Resoluci de 19 de juny de 2012 per la qual saprova el document per a

lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics deducaci

secundria, i les instruccions de recollida de dades a efectes
estadstics, per al curs 2012-2013
El desplegament de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, el del Decret
102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius i el del Decret 155/2010,
de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal
directiu professional docent aconsellen actualitzar el contingut dels documents per a
lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius.
Aix mateix, tots els centres han de continuar incorporant mesures precises per
contribuir a lassoliment de lobjectiu de reducci a la meitat dels actuals ndexs de
fracs escolar, dacord amb el que sestableix en el Pla de Govern 2011-2014.
Laplicaci de mesures sha de fer en el context dausteritat econmica que
caracteritza tots els sectors de lactivitat.
En conseqncia, sens perjudici de les normatives especfiques que regulen
situacions particulars, i en virtut de les atribucions que em confereix larticle 16 de la
Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya,
RESOLC:
Primer.- Aprovar el document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres
pblics deducaci secundria per al curs 2012-2013.
Segon.- Aprovar les instruccions de recollida de dades a efectes estadstics:

Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a

lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes
Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres

Tercer.- El document es pot consultar a http://educacio.gencat.cat/portaldecentre

(centres pblics de la Generalitat) i a http://educacio.gencat.cat/gestiocentre (centres
pblics daltres titularitats). Els titulars dels centres nhan dinformar els diferents sectors
de la comunitat escolar i han de facilitar-los laccs a les informacions que shi
contenen.
Quart.- Per a la seva aplicaci a lmbit de la ciutat de Barcelona, correspon al Consorci
dEducaci ladaptaci i el desenvolupament del contingut del document.
Barcelona, 19 de juny de 2012

M. Jess Mier i Albert

Secretria general

Document per a lorganitzaci i el

funcionament dels centres pblics
deducaci secundria

Curs 2012-2013

Organitzaci i funcionament dels centres pblics deducaci secundria

per al curs 2012-2013
I. Organitzaci general del centre................................................................................... 6
1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre................................ 6
2. El centre acollidor ................................................................................................... 8
2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes............................................ 8
2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes................. 8
3. Atenci a les necessitats educatives dels alumnes .............................................. 10
3.1. Aspectes generals. Orientaci educativa. Tutoria ......................................... 10
3.2. Atenci a la diversitat..................................................................................... 11
3.3. Atenci als alumnes nouvinguts .................................................................... 11
3.4. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
i trasllat d'alumnes del nostre sistema educatiu a sistemes educatius
estrangers. Aspectes administratius i acadmics ................................................. 12
3.5. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades ............................. 13
3.6. Atenci educativa als alumnes amb mesures judicials.................................. 13
3.7. Incorporaci d'alumnes menors de 16 anys als estudis a distncia .............. 13
4. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics.................. 14
5. Avaluaci de centre .............................................................................................. 15
6. Coordinaci entre primria i secundria ............................................................... 16
7. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci.
Programaci general anual del centre. Memria anual ............................................ 17
II. Organitzaci del currculum ...................................................................................... 19
8. Normativa d'aplicaci............................................................................................ 19
9. Programacions didctiques .................................................................................. 20
10. Educaci secundria obligatria......................................................................... 21
10.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (ESO) ................... 21
10.2. Competncies bsiques i proves d'avaluaci .............................................. 22
10.3. Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO ........................................................ 23
10.4. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO ........................... 25
11. Batxillerat ............................................................................................................ 28
11.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat) ........... 28
11.2. Avaluaci d'alumnes de batxillerat............................................................... 28
11.3. Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de
batxillerat .............................................................................................................. 31
11.4. Batxillerat en tres cursos.............................................................................. 32
11.5. Incorporaci d'alumnes al batxillerat............................................................ 33
11.6. Canvis en el currculum dels alumnes ......................................................... 34
11.7. Batxillerat en rgim nocturn ......................................................................... 34
11.8. Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat............... 34
11.9. Doble titulaci de batxillerat i de baccalaurat............................................. 35
11.10. Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat .................. 36
12. Cicles formatius de formaci professional (LOGSE) .......................................... 38
12.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOGSE) ..... 39
12.2. Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE).................................................. 40
12.3. Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE) ........................................... 46
12.4. Renncia a la matrcula (FP LOGSE).......................................................... 47
12.5. Reclamacions motivades per les qualificacions (FP LOGSE) ..................... 47
12.6. Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE) ........................................ 48
12.7. Informaci als alumnes (FP LOGSE)........................................................... 49
13. Cicles de formaci professional inicial (LOE) ..................................................... 49
13.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE) .......... 50
13.2. Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE).................................................... 51
13.3. Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE) ................................................ 55
3

13.4. Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE) ............................................. 55

13.5. Informaci als alumnes (FP LOE)................................................................ 56
14. Ensenyaments esportius .................................................................................... 56
14.1. Denominaci, concreci i aplicaci dels currculums (ensenyaments
esportius LOGSE)................................................................................................. 56
14.2. Aplicaci dels preus pblics dels ensenyaments esportius ......................... 57
14.3. Avaluaci dels ensenyaments esportius (LOGSE) ...................................... 57
14.4. Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius (LOGSE)...... 63
14.5. Renncia a la matrcula - Ensenyaments esportius..................................... 63
14.6. Reclamacions motivades per les qualificacions - Ensenyaments esportius 64
14.7. Acreditaci i convalidaci d'estudis - Ensenyaments esportius (LOGSE) ... 65
14.8. Cicles d'ensenyaments esportius LOE ........................................................ 67
14.9. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (ensenyaments
esportius LOE) ...................................................................................................... 67
14.10. Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius (cicles LOE) .................. 67
14.11. Incorporaci d'alumnes als cicles LOE ...................................................... 71
15. Programes de qualificaci professional inicial .................................................... 71
15.1. Implantaci dels programes......................................................................... 72
15.2. Destinataris, accs i permanncia ............................................................... 72
15.3. Aspectes organitzatius................................................................................. 73
15.4. Avaluaci dels aprenentatges...................................................................... 74
15.5. Informe anual per a l'avaluaci dels programes de qualificaci
professional inicial ................................................................................................ 75
16. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) .................................. 75
17. Ensenyament de la religi .................................................................................. 76
III. Organitzaci del curs ............................................................................................... 78
18. Calendari escolar................................................................................................ 78
19. Horari general del centre .................................................................................... 78
19.1. Rgim dirn ................................................................................................. 78
19.2. Rgim nocturn.............................................................................................. 79
19.3. Observacions sobre l'horari dels alumnes en el centre ............................... 80
19.4. Activitats fora del recinte del centre ............................................................. 81
19.5. Viatges escolars........................................................................................... 82
20. Criteris generals de distribuci de grups i d'elaboraci de l'horari...................... 82
21. Horari dels professors......................................................................................... 83
21.1. Horari general dels professors..................................................................... 83
21.2. Compatibilitats ............................................................................................. 83
21.3. Reduccions de jornada ................................................................................ 83
21.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels professors afectats
per reduccions de jornada .................................................................................... 84
21.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin
entre 55 i 64 anys ................................................................................................. 84
22. rgans unipersonals de direcci i rgans unipersonals de coordinaci............. 85
22.1. rgans unipersonals de direcci ................................................................. 85
22.2. rgans unipersonals de coordinaci ........................................................... 87
22.3. Instituts escola ............................................................................................. 90
23. Especificacions d'aplicaci a determinats professors......................................... 90
23.1. Professorat jubilat voluntari als centres educatius....................................... 90
24. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa ............... 91
IV. Aspectes generals................................................................................................... 93
25. Assistncia dels professors ................................................................................ 93
25.1. Llicncies i permisos.................................................................................... 93
25.2. Vacances anuals.......................................................................................... 93
25.3. Substitucions ............................................................................................... 94
25.4. Encrrec de serveis ..................................................................................... 94
4

25.5. Registre d'absncies.................................................................................... 94

25.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la
deducci proporcional d'havers ............................................................................ 97
25.7. Exercici del dret de vaga.............................................................................. 97
26. Aplicaci de la via disciplinria ........................................................................... 98
27. Gesti econmica dels centres........................................................................... 98
28. Gesti acadmica i administrativa ...................................................................... 99
29. Recollida de dades a efectes estadstics............................................................ 99
30. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal ........................................ 99
31. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar ...................... 100
32. Igualtat d'oportunitats per a nois i noies ........................................................... 101
33. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar ........................................................ 102
33.1. Biblioteca escolar....................................................................................... 102
33.2. Llibres de text ............................................................................................ 103
34. Beques i ajuts ................................................................................................... 104
35. Assegurana escolar obligatria....................................................................... 104
36. Seguretat i salut................................................................................................ 105
37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident....... 106
37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de
particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns
materials) ............................................................................................................ 106
37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar............ 107
38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que
afecten alumnes que hi sn escolaritzats............................................................... 108
38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les
renovacions de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels
menors a crrec .................................................................................................. 108
39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin
l'exercici professional de personal del centre ......................................................... 109
40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci
de la imatge ............................................................................................................ 109
40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet ................................. 110
41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors .................... 110
42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu. Implicaci i
participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills i en el
funcionament del centre ......................................................................................... 111
43. Participaci dels alumnes ................................................................................. 112
V. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa.................................... 113
44. Formaci permanent del professorat................................................................ 113
45. Innovaci educativa .......................................................................................... 114
VI. Referents normatius .............................................................................................. 116
. Referents normatius 1 .......................................................................................... 116
. Referents normatius 2 .......................................................................................... 119
D. Documents ............................................................................................................. 123
A. Annexos ................................................................................................................. 420
A1. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a
l'elaboraci de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als centres - Annex ........ 420
A2. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a
l'elaboraci de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes - Annex ......426
M. Models ...................................................................................................................432

I. Organitzaci general del centre

1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre
L'organitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis
rectors del sistema educatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de
juliol, d'educaci i s'ha de fer en el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius i pel Decret 155/2010, de 2 de
novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu
professional docent.
L'organitzaci general del centre ha d'orientar-se en funci del projecte de
direcci vigent com a concreci del projecte educatiu. D'acord amb la Llei
d'educaci i el Decret d'autonomia dels centres educatius, els centres pblics i
els centres privats sostinguts amb fons pblics estableixen en el seu projecte
educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte d'acci prioritria
de la instituci escolar. Aquestes fites han d'estar alineades amb l'objectiu
prioritari del Servei d'Educaci de Catalunya, que s desenvolupar al mxim les
capacitats de tots i cadascun dels seus alumnes, com a principi fonamentador
de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi social. Les programacions generals
anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme en relaci
amb aquesta prioritat.
El Decret d'autonomia dels centres educatius i el Decret de la direcci dels
centres pblics esdevenen el marc normatiu reglamentari en qu s'ordena la
presa de les decisions que han d'adoptar els rgans competents de cada
centre per tal de donar compliment al que s'indica en el pargraf anterior.
Tenint en compte l'objectiu prioritari enunciat, els centres han de prioritzar les
seves accions vers els aspectes segents:

L'adquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne. En especial, l'assoliment d'un
bon nivell d'expressi i comprensi orals, d'expressi escrita i de
comprensi lectora, d'habilitats matemtiques bsiques i d'autonomia en
l'aprenentatge. Aix mateix, la consolidaci d'un hbit de lectura
independent, diria i reflexiva, que formi lectors capaos d'accedir al
contingut de qualsevol text. Les avaluacions censals de competncies
bsiques aportaran dades significatives sobre el conjunt del sistema
educatiu, sobre cada alumne en particular i sobre cada centre educatiu,
que permetran, si escau, la introducci de millores.

L'acompanyament personalitzat de l'alumne s'ha de considerar com un

eix de la formaci i, a tal efecte, els centres hauran d'implementar
estratgies organitzatives dins del seu projecte educatiu de centre, que
facin de l'orientaci educativa una eina bsica per atendre la diversitat
dels alumnes.

El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment

emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
En finalitzar l'ensenyament obligatori els currculums han de garantir el
ple domini de les llenges oficials catalana i castellana (vegeu-ne
orientacions i recordatoris en el document "Consolidaci de la llengua
catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un
projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic"). En la documentaci
que hagin d'expedir, els centres s'ajustaran al que determinen els
articles 16.4 i 16.5 de la Llei d'educaci.

La importncia de l'aprenentatge de, com a mnim, una llengua

estrangera, amb l'objectiu que els alumnes n'adquireixin les
competncies d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb
el Marc europeu com de referncia. Aix mateix, la seva progressiva
introducci en continguts de matries no lingstiques i la incorporaci
de l's instrumental d'una llengua estrangera en tots els currculums de
formaci professional.

L's de les TIC i dels recursos digitals ha d'afavorir la millora dels

processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix
com donar suport a l'atenci a les necessitats educatives especfiques i
a la diversitat dels alumnes. Els alumnes han de desenvolupar la
competncia digital en tots els nivells educatius.

La introducci d'activitats de refor durant l'estiu, aix com dels exmens

de setembre, com a procs de recuperaci de l'alumne amb retards
d'aprenentatge. Aquesta oportunitat hauria de comportar la implicaci i el
seguiment per part de les famlies del rendiment escolar dels seus fills.

El principi d'escola inclusiva, que comporta considerar els elements

curriculars, metodolgics i organitzatius per fer possible que tots els
alumnes participin i aprenguin en els entorns escolars ordinaris, sempre
que aix sigui possible.

L'atenci especfica als alumnes amb altes capacitats ha de possibilitar,

dins del marc curricular establert, desenvolupar al mxim el seu talent.

D'acord amb les disposicions transitries primera i segona del Decret 102/2010,
de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el termini de quatre anys
des de l'entrada en vigor d'aquest Decret tots els centres han d'haver adaptat
les seves normes d'organitzaci i funcionament, i els centres pblics han
d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa tenint en compte el seu
projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcci, d'acord amb les
previsions d'aquest Decret.

2. El centre acollidor
Els centres han d'integrar, mitjanant el seu projecte educatiu i el projecte de
direcci vigent, tots els alumnes, amb independncia de les seves condicions
personals, la seva llengua, cultura, condici social i origen, en benefici de la
cohesi social.
2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes
Cal que el projecte educatiu del centre doni marc suficient per:

Preveure l'acollida dels professors nous i la de les famlies que

matriculen els seus fills per primera vegada en el centre i, especialment,
la de les famlies dels alumnes amb necessitats educatives especfiques.

Fomentar l'educaci intercultural en un marc de dileg i convivncia.

Promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci.

Coordinar degudament en el centre les actuacions en matria de

llengua, interculturalitat i cohesi social.

Coordinar degudament en el centre les actuacions per a l'atenci dels

alumnes amb necessitats educatives especfiques.

Dissenyar i desenvolupar estratgies i actuacions orientades a la millora

de la convivncia i a la gesti positiva dels conflictes.

Promoure el treball i l'aprenentatge en xarxa amb els diferents ens

educatius de l'entorn, amb la finalitat de compartir i desenvolupar un
projecte educatiu com. En el cas dels centres educatius que formen
part d'un Pla educatiu d'entorn (PEE), el centre haur de vincular els
objectius i les actuacions del PEE al Projecte educatiu, al Projecte de
direcci i a la Programaci general anual, respectivament.

Aprofitar les iniciatives i recursos del Pla catal d'esport a l'escola.

Promoure actuacions que afavoreixin en els alumnes el comproms cvic

i el servei a la comunitat.

El document "Desenvolupament del centre educatiu acollidor" s un document

informatiu que pot resultar til per desenvolupar les indicacions anteriors en un
context de projecte i plantejaments educatius de centre acollidor.
2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes
Quan un centre desenvolupa un projecte per consolidar el plurilingisme dels
alumnes amb accions d'impuls a les terceres llenges, correspon als professors
implicats en el projecte:

Determinar amb l'equip directiu del centre els compromisos de

continutat, formaci i participaci que es deriven de la implicaci en el
projecte, que necessriament ha d'estar emmarcat en el Projecte
educatiu del centre i integrat en el seu Projecte lingstic. Aix mateix, la
sollicitud d'ajuts i subvencions per dur a terme projectes especfics
d'impuls a les llenges estrangeres requereix l'aprovaci del consell
escolar.

Collaborar en el desplegament o actualitzaci del projecte lingstic,

conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci
de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb
l'assessorament puntual del coordinador o referent de llenges dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del
Consorci d'Educaci.

Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la

docncia i el treball conjunt amb la resta dels professors, relatius a les
metodologies integrades de les llenges (i en especial de l'AICLE en
qualsevol llengua: "Content and Language Integrated Learning" i
"L'enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre").

Fer difusi en el centre dels materials elaborats per a l'impuls al

plurilingisme, aix com promoure'n el bon s i gestionar la visibililitat del
projecte en els espais virtuals del centre educatiu.

Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la

coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i el
coordinador o referent de llenges estrangeres dels serveis territorials o,
a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, les
activitats de recerca, de mobilitat, d'associaci escolar, d'aprofundiment
en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta de projectes,
d'acord amb la planificaci i el projecte lingstic del centre.

Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, al

web i als espais collaboratius del centre, en especial si el centre
participa en el programa de biblioteques escolars "Puntedu" o projectes
internacionals en diferents idiomes.

Totes aquestes accions tenen com a finalitat ltima l'increment de l'xit

educatiu dels alumnes, el desenvolupament professional dels professors i la
promoci de les accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la
comunitat educativa.
En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional
(Comenius, eTWINNING o altre), que inicin un pla integrat de llenges
estrangeres (PILE) o que finalitzin un pla experimental de llenges estrangeres
(PELE), conv que el responsable d'aquests projectes coordini la planificaci,
la gesti i el seguiment amb els altres participants.

Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres pasos o de

professors complementaris de llenges d'origen en horari extraescolar han de
vetllar per l'adequada acollida d'aquests professors i per la coherncia de les
seves activitats en relaci amb el projecte lingstic del centre.
Els centres que realitzen activitats extraescolars en llenges estrangeres
curriculars han de procurar la integraci de les accions en els objectius del
projecte lingstic i la corresponent coherncia en els processos i les
metodologies emprades.
L'impuls al plurilingisme ha de respectar tamb les llenges prpies dels
alumnes, amb l'apreciaci de la seva riquesa cultural en l'mbit familiar. Els
centres que incorporen classes extraescolars d'altres llenges no curriculars
han de garantir la coordinaci dels seus professors amb la resta del claustre i la
seva mxima implicaci en les activitats d'entorn, acollida i convivncia.
Els centres que tenen concedida l'homologaci del batxillerat i del baccalaurat
francs (Batxi-Bac) tenen preferncia en l'assignaci d'auxiliars de conversa en
aquesta llengua, per cal que ho demanin dins dels terminis establerts.
Els centres han de garantir que l'alumne que, en virtut d'un projecte
internacional en qu participa el centre (Comenius, Leonardo, etc.), marxa
temporalment a l'estranger, romangui matriculat en el centre d'origen i sigui la
seva comissi o junta d'avaluaci prenent en consideraci els resultats
d'avaluaci en el centre o centres estrangers qui l'avalu del curs
corresponent.
3. Atenci a les necessitats educatives dels alumnes
3.1. Aspectes generals. Orientaci educativa. Tutoria
L'atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i l'objectiu
d'assolir les competncies que els permetin el desenvolupament personal i
escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de l'educaci obligatria,
que cada centre defineix en el seu projecte educatiu i concreta en el projecte de
direcci, la qual cosa t conseqncies en l'organitzaci de l'activitat docent, en
la prctica professional dels professors i, de manera molt especial, en l'acci
orientadora i tutorial.
L'orientaci educativa consisteix a reconixer i prioritzar la diversitat concreta
de tots i cadascun dels alumnes, per tal d'acompanyar-los en el seu procs
d'escolaritzaci.
Orientar un procs d'aprenentatge requereix la planificaci i coordinaci de tot
l'equip docent i t conseqncies en l'organitzaci i funcionament dels centres.
La responsabilitat de l'orientaci educativa s compartida per tot l'equip docent.
La concreci de les funcions especfiques del professorat de l'especialitat
d'orientaci educativa es pot consultar al document "Especificacions per a
determinats professors dels instituts, els instituts escola i les seccions".

10

En el portal XTEC, secci "Currculum i orientaci", trobareu fonaments terics i

recursos per incorporar l'orientaci educativa al projecte educatiu de centre.
En el document "Acci tutorial a l'educaci secundria" hi ha indicacions i es
desenvolupen amb detall orientacions i suggeriments en matria de tutoria.
En concret, el document fa referncia a aspectes generals relacionats amb
l'acci tutorial i aspectes concrets de tutoria i orientaci en les etapes de
l'educaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional, aix
com informaci sobre recursos disponibles per a l'orientaci.
3.2. Atenci a la diversitat
L'article 91 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i l'article 5 del Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, estableixen que
entre els elements que ha de contenir el projecte educatiu del centre hi ha els
procediments d'inclusi educativa, els criteris que orientin l'atenci a la
diversitat i els que han d'orientar les mesures organitzatives, sempre d'acord
amb els principis de l'educaci inclusiva i la coeducaci.
L'atenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se
des de la perspectiva global del centre i des de la participaci prioritria dels
alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci.
En el document "Atenci a la diversitat a l'educaci secundria" es
desenvolupen amb detall orientacions i suggeriments en matria d'atenci a la
diversitat.
Aix mateix, en els estudis postobligatoris es poden donar circumstncies que
comportin modificacions i adaptacions curriculars mitjanant exempcions i
convalidacions de matries i mduls. En el document "Plans individuals,
exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments
postobligatoris" es detallen totes les indicacions per als centres i els alumnes
en aquesta matria.
En els documents "Simultanetat d'estudis d'ESO o de Batxillerat amb estudis
de msica" i "Simultanetat d'estudis d'ESO o de Batxillerat amb estudis de
dansa" es desenvolupen orientacions i suggeriments en matria d'atenci
educativa als alumnes que simultaniegen els estudis secundaris amb estudis
de msica o dansa.
3.3. Atenci als alumnes nouvinguts
En l'educaci secundria, es considera alumne nouvingut aquell que s'ha
incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre
mesos o, excepcionalment si procedeix d'mbits lingstics i culturals molt
allunyats del nostre, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos.
Correspon a cada centre preveure les mesures especfiques destinades a
assegurar un bon acolliment dels alumnes nouvinguts, entre les quals hi ha el
11

recurs de l'aula d'acollida, a ms dels altres descrits al document "Alumnes

nouvinguts. Aula d'acollida". Aix mateix, els centres educatius disposen d'un
espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informaci
seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica.
L'adaptaci del currculum a les necessitats immediates d'aprenentatge dels
alumnes nouvinguts requereix l'elaboraci i aplicaci d'un pla individualitzat (es
disposa d'un protocol orientatiu al model "Elaboraci de plans individualitzats
per als alumnes nouvinguts en l'etapa d'educaci secundria"). Vegeu-ne
tamb ms detalls sobre la seva eventual aplicaci al document "Mesures per
atendre la diversitat a l'ESO".
Per promoure el plurilingisme dels alumnes i valorar les llenges prpies dels
alumnes immigrants, el centre pot establir mesures extraescolars per afavorir
projectes, tasques o estudis de llenges no curriculars i de cultures majoritries
entre els seus alumnes, o cultures presents en la seva comunitat educativa.
Aquestes accions s'hauran d'esmentar si se sollicita la participaci en projectes
internacionals (Comenius, eTwinning) o plans integrats de llenges estrangeres
(PILE), ats que sn una riquesa estratgica en el patrimoni lingstic de la
comunitat.
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts s'ha de dur
a terme amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions
realitzades del currculum.
3.4. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers i
trasllat d'alumnes del nostre sistema educatiu a sistemes educatius estrangers.
Aspectes administratius i acadmics
Sens perjudici del que s'indica a l'apartat "Atenci als alumnes nouvinguts" i en
els documents que s'hi esmenten, la incorporaci dels alumnes procedents de
sistemes educatius estrangers en qualsevol dels cursos de l'educaci
obligatria s'ha de fer tenint com a referents la seva edat i els coneixements i
les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs d'acollida.
L'Ordre ministerial de 30 d'abril de 1996 d'adequaci a la nova ordenaci
educativa dels criteris d'homologaci i convalidaci d'estudis estrangers (BOE
nm. 112, de 8.5.1996), modificada per l'Ordre ECD/3305/2002, de 16
d'octubre (BOE nm. 311, de 28.12.2002) estableix les equivalncies entre els
estudis cursats en diferents pasos i els estudis del nostre sistema educatiu. El
document "Alumnes que canvien de sistema educatiu" cont informacions
sobre el procediment a seguir segons l'etapa educativa a qu s'incorpori
l'alumne (ESO, batxillerat, cicles formatius), aix com tamb orientacions per a
la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes que es traslladen a
l'estranger.

12

3.5. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades

L'atenci educativa als alumnes que no poden seguir temporalment els estudis
en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals
amb llits de pediatria, on se'ls ofereixen activitats especfiques adaptades al
seu estat clnic i al temps d'estada amb l'objectiu de fomentar el
desenvolupament integral, donar continutat al procs d'aprenentatge i facilitar
el retorn al centre educatiu un cop hagin rebut l'alta mdica.
Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, l'alumne
podr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, el centre
on l'alumne est matriculat ha de fer el seguiment de la seva evoluci
acadmica. La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm.
5029, de 14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal
que els alumnes que pateixen malalties prolongades puguin rebre atenci
educativa domiciliria per part de professors del Departament d'Ensenyament.
3.6. Atenci educativa als alumnes amb mesures judicials
La Resoluci EDU/2407/2008, de 22 de juliol (DOGC nm. 5183, de
29.7.2008), aprova les instruccions per al funcionament de les unitats docents
als centres educatius de la Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i
de Justcia Juvenil, i el procediment per al trasps d'informaci de l'avaluaci
dels alumnes als instituts i als centres i aules de formaci de persones adultes.
Les unitats docents dels centres dependents de la Direcci General d'Execuci
Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil tenen per objectiu donar suport
educatiu a l'alumne per afavorir la continutat del procs d'aprenentatge i la
seva vinculaci amb el centre educatiu d'origen. Els professors de les unitats
docents, en coordinaci amb el professor que exerceix la tutoria dels alumnes a
l'institut o al centre o aula de formaci de persones adultes en qu l'alumne
est matriculat, han de collaborar en la planificaci de les sessions de treball,
les reunions d'intercanvi d'informaci, el trasps de l'avaluaci i la tutoritzaci
de l'alumne per a la seva reincorporaci al centre educatiu.
3.7. Incorporaci d'alumnes menors de 16 anys als estudis a distncia
Per als alumnes menors de 16 anys l'oferta d'educaci a distncia est
restringida a situacions excepcionals en qu no hi hagi possibilitat
d'escolaritzaci presencial normalitzada. Per al reconeixement d'aquestes
situacions se segueix el procediment segent:
a. El director del centre en qu l'alumne es trobi cursant ensenyaments
presencials ha de trametre a la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci, la sollicitud
signada pel pare, mare o tutors legals de l'alumne, acompanyada amb la
documentaci segent:

13

Cpia d'un document acreditatiu de la data de naixement de

l'alumne.

Cpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne en l'ltim curs

acadmic completat i, si la sollicitud es presenta un cop iniciat el
curs, cpia de les qualificacions parcials que l'alumne hi hagi
obtingut.

Escrit del director del centre en qu faci una valoraci sobre la

incorporaci de l'alumne als ensenyaments a distncia.

Qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director o a

petici dels pares o tutors legals de l'alumne, es consideri
pertinent adjuntar.

b. La direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia

del Consorci d'Educaci trametran a la Direcci General d'Educaci
Secundria Obligatria i Batxillerat la seva proposta de resoluci amb la
documentaci abans esmentada, a la qual hauran incorporat un informe
de la Inspecci d'Educaci. Correspon a l'rgan directiu esmentat
resoldre motivadament la sollicitud.
4. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics
El Departament d'Ensenyament promou el projecte per a la millora de la qualitat
dels centres educatius pblics (PMQCE), que t com a finalitat millorar els
resultats educatius, reduir l'aband escolar prematur i potenciar la cohesi
social en els centres educatius pblics.
Els equips directius dels centres que participen en aquests projectes elaboren i
apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acord amb el projecte de
direcci que n'ordena el desplegament i la seva aplicaci, un pla estratgic on
defineixen els objectius, les estratgies i les actuacions per aconseguir-los i
formalitzen amb el Departament un acord quadriennal. La concreci anual del
pla estratgic s, per a l'equip directiu d'aquests centres, l'element de
referncia fonamental per elaborar la programaci general anual.
D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, a mesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre (PAC)
finalitzin la seva vigncia, el Departament d'Ensenyament impulsar i prioritzar
acords de coresponsabilitat amb centres educatius per a l'aplicaci del projecte
educatiu d'acord amb el projecte de direcci, a fi que es desenvolupin
estratgies orientades a assegurar l'equitat i a millorar els resultats educatius
en entorns de caracterstiques socioeconmiques i culturals especialment
desfavorides o singulars, o projectes d'excellncia educativa que aportin
experincies de qualitat al sistema educatiu. Els centres aplicaran un pla
d'actuaci i retran comptes a la comunitat escolar i a l'Administraci educativa
de l'assoliment dels objectius, en els termes establerts en l'acord.

14

5. Avaluaci de centre
L'avaluaci, en les seves modalitats d'avaluaci interna o autoavaluaci i
d'avaluaci externa, s una eina per al coneixement i la millora constant del
servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se
n'obtenen, el conjunt d'actuacions d'avaluaci ha de proporcionar un
coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. L'avaluaci ha
de permetre relacionar els resultats amb els processos d'ensenyament i
aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa,
d'acord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa l'acci
educativa. L'avaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions
que contribueixi a l'increment de la qualitat educativa que reben els alumnes.
El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament inclou la planificaci i
l'aplicaci de tota l'activitat avaluativa que, d'acord amb el ttol XI de la Llei
d'educaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu,
avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva,
avaluaci de la funci docent, aix com la planificaci i l'aplicaci de
l'avaluaci de centre des d'una perspectiva que integra l'avaluaci interna i
l'avaluaci externa.
Les estratgies d'avaluaci de centre que actualment s'apliquen de manera
prioritzada sn l'avaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre.
L'avaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt,
tot i que no implica l'avaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta
avaluaci proporciona una visi panormica del centre. En particular,
l'avaluaci global diagnstica s'aplica en centres pblics que en el curs 20122013 finalitzen un pla estratgic de centre. Tamb es podr aplicar en altres
centres, pblics o concertats, que es determini.
L'aplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues
finalitats: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora
i facilitar informaci al Departament d'Ensenyament perqu pugui decidir i
aplicar poltiques educatives ms eficients.
Els indicadors de centre tenen carcter sinttic i faciliten informaci mesurable
d'un conjunt acotat de variables educatives que s'actualitza cada curs escolar i
que permet analitzar l'evoluci del centre i fer valoracions comparatives.
Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de
processos i de recursos, si b en el seu nivell d'aplicaci ms redut (indicadors
de nivell 1) no es consideren els processos. Tamb inclouen els resultats de les
proves d'avaluaci externa que s'apliquen als centres. La informaci referida a
aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar l'evoluci del centre
com per interpretar, explicar i millorar els processos d'ensenyament i
aprenentatge i els seus resultats.
El curs 2008-2009 es va iniciar l'aplicaci generalitzada dels indicadors de
centre. L'aplicaci d'aquests indicadors cada curs permet disposar d'informaci
acumulada per valorar si les millores sn consistents.
15

6. Coordinaci entre primria i secundria

Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes entre l'etapa
d'educaci primria i la d'educaci secundria obligatria, els equips directius
dels instituts i de les escoles d'on procedeixi l'alumne planificaran la realitzaci
de les sessions de coordinaci necessries per tal d'assegurar la continutat i la
coherncia del procs educatiu i de l'itinerari formatiu de l'alumne, acordant
criteris d'actuaci comuns i compartits.
Entre els aspectes rellevants que la coordinaci entre centres vinculats hauria
d'incloure, figuren els relatius a:

Coneixement de l'alumne (desenvolupament personal, situaci familiar,

capacitats i habilitats bsiques).

Concreci i desenvolupament del currculum (prioritzaci d'objectius i

continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris d'avaluaci
dels alumnes).

Organitzaci del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d'escola

inclusiva.

Treball conjunt d'escola i institut per establir els criteris per a l'elaboraci
de les activitats de refor d'estiu dels alumnes de 6 d'educaci primria
que no han superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i
matemtiques.

Seguiment del procs d'adaptaci a l'institut dels alumnes de 1r d'ESO.

En el trasps d'informaci dels alumnes, les escoles han de lliurar, a petici de

la direcci del centre d'educaci secundria, una cpia de l'historial acadmic,
de l'informe individualitzat i de l'informe dels resultats de la prova d'avaluaci de
6 d'educaci primria. Per facilitar una adequada atenci als alumnes que
s'incorporen a l'educaci secundria, cal que aquest trasps d'informaci es
faci abans del 30 de juny, comptant amb la collaboraci de l'EAP en el trasps
d'informaci referida als alumnes amb necessitats educatives especials.
En la informaci de trasps al centre de secundria tamb s'inclour la relaci
dels alumnes que han de fer les activitats de refor d'estiu i una cpia de les
activitats encomanades. Aquestes activitats es tindran en compte en l'avaluaci
inicial de 1r d'ESO. Al web "Currculum i organitzaci" trobareu Orientacions per
a les activitats de refor d'estiu.
Els equips directius dels centres vinculats determinen l'estructura de la
coordinaci i la planifiquen. Amb aquests efectes, es podran formular, si escau,
propostes de formaci conjunta dels professors per incorporar al Pla de
formaci permanent de zona.
En la programaci de les seves activitats, i especialment en les del primer
trimestre del curs, s'ha de preveure la realitzaci d'entrevistes entre els tutors
16

del darrer cicle de l'educaci primria i els tutors del primer curs de l'educaci
secundria obligatria del centre o centres vinculats, per tal de completar la
informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus aprenentatges.
Les actuacions previstes en el marc de la coordinaci entre primria i
secundria formen part de la programaci general anual dels centres afectats.
7. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci.
Programaci general anual del centre. Memria anual
Els centres educatius han de determinar les seves normes d'organitzaci i
funcionament, d'acord amb el que s'estableix al captol III del ttol I del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius. Aquestes normes han de
permetre organitzar, en el dia a dia, el treball educatiu i de gesti, orientat a
assolir els objectius del projecte educatiu.
L'objectiu de millora dels resultats aconsella que les direccions dels centres
n'impulsin la seva actualitzaci i aprovaci pel consell escolar, durant el curs
2012-2013.
El projecte de direcci ordena el desplegament i l'aplicaci del projecte
educatiu del centre, i orienta i vincula l'acci del conjunt dels rgans
unipersonals i collegiats del centre, d'acord amb l'article 31 del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius, i els articles 23, 24 i 25 del
Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal
directiu professional docent.
El projecte de direcci ha d'establir les lnies d'actuaci prioritries que s'han de
desenvolupar durant el perode de direcci i es concreta, cada curs, mitjanant
les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius
formulats al projecte.
Els centres educatius han d'elaborar la programaci general anual, que s la
concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el
funcionament del centre per al curs, incloses, si escau, les concrecions
relatives als projectes, el currculum, les normes i tots els plans d'actuaci
acordats i aprovats, aix com els serveis que es presten en tot l'horari escolar.
La programaci general anual ha d'explicitar les lnies d'actuaci prioritries, les
actuacions que es duran a terme, els recursos, els responsables i els
mecanismes de seguiment de la seva implantaci, aix com els indicadors i
procediments per a l'avaluaci dels resultats, a partir dels indicadors del
projecte de direcci i del projecte educatiu.
La programaci general anual del centre ha de ser coherent amb el projecte
educatiu i amb el projecte de direcci, i s'ha de sotmetre a l'aprovaci del
consell escolar i, pel que fa a les activitats educatives, a l'aprovaci prvia del
claustre.

17

La memria anual recull el resultat de l'avaluaci de l'assoliment dels objectius

previstos en la programaci general anual del centre. Correspon al consell
escolar avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
La direcci del centre ha de garantir que la comunitat escolar s informada del
contingut de la programaci general anual i del resultat de la seva avaluaci.

18

II. Organitzaci del currculum

8. Normativa d'aplicaci
La normativa que s'esmenta a continuaci s'entn sens perjudici de les
estratgies didctiques prpies i les concrecions curriculars que cada centre
determini en aplicaci dels articles 14 i 17 del Decret 102/2010, d'autonomia
dels centres educatius.
Educaci secundria obligatria
En l'organitzaci del currculum d'ESO sn d'aplicaci el Decret 143/2007, de
26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
secundria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), modificat pel Decret
51/2012, de 22 de maig (DOGC nm. 6135, de 24.5.2012), i l'Ordre
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008), modificada per l'Ordre
ENS/56/2012, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012). Aquesta Ordre
es complementa amb les Instruccions per al clcul de la qualificaci mitjana de
l'educaci secundria obligatria.
Tamb cal tenir en compte la Resoluci EDU/3445/2009, de 2 de desembre,
per la qual es regula la convocatria anual de les proves per a l'obtenci del
ttol de graduat en educaci secundria obligatria per als alumnes que no
l'hagin obtingut en finalitzar l'etapa esmentada.
Batxillerat
L'organitzaci curricular del batxillerat s'ha d'ajustar al que determinen el Decret
142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008) i l'Ordre EDU/554/2008, de 19
de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del
batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del
batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008), modificada per l'Ordre
ENS/62/2012, de 15 de mar (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012).
Tanmateix, no sn d'aplicaci directa les previsions de l'article 21.2 del Decret
142/2008, com a conseqncia de la nullitat de l'article 14.2 del Reial decret
1467/2007, de 2 de novembre (BOE nm. 266, de 6.11.2007), declarada per
sentncia del Tribunal Suprem de 2.2.2009. L'apartat "Promoci de curs i
permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat" desenvolupa els
aspectes afectats per la sentncia esmentada.
En l'organitzaci de l'oferta de batxillerat cal tamb tenir en compte l'Ordre
EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del
batxillerat que es vinculen a les proves d'accs a la universitat (DOGC nm.
5417, de 9.7.2009).

19

D'altra banda, hi ha la possibilitat de cursar un currculum mixt per obtenir la

doble titulaci batxillerat-baccalaurat, basant-se en la Resoluci
EDU/3741/2010, d'11 de novembre (vegeu l'apartat 11.9).
Formaci professional i ensenyaments esportius
L'ordenaci general estatal de la formaci professional en el sistema educatiu
s al Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol (BOE nm. 182, de 30.7.2011).
L'ordenaci general a Catalunya s al Decret 284/2011, d'1 de mar (DOGC
nm. 5830, de 3.3.2011). A la prctica, l'ordenaci dels ensenyaments de
formaci professional s en fase de transici entre el que es dedueix del
desplegament de la LOGSE (Llei orgnica 1/1990, actualment derogada) i del
desplegament de la LOE (Llei orgnica 2/2006). L'apartat 12 d'aquest
document es refereix als plans d'estudis LOGSE, mentre que l'apartat 13 es
refereix als plans d'estudis LOE.
L'ordenaci general dels ensenyaments esportius a Catalunya es regeix pel
Decret 169/2002, d'11 de juny (DOGC nm. 3660, de 19.6.2002).
Per l'especificitat i diversitat de titulacions a qu condueixen els estudis de
formaci professional i els d'ensenyaments esportius, les seves referncies
normatives curriculars es posposen fins als apartats d'aquest document que hi
sn especficament dedicats.
9. Programacions didctiques
Els equips directius dels centres han d'encarregar als departaments didctics
l'elaboraci de les programacions d'acord amb el projecte educatiu de centre i
amb el currculum establert.
La programaci didctica s la planificaci de la tasca educativa adreada als
alumnes de cada curs de l'etapa i per a cada matria, mdul o mbit de
coneixements, i comporta la concreci, distribuci i temporitzaci al llarg de
cada curs dels objectius, continguts i criteris d'avaluaci i de la relaci
d'aquests elements amb les competncies bsiques i, si escau, amb les
competncies especfiques o professionals que correspongui. En aquesta
programaci l'avaluaci ha de permetre identificar els continguts i les
competncies assolides per l'alumne (vessant acreditativa), aix com incorporar
la prctica de l'avaluaci formativa, entesa com a mitj per regular els
aprenentatges.
Aix mateix, en les programacions didctiques s'han d'incloure les opcions
metodolgiques, organitzatives i d'atenci a la diversitat de tots els alumnes,
aix com les connexions entre les diferents matries, amb la finalitat de garantir
l'assoliment de les competncies bsiques i les especfiques de cada
ensenyament.
Els equips docents han de vetllar perqu la programaci de matries o mbits
sigui coherent al llarg de cada curs i de l'etapa. Cada centre ha de determinar,
en les seves normes d'organitzaci i funcionament, els mbits, el temps de
20

dedicaci i les persones responsables d'elaborar, revisar i actualitzar les

programacions i les unitats didctiques de les diferents matries, mbits i
projectes i les possibles adaptacions de la programaci ordinria de l'aula tenint
en compte les caracterstiques dels alumnes. Aquesta tasca s'ha de fer cada
curs, tenint en compte les prioritzacions establertes en el projecte de direcci
vigent, i s'ha de relacionar amb els processos d'avaluaci dels aprenentatges
de l'alumne, de les programacions i de la seva aplicaci prctica a les aules.
En l'mbit de llengua, la programaci ha de reflectir el treball conjunt en llengua
catalana i en llengua castellana de continguts, objectius, aspectes metodolgics
i avaluaci. Aix mateix, el centre ha de tenir establertes directrius de treball
comunes per a l'expressi oral i escrita en el conjunt de matries de l'etapa.
La programaci didctica de cada matria o mbit s'ha de formalitzar per escrit.
El director n'ha de tenir una cpia a disposici de la Inspecci d'Educaci des
del comenament del curs.
Les programacions han d'incloure tamb el material curricular necessari per tal
de ser utilitzat en cas de substituci de curta durada del professor. Aquest
material s'actualitzar peridicament al llarg del curs escolar.
Hi ha orientacions i informaci complementria per a l'elaboraci de les
programacions al portal XTEC (secci "Currculum i orientaci", a travs de la
qual es pot accedir als documents segents:

Desplegament del currculum a l'educaci secundria obligatria.

Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi
pedaggica a l'educaci bsica.
Avaluar per aprendre. L'avaluaci per millorar els aprenentatges de
l'alumnat en el marc del currculum per competncies.
Orientacions de les matries d'ESO.
Orientacions sobre l'avaluaci a l'ESO.
Orientacions batxillerat.

10. Educaci secundria obligatria

10.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (ESO)
El document "Currculum a l'ESO" recull els recordatoris normatius, les
indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb l'aplicaci del currculum
de l'etapa. En particular, s'hi fa referncia a:

L'assignaci horria per matries que s'estableix a l'annex 4 del Decret

143/2007, de 26 de juny (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) modificat pel
Decret 51/2012, de 22 de maig (DOGC nm. 6135, de 24.5.2012).

21

Els mnims d'hores curriculars a respectar en les estratgies didctiques

prpies (i, si escau, en els abans denominats projectes didctics propis)
sense requerir l'autoritzaci expressa del Departament d'Ensenyament a
qu fa referncia l'article 17.3 del Decret 102/2010, d'autonomia dels
centres educatius.

Lectures en les matries de llengua i literatura.

El tractament de les llenges estrangeres.

La matria de cincies de la naturalesa i el seu eventual desdoblament

en fsica i qumica i biologia i geologia, al tercer curs.

L'assignaci de professors a la matria d'educaci eticocvica.

Les caracterstiques de la part optativa del currculum, tot diferenciant

entre els tres primers cursos i el quart curs.

L'assignaci de professors a la matria optativa d'emprenedoria de

tercer curs.

Els treballs de sntesi dels cursos primer, segon i tercer.

El projecte de recerca de quart curs.

10.2. Competncies bsiques i proves d'avaluaci

En l'educaci secundria obligatria cal prioritzar l'assoliment per part de
l'alumne dels coneixements i les competncies bsiques que afavoreixen
l'autonomia necessria per a l'aprenentatge i per al desenvolupament personal i
social. En l'annex 1 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix
l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC
nm. 4915, de 29.6.2007) s'estableixen les competncies bsiques, que sn
les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori.
Des de cadascuna de les matries s'ha de contribuir al desenvolupament de
diferents competncies bsiques i, al mateix temps, cadascuna d'aquestes
competncies s'assoleix com a conseqncia del treball en les distintes
matries.
En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius
que garanteixen l'assoliment de les competncies bsiques i determinar
l'atenci que cal donar, des de cada una de les matries, a les competncies
que tenen un carcter ms transversal.
La secci Currculum i orientaci del portal XTEC, a l'apartat d'ESO, ofereix
recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de
l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes.

22

En el curs 2012-2013 es faran les proves d'avaluaci de l'educaci secundria

obligatria (4t curs d'ESO). Les proves s'aplicaran els dies 14 i 15 de febrer de
2013. Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 4t curs
d'ESO cap activitat que s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies.
Aix mateix, entre el 15 i el 26 d'octubre de 2012 s'aplicar als alumnes de 3r
curs d'ESO la prova d'avaluaci diagnstica que preveu la LOE en l'article 29.
D'altra banda, els dies 8 i 9 de maig de 2013 s previst d'aplicar les proves
d'avaluaci de l'educaci primria (6 curs), que poden requerir la participaci
de professors d'educaci secundria.
10.3. Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO
La regulaci de l'avaluaci i la promoci dels alumnes de l'ESO s a l'Ordre
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008), modificada per l'Ordre
ENS/56/2012, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012).
Ats que es preveu que en el curs 2012-2013 les activitats i/o proves
extraordinries de recuperaci a l'ESO, establertes a l'article 19.3 del Decret
143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci secundria obligatria, es realitzin entre el 2 i el 4 de setembre de
2013, els centres han de preveure en l'organitzaci de les activitats del curs la
realitzaci en aquestes dates de les esmentades proves extraordinries i les
posteriors sessions d'avaluaci final de curs, d'acord amb el que estableix
l'Ordre ENS/56/2012, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012).
Els criteris generals d'avaluaci concretats en el projecte educatiu, i els que
s'aplicaran en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne passa de
curs, han de ser pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i
els alumnes. Especficament, cada famlia i cada alumne han de tenir clar qu
s'espera que faci i assoleixi l'alumne per tal de fer possible el seu comproms i
el de la famlia en el procs d'aprenentatge.
En aquest sentit, cal considerar els aspectes recollits al document sobre
"Orientacions per a l'avaluaci a l'ESO", que es pot consultar al portal XTEC
(Secci Currculum i orientaci).
L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el
seu rendiment cap a l'xit escolar, i ha de poder prendre, amb l'ajut dels
professors, decisions per millorar. De la mateixa manera, les famlies han de
tenir informacions sobre el procs d'aprenentatge dels seus fills i rebre
orientacions, en el marc de la carta de comproms educatiu, per ajudar-los a
millorar, amb pautes de treball per a l'alumne a aplicar en l'mbit familiar, i amb
el seguiment d'aquest treball per les famlies.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre
les famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de
23

l'avaluaci han d'acompanyar-se amb orientacions qualitatives que permetin a

les famlies i als alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies
per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. s prescriptiu que els centres
facin arribar a les famlies la informaci corresponent a les diverses sessions
d'avaluaci i s recomanable que aquest intercanvi d'informaci s'ampli a
altres moments del trimestre. Altres informacions sobre el seguiment de
l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals.
Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a
disposici de la Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.
El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs
(proves escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) s convenient lliurar-lo
als alumnes i fer-ne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina
ms en el procs d'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la
revisi de qualificacions, l'alumne ha de conservar fins a final de curs el
material que se li lliuri i que hagi contribut a la seva avaluaci continuada.
Tamb, amb aquesta finalitat, els professors han de conservar el seu registre
de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagi lliurat a l'alumne (com
ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculats alumnes que temporalment es
trobin en situaci d'escolaritzaci singular, com ara les escolaritzacions
compartides entre centre ordinari i centre d'educaci especial, la realitzaci
d'activitats complementries en unitats d'escolaritzaci compartida (UEC),
l'atenci educativa en aules hospitalries o l'atenci educativa domiciliria, o b
internats en centres educatius del Departament de Justcia, l'equip directiu i el
tutor de l'alumne del centre on est matriculat han d'establir els procediments
necessaris per al seguiment acadmic i per al procs d'avaluaci d'aquests
alumnes.
L'aprenentatge de les competncies bsiques des de totes les matries i
l'avaluaci, com a observaci i diagnstic del progrs dels aprenentatges de
l'alumne, necessiten la integraci de les aportacions de tots els professors que
imparteixen docncia a un mateix alumne. Aquesta necessitat justifica tamb la
convenincia de limitar, particularment a 1r i 2n curs d'ESO, el nombre de
professors diferents que han de tenir aquests alumnes.
A l'alumne que superi l'etapa se li ha de calcular la qualificaci mitjana de
l'ESO, definida a l'article 15 de l'Ordre EDU/295/2008. Les Instruccions per al
clcul de la qualificaci mitjana de l'educaci secundria obligatria mostren
amb detall el procediment de clcul d'aquesta mitjana.
Certificat oficial d'estudis obligatoris per als alumnes que no han completat
l'ESO
D'acord amb l'article 14.6 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, sobre
l'avaluaci a l'ESO i d'acord amb el que estableix el nou article 15 bis del Reial
decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments
mnims corresponents a l'educaci secundria obligatria, segons la redacci
24

feta pel Reial decret 1146/2011, de 29 de juliol, a l'alumne que no obtingui el

ttol de graduat/graduada en educaci secundria obligatria se li ha d'expedir
un certificat oficial d'estudis obligatoris, en qu constaran, com a mnim, els
elements segents:
a. Historial acadmic de l'alumne.
b. Informe de l'equip docent de l'ltim curs escolar en qu hagi estat
matriculat, en qu s'indiqui el nivell d'adquisici de les competncies
bsiques.
c. Informe de l'equip docent de l'ltim curs escolar en qu hagi estat
matriculat, en qu s'indiqui la formaci complementria que hauria de
cursar l'estudiant per obtenir el ttol de graduat/graduada en educaci
secundria obligatria.
10.4. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO
D'acord amb l'article 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret
279/2006, de 4 de juliol, els alumnes o els seus pares o tutors legals, en el
cas que siguin menors d'edat tenen dret a sollicitar aclariments per part dels
professors respecte de les qualificacions trimestrals o finals, aix com a
reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procs
d'avaluaci, s'adoptin al final d'un curs o de l'etapa.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO
Si les normes d'organitzaci i funcionament del centre no ho disposen
altrament, les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del
curs, si no es resolen directament entre el professor i l'alumne afectats, es
presentaran al tutor, el qual les traslladar al departament, seminari o rgan
equivalent que correspongui per tal que s'estudin. En tot cas, la resoluci
definitiva correspondr al professor i la reclamaci i la resoluci adoptada es
faran constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o registre
documental amb funci equivalent, i es comunicaran a l'equip docent del grup
corresponent.
Reclamacions per qualificacions finals d'ESO
Per a les qualificacions finals de curs el centre establir un dia, posterior a la
realitzaci de les avaluacions finals de juny i de setembre, en qu els
professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions.
Si l'alumne no est d'acord amb la resoluci dels professors quant a les
qualificacions de les matries, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat
al director i presentat el mateix dia o l'endem. Tamb podran adrear
directament al director, en el mateix termini, reclamacions contra les decisions
relatives a la promoci de curs o l'acreditaci final d'etapa.

25

Un cop presentada la reclamaci al director, se seguir la tramitaci segent:

a. Si la reclamaci es refereix a la qualificaci de matries, el director la
traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que
correspongui, per tal que, en reuni convocada a tal fi, estudi si la
qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i
formuli la proposta pertinent. Si consta noms d'un o dos membres,
l'rgan s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el director designi
(entre els professors d'altres matries del mateix mbit o entre els
crrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva proposta
raonada de resoluci es faran constar en el llibre d'actes del
departament o seminari, o en el registre documental de funci
equivalent.
Vista la proposta formulada per l'rgan i l'acta de la sessi d'avaluaci en
qu l'equip docent atorg les qualificacions finals, el director podr
resoldre directament la reclamaci, o b convocar una nova reuni de
l'equip docent. En aquest ltim cas resoldr en vista dels elements
abans esmentats i de la proposta que faci l'equip docent en la reuni
extraordinria, les deliberacions del qual constaran en una acta singular
elaborada a tal efecte.
b. Si la reclamaci es refereix a decisions sobre la promoci de curs o
acreditaci final de l'etapa, el director podr resoldre directament la
reclamaci en vista de l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip
docent atorg les qualificacions finals, o b convocar una nova reuni de
l'equip docent. En aquest ltim cas, resoldr en vista de l'acta de la
sessi d'avaluaci en qu l'equip docent atorg les qualificacions finals i
de la proposta que formuli l'equip docent en la reuni extraordinria, les
deliberacions del qual tamb constaran a l'acta elaborada a tal efecte.
Tamb tindr en compte, si escau, la documentaci generada en el cas
que l'alumne hagus presentat prviament recurs contra les
qualificacions finals de les matries, el procediment del qual ha quedat
descrit a l'apartat a.
c. La resoluci del director es notificar a l'interessat. En el cas que la
reclamaci sigui acceptada, es modificar, en diligncia signada pel
director, l'acta d'avaluaci corresponent i la modificaci es comunicar a
l'equip docent del grup.
d. Contra la resoluci que el director doni a la reclamaci l'alumne o, si
aquest s menor d'edat, el seu pare, mare o tutors legals podr
recrrer davant la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, davant de l'rgan competent del Consorci d'Educaci, en
escrit del recurrent presentat per mitj de la direcci del centre, en el
termini de cinc dies hbils a comptar de l'endem de la notificaci de la
resoluci. Aquesta possibilitat s'haur de fer constar en la notificaci de
resoluci que el centre fa arribar a l'interessat.

26

En el cas que l'interessat presenti recurs contra la resoluci del centre, el

director el trametr en els tres dies hbils segents als serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, juntament amb la
documentaci segent:

cpia de la reclamaci adreada al director del centre,

cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,

cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi analitzat la

reclamaci,

cpia de la resoluci del director del centre,

cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per

l'alumne al llarg de l'etapa,

qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director o a

petici de l'interessat, es consideri pertinent adjuntar.

e. La Inspecci d'Educaci elaborar un informe que inclour tant els

aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com
el fons de la qesti reclamada. Quan de l'informe i de la documentaci
se'n desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment
d'avaluaci, si la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci ho considera
necessari pot encarregar aquesta tasca a una comissi formada per un
professor o professora del centre que no hagi estat responsable directe
de la qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel director o directora
del centre, un professor o professora d'un altre centre i un inspector o
inspectora, proposats per la Inspecci d'Educaci. D'acord amb l'informe
de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a l'interessat, per
mitj de la direcci del centre. En el cas que la reclamaci sigui
acceptada, es modificar, en diligncia signada pel director, l'acta
d'avaluaci corresponent i la modificaci es comunicar a l'equip docent
del grup.
f. A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que els professors
mantinguin un registre de tots els elements que han utilitzat per avaluar i
cal que conservin en el centre, o que hagin retornat als alumnes (que els
hauran de conservar fins a final de curs), tots els elements escrits que
hagin contribut a l'avaluaci continuada. Els exercicis escrits que no
s'hagin retornat als alumnes i les proves extraordinries, si escau,
s'hauran de conservar fins al 30 de setembre de 2013. Transcorregut
aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de
reclamaci de qualificacions, podran ser destruts, o retornats als
alumnes si aquests aix ho havien demanat prviament.

27

11. Batxillerat
11.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat)
El document "Currculum al batxillerat" recull els recordatoris normatius, les
indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb l'aplicaci del currculum
d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia a:

L'assignaci horria per matries, d'acord amb l'annex 3 del Decret

142/2008.

La configuraci del currculum de cada alumne i la configuraci de

l'oferta curricular de cada centre.

Especificacions relatives a diverses matries comunes i optatives.

Lectures en les matries comunes de llengua i literatura catalana i

castellana, i en les matries de literatura de modalitat (vegeu tamb el
document "Lectures prescriptives de batxillerat").

Tractament de les llenges estrangeres.

Treball de recerca.

La programaci de les matries comunes de llengua i literatura catalana i

castellana ha de reflectir el treball conjunt en aquestes dues matries en relaci
amb els continguts, objectius, aspectes metodolgics i avaluaci.
11.2. Avaluaci d'alumnes de batxillerat
L'avaluaci i la promoci d'alumnes de batxillerat estan desenvolupades en
l'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008),
per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del
procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva
adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn,
modificada per l'Ordre ENS/62/2012, de 15 de mar (DOGC nm. 6094, de
23.03.2012), en desplegament del Decret 142/2008, de 15 de juliol, d'ordenaci
dels ensenyaments de batxillerat.
Tanmateix, no sn d'aplicaci directa les previsions de l'article 21.2 del Decret
142/2008 com a conseqncia de la nullitat de l'article 14.2 del Reial decret
1467/2007, de 2 de novembre (BOE nm. 266, de 6.11.2007), declarada per
sentncia del Tribunal Suprem de 2.2.2009. A l'apartat "Promoci de curs i
permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat" es desenvolupen
els aspectes afectats per la sentncia esmentada.
Criteris generals
Els criteris generals per a l'avaluaci (contnua, global i diferenciada per
matries, elements a considerar, etc.) s'especifiquen a l'article 2 de l'Ordre
28

EDU/554/2008, i els criteris i mesures per atendre la diversitat dels alumnes i

els plans individuals, aix com la seva connexi amb l'avaluaci, es regulen a
l'article 3.
Per tal que l'avaluaci sigui contnua, s'ha de disposar de pautes per a
l'observaci sistemtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procs
d'aprenentatge. Quan durant el procs d'avaluaci continuada es detecti que
l'alumne no progressa adequadament, el professor, en qualsevol moment del
curs, pot establir les mesures pertinents de refor educatiu i la realitzaci
d'activitats de recuperaci. En les actes de les sessions d'avaluaci efectuades
al llarg del curs hi haur d'haver constncia expressa dels resultats obtinguts
pels alumnes en les activitats de recuperaci esmentades en cas que s'hagin
dut a terme.
Els centres educatius han de fer pblics i informar els alumnes i les famlies
dels criteris d'avaluaci concretats en el projecte educatiu i els que s'aplicaran
en l'avaluaci dels aprenentatges i per a la promoci dels alumnes. Aquesta
informaci, i la referida al rendiment escolar, ha de permetre el comproms de
l'alumne i de la famlia en el procs d'aprenentatge.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre
les famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de
l'avaluaci han d'acompanyar-se amb orientacions qualitatives que permetin a
les famlies i als alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies
per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. s prescriptiu que els centres
facin arribar a les famlies la informaci corresponent a les diverses sessions
d'avaluaci i s recomanable que aquest intercanvi d'informaci s'ampli a
altres moments del trimestre. Altres informacions sobre el seguiment de
l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals.
En el cas de les matries de l'mbit de llenges, l'expressi oral ha de
representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria. Es
potenciar tamb la producci de textos creatius de tot tipus (descripcions,
argumentacions, valoracions, etc.) i l'avaluaci d'aquests escrits haur de
representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria
d'aquest mbit. Aquesta avaluaci la faran els professors de llenges d'acord
amb les observacions prpies i amb les valoracions que els transmetin els
professors de les altres matries. El centre ha de tenir establertes les directrius
de treball de l'expressi oral i escrita per al conjunt de les matries de
batxillerat.
Documents oficials d'avaluaci
Els models de documents d'avaluaci del batxillerat i les instruccions per
formalitzar-los estan recollits a l'Ordre EDU/554/2008.
Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a
disposici de la Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.

29

El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs
(proves escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) s convenient lliurar-lo
als alumnes i fer-ne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina
ms en el procs d'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la
revisi de qualificacions, l'alumne ha de conservar fins a final de curs el
material que se li lliuri i que hagi contribut a la seva avaluaci continuada.
Tamb, amb aquesta finalitat, els professors han de conservar el seu registre
de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagi lliurat a l'alumne (com
ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Un cop tancades i signades les actes de les qualificacions finals dels estudis de
batxillerat, tant si es tracta de la corresponent a l'avaluaci final ordinria com
de l'avaluaci final extraordinria, qualsevol modificaci de les qualificacions
haur de comunicar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci mitjanant un certificat del director del centre que reculli
quina era la qualificaci original i quina la qualificaci un cop modificada, com
queda afectada la qualificaci mitjana de batxillerat i que indiqui els motius de
la modificaci de la qualificaci (errada de clcul, reclamaci de notes o altres).
Aquest certificat, que s'emet sens perjudici de la funci de la Inspecci
d'Educaci de supervisi del procediment d'avaluaci, es trametr a la Direcci
General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, que la far arribar, si
escau, a l'Oficina d'Organitzaci de les PAU.
Equip docent
L'actuaci de l'equip docent en el procs d'avaluaci s'ha d'ajustar al que
estableix l'article 8 de l'Ordre EDU/554/2008.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci s'han d'ajustar al que estableix l'article 9 de l'Ordre
EDU/554/2008 i l'avaluaci final de curs s regulada a l'article 10 de l'Ordre
esmentada.
Proves extraordinries
Aquestes proves s'adrecen als alumnes que, a parer del professor de la
matria, no hagin tingut un rendiment global suficient al llarg del curs a partir
dels criteris d'avaluaci establerts en el currculum.
Ats que es preveu que en el curs 2012-2013 les activitats i/o proves
extraordinries de recuperaci de 1r de batxillerat, establertes a l'article 19.4
del Decret 142/2008, de 15 de juliol, d'ordenaci dels ensenyaments del
batxillerat, es realitzaran entre el 2 i el 4 de setembre de 2013, els centres han
de preveure en l'organitzaci de les activitats del curs la realitzaci en aquestes
dates de les esmentades proves extraordinries i les posteriors sessions
d'avaluaci final de curs, d'acord amb l'Ordre ENS/62/2012, per la qual es
modifica l'Ordre EDU/554/2008.

30

Les proves extraordinries corresponents al 2n curs de batxillerat s'han de

realitzar al llarg dels cinc darrers dies de classe del curs, prenent com a
referncia el calendari lectiu que fixa l'Ordre per la qual s'estableix el calendari
escolar, per tal que els alumnes que les hagin de realitzar, en el cas d'obtenir el
ttol de batxiller, puguin presentar-se a les proves d'accs a la universitat
previstes per a principis del mes de setembre de 2013.
11.3. Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de
batxillerat
Promoci
Els alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matries de
primer curs o no tinguin superades dues matries com a mxim.
Permanncia d'un any ms a primer curs
L'alumne que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn tingui
avaluaci negativa en cinc o ms matries ha de romandre un any ms en el
primer curs i l'ha de cursar novament en la seva totalitat. Tanmateix, l'alumne
que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn tingui avaluaci
negativa en tres o quatre matries podr matricular-se'n sense necessitat de
tornar a cursar les matries ja superades. Aix no obstant, l'alumne que ho
desitgi podr optar per tornar a matricular-se ntegrament a primer curs de
batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes. Per exercir aquesta
opci, l'alumne o el seu pare, mare o tutors legals, si s menor d'edat
haur de signar un document on faci renncia expressa a les qualificacions
positives que havia obtingut, document que la direcci del centre haur de visar
i incorporar al seu expedient. L'alumne tamb podr optar per complementar el
seu horari d'assistncia, sense formalitzar matrcula, voluntriament i en funci
de les disponibilitats organitzatives del centre, i estudiar aquelles altres
matries que la direcci del centre consideri ms adequades per a la seva
formaci, com per exemple el treball de recerca. En aquest cas, el centre ha de
formalitzar, per a l'alumne, un pla individual que justifiqui aquesta mesura i que
inclogui el comproms i l'acceptaci de l'alumne i del pare, mare o tutors legals
quan sigui menor d'edat.
Permanncia d'un any ms a segon curs
L'alumne que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluaci negativa
en algunes matries podr matricular-se'n sense necessitat de tornar a cursar
les matries ja superades.
Repetici de la totalitat de matries del segon curs
L'alumne que cursi segon de batxillerat en rgim dirn i obtingui avaluaci
negativa en algunes matries al final del segon curs, podr optar tamb per
repetir el segon curs de batxillerat en la seva totalitat, si aix ho sollicita i
renuncia a les qualificacions obtingudes en totes les matries aprovades. No
s'hi podr acollir l'alumne que, procedent de rgim dirn, opti per completar
31

l'etapa de batxillerat en rgim nocturn o a distncia. De l'anullaci de les

qualificacions en queden excloses, en el cas que haguessin estat aprovades,
les matries segents:

Treball de recerca.

Estada a l'empresa.

Les possibles matries pendents de primer curs que l'alumne hagus

superat en cursar el segon curs.

L'anullaci de les qualificacions per renncia t carcter definitiu i irrevocable.

L'any acadmic cursat per al qual es presenta la sollicitud de renncia
computar a efectes d'anys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari
dirn. El centre informar per escrit l'alumne sollicitant, o els seus pares o
tutors legals en el cas que sigui menor, de les condicions de la renncia.
Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el
segon curs, l'alumne, o el seu pare, mare o tutors legals si s menor, ha de
presentar al centre on est matriculat de segon no ms tard de la finalitzaci
del primer trimestre del curs una sollicitud signada per l'alumne, o el pare,
mare o tutors legals si cal, amb constncia explcita que coneix el carcter
irrevocable de la seva renncia. El centre ha de trametre la sollicitud a la
Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, acompanyada
de la documentaci segent:

Certificat acadmic de cadascun dels cursos en qu l'alumne ha estat

matriculat en el batxillerat.
Informe de la direcci del centre amb valoraci explcita de si la mesura,
de carcter extraordinari, pot afavorir el progrs acadmic de l'alumne en
el batxillerat i en els seus estudis posteriors, i tota la informaci
complementria que consideri pertinent.
Fotocpia DNI o document acreditatiu de la identitat de l'alumne.

Les sollicituds trameses pels centres amb posterioritat a la finalitzaci del

primer trimestre del curs seran desestimades.
La Direcci General dictar resoluci, contra la qual es podr interposar recurs
d'alada davant la persona titular de la Secretaria de Poltiques Educatives en
el termini d'un mes. El centre ha d'incorporar la resoluci a l'expedient de
l'alumne, fer-la constar en el seu historial acadmic i adjuntar-ne una cpia a
l'acta d'avaluaci final del curs al qual s'hagi renunciat. La direcci del centre en
lliurar una cpia a la persona sollicitant.
11.4. Batxillerat en tres cursos
En exercici de la seva autonomia pedaggica i organitzativa (vegeu articles
97.4 i 98 de la Llei d'educaci) i amb la finalitat d'afavorir l'xit escolar dels
alumnes que cursen el batxillerat, els centres poden establir estratgies
didctiques prpies (article 17 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres)
32

que flexibilitzin el nombre de matries assignades a cada curs acadmic, de

manera que l'alumne pugui optar per cursar les matries de batxillerat en tres
cursos i, per tant, amb menys crrega lectiva en cadascun. Els criteris a qu
s'han d'ajustar els centres i els alumnes en aquesta opci flexibilitzadora sn a
l'article 4 de l'Ordre EDU/554/2008.
El director del centre, o el titular si escau, ha de comunicar al director o
directora dels serveis territorials, o a l'rgan competent del Consorci d'Educaci
de Barcelona, la descripci dels principals aspectes del projecte que suposar
l'organitzaci del batxillerat en tres anys, a partir del curs 2013-2014. El termini
per fer aquesta comunicaci finalitza el 8 de mar de 2013.
La flexibilitzaci del batxillerat en tres cursos s una mesura organitzativa
(similar al batxillerat nocturn per, a diferncia d'aquest, amb restriccions per al
pas de curs) adreada a determinats estudiants per tal d'afavorir l'xit escolar
que s'afegeix a les existents al batxillerat nocturn i al batxillerat a distncia. Es
tracta d'una opci de centre que t carcter voluntari per a l'alumne. En cas de
flexibilitzaci, el centre ha de formalitzar, per a l'alumne, un pla individual que
inclogui la motivaci i finalitat del pla, l'itinerari acadmic i el comproms i
l'acceptaci de l'alumne i del pare, mare o tutors legals quan sigui menor
d'edat. A l'alumne que estigui participant en un projecte de flexibilitzaci no li
seran d'aplicaci els criteris indicats a l'apartat "Promoci de curs i
permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat" sobre permanncia
d'un any ms a primer o a segon curs de batxillerat.
11.5. Incorporaci d'alumnes al batxillerat
Amb carcter general, per no exclusiu, poden accedir al batxillerat i cursar-hi
primer curs els alumnes que estiguin en possessi del ttol de graduat en
educaci secundria obligatria (article 5 del Decret 142/2008). Tamb s'hi
poden incorporar els alumnes que es trobin en altres situacions recollides en el
mateix article o en situacions equivalents derivades d'altres estudis cursats
anteriorment.
Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes que han cursat
l'etapa d'ESO en un altre centre amb el qual hi ha una relaci d'adscripci, els
centres planificaran la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de
coordinaci que contribueixin a la coherncia del procs educatiu i de l'itinerari
formatiu de l'alumne, acordant criteris d'actuaci comuns i compartits.
Amb carcter general, per tampoc exclusiu, pot accedir a cursar segon curs
de batxillerat qui, d'acord amb la casustica de l'avaluaci de primer curs,
estigui en un dels supsits que autoritzen promocionar-hi (article 20 del Decret
142/2008), i sens perjudici del que es determina en l'apartat "Promoci de curs i
permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat". Tanmateix, hi ha
un gran nombre de supsits diferents dels esmentats fins aqu que permeten
l'accs a segon curs.
En tot cas, l'alumne que s'incorpori al segon curs de batxillerat sense haver-ne
cursat el primer curs, a ms de cursar les matries comunes de segon curs
33

s'adscriur a una modalitat, de la qual haur de cursar un mnim de quatre

matries. Tamb haur de fer el treball de recerca. En el cas de matries que
tinguin continutat en els dos anys, el centre haur de vetllar perqu l'alumne
pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha cursat.
La sistemtica dels supsits d'accs a un o altre curs de batxillerat est
recollida en el document "Supsits d'incorporaci als estudis de batxillerat".
11.6. Canvis en el currculum dels alumnes
La variada casustica de canvis possibles en el currculum dels alumnes que
estan cursant batxillerat i les actuacions que corresponen a cada supsit
queden recollides en el document "Alteracions en el currculum dels alumnes
de batxillerat". Els supsits considerats en el document esmentat sn:

canvi de matries sense canvi de modalitat (en el mateix centre i rgim)

canvi de modalitat (en el mateix centre i rgim)

canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis

canvi de rgim d'estudis (amb canvi de centre o sense)

reconeixement d'una altra modalitat (als alumnes que ja tenen superat el

batxillerat)

11.7. Batxillerat en rgim nocturn

Els ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn s'adrecen especialment a
persones que per causa de la seva activitat laboral o per altres circumstncies
troben un millor encaix en un rgim presencial amb una oferta horria diferent
de la del rgim dirn.
Les caracterstiques del rgim nocturn (matries, organitzaci, promoci, acci
tutorial, permanncia i canvi de rgim), aix com els requisits per accedir-hi, sn
als articles 34 i segents de l'Ordre EDU/554/2008. En el document
"Caracterstiques especfiques del batxillerat en rgim nocturn" hi ha un recull
dels preceptes de l'Ordre esmentada i altres indicacions d'utilitat per a aquest
rgim d'estudis.
11.8. Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat
Els alumnes podran sollicitar al director del centre l'anullaci de matrcula del
curs que estiguin cursant, o b una matrcula extraordinria si es tracta d'una
cinquena inscripci en el batxillerat dirn o d'una setena en el nocturn.
L'anullaci de matrcula s'ha de sollicitar abans de finalitzar el mes d'abril del
curs acadmic corresponent. Per poder tenir dret a l'anullaci de matrcula
l'alumne ha d'acreditar, documentalment, que es troba en alguna de les
circumstncies segents:
34

malaltia prolongada o accident de l'alumne o d'un familiar,

incorporaci a un lloc de treball,

maternitat,

qualsevol altra circumstncia de carcter excepcional que, a parer del

director del centre, justifiqui la concessi de l'anullaci de matrcula.

La matrcula extraordinria s'ha de sollicitar dins el termini de matrcula

establert per al curs corresponent i acreditant, documentalment, trobar-se en
alguna de les circumstncies esmentades anteriorment.
La resoluci del director del centre pel que fa a anullaci de matrcula o a
matrcula extraordinria s'ha de comunicar per escrit a l'alumne en els quinze
dies segents a la presentaci de la sollicitud corresponent. En cas de
resoluci negativa, l'alumne pot presentar, per mitj del centre, un recurs a la
direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del
Consorci d'Educaci, que ho resol definitivament en via administrativa.
L'anullaci de matrcula comporta la nullitat de totes les actuacions
acadmiques dutes a terme en el curs, incloses les qualificacions de matries
que ja havien rebut qualificaci final (p. ex. el treball de recerca o les
recuperacions de matries pendents), i l'alumne no ha d'aparixer amb cap
qualificaci a les actes finals d'avaluaci.
Sens perjudici del que preveu l'article 37.4 de la Llei d'educaci en matria de
faltes d'assistncia i de puntualitat injustificades de l'alumne, l'absncia
injustificada, sistemtica i reiterada de l'alumne de batxillerat, durant 15 dies
lectius, pot comportar l'anullaci de la matrcula de l'alumne. En el moment que
s'arribi a acumular aquest perode d'absncia, es notificar aquesta
circumstncia a l'alumne absentista i als seus pares o tutors legals en el cas
d'alumnes menors d'edat. Si en el termini d'una setmana no justifica la seva
absncia, la direcci del centre podr anullar la matrcula de l'alumne per
absentisme continuat no justificat, i la seva vacant podr ser ocupada per una
altra persona.
11.9. Doble titulaci de batxillerat i de baccalaurat
La Resoluci EDU/3741/2010, d'11 de novembre (DOGC nm. 5763, de
25.11.2010), estableix que els centres, en el marc de la seva autonomia, poden
determinar en el seu projecte educatiu un currculum mixt que possibiliti a
l'alumne que el cursi obtenir la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat.
El currculum mixt est integrat pels continguts propis del batxillerat i pels
continguts essencials per al coneixement de la llengua francesa i la realitat
histrica, social i poltica de Frana.
L'alumne que cursi estudis a Catalunya i hagi obtingut avaluaci positiva en
totes les matries dels dos cursos del batxillerat obt el ttol de batxillerat. Si, a
35

ms, supera l'avaluaci d'una prova externa de les matries especfiques del
currculum mixt, s proposat per obtenir el ttol de baccalaurat atorgat pel
Ministeri d'Educaci Nacional francs.
L'esmentada resoluci estableix el procediment i els requisits per impartir el
currculum mixt. A la secci Currculum i orientaci del portal XTEC, a l'apartat
de batxillerat, es pot accedir a les Orientacions per a l'elaboraci del currculum
mixt Batxillerat Baccalaurat.
Els centres educatius que vulguin comenar a impartir el currculum mixt n'han
d'obtenir l'autoritzaci, que poden demanar a la direcci dels serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, a l'rgan competent del Consorci d'Educaci. El
termini de presentaci de sollicituds per obtenir autoritzaci per impartir el
currculum mixt a partir del curs 2013-2014 finalitza el 8 de mar de 2013.
Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educaci de Barcelona han de
traslladar la petici, amb la valoraci corresponent, a la Direcci General
d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, que mitjanant resoluci
autoritza els centres que compleixin el requisits a impartir el currculum mixt.
Cada centre autoritzat per impartir el curriculum mixt ha de designar una
persona que exerceixi la coordinaci del programa de doble titulaci, la qual
haur de disposar de la dedicaci horria necessria per a l'organitzaci i
execuci de les accions prpies d'aquest programa.
11.10. Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat
D'acord amb l'article 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret
279/2006, de 4 de juliol, els alumnes o els seus pares o tutors legals, en el
cas que siguin menors d'edat tenen dret a sollicitar aclariments per part dels
professors respecte de les qualificacions d'activitats parcials o finals de curs,
aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del
procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un curs o del batxillerat.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg d'un curs del batxillerat
Si les normes d'organitzaci i funcionament del centre no ho disposen
altrament, les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del
curs, si no es resolen directament entre el professor i l'alumne afectats, es
presentaran al tutor/a, el qual les traslladar al departament, seminari o rgan
equivalent que correspongui per tal que s'estudin.
En tot cas la resoluci definitiva correspondr al professor. L'existncia de la
reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar en el llibre d'actes del
departament o seminari, o registre documental de funci equivalent, i es
comunicaran a l'equip docent del grup corresponent.

36

Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat

Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre establir un
dia, posterior a la realitzaci de les avaluacions finals ordinria i extraordinria,
en qu els professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si
l'alumne no est d'acord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci en un
escrit adreat al director i presentat el mateix dia o l'endem. Per resoldre
aquestes reclamacions se seguir la tramitaci segent:
a. El director traslladar la reclamaci al departament, seminari o rgan
equivalent que correspongui per tal que, en reuni convocada a tal fi,
estudi si la qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci
establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta noms d'un o dos
membres, l'rgan s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el
director designi (entre els professors d'altres matries del mateix mbit o
entre els crrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva
proposta raonada de resoluci es faran constar en el llibre d'actes del
departament o seminari, o en el registre documental de funci
equivalent.
b. Vista la proposta formulada i l'acta de la sessi d'avaluaci en qu
l'equip docent atorg les qualificacions finals, el director podr resoldre
directament la reclamaci, o b convocar una nova reuni de l'equip
docent. En aquest ltim cas resoldr en vista dels elements abans
esmentats i de la proposta que faci l'equip docent en la reuni
extraordinria, les deliberacions del qual constaran en una acta singular
elaborada a tal efecte.
c. La resoluci del director es notificar per escrit a l'interessat. En el cas
que la reclamaci sigui acceptada, es modificar, en diligncia signada
pel director, l'acta d'avaluaci corresponent i es comunicar la
modificaci a l'equip docent del grup. En la notificaci de la resoluci del
director s'indicaran els terminis i el procediment que per recrrer
s'especifiquen en el punt d) segent.
d. L'alumne o el seu pare, mare o tutors legals, si s menor d'edat
podr recrrer la resoluci del director en el termini de cinc dies hbils a
partir de l'endem de la notificaci de la resoluci. Aquest recurs, que
anir adreat a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci, s'haur de presentar
al mateix centre educatiu, la direcci del qual el trametr en els tres dies
hbils segents als serveis territorials (o al Consorci d'Educaci),
juntament amb la documentaci segent:

cpia de la reclamaci adreada al director del centre,

cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi estudiat la

reclamaci,

37

cpia de la resoluci recorreguda,

cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,

cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per

l'alumne al llarg de l'etapa,

qualsevol altra documentaci que, a iniciativa prpia o a petici de

l'interessat, la direcci del centre consideri pertinent d'adjuntar-hi.

e. La Inspecci d'Educaci elaborar un informe que inclour tant els

aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com
el fons de la qesti reclamada. Quan de l'informe i de la documentaci
es desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment
d'avaluaci, si la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci ho considera
necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi composta per
un professor del centre que no hagi estat responsable directe de la
qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel director, un professor
d'un altre centre i un inspector, proposats per la Inspecci d'Educaci.
f. D'acord amb l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la
direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci ho resoldr definitivament, amb
notificaci a l'interessat, per mitj de la direcci del centre i, si escau,
amb els efectes previstos en el punt c).
g. A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que els professors
mantinguin un registre de tots els elements que han utilitzat per qualificar
i cal que conservin en el centre, o que hagin retornat als alumnes (que
els han de conservar fins a final de curs) tots els elements escrits que
hagin contribut a l'avaluaci continuada. Els exercicis escrits que no
s'hagin retornat als alumnes, i les proves extraordinries, si escau,
s'hauran de conservar fins al 30 de setembre de 2013. Transcorregut
aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de
reclamaci de qualificacions, podran ser destruts, o retornats als
alumnes si aquests aix ho havien demanat prviament.
12. Cicles formatius de formaci professional (LOGSE)
La formaci professional reglada est en un procs de canvi com a
conseqncia de l'aplicaci de la Llei orgnica d'educaci (LOE). Alguns dels
cicles formatius de formaci professional fins ara vigents ja s'han substitut per
les noves titulacions i progressivament s'aniran substituint els altres. Mentre
coexisteixin els dos models de formaci professional reglada, cal diferenciar els
aspectes d'ordenaci que s'han d'aplicar en cada cas.
En aquest apartat 12 es desenvolupen les indicacions generals de la formaci
professional i les que afecten els cicles formatius LOGSE encara vigents. En
l'apartat 13 es desenvolupen les indicacions especfiques que cal aplicar als
38

nous cicles formatius desenvolupats a partir de la LOE que ja s'han implantat a

Catalunya. En tots aquells aspectes no esmentats en l'apartat 13, sn
d'aplicaci les indicacions definides en l'apartat 12.
12.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOGSE)
La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mnima de
cada un dels crdits, l'organitzaci, l'estructura i les hores mnimes que cal fer
de formaci prctica en centres de treball (FCT) s'estableixen en els decrets
que despleguen el currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives
dels quals s'indiquen en el document "Cicles formatius de grau mitj i de grau
superior de formaci professional especfica LOGSE".
El document "Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional" recull
els recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en
relaci amb l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular,
s'hi fa referncia a:

Calendari.

Distribuci de l'horari lectiu, incls el crdit de formaci prctica en els

centres de treball (FCT).

Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional, incls el

rgim d'alternana entre formaci i treball.

Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors.

Organitzaci dels cicles formatius.

Trets especfics de l'FCT.

Currculum i programaci dels cicles de formaci professional.

Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria

en totes les hores presencials dels crdits, incloses les hores de presncia en
els centres de treball on es cursa l'FCT. En cas de manca d'assistncia
reiterada sense justificaci, es perd el dret a l'avaluaci continuada i sn
d'aplicaci les normes que el centre tingui establertes a l'efecte, d'acord amb
l'article 37 de la Llei 12/2009, d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius, que la desplega.
En aquells casos en qu, per les circumstncies que sigui, el centre matriculi
alumnes fora de termini, caldr elaborar un pla especfic que garanteixi que
l'alumne podr seguir els seus estudis d'acord amb la programaci prevista.

39

12.2. Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)

Criteris generals
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes de cicles formatius s continuada,
integrada en el procs d'aprenentatge, t en compte l'organitzaci modular i es
fa per crdits. De manera general, l'avaluaci dels alumnes de cicles formatius
es fa a partir de la constataci de l'assoliment de les capacitats expressades en
els objectius generals del cicle.
A l'inici del curs el centre ha d'informar l'alumne dels continguts del currculum
formatiu, de l'estructura per crdits, dels objectius generals del cicle i dels
objectius terminals o criteris d'avaluaci de cada crdit, aix com dels criteris
generals d'avaluaci, promoci de curs i superaci del cicle.
El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci d'Educaci els registres
de l'avaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els
diferents crdits (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle
formatiu, constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels
aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la
presidncia de la junta d'avaluaci corresponen al tutor del cicle, com tamb la
formalitzaci de les actes corresponents.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci tenen per objectiu:

Valorar el desplegament del cicle i la seqenciaci i adequaci de la

programaci a les necessitats formatives i l'actitud i motivaci general de
l'alumne.

Coordinar l'equip docent.

Proposar actuacions i adoptar decisions per corregir les deficincies

observades en el procs d'ensenyament i aprenentatge.

Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment, per part de l'alumne,

dels objectius terminals o criteris d'avaluaci dels crdits impartits durant
el perode d'avaluaci.

Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment, per part de l'alumne,

dels objectius generals del cicle formatiu.

Qualificar l'alumne amb relaci als crdits finalitzats i als mduls

corresponents.

40

Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode objecte

d'avaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs
d'ensenyament i aprenentatge.

En les sessions d'avaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran

de constar en l'acta de la sessi. Els alumnes no formen part de la junta
d'avaluaci. Tanmateix, s possible la seva participaci en les sessions
d'avaluaci, i s'han d'atenir al que determinin les normes d'organitzaci i
funcionament del centre.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci
ordinries, a ms de l'avaluaci final. Els resultats de les avaluacions es
reflectiran a l'acta d'avaluaci, d'acord amb el model "Acta d'avaluaci.
Formaci professional especfica".
Sessi d'avaluaci inicial. A l'inici de cada cicle formatiu, abans de la primera
avaluaci trimestral ordinria, s'ha de fer una avaluaci inicial del cicle formatiu,
que t per objectiu avaluar globalment la incorporaci de l'alumne al cicle,
ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si escau.
Informaci als alumnes
El tutor del cicle formatiu informar per escrit cada alumne, o els seus
representants legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que l'afectin,
incloent-hi les qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'informar per escrit,
individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta d'avaluaci,
respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que
cal assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
Avaluaci dels crdits
L'avaluaci dels crdits es far a partir del grau d'assoliment de les capacitats
expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluaci previstos en
cadascun dels crdits. Els objectius s'assoleixen mitjanant els continguts de
fets, conceptes i sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els
d'actituds.
A mesura que avanci el procs d'aprenentatge, el professor enregistrar, per a
cada alumne i crdit, l'assoliment d'aquests objectius terminals.
Avaluaci del crdit de sntesi
L'equip docent que imparteix el crdit avaluar i qualificar de manera
collegiada el crdit de sntesi de cada alumne en aquells cicles en qu estigui
previst. El crdit de sntesi s'avaluar positivament quan l'equip docent que
l'hagi impartit apreci que l'alumne ha assolit en un grau suficient els objectius
terminals propis d'aquest crdit i els objectius generals del cicle formatiu que
s'hi recullen. En cas contrari, l'avaluaci ser negativa.

41

Avaluaci del crdit de formaci en centres de treball

L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball (FCT) correspon a la
junta d'avaluaci, tenint en compte la valoraci feta per l'empresa i prenent com
a referncia els objectius terminals o criteris especfics d'avaluaci, les activitats
formatives de referncia i els criteris generals d'avaluaci determinats en el
decret pel qual s'estableix el currculum corresponent al cicle.
L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball s continuada durant
l'estada de l'alumne a l'empresa. A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne,
el tutor del cicle i la persona responsable d'aquesta formaci a l'empresa han
de tenir en compte la valoraci que l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les
possibles deficincies, la qual cosa quedar recollida en el quadern de
prctiques.
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa valorar
l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern
de prctiques.
L'equip docent, a proposta del tutor del cicle formatiu, fa l'avaluaci final del
crdit de formaci en centres de treball, tenint presents els informes esmentats
i la informaci recollida en el quadern de prctiques.
Recuperaci de crdits
Els alumnes disposen d'una convocatria extraordinria de recuperaci,
d'acord amb la planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel
centre en la programaci curricular del cicle formatiu. La presentaci a les
convocatries extraordinries s voluntria. L'alumne que no s'hi presenti no
perdr la convocatria a efectes del cmput mxim, i constar a efectes
d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
Cada professor ha d'establir les estratgies de recuperaci, que poden consistir
en activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada
crdit. En tot cas, l'alumne ha de ser informat de les activitats que haur de dur
a terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en
qu es faran les avaluacions extraordinries corresponents.
Avaluaci final
La sessi d'avaluaci final de tots els alumnes es desenvolupar en acabar les
activitats lectives dels darrers crdits. Es far tamb una sessi d'avaluaci
extraordinria per als alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final,
hagin de superar crdits pendents. En el moment que un alumne tingui la
totalitat dels crdits del cicle formatiu superats, t dret a sollicitar l'expedici del
ttol corresponent.

42

Valoraci del curs

Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs
pel que fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del
currculum, distribuci de les hores a disposici del centre, organitzaci del
cicle en crdits i crdit de sntesi, si n'hi ha), desenvolupament de la formaci
en centres de treball, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots
aquells aspectes que es considerin pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip
docent en far un informe de proposta de millores, per incorporar-les, si escau,
a la planificaci del cicle formatiu del curs segent.
Qualificacions
En els pargrafs segents es donen indicacions sobre els diversos aspectes de
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes en els cicles formatius. Les
qualificacions obtingudes per cada alumne es recullen necessriament en
l'expedient acadmic, sens perjudici d'emplenar les actes de les sessions
d'avaluaci.
Qualificaci final dels crdits. Inalterabilitat de les qualificacions positives
L'expressi de l'avaluaci final de cada un dels crdits que componen el cicle
formatiu es fa en forma de qualificacions numriques de l'1 al 10, sense
decimals. Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i
negatives les altres. Si l'alumne abandona algun dels crdits es fa constar com
a "No presentat" (NP) als registres de qualificacions i consumeix convocatria.
Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per
modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits
ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules
(presentaci a les convocatries extraordinries ni d'altres) per incrementar-ne
la qualificaci positiva.
Qualificaci del crdit de formaci en centres de treball
La qualificaci del crdit de formaci en centres de treball s'expressa en els
termes "Apte" o "No apte". Ha d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora
del nivell d'assoliment de les competncies professionals recollides en el
quadern de prctiques, en els termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient"
en el cas de "Apte", i de "Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi
poden afegir observacions.
Crdits convalidats
Els crdits convalidats per haver superat altres cicles formatius, formaci
professional de segon grau o estudis universitaris afins es qualificaran amb
l'expressi "Convalidat" (C). El procediment de convalidacions s'especifica en el
document "Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
professional".

43

Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del crdit de formaci en centres de
treball (FCT), aquest es qualificar amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas
d'haver obtingut l'exempci parcial del crdit FCT, aquest es qualificar com a
"Apte" o "No apte" segons el que correspongui.
Aix mateix, els crdits associats a una unitat de competncia professional
acreditada per mitj de les convocatries d'acreditaci de competncies dels
ttols de tcnic/a i tcnic/a superior es qualificaran com a "Exempts" (Xm).
Qualificaci dels mduls
La qualificaci dels mduls s'ha d'ajustar a les regles segents:
a. La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular
s'estructuren en un sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l'1
al 10, sense decimals.
b. La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la
correspondncia establerta en el Decret que regula el currculum
corresponent, s la mitjana ponderada de les qualificacions dels crdits
que el componen.
La ponderaci es fa segons la totalitat d'hores que estableixi el
desplegament curricular del centre per a cada crdit. En aquest cas, la
qualificaci del mdul s tamb d'1 a 10, sense decimals, i cal ajustar-la,
per defecte fins a 49 centsims, al nombre enter inferior i, per excs a
partir de 50 centsims, al nombre enter superior.
Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els
crdits que el componen estiguin superats.
Valoraci final del cicle formatiu. Superaci del cicle
En l'avaluaci final, l'equip docent del cicle formatiu valorar, per a cada
alumne, el grau d'assoliment dels objectius generals amb relaci a les
competncies definides en el perfil professional. Tamb en valorar l'historial
acadmic i, per acord d'un mnim dels dos teros dels membres de la junta
d'avaluaci, es podr determinar la superaci dels crdits pendents, atorgantlos la qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr fer constar a l'acta,
juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de l'acta s'hi
escriur l'expressi "(*) Requalificat per la junta d'avaluaci".
Per superar el cicle formatiu cal que tots els crdits i tots els mduls
professionals tinguin qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la
valoraci de "Apte" en el crdit FCT.

44

Qualificaci final del cicle

La qualificaci final del cicle s'expressar amb dues xifres decimals. Aquesta
qualificaci ser la mitjana ponderada per les hores respectives de les
qualificacions que tinguin expressi numrica dels mduls i dels crdits que no
s'integren en cap mdul que componen el cicle. En conseqncia, en el clcul
de la qualificaci final del cicle no es tindran en compte les qualificacions de
"Apte", "Exempt" o "Convalidat".
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior
igual o superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en
les observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en
el certificat d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs
del cicle formatiu es pot concedir una menci MH per cada vint alumnes, i una
altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per
alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris
per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i
preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Repetici de crdits i promoci de curs
L'alumne pot cursar cada crdit un mxim de tres vegades, en el mateix centre i
en un mateix cicle formatiu, a excepci del crdit d'FCT, que es pot avaluar un
mxim de dues vegades. Pot presentar-se a les convocatries d'avaluaci i
qualificaci d'un mateix crdit un mxim de quatre vegades, i computen tant les
ordinries com les extraordinries. Un cop exhaurides les quatre convocatries,
per motius o circumstncies de carcter excepcional, l'alumne pot sollicitar una
cinquena convocatria, de carcter extraordinari, al director del centre, que l'ha
de resoldre mantenint el criteri de cursar un crdit un mxim de tres vegades.
La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. A l'alumne que
no s'hi presenti no se li comptar la convocatria extraordinria a efectes del
cmput mxim, i constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
En els cicles formatius que es distribueixen en un sol any, l'alumne que tingui
algun o alguns crdits pendents un cop passada la convocatria extraordinria,
ha de matricular-se noms en aquell o aquells crdits no superats.
En els cicles formatius que es distribueixen en ms d'un any, l'alumne que, un
cop realitzada la convocatria extraordinria, hagi superat un nombre de crdits
amb crrega horria superior al 60% de la durada horria del conjunt dels
crdits del primer any, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar
els crdits pendents del primer any. En cas contrari, es matricular en els
crdits no superats del primer curs del cicle i opcionalment en els crdits del
segon any que no presentin incompatibilitat horria significativa o curricular,
segons el projecte del centre i la disponibilitat de places.
45

Tanmateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre poden

determinar en quines circumstncies excepcionals, relacionades amb
incompatibilitats curriculars o horries, un alumne ha de matricular-se noms
en els crdits de primer curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horria
del conjunt de crdits de primer curs.
Per als alumnes matriculats a segon curs amb crdits pendents de primer no es
computa la convocatria dels crdits que no han pogut iniciar.
L'alumne de segon curs que tingui algun o alguns crdits pendents un cop
passada la convocatria extraordinria, ha de repetir noms aquell o aquells
crdits no superats.
Centres amb procs rotatori de matriculaci entre cicles
Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci en algun
cicle formatiu han d'informar l'alumne d'aquesta peculiaritat abans que es
matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no s'imparteixin
durant el curs segent els haur de cursar en un altre centre o esperar que es
tornin a impartir.
Documentaci acadmica
La documentaci acadmica relacionada amb els aprenentatges de l'alumne,
tant si roman en el centre com si es trasllada a un altre centre per continuar els
estudis del mateix cicle formatiu, est especificada en el document
"Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional i en
els cicles d'ensenyaments esportius", en la part relativa als cicles formatius FP
LOGSE.
12.3. Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)
D'acord amb el que disposen el Decret 284/2011, d'1 de mar, i el Reial decret
1147/2011, de 29 de juliol, als cicles formatius s'hi accedeix mitjanant la
titulaci suficient o per la prova d'accs. La titulaci ordinria per accedir als
cicles formatius de grau mitj s el ttol de graduat en ESO, i per accedir al grau
superior s el ttol de batxiller. Aix no obstant, la casustica de situacions
singulars que permeten l'accs als cicles formatius, sigui amb titulaci suficient
o per proves d'accs, s molt diversa, i s'ha sistematitzat en el document
"Accs als cicles formatius de formaci professional", que tamb inclou els
criteris de prioritat en l'admissi d'alumnes a determinats cicles formatius de
grau superior segons la modalitat de batxillerat cursada i l'accs per completar
estudis de cicles el pla LOGSE dels quals ja s'ha extingit.
Alumnes que han superat tots els crdits d'un cicle formatiu en les proves
d'obtenci del ttol
Els alumnes que mitjanant les proves d'obtenci del ttol tinguin superats tots
els crdits del cicle formatiu i hagin de cursar el crdit de formaci en centres
de treball es matricularan nicament en aquest crdit per completar el cicle
46

formatiu. En el moment de la formalitzaci de la matrcula caldr que acreditin

tamb el requisit d'accs al cicle formatiu corresponent.
Es recorda que, sigui quin sigui el supsit d'accs als ensenyaments dels cicles
formatius, el personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles
formatius en el mateix centre educatiu on presti serveis.
12.4. Renncia a la matrcula (FP LOGSE)
L'alumne, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar, per
qualsevol de les causes que s'indiquen a continuaci, la renncia total o parcial
a la matrcula de determinats crdits del cicle formatiu, per escrit i per una sola
vegada, al director del centre.
Sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, per acceptar la
renncia total o parcial a la matrcula aquelles que generen una absncia
prolongada de classe, com ara:

malaltia o accident de l'alumne o de familiars,

atenci a familiars,

maternitat o paternitat,

canvi de condicions en el treball o incorporaci a un lloc de treball,

altres circumstncies personals de carcter extraordinari.

