Temtiques

AUTOR PAU
LOCKE

Origen de les
nostres idees

Idees simples (de sensaci

i de reflexi)
Idees complexes (modes, substncies i relacions)
Negaci de les idees inates
Empirisme amb trets racionalistes
Convenincia o desconvenincia de les idees. Tipus
de coneixement:
Coneixement intutiu (clar i distint, immediat o
directe)
Coneixement demostratiu (a partir daltres
coneixements o premisses)
Coneixement sensitiu (a travs de les nostres idees
de sensaci)

Coneixement

Coneixement
racional- no
racional

Admet el coneixement del mn per inferncia a

partir de les sensacions (amb la causalitat com a
base) La causa de les idees de sensaci s un no
se qu ms enll de lexperincia.
Admet el coneixement de lnima per intuci
Admet el coneixement de Du per demostraci

Conceptes
metafsics

Admet la substncia com a una realitat extramental

causa de les nostres idees de sensaci. La substncia
la inferim a partir de les sensacions. Diu que s un
no s qu que produeix en la ment les nostres
idees.
Admet la causalitat com a una relaci que
fonamenta el nostre coneixement del mn. Inferim
la causalitat a partir duna reflexi simple a partir de
les nostres idees.

Substncia
Causalitat

AUTORS DE COMPARACI
HUME

DESCARTES

Percepcions fortes (impressions)

Percepcions dbils (idees) cpies de les
impressions.
Idees complexes = agrupaci didees simples.
Empirisme fenomenista
Convenincia o desconvenincia de les idees.
Criteri empirista (empirisme psicolgic): no pot
haver cap idea en la ment que faci referncia a
lexperincia sense cap impressi corresponent.
Empirisme epistemolgic: no es poden admetre
termes i conceptes en la histria de la filosofia que
facin referncia a lexperincia que no tinguin una
impressi corresponent.
Crtica als conceptes metafsics
Separa del coneixement racional els conceptes
metafsics. Distingeix entre :
mbit de la ra: relacions didees (judicis analtics
a priori matemtiques) i qestions de fet (judicis
sinttics a posteriori fsica)
mbit de la emoci: tica, religi i creena.

Idees adventcies
Idees factcies o fictcies
Idees innates (naturaleses simples,
veritats universals i necessries)
Racionalisme
Veritat = idees innates
Mtode = procediment que permet trobar
les primeres veritats (naturaleses simples)
[regles del mtode] ajuda a evitat la
precipitaci i la prevenci (evitar lerror).
Anlisi = Meditacions Metafsiques
Sntesi = Principis de Filosofia

La substncia s un concepte metafsic que no

podem acceptar en lmbit racional (empirisme
epistemolgic). s una creena que per efecte del
costum de veure sempre juntes determinades
impressions i amb ajuda de la memria ens formem
la idea de substncia, que no s ms que una idea
general sense contingut.
La causalitat s noms una relaci dassociaci
didees. No admet la connexi necessria que
atribum a la relaci causa-efecte en lexperincia.
No hi ha cap impressi daquesta connexi
necessria, de manera que no podem afirmar-la.
Aquesta crtica posa en qesti la Fsica de Newton.

Barreja diferents tipus de coneixement

El mn (res extensa = substncia extensa)
Idea innata
nima (res cogitans = substncia
pensant) Idea innata
Du (res divina = substncia divina)
idea innata
La substncia s all que s en s i es
concebeix per s mateix. La substncia s
captada amb evidncia de manera
intutiva com a una naturalesa simple. s
una veritat absoluta indubtable (tres
classes de substncies).
La causalitat t un fonament empric, la
connexi necessria s una evidncia
garantida per la substncia divina (Du),
causa de totes les coses.