavan, y no'ls hi tornavan may. De vegadas, al
endem de rebre una forta cantitat, ja no tena
ab que fer anar plassa. El servey la robava, li
perda'l respecte, y ella, que tan b^s trovava
avans casa sva, are'n fuga aborrida, somniant
sempre en un pervindre pi de cel y sol, una caseta al camp, una llocada, y un quarto bn xich,
ab forsa benestar y amor, Tamor d'en Llus.
LA LOLA 245
XV
Al cap d'un any va teir de mudar d'amo, perqu '1 del pm de flors se li casa va.
Las amigas n'hi trovaren un altre. Y si aquell
no feya, que no fs tonta, que no's Iligus ab
ning, ella ray!
XVI
Un vespre, al Liceo, mentres caniavan, per

poch fa un xiscle la Lola. En Lluis acabava d'entrar en un palco deis que son ran de las taulas. Ja
no va veure res, no va sentir res mes, com si haguessin tirat tel.
Acabat Tacte, va anarsen del teatro: en Llus
Tesperava ora, obrint la porilla d'un cotxe.
LA LOLA 247
XVII
May mes s'han deixat. EU no t diners; son

pare, convensut de que no'n fara res de bo, se
l'ha tret del devant, y li passa trema duros cada
mes pera que no's veji en un afrnt; pero ja'n t
ella de diners, y viuen junts, y s'esiiman y son
elssos.
La Lola no's cuyda de res de la casa : ell s'enttn ab el servey qu'encare que rondina y de
aniagat el bescanta, t por d'ell com d*un major-dom de confiansa; ell se cuyda deis vestits, de
triar las robas, de donar prssa la cosidora, de
passar comptes, de guardar diners. Si la Lola t
d'anar una festa, ell li escuUeixla roba, li ensaja las reverencias. ^Que t d'anar passeig? En
Llus li diu quin caminar li escau millor, cm
s'ha d'agafar el vestit, las mitjas que t de posarse,
quns enagos farn mes goig, si ha de dur sabatetas botinas ; que, si avans la vesta pera ell,
avuy la vesteix perals altres.
Y son felissos, sense egostne, ell, sense parar

compte en el dir de la gent.
Ella somna sempre'l -meteix : anar viure
pags, lluny de coneguts, boscos endintre, solets...
No; sois, no: ab una nena rssa, rssa, que fs
filia de tots dos.
Sepiembre, 1897.
Digitized by VjOOQIC ;
Pauta
Pauta
I. Lo que deya una Iluerna 5

II. Fragment 13
III. La Forastera 21
IV. L'nina malalta 61
V. Miniatura 77
VI. Esperant ^3
VII. Montanya avali 93
VIH. Intermesi{0 i07
IX. L'home de la brusa '17
X. Els deu manamenis i33

XI. Carn pera la frca 169
XII. L'anyorament ^7
XIII. Fragment '83
XIV. Undocument 189
XV. Miseria 201
XVI. La Lola 213
JOSEP PORTER - LLIBRETER - Barcelona
</pre>
</div>
</div>

<script type="text/javascript">
if (window.archive_analytics) {
var vs = window.archive_analytics.get_data_packets();
for (var i in vs) {
vs[i]['cache_bust']=Math.random();
vs[i]['server_ms']=106;
vs[i]['server_name']="www24.us.archive.org";
vs[i]['service']='ao_2';
}
if ($(".more_search").size()>0) {
window.archive_analytics.send_scroll_fetch_base_event();
}
}
</script>
</div>
</body>
</html>

Prosa00fuengoog Djvu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prosa00fuengoog Djvu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

<!

<div class="row toprow web" style="max-width:1000px;margin:aut

<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p

ve.org/details/americana" title="American Libraries">American Libraries</a>

<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p

etails/nsa" title="TV NSA Clip Library">TV NSA Clip Library</a>

ive.org/details/gamevideos" title="Videogame Videos">Videogame Videos</a>

<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p

<a href="https://archive.org/details/audio_news" title="News &amp; Public Affair

<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p

g/details/zx_spectrum_library_games" title="ZX Spectrum Library: Games">ZX Spect

<div class="col-sm-2 col-xs-7 col-sm-p

<div class="navbar navbar-inverse navbar-static-top" role="navigatio

<div id="nav-tophat-helper" class="hidden-xs"></div>

<a title="Image" class="navia-link image" data-top-kind="ima

<li id="nav-search" class="dropdown dropdown-i

<a href="https://archive.org/search.php" onclick="$(this).pa

Ftom tlie BequcM of

grafa la a/cadmica , de Serra germans y T^ussell

Lo que deya una Iluema

Lo que deya una Uuerna

JsiCA , flors y llum ; cruixits de seda

Qu s, insecte vil que t'arrossegas, qu

LO QUE DEYA UNA LLUERNA

Que n'estava d'hermosa, satisfeta ! Tot era

n'estava ella d'hermosa ! | Qu'enamorat, jo, contemplantla !

Estich mes cansada ! Dixan dormir

LO QUE DEYA UNA LLUERNA I I

has cregut teir claror propia y has despreciat

Soch un escpiich que creu

iocH un escptich que creu en lot,

Jo no soch com els altres; soch un escptich

A la meva dona, la santeta de casa, Testimo

Molt mes jove que jo la dona meva, The cone-

Varm teir una tongada drenla. Poca feyna,

Prop de la convalescencia va voler veure ais

rar, y, abrassantme ben fort, va dirme un secret

JAMPOCH pera aquell tren s'hava despatxat cap biillet.

Quan el senyor Rius, el jefe d'estaci, va veure

En Jordi, '1 mosso d'estaci, tamb s'encant

a' ENRICH DE FUENTES

el conductor baix enrahonar ab el senyor Rius,

del tur : derrera, un tros

d'hort, un cam de ca: l'un costat y al altre,

Una olor que fa agafar gana!

El jefe d'estaci, un cop enllestit d telgrafo

nyat de sentirla parlar ctala y de descobrirli

de las donas de la trra.

Lo qu'en Jordi no va dir era qu'hava espHcat

de la Torre. Els uns creyan que poiser anava

Tingui, vu ? es all digu en Jordi,

Y altre cop apret correr dfi valent. ^

La tartana, al acostarse al- pobl, anava trovant

Las Bessonas tamb varen trovarla maca, pero,

La tartana, deixant el cam y entrant al pobl,

por de que li tiressin una pedra.

La casa de la Sisea era la derrera del carrer y

Quan en Jordi's vej la m un duro pera

ta ; y un cinturn de seda blanca ab una colla de

La Sisqueta va pensar que lo que millor anira

Y donchs, Sisea, sembla que lenim foraslers

Quan mes entussiasmat estava Thereu Mil, va

sortir la foiastera del quarto, duent brs la nena

<a href="https://archive.org/details/audio_news" title="News & Public Affair