En els supsits d'acceptaci de la renncia a la matrcula, l'alumne afectat:

conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics

i centres privats sostinguts amb fons pblics),

no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats,

no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats,

en el cas d'haver-se iniciat, sense completar-la en anullar la matrcula,

la formaci en centres de treball (FCT), es computen les hores de
formaci en centres de treball efectivament realitzades.

12.5. Reclamacions motivades per les qualificacions (FP LOGSE)

D'acord amb l'article 21.2.d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret
279/2006, l'alumne o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor
d'edat t dret a sollicitar aclariments per part dels professors respecte de les
qualificacions d'activitats parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra
les decisions i qualificacions que, com a resultat del procs d'avaluaci,
s'adoptin al final d'un crdit.

47

Les reclamacions respecte de les qualificacions obtingudes i comunicades a

l'alumne al final de cada crdit, si no les resol directament la junta d'avaluaci,
caldr adrear-les per escrit al director del centre en el termini de dos dies
lectius. El director traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent
que correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la
qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci per ell establerts i
formuli la proposta pertinent. Si consta tan sols d'un o dos membres, l'rgan
s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el director designi (entre els
professors d'altres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). A la
vista de la proposta que formuli i de l'acta de la junta d'avaluaci, el director
resoldr la reclamaci. L'existncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es
faran constar a l'acta d'avaluaci corresponent i es notificaran per escrit a la
persona interessada. En la notificaci s'indicaran els terminis i el procediment
per recrrer que s'indica a continuaci.
Si l'alumne (o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat) no est d'acord
amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies,
mitjanant un escrit, que es presentar al centre, adreat a la direcci dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci
d'Educaci i se seguir el procediment que es detalla tot seguit:

El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis

territorials (o al Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb
una cpia de les actes d'avaluaci i la documentaci complementria, a
fi que la Inspecci d'Educaci n'emeti informe. Aquest informe inclour
tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la
reclamaci com el fons de la qesti reclamada.

Quan de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia de

revisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, si la direcci dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci ho considera necessari, pot encarregar aquesta
tasca a una comissi integrada per un professor del centre que no hagi
participat en l'avaluaci, un professor d'un altre centre i un inspector
proposat per la Inspecci d'Educaci.

Vist l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la direcci dels

serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci resoldr definitivament amb notificaci a
l'interessat, per mitj de la direcci del centre. El que resulti de la
resoluci final de la reclamaci s'haur d'incorporar, amb la diligncia
corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es refereixi.

12.6. Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic/a, per als cicles formatius de grau mitj, i

48

de tcnic/a superior per als cicles formatius de grau superior, d'acord amb
l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic/a superior als efectes d'accs a la universitat
Ats que el Reial decret 558/2010, de 7 de maig, i l'Ordre EDU/3242/2010, de 9
de desembre, han establert noves condicions per a l'accs als ensenyaments
universitaris a aplicar a partir de l'any acadmic 2011-2012, els centres han de
certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb el nou
model de certificat "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a
estudis universitaris", en qu consti la qualificaci mitjana obtinguda en el cicle
formatiu calculada amb tres decimals. Amb aquests efectes, els centres tamb
han d'emetre el nou model de certificat als alumnes de promocions anteriors
que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en el centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs
a la universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin,
d'acord amb el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica
de les proves d'accs a la universitat (PAU)".
Convalidacions
Amb carcter general, s'aplica l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la
qual es determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci
professional especfica. Els detalls de les condicions, procediments i altres
indicacions en aquesta matria sn a la part primera del document
"Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
professional".
12.7. Informaci als alumnes (FP LOGSE)
Els alumnes han de disposar d'informaci suficient, tant pel que fa al
desplegament del cicle com per a desprs de cursar-lo. Les caracterstiques i
continguts mnims d'aquesta informaci, aix com altres dades d'inters que s'hi
relacionen, sn recollides en el document "Informaci als alumnes dels cicles
formatius de formaci professional".
13. Cicles de formaci professional inicial (LOE)
Aquest apartat 13 es refereix als cicles formatius desplegats a partir de la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE) i del Decret 284/2011, d'1 de
mar, especificats en el document "Cicles formatius de grau mitj i de grau
superior de formaci professional inicial LOE".
En tots els aspectes que no s'hi esmenten expressament, sn d'aplicaci les
indicacions i orientacions que corresponen als cicles formatius LOGSE,
esmentades a l'apartat 12.

49

13.1. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)

El document "Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional" recull
els recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en
relaci amb l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular,
s'hi fa referncia a:

Calendari.

Distribuci de l'horari lectiu, incls el crdit de formaci prctica en els

centres de treball (FCT).

Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional, incls el

rgim d'alternana entre formaci i treball.

Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors.

Organitzaci dels cicles formatius.

Trets especfics de l'FCT.

Currculum i programaci dels cicles de formaci professional.

Incorporaci de la llengua anglesa al currculum.

En tot cas, cal tenir en compte que els cicles formatius LOE s'estructuren en
dues parts: el perfil professional i el currculum. El perfil professional descriu les
qualificacions i unitats de competncia del Catleg de Qualificacions
Professionals vigent a Catalunya (que sn el referent del ttol) i les
competncies professionals, personals i socials. Per la seva banda, el
currculum comprn els objectius generals i els mduls professionals
organitzats en unitats formatives.
A l'inici del curs, el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del
currculum formatiu, de l'estructura i durada dels mduls i de les unitats
formatives, dels objectius generals del cicle, dels criteris de qualificaci dels
mduls i de les unitats formatives, aix com de les unitats de competncia i
qualificacions a qu fa referncia el perfil professional.
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria
en totes les hores presencials de les unitats formatives, incloses les hores de
presncia en els centres de treball on es cursa l'FCT. En cas de manca
d'assistncia reiterada sense justificaci, es perd el dret a l'avaluaci
continuada i sn d'aplicaci les normes que el centre tingui establertes a
l'efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei 12/2009, d'educaci, i els articles 24 i
25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, que la desplega.
No obstant aix, de manera excepcional, el centre podr determinar les unitats
formatives en les quals l'assistncia no sigui obligatria per a aquells alumnes

50

que estiguin matriculats en el segon curs i hagin de repetir algunes unitats

formatives de primer curs.
13.2. Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)
L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius s contnua,
ha d'atendre l'organitzaci modular i s'ha de fer per unitats formatives per tal de
permetre una millor capitalitzaci de la formaci.
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle
formatiu, constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels
aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la
presidncia de la junta d'avaluaci corresponen al tutor del cicle, com tamb la
formalitzaci de les actes corresponents.
Sessions de la junta d'avaluaci
En les seves sessions, la junta d'avaluaci ha d'analitzar, per a cada alumne,
l'aprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives
corresponents al cicle formatiu en relaci amb les competncies professionals,
personals i socials i amb els objectius generals establerts en el currculum.
La junta d'avaluaci ha de fer durant el curs acadmic un mnim de tres
sessions d'avaluaci i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la
certificaci dels alumnes que es matriculen per mduls solts o unitats
formatives.
En cada sessi de junta d'avaluaci es qualificaran les unitats formatives /
mduls professionals que hagin finalitzat i s'hi incorporaran, si s el cas, les
qualificacions que corresponguin a les segones convocatries de recuperaci.
Les qualificacions es reflectiran a l'acta d'avaluaci d'acord amb el model
"Actes d'avaluaci. Formaci professional inicial" i es traslladaran a l'expedient
acadmic.
En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la
sessi de la junta d'avaluaci, es podr donar informaci orientativa sobre la
progressi dels aprenentatges.
Avaluaci de les unitats formatives
L'avaluaci es far tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
d'avaluaci de les unitats formatives. Els centres generaran registres
d'avaluaci on es concreti, per a cada alumne, el grau d'assoliment de cada
resultat d'aprenentatge de les unitats formatives. Aquests registres, com la
resta de documentaci acadmica, estaran a disposici de la Inspecci
d'Educaci.

51

Avaluaci dels mduls professionals

La superaci del mdul professional s'obt amb la superaci de les unitats
formatives que el componen.
Els mduls superats acrediten les unitats de competncia als quals estan
associats, d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.
Avaluaci dels mduls de sntesi i de projecte
L'equip docent que hagi participat en la impartici del mdul de sntesi, en els
cicles de grau mitj, i del mdul de projecte, en els cicles de grau superior,
l'avaluar de manera collegiada.
Els mduls de sntesi i de projecte s'avaluaran positivament quan l'equip docent
apreci que l'alumne ha assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge
en relaci amb els objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari,
l'avaluaci ser negativa.
Avaluaci del mdul de formaci en centres de treball (FCT)
L'avaluaci del mdul FCT correspon a la junta d'avaluaci del centre educatiu.
L'avaluaci del mdul FCT ser continuada durant l'estada de l'alumne a
l'empresa.
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa valorar
l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern
de prctiques.
L'avaluaci del mdul FCT ha de tenir en compte la valoraci feta per
l'empresa, i prendre com a referncia els resultats d'aprenentatge, els criteris
d'avaluaci i les activitats formatives de referncia acordades amb l'empresa o
entitat collaboradora.
A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor del cicle i la persona
responsable d'aquesta formaci a l'empresa tindran en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa
quedar recollida en el quadern de prctiques.
Qualificacions
La qualificaci de les unitats formatives i dels mduls professionals s
numrica, entre 1 i 10, sense decimals, a excepci del mdul de formaci en
centres de treball, que es qualifica com a "Apte" o "No apte". La qualificaci
d'aquest ltim ha d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell
d'assoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de
prctiques, en els termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de
"Apte", i de "Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir
observacions.

52

La qualificaci final de cada mdul professional s'obt com a mitjana

ponderada de les qualificacions de cada unitat formativa, en funci del pes
(ponderaci) que es dna a cadascuna d'elles d'acord amb la decisi prvia
adoptada per l'equip docent.
Les unitats formatives i els mduls professionals se superen amb una
qualificaci de 5 punts o superior.
Les unitats formatives i els mduls professionals superats mantenen la
qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva
atorgada; s a dir, no es poden repetir unitats formatives ja superades per
millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a
segones convocatries de recuperaci ni d'altres) per incrementar-ne la
qualificaci positiva.
La superaci del cicle formatiu requereix la superaci de tots els mduls
professionals que el componen. La qualificaci final del cicle formatiu, que
s'expressa amb dos decimals, s'obt com a mitjana aritmtica de les
qualificacions de cada mdul professional, ponderades en funci del nombre
d'hores assignat a cadascun d'ells.
Els mduls o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a efectes
d'obtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
En el cas de mduls o unitats formatives superats que tinguin la mateixa
denominaci i currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, es trasllada la
qualificaci obtinguda en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del mdul de formaci en centres de
treball, aquest es qualifica amb l'expressi "Exempt/a" (Xm). En el cas d'haver
obtingut l'exempci parcial del mdul de formaci en centres de treball, aquest
es qualifica com a "Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
En el clcul de la qualificaci final del cicle formatiu no es tindran en compte les
qualificacions de "Apte", "Exempt".
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior
igual o superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en
les observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en
el certificat d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs
del cicle formatiu es pot concedir una menci MH per cada vint alumnes, i una
altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per
alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris
per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i
preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.

53

Convocatries
L'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a mxim, en quatre
convocatries ordinries, excepte el mdul de formaci en centres de treball,
que noms ho pot ser en dues. Amb carcter excepcional, l'alumne pot
sollicitar una cinquena convocatria extraordinria per motius de malaltia,
discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament dels
estudis. El director del centre la resoldr.
Amb cada matrcula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues
convocatries. L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluaci continuada o que
abandoni, perd la convocatria i es fa constar com a "No presentat" (NP). La
presentaci a la segona convocatria, de recuperaci, s voluntria. A l'alumne
que no s'hi presenti no se li comptar la convocatria extraordinria a efectes
del cmput mxim i constar com a "No presentat" (NP).
Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratgies de
recuperaci de la segona convocatria, que poden consistir en activitats
puntuals o continuades, i han d'estar previstes en la programaci de la unitat
formativa. En tot cas, els alumnes han d'estar informats de les activitats que
han de dur a terme per recuperar les unitats formatives suspeses, aix com del
perode i les dates en qu es faran les activitats d'avaluaci corresponents a les
segones convocatries, de recuperaci.
Promoci de curs
L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb crrega horria
superior al 60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el
segon curs del cicle i ha de cursar tamb les unitats formatives no superades
del primer curs. En cas contrari, es matricular en les unitats formatives no
superades del primer curs del cicle i, opcionalment, de les unitats formatives del
segon curs que no presentin incompatibilitat horria o curricular de manera
significativa, segons el projecte del centre i la disponibilitat de places.
Tanmateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre poden
determinar en quines circumstncies excepcionals, relacionades amb
incompatibilitats curriculars o horries, un alumne ha de matricular-se noms
de les unitats formatives de primer curs, malgrat haver superat el 60% de la
durada horria del conjunt de crdits de primer curs.
Documentaci acadmica
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments de formaci
professional (cicles LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes
d'avaluaci i els informes d'avaluaci individualitzats. Els informes d'avaluaci i
els certificats acadmics sn els documents preceptius per garantir la mobilitat
de l'alumne. Per a ms detalls, vegeu el document "Documentaci acadmica
en els cicles formatius de formaci professional i en els cicles d'ensenyaments
esportius", en la part relativa als cicles formatius FP LOE.

54

13.3. Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)

Sn d'aplicaci als alumnes que s'incorporen a cursar els cicles formatius LOE
els mateixos requisits que s'exigien per incorporar-se als cicles formatius
LOGSE.
En el document "Accs als cicles formatius de formaci professional" hi figuren
els criteris de prioritat en l'admissi d'alumnes a determinats cicles formatius de
grau superior LOE segons la modalitat de batxillerat cursada.
13.4. Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)
Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic/a, per als cicles formatius de grau mitj, i
de tcnic/a superior, per als cicles formatius de grau superior, d'acord amb
l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic/a superior als efectes d'accs a la universitat
Ats que el Reial decret 558/2010, de 7 de maig, i l'Ordre EDU/3242/2010, de 9
de desembre, han establert noves condicions per a l'accs als ensenyaments
universitaris a aplicar a partir de l'any acadmic 2011-2012, els centres han de
certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb el nou
model de certificat "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a
estudis universitaris", en qu consti la qualificaci mitjana obtinguda en el cicle
formatiu calculada amb tres decimals. Amb aquests efectes, els centres tamb
han d'emetre el nou model de certificat als alumnes de promocions anteriors
que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en el centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs
a la universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin,
d'acord amb el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica
de les proves d'accs a la universitat (PAU)".
Convalidacions i correspondncies
El detall dels supsits, condicions, procediment i altres indicacions en matria
de convalidaci i correspondncia d'estudis referides als cicles formatius LOE
sn a la part segona del document "Convalidacions i correspondncies
d'estudis dels cicles de formaci professional". Entre els supsits que s'hi
consideren hi ha tamb el dels alumnes que, havent iniciat, amb els requisits
d'accs corresponents, un cicle LOGSE, han de continuar els estudis del cicle
equivalent d'acord amb la regulaci derivada de la LOE, i les correspondncies
entre mduls de programes de qualificaci professional inicial i unitats
formatives dels cicles formatius de grau mitj.

55

L'alumne que tingui acreditada oficialment alguna unitat de competncia del

catleg de qualificacions professionals vigent a Catalunya, tindr convalidats
els mduls professionals corresponents establerts en el Reial decret del ttol.
13.5. Informaci als alumnes (FP LOE)
Els alumnes han de disposar d'informaci suficient, tant pel que fa al
desplegament del cicle com per a desprs de cursar-lo. Les caracterstiques i
continguts mnims d'aquesta informaci, aix com altres dades d'inters que s'hi
relacionen, sn recollides en el document "Informaci als alumnes dels cicles
formatius de formaci professional".
14. Ensenyaments esportius
La regulaci dels ensenyaments esportius de rgim especial est en un procs
de canvi com a conseqncia de l'aplicaci de la Llei orgnica d'educaci
(LOE). Els cicles de les diverses especialitats esportives que s'han regulat en el
marc de la LOGSE continuen vigents, alhora que es van regulant cicles de
noves especialitats en el marc de la LOE. Mentrestant, coexisteixen els dos
models d'ensenyaments esportius i, per tant, cal diferenciar els aspectes
d'ordenaci que s'han d'aplicar en cada cas.
En els apartats que van del 14.1 al 14.7 es desenvolupen les indicacions
generals dels ensenyaments esportius i les que afecten especficament els
cicles LOGSE. A partir de l'apartat 14.8 i fins al 14.11 es desenvolupen les
indicacions especfiques per als nous cicles d'ensenyaments esportius
desenvolupats a partir de la LOE que ja s'han implantat a Catalunya. En tots
aquells aspectes no esmentats en els apartats dedicats als cicles LOE sn
d'aplicaci les indicacions definides per als cicles LOGSE en els apartats
corresponents.
14.1. Denominaci, concreci i aplicaci dels currculums (ensenyaments
esportius LOGSE)
La denominaci de cada cicle, la durada, l'estructura i les hores destinades al
bloc de formaci prctica (BFP) sn les que s'especifiquen en el document
"Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE". Les hores mnimes d'impartici
efectiva de les titulacions de les diferents modalitats esportives sn les
previstes en el document esmentat. Les hores que els centres destinin a altres
activitats (viatges, activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en
aquests mnims. Aix mateix, les hores que es dediquin a activitats de tutoria no
es computen com a hores lectives dels alumnes d'aquests ensenyaments.
El document "Currculums dels ensenyaments esportius" recull els recordatoris
normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb l'aplicaci
dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia a:

Calendari i horari.

Distribuci dels ensenyaments.

56

Matriculaci parcial.

Organitzaci i programaci de cada ensenyament.

Trets especfics del bloc de formaci prctica.

Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria

a totes les hores previstes per a cadascun dels crdits lectius que cursin i a
totes les hores establertes per al bloc de formaci prctica. En cas de manca
d'assistncia reiterada sense justificaci, es perd el dret a l'avaluaci
continuada i sn d'aplicaci, en matria d'assistncia, les normes que el centre
tingui establertes a l'efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei 12/2009,
d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres
educatius, que la desplega
14.2. Aplicaci dels preus pblics dels ensenyaments esportius
s d'aplicaci als ensenyaments esportius l'Ordre EDU/417/2008, de 9 de
setembre, per la qual es creen i es modifiquen diversos preus pblics dels
ensenyaments d'esports de rgim especial que condueixen a les titulacions
oficials de tcnic d'esport i tcnic superior d'esport (DOGC nm. 5220, de
22.9.2008), i l'Ordre EDU/467/2010, de 27 de setembre, per la qual es creen i
es modifiquen preus pblics per la matriculaci en els ensenyaments esportius
de rgim especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic esportiu i
tcnic esportiu superior (DOGC nm. 5729, de 6.10.2010), i les seves
eventuals modificacions i actualitzacions.
14.3. Avaluaci dels ensenyaments esportius (LOGSE)
Criteris generals
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes dels ensenyaments esportius s
continuada, integrada en el procs d'aprenentatge, i es fa per crdits a partir de
la constataci de l'assoliment de les capacitats expressades en els objectius
terminals o criteris d'avaluaci.
A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del
currculum formatiu, l'estructura per crdits i els objectius terminals o criteris
d'avaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals d'avaluaci, promoci
de curs i superaci dels ensenyaments.
El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci d'Educaci els registres
de l'avaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els
diferents crdits (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen els
ensenyaments esportius, constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el
seguiment dels aprenentatges i prendre les decisions que en resultin.
57

L'organitzaci i la presidncia de la junta d'avaluaci corresponen al tutor del

grup d'alumnes, com tamb la formalitzaci de les actes corresponents.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci tenen per objectiu:

Valorar el desplegament dels ensenyaments i la seqenciaci i

adequaci de la programaci a les necessitats formatives i l'actitud i
motivaci general de l'alumne.

Coordinar l'equip docent.

Proposar actuacions per corregir les deficincies observades en el

procs d'ensenyament i aprenentatge.

Valorar, de manera collegiada, el grau d'assoliment per part dels

alumnes dels objectius terminals o criteris d'avaluaci dels crdits
impartits durant el perode d'avaluaci.

Qualificar l'alumne amb relaci als crdits finalitzats i als mduls

corresponents.

Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode objecte

d'avaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs
d'ensenyament i aprenentatge.

En les sessions d'avaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran

de constar en l'acta de la sessi. Els alumnes no formen part de la junta
d'avaluaci. Tanmateix, s possible la seva participaci en les sessions
d'avaluaci, i s'ha d'atenir al que determinin les normes d'organitzaci i
funcionament de cada centre.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci
ordinries, a ms de l'avaluaci final, amb excepci dels cicles que es cursin de
manera intensiva. En aquests casos, l'equip docent del cicle determinar el
nombre de sessions d'avaluaci ordinries, que com a mnim han de ser dues,
una a l'inici i l'altra al final. D'altra banda, la junta d'avaluaci pot reunir-se quan
calgui per avaluar i proposar la certificaci de l'alumne que es matricula per
mduls solts o unitats formatives.
A l'inici de cada curs s'ha de fer una avaluaci inicial del grup, que t per
objectiu avaluar globalment la incorporaci dels alumnes a la modalitat
esportiva, ajustar la programaci prevista i reorientar-la si escau.
Informaci als alumnes
El tutor del cicle d'ensenyaments esportius informar per escrit cada alumne, o
els seus representants legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que
l'afectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'informar
58

per escrit, individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta

d'avaluaci, respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als
objectius que cal assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
Avaluaci dels crdits
L'avaluaci dels crdits es far a partir del grau d'assoliment de les capacitats
expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluaci previstos en
cadascun dels crdits. Els objectius s'assoleixen mitjanant els continguts de
fets, conceptes i sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els
d'actituds. A mesura que avanci el procs d'aprenentatge, els professors
enregistraran, per a cada alumne i crdit, l'assoliment dels objectius terminals.
Avaluaci del projecte final
L'equip docent, de manera collegiada, avaluar i qualificar el projecte final de
cada alumne del grau superior de les diferents modalitats esportives.
Avaluaci del bloc de formaci prctica (BFP)
L'avaluaci del BFP correspon a la junta d'avaluaci, tenint en compte la
valoraci feta per l'entitat, empresa o instituci on s'ha dut a terme, i prenent
com a referncia els objectius terminals o criteris especfics d'avaluaci, les
activitats formatives de referncia i els criteris generals d'avaluaci determinats
en el decret pel qual s'estableix el currculum corresponent a la modalitat
esportiva.
L'avaluaci del BFP s continuada durant l'estada de l'alumne a l'entitat,
empresa o instituci. A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor del
grup i la persona responsable d'aquesta formaci a l'entitat, empresa o
instituci han de tenir en compte la valoraci que l'alumne en fa, i corregir-ne, si
cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar recollida en el quadern de
prctiques.
En acabar el BFP, la persona responsable de la formaci a l'entitat, empresa o
instituci valorar l'evoluci de l'alumne mitjanant un informe que s'ha
d'incorporar al quadern de prctiques.
L'equip docent, a proposta del tutor del grup, determina l'avaluaci final del bloc
de formaci prctica, tenint presents els informes esmentats i la informaci
recollida en el quadern de prctiques.
Recuperaci de crdits
Els alumnes disposen d'una convocatria extraordinria de recuperaci,
d'acord amb la planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel
centre en la programaci curricular del cicle d'ensenyaments esportius.
Cada professor ha d'establir les estratgies de recuperaci, que poden consistir
en activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada
59

crdit. En tot cas, els alumnes han de ser informats de les activitats que han de
dur a terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates
en qu es faran les avaluacions extraordinries corresponents.
Avaluaci final
La sessi d'avaluaci final dels alumnes es desenvolupar en acabar les
activitats lectives de tots els crdits. Es far tamb una sessi d'avaluaci
extraordinria per als alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final,
hagin de superar crdits pendents. En el moment que un alumne tingui
superats tots els crdits del cicle t dret a sollicitar l'expedici del ttol
corresponent.
Valoraci del curs
Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs
pel que fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del
currculum, organitzaci del cicle en crdits), desenvolupament del bloc de
formaci prctica, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots
aquells aspectes que es considerin pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip
docent en far un informe de proposta de millores per incorporar-les, si escau,
a la planificaci del cicle d'ensenyaments esportius del curs segent.
Qualificacions
En els pargrafs segents es donen indicacions sobre els diversos aspectes de
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius.
Les qualificacions obtingudes per cada alumne es recullen necessriament a
l'expedient acadmic, sens perjudici d'emplenar les actes de les sessions
d'avaluaci.
Qualificaci final dels crdits. Inalterabilitat de les qualificacions positives
L'expressi de l'avaluaci final de cada un dels crdits es fa en forma de
qualificacions numriques de l'1 al 10, sense decimals. Es consideren positives
les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants. Si l'alumne
abandona algun dels crdits es fa constar com a "No presentat" (NP) als
registres de qualificacions i consumeix convocatria.
Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per
modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits
ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules
(presentaci a les convocatries extraordinries ni d'altres) per incrementar-ne
la qualificaci positiva.
Qualificaci del bloc de formaci prctica (BFP)
La qualificaci del BFP s'expressa en els termes "Apte" o "No apte". Ha d'anar
acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell d'assoliment de les
competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els
60

termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de

"Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
Crdits convalidats
Els crdits convalidats per haver superat altres estudis es qualificaran amb
l'expressi "Convalidat" (C).
Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del crdit o bloc de formaci prctica
(BFP) en centres de treball, aquest es qualificar amb l'expressi "Exempt"
(Xm). En el cas d'haver obtingut l'exempci parcial del crdit BFP, aquest es
qualificar com a "Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
Qualificaci dels mduls
La qualificaci dels mduls s'ha d'ajustar a les regles segents:
a. La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular
s'estructuren en un sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l'1
al 10, sense decimals.
b. La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la
correspondncia establerta en el decret que regula el currculum
corresponent, ser la mitjana aritmtica simple de les qualificacions dels
crdits que el componen. En aquest cas, la qualificaci del mdul ser
tamb d'1 a 10, sense decimals, i caldr ajustar-la, per defecte fins a
49 centsims, al nombre enter inferior i, per excs a partir de 50
centsims, al nombre enter superior.
Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els
crdits que el componen estiguin superats.
Valoraci i qualificaci final del grau mitj i del grau superior dels cicles
d'ensenyaments esportius
En l'avaluaci final del nivell o del grau l'equip docent responsable de la seva
impartici valorar, per a cada alumne, el grau d'assoliment de les
competncies definides en el perfil professional. Tamb en valorar l'historial
acadmic i, per acord d'un mnim de dos teros dels membres de la junta
d'avaluaci, es podr determinar la superaci dels crdits pendents, atorgantlos la qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr fer constar a l'acta,
juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de l'acta s'hi
escriur l'expressi "(*) Requalificat per la junta d'avaluaci".
Per superar el nivell o el grau cal que tots els crdits i tots els mduls tinguin
qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de "Apte" en el bloc
de formaci prctica.

61

En el clcul de la qualificaci final del nivell o grau no es tindran en compte les

qualificacions "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
La nota final del cicle de grau mitj s'expressar amb un sol decimal i ser la
que resulti d'obtenir la mitjana aritmtica simple de les notes assolides per
l'alumne en els diferents crdits del bloc com, del bloc especfic i del bloc
complementari.
El clcul de la nota final del primer nivell del grau mitj s'ha de fer pel mateix
procediment que el de la nota final del cicle de grau mitj.
La nota final del cicle de grau superior s'expressar amb un sol decimal i
quedar conformada en un 80% pel valor de la qualificaci corresponent al
conjunt dels diferents crdits i en un 20% per la nota obtinguda en el projecte
final. La qualificaci corresponent al conjunt dels diferents crdits s'expressar
amb un sol decimal i ser la que resulti d'obtenir la mitjana aritmtica simple de
les notes assolides per l'alumne en els diferents crdits del bloc com, del bloc
especfic i del bloc complementari. La nota obtinguda en el projecte final
s'expressar tamb amb un sol decimal.
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior
igual o superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en
les observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en
el certificat d'estudis complets. Es pot concedir una matrcula d'honor per cada
vint alumnes sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu,
i una altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per
alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris
per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i
preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Repetici de crdits
Els alumnes poden presentar-se a les convocatries d'avaluaci i qualificaci
d'un mateix crdit un mxim de quatre vegades, a excepci del BFP, que es pot
avaluar un mxim de dues vegades. Computen tant les convocatries
ordinries com les extraordinries. La presentaci a les convocatries
extraordinries s voluntria. A l'alumne que no s'hi presenti no se li comptar
la convocatria a efectes del cmput mxim i constar a efectes d'avaluaci
final com a "No presentat" (NP).
Un cop exhaurides les quatres convocatries, per motius o circumstncies de
carcter excepcional l'alumne pot sollicitar dues convocatries addicionals, de
carcter extraordinari, al director del centre, que ha de resoldre la sollicitud de
manera motivada.

62

En el cas d'esgotar les sis convocatries, si l'alumne vol finalitzar els seus
estudis disposar d'una sola oportunitat per superar el crdit, davant un tribunal
designat, previ informe del centre.
14.4. Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius (LOGSE)
L'accs al grau mitj i al grau superior dels ensenyaments esportius es regula
d'acord amb el que disposa el Decret 169/2002, d'11 de juny, pel qual
s'estableix l'ordenaci general dels ensenyaments que condueixen a les
titulacions oficials de tcnic/a d'esport i tcnic/a superior d'esport (DOGC nm.
3660, de 19.6.2002). A aquests ensenyaments s'hi accedeix amb la titulaci
acadmica suficient i la prova especfica d'accs. Tanmateix, la casustica de
situacions singulars que permeten l'accs als ensenyaments esportius s molt
diversa, i s'ha sistematitzat en el document "Accs als cicles d'ensenyaments
esportius".
L'alumne pot cursar els crdits del bloc com de qualsevol titulaci LOGSE
sempre que disposi dels requisits d'accs corresponents a alguna de les
titulacions LOGSE. Aix mateix, l'alumne pot cursar els mduls de qualsevol
titulaci LOE sempre que disposi dels requisits d'accs corresponents a alguna
de les titulacions LOE.
14.5. Renncia a la matrcula - Ensenyaments esportius
L'alumne, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar la renncia
total a la matrcula i el retorn del preu pblic abonat dels crdits que no hagi
comenat a cursar, per escrit i per una sola vegada, al director del centre.
Sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, per acceptar la
renncia a la matrcula aquelles que generen una absncia prolongada, com
ara:

malaltia o accident de l'alumne o de familiars,

atenci a familiars,

maternitat o paternitat

canvi de condicions de treball o incorporaci a un lloc de treball,

altres circumstncies personals de carcter extraordinari.

En els supsits d'acceptaci de la renncia a la matrcula, l'alumne afectat:

rep del centre el retorn del preu pblic pagat corresponent als crdits
que deixi de cursar i que no hagi iniciat,

conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics

i centres privats sostinguts amb fons pblics),

63

no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats,

no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats,

en el cas d'haver-se iniciat, sense completar-la en anullar la matrcula,

la formaci en centres de treball del bloc de formaci prctica (BFP), se
li computen les hores de formaci en centres de treball efectivament
realitzades i conserva el dret de reserva de plaa d'aquest bloc de
formaci per al curs vinent. En aquest cas el centre no li retornar el
preu pblic corresponent a aquest bloc.

14.6. Reclamacions motivades per les qualificacions - Ensenyaments esportius

D'acord amb l'article 21.2.d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret
279/2006, l'alumne o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor
d'edat t dret a sollicitar aclariments per part dels professors respecte de les
qualificacions d'activitats parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra
les decisions i qualificacions que, com a resultat del procs d'avaluaci,
s'adoptin al final d'un crdit.
Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes i comunicades a
l'alumne al final de cada crdit, si no les resol directament la junta d'avaluaci,
caldr adrear-les per escrit al director del centre en el termini de dos dies
lectius. El director traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent
que correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la
qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci per ell establerts i
formuli la proposta pertinent. Si consta tan sols d'un o dos membres, l'rgan
s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el director designi (entre els
professors d'altres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). A la
vista de la proposta que formuli i de l'acta de la junta d'avaluaci, el director
resoldr la reclamaci. L'existncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es
faran constar a l'acta d'avaluaci corresponent i es notificaran per escrit a la
persona interessada. En la notificaci s'indicaran els terminis i el procediment
per recrrer que s'indica a continuaci.
Si l'alumne (o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat) no est d'acord
amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies,
mitjanant un escrit, que es presentar al centre, adreat a la direcci dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci
d'Educaci i se seguir el procediment que es detalla tot seguit:

El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis

territorials (o al Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb
una cpia de les actes d'avaluaci i la documentaci complementria, a
fi que la Inspecci d'Educaci n'emeti informe. Aquest informe inclour
tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la
reclamaci com el fons de la qesti reclamada.

64

Si de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia de

revisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, la direcci dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci podr encarregar aquesta tasca a una comissi
integrada per un professor del centre que no hagi participat en
l'avaluaci, un professor d'un altre centre i un inspector proposat per la
Inspecci d'Educaci.

Vist l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la direcci dels

serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci resoldr definitivament amb notificaci a
l'interessat, per mitj de la direcci del centre. El que resulti de la
resoluci final de la reclamaci s'haur d'incorporar, amb la diligncia
corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es refereixi.

14.7. Acreditaci i convalidaci d'estudis - Ensenyaments esportius (LOGSE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda al final de l'estudi d'un cicle
Els centres autoritzats a impartir els ensenyaments tramitaran, quan la persona
interessada ho solliciti, l'expedici del ttol de tcnic esportiu o de tcnic
esportiu superior, d'acord amb el procediment general de tramitaci de
l'expedici de ttols acadmics no universitaris.
Es recorda que el ttol de tcnic/a dna dret a accedir a totes les modalitats del
batxillerat i a ms, segons l'article 6.5 de l'Ordre EDU/554/2008 (DOGC nm.
5287, de 30.12.2008), a la convalidaci de les matries optatives i del treball de
recerca.
Acreditaci d'estudis per a l'accs a estudis universitaris
Ats que el Reial decret 558/2010, de 7 de maig, i l'Ordre EDU/3242/2010, de 9
de desembre, han establert noves condicions per a l'accs als ensenyaments
universitaris a aplicar a partir de l'any acadmic 2011-2012, els centres han de
certificar els cicles d'ensenyaments esportius de grau superior superats d'acord
amb el nou model que es troba a "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a
l'accs a estudis universitaris", en qu consti la qualificaci mitjana obtinguda
en el cicle calculada amb tres decimals. Amb aquests efectes, els centres
tamb han d'emetre el nou model de certificat als alumnes de promocions
anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en el centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs
a la universitat, els centres expediran el certificat a l'alumne que ho solliciti,
d'acord amb el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica
de les proves d'accs a la universitat (PAU)".

65

Altres acreditacions dels estudis cursats i superats completament

Certificat de primer nivell del grau mitj dels ensenyaments esportius. Els
centres autoritzats per impartir els ensenyaments esportius han d'expedir, quan
l'interessat ho solliciti, el corresponent certificat de primer nivell, segons el
model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
Certificat d'estudis complets del grau mitj dels ensenyaments esportius. Els
centres han de certificar el grau mitj d'acord amb el model que es troba a
"Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
Certificat d'estudis complets del grau superior dels ensenyaments esportius. Els
centres han de certificar el grau superior d'acord amb el model que es troba a
"Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius", llevat del supsit de certificaci
per a l'accs a estudis universitaris, esmentat anteriorment.
Acreditaci d'estudis cursats i/o superats parcialment
Certificat d'estudis parcials del grau mitj dels ensenyaments esportius. Els
centres ho han de certificar d'acord amb el model que es troba a "Certificats
d'estudis. Ensenyaments esportius", excepte quan correspongui emetre el
certificat del primer nivell del grau mitj.
Certificat d'estudis parcials del grau superior dels ensenyaments esportius. Els
centres ho han de certificar d'acord amb el model que es troba a "Certificats
d'estudis. Ensenyaments esportius".
Convalidaci d'estudis
S'aplica l'Ordre ECI/3830/2005, de 18 de novembre, per la qual es modifica
l'Ordre ECI/3224/2004, de 21 de setembre, per la qual s'estableixen
convalidacions a efectes acadmics entre determinats ensenyaments
conduents a l'obtenci de titulacions oficials en l'mbit de l'activitat fsica i
l'esport amb les corresponents del bloc com de tcnics esportius, i l'Ordre
ECI/3341/2004, de 8 d'octubre, on es publiquen els annexos que completen
l'Ordre ECI/3224/2004.
L'alumne ha de presentar la documentaci que acrediti les convalidacions
corresponents al centre on vulgui cursar els ensenyaments, durant el perode
de preinscripci o matrcula. En cas que la presenti durant el perode de
matrcula, s'entendr que l'alumne queda en una situaci de matrcula
condicional, fins que el centre resolgui les convalidacions.
Un cop resoltes les convalidacions es pot fer efectiva la matrcula i, en els
centres pblics, l'alumne tan sols haur de fer l'abonament del preu pblic
corresponent als crdits que cursi. Les sollicituds d'altres convalidacions no
establertes en l'Ordre esmentada caldr trametre-les al Consejo Superior de
Deportes.

66

14.8. Cicles d'ensenyaments esportius LOE

Aquest apartat i els que segueixen fins al 14.11. es refereixen als cicles
d'ensenyaments esportius regulats en el marc de la Llei orgnica 2/2006, de 3
de maig, d'educaci (LOE) i el Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre. En tots
els aspectes que no s'hi esmenten expressament sn d'aplicaci les
indicacions i orientacions que corresponen als cicles d'ensenyaments esportius
LOGSE, que s'indiquen en els apartats anteriors.
14.9. Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (ensenyaments
esportius LOE)
En els cicles d'ensenyaments esportius LOE s'han de considerar el perfil
professional i el currculum. El perfil professional descriu les qualificacions i
unitats de competncia del Catleg de Qualificacions Professionals vigent (que
sn el referent del ttol) i les competncies professionals, personals i socials.
Per la seva banda, el currculum comprn els objectius generals i els mduls
professionals organitzats en unitats formatives, si escau.
A l'inici del curs, el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del
currculum formatiu, de l'estructura i durada dels mduls i de les unitats
formatives, dels objectius generals del cicle, dels criteris de qualificaci dels
mduls i de les unitats formatives, aix com de les unitats de competncia i
qualificacions a qu fa referncia el perfil professional.
El document "Cicles d'ensenyaments esportius LOE" recull indicacions i
orientacions per a cada ensenyament esportiu sobre la seva denominaci, la
relaci alumnes/professors en hores de prctiques i la durada i estructura del
currculum.
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria
en totes les hores presencials de les unitats formatives, incloses les hores de
presncia en els centres de treball on es cursa el mdul de formaci prctica.
En cas de manca d'assistncia reiterada sense justificaci, es perd el dret a
l'avaluaci continuada i sn d'aplicaci, en matria d'assistncia, les normes
que el centre tingui establertes a l'efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei
12/2009, d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels
centres educatius, que la desplega.
14.10. Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius (cicles LOE)
L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles d'ensenyaments
esportius s contnua, ha d'atendre l'organitzaci modular i s'ha de fer per
unitats formatives, si escau, per tal de permetre una millor capitalitzaci de la
formaci.
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle
d'ensenyaments esportius, constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer
67

el seguiment dels aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin.

L'organitzaci i la presidncia de la junta d'avaluaci corresponen al tutor del
cicle, com tamb la formalitzaci de les actes corresponents.
Sessions de la junta d'avaluaci
En les seves sessions, la junta d'avaluaci ha d'analitzar, per a cada alumne,
l'aprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives
corresponents al cicle d'ensenyaments esportius en relaci amb les
competncies professionals, personals i socials i amb els objectius generals
establerts en el currculum.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci
ordinries, a ms de l'avaluaci final, amb excepci dels cicles que es cursin de
manera intensiva. En aquests casos, l'equip docent del cicle determinar el
nombre de sessions d'avaluaci ordinries, que com a mnim han de ser dues,
una a l'inici i l'altra al final. D'altra banda, la junta d'avaluaci pot reunir-se quan
calgui per avaluar i proposar la certificaci dels alumnes que es matriculen per
mduls solts o unitats formatives.
En cada sessi de junta d'avaluaci es qualificaran les unitats formatives /
mduls d'ensenyaments esportius que hagin finalitzat i s'hi incorporaran, si s
el cas, les qualificacions que corresponguin a les segones convocatries de
recuperaci.
Les qualificacions es reflectiran a l'acta d'avaluaci corresponent i es
traslladaran a l'expedient acadmic.
En el cas de les unitats formatives ja iniciades i encara no finalitzades en el
moment de la reuni de la junta, en la sessi de la junta d'avaluaci es podr
donar informaci orientativa sobre la progressi dels aprenentatges de
l'alumne.
Avaluaci de les unitats formatives
L'avaluaci es far tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
d'avaluaci de les unitats formatives. Els centres generaran registres
d'avaluaci on es concreti, per a cada alumne, el grau d'assoliment de cada
resultat d'aprenentatge de les unitats formatives. Aquests registres, com la
resta de documentaci acadmica, estaran a disposici de la Inspecci
d'Educaci.
Avaluaci dels mduls d'ensenyaments esportius
La superaci del mdul d'ensenyaments esportius s'obt amb la superaci de
les unitats formatives que el componen.
Els mduls superats acrediten les unitats de competncia a les quals estan
associats, d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.

68

Avaluaci del mdul de formaci prctica

L'avaluaci del mdul de formaci prctica correspon a la junta d'avaluaci del
centre educatiu. L'avaluaci del mdul de formaci prctica ser continuada
durant l'estada de l'alumne a l'empresa, entitat o instituci.
En acabar aquest mdul, la persona responsable de la formaci a l'empresa,
entitat o instituci, valorar l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que ha
d'incorporar al quadern de prctiques.
L'avaluaci del mdul de formaci prctica ha de tenir en compte la valoraci
feta per l'empresa, entitat o instituci, i prendre com a referncia els resultats
d'aprenentatge, els criteris d'avaluaci i les activitats formatives de referncia
acordades amb l'empresa, entitat o entitat collaboradora.
A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor del cicle i la persona
responsable d'aquesta formaci a l'empresa tindran en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa
quedar recollida en el quadern de prctiques.
Qualificacions
La qualificaci de les unitats formatives s numrica, entre 1 i 10, sense
decimals.
La qualificaci final de cada mdul d'ensenyaments esportius s'obt, amb un
decimal, com a mitjana ponderada de les qualificacions de cada unitat
formativa, en funci del pes (ponderaci) que es dna a cadascuna de les
unitats d'acord amb la decisi prvia adoptada per l'equip docent.
Les unitats formatives i els mduls d'ensenyaments esportius se superen amb
una qualificaci de 5 punts o superior.
El mdul de formaci prctica es qualifica com a "Apte" o "No apte". Aquesta
qualificaci ha d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell
d'assoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de
prctiques, en els termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de
"Apte", i de "Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir
observacions.
Les unitats formatives i els mduls d'ensenyaments esportius superats
mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per modificar una
qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir unitats formatives ja
superades per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules
(presentaci a segones convocatries de recuperaci ni d'altres) per
incrementar-ne la qualificaci positiva.
La superaci del cicle d'ensenyaments esportius requereix la superaci de tots
els mduls que el componen. La qualificaci final del cicle d'ensenyaments
esportius, que s'expressa amb dos decimals, s'obt com a mitjana ponderada,
69

en funci de la crrega lectiva, de les qualificacions de cada mdul

d'ensenyaments esportius.
La qualificaci final del grau mitj ser la mitjana ponderada, en funci de la
crrega lectiva, de les qualificacions obtingudes en el cicle inicial i en el cicle
final del grau mitj.
Els mduls o unitats formatives convalidades es qualifiquen amb l'expressi
"Convalidat" (C).
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del mdul de formaci prctica,
aquest es qualifica amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas d'haver obtingut
l'exempci parcial del mdul de formaci prctica, aquest es qualifica com a
"Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
En el clcul de la qualificaci final del cicle d'ensenyaments esportius no es
tindran en compte les qualificacions de "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior
igual o superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en
les observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en
el certificat d'estudis complets. Es pot concedir una matrcula d'honor per cada
vint alumnes sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu,
i una altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per
alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris
per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i
preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Convocatries
Amb cada matrcula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues
convocatries. L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluaci continuada o que
abandoni, perd la convocatria i es fa constar com a "No presentat" (NP). La
presentaci a la segona convocatria de recuperaci s voluntria. A l'alumne
que no s'hi presenti no se li comptar la convocatria a efectes del cmput
mxim i constar com a "No presentat" (NP).
Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratgies de
recuperaci de la segona convocatria, que poden consistir en activitats
puntuals o continuades, i han d'estar previstes en la programaci de la unitat
formativa. En tot cas, els alumnes han d'estar informats de les activitats que
han de dur a terme per recuperar les unitats formatives suspeses, aix com del
perode i les dates en qu es faran les activitats d'avaluaci corresponents a les
segones convocatries de recuperaci.

70

L'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a mxim, en quatre
convocatries, excepte el mdul de formaci prctica en centres de treball, que
noms ho pot ser en dues.
Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o circumstncies de
carcter excepcional l'alumne pot sollicitar dues convocatries addicionals, de
carcter extraordinari, al director del centre, que ha de resoldre motivadament
la sollicitud.
En el cas d'esgotar les sis convocatries, si l'alumne vol finalitzar els seus
estudis disposar d'una sola oportunitat per superar la unitat formativa, davant
un tribunal designat, previ informe del centre.
Documentaci acadmica
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments esportius (cicles
LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes d'avaluaci i els informes
d'avaluaci individualitzats. Els informes d'avaluaci i els certificats acadmics
sn els documents preceptius per garantir la mobilitat de l'alumne. Per a ms
detalls, vegeu el document "Documentaci acadmica en els cicles formatius
de formaci professional i en els cicles d'ensenyaments esportius", en la part
relativa als cicles d'ensenyaments esportius.
14.11. Incorporaci d'alumnes als cicles LOE
Sn d'aplicaci als alumnes que s'incorporen a cursar els cicles
d'ensenyaments esportius LOE els mateixos requisits que s'exigien per
incorporar-se als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE. (Vegeu l'apartat
"Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE" i el
document "Accs als cicles d'ensenyaments esportius".)
L'alumne pot cursar els mduls del bloc com de qualsevol titulaci LOE
sempre que disposi dels requisits d'accs corresponents a alguna de les
titulacions LOE. Amb noms aquests requisits no pot accedir a cursar els
crdits del bloc com dels ttols LOGSE.
15. Programes de qualificaci professional inicial
L'article 30 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE),
estableix l'ordenaci general dels Programes de Qualificaci Professional Inicial
(PQPI). La Llei 12/2009, d'educaci, estableix a l'article 60 les bases
reguladores dels programes de qualificaci professional inicial a Catalunya, que
han estat regulats reglamentriament pel Decret 140/2009, de 8 de setembre
(DOGC nm. 5463, de 14.9.2009). Aix mateix, s d'aplicaci l'Ordre
ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a
centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats
(DOGC nm. 3657, de 14.6.2002).
Els centres de secundria han d'informar els alumnes de l'oferta de programes
disponible en el territori i, quan escaigui, facilitar als centres que els imparteixen
71

la informaci sobre alumnes per tal d'afavorir la seva correcta incorporaci als
programes.
Per facilitar als centres i establiments que els imparteixen l'aplicaci de la
normativa reguladora dels PQPI, en el document "Desenvolupament i aplicaci
dels Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI)" se'n resumeixen els
elements clau i es precisen amb ms detall alguns dels seus elements
especfics.
En els aspectes generals de l'organitzaci del centre que no hi sn considerats
expressament, els centres s'atindran a les indicacions generals d'aplicaci a la
resta d'ensenyaments.
15.1. Implantaci dels programes
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial implanta PQPI en els centres que depenen del Departament
d'Ensenyament.
El Departament d'Ensenyament i les administracions locals organitzen,
mitjanant conveni, una oferta especfica de PQPI en la tipologia "Pla de
transici al Treball" (PQPI-PTT). Per al seu desenvolupament el Departament
d'Ensenyament compta, en alguns casos, amb les installacions de centres
pblics de secundria.
La gesti i el seguiment d'aquests programes es fan des de la Direcci General
de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, sens
perjudici de les funcions de la Inspecci d'Educaci en l'mbit de les seves
competncies. En el cas dels programes Pla de Transici al Treball que es
desenvolupen a la ciutat de Barcelona la gesti correspon al Consorci
d'Educaci de Barcelona.
15.2. Destinataris, accs i permanncia
Requisits d'edat
La regulaci de les condicions d'edat per accedir a cursar un PQPI s a l'article
5 del Decret 140/2009. En cas de vacants en un programa, un cop inscrites les
persones que compleixin les condicions d'edat establertes en els punts 1 i 2
d'aquell article, s'hi poden inscriure tamb persones fins a una edat mxima de
24 anys complerts abans de l'acabament del curs.
Matriculaci als mduls A i B dels PQPI
De manera general, el termini per a la presentaci de sollicituds s'iniciar
durant el mes de maig. El calendari i els protocols de preinscripci als
programes de qualificaci professional inicial organitzats i gestionats pel
Departament d'Ensenyament es regulen per al curs 2012-2013 en la Resoluci
ENS/315/2012, de 23 de febrer (DOGC nm. 6077, de 29.2.2012), per la qual
s'aproven les normes de preinscripci i matrcula de l'alumnat als centres del
72

Servei d'Educaci de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos

ensenyaments sostinguts amb fons pblics. El perode de matriculaci per als
alumnes inscrits ser, de manera general, del 3 al 13 de setembre de 2012. A
partir del 14 de setembre de 2012 i fins al 30 de novembre de 2012 s'ocuparan
vacants segons llista d'espera o noves sollicituds.
Condicions de permanncia en els PQPI
Amb carcter general, tenen preferncia per ocupar les places les persones
que cursen per primer cop un PQPI. Tanmateix, i d'acord amb l'article 21 del
Decret 140/2009, els alumnes que havent finalitzat el curs no assoleixin tots els
objectius previstos dels mduls obligatoris d'un PQPI poden continuar la seva
formaci i cursar els mduls no superats en el mateix centre durant, com a
mxim, un altre curs acadmic.
Accs i matriculaci als mduls voluntaris dels PQPI (mduls C)
Per matricular-se als mduls C, que es cursen en els centres de formaci de
persones adultes, cal presentar:

Si l'alumne ja ha superat els mduls obligatoris del PQPI, el "Certificat

acadmic - mduls A, B", que es troba dins dels models "Documents
d'avaluaci - Mduls A, B". Aquest certificat el genera l'aplicaci de
gesti dels PQPI.

Si l'alumne encara est cursant els mduls obligatoris dels PQPI, el

certificat del centre on est matriculat, segons el model "Certificat per a
la matriculaci als mduls C". Aquest certificat el genera l'aplicaci de
gesti dels PQPI.

La matriculaci als mduls voluntaris C en els centres de formaci de persones

adultes s'ajustar al que s'estableix en el document relatiu a l'organitzaci i el
funcionament dels centres i aules de formaci de persones adultes per al curs
2012-2013.
15.3. Aspectes organitzatius
Configuraci de grups
D'acord amb l'article 15 del Decret 140/2009, de 8 de setembre, els grups es
configuren, amb carcter general, amb un mnim de 10 i un mxim de 15
alumnes. Aquest nombre es podr incrementar en funci de la demanda de
places en determinats programes o territoris. Es pot fer la inscripci en grups
ordinaris d'alumnes amb necessitats educatives especfiques, sempre que
puguin desenvolupar-se en un lloc de treball i, per tant, realitzar la formaci en
centres de treball, aix com assolir alguna de les unitats de competncia del
perfil. La incorporaci d'aquests alumnes es far d'acord amb la reserva de
places i el procs de preinscripci i matrcula que estableix la Resoluci
ENS/315/2012, de 23 de febrer.

73

En el cas que totes les persones del grup siguin persones amb discapacitat, el
nombre mnim per grup s de 6 joves, i el mxim, de 10. En aquest cas el PQPI
es pot planificar en la perspectiva de dos cursos escolars.
Durada
La durada dels mduls en qu s'articula un PQPI es regeix pels articles 12 i 13
del Decret 140/2009.
Calendari, horaris i temporitzaci
Les activitats lectives dels mduls obligatoris dels PQPI s'iniciaran no ms tard
del dia 1 d'octubre de 2012. L'horari d'impartici dels mduls obligatoris s'estn
de dilluns a divendres i entre les 8 i les 22 hores. No es poden fer ms de 7
hores diries de formaci teoricoprctica en el centre formatiu.
15.4. Avaluaci dels aprenentatges
Regulaci
L'avaluaci es regeix pels articles 17 i 18 del Decret 140/2009 i s'han de fer,
com a mnim, tres sessions d'avaluaci durant el programa, incloent-hi
l'avaluaci final.
Documents de l'avaluaci
Els documents oficials d'avaluaci sn els establerts a l'article 22 del Decret
140/2009. Per a la formalitzaci dels processos de l'avaluaci acadmica i de la
certificaci, aix com per a l'expedici dels documents oficials, s'utilitzar
l'aplicaci de gesti de programes de qualificaci professional inicial
dissenyada pel Departament d'Ensenyament, que integra aquestes
funcionalitats. Es poden consultar els models a "Documents d'avaluaci Mduls A, B".
Els centres on s'imparteixen programes de qualificaci professional inicial
arxivaran i custodiaran l'expedient acadmic, aix com tots els altres documents
oficials d'avaluaci. El Departament d'Ensenyament determina els instituts que
han de custodiar l'expedient acadmic, aix com tots els altres documents
oficials d'avaluaci dels programes de qualificaci professional inicial de la
tipologia PQPI-PTT.
Certificaci acadmica
Els alumnes que segueixin un programa de qualificaci professional inicial
obtindran un certificat acadmic expedit pel centre o entitat on l'han cursat, tal
com estableix l'article 19 del Decret 140/2009. (Vegeu el model "Certificat
acadmic mduls A, B", dins els models "Documents d'avaluaci Mduls A,
B".)

74

En el cas dels perfils experimentals establerts en la Resoluci ENS/102/2011 el

certificat inclour, a ms, les correspondncies de la formaci superada en el
PQPI amb la formaci dels cicles de formaci professional de grau mitj i, per
tant, el reconeixement de les corresponents unitats formatives del cicle.
Els alumnes que no finalitzin el programa i no obtinguin, per tant, la certificaci
acadmica per hagin assistit com a mnim a un ter de la durada total del
programa, poden demanar un certificat d'assistncia amb el nombre d'hores a
qu han assistit i el percentatge del que representa respecte del total del curs.
L'aplicaci de gesti dels programes de qualificaci professional inicial genera
aquest document.
15.5. Informe anual per a l'avaluaci dels programes de qualificaci
professional inicial
Als efectes de valorar el desenvolupament dels programes de qualificaci
professional inicial i la seva adaptaci als objectius previstos, en finalitzar el
curs acadmic els centres elaboraran un informe anual adreat a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial
del Departament d'Ensenyament, que inclogui:

Inscripci i mobilitat dels joves inscrits.

Desenvolupament i possibles adaptacions del currculum establert.

Resultats globals d'aprenentatge en els diferents tipus de mduls.

Resultats d'inserci laboral i educativa.

Valoraci global, aspectes innovadors i propostes de millora.

16. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples
recursos per a l'acci didctica i per a l'aprenentatge dels alumnes, esdevenen
un element de motivaci i de dinamitzaci per a l'adquisici de les
competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i
millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, s a dir, esdevenen
tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).
Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s
necessari un Pla TAC especfic que formi part del projecte educatiu del centre.
El Pla TAC ha d'establir unes directrius clares per a l's eficient de les
tecnologies, assegurar la competncia digital dels alumnes, la integraci
curricular i l's inclusiu dels recursos digitals i la innovaci metodolgica.
Correspon a la direcci del centre definir les frmules que es considerin ms
adequades per garantir la coordinaci ptima dels usos de les tecnologies en
tots els seus vessants organitzatius, pedaggics o tcnics. Es recomana
l'establiment de mecanismes de coordinaci collegiada on cadascun dels
75

membres es responsabilitzi d'aspectes concrets. El tipus de coordinaci TAC

ha de quedar reflectit en el projecte educatiu i en el de direcci.
La persona responsable de la coordinaci TAC del centre ha de respondre,
davant de la direcci, de les funcions que s'assignin al centre en relaci amb
les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement.
En el document "Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC"
s'enumeren, a ttol orientatiu, les funcions bsiques que ha d'exercir la persona
responsable de la coordinaci TAC i la planificaci d'accions per promoure i
garantir l's de la tecnologia per a l'aprenentatge.
17. Ensenyament de la religi
A. Educaci secundria obligatria
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu
per als alumnes i s d'oferta obligatria per als centres. Els pares o tutors legals
dels alumnes poden demanar que aquests rebin ensenyament de religi, i
podran escollir entre l'ensenyament de religi catlica, evanglica, jueva,
islmica o l'ensenyament d'histria i cultura de les religions.
La manifestaci de l'opci per rebre ensenyament de la religi s totalment
voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativa
alternativa. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per rebre l'ensenyament
de la religi a l'alumne de nou ingrs en el centre mitjanant el full de
preinscripci o una declaraci d'acord amb el model "Declaraci sobre l'opci
per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per als
alumnes de nou ingrs en el centre. ESO".
Els pares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, poden modificar
l'opci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre abans de l'inici del
curs.
L'ensenyament de la religi, o l'atenci educativa als alumnes que no el cursin,
configura un espai horari propi, diferent de l'establert per a l'oferta de matries
optatives. Els instituts han d'adoptar les mesures organitzatives adients per tal
que l'alumne els pares o tutors legals del qual no hagin optat perqu cursi
ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi que l'elecci
d'una opci o de l'altra no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci
educativa, que pot conformar una oferta diversa d'activitats, en cap cas no
comportar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement
del fet religis, ni a qualsevol matria de l'etapa. Aquesta atenci educativa pot
consistir en altres tipus de continguts relacionats de manera genrica amb el
desenvolupament de competncies de l'alumne.
En tot cas, el nombre d'hores lectives setmanals de l'alumne ser el mateix
amb independncia de l'opci triada.

76

La formaci religiosa s avaluable, tant en les opcions confessionals com en

l'opci d'histria i cultura de les religions, i es t en compte en la decisi de
promoci al curs segent, per no pas en el clcul de la qualificaci mitjana.
Les activitats d'atenci educativa alternatives a l'ensenyament de la religi
s'avaluen dins el conjunt de matries optatives.
B. Batxillerat
L'ensenyament de la religi al batxillerat s'ha d'efectuar d'acord amb el que
determina el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci
dels ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008). La matria
comuna de religi s d'oferta obligatria per als centres i de carcter voluntari
per als alumnes i s'imparteix en una de les franges de l'horari destinada a
matries optatives o de modalitat.
La manifestaci de l'opci per cursar la matria de religi s totalment
voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol cursar la matria
alternativa que correspongui. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per
rebre ensenyament de la religi als alumnes de nou ingrs en el centre
mitjanant el full de preinscripci o una declaraci d'acord amb el model
"Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o els
ensenyaments alternatius per als alumnes de nou ingrs en el centre.
Batxillerat", que s'ha d'adjuntar a la matrcula.
L'alumne, o el pare, la mare o el tutor legal si s menor d'edat, pot modificar
l'opci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre abans de l'inici del
curs.
C. Aspectes comuns
Les opcions confessionals de religi les impartiran els professors designats en
el marc dels acords amb cada confessi religiosa. L'opci no confessional de la
religi (histria i cultura de les religions) la impartiran preferentment els
professors que tenen els requisits de titulaci per impartir les matries de
geografia i histria o de filosofia. Les activitats d'atenci educativa, a l'ESO, i
les matries optatives alternatives a la religi que corresponguin segons
l'organitzaci del centre, al batxillerat, les impartiran professors adients en
funci de l'oferta i les possibilitats del centre.

77

III. Organitzaci del curs

18. Calendari escolar
Tots els centres han d'atenir-se al calendari escolar per al curs 2012-2013
aprovat amb carcter general per a l'ensenyament no universitari per l'Ordre
ENS/151/2012, de 5 de juny (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012).
En el segon curs de batxillerat, a causa de la inscripci al procediment d'accs
a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau superior, les
avaluacions finals ordinries han d'acabar no ms tard del dia 31 de maig de
2013. L'accs a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau
superior sn opcions acadmiques o professionalitzadores que es poden triar
en finalitzar el batxillerat, per que no han d'alterar el dret a l'escolaritzaci dels
alumnes de segon curs de batxillerat. Tot permetent, doncs, el normal
desenvolupament del procediment d'accs a la universitat i la preinscripci als
cicles formatius de grau superior, cal que, amb posterioritat a l'avaluaci final
ordinria de segon curs, tots els centres de batxillerat ofereixin activitats
lectives als seus alumnes, d'aprofundiment i consolidaci dels continguts del
batxillerat, orientant-les en funci de les seves opcions posteriors. Les activitats
lectives s'hauran de perllongar fins a la data establerta amb carcter general en
l'Ordre esmentada, per b que els alumnes que s'hagin inscrit a les proves
d'aptitud per a l'accs a la universitat noms hi hauran d'assistir fins que facin
aquestes proves.
Les activitats o proves extraordinries de l'educaci secundria obligatria i del
primer curs de batxillerat es faran entre el 2 i el 4 de setembre de 2013. Per als
cicles formatius i el segon curs de batxillerat les proves extraordinries es faran
al mes de juny desprs de les proves ordinries.
19. Horari general del centre
Correspon al consell escolar aprovar l'horari tipus dels diferents cursos (hores
d'entrada i de sortida, nombre de classes al mat i a la tarda, etc.). Correspon a
la direcci la concreci dels horaris, escoltat el claustre i tenint en compte les
prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcci, la normativa vigent i les
indicacions de carcter general que s'inclouen en aquest document i en els
altres que s'hi esmenten.
19.1. Rgim dirn
Com a norma general, i d'acord amb les prescripcions curriculars, per a l'horari
dirn es tindr en compte que:

El centre ha d'estar obert de dilluns a divendres, mat i tarda, de manera

que els alumnes puguin accedir als seus serveis dins l'horari i en les
condicions establertes pel consell escolar. La distribuci de l'horari lectiu
s'ha de mantenir dins els lmits segents: de les 8 hores a les 19 hores,
excepte en els cicles formatius. Les classes s'han d'organitzar
normalment en sessions de mat i tarda. Les sessions de classe
78

s'organitzen a partir de les concrecions curriculars definides al projecte

educatiu que s'hagin concretat en les normes d'organitzaci i
funcionament, com a resultat de l'aplicaci del projecte educatiu, i de les
assignacions horries de les diferents matries regulades pels decrets
143/2007 i 142/2008, que estableixen l'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci secundria obligatria i del batxillerat.

No s'han de fer ms de 3 hores seguides de classe (o 180 minuts) sense

un esbarjo mnim de 30 minuts.

Indicativament, es faran 6 hores diries de classe, 4 de les quals seran

al mat i 2 a la tarda, distribudes en el nombre de sessions de classe
que estableixi el centre. En cap cas no s'han de fer ms de 7 hores
diries de classe a un mateix grup d'alumnes.

A l'ESO, la concreci de l'horari lectiu i de la programaci d'activitats

generals de centre (reunions de professors, esports, etc.) no pot
comportar ms de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne.

Els alumnes d'ESO tenen 30 hores lectives setmanals.

Els alumnes de batxillerat tenen 30 hores lectives setmanals, sense

comptar-hi les hores corresponents al treball de recerca.

Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del transport escolar s'han
d'establir de manera que s'ajustin amb els del servei de transport. En aquest
cas la direcci dels serveis territorials resoldr, quan calgui, sobre l'horari,
prvia audincia dels consells comarcals que tinguin la gesti del transport, a fi
d'optimar el servei mitjanant el nombre mnim de rutes, el nombre mxim
d'ocupaci de places per vehicle i la coincidncia horria per poblacions de
residncia dels alumnes de les diferents etapes educatives.
El consell escolar ha de vetllar per l'organitzaci del perode de temps de
l'horari escolar, que s'inicia en obrir les portes d'entrada al recinte escolar i
finalitza quan es tanquen a efectes de les activitats incloses en la programaci
general anual del centre, en concordana amb el que estableixen l'article
148.3.j) de la Llei d'educaci, l'Ordre del calendari escolar i les necessitats
especfiques del centre.
19.2. Rgim nocturn
L'horari d'impartici dels estudis de batxillerat en rgim nocturn ser de dilluns
a divendres i no comenar abans de les 17 hores.
Els alumnes faran diriament un temps lectiu mxim de 5 hores (300 minuts,
inclosos 20 minuts d'esbarjo), distribudes en el nombre de sessions de classe
que estableixi el centre.

79

19.3. Observacions sobre l'horari dels alumnes en el centre

Informaci dels horaris als alumnes
Els equips directius dels instituts han d'organitzar el lliurament dels horaris als
alumnes, que inclouran les sessions de classe i altres activitats escolars, aix
com el temps d'esbarjo.
Obligatorietat de l'assistncia dels alumnes
L'assistncia dels alumnes al centre s obligatria [art. 22.1.a) de la Llei,
12/2009, d'educaci]. En aquest sentit, l'equip directiu ha de garantir que el
centre disposa de mecanismes efectius de control de l'assistncia a classe i de
seguiment dels alumnes. En el cas dels alumnes menors d'edat, l'institut ha de
comunicar peridicament i de manera sistemtica a les seves famlies les faltes
d'assistncia no justificades. En el cas d'absncies no justificades repetides
s'han de tenir previstos els mecanismes per procurar en primer lloc la resoluci
del problema amb l'alumne i amb la seva famlia i, si escau, per sollicitar la
collaboraci dels professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del
municipi. (Vegeu tamb el document "Actuacions en els supsits de diverses
realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre".)
El centre educatiu ha d'informar els alumnes de batxillerat i les seves famlies
de les possibilitats d'anullaci de matrcula a les quals fa referncia l'apartat
"Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat".
Permanncia dels alumnes a les dependncies del centre
Els alumnes han de romandre al centre durant tot l'horari destinat a les
sessions de classe i altres activitats escolars. Quan per motius d'organitzaci
s'alterin les activitats escolars habituals, els alumnes romandran al centre, i en
tindran cura els professors.
Els alumnes d'ESO tamb romandran al centre durant el seu temps d'esbarjo,
acompanyats pel professor o professors de gurdia que designi la direcci.
Les sortides d'alumnes del centre en l'horari de classes i d'activitats escolars,
que inclou el temps d'esbarjo, hauran d'autoritzar-se segons el procediment
que cada centre estableix en les seves normes d'organitzaci i funcionament.
Supsits d'absncia d'un professor
L'organitzaci general del centre ha de preveure la substituci d'una absncia
eventual del professor responsable d'una classe o activitat escolar. Aix, els
centres han d'adoptar mesures d'acord amb la seva prpia estructura, per tal
d'atendre les substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han d'incloure
en les normes d'organitzaci i funcionament del centre.

80

D'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels

centres educatius, la direcci del centre podr modificar amb carcter transitori
i provisional l'assignaci de grups i la distribuci de les hores lectives d'un
professor, per tal que pugui atendre hores de classe que quedarien sense
impartir. Aquesta modificaci podr afectar tamb la distribuci de les hores
complementries d'horari fix.
Cada departament/seminari ha de preveure i elaborar material complementari
de suport de les matries que s'imparteixen en cadascun dels cursos de
l'etapa. El professor de gurdia s'encarregar de facilitar-lo als alumnes i
recollir-lo en finalitzar la sessi, per tal de passar-lo posteriorment al professor
que t assignada la matria, que el tindr en compte en l'avaluaci dels
alumnes.
En el cas d'absncia d'un professor, prevista amb prou antelaci, aquest mateix
ser l'encarregat d'elaborar les propostes d'activitats que els alumnes hauran
de fer durant les classes que no pugui impartir. El professor far arribar
aquestes activitats al cap d'estudis, el qual donar les instruccions adequades
als corresponents professors de gurdia per tal que les portin a terme.
19.4. Activitats fora del recinte del centre
Programaci
La programaci de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o
que pel seu carcter general impliquin l'alteraci de l'horari habitual, s'ha
d'incloure en la programaci general anual del centre o s'ha de preveure amb
prou antelaci i l'ha d'aprovar el consell escolar. En el marc d'aquesta
programaci, les activitats especfiques les ha d'autoritzar el director del centre.
Quan es desenvolupi una activitat fora del centre, programada per a un
collectiu d'alumnes, i hi hagi alumnes d'aquest collectiu que no hi participin, el
centre haur d'organitzar l'atenci educativa d'aquests alumnes.
Horari
L'horari de les activitats programades i aprovades pel consell escolar ha de
respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i t per als
professors la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina.
Acompanyants en les sortides
La relaci mxima d'alumnes/professors o acompanyants per a les sortides s
de 20/1 en l'ESO i de 25/1 en els ensenyaments postobligatoris. El consell
escolar del centre, justificant-ho adequadament per a una activitat concreta,
podr acordar el canvi d'aquestes relacions mximes. Sense l'acord explcit i
motivat del consell escolar, no es pot superar la relaci establerta amb carcter
general. No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels
quals ha de ser necessriament professor, llevat d'aquelles sortides en qu el
consell escolar determini altres condicions quant al nombre d'acompanyants,
81

valorades les condicions de seguretat i els requeriments de protecci als

alumnes.
En el cas d'alumnes amb necessitats educatives especials, la relaci
alumnes/professors es conformar a les seves caracterstiques.
Comunicaci als serveis territorials
Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el
centre s'han de comunicar prviament als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci.
Autoritzaci als alumnes
Als alumnes que participin en activitats fora del centre els caldr l'autoritzaci
escrita dels seus pares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual
sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, d'acord amb
el que estableixi el consell escolar.
Cal garantir sempre que les famlies reben la informaci adequada sobre l'abast
de l'activitat organitzada fora del centre en que participin els alumnes. Caldr
una autoritzaci especfica per a les sortides que impliquin pernoctar fora del
domicili familiar i per a les sortides que impliquin activitats que requereixin
coneixements no inclosos en l'ensenyament curricular.
19.5. Viatges escolars
En la franja d'edats en qu s d'aplicaci, les activitats que es facin fora del
centre estan cobertes per l'assegurana escolar obligatria, sempre que
aquestes activitats estiguin aprovades pel consell escolar i es facin dins de
l'Estat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars
internacionals, cal consultar-ho als CAISS (Centres d'Atenci i Informaci de la
Seguretat Social).
En viatges a l'estranger, a ms, s'ha de garantir que els alumnes disposen
prviament dels documents preceptius (passaport, visat...).
20. Criteris generals de distribuci de grups i d'elaboraci de l'horari
L'activitat docent de l'institut s'organitza en funci del projecte educatiu i de les
concrecions previstes al projecte de direcci vigent, a partir de l'agrupament
dels alumnes, i la confecci d'horaris es fa d'acord amb les prescripcions
curriculars establertes a la normativa vigent, amb els criteris que estableixen les
normes d'organitzaci i funcionament del centre i en funci de l'especialitat i la
preparaci especfica dels professors.
En el document "Elaboraci i aprovaci de l'horari dels alumnes en els centres
de secundria" s'hi recullen els recordatoris normatius, les indicacions, les
recomanacions i orientacions al respecte, especialment els relacionats amb els
criteris d'assignaci de matries i grups al personal docent, les caracterstiques
82

dels grups i el procediment d'elaboraci de l'horari dels alumnes, tant els de

carcter general com els d'aplicaci especfica a l'ESO o al batxillerat.
21. Horari dels professors
21.1. Horari general dels professors
La jornada laboral ordinria dels professors titulars de la plantilla s de 37
hores i 30 minuts setmanals, que es distribuir de la manera segent:

20 hores lectives, distribudes en cinc dies, que es destinen a la

docncia directa a l'alumne (docncia a grups classe, atenci a la
diversitat, tutoria individual i en grup) i a activitats directives i de
coordinaci amb les dedicacions previstes per a l'exercici d'aquestes
funcions. Aquestes 20 hores es podran prendre com a mitjana quan el
centre no faci una distribuci horria uniforme al llarg del curs escolar a
causa de variacions trimestrals.

8 hores d'activitats complementries d'horari fix: gurdies i altres

vigilncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissi
d'atenci a la diversitat, coordinacions de nivell i amb especialistes per a
l'atenci a la diversitat, entrevistes amb pares o tutors legals,
manteniment del laboratori i aules especfiques, organitzaci i execuci
de les accions que ofereix el centre en el marc de determinats
programes.

2 hores d'activitats complementries de presncia al centre educatiu no

sotmeses a horari fix (reunions d'avaluaci, de claustre i de consell
escolar, reunions amb pares o tutors legals, reunions de coordinaci
amb altres centres, reunions amb professionals i entitats externes,
activitats de refor i de tutoria, coordinaci o tutoria de les prctiques de
la formaci inicial del professorat, tutoria de professorat novell i altres
encrrecs que, en el marc de les seves funcions, li faci el director del
centre).

7 hores i 30 minuts de preparaci de classes, correcci d'activitats,

assistncia a cursos i activitats de formaci, etc., que no s'han de fer
necessriament al centre.

21.2. Compatibilitats
Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament l'autoritzaci
de compatibilitat corresponent, d'acord amb el que estableix la Llei 21/1987, de
26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administraci de
la Generalitat.
21.3. Reduccions de jornada
El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i situacions
que es detallen en el document "Supsits en qu els funcionaris docents poden
83

demanar una reducci de jornada". Aquestes reduccions de jornada sn

incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica,
retribuda o no, durant la jornada objecte de la reducci.
Aix mateix, els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una
reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci
proporcional de retribucions, d'acord amb el que disposen el Decret 223/2002,
de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci ENS/749/2012,
de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de 26.4.2012), sobre el procediment de
reducci de jornada per al personal funcionari docent per al curs 2012-2013.
21.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels professors afectats per
reduccions de jornada
Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a les reduccions de
jornada amb les exigncies organitzatives de cada centre, derivades del dret a
l'educaci de l'alumne, i amb l'objectiu de planificar-ne adequadament el
funcionament i garantir la continutat pedaggica dels alumnes, cal minimitzar
l'impacte de les reduccions de jornada en la prestaci correcta del servei
docent. Amb aquests efectes, s'han de seguir les instruccions segents:
1. L'horari setmanal de dedicaci al centre dels professors que tinguin
concedida una reducci de jornada ha d'incloure activitats lectives i
complementries setmanals proporcionalment a la jornada laboral. Qui
s'aculli a una reducci de jornada haur d'assistir a totes les reunions de
claustre, de coordinaci de cicle o d'rea, d'avaluacions i d'altres que
siguin preceptives i degudament convocades.
2. A sollicitud de la persona interessada, la seva dedicaci en el centre
podr distribuir-se en 3, 4 o 5 dies, quan ho permeti l'organitzaci horria
del centre. Aix mateix, es concedir als funcionaris la part de la jornada
que convingui als seus interessos personals quan sigui compatible amb
les necessitats del servei i en funci del nombre de jornades concedides
i dels substituts nomenats per cobrir-les.
Vegeu la Resoluci ENS/749/2012, de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de
26.4.2012), sobre el procediment de reducci de jornada per al personal
funcionari docent per al curs 2012-2013.
21.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que
tinguin entre 55 i 64 anys
Els funcionaris docents que tinguin entre 55 i 58 anys poden sollicitar una
reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al
centre. La reducci afecta les dues hores d'activitats complementries
setmanals de presncia al centre no sotmeses a horari fix. Ats que el personal
que s'aculli a aquesta reducci no tindr hores assignades per aquest
concepte, la setmana en qu es convoqui reuni d'avaluaci, reuni de claustre
o reuni de consell escolar, aquestes hores, amb un mxim de dues per

84

setmana, es compensaran amb el mateix nombre d'hores de l'horari per

activitats complementries de presncia al centre sotmeses a horari fix.
Els funcionaris docents que tinguin entre 59 i 64 anys poden sollicitar una
reducci de dues hores de la jornada lectiva setmanal.
Les activitats setmanals assignades en substituci de les dues hores de
reducci lectiva o complementria s'incorporen a l'horari setmanal que no s'ha
de fer necessriament al centre, que passar a ser de 9 hores i 30 minuts
d'activitats.
Vegeu la Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, sobre el procediment de
sollicituds de reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals
de presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 58
anys i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari
docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2012-2013, i les condicions
especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal (DOGC nm. 6127, de
14.5.2012).
22. rgans unipersonals de direcci i rgans unipersonals de coordinaci
22.1. rgans unipersonals de direcci
Criteri general
En el marc normatiu vigent, i mentre no sadopti lacord de Govern a qu fa
referncia la disposici transitria setena del Decret 102/2010, de 3 dagost,
dautonomia dels centres educatius, en els instituts i seccions dinstitut els
rgans unipersonals de direcci sn:

director, secretari, cap destudis, i coordinador pedaggic com a rgan

unipersonal de direcci addicional, quan tinguin ms de 160 alumnes o
ms de 7 grups,

director, secretari i cap destudis, quan tinguin entre 90 i 160 alumnes o

entre 5 i 7 grups,

director i secretari, en un dels quals el centre acumula les funcions de

cap destudis, quan tinguin menys de 90 alumnes o menys de 5 grups.

Centres amb ensenyaments de formaci professional

Els instituts que imparteixin tres o ms famlies de formaci professional i/o
densenyaments esportius incorporen a lequip directiu del centre, format pels
rgans unipersonals de direcci esmentats en lenumeraci anterior, un cap
destudis d'FP com a rgan unipersonal de direcci addicional.

85

Cinqu rgan unipersonal de direcci

Els instituts en els quals es dna alguna de les circumstncies segents
incorporen a lequip directiu un altre rgan unipersonal de direcci (cap
d'estudis adjunt) als quatre rgans unipersonals de direcci previstos amb
carcter general:

Tenir 4 grups o ms de batxillerat en rgim nocturn.

Tenir doble torn en els instituts que imparteixen ensenyaments esportius

i/o cicles formatius sempre que el centre resti obert des de les 8 o 9 del
mat fins a les 9 o 10 del vespre i simparteixin un mnim de 4 grups de
cicles formatius i/o densenyaments esportius a la tarda.

Tenir ms de 1.000 alumnes deducaci secundria obligatria i

batxillerat, o de formaci professional en centres especfics dFP.

Tenir ms duna seu.

La composici de crrecs directius dels centres es revisa cada curs dacord

amb les modificacions de loferta educativa de linstitut.
Autonomia organitzativa del centre (rgans unipersonals de direcci)
Els instituts que hagin pres decisions en matria dorganitzaci en el marc de
les disposicions transitries primera.2 i segona.1 del Decret 102/2010, poden
adaptar-hi les funcions i la denominaci dels rgans unipersonals de direcci
que els corresponen dacord amb aquest apartat 22.1, respectant, en tot cas, la
denominaci de director, secretari i cap destudis i les funcions que
corresponen a aquests tres rgans segons el Decret 102/2010.
Assignaci horria per a rgans unipersonals de direcci a les plantilles
En el cmput de plantilles, als centres sels assigna un nombre global dhores
de gesti, equivalents a lectives, que la direcci ha dassignar als membres de
lequip directiu, en funci del nombre de grups descolaritzaci dacord amb la
distribuci segent:
Nombre de grups
Instituts/SES fins a 4 grups
Instituts/SES entre 5 i 7 grups
Instituts/SES entre 8 i 11 grups
Instituts/SES entre 12 i 17 grups
Instituts/SES entre 18 i 24 grups
Instituts/SES amb 25 grups o ms

86

Hores
21
27
33
39
45
51

Al total dhores de la taula safegiran 6 hores als instituts que, dacord amb els
criteris anteriors, tinguin ms de 5 rgans unipersonals de direcci i imparteixin
tres o ms famlies de formaci professional i/o d'ensenyaments esportius.
Jornada dels membres dels equips directius
L'apartat 4 de lAcord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no universitari
en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre
de 2005, aprovat per Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic
per la Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006),
estableix que tots els membres dels equips directius (rgans unipersonals de
direcci) hauran de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals
inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta especial
dedicaci no caldr que sespecifiqui en horari fix, sin que es far constar de
manera global en la dedicaci horria individual.
22.2. rgans unipersonals de coordinaci
Aspectes generals
L'article 41 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, estableix
que els mbits de coordinaci del centre i el nombre, funcions i denominaci
dels rgans unipersonals de coordinaci del centre correspon determinar-los al
mateix centre.
Tot i aix, amb carcter provisional i fins que s'adopti l'acord previst a la
disposici transitria setena de l'esmentat Decret, per al curs 2012-2013
s'aplicaran els mateixos criteris que el curs 2011-2012 pel que fa a la
determinaci del nombre d'rgans unipersonals de coordinaci.
Per exercir les funcions atribudes als rgans unipersonals de coordinaci es
nomenen professors funcionaris de carrera, en servei actiu i amb destinaci al
centre. Si cap d'ells no hi opta i se'n t constncia expressa, pot nomenar-se
qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre durant el
curs escolar.
En els instituts tenen prioritat per optar a cap de departament didctic els
professors i professores que pertanyen al cos de catedrtics d'ensenyament
secundari, d'acord amb el lloc que ocupen en la plantilla com a titulars d'alguna
de les especialitats integrades en el respectiu departament. Si cap d'ells no hi
opta i se'n t constncia expressa, o en cas d'absncia de catedrtics, el
nomenament podr recaure en qualsevol altre professor que imparteixi
ensenyaments d'acord amb el lloc que ocupa en la plantilla del centre com a
titular d'alguna de les especialitats integrades en el respectiu departament.
Assignaci horria per a rgans unipersonals de coordinaci a les plantilles
En aplicaci de l'apartat 6 de l'Acord de govern GOV/71/2011, de 10 de maig,
pel qual s'adopten mesures excepcionals en matria de personal docent no
universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el perode 201187

2015 (DOGC nm. 5877, de 12.5.2011), en el cmput de plantilles dels instituts

s'assigna un nombre d'hores lectives a la setmana per atendre les tasques de
coordinaci, que la direcci del centre assignar als rgans unipersonals de
coordinaci en la quantia que les normes d'organitzaci i funcionament del
centre estableixin, d'acord amb les responsabilitats assignades, tot tenint en
compte les disponibilitats de la plantilla de professors. El total d'hores lectives
que el centre assigni per a la gesti a rgans unipersonals de direcci i a
rgans unipersonals de coordinaci no pot superar la suma de les assignacions
fetes, amb aquests efectes, en la determinaci de les plantilles.
L'assignaci horria per a l'exercici dels rgans unipersonals de coordinaci
dels instituts ser la segent:
Nombre de grups d'ESO i batxillerat
fins a 5
6-9
10 - 15
16 - 21
22 - 27
28 o ms

Nombre d'hores
6
15
32
38
48
54

En els centres que imparteixen cicles formatius d'FP l'esmentat total d'hores
s'incrementar fins a un mxim de 2 hores lectives per cada departament d'FP i
fins a un mxim de 7 hores per al crrec de coordinador/a d'FP.
Tot i no tenir la consideraci d'rgan unipersonal de coordinaci, en els centres
que imparteixen cicles formatius i que disposen de tallers que requereixen
activitats de manteniment es fixen fins a 3 hores setmanals addicionals per a
manteniment dels tallers per famlia professional. Es preveu una quarta hora
assignada al centre en concepte de manteniment de tallers en els instituts que
imparteixin cicles formatius de famlies "industrials", amb ms de tres
installacions.
Complements retributius
Mentre no es desplegui reglamentriament l'article 136 de la Llei d'educaci en
matria de retribucions complementries dels funcionaris docents, cada rgan
unipersonal de coordinaci percebr el complement retributiu, d'acord amb el
que est establert i vigent en les corresponents taules retributives.
Marges per al nomenament d'rgans unipersonals de coordinaci
Mentre no s'adopti l'acord de Govern a qu fa referncia la disposici transitria
setena del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius,
les direccions dels instituts i seccions d'institut podran nomenar els segents
rgans unipersonals de coordinaci:

Coordinaci d'informtica
88

Coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social

Coordinaci d'activitats i serveis escolars

Coordinaci de prevenci de riscos laborals

Coordinaci d'educaci secundria obligatria (centre amb 3 o ms

lnies completes d'ESO)

Coordinaci de batxillerat (centre amb 3 o ms lnies completes de

batxillerat)

Coordinaci de formaci professional (centre amb oferta de 2 o ms

famlies professionals inclosa, si escau, una modalitat d'ensenyaments
esportius o amb ms de 4 grups de formaci professional i/o
ensenyaments esportius)

Coordinaci de qualitat (en els instituts en qu ho hagi autoritzat la

Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial)

D'acord amb l'article 41 del Decret 102/2010, la direcci dels instituts i seccions
d'institut nomenar un mnim de dos caps de departament didctic i un mxim
de caps de departament/seminari d'acord amb la taula segent:
Nombre de grups d'ESO /
batxillerat
fins a 5
6-9
10 - 15
16 - 21
22 - 27
28 o ms

Nombre de caps de departament

/ seminari
4
6
12
14
16
17

El nombre mxim de caps de departament didctic o seminari corresponents

als ensenyaments de formaci professional es determinar en aplicaci dels
criteris segents:

Un cap de departament per cada famlia d'FP amb grups d'escolaritzaci

autoritzats.

Un cap de seminari quan al departament hi ha 10 o ms professors.

Un cap de departament de formaci i orientaci laboral quan hi ha 2 o

ms professors d'aquesta especialitat.

89

En els centres que noms imparteixen formaci professional i quan

tenen autoritzats cicles formatius que incorporen crdits de llengua
estrangera en el seu ordenament curricular, es podr constituir un
departament de llenges estrangeres.

Autonomia organitzativa del centre (rgans unipersonals de coordinaci)

Els instituts que hagin pres decisions en matria d'organitzaci en el marc de
les disposicions transitries primera.2 i segona.1 del Decret 102/2010, poden
adaptar-hi les funcions i la denominaci dels rgans unipersonals de
coordinaci que els corresponen d'acord amb aquest apartat 22.2, respectant el
mnim de dos caps de departament didctic i l'obligaci que t el centre de
designar un coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals.
Vegeu, al respecte, el document "Criteris per a la coordinaci en els centres".
22.3. Instituts escola
L'assignaci del nombre de crrecs i d'hores reconegudes com a lectives per a
l'exercici de funcions dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci en
els instituts escola en funcionament el curs 2012-2013 s'ha d'ajustar al que
s'indiqui per a cadascun d'ells en instruccions especfiques que tindran carcter
transitori mentre no entri en vigor i s'apliqui la regulaci de la matria derivada
del desplegament reglamentari de la Llei d'educaci. En tot cas, les
assignacions s'establiran en funci de l'oferta educativa de cada institut escola i
mantindran la proporcionalitat adequada a l'aplicaci dels criteris generals de
determinaci dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci de les
escoles i dels instituts.
23. Especificacions d'aplicaci a determinats professors
En el document "Especificacions per a determinats professors dels instituts, els
instituts escola i les seccions" es fa referncia expressa a indicacions, criteris i
orientacions a considerar en l'organitzaci dels instituts, instituts escola i
seccions d'institut en relaci amb els professors segents:

Professors de l'especialitat d'orientaci educativa.

Mestres de pedagogia teraputica.

Professors de les unitats de suport a l'educaci especial (USEE).

Professors de religi.

23.1. Professorat jubilat voluntari als centres educatius

L'article 105.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, estableix que
l'Administraci educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experincia
professional del professorat jubilat i dels inspectors d'educaci jubilats que ho
desitgin per mitj de llur incorporaci als centres i als serveis educatius.

90

D'altra banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya i el mateix Pla de

l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PNAV) posen de manifest que
el voluntariat s una manifestaci solidria i gratuta de la ciutadania que es du
a terme dins del marc d'una organitzaci estable i democrtica sense afany de
lucre i que comporta un comproms d'actuaci a favor de la societat, les
persones i l'entorn.
Per tot aix, la collaboraci dels docents jubilats ha de ser voluntria, sense
compensaci econmica, i no ha de suplir mai un lloc de treball remunerat. Les
persones voluntries efectuaran aquesta collaboraci dins del marc d'una
organitzaci que estar obligada a contractar una plissa d'assegurana que
garanteixi la cobertura de la responsabilitat civil derivada de la presncia i
actuaci d'aquests docents jubilats en els centres i serveis educatius.
Quan l'acci del voluntari sigui de suport als alumnes i es faci dins de l'horari
lectiu, aquesta actuaci es dur a terme sempre conjuntament amb el docent
responsable.
Caldr, en tots els casos, que el consell escolar aprovi l'acci i s'inclogui en la
programaci general anual.
Els centres educatius que gaudeixin de la collaboraci dels docents jubilats
hauran de garantir el correcte desenvolupament del servei entre tots els agents
que hi intervenen i respectar els lmits de les atribucions respectives.
24. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa
s personal d'administraci i serveis de cada centre:

el personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal

administratiu)

el personal subaltern

el personal de neteja, quan depengui del Departament

Sn professionals d'atenci educativa en els instituts, quan escaigui:

el personal auxiliar d'educaci especial

el personal educador d'educaci especial

el personal integrador social

En el document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als

professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del Departament
d'Ensenyament" s'expliciten, per a cadascun dels tipus de personal i collectius
que poden prestar serveis en centres pblics, els aspectes especfics referits a
les funcions i la jornada i horari del personal. Aix mateix, es fan constar altres
aspectes comuns a tot aquest personal referents a:
91

Vacances

Permisos i llicncies

Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)

Formaci del personal

Serveis extraordinaris

Control horari. Deducci proporcional de retribucions. Aplicaci de la via

disciplinria en supsits d'absncia i impuntualitat no justificats

Exercici del dret de vaga

Participaci en els centres educatius i llars d'infants

92

IV. Aspectes generals

25. Assistncia dels professors
L'equip directiu de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un
sistema de control d'assistncia i de puntualitat dels professors i altre personal
del centre dependent del Departament d'Ensenyament. Aquest sistema ha de
formar part de les normes d'organitzaci i funcionament del centre. Ha
d'incloure tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no
fix.
Els professors estan obligats a complir l'horari establert a l'apartat 21.1 i el
calendari d'activitats establert en la programaci general anual del centre.
Tamb estan obligats a assistir als claustres, a les reunions dels mbits de
coordinaci que correspongui i a les altres reunions extraordinries no previstes
en la programaci general anual del centre que siguin degudament convocades
per la direcci.
Les faltes d'assistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits.
25.1. Llicncies i permisos
En el document "Llicncies i permisos del personal docent" s'especifiquen els
continguts rellevants, en matria de llicncies i permisos, de les normes que els
regulen, aix com els aspectes de procediment que sn associats a la seva
petici i concessi. Per altra banda, els permisos de fins a sis dies l'any
previstos en el segon apartat de l'article 96 del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, i els
dies de lliure disposici establerts a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut
bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007), dels funcionaris
docents, es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars
intercalats en el curs en els quals no s'exigeix la seva presncia al centre, ja
que durant el perode lectiu no es pot garantir que "la mateixa unitat orgnica
on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a
la mateixa organitzaci les tasques del funcionari o funcionria al qual es
concedeix el perms", condici a la qual la Llei subordina la concessi del
perms.
25.2. Vacances anuals
Les vacances anuals es fan durant el mes d'agost. Les vacances anuals
retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o
la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui
inferior a l'any. En el cmput dels dies de vacances, els dissabtes no tenen la
consideraci de dies hbils.

93

25.3. Substitucions
Amb carcter general, es nomenar personal substitut quan hagin
transcorregut deu dies lectius des de l'inici de la situaci que justifica el
nomenament, per tal de donar compliment al Reial decret llei 14/2012, de 20
d'abril, de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica en l'mbit
educatiu (BOE nm. 26, de 21.4.2012). Durant el perode de deu dies lectius
anterior al nomenament del substitut els alumnes hauran de ser atesos amb els
recursos propis del centre.
Aix no obstant, quan en un mateix centre hi hagi simultniament diverses
incidncies, es cobriran les substitucions d'acord amb la prioritzaci segent:
1. Instituts i seccions de menys de 12 grups, quan es tracti d'incidncies del
professorat que imparteix ESO.
2. Instituts amb 12 o ms grups, quan es tracti d'incidncies del professorat
que imparteix ESO.
3. Incidncies del professorat que imparteix batxillerat, formaci
professional i ensenyaments esportius.
A l'inici de curs, el Departament d'Ensenyament dictar unes instruccions per al
desplegament d'aquest apartat, i que habilitaran els directors dels centres per
assignar als substituts la dedicaci horria corresponent.
25.4. Encrrec de serveis
En inters del centre, el director pot assignar un encrrec de serveis a
qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions segents:

Que hi hagi l'acord del docent afectat.

Que s'organitzi el sistema adequat d'atenci als alumnes durant el

perode que duri aquest encrrec de serveis.

Els encrrecs de serveis s'han de comunicar al claustre i quedar registrats en el

centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci. En cap cas no poden superar
els cinc dies lectius a l'any per docent, llevat que es refereixin a activitats de
formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin l'horari lectiu
dels alumnes.
25.5. Registre d'absncies
Els directors dels centres han de registrar les absncies del personal adscrit al
centre mitjanant l'aplicaci informtica de l'expedient d'absncies disponible al
portal ATRI (Gesti del temps / Expedients docents). S'ha d'explicitar el motiu
de l'absncia segons la classificaci segent:
a. Absncia per motius de salut de durada mxima d'un dia
94

b.
c.
d.
e.

Absncia per assistncia a consulta mdica

Absncia justificada
Encrrec de serveis
Formaci

El director del centre ha d'arxivar i tenir a disposici de les persones afectades,

de la Inspecci d'Educaci i del consell escolar la documentaci interna emprada
per fer el control d'absncies i els justificants presentats. Tanmateix, en cap cas
no podran conservar-se els justificants documentals que continguin dades sobre
la salut de les persones (dades sobre diagnstic, proves mdiques realitzades...),
els quals s'hauran de retornar a les persones interessades. En cas que no es
conservi cap documentaci que justifiqui l'absncia, caldr deixar constncia a
l'apartat Observacions que l'absncia ha estat correctament justificada mitjanant
documentaci adequada i suficient.
En cas d'absncia injustificada, caldr registrar-la a l'aplicaci informtica i seguir
el procediment especificat a l'apartat "Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels
professors. Aplicaci de la deducci proporcional d'havers".
Es recorda que les baixes per malaltia o IT (absncia per motius de salut de
durada superior a un dia) no han de ser registrades a l'aplicaci informtica, ja
que el control i seguiment d'aquestes llicncies correspon als serveis territorials o
al Consorci d'Educaci de Barcelona. En aquests casos caldr que el director del
centre segueixi les instruccions especfiques que es detallen a continuaci.

Justificaci d'absncies
Absncies per motius de salut de durada mxima d'un dia

Les absncies produdes per motius de salut durant la jornada de treball o

abans del seu inici amb una durada mxima d'un dia s'acreditaran
documentalment mitjanant justificaci de presncia o document acreditatiu
d'atenci mdica, en el qual ha de constar el nom i cognoms del pacient, la
data d'atenci mdica i les dades identificatives del centre o consulta
mdica.
Aquestes absncies tamb podran sser acreditades mitjanant declaraci
responsable de la persona interessada, de conformitat amb el model
"Declaraci responsable justificativa d'absncia per motius de salut o
d'assistncia a consulta mdica".
Els justificants o la declaraci responsable es faran arribar al director del
centre on la persona presta serveis, el mateix dia de la reincorporaci al lloc
de treball.
Absncies per assistncia a consulta mdica

L'assistncia a consulta mdica ha de concertar-se fora de l'horari de treball

i els casos en qu aquesta circumstncia no sigui possible han de quedar
degudament acreditats mitjanant declaraci responsable de la persona
interessada, de conformitat amb el model "Declaraci responsable
justificativa d'absncia per motius de salut o d'assistncia a consulta
mdica".
95

L'assistncia a consulta mdica es concedeix pel temps indispensable per

acudir i retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment
mitjanant justificant del centre o consulta mdica, en el qual ha de constar
expressament el nom i cognoms del / de la pacient i l'hora d'entrada i
sortida del centre o consulta mdica.
El justificant, juntament amb la declaraci responsable, es far arribar al
director del centre on la persona interessada presta serveis, el mateix dia
en que retorna al lloc de treball.
Absncies justificades

Com a absncia justificada els directors dels centres registraran tots els
permisos que sn competncia del director i que estan detallats al
document "Llicncies i permisos del personal docent". Per a la seva
justificaci se seguiran els criteris que s'especifiquen en el document
esmentat. Es podran registrar tamb com a justificades les absncies
provocades per causes de fora major, que hauran de correspondre a fets o
situacions que per la seva naturalesa no s'hagin pogut preveure ni evitar.
Absncies per encrrec de serveis

Les absncies per encrrec de serveis estan justificades quan en la seva

concessi s'ha seguit el procediment establert a l'apartat d'aquest document
d'organitzaci i funcionament que hi fa referncia.
Absncies per motius de formaci

S'inclouen en aquest supsit les absncies per motius de participaci en

cursos de formaci i altres activitats formatives dins el Pla de formaci
permanent del professorat justificades amb la conformitat de l'admissi de
l'alumne.
Absncies per motius de salut de durada superior a un dia (Baixa per
malaltia o IT)

Les absncies produdes per motius de salut de durada superior a un dia es

justificaran necessriament mitjanant el corresponent comunicat mdic de
baixa i seguiran la tramitaci corresponent a la situaci d'incapacitat
temporal. Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci
de baixa, ho ha de comunicar al director del centre on est adscrit, fent-li
arribar el comunicat de baixa com a molt tard l'endem de la seva
expedici.
La data de l'alta mdica queda inclosa en la durada de la incapacitat
temporal, per la qual cosa els comunicats mdics d'alta s'han de presentar
el dia laborable segent, s a dir, el mateix dia de reincorporaci al lloc de
treball.
Els directors dels centres faran arribar els comunicats mdics de baixa,
confirmaci i alta a les unitats de gesti de personal dels serveis territorials
o del Consorci d'Educaci amb la mxima urgncia.

96

25.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la

deducci proporcional d'havers
Quan es produeixi una absncia o una impuntualitat de personal docent, la
direcci del centre ho anotar a l'aplicaci informtica disponible amb aquests
efectes (s'especificaran les hores en el cas que l'absncia sigui inferior a tota la
jornada, i s'especificaran els dies si l'absncia s de tota la jornada) i, si no hi
havia perms concedit, ho notificar immediatament a la persona interessada
mitjanant el model corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicaci,
amb acusament de recepci, i li donar 5 dies hbils per tal que justifiqui la falta
d'assistncia o de puntualitat o presenti a la direcci qualsevol altra allegaci
que consideri convenient.
Transcorregut el termini de 5 dies, la direcci del centre modificar a
"justificada" la qualificaci de l'absncia o en confirmar el carcter
d'"injustificada", segons correspongui, a l'aplicaci informtica. En aquest
segon cas, obtindr de la mateixa aplicaci la resoluci, que com a director/a
haur de signar i notificar a la persona afectada, sobre la deducci dhavers
que se li aplicar, amb carcter no sancionador (article 30.1 de la Llei 7/2007,
de 12 dabril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic).
Dins dels 10 primers dies del mes en curs, la direcci ha de trametre als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona la relaci del personal docent
dependent del Departament d'Ensenyament sobre el qual ha ems resoluci de
deducci proporcional d'havers per absncies o impuntualitats injustificades del
mes anterior amb els efectes d'aplicar la corresponent deducci a la nmina.
Aquesta tramesa es fa mitjanant l'aplicaci informtica abans esmentada. En
tot cas, la direcci del centre ha de conservar, degudament arxivats, els
comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades amb els acusaments
de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquelles hagin
pogut presentar.
Per al ccul del valor/hora aplicable en la deducci es prendr com a base la
totalitat de retribucions ntegres mensuals que percebi la persona, dividida
entre el nombre de dies del mes corresponent, i al seu torn aquest resultat pel
nombre d'hores que la persona tingui l'obligaci de complir de mitjana cada dia
amb els perodes de paga extraordinria.
Aquesta deducci proporcional de retribucions no t carcter sancionador i
s'aplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre d'acord
amb el que s'estableix a l'apartat "Aplicaci de la via disciplinria".
25.7. Exercici del dret de vaga
En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir l'aplicaci
telemtica d'introducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta
aplicaci ha de confeccionar la relaci d'incidncies derivades de l'exercici del
dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb
acusament de recepci, a les persones interessades (model "Comunicaci de
falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de
97

cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de

trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga
per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en
la nmina, i arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes.
Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci dels havers
que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries.
26. Aplicaci de la via disciplinria
Quan la direcci del centre consideri que s procedent l'aplicaci de la via
disciplinria, s'ha de distingir entre les dues situacions segents:
A. Personal amb vinculaci administrativa
Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus,
ser d'aplicaci el procediment sumari que el Departament ha adaptat al
context dels centres educatius pblics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de
novembre (DOGC nm. 5756 de 16.11.2010).
Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o
molt greus, la direcci del centre ha de fer la pertinent proposta d'incoaci
d'expedient disciplinari i la tramitar als serveis territorials d'ensenyament
o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
B. Professorat de religi i altres docents amb vinculaci laboral
En aquest cas s'estar al que es preveu per al personal laboral en el
document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als
professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del
Departament d'Ensenyament".
D'altra banda, cal tenir en compte, respecte als supsits d'absncia, retards i
impuntualitats no justificades dels professors amb vinculaci administrativa, que
una vegada efectuada la tramitaci de la retenci proporcional d'havers sense
carcter sancionador, si el director del centre constata que es donen, al mateix
temps, circumstncies que sn objecte de la via disciplinria, se seguir el
procediment per a faltes lleus, greus o molt greus establert anteriorment.
Tanmateix, cal recordar que la sanci de descompte d'havers prevista a l'article
9, apartat h, i a l'article 13 del Reglament de rgim disciplinari de la funci
pblica de l'Administraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27
de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures
fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en
establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012).
27. Gesti econmica dels centres
Els centres educatius pblics del Departament d'Ensenyament han d'ajustar la
seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
98

d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), el Decret 102/2010, de 3 d'agost,

d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010), l'Ordre de
16 de gener de 1990 (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990), la Resoluci de 19
d'abril de 2006 (FDAADE nm. 1092, dabril de 2006) i les altres instruccions
que s'hagin donat en la seva aplicaci.
La gesti econmica del servei de menjador es regir, a ms, pel que estableix
el Decret 160/1996, de 14 de maig (DOGC nm. 2208, de 20.5.1996).
Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzaran el
programari SAGA per a l'elaboraci, la gesti i la posterior liquidaci del
pressupost, d'acord amb el que s'estableix a les Bones prctiques de gesti
econmica.
Aix far possible que es pugui obtenir la informaci necessria per fer un
seguiment de l'evoluci del pressupost i emprendre, tant per part del centre
com de l'Administraci Educativa, accions de millora en relaci amb la gesti
diria del pressupost del centre.
28. Gesti acadmica i administrativa
Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzen el
programari SAGA (Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica) per a la gesti
academicoadministrativa.
29. Recollida de dades a efectes estadstics
Els centres educatius han de lliurar al Departament d'Ensenyament les dades
de matriculaci, d's de serveis, de resultats acadmics, si escau, i d'altres,
d'acord amb el Pla Estadstic, el Programa anual d'actuaci estadstica vigents i
les instruccions per a la recollida de dades per a l'elaboraci de l'estadstica
referent als alumnes i als centres.
La informaci s'obtindr del Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica
(SAGA).
30. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal
D'acord amb el que disposa l'article 138 de la Llei 12/2009, d'educaci, i la
resta de legislaci aplicable, l'Administraci educativa respon de les possibles
responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments
judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestaci de les fiances
corresponents.
L'Administraci educativa vetlla, en tot moment, perqu els professors disposin
d'una defensa adient, quan arran d'una denncia, demanda o querella per
actuacions i/o omissions en l'exercici de les seves funcions, necessitin
assistncia lletrada, sempre que els interessos dels defensats i els de la
Generalitat no siguin oposats o contradictoris. Se seguiran, en aquest sentit, els
criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del
99

Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels

Serveis Jurdics de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm.
3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que s'assignen al Gabinet Jurdic de la
Generalitat de Catalunya hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per
actes o omissions comesos en l'exercici del seu crrec, dels quals puguin
derivar-se responsabilitats per a la instituci o per al funcionari.
31. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar
En el marc de la Llei d'educaci (especialment dels articles 30 a 38), el Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius determina que les
normes d'organitzaci i funcionament del centre han de ser coherents amb el
fet que l'aprenentatge i la prctica de la convivncia sn elements fonamentals
del sistema educatiu. Tamb han d'incorporar les mesures de promoci de la
convivncia establertes en el centre, aix com els mecanismes i frmules per a
la prevenci i resoluci de conflictes.
D'acord amb l'article 32 de la Llei d'educaci, els centres poden resoldre,
mitjanant els processos de mediaci establerts als articles 23 a 28 del Decret
279/2006, que continuen vigents, els conflictes generats per conductes dels
alumnes contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a
la convivncia del centre, llevat de les excepcions previstes en l'article 25 del
Decret 279/2006. Tamb es pot oferir la mediaci com a estratgia de
reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura correctora o una
sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima
escolar, d'acord amb l'article 30.5 de la Llei d'educaci.
L'aplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de
convivncia del centre ha de seguir el procediment establert en la normativa
vigent. No podran imposar-se sancions per conductes greument perjudicials per
a la convivncia del centre sense la instrucci prvia d'un expedient segons la
forma indicada en l'article 25 del Decret d'autonomia dels centres educatius.
Les mesures correctores i les sancions s'han d'ajustar al que estableixen els
articles 34 a 37 de la Llei d'educaci.
Cada centre gestiona les situacions potencialment conflictives tenint en compte
els criteris pedaggics del seu projecte educatiu en el marc del que estableix el
ttol III de la Llei d'educaci i el que s'indica en els pargrafs anteriors. Pot
comptar tamb amb l'assessorament dels professionals dels serveis educatius
i, si escau, de la Inspecci d'Educaci. En casos particularment complexos o
que no es poden resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la
comunitat educativa pot adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia
Escolar del Departament d'Ensenyament (telfon 935.516.968 i adrea
electrnica info.ensenyament@gencat.cat), que ofereix assessorament
telefnic, i tamb presencial en el cas que els serveis territorials ho considerin
necessari.

100

32. Igualtat d'oportunitats per a nois i noies

El carcter propi de l'escola pblica, definit a l'article 93 de la Llei d'educaci,
comporta, entre altres aspectes, la definici de l'escola pblica com a inclusiva.
Els equips directius dels centres han de promoure la igualtat d'oportunitats de
noies i nois; incorporar la perspectiva de gnere a l'acci educativa; prevenir i
gestionar comportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere; potenciar
el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i generar nous i millors
models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests principis, en
desenvolupament del carcter propi de l'escola pblica, han d'informar el
projecte educatiu del centre, amb la corresponent incidncia en les
programacions d'aula i en les activitats educatives.
En el desenvolupament del procs educatiu els centres han de garantir
especialment:

La promoci d'un llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament

ambds sexes.

L's no sexista dels espais educatius del centre.

La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que

promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes.

La incorporaci als continguts curriculars de la perspectiva de gnere,

dels sabers de les dones al llarg de la histria i de les tasques de cura
envers les persones i els espais.

La potenciaci d'una educaci afectiva i sexual que afavoreixi la

construcci d'una sexualitat positiva i saludable.

L'orientaci professional i acadmica no estereotipada i sense

discriminacions sexuals ni socials.

La gesti positiva de les situacions de conflicte vinculades a

comportaments i actituds de carcter sexista i d'orientaci
afectivosexual.

D'acord amb el que s'estableix en l'article 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3

de maig, d'educaci, els consells escolars de centre han de designar una
persona d'entre els seus membres per impulsar mesures educatives que
fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament
d'Ensenyament proporciona accions de formaci amb les persones designades
per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en condicions ptimes. La
constituci al centre d'una comissi de coeducaci, poltiques de gnere i
d'igualtat d'oportunitats pot afavorir la implementaci d'actuacions coeducatives
i la implicaci de la comunitat educativa.
El Departament d'Ensenyament impulsa programes de coeducaci. A la pgina
web http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio es poden trobar recursos
101

digitals, experincies i prctiques de referncia coeducatives de centres,

bibliografia especfica adreada al personal docent i als alumnes i enllaos
d'inters de diferents institucions i associacions que treballen aquesta temtica.
33. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar
33.1. Biblioteca escolar
La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de
la Llei d'educaci), s un recurs ms per a l'assoliment dels objectius del
projecte educatiu de cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar s'han de
preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu, i les activitats
planificades en relaci amb la biblioteca i els serveis que ofereix a la comunitat
escolar formen part de la programaci general anual del centre.
La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un centre de recursos que
cont documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca.
s un servei per al desenvolupament del currculum i dels altres aspectes del
projecte educatiu de centre adreat als professors, als alumnes i a tota la
comunitat escolar. La seva missi s facilitar l'accs i difondre els recursos
d'informaci afavorint els processos de creaci del coneixement.
La biblioteca s un recurs fonamental per a l'adquisici de les competncies
bsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les rees,
matries i etapes educatives. Esdev, doncs, un element clau per a l'assoliment
de la competncia informacional, el foment de la lectura i l'adquisici
d'aprenentatges autnoms.
La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats
d'usuaris utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i s'integra
als entorns virtuals d'aprenentatge i als sistemes d'informaci del centre.
D'aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai fsic i
esdev una biblioteca que cont, tamb, espais virtuals per a la consulta i per a
la comunicaci.
La biblioteca escolar estableix canals de coordinaci amb els serveis educatius,
la biblioteca pblica i altres organismes de l'entorn, especialment en els centres
on es desenvolupa un pla educatiu d'entorn.
El funcionament, l'expansi i la dinamitzaci de la biblioteca escolar al servei de
l'aprenentatge i el coneixement giren a l'entorn de quatre mbits:

L'organitzaci de la informaci i del fons documental

El pla de lectura del centre

La competncia informacional

La dinamitzaci dels seus serveis i recursos

102

Al portal XTEC, en el programa biblioteca escolar "puntedu", hi ha informaci

addicional amb orientacions sobre l'organitzaci i el funcionament de la
biblioteca escolar.
Tot i que els centres disposen d'autonomia per decidir la millor manera de
garantir l'eficincia i l'eficcia en l's del recurs de la biblioteca escolar, es
recomana que en cada centre es designi una persona de l'equip docent que
coordini la seva utilitzaci i se'n responsabilitzi expressament. Aix mateix, es
recomana la creaci d'una comissi de biblioteca, amb les segents funcions,
entre altres:

Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca, d'acord amb el

projecte educatiu i les normes d'organitzaci i funcionament.

Identificar les necessitats lectores i d'informaci dels diferents sectors de

la comunitat escolar i donar-ne resposta.

Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb la Programaci

general anual del centre.

Donar suport i fer difusi dels projectes i activitats que es desenvolupen

des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.

33.2. Llibres de text

Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen autoritzaci prvia
del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableix la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
L'elecci dels llibres de text i d'altres materials didctics correspon al centre
educatiu en el marc de l'exercici de l'autonomia pedaggica. Correspon als
professors del centre vetllar perqu els materials seleccionats siguin adients a
l'edat dels alumnes i al currculum establert.
Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i
literatura i els de llenges estrangeres, han de ser normalment en catal (art.
11.2 de la Llei d'educaci). A la Vall d'Aran seran en arans denominaci que
pren l'occit a l'Aran aquells que les disposicions especfiques estableixin.
Amb carcter general, els llibres de text no es poden substituir abans de
transcrrer un perode mnim de quatre anys. Abans d'aquest termini, noms en
casos excepcionals i per raons plenament justificades, la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci, amb informe previ de la Inspecci d'Educaci, pot autoritzar-ne la
substituci. En el cas dels centres educatius que participen en el projecte
eduCAT 2.0, aquestes pautes no sn d'aplicaci en els nivells educatius dels
centres que, en el marc del projecte, fan servir llibres de text electrnics o altre
material digitalitzat.

103

D'acord amb la normativa vigent, els centres educatius han de fer pblica,
abans del 30 de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs
segent, per cursos i indicant-ne el ttol, l'autoria, l'editorial i l'ISBN.
S'ha de tenir en compte que els professors i els centres educatius poden
reproduir, distribuir i comunicar petits fragments de material publicat, excepte
llibres de text, sense necessitat de l'autoritzaci dels autors, d'acord amb la
redacci actual del text refs de la Llei de propietat intellectual. En canvi, la
reproducci de llibres de text sense autoritzaci dels autors s estrictament
prohibida per les lleis.
34. Beques i ajuts
Anualment es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts de suport a
l'estudi.
El Departament d'Ensenyament ofereix informaci sistemtica i anticipada de
les diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi mitjanant el web del
Departament d'Ensenyament (Serveis i trmits > Beques).
Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les
convocatries de beques i ajuts a l'estudi, destinades als alumnes, els arribi
amb prou antelaci, a fi que puguin presentar la sollicitud dins del termini
establert en cada convocatria.
35. Assegurana escolar obligatria
L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) estableix l'assegurana escolar
obligatria per protegir els estudiants menors de 28 anys que cursin estudis
oficials, des de 3r d'ESO fins al 3r cicle universitari, mitjanant prestacions
econmiques, en cas d'accident escolar, malaltia o infortuni familiar. Per a ms
informaci es pot consultar "Prestaciones del Seguro escolar".
Els centres pblics que imparteixen els estudis emparats per l'assegurana
escolar obligatria hauran d'informar als beneficiaris i/o pares de l'existncia i
cobertures de l'assegurana.
Accident escolar
L'estudiant vctima d'un accident escolar t dret a l'assistncia mdica i
farmacutica i a les indemnitzacions o a la pensi que correspongui, segons la
incapacitat produda per l'accident, aix com a la indemnitzaci de despeses de
sepeli en cas de mort.
Els estudiants s'han d'adrear als centres sanitaris pblics (podeu consultar la
"Guia de centres", per comarca o per regi) o als centres sanitaris
concertats/autoritzats per la Direcci General de l'INSS (podeu consultar la
"Relaci de centres concertats en matria d'assegurana escolar"). Aquest
servei no suposa cap despesa per a l'estudiant.

104

En cas que no hi hagi metge o centre sanitari pblic o concertat en la poblaci

on es produeixi l'accident, o en els casos d'assistncia urgent degudament
justificada, l'estudiant haur d'assumir les despeses en primera instncia, per
t dret a rebre'n l'abonament amb posterioritat.
Els alumnes fills de collectius que pertanyin a la Mutualitat General de
Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE), en cas de necessitar atenci sanitria
d'urgncia, hauran de dirigir-se, en primera instncia, als facultatius de l'entitat
a la qual es troben adscrits o als serveis d'urgncia que constin en el catleg de
serveis de la seva mutualitat. Els que, per decisi prpia o dels seus familiars,
utilitzin altres mitjans no concertats per MUFACE, hauran d'abonar, sense dret
a reintegrament per part d'aquella, les despeses que puguin ocasionar-se,
llevat dels supsits i amb els requisits establerts en el concert per a
l'assistncia urgent de carcter vital. Aquestes despeses podran ser
reclamades posteriorment a travs de l'assegurana escolar obligatria. Per a
ms informaci: http://www.muface.es/content/atencion-de-urgencia.
Les accions per reclamar les prestacions derivades de l'accident escolar
prescriuen un any desprs que s'hagi produt l'accident.
Malaltia
La prestaci per malaltia comprn l'assistncia farmacutica i l'assistncia
mdica, inclosa l'hospitalitzaci quan procedeixi. Aix mateix, s'hi inclouen les
indemnitzacions per despeses de sepeli en cas de mort.
Infortuni familiar
La prestaci per infortuni familiar t per objecte assegurar a l'estudiant la
continutat dels estudis ja iniciats, quan concorrin circumstncies que ocasionin
la impossibilitat de prosseguir-los com a conseqncia directa de la situaci
econmica sobrevinguda en la seva llar.
36. Seguretat i salut
En el document "Qestions relatives a seguretat i salut" s'indiquen els detalls
pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre salut i prevenci
de riscos laborals als centres educatius, en tant que centres de treball i llocs
que reuneixen, a ms, un determinat nombre d'alumnes.
Aquests aspectes es refereixen a:

Farmaciola.

Administraci de medicaments als alumnes.

Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme.

Materials (educaci infantil i primria).

105

Programa Salut i Escola (educaci secundria).

Manipulaci d'aliments.

Seguretat alimentria i nutrici en l'ambient escolar.

Plans d'emergncia. Simulacre.

Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci.

Control de plagues en els centres.

Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics.

Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius.

El document es refereix, en alguns passatges, a tots els centres, i en alguns

altres, quan aix s'especifica, noms a les escoles i als centres pblics.
Al web "Salut a l'escola" hi ha orientacions sobre com resoldre els problemes
de salut ms freqents que es presenten en l'mbit escolar.
37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o
incident
s un dret dels ciutadans la possibilitat de presentar, davant el Departament
d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci d'Educaci, una
reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets
dels alumnes amb els requisits legalment previstos, i tenint en compte que el
dret a reclamar prescriu al cap d'un any que s'hagi produt el fet lesiu, o des de
la guarici en el cas de danys de caire personal o psicolgic, o des de la
determinaci de l'abast de les seqeles. La resoluci de la reclamaci
correspon al Departament d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, segons l'article 6.2. dels seus estatuts.
37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de
particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns
materials)
D'acord amb el que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual
s'aproven les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i la gesti que
han de fer els centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en
determinats casos d'accidents o incidents (DOGC nm. 1225, de 29 de
novembre), modificada per l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 (DOGC nm. 1510,
de 25 d'octubre), el professor o altres professionals d'atenci educativa que es
trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementria en
la qual tingui lloc un accident, hauran d'atendre la situaci produda amb els
mitjans de qu puguin disposar, actuant en tot moment amb diligncia i
conformement al que estableix la normativa vigent.

106

El director del centre ha de comunicar els fets, al ms aviat possible, a la

direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del
Consorci d'Educaci, a fi que l'rgan competent pugui prendre les mesures
adients de protecci de l'alumne accidentat, si escau, i assabenti el pare, la
mare o els seus tutors legals, o les persones perjudicades (tercers), dels fets
ocorreguts i del procediment establert per reclamar en via administrativa.
Per iniciar el procediment de reclamaci de responsabilitat patrimonial en via
administrativa, l'interessat, o el pare, la mare o els tutors legals de l'alumne, ha
de presentar un escrit de reclamaci davant la direcci dels serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci d'Educaci. Cal que
els particulars adjuntin a l'escrit documentaci acreditativa del seu dret i un
detall sobre l'estimaci del perjudici ocasionat. En el cas d'accidents soferts per
alumnes, els interessats presentaran una fotocpia del llibre de famlia o del
document judicial que acredita la representaci legal del menor, el certificat
mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que
es puguin originar, en ocasi de l'accident, i qualsevol altra documentaci que
considerin pertinent.
El director del centre ha d'emetre un primer informe descriptiu de la possible
lesi en els bns o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin les
circumstncies que puguin donar lloc a responsabilitat civil de l'Administraci,
l'ha de traslladar per via urgent a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat
de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci.
El director del centre, amb l'assistncia deguda, haur d'elaborar posteriorment
un informe detallat dels fets i de les circumstncies relacionades amb l'accident
i trametre'l sense demora a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. Per a l'elaboraci d'aquest
informe, el director ha de tenir en compte la versi dels fets donada (i ratificada
posteriorment per escrit) pel professor o la persona que tenia encarregada la
direcci, la vigilncia o la custdia de l'alumne en el moment de produir-se
l'accident, i les informacions verbals o documentals de qu pugui disposar.
L'Administraci resol l'expedient en el termini mxim de sis mesos, en notifica
la resoluci al reclamant i, si escau, tramita l'abonament de la indemnitzaci
corresponent.
37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar
Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre
(excursions, colnies, viatges) es produeixi una situaci d'emergncia (mort,
accident greu) cal trucar al 112 per tal que el Servei d'Emergncies Mdiques
(SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situaci. El director del
centre s l'interlocutor del SEM durant la situaci d'emergncia. La intervenci
dels professionals del Departament d'Ensenyament (EAP i professors
d'orientaci educativa) dna suport a l'equip del SEM que gestioni la intervenci
psicolgica.

107

Finalitzat el perode d'emergncia, l'EAP collabora amb la direcci del centre

en la normalitzaci de la vida escolar.
En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el
director del centre ho ha de sollicitar a la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci.
38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials
que afecten alumnes que hi sn escolaritzats
El document "Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que
afecten alumnes escolaritzats en el centre" recull indicacions i recursos per
atendre les situacions i supsits segents:

Absentisme d'alumnes.

Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles).

Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills.

Supsits d'actuaci de la policia o de la DGAIA.

Supsits de presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de

delicte o falta penal dins de les dependncies del centre.

Supsits de sospites probables o de constncia de maltractaments a

alumnes.

Les indicacions que s'estableixen tenen en compte que, en l'exercici de les

seves funcions en el marc de l'ordenament, la direcci del centre pblic s
autoritat competent per defensar l'inters superior de l'infant, tal com estableix
l'article 142.9 de la Llei d'educaci. Aix mateix, en el document es tenen en
compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i,
directament, la persona titular, pel fet de l'escolaritzaci de menors en el centre
educatiu.
38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les
renovacions de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels menors
a crrec
Segons el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el reglament
de la Llei orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la
seva integraci social, desprs de la reforma mitjanant la Llei orgnica 2/2009,
s'obliga a acreditar l'escolaritzaci dels menors a crrec en les renovacions de
les autoritzacions de residncia.
Els sollicitants amb menors a crrec s'han d'adrear als centres educatius on
aquests estiguin matriculats per obtenir el certificat que acrediti la seva
escolaritzaci.

108

Els centres educatius emetran aquest certificat segons el model normalitzat que
es pot descarregar al Portal de centre / Documentaci acadmica / Certificats
del centre / Pas 4: Elaborar el certificat, indicant que l'alumne est matriculat en
el centre, el pla d'estudis en qu est matriculat i que assisteix regularment a
les activitats docents.
El certificat el signaran el secretari i el director del centre educatiu, portar el
segell de centre i es lliurar en format paper al sollicitant.
39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que
qestionin l'exercici professional de personal del centre
Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta
serveis en un centre pblic del Departament d'Ensenyament han d'adrear-se a
la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones
que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que
sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets,
actuacions o omissions a qu es fa referncia.
El director del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor o
treballador afectat i, directament o per mitj d'altres membres de l'equip directiu
del centre, obtenir informaci sobre els fets exposats.
Obtinguda la informaci i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les
decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o
persones que han presentat la queixa la soluci adoptada o, si escau, la
desestimaci motivada, fent constar en l'escrit l'rgan al qual poden recrrer si
no queden satisfets per la resoluci adoptada. La documentaci generada ha
de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre.
El procediment detallat de tramitaci de les queixes sobre la prestaci del
servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre ha
d'explicitar-se en les normes d'organitzaci i funcionament del centre, atenent
el que estableix la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1.006, de maig
de 2004).
40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i
protecci de la imatge
En el document "Protecci de dades, d'imatges i de la propietat intellectual"
s'indiquen les normes vigents en aquestes matries i les precaucions que s'han
de prendre des dels centres en relaci, especficament, amb:

La captaci, s i difusi d'imatges dels alumnes i del personal del centre.

La publicaci de dades personals dels alumnes i del personal del centre.

La publicaci de materials la propietat intellectual dels quals correspon

als alumnes.

109

En tot cas, es recorda que per a la publicaci d'imatges, dades personals o

materials la propietat intellectual dels quals recau en els alumnes menors
d'edat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones
que n'exerceixen la ptria potestat. L'autoritzaci ha d'especificar de la manera
ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o
materials, la durada de l'autoritzaci i el mitj de difusi. Quan els alumnes sn
majors d'edat l'autoritzaci l'ha de signar directament l'alumne.
Aix mateix, es recorda que correspon a les direccions dels centres pblics i a
la titularitat dels centres privats adoptar les mesures adients per garantir la
seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del
centre i evitar-ne l'alteraci, la prdua i el tractament o l'accs no autoritzats.
40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet
Les eines i serveis de l'anomenat web 2.0 que permeten el treball collaboratiu i
la comunicaci entre usuaris s'estan estenent en els centres educatius per al
treball acadmic, ateses les seves grans potencialitats per desenvolupar la
competncia digital dels alumnes. Per a la utilitzaci d'aquests entorns cal, en
molts casos, un registre previ amb la consegent cessi de dades de carcter
personal.
El supsit esmentat a l'apartat anterior s regulat a l'article 13.1 del Reial decret
1720/2007, de 21 de desembre, que admet la validesa del consentiment del
tractament de les dades de carcter personal atorgat per les persones majors
de 14 anys, mentre que per a les menors d'aquesta edat cal el consentiment de
les persones que n'exerceixen la ptria potestat.
Aix, doncs, per tal que els alumnes menors de 14 anys es puguin donar d'alta
per a l's de serveis Internet, encara que siguin aplicacions educatives
d'aquests serveis, cal una autoritzaci dels pares o tutors legals que especifiqui
quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat
per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el
model "Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i
recursos digitals a Internet per treballar a l'aula".
Amb alumnes de 14 o ms anys que sn encara menors d'edat es recomana
informar els pares o tutors legals de quins serveis s'utilitzaran i amb quina
finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari.
Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model "Comunicaci relativa als alumnes
de ms de 14 anys, per menors d'edat: s de serveis i recursos digitals a
Internet per treballar a l'aula".
41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors
L'adrea de correu XTEC t el carcter de correu corporatiu del Departament
d'Ensenyament en la seva comunicaci amb els centres i serveis educatius i
amb els professors. Els responsables dels centres i serveis educatius han
d'atendre amb regularitat aquesta bstia de correu electrnic.

110

El servei de correu electrnic de la XTEC s d's preferent en l'entorn

professional dels docents dels centres pblics i privats sostinguts amb fons
pblics.
42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu.
Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu
dels seus fills i en el funcionament del centre
A. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu
La carta de comproms educatiu s una eina que facilita la cooperaci entre les
famlies i el centre educatiu i ha d'expressar els compromisos que s'avenen a
adquirir per garantir la cooperaci entre les seves accions educatives en un
entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les
activitats educatives, d'acord amb l'article 7 del Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius i l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de
juliol, d'educaci.
Els continguts comuns de la carta s'han de formular amb la participaci de la
comunitat escolar, especialment els professionals de l'educaci i les famlies, i
els ha d'aprovar el consell escolar.
El centre i la famlia hauran de formalitzar la carta de comproms amb els seus
continguts comuns en el moment de la matrcula. Aquest document anir signat
pel pare, mare o tutor legal de l'alumne i pel director del centre educatiu pblic
o pel titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les
normes d'organitzaci i funcionament del centre.
D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de
comproms educatiu ha de fer referncia al seguiment de l'evoluci dels
alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu
pugui ser una eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de l'alumne, s
convenient afegir als continguts comuns de la carta altres continguts especfics
addicionals per al seguiment de cada alumne. Per aix, els centres educatius,
d'acord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una
addenda de continguts especfics addicionals on, un cop detectades les
necessitats de cada alumne, s'especifiquen les mesures que es duran a terme
per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els
compromisos que cada famlia i el centre s'avenen a adquirir en relaci amb
aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme.
Aquesta addenda, que ha de ser signada pel pare, mare o tutor legal de
l'alumne i pel tutor del centre, pot ser signada tamb per l'alumne a partir del 1r
curs de l'educaci secundria obligatria, es formalitza durant el primer
trimestre de curs i t una revisi anual, com a mnim.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de
continguts especfics signades, n'ha de quedar constncia documental al centre
i a la famlia.

111

Per a ms informaci, vegeu el document "Orientacions per a l'elaboraci de la

carta de comproms educatiu".
B. Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels
seus fills i en el funcionament del centre
La implicaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills s
imprescindible per assolir l'xit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar
i social de l'alumne.
En el web Famlia i Escola: Junts x l'Educaci, el Departament d'Ensenyament
ofereix a les famlies informaci sobre el procs escolar dels seus fills i
orientacions i recursos per facilitar la seva tasca educadora.
Aix mateix, posa a l'abast dels centres l'aplicaci Escola i Famlia: Junts x
l'Educaci, una eina de suport amb orientacions i recursos per promoure la
implicaci de la famlia en el procs educatiu dels seus fills i la participaci en el
funcionament del centre. L'aplicaci cont les segents lnies d'intervenci:
acollida a les famlies, carta de comproms educatiu, informaci i comunicaci,
participaci en el seguiment escolar dels fills i en el funcionament del centre, i
formaci per a les famlies.
D'altra banda, cal tamb que els centres educatius facilitin la participaci de les
associacions de mares i pares (AMPA) en el projecte educatiu i en el
funcionament del centre, i afavoreixin les seves actuacions tot habilitant espais
per a les seves activitats i reunions. Tamb els han d'oferir la possibilitat de
difondre la seva informaci en els taulers o sistema d'anuncis del centre i els
han de garantir els contactes necessaris amb la direcci.
43. Participaci dels alumnes
D'acord amb l'article 4 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius, el projecte educatiu de cada centre ha de contribuir a
impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat educativa i
la relaci entre el centre i l'entorn social.
En aquest sentit, els projectes educatius dels centres de secundria han
d'impulsar, en els termes establerts per la normativa, la participaci dels
alumnes en la gesti del centre, l'associacionisme i el voluntariat entre els
alumnes i donar-los a conixer aquells projectes associatius d'entitats juvenils
que estiguin vinculats a l'entorn del centre.

112

V. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa

44. Formaci permanent del professorat
La formaci del professorat ha de contribuir a la millora dels resultats i dels
processos educatius dels alumnes, mitjanant l'enfortiment de les
competncies professionals dels docents i el suport als projectes educatius dels
centres.
El Departament d'Ensenyament ha establert un conjunt de lnies de formaci
permanent que tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats de
formaci dels centres educatius i dels docents. Vegeu el document: "Lnies de
formaci en relaci amb el personal adscrit als centres".
Plans de formaci de zona
El Departament d'Ensenyament planifica i gestiona la formaci de mestres i
professors d'un mbit territorial determinat mitjanant els plans de formaci de
zona (PFZ). Les comissions de formaci permanent, presidides per la Inspecci
d'Educaci i gestionades pels centres de recursos pedaggics, programen les
diverses activitats especificant-ne els objectius, la metodologia i la proposta
d'avaluaci de l'aprofitament.
Totes les activitats de formaci permanent es duen a terme dins l'horari laboral
no lectiu dels professors, llevat dels casos excepcionalment autoritzats per la
direcci general que correspongui.
L'avaluaci positiva de l'aprofitament de l'activitat s condici necessria per
obtenir la certificaci.
Formaci en centre
El Departament d'Ensenyament considera prioritria la formaci en centre com
a eina de suport i enfortiment del projecte educatiu del centre. T com a finalitat
principal l'increment de l'xit educatiu dels alumnes.
La formaci en centre es podr realitzar segons diferents modalitats, per se'n
prioritzaran dues:

Assessorament a centre, d'acord amb els criteris de prioritzaci que

estableixin els serveis territorials, o el Consorci d'Educaci de Barcelona,
i la Inspecci d'Educaci.

Formaci interna de centre: modalitat de formaci en centre que el

Departament d'Ensenyament impulsar, a partir del curs 2012-2013, per
afavorir la millora del plantejament metodolgic dels mestres i
professors, aprofitant la seva experincia i saber. S'organitzar,
preferentment, a l'entorn de les competncies comunicatives i
matemtiques, fent incidncia en l'orientaci educativa i l'acci tutorial
com a element transversal i vertebrador del procs educatiu.
113

Tota la informaci relacionada amb la formaci permanent del professorat es

pot consultar a la pgina web de "Formaci".
45. Innovaci educativa
El Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableixen els articles 84 i
85 de la Llei 12/2009, d'educaci, t previst, al llarg del curs 2012-2013,
engegar un conjunt d'actuacions per identificar centres educatius de referncia,
per tal de potenciar el seu reconeixement i la seva difusi.
Les iniciatives que desenvolupen els centres en l'mbit de la innovaci han
d'estar integrades en el seu projecte educatiu, han de tenir voluntat de
continutat i de consolidaci en el temps i han d'estar orientades a la millora de
l'xit escolar.
L'abast i origen d'aquestes iniciatives permet distingir-ne tres tipologies:

Prctiques educatives de referncia: sn iniciatives dels professors

vinculades a la millora metodolgica a l'aula i que han obtingut una
avaluaci positiva per part de la Inspecci d'Educaci d'acord amb els
protocols establerts.

Projectes d'innovaci educativa: sn prctiques educatives de referncia

que impliquen tot el claustre de professors i consoliden en el centre
processos sistematitzats i dinmiques de millora contnua.

Programes d'innovaci educativa: sn iniciatives institucionals del

Departament d'Ensenyament que despleguen actuacions especfiques
amb la finalitat de millorar el sistema educatiu d'acord amb les seves
necessitats i prioritats.

El Departament d'Ensenyament desenvolupa, en collaboraci amb altres

departaments, institucions o entitats, diferents programes d'innovaci educativa
als quals els centres s'adhereixen a petici prpia o del Departament. Alguns
d'aquests programes, impulsats per la Direcci General d'Educaci Infantil i
Primria i la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat,
sn:

Programa d'Escoles Verdes, en collaboraci amb el Departament de

Territori i Sostenibilitat

Comunitats d'Aprenentatge, conjuntament amb les universitats catalanes

Programa Salut Integral (SI), en collaboraci am la Fundaci SHE

(Science, Health and Education)

114

Emprenedoria a l'escola (EL'E):

o

Programa Emprendre a la meva escola (EME), projecte que

promou la Fundaci del Mn Rural
Cultura emprenedora a l'escola, projecte que promou la Diputaci
de Barcelona

Xarxa de Competncies Bsiques, formada per escoles i instituts que

configuren un espai de formaci i intercanvi.

115

VI. Referents normatius

. Referents normatius 1
Llei d'educaci

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (LEC) (DOGC nm. 5422, de

16.7.2009), modificada per la Llei 11/2011, del 29 de desembre (DOGC
nm. 6035, de 30.12.2011)

Organitzaci del curs

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i

regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006). Derogats l'article 4 i el ttol
IV.
Decret 75/2007, de 27 de mar, pel qual s'estableix el procediment
d'admissi de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb
fons pblics (DOGC nm. 4852, de 29.3.2007), modificat pel Decret
10/2012, de 31 de gener (DOGC nm. 6058, de 2.2.2012)
Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny, per la qual s'estableix el calendari
escolar del curs 2012-2013 per als centres educatius no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012)

Currculum d'ESO

Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els

ensenyaments mnims corresponents a l'educaci secundria obligatria
(BOE nm. 5, de 5.1.2007). Modificat pel Reial decret 1146/2011, de 29
de juliol (BOE nm. 182, de 30.7.2011). Versi actualitzada
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915,
29.6.2007). Correcci d'errada en el DOGC nm. 5515, de 27.11.2009.
Modificat pel Decret 51/2012, de 22 de maig (DOGC nm. 6135, de
24.5.2012).

Programes de qualificaci professional inicial

Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes

de Qualificaci Professional Inicial (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009)

Currculum de batxillerat

Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'estableix

l'estructura del batxillerat i se'n fixen els ensenyaments mnims (BOE
nm. 266, de 6.11.2007). Anullat l'article 14.2 per sentncia del Tribunal
Suprem de 2.2.2009.
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008)

116

Ordre EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de

modalitat del batxillerat que es vinculen a les proves d'accs a la
universitat (DOGC nm. 5417, de 9.7.2009)

Formaci professional

Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i la formaci

professional (BOE nm. 147, de 20.6.2002). Modificada per la Llei
2/2011, de 4 de mar (BOE nm. 55, de 5.3.2011) i per la Llei orgnica
4/2011, d'11 de mar (BOE nm. 61, de 12.3.2011).
Decret 67/2007, de 20 de mar, pel qual es regulen els ensenyaments
de formaci professional inicial en la modalitat a distncia (DOGC nm.
4847, de 22.3.2007)
Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci
professional inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011)
Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci
general de la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 182,
de 30.7.2011). El Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, n'ajorna totes
les disposicions fins al curs 2014-2015, excepte la disposici addicional
setena.

Connexi batxillerat - cicles formatius de formaci professional

Reial decret 777/1998, de 30 d'abril, pel qual es desenvolupen

determinats aspectes de l'ordenaci de la formaci professional en
l'mbit del sistema educatiu (BOE nm. 110, de 8.5.1998). Derogat pel
Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix
l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu
(BOE nm. 3, de 3.1.2007), sens perjudici de la disposici final segona,
que modifica l'annex III. Els annexos del Reial decret 777/1998 seguiran
en vigor fins a la seva actualitzaci o substituci.
Resoluci de 4 de febrer de 1998, per la qual s'aproven les normes de
preinscripci i matriculaci d'alumnes als centres docents sostinguts amb
fons pblics, pel que fa al procediment d'admissi d'alumnes procedents
del batxillerat LOGSE en els ensenyaments de grau superior de formaci
professional especfica (DOGC nm. 2578, de 13.2.1998). Modificada
per la Resoluci de 25 de maig de 1998 (DOGC nm. 2651, de
2.6.1998).
Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix
l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu
(BOE nm. 3, de 3.1.2007)

Avaluaci d'alumnes

Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s'estableixen els

elements dels documents bsics d'avaluaci de l'educaci bsica
regulada per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, aix com
els requisits formals derivats del procs d'avaluaci que sn necessaris
per garantir la mobilitat de l'alumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007)

117

Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci a
l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008).
Modificada per l'Ordre ENS/56/2012, de 8 de mar (DOGC nm. 6088,
de 15.3.2012).
Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i
diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les
particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC
nm. 5287, de 30.12.2008). Modificada per l'Ordre ENS/62/2012, de 15
de mar (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012).

Educaci especial

Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a

l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de
28.11.1997)

Ordenaci dels ensenyaments esportius

Decret 169/2002, d'11 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci general

dels ensenyaments de rgim especial que condueixen a les titulacions
oficials de tcnic d'esport i tcnic superior d'esport (DOGC nm. 3660,
de 19.6.2002)
Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i alt
rendiment (BOE nm. 177, de 25.7.2007)
Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenaci
general dels ensenyaments esportius de rgim especial (BOE nm. 268,
de 8.11.2007)

Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica o

dansa

Resoluci de la Direcci General d'Ordenaci Educativa, de 16 de juny

de 1997, per al reconeixement d'ensenyaments cursats en determinades
escoles de msica (FDAADE nm. 671, de juliol de 1997)
Resoluci de 29 de gener de 2001, per la qual s'estableixen criteris i es
donen instruccions per autoritzar l'adaptaci curricular del batxillerat,
amb reducci del nombre de crdits de matries optatives, per als
alumnes que cursen estudis equivalents al grau mitj de msica en
determinades escoles (DOGC nm. 3322, de 7.2.2001)
Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual s'estableixen
convalidacions entre els ensenyaments professionals de msica i de
dansa i l'educaci secundria obligatria i el batxillerat, aix com els
efectes que sobre la matria d'educaci fsica han de tenir la condici
d'esportista d'alt nivell o alt rendiment i els ensenyaments professionals
de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009)

118

Equivalncia d'estudis

Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen

equivalncies amb els ttols de graduat en educaci secundria
obligatria i de batxiller regulats en la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig
d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009)

. Referents normatius 2
Accs a la universitat

Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les

condicions per a l'accs als ensenyaments universitaris oficials de grau i
els procediments d'admissi a les universitats pbliques espanyoles
(BOE nm. 283, de 24.11.2008). (Correcci d'errades al BOE nm. 75,
de 28.3.2009.)Modificat pel Reial decret 558/2010, de 7 de maig (BOE
nm. 113, de 8.5.2010).

Centres

Ordre de 16 de gener de 1990, de desplegament del Decret 235/1989,

de 12 de setembre, que regula el procediment per dur a terme
l'autonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no
universitaris del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 1250, de
2.2.1990)
Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els
requisits mnims dels centres que imparteixen ensenyaments de segon
cicle de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria
(BOE nm. 62, de 12.3.2010). El Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril,
deroga els apartats 3 i 4 de l'article 13.
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
(DOGC nm. 5686, de 5.8.2010)
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres
educatius pblics i del personal directiu professional docent (DOGC
nm. 5753, d'11.11.2010)

Professors

Acord GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual s'adopten mesures

excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent
de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2011-2015 (DOGC
nm. 5877, de 12.5.2011)
Acord GOV/29/2012, de 27 de mar, d'aplicaci de mesures
excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent
de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2012-2015 (DOGC
nm. 6099, de 30.3.2012)
Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, sobre el procediment de
reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de
presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i
58 anys, i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal
119

funcionari docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2012-2013, i

les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal
(DOGC nm. 6127, de 14.5.2012)
Personal d'administraci i serveis (PAS)

Decret legislatiu 1/1997, 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un

Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a
Catalunya en matria de funci pblica (DOGC nm. 2509 / Annex de 3
de novembre de 1997)
Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del
personal funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat (DOGC
nm. 6139, de 31.5.2012)
VI Conveni collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008

Projecte lingstic

Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de

9.1.1998). Vegeu tamb el ttol II de la Llei 12/2009, d'educaci.

Projecte de qualitat i millora contnua

Ordre EDU/432/2006, de 30 d'agost, per la qual es crea el Projecte de

qualitat i millora contnua dels centres educatius, i se n'aproven les
bases reguladores (DOGC nm. 4717, de 13.9.2006)

Projectes d'innovaci educativa

Resoluci EDU/602/2009, d'11 de mar, per la qual s'aproven les bases

generals i especfiques que regulen diversos programes i els projectes
que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals s
titular el Departament d'Educaci, i s'obre la convocatria de selecci
per a l'any 2009 (DOGC nm. 5336, d'11.3.2009)
Ordre EDU/123/2010, d'1 de mar, per la qual s'aproven les bases
generals de les lnies de subvencions i projectes del Departament
d'Educaci i les bases especfiques dels programes que les integren, i
s'obre la convocatria pblica per a l'any 2010 (DOGC nm. 5582, de
8.3.2010), modificada per l'Ordre EDU/463/2010, de 27 de setembre
(DOGC nm. 5727, de 4.10.2010), i per l'Ordre EDU/341/2010, de 10 de
juny (DOGC nm. 5653, de 8.6.2010)

Plans estratgics

Articles 9 i 10 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen

els plans estratgics dels centres docents sostinguts amb fons pblics
(DOGC nm. 3401, d'1.6.2001). Vegeu tamb la disposici transitria
sisena del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius.
Resoluci EDU/2641/2008, de 4 d'agost, per la qual es dna publicitat
als centres que documentalment han formalitzat amb el Departament
120

d'Educaci un pla estratgic per al desenvolupament de l'autonomia de

centre, i als centres que han estat autoritzats a desenvolupar un pla de
millora, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm.
5205, de 29.8.2008)
Resoluci EDU/197/2009, de 4 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament
d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats
educatius i la cohesi social per al curs 2008-2009, i es fixa el calendari
per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic amb el Departament
d'Educaci per al desenvolupament d'un pla de millora i autonomia del
centre educatiu durant els cursos 2009-2013 (DOGC nm. 5317, de
12.2.2009)
Resoluci EDU/2971/2009, de 13 d'octubre, per la qual es dna
publicitat als centres que documentalment han formalitzat, amb el
Departament d'Educaci, un pla estratgic per al desenvolupament de
l'autonomia de centre, i es crea la comissi de seguiment dels plans
(DOGC nm. 5495, de 30.10.2009)
Resoluci EDU/380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que estan fent el disseny del Pla estratgic per a la millora
dels resultats educatius i la cohesi social com a objectius prioritzats pel
Departament d'Educaci, i es fixa el calendari per a la formalitzaci
documental del Pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci
de l'autonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 20112012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010).
Modificada per la Resoluci EDU/839/2010, de 19 de mar (DOGC nm.
5597, de 29.3.2010)
Resoluci EDU/381/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament
d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats
educatius i la cohesi social per al curs 2009-2010, i es fixa el calendari
per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic per a la millora de la
qualitat i la promoci de l'autonomia del centre educatiu durant els
cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm.
5571, de 19.2.2010). Modificada per la Resoluci EDU/838/2010, de 19
de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010)
Resoluci EDU/1085/2010, de 31 de mar, per la qual es dna publicitat
dels centres que finalitzen el cicle de planificaci estratgica 2006-2010 i
s'estableix el rgim de renovaci del cicle de planificaci estratgica
2010-2014 (DOGC nm. 5608, de 15.4.2010)

Seguretat i salut

Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de

substncies que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de
7.8.1985). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE
nm. 269, de 10.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi
actualitzada.
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament
dels serveis de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997). Text actualitzat.
121

Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les

disposicions mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm.
97, de 23.4.1997)
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya (DOGC nm.
2401, de 29.5.1997). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Decret 312/1998, d'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de
Prevenci de Riscos Laborals per al personal al servei de l'Administraci
de la Generalitat (DOGC nm. 2784, d'11.12.1998)
Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci
de Riscos Laborals del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 3152,
d'1.6.2000)
Decret 32/2005, de 8 de mar, pel qual es regula la senyalitzaci de les
limitacions en la venda de begudes alcohliques (DOGC nm. 4340, de
10.3.2005)
Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del
tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la
publicitat dels productes del tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005),
modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de
31.12.2010)
Resoluci de 28 de desembre de 2005, de la Secretaria General per a
l'Administraci Pblica, per la qual es dicten instruccions quant a
l'aplicaci, en els llocs de treball de l'Administraci General de l'Estat i
dels Organismes Pblics dependents o relacionats, de la Llei 28/2005,
26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i
reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels
productes del tabac (BOE nm. 311, de 29.12.2005)

s d'imatges

Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a

la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de
14.5.1982)

Protecci de dades

Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE nm.

281, de 24.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text
refs de la Llei de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22.4.1996).
Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de
carcter personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999)
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el
Reglament de desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 17,
de 19.1.2008)

122

Accs als cicles densenyaments esportius

Aquest document cont els apartats segents:
A. Accs al primer nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de
qualsevol especialitat esportiva
A.1. Requisit acadmic
A.2. Requisit esportiu
B. Accs al segon nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de
qualsevol especialitat esportiva
B.1. Requisit acadmic
B.2. Requisit esportiu
C. Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de qualsevol
especialitat esportiva
C.1. Requisit acadmic
C.2. Requisit esportiu
D. Exempci de la prova especfica d'accs
Laccs al grau mitj i al grau superior dels ensenyaments esportius es regula dacord
amb el que disposa el Decret 169/2002, d11 de juny, pel qual sestableix lordenaci
general dels ensenyaments de rgim especial que condueixen a les titulacions oficials
de tcnic desport i tcnic superior desport (DOGC nm. 3660, de 19.6.2002). A
aquests ensenyaments, shi accedeix amb la titulaci acadmica suficient i la prova
especfica daccs.
A. Accs al primer nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de
qualsevol especialitat esportiva
Per accedir a aquests ensenyaments cal disposar del requisit acadmic i del requisit
esportiu.
A.1. Requisit acadmic
Per accedir al primer nivell de grau mitj dels ensenyaments esportius lalumne ha de
tenir alguna de les acreditacions acadmiques segents:

Ttol de graduat en educaci secundria obligatria.

Ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1).

Ttol de tcnic/a.

Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o
b tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt daquests dos
cursos.

Haver superat el primer cicle densenyament secundari experimental (cicle 1416).

Haver superat un mdul professional 2 o 3 experimental.

Accs als cicles densenyaments esportius

1/4

Haver superat, dins els ensenyaments darts aplicades i oficis artstics, el tercer
curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.

Haver superat altres estudis declarats equivalents a efectes acadmics amb

algun dels anteriors.

Qualsevol de les acreditacions acadmiques que s'estableixen per a l'accs al

cicle de grau superior d'ensenyaments esportius.

Tamb pot acreditar coneixements acadmics per a laccs als cicles de grau mitj
dels ensenyaments esportius per la superaci duna de les proves segents:

Prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau mitj de tcnic

esportiu i a les formacions esportives de nivell 1 que regula lOrdre
ECD/3310/2002.

Prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau superior de tcnic

esportiu superior i a les formacions esportives de nivell 3 que regula lOrdre
ECD/3310/2002.

Prova daccs als cicles formatius de grau mitj de formaci professional o

d'arts plstiques i disseny, haver superat la part comuna d'aquesta darrera, o
haver superat el curs de formaci especfic per a laccs a cicles formatius de
grau mitj i de grau superior, que t lefecte de lexempci daquesta prova.

Prova daccs als cicles formatius de grau superior de formaci professional o

d'arts plstiques i disseny, o haver superat les parts comunes daquesta prova.

Prova daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys (superaci total de la

prova).

Prova daccs als mduls professionals 2 o 3.

A.2. Requisit esportiu

Haver superat la prova especfica daccs al primer nivell dels ensenyaments esportius
de la modalitat o lespecialitat esportiva, que es regula en el decret de currculum
corresponent.
B. Accs al segon nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de
qualsevol especialitat esportiva
Per accedir a aquests ensenyaments cal reunir un requisit acadmic i, si escau, un
requisit esportiu.
B.1. Requisit acadmic
Haver superat el primer nivell del cicle de grau mitj de la mateixa modalitat o
especialitat esportiva corresponent.

Accs als cicles densenyaments esportius

2/4

B.2. Requisit esportiu

Haver superat la prova especfica daccs al segon nivell dels ensenyaments esportius
de la modalitat o lespecialitat esportiva, si escau, que es regula en el decret de
currculum corresponent.
C. Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de qualsevol
especialitat esportiva
Per accedir a aquests ensenyaments cal reunir un requisit acadmic i, si escau, un
requisit esportiu.
C.1. Requisit acadmic
Per accedir al grau superior dels ensenyaments esportius cal estar en possessi del
ttol de grau mitj de tcnic esportiu de lespecialitat esportiva corresponent. A ms
daquest requisit, cal disposar de lacreditaci acadmica corresponent (accs
mitjanant titulaci) o b acreditar la superaci duna prova (accs mitjanant prova).
Laccs mitjanant titulaci s possible si la persona que vol accedir-hi t alguna de les
acreditacions acadmiques segents:

Ttol de batxillerat.

Ttol de tcnic/a especialista (FP-2).

Ttol de tcnic/a superior.

Ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.

Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol

modalitat.

Haver superat el curs dorientaci universitria (COU) o preuniversitari.

Titulaci universitria o equivalent (diplomatura, llicenciatura, grau o postgrau).

Certificat dhaver superat els ensenyaments substitutoris de la prova daccs,

per a determinats cicles formatius de grau superior.

Tamb pot acreditar coneixements acadmics per a laccs als cicles de grau mitj
dels ensenyaments esportius per la superaci duna de les proves segents:

Prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau superior de tcnic

superior desport i a les formacions esportives de nivell 3 que regula lOrdre
ECD/3310/2002.

Prova daccs als cicles formatius de grau superior de la formaci professional

especfica o d'arts plstiques i disseny, haver superat les parts comunes
daquesta prova, o haver superat el curs de formaci especfica per a laccs a
cicles formatius de grau superior, que t lefecte de lexempci daquesta part
de la prova.

Accs als cicles densenyaments esportius

3/4

Prova daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys (superaci total de la

prova).

C.2. Requisit esportiu

Haver acreditat els requisits esportius daccs al grau superior dels ensenyaments
esportius de la modalitat o lespecialitat esportiva, si escau, regulada en el decret de
currculum o en el reial decret que estableix el ttol corresponent.
D. Exempci de la prova especfica d'accs
Dacord amb larticle 11 del Decret 169/2002, d11 de juny, les persones que acreditin
la condici desportista dalt nivell en la mateixa modalitat, disciplina o especialitat
esportiva, estaran exemptes de fer la prova de carcter especfic i dels requisits
esportius que es puguin establir en qualsevol dels nivells en qu sorganitzen aquests
ensenyaments.
Aquest mateix benefici el poden tenir les persones que acreditin la condici
desportista dalt rendiment, dacord amb la normativa catalana que el reguli.
Tamb hi sn daplicaci les exempcions que es regulen en la normativa segent:

Disposici transitria segona del Reial decret 1363/2007, de 24 doctubre, pel

qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments esportius de rgim
especial.

Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes dalt nivell i dalt

rendiment.

La sollicitud dexempci de la prova de carcter especfic sha de presentar, juntament

amb la documentaci que acrediti el compliment de les condicions establertes en les
normatives corresponents, a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, dacord amb el model "Sollicitud d'exempci de les
proves especfiques o dels requisits d'accs als ensenyaments esportius".

Accs als cicles densenyaments esportius

4/4

Accs als cicles formatius de formaci professional

Aquest document cont els apartats segents:
A. Accs als cicles formatius de grau mitj
A.1. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius
de grau mitj
A.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau mitj
B. Accs als cicles formatius de grau superior
B.1. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius
de grau superior
B.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau superior
C. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
D. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
E. Compleci densenyaments extingits de formaci professional
Dacord amb el que disposa el Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de
la formaci professional inicial, i el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual
sestableix lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu, als
cicles formatius shi accedeix mitjanant la titulaci suficient o per la prova daccs. A
continuaci sindiquen els diversos supsits de requisits suficients per accedir a
aquests ensenyaments.
A. Accs als cicles formatius de grau mitj
A.1. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de grau
mitj
Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que disposin dalguna de
les acreditacions acadmiques segents:

Ttol de graduat en educaci secundria obligatria o dun nivell acadmic

superior.

Ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1).

Ttol de tcnic/a.

Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o
b tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt daquests dos cursos.

Haver superat el primer cicle densenyament secundari experimental (cicle 1416).

Haver superat un mdul professional 2 experimental.

Haver superat, dins els ensenyaments darts aplicades i oficis artstics, el tercer
curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.

Accs als cicles formatius de formaci professional

1/7

Haver superat altres estudis declarats equivalents a algun dels anteriors, a

efectes acadmics.

A.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau mitj

Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:

Proves daccs a cicles formatius de grau mitj.

Proves daccs per a qualsevol cicle formatiu de grau superior.

Proves d'accs de grau mitj o de grau superior d'ensenyaments esportius o

d'ensenyaments d'arts plstiques i disseny (o haver-ne superat la part comuna).

Proves daccs a la universitat per a ms grans de 25 o 45 anys.

Accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o professional i tenir

40 anys o ms.

Prova d'accs als mduls professionals experimentals.

B. Accs als cicles formatius de grau superior

B.1. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de grau
superior
Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que disposin dalguna
de les acreditacions acadmiques segents:

Ttol de batxillerat.

Ttol de tcnic/a especialista (FP-2).

Ttol de tcnic/a superior.

Ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.

Titulaci universitria o equivalent.

Certificat dhaver superat els ensenyaments substitutoris de la prova daccs, per

a determinats cicles formatius de grau superior.

Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol modalitat.

Haver superat el curs dorientaci universitria (COU) o el curs preuniversitari.

B.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau superior

Accs als cicles formatius de formaci professional

2/7

Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:

Proves daccs per al cicle formatiu de grau superior que vulguin cursar.

Proves daccs a la universitat per a ms grans de 25 o 45 anys.

Accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o professional i tenir

40 anys o ms.

Prova d'accs corresponent als mduls professionals 3, dacord amb lannex 8 de

la Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener (DOGC nm. 3581, de 22.2.2002).

C. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior

LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
En l'admissi als cicles formatius de grau superior LOGSE tenen prioritat els alumnes
que han cursat determinades modalitats del batxillerat LOGSE o del batxillerat LOE,
d'acord amb la taula segent:
Cicles formatius de grau superior LOGSE

Modalitat del
Modalitat del
batxillerat LOGSE batxillerat LOE

Activitats agrries
Gesti i organitzaci d'empreses agropecuries CNS TEC
Activitats fsiques i esportives
Qualsevol
Animaci d'activitats fsiques i esportives
modalitat
Activitats maritimopesqueres
Supervisi i control de mquines i installacions
CNS TEC
del vaixell
Arts grfiques
Disseny i producci editorial
CNS TEC ART
Producci en indstries darts grfiques
CNS TEC
Comer i mrqueting
Serveis al consumidor
CNS HCS
Edificaci i obra civil
Realitzaci i plans dobres
CNS TEC
Fabricaci mecnica
ptica dullera
CNS TEC
Hoteleria i turisme
Animaci turstica
HCS
Manteniment de vehicles autopropulsats
Manteniment aeromecnic
CNS TEC
Manteniment davinica
CNS TEC
Manteniment i serveis a la producci
Prevenci de riscos professionals
CNS TEC HCS
Qumica
Fabricaci de productes farmacutics i afins
CNS TEC
Qumica ambiental
CNS TEC
Indstries de procs de pasta i paper
CNS TEC

Accs als cicles formatius de formaci professional

CT
Qualsevol
modalitat
CT
CT ART
CT
CT HS
CT
CT
HS
CT
CT
CT HS
CT
CT
CT

3/7

Sanitat
Higiene bucodental
Laboratori de diagnstic clnic
Ortesis i prtesis
Diettica
Anatomia patolgica i citologia
Salut ambiental
Documentaci sanitria
Radioterpia
Audioprtesis
Serveis socioculturals i a la comunitat
Interpretaci de la llengua de signes
Integraci social

CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
CNS
CNS
CNS TEC
CNS HCS
CNS TEC
CNS TEC

CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT HS
CT
CT HS

Qualsevol
modalitat
CNS TEC HCS

Qualsevol
modalitat
CT HS

Modalitats del batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
Modalitats del batxillerat LOE
CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
D. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
Per a l'admissi a cicles formatius de grau superior LOE tenen prioritat els alumnes
que han cursat determinades modalitats de batxillerat d'acord amb la taula segent:
Cicle formatiu de grau
superior LOE
Administraci i gesti

Modalitat del batxillerat LOE

Modalitat del batxillerat

LOGSE

Administraci i finances

HS

HCS

Assistncia a la direcci

HS

HCS

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

Comer internacional

HS

HCS

Gesti de vendes i espais

comercials

HS

HCS

Mrqueting i publicitat

HS

HCS

Transport i logstica

HS

HCS

Agrria
Gesti forestal i del medi
natural
Paisatgisme i medi rural
Comer i mrqueting

Accs als cicles formatius de formaci professional

4/7

Edificaci i obra civil

Projectes d'edificaci

CT ART

CNS TEC ART

Projectes dobra civil

CT ART

CNS TEC ART

Automatitzaci i robtica
industrial

CT

CNS TEC

Manteniment electrnic

CT

CNS TEC

Sistemes electrotcnics i
automatitzats

CT

CNS TEC

Sistemes de telecomunicacions
CT
i informtics

CNS TEC

Energia i aigua
Eficincia energtica i energia
CT
solar trmica

CNS TEC

Energies renovables

CNS TEC

Electricitat i electrnica

CT

Fabricaci mecnica
Construccions metlliques
CT
Disseny en fabricaci mecnica CT
Programaci de la producci en
CT
fabricaci mecnica
Fusta, moble i suro
Disseny i moblament

CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC

CT ART

CNS TEC ART

HS

HCS

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

HS

HCS

HS

HCS

Animacions en 3D, jocs i

entorns interactius

CT

CNS TEC

Illuminaci, captaci i
tractament dimatge

CT

CNS TEC

Producci daudiovisuals i
espectacles

CT

CNS TEC

Realitzaci de projectes
daudiovisuals i espectacles

CT

CNS TEC

So per a audiovisuals i
espectacles

CT

CNS TEC

Hoteleria i turisme
Agncies de viatges i gesti
desdeveniments
Direcci de cuina
Direcci de serveis de
restauraci
Gesti dallotjaments turstics
Guia, informaci i assistncies
turstiques
Imatge i so

Accs als cicles formatius de formaci professional

5/7

Imatge personal
Assessoria dimatge personal i
CT HS
corporativa

CNS TEC HCS

Esttica integral i benestar

CT

CNS TEC

Estilisme i direcci de
perruqueria

CT HS

CNS TEC HCS

Indstries alimentries
Processos i qualitat en
indstries alimentries

CT

CNS TEC

Vitivinicultura

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

Desenvolupament d'aplicacions
CT
multiplataforma

CNS TEC

Desenvolupament d'aplicacions
CT
per a web

CNS TEC

Informtica i comunicaci
Administraci de sistemes
informtics a la xarxa

Installaci i manteniment
Desenvolupament de projectes
dinstallacions trmiques i de
fluids
Manteniment dinstallacions
trmiques i de fluids
Mecatrnica industrial
Maritimopesquera
Aqicultura
Transport martim i pesca
daltura
Qumica
Laboratori danlisi i de control
de qualitat
Qumica industrial

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

CT

CNS TEC

CT (tenen prioritat els alumnes

CNS TEC
que han superat qumica)
CT (tenen prioritat els alumnes
CNS TEC
que han superat qumica)

Sanitat
Audiologia prottica
CT
Prtesis dentals
CT
Seguretat i medi ambient
Educaci i control ambiental
CT
Serveis socioculturals a la comunitat
Educaci infantil
HS
Animaci sociocultural
HS
i turstica
Txtil, confecci i pell
Patronatge i moda
CT
Disseny tcnic en txtil i pell
CT ART
Vestuari a mida i per a
ART HS
espectacles
Transport i manteniment de vehicles
Automoci
CT

Accs als cicles formatius de formaci professional

CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
HCS
HCS
CNS TEC
CNS TEC ART
ART HCS
CNS TEC

6/7

Modalitats de batxillerat LOGSE:

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
Modalitats de batxillerat LOE:
CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
E. Compleci densenyaments extingits de formaci professional
Els alumnes que han estat matriculats en el centre o b que provenen de les
convocatries de proves dobtenci de ttols o dacreditaci de competncies dels
cicles formatius LOGSE ja extingits, poden completar el pla destudis iniciat mitjanant
les activitats de recuperaci i les proves davaluaci que el centre determini, dacord
amb el que sestableix en lOrdre EDU/362/2009, de 17 de juliol, i la Resoluci
EDU/3982/2010, de 10 de desembre.

Accs als cicles formatius de formaci professional

7/7

Acci tutorial a leducaci secundria

Aquest document cont els apartats segents:
A.
B.
C.
D.
E.

Acci tutorial
Acci tutorial i orientaci en l'educaci secundria obligatria
Acci tutorial i orientaci en el batxillerat
Acci tutorial i orientaci en la formaci professional
Recursos per a l'orientaci

A. Acci tutorial
Lacci tutorial (article 15 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius),
que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, ha de contribuir al
desenvolupament de la seva personalitat i els ha de prestar lorientaci de carcter
personal, acadmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa
personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de
participar i dimplicar-se en el procs educatiu dels fills, els centres han destablir els
procediments de relaci i cooperaci amb les famlies previstos a la carta de
comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal
dels seus fills (article 57.7 de la Llei deducaci).
Lacci tutorial ha dincorporar elements que permetin la implicaci dels alumnes en el
procs educatiu. En particular, ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica
positiva en el grup classe i a la implicaci dels alumnes en la dinmica del centre.
Lacci tutorial ha demmarcar el conjunt dactuacions que tenen lloc en el centre
educatiu, tot integrant les funcions del tutor amb les de la resta de lequip docent i amb
les dels professors dorientaci educativa.
Dacord amb el projecte educatiu, el centre ha de concretar els aspectes organitzatius i
funcionals de lacci tutorial, aix com els procediments de seguiment i davaluaci, que
han desdevenir el referent per a la coordinaci dels professors i per al
desenvolupament de lacci educativa. L'acci tutorial, que sha dincorporar a la
programaci anual, ha de tenir en compte el conjunt de l'etapa educativa de qu es
tracti.
L'exercici de l'acci tutorial s responsabilitat del conjunt de professors que interv en
un mateix grup, en la mesura que lactivitat docent implica, a ms del fet dimpartir els
continguts propis de la matria i de fer el seguiment i lorientaci del procs
daprenentatge i ladaptaci dels ensenyaments a la diversitat de necessitats
educatives que presenten els alumnes. Tanmateix, per coordinar lacci tutorial, el
director del centre ha de designar un tutor per a cada grup dalumnes i un tutor per a
cada alumne, que pot ser diferent del tutor de grup.
Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han de preveure els mecanismes
dacci i coordinaci de la tutoria i el sistema global dorientaci educativa, que inclogui
lorientaci acadmica i professional, als alumnes de lESO i de batxillerat i lespecfica
que en cada cas escaigui als alumnes densenyaments professionalitzadors.
s propi del treball en equip dels tutors la planificaci de les actuacions que cal dur a
terme, amb la collaboraci dels professors especialitzats en orientaci, el seguiment
del seu desenvolupament i lavaluaci dels resultats.

Acci tutorial a leducaci secundria

1/4

B. Acci tutorial i orientaci en l'educaci secundria obligatria

A lESO, els tutors han de ser, preferentment, professors de les matries comunes;
han de tenir experincia al centre i ser tutors dels mateixos alumnes ms dun curs
consecutiu.
El tutor del grup ha de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les
competncies bsiques i per la coordinaci, a aquests efectes, de tot el professorat
que incideix en un mateix alumne. Aix mateix, ha de coordinar la seva acci amb el
tutor responsable dels alumnes que assisteixen durant una part de lhorari a laula
dacollida, la USEE o la UEC, o b que cursen temporalment els estudis en aules
hospitalries o en unitats docents dels centres dependents del Departament de
Justcia (Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil).
Els tutors, de grup i individuals, han de vetllar per la coherncia de lacci tutorial amb
els continguts educatius per al desenvolupament personal i de la ciutadania al llarg de
letapa i tenir cura que lelecci del currculum optatiu per part de lalumne sigui
coherent al llarg de letapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel
que fa a la seva situaci actual com a les opcions de futur acadmic i laboral.
La prevenci de laband escolar prematur ha de ser una prioritat de lacci tutorial de
letapa. Per aquest motiu, sha de promoure la continutat cap els estudis
postobligatoris al mxim nombre possible dalumnes i donar resposta a la diversitat de
ritmes daprenentatge i a les diferents situacions personals mitjanant la detecci
preco de les dificultats i les potencialitats dels alumnes.
En els tres primers cursos de letapa, lalumne ha de decidir entre diverses matries
optatives que ofereixen els centres dins el marge horari establert, per tal de reforar,
consolidar o ampliar-ne els aprenentatges. En el quart curs dESO, la franja
doptativitat s ms gran i, per tant, els centres han d'informar i orientar els alumnes
perqu lelecci de les matries optatives especfiques serveixi per consolidar
aprenentatges bsics o pugui ser til per a estudis posteriors o per incorporar-se al
mn laboral. Si b aquesta elecci ajuda a perfilar un possible itinerari formatiu al final
de letapa, no pot condicionar-ne de manera definitiva el futur acadmic o professional.
Dacord amb larticle 17 de lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a
leducaci secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008), en finalitzar
letapa el centre ha delaborar un document orientador per a lalumne, que ha de ser
confidencial i sense carcter prescriptiu. A partir daquest document, i amb lajut del
tutor i del professor dorientaci, que planificaran activitats dorientaci en el grup
classe, tant individuals com collectives, lalumne podr definir el seu itinerari
academicolaboral. El document Orientacions sobre lavaluaci a lESO recull
indicacions en relaci amb el document dorientaci que sha de lliurar a lalumnat en
finalitzar letapa.
En tots els casos cal vetllar per una orientaci acadmica i professional en igualtat
entre els nois i les noies i superar els estereotips lligats al gnere.
En lESO es preveu, indicativament, dedicar una hora setmanal de tutoria amb el grup
classe en cadascun dels cursos. Vegeu el document Especificacions per a
determinats professors dels instituts, els instituts escola i les seccions per a la

Acci tutorial a leducaci secundria

2/4

collaboraci dels professors de lespecialitat en orientaci educativa de lacci tutorial

en el cas dels centres pblics.
C. Acci tutorial i orientaci en el batxillerat
En el batxillerat lacci tutorial abraa el conjunt dactivitats dorientaci personal,
acadmica i professional que sadrecen a lalumne per tal dafavorir el creixement
personal i la preparaci per a una participaci responsable en la societat i la continutat
dels estudis.
Sha dorientar lalumne per prendre decisions dins lopcionalitat que ofereix la mateixa
estructura del batxillerat i, en acabar-lo, respecte a la continutat dels estudis o laccs
al mn laboral, tot considerant-ne els interessos i els punts forts i febles del perfil
personal. Lacci orientadora ha de permetre identificar i desenvolupar les capacitats
de lalumne mitjanant la superaci destereotips i patrons de gnere.
Lacci orientadora ha de permetre identificar les causes dels resultats poc
satisfactoris i plantejar estratgies i mesures de tipus general o ms especfiques per
atendre la diversitat, que poden consistir en plans individuals dadaptaci del
currculum i de flexibilitzaci de la durada de letapa.
Lorientaci en el batxillerat ha de facilitar informaci als alumnes en relaci amb les
proves daccs a la universitat (inscripci, estructura de les proves, qualificacions,
etc.). Pot obtenir-sen informaci actualitzada al web del Departament dEconomia i
Coneixement.
Lacci tutorial amb el grup classe es concreta, indicativament, en una hora setmanal
de tutoria en cada un dels cursos.
D. Acci tutorial i orientaci en la formaci professional
Lacci tutorial en aquests ensenyaments va adreada a potenciar les capacitats
personals de lalumne, la seva autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les
activitats dorientaci acadmica i professional, s important incidir en els hbits de
treball i el coneixement del mn laboral, aix com proporcionar als alumnes els
recursos i lorientaci necessaris per accedir al mn laboral o per continuar el seu
itinerari formatiu.
A aquests efectes, en els cicles formatius de grau mitj es podran emprar hores
lectives de les que el currculum posa a disposici del centre per dur a terme accions
de tutoria de carcter presencial, a fi daprofundir en el desenvolupament de la
professionalitzaci dels alumnes que formen el grup (FCT; itineraris formatius
horitzontals i verticals; competncies professionals, personals i socials, i altres
recursos i elements dorientaci). Aquestes hores que no es comptabilitzen en cap
dels mduls del cicle a efecte davaluaci dels alumnes shan dincloure en la
programaci dels cicles formatius corresponents que sincorpora a la programaci
general anual del centre que s a disposici de la Inspecci dEducaci.
En la formaci professional lacci tutorial es concreta indicativament en una hora
lectiva setmanal a crrec dels tutors dels grups dalumnes. En aquest temps es faran
les tasques dorientaci del procs formatiu dels alumnes i lacci tutorial. En els cicles

Acci tutorial a leducaci secundria

3/4

formatius, conv que el tutor del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos de la
promoci.
E. Recursos per a l'orientaci
Tant en lESO com en el batxillerat i en els cicles formatius, els centres han de
proporcionar als alumnes la informaci suficient i lorientaci necessria per triar les
opcions ms adequades als interessos i aptituds, dacord amb les ofertes
acadmiques i professionals existents, tant durant lescolaritzaci com en laccs a
estudis o en activitats posteriors.
Els professors poden obtenir ms informaci en relaci amb lorientaci dels alumnes
al web de la XTEC (apartat Currculum i orientaci) i al del Departament
(Autoconeixement i Qu puc estudiar?).
La participaci en xarxes municipals i intermunicipals afavoreix loptimaci dels
recursos disponibles i la coordinaci dactuacions dels serveis que intervenen en
lorientaci dels alumnes. Aix mateix, els EAP dels serveis educatius del Departament
dEnsenyament ofereixen suport i material als professors, als tutors i als professors de
l'especialitat d'orientaci educativa dels centres educatius per a la informaci i
orientaci a les famlies i als alumnes.

Acci tutorial a leducaci secundria

4/4

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten

alumnes escolaritzats en el centre
Aquest document cont els apartats segents:
A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que
presten el Servei dEducaci de Catalunya)
B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre (escoles)
C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills
(orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de
Catalunya)
D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els
centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o
falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres
que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha
estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten
el Servei dEducaci de Catalunya)
A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que
presten el Servei dEducaci de Catalunya)
Labsentisme prpiament dit s la no-assistncia reiterada i no justificada de lalumne
en edat descolaritzaci obligatria al centre educatiu en qu est matriculat, tot i que
hi ha altres realitats, que sovint sinclouen dins aquest terme, com labandonament, la
no-escolaritzaci o la desescolaritzaci.
Cada centre dissenya i implementa estratgies i actuacions per a la prevenci, la
diagnosi i lactuaci preco contra labsentisme escolar. Aquestes actuacions es duen
a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament dEnsenyament i
els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la prevenci i detecci de
labsentisme, anlisi de factors de risc, protocols dintervenci, mesures pedaggiques
per garantir lxit en el retorn de lalumnat absentista al centre, mesures organitzatives
i metodolgiques per millorar lassistncia a classe i processos de reflexi sobre els
resultats obtinguts. Les orientacions del Departament dEnsenyament es poden trobar
a Projecte de convivncia, al web de la XTEC.
En detectar un cas dabsentisme escolar, el centre educatiu sha de posar en contacte
amb el pare, mare o tutor legal per tal dinformar-los de la situaci i recordar-los
lobligaci de vetllar per lescolaritzaci correcta dels fills.
Si daquestes actuacions no en resulta la rectificaci del comportament absentista, la
direcci del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situaci dabsentisme als
serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia
arxivada al centre a disposici de la Inspecci dEducaci.
Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situaci dabsentisme, la
direcci del centre educatiu nha dinformar la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci, per tal que, si escau, ho posi
en coneixement de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
(DGAIA).
Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

1/5

En el cas dalumnes illocalitzables que consten com a matriculats al centre educatiu,

per que no es pot contactar amb la famlia, la direcci del centre ninformar la
direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci
dEducaci, per comprovar un possible canvi de matrcula no notificat i determinar, si
escau, donar de baixa dofici a lalumne. El director del centre ninformar tamb als
serveis socials perqu facin les actuacions oportunes.
El procediment detallat dactuaci en situacions dabsentisme de lalumne sha
dexplicitar en les normes dorganitzaci i funcionament del centre.
A ms de les mesures de carcter estrictament educatiu que tingui determinat cada
centre per a l'etapa obligatria, els casos de no-assistncia injustificada en els nivells
no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a larticle 37 de la Llei
deducaci, sens perjudici del que sindica a lapartat Anullaci de matrcula i
matrcula extraordinria en el batxillerat del document per a lorganitzaci i el
funcionament dels centres deducaci secundria.
B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre
(escoles)
El centre pblic ha dexposar en un lloc visible lhorari mxim de recollida dels alumnes
i ha de determinar la persona o persones que es faran crrec dels alumnes un cop se
superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas un alumne no es pot deixar
sol.
Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels alumnes
un cop acabat lhorari escolar, es procurar contactar amb la famlia o els tutors legals
de lalumne. Un cop esgotats, sense efecte, els intents de comunicaci amb la famlia
o amb els tutors legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de
lescola que fins aquell moment hagi estat a crrec de lalumne comunicar
telefnicament la situaci a la gurdia urbana o policia local i hi acordar la frmula per
lliurar-lo a la seva custdia.
La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia, en la mesura que
comporti una manca dassumpci de les responsabilitats de custdia dels menors que
li correspongui, sha de tractar de manera similar als supsits dabsentisme. En darrer
terme, la direcci del centre ha de comunicar per escrit la situaci als serveis socials
del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia arxivada al centre, a
disposici de la Inspecci dEducaci.
A criteri de la direcci del centre, si no sha solucionat efectivament la reiteraci de
recollides tardanes desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la
direcci del centre ninformar la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci.
C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills
(orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de
Catalunya)
En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals dalumnes
menors dedat, cal tenir en compte els criteris segents:

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

2/5

1. Com a regla general

No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades

entre els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers
aquests.

Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les

relacions esmentades.

2. Com a qestions especfiques

Cap persona, sigui o no funcionria, no est obligada a proporcionar

informes dels alumnes, a petici dun advocat. Cal exigir loport
requeriment judicial.

Els pares, si no han estat privats judicialment de la ptria potestat, tenen

dret a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills.

Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat shan de sotmetre al
rgim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjanant sentncia
judicial.

Les decisions de canvi de centre dun alumne corresponen a les persones

qui en tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta sexerceix per ambds
progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de laltre, i
sn vlids els actes que faci un dells segons ls social i les circumstncies.
En cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge.

Els infants ms petits han de ser lliurats, a lhora de la sortida, als pares que
en tinguin atribuda la guarda i custdia o a les persones que en tinguin
lencrrec.

Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris que shan expressat
anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els

centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
En el supsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependncies dun
centre educatiu, cal tenir presents els criteris dactuaci segents:
1. Si demanen endur-se algun alumne, cal el segent:

Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.

Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que nordena
lactuaci.
Avisar els pares o tutors legals, si lalumne s menor dedat, per tal que
acompanyin el fill. Si no s possible comptar amb els pares o tutors
legals, els menors han de ser acompanyats pel tutor o per un altre
professor.

2. Si demanen identificaci o dades dalgun alumne, cal el segent:

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

3/5

Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.

Que la petici sefectu amb la motivaci deguda, que acrediti la relaci
amb els supsits exposats, deixant constncia de la petici. Es
considera admissible un requeriment judicial o de la fiscalia i tamb una
ordre o un ofici expedit per la prpia autoritat policial que estigui al
crrec de les actuacions.

Si no es compleixen prviament les actuacions precedents, no es pot lliurar cap

alumne a la policia ni proporcionar dades que aquesta solliciti, llevat que els agents de
policia es trobin davant una situaci durgncia perqu lalumne intenta fugir o cometre
alguna illicitud penal dins el centre.
Menors en situaci de desemparament. En el supsit que es presentin al centre
funcionaris de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA) per
recollir un menor que ha estat declarat en situaci de desemparament per resoluci
administrativa de la DGAIA, els funcionaris han dacreditar-se i lliurar al centre una
cpia de lautoritzaci emesa pel cap del servei territorial dAtenci a la Infncia i
lAdolescncia en qu consti la referncia de la resoluci esmentada. En aquest
supsit, el centre lliurar el menor als funcionaris i conservar una cpia de
lautoritzaci presentada, aix com de les dades de lacreditaci dels funcionaris que
hagin dut a terme la recollida.
En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu
ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci
entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci,
notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i
adolescent en lmbit educatiu.
E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte
o falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres
que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne ha
coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic destupefaents) o constitutiu de
falta penal (p. ex. agressi), cal el segent:

Incoar des de la direcci lexpedient corresponent a lalumne per escatir les seves
responsabilitats, dacord amb larticle 37 de la Llei deducaci, sens perjudici de
les mesures cautelars que es puguin adoptar.

Denunciar el cas davant la policia.

En el supsit que els indicis de la presumpta comissi dun delicte o duna falta penal
es desprenguin de la tramitaci dun expedient incoat per la direcci del centre, cal
actuar dacord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:

Un cop determinats els fets a lexpedient, cal que linstructor nelabori un informe i
que la direcci o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

4/5

El mateix informe sha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de

Barcelona, al Consorci dEducaci.

En el cas daldarulls de control difcil o impossible, produts per alumnes o terceres

persones dins el centre, la direcci del centre pblic (o, si escau, qui tingui poders
suficients de la titularitat del centre privat) ha davisar la policia a fi de restablir lordre
pblic.
F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha
estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten
el Servei dEducaci de Catalunya)
Dacord amb el Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres
maltractaments greus a menors, cal actuar de la manera segent:
1. Quan hi hagi sospites dun probable maltractament o abs sexual sobre un
menor, cal que la direcci del centre ho comuniqui a la Direcci General
dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, DGAIA (av. del Parallel, 52, 08001,
Barcelona) o a Infncia Respon (tel. 900 300 777) i a la fiscalia de menors, i
doni compte daquesta actuaci als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci.
2. Quan hi hagi certesa dabs sexual o de maltractament sobre un menor cal que
la direcci del centre es posi en contacte amb lhospital de referncia de la
zona, que ho comuniqui simultniament a la Direcci General dAtenci a la
Infncia i lAdolescncia i a la fiscalia de menors o al jutjat de gurdia, i que
doni compte daquestes actuacions als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci.
En ambds casos el centre educatiu ha dinformar la famlia del menor de les
actuacions que es facin.
En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu
ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci
entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci,
notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i
adolescent en lmbit educatiu.

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

5/5

Alteracions en el currculum dels alumnes de batxillerat

Aquest document cont els apartats segents:
A. Canvi de matries sense canvi de modalitat
A.1. Matries de la modalitat que cursa
A.2. Canvi didioma
B. Canvi de modalitat
C. Canvi de centre sense canvi de rgim destudis
D. Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)
E. Reconeixement duna altra modalitat
A. Canvi de matries sense canvi de modalitat
Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes
poden sollicitar el canvi dalguna de les matries que hagin triat, sempre que aix sigui
compatible amb lorganitzaci horria del centre. En el cas que la direcci del centre
naprovi el canvi, es considerar a tots els efectes que lalumne ha cursat des del
principi les noves matries.
A.1 Matries de la modalitat que cursa
En el cas de les matries de modalitat que tenen continutat en els dos cursos, el fet
dhaver cursat la part de primer curs de la matria de modalitat (o optativa, en cas que
el centre lhagi distribut en dos cursos) no implica necessriament que lalumne hagi
de continuar-la a segon curs.
Si un alumne ha cursat la part de primer curs duna matria de modalitat i decideix no
cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet, no leximeix dhaver de recuperar
la part cursada daquesta matria en el cas que no lhagi superada, tot i que tamb
pot canviar-la per una altra matria de primer curs.
Excepcionalment, lalumne pot cursar en el segon curs de batxillerat matries que
tinguin continutat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En
aquests casos, el centre lorientar per tal que pugui adquirir els coneixements ms
essencials no cursats.
Lalumne que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matria al seu currculum, de
manera que aquest estigui format per un nombre de matries superior al que
sestableix amb carcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb
lorganitzaci del centre educatiu. La direcci del centre decidir si aquesta petici s
viable i lacceptar si no hi ha incompatibilitats.
Lalumne que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrcula per
afegir matries suplementries al seu expedient, excepte en el supsit que es preveu
en lapartat E daquest document.
A.2 Canvi didioma
El canvi de matries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la
possibilitat de sollicitar, durant el primer mes de classes, el canvi didioma, tant dins la
matria comuna llengua estrangera com dins la matria optativa segona llengua

Alteracions en el currculum dels alumnes de batxillerat

1/3

estrangera. Lautoritzaci corresponent s competncia de la direcci del centre, que

tindr en compte tant els efectes organitzatius daquest canvi com els coneixements
previs de lalumne per incorporar-se al nou idioma. En tots els documents obligatoris
davaluaci cal que consti una referncia a lautoritzaci corresponent.
Si lalumne ha superat a primer curs lidioma que ara vol deixar, noms haur de
cursar la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si lalumne t pendent
lidioma de primer curs, podr canviar-lo pel nou idioma, per al qual ser avaluat, tant
de la part del primer curs com de la del segon curs.
Cal tenir en compte que un alumne es pot examinar dun idioma a les PAU que no hagi
cursat en el batxillerat.
B. Canvi de modalitat
Durant el primer mes de classes els alumnes de primer curs poden sollicitar
dadscriures a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, dentre les que
ofereix el centre. Si la direcci del centre naprova el canvi, es considera a tots els
efectes que lalumne ha cursat des del principi la nova modalitat.
Si un cop superat el primer curs lalumne decideix canviar de modalitat, el centre podr
modificar-li el currculum i sha dassegurar que en acabar el batxillerat lalumne hagi
cursat el nombre de matries que sestableix de manera general i hagi superat un
mnim de quatre matries daquesta nova modalitat. Per complir aquest segon requisit
s possible que el currculum de lalumne estigui format per ms matries de les que
sestableixen amb carcter general. El termini per sollicitar aquest canvi finalitza al cap
dun mes dhaver iniciat les classes.
En el cas de matries que tinguin continutat en els dos cursos, el centre ha de vetllar
perqu lalumne pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha
cursat.
Si un alumne no ha superat alguna matria de primer curs prpia de la modalitat que
ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perqu la superi durant el segon curs.
Lalumne pot optar per canviar alguna de les matries que no ha superat del primer
curs per matries de la nova modalitat.
Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials es
consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat.
C. Canvi de centre sense canvi de rgim destudis
En aquest supsit, cal tenir ben present el segent:

En acabar el batxillerat, lalumne ha dhaver cursat totes les matries comunes i

sis matries de modalitat. Tamb ha dhaver fet el treball de recerca, excepte si
sn alumnes que procedeixen duna altra comunitat autnoma o dun altre pas
que sincorporen a partir del segon trimestre del segon curs, els quals poden
sollicitar a la direcci del centre lexempci del treball de recerca.

Alteracions en el currculum dels alumnes de batxillerat

2/3

El nombre total de matries que ha de cursar un alumne en letapa, aix com la

crrega horria, ha de ser les que sestableixen amb carcter general per al
rgim en qu lalumne estigui inscrit. Si lalumne ha fet el primer curs en una altra
comunitat autnoma, en el segon curs, far les matries que el centre tingui
establertes en litinerari triat per lalumne.

En cap cas lalumne no pot tornar a cursar una matria que ja tingui aprovada,
llevat que hagi de repetir curs.

Si lalumne es trasllada un cop iniciat el curs, tant a primer com a segon,

sincorporar a un dels itineraris que ofereix nou centre i, a efectes de currculum
i avaluaci, es considerar que ha cursat des de linici del curs el currculum que
hi ha establert al nou centre.

D. Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)

Si lalumne, un cop iniciat el curs, fa un canvi del rgim dirn al rgim nocturn (dins el
mateix centre o amb trasllat a un altre centre) o passa a cursar els estudis a distncia,
se li aplicar el currculum del nou rgim en qu sha inscrit. En tot cas, les condicions
de matrcula han de ser les mateixes amb qu va iniciar el curs en el rgim dirn, tant
pel que fa al curs en qu sinscriu com al nombre de matries que ha superat o que t
pendents de superar.
E. Reconeixement duna altra modalitat
Lalumne que hagi superat el batxillerat en una determinada modalitat i vulgui
adscriures a una altra modalitat amb la finalitat dobtenir prioritat en laccs a
determinats cicles formatius de grau superior, podr matricular-se de les matries de
modalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat.
Si lalumne supera aquestes matries, el centre expedir un certificat on es faran
constar:

les qualificacions de totes les matries de batxillerat que ha superat lalumne,

les modalitats de batxillerat que t reconegudes lalumne (tant la superada

originalment com la nova),

la nova qualificaci mitjana de batxillerat: per obtenir aquesta qualificaci cal

aplicar la frmula (20 QMB + Q1 + Q2 + + Qk) / (20 + k), on QMB s la
qualificaci mitjana de batxillerat original, k s el nombre de noves matries que
ha cursat lalumne i Q1,, Qk sn les qualificacions obtingudes en aquestes
matries.

Alteracions en el currculum dels alumnes de batxillerat

3/3

Alumnes nouvinguts. Aula dacollida

Aquest document cont els apartats segents:
A.
B.
C.
D.
E.
F.

Alumnes nouvinguts
Acollida i integraci dels alumnes nouvinguts
Aula d'acollida
Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts
Avaluaci dels alumnes nouvinguts
Tutoria de l'aula d'acollida

A. Alumnes nouvinguts
En leducaci secundria, es considera alumne nouvingut aquell que sha incorporat per
primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment,
quan shi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i procedeix dmbits lingstics i culturals
molt allunyats del nostre.
Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar larribada a un entorn social i
cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per tal que puguin sentir-se
ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursos i
estratgies adequats perqu, al ms rpidament possible, puguin seguir amb normalitat el
currculum i adquirir lautonomia personal dins lmbit escolar o social.
El centre ha de donar-los una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la llengua,
laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquests alumnes, i establir els
criteris metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a les aules ordinries
des del primer moment.
Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats
educatives daquests alumnes, aix com els trets tcnics de les formes organitzatives i dels
criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.
B. Acollida i integraci dels alumnes nouvinguts
Lacollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres
responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen.
Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa als alumnes nouvinguts, correspon al
centre educatiu el segent:

Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a Catalunya:

funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a labast, tant al centre
com a l'entorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs dintegraci escolar i social de
lalumne al centre, assoliment dels aprenentatges

Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats de
lalumne (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials).

Fer lavaluaci inicial de lalumne utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci prvia, en

la mesura que sigui possible.

A leducaci bsica, vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al
nivell que correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim.

Garantir el trasps dinformaci al tutor i a lequip docent.

Alumnes nouvinguts. Aula dacollida

1/4

Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos

migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar lorientaci escolar
i/o laboral necessries.

C. Aula d'acollida
Laula dacollida s un recurs preferent per a lacollida dalumnes nouvinguts. Laula dacollida
s un punt de referncia i un marc de treball obert amb una interacci constant amb la dinmica
del centre, la qual cosa permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un
aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a lalumne nouvingut una atenci
adequada a les seves necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del
treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels aprenentatges de
manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i
lestabliment de relacions personals positives, sempre tenint com a punt de referncia ajudar
els alumnes a accedir als currculums de totes les matries en les millors condicions possibles.
s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les matries que els alumnes
nouvinguts poden compartir amb els companys del grup classe ordinari a qu estan adscrits
des de la incorporaci al centre, i que la durada de la presncia dels lalumnes a laula
dacollida, en benefici de la seva incorporaci progressiva al grup classe que els correspon,
vagi disminuint a mesura que avancin en els aprenentatges. La interacci amb la resta dels
alumnes del grup classe s determinant per facilitar-ne el procs de socialitzaci.
Cap alumne no ha destar totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci recomanable
seria que hi estigus la meitat de lhorari lectiu. El pas de lalumne nouvingut a laula ordinria
demana molta coordinaci i una atenci educativa que incrementi progressivament els
aprenentatges normalitzats, per amb el suport suficient per assegurar-ne lxit escolar.
Ats el carcter obert de laula dacollida, lalumne ha de poder incorporar-shi en qualsevol
moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci plena dun alumne a laula
ordinria en el moment que es consideri ms adient.
El nombre de mestres o professors que interv a laula dacollida ha de ser redut.
El recurs "aula dacollida" ha destructurar-se de manera flexible, en funci de les necessitats
dels alumnes que ha datendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Aix
implica la possibilitat datendre alumnes en grups diversos, en funci de la seva escolaritzaci
prvia, la llengua dorigen o altres caracterstiques que puguin determinar necessitats
educatives especfiques diferenciades. Es recomana que el nombre mxim dalumnes que
treballa simultniament en cada grup se situ a lentorn dels 10 alumnes.
Conv que els professors de laula dacollida tinguin experincia docent i domini de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dentre aquests professors, el director del centre
en nomenar el tutor responsable.
Correspon al tutor del grup classe ordinari vetllar especialment pel progressiu assoliment de les
competncies bsiques dels alumnes que assisteix durant una part del seu horari escolar a
laula dacollida i per la coordinaci, a aquests efectes, amb el tutor daquesta aula.
D. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts
Laprenentatge de la llengua s una de les primeres necessitats de lalumne que, sense
conixer-la, sincorpora als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les activitats
docents dedicades directament a lensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat
educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne laprenentatge.

Alumnes nouvinguts. Aula dacollida

2/4

Lespecificitat del procs daprenentatge dels alumnes nouvinguts, que sovint shan incorporat
durant el curs escolar amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats, procedncies i
processos descolaritzaci previs i, especialment, el fet de compartir el temps escolar entre
laula dacollida o altres estructures de suport i laula ordinria, fa necessria lelaboraci dun
pla individualitzat. Vegeu el protocol orientatiu al model Elaboraci de plans individualitzats per
als alumnes nouvinguts en letapa deducaci secundria.
El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicial de lalumne
nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha destablir els
mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs dacceleraci del seu
aprenentatge, la qual cosa li ha de permetre incorporar-se plenament, al ms aviat possible, a
la dinmica habitual del seu grup classe de referncia. I tot aix sha de fer tenint en compte la
diversitat dels alumnes, la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu
aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia, pel que fa a la planificaci curricular de les
matries.
El pla individualitzat per a lalumne nouvingut han dexplicitar les seves caracterstiques o la
situaci, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu es dur a
terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci dels aprenentatges. Cal preveure la
dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per als alumnes amb una
escolaritzaci prvia deficient.
Els centres, en assignar la responsabilitat delaboraci i actualitzaci del pla individualitzat de
lalumne nouvingut que sincorpora al centre, han de preveure la collaboraci dels professors o
altres especialistes dorientaci educativa i de lEAP si les dificultats dun alumne comporten
necessitats educatives especials.
E. Avaluaci dels alumnes nouvinguts
Com la resta dalumnes del centre, els alumnes nouvinguts han de ser avaluats, almenys
trimestralment, de les matries curriculars que hagin cursat durant el trimestre. Lavaluaci dels
processos daprenentatge de cada alumne i la decisi sobre el pas de curs es duran a terme en
relaci amb els objectius del seu pla individualitzat. Lavaluaci ha de ser contnua, amb
observaci sistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, i ha dintegrar les
aportacions i les observacions efectuades en cada una de les matries. En cap cas lavaluaci
no sha de limitar a la suma o combinaci numrica de resultats obtinguts en les diverses
matries.
F. Tutoria de l'aula d'acollida
El tutor de laula dacollida s el referent ms clar per a lalumne nouvingut, per la resposta
que sofereix a aquest alumne perqu sintegri plenament al centre s responsabilitat de tota la
comunitat escolar.
s desitjable que el tutor de l'aula dacollida sigui un professor estable en el centre, amb les
excepcions que decideixi motivadament la direcci.
La jornada lectiva del tutor de laula dacollida sha de dedicar fonamentalment a la docncia
amb els alumnes nouvinguts.
Corresponen al tutor de laula dacollida, sens perjudici de les adaptacions i matisacions
especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:

Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci dels plans individualitzats i, si

escau, de les adaptacions curriculars, dacord amb les necessitats educatives de cada un
dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge.

Alumnes nouvinguts. Aula dacollida

3/4

Gestionar laula dacollida: planificar-ne recursos i actuacions, programar-ne les

seqncies daprenentatge, aplicar-hi les metodologies ms adequades i avaluar-ne
processos i resultats.

Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la llengua.

Facilitar, en la mesura que sigui possible, laccs dels alumnes nouvinguts al currculum
ordinari.

Promoure la integraci dels alumnes nouvinguts a les corresponents aules de referncia.

Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el procs

educatiu dels alumnes nouvinguts.

Coordinar-se amb els docents responsables de llengua, interculturalitat i cohesi social

del centre o figures equivalents i amb els professionals especialistes dels serveis
educatius.

Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci, per coordinar
actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la coherncia educativa.

Alumnes nouvinguts. Aula dacollida

4/4

Alumnes que canvien de sistema educatiu

Aquest document cont els apartats segents:
A. Normativa general
B. Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnes procedents de
sistemes educatius estrangers
C. Incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius
estrangers
D. Incorporaci als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes educatius
estrangers
E. Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes
que es traslladen a l'estranger
A. Normativa general
Ordre de 30 d'abril de 1996 (BOE nm. 112, de 8.5.1996), per la qual s'adeqen a la
nova ordenaci educativa determinats criteris en matria d'homologaci i convalidaci
de ttols i estudis estrangers de nivells no universitaris i es fixa el rgim d'equivalncies
amb els espanyols.
Resoluci de 29 d'abril de 2010, de la Secretaria d'Estat d'Educaci i Formaci
Professional, per la qual s'estableixen les instruccions per calcular la nota mitjana que
ha de figurar a les credencials de convalidaci i homologaci d'estudis i ttols
estrangers amb el batxillerat.
Dacord amb aquesta Resoluci, per calcular la nota mitjana que ha de figurar a les
credencials de convalidaci i homologaci destudis i ttols estrangers amb el batxillerat
es considera un curs per al primer de batxillerat, dos cursos per al ttol de batxillerat i
quatre cursos per al ttol de graduat en ESO.
B. Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnes procedents de
sistemes educatius estrangers
LOrdre ministerial ECD/3305/2002, de 16 de desembre (BOE nm. 311, de
28.12.2002), que modifica parcialment lOrdre de 30 dabril de 1996, estableix que els
alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que sincorporin a qualsevol
dels cursos de letapa deducaci secundria obligatria no hauran de fer cap trmit de
convalidaci destudis.
La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers a
qualsevol dels cursos de leducaci obligatria sha de fer tenint com a referents ledat i
els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs
dacollida.
Pel que fa a les persones adultes, la seva incorporaci als ensenyaments deducaci
secundria obligatria tampoc no requereix cap convalidaci prvia destudis
estrangers, i sha dactuar dacord amb lavaluaci inicial que el centre ha de fer, i que
sestableixen a larticle 22 del Decret 161/2009, de 27 doctubre, dordenaci dels
ensenyaments de leducaci secundria obligatria per a les persones adultes (DOGC
nm. 5496, de 2/11/2009), i a larticle 5 de lOrdre ENS/154/2011, de 14 de juny, del

Alumnes que canvien de sistema educatiu

1/4

procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci

secundria obligatria per a les persones adultes (DOGC nm. 5922, de 17/7/2011).
C. Incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius
estrangers
Lalumne procedent de sistemes educatius estrangers que vulgui incorporar-se a
qualsevol dels dos cursos del batxillerat ha de sollicitar al Departament
dEnsenyament lhomologaci o la convalidaci dels estudis cursats a lestranger. En
presentar la sollicitud ha de demanar el Volant per a la inscripci condicional en
centres educatius o en exmens oficials", que li permetr inscriures en el centre amb
carcter condicional, per un termini de temps determinat i sota la seva responsabilitat,
en els mateixos termes que si lhomologaci o la convalidaci haguessin estat
concedides.
La sollicitud daquesta homologaci o convalidaci sha de presentar al registre de
qualsevol dels serveis territorials del Departament dEnsenyament o al Consorci
dEducaci de Barcelona. Un cop feta la inscripci condicional, aquesta ser vigent
noms per al curs acadmic corresponent, fins a la data de signatura de lacta
davaluaci final. Si, per problemes no imputables a la persona interessada,
lhomologaci o la convalidaci encara no sha resolt, es pot considerar prorrogada la
vigncia del volant i fer constar les avaluacions finals amb carcter provisional. En cap
cas no sha de tramitar el ttol de batxillerat dels alumnes que es trobin pendents de
convalidaci destudis estrangers a partir dels quals haguessin fet la inscripci
condicional al batxillerat.
La Direcci General dAtenci a la Famlia i Comunitat Educativa s lrgan que
sencarrega de resoldre lhomologaci o la convalidaci sollicitada i, si escau, de
determinar la qualificaci mitjana reconeguda per als estudis homologats o
convalidats.
A lapartat Homologaci i convalidaci de ttols del web del Departament i al Portal de
centre de la intranet hi ha la informaci sobre el trmit daquest procs.
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat valora i resol els
casos dalumnes que, havent sollicitat lhomologaci o la convalidaci destudis
estrangers, shan inscrit a un dels cursos de batxillerat amb el Volant per a la
inscripci condicional en centres educatius o en exmens oficials i no han obtingut
lhomologaci o la convalidaci destudis en els termes sollicitats.
La qualificaci final de letapa de batxillerat dels alumnes als quals shagin convalidat
estudis estrangers amb el primer curs de batxillerat s la mitjana aritmtica de la
qualificaci de primer curs corresponent als estudis estrangers i la qualificaci final
de segon curs, obtinguda a Catalunya. Per obtenir la qualificaci final de segon curs
cal aplicar la frmula segent:
Qualificaci final de segon curs = 0,9 M + 0,1 QT (on M correspon a la mitjana
aritmtica de les qualificacions de les matries cursades per lalumne a segon de
batxillerat i QT s la qualificaci final del treball de recerca. En el cas que lalumne
estigui exempt del treball de recerca, la qualificaci final del segon curs s M).

Alumnes que canvien de sistema educatiu

2/4

Aix mateix, si lalumne que ha cursat estudis a lestranger disposa duna credencial de
convalidaci amb el primer curs de batxillerat on no consta la qualificaci mitjana
reconeguda, pot demanar a la Direcci General dAtenci a la Famlia i Comunitat
Educativa que se li determini aquesta qualificaci a efecte de calcular la qualificaci
final de batxillerat. Amb aquesta finalitat, el centre on lalumne cursa el segon curs de
batxillerat ha de comunicar a aquesta Direcci General en el termini de tres mesos, a
comptar de la data dincorporaci de lalumne al centre, les dades segents:

Identificaci dels alumnes que es troben en aquesta situaci (nom, cognoms i

document didentitat).
Dades de la sollicitud de convalidaci presentada per lalumne (data de
presentaci de sollicitud, nmero de registre dentrada).

Lalumne que hagi cursat el primer curs de batxillerat i posteriorment hagi superat a
lestranger estudis susceptibles de convalidaci amb el segon curs de batxillerat
complet, pot sollicitar lhomologaci amb el ttol de batxillerat dels estudis completats a
lestranger. La Direcci General dAtenci a la Famlia i Comunitat Educativa resol
lhomologaci sollicitada i determina la qualificaci mitjana reconeguda per als estudis
homologats.
Els alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que, tot i tenir els estudis
homologats o convalidats (o en trmit) amb el batxillerat, vulguin cursar una
determinada modalitat de batxillerat, podran sollicitar lautoritzaci dinscripci al
segon curs de batxillerat. Amb aquesta finalitat trametran a la Direcci General
dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat la documentaci segent:

Sollicitud dincorporaci a segon de batxillerat, en la qual cal especificar la

modalitat que es vol cursar.

Cpia compulsada de la credencial dhomologaci amb el batxillerat, o, si encara

no t la credencial, cpia compulsada del Volant per a la inscripci condicional
en centres educatius o en exmens oficials.

Cpia compulsada de les qualificacions obtingudes en els cursos que han

perms lhomologaci amb el batxillerat (noms si a la credencial no hi consta la
qualificaci mitjana reconeguda).

Per a ms informaci es pot consultar lapartat Homologaci i convalidaci de ttols del

web del Departament dEnsenyament.
D. Incorporaci als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes educatius
estrangers
Les persones procedents de sistemes educatius estrangers que vulguin incorporar-se
a cicles formatius amb lhomologaci dels estudis estrangers, han de fer la sollicitud
dhomologaci i, si escau, del clcul de la qualificaci mitjana a la Direcci General
dAtenci a la Famlia i Comunitat Educativa.
E. Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes
que es traslladen a l'estranger

Alumnes que canvien de sistema educatiu

3/4

Per legalitzar la documentaci acadmica (certificats acadmics o ttols), en cas de

trasllat a un altre pas, lalumne o els seus pares o tutors legals han de seguir el
procediment segent:

Sollicitar al centre educatiu un certificat acadmic oficial amb la signatura

autgrafa del director del centre, amb indicaci del crrec i nom complet.

Presentar aquest certificat als serveis territorials del Departament dEnsenyament

o al Consorci dEducaci de Barcelona per tal que es validi la signatura del
director del centre educatiu. (Si es volen legalitzar ttols expedits pel Departament
dEnsenyament, tamb caldr presentar-los als serveis territorials o al Consorci
dEducaci de Barcelona per a la validaci corresponent de signatura.)

Enviar la documentaci amb la signatura validada per correu certificat amb

acusament de recepci al Ministeri de Justcia (per als pasos que han signat el
Conveni de lHaia) o al Ministeri dAfers Exteriors (per als pasos que no han
signat el Conveni de lHaia).

Al web del Ministeri dEducaci Cultura i Esport es pot consultar la relaci de pasos
que han signat el Conveni de lHaia. En tot cas, als serveis territorials o al Consorci
dEducaci de Barcelona sinforma, segons cada cas, si correspon un procediment o
laltre, i tamb de les adreces on cal enviar la documentaci.
Tamb s aconsellable que lalumne o els tutors legals es posin en contacte amb
lambaixada o el consolat del pas de destinaci per recollir informaci sobre els
requisits per incorporar-se al seu sistema educatiu.

Alumnes que canvien de sistema educatiu

4/4

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

Aquest document cont els apartats segents:
A. Tractament global de la diversitat en el centre. Comissi datenci a la diversitat
(CAD) o rgan equivalent
B. Atenci a la diversitat dels alumnes a l'aula ordinria
B.1. Mesures de refor dels aprenentatges
B.2. Mesures d'ampliaci d'aprenentatges
C. Programes de diversificaci curricular
D. Plans individualitzats
E. Programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb
inadaptaci al medi escolar i risc d'exclusi social (unitats d'escolaritzaci
compartida - UEC)
F. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials
F.1. Criteris generals
F.2. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
F.3. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial
G. Alumnes que simultaniegen l'ESO amb estudis de msica o dansa
H. Alumnes d'ESO amb dedicaci significativa a la prctica de l'esport
H.1. Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva
H.2. Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport en altres centres
Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la
perspectiva global del centre i des de la participaci prioritria dels alumnes en entorns
ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci. Les mesures ms especfiques
datenci a la diversitat poden ser organitzatives intervenci de dos professors a
laula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada
preferentment dins l'aula ordinria o atenci fora de laula, etc., per han dincidir
fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs
davaluaci dels alumnes.
Les mesures datenci a la diversitat shan de planificar atenent tres nivells de
concreci:
-

Les programacions generals de les matries i de les altres activitats del centre
han de procurar que hi puguin participar amb aprofitament el major nombre
dalumnes possible.

Preveure activitats addicionals, dins o fora de laula, segons escaigui, per a

grups dalumnes o alumnes individuals que puguin manifestar dificultats en
algunes matries o en aspectes conductuals. Sha dintervenir tan bon punt
sidentifiquen aquestes dificultats, ats que lactuaci preventiva s la que t
ms possibilitats dxit. Sha de fer una previsi temporal daquest suport i sha
de retirar tan bon punt lalumne hagi superat les dificultats que lhan motivat.

Preveure activitats intensives i programades de forma personalitzada a dins o

fora de laula ordinria, segons sigui convenient, per a lalumnat pel qual les
actuacions plantejades en els dos punts anteriors no siguin suficients per
aconseguir el progrs en els seus aprenentatges, o que requereix una actuaci
intensiva en els aspectes conductuals, ja sigui per condicions vinculades a la
discapacitat intellectual i del desenvolupament o per altres circumstncies que

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

1/18

ho aconsellin. Per a aquests alumnes, en principi, sha delaborar un pla

individualitzat (PI).
s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de
secundria per tal de conixer les caracterstiques dels alumnes que sincorporen a
secundria. A partir daquestes dades i del seu seguiment cal dissenyar estratgies
per atendre les necessitats que sidentifiquin.
A. Tractament global de la diversitat en el centre. Comissi datenci a la
diversitat (CAD) o rgan equivalent
A fi de planificar, promoure i fer el seguiment dactuacions que es duguin a terme per
atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, s til constituir en cada
centre una comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent, presidida, en els
centres pblics, pel director o un altre membre de lequip directiu i, en els centres
privats, per qui designi la titularitat, amb criteris danalogia.
Les funcions de la comissi datenci a la diversitat sn:
organitzar, ajustar i fer el seguiment de laplicaci dels recursos de qu disposa
el centre i de les mesures adoptades per tal daplicar els criteris (determinats
en el PEC) i les actuacions per a latenci a la diversitat;
establir els trets bsics de les formes organitzatives i de les metodologies
daula que, en el context del centre, es considerin ms idonis per a atendre la
diversitat de tot lalumnat;
decidir els procediments i criteris que sempraran per fer les adaptacions o els
PI que corresponguin;
promoure i establir els criteris per a lavaluaci global de lalumne;
fer una avaluaci de la millora de latenci a la diversitat en el centre i del
progrs de tot lalumnat;
establir els mecanismes per garantir el seguiment de levoluci dels alumnes
amb necessitats educatives especials i especfiques;
fer el seguiment i valoraci de les decisions que es vagin prenent en el marc de
la CAD;
altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el mateix centre.
Conv que aquesta comissi sigui un espai de treball funcional i gil i, per tant, cal que
decideixi la periodicitat de les reunions dacord amb les temtiques plantejades.
En aquesta comissi hi haurien de participar els membres segents:
Una persona de lequip directiu
El professor d'orientaci educativa i el mestre de pedagogia teraputica
Referents de nivell i/o representants dels equips docents del centre
Els professionals de la USEE
De forma puntual, i quan es consideri necessari per la temtica tractada, safegiran a la
CAD aquests altres membres:
El docent de laula dacollida (en cas que nhi hagi)
El professional de lequip dassessorament psicopedaggic (EAP) que interv
com a suport extern al centre

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

2/18

La comissi datenci a la diversitat s lmbit adient per concretar els criteris i les
prioritats per a latenci a la diversitat dels alumnes; organitzar, ajustar i fer el
seguiment de laplicaci dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures
adoptades; fer el seguiment de levoluci dels alumnes amb necessitats educatives
especials i especfiques; elaborar les propostes, si escauen, dels plans individualitzats,
i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el centre mateix.
En larticle 91 de la Llei deducaci sestableix que entre els elements que ha de
contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi dels alumnes,
a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com les prioritats i els
plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
secundria obligatria tamb preveu, a l'article 23.3, que cada centre ha destablir els
principis per a l'atenci a la diversitat dels alumnes.
B. Atenci a la diversitat dels alumnes a l'aula ordinria
Les primeres mesures datenci a la diversitat de necessitats dels alumnes a cada
classe corresponen al conjunt destratgies que han dadoptar els professors de les
diferents matries per ajustar la programaci a les necessitats de tots els alumnes del
grup classe.
Els criteris davaluaci shan destablir d'acord amb els objectius programats i lobjectiu
dassolir les competncies bsiques, i shan de diversificar els procediments i les
activitats davaluaci per facilitar lavaluaci contnua i regular el procs daprenentatge
dels alumnes. Al mateix temps, cal potenciar lautoavaluaci i la coavaluaci com a
mesures de regulaci de l'aprenentatge.
Les mesures datenci a la diversitat de necessitats dels alumnes que formen part del
grup classe no es limiten al refor i a lampliaci daprenentatges. Per exemple, el fet
d'aplicar estratgies de treball cooperatiu i la intervenci de ms dun professor a laula
permeten una atenci ms personalitzada als alumnes en general.
Complementriament a les estratgies que han dadoptar els professors a laula per
atendre les necessitats de tots els alumnes, els centres poden aplicar altres mesures
organitzatives per atendre la diversitat a la part comuna del currculum, com ara
agrupar els alumnes en les diferents matries segons les diverses propostes
didctiques.
Tots els centres pblics disposen dun nombre dhores de professors que sassignen
expressament per poder atendre la complexitat i diversitat dels alumnes, en qu
sinclouen les necessitats educatives especials dels alumnes amb discapacitat i dels
alumnes amb problemes de conducta. Lescreix dhores de professors que sassignen
a cada centre per atendre la complexitat que comporta la diversitat dels alumnes t
com a finalitat facilitar latenci especfica als alumnes que presenten dificultats per
assolir els aprenentatges.
Amb la mateixa finalitat datenci a la diversitat de necessitats educatives dels
alumnes de letapa deducaci secundria obligatria, els centres han de prioritzar la
dedicaci de les hores de professorat que estiguin disponibles per ajustament dels
horaris personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents
ensenyaments del centre. Les hores de professorat per atendre la diversitat dels

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

3/18

alumnes no poden usar-se per disminuir simplement la rtio dalumnes/grup de

manera generalitzada, sense cap altre criteri.
B.1. Mesures de refor dels aprenentatges
Les mesures de refor sn activitats addicionals densenyament i aprenentatge dels
coneixements de les diferents matries del currculum, que faciliten als alumnes
laprenentatge dels continguts programats per al grup classe, amb una metodologia
adequada al seu estil daprenentatge o als seus coneixements previs de la matria.
Shan de planificar mesures de refor per als alumnes que presenten dificultats a lhora
dassolir els continguts curriculars dalguna o algunes de les matries en els diferents
cursos de letapa, per als quals sn insuficients les estratgies emprades en la
programaci de laula ordinria.
Tamb shan de planificar mesures de refor dels aprenentatges per als alumnes que
inicien letapa deducaci secundria obligatria i presenten mancances en
lassoliment de les competncies i els objectius de letapa deducaci primria.
Les mesures de refor han dincloure normalment els continguts curriculars de les
matries en les quals lalumne o grup dalumnes tenen dificultats i shan dimpartir amb
una metodologia que tingui en compte les dificultats dels alumnes i nestimuli les
capacitats, la motivaci i, tant com es pugui, lxit a laula ordinria. De vegades, per a
alguns alumnes s adequat que les activitats de refor es portin a terme prviament a
la realitzaci de les activitats a laula ordinria. Amb aquesta anticipaci sen facilita la
participaci en el grup classe i sen millora la motivaci per assolir els objectius que
shi proposen. Lassistncia dun determinat alumne a activitats de refor pot ser
temporal o al llarg de tot el curs.
B.2. Mesures d'ampliaci d'aprenentatges
Les mesures dampliaci daprenentatges consisteixen en estratgies i activitats
dissenyades per als alumnes amb ms capacitat i/o ms facilitat en determinades
matries. Aquestes mesures poden concretar-se en activitats dampliaci del
currculum duna o diverses matries, i prioritzar la connexi entre diferents disciplines
o el tractament de temes no inclosos en la programaci o b introduir continguts i
objectius de cursos superiors. Aquestes mesures poden incloure tamb activitats
denriquiment instrumental o entrenament metacognitiu, que consisteixen a ensenyar a
gestionar millor els recursos cognitius, especialment les estratgies daprenentatge.
C. Programes de diversificaci curricular
1. Finalitats
Els programes de diversificaci curricular tenen com a finalitat afavorir que els alumnes
que ho requereixin puguin assolir els objectius i les competncies bsiques de letapa i
obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria mitjanant una
organitzaci de continguts i matries del currculum diferent a la que sestableix amb
carcter general i una metodologia especfica i personalitzada.
2. Organitzaci

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

4/18

Aquests programes comporten una organitzaci curricular diferent i, eventualment, un

horari de permanncia al centre tamb diferent, ja sigui perqu comparteixen
lescolaritat ordinria amb altres activitats externes al centre o perqu els centres
organitzen altres activitats en altres espais.
El Departament dEnsenyament estableix tamb convenis amb ajuntaments i altres
ens locals i institucions per al desenvolupament dels programes que comportin la
realitzaci dactivitats daplicaci prctica subjectes a una avaluaci fora del centre.
El que actualment es coneix amb el nom de aules obertes i projectes singulars
shan de considerar formes organitzatives i metodolgiques dels programes de
diversificaci curricular.
3. Modalitats
Els centres poden organitzar programes de diversificaci curricular de dues modalitats:

Modalitat A: sn els que es desenvolupen totalment en el centre educatiu.

Modalitat B: sn els que estan gestionats pel centre educatiu, per en qu

lalumne cursa una part o la totalitat de lmbit prctic amb activitats externes al
centre. Lhorari daquestes activitats externes ha de ser com a mxim el 40% de
lhorari lectiu.

4. Alumnes
Hi poden participar els alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades
daprenentatge i un baix nivell de competncies en la majoria de matries, tenen
comproms lassoliment dels objectius de letapa i que compleixen, a ms, un dels
requisits segents:

Alumnes que en acabar de cursar quart curs de lESO no compleixen els requisits
de titulaci.

Alumnes a partir del tercer curs deducaci secundria obligatria, que noms es
poden incorporar als programes de diversificaci desprs de lavaluaci adient i a
proposta de lequip docent, i quan sha escoltat el seu parer i el dels pares o
tutors legals.

Alumnes que, havent cursat el segon dESO, no estan en condicions de passar a

tercer i ja han repetit un curs a letapa. Com els del punt anterior, aquests
alumnes noms es poden incorporar als programes de diversificaci si hi ha una
avaluaci prvia i a proposta de lequip docent, un cop sha escoltat el seu parer i
el dels pares o tutors legals.

En tot cas, la incorporaci en un programa de diversificaci curricular s voluntria, per

la qual cosa requereix lacceptaci tant de lalumne com dels pares o tutors legals.
La participaci en les activitats previstes en aquests programes sha de presentar als
alumnes com una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir les competncies
bsiques i, per tant, sha de requerir el comproms daprofitar loportunitat que sels
ofereix. Aix mateix, shi han de poder incorporar en qualsevol moment del curs.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

5/18

5. Durada
Els programes de diversificaci curricular tenen una durada dun o dos cursos
escolars, en funci de les circumstncies dels alumnes que hi participen.

Per als alumnes que shi incorporen en acabar el segon curs de lESO i per als
alumnes que shi incorporen durant el tercer curs de lESO, tenen una durada de
dos cursos.

Per als alumnes de quart dESO que han cursat tercer i ja han repetit una vegada
a letapa, el programa s dun curs, o b sincorporen directament al segon curs
del programa si aquest t efectivament una durada de dos cursos.

Per als alumnes que shi incorporen en acabar de cursar quart dESO, la durada
del programa s dun any.

Amb carcter general, la incorporaci a un programa de diversificaci curricular ha de

respectar els lmits dedat que sestableixen en la normativa vigent per a
lescolaritzaci obligatria.
6. Disseny
Els centres han de dissenyar els programes de diversificaci curricular amb la finalitat
de facilitar lassoliment dels objectius i de les competncies bsiques de letapa i
lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria, per a la qual cosa han
daplicar una metodologia didctica funcional i una organitzaci dels continguts i de les
activitats daprenentatge globalitzada; fomentar el treball cooperatiu, i tamb incorporar
les TAC com a eina daprenentatge de les matries.
Cal procurar reduir el nombre de professors, de forma que un mateix professor
imparteixi continguts de ms duna matria, de manera interdisciplinria. Els
professors que imparteixin els programes de diversificaci curricular han de ser
prioritriament professors amb experincia docent i amb estabilitat en el centre.
Els programes han dabastar dos cursos, sens perjudici de la menor durada que tenen
per als alumnes que shi incorporen un cop han cursat quart dESO. Per a cada curs
cal especificar la relaci dels continguts que es desenvoluparan en cadascun dels
mbits (vegeu el punt 7 segent), amb lespecificaci de lassignaci horria i el lloc de
realitzaci de les activitats; la metodologia i materials utilitzats per impartir-los;
lespecialitzaci dels professors que els impartiran i altre personal que hi participi, i els
criteris davaluaci que saplicaran, amb indicaci del nivell dassoliment que s
necessari per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
Tots els programes de diversificaci curricular han despecificar:

principis pedaggics, metodolgics i dorganitzaci,

criteris i procediments dassignaci dels alumnes,

criteris organitzatius (dagrupament dalumnes, espais, horaris i utilitzaci de

recursos materials),

programaci didctica dels mbits,

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

6/18

programaci didctica de les matries no integrades en mbits (concreci

dobjectius, continguts i criteris davaluaci),

criteris dacreditaci per als alumnes,

criteris i procediments per a lavaluaci i revisi del programa de diversificaci

curricular.

7. Estructura
Els programes de diversificaci curricular sestructuren en tres mbits, que han
dincloure els aspectes bsics recollits al web de la XTEC. Aquests mbits sn els
segents:

mbit de carcter lingstic i social: inclou els aspectes bsics corresponents a

les matries de cincies socials, geografia i histria, educaci per a la ciutadania i
els drets humans, llengua catalana, llengua castellana i, si escau, la primera
llengua estrangera.

mbit cientfic i tecnolgic: inclou els aspectes bsics corresponents a les

matries de matemtiques, cincies de la naturalesa i tecnologies.

mbit prctic: consisteix en activitats estructurades de carcter prctic i funcional

que promoguin ladquisici de les habilitats personals necessries per a la vida
adulta i professional. Al mateix temps es desenvolupen activitats que
contribueixen a lorientaci professional dels alumnes.

Els programes de diversificaci curricular es poden desenvolupar per mitj de

projectes interdisciplinaris. Lalumne ha de cursar, a ms, un mnim de tres matries
amb el grup ordinari, si cal amb adaptacions de la programaci ordinria. Aquestes
matries les decideix el centre educatiu en funci de les caracterstiques de lalumne i
dacord amb els criteris segents:

En tots els casos la primera llengua estrangera, quan no shagi optat per integrarla en lmbit corresponent, i leducaci fsica.

Les matries del currculum com no incloses en els mbits i, si escau, les
matries optatives.

En els centres shan destablir els mbits i les persones responsables de lelaboraci
de la programaci didctica de cada un dels mbits, que normalment han de coincidir
amb els que tenen la responsabilitat de la programaci de les matries que shi
integrin.
A tall orientatiu, lhorari setmanal del programa de diversificaci curricular, dun total de
30 hores, sha dajustar als criteris segents:

Tutoria: d1 a 2 hores.

Matries del currculum a laula ordinria: de 5 a 7 hores.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

7/18

Matries especfiques organitzades entorn dels mbits: d11 a 13 hores.

mbit prctic: de 10 a 12 hores.

8. Tutoria
Per tal dafavorir una tutoria de carcter ms individualitzat i continu, la tutoria dels
alumnes sha de distribuir de la manera que es consideri pertinent en el centre entre
els professors que imparteixen la docncia al grup. En tot cas, un dels tutors ha de
coordinar lequip docent. Conv que el tutor de cada alumne sigui el mateix durant els
dos anys del programa i disposi dassessorament psicopedaggic especialitzat.
9. Avaluaci
Lavaluaci dels alumnes que cursen un programa de diversificaci curricular t com a
referent les competncies bsiques i els objectius de leducaci secundria obligatria,
aix com els criteris davaluaci especfics del programa.
Lavaluaci ha de ser, com la de la resta dalumnes del centre, contnua i, alhora,
global i diferenciada segons els diferents mbits, projectes interdisciplinaris i matries
del programa. Quan el progrs de lalumne no respongui als objectius previstos en el
programa de diversificaci curricular corresponent, cal que es prenguin les mesures
educatives pertinents.
En qualsevol dels dos cursos del programa de diversificaci curricular els alumnes
poden fer activitats extraordinries, destinades a possibilitar la recuperaci dels
mbits, projectes interdisciplinaris o matries amb qualificaci negativa, i ho han de fer
en els mateixos termes plantejats amb carcter general.
Els professors del programa han de fer un seguiment individualitzat de lactivitat de
cadascun dels alumnes i disposar dun registre de levoluci dels seus aprenentatges.
Aix mateix, ats el comproms necessari que sha destablir amb els alumnes, en
relaci amb la seva participaci en el programa de diversificaci curricular, com una
oportunitat per a la millora dels aprenentatges i de les competncies bsiques, cal que
lautoavaluaci dels mateixos alumnes esdevingui un element clau en el procs
daprenentatge. Cal incidir especialment en hbits i valors com lassistncia regular a
classe, la puntualitat, la correcci en el tracte amb els altres, la responsabilitat, lordre,
la constncia i la iniciativa. El centre ha de determinar els professors que faran el
seguiment dels alumnes que facin activitats prctiques fora del centre.
Lavaluaci la fa lequip docent que imparteixi ensenyaments als alumnes del
programa, coordinat pel tutor del grup. Les decisions derivades de lavaluaci shan de
prendre de manera collegiada, dacord amb all que, per a aquests programes, es
determini en el projecte educatiu.
Per a lavaluaci, el professor del programa ha daportar la informaci corresponent a
les activitats que lalumne desenvolupi i el professor dels grups ordinaris ha daportar
la informaci corresponent a les activitats que desenvolupi amb el seu grup classe.
Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificaci curricular lequip docent
considera que lalumne ha assolit en grau suficient els objectius i les competncies
bsiques, i sempre que aquesta mesura nafavoreixi el desenvolupament escolar i
personal, lequip docent pot decidir que faci el quart curs deducaci secundria

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

8/18

obligatria seguint el currculum general a laula ordinria, si cal amb adaptacions o

ajustaments de la programaci general o mesures de refor.
Lalumne que en acabar el programa no estigui en condicions dobtenir el ttol de
graduat en educaci secundria obligatria i compleixi els requisits dedat que
sestableixin en larticle 19 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria, pot romandre un
curs ms en el programa.
Sens perjudici del que sindica al pargraf anterior, els alumnes poden incorporar-se
als programes de qualificaci professional inicial (PQPI) si compleixen els requisits
daccs establerts.
10. Titulaci
Lalumne dels programes de diversificaci curricular obt el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria si supera tots els mbits i matries que integren el
programa. Tamb pot obtenir el ttol lalumne que, havent superat els tres mbits,
tingui avaluaci negativa duna o dues matries, o excepcionalment de tres, sempre
que a criteri de lequip docent hagi assolit les competncies bsiques i els objectius de
letapa.
11. Recursos
El Departament dEnsenyament posa a disposici dels professors i alumnes de
programes de diversificaci curricular un entorn virtual especfic (Kampus) per tal de
facilitar el treball en TIC i possibilitar lintercanvi entre programes de diferents instituts.
D. Plans individualitzats
En leducaci secundria obligatria no es concedeixen exempcions de matries. Si
cal, cal que sapliquin plans individualitzats.
Un pla individualitzat (PI) s una eina per a la planificaci de mesures, actuacions i
suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
Sha delaborar un pla individualitzat per a un alumne (article 6.3 de lOrdre
EDU/295/2008) quan es consideri que, per al seu progrs, sn insuficients les
adaptacions que shan incorporat a la programaci ordinria i les mesures de refor o
dampliaci que shan previst.
El pla individualitzat lelabora lequip docent, coordinat pel tutor i pels professionals que
participen en latenci educativa de lalumne. La comissi datenci a la diversitat o
rgan equivalent ha de promoure les mesures dinformaci general, ajuda i
assessorament al tutor-coordinador del pla i a lequip de professors per a la seva
elaboraci i aplicaci.
Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer a partir dun dictamen descolaritzaci,
dun informe psicopedaggic o a demanda del tutor, o dun altre docent si identifiquen
que per al progrs dun alumne no sn suficients les mesures datenci a la diversitat
planificades a la programaci general anual i al suport escolar personalitzat.
Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

9/18

pot requerir la revisi de com sorganitzen els recursos disponibles de laula i del
centre.
Per als alumnes que tenen un dictamen descolaritzaci motivat per condicions
vinculades a discapacitats intellectuals i del desenvolupament sha delaborar un pla
individualitzat durant els dos primers mesos del curs. Si la comissi datenci a la
diversitat o rgan equivalent valora que no s necessari, perqu la discapacitat no
afecta el procs daprenentatge de lalumne, se nha de deixar constncia per escrit.
Hi ha orientacions i informaci complementria per a lelaboraci de plans
individualitzats al web de la XTEC.
El pla individualitzat ha dincloure els interessos i les capacitats de lalumne i les
expectatives de la famlia per anar construint litinerari formatiu al llarg de letapa i
facilitar lorientaci en finalitzar-la.
A proposta del tutor-coordinador del pla, amb lacord de lequip docent i un cop sha
escoltat la famlia, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans
del temps inicialment previst, si els objectius han estat assolits.
Si la famlia o tutors legals solliciten raonadament la finalitzaci del PI, el tutorcoordinador i la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent valora la sollicitud
i ninforma el director de la convenincia de continuar o no amb el pla individualitzat de
lalumne. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat lha de
prendre i signar el director, amb constncia del coneixement de la famlia, en el
document del pla i en lexpedient acadmic de lalumne.
Per a alumnes amb altes capacitats intellectuals i elevat rendiment acadmic,
identificats mitjanant una avaluaci psicopedaggica, per als quals les mesures
dampliaci previstes no hagin estat suficients, tamb es podran proposar plans
individualitzats que comportin la reducci de la durada de letapa. Una vegada sha
preparat un pla individualitzat daquestes caracterstiques, el director del centre ha de
demanar-ne lautoritzaci per aplicar-lo. A aquest efecte, ha de trametre als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la documentaci
segent:
a) Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de lalumne.
b) Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici.
c) Proposta de pla individualitzat elaborat pel centre (amb la collaboraci de
lEAP, si escau).
El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el gerent del Consorci
dEducaci, trametran tota la documentaci, acompanyada dun informe de la
Inspecci dEducaci, a la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i
Batxillerat, que emetr la resoluci adient i la trametr al centre educatiu. El centre ha
de notificar-la per escrit al pare, mare o tutors legals de lalumne. Contra aquesta
resoluci es pot interposar recurs dalada en el termini dun mes davant la consellera
dEnsenyament.
Hi ha orientacions i informaci complementria a la publicaci Guia per a famlies
d'infants i joves amb altes capacitats intellectuals.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

10/18

E. Programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb

inadaptaci al medi escolar i risc d'exclusi social (unitats d'escolaritzaci
compartida - UEC)
1. Definici i objectius
Aquests programes tenen per finalitat prestar atenci educativa, complementant la que
ofereixen els centres educatius, als alumnes dESO que presenten problemes de
comportament i conductes agressives, absentisme i rebuig escolar, trets dinadaptaci
social i risc de marginaci.
Lobjectiu daquests programes s afavorir lassoliment de les competncies bsiques
de letapa i lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria, amb una
metodologia que motivi els alumnes, retornant-los la confiana en les possibilitats
dxit personal, reforant-ne els aprenentatges i evitant laband escolar.
Aquests programes, que es desenvolupen en unitats descolaritzaci compartida
(UEC), tenen una organitzaci on els continguts propis de letapa es treballen en
relaci amb activitats de tipus prctic que es vinculen a diferents oficis.
2. Alumnes i derivaci
Poden incorporar-se a aquests programes els alumnes de 3r i 4t dESO, o alumnes
que tinguin com a mnim 14 anys i no ms de 16 que presentin els trets esmentats
en el punt 1 anterior, quan les mesures datenci a la diversitat dins el centre educatiu
hagin resultat insuficients.
La derivaci a la UEC forma part del procs datenci individualitzada a lalumne quan
shan esgotat totes les actuacions possibles que es poden fer en el centre. La proposta
de derivaci, que s responsabilitat del director del centre educatiu, ha de seguir el
procediment segent:
a) Proposta escrita del tutor a la comissi datenci a la diversitat o, si no nhi ha,
a lrgan de lequip directiu que hagi establert el centre.
b) Si la proposta s acceptada, i amb coneixement del titular del centre si escau,
el director del centre la trasllada a la Inspecci dEducaci juntament amb un
informe de lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) o del
professor dorientaci educativa i lacord escrit dels pares o tutors legals de
lalumne.
c) La Inspecci emet un informe valoratiu sobre aquesta proposta i trasllada
lexpedient sencer al director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,
al gerent del Consorci dEducaci.
d) El director dels serveis territorials (a Barcelona, el gerent del Consorci) resol
motivadament sobre la proposta a partir dels informes esmentats i de la
disponibilitat de places de les UEC i tramet cpies autenticades daquesta
resoluci al director del centre educatiu on est escolaritzat lalumne i al
responsable de la UEC on ser derivat.
Els informes que elabora el tutor de lalumne en el centre shan de referir a:

motius pels quals el tutor proposa lescolaritzaci en una UEC,

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

11/18

actuacions prvies a la proposta que shan portat a terme al centre a fi de donar

resposta educativa a les necessitats especfiques de lalumne,

incorporaci dun document signat pel pare, mare o tutor legal, on consti que han
estat informats i que estan dacord amb la mesura proposada.

Els informes de lEAP o del professor dorientaci educativa shan de referir a:

valoraci psicopedaggica de lalumne;

aspectes que cal prioritzar per compensar les dificultats dadaptaci escolar de
lalumne;

justificaci de la convenincia dassistir a la UEC.

3. Estructura i caracterstiques dels programes

Lestructura daquests programes s la mateixa que la de la resta dels programes de
diversificaci curricular. Les activitats que faci un determinat alumne poden respondre
a un o ms dels mbits que integren els programes: mbit lingstic i social, mbit
cientfic i tecnolgic, i mbit prctic, en funci de si un alumne assisteix a la UEC a
temps total o compartit amb el centre educatiu.
Latenci educativa que ha de desenvolupar la UEC es concreta en un projecte que ha
dexplicitar:

els mbits curriculars que shi treballen i les programacions corresponents, amb
els objectius, lorganitzaci i la metodologia, criteris de seguiment i davaluaci
dels aprenentatges de lalumne,

la distribuci horria de les activitats de lalumne, fent-hi constar els professionals

que impartiran les activitats,

lacci tutorial planificada,

la planificaci de les sessions de coordinaci amb els professors del centre

educatiu per tal de fer el seguiment acadmic i lavaluaci dels alumnes.

Latenci personalitzada a lalumne ha dincloure els aspectes segents:

el refor dels aprenentatges instrumentals i el suport emocional i afectiu dels

alumnes, en un entorn ms redut i amb una organitzaci i un funcionament molt
ms flexibles que els del centre educatiu,

lacci dorientaci personal planificada per tal daconseguir la implicaci dels

alumnes en el procs formatiu i per afavorir ladequaci de la seva transici a la
vida adulta en entorns normalitzats, ja sigui en programes de formaci o
mitjanant la inserci al mn laboral,

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

12/18

litinerari formatiu dels alumnes a partir de levoluci personal, ledat, els

interessos, les motivacions i les capacitats i el grau dassoliment dels objectius
previstos.

4. Acci tutorial en aquests programes

La tutoria ha de ser compartida entre el tutor del centre educatiu i el responsable de
l'alumne a la UEC, i ha de caracteritzar-se per:

donar suport als aspectes psicolgics que facilitin el desenvolupament de les

habilitats emocionals i socials;

orientar lalumne en lelaboraci del seu projecte de futur, donant-li eines per
desenvolupar lautonomia personal, professional i social;

informar i assessorar les famlies dels alumnes sobre aquest procs dorientaci
per garantir-ne la collaboraci i participaci.

5. Seguiment acadmic, avaluaci i acreditaci escolar de lalumne que assisteix a les

UEC
Sha de constituir un equip format pel tutor de lalumne del centre educatiu, la persona
responsable de lalumne a la UEC i, si es considera convenient, un professional de
lEAP o el professor dorientaci educativa del centre educatiu, per tal de fer seguiment
de lalumne segons el pla individualitzat que shagi establert, que ha dincloure:

capacitats que es prioritzen

matries del currculum que es treballaran

criteris davaluaci

horari de lalumne

Els responsables de les UEC han de concretar el pla individualitzat de cada alumne a
partir de la programaci general de la UEC.
El tutor del centre educatiu s responsable dacordar els criteris davaluaci amb els
professors de les diferents matries del curs on est matriculat lalumne.
El seguiment acadmic i lavaluaci del progrs de lalumne shan de fer de manera
collegiada entre el responsable de l'alumne a la UEC i el tutor designat pel centre
educatiu, coordinats per aquest tutor del centre i amb una periodicitat com a mnim
trimestral. Cal aixecar acta de cada reuni.
En finalitzar cada curs escolar, el tutor designat pel centre educatiu ha de ser el
responsable de traspassar la informaci sobre lalumne a les sessions davaluaci final
del centre educatiu. Aquesta informaci sha de recollir en les corresponents actes
davaluaci i en els documents oficials de lalumne que corresponguin.
6. Retorn de lalumne al centre de procedncia

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

13/18

En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de lalumne al centre educatiu,

sha dinstrumentar el procediment segent:
a) L'equip de seguiment del pla individualitzat de l'alumne comunica a les
direccions del centre educatiu i de la UEC, respectivament, que lalumne ja pot
incorporar-se plenament al centre educatiu i els lliura lltim informe de
seguiment i lavaluaci corresponent.
b) El director del centre educatiu comunica als pares i a la Inspecci el retorn del
seu fill i alumne, respectivament.
c) La Inspecci ho comunica al director dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al gerent del Consorci dEducaci, perqu en quedi constncia.
F. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials
F.1. Criteris generals
En el marc dels principis generals de leducaci inclusiva, latenci als alumnes ha de
tenir lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible i adequat, en
entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los
laccs als entorns i activitats generals i als aprenentatges escolars.
Laprenentatge cooperatiu, la intervenci de ms dun professional a laula, la
planificaci de la participaci de tots els alumnes en les activitats daula, la resoluci
collaborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusi de tots els alumnes a
laula ordinria.
Els centres han de prioritzar que els mestres de pedagogia teraputica i els professors
de lespecialitat dorientaci educativa facin atenci directa als alumnes amb
necessitats educatives especials greus en els entorns escolars ordinaris i donin suport
als professors en la participaci d'aquests alumnes a laula ordinria.
Per a lalumne que necessiti suport deducadors deducaci especial, auxiliars
deducaci especial o vetlladors, el tutor de lalumne ha de facilitar per escrit a aquests
professionals lhorari, lloc i les activitats que ha de desenvolupar i fer-ne la supervisi i
els ajustaments necessaris al llarg del curs. El suport daquests professionals
sincrementar, disminuir i suprimir en funci de levoluci de lalumne sobretot en
aspectes dautonomia personal i de conducta que li permetin participar de manera ms
autnoma en les activitats previstes al centre i a laula.
Lequip docent, amb la collaboraci de lEAP, ha de fer el seguiment dels
aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que correspongui en relaci amb
latenci educativa que es dna a lalumne, procurant sempre la mxima participaci
daquest en els entorns i grups ordinaris.
En la valoraci del procs daprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives
especials cal tenir especialment en compte lassoliment de les competncies bsiques,
el desenvolupament personal i social i ladquisici dhbits dautonomia i de treball.
Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives
especials ha de seguir el mateix procs que la resta dels alumnes.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

14/18

Per als alumnes amb necessitats educatives especials que disposin dun pla
individualitzat, els resultats de les avaluacions de les matries shan de referir a aquest
pla i, a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci, sha de resumir la informaci que
sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne. Lavaluaci qualitativa ha de
recollir bsicament el grau dassoliment de les competncies bsiques dacord amb el
currculum. Per a lacreditaci cal tenir en compte litinerari formatiu posterior. El pla
individualitzat ha dincloure informaci sobre les capacitats i possibilitats de lalumne.
En els informes trimestrals cal explicitar levoluci de lalumne en les diferents matries
i, fins on sigui possible, els continguts treballats i els aprenentatges realitzats,
lassoliment dhbits de treball i dautonomia i ladaptaci al centre i al grup. s
convenient utilitzar el mateix model dinforme que amb la resta dels alumnes. Aquesta
informaci sha de compartir amb les famlies oportunament.
Si lalumne no cursa determinades matries, aquestes no shan de qualificar a les
actes davaluaci ni a lexpedient de lalumne, en qu cal fer-ne constar el motiu i
informar als pares que es far aix a efecte dexpedient acadmic.
En finalitzar el curs escolar els professors que han impartit cadascuna de les matries
han datorgar a lalumne la qualificaci que correspongui, tenint en compte els plans
individualitzats que per a cada alumne shagin formulat. Correspon a lequip docent
decidir sobre la promoci de lalumne.
En lavaluaci final de letapa cal considerar la maduresa de lalumne en relaci amb
els objectius i les competncies bsiques de letapa, la maduresa personal i les
possibilitats de progrs en cursos posteriors.
El centre, mitjanant la comissi datenci a la diversitat o mbit equivalent, ha de fer
el seguiment de levoluci de lalumne amb necessitats educatives especials amb
participaci dels tutors i professionals especialistes EAP, professors dorientaci
educativa, mestre de pedagogia teraputica, professionals de la USEE com a
element clau de les decisions organitzatives, curriculars i avaluadores que es prenguin
per afavorir la inclusi escolar.
La implicaci de les famlies i lenregistrament sistemtic dels aspectes que es tracten i
els acords que es prenen sn essencials per poder fer el seguiment de levoluci dels
alumnes.
En els documents oficials davaluaci shan de fer constar les mesures datenci a la
diversitat adoptades i el pla individualitzat, si escau.
F.2. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn recursos per facilitar latenci
educativa i promoure la participaci en entorns escolars ordinaris als alumnes amb
discapacitats intellectuals i del desenvolupament.
Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre 10 alumnes i com a
mnim 5 dels esmentats en el pargraf anterior. Han de donar suport als professors del
grup ordinari mitjanant lelaboraci de materials especfics o adaptats que facilitin la
participaci daquests alumnes en les activitats generals del grup i la concreci
destratgies per fer possible la seva participaci a laula ordinria. Tamb els
correspon lacompanyament, quan calgui, daquests alumnes en les activitats a laula
Atenci a la diversitat a leducaci secundria

15/18

ordinria. Aix mateix, han de desenvolupar activitats especfiques, individuals o en

grup redut, quan els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin
indispensable.
Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part
dun grup ordinari. Els tutors daquests alumnes seran els docents de les USEE. En la
presa de decisions referides a aquests alumnes hi han de participar els tutors i els
seus professors per mitj dels equips docents i de la comissi datenci a la diversitat
o rgan equivalent.
Els alumnes atesos pels professionals de la USEE tenen com a marc curricular de
referncia pel treball de les seves habilitats acadmiques, el mateix que sestableix al
projecte educatiu per la resta dalumnes de la seva edat o del seu grup ordinari de
referncia i, prioritzant aspectes que afavoreixin ladquisici de les habilitats
adaptatives segents: comunicaci, cura personal, hbits dhigiene, viure en
comunitat, salut i higiene, oci i treball.
Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla
individualitzat. Ha de ser lequip docent qui estableixi els criteris per a latenci i
lavaluaci daquests alumnes, seguint els criteris de centre acordats per la comissi
datenci a la diversitat o rgan equivalent del centre.
Els professors de la USEE collaboren amb el tutor del grup ordinari en la tutoria
individual dels alumnes que atenen i en el seguiment del seu procs daprenentatge i
aporten a lequip docent, per a lavaluaci de lalumne, tota la informaci sobre
levoluci en aquelles matries en qu tinguin una intervenci directa, i els elements
per a la valoraci dels aprenentatges i el procs de maduresa. Aix mateix, tots els
professors que imparteixin docncia a lalumne han daportar les valoracions
corresponents. Lequip docent pot preveure la possibilitat de fer una sessi davaluaci
complementria per avaluar els alumnes atesos amb professionals de la USEE.
La comissi datenci a la diversitat, o rgan equivalent del centre, ha de planificar,
conjuntament amb els serveis educatius, la continutat dels alumnes en finalitzar
leducaci bsica.
Les unitats de suport a leducaci especial esmentades fins aqu inclouen tamb les
unitats definides com deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de
novembre, sobre latenci educativa als alumnes amb necessitats educatives
especials. En tot cas, correspon a lequip directiu la dinamitzaci de la comunitat
escolar per avanar en leducaci inclusiva de tots els alumnes.
F.3. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial
Dacord amb la Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les
normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres del Servei dEducaci de
Catalunya (DOGC nm. 6077, de 29.2.2012), els alumnes que sescolaritzin de
manera compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial shan de
matricular al centre en el qual tinguin ms permanncia, segons la resoluci de la
direcci dels serveis territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de
Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de la documentaci acadmica
corresponent.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

16/18

Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres

educatius que atendran lalumne. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat
de les actuacions, cal que abans de linici daquesta modalitat descolaritzaci i no
ms tard de dos mesos desprs de comenar el curs escolar els professionals
dambds centres que participin en latenci educativa a lalumne, demanant suport a
lEAP, si cal, concretin latenci que es donar a lalumne en un pla individualitzat
prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment
i lavaluaci (per a detalls daquests plans, vegeu lapartat daquest document
corresponent als plans individualitzats) i es facin els ajustaments horaris que
correspongui. Tal com sestableix en larticle 21.2 de la Resoluci ENS/315/2012,
aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumne entre els dos centres
durant lhorari lectiu.
El seguiment de levoluci de lalumne i de lajustament del pla individualitzat, i la
introducci, si escau, de modificacions en latenci educativa, sha de fer
conjuntament, i com a mnim, per un professional de cada centre. El coordinador del
pla individualitzat ser un mestre o un professor del centre on lalumne est matriculat.
Els professors i els professionals dambds centres que atenguin lalumne aportaran a
lequip docent informaci sobre els seus aprenentatges.
La comissi datenci a la diversitat, o rgan equivalent, del centre ordinari ha de
vetllar per lelaboraci, laplicaci i el seguiment del pla individualitzat dels alumnes
amb escolaritat compartida entre centre deducaci especial i centre ordinari. El
director del centre on lalumne est matriculat aprova el pla individualitzat a proposta
de la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent.
G. Alumnes que simultaniegen l'ESO amb estudis de msica o de dansa
Als alumnes d'ESO que, pel fet de cursar estudis de msica o de dansa, sollicitin no
cursar les matries optatives i/o educaci fsica i/o msica sels podr aplicar un pla
individualitzat consistent en la convalidaci o el reconeixement daquestes matries
segons el procediment que sespecifica en els documents Simultanetat destudis
dESO o de batxillerat amb estudis de msica i Simultanetat destudis dESO o de
batxillerat amb estudis de dansa.
H. Alumnes d'ESO amb dedicaci significativa a la prctica de l'esport
H.1. Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva
En el marc dels acords establerts entre el Departament dEnsenyament i la Secretaria
General de lEsport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius
despecial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectes de centre que
incloguin adaptacions del currculum de la matria deducaci fsica i/o de les matries
optatives per a alumnes de letapa dESO.
Per sollicitar lautoritzaci daquests projectes en centres que pertanyen a la xarxa de
centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, el director del centre
trametr al director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del
Consorci dEducaci la proposta de projecte elaborada pel centre, en la qual caldr
especificar els continguts i objectius de la matria deducaci fsica i/o de les matries
optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats als alumnes
despecial atenci a la prctica esportiva. La direcci dels serveis territorials o, a la
Atenci a la diversitat a leducaci secundria

17/18

ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci trametran la documentaci,

amb informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General dEducaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, perqu dicti resoluci. En el cas dalumnes que tinguin un
currculum diferent al que sestableix en el projecte autoritzat, el centre ha delaborar
un pla individualitzat.
H.2. Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport en altres centres
Els alumnes amb dedicaci significativa a lesport avalada pel Consell Catal de
lEsport, matriculats en centres que no pertanyin a la xarxa de centres educatius
despecial atenci a la prctica esportiva, poden sollicitar a la direcci del centre
educatiu que sels apliqui un pla individualitzat que inclogui el reconeixement de la
matria deducaci fsica i dalgunes o totes les matries optatives per a alumnes de
letapa dESO.
En aquest pla individualitzat cal adjuntar-hi la documentaci segent:

Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de lalumne.

Certificat del Consell Catal de lEsport (av. dels Pasos Catalans, 12. 08950,
Esplugues de Llobregat). Els alumnes poden obtenir aquest certificat quan siguin
esportistes que figuren en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci
catalana corresponent.

El director del centre educatiu ha de fer estudiar la petici de pla individualitzat a la

comissi datenci a la diversitat del centre o rgan equivalent, que ha de procedir
dacord amb el que tingui establert per a la resta de plans individualitzats. Ats el motiu
de la sollicitud, el pla individualitzat ha despecificar els continguts i/o objectius de les
matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats per a
lalumne, i deixar constncia del reconeixement de la matria deducaci fsica. El pla
ha de ser aprovat pel director del centre.

Atenci a la diversitat a leducaci secundria

18/18

Caracterstiques especfiques del batxillerat en rgim nocturn

Aquest document cont els apartats segents:
A.
B.
C.
D.
E.
F.

Matries del batxillerat en rgim nocturn

Organitzaci
Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn
Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn
Permanncia en el batxillerat nocturn
Canvi del rgim de batxillerat

El captol 3 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos
aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, estableix les particularitats del batxillerat
nocturn.
A. Matries del batxillerat en rgim nocturn
Tots els alumnes han de cursar les matries segents (article 35 de lOrdre
EDU/554/2008):

Cincies per al mn contemporani

Filosofia i ciutadania
Histria de la filosofia
Histria
Llengua catalana i literatura I i II
Llengua castellana i literatura I i II
Llengua estrangera I i II
Treball de recerca

Les matries de modalitat i optatives que han de cursar els alumnes sn les mateixes,
en nombre i currculum, que per al rgim presencial dirn, amb les adaptacions que es
puguin preveure per a les persones adultes.
B. Organitzaci
El batxillerat en rgim presencial nocturn sorganitza generalment en tres blocs,
cadascun amb una durada dun curs.
La distribuci de les matries, expressada en hores setmanals, s la segent (annex 4
de lOrdre EDU/554/2008):
Matries comunes
Bloc I
Llengua castellana I
Llengua estrangera I
Cincies per al mn
contemporani
Treball de recerca
Total

Bloc II
2 Llengua catalana I
2
3 Filosofia i ciutadania 2

Bloc III
Llengua catalana II
2
Llengua castellana II 2

2 Llengua estrangera II 3

Histria de la filosofia 3

7 Total

Histria
Total

Caracterstiques especfiques del batxillerat en rgim nocturn

3
10

1/2

El treball de recerca es pot fer al bloc I o al bloc II.

Matries de modalitat i optatives
Bloc I
Bloc II
Modalitat 1a
4 Modalitat 3a
Modalitat 2a
4 Modalitat 1b
Modalitat 4a / Optativa
4 Modalitat 4b / Optativa
Total
12 Total

Distribuci d'hores / curs

Matries / Cursos
Matries comunes
Matries de modalitat i optatives
Total dhores

4
4
4
12

Bloc I
7
12
19
56

Bloc III
Modalitat 2b 4
Modalitat 3b 4
-Total
8

Bloc II
7
12
19

Bloc III
10
8
18

Els centres poden oferir als alumnes, a ms de lorganitzaci estndard en tres blocs,
la possibilitat de cursar el batxillerat presencial nocturn en dos anys.
C. Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn
Noms es poden matricular en rgim nocturn els alumnes que tinguin 18 anys o ms i
els que, en edat compresa entre 16 i 18 anys, acreditin la impossibilitat de seguir
estudis en rgim dirn, per motius laborals o altres que a criteri de la direcci del
centre ho justifiqui (art. 34.2 de lOrdre EDU/554/2008).
D. Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn
Sens perjudici de les assignacions de tutors a cada alumne que respongui a les
normes dorganitzaci i funcionament del centre, i dacord amb larticle 38.3 del Decret
102/2010, dautonomia dels centres educatius, el centre pblic ha dassignar un tutor a
cada grup dalumnes. El tutor de cada grup dalumnes de rgim nocturn en coordinar
lactivitat tutorial, que correspon a tot lequip docent (art. 38 de lOrdre EDU/554/2008).
E. Permanncia en el batxillerat nocturn
Lalumne pot estar matriculat en el rgim de batxillerat nocturn un mxim de sis cursos
acadmics, en qu es compten tamb els cursos en qu hagi roms matriculat en el
batxillerat en rgim dirn (art. 39 de lOrdre EDU/554/2008). Les inscripcions que un
alumne hagus formalitzat en el tercer curs de BUP i/o en el COU abans dincorporarse al batxillerat es computen com a inscripcions en el batxillerat, a efecte de
permanncia en el cicle.
F. Canvi del rgim de batxillerat
L'alumne que hagi cursat ensenyaments de batxillerat en rgim dirn o nocturn i vulgui
canviar-se de rgim amb reconeixement dels estudis cursats, ho ha de fer aplicant les
condicions de pas de curs del rgim dirn (art. 40 de lOrdre EDU/554/2008).

Caracterstiques especfiques del batxillerat en rgim nocturn

2/2

Cicles densenyaments esportius LOE

Per a cada modalitat dels ensenyaments esportius sindiquen la denominaci, la
relaci alumnes/professors en les hores de prctiques i la durada i lestructura del
currculum.
Cicle inicial de grau mitj de busseig esportiu amb escafandre autnom
Modalitat: Busseig esportiu
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en busseig esportiu amb escafandre
autnom
Relaci de professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Organitzaci dactivitats de descobriment i
conducci de busseig esportiu

1 professor cada 6 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

240

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Entorn natural del busseig esportiu

10

Organitzaci dactivitats de descobriment i conducci de

23
busseig esportiu
Conducci subaqutica

32

Formaci prctica

140

Nombre total dhores daquest bloc

205

Durada del cicle inicial de busseig esportiu amb

525
escafandre autnom

Cicles densenyaments esportius LOE

1/14

Cicle final de grau mitj de busseig esportiu amb escafandre autnom

Modalitat: busseig esportiu
Cicle final de busseig esportiu amb escafandre autnom
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en busseig esportiu amb escafandre
autnom
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Programaci de la formaci de busseig esportiu
Instrucci en el nivell bsic de busseig esportiu
Instrucci en el nivell avanat de busseig esportiu
Seguretat en els cursos de busseig esportiu

1 professor cada 15 alumnes

1 professor cada 8 alumnes
1 professor cada 8 alumnes
1 professor cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Escola de busseig esportiu
Programaci de la formaci en el busseig esportiu
Instrucci en el nivell bsic de busseig esportiu
Instrucci en el nivell avanat de busseig esportiu
Seguretat en els cursos de busseig esportiu
Preparaci fsica del bussejador esportiu
Formaci prctica
Nombre total dhores daquest bloc

420

Durada del cicle final de busseig esportiu amb

escafandre autnom

600

Cicles densenyaments esportius LOE

2/14

Cicle inicial de grau mitj despeleologia

Modalitat: Espeleologia
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en espeleologia
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Conducci per itineraris diniciaci en
1 professor cada 6 alumnes
lespeleologia
Materials i installacions despeleologia
1 professor cada 6 alumnes
Metodologia de lensenyament de lespeleologia 1 professor cada 15 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

120

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Conducci per itineraris diniciaci en lespeleologia

50

Materials i installacions despeleologia

30

Metodologia de lensenyament de lespeleologia

40

Organitzaci dactivitats i esdeveniments

20

Formaci prctica

110

Nombre total dhores daquest bloc

250

Durada del cicle inicial despeleologia

450

Cicles densenyaments esportius LOE

3/14

Cicle final de grau mitj despeleologia

Modalitat: Espeleologia
Cicle final despeleologia
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en espeleologia
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Escola despeleologia
Perfeccionament tcnic de lespeleologia
Disseny ditineraris i organitzaci desdeveniments de
tecnificaci
Conducci i guiatge per cavitats amb curs hdric actiu

1 professor cada 15 alumnes

1 professor cada 6 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 6 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

90

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Escola despeleologia

25

Perfeccionament tcnic de lespeleologia

60

Preparaci fsica de lespeleleg

25

Disseny ditineraris i organitzaci desdeveniments de

tecnificaci
Conducci i guiatge per cavitats amb curs hdric actiu

60
55

Formaci prctica

195

Nombre total dhores daquest bloc

420

Durada del cicle final despeleologia

690

Cicles densenyaments esportius LOE

4/14

Modalitat: Hpica
Cicle inicial dhpica
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de salt, doma
i concurs complet i disciplines hpiques de resistncia, orientaci i turisme
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Transport i manteniment fsic del cavall a terra
Hipologia
Metodologia de lensenyament de la hpica
Acompanyament per itineraris a cavall

1 professor cada 15 alumnes

1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

240

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Transport i manteniment fsic del cavall a terra

30

Hipologia

30

Metodologia de lensenyament de la hpica

70

Acompanyament per itineraris a cavall

50

Esdeveniments hpics

20

Formaci prctica

100

Nombre total dhores daquest bloc

300

Durada del cicle inicial dhpica

620

Cicles densenyaments esportius LOE

5/14

Cicle final de grau mitj de disciplines hpiques de salt, doma i concurs complet
Modalitat: Hpica
Cicle final de disciplines hpiques de salt, doma i concurs complet
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de salt, doma i
concurs complet
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Ensenyament i tecnificaci hpica
Bases de lentrenament esportiu del cavall
Preparaci fsica del genet
Paraeqestre
Perfeccionament tcnic en salt
Perfeccionament tcnic en doma
Perfeccionament tcnic en concurs complet

1 professor cada 15 alumnes

1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 10 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls
Prova especfica daccs

Hores totals
180

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Ensenyament i tecnificaci hpica

30

Bases de lentrenament esportiu del cavall

30

Preparaci fsica del genet

15

Paraeqestre

25

Organitzaci desdeveniment hpics

15

Perfeccionament tcnic en salt

50

Perfeccionament tcnic en doma

50

Perfeccionament tcnic en concurs complet

45

Formaci prctica

210

Nombre total dhores daquest bloc

470

Durada del cicle final de disciplines hpiques de salt,

doma i concurs complet

830

Cicles densenyaments esportius LOE

6/14

Cicle final de grau mitj de disciplines hpiques de resistncia, orientaci i

turisme eqestre
Modalitat: Hpica
Cicle final de disciplines hpiques de resistncia, orientaci i turisme eqestre
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de resistncia,
orientaci i turisme eqestre
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Ensenyament i tecnificaci hpica
Bases de lentrenament esportiu del cavall
Preparaci fsica del genet
Paraeqestre
Perfeccionament tcnic en raid
Perfeccionament tcnic en trec
Organitzaci ditineraris eqestres

1 professor cada 15 alumnes

1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 10 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 15 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls
Bloc com

Hores totals

Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Ensenyament i tecnificaci hpica

30

Bases de lentrenament esportiu del cavall

30

Preparaci fsica del genet

15

Paraeqestre

25

Organitzaci desdeveniment hpics

15

Perfeccionament tcnic en raid

45

Perfeccionament tcnic en trec

45

Organitzaci ditineraris eqestres

45

Medi natural
Formaci prctica

20
210

Nombre total dhores daquest bloc

480

Durada del cicle final de disciplines hpiques de

resistncia, orientaci i turisme eqestre

660

Cicles densenyaments esportius LOE

7/14

Cicle inicial de grau mitj de judo i defensa personal

Modalitat: Judo i defensa personal
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en judo i defensa personal
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Mduls

Hores totals

Requisit especfic daccs: tenir acreditaci cintur negre

primer dan judo

360

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Ensenyament de judo i defensa personal

60

Organitzaci dactivitats i esdeveniments de judo i defensa

personal

30

Formaci prctica

140

Nombre total dhores daquest bloc

230

Durada del cicle inicial de judo i defensa personal

670

Cicles densenyaments esportius LOE

8/14

Cicle final de grau mitj de judo i defensa personal

Modalitat: Judo i defensa personal
Cicle final de judo i defensa personal
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en judo i defensa personal
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Mduls

Hores totals

Requisit especfic daccs: tenir lacreditaci de cintur

negre segon dan

240

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Formaci i tecnificaci en judo i defensa personal

60

Judo adaptat

35

Entrenament en judo i defensa personal

90

Organitzaci i gesti dactivitats de judo i defensa personal

25

Defensa personal

30

Formaci prctica

210

Nombre total dhores daquest bloc

450

Durada del cicle final de judo i defensa personal

870

Cicles densenyaments esportius LOE

9/14

Cicle inicial de grau mitj de salvament i socorrisme

Modalitat: Salvament i socorrisme
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en salvament i socorrisme
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Seguretat i intervenci en installacions
aqutiques

1 professor cada 20 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

120

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Installacions aqutiques i materials

20

Metodologia de salvament i socorrisme

45

Organitzaci desdeveniments diniciaci en salvament i

socorrisme

15

Seguretat i intervenci en installacions aqutiques

50

Formaci prctica

165

Nombre total dhores daquest bloc

295

Durada del cicle inicial de salvament i socorrisme

495

Cicles densenyaments esportius LOE

10/14

Cicle final de grau mitj de salvament i socorrisme

Modalitat: Salvament i socorrisme
Cicle final de salvament i socorrisme
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en salvament i socorrisme
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Seguretat i intervenci en espais aqutics
naturals

1 professor cada 20 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Escola de salvament i socorrisme

40

Preparaci fsica del socorrista

30

Perfeccionament tcnic en salvament i socorrisme

60

Organitzaci desdeveniments de tecnificaci en salvament

40
i socorrisme
Espais aqutics i materials

60

Seguretat i intervenci en espais aqutics naturals

70

Formaci prctica

180

Nombre total dhores daquest bloc

480

Durada del cicle final de salvament i socorrisme

660

Cicles densenyaments esportius LOE

11/14

Cicle inicial de grau mitj de vela amb aparell fix i aparell lliure
Modalitat: Vela
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell fix i aparell lliure
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Seguretat de navegaci i conservaci de
materials

1 professor cada 6 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Prova especfica daccs

220

Bloc com
Bases del comportament esportiu

30

Primers auxilis

20

Activitat fsica adaptada i discapacitat

10

Organitzaci esportiva

20

Nombre total dhores daquest bloc

80

Bloc especfic
Formaci tcnica

40

Seguretat de navegaci i conservaci de materials

30

Metodologia de la vela i la iniciaci a la competici

50

Formaci prctica

80

Nombre total dhores daquest bloc

200

Durada del cicle inicial de vela amb aparell fix i lliure

500

Cicles densenyaments esportius LOE

12/14

Cicle final de grau mitj de vela amb aparell fix

Modalitat: Vela
Cicle final de vela amb aparell fix
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell fix
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Seguretat en la navegaci a vela
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb
aparell fix
Preparaci del material daparell fix

1 professor cada 6 alumnes

1 professor cada 6 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 6 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Escola de vela

30

Competicions i esdeveniments de vela

15

Seguretat en la navegaci a vela

50

Preparaci fsica del regatista

25

Vela adaptada

20

Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell fix

50

Preparaci del material daparell fix

40

Formaci prctica

190

Nombre total dhores daquest bloc

420

Durada del cicle final de vela en aparell fix

600

Cicles densenyaments esportius LOE

13/14

Cicle final de grau mitj de vela amb aparell lliure

Modalitat: Vela
Cicle final de vela amb aparell lliure
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell lliure
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor cada 30 alumnes, excepte en els crdits segents,
en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Seguretat en la navegaci a vela
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb
aparell lliure
Preparaci del material daparell lliure

1 professor cada 6 alumnes

1 professor cada 6 alumnes
1 professor cada 15 alumnes
1 professor cada 6 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Mduls

Hores totals

Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu

50

Bases de lentrenament esportiu

60

Esport adaptat i discapacitat

20

Organitzaci i legislaci esportiva

35

Gnere i esport

15

Nombre total dhores daquest bloc

180

Bloc especfic
Escola de vela

30

Competicions i esdeveniments de vela

15

Seguretat en la navegaci a vela

50

Preparaci fsica del regatista

25

Vela adaptada

20

Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell lliure

50

Posada a punt del material daparell lliure

40

Formaci prctica

190

Nombre total dhores daquest bloc

420

Durada del cicle final de vela en aparell lliure

600

Cicles densenyaments esportius LOE

14/14

Cicles densenyaments esportius LOGSE

A cada modalitat dels ensenyaments esportius sindiquen la denominaci, la relaci alumnes i
professors en les hores de prctiques, i la durada i estructura del currculum.
Amb un asterisc (*) sassenyalen els crdits que noms es poden cursar desprs dels crdits
del bloc com.
Modalitat: Atletisme
Primer nivell del grau mitj datletisme
Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en atletisme
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I 25

25

Entrenament esportiu I

20

10

30

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

Bloc especfic
Desenvolupament professional

10

10

Formaci tcnica de latletisme (*)

50

125

175

Reglament de les especialitats atltiques

10

10

20

Seguretat esportiva

10

Nombre total dhores daquest bloc

75

140

215

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell datletisme

500

Cicles densenyaments esportius LOGSE

1/32

Segon nivell del grau mitj datletisme

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en atletisme
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

15

15

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de

les curses i de la marxa atltica I (*)

25

35

60

Formaci tcnica i metodologia dels llanaments i de

les proves combinades (*)

25

35

60

Formaci tcnica i metodologia dels salts I (*)

25

35

60

Metodologia de lentrenament de les especialitats

atltiques (*)

10

Reglament de les especialitats atltiques II

10

15

Nombre total dhores daquest bloc

110

110

220

10

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell datletisme

600

Cicles densenyaments esportius LOGSE

2/32

Grau superior datletisme

Denominaci: grau superior datletisme
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
Hores
Crdits
teriques
prctiques

Hores totals

Bloc com
Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

40

200

Bloc especfic
Desenvolupament professional III

20

Reglament de les especialitats atltiques III

25

15

20

Seguretat esportiva

15

Histria de latletisme
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
de les proves combinades (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
de les curses de velocitat i relleus (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
de les curses de mig fons, fons i obstacles (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
de les curses de tanques (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
de la marxa (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del llanament de disc (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del llanament de javelina (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del llanament de martell (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del llanament de pes (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del salt dalada (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del salt de longitud i triple salt (*)
Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament
del salt de perxa (*)

15

Nombre total dhores daquest bloc

40
20
15

30

20

50

25

20

45

25

15

40

25

15

40

20

20

40

20

20

40

20

20

40

20

20

40

20

20

40

20

20

40

30

20

50

20

20

40

350

250

600

Atletisme adaptat

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en latletisme

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior datletisme

1.100

Cicles densenyaments esportius LOGSE

3/32

Modalitat: Basquetbol
Primer nivell del grau mitj de basquetbol
Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
Hores
Crdits
teriques prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

Accions tecnicotctiques individuals i collectives del joc (*)

10

20

30

Sistemes de joc I

10

30

Bloc especfic

Regles del joc I

5
5

Direcci dequips I

10

10

Direcci de partit I

Metodologia de lensenyament i lentrenament del

basquetbol I (*)

10

15

Planificaci i avaluaci de lentrenament del basquetbol I (*) 10

15

Preparaci fsica aplicada I (*)

Seguretat esportiva I

Nombre total dhores daquest bloc

50

5
45

95

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell de basquetbol

380

Cicles densenyaments esportius LOGSE

4/32

Segon nivell del grau mitj de basquetbol

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

150

Accions tecnicotctiques individuals del joc I (*)

20

15

35

Accions tecnicotctiques collectives del joc I (*)

20

15

35

Sistemes de joc II

15

10

25

Regles del joc II

10

Direcci dequips II

15

20

Direcci de partit II

15

20

10

10

15

10

40

Bloc especfic

Metodologia de lensenyament i de lentrenament del

basquetbol II (*)
Planificaci i avaluaci de lentrenament del
basquetbol II (*)
Detecci i selecci de talents I

10

10

Observaci del joc I

10

15

Preparaci fsica aplicada II (*)

10

Psicologia aplicada I (*)

10

15

Seguretat esportiva II

Desenvolupament professional I

Nombre total dhores daquest bloc

150

80

230

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de basquetbol

610

Cicles densenyaments esportius LOGSE

5/32

Grau superior de basquetbol

Denominaci: grau superior de basquetbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport
Entrenament d'alt rendiment
Fisiologia de l'esfor
Gesti de l'esport
Psicologia de l'esport d'alt rendiment
Sociologia de l'esport d'alt rendiment

20
30
25
45
25
10

10
20
15

30
50
40
45
25
10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional
Accions tecnicotctiques individuals del joc III (*)
Accions tecnicotctiques collectives del joc III (*)
Sistemes de joc III
Regles del joc III
Direcci dequips III
Direcci de partit III
Metodologia de lensenyament i de lentrenament del
basquetbol III (*)
Planificaci i avaluaci de lentrenament del
basquetbol III (*)
Detecci i selecci de talents II
Observaci del joc II
Preparaci fsica aplicada III (*)
Psicologia aplicada II
Seguretat esportiva III

10
10
10
10
5
15
15

10
10
10
5
10
10

10
20
20
20
10
25
25

15

10

25

20

15

35

10
15
5
10
5

10
10
5
5

20
25
10
15
5

Nombre total dhores daquest bloc

165

110

265

10

10

20

15

20

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari
Basquetbol adaptat
Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el
basquetbol
Nombre total dhores daquest bloc
Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior de basquetbol

765

Cicles densenyaments esportius LOGSE

6/32

Modalitat: Esports dhivern

Primer nivell del grau mitj desqu alp
Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
Hores
Hores
teriques prctiques totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

15

Formaci tcnica de lesqu alp I (*)

30

30

60

Material desqu alp

10

15

Metodologia de lensenyana de lesqu alp I (*)

25

25

50

Medi ambient de muntanya I

15

20

Seguretat esportiva I

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

110

70

180

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell desqu alp

465

Cicles densenyaments esportius LOGSE

7/32

Segon nivell del grau mitj desqu alp

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
Hores
teriques prctiques

Hores
totals

Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

Crdits
Bloc com

10

40

10

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Formaci tcnica de lesqu alp II (*)

15

30

45

Reglament i cronometratge desqu alp

10

15

Material desqu alp II

10

10

20

Metodologia de lensenyana de lesqu alp II (*)

15

30

45

Metodologia de lentrenament de lesqu alp (*)

20

35

55

Medi ambient de muntanya II

15

10

25

Seguretat esportiva II

15

10

25

Nombre total dhores daquest bloc

110

130

240

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell desqu alp

620

Cicles densenyaments esportius LOGSE

8/32

Grau superior desqu alp

Denominaci: grau superior desqu alp
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Material desqu alp III

25

25

50

Metodologia de lentrenament i de lensenyament de

lesqu alp (*)

70

80

150

Optimitzaci de les tcniques i tctiques de lesqu alp

(*)

70

90

160

Seguretat esportiva III

25

15

40

Nombre total dhores daquest bloc

210

220

430

Els esports dhivern adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els

esports dhivern

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior desqu alp

930

Cicles densenyaments esportius LOGSE

9/32

Primer nivell del grau mitj desqu de fons

Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

15

15

Formaci tcnica de lesqu de fons I (*)

20

30

50

Material desqu de fons I

10

15

Metodologia de lensenyana de lesqu de fons I (*)

20

25

45

Medi ambient de muntanya I

15

20

Seguretat esportiva I

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

95

70

165

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell desqu de fons

450

Cicles densenyaments esportius LOGSE

10/32

Segon nivell del grau mitj desqu de fons

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Formaci tcnica de lesqu de fons II (*)

10

15

25

Reglament i cronometratge de lesqu de fons

10

15

Material desqu de fons II

10

10

20

Metodologia de lensenyana de lesqu de fons II (*)

10

20

30

Metodologia de lentrenament de lesqu de fons (*)

15

20

35

Medi ambient de muntanya II

15

10

25

Seguretat esportiva II

15

10

25

Nombre total dhores daquest bloc

95

90

185

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell desqu de fons

565

Cicles densenyaments esportius LOGSE

11/32

Grau superior desqu de fons

Denominaci: grau superior desqu de fons
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Material desqu de fons III

15

20

35

Metodologia de lentrenament i de lensenyament de

lesqu de fons (*)

60

70

130

Optimitzaci de les tcniques i tctiques de lesqu de

fons (*)

50

70

120

Seguretat esportiva III

25

15

40

Nombre total dhores daquest bloc

170

185

355

Els esports dhivern adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els

esports dhivern

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior desqu de fons

855

Cicles densenyaments esportius LOGSE

12/32

Primer nivell del grau mitj de surf de neu

Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

15

Formaci tcnica del surf de neu I (*)

15

35

50

Material de surf de neu I

10

15

Metodologia de lensenyana del surf de neu I (*)

15

30

45

Medi ambient de muntanya I

15

20

Seguretat esportiva I

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

85

80

165

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell de surf de neu

450

Cicles densenyaments esportius LOGSE

13/32

Segon nivell del grau mitj de surf de neu

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Formaci tcnica del surf de neu II (*)

15

20

35

Reglament de larbitratge del surf de neu

10

15

Material de surf de neu II

10

10

20

Metodologia de lensenyana del surf de neu II (*)

15

25

40

Metodologia de lentrenament del surf de neu (*)

20

25

45

Medi ambient de muntanya II

15

10

25

Seguretat esportiva II

15

10

25

Nombre total dhores daquest bloc

110

105

215

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de surf de neu

595

Cicles densenyaments esportius LOGSE

14/32

Grau superior de surf de neu

Denominaci: grau superior de surf de neu
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 12 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Material del surf de neu III

15

20

35

Metodologia de lentrenament i de lensenyament del

surf de neu (*)

40

60

100

Optimitzaci de les tcniques i tctiques del surf de

neu (*)

40

50

90

Seguretat esportiva III

25

15

40

Nombre total dhores daquest bloc

140

155

295

Els esports dhivern adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els

esports dhivern

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior de surf de neu

795

Cicles densenyaments esportius LOGSE

15/32

Modalitat: Futbol i futbol sala

Primer nivell del grau mitj de futbol
Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
Hores
Crdits
teriques
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I 25

25

Entrenament esportiu I

20

10

30

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

10

10

Direcci dequips I

10

Metodologia de lensenyament i lentrenament del futbol I (*)

10

15

Preparaci fsica I (*)

10

15

Regles del joc I

15

20

Seguretat esportiva

10

Tctica i sistemes de joc I

25

25

50

Tcnica individual i collectiva I (*)

20

20

40

Nombre total dhores daquest bloc

100

70

170

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell de futbol

455

Cicles densenyaments esportius LOGSE

16/32

Segon nivell del grau mitj de futbol

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

15

15

Direcci dequips II

15

10

25

Metodologia de lensenyament i de lentrenament del

futbol II (*)

15

20

Preparaci fsica II (*)

15

10

25

Regles del joc II

10

15

Tctica i sistemes de joc II

20

30

50

Tcnica individual i collectiva II (*)

15

20

35

Nombre total dhores daquest bloc

105

80

185

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de futbol

565

Cicles densenyaments esportius LOGSE

17/32

Grau superior de futbol

Denominaci: grau superior de futbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

Crdits
Bloc com

45

200

Bloc especfic
Desenvolupament professional III

30

30

Regles del joc III

10

15

25

Tcnica individual i collectiva III (*)

30

50

80

Tctica i sistemes de joc III

50

50

100

Seguretat esportiva II

10

15

Preparaci fsica III (*)

20

30

50

Direcci d'equips III

15

15

30

Metodologia de l'ensenyament i l'entrenament del

futbol III (*)

20

25

45

Nombre total dhores daquest bloc

180

195

375

El futbol adaptat

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el

futbol

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior de futbol

875

Cicles densenyaments esportius LOGSE

18/32

Primer nivell del grau mitj de futbol sala

Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

10

10

Direcci dequips I

10

Metodologia de lensenyament i de lentrenament del

futbol sala I (*)

10

15

Preparaci fsica I (*)

10

15

Regles del joc I

10

15

Seguretat esportiva

10

Tctica i sistemes de joc I

15

15

30

Tcnica individual i collectiva I (*)

15

15

30

Nombre total dhores daquest bloc

80

55

135

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell de futbol sala

420

Cicles densenyaments esportius LOGSE

19/32

Segon nivell del grau mitj de futbol sala

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

15

15

Direcci dequips II

10

15

Metodologia de lensenyament i de lentrenament del

futbol sala II (*)

15

20

Preparaci fsica II (*)

15

10

25

Regles del joc II

10

15

Tcnica individual i collectiva II (*)

20

20

40

Tctica i sistemes de joc II

25

20

45

Nombre total dhores daquest bloc

110

65

175

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de futbol sala

555

Cicles densenyaments esportius LOGSE

20/32

Grau superior de futbol sala

Denominaci: grau superior de futbol sala
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
Hores
Crdits
teriques
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Bloc especfic
Desenvolupament professional III

30

30

Regles del joc III

10

10

20

Tcnica individual i collectiva III (*)

25

45

70

Tctica i sistemes de joc III

45

45

90

Seguretat esportiva II

10

15

Preparaci fsica III (*)

15

20

35

Direcci d'equips III

15

15

30

Metodologia de l'ensenyament i l'entrenament del futbol III (*) 15

25

40

Nombre total dhores daquest bloc

160

170

330

El futbol sala adaptat

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el futbol

sala

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior de futbol sala

830

Cicles densenyaments esportius LOGSE

21/32

Modalitat: Handbol
Primer nivell del grau mitj dhandbol
Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

10

10

Metodologia de lensenyament i lentrenament de

lhandbol I (*)

25

15

40

Regles del joc I

10

Formaci tcnica i tctica individual I (*)

10

15

25

Tcniques bsiques de lorganitzaci dactivitats en

handbol

10

Nombre total dhores daquest bloc

60

10
35

95

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell dhandbol

380

Segon nivell del grau mitj dhandbol

Cicles densenyaments esportius LOGSE

22/32

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol

Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 24 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

15

15

Direcci dequips

10

10

20

Metodologia de lensenyament i lentrenament de

lhandbol II (*)

20

10

30

Preparaci fsica especfica (*)

20

15

35

Regles del joc II

10

Joc collectiu ofensiu i defensiu

20

20

40

Formaci tcnica i tctica individual II (*)

15

15

30

Seguretat en lhandbol

10

Nombre total dhores daquest bloc

115

10
75

190

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

20

10

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell dhandbol

570

Cicles densenyaments esportius LOGSE

23/32

Grau superior dhandbol

Denominaci: grau superior dhandbol
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

10

Direcci dequips II

20

10

30

Formaci tcnica i tctica individual de lhandbol III (*)

20

15

35

Joc collectiu ofensiu i defensiu II

20

40

60

Metodologia de lentrenament de lhandbol III (*)

15

30

45

Preparaci fsica especfica II (*)

20

15

35

Regles del joc III

15

10

25

Seguretat de lhandbol II

10

Nombre total dhores daquest bloc

120

130

250

Lhandbol adaptat

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en

lhandbol

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior dhandbol

750

Cicles densenyaments esportius LOGSE

24/32

Modalitat: Muntanya i escalada

Primer nivell del grau mitj de les especialitats descalada, muntanya mitjana, descens
de barrancs i alta muntanya

Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en escalada, muntanya mitjana,

descens de barrancs i alta muntanya
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Formaci tcnica de lexcursionisme . 1 professor per cada 8 alumnes
Seguretat en lexcursionisme .. 1 professor per cada 8 alumnes
Medi ambient de muntanya .. 1 professor per cada 8 alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

20

20

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I

25

25

Entrenament esportiu I

20

Fonaments sociolgics de lesport

Organitzaci i legislaci de lesport I

Primers auxilis i higiene en lesport

25

10

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

20

120

10

30

Bloc especfic
Desenvolupament professional I

10

10

Formaci tcnica de lexcursionisme (*)

25

20

45

Medi ambient de muntanya

30

10

40

Seguretat en lexcursionisme

10

10

20

Didctica i dinmica de grups (*)

10

10

20

Nombre total dhores daquest bloc

85

50

135

Bloc complementari
Terminologia especfica catalana

Fonaments de lesport adaptat

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

15

15

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

150

Durada del curs de 1r nivell dexcursionisme

420

Cicles densenyaments esportius LOGSE

25/32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat descalada

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en escalada
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes, excepte en els
crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:

Seguretat en lescalada ...

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada
Medi ambient de la modalitat esportiva .

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 4 alumnes
1 professor per cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament

II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Coneixement del medi

10

Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*)

10

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de

lescalada (*)

25

40

65

Equipament dinstallacions descalada

10

25

35

Entrenament de lescalada (*)

15

35

50

Seguretat en lescalada

10

15

25

Conducci en escalada

10

25

35

Nombre total dhores daquest bloc

100

150

250

10

20
10

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell descalada

630

Cicles densenyaments esportius LOGSE

26/32

Grau superior descalada

Denominaci: grau superior descalada
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en el crdit segent, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Optimitzaci de les tcniques de lescalada:

1 professor per cada 4 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Conducci en lescalada

10

50

60

Entrenament de lescalada (*)

15

70

85

Optimitzaci de les tcniques de lescalada (*)

20

60

80

Nombre total dhores daquest bloc

65

190

255

Els esports de muntanya i escalada adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els

esports de muntanya i escalada

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior descalada

755

Cicles densenyaments esportius LOGSE

27/32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de muntanya mitjana

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en muntanya mitjana
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Seguretat en la muntanya mitjana.
Medi ambient de la modalitat esportiva

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Coneixement del medi

10

Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*)

10

Formaci tcnica i metodolgica de la progressi en

muntanya (*)

20

35

55

Entrenament de lexcursionisme (*)

10

10

20

Seguretat en la muntanya mitjana

10

25

35

Conducci en la muntanya mitjana

20

25

Nombre total dhores daquest bloc

75

100

175

10

20
10

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de muntanya mitjana

555

Cicles densenyaments esportius LOGSE

28/32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de descens de barrancs

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en descens de barrancs.
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Seguretat en el descens de barrancs
Medi ambient de la modalitat esportiva .

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i

lentrenament II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

10

40

150

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

10

Coneixement del medi

10

Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*)

10

Formaci tcnica i metodolgica del descens de

barrancs (*)

20

40

60

Entrenament del descens de barrancs (*)

10

Seguretat en el descens de barrancs

10

25

35

Conducci en barrancs

10

20

30

Nombre total dhores daquest bloc

75

100

175

10

20
10

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera

10

10

Equipaments esportius

10

10

Informtica bsica aplicada

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

30

30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell de descens de

barrancs

555

Cicles densenyaments esportius LOGSE

29/32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat dalta muntanya

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en alta muntanya.
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Seguretat en lalta muntanya .....
Formaci tcnica i metodolgica de lalpinisme ..
Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lesqu de
muntanya
Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada
Medi ambient de la modalitat esportiva .

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 4 alumnes

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 4 alumnes
1 professor per cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Crdits

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores totals

Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II

40

40

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament

II

45

45

Entrenament esportiu II

30

Organitzaci i legislaci de lesport II

Teoria i sociologia de lesport

20

20

Nombre total dhores daquest bloc

140

10

40

10

150

10

20

Bloc especfic
Desenvolupament professional II

10

Coneixement del medi

10

10

Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*)

10

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de

lalpinisme (*)

10

35

45

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lesqu

de muntanya (*)

10

35

45

Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de

lescalada (*)

25

40

65

Entrenament de lexcursionisme (*)

10

10

20

Entrenament de lalpinisme i lesqu de muntanya (*)

10

10

20

Seguretat en lalta muntanya

10

25

35

Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya

10

20

30

Nombre total dhores daquest bloc

115

185

300

10

Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera
Equipaments esportius
Informtica bsica aplicada

10
10
10

Nombre total dhores daquest bloc

30

10
10
10
30

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del curs de 2n nivell dalta muntanya

680

Cicles densenyaments esportius LOGSE

30/32

Grau superior dalta muntanya

Denominaci: grau superior dalta muntanya
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes, excepte en els
crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:

Formaci tcnica de lesqu de muntanya:

Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme:

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 4 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya II

10

35

45

Entrenament de lalpinisme (*)

10

55

65

Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*)

40

45

Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme (*)

20

50

70

Nombre total dhores daquest bloc

65

190

255

Els esports de muntanya i escalada adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports

de muntanya i escalada

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior dalta muntanya

755

Cicles densenyaments esportius LOGSE

31/32

Grau superior desqu de muntanya

Denominaci: grau superior desqu de muntanya
Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor per cada 18 alumnes,
excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada
cas:
Formaci tcnica de lesqu de muntanya:
Optimitzaci de les tcniques de lesqu de
muntanya:

1 professor per cada 8 alumnes

1 professor per cada 8 alumnes

Durada i estructura del currculum:

Hores
teriques

Hores
prctiques

Hores
totals

Biomecnica de l'esport

20

10

30

Entrenament d'alt rendiment

30

20

50

Fisiologia de l'esfor

25

15

40

Gesti de l'esport

45

45

Psicologia de l'esport d'alt rendiment

25

25

Sociologia de l'esport d'alt rendiment

10

10

Nombre total dhores daquest bloc

155

45

200

Desenvolupament professional III

20

10

30

Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya II

10

35

45

Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*)

40

45

Entrenament de lesqu de muntanya (*)

20

50

70

Optimitzaci de les tcniques de lesqu de muntanya (*)

10

55

65

Nombre total dhores daquest bloc

65

190

255

Els esports de muntanya i escalada adaptats

10

10

20

Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports

de muntanya i escalada

15

20

Nombre total dhores daquest bloc

15

25

40

Crdits
Bloc com

Bloc especfic

Bloc complementari

Nombre dhores del projecte

60

Nombre dhores del bloc de formaci prctica

200

Durada del grau superior desqu de muntanya

755

Cicles densenyaments esportius LOGSE

32/32

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica

(LOGSE)
Cicles formatius de grau mitj
Reial
decret

Currculum
(decret i data)

DOGC

Denominaci

Total

Durada
lect.

FCT

Crdit de
sntesi
Mn.

Mx.

Activitats agrries
1716/96

49/1998, de 3.3

1715/96

134/1998, de 9.6

1713/96

133/1998, de 9.6

1717/96
1714/96

20.4.98 Explotacions agrcoles intensives

2.000

1.590

410

90

120

3.7.98 Explotacions agrcoles extensives

2.000

1.590

410

90

120

2.000

1.590

410

90

120

117/1999, de 19.4

30.6.98 Treballs forestals i de conservaci del medi

natural
11.5.99 Explotacions ramaderes

2.000

1.590

410

90

120

55/1998, de 3.3

23.4.98 Jardineria

2.000

1.590

410

90

120

19.5.99 Conducci dactivitats fisicoesportives en el

medi natural

2.000

990

410

60

120

2.000

1.260

740

60

120

1.700

960

740

2.000

1.260

740

60

120

1.400

960

440

60

120

1.300

990

310

60

85

Activitats fsiques i esportives

2048/96

118/1999, de 19.4

Activitats maritimopesqueres
725/94

212/1998, de 30.7

726/94

169/1997, de 22.7

17.8.98 Operaci, control i manteniment de

mquines i installacions del vaixell
4.8.97 Operacions de cultiu aqcola

724/94

54/1996, de 6.2

29.2.96 Pesca i transport martim

727/94

87/2000, de 8.2

9.3.00 Busseig a profunditat mitjana

Administraci
1662/94

57/1996, de 6.2

29.2.96 Gesti administrativa

Arts grfiques
2424/94

171/97, de 2.7

2.000

1.620

380

60

120

2425/94

207/97, de 30.7

28.8.97 Impressi en arts grfiques

4.8.97 Preimpressi en arts grfiques

1.400

990

410

50

120

2426/94

199/1999, de 13.7

19.8.99 Enquadernaci i manipulaci de paper i

cartr

1.400

990

410

50

85

29.2.96 Comer

1.400

990

410

60

85

1.400

990

410

60

120

Comer i mrqueting
1655/94

53/1996, de 6.2

Comunicaci, imatge i so
2037/95

50/1999, de 23.2

5.3.99 Laboratori dimatge

Edificaci i obra civil

2212/93

55/1996, de 6.2

29.2.96 Obres de la construcci

2.000

1.710

290

70

120

2214/93

86/2000, de 8.2

2.000

1.600

400

60

120

2213/93

131/1998, de 9.6

9.3.00 Operaci i manteniment de maquinria de

construcci
22.6.98 Obres de formig

2.000

1.600

400

60

120

2211/93

132/1998, de 9.6

22.6.98 Acabats de construcci

2.000

1.600

400

60

120

Electricitat i electrnica
623/95

368/1996, de 29.10

22.11.96 Equips i installacions electrotcniques

2.000

1.650

350

60

120

624/95

372/1996, de 29.10

22.11.96 Equips electrnics de consum

2.000

1.650

350

60

120

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

1/7

Reial
decret

Currculum
(decret i data)

DOGC

Denominaci

Total

Durada
lect.

FCT

Crdit de
sntesi
Mn.

Mx.

Fabricaci mecnica
2419/94

139/1997, de 13.5

13.6.97 Mecanitzaci

2.000

1.600

400

90

120

2420/94

119/1999, de 19.4

18.5.99 Tractaments superficials i trmics

1.400

990

410

60

120

2421/94

(en tramitaci)

1.400

990

410

60

120

Fosa

1657/94

12/1999, de 26.1

11.2.99 Soldadura i caldereria

2.000

1.600

400

90

120

2419/94

139/1997, de 13.5

13.6.97 Mecanitzaci, adaptat al perfil professional

de reparaci i manteniment daparells de
mesura i control (Ordre de 16.9.1999,
DOGC nm. 2989, de 6.10.99)

2.000

1.600

400

90

120

498/03

(no tramitat)

2.000

2.000

1.590

410

90

120

1.400

990

410

50

120

1.300

990

310

50

85

2.000

1.600

400

Joieria

Fusta i moble
732/94

369/1996, de 29.10

731/94

178/1997, de 22.7

730/94

(no tramitat)

22.11.96 Fabricaci a mida i installaci de fusteria i

moble
4.8.97 Fabricaci industrial de fusteria i moble
Transformaci de fusta i suro

Hoteleria i turisme
2219/93

309/1995, de 7.11

2220/93

174/1997, de 22.7

2221/93

306/1995, de 7.11

30.11.95 Cuina

1.400

960

440

30.11.95 Serveis de restaurant i bar

4.8.97 Pastisseria i forneria

1.400

990

410

20.10.98 Caracteritzaci

2.000

1.700

300

90

120

1.400

990

410

60

120

2.000

1.700

300

60

120

10.11.04 Explotaci de sistemes informtics

2.000

1.690

310

90

120

28.8.97 Escorxador i carnisseria-xarcuteria

1.400

960

440

60

120

1.400

960

440

60

120

Imatge personal
631/95

264/1998, de 6.10

630/95

172/1997, de 22.7

629/95

208/1997, de 30.7

4.8.97 Esttica personal decorativa

28.8.97 Perruqueria

Informtica
497/03

423/2004, de 2.11

Indstries alimentries
2051/95

204/1997, de 30.7

2052/95

193/1999, de 13.7

5.8.99 Conservaci vegetal, crnia i de peix

2053/95

51/1999, de 23.2

9.3.99 Elaboraci dolis i sucs

1.400

960

440

60

120

2054/95

194/1999, de 13.7

9.8.99 Elaboraci de productes lctics

1.400

960

440

60

120

2055/95

138/1998, de 9.6

9.7.98 Elaboraci de vins i altres begudes

1.400

960

440

60

120

2056/95

196/1999, de 13.7

1.400

960

440

60

120

2057/95

11/1999, de 26.1

1.400

960

440

60

120

12.8.99 Molineria i indstries cerealistes

9.2.99 Panificaci i rebosteria

Manteniment de vehicles autopropulsats

1650/94

311/1995, de 7.11

30.11.95 Carrosseria

2.000

1.590

410

80

120

1649/94

310/1995, de 7.11

30.11.95 Electromecnica de vehicles

2.000

1.590

410

80

120

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

2/7

Reial
decret

Currculum
(decret i data)

DOGC

Denominaci

Total

Durada
lect.

FCT

Crdit de
sntesi
Mn.

Mx.

Manteniment i serveis a la producci

2045/95

197/1997, de 30.7

2046/95

198/1997, de 30.7

2047/95

287/1998, de 3.11

2045/95

197/1997, de 30.7

2045/95

21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic i

conducci de lnies
21.8.97 Muntatge i manteniment dinstallacions de
fred, climatitzaci i producci de calor
13.11.98 Manteniment ferroviari

2.000

1.650

350

60

120

2.000

1.650

350

60

120

2.000

1.650

350

2.000

1.790

210

60

60

197/1997, de 30.7

21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic i

conducci de lnies, adaptat al perfil
professional de manteniment de vaixells
desbarjo i serveis portuaris (Ordre
EDU/93/2007, d11 dabril, DOGC nm.
4870, de 26.4.2007)
21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic i
conducci de lnies, adaptat al perfil
professional de reparaci i manteniment
de maquinria d'obra pblica, logstica i
manutenci de crregues i agrcola (Ordre
EDU/312/2008, de 2 de juny, DOGC nm.
5161, de 27.6.2008)

2.000

1.750

250

70

70

Qumica
814/93

141/1997, de 13.5

13.6.97 Operacions de procs en planta qumica

1.400

960

440

60

120

815/93

137/1998, de 9.6

9.7.98 Operacions de procs de pasta i paper

1.400

960

440

60

120

816/93

13/1999, de 26.1

9.2.99 Operacions de fabricaci de productes

farmacutics
30.11.95 Laboratori

1.400

960

440

60

120

1.300

960

340

60

120

1.400

960

440

60

120

1.400

990

410

60

120

1.300

990

310

60

120

2.000

1.580

420

60

120

817/93

307/1995, de 7.11

818/93

140/1997, de 13.5

13.6.97 Operacions de transformaci de plstics i

cautx

546/95

203/1997, de 30.7

28.8.97 Cures auxiliars dinfermeria

547/95

181/1998, de 8.7

Sanitat
5.8.98 Farmcia

Serveis socioculturals i a la comunitat

496/03

104/2005, de 31.5

2.6.05 Atenci sociosanitria

Txtil, confecci i pell

743/94

58/1996, de 6.2

29.2.96 Confecci

1.400

990

410

50

85

740/94

62/1996, de 6.2

29.2.96 Producci de teixits de punt

1.400

990

410

50

85

739/94

263/1998, de 6.10

1.400

990

410

50

85

741/94

(en tramitaci)

Operacions dennobliment txtil

1.400

990

410

60

120

742/94

(en tramitaci)

Calat i marroquineria

1.400

990

410

60

120

1.400

990

410

50

85

1.400

990

410

50

85

20.10.98 Producci de filatura i teixidura de calada

Vidre i cermica
2040/95

(en tramitaci)

2041/95

243/2000, de 7.7

Operacions de fabricaci de productes

cermics
4.8.00 Operacions de fabricaci de vidre i
transformats

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

3/7

Cicles formatius de grau superior

Reial
decret

Currculum
(decret i data)

Crdit de
sntesi

Durada
lect.

FCT

2.000

1.590

410

90

120

2.000

1.590

410

90

120

4.3.99 Animaci dactivitats fsiques i esportives

2.000

1.590

410

60

120

7.1.98 Navegaci, pesca i transport martim

2.000

1.260

740

60

120

2.000

1.260

740

60

120

2.000

1.590

410

DOGC

Denominaci

Total

Mn.

Mx.

Activitats agrries
1711/96

53/1998, de 3.3

1712/96

48/1998, de 3.3

22.4.98 Gesti i organitzaci dempreses

agropecuries
17.4.98 Gesti i organitzaci de recursos naturals i
paisatgstics

Activitats fsiques i esportives

2048/96

40/1999, de 23.2

Activitats maritimopesqueres
721/94

354/1997, de 25.11

722/94

211/1998, de 30.7

723/94

176/1997, de 22.7

17.8.98 Supervisi i control de mquines i

installacions del vaixell
4.8.97 Producci aqcola

Administraci
1659/94

63/1996, de 6.2

29.2.96 Administraci i finances

2.000

1.650

350

1658/94

64/1996, de 6.2

29.2.96 Secretariat

1.390

990

310

60

85

Arts grfiques
2422/94

68/1996, de 6.2

29.2.96 Disseny i producci editorial

2.000

1.620

380

90

120

2423/94

200/1997, de 30.7

21.8.97 Producci en indstries darts grfiques

2.000

1.620

380

90

120

Comer i mrqueting
1653/94

59/1996, de 6.2

29.2.96 Comer internacional

2.000

1.650

350

90

120

1651/94

60/1996, de 6.2

29.2.96 Gesti comercial i mrqueting

1.400

990

410

60

85

1652/94

179/1998, de 8.7

31.7.98 Serveis al consumidor

1.400

990

410

60

85

1654/94

197/1999, de 13.7

16.8.99 Gesti del transport

2.000

1.680

320

60

120

Comunicaci, imatge i so
2033/95

177/1997, de 22.7

2034/95

199/1997, de 30.7

2035/95

4.8.97 Imatge

2.000

1.650

350

90

120

2.000

1.620

380

90

120

2.000

1.620

380

90

120

2.000

1.620

380

90

120

7.1.98 Realitzaci daudiovisuals i espectacles,

adaptat al perfil professional de
multimdia interactiva (Ordre de
30.9.2003, DOGC nm. 3986, de
13.10.2003)

2.000

1.620

380

90

120

28.8.97 Desenvolupament i aplicaci de projectes

de construcci
6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanstics
i operacions topogrfiques
6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanstics
i operacions topogrfiques, adaptat al
perfil professional de sobrestant en lmbit
de lobra civil (Ordre de 2 de mar de
1999, DOGC nm. 2845, d11.3.99)
23.4.98 Realitzaci i plans dobres

2.000

1.650

350

2.000

1.650

350

2.000

1.650

350

1.700

1.230

410

60

120

352/1997, de 25.11

21.8.97 Producci daudiovisuals, rdio i

espectacles
7.1.98 Realitzaci daudiovisuals i espectacles

2036/95

198/1999, de 13.7

17.8.99 So

2035/95

352/1997, de 25.11

Edificaci i obra civil

2208/93

205/97, de 30.7

2209/93

135/1998, de 9.6

2209/93

135/1998, de 9.6

2210/93

56/1998, de 3.3

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

4/7

Reial
Currculum
decret
(decret i data)
Electricitat i electrnica

DOGC

Denominaci

Total

Durada
lect.

Crdit de
sntesi
FCT

Mn.

Mx.

620/95

367/1996, de 29.10

22.11.96 Desenvolupament de productes

2.000

1.650

350 -

621/95

366/1996, de 29.10

22.11.96 Installacions electrotcniques

2.000

1.650

350

619/95

370/1996, de 29.10

22.11.96 Sistemes de regulaci i control automtics

2.000

1.650

350

622/95

371/1996, de 29.10

22.11.96 Sistemes de telecomunicaci i informtics

2.000

1.650

350

Fabricaci mecnica
2416/94

143/1997, de 13.5

13.6.97 Desenvolupament de projectes mecnics

2.000

1.600

400

2417/94

144/1997, de 13.5

13.6.97 Producci per mecanitzaci

2.000

1.600

400

90

120

1656/94

85/2000, de 8.2

8.3.00 Construccions metlliques

2.000

1.600

400

90

120

2418/94

(en tramitaci)

2.000

1.600

400

90

120

370/01

237/2002, de 25.9

9.10.02 ptica dullera

2.000

1.650

350

60

120

4.12.98 Desenvolupament de productes de

fusteria i moble
2.12.99 Producci de fusta i moble

2.000

1.590

410

90

120

2.000

1.600

400

60

120

1.400

990

410

60

120

1.400

990

410

60

120

2.000

1.600

400

90

120

Producci per fosa i pulverimetallrgia

Fusta i moble
728/94

288/1998, de 3.11

729/94

299/1999, de 9.11

Hoteleria i turisme
2215/93

173/1997, de 22.7

2217/93

205/1995, de 7.11

2218/93

206/1997, de 30.7

2216/93

52/1998, de 3.3

274/00

394/2000, de 5.12

4.8.97 Agncies de viatges

30.11.95 Informaci i comercialitzaci turstiques
28.8.97 Restauraci
21.4.98 Allotjament

1.400

990

410

60

120

1.400

990

410

60

90

1.700

1.260

440

90

120

7.1.98 Esttica

2.000

1.570

430

90

120

20.12.00 Animaci turstica

Imatge personal
627/95

298/1999, de 9.11

628/95

349/1997, de 25.11

3.12.99 Assessoria dimatge personal

Indstries alimentries
2050/95

170/1997, de 22.7

4.8.97 Indstria alimentria

2.000

1.590

410

90

120

2050/95

170/1997, de 22.7

4.8.97 Indstria alimentria, adaptat al perfil

professional denologia i viticultura (Ordre
de 21.10.2003, DOGC nm. 3999, de
30.10.2003)

2.000

1.590

410

90

120

4.8.97 Administraci de sistemes informtics

Informtica
1660/94

175/1997, de 22.7

2.000

1.650

350

90

120

1661/94

61/1996, de 6.2

29.2.96 Desenvolupament daplicacions

informtiques
Manteniment de vehicles autopropulsats

2.000

1.650

350

90

120

1648/94

308/1995, de 7.11

2.000

1.590

410

80

120

625/95

136/2000, de 20.3

2.000

1.590

410

626/95

134/2000, de 20.3

2.000

1.590

410

30.11.95 Automoci
10.4.00 Manteniment aeromecnic
7.4.00 Manteniment davinica

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

5/7

Reial
decret

Currculum
(decret i data)

DOGC

Denominaci

Crdit de
sntesi

Durada
lect.

FCT

2.000

1.650

350

2.000

1.650

350

2.000

1.650

350

2.000

1.610

390

60

120

2.000

1.785

215

Total

Mn.

Mx.

Manteniment i serveis a la producci

2042/95

195/1997, de 30.77

2043/95

196/1997, de 30.7

2044/95

351/1997, de 25.11

1116/01

365/2004, de 24.8

2043/95

196/1997, de 30.7

21.8.97 Desenvolupament de projectes

dinstallacions de fluids, trmiques i de
manutenci
21.8.97 Manteniment dequips industrials
7.1.98 Manteniment i muntatge dinstallacions
dedifici i procs
26.8.04 Prevenci de riscos professionals
21.8.97 Manteniment dequips industrials, adaptat
al perfil professional de manteniment
dinstallacions denergies renovables
(Ordre EDU/348/2009, de 28 de maig,
DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Qumica
811/93

313/1995, de 7.11

30.11.95 Anlisi i control

2.000

1.590

410

90

120

812/93

312/1995, de 7.11

30.11.95 Qumica ambiental

1.400

960

440

60

120

810/93

286/1998, de 3.11

20.11.98 Fabricaci de productes farmacutics i

1.400

960

440

60

120

afins
808/93

138/1997, de 13.5

13.6.97 Indstries de procs qumic

1.400

960

440

60

120

813/93

142/1997, de 13.5

13.6.97 Plstics i cautx

1.400

960

440

60

120

809/93

14/1999, de 26.1

10.2.99 Indstries de procs de pasta i paper

1.400

960

440

60

120

1.400

990

410

60

120

2.000

1.560

440

60

120

2.000

1.290

710

60

120

Sanitat
537/95

348/1997, de 25.11

539/95

202/1997, de 30.7

545/95

353/1997, de 25.11

536/95

50/1998, de 3.3

20.4.98 Diettica

2.000

1.590

410

60

120

538/95

54/1998, de 3.3

22.4.98 Anatomia patolgica i citologia

2.000

1.320

680

60

120

540/95

318/2004, de 22.6

25.6.04 Salut ambiental

2.000

1.590

410

60

120

21.4.98 Prtesis dentals

541/95

51/1998, de 3.3

542/95

350/1997, de 25.11

543/95

180/1998, de 8.7

544/95
62/01

7.1.98 Higiene bucodental

28.8.97 Laboratori de diagnstic clnic
7.1.98 Imatge per al diagnstic

2.000

1.590

410

60

120

2.000

1.590

410

60

120

31.7.98 Documentaci sanitria

1.400

990

410

60

120

195/1999, de 13.7

11.8.99 Radioterpia

1.700

990

710

60

120

226/2002, de 27.8

13.9.02 Audioprtesis

2.000

1.590

410

60

120

7.1.98 Ortesis i prtesis

Serveis socioculturals i a la comunitat

2058/95

183/1998, de 8.7

12.8.98 Animaci sociocultural

1.700

1.270

430

60

120

2059/95

182/1998, de 8.7

13.8.98 Educaci infantil

2.000

1.600

400

90

120

2060/95

157/2003, de 23.6

7.7.03 Interpretaci de la llengua de signes

2.000

1.790

210

60

120

2061/95

39/1999, de 23.2

4.3.99 Integraci social

1.700

1.280

420

60

120

2061/95

39/1999, de 23.2

4.3.99 Integraci social, adaptat al perfil

professional dintervenci sociosanitria
(Ordre de 10.1.2000, DOGC nm. 3061
de 21.1.2000)

1.700

1.280

420

60

120

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

6/7

Reial
decret

Currculum
(decret i data)

DOGC

Denominaci

Total

Crdit de
sntesi

Durada
lect.

FCT

Mn.

Mx.

Txtil, confecci i pell

737/94

56/1996, de 6.2

29.2.96 Processos de confecci industrial

1.400

990

410

50

85

738/94

201/1997, de 30.7

21.8.97 Patronatge

1.400

990

410

50

85

733/94

262/1998, de 6.10

1.400

990

410

50

120

734/94

135/2000, de 20.3

1.400

990

410

50

120

735/94

144/2003, de 10.6

1.400

990

410

50

120

736/94

(en tramitaci)

1.400

990

410

60

120

2.000

1.600

400

1.400

990

410

20.10.98 Processos txtils de filatura i teixidura de

calada
10.4.00 Processos txtils de teixidura de punt
26.6.03 Processos dennobliment txtil
Adobs

Vidre i cermica
2038/95

241/2000, de 7.7

2039/95

242/2000, de 7.7

2.8.00 Desenvolupament i fabricaci de

productes cermics
3.8.00 Fabricaci i transformaci de productes de
vidre

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica (LOGSE)

7/7

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional

inicial (LOE)
A continuaci sindiquen la denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol
per a cadascun dels cicles formatius LOE.
Cicles formatius de grau mitj
Reial decret
Administraci i gesti

Denominaci

Durada

1631/2009, 30 doctubre
Agrria

Gesti administrativa

2.000 hores

1129/2010, 10 de setembre
1633/2009, 30 doctubre
1634/2009, 30 doctubre
Arts grfiques

Jardineria i floristeria
Producci agroecolgica
Producci agropecuria

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

1590/2011, de 4 de novembre Impressi grfica

1586/2011, de 4 de novembre Preimpressi digital
Comer i mrqueting

2.000 hores
2.000 hores

1688/2011, de 18 novembre
Edificaci i obra civil

2.000 hores

Activitats comercials

1575/2011, de 4 de novembre Construcci

2.000 hores
1689/2011, de 18 de novembre Obres d'interior, decoraci i rehabilitaci 2.000 hores
Electricitat i electrnica
1632/2009, 30 doctubre
177/2008, 8 de febrer

Installacions de telecomunicacions
Installacions elctriques i
automtiques

2.000 hores
2.000 hores

1398/2007, 29 doctubre

Mecanitzaci

2.000 hores

1692/2007, 14 de desembre
Fusta, moble i suro

Soldadura i caldereria

2.000 hores

1128/2010, 10 de setembre

Fusteria i moble

2.000 hores

880/2011, de 24 de juny
Hoteleria i turisme

Installaci i moblament

2.000 hores

1396/2007, 29 doctubre
1690/2007, 14 de desembre

Cuina i gastronomia
Serveis de restauraci

2.000 hores
2.000 hores

Fabricaci mecnica

Imatge personal
256/2011, de 28 de febrer
Esttica i bellesa
1588/2011, de 4 de novembre Perruqueria i cosmtica capillar

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial (LOE)

2.000 hores
2.000 hores
1/5

Indstries alimentries
452/2010, 16 d'abril
1399/2007, 29 doctubre
1798/2008, 3 de novembre
Indstries extractives

Elaboraci de productes
alimentaris
Forneria, pastisseria i confiteria
Olis doliva i vins

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

1592/2011, de 4 de novembre Excavacions i sondatges

Informtica i comunicaci

2.000 hores

1691/2007, 14 de desembre

2.000 hores

Sistemes microinformtics i
xarxes

Installaci i manteniment
1792/2010, 30 de desembre

Installacions de producci
de calor
1793/2010, 30 de desembre
Installacions frigorfiques
i de climatitzaci
1589/2011, de 4 de novembre Manteniment electromecnic
Maritimopesquera

2.000 hores

254/2011, de 28 de febrer
Qumica

Cultius aqcoles

2.000 hores

178/2008, 8 de febrer
Sanitat

Planta qumica

2.000 hores

2.000 hores
2.000 hores

1397/2007, 29 doctubre
Emergncies sanitries
1689/2007, 14 de desembre
Farmcia i parafarmcia
Serveis socioculturals i a la comunitat

2.000 hores
2.000 hores

1593/2011, de 4 de novembre Atenci a persones en

situaci de dependncia
Txtil, confecci i pell

2.000 hores

955/2008, 6 de juny
Confecci i moda
1591/2011, de 4 de novembre Fabricaci i ennobliment
de productes txtils
Transport i manteniment de vehicles

2.000 hores
2.000 hores

176/2008, 8 de febrer
255/2011, de 28 de febrer
453/2010, 16 d'abril

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

Carrosseria
Electromecnica de maquinria
Electromecnica de vehicles
autombils

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial (LOE)

2/5

Cicles formatius de grau superior

Reial decret
Administraci i gesti

Denominaci

Durada

1584/2011, de 4 de novembre Administraci i finances

1582/2011, de 4 de novembre Assistncia a la direcci
Agrria

2.000 hores
2.000 hores

260/2011, de 28 de febrer
259/2011, de 28 de febrer
Comer i mrqueting

2.000 hores
2.000 hores

Gesti forestal i del medi natural

Paisatgisme i medi rural

1574/2011, de 4 de novembre Comer internacional

1573/2011, de 4 de novembre Gesti de vendes i espais
comercials
1571/2011, de 4 de novembre Mrqueting i publicitat
1572/2011, de 4 de novembre Transport i logstica
Edificaci i obra civil

2.000 hores
2.000 hores

690/2010, 20 de maig
386/2011, de 18 de mar
Energia i aigua

Projectes dedificaci
Projectes d'obra civil

2.000 hores
2.000 hores

1177/2008, 11 de juliol

Eficincia energtica i energia

solar trmica

2.000 hores

2.000 hores
2.000 hores

Electricitat i electrnica
1581/2011, de 4 de novembre Automatitzaci i robtica industrial
1578/2011, de 4 de novembre Manteniment electrnic
883/2011, de 24 de juny
Sistemes de telecomunicacions
i informtics
1127/2010, 10 de setembre
Sistemes electrotcnics i
automatitzats
Fabricaci mecnica

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

174/2008, 8 de febrer
1630/2009, 30 doctubre

2.000 hores
2.000 hores

1687/2007, 14 de desembre

Construccions metlliques
Disseny de productes en
fabricaci mecnica
Programaci de la producci
en fabricaci mecnica

2.000 hores

2.000 hores

Fusta, moble i suro

1579/2011, de 4 de novembre Disseny i moblament
Hoteleria i turisme

2.000 hores

1686/2007, 14 de desembre
1255/2009, 24 de juliol

2.000 hores
2.000 hores

1254/2009, 24 de juliol

Gesti dallotjament turstic

Guia, informaci i assistncia
turstiques
Agncies de viatges i gesti
desdeveniments

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial (LOE)

2.000 hores

3/5

687/2010, 20 de maig
688/2010, 20 de maig

Direcci de cuina
Direcci de serveis
de restauraci

2.000 hores
2.000 hores

Imatge personal
1685/2011, de 18 novembre
881/2011, de 24 de juny
1577/2011, de 4 de novembre
Imatge i so

Assessoria d'imatge personal

i corporativa
Esttica integral i benestar
Estilisme i direcci de perruqueria

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

1583/2011, de 4 de novembre Animacions en 3D, jocs i

entorns interactius
1686/2011, de 18 de novembre Illuminaci, captaci i
tractament d'imatge
1681/2011, de 18 de novembre Producci d'audiovisuals
i espectacles
1680/2011, de 18 de novembre Realitzaci de projectes
d'audiovisuals i espectacles
1682/2011, de 18 de novembre So per a audiovisuals i espectacles
Indstries alimentries

2.000 hores

451/2010, 16 d'abril

Processos i qualitat
en indstries alimentries
Vitivinicultura

2.000 hores

Administraci de sistemes
informtics a la xarxa
Desenvolupament d'aplicacions
multiplataforma
Desenvolupament d'aplicacions
per a web

2.000 hores

1688/2007, 14 de desembre
Informtica i comunicaci
1629/2009, 30 doctubre
450/2010, de 16 d'abril
686/2010, 20 de maig

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

2.000 hores

2.000 hores
2.000 hores

Installaci i manteniment
219/2008, 15 de febrer

Desenvolupament de projectes
dinstallacions trmiques i de fluids
220/2008, 15 de febrer
Manteniment dinstallacions
trmiques i de fluids
1576/2011, de 4 de novembre Mecatrnica industrial
2.000 hores
Maritimopesquera

2.000 hores

1585/2011, de 4 de novembre Aqicultura

1691/2011, de 18 de novembre Transport martim i pesca d'altura
Qumica

2.000 hores
2.000 hores

1395/2007, 29 doctubre

2.000 hores

175/2008, 8 de febrer

Laboratori danlisi i de
control de qualitat
Qumica industrial

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial (LOE)

2.000 hores

2.000 hores

4/5

Sanitat
1685/2007, 14 de desembre
Audiologia prottica
1687/2011, de 18 de novembre Prtesis dentals
Seguretat i medi ambient

2.000 hores
2.000 hores

384/2011, de 14 d'abril
Educaci i control ambiental
Serveis socioculturals i a la comunitat

2.000 hores

1684/2011, de 18 de novembre Animaci sociocultural i turstica

1394/2007, 29 doctubre
Educaci infantil
Txtil, confecci i pell

2.000 hores
2.000 hores

1580/2011, de 4 de novembre Disseny tcnic en txtil i pell

954/2008, 6 de juny
Patronatge i moda
1679/2011, de 18 de novembre Vestuari a mida i per a espectacles
Transport i manteniment de vehicles

2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores

1796/2008, 3 de novembre

2.000 hores

Automoci

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial (LOE)

5/5

Consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com a

eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic
El projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el marc del seu projecte
educatiu sha dajustar al que estableixen els articles 10, 11 i 16 de la Llei deducaci,
de 10 de juliol, i larticle 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, dautonomia dels
centres educatius.
Per assegurar la consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com
a eix vertebrador del projecte educatiu plurilinge, cal tenir ben presents les
orientacions i els recordatoris segents:

En el projecte lingstic hi ha dhaver constncia explcita de ls de la llengua

catalana (i, si escau, de larans) en qualitat de llengua prpia de Catalunya, com
a llengua vehicular i d'aprenentatge que cal emprar normalment en les activitats
internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites,
exposicions dels professors, material didctic, llibres de text i activitats
d'aprenentatge i d'avaluaci, aix com reunions, informes i comunicacions.

Cal establir en el projecte criteris i pautes d's lingstic favorables a la llengua

catalana per a tots els membres de la comunitat educativa, de manera que les
activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn siguin
normalment en llengua catalana (o, en arans, a lAran), sens perjudici del que
determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei deducaci.

Sha explicitar en el projecte lingstic el tractament de les llenges oficials i de

les llenges estrangeres en el currculum. Aix mateix els centres que
desenvolupin accions dimpuls a terceres llenges tamb cal que en facin
explcits els objectius.

En les escoles i altres centres que imparteixen educaci primria, shi ha

dorganitzar, en el primer cicle, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en catal,
i introduir la llengua castellana al primer curs del cicle inicial en lmbit oral per
arribar, al final d'aquest cicle, a transferir al castell els aprenentatges assolits.

A leducaci primria, sha de configurar en una sola rea les dues llenges
oficials a Catalunya a fi d'evitar repeticions i afavorir-ne la transferncia
d'aprenentatges, tot preveient que les estructures lingstiques comunes, que es
shan de fer en catal, serveixin com a base per a l'aprenentatge de les dues
llenges. Per fer-ho possible, el centre pot decidir distribuir entre els cicles de
letapa les hores de les rees de llengua que sestableixen en l'annex 3 del
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria, respectant-ne lassignaci horria global.

Cal preveure que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica, com a

base de tots el aprenentatges, s responsabilitat de totes les rees del currculum
en totes les etapes educatives.

Sha de garantir que les metodologies i els agrupaments dels alumnes, que
correspon establir al centre, afavoreixin les interaccions per millorar
l'aprenentatge i l's de la llengua catalana i shan de potenciar les activitats d's
de la llengua no directament relacionades amb l'activitat ordinria dels centres.

Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador

d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

1/2

Cal ajustar l'enfocament metodolgic de l'ensenyament i l'aprenentatge de les

llenges catalana i castellana a la realitat sociolingstica dels alumnes del
centre.

Cal incorporar la possibilitat d'impartir continguts d'rees no lingstiques en

castell o en una llengua estrangera o, alternativament, utilitzar aquestes
llenges en la realitzaci d'activitats previstes en la franja horria de lliure
disposici. Aquestes hores poden comptar com a curriculars de les respectives
llenges. A efecte de complir lhorari mnim de cada llengua a leducaci primria,
es pot computar la suma de les hores assignades especficament a cada llengua
ms les hores destructures lingstiques comunes que s'estableixen en l'annex 3
del Decret 142/2007, abans esmentat. En tot cas, els llibres de text i material
didctic usats han de ser normalment en llengua catalana.

Cal tenir com a objectiu fonamental que tots els alumnes assoleixin una slida
competncia comunicativa i que en acabar l'educaci obligatria puguin utilitzar
normalment i correcta el catal i el castell (o, en el cas de la Vall d'Aran, les tres
llenges oficials) i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llenges
estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte lingstic.

Cal assegurar, en els centres que correspongui, que els infants els pares o
tutors dels quals sollicitin que els fills rebin l'ensenyament en llengua castellana
en el primer ensenyament siguin escolaritzats en aquesta llengua mitjanant
latenci i el suport material individualitzats (article 11.4 de la Llei deducaci).
Aquests centres s'han d'organitzar per prestar aquesta atenci, de manera que
es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels seus
aprenentatges. El director del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades
d'aquesta organitzaci que no puguin ser ateses amb els recursos propis del
centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci
han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les.

Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador

d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

2/2

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci

professional
Aquest document cont els apartats segents:
Part primera: cicles formatius de formaci professional LOGSE
A. Qestions generals
B. Convalidacions singulars
B.1. Convalidaci a partir destudis universitaris en cursar un cicle formatiu
B.2. Altres convalidacions singulars
C. Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats cicles
formatius de grau mitj LOGSE
D. Reconeixement de crdits destudis universitaris
Part segona: cicles formatius de formaci professional LOE
A. Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del cicle formatiu
LOGSE corresponent
B. Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de cicles de la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE)
B.1. Criteri general
B.2. Convalidacions del mdul de formaci i orientaci laboral (FOL)
B.3. Convalidaci de la unitat formativa del mdul d'empresa i iniciativa
emprenedora
B.4. Altres convalidacions a partir destudis de formaci professional
B.5. Convalidacions a partir destudis universitaris
C. Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats cicles
formatius de grau mitj LOE
D. Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci professional
inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitj
E. Convalidacions de mduls professionals per tenir unitats de competncia
acreditades
Part primera: cicles formatius de formaci professional LOGSE
A. Qestions generals
Amb carcter general, saplica lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es
determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica.
B. Convalidacions singulars
Les sollicituds de convalidacions singulars que hagi de resoldre la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial shan de trametre
conjuntament amb linforme justificatiu de la direcci del centre.
Els alumnes que estiguin matriculats en un cicle formatiu i que tinguin finalitzats
ensenyaments de formaci professional de segon grau, que no hagin estat declarats
equivalents a efectes acadmics i professionals amb el cicle en qu es troben
matriculats (annex III del Reial decret 777/1998, de 30 dabril) i que sollicitin una
convalidaci singular, dacord amb larticle 7 de lOrdre ENS/58/2003, cal que hi
adjuntin una cpia compulsada del ttol dels estudis cursats.

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

1/6

B.1. Convalidaci a partir destudis universitaris en cursar un cicle formatiu

Els alumnes matriculats en un cicle formatiu que tinguin aprovats un mnim de 30
crdits dun estudi universitari o 12 crdits ECTS poden sollicitar la convalidaci dun o
ms dels crdits no relacionats amb les unitats de competncia segents: formaci i
orientaci laboral; relacions en lequip de treball; relacions en lmbit de treball;
administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa, i crdits organitzats pel
centre amb les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:

Entre 30 i 40 crdits universitaris o un mnim de 12 crdits ECTS dels estudis de

grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 60 hores lectives.

Entre 41 i 50 crdits universitaris o un mnim de 16 crdits ECTS dels estudis de

grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 120 hores lectives.

Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau

aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha de
ser superior a 180 hores lectives.

En cap cas no es poden convalidar parts de crdits.

Correspon a la tutoria del cicle formatiu orientar les possibilitats de convalidaci en
funci del currculum universitari aprovat i la tipologia dels crdits del cicle formatiu en
qu lalumnat sha matriculat.
El director del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial la sollicitud de lalumne amb els crdits del
cicle formatiu que vol convalidar i un informe on constin les dades segents: dades
personals de lalumne; nom de lestudi universitari cursat; nom de la universitat i
poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits, i any de superaci de cada
assignatura.
Si els crdits universitaris aprovats tenen una relaci d'afinitat amb altres crdits del
cicle formatiu diferents dels esmentats, tamb sen pot sollicitar la convalidaci: en
aquest cas shaur dadjuntar el pla destudis cursat i el certificat acadmic personal
expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores de les diferents matries i el
programa de les matries en qu es fonamenta la petici de convalidaci.
B.2. Altres convalidacions singulars
Es consideren tamb convalidacions singulars les que afectin els cicles formatius
datenci sociosanitria, explotaci de sistemes informtics i prevenci de riscos
professionals, excepte els crdits de FOL (formaci i orientaci laboral), RET
(relacions a lentorn de treball), RAT (relacions en lmbit de treball) i administraci i
gesti i comercialitzaci de la petita empresa, als quals cal aplicar les convalidacions
que sestableixen en lOrdre ENS/58/2003.

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

2/6

C. Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats cicles

formatius de grau mitj LOGSE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat sels convalidaran determinades matries dacord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
Cicle formatiu de grau mitj LOGSE

Mdul
professional

Matria de
batxillerat

Equips i installacions electrotcniques

Electrotcnia

Electrotcnia

Installaci i manteniment electromecnic de

maquinria i conducci de lnies

Electrotcnia

Electrotcnia

Manteniment ferroviari

Electrotcnia

Electrotcnia

Muntatge i manteniment dinstallacions de

fred, climatitzaci i producci de calor

Electrotcnia

Electrotcnia

Qumica i anlisi
qumica

Qumica

Qumica aplicada

Qumica

Operacions de procs de pasta i paper

Qumica aplicada

Qumica

Operacions de procs en planta qumica

Qumica aplicada

Qumica

Operacions dennobliment txtil

Qumica txtil

Qumica

Laboratori
Operacions de fabricaci de productes
farmacutics

El procediment general de convalidaci de matries de batxillerat per a alumnes

procedents de cicles formatius es pot consultar en el document Supsits
dincorporaci als estudis de batxillerat.
D. Reconeixement de crdits destudis universitaris
El Departament dEnsenyament (mitjanant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial), el Departament dEconomia i
Coneixement (per mitj de la Direcci General dUniversitats), i les universitats de
Catalunya tenen establert un acord per al reconeixement de crdits destudis
universitaris als alumnes que accedeixen a estudis universitaris havent cursat
ensenyaments de cicles formatius de grau superior: la Secretaria General del Consell
Interuniversitari de Catalunya sencarrega de publicar la relaci de tots els
reconeixements de crdits vigents durant el curs (Reconeixement de crdits de cicles
formatius de grau superior).

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

3/6

Part segona: cicles formatius de formaci professional LOE

A. Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del cicle formatiu LOGSE
corresponent
Als alumnes, presencials o a distncia provinents de les convocatries de proves per
a lobtenci de ttols o dacreditaci de competncies o provinents del programa
Qualificat que no hagin finalitzat el pla destudis dun cicle formatiu LOGSE ja
extingit sels aplica lOrdre EDU/362/2009, de 17 de juliol (DOGC nm. 5431, de
29.7.2009), per la qual sestableix el procediment per completar els ensenyaments de
formaci professional que sextingeixen, i la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre,
dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE), que determina les activitats de
recuperaci i avaluaci i les proves davaluaci que permeten completar el pla
destudis iniciat.
Tamb poden optar per matricular-se en el nou cicle formatiu corresponent (derivat de
la LOE). En aquests casos el centre educatiu ha daplicar les convalidacions entre els
mduls superats i els que corresponen al pla destudis del nou ttol, dacord amb les
taules de correspondncies que sestableixen per a cada ttol i que estan publicades a
l'apartat Formaci professional del web de la XTEC. Aquestes convalidacions no es
poden aplicar en cap cas als alumnes matriculats en un cicle formatiu LOE que ja
disposi del ttol del cicle formatiu LOGSE equivalent.
B. Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de cicles de la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE)
B.1. Criteri general
Els mduls o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a lefecte
dobtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
B.2. Convalidacions del mdul de formaci i orientaci laboral (FOL)
La superaci del crdit FOL dun ttol LOGSE del mateix nivell convalida la unitat
formativa UF1 - incorporaci al treball del mdul de formaci i orientaci laboral dun
ttol LOE.
La possessi del certificat de nivell bsic en prevenci de riscos laborals, que
sestableix al Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament
dels Serveis de Prevenci, convalida la unitat formativa UF2 - prevenci de riscos
laborals del mdul FOL.
B.3. Convalidacions de la unitat formativa del mdul d'empresa i iniciativa
emprenedora
La superaci del crdit administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa
dun ttol LOGSE del mateix nivell convalida la unitat formativa empresa i iniciativa
emprenedora dun ttol LOE.
B.4. Altres convalidacions a partir destudis de formaci professional
Les possibles convalidacions entre estudis de formaci professional i les unitats
formatives dels cicles de formaci professional inicial (LOE) que no shagin enumerat
Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

4/6

en els tres apartats anteriors shan de resoldre com a convalidacions singulars dacord
amb larticle 7 de lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer. Amb aquests efectes, el
centre educatiu trametr la sollicitud a la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial amb una cpia compulsada del ttol o del
certificat acadmic dels estudis cursats.
B.5. Convalidacions a partir destudis universitaris
Els alumnes matriculats en un dels cicles formatius de formaci professional inicial
(LOE) que tinguin aprovats un mnim de 30 crdits dun estudi universitari o 12 crdits
ECTS poden sollicitar la convalidaci dun o ms dels mduls o unitats formatives
segents: UF1 - incorporaci al treball, del mdul de formaci i orientaci laboral, el
mdul empresa i iniciativa emprenedora, o unitats formatives creades pel centre amb
les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:
Entre 30 i 40 crdits universitaris o un mnim de 12 crdits ECTS dels estudis de
grau aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu, la suma dels
quals no sigui superior a 66 hores lectives.

Entre 41 i 50 crdits universitaris o un mnim de 16 crdits ECTS dels estudis de

grau aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu, la suma dels
quals no sigui superior a 132 hores lectives.

Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau

aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu, la suma dels quals
no sigui superior a 198 hores lectives.

En cap cas no es poden convalidar parts dunitats formatives.

La tutoria del cicle formatiu ha de garantir a lalumne interessat lorientaci suficient
sobre les possibilitats de convalidaci en funci del currculum universitari aprovat per
lalumne i la tipologia de les unitats formatives del cicle formatiu en qu sha matriculat.
Correspon a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial resoldre les sollicituds daquestes convalidacions. Amb aquest efecte,
la direcci del centre enviar a la Direcci General la sollicitud de lalumne amb les
unitats formatives del cicle formatiu que demana convalidar i un informe on constin les
dades segents: dades personals de lalumne; nom de lestudi universitari cursat; nom
de la universitat i poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits, i any de
superaci de cada assignatura.
Aix mateix, es poden sollicitar convalidacions daltres unitats formatives del cicle
formatiu LOE que tinguin una relaci dafinitat amb els crdits universitaris aprovats.
En aquest cas, amb la sollicitud sha dadjuntar el pla destudis universitari cursat i el
certificat acadmic personal expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores
de les diferents matries i el programa de les matries en qu es fonamenta la petici
de convalidaci.

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

5/6

C. Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats cicles

formatius de grau mitj LOE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat sels convaliden determinades matries dacord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
Matria de batxillerat
LOE

Cicle formatiu de grau mitj LOE

Mdul professional

Installacions de telecomunicacions

Electrnica aplicada Electrotcnia

Installacions elctriques i
automtiques

Electrotcnia

Electrotcnia

D. Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci professional inicial

i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitj
La Resoluci ENS/102/2011, de 4 de gener, estableix amb carcter experimental
diversos perfils professionals dels programes de qualificaci professional inicial
(PQPI).
Per tal de facilitar la capitalitzaci de la formaci superada per lalumne, i atesa la
coincidncia de continguts entre els perfils definits i determinats cicles formatius, shan
establert correspondncies entre els mduls formatius del programa de qualificaci
professional inicial i determinades unitats formatives de cicles formatius de grau mitj
afins. El centre aplicar les correspondncies a lalumne que ho solliciti, en els casos
que preveu la Resoluci ENS/102/2011 o en daltres perfils professionals que
posteriorment es publiquin.
E. Convalidacions de mduls professionals per tenir unitats de competncia
acreditades
Els alumnes que tinguin acreditades oficialment alguna unitat de competncia que
formi part del Catleg nacional de qualificacions professionals tindran convalidats els
mduls professionals corresponents que sestableixen en la norma que regula cada
ttol.
La sollicitud daquesta convalidaci sha dadrear al centre docent i cal aportar algun
dels documents segents:
Certificat de professionalitat elaborat dacord amb el Catleg de qualificacions
professionals.
Certificat dacreditaci parcial dunitats de competncia del certificat de
professionalitat.
Certificat dacreditaci de competncies dacord amb el procediment que
sestableix en el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de
les competncies professionals adquirides per experincia laboral.

Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional

6/6

Criteris per a la coordinaci en els centres

Aquest document cont els apartats segents:
A.
B.
C.
D.
E.

Elements per a la coordinaci docent

Coordinacions especfiques relacionades amb el programa Qualificat
Coordinacions especficament relacionades amb els ensenyaments esportius
Tasques especfiques de la coordinaci de riscos laborals
Coordinacions de programes especfics

A. Elements per a la coordinaci docent

Els centres, mitjanant els seus rgans unipersonals i collectius de coordinaci
previstos als articles 40 i 41 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius,
han dassegurar la coordinaci i la coherncia de:

Els enfocaments metodolgics.

Les concrecions i programacions curriculars i materials didctics.

Els procediments i criteris davaluaci.

La concreci del treball en equip dels professors.

El suport als professors de nova incorporaci.

Ls de les installacions, aules i materials especfics.

Tamb han dassegurar la collaboraci dels professors de les respectives especialitats

amb lequip directiu del centre en lelaboraci, seguiment i avaluaci de projectes
especfics que hi sn relacionats o els projectes interdisciplinaris i, quan escaigui, en
lavaluaci dels professors de lespecialitat.
A ms, en els centres que imparteixen educaci secundria obligatria, batxillerat i
formaci professional, shan de preveure:

La coordinaci entre etapes educatives prvies i posteriors als ensenyaments

impartits pel centre.

La concreci dels criteris per a latenci a la diversitat.

Lacci tutorial grupal i individual, amb els alumnes, les famlies i lentorn en
coherncia, quan escaigui, amb la carta de comproms educatiu.

B. Coordinacions especfiques relacionades amb el programa Qualificat

Els instituts que participen en el programa Qualifica't (Ordre EDU/336/2009, de 30 de
juny, i Ordre EDU/411/2010, de 28 de juliol) han dassegurar la coordinaci i
organitzaci de les actuacions derivades del programa Qualifica't relacionades amb
la famlia professional i, molt especficament:

Criteris per a la coordinaci en els centres

1/4

La coordinaci i elaboraci de recursos d'informaci i orientaci professional

relacionats amb l'oferta de formaci per a collectius singulars i la validaci dels
aprenentatges mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials.

La coordinaci i realitzaci dactivitats d'informaci i orientaci professional

especfica, adreades a persones i collectius de treballadors.

El disseny ditineraris de formaci, mitjanant crdits, mduls i unitats formatives

dels cicles formatius i/o el reconeixement de l'experincia laboral, que donin
resposta a les necessitats de qualificaci de persones i collectius de treballadors.

La coordinaci i elaboraci de recursos d'informaci i orientaci professional

general adreats a persones i collectius, relacionats amb itineraris de formaci i
qualificaci que poden desenvolupar-se amb el sistema de formaci professional
inicial (proves daccs, proves d'obtenci de ttols, cursar cicles o parts d'un cicle,
reconeixement de l'experincia, formaci semipresencial, formaci a distncia,
etc.).

Altres coordinacions que el centre pugui establir a les seves normes

dorganitzaci i funcionament, com per exemple la coordinaci i realitzaci
dactivitats dinformaci i orientaci professional general adreades a persones i
collectius de treballadors.

Correspon al centre, en el marc de les seves normes dorganitzaci i funcionament,

establir els mecanismes per fer efectiva aquesta coordinaci.
C. Coordinacions especficament relacionades amb els ensenyaments esportius
Els instituts que imparteixen ensenyaments esportius han dassegurar especficament:

La planificaci de loferta de les diverses modalitats esportives amb les

federacions que participen en la impartici dels ensenyaments.

El seguiment del conveni de collaboraci amb les federacions o entitats

esportives.

Lorganitzaci del calendari i els horaris de les ofertes formatives dacord amb la
federaci corresponent.

La gesti de la utilitzaci de les installacions especfiques.

La coordinaci pedaggica entre els professors del centre i els especialistes de

les federacions.

La generaci de recursos didctics i dinformaci i orientaci en relaci amb la

modalitat esportiva.

La informaci i difusi de les proves especfiques que donen accs a aquests

ensenyaments.

Criteris per a la coordinaci en els centres

2/4

Altres coordinacions que el projecte educatiu del centre pugui establir en relaci
amb aquests ensenyaments.

Correspon al centre, en el marc de les seves normes dorganitzaci i funcionament,

establir els mecanismes per fer efectiva aquesta coordinaci.
D. Tasques especfiques de la coordinaci de riscos laborals
En tots els centres deducaci secundria de Catalunya el director del centre ha
dassignar a una persona la responsabilitat de la coordinaci de la prevenci de riscos
laborals i comunicar-ho a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,
a la gerncia del Consorci dEducaci.
Aquesta assignaci ha de recaure preferentment en personal funcionari docent amb
formaci especfica en la matria.
Correspon a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals de cada centre la
promoci i coordinaci de les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i,
per tant:

Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com promoure i

fomentar linters i la cooperaci dels treballadors en lacci preventiva, dacord
amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos Laborals i les
instruccions de la direcci del centre.

Collaborar amb la direcci del centre en lelaboraci del pla demergncia, i

tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres.

Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb

el pla demergncia amb la finalitat dassegurar-ne ladequaci i la funcionalitat.

Revisar peridicament el pla demergncia per assegurar-ne ladequaci a les

persones, els telfons i lestructura.

Revisar peridicament els equips contra incendis com a activitat complementria

a les revisions oficials.

Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment.

Donar suport a la direcci del centre per formalitzar i trametre als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona el model "Full de notificaci
d'accident, incident laboral o malaltia professional.

Collaborar amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en

la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.

Collaborar amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en

lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.

Coordinar la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci de

riscos laborals.

Criteris per a la coordinaci en els centres

3/4

Collaborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currculum

dels alumnes, dels continguts de prevenci de riscos.

Altres tasques que li assigni la direcci, en lmbit de la prevenci de riscos.

El centre ha de preveure, en lelaboraci dels horaris, lassistncia de la persona que

t assignada aquesta responsabilitat als cursos de seguretat i salut laboral de nivell
bsic que el Departament dEnsenyament ofereix. Per facilitar-ne lassistncia,
aquestes activitats formatives es faran, preferentment, en dijous.
E. Coordinacions de programes especfics
El centre, dacord amb el seu projecte educatiu i amb la finalitat de garantir el
desenvolupament de programes especfics que acordi amb el Departament
dEnsenyament, establir mbits i mecanismes de coordinaci corresponents a
aquests programes. Ats el carcter temporal dels programes, lassignaci daquestes
responsabilitats al personal del centre ha de quedar recollida, com a mnim, en la
programaci general anual.
En particular, els centres que desenvolupen el projecte de qualitat i millora contnua
han de preveure lassignaci de responsabilitats en lelaboraci i el manteniment del
sistema de gesti de la qualitat del centre.

Criteris per a la coordinaci en els centres

4/4

Currculum a lESO
Aquest document cont els apartats segents:
A. Assignaci horria de les matries
B. Estratgies didctiques prpies i projectes didctics propis de centre
B.1. Estratgies didctiques i projectes didctics propis que no requereixen
autoritzaci del Departament
B.2. Estratgies didctiques i projectes didctics propis que requereixen
autoritzaci del Departament
B.3. Durada mnima dels projectes o de la implementaci de les estratgies
C. Especificacions sobre diverses matries
C.1. Llengua i literatura: lectures
C.2. Llenges estrangeres a l'ESO
C.3. Cincies de la naturalesa
C.4. Educaci eticocvica
D. Currculum optatiu
D.1. Currculum optatiu a 1r, 2n i 3r d'ESO
D.2. Matries optatives especfiques a 4t dESO
E. Treballs de sntesi (1r, 2n i 3r d'ESO)
F. Projecte de recerca (4t dESO)
F.1. Caracterstiques generals del projecte de recerca
F.2. Organitzaci del projecte de recerca
F.3. Avaluaci del projecte de recerca en el context del bloc de matries
optatives
A. Assignaci horria de les matries
Lassignaci horria mitjana setmanal de les matries que sestableix en lannex 4 del
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007; correcci d'errades
en el DOGC nm. 5515, pg. 89641, de 27.11.2009), modificat pel Decret 51/2012, de
22 de maig, de modificaci del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix
l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, s la segent:
CURSOS
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemtiques
Cincies de la naturalesa
Cincies socials, geografia i histria
Educaci fsica
Tecnologies
Educaci visual i plstica
Msica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Educaci eticocvica
Religi / Activitats d'atenci educativa
Matries optatives
Matries optatives especfiques
Tutoria
Treball de sntesi*
Projecte de recerca
TOTAL

Currculum a lESO

1r
3
3
3
3
3
3
2
2
3
2
2
1
(1)
30

2n
3
3
3
4
3
3
2
2
3
1
2
1
(1)
30

3r
3
3
3
3
4
3
2
2
1
1
1
1
2
1
(1)
30

4t
3
3
3
4
3
2
1
1
9**
1
(1)
30

1/9

*El treball de sntesi i el projecte de recerca, en cas que sorganitzin de manera

extensiva, shan de dur a terme dins lhorari de les matries.
**A quart d'ESO, lalumne ha de cursar tres matries optatives especfiques a ra de
tres hores setmanals dentre les segents: biologia i geologia, fsica i qumica,
educaci visual i plstica, msica, tecnologia, informtica, llat i segona llengua
estrangera.
B. Estratgies didctiques prpies i projectes didctics propis de centre
Dacord amb larticle 17 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres
educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010), i lannex 5 del Decret 143/2007, de 26 de
juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria
obligatria (DOGC de 29.6.2007), els centres poden establir projectes interdisciplinaris
o globalitzats que requereixin una organitzaci horria de les matries diferent de la
que sestableix amb carcter general, que reorganitzin lassignaci de continguts a les
diverses matries, que impliquin agrupacions en mbits o que suposin la
implementaci de determinats mtodes pedaggics. Aquestes estratgies didctiques
prpies o projectes didctics propis shan dadoptar a proposta del claustre i amb
l'aprovaci del consell escolar o, si escau, del titular del centre, a l'empara de l'article
23.8 del Decret 143/2007 esmentat.
Aix, cal recordar que lestndard de distribuci horria de les matries s el que est
fixat a lannex 4 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci
dels ensenyaments de leducaci secundaria obligatria (vegeu-ne el contingut en
lapartat A daquest document).
B.1. Estratgies didctiques i projectes didctics propis que no requereixen
autoritzaci del Departament
Les propostes de modificacions horries en els tres primers cursos de letapa no
requereixen lautoritzaci del Departament si es respecten els requisits segents:

Lassignaci global de les hores de cada matria de primer a tercer que es fixa
en lannex 3 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci
dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria.

En cadascun dels tres primers cursos dESO tots els alumnes han de fer les
matries segents: llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura (i
arans a la Vall dAran); cincies de la naturalesa; cincies socials, geografia i
histria; educaci fsica; llengua estrangera, i matemtiques.

Les matries educaci visual i plstica, msica, tecnologies, educaci per a la

ciutadania i els drets humans, i religi no shan dimpartir necessriament en
cada un dels tres primers cursos.

Si no se supera el nombre mxim de matries que cada alumne pot cursar

simultniament. Respecte a aix, es recorda que a primer i a segon curs dESO
el nombre de matries cursades per lalumne no ha de superar en dues les de
lltim cicle deducaci primria. Per tant, lalumne podria cursar un mxim de deu
matries simultniament. Cal tenir en compte que en aquest cmput no sinclou

Currculum a lESO

2/9

la religi i que el conjunt de matries optatives de cada curs es computa com una
nica matria.

Loferta optativa en el total dels tres primers cursos ha dincloure una segona
llengua estrangera, la cultura clssica i lemprenedoria.

Lhorari setmanal de lalumne s de 30 hores.

Quan els projectes didctics propis o les estratgies didctiques prpies reuneixin els
requisits anteriors, el centre pot acordar-los, i els ha de comunicar als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, noms a efecte de
coneixement.
B.2. Estratgies didctiques i projectes didctics propis que requereixen autoritzaci
del Departament
Les estratgies didctiques prpies que impliquin una alteraci en l'assignaci global
de les hores de cada matria en el conjunt de l'etapa (tot respectant els mnims per
matria fixats en lannex 5 del Decret 143/2007), que augmentin el nombre mxim de
matries que es poden cursar simultniament respecte de les que determina el Decret
143/2007, o que no reuneixen algun dels requisits esmentats a lapartat B.1 daquest
document han de tenir l'autoritzaci del Departament d'Ensenyament abans que
sapliquin al el centre. Aquesta autoritzaci es tramita aix:
Un cop acordada lestratgia o el projecte pels rgans competents del centre (article
17.2 del Decret 102/2010), la direcci o, si escau, la titularitat del centre, ha de
trametre a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
dEducaci, la sollicitud dautoritzaci acompanyada de:

la descripci dels aspectes del projecte que suposin canvis en lorganitzaci

horria establerta amb carcter general o de qualsevol altre dels requisits
esmentats a lapartat B.1;

la memria justificativa en qu sargumenti la idonetat del canvi plantejat;

la relaci i descripci dels instruments previstos de seguiment i davaluaci

del projecte;

el certificat daprovaci de la proposta de projecte o estratgia per part del

claustre i del consell escolar.

Per als projectes que sinicin el curs 2013-2014, el termini de presentaci de les
sollicituds dautoritzaci finalitza el 8 de mar de 2013. La direcci dels serveis
territorials o la gerncia del Consorci dEducaci de Barcelona, a la vista de linforme
ems per la Inspecci dEducaci emetr la resoluci dautoritzaci o de desestimaci.
Transcorregut el termini dun mes des de la presentaci de la sollicitud als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci sense que shagi produt
cap actuaci administrativa, la proposta del centre sentendr estimada.
B.3. Durada mnima dels projectes o de la implementaci de les estratgies
En tots els casos, els projectes didctics propis o la implementaci destratgies
didctiques prpies han de dur-se a terme durant un perode de quatre cursos per tal

Currculum a lESO

3/9

que la proposta coincideixi amb la durada duna promoci dalumnes des de 1r fins a 4t
dESO, amb la possibilitat de prrroga un cop avaluat i ratificat el projecte pel centre i,
quan escaigui, pel Departament dEnsenyament.
C. Especificacions sobre diverses matries
C.1. Llengua i literatura: lectures
En els dos primers cursos de lESO la finalitat principal de la literatura s desvetllar en
els alumnes el gust per la lectura, mitjanant la qual es potencia la capacitat de
comprensi, larrelament de la persona en la tradici del pas i lobertura de la ment al
mn de la cultura. Cal triar obres que connectin amb la sensibilitat juvenil i amb les
seves experincies i interessos.
A tercer i a quart cursos la literatura ha dincorporar autors clssics, dels quals cal llegir
obres senceres, si sn adequades a la competncia lectora dels alumnes, o b
fragments o adaptacions. Cal alternar els autors del cnon amb altres dactuals i, si s
possible, encara vius, que puguin servir de models literaris prxims i a labast. En
aquests dos cursos, al costat de leducaci del gaudi per la lectura shan de
perfeccionar les capacitats de comprensi i dexpressi lingstica per mitj dels bons
models descriptura. Cal deduir de la lectura les convencions literries i practicar el
comentari dobra i de text, fent de la literatura un mitj per aconseguir un aprenentatge
interdisciplinari.
Els departaments de llengua han de potenciar lautonomia lectora dels alumnes i el
gust per la lectura dins i fora de laula. El nombre mnim de lectures per treballar en el
marc pedaggic de laula, en cada curs de letapa, s de tres obres de literatura
catalana i tres obres de literatura castellana. Les obres que cal llegir les trien lmbit i
les persones responsables de la programaci daquestes matries. Les lectures
seleccionades han de constar en la programaci didctica i shan de fer pbliques,
conjuntament amb la llista de llibres de text, abans del 30 de juny anterior al
comenament de cada curs.
C.2. Llenges estrangeres a l'ESO
Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de
lalumne amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de
comunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques daprenentatge sin en
qualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins laula.
La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes de
llengua estrangera permet programar tasques daprenentatge en aquesta part de
lhorari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les
competncies dexpressi i interacci oral.
C.3. Cincies de la naturalesa
En el tercer curs la matria de cincies de la naturalesa podr desdoblar-se en biologia
i geologia, per un costat, i en fsica i qumica, per un altre. Aquest desdoblament pot
consistir a impartir una de les disciplines en el primer quadrimestre i laltra en el segon,
o b impartir-les simultniament al llarg del curs. En lavaluaci final de curs, i a efecte
de promoci, la matria mantindr el seu carcter unitari.
C.4. Educaci eticocvica

Currculum a lESO

4/9

La matria d'educaci eticocvica de 4t curs sha dassignar a professors que reuneixin

els requisits per impartir filosofia. En cas que aix no sigui possible, la direcci del
centre lha dassignar a professors que reuneixin els requisits per impartir geografia i
histria.
D. Currculum optatiu
El centre ha dorganitzar el currculum optatiu de lalumne des duna visi global, no
fragmentada.
En comenar el curs, el centre ha dinformar els alumnes de loferta programada de
matries optatives. Lalumne ha descollir el seu currculum optatiu amb lajut del tutor,
a partir de loferta i de les condicions dorganitzaci del centre.
D.1. Currculum optatiu a 1r, 2n i 3r d'ESO
Cada centre podr proposar matries optatives en els cursos de primer a tercer dESO
dins el marge horari establert per tal de reforar o ampliar les matries del currculum,
o b pot utilitzar aquest marge horari per ampliar la dedicaci horria dalguna matria
del currculum, amb la finalitat de millorar lassoliment de les competncies bsiques i
promoure lxit escolar dels alumnes.
En especial, els centres han de prioritzar lassoliment per part dels alumnes de la
competncia comunicativa lingstica i de la competncia matemtica en tots els
mbits o dimensions.
Lorganitzaci temporal (trimestral, quadrimestral, anual o daltres) de les matries
optatives s criteri del centre, si b durant el perode en qu lalumne cursi cadascuna
de les matries optatives nha de cursar un mnim de dues hores setmanals.
En lavaluaci de final de curs, lequip docent ha datorgar, per a cada alumne, una
qualificaci del bloc de matries optatives. Aquesta qualificaci sha dobtenir com a
mitjana aritmtica, arrodonida fins a les unitats, de la qualificaci del treball de sntesi,
duna banda, i de la qualificaci aportada pels professors de les matries optatives
cursades per lalumne al llarg del curs, de laltra. A efecte de promoci, el bloc de
matries optatives sha de considerar com una nica matria.
Dins de loferta de matries optatives els centres han doferir una segona llengua
estrangera i la cultura clssica, que en el global dels tres cursos han de tenir una
assignaci mnima de 105 hores i 35 hores, respectivament. A tercer curs els centres
han doferir la matria demprenedoria, amb una assignaci mnima de 35 hores, per
tal dafavorir lorientaci i lautoconeixement de lalumne en les seves opcions destudis
posteriors.
Amb carcter general, cal limitar lelecci de lalumne per alguna matria optativa quan
no hi hagi un mnim de 10 alumnes per cursar-la. Queden excloses daquesta limitaci
les matries optatives de segona llengua estrangera i de cultura clssica.
Lopci de segona llengua estrangera constitueix un pla per a tota letapa, i lopci de
lalumne s per al conjunt de loferta. Ats aquest carcter de continutat, el centre
dacord amb lavaluaci inicial de lalumne ha dinformar i orientar els alumnes que
Currculum a lESO

5/9

consideri que poden seguir aquests estudis. Aix inclou la possibilitat que, amb els
criteris que el centre determini, un alumne sincorpori a la segona llengua estrangera
en un moment diferent de linici de la matria. En casos excepcionals, i en vista de
levoluci acadmica, si es considera ms adient que un alumne que havia triat lopci
per la segona llengua estrangera cursi unes altres matries optatives diferents, la
direcci del centre en podr autoritzar el canvi.
La matria optativa de cultura clssica satribueix als professors que reuneixin els
requisits per impartir grec i llat.
La matria optativa demprenedoria satribueix prioritriament als professors que
reuneixin els requisits per impartir cincies socials, geografia i histria o economia.
D.2. Matries optatives especfiques a 4t dESO
D'acord amb el Decret 143/2007, a 4t curs, cada alumne ha de cursar tres matries
optatives especfiques dentre les segents:
Biologia i geologia
Educaci visual i plstica
Fsica i qumica
Informtica
Llat
Msica
Segona llengua estrangera
Tecnologia
Els centres duna lnia han doferir un mnim de quatre matries optatives especfiques;
els centres de dues o ms lnies nhan doferir un mnim de sis.
Els centres poden organitzar loferta de matries optatives especfiques en itineraris,
s a dir, amb les matries agrupades en diferents opcions coherents amb les diverses
opcions laborals o destudis posteriors que vulguin fer els alumnes.
Els centres han dorientar lalumne perqu lelecci de matries optatives especfiques
serveixi per consolidar-ne els aprenentatges bsics o perqu li puguin ser tils per a
estudis posteriors o per incorporar-se a lmbit laboral.
En lavaluaci de final de curs cadascuna de les tres matries optatives especfiques
que ha cursat lalumne t una qualificaci diferenciada.
Si el centre opta per fer un projecte didctic propi amb una oferta ms mplia de
matries optatives a 4t curs, ha de disminuir les hores de les matries comunes o de
les optatives especfiques, respectant sempre els horaris mnims de lannex 5 del
Decret 143/2007, i prvia planificaci duna estratgia didctica prpia, tal com
estableix larticle 17 del Decret 102/2010. Lavaluaci final de les matries optatives no
especfiques que sofereixen dins un projecte o una estratgia didctica propis del
centre sha dincloure dins la qualificaci global del bloc de matries optatives que
sexplicita en lapartat referit al projecte de recerca daquest document.
Amb carcter general, es limita lelecci de lalumne per alguna matria optativa quan
no hi hagi un mnim de deu alumnes per cursar-la. Queden excloses daquesta
limitaci les matries optatives de segona llengua estrangera i de llat.

Currculum a lESO

6/9

E. Treballs de sntesi (1r, 2n i 3r d'ESO)

El treball de sntesi s format per un conjunt dactivitats densenyament i aprenentatge
que impliquen una feina interdisciplinria que afavoreix la integraci de coneixements i
del treball en equip, tant per part dels alumnes com dels professors. Aquestes
activitats estan concebudes per avaluar si shan assolit, i fins a quin punt, els objectius
que t establerts el centre en la seva programaci i, en particular, els objectius hi ha
establerts en les diverses matries del currculum. Durant el treball de sntesi lalumne
ha de demostrar prou capacitat dautonomia en lorganitzaci del seu treball individual,
i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip.
Lalumne ha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres primers cursos de
letapa.
Lequip de professors ha de programar un seguit dactivitats interdisciplinries
relacionades amb diferents matries del currculum com de lalumne. No s necessari
que en cada treball de sntesi hi hagi activitats associades a cadascuna de les
matries. En canvi, s s essencial que les diferents activitats siguin significatives per
al tema que es treballa i que no constitueixin un seguit de propostes deslligades, sin
un tot coherent.
Amb aquestes activitats es pretn ordenar un seguit de situacions en qu lalumne
aplicar, de manera prctica, els coneixements i les habilitats adquirits durant un llarg
perode daprenentatge, a fi de trobar solucions als problemes plantejats.
En lorganitzaci daquest treball sha de tenir en compte lassignaci dun professor
de lequip docent que el tutoritzi. Orientativament, sha dassignar un tutor per cada dos
o tres equips de quatre o cinc alumnes. El tutor del treball de sntesi sencarrega de
fer-ne el seguiment i lorientaci.
El treball de sntesi admet diverses formes organitzatives: de manera intensiva,
concentrant totes les activitats en un perode que pot oscillar entre els tres i els cinc
dies, o b de manera extensiva. En aquest segon cas, es pot dur a terme al llarg duna
part del curs o de tot el curs dins lhorari de les matries.
Cal fer una avaluaci integrada de lassoliment dels objectius de les diferents activitats
shan de desenvolupar en el treball de sntesi, tant les de treball individual com les de
treball en equip. La qualificaci del treball de sntesi es computa dins de la qualificaci
del bloc de matries optatives, en els termes que sindiquen en lapartat D.1 sobre el
currculum optatiu de 1r, 2n i 3r dESO daquest document.
F. Projecte de recerca (4t dESO)
En el quart curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca en equip. Lobjectiu
del projecte de recerca s contribuir al desenvolupament de les competncies
bsiques de lESO i, especialment, de la competncia daprendre a aprendre i de la
competncia dautonomia i iniciativa personal.
F.1. Caracterstiques generals del projecte de recerca
El projecte est constitut per un conjunt dactivitats de descoberta i recerca realitzades
per lalumne, entorn dun tema escollit i acotat, en part, per lalumne mateix i sota el
guiatge dels professors. Al llarg del projecte, lalumne ha de demostrar capacitat
Currculum a lESO

7/9

dautonomia i iniciativa en lorganitzaci del treball individual, i tamb de

responsabilitat, cooperaci i collaboraci en el desenvolupament de projectes en
com.
El projecte de recerca consta duna srie de tasques que es poden construir a partir de
situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals els alumnes, en grups
reduts, han de plantejar una hiptesi o objectiu, planificar el mtode de resoluci,
integrar informaci procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions
argumentades per mitj dun informe escrit i una breu exposici oral. Aquestes
situacions inicials proposades als alumnes poden tenir un carcter transversal, per
tamb es poden emmarcar dins un mbit de coneixement determinat.
A diferncia del treball de sntesi dels cursos de primer a tercer, per al projecte de
recerca de quart es poden dissenyar diferents models o propostes segons la tipologia
dels alumnes i els seus interessos. No es tracta de comprovar fins a quin punt lalumne
ha assolit les competncies bsiques formulades en els objectius generals que
sestableixen en les diferents matries curriculars, sin que el projecte de recerca es
pot focalitzar en un mbit concret del currculum. Tamb ha de tenir un carcter ms
obert, que permeti comprovar el grau dautonomia de lalumne en la planificaci de les
accions a emprendre per assolir els objectius previstos i donar resposta als problemes
plantejats, per mitj del treball en equip.
Lobjectiu del projecte de recerca s contribuir al desenvolupament de les
competncies bsiques de lESO i, especialment, de la competncia daprendre a
aprendre i de la competncia dautonomia i iniciativa personal. Pel que fa a la primera
competncia esmentada, el projecte de recerca suposa la posada en acci de les
prpies capacitats i potencialitats que sorienten a satisfer uns objectius, tot manejant
de manera eficient recursos i tcniques del treball intellectual i demostrant capacitat
de cooperaci. Pel que fa a la segona competncia, implica diverses actituds
personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, la creativitat, la
capacitat de prendre decisions i de transformar les idees en accions per tal de tirar
endavant projectes individuals i collectius.
Tamb es posen en acci les competncies comunicativa lingstica i audiovisual (amb
la presentaci escrita del treball i lexposici oral), la competncia en el tractament de
la informaci i la competncia digital (amb la cerca i gesti dinformacions en diversos
formats) i la competncia social i ciutadana (participaci, responsabilitat, presa de
decisions i capacitat dialgica en el treball en equip).
Un possible enfocament de les activitats o tasques que es proposin com a projectes de
recerca consisteix a seleccionar preguntes o problemes socials rellevants, ja siguin de
lentorn proper o lluny, relacionats amb alguna disciplina o b interdisciplinaris;
preguntes o problemes que posin lalumne en situaci de fer-se noves preguntes,
analitzar i valorar evidncies, reflexionar crticament i avaluar les possibles solucions.
A tall dexemple, alguns temes possibles per construir les tasques, activitats o
situacions sn: la preservaci del paisatge tradicional de la comarca, el canvi climtic,
el treball infantil, la democrcia electrnica, joc net a lesport, msiques del mn, la
casa del futur, publicitat i valors, la histria de la localitat, consum i estalvi daigua, els
residus urbans, creaci duna empresa, la pervivncia del mn clssic, etc.
F.2. Organitzaci del projecte de recerca

Currculum a lESO

8/9

La realitzaci del projecte de recerca t una durada aproximada de 35 hores lectives i

es pot distribuir temporalment de manera flexible al llarg del curs o b concentrada en
un perode determinat.
El projecte de recerca es pot organitzar de forma extensiva durant tot o part del curs.
Tamb es pot concentrar en sis dies (35 hores).
Si sopta per programar el projecte de recerca de manera extensiva al llarg del curs,
aquest sha de dur a terme dins lhorari de les matries. Es pot associar a alguna de
les matries optatives especfiques, per tamb es pot vincular a altres matries,
mbits o projectes del centre. En tot cas, ha de ser una matria on es dugui a terme un
treball especfic de recerca.
F.3. Avaluaci del projecte de recerca en el context del bloc de matries optatives
Cada centre ha de dissenyar els criteris davaluaci en funci dels tipus de tasques i
dels objectius de la recerca, tenint en compte que es valorar principalment el procs
global del treball realitzat i la perseverana en la consecuci de les fites proposades, i
no nicament els resultats obtinguts. La qualificaci final, que s individual, cal que
prevegi la capacitat dautonomia per gestionar la prpia feina, aix com lactitud de
cooperaci i responsabilitat en el treball en grup.
Sigui quina sigui lorganitzaci triada pel centre, cal assignar una qualificaci
especfica a la matria projecte de recerca. Aquesta qualificaci sincorpora, en
lavaluaci final de 4t curs, a la qualificaci del bloc de matries optatives (amb
exclusi de les tres matries optatives especfiques que ha hagut de cursar) que
lequip docent ha datorgar a cada alumne.
Aquesta qualificaci del bloc de matries optatives sha dobtenir com a mitjana
aritmtica arrodonida fins a les unitats de la qualificaci del projecte de recerca, duna
banda, i de la qualificaci aportada pels professors de les matries optatives no
especfiques cursades per lalumne al llarg del curs, de laltra.
En el cas ms habitual, lnica matria optativa que cal considerar s la dactivitats
datenci educativa alternatives a la religi, o b cap matria optativa, en el cas que
lalumne hagi optat per cursar la matria de religi. Noms s possible incloure la
qualificaci daltres matries optatives dins aquest bloc de 4t si el centre ha
implementat un projecte didctic propi en els termes previstos en larticle 23.8 del
Decret 143/2007, i sempre que aquest projecte suposi el disseny dun nou espai
doptativitat a 4t curs. A efecte de promoci, sha de considerar aquest bloc com una
nica matria.

Currculum a lESO

9/9

Currculum al batxillerat
Aquest document cont els apartats segents:
A. Estructura horria
B. Configuraci del currculum dels alumnes
C. Especificacions relatives a diverses matries
C.1. Cincies per al mn contemporani
C.2. Oferta de matries optatives
C.3. Segona llengua estrangera
C.4. Psicologia i sociologia
C.5. Estada a l'empresa
C.6. Matries optatives dissenyades pels centres
C.7. Lectures de les matries de modalitat literatura catalana, literatura
castellana i literatura universal
C.8. Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i llengua
castellana i literatura
C.9. Llenges estrangeres al batxillerat
C.10. Matemtiques
C.11. Desdoblament dhores a les matries comunes de llengua catalana i
literatura, i llengua castellana i literatura, de segon curs
D. Treball de recerca
D.1. Caracterstiques generals del treball de recerca
D.2. Exempcions i convalidacions del treball de recerca

A. Estructura horria
El nombre dhores setmanals de les diferents matries en cadascun dels dos cursos
del batxillerat (annex 3 del Decret 142/2008, dordenaci dels ensenyaments del
batxillerat) s el segent:
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Educaci fsica
Filosofia i ciutadania
Cincies per al mn contemporani
Histria de la filosofia
Histria
Tutoria
Religi (voluntria)
Treball de recerca
Matria modalitat 1
Matria modalitat 2
Matria modalitat 3
Matria modalitat 4 o optativa
TOTAL

1r
2
2
3
2
2
2
1
/ 2*

2n
2
2
3
3
3
1
-

4
4
4
4 / 2*
30

4
4
4
4
30

* Els alumnes que cursin religi han de fer, a ms, una matria optativa de dues hores.

Currculum al batxillerat

1/7

B. Configuraci del currculum dels alumnes

Per als alumnes
En comenar el batxillerat, i dacord amb el seu tutor, lalumne tria una modalitat i les
matries de modalitat que cursar a primer curs, tenint en compte loferta que el centre
presenta per al conjunt de letapa. Lalumne ha de cursar, com a mnim, tres matries
de modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat. Daquestes sis matries, un
mnim de cinc han de correspondre a la modalitat escollida.
Per a loferta curricular del centre
Els centres han doferir un nombre suficient de matries de modalitat i optatives que
permeti la possibilitat dopci dels alumnes en cada modalitat. Per decidir l'efectiva
realitzaci en un centre de les matries de modalitat i optatives ofertes, o duna part de
les matries, la direcci del centre ha de tenir en compte les necessitats dels alumnes i
el cmput dhores de professors assignats a tal efecte.
Amb carcter general, s'ha de comptar que el nombre d'hores de professors de qu
disposen els centres pblics per a la impartici de les matries de modalitat i optatives
segons el nombre de lnies de batxillerat, s el que s'indica en el quadre segent:
Nombre de lnies de
batxillerat
1
1,5
2
2,5
3

Interval d'hores per impartir matries de modalitat i

optatives entre 1r i 2n de batxillerat
entre 60 i 64 hores
entre 76 i 80 hores
entre 84 i 92 hores
entre 108 i 116 hores
entre 126 i 136 hores

Amb carcter general, les matries de modalitat de nivell II shan doferir a segon curs.
Els centres que imparteixin la modalitat darts oferiran normalment noms les matries
duna de les dues vies. Els alumnes daquesta modalitat cursaran amb la resta dels
alumnes de batxillerat les matries coincidents amb les altres modalitats, sempre que
la rtio ho permeti.
Els alumnes matriculats en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitat
de segon curs a travs del batxillerat a distncia, si el seu centre no lofereix, amb un
mxim de dues matries per alumne. En general, els centres no poden oferir als
alumnes de primer curs la possibilitat de cursar matries de modalitat a travs del
batxillerat a distncia. Noms es pot fer aquesta oferta en el cas duna matria que
tingui continutat en el segon curs i que el centre no pugui oferir per motius
organitzatius, amb un mxim de dues matries per alumne.
En els dos casos anteriors, el centre ha de formalitzar la inscripci de lalumne a
lInstitut Obert de Catalunya en el perode comprs entre el 5 i el 13 de setembre de
2012. La primera inscripci en una matria que faci un alumne de centres sostinguts
amb fons pblics t carcter gratut; en cas dhaver de repetir la matria, en les
inscripcions segents l'alumne haur dabonar el preu pblic corresponent. LInstitut
Obert de Catalunya ha de trametre peridicament la informaci referent al seguiment i

Currculum al batxillerat

2/7

lavaluaci de les matries en qesti per tal que linstitut ordinari en qu lalumne
cursa els seus estudis pugui incorporar-la als documents oficials davaluaci.
Amb carcter general, lalumne pot escollir qualsevol matria de modalitat o optativa
excepte quan no hi hagi un mnim de deu alumnes per cursar-la. Queden excloses
daquesta limitaci les matries llat, grec i segona llengua estrangera, si la
disponibilitat de recursos del centre ho permet.
C. Especificacions relatives a diverses matries
C.1. Cincies per al mn contemporani
La matria comuna cincies per al mn contemporani ser impartida per professors
que reuneixin els requisits per impartir les matries fsica i qumica o biologia i cincies
de la terra i del medi ambient.
C.2. Oferta de matries optatives
En una de les franges horries de modalitat de cada un dels dos cursos de letapa, els
centres educatius poden oferir matries optatives. El conjunt de loferta de matries
optatives del centre sha de donar a conixer al consell escolar.
Els centres poden oferir, com a matries optatives, matries de modalitat
corresponents a modalitats que el centre no t implantades. Aquest supsit no pot
donar lloc, en cap cas, al reconeixement duna nova modalitat a lalumne.
Per als alumnes que cursin ms de les tres matries mnimes de modalitat en algun
curs de batxillerat, la quarta matria t la consideraci doptativa per a aquells casos
en qu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o exempcions.
s possible distribuir les matries optatives destada a lempresa, segona llengua
estrangera i psicologia i sociologia en els dos cursos de batxillerat a ra de 70 hores
cada curs. En aquest cas, a efectes davaluaci, shan de comptabilitzar com una
matria en cada curs.
A ms, en aquells centres que imparteixen cicles formatius darts plstiques i disseny,
lalumne de batxillerat de la modalitat darts pot triar mduls teoricoprctics dels cicles
esmentats com a matries optatives de batxillerat.
C.3. Segona llengua estrangera
Dins de loferta de matries optatives, els centres de dues o ms lnies han doferir una
segona llengua estrangera, amb una assignaci horria global de 140 hores. Lalumne
ha de tenir garantia de continutat en lopci de segona llengua estrangera al llarg de
leducaci secundria obligatria i del batxillerat.
En els centres duna lnia es pot impartir tamb la segona llengua estrangera si hi ha
un nombre suficient dalumnes que ho sollicita i les condicions d'organitzaci del
centre ho permeten.
C.4. Psicologia i sociologia
Els centres han doferir la matria optativa psicologia i sociologia, de 140 hores, que
satribueix a professors que reuneixin els requisits per impartir la matria de filosofia.

Currculum al batxillerat

3/7

Aquesta matria es podr impartir si hi ha un nombre suficient dalumnes que ho

solliciten i les condicions dorganitzaci del centre ho permeten. Lannex 1 de lOrdre
EDU/554/2008 cont els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de la matria
psicologia i sociologia.
C.5. Estada a l'empresa
Entre les matries optatives del centre sha doferir la matria estada a lempresa, que
ha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals sen poden utilitzar fins a 70
per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. Lannex 1 de lOrdre
EDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de lestada a lempresa.
Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 280 hores poden
sollicitar a la direcci del centre lexempci de la matria optativa estada a lempresa.
La sollicitud corresponent ha danar acompanyada duna breu memria, en la qual ha
de constar:

descripci de lempresa;

descripci de les tasques que hi va desenvolupar lalumne;

cpia del contracte laboral.

Els alumnes que en acabar el primer curs tinguin pendents davaluaci positiva ms de
dues matries i, en conseqncia, hagin de repetir aquest primer curs, si tenen
superada la matria estada a lempresa no han de repetir aquesta matria.
C.6. Matries optatives dissenyades pels centres
Els centres educatius poden dissenyar matries optatives i incloure-les en la seva
oferta educativa. Aquestes matries han de tenir una assignaci horria mnima de 70
hores en un curs.
Les matries optatives dissenyades pel centre han de tenir un nom diferent, que no
pugui induir a confusions, de les matries comunes, de les matries de modalitat i de
les altres matries optatives.
Loferta daquestes matries optatives requereix laprovaci del claustre de professors i
sha de donar a conixer al consell escolar.
C.7. Lectures de les matries de modalitat literatura catalana, literatura castellana i
literatura universal
Entre les matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts
(via d'arts escniques, msica i dansa) figuren literatura catalana, literatura castellana i
literatura universal. Aquestes matries de modalitat tenen una llista de lectures
prescriptives que es va renovant peridicament. Per a les prximes promocions
dalumnes les lectures obligatries de les literatures de modalitat sn les que figuren
en el document Lectures prescriptives de batxillerat.

Currculum al batxillerat

4/7

C.8. Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i llengua castellana
i literatura
A fi de potenciar i concretar lensenyament de la literatura partint de la lectura de
textos, tal com es preveu en el currculum de les matries, el Departament
dEnsenyament indica els llibres que els alumnes han de llegir amb carcter obligatori,
segons la promoci a qu pertanyin.
Lalumne ha de fer quatre lectures per matria, que seran les mateixes per a tots els
alumnes. A aquestes quatre lectures prescriptives, el centre pot afegir-hi una cinquena
lectura dentre obres contempornies i actuals. La cinquena lectura permet que
lalumne pugui posar-se en contacte amb escriptors vius i dna als estudis literaris una
dimensi ms actual i ms prxima a les experincies personals dels estudiants. En el
document Lectures prescriptives de batxillerat es concreten les lectures obligatries.
Les quatre o cinc lectures de cadascuna de les literatures, catalana i castellana, han
de constar en la programaci del centre i shan de fer pbliques conjuntament amb la
llista de llibres de text abans del 30 de juny anterior al comenament de cada curs.
C.9. Llenges estrangeres al batxillerat
Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte dels
alumnes amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de
comunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques daprenentatge sin en
qualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins laula.
La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes de
llengua estrangera permet programar tasques daprenentatge en aquesta part de
lhorari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les
competncies dexpressi i interacci oral.
La qualificaci de lexpressi oral ha de representar com a mnim el 25 % de la
qualificaci final de la matria. Aix mateix, cal potenciar la producci de textos creatius
de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.), lavaluaci dels quals ha
de representar com a mnim el 25 % de la qualificaci final de la matria.
C.10. Matemtiques
Atesa la gran coincidncia entre els continguts de les matries matemtiques I i
matemtiques aplicades a les cincies socials I, els alumnes noms poden cursar-ne
una de les dues.
C.11. Desdoblament dhores a les matries comunes de llengua catalana i literatura, i
llengua castellana i literatura, de segon curs
A segon curs de batxillerat, es desdobla una hora setmanal en les matries de llengua
catalana i literatura i de llengua castellana i literatura amb lobjectiu de potenciar i fer
possible una tasca ms personalitzada de laprenentatge.
A tall orientatiu, mitjanant les hores de desdoblament es pot prioritzar laprenentatge
de les estratgies per a la millora de la producci escrita (adequaci, coherncia,
cohesi i correcci lingstica), aix com el coneixement de la llengua per a la millora
de la comprensi i lexpressi.

Currculum al batxillerat

5/7

D. Treball de recerca
D.1. Caracterstiques generals del treball de recerca
El treball de recerca t carcter individual. En els casos en qu alguna de les seves
parts requereixi, per la prpia dinmica de la recerca, un treball de grup (p. ex.,
observaci ininterrompuda dun procs durant llargs perodes de temps, observaci
simultnia dun fenomen des de diferents ubicacions, exploraci sistemtica duna gran
superfcie de terreny), pot fer-se en grups reduts, dentre dos i quatre alumnes. En
aquests casos cal que el tutor asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascun
dels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats, i ha de fer una
avaluaci individual de cada alumne. En particular, el dossier del treball i la
presentaci que sen faci han de ser individuals.
s convenient considerar en el treball de recerca les etapes o fases segents:

elecci del tema i de la qesti que es vol investigar,

plantejament de qestions relacionades,

planificaci de la recerca,

cerca dinformaci,

processament de la informaci,

sntesi de la investigaci i explicaci dels resultats,

revisi de la feina feta,

presentaci de linforme: redacci del treball i exposici oral.

Durant les diverses fases de realitzaci del treball de recerca els alumnes han de ser
assessorats i supervisats per un professor: el tutor del treball de recerca. A ms de
lorientaci sobre les tcniques habituals emprades en qualsevol recerca, els tutors del
treball han de vetllar perqu lalumne faci les tasques amb regularitat, utilitzi
adequadament les fonts dinformaci, faci una correcta selecci de la informaci i
estructuri adequadament la presentaci final. A tal fi, shan de realitzar entrevistes
peridiques per fer el seguiment del treball i establir fites per a les prximes trobades.
El tutor del treball de recerca ha de ser present en totes les fases abans esmentades.
El carcter singular de la matria del treball de recerca permet als centres, en lexercici
de la seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el disseny
curricular establert en el seu projecte educatiu. La direcci del centre ha dassignar la
tutoria de cada treball de recerca als professors que consideri ms idonis en cada cas
i, si escau, una assignaci horria que anir a crrec del total de les hores destinades
a impartir el currculum del batxillerat.
El treball de recerca del batxillerat t una assignaci curricular de 70 hores per a
lalumne. Atesa aquesta assignaci, amb carcter general i a ttol orientatiu, a lhora
dassignar les hores totals de professors per impartir el batxillerat, el treball de recerca
es considera com una matria optativa ms de dues hores setmanals amb una rtio de
20 alumnes. En conseqncia, el centre pot disposar dunes 70 hores lectives de

Currculum al batxillerat

6/7

professors per cada 20 alumnes, o fracci de 20, que han de fer el treball de recerca.
Cal tenir en compte, de tota manera, que es tracta duna matria singular, en el sentit
que es pot organitzar de maneres diferents. s a dir, es pot organitzar com una
matria optativa, amb una rtio mitjana duns 20 alumnes, a la qual els professors
dediquen durant dos trimestres tres hores lectives setmanals, o b es poden distribuir
els alumnes que fan el treball de recerca entre els professors de manera que un
professor que tutoritza sis alumnes t una assignaci duna hora lectiva setmanal al
llarg de dos trimestres, o b es poden adoptar altres formes organitzatives.
A ms daquesta assignaci dhores lectives, per a latenci adequada als alumnes en
el treball de recerca, cal afegir-hi la disponibilitat horria general dels professors per a
preparaci de classes, correcci dexercicis, etc.
En aplicaci del que estableix larticle 11.1 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de
desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals
del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva
adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, tota
matria, incls el treball de recerca, pot ser objecte de proves extraordinries de
recuperaci. En tot cas, considerant la singularitat de la matria treball de recerca,
cal tenir en compte all que, respecte a lavaluaci contnua dels alumnes, sestableix
al segon pargraf (Criteris generals) de lapartat Avaluaci d'alumnes de batxillerat
del document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres deducaci
secundria.
D.2. Exempcions i convalidacions del treball de recerca
T dret a lexempci del treball de recerca lalumne que es trobi en alguna de les
situacions segents:

Provenir duna altra comunitat autnoma o dun altre pas i haver-se incorporat al
nou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix,
en cas que no completi el batxillerat en lany de la seva incorporaci, aquest
alumne ha de fer el treball de recerca durant lany acadmic segent, sens
perjudici de la seva exempci si es troba en la situaci descrita a lincs segent.

Provenir duna altra comunitat autnoma i incorporar-se al sistema educatiu a

Catalunya amb cinc o menys matries per completar el batxillerat.

Tenir la titulaci de tcnic/a o tcnic/a superior de formaci professional

especfica, darts plstiques i disseny o densenyaments esportius (article 6.5 de
lOrdre EDU/554/2008).

Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.

La sollicitud d'exempci sha de presentar per escrit a la direcci del centre, la qual ha
de resoldre concedir-la, un cop verificat el compliment dalguna de les situacions
esmentades, ha dincorporar la resoluci a lexpedient acadmic i lha de comunicar
per escrit a l'alumne i als pares o tutors legals, si s menor d'edat.

Currculum al batxillerat

7/7

Currculums dels ensenyaments esportius

Aquest document cont els apartats segents:
A. Calendari i horari
A.1. Distribuci horria ordinria
A.2. Distribuci de lhorari lectiu del bloc especfic
A.3. Distribuci de les hores corresponents al bloc de formaci prctica
B. Distribuci dels ensenyaments
B.1. Cicles densenyaments esportius de grau mitj
B.2. Cicles densenyaments esportius de grau superior
B.3. Matriculaci dalumnes fora de termini
C. Matriculaci parcial
C.1. Estipulacions relatives a la matriculaci parcial per crdits
D. Organitzaci i programaci de cada ensenyament
D.1. Nombre dalumnes
D.2. Organitzaci dels continguts
D.3. Programaci dels crdits i de les unitats didctiques
E. Trets especfics del bloc de formaci prctica (BFP)
E.1. Finalitats i objectius
E.2. Accs al BFP
E.3. Seguiment del BFP
E.4. Proposta d'extinci del conveni per cursar el BFP en una determinada
empresa o entitat
E.5. Exempci del bloc de formaci prctica
A. Calendari i horari
Els cicles dels ensenyaments esportius han datenir-se al calendari escolar aprovat
amb carcter general per als centres educatius densenyaments no universitaris.
Tenint en compte les caracterstiques organitzatives i climtiques que condicionen la
impartici daquests ensenyaments, la direcci dels serveis territorials o, a ciutat de
Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci poden autoritzar la distribuci
de les hores lectives fora del calendari escolar, prvia petici escrita i raonada del
centre per a cada cas i amb linforme de la Inspecci d'Educaci.
En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar lhorari tipus dels diferents
cursos (hores dentrada i de sortida, nombre dhores lectives al mat i a la tarda, etc.),
tenint en compte les prescripcions segents:
A.1. Distribuci horria ordinria
Com a norma general shan de tenir en compte els criteris segents.

La distribuci de lhorari lectiu es far de dilluns a divendres i sha de mantenir

dins els lmits segents: de les 8 hores a les 22 hores.

La sessi de classe s de seixanta minuts, en els quals sinclou el canvi de

classe. Per criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent
sempre que el temps lectiu total per crdit no es modifiqui.

Currculums dels ensenyaments esportius

1/7

En aquests ensenyaments no s'han de fer ms de tres hores lectives seguides

sense una pausa mnima de vint minuts.

Un mateix grup dalumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en

horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda,
amb el benents que la interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys duna
hora.

Lhorari dels grups dalumnes sha de fer al mat (entre les 8 hores i les 15
hores), a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores) o entre el mat i la tarda.

A.2. Distribuci de lhorari lectiu del bloc especfic

Atesa la seva peculiaritat, la distribuci de lhorari lectiu del bloc especfic es pot fer de
dilluns a diumenge, respectant en tot cas els criteris anteriors i prvia notificaci als
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
En aquelles modalitats esportives que requereixen fer les hores prctiques en el medi
natural, els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci poden
autoritzar la realitzaci dun mxim de 8 hores diries, prvia sollicitud raonada del
centre.
A.3. Distribuci de les hores corresponents al bloc de formaci prctica
La distribuci del bloc de formaci prctica es fixa a cada centre i segueix, amb
carcter general, el calendari escolar. El bloc de formaci prctica sha de fer dins el
perode comprs entre les 8 hores i les 22 hores.
El bloc de formaci prctica es pot dur a terme en un perode o ms. Es poden fer fins
a 4 hores diries si concorren en el mateix dia hores lectives dels ensenyaments. Es
poden fer fins a 7 hores diries, en la modalitat intensiva, si no concorren en el mateix
dia amb les hores lectives dels ensenyaments.
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial pot autoritzar altres distribucions del bloc de formaci prctica amb la petici
prvia escrita de la direcci del centre, raonada en cada cas i presentada als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
B. Distribuci dels ensenyaments
B.1. Cicles densenyaments esportius de grau mitj
Lalumne ha dhaver cursat els crdits del bloc com del primer nivell segents abans
de cursar els crdits del bloc especfic del primer nivell marcats amb un asterisc (*) en
el document "Cicles densenyaments esportius LOGSE":

bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I;

bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I;

entrenament esportiu I.

Currculums dels ensenyaments esportius

2/7

Lalumne ha dhaver cursat els crdits del bloc com del segon nivell segents abans
de cursar els crdits del bloc especfic del segon nivell marcats amb un asterisc (*) en
el document "Cicles densenyaments esportius LOGSE":

bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II;

bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II;

entrenament esportiu II.

B.2. Cicles densenyaments esportius de grau superior

Lalumne ha dhaver cursat els crdits del bloc com del grau superior segents abans
de cursar els crdits del bloc especfic del grau superior marcats amb un asterisc (*) en
el document "Cicles densenyaments esportius LOGSE":

biomecnica esportiva;

entrenament de lalt rendiment esportiu;

fisiologia de lesport.

B.3. Matriculaci dalumnes fora de termini

Quan el centre matriculi alumnes fora de termini, cal que elabori un pla especfic que
els garanteixi poder seguir els estudis dacord amb la programaci prevista.
C. Matriculaci parcial
Si desprs del procs ordinari de matrcula resten vacants, els centres han dobrir un
perode de matriculaci parcial per crdits. Aquesta matriculaci parcial est subjecta a
les normes de preinscripci i matrcula aprovades per a aquests ensenyaments a la
Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les normes de
preinscripci i matrcula de lalumnat als centres del Servei dEducaci de Catalunya i
altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons pblics,
per al curs 2012-2013 (DOGC nm. 10041, de 29.2.2012).
Noms es poden matricular de crdits solts les persones que compleixin tots els
requisits daccs a la modalitat esportiva corresponent.
C.1. Estipulacions relatives a la matriculaci parcial per crdits
Orientaci sobre litinerari formatiu
El centre ha dorientar els alumnes sobre el possible itinerari formatiu que poden seguir
en la matriculaci per crdits solts, dacord amb la distribuci dels diferents crdits de
les titulacions de tcnic/a esportiu/iva i de tcnic/a esportiu/iva superior que consta en
l'apartat B anterior.

Currculums dels ensenyaments esportius

3/7

Tutoria
El seguiment de lalumne matriculat de crdits solts correspon al tutor del nivell
coincident amb aquests crdits.
Anullaci de la matrcula
Lalumne pot sollicitar lanullaci de tots o d'alguns dels crdits en qu est
matriculat, per causa justificada, per escrit i per una sola vegada, a la direcci del
centre. En aquest cas sha daplicar el que sestableix amb carcter general per a
lanullaci de matrcula en la matriculaci en els ensenyaments esportius en rgim
presencial ordinari.
Efectes de la no-superaci de crdits solts
El centre pot garantir plaa per al curs segent, per tornar a cursar el crdit o crdits, a
lalumne de matrcula parcial que no hagi superat algun dels crdits nicament en el
cas de poder tornar a oferir vacants per a matriculaci parcial una vegada finalitzat el
procs ordinari de matriculaci. En aquest cas, es considera que es fa una nova
matrcula i, per tant, ha dabonar el preu pblic corresponent al crdit o crdits dels
quals es matriculi.
Certificaci destudis parcials
Lalumne rebr, en finalitzar el curs, un certificat destudis parcials de la titulaci que
correspongui, que sajustar al model que es troba a "Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius".
D. Organitzaci i programaci de cada ensenyament
D.1. Nombre dalumnes
El nombre mxim dalumnes en les sessions teriques de tots els crdits s de trentacinc. El nombre mxim dalumnes en les sessions prctiques s el que sespecifica,
per a cada modalitat i, si escau, per a cada crdit, en el document "Cicles
densenyaments esportius LOGSE".
D.2. Organitzaci dels continguts
Correspon a lequip docent, format pels professors assignats per impartir aquests
ensenyaments, lelaboraci de la proposta dorganitzaci dels ensenyaments i els
criteris generals de desenvolupament curricular que complementar el projecte
educatiu del centre. La concreci de la proposta dorganitzaci ha dincloure, almenys,
els aspectes segents:

distribuci de crdits, fent-hi constar, per a cada crdit, la data prevista dinici i
dacabament, la durada en hores, el nombre dhores setmanals i els professors
que els impartiran;

espais docents i els recursos que cal usar en el desenvolupament daquests

ensenyaments;

criteris seguits en lorganitzaci del bloc de formaci prctica;

Currculums dels ensenyaments esportius

4/7

criteris seguits per determinar el contingut i lorganitzaci del projecte final, en

el cas dels ensenyaments de grau superior.

D.3. Programaci dels crdits i de les unitats didctiques

La programaci de cada crdit ha dincloure, almenys:

el contingut de les unitats didctiques en qu sorganitza cada crdit, fent-hi

constar la durada de cadascuna i la seqncia dimpartici;

les estratgies metodolgiques que cal aplicar;

els criteris i instruments davaluaci que shan demprar.

En la programaci de cada unitat didctica cal especificar:

els objectius terminals o criteris davaluaci;

els continguts que shi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la

unitat, si escau.

E. Trets especfics del bloc de formaci prctica (BFP)

E.1. Finalitats i objectius
Sn finalitats del BFP:

desenvolupar estratgies que portin cap a un acostament entre lestructura

acadmica, lesportiva i la laboral;

integrar dins el currculum de lalumne totes aquelles accions que estan dins
del camp de la transici cap al mn laboral;

facilitar tant a lalumne com a lempresa o instituci la possibilitat de dur a la

prctica aquestes accions.

Sn objectius generals del BFP:

orientar lalumne perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies

capacitats i interessos;

facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral i esportiu.

Sn objectius especfics del BFP:

Millorar aspectes de qualificaci de lalumne, com ara:

o

fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals

en un ambient real de treball dempresa o instituci;

adquirir nous coneixements professionals;

Currculums dels ensenyaments esportius

5/7

desenvolupar, en el context laboral i esportiu, els coneixements

curriculars apresos.

Treballar aspectes dinserci laboral, com ara:

o

comprendre el procs productiu, les tasques de serveis i el sistema

esportiu i participar-hi;

adquirir hbits de relacions humanes a lempresa o instituci.

E.2. Accs al BFP

La direcci del centre, dacord amb lequip docent responsable de la impartici del cicle
densenyaments esportius, pot establir que per iniciar el bloc de formaci prctica
(BFP) calgui lavaluaci positiva de tots els crdits lectius cursats fins al moment
diniciar-la, o b una valoraci individualitzada per a aquells alumnes que no els
haguessin superats tots, del grau dassoliment dels objectius dels crdits cursats, de
les possibilitats raonables de recuperaci i del previsible aprofitament que lalumne
pugui obtenir del BFP.
E.3. Seguiment del BFP
El seguiment de lalumne que cursa el BFP, o seguiment de la formaci en centres de
treball, el fa el tutor de prctiques. El centre educatiu i l'empresa o entitat
collaboradora poden acordar l's de diferents mitjans de seguiment, ms enll de les
visites del tutor de prctiques del centre educatiu al centre de treball.
E.4. Proposta d'extinci del conveni per cursar el BFP en una determinada empresa o
entitat
Lequip docent responsable de la impartici del cicle densenyaments esportius, a
proposta del tutor del grup, pot proposar al director del centre educatiu lextinci del
conveni per a la realitzaci del BFP amb lentitat o empresa collaboradora. La
proposta dextinci pot fonamentar-se en comportaments o actituds inadequats o en
capacitats notriament no idnies de lalumne que, per la seva permanncia o
intensitat, impedeixin o dificultin el normal desenvolupament de la formaci prctica o
en lincompliment, per lempresa, de les condicions que asseguren el carcter formatiu
del BFP o de les normes de seguretat reglamentries, o en haver estat sancionada per
lautoritat laboral en els sis mesos anteriors.
En els supsits anteriors, lequip docent del cicle densenyaments esportius, a
proposta del tutor, pot decidir lavaluaci negativa del bloc de formaci prctica, tot i
que no shagi completat el nombre dhores previstes, o b diferir la realitzaci de les
hores de formaci prctica pendents.
E.5. Exempci del bloc de formaci prctica
La resoluci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial relativa a les prctiques i estades a les empreses per al curs 20122013 (Normativa de les prctiques i estades a les empreses), estableix criteris per
resoldre lexempci, total o parcial, del BFP per als alumnes que acreditin experincia
laboral, experincia formativa i/o experincia esportiva.

Currculums dels ensenyaments esportius

6/7

La sollicitud de lalumne i la resoluci de les exempcions per part de la direcci del

centre shan dajustar als models que hi ha a "Sollicitud i resoluci d'exempci de la
formaci prctica".
Les resolucions de la direcci del centre educatiu relatives a les exempcions poden ser
objecte de recurs davant la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial.

Currculums dels ensenyaments esportius

7/7

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

Aquest document cont els apartats segents:
A.
B.
C.
D.

Aspectes generals del centre educatiu acollidor

L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia
Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci
Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi
social en el centre
E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia
F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria
G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE)
A. Aspectes generals del centre educatiu acollidor
En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi cal preveure
lacollida dels professors nous i la de les noves famlies que hi matriculen els seus fills
per primera vegada. En aquest sentit, en el projecte educatiu i en altres documents
dorganitzaci i gesti del centre conv tenir-hi en compte:

El projecte educatiu del centre acollidor ha de servir per potenciar una educaci
per a la cohesi social, basada en ls normal de la llengua catalana com a
instrument de comunicaci en un context multilinge i disposar dalgun indicador
de progrs en aquest sentit. El reconeixement d'aquest context multilinge
garanteix la igualtat doportunitats i el dret a la diferncia de tots els alumnes.

s en el projecte lingstic, en el si del projecte educatiu, on es pot establir un

tractament de les llenges que doni resposta a la situaci sociolingstica dels
alumnes, que vetlli per ls del catal com a vehicle normal densenyament i
aprenentatge i com a llengua normal de relaci en els diversos mbits.

Les normes dorganitzaci i funcionament dun centre acollidor sn el lloc adient

per recollir els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa
pel que fa a ls de la llengua, tot respectant la diversitat i la igualtat doportunitats
i la convivncia, i per articular lorganitzaci dels recursos que han de fer possible
lassoliment, en el centre, dels objectius lingstics i de convivncia.

Lacollida i la integraci del conjunt de la comunitat escolar (alumnes, professors,

famlies) comporten un conjunt sistemtic dactuacions que afavoreixin la plena
incorporaci de tothom a la vida i a la dinmica ordinria del centre i del seu
entorn i la determinaci de protocols especfics per als alumnes amb necessitats
educatives especfiques i/o amb risc dexclusi social. Aquests protocols han
doferir una resposta educativa coherent a partir duna avaluaci acurada de les
necessitats dels alumnes (socioafectives, pedaggiques, econmiques...) i una
planificaci dels recursos necessaris per garantir la igualtat doportunitats en la
consecuci de lxit escolar.

La planificaci de lacci tutorial en el centre acollidor ha de contribuir a garantir

lacompanyament educatiu dels processos identitaris i dintegraci escolar i social
de tots els alumnes.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

1/8

La programaci general anual del centre acollidor ha dincloure normalment actuacions

que garanteixin ls de la llengua catalana entre els membres de la comunitat
educativa, la convivncia i la cooperaci entre alumnes de diferents cultures, la igualtat
doportunitats dels alumnes socioculturalment desfavorits i la implicaci i la interacci
amb lentorn. Entre aquestes actuacions no shan de descartar activitats de formaci
permanent que facilitin lassoliment dels objectius lingstics i de convivncia del
centre.
B. L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia
Leducaci intercultural s una resposta pedaggica a lexigncia de preparar la
ciutadania perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica. T com
a finalitat ltima la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en un
marc de valors compartits per a la convivncia. Leducaci intercultural promou espais
dinclusi basats en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns que
ajudin a conviure en una mateixa comunitat. Tamb promou ls de la llengua catalana
en un marc plurilinge com un element de cohesi i igualtat doportunitats.
s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor que tots els alumnes
desenvolupin, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds
que els han de capacitar per construir un model de societat obert, democrtic,
respectus i cohesionador.
Lassoliment daquest objectiu es veu afavorit si el centre educatiu

desenvolupa la conscincia digualtat:

-

afavoreix ladquisici duna conscincia digualtat en dignitat de tots els

ssers humans per damunt de qualsevol diversitat;
afavoreix ladquisici duna autoestima personal, cultural i acadmica positiva
de tots els alumnes;
genera altes expectatives per a tothom;
afavoreix la integraci escolar i social de tots els alumnes i les seves famlies,
vetllant per obtenir el mxim rendiment escolar de tots els alumnes, la seva
participaci en lmbit escolar i en les activitats de lentorn;
garanteix la competncia lingstica del catal i promou el seu s com a
element necessari per garantir la igualtat doportunitats;
utilitza metodologies i activitats inclusores a laula.

promou el respecte a la diversitat:

-

treballa la interculturalitat des de les rees del currculum;

valora els aspectes positius i les aportacions de totes les cultures;
respecta les diferents formes dentendre i dafrontar la vida;
en el marc del Programa daprenentatge permanent (PAP) de la Comissi
Europea, fomenta actituds dobertura i dempatia que facilitin lenriquiment
personal i cultural;
fomenta el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses
cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets
dels Infants;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

2/8

afavoreix la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball

competencial i integrat de continguts i llenges;
supera prejudicis respecte a persones i grups dtnies diferents;
desenvolupa un esperit crtic i constructiu que permeti analitzar els aspectes
positius i negatius tant de la prpia cultura com de les dels altres.

potencia la cultura del dileg i la convivncia:

educa en el dileg i la resoluci positiva dels conflictes;
ressalta aquells elements que ens fa ms iguals que diferents;
comparteix valors que facilitin la convivncia;
promou la relaci, la comunicaci, lintercanvi, la cooperaci i la convivncia
entre tots els alumnes a travs de les activitats escolars quotidianes;
- potencia les habilitats socials que faciliten una convivncia harmnica;
- desenvolupa els processos dautoregulaci de la conducta que impliquen el
respecte i la tolerncia envers les diferncies;
- aconsegueix la integraci socioafectiva de tots els alumnes.

acompanya en el procs de construcci identitria:

-

reconeix i facilita una singularitat formada per pertinences i identificacions

mltiples i simultnies;
treballa i refora lautoestima dels infants i joves, de manera que no es vegin
obligats a donar explicacions o refugiar-se en replegaments i/o confrontacions
identitries;
reconeix i valora totes les llenges presents al centre i les diverses cultures i
prctiques familiars;
dna a conixer i comparteix el patrimoni cultural catal;
promou la participaci i larrelament al territori i a Catalunya;
destaca ms all que tenim en com que no pas all que ens diferencia.

respecta la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permet ls de
vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari,
sempre que no impossibilitin:
-

la realitzaci de totes les activitats curriculars,

la comunicaci interpersonal,
la identificaci personal,
la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre tolerar els smbols que exalten la

xenofbia o el racisme, o que promouen qualsevol tipus de violncia.
C. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci
Promoure l'equitat en un centre educatiu s afavorir la igualtat en les possibilitats per
al ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de
qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu, cal que els centres cren
les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedir a una educaci
de qualitat. Aix es pot aconseguir si el centre est especialment amatent a:

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

3/8

Garantir la integraci escolar i social de tots els alumnes, amb una atenci
especial als alumnes amb ms risc dexclusi social, i vetllar per obtenir-ne el
mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totes les eines
disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats daquests
alumnes.

Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne un

seguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies
del centre per acollir els alumnes amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les
expectatives dels professors envers aquests alumnes i a la capacitat del centre
d'activar accions positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball
coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn implicats.

Detectar les necessitats especfiques dels alumnes (fsiques, cognitives, afectives

i relacionals, i socials), preveuren la tutoria adequada i vetllar pels aspectes
afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en els alumnes ms
vulnerables o amb risc dexclusi.

Vetllar per la no-discriminaci dels alumnes per raons econmiques, facilitar la

informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques que tenen a
labast i promoure que tots els alumnes disposin del material escolar necessari i
tinguin accs a les activitats complementries i extraescolars programades pel
centre.

Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el

desenvolupament, si escau, d'un pla educatiu d'entorn. La continutat educativa
es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixit associatiu i
institucional de la localitat.

D. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i

cohesi social en el centre
Correspon al centre educatiu adoptar les mesures necessries per tal de potenciar les
actuacions planificades en matria de llengua i cohesi social. Laplicaci de les
mesures sha de fer de manera coordinada amb la resta de lactivitat educativa del
centre. En aquesta coordinaci conv tenir especialment en compte:

La promoci, en tota la comunitat escolar, dactuacions per a la sensibilitzaci,

foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix
vertebrador dun projecte educatiu plurilinge.

Lassessorament a l'equip directiu en lactualitzaci del projecte educatiu i altres

documents dorganitzaci del centre i en la gesti de les actuacions que fan
referncia a lacollida i integraci dels alumnes nouvinguts, a latenci als
alumnes en risc dexclusi i a la promoci de ls de la llengua, leducaci
intercultural i la convivncia en el centre.

Limpuls dactuacions en el centre, i en collaboraci amb lentorn, per potenciar

la convivncia mitjanant ls de la llengua catalana i leducaci intercultural,
afavorint la participaci dels alumnes i garantint-ne la igualtat doportunitats.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

4/8

La definici destratgies datenci als alumnes nouvinguts i/o en risc dexclusi,

lorganitzaci i optimaci dels recursos i la coordinaci de les actuacions dels
professionals externs que hi intervenen.

Les actuacions que es deriven de lexistncia del pla educatiu dentorn en qu el

centre shagi implicat.

E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia

Sn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres de
Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes
existents.
El Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
primria preveu a l'article 18.3 que cada centre ha destablir els principis per elaborar
el pla de convivncia del centre integrat en el seu projecte educatiu. El Decret
143/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria
obligatria fa la mateixa previsi en relaci amb els centres que imparteixen aquesta
etapa educativa.
D'altra banda, el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius
(article 23 i segents) continua en la lnia marcada per regulacions anteriors i, molt
especialment, per larticle 30.1 de la Llei deducaci, que estableix que laprenentatge
de la convivncia s un element fonamental del procs educatiu. En aquest sentit, el
decret dautonomia dels centres refora el carcter educatiu que han de tenir els
processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir
conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament
personal com el deure daprendre i de mantenir actituds de responsabilitat per resoldre
conflictes de convivncia.
El Projecte de convivncia s un document que reflecteix les accions que el centre
educatiu desenvolupa per tal de capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat
educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva
de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al
centre o a lentorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits
dintervenci afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i
hbits relacionals.
El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte
educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no
respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la
comunitat educativa.
El Departament dEnsenyament posa a labast de tots els centres una eina de suport
informtic amb instruments de diagnosi, orientacions, recursos i protocols (de
conflictes greus, assetjament escolar) per tal de facilitar lelaboraci del Projecte de
convivncia de centre. Els centres hi poden accedir mitjanant el seu codi de centre o
b veuren el contingut a Projecte de convivncia, document que poden trobar en la
pgina de lXTEC. Aix mateix, el Departament dEnsenyament t a disposici dels
centres la carpeta de la convivncia en els centres deducaci infantil i primria
(setembre 2007) i la carpeta de la convivncia en els centres docents densenyament

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

5/8

secundari (maig 2003). Aquests recursos, estan inclosos a laplicaci informtica del
Projecte de convivncia.
F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria
El centre educatiu ha destendre la seva acci educadora ms enll del centre, en
cooperaci amb lAjuntament, i ha daprofitar tots els recursos per assegurar la
continutat i la coherncia educativa dels infants i els joves. s la manera de construir
una escola arrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que
treballa en xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta. Per aix
s molt convenient:

desenvolupar en equip pluridisciplinari el treball de tots els professionals que

intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i
coherent;

coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els
serveis educatius que hi intervenen;

potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu

de la localitat per aconseguir la continutat i coherncia educativa i fomentar la
integraci social dels alumnes i llurs famlies;

dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial als sectors
desfavorits;

fomentar la participaci dels alumnes en els processos de decisi del centre;

articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant

per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta
dactivitats esportives, culturals i de lleure;

facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al

desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la
participaci de tots els alumnes, amb una cura especial per als alumnes amb
ms necessitats;

afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.

All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal d'optimar els recursos
existents orientats a aconseguir una educaci integral per a tots els alumnes i
promoure la cohesi social, sespera un capteniment coherent del centre, caracteritzat
per:

sensibilitzar i formar els membres de la comunitat escolar en els principis i

objectius del pla educatiu dentorn;

facilitar la participaci dels membres de la comunitat escolar en els processos de

diagnosi de necessitats i de presa de decisions del pla educatiu dentorn;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

6/8

incloure en el projecte educatiu del centre els objectius compartits amb el pla
educatiu dentorn;

incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el

pla educatiu dentorn;

promoure, en el si del consell escolar o en un mbit equivalent, la creaci duna

comissi de centre que optimi la vinculaci entre els components de la comunitat
escolar per dinamitzar actuacions relacionades amb el pla educatiu dentorn;

fer conixer a la comunitat educativa les actuacions del centre respecte als
objectius del pla educatiu dentorn.

facilitar la participaci dels professors en les comissions del pla educatiu dentorn
i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions;

estimular la participaci dels alumnes i de les seves famlies en les actuacions i

activitats del pla educatiu dentorn, no noms com a beneficiaris, sin tamb com
a membres coresponsables;

coordinar-se i collaborar amb les entitats deducaci en el lleure i de lleure ms

properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al
desenvolupament de les seves activitats.

G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE)

El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament
dEnsenyament i la Secretaria General de l'Esport amb la finalitat de posar a l'abast de
tots els alumnes de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i esportives,
i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i
cvica dels infants i joves. La participaci dun centre en el PCEE es regeix per les
regles que sindiquen a continuaci.
Els directors dels centres educatius pblics que participen en el Pla catal desport a
lescola nomenen un coordinador del Pla entre els professors del claustre,
preferentment de lrea deducaci fsica, i faciliten el desenvolupament de les seves
funcions. En els centres de titularitat privada que participen en el Pla correspon al
titular, o a la persona en qui ho delegui, la designaci del coordinador del Pla. La
compensaci per la dedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent,
daquests coordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportaci
econmica complementria i nominal anual.
La funci principal daquest coordinador s dinamitzar i coordinar les activitats
esportives i culturals del PCEE i garantir-ne el lligam amb el projecte educatiu de
centre. Amb aquesta finalitat es relacionen, amb carcter indicatiu, les actuacions
segents:

elaborar el programa dactivitats;

collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

7/8

seleccionar i coordinar els dinamitzadors;

assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de

l'Esport o b altres dorganitzades pel Departament dEnsenyament;

gestionar la documentaci relativa al pla.

En el cas que el centre educatiu estigui implicat en un pla educatiu dentorn, el

coordinador del PCEE s el responsable immediat de garantir la coherncia de les
actuacions del PCEE amb els objectius del pla educatiu dentorn.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

8/8

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional

inicial (PQPI)
Aquest document cont els apartats segents:
A. Normativa d'aplicaci
B. Finalitats dels PQPI
C. Currculum formatiu
C.1. Mduls A o mduls obligatoris especfics
C.2. Projecte integrat
C.3. Formaci en centres de treball (FCT) dels PQPI
C.4. Mduls B o mduls de formaci de carcter general
C.5. Mduls C: mduls per a l'obtenci del ttol de graduat en educaci
secundria obligatria
D. Atenci personalitzada i tutoria dels alumnes
E. Destinataris, accs i permanncia
E.1. Requisits dedat
E.2. Matriculaci als mduls obligatoris dels PQPI
E.3. Permanncia
E.4. Trasllat de matrcula
E.5. Accs i matriculaci als mduls voluntaris dels PQPI (mduls C)
F. Aspectes organitzatius del PQPI
F.1. Configuraci de grups
F.2. Durada
F.3. Calendari, horaris i temporitzaci
G. Avaluaci dels aprenentatges
G.1. Regulaci
G.2. Documentaci de l'avaluaci
G.3. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls A
G.4. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls B
G.5. Qualificaci final del PQPI
G.6. Certificaci acadmica
H. Reconeixement de la formaci. Efectes
Per facilitar als centres i establiments que els imparteixen laplicaci de la normativa
reguladora dels PQPI, en aquest document sen resumeixen els elements clau i sen
precisen amb ms detall alguns elements especfics.
En els aspectes generals de lorganitzaci del centre no considerats expressament en
aquest punt, els centres satindran a les indicacions que, per al conjunt dels
ensenyaments, es recullen en la resta de punts del document per a lorganitzaci i el
funcionament dels centres.
A. Normativa daplicaci
A ms de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), s daplicaci a
aquests programes de qualificaci professional inicial el Decret 140/2009, de 8 de
setembre (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009), lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny, per
la qual es regula la formaci prctica a centres de treball i els convenis de collaboraci
amb empreses i entitats (DOGC nm. 3657, de 14.6.2002), tal com sindica en lapartat
C.3 sobre formaci en centres de treball (FCT), i la Resoluci ENS/102/2011, de 4 de
febrer, per la qual sestableixen amb carcter experimental diversos perfils
professionals dels programes de qualificaci professional inicial.
Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

1/11

B. Finalitats dels PQPI

Els PQPI sadrecen a joves que, tot i tenir en com no haver acreditat lESO, tenen
diversitat de capacitats i de nivells formatius, aix com interessos i objectius
professionals i de formaci diferents. Aquests programes tenen la finalitat de facilitar la
inserci sociolaboral dels alumnes i/o la seva continutat formativa, preferentment en
cicles formatius de grau mitj.
C. Currculum formatiu
Els PQPI estan integrats per mduls obligatoris (mduls A i B) i per mduls voluntaris
(mduls C). Els mduls C condueixen a la graduaci en educaci secundria
obligatria.
Consulteu el currculu formatiu dels mduls obligatoris dels PQPI a la web de la XTEC.
C.1. Mduls A o mduls obligatoris especfics
Els mduls especfics (mduls A; vegeu larticle 9 del Decret 140/2009) desenvolupen
les competncies dun perfil professional i, en general, tenen com a referncia les
unitats de competncia de les qualificacions professionals de nivell 1 del Catleg de
qualificacions professionals.
Cada PQPI respon a un perfil professional dels inclosos en el repertori de programes
de qualificaci professional (vegeu-ne la relaci i el desenvolupament al web de la
XTEC).
El repertori de perfils incorpora cinc perfils professionals dels programes de qualificaci
professional inicial establerts amb carcter experimental per la Resoluci
ENS/102/2011 de 4 de gener (DOGC nm. 5804, de 26.1.2011). En el disseny
curricular daquests perfils sestableixen correspondncies entre els mduls formatius
daquests PQPI i la formaci de cicles formatius de grau mitj amb lobjectiu de facilitar
la continutat formativa dels alumnes i la capitalitzaci de la formaci superada dacord
amb el que tamb preveu el Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la
formaci professional inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011) en els articles 2 i 6.
C.2. Projecte integrat
El projecte integrat s un mdul de formaci especfica, de carcter obligatori, que ha
de possibilitar a cada jove la realitzaci dun treball prctic globalitzat en qu haur
daplicar continguts transversals dels mduls obligatoris. El projecte integrat ha destar
relacionat amb el perfil professional i/o el coneixement de lentorn professional.
El projecte integrat implica una feina interdisciplinria, afavoridora de la integraci de
coneixements, que promou el treball en equip i laplicaci dels aprenentatges en un
context real.
El projecte integrat en els PQPI t per objectiu que lalumne sigui capa dintegrar,
aplicar i valorar les competncies assolides, tant les professionals especfiques com
les ms bsiques i generals, mitjanant la formulaci i la realitzaci dun projecte
adequat als objectius del programa.

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

2/11

La concreci del projecte integrat pot prendre formes diverses i variades, en funci del
perfil professional impartit, de les collaboracions que sestableixen amb lentorn i de
les possibilitats que aquest pot oferir. Saconsella optar per models que promoguin la
mxima vinculaci amb lentorn productiu, el treball en contextos reals i lexposici i
difusi del treball a lexterior.
El projecte integrat t una crrega horria dentre 30 i 60 hores, incloses en els mduls
A, i es fa preferentment cap a finals del curs escolar.
C.3. Formaci en centres de treball (FCT) dels PQPI
Dacord amb els objectius dels PQPI, la formaci en centres de treball o FCT
(prctiques en empreses o centres de treball) pretn que lalumne prengui contacte
amb el mn laboral i completi la formaci personal i professional en un context
productiu real. LFCT t els objectius segents:

Prendre contacte amb el mn laboral i amb el seu sistema de relacions.

Adaptar-se de manera responsable i participativa a les normes de funcionament i
a les situacions que es plantegen en un centre de treball.
Completar competncies professionals i bsiques, tot ampliant els continguts
formatius desenvolupats en el centre.
Afrontar amb progressiva autonomia i capacitat dorganitzaci les tasques
encomanades.
Desenvolupar les competncies professionals per a les quals lalumne demostra
ms predisposici i una actitud positiva.

LFCT t una durada dentre 150 i 250 hores, i en cap cas no ha de superar el 25% de
la durada total dels mduls obligatoris (mduls A i B). LFCT es pot iniciar a partir del
segon trimestre del curs, preferentment a partir del mes de febrer, i acaba normalment
abans del 30 de juny de 2013. El termini de realitzaci de lFCT es pot allargar per
motius raonats i sempre que la persona responsable de les prctiques en pugui fer el
seguiment. En cap cas no es pot fer durant el mes dagost.
s aconsellable que lFCT es faci en alternana amb la formaci teoricoprctica en el
centre. En aquest perode, cal reduir lhorari de formaci teoricoprctica si lalternana
s entre mat i tarda. Tamb es poden organitzar models dalternana que comportin 2
o 3 dies a la setmana de formaci en el centre educatiu i 3 o 2 dies de formaci en el
centre de treball o, en casos excepcionals, una concentraci ms gran de lFCT al final
del perode formatiu. Tanmateix, en qualsevol sistema dalternana cal assegurar
lassistncia al centre formatiu com a mnim un dia a la setmana, en horari sencer, o
b en horari de mat o tarda, fins a finals de curs.
LFCT en els PQPI es regula per lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny (DOGC nm.
3657, de 14.6.2002), desenvolupada en el document que el Departament
dEnsenyament publica anualment: Normativa de les prctiques i estades en les
empreses. Instruccions daplicaci.
C.4. Mduls B o mduls de formaci de carcter general
Els mduls formatius de carcter general (mduls B; vegeu larticle 10 del Decret
140/2009) sn:

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

3/11

mdul de desenvolupament i recursos personals

mdul de coneixement de lentorn social i professional
mdul daprenentatges instrumentals bsics

Vegeu lestructura en crdits de cada mdul B al web de la XTEC.

Els mduls B han dincloure un crdit de tutoria en grup de 35 hores de durada.
El centre educatiu pot afegir un mdul B formatiu opcional a cada PQPI per tal de
respondre a les necessitats especfiques del collectiu destinatari i del seu entorn que
completi el currculum i contribueixi a assolir-ne els objectius.
C.5. Mduls C: mduls per a l'obtenci del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria
Els mduls C dels PQPI tenen carcter voluntari i es poden cursar en parallel o
posteriorment als mduls obligatoris (vegeu larticle 11 del Decret 140/2009).
Els mduls C per a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria estan
constituts per un conjunt de mduls integrats en el currculum de l'educaci
secundria per a persones adultes. La informaci sobre els mduls C s al document
relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics de formaci de persones
adultes i a lannex 5 del Decret 161/2009, de 27 doctubre (DOGC nm. 5469, de
2.11.2009).
Els alumnes que cursen i superen els mduls C dels PQPI obtenen la titulaci de
graduat en educaci secundria obligatria sempre que hagin superat els mduls
obligatoris del PQPI.
Lopci de cursar els mduls C ha de ser fruit de la valoraci conjunta dels tutors amb
els alumnes del PQPI (si escau, tamb amb les famlies) i sha de plantejar com una
oportunitat real. Per aix, per a cada jove que vulgui cursar els mduls C el centre on
els cursi estableix un pla individualitzat, que defineix tant la formaci a realitzar com el
moment i el ritme ms adequat per desenvolupar-la.
Si els mduls C es cursen en parallel als obligatoris, saconsella fer un mxim dentre
2 i 4 mduls (preferentment llengua catalana, llengua castellana i matemtiques).
Els alumnes que presenten grans dficits en les rees instrumentals han de cursar,
prviament, mduls diniciaci o de refor, dacord amb lorientaci que faci el centre
on han de cursar els mduls C.
Poden impartir mduls C els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que
tenen implantats els ensenyaments de leducaci secundria per a persones adultes.
Tamb es poden impartir en centres privats que tenen autoritzaci per impartir
leducaci secundria per a persones adultes. Aix mateix, poden impartir els mduls C
als seus alumnes dels PQPI els centres privats que imparteixen els mduls obligatoris
PQPI, que tenen autoritzada letapa deducaci secundria obligatria i que estan
autoritzats especficament pel Departament dEnsenyament.
Els mduls C tamb es poden cursar en la modalitat densenyament a distncia a
lInstitut Obert de Catalunya.
Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

4/11

D. Atenci personalitzada i tutoria dels alumnes

Latenci personalitzada, la tutoria i lorientaci dels alumnes dels programes de
qualificaci professional inicial s un dels seus elements clau. Comporta tant el
seguiment i latenci personal individualitzada com el seguiment general de levoluci
del grup i lacompanyament i seguiment de la inserci laboral i/o educativa. Es fa de
manera contnua al llarg de tot el programa.
Latenci individualitzada t com a finalitats:

El seguiment del procs formatiu de cada jove.

Lorientaci personal, acadmica i professional necessria per definir-ne el
projecte de futur.
Lacompanyament en la inserci laboral i/o educativa a la finalitzaci del
programa.

Cada centre o entitat que imparteix PQPI ha de concretar els objectius, els continguts i
les activitats que es duen a terme en relaci amb:

Lorientaci personal, acadmica i professional de lalumne.

La cohesi i dinamitzaci del grup.
La coordinaci de lactivitat educativa entre els membres de lequip docent.
La comunicaci del centre amb les famlies de lalumne i altres serveis de
lentorn.
La collaboraci en els aspectes organitzatius generals del centre o de lentitat.

Lacci tutorial ha de ser compartida per tot lequip docent del programa. Entre els
components de l'equip sha de garantir la realitzaci de, com a mnim, tres sessions
individuals datenci per trimestre a cada alumne.
El tutor de grup s un dels membres de lequip docent, presideix les sessions
davaluaci i desenvolupa les sessions peridiques de tutoria de grup. Aquesta
persona s normalment la responsable, en el centre o entitat que imparteix els mduls
A i B, de coordinar i recollir les informacions de tot lequip docent dels mduls
obligatoris sobre cada alumne i de coordinar-se, si escau, amb el centre on cada
alumne cursa els mduls C.
E. Destinataris, accs i permanncia
E.1. Requisits dedat
La regulaci de les condicions dedat per cursar un PQPI es troben a larticle 5 del
Decret 140/2009. En cas de vacants en un programa, un cop inscrites les persones
que compleixin les condicions dedat establertes en els punts 1 i 2 daquell article, shi
poden inscriure persones fins a una edat mxima de 24 anys complerts abans de
lacabament del curs.
E.2. Matriculaci als mduls obligatoris dels PQPI
Preinscripci

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

5/11

De manera general, el termini per a la presentaci de sollicituds sinicia durant el mes

de maig. El calendari i els protocols de preinscripci als programes de qualificaci
professional inicial organitzats i gestionats pel Departament dEnsenyament es
regulen, per al curs 2012-2013, en la Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer
(DOGC nm. 6077, de 29.2.2012), per la qual saproven les normes de preinscripci i
matricula de lalumnat als centres del Servei dEducaci de Catalunya i altres centres
educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons pblics.
Matriculaci als mduls obligatoris A i B
El perode de matriculaci per als alumnes inscrits (vegeu lannex 1 de la Resoluci
ENS/315/2012 per a ms detalls) ser, de manera general, del 3 al 13 de setembre de
2012. A partir del 14 de setembre de 2012 i fins al 30 de novembre de 2012
socuparan vacants segons llista despera o noves sollicituds.
Documentaci per a la matriculaci
Per formalitzar la matrcula cal presentar com a mnim la documentaci segent:

Certificat acadmic expedit per lltim centre on hagi estat escolaritzat lalumne i,
si sescau, els informes complementaris dorientaci i psicopedaggics.
En el cas dalumnes nouvinguts que no han estat escolaritzats en cap centre
educatiu espanyol, documentaci que acredita els estudis cursats en el pas
dorigen, sempre que sigui possible.

Laccs a un programa de qualificaci professional inicial s voluntari. Per aix, de

manera general, en el moment de la matriculaci cada alumne ha de signar un acord
formatiu vegeu el model Acord formatiu on figuri el seu comproms dassistncia i
aprofitament i el respecte a les normes bsiques de funcionament. Lincompliment de
lacord pot comportar la prdua del dret dassistncia i davaluaci.
El centre on lalumne cursa els mduls obligatoris s el responsable de la formalitzaci
de la matrcula en laplicaci especfica de gesti de programes de qualificaci
professional inicial establerta pel Departament dEnsenyament.
E.3. Permanncia
Amb carcter general, tenen preferncia per ocupar les places les persones que
cursen per primer cop un programa de qualificaci professional inicial. Tanmateix, i
dacord amb larticle 21 del Decret 140/2009, els alumnes que havent finalitzat el curs
no assoleixin tots els objectius previstos dels mduls obligatoris dun PQPI, poden
continuar la seva formaci i cursar en el mateix centre els mduls no superats durant,
com a mxim, un altre curs acadmic.
De manera excepcional, si un alumne, per motius raonats, no va cursar lFCT en el
curs acadmic corresponent, pot matricular-se un nou curs i se li mantindran les
qualificacions dels mduls obligatoris superats en el seu moment. En aquests casos
cal que lalumne presenti una instncia de sollicitud, torni a formalitzar la matrcula i
aporti els documents que en justifiquen la permanncia, aix com, si escau, la fotocpia
compulsada del certificat acadmic final. Aquests alumnes no es comptabilitzen en el
cmput dalumnes matriculats en un grup. El centre ha dassegurar lorganitzaci, el
seguiment i lavaluaci de lFCT en aquests casos.

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

6/11

E.4. Trasllat de matrcula

Si en el transcurs del curs acadmic, per canvi de domicili, un alumne no pot completar
la formaci en un centre, pot sollicitar el trasllat del seu expedient a un altre centre on
simparteixi el mateix perfil professional, sempre que hi hagi vacants en el nou centre
dacollida. En aquests casos, el centre on sha matriculat prviament gestionar el
trasllat dexpedient al nou establiment.
E.5. Accs i matriculaci als mduls voluntaris dels PQPI (mduls C)
Per matricular-se als mduls C que es cursen en els centres de formaci de persones
adultes cal presentar:

Si lalumne ja ha superat els mduls obligatoris del PQPI, el Certificat acadmic mduls A, B, que es troba en els models Documents davaluaci - Mduls A, B.
Aquest certificat el genera laplicaci de gesti dels PQPI.

Si lalumne encara cursa els mduls obligatoris dels PQPI, el certificat del centre
on est matriculat, segons el model Certificat per a la matriculaci als mduls C.
Aquest certificat el genera laplicaci de gesti dels PQPI.

La matriculaci als mduls voluntaris C en els centres de formaci de persones adultes

sha dajustar al que estableixen els documents relatius a lorganitzaci i el
funcionament dels centres i aules de formaci de persones adultes del curs 20122013.
F. Aspectes organitzatius dels PQPI
F.1. Configuraci de grups
L'article 15 del Decret 140/2009, de 8 de setembre, estableix que els grups es
configuren, amb carcter general, amb un mnim de 10 i un mxim de 15 alumnes.
Aquest nombre es pot incrementar en funci de la demanda de places en determinats
programes o territoris.
Es pot fer la inscripci en grups ordinaris d'alumnes amb necessitats educatives
especfiques sempre que puguin desenvolupar-se en un lloc de treball i, per tant,
realitzar la formaci en centres de treball, aix com assolir alguna de les unitats de
competncia del perfil. En els centres pblics, la incorporaci daquests alumnes sha
de fer dacord amb la reserva de places i el procs de preinscripci i matrcula que
estableix la Resoluci ENS/315/2012. En el cas que totes les persones del grup siguin
persones amb discapacitat, el nombre mnim per grup s de 6 alumnes, i el mxim, de
10. En aquest cas el PQPI es pot planificar en la perspectiva de dos cursos escolars.
F.2. Durada
La durada dels mduls en qu sarticula un PQPI es regeix pels articles 12 i 13 del
Decret 140/2009, dacord amb els quals:

El conjunt de mduls obligatoris (mduls A i B) t, amb carcter general, una

durada dun curs escolar i comprn entre 800 i 1.100 hores.

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

7/11

Els mduls A requereixen entre el 50% i el 70% de la durada dels mduls

obligatoris, incloent-hi el temps destinat a lFCT. El currculum dels mduls A de
cada perfil professional nestableix la durada mnima.
LFCT t una durada dentre 150 i 250 hores, i en cap cas no ha de superar el
25% de la durada dels mduls obligatoris.
La durada del conjunt dels mduls B lestableix cada centre i no pot ser inferior al
30% ni superior al 50% de la durada dels mduls obligatoris. Si un centre
dissenya un quart mdul B de carcter opcional, aquest sha dajustar la seva
durada al 10% de la durada del total dels mduls B.

La durada i la temporitzaci dels mduls C es detallen en els documents relatius a

l'organitzaci i el funcionament dels centres de formaci de persones adultes del curs
2012-2013.
F.3. Calendari, horaris i temporitzaci
Les activitats lectives dels mduls obligatoris dels PQPI shan diniciar no ms tard del
dia 1 doctubre de 2012. Durant el mes de setembre, abans de linici de les activitats
lectives, els centres han de portar a terme les activitats dacollida i dorientaci dels
alumnes, entre les quals es destaca la definici del Pla formatiu individualitzat.
Lhorari per impartir els mduls obligatoris sestn de dilluns a divendres i entre les 8 i
les 22 hores. No es poden fer ms de 7 hores diries de formaci teoricoprctica en el
centre formatiu.
G. Avaluaci dels aprenentatges
G.1. Regulaci
Lavaluaci es regeix pels articles 17 i 18 del Decret 140/2009, dacord amb els quals
lavaluaci dels alumnes s contnua, formativa i global, i pren com a referncia els
criteris davaluaci establerts en el currculum. Ha de tenir en compte el punt de partida
en el moment de la incorporaci de cada alumne al programa, el seu progrs i les
competncies assolides.
Shan de fer, com a mnim, tres sessions davaluaci durant el programa, inclosa
lavaluaci final.
Cal fer un seguiment sistemtic de les activitats fetes pels alumnes i tenir-ne un
registre i una valoraci personalitzats. Simpulsaran les activitats dautoavaluaci, per
implicar al mxim lalumne que els cursa en el procs davaluaci i aprenentatge i
sutilitzaran activitats i instruments d'avaluaci diversos.
G.2. Documentaci de l'avaluaci
Els documents oficials davaluaci sn els establerts a larticle 22 del Decret 140/2009.
Per a la formalitzaci dels processos de lavaluaci acadmica i de la certificaci, aix
com per a lexpedici dels documents oficials, sha dutilitzar laplicaci de gesti de
programes de qualificaci professional inicial dissenyada pel Departament
dEnsenyament que integra aquestes funcions. Es poden consultar els models a
Documents davaluaci - Mduls A, B.

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

8/11

Els instituts on simparteixen programes de qualificaci professional inicial han

darxivar i custodiar lexpedient acadmic, aix com tots els altres documents oficials
davaluaci.
El Departament dEnsenyament determina els instituts que han de custodiar
lexpedient acadmic, aix com tots els altres documents oficials davaluaci dels
programes de qualificaci professional inicial de la tipologia PQPI-PTT.
G.3. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls A
El referent bsic per a lavaluaci dels mduls A sn les realitzacions professionals de
cada unitat de competncia (UC) i la formaci associada a cada mdul formatiu.
En el cas dels perfils professionals establerts en la Resoluci ENS/102/2011, de 4 de
gener, els referents bsics per a lavaluaci han de ser els resultats daprenentatge i
els criteris davaluaci definits per a cadascun del perfils.
Llevat del mdul FCT (vegeu ms endavant), la qualificaci de cada mdul A es fa en
termes numrics, d1 a 10, sense decimals. La qualificaci del projecte integrat es fa
tamb en termes numrics d1 a 10.
El conjunt dels mduls A t una qualificaci global que sexpressa numricament, amb
un decimal, i sobt de ponderar amb un 90% la mitjana aritmtica de les qualificacions
parcials corresponents a cada mdul A, i amb un 10% la qualificaci corresponent al
projecte integrat.
Per obtenir una qualificaci positiva global dels mduls A no s necessria la
superaci (o qualificaci positiva) de tots els mduls. Quan un mdul A relacionat amb
una unitat de competncia (UC) acreditable no sha superat, la UC corresponent no
queda acreditada i per tant no sha de fer constar en la relaci dUC acreditades que
figuren en la certificaci acadmica final del PQPI.
La qualificaci igual o superior a 5 dun mdul A relacionat amb una UC permet
lacreditaci de la UC fins i tot quan la qualificaci global del conjunt dels mduls A
sigui inferior a 5.
El mdul dFCT es qualifica en termes dapte o no apte. La qualificaci dapte en
lFCT s un requisit indispensable per a la superaci dun PQPI. En cas que lFCT sigui
qualificada de no apte, no es pot fer el cmput de la qualificaci global dels mduls A
ni es pot obtenir, per tant, qualificaci final del PQPI.
G.4. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls B
Lavaluaci dels mduls B sha de fer tenint en compte els criteris i indicadors
davaluaci de les competncies establertes en el currculum i el progrs de lalumne al
llarg del curs. En qualsevol de les unitats formatives establertes per cada centre per
desenvolupar el contingut dels mduls B conv avaluar els continguts transversals que
contingui, especialment els instrumentals bsics.
Les qualificacions de cada mdul B es fan numricament, d1 a 10, sense decimals. Es
determina una qualificaci per al conjunt dels crdits que integren el mdul de
desenvolupament i recursos personals i una altra qualificaci per al conjunt dels crdits
que integren el mdul de coneixement de lentorn social i professional.
Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

9/11

En el mdul daprenentatges instrumentals bsics, en canvi, shan davaluar

especficament el crdit de comunicaci, el crdit de matemtiques i el crdit TIC. La
mitjana aritmtica resultant dels 3 crdits que el componen dona lloc a la qualificaci
del mdul daprenentatges instrumentals bsics.
El conjunt dels mduls B t una qualificaci global que sexpressa en termes numrics,
amb un decimal, i s el resultat de la mitjana aritmtica de les qualificacions dels tres
mduls B. En el cas que un centre organitzi un quart mdul B opcional, la qualificaci
obtinguda sha de considerar en la qualificaci global conjunta dels mduls B amb un
pes ponderat dun 10% (la qual cosa significa que la qualificaci de cadascun dels
altres tres mduls B sha de ponderar amb un 30%).
G.5. Qualificaci final del PQPI
Per als alumnes que cursen els mduls obligatoris A i B, la qualificaci final del
programa es determina, tal com estableix larticle 18.4 del Decret 140/2009, per la
mitjana aritmtica de la qualificaci global dels mduls A i de la qualificaci global dels
mduls B. La qualificaci final del programa sexpressa en termes numrics en lescala
de l1 al 10, amb dues xifres decimals.
La superaci del PQPI requereix que la qualificaci final del programa sigui igual o
superior a 5, i que la qualificaci de la formaci en centres de treball sigui apte.
De manera general, lavaluaci final positiva dun PQPI requereix, com a mnim, el
70% dassistncia a les activitats de formaci. Quan les absncies estan justificades
per raons de salut o per circumstncies personals o familiars greus o incorporaci
tardana, es pot avaluar positivament un alumne sempre que superi el 50%
dassistncia i faci les activitats de recuperaci corresponents.
G.6. Certificaci acadmica
Els alumnes que segueixin un PQPI obtenen un certificat acadmic expedit pel centre
o entitat on lhan cursat, tal com estableix larticle 19 del Decret 140/2009.
Aquest certificat ha dincloure la relaci i qualificaci final dels mduls cursats, aix com
la relaci dunitats de competncia acreditades i la qualificaci final del programa de
qualificaci professional inicial. (Vegeu el model Certificat acadmic - mduls A, B,
dins els models Documents davaluaci - Mduls A, B.)
En el cas dels perfils experimentals establerts en la Resoluci ENS/102/2011, el
certificat ha dincloure, a ms, les correspondncies de la formaci superada en el
PQPI amb la formaci dels cicles de formaci professional de grau mitj i, per tant, el
reconeixement de les corresponents unitats formatives del cicle.
Els alumnes que no finalitzen el programa i no obtenen, per tant, el certificat acadmic
per han assistit, com a mnim, a un ter de la durada total del programa, poden
demanar un certificat dassistncia amb el nombre dhores a qu han assistit i el
percentatge del que representa respecte del total del curs. Laplicaci informtica dels
programes de qualificaci professional inicial genera aquest document.
H. Reconeixement de la formaci. Efectes

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

10/11

El reconeixement de la formaci del PQPI en les proves daccs a cicles formatius de

grau mitj ve determinat per resoluci del Departament dEnsenyament.
Per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria cal haver superat els
mduls voluntaris C establerts en el currculum de leducaci secundria per a les
persones adultes i tenir superats els mduls obligatoris A i B dels PQPI. El ttol
lexpedeix el centre educatiu en qu shan cursat els mduls C.

Desenvolupament i aplicaci dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

11/11

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

professional i en els cicles densenyaments esportius
Aquest document cont els apartats segents:
Part primera: cicles formatius FP LOGSE
A. Documents oficials davaluaci
B. Models
C. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
formatiu
D. Contingut de linforme davaluaci individualitzat
Part segona: cicles formatius FP LOE
A. Documents oficials davaluaci
B. Certificats acadmics
C. Actes davaluaci
D. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
formatiu
Part tercera: cicles densenyaments esportius
A. Documents oficials davaluaci
B. Models
C. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
densenyaments esportius
D. Contingut de linforme davaluaci individualitzat
Part primera: cicles formatius FP LOGSE
A. Documents oficials davaluaci
Sn documents oficials davaluaci o documentaci acadmica oficial referida a
lalumne:

lexpedient acadmic;

les actes davaluaci;

linforme davaluaci individualitzat;

els certificats oficials de continguts de lexpedient acadmic.

B. Models
Lexpedient acadmic de lalumne sha dajustar al model "Expedient acadmic de
l'alumne. Formaci professional especfica".
Les actes davaluaci shan dajustar al model "Acta d'avaluaci. Formaci professional
especfica".
Els informes davaluaci individualitzats shan dajustar al que sindica ms avall.

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

i en els cicles densenyaments esportius

1/5

Els certificats oficials de continguts de lexpedient acadmic shan dajustar al model

Expedient acadmic de l'alumne. Formaci professional especfica o al model
Certificats d'estudis. Formaci professional especfica", segons escaigui.
Els certificats per a laccs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:

Certificat destudis de tcnic/a superior per a laccs a estudis universitaris.

Cont la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.

Certificat destudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves daccs

a la universitat (PAU). Cont la referncia normativa que permet la matrcula a
les proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.

C. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de
lexpedient acadmic segons el model "Expedient acadmic de l'alumne. Formaci
professional especfica". Juntament amb aquest certificat shan de trametre linforme
davaluaci individualitzat i el certificat destudis parcials de grau mitj o de grau
superior, segons el cas, dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis.
Formaci professional especfica". El centre de destinaci ha de traslladar a
lexpedient acadmic de lalumne les qualificacions i la durada de tots els crdits
superats en el centre dorigen i ha de posar linforme a disposici del tutor del cicle
formatiu al qual sincorpori lalumne.
Aix mateix, perqu lalumne que es trasllada pugui completar els estudis del cicle, el
centre receptor ha de tenir en compte que:

Lalumne que es trasllada de centre ha daprovar tots els crdits no superats

que componguin el cicle formatiu del nou centre, per tal de superar-lo i poder
demanar el ttol corresponent.

Els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al desplegament del
currculum que hagi superat en el centre dorigen shan de fer constar en
lexpedient acadmic del de destinaci i shan de tenir en compte en calcular la
qualificaci final daquest cicle en el nou centre.

Lalumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre d'arribada, si

n'hi ha d'establerts, els crdits derivats de les hores a disposici del centre per
al desplegament de currculum que constin en la seva programaci.

Lalumne que hagi superat la totalitat dels crdits del cicle formatiu, excepte el
crdit de formaci en centres de treball, en el centre dorigen o b mitjanant
les proves dobtenci de ttols o en lensenyament a distncia, noms cal que
cursi el crdit de formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu
en el centre de destinaci. En aquest cas sha de tenir en especial consideraci
linforme davaluaci individualitzat ems pel centre dorigen.

D. Contingut de linforme davaluaci individualitzat

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

i en els cicles densenyaments esportius

2/5

Per garantir la continutat del procs daprenentatge, linforme davaluaci

individualitzat que correspon elaborar al tutor del cicle formatiu a partir de les dades
facilitades pels professors dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:

apreciaci sobre el grau de consecuci de les capacitats enunciades en els

objectius generals del cicle;

apreciaci sobre el grau dassimilaci dels continguts dels diferents crdits o

mduls;

qualificacions parcials o valoracions de laprenentatge, si se nhaguessin

produt;

mesures educatives complementries aplicades, si escau.

Part segona: cicles formatius FP LOE

A. Documents oficials davaluaci
Els documents preceptius davaluaci dels ensenyaments de formaci professional
(cicles LOE) sn lexpedient acadmic de lalumne, les actes davaluaci i els informes
davaluaci individualitzats.
Els informes davaluaci i els certificats acadmics sn els documents preceptius per
garantir la mobilitat de lalumne.
B. Certificats acadmics
Els certificats acadmics sexpedeixen en els impresos normalitzats dacord amb els
models corresponents, prvia sollicitud de la persona interessada, i sn els segents:

Certificat de cicle formatiu finalitzat. Formaci professional inicial. s un

certificat acadmic destudis complets. Cont la denominaci i qualificaci dels
mduls, la qualificaci final del cicle formatiu amb dos decimals i la relaci de
qualificacions professionals i unitats de competncia que inclou el ttol.

Certificat de qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci

professional inicial. Cont la denominaci i qualificaci, positiva o negativa,
dels mduls i/o unitats formatives cursades, amb expressi de les
convocatries ja utilitzades. Aquest certificat semet quan lalumne es trasllada
a un altre centre.

Certificat dacreditaci de competncies. Formaci professional inicial. Cont

informaci de les unitats de competncia acreditades, dacord amb els mduls
o unitats formatives superades. s un document informatiu per a les empreses i
permet sollicitar el certificat de professionalitat, si escau.

Els certificats per a laccs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:

Certificat destudis de tcnic/a superior per a laccs a estudis universitaris.

Cont la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

i en els cicles densenyaments esportius

3/5

Certificat destudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves daccs

a la universitat (PAU). Cont la referncia normativa que permet la matrcula a
les proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.

C. Actes davaluaci
En les actes davaluaci hi ha de constar la qualificaci de les unitats formatives
finalitzades i avaluades i dels mduls professionals finalitzats i avaluats.
Les actes davaluaci shan dajustar al model "Actes d'avaluaci. Formaci
professional inicial".
D. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de
lexpedient acadmic de lalumne segons el model Expedient acadmic de lalumne.
Formaci professional inicial. Juntament amb aquest certificat shan de trametre
linforme davaluaci individualitzat i el certificat segons el model Certificat de
qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci professional inicial, i linforme
davaluaci individualitzat.
El centre de destinaci ha de traslladar a lexpedient acadmic de lalumne les
qualificacions i la durada de totes les unitats formatives o mduls superats en el centre
dorigen.
Lalumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre d'arribada tots els
mduls pendents i, si n'hi ha, els mduls derivats de les hores de lliure disposici del
centre, per poder demanar el ttol corresponent.
Lalumne que hagi superat la totalitat dels mduls del cicle formatiu, excepte el mdul
de formaci en centres de treball, en el centre dorigen o b mitjanant les proves
dobtenci de ttols o en lensenyament a distncia, noms cal que cursi el mdul de
formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre de
destinaci.
Part tercera: cicles densenyaments esportius
A. Documents oficials davaluaci
Sn documents oficials davaluaci o documentaci acadmica oficial referida a
lalumne:

lexpedient acadmic;

les actes davaluaci;

linforme davaluaci individualitzat;

els certificats oficials de continguts de lexpedient acadmic.

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

i en els cicles densenyaments esportius

4/5

B. Models
Lexpedient acadmic de lalumne sha dajustar al model "Expedient acadmic.
Ensenyaments esportius". Shi ha de fer constar, entre altres dades, les qualificacions
obtingudes per lalumne, dacord amb les actes de les sessions davaluaci en qu
satorguen qualificacions finals a crdits, mduls i/o projecte.
Les actes davaluaci shan dajustar al model "Acta d'avaluaci. Ensenyaments
esportius".
Els informes davaluaci individualitzats shan dajustar al que sindica ms avall.
Els certificats oficials de continguts de lexpedient acadmic shan dajustar al model
Expedient acadmic. Ensenyaments esportius o al model Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius", segons escaigui.
C. Trasllat dun alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle densenyaments
esportius
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el nivell o el grau,
el centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat
de lexpedient acadmic segons el model "Expedient acadmic. Ensenyaments
esportius". Juntament amb aquest certificat shan de trametre linforme davaluaci
individualitzat i el certificat destudis parcials de grau mitj o de grau superior, segons
el cas, d'acord amb el model "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
El centre de destinaci ha de traslladar a lexpedient acadmic de lalumne les
qualificacions i la durada de tots els crdits superats en el centre dorigen i ha de posar
linforme davaluaci individualitzat a disposici del tutor del cicle al qual sincorpori
lalumne.
D. Contingut de linforme davaluaci individualitzat
Per tal de garantir la continutat del procs daprenentatge, linforme davaluaci
individualitzat que correspon elaborar al tutor a partir de les dades facilitades pels
professors dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:

apreciaci sobre el grau de consecuci dels objectius terminals dels diferents

crdits o mduls;

apreciaci sobre el grau dassimilaci dels continguts dels diferents crdits o

mduls;

qualificacions parcials o valoracions de laprenentatge, si se nhan produt;

mesures educatives complementries aplicades, si escau.

Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

i en els cicles densenyaments esportius

5/5

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de

secundria
Aquest document cont els apartats segents:
A. Criteris per a lassignaci de matries i grups als docents
A.1. Criteris generals
A.2. Criteris despecialitzaci
B. Organitzaci dels equips docents i dels grups
B.1. ESO
B.2. Batxillerat
C. Horaris del curs
C.1. Criteris de confecci de lhorari
C.2. Elaboraci de l'horari
C.3. Aprovaci de l'horari
A. Criteris per a lassignaci de matries i grups als docents
A.1. Criteris generals
Per a lassignaci de matries i grups als docents, sn criteris prioritaris:

El que estableix el projecte educatiu en relaci amb la concreci del currculum,

els projectes dinnovaci pedaggica i curricular, les estratgies didctiques
prpies del centre i lacci tutorial, tot equilibrant lespecialitzaci curricular dels
professors amb la necessria globalitat de lacci educativa.

Laplicaci del projecte lingstic del centre. La llengua catalana sha dutilitzar
normalment com a llengua vehicular i daprenentatge, en el marc del que
estableixi el projecte lingstic del centre.

El director presenta, dacord amb les normes dorganitzaci i funcionament del centre,
als departaments o als rgans de coordinaci que escaiguin, una proposta
dassignaci de professors per a les matries corresponents a cada ensenyament,
prenent en consideraci la seqenciaci establerta en el projecte educatiu de centre i
el criteri despecialitzaci dels professors. Aquests poden presentar modificacions
motivades a la proposta dassignaci feta. En tot cas, s el director del centre qui
assigna les funcions de docncia requerides per a laplicaci del projecte educatiu i del
projecte de direcci.
Correspon al director del centre vetllar per la gesti eficient de les hores de professors
assignades als diferents ensenyaments.
A.2. Criteris despecialitzaci
Lespecialitat docent, adquirida per oposici o per qualsevol dels procediments de
reconeixement previstos reglamentriament (inclosa lhabilitaci especial), atorga la
capacitat i la idonetat per impartir la docncia en un determinat mbit curricular.
Tanmateix, tenir garantides aquesta capacitat i aquesta idonetat no exclou la
possibilitat de tenir tamb prou competncia per impartir altres matries quan la millor
organitzaci dels recursos disponibles ho requereixi. En conseqncia, en lassignaci

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

1/6

de matries i mduls i crdits als professors shan de tenir en compte tamb els criteris
segents:
Obligaci dimpartir
Els professors tenen lobligaci dimpartir les matries dESO i batxillerat, i els mduls i
crdits de cicles formatius associats a lespecialitat de la qual sn titulars o de la qual
tenen reconeguda lhabilitaci especial, en la mesura que ocupin un lloc de treball que
tingui assignats els continguts curriculars corresponents i dacord amb el que
estableixen les disposicions segents:

Reial decret 1635/1995, de 6 doctubre, pel qual sadscriu el professorat dels

cossos de professors densenyament secundari i professors tcnics de formaci
professional a les especialitats prpies de la formaci professional especfica
(BOE nm. 242, de 10.10.1995).

Reial decret 777/1998, de 30 dabril, pel qual es desenvolupen determinats

aspectes de lordenaci de la formaci professional en lmbit del sistema
educatiu (BOE nm. 110, de 8.5.1998).

Decret 200/2000, de 13 de juny, sobre mobilitat del professorat de formaci

professional (DOGC nm. 3166, de 22.6.2000).

Decret 214/2001, de 24 de juliol, de modificaci del Decret 67/1996, de 20 de

febrer, pel qual es regula, entre altres matries, el desenvolupament dels
requisits despecialitzaci (DOGC nm. 3446, de 6.8.2001).

Reial decret 1284/2002, de 5 de desembre, pel qual sestableixen les

especialitats dels cossos de professors darts plstiques i disseny i mestres de
taller darts plstiques i disseny, shi adscriuen els professors dels esmentats
cossos i es determinen els mduls, assignatures i matries que hauran dimpartir
(BOE nm. 304, de 20.12.2002).

Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions

de formaci per a lexercici de la docncia en leducaci secundria obligatria, el
batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim especial i
sestableixen les especialitats dels cossos docents densenyament secundari
(BOE nm. 287, de 28.11.2008).

Assignaci daltres matries, mduls o crdits

Per impartir les matries corresponents a una altra especialitat docent, els professors
han de reunir els requisits de titulaci i/o formaci concordants amb les especialitats
docents establertes a lannex 4 de la Resoluci EDU/2273/2006, de 27 de juny (DOGC
nm. 4672, de 10.7.2006), modificada per la Resoluci EDU/1769/2007, de 12 de juny
(DOGC nm. 4905, de 15.6.2007), i modificada tamb per la Resoluci
EDU/1911/2008, de 10 de juny (DOGC nm. 5156, de 19.6.2008), i per la Resoluci
EDU/163/2009, de 3 de febrer (DOGC nm. 5314, de 9.2.2009).
Aix mateix, sobre la base de les necessitats del servei i de les disponibilitats de la
plantilla de professors, el director del centre pot atribuir als professors matries,
mduls o crdits diferents dels assignats a la seva especialitat o al lloc de treball que

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

2/6

ocupen, sempre que comprovi que el professor disposa de la titulaci, formaci o

experincia docent suficients (haver impartit durant dos o ms cursos acadmics, com
a mnim, els continguts curriculars corresponents) per prestar la docncia que se li vol
assignar i compti amb lacceptaci de linteressat.
Lassignaci que compleixi els requisits anteriors ser efectiva, sens perjudici del dret
que t el professor de presentar, davant el director del centre, una reclamaci per
escrit contra lassignaci esmentada, en la qual exposi raonadament que no es
considera prou capacitat per impartir alguna de les matries o mduls que se li han
assignat, i tamb t el dret a recrrer davant la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, davant lrgan competent del Consorci dEducaci contra la
resposta escrita, degudament motivada, del director en qu li confirmi, si escau,
lassignaci dhorari.
Cobriment de vacants compostes per mitges jornades
Si, per ser coberta per substituci o per ocupaci interina, sofereix una vacant
consistent en dos llocs de mitja dedicaci diferents en un mateix centre, o en un lloc en
qu shagin dimpartir algunes matries no associades a lespecialitat que shagi definit
com a requisit del lloc de treball, el director del centre ha de comunicar aquesta
circumstncia a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la
gerncia del Consorci dEducaci.
Proposta dels rgans de coordinaci
Els departaments o els rgans de coordinaci estudien la proposta dassignaci,
elaborada per lequip directiu, de distribuci dels grups de matries (comunes, de
modalitat i optatives) entre els professors i, si escau, en presenten modificacions.
Aquesta assignaci sha dajustar als criteris que per a cada etapa sindiquen en els
apartats B.1 i B.2 segents i als criteris per a lassignaci de matries, mduls o crdits
abans esmentats. Lassignaci ha de tenir en compte els criteris datenci a la
diversitat establerts en el projecte educatiu de centre i, especialment, els requeriments
derivats de les adaptacions curriculars.
B. Organitzaci dels equips docents i dels grups
B.1. ESO
Equips docents
Lorganitzaci dels equips docents sha dorientar a facilitar el desenvolupament del
projecte educatiu i lassoliment de les competncies bsiques i el mxim aprofitament
educatiu de tots els alumnes. Aquesta organitzaci ha de permetre potenciar latenci
a la diversitat i lacci tutorial, aix com aprofundir en els aspectes que el director del
centre, a partir dels resultats educatius i de les avaluacions diagnstiques, hagi
prioritzat. Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han de preveure els
criteris a tenir en compte per organitzar els equips docents, entre els quals shauria de
considerar que el nombre de professors per a cada grup fos el mnim, especialment en
els primers cursos, per evitar la dispersi i afavorir la coherncia didctica i lavaluaci
integrada.

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

3/6

El director del centre assigna als professors responsabilitats en relaci amb lacci
tutorial des de la perspectiva grupal i individual, havent escoltat el claustre en relaci
amb els criteris corresponents.
Els recursos de personal assignats al centre inclouen dues hores lectives setmanals
per cada grup classe destinades a lacci tutorial. El director del centre ha de vetllar
per una gesti adequada dels recursos de personal i materials que permetin el
desenvolupament correcte de lacci tutorial dacord amb el que estableixi el projecte
educatiu del centre.
Grups dalumnes
Lorganitzaci dels alumnes en grups sha destablir dacord amb els criteris definits a
les normes dorganitzaci i funcionament del centre, en el marc de la seva autonomia
pedaggica i dacord amb el principi de leducaci inclusiva.
Lorganitzaci dels recursos assignats a cada centre es pot orientar a agrupaments per
sota de les rtios establertes quan, a leducaci bsica, aquesta sigui una opci
metodolgica coherent amb el projecte educatiu i el projecte de direcci, i les
necessitats que shi reconeixen (art. 79.3 de la Llei deducaci). Durant el curs, lequip
directiu del centre pot revisar la composici de cada agrupament dalumnes, en funci
de les necessitats dels alumnes i dels resultats de lavaluaci contnua.
Els recursos de plantilla assignats als centres permeten el desdoblament dels grups,
en una de les sessions setmanals de classe, en les matries de tecnologia i cincies
de la naturalesa (de 1r a 3r) i de llengua estrangera (en tota letapa). Aquesta opci
metodolgica no exclou altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar
per facilitar laprenentatge daquestes matries i que requereixin recursos equivalents.
De la mateixa manera, els recursos assignats a lorganitzaci de les matries optatives
(de 1r a 3r) i de les optatives especfiques i del projecte de recerca (de 4t curs)
permeten que la mitjana de la rtio del grup en aquestes matries no superi els 20
alumnes.
Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignaci dhores de professors que es
dedicaran a latenci a la diversitat dels alumnes, incloent-hi els que manifesten
necessitats educatives especfiques. La distribuci daquestes hores sha dorientar al
desenvolupament de les competncies bsiques, especialment les de carcter
lingstic i matemtic. Les hores assignades a cada centre estan en proporci amb el
nombre de grups dESO i del grau de complexitat dels alumnes. Aquestes hores tenen
com a finalitat resoldre les necessitats datenci especfica que alguns alumnes
requereixen i no fer abaixar la rtio de manera generalitzada sense cap altre criteri.
Gesti del temps escolar
La gesti del temps escolar per part del centre a lESO sha de fonamentar en criteris
pedaggics del projecte educatiu i les prioritats concretades en la programaci general
anual. Les decisions en relaci amb lorganitzaci i distribuci del temps escolar han
de vetllar per la coherncia de lacci educativa i han destar orientades a la millora
dels resultats educatius.

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

4/6

Educaci per a la ciutadania i els drets humans

En el marc de lautonomia de centres, el director ha dassignar la matria educaci per
a la ciutadania i els drets humans a un professor titular duna especialitat docent de
cincies socials (geografia i histria, filosofia) o que tingui la idonetat corresponent. En
aquest segon supsit, la idonetat del professor es dedueix de la seva titulaci
acadmica i experincia adquirida, sempre que es compti amb lacceptaci de
linteressat, valorant en primer lloc la idonetat del tutor per impartir aquesta matria.
Educaci eticocvica
En el marc de lautonomia de centres, el director ha dassignar aquesta matria de 4t
curs a un professor de lespecialitat de filosofia. En cas que no sigui possible, el
director del centre lha dassignar a un professor de lespecialitat de geografia i histria
o que tingui la idonetat corresponent.
Assignaci de matries als mestres que presten serveis en llocs per impartir
ensenyaments a primer i segon dESO
En el marc de lautonomia de centres i per gestionar eficientment els recursos humans
assignats als centres, els mestres que presten serveis en llocs de treball de primer i
segon dESO han dimpartir, si escau, els ensenyaments corresponents a matries
dun mateix mbit (cientificotecnolgic, humanstic i dexpressi) si disposen dels
requisits despecialitzaci establerts en larticle 2.1 del Decret 67/1996, de 20 de
febrer. Igualment, han dimpartir matries optatives de lmbit referides a letapa de
lESO i no assignades especficament a tercer i quart dESO. Tanmateix, i dacord amb
les necessitats del centre, lhorari dels mestres adscrits a lESO que tinguin alguna de
les titulacions superiors corresponents a lespecialitat pot incloure ensenyaments
corresponents a tercer i a quart dESO.
B.2. Batxillerat
Grups dalumnes
Els recursos de plantilla assignats als centres permeten el desdoblament dels grups,
en una de les sessions setmanals de classe, en les matries de modalitat de carcter
experimental i tecnolgic i en llengua estrangera, quan el grup sigui de ms de 25
alumnes. Aix mateix, en el conjunt de matries optatives que no siguin de modalitat,
els recursos permeten que la mitjana dalumnes per grup sigui de 20. Aquestes
opcions metodolgiques no exclouen altres organitzacions possibles que el centre
pugui dissenyar per facilitar laprenentatge daquestes matries i que requereixin
recursos equivalents.
C. Horaris del curs
C.1. Criteris de confecci de l'horari
Els criteris de confecci de lhorari sestabliran dacord amb el contingut de larticle 22
del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius, i es recolliran en les normes
dorganitzaci i funcionament del centre.
C.2. Elaboraci de l'horari

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

5/6

Lelaboraci de lhorari s responsabilitat de lequip directiu, el qual ha de prioritzar els

objectius del projecte educatiu de linstitut i del projecte de direcci vigent, considerant
lordenaci de les activitats educatives prviament establertes a les normes
dorganitzaci i funcionament del centre. En elaborar els horaris dels professors shan
de tenir en compte tant les hores lectives com la resta dhorari fix. En establir aquestes
hores cal:

preveure el temps necessari per a la coordinaci didctica, per a la coordinaci

dels equips docents i per a latenci tutorial dalumnes i les seves famlies;

garantir que en cada perode de classe i durant el temps desbarjo hi hagi els
professors de gurdia necessaris segons les caracterstiques fsiques i
docupaci del centre;

atendre altres aspectes relacionats amb la gesti i la coordinaci que lequip

directiu prioritzi, com la tutoria de la formaci en centres de treball i estades en
empreses, el manteniment de laboratoris, daules de tecnologia i aules
especfiques i el desenvolupament del programa Qualificat, i la coordinaci, si
escau, de programes dinnovaci que desenvolupi el centre.

En lhorari dels professors cal respectar un mnim duna hora dinterrupci al migdia
per a les jornades en qu es faci lhorari partit.
En les normes dorganitzaci i funcionament els centres es pot preveure una
compensaci horria, en horari que no suposi reducci lectiva, per als professors que
siguin membres electes del consell escolar, en compensaci per lassistncia a les
reunions.
En lhorari dels professors de lequip directiu no cal incloure-hi hores de gurdia, per
cal que durant tot lhorari escolar hi hagi present un crrec directiu, llevat de les
activitats degudament autoritzades que semmarquen en ls social del centre i fora de
lhorari escolar.
C.3. Aprovaci de l'horari
El director de linstitut ha daprovar provisionalment lhorari i el claustre nha de
comprovar ladequaci als criteris pedaggics prviament establerts. En cas contrari,
shan de fer les correccions oportunes a lhorari al ms aviat possible, sens perjudici de
la seva validesa provisional mentre no shagi esmenat. Laprovaci definitiva correspon
al consell escolar, en el marc de la programaci general anual.
Els horaris dels professors, els horaris dels grups dalumnes i la resta dinformaci
horria significativa formen part de la programaci general anual i, per tant, el director
nha de preveure els mecanismes de difusi i publicitat suficients.

Elaboraci i aprovaci de lhorari dels alumnes en els centres de secundria

6/6

Especificacions per a determinats professors dels instituts, els instituts

escola i les seccions
Aquest document cont els apartats segents:
A. Professors de l'especialitat d'orientaci educativa i mestres de pedagogia
teraputica
A.1. Professors de lespecialitat dorientaci educativa
A.2. Mestres de pedagogia teraputica
B. Professors d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
C. Professors de religi
A. Professors de lespecialitat dorientaci educativa i mestres de pedagogia
teraputica
Latenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes s responsabilitat de
tots els professors. El professors de lespecialitat dorientaci educativa i els mestres
de pedagogia teraputica shan de dedicar, prioritriament, als alumnes que presenten
ms dificultats en laprenentatge i, molt particularment, als que necessiten suports
educatius especfics per progressar en els aprenentatges i per participar en les
activitats ordinries del centre, complementant les funcions que desenvolupen els
professors de cada matria pel que fa a latenci de les diferents capacitats, interessos
i ritmes daprenentatge que presenten els alumnes. Per tant, els alumnes amb
necessitats educatives especials vinculades a discapacitats i els alumnes amb greus
dificultats daprenentatge sn els primers que shan de beneficiar de la intervenci
daquests especialistes.
A.1. Professors de lespecialitat dorientaci educativa
Lespecialitat dorientaci educativa s un perfil professional que esdev necessari per
a la planificaci i la coordinaci de les tasques dacompanyament, seguiment i
orientaci dels alumnes en el centre. Els professors daquesta especialitat
desenvolupen les funcions segents:
1. Atenci directa als alumnes.
2. Suport tcnic al conjunt de la comunitat escolar.
1. En matria datenci directa als alumnes els correspon:
a) Suport personalitzat dins de laula a alumnes amb necessitats educatives
especials i alumnes que, per situacions personals o socials, requereixen una
atenci especfica.
b) Docncia als alumnes amb ms dificultats daprenentatge, per tal que puguin
assolir les competncies bsiques i a la vegada docncia relacionada amb la
seva especialitat (transici escola i treball, tcniques destudi, resoluci de
conflictes, dinmiques de grup, educaci emocional, etc.).
2. En matria de suport tcnic al conjunt de la comunitat escolar els correspon:
2.1. Suport tcnic a lequip docent.
a) Assessorament per a la funci tutorial, tant als professors tutors com als equips
docents.

Especificacions per a determinats professors dels instituts i les seccions

1/4

b) Suport en la planificaci dels programes i les actuacions especfiques de

lorientaci acadmica i professional dels alumnes.
c) Valoraci psicopedaggica dels grups classe per optimitzar la planificaci de
les activitats dacci tutorial i la creaci dun clima adequat de convivncia i
treball a laula que afavoreixi lxit educatiu.
d) Collaboraci en la planificaci de les estratgies organitzatives i didctiques
per a latenci de les necessitats educatives dels alumnes que garanteixin la
seva participaci en les activitats daula i en lentorn escolar ordinari. En casos
especfics, amb la collaboraci del professional de lEAP.
e) La participaci en lelaboraci, laplicaci, el seguiment i lavaluaci dels plans
individualitzats.
f) Assessorament als departaments didctics i als equips docents en aspectes
pedaggics i organitzatius per atendre adequadament els diversos ritmes
daprenentatge.
2.2. Suport tcnic a lequip directiu del centre:
a) Suport a lequip directiu en lelaboraci, aplicaci, avaluaci i actualitzaci del
Projecte Educatiu de Centre en relaci amb lorientaci educativa.
b) Participaci en la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent del
centre per planificar i fer el seguiment i lavaluaci de les mesures datenci als
alumnes amb necessitats educatives, inclosos els plans individualitzats.
c) Coordinaci dels recursos i les actuacions dels serveis externs (serveis
educatius [EAP], serveis socials i de la salut) que intervenen en latenci dels
alumnes.
El professional de lespecialitat dorientaci educativa ha de dedicar 10 hores
del seu horari a latenci directa als alumnes i 9 hores al suport tcnic a la
comunitat escolar.
A.2. Mestres de pedagogia teraputica
Les funcions dels mestres de pedagogia teraputica estan orientades a desenvolupar
les estratgies o mecanismes datenci a la diversitat del centre. Entre aquestes
estratgies es poden considerar singularment:
a) Impartir docncia en la part comuna del currculum als alumnes amb ms
dificultats per aprendre, principalment en les matries que tenen un carcter
ms instrumental.
b) Collaborar en latenci als alumnes amb necessitats educatives especials o
amb dificultats daprenentatge prioritriament dins de laula ordinria per tal
doferir-los oportunitats de participar en els entorns i activitats tan normalitzades
com sigui possible.
c) Donar suport als professors en la preparaci de materials i activitats adaptades
a les necessitats dels alumnes.
d) Participar en la comissi datenci a la diversitat, o en lmbit equivalent del
centre i en lelaboraci dels plans individualitzats.

Especificacions per a determinats professors dels instituts i les seccions

2/4

Aquestes actuacions impliquen la coordinaci amb els serveis externs que intervenen
en latenci a lalumne.
Quan un centre disposi alhora de professors dorientaci educativa i de mestres de
pedagogia teraputica, el director ha destablir la distribuci dactuacions que ha de fer
cadasc per dur a terme les funcions que tenen atribudes, per a la millor atenci als
alumnes.
B. Professors d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
Els mestres o professors assignats a les USEE han de centrar la seva intervenci en
actuacions que facilitin el progrs dels alumnes en el desenvolupament de les
capacitats i les competncies bsiques establertes en el currculum de letapa.
Correspon als professionals de la USEE:
a) Impartir la docncia individual i en grup redut que els alumnes de la USEE
requereixen.
b) Formular propostes dadaptacions curriculars per als alumnes atesos a la
USEE i elaborar materials especfics o adaptats que en facilitin laprenentatge i
la participaci en les activitats del grup ordinari.
c) Collaborar amb els tutors i amb la resta de lequip docent, duna manera
especial amb els de lespecialitat dorientaci educativa i amb l'EAP, si escau,
en lelaboraci del pla individualitzat dels alumnes atesos a la USEE.
d) Acompanyar els alumnes en la seva participaci en les activitats de laula
ordinria.
e) Fer la cotutoria individual dels alumnes que atenen.
f) Collaborar amb lequip directiu del centre en totes les actuacions per a la
inclusi dels alumnes.
C. Professors de religi
Els professors de religi tenen el mateix horari laboral que els professors de rgim
general, si sels assigna una dedicaci completa. Atesa lespecificitat daquesta
matria, a ms de la dedicaci completa poden considerar-se altres dedicacions. Els
professors de religi amb dedicaci completa han de gaudir de la mateixa dedicaci
horria setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents del nivell
educatiu corresponent. Quan la jornada laboral sigui parcial, sha dajustar
proporcionalment lassignaci dhorari lectiu i complementari.
La planificaci de lensenyament de la religi en un centre determina la dedicaci dels
seus professors, la qual ha de ser constant al llarg de tot el curs, i es comptabilitza
com a tal la dedicaci mitjana en el cas que hi hagi variacions trimestrals en el nombre
de classes.
Les cues horries de les matries de religi inferiors a sis hores que puguin produir-se
les assumiran els professors de religi ja assignats en la plantilla del centre.
En el cas que un professor de religi imparteixi docncia en ms dun centre pblic, es
poden comptar fins a dues hores en concepte ditinerncia. Aquesta reducci es
considera inclosa en el total dhores de contracte i sefectua sobre les hores no lectives
dhorari fix. Els directors dels diferents centres on estigui destinat el professor de religi
Especificacions per a determinats professors dels instituts i les seccions

3/4

shan de coordinar per garantir que la persona interessada pot compatibilitzar els
horaris.
Els professors de religi de centres pblics tenen la consideraci plena de professors
del centre i, com a tal, pertanyen al claustre i als mbits de coordinaci que escaigui i
tenen la possibilitat de pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels
que estiguin explcitament assignats a personal funcionari. En tot cas, la dedicaci a
aquestes responsabilitats no pot implicar laugment de la plantilla de religi assignada
al centre.

Especificacions per a determinats professors dels instituts i les seccions

4/4

Informaci per als alumnes dels cicles formatius de formaci professional

Aquest document cont els apartats segents:
A. Organitzaci del cicle formatiu
B. Avaluaci del cicle formatiu
C. Promoci acadmica i professional
C.1. Informaci per als alumnes de cicles formatius de grau mitj
C.2. Informaci per als alumnes de cicles formatius de grau superior
Els alumnes han de disposar dinformaci suficient sobre el desplegament del cicle i
per desprs de cursar-lo. Els continguts mnims daquesta informaci sn els
segents:
A. Organitzaci del cicle formatiu

Organitzaci i distribuci al llarg del curs dels mduls i les unitats formatives o
dels crdits i les unitats didctiques.
La formaci prctica en centres de treball (FCT) i, en particular:
o
o
o
o

els objectius de les prctiques,

la previsi del calendari,
les empreses o institucions collaboradores,
la possibilitat i les condicions per a les exempcions total i parcial de
lFCT, aix com la documentaci necessria per obtenir-les.

B. Avaluaci del cicle formatiu

Avaluacions trimestrals i avaluaci final (calendari i procs).

Criteris davaluaci i qualificaci dels mduls i les unitats formatives o dels
crdits.
Criteris davaluaci i qualificaci del crdit o mdul de sntesi i del mdul de
projecte.
Criteris davaluaci i qualificaci de la formaci prctica en centres de treball.
Determinaci de la qualificaci final del cicle.
Criteris de promoci de curs en els cicles de dos cursos.

C. Promoci acadmica i professional

C.1. Informaci per als alumnes de cicles formatius de grau mitj

Titulaci que sobt.

Formacions complementries.
Cicles formatius de grau mitj afins.
Possibilitat de continuar els estudis en el batxillerat i les convalidacions
aplicables.
Accs als cicles formatius de grau superior mitjanant la prova daccs o altres
formacions.
Adreces que poden ser tils: Departament dEmpresa i Ocupaci, serveis locals
docupaci o inserci, etc.

Informaci per als alumnes dels cicles formatius de formaci professional

1/2

C.2. Informaci per als alumnes de cicles formatius de grau superior

Titulaci que sobt.

Formacions complementries.
Cicles formatius de grau superior afins.
Adreces que poden ser tils: Departament dEmpresa i Ocupaci, serveis locals
docupaci o inserci, etc.
Accs a la universitat: condicions, possibilitat dincrementar la qualificaci a partir
de les PAU (vegeu lapartat Preinscripci universitria del Consell Interuniversitari
de Catalunya) i la informaci del Departament d'Economia i Coneixement.
Notes de tall exigides per cada facultat o escola universitria en els darrers
cursos per accedir-hi des de la formaci professional.

Informaci per als alumnes dels cicles formatius de formaci professional

2/2

Lectures prescriptives de batxillerat

Aquest document cont els apartats segents:
A. Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat
A.1. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua catalana i
literatura al batxillerat
A.2. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua castellana i
literatura al batxillerat
B. Lectures prescriptives per a les matries de modalitat de literatura
B.1. Lectures prescriptives per a la literatura catalana de la modalitat
dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts
escniques, msica i dansa) del batxillerat
B.2. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat
dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts
escniques, msica i dansa) del batxillerat
B.3. Lectures prescriptives per a la literatura universal de la modalitat
dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts
escniques, msica i dansa) del batxillerat
A. Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat
A.1. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua catalana i literatura al
batxillerat
Promoci 2011-2013
1.
2.
3.
4.
5.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versi actualitzada)*

Antologia de poesia catalana*
Vctor Catal (Caterina Albert), Drames rurals
Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants
(A criteri del departament de llenges.)

Promoci 2012-2014
1.
2.
3.
4.
5.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versi actualitzada)*

Antologia de poesia catalana*
J. M. de Sagarra, El caf de la Marina
Jess Moncada, El caf de la granota
(A criteri del departament de llenges.)

* Lobjecte davaluaci no s lobra completa sin la selecci segent:

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
Captols seleccionats:
X.
XI.
XII.

La resposta definitiva que lermit fu al Rei

Les grcies que lo rei dAnglaterra fa a lermit
Com lo rei angls don llicncia a lermit que ans a fer les magranes
compostes

Lectures prescriptives de batxillerat

1/14

XXVIII.
XXIX.
XXX.
XXXI.
XXXII.
LX.
LXI.
LXII.
LXIII.
LXIV.
LXV.
LXVI.
LXVII.
LXXXV
XCVIII.
XCIX.
CXVIII.
CXXVI.
CXXVII.

CLVII.
CLXIII.
CLXIV.
CLXXXIX.
CCXXXI.
CCXXXIII.
CCLX.
CCLXI.
CCLXII.
CCLXXXIII.
CDXXXIV.
CDXXXV.
CDXXXVI.
CDXXXVII.

Com lo rei dAnglaterra se cas ab la filla del rei de Frana, e en les

bodes foren fetes molt grans festes
Com Tirant manifest son nom e son llinatge a lermit
Com Tirant deman a lermit en qu pensava
Com Tirant preg a lermit que li volgus dir quina cosa era lorde de
cavalleria
Com lermit lleg un captol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de
batalles
Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingu
venut
La resposta que Tirant fu al senyor de les Vilesermes quan li deman
lo fermall que la bella Agns li havia dat
Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo
Blanc
Com Tirant deman de consell a un rei darmes sobre la lletra del
senyor de les Vilesermes
Lo consell que Jerusalem, rei darmes, don a Tirant lo Blanc
Com lo senyor de les Vilesermes devis les armes
Lo raonament que lo rei darmes, com a jutge de la batalla, fu als dos
cavallers
Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes
Com fon instituda la fraternitat de lorde dels cavallers de la Garrotera
Com Tirant ab sos companyons partiren de lermit e tornaren en llur
terra
Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religi, fon delliurada per un cavaller
de lorde
Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tir la deessa Venus
perqu mirava la filla de lEmperador
Com Tirant satisfu en les raons que lEmperador li demanava
Com la Princesa conjur a Tirant que li digus qui era la senyora qui ell
tant amava (fins a Llavors ella hagu plena notcia que per ella se faa
la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogus hom requerir una
dama damors pg. 405)
Com lo Sold orden les sues hosts, e com comen la batalla
Lo somni que Plaerdemavida fu
Lo consell que los mariners donaren a Tirant
Les grans festes que lEmperador fu fer per amor dels ambaixadors del
Sold (fins a LEmperador prorrog lo torneig per a lendem pg.
630)
Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa
Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida
Resposta feta per lEmperadriu a Hiplit
Com Hiplit mostra de paraula la contentaci que t de sa senyora
Rplica que fa lEmperadriu a Hiplit (fins a ...que si aquest delit li
llevam seria poca admiraci no auments la sua malaltia en major grau
que no s. pg. 760)
Ficci que fu la reprovada Viuda a Tirant (fins a ...e la ignorncia de la
Princesa don lloc a la malcia de la Viuda. pg. 805)
Com Tirant an a Contestinoble per parlar ab lEmperador
Grcies damor que fa Tirant a la Reina
Com Tirant venc la batalla e per fora darmes entr en lo castell
Reprensi damor que fa la Princesa a Tirant

(La citaci de pgines es refereix a ledici de Mart de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979)
Lectures prescriptives de batxillerat

2/14

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos

Captols seleccionats
[Tirant arriba a Constantinoble i senamora de Carmesina]
CXVII.
Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que lEmperador li
dix (des del pargraf Com foren en la gran sala del palau lEmperador
lo pres per la m... fins al final, p. 372-373)
CXVIII.
Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tir la deessa Venus
perqu mirava la filla de lEmperador (p. 374-375).
[Tirant malalt damors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]
CXIX.
Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perqu el veu pres ab lo lla
damor (p. 375-385)
CXX.
Lamentaci damor que fa Tirant (p. 385)
CXXI.
Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386389)
[Tirant declara el seu amor a Carmesina]
CXXVI.
Com Tirant satisfu en les raons que lEmperador li demanava (des del
pargraf E Tirant sen torn prestament al port per fer-les partir. Com la
Princesa vu que Tirant se nanava... fins al final, p. 403-404)
CXXVII.
Com la Princesa conjur a Tirant que li digus qui era la senyora qui ell
tant amava (p. 404-409)
[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI.
Captol 146. La sentncia que lEmperador don contra los cavallers,
ducs e comtes que presos eren. Des del pargraf Lo dia ans que
partissen, Diafebus tingu esment... (p. 487-493)
CXLVII.

Lalbar que fu Estefania de Macednia a Diafebus (p. 494)

[Somni fingit de Plaerdemavida]

CLXII.
La resposta que fu la Princesa a Tirant (p. 557-561)
CLXIII.
Lo somni que Plaerdemavida fu. Des de linici fins al pargraf:
Certament dix la Princesa que aquell cas no li s seguit sin per la
mia partida... (p. 561-566)
[Festes a Constantinoble. Lepisodi de la pinta i la sabata en lo lloc vedat]
CLXXXIX.
Les grans festes que lEmperador fu fer per amor dels ambaixadors del
Sold. Des de linici fins al pargraf: Lla on s atorgada la grcia deu
sser besada e acceptada (p. 616-629)
[Consells de Plaerdemavida a Tirant]
CCXIV.
Parla Plaerdemavida (p. 655-657)
[La Viuda malparla de Tirant a Carmesina]
CCXV.
Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada don a la Princesa
contra Tirant (p. 657-659)
[Esposalles de Diafebus i Estefania. Faccies de Plaerdemavida]
CCXX.
Resposta feta per lEmperador a Tirant (p. 668-671)
[Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Dilegs
sobre lamor.]
Lectures prescriptives de batxillerat

3/14

CCXXVIII.
CCXXIX.
CCXXX.

Raonament que fa la duquessa de Macednia a la Princesa (p. 688691).

Com Plaerdemavida don esfor a lnimo de Tirant (p. 692-695)
Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p.
695-697)

[Tirant contempla Carmesina durant el bany]

CCXXXI.
Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700)
[Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina]
CCXXXII.
Reprensi que fa Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702)
[Conseqncies. Tirant es trenca la cama]
CCXXXIII.
Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. 702-707).
[Els amors dHiplit i lemperadriu]
CCXLVIII.
Lo principi dels amors dHiplit e de lEmperadriu (p. 734-735)
CCXLIX.
Com lEmperadriu deman a Hiplit qui li feia aquell mal (p. 735-736)
CCLX.
Resposta feta per lEmperadriu a Hiplit (p. 751-754)
CCLXI.
Com Hiplit mostra de paraula la contentaci que t de sa senyora
CCLXII.
Rplica que fa lEmperadriu a Hiplit (p. 755-763)
CCLXIII.
La comparaci de la vinya que fa Hiplit a lEmperadriu (p. 763-766)
[La Viuda declara el seu amor a Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el
negre Lauseta i el fals avortament de Carmesina]
CCLXIV.
Com lEmperadriu orden la vida dHiplit. Des del pargraf Com Tirant
estigu b de la cama, anava sovintal palau... fins al final (p. 768-770)
CCLXV.
Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 771-772)
CCLXVI.
Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 772-773)
CCLXVII.
Resposta que fu Tirant a la Viuda Reposada com lo requer damors (p.
774)
CCLXVIII.
Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. 775-777)
CCLXIX.
Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat (p. 777-781)
[Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina]
CCLXXI.
Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 782-784)
CCLXXII.
Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p.
784-785)
CCLXXIII.
Rplica que fa la Princesa a Tirant (p. 785-786)
CCLXXIV.
Rplica que fa Tirant a la Princesa (p. 786-787)
CCLXXX.
Rplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. 795-796)
CCLXXXI.
amentaci que fa la Princesa estant en los braos de Tirant. Des de
linici fins al pargraf : Per la mia fe dix la donzella de Montblanc,
ell ha usat de gran virtut com a valentssim e corts cavaller... (p. 796797)
[La ficci de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficci que fu la reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806)
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. 806-807)
[Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret]
CDXXXIV.
Com Tirant an a Contestinoble per parlar ab lEmperador (p. 10851088)
CDXXXV.
Grcies damor que fa Tirant a la Reina (p. 1088- 1089)
Lectures prescriptives de batxillerat

4/14

CDXXXVI.
CDXXXVII.

Com Tirant venc la batalla e per fora darmes entr lo castell (p. 10891090)
Reprensi damor que fa la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091)

[Mort de Tirant]
CDLXVII.
Com pres a Tirant lo mal del qual pass daquesta vida (p. 1145-1147).
CDLXX.
reu de comiat trams per Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150)
CDLXXI.
Com lEmperador trams lo duc de Macednia e Hiplit ab los metges, e
com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo cam pass daquesta
vida (p. 1150- 1152)
[Planys fnebres de lemperador i Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII.
Lamentaci que fu lEmperador per la mort de Tirant (p. 1152- 1155)
CDLXXIII.
La lamentaci que fu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156)
CDLXXIV.
Altra lamentaci que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160)
[Hiplit i lemperadriu al tron de Constantinoble]
CDLXXIX.
Lo dol e lo plant que fon fet aprs la mort de la Princesa (p. 1170-1172)
CDLXXX.
Com los parents de Tirant sajustaren e tingueren consell qual dells
farien Emperador (p. 1172-1174)
(La citaci de pgines es refereix a ledici de Mart de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)
Antologia de poesia catalana
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Guillem de Bergued: Canoneta leu e plana

Cerver de Girona: No el prenatz lo fals marit...
Ramon Llull: A vs, dona Verge Santa Maria...
Ausis March: Poema LXXXI: Aix com cell qui es veu prop de la mort...
Ausis March: Poema XIII: Colguen les gents amb alegria festes...
Anselm Turmeda: Elogi dels diners
Jordi de Sant Jordi: Desert damics, de bns e de senyor
Joan Ros de Corella: La balada de la garsa i lesmerla
Francesc Vicent Garcia: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en
un terrat amb una pinta de marfil
10. A la vora de la mar (can popular)
11. Bonaventura Carles Aribau: La ptria
12. Teodor Llorente: Vora el barranc dels algadins de Nou llibret de versos (1909)
13. Jacint Verdaguer: Els dos campanars, de Canig (1885)
14. Jacint Verdaguer: Vora la mar, de Flors del calvari (1895)
15. Miquel Costa i Llobera: El pi de Formentor, de Poesies (1885), edici de 1907
16. Joan Maragall: La vaca cega, de Poesies (1895)
17. Joan Maragall: Oda a Espanya, de Visions i cants (1900)
18. Joan Alcover: La Balanguera, de Cap al tard (1909)
19. Josep Carner: Canoneta incerta, dEl cor quiet (1925), edici de Poesia (1957)
20. Josep Carner: Blgica, de Llunyania (1952), edici de Poesia (1957)
21. Maria Antnia Salv: Lencs que fuig, dEspigues en flor (1926)
22. Josep Maria Junoy: Oda a Guynemer, de Poemes i calligrames (1920)
23. Joan Salvat-Papasseit: Tot lenyor de dem, de Lirradiador del port i les gavines
(1921)
24. Joan Salvat-Papasseit: Com s que es besa, dEl poema de la rosa als llavis
(1923)

Lectures prescriptives de batxillerat

5/14

25. Josep Maria de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar, de Canons de rem i de vela
(1923)
26. Josep Maria de Sagarra: Aigua-marina, dncores i estrelles (1936)
27. Carles Riba: Que jo no sigui ms com un ocell tot sol..., dEstances (llibre segon)
(1930)
28. Carles Riba: Snion, tevocar de lluny..., dElegies de Bierville (1943)
29. Clementina Arderiu: El pends, de Lalta llibertat (1920)
30. Rosa Leveroni: Elegies de la represa, VI, de Presncia i record (1952)
31. Bartomeu Rossell-Prcel: A Mallorca durant la guerra civil, dImitaci del foc
(1938)
32. Mrius Torres: La ciutat llunyana, de Poesies (1947)
33. Agust Bartra: Oda a Catalunya des dels trpics, de Larbre de foc (1946), edici
dObra potica completa (1971)
34. J.V. Foix: Sol, i de dol, i amb vetusta gonella..., de Sol, i de dol (1947)
35. J.V. Foix: s quan dormo que hi veig clar, dOn he deixat les claus... (1953)
36. Salvador Espriu: Can del mat encalmat, dEl caminant i el mur (1954)
37. Salvador Espriu: Assaig de cntic en el temple, dEl caminant i el mur (1954)
38. Pere Quart: Corrandes dexili, de Sal de tardor (1947)
39. Pere Quart: Vacances pagades, de Vacances pagades (1961)
40. Joan Vinyoli, Les boies, de Cercles (1979)
41. Gabriel Ferrater: Floral, de Da nuces pueris (1960)
42. Gabriel Ferrater: Cambra de la tardor, de Da nuces pueris (1960)
43. Joan Brossa: Poema, de Poemes visuals (1975)
44. Joan Brossa: Eco, de Rua de llibres (1980)
45. Vicent Andrs Estells: Els amants, de Llibre de meravelles (1971)
46. Miquel Mart i Pol: LElionor, de La fbrica (1972)
47. Maria Merc Maral: Brida, de Bruixa de dol (1979)
Indicacions per a les edicions de lantologia anterior:

Els poemes dautors medievals (1-8) han danar acompanyats duna versi en
prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegent adaptaci
ortogrfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir la versi actualitzada.

La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments

lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text.

Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que
ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir
essencialment la lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context
histric.

A.2. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua castellana i literatura al

batxillerat
Promoci 2011-2013
1.
2.
3.
4.
5.

Po Baroja, El rbol de la ciencia

Miguel Mihura, Tres sombreros de copa
Carmen Laforet, Nada
Antologa de poesa espaola*
(A criteri del departament de llenges.)

Lectures prescriptives de batxillerat

6/14

Promoci 2012-2014
1.
2.
3.
4.
5.

Fernando de Rojas, La Celestina

Miguel Mihura, Tres sombreros de copa
Cristina Fernndez Cubas, Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal
Antologa de poesa espaola*
(A criteri del departament de llenges.)

* Lobjecte davaluaci no s lobra completa sin la selecci segent:

Antologa de poesa espaola
1. Jarchas, Vayse meu corachn de mib, Garid vos, ay yermanelas, Qu far,
mamma?, Si me quereses (siglo XI)
2. Lrica tradicional: En vila, mis ojos, Que miraba la mar / la mal casada; Al alba
venid, buen amigo, Aprended, flores, de m, Dentro en el vergel, morir (siglos XIXVII)
3. Cantar de mo Cid, vv. 1-14, 715-777, 2689-2762 (finales del siglo XII)
4. Gonzalo de Berceo, Milagros de Nuestra Seora, XIV (ca. 1260)
5. Romancero viejo, Romance del conde Arnaldos, Romance de la jura de Santa
gueda (siglos XIV-XIX)
6. Libro de buen amor, vv. 653-656, 697-701, 878-882, 950-971 (primer tercio del
siglo XIV)
7. Marqus de Santillana, La vaquera de la Finojosa (primera mitad del siglo XV)
8. Jorge Manrique, Coplas a la muerte de su padre, vv. 1-5, 13-17, 25-28, 33-40
(despus de 1476)
9. Garcilaso de la Vega, Soneto XXXIII, A Boscn desde La Goleta (ca. 1535)
10. Garcilaso de la Vega, gloga III, vv. 8-10, 25-32, 3947 (antes de 1535)
11. Fray Luis de Len, El aire se serena (Oda III) (mediados del siglo XVI)
12. San Juan de la Cruz, Cntico espiritual (segunda mitad del siglo XVI)
13. Luis de Gngora, Mientras por competir con tu cabello (ca. 1582)
14. Luis de Gngora, Fbula de Polifemo y Galatea, estrofas 4-9, 13-14, 62-63 (1611)
15. Lope de Vega, La Filomena, Epstola IX, vv. 49-63 (Pasan las horas de la edad
florida) (ca. 1610)
16. Andrs Fernndez de Andrada, Epstola moral a Fabio, vv. 1-21, 46-51, 58-63, 6772, 100-108, 115-117, 127-129, 163-168, 172-174, 181-195, 202-205 (antes de
1613)
17. Francisco de Quevedo, Ah de la vida! Nadie me responde? (ca. 1640)
18. Francisco de Quevedo, Cerrar podr mis ojos la postrera (ca. 1620)
19. Sor Juana Ins de la Cruz, Hombres necios que acusis (finales del siglo XVII)
20. Jos de Espronceda, Marchitas ya las juveniles flores (A XXX dedicndole estas
poesas) (ca. 1840)
21. Gustavo Adolfo Bcquer, Del saln en el ngulo oscuro, de Rimas (1868)
22. Rosala de Castro, Adis, ros; adis, fontes, de Cantares gallegos (1863)
23. Rubn Daro, Cancin de otoo en primavera, de Cantos de vida y esperanza
(1905)
24. Antonio Machado, Campos de Soria, de Campos de Castilla (1912)
25. Antonio Machado, Proverbios y cantares, XXIX, XLIV, de Campos de Castilla
(1917)
26. Juan Ramn Jimnez, lamo blanco, de Cancin (1936)
27. Juan Ramn Jimnez, Si yo, por ti, he creado un mundo para ti (El nombre
conseguido de los nombres), de Dios deseado y deseante (1949)
28. Pedro Salinas, El alma tenas, de Presagios (1924)
Lectures prescriptives de batxillerat

7/14

29. Jorge Guilln, Ms all, de Cntico (1928)

30. Gerardo Diego, Ro Duero, ro Duero, de Soria (1923)
31. Federico Garca Lorca, La luna vino a la fragua, de Romancero gitano (1927)
32. Federico Garca Lorca, Ciudad sin sueo, de Poeta en Nueva York (1929-1930,
publicado en 1940)
33. Dmaso Alonso, Madrid es una ciudad de ms de un milln de cadveres (segn
las ltimas estadsticas), de Hijos de la ira (1944)
34. Vicente Alexandre, Se queran, de La destruccin o el amor (1935)
35. Rafael Alberti, Si mi voz muriera en tierra, de Marinero en tierra (1924)
36. Luis Cernuda, Donde habite el olvido, de Donde habite el olvido (1933)
37. Miguel Hernndez, Yo quiero ser, llorando, el hortelano, de El rayo que no cesa
(1936)
38. Gabriel Celaya, La poesa es un arma cargada de futuro, de Cantos iberos (1955)
39. Blas de Otero, En el principio, de Pido la paz y la palabra (1955)
40. ngel Gonzlez, Para que yo me llame ngel Gonzlez, de spero mundo (1956)
41. Jos Mara Valverde, En el principio, de Ser de palabra (1976)
42. Jos ngel Valente, Si no creamos un objeto metlico, de El inocente (1970)
43. Jaime Gil de Biedma, Intento formular mi experiencia de la guerra, de Moralidades
(1966)
44. Mara Victoria Atencia, Placeta de San Marcos, de El coleccionista (1979)
Indicacions per a les edicions de lantologia anterior:

Els poemes dautors medievals (1-8) han danar acompanyats duna versi en
prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegent adaptaci
ortogrfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir la versi actualitzada.

La lectura dels poemes sha de facilitar amb notes que introdueixin aclariments
lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text.

Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que
ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir
essencialment la lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context
histric.

B. Lectures prescriptives per a les matries de modalitat de literatura

B.1. Lectures prescriptives per a la literatura catalana de la modalitat dhumanitats i
cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del
batxillerat
Promoci 2011-2013
1.
2.
3.
4.
5.
6.

ngel Guimer, Mar i cel

Josep Carner, Antologia potica*
Mrius Torres, Antologia potica*
Salvador Espriu, Antgona
Pere Calders, Crniques de la veritat oculta
Maria ngels Anglada, Quadern dAram

Promoci 2012-2014

Lectures prescriptives de batxillerat

8/14

1
2
3
4
5
6

ngel Guimer, Mar i cel.

Josep Carner, Antologia potica*
Bartomeu Rossell-Prcel, Antologia potica*
Salvador Espriu, Antgona
Pere Calders, Crniques de la veritat oculta
Merc Rodoreda, Jard vora el mar

* Lobjecte davaluaci no s lobra completa sin la selecci segent:

Josep Carner, Antologia potica
1. Ahir, de Llibre dels poetes (1904) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
2. La poma escollida, dEls fruits saborosos (1906) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
3. Com les maduixes, dEls fruits saborosos (1906) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
4. Les llimones casolanes, dEls fruits saborosos (1906) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
5. Can dun doble amor de Verger de les galanies (1911) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
6. Camperola llatina, de Verger de les galanies (1911) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
7. La bella dama del tramvia, dAuques i ventalls (1914) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
8. Smbols, dAuques i ventalls (1914) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
9. Vora la mar s nada, de La paraula en el vent (1914). [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
10. El dia revolt, de Bella terra, bella gent (1918) [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
11. Canoneta incerta, dEl cor quiet (1925). [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
12. Beat supervivent, dEl cor quiet (1925). [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
13. La vida incerta, de La primavera al poblet (1935). [text de ledici definitiva:
Poesia,1957]
14. Cant IV de Nab (1941). [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
15. Blgica, de Llunyania (1952) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
16. Cor fidel, de Llunyania (1952) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
17. Laltre enyor, de Llunyania (1952) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
18. Illa, de Llunyania (1952) [text de ledici definitiva: Poesia,1957]
19. Arbres, dArbres (1953)
20. A un aur, dArbres (1953)
21. Si em vaga, dAbsncia (1957)
22. Lleialtat, dAbsncia (1957)
23. El fnix, de Bestiari (1964)
24. Les formigues, de Bestiari (1964)
25. El ms vell del poble, dEl tomb de lany (1966)
Mrius Torres, Antologia potica
1.
2.
3.
4.
5.

Dol ngel de la mort

Que sigui la meva nima
Febrer
En el silenci obscur
Paraules de la Nit

Lectures prescriptives de batxillerat

9/14

6. El combat dels poetes

7. Can a Mahalta: Corren les nostres nimes
8. Lorelei
9. Venus
10. Entre lherba i els nvols. Tannkas
11. Couperin, a lhivern
12. Un altre abril
13. Abendlied
14. Al Present
15. Presncia
16. La galerna i el llamp
17. Els nvols
18. Arbor Mortis
19. Pelegrins
20. S que haur doblidar...
21. La Ciutat Llunyana
22. Tot s lluny, en la nit...
23. Labisme de llum
24. Aix s la joia
25. Mozart
26. Aviat, als asils...
Bartomeu Rossell-Prcel, Antologia potica
1. Poques paraules surten...
2. Sonet
3. Quan arribar aquell moment...
4. Ombres, detureu el pas...
De Nou poemes (1933)
5. Espatlla
6. Sonet fcil a un amic de bella conversa
7. Brollador
8. Inici de campana
9. Sonet mar
10. Leda
De Quadern de sonets (1934)
11. Can desprs de la pluja
12. Histria del soldat
13. Noa
14. Dansa de la mort
15. Pont del vespre
16. Indecisa, rara, nova...
17. Oraci per quan les donzelles tenen mal de cap
18. A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicen Garcia
19. L'estiu ple de sedes
20. Pluja brodada
21. Compliment a Mercedes
22. Sller
23. Noms un arbre, a la vorera, porta...
24. Auca
25. A Mallorca durant la guerra civil
26. Escolto la secreta...
Lectures prescriptives de batxillerat

10/14

27. En la meva mort

D Imitaci del foc (1938)
28. Medallons
Daltres poemes no recollits en volum

B.2. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat dhumanitats i

cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del
batxillerat
Promocions 20112013 i 2012-2014
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Antologa potica del Siglo de Oro*

Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote*
Pedro Calderon de la Barca, La vida es sueo
Benito Prez Galds, Tormento
Valle-Incln, Luces de bohemia
Ana Mara Matute, Lucirnagas

* Lobjecte davaluaci no s lobra completa sin la selecci segent:

Antologa potica del Siglo de Oro
1. Garcilaso de la Vega, En tanto que de rosa y azucena
2. Garcilaso de la Vega, Si de mi baja lira
3. Garcilaso de la Vega, Escrito est en mi alma vuestro gesto
4. Garcilaso de la Vega, Oh dulces prendas por mi mal halladas
5. Fray Luis de Len, Qu descansada vida
6. Fray Luis de Len, Recoge ya en el seno
7. Fray Luis de Len, Alma regin luciente
8. San Juan de la Cruz, Noche oscura
9. San Juan de la Cruz, Llama de amor viva
10. San Juan de la Cruz, Tras de un amoroso lance
11. Luis de Gngora, La ms bella nia / de nuestro lugar
12. Luis de Gngora, ndeme yo caliente y rase la gente
13. Luis de Gngora, Amarrado al duro banco de una galera turquesca
14. Luis de Gngora, Soledad primera, 1-61
15. Luis de Gngora, Prisin del ncar era articulado
16. Lope de Vega, Mira, Zaide, que te aviso
17. Lope de Vega, Suelta mi manso, mayoral extrao
18. Lope de Vega, Ir y quedarse y, con quedar, partirse
19. Lope de Vega, Qu tengo yo que mi amistad procuras?
20. Lope de Vega, Un soneto me manda hacer Violante
21. Francisco de Quevedo, rase un hombre a una nariz pegado
22. Francisco de Quevedo, Fue sueo ayer; maana ser tierra!
23. Francisco de Quevedo, Madre, yo al oro me humillo
24. Francisco de Quevedo, Si eres campana, dnde est el badajo?
25. Francisco de Quevedo, Mir los muros de la patria ma
Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote. Captols seleccionats
Primera parte
Lectures prescriptives de batxillerat

11/14

Prlogo
Captulo 1.
Captulo 7.
Captulo 8.
Captulo 9.
Captulo 20.
Captulo 21.
Captulo 22.
Captulo 25.
Captulo 31.
Captulo 44.

Que trata de la condicin y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de

la Mancha.
De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la
Mancha.
Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y
jams imaginada aventura de los molinos de viento, con otros sucesos
dignos de felice recordacin.
Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo
vizcano y el valiente manchego tuvieron.
De la jams vista ni oda aventura que con ms poco peligro fue
acabada de famoso caballero en el mundo como la que acab el
valeroso don Quijote de la Mancha.
Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino,
con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero.
De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su
grado los llevaban donde no quisieran ir.
Que trata de las estraas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente caballero de la Mancha, y de la imitacin que hizo a la penitencia
de Beltenebros.
De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y
Sancho Panza, su escudero, con otros sucesos.
Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta.

Segunda parte
Prlogo
Captulo 3.
Captulo 10.
Captulo 23.
Captulo 29.
Captulo 41.
Captulo 48.
Captulo 62.
Captulo 64.
Captulo 73.
Captulo 74.

Del ridculo razonamiento que pas entre don Quijote, Sancho Panza y
el bachiller Sansn Carrasco.
Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la seora
Dulcinea, y de otros sucesos tan ridculos como verdaderos.
De las admirables cosas que el estremado don Quijote cont que haba
visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y
grandeza hace que se tenga esta aventura por apcrifa.
De la famosa aventura del barco encantado.
De la venida de Clavileo, con el fin desta dilatada aventura.
De lo que le sucedi a don Quijote con doa Rodrguez, la duea de la
duquesa, con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria
eterna.
Que trata de la aventura de la cabeza encantada, con otras nieras que
no pueden dejar de contarse.
Que trata de la aventura que ms pesadumbre dio a don Quijote de
cuantas hasta entonces le haban sucedido.
De los ageros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea, con otros
sucesos que adornan y acreditan esta grande historia.
De cmo don Quijote cay malo, y del testamento que hizo, y su
muerte.

Indicacions per a les edicions de lantologia anterior:

La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments
lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text.

Lectures prescriptives de batxillerat

12/14

 Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que
ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir essencialment la
lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context histric.
B.3. Lectures prescriptives per a la literatura universal de la modalitat dhumanitats i
cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del
batxillerat
Promoci 2011-2013
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Antologia de poesia universal*

Joseph Bdier, Roman de Tristany i Isolda
William Shakespeare, Romeu i Julieta
J. W. Goethe, Werther
Gustave Flaubert, Madame Bovary
Franz Kafka, La metamorfosi

Promoci 2012-2014
1. Antologia de poesia universal*
2. Joseph Bdier, Roman de Tristany i Isolda
3. William Shakespeare, Romeu i Julieta
4. J. W. Goethe, Werther
5. Honor de Balzac, Eugnie Grandet
6. Franz Kafka, La metamorfosi
* Lobjecte davaluaci no s lobra completa sin la selecci segent:
Antologia de poesia universal
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.

Homer (VIII a.C.): Cant XXIII. Ulisses reconegut per Penlope, v. 209-284, de
L'Odissea. Traducci de Carles Riba.
Safo (650-580 a.C.): Cants. Llibre primer, v. 1-28. Traducci de Manuel Balasch.
Horaci (65 a.C.): podes II, Paraules dAlfeu, v. 1-70. Traducci de Joan
Carbonell.
Carmina Burana (segles XII i XIII): Oh, fortuna, de Canons de Beuern.
Traducci de Joan Petit.
Bernart de Ventadorn (segle XII): XVIII No s meravella si el meu cant. Traducci
dAlfred Badia.
Dante Alighieri (1265): Infern I (v.1-9, 61-63, 79-84), Infern V (v. 100-141),
Parads XXXII (v. 88-96), de Divina Comdia. Traducci de Joan Francesc Mira.
Francesco Petrarca (1304): I Els qui en rimes esparses escolteu, de Canoner.
Traducci de Miquel Desclot.
Francesco Petrarca (1304), CCLXVII Ai, el bell rostre, ai, el seu esguard, de
Canoner. Traducci de Miquel Desclot.
Ausis March (1400), Veles e vents han mos desig complir.
Garcilaso de la Vega (1501), A Dafne ya los brazos le crecan.
Pierre de Ronsard (1524): Quan siguis molt velleta, de Les roses de Ronsard,
Segon llibre dels sonets per a Helena. Traducci de Pere Rovira.
William Shakespeare (1564): I Volem que siguin ms les belles criatures.
Traducci de Joan Triad.
William Shakespeare (1564): CXXXVII Tu, Amor, boig i cec, als meus ulls qu
els has fet, Traducci de Joan Triad.
John Donne (1572): No t'altivis sentint-te anomenar, de Sonets. Traducci de
Mari Villangmez.

Lectures prescriptives de batxillerat

13/14

15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.

William Blake (1757): Londres. Traducci de Francesc Parcerisas.

William Wordsworth (1770): Nocturn, de L'abadia de Tintern. Traducci de
Miquel Desclot.
Friedrich Hlderlin (1770): Cant d'Hiperi, de Set poemes de Hlderlin. Traducci
de Carles Riba.
Novalis (1772): Avall envers el si de la terra, v. 1-60, dHimnes a la nit. Traducci
dA. Tpies-Barba.
Lord Byron (1788): Don Joan, cant III, Les illes de Grcia, les illes de Grcia, v.
1-30. Traducci de Francesc Parcerisas.
P.B. Shelley (1792): Elegia a la mort de John Keats XXXIX, XL, XLI, XLIII.
Traducci de Mari Villangmez.
John Keats (1795): A la tardor. Traducci de Mari Manent.
Giacomo Leopardi (1798): L'infinit, de Cants. Traducci de Narcs Comadira.
Victor Hugo (1802): La histria. Traducci de Joan Pea.
Emily Bront (1818): Remembrana. Traducci de Francesc Parcerisas.
Walt Whitman (1819): Curull de vida, ara, compacte, visible. Traducci
dAgust Bartra.
Charles Baudelaire (1821): L'albatros. Traducci de Xavier Benguerel.
Emily Dickinson (1830): No s morir el que ens fa mal. Traducci de Mari
Manent.
Christina Rossetti (1830): Quan sigui morta, amo. Traducci de Rosa Leveroni.
Stphane Mallarm (1842): Do del poema. Traducci de Josep Navarro i
Santaeullia.
Paul Verlaine (1844): El meu somni familiar. Traducci de Joan Pea.
Arthur Rimbaud (1854): Vocals. Traducci de Joan Pea.
Konstantinos Kavafis (1863): La ciutat. Traducci de Carles Riba.
William Butler Yeats (1865): La mscara. Traducci de Mari Villangmez.
Paul Valry (1871): El cementiri mar, estrofes 1, 5, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 24.
Traducci de Xavier Benguerel.
Robert Frost (1874): Refent paret. Traducci de Miquel Desclot.
Gottfried Benn (1886): Hora blava. Traducci de Guillem Nadal.
Rainer Maria Rilke (1875): Dia de tardor. Traducci de Joan Vinyoli.
La Comtessa de Noailles (1876): El temps de viure. Traducci de Joan Pea.
T.S. Eliot (1888): East Coker, V, de Quatre quartets. Traducci dlex Susanna.
Fernando Pessoa (1888): Savi s aquell que sacontenta amb lespectacle del
mn, dOdes de Ricardo Reis. Traducci de Joaquim Sala-Sanahuja.
Giuseppe Ungaretti (1888): Mat. Traducci de Narcs Comadira.
Anna Akhmtova (1889): La dona de Lot. Traducci de Maria-Merc Maral i
Monika Zgustova.

Lectures prescriptives de batxillerat

14/14

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

BLOC A: Suport als projectes educatius dels centres per a la millora dels
resultats educatius
1. Millora dels resultats educatius de tots els alumnes i de la convivncia en els
centres, mitjanant laplicaci dels currculums competencials i lenfortiment dels
aprenentatges clau

Desenvolupament competencial del currculum i aprenentatges clau,

especialment en llengua i matemtiques:
-

Definici de criteris per analitzar i millorar activitats de lectura i promoure

lensenyament explcit de les estratgies i habilitats lectores (Impuls de la
lectura) en entorns analgics i digitals.
Estratgies daula, materials i recursos, inclosos els digitals, que potencin
el treball matemtic i laplicaci dels coneixements i les habilitats
adquirides.
La biblioteca escolar com un espai de suport al currculum.

Actualitzaci del programa dimmersi lingstica, adaptant-lo a la nova realitat

sociolingstica dels alumnes, i la seva continutat a lensenyament secundari
des de la perspectiva del tractament integrat de llengua i continguts.

Millora de la competncia comunicativa dels alumnes en llenges estrangeres

i extensi de la metodologia AICLE.

Desenvolupament, seguiment i avaluaci de la competncia digital dels

alumnes com a competncia transversal.

Participaci en projectes internacionals en el marc dels programes

daprenentatge permanent i de les altres accions impulsades per la Uni
Europea.

Aplicaci destratgies i recursos per millorar la identificaci preco i la

intervenci educativa en el cas dalumnes amb discapacitats, trastorns
daprenentatge i altes capacitats.

Enfortiment dels projectes de convivncia com a eina de millora del clima

escolar i lxit educatiu.

Promoci duna educaci que potenci la igualtat real doportunitats i

leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe, i integraci de
manera explcita i amb continguts daprenentatge de la perspectiva de gnere.

2. La funci tutorial i lorientaci com a eina clau per a lacompanyament dels

alumnes en el procs de creixement personal i la millora del clima de centre

Lorientaci educativa, acadmica i, en el cas de secundria, professional,

com a eina de millora dels alumnes des de la perspectiva acadmica, social i
de lorientaci professional.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

1/4

Lacci tutorial i lorientaci personal com a acci educativa que complementa i

enriqueix la tasca docent orientadora i estableix espais de coresponsabilitaci
escola-famlia.

Lorientaci tutorial com a eina per millorar la convivncia.

La formaci per a la gesti de les prctiques en centres de treball dels

alumnes de formaci professional com a eina dinserci laboral.

El foment de lautoformaci integrada, entesa com una metodologia que

fomenta lautoregulaci dels alumnes completant el treball a laula amb el
treball autnom orientat, en els ensenyaments dadults.

3. Participaci de la comunitat educativa i relacions amb lentorn

Desenvolupament dels plans educatius dentorn i altres projectes educatius

comunitaris.

Promoci del treball i laprenentatge en xarxa com una eina per elaborar
projectes comunitaris i construir una acci contnua i coherent entre els
diferents agents educatius dun territori.

Desenvolupament del servei comunitari (voluntariat) i les accions de

comproms cvic que faciliten laprenentatge en lexercici actiu de la ciutadania.

Enfortiment de les comunitats daprenentatge com a projecte per aconseguir

lxit educatiu per a tothom i la millora de la convivncia.

Potenciaci de recursos i estratgies per a la dinamitzaci dels espais de

comunicaci i de participaci de la comunitat educativa.

4. Recursos i estratgies per millorar la capacitat i la competncia dels equips

docents per dur a terme una adequada atenci a la diversitat dels alumnes amb
necessitats educatives especfiques en relaci amb:

Avaluaci psicopedaggica per a la identificaci de necessitats educatives i

elaboraci de propostes dintervenci.

Intervenci educativa per afavorir laprenentatge dels alumnes amb trastorns

de conducta, trastorns daprenentatge i discapacitats.

Inclusi digital: accessibilitat dels recursos educatius i dels entorns de treball

digitals.

Incorporaci al nostre sistema educatiu dels alumnes d'incorporaci tardana,

tant des del punt de vista lingstic com emocional: aules d'acollida i itinerari
d'incorporaci a laula ordinria.

Educaci intercultural com a resposta pedaggica per preparar la ciutadania

perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica.

5. Impuls per a la direcci i el lideratge dels centres pblics per a una gesti i
organitzaci afavoridores de lxit educatiu dels alumnes

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

2/4

Formaci inicial, permanent dactualitzaci i professionalitzadora per a la

direcci i el lideratge dels centres pblics.

Formaci en qualitat i millora contnua adreada als centres de formaci

professional i de rgim especial per a la millora de la gesti en el cam de
lexcellncia.

6. Coordinaci de centres com a eina afavoridora dun model de treball i

daprenentatge en xarxa

Propostes de formaci orientades a la coordinaci i lintercanvi entre persones

responsables en algun mbit de gesti dels centres educatius.

Enfortiment de les xarxes de treball intercentres que afavoreixin lintercanvi

dexperincies i la transferncia entre centres i el sistema.

Grups de treball interprofessionals en el marc dels plans educatius dentorn.

BLOC B: Millora de les competncies professionals dels professors per a la seva

prctica docent i de laltre personal adscrit als centres educatius
7. Suport als professors novells amb la finalitat dacollir-los, acompanyar-los i vetllar
pel seu creixement professional
8. Capacitaci i actualitzaci metodolgica, cientfica, tcnica i didctica

Formaci i actualitzaci lingstica dels professors.

Formaci i actualitzaci dels professors per afavorir, almenys, el domini duna

llengua estrangera.

Competncia comunicativa, metodolgica i didctica, en lmbit del

plurilingisme, de les llenges estrangeres curriculars.

Formaci especfica dels professors de formaci professional, programes de

qualificaci professional inicial (PQPI), ensenyaments de rgim especial i
educaci dadults.

Programa dactualitzaci cientfica, tcnica i didctica.

Salut docent i prevenci de riscos laborals.

Competncia digital dels professors com a competncia transversal per a la

prctica docent en les seves dimensions tecnolgica, comunicativa,
metodolgica, axiolgica i per al desenvolupament professional.

BLOC C: Millora de les competncies professionals de les persones formadores,

els serveis educatius i la Inspecci dEducaci
9. Formaci de persones formadores en coherncia amb les prioritats de formaci
Formaci com a eina de canvi associada a lxit escolar dels alumnes.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

3/4

 Disseny, organitzaci i avaluaci de la formaci (transferncia i impacte).

Potenciaci de la competncia digital docent dels equips de persones
formadores com a competncia transversal.
10. Formaci adreada als serveis educatius i a la Inspecci dEducaci
Millorar la competncia dels professionals dels serveis educatius:

En relaci amb lavaluaci psicopedaggica dels alumnes i amb

lassessorament als centres i als professors per avanar en latenci de la
diversitat a laula i, preferentment, en latenci als alumnes amb transtorns
daprenentatge, transtorns de conducta, altes capacitats o necessitats
educatives especfiques.

En relaci amb lenfortiment del perfil dels gestors de la formaci i la seva

capacitat per avanar en processos davaluaci de la transferncia i limpacte
de la formaci als centres i a les aules.

En relaci amb els processos de tractament integrat de llengua i continguts

(immersi a infantil, primria i secundria) i amb el treball de la comprensi
lectora.

Formaci de la Inspecci dEducaci.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

4/4

Llicncies i permisos del personal docent

A. Llicncies
Les llicncies estan regulades en larticle 95 del text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (Decret
legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509, annex, de 3.11.1997).
Es concedeixen per les causes segents:

Per cursar estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball,
sempre que hi hagi un informe favorable del director del centre.

Per a assumptes propis, sense retribuci, la durada acumulada dels quals no pot
excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys, en qu cal la conformitat del
director del centre.

Per malaltia.

Per exercir funcions sindicals.

Concedeix les llicncies el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,

l'rgan competent del Consorci d'Educaci.
A fi dagilitar la tramitaci de les llicncies per malaltia, el director del centre ha de
vetllar perqu les comunicacions de baixa, confirmaci i, si escau, alta mdica siguin
trameses als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci,
amb la mxima urgncia. A aquest efecte, el director del centre ha de comunicar per
correu electrnic o per fax la reincorporaci dels professors al centre el mateix dia que
ho facin. Cal que tots aquests comunicats tinguin tots els apartats emplenats
degudament.
Totes les comunicacions de baixes per malaltia, infantament, accident o risc durant
lembars han de contenir necessriament el nom complet, el NIF i el telfon de la
persona, aix com la durada prevista de la baixa i distinci entre si s motivada per
malaltia comuna, part, accident, etc.
Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci de baixa, ho ha de
comunicar al director del centre on est adscrit. Sens perjudici daix, els comunicats
shan de presentar, com a molt tard, lendem de la seva expedici al director del
centre.
Tamb el personal funcionari adscrit a MUFACE que estigui acollit a lassistncia
sanitria de la Seguretat Social ha de presentar els comprovants de baixa i alta mdica
en els impresos de MUFACE, signats pel metge corresponent de la Seguretat Social.
Les llicncies per malaltia del personal funcionari adscrit a MUFACE poden ser
revisades dacord amb la Resoluci de 16 dabril de 2009 de la Secretaria General del
Departament dEducaci, per la qual saproven les instruccions per a laplicaci dun
programa especfic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingncies
comunes del personal funcionari del Departament dEnsenyament de la Generalitat de
Catalunya que pertany al rgim especial de la Seguretat Social i a la Mutualitat
General de Funcionaris Civils de lEstat (MUFACE). Les llicncies per malaltia es

Llicncies i permisos del personal docent

1/4

donaran per finalitzades quan la MUFACE informi la no-justificaci de la situaci

dincapacitat temporal o per esgotament de la durada mxima daquesta situaci.
Les situacions de baixa per incapacitat temporal del personal adscrit al rgim general
de la Seguretat Social es poden revisar dacord amb el programa especfic de
revisions i avaluaci de les incapacitats per contingncies comunes dels empleats
pblics de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa est regulat per la Instrucci
1/2004, de 18 doctubre, del director general de la Funci Pblica.

B. Permisos
Els permisos es concedeixen per les causes segents:
a) El progenitor que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un
perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a
la data de naixement o a larribada del menor adoptat o acollit a la llar
familiar, en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o
acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta
de dos fills i, a quinze dies, si en sn tres o ms.
b) Per trasllat de domicili sense canvi de localitat, un dia; amb canvi, fins a
quatre dies.
c) Per assistir a exmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres
proves definitives davaluaci, alliberadores de matria, en els centres
esmentats, el temps indispensable per fer-les.
d) Per al compliment dun deure inexcusable de carcter pblic o personal
(la causa ha de justificar-se per escrit i el temps de perms ha de ser
lindispensable per al compliment del deure).
e) Per ra de matrimoni dun familiar fins al segon grau dafinitat o
consanguinitat, un dia. Aquest perms s ampliable a dos dies si el
matrimoni t lloc fora de Catalunya.
f)

Per a exmens prenatals i tcniques de preparaci al part, durant el

temps necessari per dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci
prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada laboral. Les parelles
que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret
a absentar-se del lloc de treball per dur a terme els trmits
administratius fets a Catalunya que requereixi ladministraci competent,
durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer
dins la jornada laboral.

g) Per assistir a activitats de formaci del Departament dEnsenyament, si

aix ho disposa la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. Aix inclou la
possibilitat dassistncia a jornades de formaci durant un mat, dins
lhorari lectiu.
h) Els funcionaris amb fills amb discapacitat poden gaudir conjuntament
dun perms retribut per assistir a reunions de coordinaci ordinria amb
Llicncies i permisos del personal docent

2/4

finalitats psicopedaggiques amb el centre deducaci especial o

datenci preco on rebi tractament el fill, o b per acompanyar-lo si ha
de rebre suport addicional en lmbit sanitari. Aix mateix, el funcionari
pot gaudir de dues hores de flexibilitat horria diria que li permeti
conciliar els horaris del centre deducaci especial, o altres centres on el
fill amb discapacitat rebi atenci, amb els horaris del propi lloc de treball,
tenint en compte la situaci del domicili familiar i el marc horari del
centre.
i)

Per la mort, laccident, la malaltia greu o lhospitalitzaci dun familiar

fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies laborables si
lesdeveniment es produeix al mateix municipi i, fins a quatre dies, si s
en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment,
i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis
dies laborables.

j)

Per matrimoni, o per inici de convivncia, en el cas de les unions

estables de parella, quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o
convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data
del casament o de linici de la convivncia.

k) Per maternitat, adopci o acolliment, setze setmanes ininterrompudes,

que sn ampliables, en els casos de part, acolliment o adopci mltiple,
a dues setmanes ms per cada fill a partir del segon i de les quals en
pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. El perms per adopci o
acolliment sampliar en dues setmanes ms en el supsit de
discapacitat del menor adoptat o acollit. Si es tracta duna adopci
internacional, el perms pot comenar fins a sis setmanes abans.
l)

Els funcionaris amb un fill de menys de nou mesos tenen dret a un

perms per lactncia duna hora diria dabsncia del treball, la qual es
pot dividir en dues fraccions de trenta minuts, dacord amb el que
estableix larticle 14 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de
conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de
les administracions pbliques de Catalunya. En els casos de part,
adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les
quals es poden dividir en dues fraccions duna hora. El perode del
perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada
mxima de vint setmanes. A petici de la persona interessada, les hores
del perms de lactncia es poden compactar per gaudir-ne en jornades
senceres de treball, de setze dies consecutius, sempre que es
gaudeixin a continuaci del perms de maternitat i tenint en compte les
necessitats del servei.

m) El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per

maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes
consecutives des del finiment del perms per naixement del fill, des de la
resoluci judicial per la qual es constitueix ladopci o a partir de la
decisi administrativa o judicial dacolliment, i fins que finalitza el perms
per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment daquest
perms. El progenitor duna famlia monoparental, si t la guarda legal
exclusiva del fill, tamb pot gaudir daquest perms a continuaci del de
maternitat.

Llicncies i permisos del personal docent

3/4

n) En el cas de naixement dun fill prematur o que hagi de ser hospitalitzat

a continuaci del part, satorga un perms equivalent al temps
dhospitalitzaci fins a un mxim de tretze setmanes. Aquest perms
sinicia a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena
setmana posterior al part, a ladopci o a lacolliment. Si el perode del
perms de maternitat, de paternitat o datenci de fills prematurs
coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la
persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El
cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del
perms.
o) Per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable,
excepcionalment, fins a tres mesos ms, es poden concedir permisos
sense retribuci. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de
compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del perms.
p) Les dones vctimes de situacions de violncia de gnere que, per
aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que
aquestes faltes dassistncia es considerin justificades dacord amb el
que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents.
Aix mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horria que, dacord
amb cada situaci concreta, siguin necessries per a seva protecci o
assistncia social.
q) Permisos de flexibilitat horria recuperable: els directors dels centres
educatius pblics poden autoritzar permisos dabsncia del lloc de
treball dun mnim duna hora i un mxim de set per a visites o proves
mdiques del cnjuge i dels ascendents i descendents fins al segon
grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els
docents responsables dels fills. El temps dabsncia lha de recuperar la
persona afectada en el termini dun mes a partir del dia en qu gaudeix
del perms. En el cas que aquests permisos hagin de ser peridics, cal
ajustar lhorari setmanal del personal docent que en gaudeixi, tenint en
compte les necessitats de la prestaci del servei educatiu.
r) En els casos dadopci o acolliment internacional, si s necessari el
desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, es t
dret a un perms de fins a dos mesos de durada, que es pot gaudir de
manera fraccionada, i durant aquest perode es perceben exclusivament
les retribucions bsiques.
Els permisos regulats en els punts a), b), c), d), e), f), g), h), i), p), q) els concedeix el
director del centre. Shan de sollicitar prviament en els casos b), c), d), e), f), g). Si el
deure de carcter personal esmentat en el punt d) es pot entendre de fora major,
sense possibilitat de ser sollicitat prviament, el director podr qualificar-lo com a tal,
ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per escrit. En aquest cas,
correspon al director del centre apreciar el carcter justificat de labsncia, atenent la
singularitat o reiteraci de la situaci produda i les altres circumstncies que consideri
oport de tenir en compte.
La resta de permisos (j, k, l, m, n, o, r) els concedeix el director territorial o, a la ciutat
de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci.

Llicncies i permisos del personal docent

4/4

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

Aquest document cont els apartats segents:
A. Calendari
B. Distribuci de l'horari lectiu i del crdit de formaci prctica en centres de treball
(FCT)
B.1. Distribuci ordinria
B.2. Distribuci extraordinria
B.3. Distribuci del crdit de formaci en centres de treball
C. Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional
D. Caracterstiques de flexibilitat de lhorari dels professors i dels tutors
D.1. Flexibilitat dhorari dels professors
D.2. Horari del tutor (centres pblics)
E. Atribuci docent dels professors
F. Trets especfics del crdit o mdul de formaci en centres de treball (FCT)
F.1. Finalitats i objectius de l'FCT
F.2. Accs a la formaci prctica en centres de treball
F.3. Homologaci dempreses
F.4. Seguiment de l'FCT
F.5. Proposta d'extinci del conveni per cursar lFCT en una determinada
empresa o entitat
F.6. Exempci del crdit de formaci en centres de treball (FCT)
G. Currculum i programaci dels cicles de formaci professional LOGSE
G.1. Durada dels cicles formatius i distribuci per cursos
G.2. Distribuci de les hores de currculum de lliure disposici
G.3. Organitzaci dels continguts dels cicles formatius
H. Currculums i programaci dels cicles de formaci professional inicial LOE
H.1. Estructura dels cicles formatius
H.2. Organitzaci curricular
H.3. Durada dels mduls professionals i de les unitats formatives. Hores de
lliure disposici del centre
H.4. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius
H.5. Planificaci i programaci dels cicles formatius
H.6. Informaci als alumnes
De lapartat A a lF sapliquen tant als cicles formatius LOGSE com als cicles formatius
LOE. Lapartat G s especfic dels cicles LOGSE i lapartat H s especfic dels cicles
LOE
A. Calendari
La impartici dels ensenyaments de cicles formatius ha datenir-se al calendari escolar
aprovat amb carcter general per als centres educatius densenyaments no
universitaris. Excepcionalment, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial pot autoritzar distribucions extraordinries del
calendari escolar als centres i cicles formatius de formaci professional que participin
en un projecte de mobilitat o en els casos en qu laplicaci de les mesures establertes
en el captol 8 Flexibilitzaci de loferta de formaci professional del Decret 284/2011,
d1 de mar, dordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin
aconsellable. Lautoritzaci requereix la petici prvia escrita i raonada del centre per a
cada cas, que cal presentar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

1/14

Consorci d'Educaci, que hi haur dafegir linforme de la Inspecci dEducaci abans

de trametre-la, amb proposta de resoluci, a la Direcci General.
B. Distribuci de l'horari lectiu i del crdit de formaci prctica en centres de
treball (FCT)
B.1. Distribuci ordinria
La distribuci ordinria de lhorari lectiu ha de tenir en compte, com a norma general,
els criteris segents:

La distribuci de lhorari lectiu sha de fer de dilluns a divendres.

La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Per

criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el
temps lectiu total per crdit no vari.

No s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense un esbarjo mnim de

vint minuts.

Un mateix grup dalumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en

horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda, amb
el benents que la interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys duna hora.

De manera general lhorari dels grups dalumnes sha de desenvolupar al mat (entre
les 8 hores i les 15 hores), o a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores), o entre el
mat i la tarda (sempre comenant a les 8 hores o ms tard i acabant a les 22 hores o
abans).
Dins de les possibilitats organitzatives del centre es procurar fer una oferta intensiva
daquells crdits que puguin tenir inters per als adults, per tal de facilitar-ne la
incorporaci a la formaci. A aquest efecte, els centres han de fer publicitat del
calendari dinici i de finalitzaci dels crdits i de lhorari en qu es desenvolupen.
En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar lhorari tipus dels diferents
cursos (hores dentrada, de sortida, nombre dhores lectives al mat, a la tarda, al
vespre, etc.).
B.2. Distribuci extraordinria
Excepcionalment, els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci
d'Educaci, poden autoritzar distribucions extraordinries de lhorari lectiu, amb la
petici prvia escrita i raonada per a cada cas o en aquells casos en qu la
participaci en un projecte de mobilitat o b laplicaci de les mesures establertes en el
captol 8 Flexibilitzaci de loferta de formaci professional del Decret 284/2011, d1
de mar, dordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin aconsellable.
En tot cas cal respectar els lmits mxims de sis hores lectives diries i de trenta hores
lectives setmanals, si es tracta dhorari intensiu de mat, tarda o vespre, o de set hores
i trenta-cinc hores, respectivament, si es tracta dhorari partit entre mat i tarda.
B 3. Distribuci del crdit de formaci en centres de treball

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

2/14

Distribuci ordinria de lFCT

La distribuci de la formaci en centres de treball la determina cada centre i ha de
seguir, amb carcter general, el calendari escolar. La formaci en centres de treball
sha de fer entre les 8 hores i les 22 hores.
La formaci en centres de treball es pot fer en un perode o ms. Es poden fer fins a
quatre hores diries de manera simultnia amb les hores lectives del cicle. Es poden
fer fins a set hores diries, en modalitat intensiva, si no coincideixen en el mateix dia
amb les hores lectives del cicle.
Distribucions especials de lFCT
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial pot autoritzar altres distribucions de la formaci en centres de treball amb la
petici prvia escrita del director del centre, la qual cal raonar en cada cas i presentar
als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
Compleci del perode de prctiques
Si per completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a
lavaluaci final del cicle formatiu, caldr fer constar en lacta davaluaci final el crdit
de formaci en centres de treball com a Pendent davaluaci (PA). Un cop finalitzat el
crdit dFCT cal fer la sessi davaluaci corresponent i qualificar aquest crdit en
convocatria ordinria.
C. Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional
A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses,
els centres promouran mesures flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de
formaci professional dacord amb el Decret 284/2011. Les mesures shan daplicar
per iniciativa del centre o b dels serveis territorials (a la ciutat de Barcelona, del
Consorci d'Educaci), o de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, dins les possibilitats organitzatives i dutilitzaci
dels espais i equipaments del centre educatiu. Aquestes mesures sn les segents:
1. Impartici parcial de cicles. Consisteix en loferta dalgunes unitats formatives,
mduls professionals o crdits que componen un cicle amb la finalitat de facilitar
laccs a la formaci de les persones interessades a cursar parcialment el cicle.
2. Distribucions temporals extraordinries. Consisteix en la distribuci temporal del
cicle formatiu de manera diferent de la que sestableix amb carcter ordinari, amb
la finalitat de facilitar laccs a la formaci de les persones les disponibilitats
horries de les quals no sajusten a la distribuci ordinria dels cicles formatius.
3. Distribucions conjuntes. Consisteixen en la combinaci de dos cicles formatius
afins, b sigui de tots o duna part dels mduls o crdits, que pot permetre a
lalumne obtenir dues titulacions o una formaci complementria amb estalvi de
temps.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

3/14

4. Matriculaci parcial. La finalitat daquesta modalitat de matrcula s permetre fer

itineraris formatius a un ritme diferent del que segueixen els alumnes que cursen
loferta ordinria dels cicles. Cal distingir entre:

Matriculaci parcial per oferta de places vacants. Els centres pblics i privats
sostinguts amb fons pblics, un cop finalitzat el procs ordinari de matrcula,
han doferir la matrcula parcial dels mduls professionals o crdits de cicles
formatius on restin places vacants.

Matriculaci parcial amb oferta especfica. Consisteix en loferta especfica

dalguns mduls professionals, unitats formatives o crdits dun o ms cicles
formatius, per tal de respondre a una necessitat de formaci, identificada
prviament, dun collectiu especfic de persones, que pot derivar, entre altres,
de la necessitat de qualificaci, requalificaci o readaptaci professionals.
Estipulacions especfiques relatives a la matriculaci parcial dalumnes
provinents de lInstitut Obert de Catalunya (IOC)
Els alumnes que estan cursant o han cursat en els darrers dos anys
ensenyaments no presencials dels cicles formatius de grau mitj Cures
auxiliars dinfermeria i Atenci sociosanitria, podran matricular-se en la
modalitat presencial en els centres sostinguts amb fons pblics en els crdits
que no sofereixen en la modalitat a distncia.
Els centres que tinguin sollicitud de matrcula daquests alumnes han
dincrementar tres places per grup autoritzat del cicle corresponent i sels ha
de facilitar la matrcula semipresencial en els crdits segents:

Cicle formatiu dAtenci sociosanitria: crdit 2 datenci sanitria i

crdit 3 dhigiene.

Cicle formatiu de Cures auxiliars dinfermeria: crdit 3 de benestar

del pacient: necessitats dhigiene, reps i moviment; crdit 4 de
cures bsiques dinfermeria aplicades a les necessitats de lsser
hum; crdit 9 de tcniques dajuda odontolgica/estomatolgica.

5. Collaboracions per impartir unitats formatives, mduls professionals o crdits en

entorns laborals. La finalitat s poder disposar dels espais, les installacions i els
productes ms idonis per a laprenentatge dels alumnes en els diversos cicles.
6. Ofertes a collectius singulars. Poden comprendre totes o part de les unitats
formatives o dels mduls professionals o crdits del cicle formatiu. La finalitat s
atendre les necessitats dinserci o reinserci laboral, promoci, reciclatge o
adaptaci professional, o les derivades dels alumnes amb ms dificultats, amb risc
dexclusi social i/o amb discapacitats.
7. Matrcula semipresencial. Aquesta modalitat combina les activitats presencials amb
les activitats que, si b no impliquen la presncia dels alumnes en el centre, sn
dirigides pels professors. Facilita el seguiment dels estudis als alumnes que, per
raons de treball, pel fet de tenir cura d'altres persones o b per qualsevol altra
circumstncia excepcional, tenen dificultat per assistir a la totalitat de les hores
lectives dels crdits o unitats formatives. La Resoluci EDU/2901/2007, de 25 de

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

4/14

setembre (DOGC nm. 4980, de 3.10.2007), estableix el procediment de sollicitud

daquesta mesura.
8. Formaci professional en alternana. T per objecte facilitar a les persones i a les
empreses la combinaci de la formaci i de la feina. La Resoluci EDU/2769/2008,
de 10 de setembre (DOGC nm. 5218, de 18.9.2008), concreta les caracterstiques
daquesta mesura.
9. Oferta de cicles en zones de baixa densitat de poblaci. T per objecte estalviar a
les persones el desplaament per cursar determinats cicles formatius i combina els
continguts impartits de manera presencial amb els continguts impartits a distncia.
10. Orientaci del currculum a necessitats dadequaci del perfil professional. T per
objecte incorporar resultats daprenentatge i/o continguts no inclosos en el
currculum que permetin donar resposta a necessitats especfiques dun determinat
sector professional relacionat amb el cicle formatiu, utilitzant fins al 10% de les
hores de durada del cicle formatiu. Aquesta mesura requereix duna autoritzaci de
la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial.
D. Caracterstiques de flexibilitat de lhorari dels professors i dels tutors
D.1. Flexibilitat dhorari dels professors
En funci de la planificaci al llarg del curs dels mduls professionals/unitats
formatives o dels crdits dels cicles formatius, es pot assignar als professors la
impartici dun nombre variable dhores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el
cmput total anual dhores. Se suggereix que, si sincrementen les hores lectives en
determinats perodes, es faci al comenament del cicle, per facilitar el
desenvolupament de la formaci prctica en centres de treball en els altres trimestres i
possibilitar la participaci dels alumnes en projectes de mobilitat amb altres pasos.
En els centres que, a ms de la formaci professional, imparteixen el batxillerat i/o
leducaci secundria obligatria (ESO), cal preveure globalment la distribuci horria
pel que fa a les matries del batxillerat i/o de lESO que puguin o hagin de ser
impartides per professors que tamb tenen atribuci docent en la formaci
professional.
D.2. Horari del tutor (centres pblics)
Com a norma general, els tutors dels grups dalumnes dels cicles formatius han de
dedicar, dintre del seu horari setmanal, una hora lectiva setmanal per fer les tasques
dorientaci del procs formatiu dels alumnes i dacci tutorial.
Per fer les tasques de programaci, seguiment, avaluaci i control de la formaci
prctica en centres de treball, els tutors dels centres de titularitat del Departament
dEnsenyament disposaran duna hora lectiva setmanal per cada cinc alumnes o fracci
de 5 que hagin de cursar lFCT.
Segons la planificaci de lFCT al llarg del curs, podr disposar-se duna distribuci
diferent de les hores a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors, respectant, en tot
cas, el cmput total anual dhores.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

5/14

La dedicaci total dhores lectives a les tasques a qu es refereixen els pargrafs

anteriors que resultin de la proporci que shi estableix correspon a cada cicle,
independentment del fet que es despleguin en el primer curs, en el segon o en ambds
cursos. En aquest darrer cas, els centres preveuran el cmput i la distribuci del
conjunt dhores lectives de tutoria dFCT.
En els cicles formatius que es distribueixin en ms dun curs, tinguin la durada que
tinguin, el tutor del cicle formatiu ho ha de ser al llarg dels cursos de la promoci, llevat
que es produeixin circumstncies excepcionals que ho impedeixin.
E. Atribuci docent dels professors
Criteri general. En els centres pblics de titularitat del Departament dEnsenyament,
les especialitats que tenen atribuci docent sobre els mduls professionals o crdits en
qu sestructuren els cicles formatius sn les que sestableixen en la normativa que els
desenvolupa. A la resta de centres, latribuci docent es regeix pels criteris de titulaci
exigible als professors.
Latribuci als professors dhores en concepte dels crdits de sntesi, mduls
professionals de sntesi o de projecte i dhores curriculars de lliure disposici del centre
sha de fer en funci de latribuci docent que es preveu en el decret curricular o les
especificacions corresponents del cicle formatiu, a proposta dels departaments o
mbits equivalents de coordinaci didctica del centre. Correspon a la direcci,
escoltades les propostes, assignar als professors les hores i els mduls professionals
/unitats formatives o crdits que els corresponguin de la seva especialitat docent,
dacord amb el currculum que s'aplica i les necessitats del centre, i tenint en compte el
criteri despecialitat especificat en el document "Elaboraci i aprovaci de l'horari dels
alumnes en els centres de secundria".
F. Trets especfics del crdit o mdul de formaci en centres de treball (FCT)
F.1. Finalitats i objectius de l'FCT
Sn finalitats de lFCT:

Complementar ladquisici pels alumnes de les competncies professionals que

sassoleixen en el centre educatiu, mitjanant la realitzaci dun conjunt
dactivitats de formaci identificades entre les activitats productives del centre de
treball.

Contribuir a lassoliment, per part dels alumnes, dels objectius dels

ensenyaments de formaci professional, i en especial a la qualificaci dels
alumnes i a la comprensi de les relacions laborals.

Contribuir a lavaluaci dels aspectes ms rellevants de la competncia

professional adquirida per lalumne.

Sn objectius generals de lFCT:

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

6/14

Orientar lalumne perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies

capacitats i interessos.

Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral.

Sn objectius especfics de les diverses FCT:

Millorar aspectes de qualificaci professional de lalumne, com ara:

o

fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en

un ambient real de treball dempresa o instituci;

adquirir nous coneixements professionals;

desenvolupar, en el context laboral, els coneixements curriculars apresos.

Treballar aspectes dinserci laboral, com ara:

o

comprendre el procs productiu i/o tasques de serveis i participar-hi;

Adquirir hbits de relacions humanes a lempresa;

F.2. Accs a la formaci prctica en centres de treball

El director del centre, dacord amb lequip docent responsable de la impartici del cicle
formatiu, pot establir que per iniciar la formaci prctica en centres de treball calgui
lavaluaci positiva de tots els crdits lectius cursats fins al moment diniciar-la, o b,
per a aquells alumnes que no els haguessin superat tots, una valoraci individualitzada
del grau dassoliment dels objectius dels crdits cursats, de les possibilitats raonables
de recuperaci i del previsible aprofitament que lalumne pugui obtenir de lFCT.
F.3. Homologaci dempreses
Per resoluci comunicada relativa a la formaci prctica en centres de treball, la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial
regular els sistemes dhomologaci de les empreses i entitats que han dacollir
alumnes per realitzar la formaci en centres de treball, per tal de garantir les
condicions adequades i la qualitat requerida.
F.4. Seguiment de l'FCT
El seguiment de lalumne en formaci en centres de treball el far el tutor de
prctiques, conformement a lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula
la formaci prctica a centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i
entitats (DOGC nm. 3657, de 14.6.2002) i lOrdre EDU/416/2007, de 13 de novembre,
per la qual es modifica larticle 5 de l'Ordre esmentada. El tutor del crdit dFCT ha de
ser un professor amb atribuci docent al cicle i que doni o hagi donat classes al grup
durant el cicle.
Per tal de fer el seguiment de lalumne en la realitzaci del crdit de formaci en
centres de treball, el tutor de prctiques far almenys dues visites de seguiment.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

7/14

F.5. Proposta d'extinci del conveni per cursar lFCT en una determinada empresa o
entitat
Lequip docent del cicle formatiu, a iniciativa del tutor del cicle formatiu, pot proposar a
la direcci del centre lextinci del conveni per a la realitzaci de la formaci prctica
amb lentitat o empresa collaboradora. La proposta dextinci pot fonamentar-se en
comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no idnies de
lalumne que, per la seva permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el normal
desenvolupament de la formaci prctica, o en lincompliment, per lempresa, de les
condicions que asseguren el carcter formatiu de lFCT o de les normes de seguretat
reglamentries, o en haver estat sancionada per lautoritat laboral en els sis mesos
anteriors.
En els supsits anteriors, lequip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor, pot
decidir lavaluaci negativa de la formaci prctica en centres de treball, tot i que no
shagin completat el nombre dhores previstes, o b diferir la realitzaci de les hores de
formaci prctica pendents.
F.6. Exempci del crdit de formaci en centres de treball (FCT)
Per resoluci comunicada de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial relativa a les prctiques i estades a les empreses
per al curs 2012-2013 (Normativa de formaci prctica en centres de treball),
sestableixen criteris per resoldre lexempci, total o parcial, de lFCT per als alumnes
que acreditin experincia laboral.
La sollicitud de lalumne i la resoluci de les exempcions per part de la direcci del
centre sajusten als models que es troben a "Sollicitud i resoluci d'exempci de la
formaci prctica".
Les resolucions de la direcci del centre relatives a les exempcions poden ser objecte
de recurs o reclamaci, segons correspongui, davant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.
G. Currculum i programaci dels cicles de formaci professional LOGSE
G.1. Durada dels cicles formatius i distribuci per cursos
Les hores mnimes dimpartici efectiva dels cicles formatius sn les que determinen
els decrets dels diferents currculums (vegeu el document Cicles formatius de grau
mitj i de grau superior de formaci professional especfica LOGSE). Les hores
que els centres destinin a altres activitats (viatges, activitats extraordinries, etc.) no es
poden incloure en aquests mnims.
En els cicles formatius, les hores dedicades a activitats de tutoria no es computen com
a hores lectives de currculum dels alumnes.
Amb carcter ordinari, els cicles formatius es distribueixen de la manera segent:

Cicles amb una durada total de 1.300 o 1.400 hores: simparteixen en un curs
acadmic. La formaci prctica en centres de treball (FCT) es pot fer en el mateix
curs acadmic, i comenar una vegada finalitzada la primera avaluaci. Tamb
es pot fer al curs segent. En aquest cas lalumne ha de formalitzar una matrcula

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

8/14

parcial en el crdit d'FCT, per aquesta inscripci no es comptabilitzar en la

confecci dels grups dalumnes en el centre, ja que aquests alumnes no
consumeixen plaa.

Cicles amb una durada total de 1.700 o 2.000 hores: es distribueixen en dos
cursos acadmics. La formaci prctica en centres de treball es far
prioritriament en el segon curs. En cas diniciar-se en el primer curs, pot
comenar una vegada finalitzada la segona avaluaci.

En qualsevol cas, la formaci prctica en centres de treball es pot fer simultniament

amb les hores lectives o b de manera intensiva.
G.2. Distribuci de les hores de currculum de lliure disposici
Les hores de currculum de lliure disposici del centre tenen per finalitat completar el
currculum establert i adequar-lo a lmbit socioeconmic del centre. Els centres
educatius poden distribuir les hores en un o ms dels crdits previstos per a cada
cicle, o b programar ms crdits segons els criteris del projecte del centre. En el cas
de programar ms crdits, la durada mnima de cada crdit ser de 35 hores.
G.3. Organitzaci dels continguts dels cicles formatius
Organitzaci del cicle formatiu
La concreci de la proposta dorganitzaci del cicle formatiu ha dincloure, almenys, els
aspectes segents:

La distribuci de crdits al llarg del cicle, fent-hi constar, per a cada crdit, la data
prevista dinici i d'acabament, la durada en hores, el nombre dhores setmanals i
els professors que els impartiran.

Els espais docents i els recursos que caldr usar en el desenvolupament del
cicle.

Els criteris per a lassignaci de les hores de lliure disposici del centre (vegeulos ms endavant).

En els cicles que contenen el crdit de sntesi, els criteris per determinar-ne el
contingut i lorganitzaci.

En relaci amb el mdul de formaci en centres de treball (FCT) cal concretar:

Els criteris per a lorganitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul dFCT.

Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres de
treball per fer-hi les prctiques.

Programaci dels crdits

La programaci de cada crdit ha dincloure, almenys:

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

9/14

El conjunt dunitats didctiques en qu sorganitza el crdit, la durada de

cadascuna i la seqncia dimpartici.

Les estratgies metodolgiques que shan daplicar en el desenvolupament del

crdit.

Els criteris i instruments davaluaci que shan demprar.

Programaci de les unitats didctiques

De cada unitat didctica sespecificaran:

Els objectius terminals o criteris davaluaci.

Els continguts que shi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la

unitat didctica, si escau.

Lenunciat dels diversos nuclis dactivitat en qu sagrupen les activitats

densenyament i aprenentatge que es desenvoluparan.

H. Currculums i programaci dels cicles de formaci professional inicial LOE

H.1. Estructura dels cicles formatius
En els cicles formatius shan de distingir dos aspectes: el perfil professional i el
currculum.
El perfil professional descriu les qualificacions i unitats de competncia del Catleg de
Qualificacions Professionals vigent a Catalunya, que sn el referent del ttol, i les
competncies professionals, personals i socials.
El currculum comprn els objectius generals i els mduls professionals que
sorganitzen en unitats formatives.
La denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol per a cadascun dels
cicles formatius LOE s en el document "Cicles formatius de grau mitj i de grau
superior de formaci professional inicial LOE".
H.2. Organitzaci curricular
Mduls professionals
El currculum dels cicles formatius sestructura en mduls professionals, que poden ser
de diferents tipus:

Mduls professionals associats a una o ms unitats de competncia.

Mduls professionals de suport, que contenen formaci de base o transversal a

diferents cicles formatius.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

10/14

Mduls professionals comuns a tots els cicles: mdul de formaci i orientaci

laboral, mdul dempresa i iniciativa emprenedora i mdul de formaci en centres
de treball.

Mdul de sntesi en tots els cicles formatius de grau mitj.

Mdul de projecte en tots els cicles formatius de grau superior.

Unitats formatives
Per tal de facilitar laprenentatge al llarg de la vida, la integraci dels sistemes de
formaci professional i la incorporaci de la poblaci adulta a la formaci, els mduls
professionals sorganitzen en unitats ms petites de formaci i avaluaci, anomenades
unitats formatives.
La unitat formativa s una agrupaci de resultats daprenentatge, criteris davaluaci i
continguts dun mdul professional, relacionades generalment amb unes activitats de
treball i continguts amb coherncia didctica per a laprenentatge.
El currculum i latribuci docent dels mduls professionals i unitats formatives dels
cicles formatius a qu es refereix aquest apartat estan publicats a l'apartat "Formaci
professional" del web de la XTEC.
H.3. Durada dels mduls professionals i de les unitats formatives. Hores de lliure
disposici del centre
Durada
La durada dels mduls professionals i de les unitats formatives de cada cicle formatiu
est publicada al web de la XTEC.
Hores de lliure disposici
Alguns mduls professionals tenen assignades hores de lliure disposici, la finalitat de
les quals s completar el currculum establert i adequar-lo a les necessitats
especfiques del sector i/o a lmbit socioeconmic del centre. Les hores de lliure
disposici shan dassignar amb carcter general dins del mdul professional que les
cont. Per distribuir-les es poden seguir un o ms dels criteris segents:

Assignar les hores a una o ms de les unitats formatives del mateix mdul.

Dissenyar una nova unitat formativa en el mdul, que tingui relaci amb els seus
continguts. En aquest cas caldr definir els resultats daprenentatge, els criteris
davaluaci i els continguts de la nova unitat formativa.

Generar un o ms nous mduls professionals. Les hores de lliure disposici

assignades als diferents mduls professionals es poden utilitzar, en la seva
totalitat o parcialment, per generar un o ms nous mduls professionals, en el
marc dun projecte del centre, amb comunicaci a la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, dels nous
mduls professionals introduts pel centre. En aquest cas, el centre ha de definir
la unitat o unitats formatives del/s nou/s mdul/s, aix com els resultats
daprenentatge, criteris davaluaci i continguts de cadascuna daquestes.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

11/14

Mduls professionals nous creats amb hores de lliure disposici

La comunicaci de la creaci de nous mduls professionals amb les hores de lliure
disposici (tercera de les possibilitats enumerades anteriorment) lha de fer la direcci
del centre en escrit raonat als serveis territorials o al Consorci dEducaci de
Barcelona i ha de detallar, almenys, la informaci segent:

Nom i durada del nou mdul professional i de la o les unitats formatives que el
componen.

Nom dels mduls dels quals shan utilitzat les hores de lliure disposici.

Justificaci de la creaci del nou mdul.

Calendari dimpartici.

Especialitat o requisits acadmics que reuneixen els professors als quals

sassigna.

Resultats daprenentatge, criteris davaluaci i continguts de la o les unitats

formatives que el componen.

Els serveis territorials o el Consorci dEducaci de Barcelona trametran la comunicaci

del centre, juntament amb linforme de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General
de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, a efectes de
coneixement i constncia.
H.4. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius
Les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Uni Europea fan que la llengua
anglesa esdevingui fonamental en la inserci laboral dels alumnes dels cicles
formatius. D'altra banda, cal donar resposta al comproms amb els objectius educatius
sobre l'angls plantejats per als propers anys per la mateixa Uni Europea. Amb la
finalitat d'incorporar i normalitzar l's de la llengua anglesa en situacions professionals
habituals i en la presa de decisions en l'mbit laboral, s'han de dissenyar activitats
densenyament i aprenentatge que incorporin la utilitzaci de la llengua anglesa en
almenys un dels mduls del cicle, a excepci dels mduls dangls o de segona
llengua estrangera, d'acord amb els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci
establerts en el document dorientacions de cada cicle formatiu publicat a l'apartat
"Formaci professional" del web de la XTEC.
El centre educatiu establir el mdul o mduls i les unitats formatives en qu es
desenvoluparan activitats en llengua anglesa.
H.5. Planificaci i programaci dels cicles formatius
El centre ha de garantir lelaboraci, per part de lequip docent, de manera conjunta i
coordinada, de la proposta de planificaci del cicle formatiu i els criteris generals de
desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del projecte
educatiu.
Planificaci del cicle formatiu

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

12/14

La planificaci del cicle ha dincloure, almenys, els aspectes segents:

Distribuci dels mduls professionals i/o unitats formatives al llarg del cicle i els
professors que les impartiran.

Criteris seguits per a lassignaci de les hores de lliure disposici.

Mduls professionals o unitats formatives en les quals es desenvoluparan

activitats densenyament i aprenentatge en llengua anglesa.

Criteris per determinar el contingut i lorganitzaci del mdul de sntesi, en el cas

dels cicles de grau mitj i del mdul de projecte en el cas dels cicles de grau
superior.

Criteris generals sobre lavaluaci i la recuperaci dels mduls professionals i/o

unitats formatives.

Espais docents i recursos que es dediquen al desenvolupament del cicle.

En relaci amb el mdul de formaci en centres de treball (FCT) cal concretar:

Els criteris per a lorganitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul dFCT.

Si escau, les condicions dels espais, equipaments i recursos per desenvolupar el

mdul.

Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres de
treball per fer-hi les prctiques.

Programaci dels mduls professionals

La programaci de cada mdul professional ha dincloure, almenys:

La relaci de les unitats formatives i temporalitzaci, fent-hi constar el nombre

dhores totals, la data prevista dinici i de finalitzaci i el nombre dhores
setmanals.

Les estratgies metodolgiques i dorganitzaci del mdul professional.

Els criteris de qualificaci del mdul professional a partir de les qualificacions de

les unitats formatives.

Programaci de les unitats formatives i de les activitats densenyament i aprenentatge

Per a cada unitat formativa, en la programaci sespecificar:

Resultats daprenentatge proposats, criteris davaluaci i continguts

convenientment contextualitzats.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

13/14

Activitats densenyament i aprenentatge i la seva relaci amb els resultats

daprenentatge proposats, criteris davaluaci i continguts.

Enunciat dels nuclis formatius en qu sagrupen les activitats densenyament i

aprenentatge, si escau.

Lavaluaci i qualificaci de la unitat formativa a partir de les qualificacions dels

resultats daprenentatge.

Aix mateix, de cada activitat densenyament i aprenentatge sespecificar:

Denominaci i durada prevista.

Breu descripci de les tasques que cal fer en lactivitat.

Els continguts que es desenvolupen.

Activitats davaluaci, si escau.

Resultats daprenentatge als quals va dirigida lactivitat.

H.6. Informaci als alumnes

A linici del curs el centre ha dinformar els alumnes dels continguts del currculum
formatiu, de lestructura i durada dels mduls i de les unitats formatives, dels objectius
generals del cicle, dels criteris de qualificaci dels mduls i de les unitats formatives,
aix com de les unitats de competncia i qualificacions a qu fa referncia el perfil
professional.

Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

14/14

orientacions
per a lelaboraci
de la carta de
comproms educatiu
juny de 2012

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Introducci
La implicaci de les famlies en el procs educatiu dels fills i filles s un element imprescindible per assolir lxit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar i social de
lalumne o alumna. En aquest sentit, la carta de comproms educatiu ha de ser una eina
que faciliti la cooperaci entre les accions educatives de les famlies i lacci educativa del
centre educatiu.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci estableix explcitament els drets, les llibertats
i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat escolar (alumnat,
famlies, professorat i altres professionals que intervenen en el procs educatiu) i determina els principis que orienten lorganitzaci del sistema per satisfer el dret a leducaci
per mitj de la cooperaci entre els diversos agents educatius.
Larticle 20 de la Llei deducaci defineix la carta de comproms educatiu, en el marc del
projecte educatiu del centre, com el document que expressa els objectius necessaris per
assolir un entorn de convivncia i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives i els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb
els principis que la inspiren. Aquest mateix article indica que, per mitj de la carta de
comproms educatiu, sha de potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels fills
i filles.
Larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius indica
que la carta s formada per uns continguts comuns que shan de formular de manera
participativa entre els diferents membres de la comunitat escolar, especialment els professionals de leducaci i les famlies, i sn aprovats pel consell escolar.
El centre i la famlia han de formalitzar la carta de comproms amb els continguts comuns
en el moment de la matrcula. Aquest document lhan de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu pblic o la persona titular
del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes dorganitzaci i
funcionament del centre.
Daltra banda, i dacord amb larticle 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms
educatiu ha de fer referncia com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes. En
aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una eina
ms efectiva en el seguiment individualitzat de lalumne o alumna, s convenient afegir
als continguts comuns de la carta altres continguts especfics addicionals per al seguiment de cada alumne o alumna. Per aix, els centres educatius, dacord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una addenda de continguts especfics
addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne o alumna, sespecifiquen les mesures que es duran a terme per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en
relaci amb aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme.
Aquesta addenda, que han de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de lalumne o
alumna i el tutor o tutora del centre, la pot signar tamb lalumne o alumna a partir del
1r curs de leducaci secundria obligatria. Laddenda amb els continguts especfics

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

addicionals sha de formalitzar durant el primer trimestre de curs i ha de ser objecte, com
a mnim, duna revisi anual.
Leducaci de les persones s un procs complex i dinmic on conflueixen lacci de la
famlia, lescola i lentorn. La coherncia educativa entre els diferents agents implicats
en leducaci exigeix una interacci i treball en xarxa entre ells. En aquest sentit, amb la
finalitat dafavorir lxit educatiu, resulta imprescindible la relaci i el dileg entre les famlies de lalumnat i els professionals de leducaci. Les funcions educadores de la
famlia i del professorat sn complementries i requereixen el comproms mutu per aconseguir lobjectiu de formar persones autnomes, responsables i actives en la societat.
Leducaci s el resultat de lesfor conjunt de les famlies i de la instituci escolar. Les famlies, que intervenen en el procs educatiu, tant a lescola com a la llar, aporten als fills i
filles els valors, les altes expectatives i lactitud positiva davant laprenentatge necessari
perqu lalumne o alumna percebi la importncia de leducaci i assoleixi de forma progressiva el protagonisme en el procs educatiu.
La carta de comproms educatiu formalitza la coresponsabilitat entre el centre educatiu i
les famlies per dur a terme una acci coherent i coordinada en el desenvolupament
personal, acadmic i social de cada infant i jove. La carta de comproms educatiu s
linstrument que estableix el marc de comunicaci en qu sn possibles les aliances i les
complicitats entre la famlia i el centre.
Cada centre ha de concretar la seva carta de comproms educatiu, respectant els drets i
les llibertats de les famlies que es preveuen en la legislaci vigent. Els centres han de
formular els continguts de la carta segons els principis, objectius, criteris i valors del seu
projecte educatiu.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Normativa de referncia
Estatut dautonomia de Catalunya (2006)
Article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci
Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC 5422, de 16 de juliol de 2009)
Article 20. Carta de comproms educatiu
Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC 5686, de 5
dagost de 2010)
Article 7. Carta de comproms educatiu

Altres documents de referncia

Carta europea de drets i deures dels pares i mares (EPA 1996)
Recomanaci 1501 del Consell dEuropa (2001)

Finalitats
La finalitat de la carta de comproms s potenciar la comunicaci, la participaci, la implicaci, el comproms i la coresponsabilitat entre els centres i les famlies en leducaci
dinfants i joves. Amb el comproms formalitzat de la famlia i el centre es pretn potenciar
la complicitat educativa i garantir un entorn de convivncia en el marc del projecte educatiu.
Aquesta carta ha de contribuir, entre altres, a les finalitats segents:
Millorar la informaci i la comunicaci entre el centre i les famlies.
Compartir amb lalumnat i amb les famlies els principis i els continguts del projecte
educatiu del centre i, si escau, els projectes educatius de lentorn.
Facilitar a lalumnat i a les famlies lexercici dels seus drets i el compliment dels deures.
Vincular el centre i la famlia, mitjanant el comproms i lacci tutorial.
Potenciar el sentiment de pertinena de lalumnat i de les famlies a la comunitat educativa.
Impulsar frmules organitzatives que afavoreixin la implicaci de les famlies en el fet
educatiu.
Afavorir una acci coherent dels agents educatius que intervenen en el procs educatiu
i que contribueixen al desenvolupament integral de la personalitat.
Facilitar la implicaci la famlia en ladopci de les mesures educatives alternatives o
complementries que sescaiguin per atendre les necessitats especfiques de lalumnat.
Fomentar la convivncia i el bon clima escolar.
Implicar la famlia en lxit acadmic, personal i social i tamb en el comproms cvic dels
infants i joves.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Continguts
Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu han dexpressar els objectius
i les estratgies necessries per assolir el desenvolupament dels processos educatius en
un clima de convivncia, de respecte i de responsabilitat.
Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu shan de formular en el marc del
projecte educatiu i, per tant, dacord amb el carcter propi del centre (els trets, principis i
valors que lidentifiquen) i les normes dorganitzaci i funcionament. Tamb ha de tenir en
compte les caracterstiques de lentorn social i letapa educativa.
Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, els compromisos entre les famlies i el centre shan de referir, com a mnim, a:
lacceptaci dels principis educatius del centre;
el respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies en el marc dels principis i valors educatius establerts per les lleis;
ladopci de mesures correctores en matria de convivncia;
la comunicaci entre el centre i la famlia.
Aquests compromisos tamb es poden referir a:
els diferents tipus i canals de participaci de les famlies al centre;
els valors i normes de convivncia del centre;
les normes dorganitzaci i funcionament del centre.
Els compromisos que es formalitzin en la carta han de partir de la prioritzaci dels valors
que, dacord amb el projecte educatiu, el centre vol impulsar en la formaci de lalumnat.
Amb carcter general, leducaci en lesfor i la responsabilitat en la sociabilitat i en
lautonomia personal sn valors especialment rellevants que cal considerar i adequar a cada
etapa i nivell educatius.
Pel que fa als continguts especfics addicionals, shan dadaptar a cada alumne o
alumna i a cada famlia segons les seves necessitats. En aquest sentit, es fa necessari
establir un marge de temps entre la signatura de la carta de comproms i la signatura dels
compromisos especfics addicionals perqu es puguin detectar les necessitats i poder
aix adquirir els compromisos amb coneixement. A ms, cal fer el seguiment i revisi del
contingut dels compromisos especfics addicionals de manera peridica entre la famlia i
el centre. Els continguts especfics de la carta shan de revisar com a mnim anualment.
Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, els continguts especfics addicionals de la carta de comproms shan de referir,
com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes.
Aquests continguts tamb es poden referir a:
lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats de lalumne o alumna;
les mesures educatives que el centre educatiu proposa per donar suport a lespecificitat de lalumne o alumna;

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

els acords sobre les mesures o estratgies de collaboraci amb les famlies;
les mesures de suport a casa que les famlies poden dur a terme;
les expectatives de les famlies sobre els seus fills i filles;
el seguiment de les mesures pactades;
les activitats de lleure educatiu per promoure el desenvolupament integral, la integraci
social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic de lalumnat;
els hbits educatius;
a lESO, laddenda a la carta de comproms amb els compromisos especfics addicionals ha de preveure, a ms, la coresponsabilitat entre el centre i la famlia en el
procs dorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional de lalumne
o alumna per poder assolir la maduresa personal, la presa de decisions i la integraci
social.

Procs delaboraci
Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia i dacord amb el seu projecte
educatiu i els projectes educatius de lentorn, elaborar el model de carta de comproms
amb les famlies i, al consell escolar, aprovar-la.
En lelaboraci dels continguts comuns de la carta de comproms, cal comptar amb la
sensibilitzaci o participaci, si escau, de lalumnat i la participaci del professorat, de
les famlies i de la resta de la comunitat educativa. Correspon a la direcci del centre impulsar les mesures organitzatives necessries per fer efectiu aquest procs participatiu.
Els continguts especfics addicionals els elabora lequip docent sota el lideratge del tutor o
tutora de lalumne o alumna, la famlia i, si escau, lalumne o alumna.

Difusi
Un cop saprovi la carta de comproms, cal fer-ne difusi a les famlies, amb la finalitat de
compartir els continguts i la importncia daquest comproms i potenciar alhora que en
facin partcips els fills i les filles.
Les estratgies per difondre la carta poden ser diverses; la direcci, dacord amb el consell escolar, ha doptar, amb la finalitat darribar a totes les famlies, per diferents models
de comunicaci, adequant-se a la diversitat de famlies i a les caracterstiques del centre.
A ms, amb la finalitat de sensibilitzar lalumnat de la importncia de la carta de comproms educatiu, pot ser convenient planificar actuacions i dinmiques de treball concretes
amb lalumnat sobre els continguts de la carta en les sessions de tutoria.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Signatura
La carta de comproms educatiu, amb els seus continguts comuns, lhan de signar el
pare, la mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu
pblic o la persona titular del centre privat concertat o qui en el seu nom disposin les
normes dorganitzaci i funcionament del centre.
La carta de comproms educatiu s preceptiva en els ensenyaments deducaci infantil i
deducaci bsica i s aconsellable en la resta densenyaments. Sha de formalitzar, amb
els seus continguts comuns, en el moment de la matrcula i pot ser objecte de revisi
peridica si ambdues parts ho acorden. Els continguts comuns de la carta shan dactualitzar i signar, almenys, a linici de cada etapa educativa.
Laddenda de continguts especfics lhan de signar el pare, la mare, tutor o tutora legal
de lalumne o alumna, i el tutor o tutora del centre. A ms, tamb la pot signar lalumne o
alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria. Sha de signar durant el
primer trimestre de curs i ha de ser objecte duna revisi anual, com a mnim.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts
especfics signades, nha de quedar constncia documental al centre i a la famlia.

Seguiment dels acords

Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han destablir a qui correspon fer el
seguiment del compliment dels compromisos de la carta, responsabilitat que, normalment,
ha de recaure en el tutor o tutora de lalumne o alumna.
El centre i les famlies han de revisar peridicament el compliment dels compromisos
addicionals de laddenda de continguts especfics de la carta. Les modificacions que
sacordin shi han dincloure com a addenda i les han de signar la persona que tingui assignat fer el seguiment dels compromisos, en nom de la direcci del centre, i el pare, la
mare, el tutor o tutora legal de lalumne o alumna. A ms, tamb la pot signar lalumne o
alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria.
A ms, per poder valorar el funcionament de la carta i el valor afegit que representa
aquesta mesura, s aconsellable dur a terme una valoraci compartida entre les famlies
i el centre educatiu, i que quedi recollida en la memria anual del centre.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

ANNEXOS
Orientaci de continguts comuns per a la carta
de comproms educatiu
Acceptaci dels principis educatius del centre
Per part del centre
Compartir informaci amb la famlia sobre lorganitzaci, les concrecions del currculum,
les opcions metodolgiques, els criteris datenci a la diversitat i davaluaci i de promoci que es formulen en el projecte educatiu, i el carcter propi del centre, les normes
de funcionament i els serveis que shi ofereixen.
Oferir mecanismes efectius de participaci de la comunitat escolar en el govern del
centre a travs dels rgans collegiats.
Per part de la famlia
Respectar i collaborar en el desenvolupament del projecte educatiu del centre.
Instar el fill o filla que compleixi les normes del centre i que participi activament en
lassoliment dun clima positiu de convivncia.

Respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies

Per part del centre
Respectar les conviccions de la famlia, en el marc dels principis i valors educatius establerts en les lleis, i protegir la intimitat de lalumne o alumna.
Per part de la famlia
Respectar i promoure els valors reflectits en el projecte educatiu del centre.

Adopci de mesures correctores en matria de convivncia

Per part del centre
Compartir amb les famlies els valors i normes de convivncia del centre, aix com les
mesures adoptades davant de qualsevol conflicte.
Per part de la famlia
Respectar i promoure els valors i normes de convivncia del centre.
Fomentar en els fills i filles el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el
compliment de les normes.
Fomentar en els fills i filles la resoluci dialogada de conflictes.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Comunicaci entre el centre i la famlia

Per part del centre
Mantenir una comunicaci regular amb la famlia per informar-la de levoluci acadmica i personal de lalumne o alumna.
Comunicar a la famlia les inassistncies eventuals al centre i les incidncies que es
produeixin.
Informar les famlies de les activitats que es desenvolupin en horari escolar i extraescolar.
Atendre en un termini raonable (que cada centre ha de concretar dacord amb les seves
possibilitats) les peticions de reuni o entrevista de la famlia.
Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin levoluci de lalumne o alumna i del rendiment escolar, en particular per mitj de la tutoria.
Per part de la famlia
Comunicar al centre les informacions rellevants que puguin incidir en el procs densenyament i aprenentatge de lalumne o alumna.
Adrear-se directament al centre per contrastar discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci amb les activitats educatives i la formaci de lalumnat.
Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui el
centre.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Orientaci de continguts especfics addicionals

per a la carta de comproms educatiu
Seguiment de levoluci dels alumnes
Per part del centre
Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats o mbits de millora de
lalumne o alumna.
Oferir una educaci que estimuli les capacitats, competncies i habilitats de lalumnat,
que sigui adequada als diferents ritmes daprenentatge i en fomenti lesfor i el rendiment.
Informar la famlia de les tasques complementries que poden dur a terme per complementar lacci educativa escolar.
Oferir mesures de suport a les famlies.
Acordar mesures especfiques educatives per millorar el rendiment escolar i el clima de
centre.
Informar la famlia dels criteris davaluaci, de levoluci dels aprenentatges i del desenvolupament personal i social de lalumne o alumna.
Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de
lalumne o alumna al centre.
Proposar activitats de lleure per millorar la integraci social i el comproms cvic que
complementin el desenvolupament del procs educatiu de lalumne o alumna.
Informar del seguiment i dels resultats de les diferents mesures dutes a terme.
Per part de la famlia
Interessar-se per levoluci personal i els aprenentatges dels fills i filles.
Educar els fills i les filles en el deure de lestudi, acompanyar-los en lorganitzaci del
temps destudi a casa, proporcionar les millors condicions possibles per fer les tasques escolars a casa i supervisar la preparaci dels materials necessaris per a lactivitat
escolar.
Implicar-se en els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat del fill o filla.
Garantir lassistncia diria al centre del seu fill o filla.
Conixer i collaborar en les mesures especfiques educatives per millorar el rendiment
escolar i el clima de centre.
Conixer el seguiment i els resultats de les diferents mesures dutes a terme.
Conixer i fomentar les propostes dactivitats de lleure i altres accions dintegraci social
i comproms cvic que complementin el desenvolupament del procs educatiu del seu fill
o filla.

10

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Carta de comproms educatiu per a centres dinfantil,

primria i secundria: continguts comuns
Cal signar-la en formalitzar la matrcula.
Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................
(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................

..............................................................., reunits a la localitat de .........................

.........................., amb data ......................,
conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta

carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents:

COMPROMISOS

Per part del centre

1. Facilitar una formaci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de

lalumne o alumna.
2. Vetllar per fer efectius els drets de lalumne o alumna en lmbit escolar.
3. Oferir un entorn basat en el respecte i la convivncia de manera recproca (alumne/amestre/a i mestre/a-alumne/a).
4. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia i de lalumne o
alumna.
5. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament
del centre.
6. Informar la famlia i lalumne o alumna dels criteris que saplicaran per avaluar el rendiment acadmic, fer-ne una valoraci objectiva i, si escau, explicar a la famlia els
resultats de les avaluacions.
7. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la freqncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci acadmica i
personal de lalumne o alumna.
8. Donar valor afegit a la cultura de lesfor, a la responsabilitat en la sociabilitat i a lautonomia personal.
9. Implicar els infants i/o els joves i fer-los partcips actius, tant en el seu procs daprenentatge com en altres aspectes relacionats amb la vida del centre.
10. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin
levoluci de lalumne o alumna i del rendiment escolar per mitj de la tutoria.
11. Facilitar espais formatius i de relaci per a les famlies.
12. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies.
13. Afavorir les tasques i les funcions de lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar
la participaci de les famlies en aquesta associaci i la creaci i suport inicial a lassociaci all on no existeixi.
14. Comunicar a la famlia les inassistncies no justificades de lalumne o alumna al centre,
i qualsevol altra circumstncia que sigui rellevant per al seu desenvolupament acadmic i personal.
15. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar i extraescolar (cal que cada centre concreti quines sn aquestes activitats).

11

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

16. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les
seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia
(sha de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia
amb lhorari del centre).
17. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis
socials...) en el treball conjunt en temes deducaci, infncia i joventut.
18. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els
quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.)
Per part de la famlia

1. Respectar el carcter propi del centre i reconixer lautoritat del professorat i, ms

especficament, la de lequip directiu i dipositar la confiana en els professionals de
leducaci.
2. Compartir amb el centre leducaci del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre.
3. Instar el fill o filla a respectar les normes especfiques de funcionament del centre, en
particular, les que afecten la convivncia escolar i el desenvolupament normal de les
classes.
4. Promoure i valorar la cultura de lesfor i linters per a laprenentatge.
5. Fomentar el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el compliment de
les normes en els fills i filles.
6. Fomentar el respecte i la resoluci dialogada de conflictes.
7. Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al procs
daprenentatge.
8. Comunicar al centre educatiu qualsevol situaci que posi en perill la integritat fsica o
psicolgica, i/o suposi la vexaci i humiliaci de qualsevol alumne o alumna o membre
de la comunitat educativa.
9. Fer el seguiment i tenir cura que el fill o filla compleixi el deure bsic de lestudi i
dassistncia regular i puntual a les activitats acadmiques, i tamb perqu faci a casa
les tasques encomanades pel professorat.
10. Ajudar el fill o filla a organitzar el temps destudi a casa i a preparar el material per a
lactivitat escolar.
11. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci amb laplicaci del projecte educatiu en la formaci del fill o filla.
12. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les famlies.
13. Informar i compartir amb el fill o filla el contingut daquests compromisos.
14. Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui
el centre.
15 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els
quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.)
I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu.

El centre

La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)

Signatura

Signatura

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

12

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Addenda de compromisos especfics addicionals

de la carta de comproms educatiu per a centres
dinfantil, primria i secundria
Cal signar-la un cop iniciat el curs i, com a mnim, una vegada durant el curs escolar.
Les persones sotasignades1, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................

(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................

..............................................................., reunits a la localitat de .........................
.........................., amb data ......................,

conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta
addenda de continguts especfics addicionals, la qual comporta els segents:

COMPROMISOS
Per part del centre

1. Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats especfiques de lalumne

o alumna.
2. Adoptar mesures educatives adients per atendre les necessitats especfiques de
lalumne o alumna i mantenir-ne informada la famlia. (Cal que cada centre concreti
quines sn aquestes mesures especfiques.)
3. Valorar conjuntament amb la famlia i, si escau, amb lalumne o alumna les mesures
especfiques acadmiques i actitudinals adoptades i recollir els seus suggeriments.
4. Concretar i dur a terme les mesures especfiques adoptades.
5. Informar i compartir amb la famlia el seguiment de les mesures adoptades.
6. Fer una valoraci objectiva del rendiment acadmic i explicar a la famlia els resultats
de les avaluacions.
7. Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de
lalumne o alumna al centre.
8. Informar les famlies de les mesures de suport educatiu de lentorn per al desenvolupament integral, la integraci social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic
de lalumne o alumna. (Cal que cada centre especifiqui quines sn aquestes mesures de suport educatiu de lentorn.)
9. Revisar conjuntament amb la famlia el compliment daquests compromisos i, si escau,
el contingut, en el termini de ..................
10. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els
quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.)
Per part de la famlia
1. Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del fill o filla en
funci de les necessitats detectades.
2. Valorar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el fill o filla, les mesures especfiques acadmiques i actitudinals adoptades i, si cal, aportar suggeriments.
1. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.

13

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

3. Respectar les mesures correctores establertes i atendre el seu compliment.

4. Donar suport en el compliment de les mesures especfiques proposades pel centre
educatiu.
5. Atendre en un termini raonable (cal concretar-lo amb cada famlia dacord amb les
seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli el centre.
6. Revisar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el fill o filla, el compliment daquests
compromisos i/o continguts, en el termini de ..................
7. .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els
quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.)
Per part de lalumne o alumna2

1. Millorar i/o consolidar els bons resultats acadmics.

2. Mostrar i valorar la cultura de lesfor i linters per aprendre.
3. Respectar i collaborar en el compliment de les mesures especfiques acadmiques i
actitudinals proposades pel centre.
4. Mostrar constncia en el compliment dels acords.
5. Revisar conjuntament amb el centre i amb la famlia el compliment daquests compromisos i/o continguts, en el termini de ..................

La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)

El centre

I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu3.

Signatura

Signatura

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

2 i 3. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.

14

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Carta de comproms educatiu per a llars dinfants:

continguts comuns
Cal signar-la en formalitzar la matrcula.
Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................
(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................

..............................................................., reunits a la localitat de .........................

.........................., amb data ......................,
conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta

carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents:

Per part de la llar dinfants

COMPROMISOS

1. Facilitar una atenci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de

linfant. Vetllar pel seu procs daprenentatge i per fer efectius els drets dels infants en
lmbit escolar.
2. Promoure uns hbits saludables higinics i alimentaris dels infants.
3. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia.
4. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament
del centre.
5. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar.
6. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la freqncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci dels infants.
7. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin el
desenvolupament dels infants i el seu creixement personal.
8. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies.
9. Facilitar lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar la participaci de les famlies i el suport inicial a lassociaci all on no existeixi.
10. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia (sha
de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia amb
lhorari del centre).
11. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis
socials...) en el treball conjunt en temes deducaci i infncia.
12. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir.)
Per part de la famlia
1. Respectar el carcter propi del centre i les normes dorganitzaci i funcionament de la
llar dinfants.
2. Compartir amb el centre leducaci del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre.
3. Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al procs
daprenentatge.

15

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

4. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les famlies.
5. Atendre, en un termini raonable, les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli
leducador/a de la llar dinfants.
6. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci a latenci i a la formaci del fill o filla.
7 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir.)
I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu.

Signatura

Signatura

La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)

El centre

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

16

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

Pla TAC de centre
La integraci plena de les tecnologies TIC en un centre educatiu es pot enfocar com
un procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seus
integrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu, organitzatiu i
tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s
necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini, com a instrument per formalitzar
la governana de la tecnologia en el marc del Decret 102/2010, dautonomia dels
centres educatius, i del projecte educatiu de centre.
El Pla TAC de centre s un instrument per a la planificaci i governana de la
tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del seu projecte educatiu. Els
objectius del Pla TAC de centre sn, entre daltres:
Planificar el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatiu,
administratiu i comunicatiu.
Promoure lassoliment de la competncia digital per part de tots els alumnes.
Promoure lassoliment de la competncia digital docent per part de tots els
professors.
Impulsar els usos curriculars de les TAC, i fer-ne el seguiment i lavaluaci.
Assignar responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.
Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment
en all que sestableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci
de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI).
Establir criteris per a la definici de les prioritats de dotaci dels recursos
tecnolgics i dassessorament i de formaci dels docents.
Establir la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).
Per facilitar-ne la redacci i el desplegament, el Departament dEnsenyament posa a
disposici dels centres educatius una aplicaci informtica especfica que es pot trobar
al Portal de centres del Departament. Es recomana emplenar les dades amb
periodicitat anual per poder valorar lassoliment de les fites establertes.
Responsable TAC de centre
En funci de les responsabilitats assignades en les normes dorganitzaci i
funcionament del centre, i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla
assignada al centre, la direcci ha de determinar la dedicaci dhores lectives i/o
complementries dels rgans unipersonals de coordinaci per a les tasques prpies de
cada crrec.
La coordinaci tecnolgica del centre educatiu se centra en la figura de la persona
responsable TAC, amb una dedicaci setmanal variable en funci del nombre dunitats
del centre.
Les principals funcions del crrec de responsable TAC de centre sn les segents:
Promoure el Pla TAC i fer-ne el seguiment en el marc del projecte educatiu de
centre.
Assessorar el professorat en ls didctic de les TAC, aix com orientar-lo sobre la
formaci en TAC, amb la collaboraci dels serveis educatius de la zona.

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

1/2

 Vetllar per l'aplicaci dels estndards tecnolgics del Departament i pel

manteniment de les installacions i dels equipaments informtics i telemtics del
centre.
Fer el seguiment dels serveis de suport TIC, mitjanant les aplicacions disponibles a
l'efecte, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i dassistncia
tcnica.
Assessorar la direcci, el professorat i el personal dadministraci i serveis del
centre en ls de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministrativa del
Departament dEnsenyament.
Vetllar per lacompliment de la reglamentaci normativa i dels estndards
tecnolgics segents:
-

Utilitzar preferentment programari i recursos digitals en catal, dacord

amb el que estableix lart. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
poltica lingstica.
Vetllar per l'aplicaci de les poltiques de privacitat i seguretat per a les
dades i les infraestructures digitals del centre educatiu.
Tenir cura dels criteris daccessibilitat per seleccionar els recursos
digitals als espais web del centre.
Incorporar la identificaci grfica adaptada al Programa didentificaci
visual de la Generalitat de Catalunya als espais web del centre.
Vetllar perqu tot el programari installat en cadascun dels ordinadors
del centre compti amb la llicncia legal d's corresponent.
Utilitzar formats basats en estndards oberts per a lintercanvi de
documents electrnics.
Tenir cura que els materials digitals difosos pel centre que siguin
accessibles en lnia respectin els drets dautoria i les llicncies ds
dels diferents elements que els integren (imatges, esquemes, textos,
udio, vdeo, etc.). La publicaci de continguts que el mateix centre
genera que es vulguin compartir i difondre a la xarxa sha de fer amb
ladopci de llicncies Creative Commons.
Aquelles altres funcions que el director del centre li encomani dacord
amb les directrius del Departament dEnsenyament.

Comissi TAC de centre

Addicionalment, s convenient que a cada centre es constitueixi una comissi TAC,
que ha destar integrada per la persona responsable TAC del centre i per professorat
de diferents cursos, cicles, departaments o seminaris, per tal de:

concretar i desplegar el pla TAC,

coordinar la integraci de les TAC en les programacions curriculars,
vetllar pel desplegament curricular de la competncia digital de lalumne,
promoure ls de les TAC en la prctica educativa a laula,
vetllar per loptimitzaci de ls dels recursos tecnolgics del centre,
dinamitzar la presncia a Internet del centre (portal, EVA, bloc, etc.).

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

2/2

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions

curriculars en els ensenyaments postobligatoris
Aquest document cont els apartats segents:
A. Plans individuals - batxillerat
A.1. Trets generals
A.2. Alumnes amb altes capacitats
A.3. Modificaci de la durada del batxillerat
A.4. Exempcions de matries
A.5. Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la prctica
intensiva de lesport
A.6. Simultanetat destudis de batxillerat i de msica o de dansa
B. Altres exempcions i convalidacions de matries - batxillerat
B.1. Definicions generals
B.2. Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura
B.3. Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursen
simultniament estudis professionals de msica o de dansa
B.4. Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de
cicles formatius
C. Modificacions curriculars en la formaci professional
A. Plans individuals - batxillerat
A.1 Trets generals
El Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
del batxillerat, regula la possibilitat dadoptar mesures dadaptaci i autoritzar plans
individuals al batxillerat. LOrdre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i
diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats
del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat.
En el batxillerat es pot elaborar un pla individual en cas dhaver d'adoptar mesures
ms especfiques per a un determinat alumne un cop exhaurides les mesures de tipus
ms general. El pla individual es pot elaborar per a lalumne en qui ocorre alguna de
les circumstncies segents:

presenta altes capacitats intellectuals i un rendiment acadmic elevat,

presenta trastorns daprenentatge,
t alguna discapacitat,
s dincorporaci recent al sistema educatiu catal,
compagina els estudis de batxillerat amb els estudis de msica o de dansa,
compagina els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de lesport,
presenta altres circumstncies singulars.

El pla individual s una planificaci personalitzada que es recull en un document escrit

i inclou les adaptacions curriculars, de materials daprenentatge i de temporitzaci, si
cal, tant de les activitats daprenentatge com de les activitats i criteris davaluaci, aix
com les ajudes i suports tcnics. El tutor coordinador del pla vetlla perqu tot lequip
docent el conegui i lapliqui. El pla individual laprova el director del centre, amb el

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

1/8

coneixement i la conformitat de lalumne i de la mare, el pare o tutor legal, quan

lalumne s menor.
El pla individual ha dincloure els interessos i les capacitats de lalumne i litinerari
formatiu al llarg del batxillerat per facilitar lorientaci en finalitzar aquesta etapa.
Al pla individual, que sha de conservar amb lexpedient de lalumne, shi han
dadjuntar les resolucions individuals, si escau, els informes psicopedaggics i altres
informes en qu es fonamenta el pla.
El pla sha de fer constar en el full de seguiment acadmic, en les actes finals
davaluaci a lapartat dobservacions, en lexpedient acadmic i en lhistorial acadmic
de lalumne, dins lapartat de convalidacions i altres observacions.
En cas de trasllat de lalumne, cal fer constar el pla en linforme personal per trasllat,
en lapartat de la descripci de mesures educatives complementries.
Qualsevol adaptaci en laplicaci de les PAU que se solliciti a lOficina dOrganitzaci
de les PAU per ra dalguna de les circumstncies abans esmentades ha danar
acompanyada duna cpia del pla individual de lalumne per al qual se solliciti
ladaptaci.
A.2 Alumnes amb altes capacitats
Per als alumnes amb altes capacitats intellectuals i elevat rendiment acadmic,
identificat mitjanant una avaluaci psicopedaggica, shan de preveure les mesures
necessries dadaptaci de latenci educativa per tal dafavorir el desenvolupament
de la seva potencialitat intellectual i creativa i la seva socialitzaci positiva. Si escau,
per tal dafavorir una major excellncia acadmica dun alumne determinat, el director
del centre educatiu, a proposta del tutor i amb la consulta prvia a lequip docent, pot
promoure mesures excepcionals a fi que aquest alumne pugui cursar determinats
continguts destudis superiors amb el consegent reconeixement daquests al
batxillerat.
A.3 Modificaci de la durada del batxillerat
Excepcionalment, tamb es poden autoritzar plans individuals que comporten la
reducci o lampliaci, ms enll dels lmits previstos amb carcter general, de la
durada de letapa. Aix inclou la possibilitat que lalumne, en vista de les seves
circumstncies peculiars, no hagi de tornar a ser avaluat de les matries ja superades.
Una vegada aprovat el pla individual, cal comunicar-ho al director dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del Consorci dEducaci, adjuntant-hi el
document escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa.
A.4 Exempcions de matries
Lexempci duna matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades de
circumstncies personals. La convalidaci duna matria s la decisi administrativa de
donar-la per cursada sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ.
En el batxillerat es poden concedir, en alguns casos, exempcions i convalidacions de
determinades matries.

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

2/8

La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha dautoritzar les

mesures excepcionals que cal adoptar respecte al currculum i lorganitzaci general
que impliquin lexempci duna matria, ateses les dificultats objectives daprenentatge
de determinats alumnes per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus
daprenentatge. Aquestes mesures han de ser estrictament proporcionals als
problemes o dificultats daprenentatge.
Per sollicitar aquesta autoritzaci, el director del centre ha de trametre als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la documentaci
segent:

Sollicitud signada per lalumne o pel pare, la mare o el tutor legal si s

menor.

Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici:

certificat del centre datenci a disminuts (CAD); certificat mdic, en el
qual hi ha de constar el carcter permanent o temporal de la malaltia,
lesi o trastorn, o altres.

Proposta de pla individual elaborat pel centre de batxillerat (amb la

collaboraci de lEAP, si escau).

El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el gerent del Consorci

dEducaci, trameten tota la documentaci, acompanyada dun informe de la Inspecci
dEducaci, a la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat.
Aquesta emet la resoluci pertinent i la trasllada al centre educatiu. El centre ha de
comunicar per escrit al pare, mare o tutor legal de lalumne la resoluci del director
general dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat. Contra la resoluci es pot
interposar recurs dalada en el termini dun mes davant la consellera dEnsenyament.
A.5 Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de
lesport
a) Centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva
En el marc dels acords establerts entre el Departament dEnsenyament i la
Secretaria General de lEsport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres
educatius despecial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar
projectes de centre que inclouen adaptacions del currculum de la matria
deducaci fsica i/o de matries optatives per a alumnes de batxillerat.
Per sollicitar lautoritzaci daquests projectes en centres que pertanyen a la
xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, el director
del centre ha de trametre al director dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al gerent del Consorci dEducaci, la proposta de projecte elaborada
pel centre, on cal especificar els continguts i/o objectius de la matria
deducaci fsica i/o de matries optatives que, a parer del centre, shan de
suprimir o modificar per als alumnes despecial atenci a la prctica esportiva.
El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent
del Consorci dEducaci han de trametre la documentaci, amb linforme de la
Inspecci dEducaci, a la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i
Batxillerat, perqu dicti resoluci. En el cas dalumnes que tenen un currculum
diferent a lestablert en el projecte autoritzat, el centre haur delaborar un pla
individual.
Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

3/8

b) Alumnes amb dedicaci significativa a lesport matriculats en altres centres

Els alumnes amb dedicaci significativa a lesport, avalada pel Consell Catal
de lEsport, matriculats en centres que no pertanyen a la xarxa de centres
educatius despecial atenci a la prctica esportiva poden sollicitar al director
del centre educatiu que sels apliqui un pla individual que inclogui el
reconeixement de la matria deducaci fsica i/o de matries optatives per a
alumnes de batxillerat. En aquest pla individual cal adjuntar-hi la documentaci
segent:

Sollicitud signada pel pare, la mare o el tutor legal de lalumne.

Certificat del Consell Catal de lEsport (av. dels Pasos Catalans, 12;
08950 - Esplugues de Llobregat). Els alumnes han dobtenir aquest
certificat quan figurin en el programa de tecnificaci (ARC) de la
federaci catalana corresponent.

El director del centre educatiu ha de traslladar la petici de pla individual a la comissi

datenci a la diversitat del centre o mbit equivalent, que ha de procedir dacord amb
el que sha establert per a lelaboraci de plans individuals de batxillerat. El pla s
aprovat pel director del centre.
Ats el motiu de la sollicitud, el pla ha de deixar constncia del reconeixement de la
matria deducaci fsica i, si escau, especificar els continguts i/o objectius de la
matria o de les matries optatives que, a parer del centre, shan de ser suprimir o
modificar per a lalumne. A efectes de les modificacions que afecten matries
optatives, cal tenir en compte que es consideren optatives tamb les matries de
modalitat que excedeixin de les tres matries de modalitat que lalumne ha de cursar a
cada curs de batxillerat.
A.6 Simultanetat destudis de batxillerat i de msica o de dansa
El procediment que sha de seguir en el cas dalumnes que compaginen els estudis de
batxillerat amb els estudis de msica o de dansa es detalla en els documents
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica i Simultanetat
destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa.
B. Altres exempcions i convalidacions de matries - batxillerat
A ms de les exempcions associades a plans individuals esmentades en lapartat A, es
poden produir altres situacions dexempci de matries (o de qualificaci de matries,
segons escaigui), aix com de convalidacions.
B.1 Definicions generals
Lexempci duna matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades de
circumstncies personals. El procediment que cal seguir per obtenir-la sindica a
lapartat A.4 anterior. En particular, els requisits per obtenir lexempci de la matria
estada a lempresa o de la matria treball de recerca sn al document Currculum al
batxillerat.

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

4/8

La convalidaci duna matria s la decisi administrativa de donar-la per cursada

sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ.
B.2 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura
En aplicaci de larticle 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica,
lalumne que sincorpora a primer o a segon curs de batxillerat procedent de fora del
territori de Catalunya i que no ha cursat mai les matries de llengua catalana, llengua
catalana i literatura o equivalents pot demanar lexempci de lacreditaci del
coneixement del catal. Aquesta exempci es concreta en lexempci de la qualificaci
final de les matries llengua catalana i literatura I, i llengua catalana i literatura II,
dacord amb el que sindica ms endavant.
El fet dobtenir lexempci de la qualificaci no eximeix lalumne dassistir a classe de
llengua catalana i literatura, on ha de seguir un programa especfic que li permeti
assolir, com a mnim, una comprensi oral i escrita de la llengua. Aquest programa
especfic, amb les adaptacions i suports pertinents, sha de formalitzar en un pla
individual, en les condicions establertes amb carcter general a lOrdre EDU/554/2008,
de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat
i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat
nocturn. El pla individual ha de contenir, almenys, la informaci segent:

Sntesi dels continguts i objectius bsics en relaci amb la matria de llengua

catalana i literatura

Metodologia

Materials i recursos

Criteris davaluaci

Lalumne a qui es concedeix lexempci de la qualificaci final de llengua catalana i

literatura I o de llengua catalana i literatura II sha davaluar al llarg del curs acadmic
per al qual se li ha concedit lexempci segons els objectius i criteris davaluaci del
seu pla individual, per resta exempt de la qualificaci final de la matria llengua
catalana i literatura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitza per a la
qualificaci mitjana de batxillerat.
La sollicitud dexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura I o llengua
catalana i literatura II, signada per lalumne, el pare, la mare o el tutor legal si s menor
dedat, sha de presentar al centre on lalumne cursa primer o segon de batxillerat a
linici del curs acadmic o en el moment que sincorpora al centre, que lha dadrear a
la Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat, acompanyada de la
documentaci segent:

Pla individual de lalumne.

Certificat acadmic, o b fotocpia compulsada de lhistorial acadmic o

documentaci equivalent, amb constncia dels ensenyaments i matries
cursats al llarg de tota lescolaritzaci, dels llocs on shan portat a terme
i de la data dincorporaci a un centre educatiu de Catalunya. En el cas

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

5/8

que lalumne shagi incorporat al batxillerat procedent destudis

estrangers, s necessria una cpia de la credencial de convalidaci o
b del Volant per a la inscripci condicional en centres educatius o en
exmens oficials".
La resoluci individualitzada emesa per la Direcci General dEducaci Secundria
Obligatria i Batxillerat sobre la sollicitud dexempci noms t validesa per al curs
acadmic corresponent. Contra la resoluci, que no esgota la via administrativa, es pot
interposar recurs dalada davant la consellera dEnsenyament en el termini dun mes.
Noms es pot concedir lexempci en dos cursos acadmics consecutius. A aquests
efectes shan de tenir en compte tots els anys escolars cursats per lalumne en el
batxillerat a Catalunya, independentment que per a cadascun daquests anys hagi
demanat o no lexempci de la qualificaci final de llengua catalana.
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha danalitzar els
casos dels alumnes amb itineraris acadmics singulars.
La resoluci sha dincorporar a lexpedient de lalumne i ha de constar en el pla
individual i en lhistorial acadmic. La direcci del centre ha de lliurar-ne una cpia a la
persona sollicitant.
Lexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura en el batxillerat no
comporta automticament lexempci de la prova de llengua catalana a les PAU.
Lalumne que vulgui sollicitar aquesta exempci sha dadrear a lOficina
dOrganitzaci de les proves d'accs a la Universitat (Via Laietana, 33, 2a planta,
08003 Barcelona; tel. 935 526 980).
En tot cas, els centres poden dissenyar un pla individual per a laprenentatge de la
llengua a lalumne que lhagi de menester, dacord amb els trets generals esmentats a
lapartat A1, independentment que compti o no amb lexempci de la qualificaci final
de la matria llengua catalana i literatura.
B.3 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursen
simultniament estudis professionals de msica o de dansa
Els alumnes que cursen el batxillerat en la modalitat darts, en la via darts escniques,
msica i dansa, i al mateix temps cursen o han cursat estudis professionals de msica
o de dansa, poden sollicitar la convalidaci dalgunes matries de modalitat daquest
batxillerat. La informaci sobre les matries i el procediment de convalidaci sindiquen
als documents Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica i
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa.
Els alumnes que cursen el batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de msica en
conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement corresponent a les hores de la franja doptativitat i,
segons els casos, duna matria de modalitat en un dels dos cursos, en els termes que
sestableixen en el document Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb
estudis de msica.
Els alumnes que cursen batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de dansa en
conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement corresponent a les hores de la franja doptativitat i,
segons els casos, duna matria de modalitat en un dels dos cursos, i leducaci fsica

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

6/8

en els termes que sestableixen en el document Simultanetat destudis dESO o de

batxillerat amb estudis de dansa.
B.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles
formatius
La convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents de cicles
formatius sexplicita a lapartat C del document Supsits dincorporaci als estudis de
batxillerat.
C. Modificacions curriculars en la formaci professional
1. Aspectes generals
El Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la formaci professional
inicial determina, en larticle 15, que el Departament dEnsenyament ha destablir el
marc reglamentari de les modificacions curriculars que facilitin lassoliment dels
objectius establerts per a la formaci professional inicial per a alumnes amb
necessitats educatives especfiques.
Per sollicitar una modificaci curricular dun cicle formatiu, el director del centre ha de
trametre al director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del
Consorci dEducaci la documentaci segent:

Sollicitud signada per lalumne, o pel pare, la mare o el tutor legal si

s menor dedat.

Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici:

certificat del centre datenci als disminuts (CAD) i certificat mdic,
on consti el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o
trastorn.

Crdits o unitats formatives que es proposa modificar.

2. Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars

Correspon al centre, amb la collaboraci de lEAP, si escau, i amb lassessorament de
la Inspecci dEducaci, elaborar la proposta de modificaci curricular. Ha dindicar en
relaci amb el cicle que es proposa modificar: per a cada unitat formativa els resultats
daprenentatge i criteris davaluaci, o per a cada crdit, els objectius i/o continguts,
que a parer del centre haurien de ser suprimits o modificats.
El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del
Consorci dEducaci ha de trametre la documentaci, amb linforme de la Inspecci
dEducaci que reculli si sha seguit el procediment establert, a la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial perqu dicti
resoluci.
La modificaci curricular sha de fonamentar, per una banda, en les condicions de
lalumne dacord amb la documentaci acreditativa de les causes que motiven la
petici i, per laltra, en el nivell de modificaci amb relaci al grau dassoliment dels
objectius, els continguts i la temporitzaci dels crdits.

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

7/8

La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim

Especial pot resoldre dos tipus dautoritzacions:
a) Modificacions curriculars que puguin garantir lassoliment de la competncia
general del cicle formatiu i conduir, una vegada superat el cicle, a lobtenci del
ttol de tcnic o tcnic superior. La modificaci curricular pot comportar canvis
en els objectius i continguts dels crdits o en els criteris davaluaci i continguts
de les unitats formatives, o b en alguns resultats daprenentatge dunitats
formatives no directament relacionades amb les unitats de competncia. Aix
mateix, tamb pot comportar canvis en la distribuci ordinria del cicle formatiu,
o, en casos excepcionals, la supressi total dalgun crdit o unitat formativa no
relacionada directament amb les unitats de competncia professional del ttol.
b) Modificacions curriculars que no puguin garantir lassoliment de la competncia
general del cicle, per s conduir a lobtenci duna certificaci destudis parcial.
Aquestes modificacions curriculars poden preveure la supressi total dalgun o
alguns crdits, mduls o unitats formatives, la modificaci de la distribuci
ordinria del cicle i la modificaci, si cal, dels objectius terminals i continguts
dels crdits o dels resultats daprenentatge i criteris davaluaci de les unitats
formatives que ho necessitin. El centre ha dexpedir un certificat destudis
parcials dels crdits, mduls o unitats formatives superades dacord amb la
modificaci feta i, si escau, el certificat dacreditaci de competncies, emprant
els models que es troben a Documentaci acadmica per a la formaci
professional.
La resoluci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial per la qual es concedeix la modificaci curricular sha dincorporar
a lexpedient de lalumne i la direcci del centre ha de comunicar per escrit la seva
concessi a lalumne, el pare, la mare o tutor legal fent constar que la resoluci es pot
recrrer en alada davant la consellera dEnsenyament en el termini dun mes des de
la seva notificaci. En el cas que la modificaci curricular que es necessita no permeti
garantir la consecuci dun mnim dels objectius generals del cicle ni cap de les
competncies professionals, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial denegar la modificaci sollicitada i emetr un
informe en el qual orientar lalumne a estudis ms adients a les seves possibilitats.

Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

8/8

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

A. Alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material
que elaboren
Laccs de tots els centres educatius a Internet i ls de les tecnologies per a
laprenentatge i el coneixement faciliten que molts centres disposin dels seus propis
webs i de mitjans de reproducci digitals, mitjanant els quals lactivitat educativa va
ms enll dels estrictes lmits fsics de les aules i pot ser compartida per les famlies,
lentorn i les comunitats daprenentatge darreu. En conseqncia, la imatge o altres
dades que poden identificar els alumnes sn presents a la xarxa.
Per a la publicaci dimatges, dades personals o materials, la propietat intellectual
dels quals recau en els alumnes menors dedat, cal disposar de la corresponent
autoritzaci signada per les persones que nexerceixen la ptria potestat. Lautoritzaci
ha despecificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les
dades, imatges o materials, la durada de lautoritzaci i el mitj de difusi. Quan els
alumnes sn majors dedat, lautoritzaci lha de signar directament lalumne.
A.1. Imatges
Ats que el dret a la prpia imatge est reconegut en larticle 18.1 de la Constituci i
regulat per la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat
personal i familiar i a la prpia imatge, i que el dret a lautodeterminaci informativa
tamb est reconegut en el text constitucional en larticle 18.4 i regulat per la Llei
orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, es
fa necessari que, abans de publicar a les pgines web dels centres educatius o en
revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges dalumnes on
aquests o aquestes siguin clarament identificables o altres dades personals
susceptibles de ser tractades informticament, shagi obtingut el consentiment del
pare, mare o tutors legals. En els alumnes majors dedat, el consentiment lha de donar
el mateix alumne.
Per facilitar lobtenci daquest consentiment, el centre ha dinformar el pare, la mare o
els tutors legals dels alumnes menors dedat afectats i directament els alumnes
majors dedat quan escaigui de la possibilitat de publicar, al web del centre o en
revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges o dades
personals de l'alumne en activitats lectives, complementries o extraescolars, i els ha
de lliurar un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicaci
daquestes. Amb aquesta finalitat, es disposa dels models Autoritzaci relativa als
alumnes: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que
elaboren (menors dedat) i Autoritzaci relativa als alumnes: s dimatges, publicaci
de dades de carcter personal i de material que elaboren (majors dedat) que els
centres han de demanar que siguin emplenats i signats pel pare, la mare o els tutors
legals de qualsevol alumne (o directament per lalumne si s major dedat) quan, amb
posterioritat, hagi de sortir en imatges al web del centre o en revistes o publicacions
d'mbit educatiu editades pel centre.
Aquest consentiment no inclou lautoritzaci dimatges clarament identificables, que
sobtenen per qualsevol altre sistema de captaci dimatge (filmacions, fotografies,
etc.) i que est destinat a ser reprodut en televisi, revistes no elaborades pel centre,
publicacions publicitries, llibres o qualsevol altre mitj de difusi pblica.

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

1/2

Dacord amb la Llei orgnica 1/1982, el dret a la prpia imatge no impedeix la

informaci grfica sobre un esdeveniment pblic quan la imatge duna persona
determinada aparegui com a merament accessria. En aquest sentit no cal el
consentiment exprs dels interessats o representants legals per a la captaci
dimatges quan aquestes tinguin carcter accessori dintre de lesdeveniment o quan
les persones que hi apareguin no es puguin identificar.
La direcci del centre pblic i la titularitat del centre privat sn responsables nicament
dall que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol captaci dimatge efectuada
dins del recinte del centre requereix lautoritzaci prvia del director o del titular,
autoritzaci que ha de quedar acreditada degudament. Si les imatges identifiquen
persones, s necessari obtenir el consentiment exprs de les persones afectades o
dels representants legals, en qu cal explicitar la finalitat concreta de la captaci. El
director i, si escau, el titular del centre privat no s responsable de les captacions
dimatges efectuades en espais pblics externs al centre.
A.2. Dades personals
Pel que fa a la protecci de dades de carcter personal, cal tenir en compte que
larticle 13 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, admet la validesa del
consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat pels majors de
14 anys, mentre que per als menors daquesta edat cal el consentiment de les
persones que nexerceixen la ptria potestat. Aquesta modulaci de la minoria dedat
sestn tamb a lautoritzaci del dret dimatge esmentat anteriorment.
A.3. Edici de materials en blogs i espais web del centre
Per a ledici, amb finalitat de desenvolupar l'activitat educativa, de materials elaborats
per l'alumne en blogs, altres espais web i altres espais de comunicaci del centre, cal
la cessi corresponent del dret de comunicaci pblica expressat per escrit de les
persones que exerceixen la ptria potestat de lalumne, si s menor dedat, o
directament de lalumne si s major dedat. La Llei de propietat intellectual no admet
cap mena de modulaci daquest requisit segons ledat del menor. La cessi del dret
de comunicaci pblica sha defectuar encara que lautor en qesti no aparegui
clarament identificat, i sestn a realitzacions com ara els treballs i projectes de recerca
i altres de similars. Per tant, cal informar les famlies (i directament lalumne major
dedat) de les activitats que es prevegi publicar en lnia i obtenir-ne la corresponent
autoritzaci signada.
B. Aspectes generals de la protecci de dades personals en els centres
educatius
Per donar compliment a la disposici addicional 14 de la Llei deducaci, en el marc de
la legislaci sobre protecci de dades de carcter personal, el Departament
dEnsenyament prepara normes i posa a disposici dels centres orientacions
especfiques que es poden consultar al Portal de centre del Departament
dEnsenyament. En aquestes normes es distingeixen els fitxers de dades que
correspon custodiar al Departament i els fitxers que ha de custodiar cada centre.
En tot cas, correspon al director dels centres pblics i al titular dels centres privats
adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter
personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne lalteraci, la prdua i el
tractament o laccs no autoritzats.
Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

2/2

Qestions relatives a seguretat i salut

Aquest document sestructura en els apartats segents:

Salut als centres educatius

A. Farmaciola
B. Administraci de medicaments als alumnes
C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme
D. Materials (educaci infantil i primria)
E. Programa salut i escola (educaci secundria)
F. Manipulaci daliments
G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar

Prevenci de riscos laborals

H. Plans demergncia. Simulacre

I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci
J. Control de plagues en els centres
K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics
L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius
El document es refereix, de vegades, a tots els centres, i en daltres, quan aix
sespecifica, noms a les escoles i altres centres pblics.
Salut als centres educatius
A. Farmaciola
En cada centre hi ha dhaver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement
fresc i sec, a labast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als
alumnes i prxima a un punt daigua.
Tamb, a prop de cada farmaciola, i en un lloc visible, hi ha dhaver la fitxa de
situacions demergncia i les instruccions bsiques de primers auxilis i de contingut de
la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament
dEnsenyament facilita als centres mitjanant el document La farmaciola escolar". I
tamb hi ha dhaver la fitxa de situacions demergncia.
El contingut de les farmacioles sha de revisar peridicament per tal de reposar el
material i controlar-ne les dates de caducitat.
B. Administraci de medicaci als alumnes
El Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria han recomanat introduir el
paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya amb unes
recomanacions ds del medicament.

Qestions relatives a seguretat i salut

1/8

Per poder administrar aquest medicament en els casos exposats a les recomanacions,
cal tenir lautoritzaci del pare, mare o tutor legal, que el centre educatiu ha de
demanar en el moment de la inscripci de lalumne al centre.
Per poder administrar medicaments als alumnes cal que el pare, mare o tutor legal
aporti una recepta o informe mdic on consti el nom de lalumne, la pauta
dadministraci i el nom del medicament que ha de prendre. Aix mateix, el pare, mare
o tutor legal ha daportar un escrit on es demani i sautoritzi el personal del centre
educatiu a administrar al fill el medicament prescrit, sempre que sigui imprescindible la
seva administraci en horari lectiu dacord amb la pauta esmentada.
s convenient que el centre mantingui en un nic arxiu les receptes o informes mdics
i els escrits dautoritzaci i prevegi qui ha dadministrar el medicament i, en absncia
daquesta persona, a qui correspon de fer-ho.
El personal del centre podr administrar un medicament noms en els casos en qu
ho pogus fer el pare, la mare o el tutor legal sense una formaci especial; en cas
contrari, si el medicament lha dadministrar personal amb una formaci determinada,
cal que el centre es posi en contacte amb el centre dassistncia primria ms proper.
C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme
Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que
poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol
(DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC
nm. 1445, de 22.5.1991), i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de
22.7.1998).
La Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de 31.12.2010), modifica la Llei
28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i
reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de
tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), que va implantar mesures adreades a la
prevenci de les patologies derivades del consum de tabac.
Aquestes mesures fan referncia al consum i la venda de tabac, a laugment dels
espais sense fum i a la limitaci de la disponibilitat i accessibilitat als productes de
tabac. Aquesta Llei insisteix especialment en el paper modlic dels professionals
docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i
prevenci mitjanant el foment destils de vida sense tabac.
Dacord amb tota la normativa esmentada, s prohibida la venda i el subministrament
de productes derivats del tabac, i tamb fumar en totes les dependncies dels centres
educatius i altres centres de treball del Departament dEnsenyament. La prohibici de
fumar s absoluta i afecta totes les persones que estiguin a linterior i als accessos de
qualsevol dels recintes esmentats. La normativa no permet que els centres educatius
pblics, els serveis educatius i altres centres de treball dependents del Departament
dEnsenyament tinguin rees habilitades per a fumadors.
Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en els centres
educatius. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus
dalcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica.

Qestions relatives a seguretat i salut

2/8

En el marc de les seves funcions, el director del centre pblic i el titular del centre
privat ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i per la
creaci i el manteniment duna cultura organitzativa que promogui un ambient
saludable lliure de fum. Aix mateix, correspon al consell escolar lavaluaci del
compliment daquestes mesures en el marc de les seves funcions davaluaci del
desenvolupament de lactivitat del centre.
Lincompliment de la normativa ha de ser advertit degudament i, si escau, sancionat,
dacord amb lordenament.
Per a ms informaci, consulteu lapartat Prevenci del tabaquisme del web del
Departament dEnsenyament.
D. Materials (educaci infantil i primria)
Tots els materials emprats als centres educatius han de reunir els criteris de qualitat i
seguretat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos ldics, les
joguines i el material ds fungible han destar identificats amb el marcatge CE de
conformitat. Shan de mantenir arranjats en un espai per a lemmagatzematge i en bon
estat de netedat i seguretat per evitar riscos dinfecci, malaltia i contaminaci i
garantir les condicions higienicosanitries.
Tant lequipament com el mobiliari han destar adaptats a les edats i caracterstiques
dels usuaris, i shan devitar cantoneres i materials de risc o estellables.
E. Programa salut i escola (educaci secundria)
Leducaci per a la salut t un paper fonamental en el desenvolupament de la infncia i
ladolescncia. Els infants i els joves necessiten eines per mantenir actituds positives
envers lafectivitat i la sexualitat, per poder afrontar situacions de risc vinculades amb
la salut i per desenvolupar conductes saludables.
El Programa salut i escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut
i el dEnsenyament, t per objectius millorar la salut dels adolescents mitjanant la
realitzaci daccions deducaci i promoci de la salut, atendre de manera preco
problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, potenciant la
collaboraci entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitria
presents al territori.
El Programa salut i escola preveu dues lnies bsiques dactuaci:

Potenciar el desenvolupament dactivitats deducaci i promoci de la salut en els

mbits prioritaris dintervenci del Programa: salut alimentria, salut emocional,
salut afectiva i sexual, consum de drogues, i tabac i alcohol.

Facilitar laccs dels joves a informaci i assessorament en temes relacionats

amb la salut mitjanant la consulta oberta.

El Departament de Salut assigna a cada centre deducaci secundria un professional

de referncia de lequip datenci primria de la zona i facilita el suport dels serveis

Qestions relatives a seguretat i salut

3/8

sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), programa

datenci a la salut sexual i reproductora (PASSIR) i centres datenci de
drogodependncies (CAS).
Correspon als professionals sanitaris de referncia:

donar suport als professors en la planificaci i el desenvolupament dactivitats

deducaci i de promoci de la salut,

atendre les demandes dinformaci i dorientaci dels alumnes,

coordinar amb el professorat i lEAP possibles intervencions amb els alumnes,

gestionar, si escau, derivacions als serveis sanitaris especialitzats.

Els centres educatius han de coordinar els continguts deducaci per a la salut que es
desenvolupin en el marc del currculum de diferents matries i planificar activitats
especfiques de promoci de la salut tenint en compte els temes prioritaris del PSiE i
les necessitats que es detectin en la consulta oberta. En la planificaci i el
desenvolupament de les activitats deducaci i de promoci de la salut es pot comptar
amb la collaboraci de personal sanitari. Cal que cada centre estableixi els
mecanismes de coordinaci entre els professors i el personal sanitari per dur a terme
aquestes actuacions. s convenient que cada centre designi un professional docent
com a referent de salut i, per tant, del PSiE.
Conv que lambient i les interrelacions del centre siguin propicis al desenvolupament
dhbits i conductes saludables. La participaci dels diferents agents implicats
professors, alumnes, famlies, entorn social (barri, municipi) afavorir lefectivitat de
les actuacions que es duguin a terme.
La consulta oberta sha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de
confidencialitat, procurant que interfereixi al mnim en lhorari de les classes. Lhorari
de la consulta oberta sha dincloure en la programaci general anual del centre.
La confidencialitat de la consulta s clau per establir la confiana amb els alumnes.
Quan es detectin situacions de risc cal ajudar els adolescents a comprendre la
necessitat dinformar les famlies i fer lacompanyament en aquest procs. Si es
detecta alguna situaci de risc per a la vida de ladolescent o per a tercers, una
malaltia mental que impliqui prdua de les capacitats cognitives, una malaltia greu o
una decisi que pugui perjudicar clnicament la persona, caldr comunicar-ho a la
famlia.
A linici de curs el centre pblic deducaci secundria ha dinformar els alumnes i les
famlies del servei de consulta oberta i presentar als alumnes la persona que dur a
terme el servei. Es facilitaran dptics informatius per als alumnes i les famlies en tots
els centres deducaci secundria (pblics i privats concertats). Tamb s important
facilitar a les AMPA la planificaci dactivitats adreades a les famlies.
El Departament dEnsenyament facilita formaci i materials didctics per al
desenvolupament dels temes prioritzats en el PSiE: a lapartat del web de Salut a
lescola es poden trobar recursos didctics i experincies de centres educatius, i tamb
enllaos dinters dinstitucions que treballen aquesta temtica.

Qestions relatives a seguretat i salut

4/8

Totes les actuacions que shan esmentat en aquest apartat cal que es prevegin en la
programaci anual del centre. La valoraci que sen faci a final de curs en la memria
anual del centre ha de referir-se, com a mnim, al desenvolupament de les activitats de
promoci de la salut i al funcionament, si escau, de la consulta oberta.
F. Manipulaci daliments
Lelaboraci daliments en un centre per part dels alumnes, les famlies o els
professors, com a activitat de la programaci anual aprovada pel consell escolar, sha
de fer tenint en compte les normes bsiques dhigiene alimentria establertes per
lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria a Quatre normes per preparar aliments
segurs.
En tot cas, cal evitar les elaboracions amb ou cru o amb nata i, en cas dalumnes amb
allrgies, noms es poden usar materials i aliments que no continguin els allerggens
que cal evitar. Podeu consultar la publicaci Allrgies alimentries i al ltex. Guia per
a lescola
G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar
La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici (BOE nm. 160, de
6.7.2011) a larticle 40, regula les mesures especials dirigides a lmbit escolar.
Pel que fa a la mesura 3, segons la qual les autoritats competents han de vetllar
perqu els menjars que se serveixin en escoles infantils i centres escolars siguin
variats, equilibrats i adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup dedat, el
Departament dEnsenyament i el Departament de Salut, coordinadament, ofereixen a
tots els centres educatius de Catalunya la possibilitat de sollicitar un informe
davaluaci de les programacions de mens escolars (PReME. Revisi de
programacions de mens escolars). Aquests informes estan elaborats per un equip de
dietistes i nutricionistes.
Pel que fa referncia a les mesures 4 i 5, segons les quals les escoles infantils i els
centres escolars han de proporcionar a les famlies la programaci mensual dels
mens, el Departament dEnsenyament conjuntament amb el Departament de Salut
ofereixen a les escoles recomanacions sobre com informar les famlies de la
programaci mensual dels mens i poder elaborar mens adaptats, en cas que es
puguin portar a terme, o facilitar la conservaci i escalfament dels mens que els
alumnes portin preparats des de casa:
Guia de lalimentaci saludable a letapa escolar (2012)
Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius
Pel que fa a la mesura 6, segons la qual no es permet la venda daliments i begudes
amb alt contingut en cids grassos saturats, cids grassos trans, sal i sucres, i en
espera que sestableixin per reglament els continguts esmentats, els centres han
datendre les Recomanacions sobre mquines expenedores daliments i begudes
(MEAB) en els espais per a infants i joves de Catalunya.
Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius

Qestions relatives a seguretat i salut

5/8

Pel que fa a la mesura 7, que qualifica les escoles infantils i els centres escolars
despais protegits de publicitat, qualsevol campanya o patrocini que vulgui incidir en
lmbit escolar ha danar acompanyada dun certificat del Departament dEnsenyament
que acrediti que la campanya compleix els requisits als quals obliga la mesura 7 de
larticle 40 de la llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici.
Aix mateix les mquines expenedores daliments i begudes ubicades en centres
educatius han de ser neutres i no han de tenir cap marca publicitria.
Per a ms informaci, consulteu lapartat Normativa sobre salut i escola al web de la
XTEC.

Prevenci de riscos laborals

H. Plans demergncia. Simulacre
La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix lobligaci dadoptar
les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci dels treballadors i dels
alumnes. Aquestes mesures shan de comprovar peridicament.
Per aquest motiu, tots els centres han delaborar, revisar i actualitzar peridicament el
pla demergncia. Cal utilitzar el manual "Pla demergncia del centre educatiu", editat
pel Departament dEnsenyament.
Els centres pblics, a linici de curs, han de comprovar que el pla demergncia est
actualitzat i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre (devacuaci o de
confinament) durant el primer trimestre del curs escolar. Aquest simulacre sha de
planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre,
incloses les que es fan en horari de menjador, en el cas que els alumnes romanguin al
centre dins daquesta franja.
En els centres pblics, una vegada fet el simulacre, el director del centre ha de fer
arribar a la direcci dels serveis territorials o a la gerncia del Consorci dEducaci de
Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual
Pla demergncia del centre docent degudament emplenades i tres cpies dels
plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any.
Si el centre comparteix les installacions amb altres entitats o persones pbliques o
privades, shi ha de coordinar, en relaci amb el pla demergncia.
I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci
Dacord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la
direcci del centre educatiu pblic del Departament ha de notificar als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, qualsevol accident o
incident laboral que hagi sofert el personal que treballa en el centre, sen segueixi o no
una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci sha de fer dacord amb el model
"Full de notificaci daccident, incident laboral o malaltia professional, degudament
formalitzat: una cpia de la tramesa sha de lliurar a la persona afectada i una altra
s'ha de conservar a larxiu del centre.

Qestions relatives a seguretat i salut

6/8

J. Control de plagues en els centres

Des del Departament dEnsenyament se segueixen les lnies dactuaci de control
integrat de plagues urbanes, amb la finalitat dintegrar totes les mesures possibles que
afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a
lentorn. Les mesures de control per a possibles plagues shan daplicar quan siguin
estrictament necessries. Quan shagin de dur a terme, cal seguir les indicacions
segents:

En els centres pblics, a les instruccions emeses des del Servei de Prevenci de
Riscos Laborals, que es poden trobar a la intranet del Departament
dEnsenyament (Serveis al personal > Seguretat i salut laboral > Control de
plagues), que shan elaborat dacord amb els criteris dactuaci que recomana la
Direcci General de Funci Pblica del Departament de Governaci i Relacions
Institucionals.

En tots els centres, als mtodes de control de plagues, que dicta el Departament
de Salut.

K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics

En totes les escoles pbliques (amb lexcepci de les escoles de tipologia I i J), en els
centres pblics deducaci especial, en les ZER, en els instituts, en les escoles oficials
didiomes, en les escoles darts plstiques i disseny i tamb en els centres i aules de
formaci dadults amb 10 o ms docents de plantilla, el director ha de designar una
persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals i comunicar-ne la
designaci a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la
gerncia del Consorci d'Educaci.
La designaci ha de recaure, sempre que sigui possible, en funcionaris docents en
servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap daquests no
hi opta i sen t constncia expressa, podr ser nomenat qualsevol altre docent que
imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.
Correspon al coordinador de prevenci de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. Les funcions que t sn les
segents:

Coordinaci de les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com la

promoci i el foment de linters i la cooperaci dels treballadors en lacci
preventiva, dacord amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos
Laborals i les instruccions de la direcci del centre.
Collaboraci amb el director del centre en lelaboraci del pla demergncia, i
tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres.

Revisi peridica de la senyalitzaci del centre amb la finalitat dassegurar-ne

ladequaci i la funcionalitat.

Revisi peridica del pla demergncia per assegurar-ne ladequaci a les

persones, els telfons i lestructura.

Qestions relatives a seguretat i salut

7/8

Revisi peridica dels equips contra incendis, com a actuaci complementria

a les revisions oficials.

Promoci i seguiment dactuacions dordre i neteja.

Suport al director del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials o al
Consorci d'Educaci de Barcelona el "Full de notificaci daccident, incident
laboral o malaltia professional.

Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos

Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.

Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos

Laborals en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.

Coordinaci de la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci

de riscos laborals.

Collaboraci amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per al
desenvolupament, dins el currculum de lalumne, de continguts de prevenci
de riscos.

El Departament d'Ensenyament ofereix cursos de seguretat i salut laboral de nivell

bsic (30 hores) a fi que les persones designades per coordinar la prevenci de riscos
laborals en els centres pblics estiguin formats en la matria. Els directors dels centres
han dafavorir i possibilitar aquesta formaci als coordinadors. A ms, les seccions de
prevenci de riscos laborals dels serveis territorials o del Consorci dEducaci de
Barcelona organitzen sessions informatives amb els coordinadors de prevenci de
riscos laborals.
L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius
Des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals sestableixen els procediments, les
instruccions i notes de prevenci de diferents mbits de la seguretat laboral, que es
poden trobar a la intranet del Departament dEnsenyament (Intranet>Seguretat i salut
laboral) i al Portal de Centre (Intranet>Accs al Portal de Centres>Seguretat):
A fi deliminar, o si ms no minimitzar, els riscos en la manipulaci de productes
qumics i/o de mostres biolgiques, aix com de les eines, els instruments, les
mquines i altres elements dels equips de treball en laboratoris i tallers, i per tal de
donar compliment a les normatives vigents, shan establert pautes de treball que
permeten integrar les bones prctiques laborals i ambientals en els laboratoris i tallers
del centre. En particular, cal prestar una atenci especial a les que fan referncia a
letiquetatge, lemmagatzematge, la manipulaci dels productes qumics i la gesti dels
residus que shi generen.

Qestions relatives a seguretat i salut

8/8

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als

professionals datenci educativa i de suport a la docncia del
Departament dEnsenyament
En els termes que preveu larticle 108 de la Llei deducaci, els centres educatius
poden disposar de personal dadministraci i serveis i professionals datenci
educativa, els quals han dajustar lexercici de llur professi al que estableixen la
normativa laboral i la resta de normativa aplicable. Aix mateix, larticle 86 de la
mateixa llei, preveu que els serveis educatius puguin estar integrats per professionals
de suport a la docncia.
Aquest document cont, per a cadascun dels collectius que presta serveis en els
centres i serveis educatius i les llars dinfants:
A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball de cada
collectiu
B. Aspectes comuns a tot el personal
A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball
A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius
(personal funcionari i inter)
A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels centres educatius
A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels serveis educatius
A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius
A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i
serveis educatius (personal funcionari i inter)
A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius
A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis
educatius en aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de
lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la
Generalitat de Catalunya 2012-2014
A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar
dadministraci.
A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de
suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis
educatius
A.3.1.
A.3.2.
A.3.3.
A.3.4.
A.3.5.
A.3.6.
A.3.7.
A.3.8.

Personal auxiliar d'educaci especial (personal laboral)

Personal educador d'educaci especial (personal laboral)
Personal integrador social (personal laboral)
Personal tcnic especialista en educaci infantil (personal laboral).
Personal fisioterapeuta (personal laboral)
Personal assistent social (personal funcionari i inter)
Personal audioprottic (personal laboral)
Personal netejador dels centres educatius (personal laboral)

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

1/14

A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les

llars dinfants (personal laboral)
A.4.1.
A.4.2.
A.4.3.
A.4.4.
A.4.5.

Director de les llars dinfants

Personal educador de les llars dinfants
Personal de cuina de les llars dinfants
Personal de manteniment de les llars dinfants
Personal ajudant de cuina i personal netejador de les llars dinfants

A.5. Jornada i horari dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis

de les llars dinfants (personal laboral)
B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia
B.1.
B.2.
B.3.
B.4.
B.5.
B.6.
B.7.
B.8.

Vacances
Permisos i llicncies
Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)
Formaci del personal
Serveis extraordinaris
Control horari
Deducci proporcional de retribucions
Aplicaci de la via disciplinria
B.8.1 Personal amb vinculaci administrativa (funcionari o inter)
B.8.2 Personal amb vinculaci laboral
B.8.3 Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada
B.9. Exercici del dret de vaga
B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants
A. Aspectes especfics referents a les funcions i la jornada i horari de treball de
cada collectiu
A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius
(personal funcionari i inter)
A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius
Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius:
la gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes;
la gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, historials
acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions,
diligncies...;
la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre.
A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius
Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius:
la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del servei educatiu;
donar suport administratiu al funcionament i lestructura del servei educatiu i
tamb a lequip de direcci.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

2/14

A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius

Correspon al personal subaltern dels centres educatius:
la cura i el control de les installacions, els equipaments, el mobiliari i el material
del centre i la comunicaci a la secretaria de les anomalies que es puguin
detectar quant al seu estat, s i funcionament;
lencesa (posada en funcionament) i el tancament de les installacions daigua,
llum, gas, calefacci i aparells que escaiguin, i la cura del seu correcte
funcionament, aix com la posada en funcionament daparells per a la seva
utilitzaci (fotocopiadores, material audiovisual, etc.);
lobertura i el tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis,
installacions esportives i altres espais del centre, i la cura i custdia de les claus
de les diferents dependncies;
el control dentrada i sortida de persones al centre i la seva recepci i atenci,
aix com la primera atenci telefnica i la derivaci de trucades;
la cura i el control del material (recepci, lliurament, recompte, trasllat...).
el trasllat de mobiliari i daparells que, pel volum i/o pes, no requereixin la
intervenci dun equip especialitzat;
la fotocpia de documents i el seguiment de les fotocpies que sefectuen en el
centre, i la utilitzaci del fax (enviament i recepci de documents);
la realitzaci denquadernacions senzilles, transparncies, etc., sobre material
propi de lactivitat del centre;
la collaboraci en el manteniment de lordre dels alumnes en les entrades i
sortides;
la intervenci en els petits accidents dels alumnes, segons el protocol dactuaci
del centre;
la recollida i distribuci dels justificants dabsncia dels alumnes i collaboraci en
el control de la puntualitat i labsentisme dels alumnes;
la participaci en els processos de preinscripci i matriculaci del centre:
lliurament dimpresos, atenci de consultes presencials i derivaci, si escau;
la recepci, classificaci i distribuci del correu (cartes, paquets...);
la realitzaci dencrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i el
funcionament propis del centre (trmits al servei de correus...);
la realitzaci de tasques imprevistes per evitar la pertorbaci del funcionament
normal del centre, en absncia de les persones especialistes i/o encarregades.
Per als collectius esmentats, el director del centre pot determinar, segons les
necessitats i caracterstiques del centre, la realitzaci de funcions i tasques similars o
relacionades amb les anteriors.
A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i
serveis educatius (personal funcionari i inter)
A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius
La jornada i lhorari de treball del personal auxiliar dadministraci (o administratiu), del
personal subaltern i altre personal funcionari adscrit als centres i serveis educatius sn
els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball
del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm.
6139, de 31.5.2012), sens perjudici de les adaptacions que, per necessitats dels
centres i dacord amb la seva activitat, calgui fer per garantir-ne el funcionament
adequat. En la determinaci dels horaris, que seran autoritzats pels serveis territorials
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

3/14

o, a la ciutat de Barcelona, pel Consorci d'Educaci, shi han de tenir en compte els
objectius de millora i ampliaci de lhorari datenci al pblic, aix com loptimaci de la
disponibilitat del temps del personal.
Els centres i serveis educatius, d'acord amb els criteris de plantilla determinats pel
Departament, poden disposar de personal auxiliar dadministraci a jornada completa
o a jornada parcial (mitja jornada). En rgim de jornada completa, la jornada laboral s
de 37 hores i 30 minuts en jornada ordinria, i de 35 hores en perode destiu (entre l1
de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos), de treball efectiu en cmput setmanal
de dilluns a divendres. En rgim de jornada parcial (mitja jornada), aquesta s de 18
hores i 45 minuts en jornada ordinria i de 17 hores i 30 minuts en perode destiu
(entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos).
Durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds
inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal s
equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquests perodes per 7 hores
diries.
A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis educatius en
aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de lorganitzaci i loptimitzaci del
personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 2012-2014
Dacord amb el previst a la disposici transitria cinquena de la Llei 5/2012, de 20 de
mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les
estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012), s daplicaci al
personal inter la reducci del 15 % de la jornada prevista a lAcord del Govern de 27
de mar de 2012, pel qual saprova el Pla docupaci per a la racionalitzaci de
lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat
de Catalunya 2012-2014 (DOGC 6098, de 29.3.2012).
A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar dadministraci
Es pot compatibilitzar, prvia autoritzaci, el desenvolupament de dos llocs de treball
de mitja jornada del cos auxiliar administratiu en dos centres o serveis educatius; en
aquest supsit la jornada laboral s lestablerta per al personal que fa la jornada
completa. La determinaci de lhorari a realitzar pel personal requereix lacord del
director dels centres implicats i, en cas de discrepncia, han de dirimir els serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci. La tramitaci de la
documentaci per a l'autoritzaci de la compatibilitat dels dos llocs de treball la fa el
centre educatiu que tingui un nombre ms elevat dalumnes, llevat que hi hagi acord
en un altre sentit. Amb tot, cada director ha dactuar com a cap de personal durant el
temps que el personal romangui en el seu centre.
A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de
suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis
educatius (personal laboral)
A.3.1. Personal auxiliar d'educaci especial
Correspon al personal laboral de la categoria professional auxiliar d'educaci especial:
ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaaments
per l'aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitj de
mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

4/14

ajudar els alumnes en aspectes de la seva autonomia personal (higiene,

alimentaci...) a fi de garantir que puguin participar en totes les activitats;
fer els tractaments especfics dels alumnes en el centre educatiu.

La jornada ordinria del personal auxiliar deducaci especial s de 37 hores i 30

minuts setmanals, en rgim de jornada partida, amb una interrupci mnima d'una hora
per dinar. L'horari s'ha dadaptar a les necessitats d'atenci dels alumnes i a l'horari de
funcionament del centre.
A.3.2. Personal educador d'educaci especial en centres pblics
Correspon al personal laboral de la categoria professional educador deducaci
especial en centres pblics:
donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials perqu puguin
participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, aix com aplicar
programes de treball preparats pel tutor o especialistes i participar en lelaboraci
i aplicaci de tasques especfiques relacionades amb: autonomia personal,
adquisici dhbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments,
estimulaci sensorial, habilitats de vida, transici a la vida adulta i preparaci per
al mn laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris i centres deducaci
especial...;
participar en laplicaci del projecte educatiu del centre;
conixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la
millor manera possible la seva tasca de collaboraci amb els mestres tutors i els
especialistes;
proporcionar als mestres tutors i especialistes elements dinformaci sobre
lactuaci de lalumne, a fi dadaptar i millorar el seu procs daprenentatge.
La jornada ordinria del personal educador deducaci especial en centres pblics s
de 37 hores i 30 minuts setmanals, distribudes de la manera segent:
30 hores datenci directa als alumnes amb necessitats educatives especials, que es
realitzaran dins de l'horari lectiu i, si escau, en la franja horria d'acollida als alumnes
a l'inici i finalitzaci de la jornada escolar i en el temps de migdia;
5 hores per a reunions, coordinaci i altres activitats incloses en el projecte
educatiu de cada centre;
2 hores i 30 minuts de preparaci, formaci i reciclatge i altres activitats
relacionades amb les seves funcions que no shan de fer necessriament al
centre.
A.3.3. Personal integrador social
El personal de la categoria professional integrador social collabora en el
desenvolupament dhabilitats socials i dautonomia personal en alumnes que es troben
en situaci de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famlies i
els agents socials de lentorn. Correspon al personal integrador social:
desenvolupar habilitats dautonomia personal i social amb alumnes en situaci de
risc;
participar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats dintegraci social;
afavorir relacions positives de lalumne amb lentorn;
collaborar en la resoluci de conflictes;
intervenir en casos dabsentisme escolar;
acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars;
donar suport a les famlies en el procs dintegraci social dels joves i infants;
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

5/14

collaborar en lorganitzaci dactivitats de dinamitzaci de ls del temps lliure i

de sensibilitzaci social.

Els integradors socials han de concretar, conjuntament amb lequip docent que
correspongui, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, en qu
sespecifiquin els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre
que sigui possible el seu desenvolupament en lentorn de laula ordinria.
Els integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres
professionals que intervenen en l'atenci a aquests alumnes. Cada centre ha de definir
els marcs per a aquesta coordinaci i les pautes d'intervenci amb el tutor de l'alumne.
El pla de treball de l'integrador social i la valoraci dels resultats han de formar part,
respectivament, de la programaci general i de la memria anual del centre.
La jornada ordinria del personal integrador social s de 37 hores i 30 minuts
setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 19 hores i es distribuiran de la
manera segent:
30 hores datenci directa als alumnes i coordinaci amb professionals externs;
5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de
claustre, de cicle o de nivell, entrevistes amb les famlies, elaboraci de
material...;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de
formaci externes que no han de fer-se necessriament en el centre.
Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball,
determinar la distribuci horria daquests professionals.
A.3.4. Personal tcnic especialista en educaci infantil
El personal laboral de la categoria professional tcnic especialista en educaci infantil
collabora amb els mestres tutors del primer curs del segon cicle de l'educaci infantil
en el procs educatiu de lalumne, principalment en el desenvolupament dhbits
dautonomia i en latenci a les necessitats bsiques dels infants. Correspon al
personal tcnic especialista en educaci infantil:
participar en la preparaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i
aprenentatge: organitzaci de laula, elaboraci de materials didctics, suport al
desenvolupament de les sessions;
collaborar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i
aprenentatge dhbits dautonomia de lalumne;
dur a terme activitats especfiques amb alumnes pautades pel mestre tutor;
collaborar en les activitats datenci a les necessitats bsiques dels infants;
participar en processos dobservaci dels infants.
Els tcnics especialistes en educaci infantil han de participar en les reunions de cicle i
de nivell i en les activitats de formaci que tinguin relaci amb les seves funcions i
poden participar en les entrevistes amb les famlies, sempre amb la presncia del
tutor.
La jornada ordinria del personal tcnic especialista en educaci infantil s de 37
hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores, amb la
distribuci segent:
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

6/14

25 hores datenci directa als alumnes;

5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle,
de nivell i de claustre, entrevistes amb les famlies, elaboraci de materials;
5 hores de collaboraci en lacollida dels alumnes deducaci infantil a linici i a la
finalitzaci de la jornada escolar o en la realitzaci de tasques socioeducatives
relacionades amb els hbits i actituds personals en el temps de migdia;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de
formaci externa, que no shan de fer necessriament al centre.

Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball,
determinar la distribuci horria daquests professionals. El pla de treball dels tcnics
especialistes en educaci infantil ha de formar part de la programaci general anual
dels centres.
A.3.5. Personal fisioterapeuta
Correspon al personal laboral de la categoria professional fisioterapeuta:
fer, tenint en compte el diagnstic mdic, la valoraci motriu de lusuari per tal
destablir-ne el grau dafectaci;
elaborar els programes de recuperaci i adaptaci per millorar lautonomia
personal, i dur a terme el tractament especfic que l'alumne requereix;
informar i assessorar les famlies, si escau, i collaborar amb altres professionals,
serveis i especialistes.
La jornada ordinria del personal fisioterapeuta s de 37 hores i 30 minuts setmanals,
que es distribueix de manera general en:
35 hores, que es programaran de manera presencial i en horari fix, distribudes
de manera flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i possibilitar les
activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari es podran programar
fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa als alumnes i, si
escau, el temps per a desplaaments entre centres de treball.
Les 2 hores i 30 minuts restants es dedicaran a activitats de formaci i a la
preparaci individual dactivitats.
A.3.6. Personal assistent social / diplomat en treball social
Correspon al personal del cos de diplomatura, assistncia social:
lavaluaci de les necessitats educatives dels alumnes, vinculades a lentorn
social i familiar i la collaboraci en la planificaci dactuacions que afavoreixin la
seva participaci en contextos de desenvolupament i aprenentatge en lentorn
escolar i social;
la informaci i assessorament a les famlies; orientaci sobre serveis i recursos
per acompanyar processos descolaritzaci;
el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives vinculades a condicions
socioculturals desfavorides, de manera especial en els moments de canvis
detapa i en el procs de transici a la vida activa (inserci laboral i social);
lassessorament als centres i als professors en la identificaci de necessitats
educatives dels alumnes vinculades a lentorn social i familiar, i la collaboraci
en la planificaci dactuacions de resposta educativa en lentorn escolar, familiar i
social;
la participaci en projectes de centre per donar resposta a les necessitats socials
dels alumnes i les seves famlies (comissions socials, gabinets de risc social...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

7/14

la collaboraci amb les administracions en la planificaci i loptimitzaci dels

recursos educatius del sector i en temes relacionats amb lescolaritzaci dels
alumnes;
el treball en xarxa i la collaboraci amb les institucions i serveis de la zona per
detectar necessitats i establir criteris comuns dactuaci.

La jornada i lhorari de treball del personal del cos de diplomatura, assistncia social,
sn els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de
treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC
nm. 6139, de 31.5.2012).
A.3.7. Personal audioprottic
Correspon al personal laboral de la categoria professional daudioprottic:
dur a terme la valoraci de la capacitat auditiva dels alumnes amb diagnstic
mdic de disminuci auditiva, per tal de conixer el grau de prdua
neurosensorial i/o conductiva crnica;
prescriure i adaptar les prtesis auditives;
informar i assessorar les famlies i collaborar amb tots els professionals que
participen en el procs daprenentatge, aix com amb els serveis i especialistes
externs al centre educatiu.
La jornada ordinria del personal audioprottic s de 37 hores i 30 minuts setmanals,
que es distribueix de manera general en:
35 hores que shan de programar de manera presencial i en horari fix,
distribudes de forma flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i
possibilitat les activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari, es
poden programar fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa
als alumnes i, si escau, el temps per desplaaments.
Les 2 hores i 30 minuts restants shan de dedicar a activitats de formaci i a la
preparaci individual dactivitats.
A.3.8. Personal netejador dels centres educatius
Correspon al personal laboral de la categoria professional netejador la neteja i higiene
del centre i de les seves dependncies, aix com del mobiliari, els estris i els lavabos.
La jornada ordinria de treball del personal netejador s de 37 hores i 30 minuts
setmanals. Lhorari de treball sha destablir atenent a les necessitats del centre, tenint
en compte que si tot el servei o una part daquest es presta entre les 10 del vespre i
les 6 del mat, es percep el plus de nocturnitat corresponent, en els termes que preveu
el conveni collectiu nic.
A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les
llars dinfants (personal laboral).
A.4.1. Director de la llar dinfants
Corresponen al director de la llar les funcions segents:
a. La gesti, lorganitzaci i la planificaci de la llar, que t com a finalitat bsica
afavorir el desenvolupament integral de cada infant ats.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

8/14

b. La direcci, la coordinaci i el control del personal que tingui assignat la llar

dinfants, i la distribuci de les tasques, a fi de garantir el bon funcionament de
la llar dinfants. A ms, actua com a dinamitzador i animador de lequip
educatiu, dacord amb els programes formatius que shi estableixin.
c. El manteniment de les relacions necessries amb els familiars dels infants
atesos, i amb altres professionals i serveis en relaci amb leducaci i el
desenvolupament dels infants.
d. Latenci directa als infants.
Les hores destinades a les tasques a), b) i c) shan de determinar en funci del nombre
de grups que tingui la llar dinfants. Es comptabilitzen normalment 3 hores setmanals
per cada grup dinfants, amb un mnim de 15 hores per setmana.
A.4.2. Personal educador de les llars dinfants
Corresponen al personal laboral de la categoria educador de llars d'infants, les
funcions segents:

Atendre directament els infants, com a responsable del grup assignat, en llur
desenvolupament de la personalitat individual i social, tant en el camp fsic com
psquic i social i de llur higiene personal, vestit i alimentaci. Atendre, aix
mateix, la vigilncia i custdia dels infants en el cas de sortides programades
pel centre.

Formar part de lequip educatiu participant en lelaboraci, lexecuci i

lavaluaci dels projectes que sestableixin en el pla general de funcionament
del centre.

Programar, desenvolupar i avaluar els processos educatius i datenci als

infants.

Mantenir una relaci peridica amb els familiars dels infants, proporcionant-los
orientaci i suport, aix com amb altres professionals i serveis educatius
relacionats amb leducaci i el desenvolupament dels infants.

Supervisar i avaluar el personal en prctiques adscrit a laula.

El personal educador est obligat a assistir a les reunions de lequip educatiu i a totes
les reunions convocades pel director.
A.4.3. Personal de cuina de les llars dinfants
Correspon al personal laboral de la categoria professional oficial de primera, cuiner,
adscrit a la llar dinfants, ser el responsable de la cuina. Aquest personal s'encarrega,
sota les directrius del director de la llar i amb lajut del personal adscrit a les seves
ordres, de la preparaci, manipulaci i control dels aliments servits a la llar dinfants i
de tenir cura dels diferents rgims alimentaris que, per prescripci mdica, shagin de
preparar per als infants. Collabora en les festes i sortides que es facin a la llar
dinfants, preparant mens apropiats, i es responsabilitza de la custdia, provisi,
emmagatzematge i conservaci dels aliments, aix com de la neteja dels estris de la
cuina i del seu paviment.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

9/14

A.4.4. Personal de manteniment de les llars dinfants

Sota les directrius del director de la llar dinfants, correspon al personal laboral de la
categoria professional oficial de primera, manteniment, adscrit a la llar, fer funcions
que requereixen una prctica concreta o coneixements generals d'ofici. Aquest
personal fa feines prpies de paleta, pintor, fuster i altres, necessries per al
manteniment de l'edifici i de l'exterior; aix mateix, fa installacions no complexes per al
suport de les activitats educatives programades a la llar. Tamb t cura dels accessos
a la llar.
A.4.5. Personal ajudant de cuina i netejador de les llars dinfants
Correspon al personal laboral de la categoria professional ajudant de cuina i netejador,
sota les directrius del director de la llar o del cuiner, fer tasques de menjador, de
repartidor i bugaderia i llenceria, aix com encarregar-se de la neteja de les
dependncies de la llar i tamb de la maquinria i els estris de cuina.

A.5. Jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i dadministraci

i serveis de les llars dinfants (personal laboral)
El calendari laboral del personal de les llars dinfants per al curs 2012-2013 comprn
des de l1 de setembre de 2012 fins al 15 de juliol de 2013. La jornada de treball durant
aquest perode es desenvolupar entre les 9 i les 17 hores, llevat dels perodes
compresos entre l1 i l11 de setembre de 2012 i entre l1 i el 15 de juliol de 2013, en
els quals lhorari de treball ser de 9 a 14 hores. Els dies en qu no hi ha atenci
directa als infants es dediquen a lorganitzaci del curs, la planificaci de lacci
educativa i la formaci del personal.

B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia
B.1. Vacances
El perode de gaudiment de les vacances est subjecte a les necessitats del servei i
amb carcter general es fa coincidir amb el perode dinactivitat del centre o servei.
Les vacances anuals retribudes sn dun mes de durada per cada any complet de
servei, garantint en tot cas 22 dies hbils (23 dies hbils si s en perodes fraccionats)
o els que corresponguin proporcionalment si el temps de servei s inferior a lany.
Les vacances shan de gaudir durant lany natural. No obstant aix, si el perms de
maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs coincideix amb el perode de
vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el perms, fins i tot si sha
acabat lany natural, cas en qu es podran gaudir durant lany segent en el moment
que es reincorpori del perms. Tamb en cas de baixa per incapacitat temporal que
impedeixi el gaudiment de les vacances durant lany natural es podran gaudir en el
moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut ms de
18 mesos a partir del final de lany en qu shagin originat. Sexceptuen els casos en
qu la incapacitat temporal es produeix mentre ja sestan gaudint les vacances.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

10/14

B.2. Permisos i llicncies

Als efectes del gaudiment dels permisos i llicncies el personal ha atenir-se al que
preveu el Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, per qual saprova la refosa en un
Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria
de funci pblica; la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida
personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de
Catalunya; el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del
personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de
31.5.2012) i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, en all
que sigui daplicaci. Respecte al personal laboral, cal tenir en compte tamb el que
sestableix en el VI Conveni collectiu nic.
Les sollicituds han de tramitar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci, amb una antelaci mnima al seu gaudiment de set dies. En tots
els casos, la sollicitud corresponent requereix el coneixement previ i tamb el vistiplau
del director del centre quan la seva concessi estigui subjecta normativament a les
necessitats del servei.
B.3. Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)
El personal afectat ha dadrear els comunicats de baixa i alta mdica i altres
incidncies al centre dadscripci on presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los
de manera immediata als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
dEducaci. En cas que afectin personal substitut, caldr comunicar-ho telefnicament
o per correu electrnic als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
dEducaci, sens perjudici de la seva tramitaci immediatament posterior. Quan els
comunicats o incidncies es produeixin en perodes dinactivitat del centre, el personal
haur de tramitar-les directament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci.
B.4. Formaci del personal
La formaci del personal t com a objectiu promoure el desenvolupament de les
persones i de les seves competncies professionals i contribuir a lassoliment dels
objectius organitzatius i estratgics del Departament i a la millora del servei pblic.
La formaci que el personal requereix per al correcte desenvolupament de les funcions
i tasques assignades s un dret i un deure. En aquest sentit, dacord amb la normativa
vigent, el personal t dret a 40 hores de formaci anuals. El personal disposa duna
oferta mplia dactivitats formatives en diferents modalitats (presencial, semipresencial
i virtual) i perodes (preferentment durant el mes de juliol per als professionals
datenci educativa).
Per al personal adscrit als centres educatius sofereix una formaci inicial virtual,
oberta durant tot el curs acadmic, amb itineraris personalitzats en funci del perfil
professional, amb guiatge i assessorament duna persona tutora.
B.5. Serveis extraordinaris
Excepcionalment, i noms quan en sigui prviament autoritzada, el director del centre
pot requerir el personal fora de lhorari establert, si hi concorren necessitats del servei
com a conseqncia de la seva activitat. En aquest cas el personal t dret a la
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

11/14

compensaci horria que correspongui. Els criteris de compensaci horria sn els

segents:
1 hora normal (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada
del treballador): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei,
1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45
minuts normals, lliures de servei,
1 hora nocturna (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada
ordinria entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent,
si escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei.
B.6. Control horari
La responsabilitat del control de la jornada i lhorari correspon al director del centre o
servei educatiu. Cada centre ha destablir un sistema de control dassistncia i de
puntualitat i ha darxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans
que correspongui del Departament d'Ensenyament la documentaci interna emprada
per fer el control dabsncies, i tamb els justificants presentats.
B.7. Deducci proporcional de retribucions
La diferncia en cmput mensual entre la jornada reglamentria de treball del personal
i la realitzada efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducci
proporcional de retribucions. Aquesta deducci de retribucions no t carcter
sancionador i saplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre
dacord amb el que sestableix a lapartat Aplicaci de la via disciplinria (B.8).
Quan es produeixi una absncia o una falta de puntualitat del personal i no hagi estat
degudament justificada, el director del centre ho ha de notificar immediatament a la
persona interessada (model Notificaci individual de faltes dassistncia i de
puntualitat no justificades del personal), amb acusament de recepci, i li donar cinc
dies hbils per tal que justifiqui la falta dassistncia o de puntualitat o per presentar al
director qualsevol altra allegaci que consideri convenient.
Transcorregut el termini de cinc dies i, en tots els casos, abans de la tramesa a qu es
refereix el pargraf segent, si labsncia o falta de puntualitat no ha resultat
justificada, el director ha de signar la resoluci de deducci proporcional de
retribucions i notificar-la a la persona afectada. Amb aquests efectes, es disposa del
model Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen les retribucions per
absncies o impuntualitats no justificades. Cal tenir en compte la formalitzaci del
model de resoluci corresponent, en funci de la vinculaci del personal, funcionarial o
laboral.
Dins dels deu primers dies del mes en curs, el director ha de trametre als serveis
territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal dependent del
Departament dEnsenyament amb absncies o impuntualitats del mes anterior que no
hagin resultat justificades (model Comunicaci dabsncies i impuntualitats no
justificades als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes
daplicar la deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador),
acompanyada de cpia de les resolucions emeses i notificades, als efectes daplicar la
corresponent deducci automtica de retribucions a la nmina. En tot cas, el director
del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions
lliurades a les persones afectades, amb els acusaments de recepci, aix com les
allegacions i altra documentaci que aquelles hagin pogut presentar.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

12/14

B.8. Aplicaci de la via disciplinria

Quan el director del centre consideri que cal aplicar la via disciplinria, sha de distingir
entre les situacions segents.
B.8.1. Personal amb vinculaci administrativa (funcionari i inter)
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, cal aplicar el
procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius
pblics per lOrdre EDU/521/2010, de 2 de novembre (DOGC nm. 5755, de
16.11.2010).
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el
director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i
lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci de Barcelona.
B.8.2. Personal amb vinculaci laboral
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus,
el director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i
lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci de Barcelona.
B.8.3. Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada
En els supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada, si una vegada
efectuada la deducci proporcional de retribucions sense carcter sancionador que es
preveu a lapartat B.7, el director del centre constata que es donen, al mateix temps,
circumstncies que poden ser objecte de sanci disciplinria, cal seguir el procediment
per faltes lleus, greus i molt greus establert anteriorment en cada cas. Cal tenir en
compte que la sanci de deducci proporcional de retribucions per faltes de puntualitat
i assistncia, prevista als articles 9.h) i 13 del Reglament de rgim disciplinari de la
Funci Pblica de lAdministraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27
de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals,
financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments
turstics (DOGC. 6099, de 30.03.2012).
B.9. Exercici del dret de vaga
En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir laplicaci telemtica
dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de
confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part
del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les
persones interessades (model "Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el
dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions.
Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal
que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci
automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i
les allegacions rebudes.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

13/14

Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci de les retribucions
que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries.
B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants
Els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis dun centre
formen part de la comunitat escolar, tenen el dret i el deure de participar en la vida del
centre i han de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre. Aquest
personal est representat en el consell escolar del centre en els termes establerts a
larticle 45 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, i el
director del centre pot convocar a les sessions del claustre els professionals datenci
educativa destinats al centre perqu informin amb relaci a lexercici de les funcions
establertes a larticle 146 de la Llei deducaci.
Mentre el Departament no estableixi ladaptaci del Decret 102/2010, de 3 dagost,
dautonomia de centres educatius a les llars dinfants tal com preveu la disposici
addicional desena del Decret esmentat, la participaci del personal en el control i
gesti de la llar dinfants es regeix pel que es determina a larticle 18 del Decret
282/2006, de 4 de juliol (DOGC 4670 de 6 de juliol), amb el benents que el consell de
participaci de la llar ha passat a denominar-se consell escolar de la llar a partir del dia
dentrada en vigor del Decret 102/2010 abans esmentat.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals

datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

14/14

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

Aquest document cont els apartats segents:
A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de dansa
A.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional
A.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada
B. Simultanetat destudis de batxillerat amb estudis de dansa
B.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional
B.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada
B.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts
(via darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments
professionals de dansa
B.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals
de dansa (batxillerat de dansa)
B.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels
alumnes densenyaments professionals de dansa
C. Quadres de simultanetat dels estudis de dansa amb lESO i el batxillerat
A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de dansa
Els alumnes que estiguin cursant ESO i, simultniament, cursin estudis de dansa en
conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement de matries en els termes que sindiquen en aquest
document.
Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis
ordinaris amb els estudis de dansa, la sollicitud ha de renovar-se cada curs.
Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun
nombre dhores inferior a aquell a qu tenen dret.
Lalumne que repeteix estudis de dansa no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el
reconeixement de la reducci del nombre de matries dESO de qu hagus gaudit en
cursos acadmics anteriors.
Als efectes daquest document, les hores datenci educativa alternativa a la religi es
consideren dins el cmput global dhores de les matries optatives.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de
dansa i escoles de dansa autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
Les convalidacions i reconeixements de matries que sindiquen en aquest document
no sn daplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ja que el currculum
impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
En el cas duna escola de dansa en fase dautoritzaci, lalumne haur de fer la
sollicitud dins el termini previst i la convalidaci o reconeixement es far efectiu a
partir de la data dautoritzaci de lescola de dansa.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

1/13

A.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre

professional
Matries convalidables
Es poden convalidar les matries segents:
Educaci fsica.
Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO).
Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne cursar en aquest
cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no pot ser la
msica.
No sn convalidables ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de
4t curs.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO)
per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1).
Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on
sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).
Procs de convalidaci
La persona interessada presenta al centre on cursa lESO, durant els dos primers
mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria
obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un
conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada
(Model EDA1), acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre
professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada
una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria
deducaci fsica i/o de la matria de msica de leducaci secundria obligatria
(ESO) als alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o
en un centre professional de dansa (Model EDA2).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En els documents davaluaci de lESO es far constar ladaptaci curricular com
a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre, el
conservatori o centre professional de dansa ho ha de comunicar al centre de
secundria, que prendr les mesures oportunes.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

2/13

A.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada
Matries que es poden reconixer
Les matries es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents, segons les
crregues horries:
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria dentre cinc (5) i set (7) hores
setmanals
Sels pot reconixer la matria segent:
Educaci fsica.
Situaci 2. Alumnes amb una dedicaci horria de set (7) hores setmanals o ms
Sels poden reconixer les matries segents:
Educaci fsica.
Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne cursar en aquest
cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no pot ser la
msica.
No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r ni el projecte de recerca de 4t
curs.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO)
per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1).
Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el
nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement
dels estudis de dansa en lESO i/o de la matria deducaci fsica en el
batxillerat (Model CDA2).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta, al centre on cursa lESO, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de leducaci
secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un
conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada
(Model EDA1), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa
autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa
lalumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en lESO i/o de la matria
deducaci fsica en el batxillerat (Model CDA2).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada
una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de la matria
deducaci fsica de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que
cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model EDA3).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

3/13

territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci

en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En els documents davaluaci de lESO es far constar ladaptaci curricular com
a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre, lescola
de dansa autoritzada ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr
les mesures oportunes.
Amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres estableixen el Pla de
seguiment per als alumnes que cursen simultniament letapa dESO i estudis de
dansa en una escola de dansa autoritzada (Model EDA4).
La direcci del centre de secundria assigna un professor, preferentment el que
imparteix lrea deducaci fsica o b un membre de lequip directiu, perqu actu
de referent i de responsable de coordinaci amb el centre de dansa on estigui
matriculat lalumne. El director del centre on est matriculat dels estudis de dansa
actua com a responsable per tal de coordinar-se amb el professor del centre on
lalumne cursa lESO i fer el seguiment de lalumne pel que fa al progrs i a
lassistncia.
El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del seguiment de
lalumne. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de
seguiment sincorporaran a les matries de secundria amb les condicions que el
centre de secundria determini.

B. Simultanetat destudis de batxillerat amb estudis de dansa

Els alumnes que estiguin cursant batxillerat i, simultniament, cursin estudis de dansa
en conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades poden
sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries corresponents a la franja
doptativitat del batxillerat i, segons els casos, duna matria de modalitat en un dels
dos cursos, i de leducaci fsica, en els termes que sindiquen en aquest document.
Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis
ordinaris amb els ensenyaments de dansa, la sollicitud sha de renovar cada curs.
Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun
nombre dhores inferior a aquell a qu tenen dret.
Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursin ms de tres matries de modalitat,
per haver triat com a optativa una quarta matria de modalitat, poden demanar la
convalidaci duna matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta matria excedeix
de tres el nombre de matries de modalitat que cursen.
En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que
corresponien al primer curs sempre que no haguessin demanat aleshores la
convalidaci o el reconeixement de totes o duna part de les hores que pertocaven, tot
i reunir els requisits per fer-ho.
Lalumne que repeteix ensenyaments de dansa no pot tornar a sollicitar la
convalidaci o el reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

4/13

de qu hagus gaudit en cursos acadmics anteriors, si no s que hi ha un informe

positiu de lequip docent del conservatori, centre de dansa o escola autoritzada.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de
dansa i escoles de dansa autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
Les convalidacions i reconeixements de matries que sindiquen en aquest document
no sn daplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ja que el currculum
impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
En el cas duna escola de dansa en fase dautoritzaci, lalumne haur de fer la
sollicitud en el termini previst i la convalidaci o reconeixement es far efectiu a partir
de la data dautoritzaci.
B.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional
Matries convalidables
Es poden convalidar les matries segents:
Educaci fsica.
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria de modalitat dun dels dos cursos.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en
un conservatori o en un centre professional (Model BDA1).
Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on
sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).
Procs de convalidaci
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat
basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional
(Model BDA1), acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre
professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada
una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja doptativitat i/o una
matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basada en estudis de
dansa en un conservatori o en un centre professional (Model BDA2).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

5/13

en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la

resoluci.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre del curs,
el conservatori o centre professional de dansa ho ha de comunicar al centre de
secundria, que prendr les mesures oportunes.

B.2. Alumnes que cursen ensenyaments de dansa en una escola de dansa autoritzada
Les matries es poden reconixer dacord amb tres situacions diferents, segons les
crregues horries:
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria dentre dotze (12) i quinze (15) hores
setmanals
Requisits
Per poder sollicitar el reconeixement de matries de batxillerat cal complir els requisits
segents:
a) cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es
poden consultar al cercador de centres del Departament,
b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de
dansa en un conservatori o en un centre professional,
c) cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica,
msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola.
Matries que es poden reconixer
Les matries que es poden reconixer sn:
Educaci fsica.
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o una matria de
modalitat i/o de leducaci fsica del batxillerat basant-se en estudis de dansa en
una escola de dansa autoritzada (Model BDA3).
Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat, i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica (Model CDA3).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat
basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model
BDA3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per
tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de
batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci
fsica (Model CDA3).
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

6/13

En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada

una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja doptativitat i/o de
leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de
dansa autoritzada (Model BDA4).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci
dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci
de la resoluci.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre, lescola
de dansa ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures
oportunes.

Situaci 2. Alumnes amb una dedicaci horria de quinze (15) hores setmanals o ms
Requisits
Per poder sollicitar el reconeixement cal complir els requisits segents:
a) cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es
poden consultar al cercador de centres del Departament,
b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de
dansa en un conservatori o en un centre professional,
c) cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica,
msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola.
Matries que es poden reconixer
Les matries que es poden reconixer sn:
Educaci fsica.
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria de modalitat dun dels dos cursos.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en
una escola de dansa autoritzada (Model BDA3).
Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o leducaci fsica (Model CDA3).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

7/13

doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat

basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model
BDA3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per
tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de
batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o leducaci
fsica (Model CDA3).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada
una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre ha de trametre la sollicitud i la certificaci (documents
CDA3 i BDA3) a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, la qual resoldr, ho comunicar al centre, i
aquest a lalumne. En el cas que lalumne no solliciti la reducci de la matria de
modalitat, la direcci del centre resoldr directament la sollicitud, amb el model
BDA4.
La resoluci es notifica per escrit, des del centre, a les persones interessades i,
en cas de disconformitat, hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del
Consorci dEducaci de Barcelona, en el termini de cinc dies hbils a partir de
lendem de la notificaci de la resoluci, quan ha estat emesa per la direcci del
centre. Les resolucions de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial sn recurribles davant la Secretaria de
Poltiques Educatives del Departament dEnsenyament.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la Direcci General o de la direcci del centre que
correspongui al cas.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre del curs,
el conservatori o centre professional de dansa ho ha de comunicar al centre de
secundria, que prendr les mesures oportunes.

Situaci 3. Alumnes amb una dedicaci horria dentre set (7) i dotze (12) hores
setmanals
Requisits
Per poder sollicitar el reconeixement cal cursar ensenyaments en escoles de dansa
autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament.
Matria que es pot reconixer
La matria que es pot reconixer s:
Educaci fsica
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en
una escola de dansa autoritzada (Model BDA3).
Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el
nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

8/13

dels estudis de dansa en lESO o de la matria deducaci fsica en el batxillerat

(Model CDA2).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat
basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model
BDA3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on
sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per
al reconeixement dels estudis de dansa en lESO o de la matria deducaci
fsica en el batxillerat (Model CDA2).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada
una diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la
documentaci que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix el reconeixement de la matria deducaci fsica de batxillerat
basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model
BDA5).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci,
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de dansa durant el primer trimestre del curs,
el conservatori o centre professional de dansa ho ha de comunicar al centre de
secundria, que prendr les mesures oportunes.
B.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via
darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de
dansa
Sens perjudici del que sestableix a lapartat B.1, els alumnes que cursen
ensenyaments professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional i
el batxillerat de la modalitat darts en la via darts escniques podran obtenir de la
direcci del centre la convalidaci de determinades matries de modalitat del
batxillerat, tal com disposa el RD 242/2009, de 27 de febrer (BOE nm. 51, de
28.2.2009).
Per obtenir la convalidaci caldr presentar un certificat acadmic ems pel
conservatori o pel centre professional de dansa que acrediti la superaci de les
matries dels ensenyaments professionals de dansa que sn equivalents a les
matries de batxillerat que es volen convalidar. Les matries de batxillerat objecte de
convalidaci no es tenen en compte en el clcul de la nota mitjana.
Les matries objecte de convalidaci sn:
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

9/13

Matria dels ensenyaments

professionals de dansa
AMB AQUESTES MATRIES
APROVADES
Dos cursos de salut i cos
Histria de la cultura i de la dansa
3r curs de msica

Matria de modalitat del batxillerat de la

via darts escniques
ES POT CONVALIDAR
Anatomia aplicada
Histria de la msica i de la dansa
Llenguatge i prctica musical

Aquestes convalidacions es fan noms als alumnes que cursen la modalitat

darts, en la via darts escniques, msica i dansa.

Lalumne ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en cadascun dels

dos cursos del batxillerat.

B.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals de

dansa (batxillerat de dansa)
Als efectes daquest document, sentn per batxillerat de dansa el que es compon de
les matries segents:

Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat).

Matries densenyaments professionals de dansa (cursades en un conservatori
de dansa o en un centre professional de dansa).

Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de dansa

Els alumnes que cursen el batxillerat i, simultniament, el curs cinqu o sis
densenyaments professionals de dansa en un conservatori o en un centre
professional poden cursar noms les matries comunes de batxillerat. (El treball de
recerca no es considera matria comuna.) La inscripci en aquestes condicions, que
es pot fer en qualsevol centre de batxillerat, no requereix una autoritzaci especfica, si
b en iniciar el batxillerat lalumne haur dindicar que no vol cursar una modalitat, i
caldr que presenti al centre un certificat dinscripci al curs cinqu o sis
densenyaments professionals de dansa expedit pel conservatori o pel centre
professional (model CDA1). En superar les matries comunes de batxillerat i completar
els ensenyaments professionals de dansa, lalumne pot sollicitar el ttol de batxiller, si
b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de
batxillerat daquest alumne lestableix la Direcci General dAtenci a la Famlia i
Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre
sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments
professionals de dansa. Per accedir a les PAU sn daplicaci les condicions que
sestableixin en la normativa corresponent.
Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de dansa
Els alumnes que fan altres cursos densenyaments professionals de dansa (anteriors a
5) i, simultniament, el batxillerat tamb poden optar per la forma dinscripci (cursar
noms les matries comunes) que sindica en el punt anterior, si b en aquest cas han
de demanar la corresponent autoritzaci a la Direcci General dAtenci a la Famlia i
Comunitat Educativa. En superar les matries comunes de batxillerat i completar els
ensenyaments professionals de dansa, lalumne pot sollicitar el ttol de batxiller, si b
no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de batxillerat

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

10/13

daquest alumne lestableix la Direcci General dAtenci a la Famlia i Comunitat

Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre sengles
certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments
professionals de dansa. Per accedir a les PAU sn daplicaci les condicions que
sestableixin en la normativa corresponent.
Canvi dopci
Lalumne que a primer curs de batxillerat hagi iniciat una de les modalitats de
batxillerat podr canviar a lopci batxillerat de dansa en iniciar el segon curs, tal com
sestableix en els dos pargrafs anteriors.
Lalumne que a primer curs hagi iniciat lopci batxillerat de dansa i vulgui canviar
dopci i fer una de les modalitats establertes a lordenament, haur de cursar les
matries de modalitat corresponents a primer curs.
B.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels
alumnes densenyaments professionals de dansa
Alumnes densenyaments professionals de dansa que han cursat una modalitat de
batxillerat
Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores
corresponents a la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat del batxillerat, han
cursat una de les modalitats establertes i han superat totes les matries que
conformen el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de batxiller,
independentment del fet que hagin completat o no els estudis densenyaments
professionals de dansa.
Alumnes densenyaments professionals de dansa que no han cursat cap modalitat
de batxillerat (alumnes de batxillerat de dansa)
Els alumnes densenyaments professionals de dansa que noms han cursat les
matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxiller fins que no
hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis
densenyaments professionals de dansa. Un cop superades les matries comunes de
batxillerat i els ensenyaments professionals de dansa, aquests alumnes es poden
presentar a les PAU dacord amb les condicions que sestableixin en la normativa
corresponent.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

11/13

C. Quadres de simultanetat dels estudis de dansa amb lESO i el batxillerat

Tot seguit es resumeixen esquemticament les situacions de simultanetat destudis
considerades en aquest document.
ESO / DANSA
ESCOLA AUTORITZADA
CONSERVATORI O
SITUACI 1
SITUACI 2
CENTRE PROFESSIONAL
Cursant entre 5 i 7 hores
Cursant 7 hores o ms
Reducci mxima per curs
4 hores matries
optatives de 1r a 3r i
4 hores matries optatives de
una matria optativa
1r a 3r i una matria optativa
especfica de 4t (*)
educaci fsica
especfica de 4t (*)
msica (matria

educaci fsica
comuna de 1r a 3r)
educaci fsica
Reducci convalidaci
Reducci reconeixement segons els models
segons els models:
CDA2 - Certificat escola de dansa autoritzada (ED)
CDA1 - Certificat
EDA1 - Sollicitud alumnes
conservatori
EDA1 - Sollicitud alumnes EDA3 - Resoluci
EDA4 - Pla de seguiment quadrimestral
EDA2 - Resoluci
(*) Aquesta matria especfica de 4t dESO ha de ser la matria de msica o, en el cas
que litinerari escollit per lalumne no la inclogui, podr correspondre a una altra
matria optativa especfica.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

12/13

BATXILLERAT / DANSA
ESCOLA AUTORITZADA
CONSERVATORI O
SITUACI 3
SITUACI 2
SITUACI 1
CENTRE PROFESSIONAL Cursant entre 12 i Cursant 15 hores o Cursant entre 7 i 12
hores
ms
15 hores
Reducci mxima
4 hores franja
doptativitat per
4 hores franja
curs
doptativitat per curs
4 hores franja
doptativitat per
educaci fsica
educaci fsica
educaci fsica
curs
4 hores duna matria
4 hores duna
educaci fsica
de modalitat dun dels
matria de
dos cursos
modalitat dun
dels dos cursos
Requisits
Requisits
cursar ensenyaments en una escola cursar
de dansa autoritzada,
ensenyaments en
una escola de
haver superat la prova daccs als
dansa autoritzada
ensenyaments de grau professional,
cursar, com a mnim, dansa clssica,
msica i tcniques de dansa
contempornia o de dansa espanyola
Reducci convalidaci
Reducci reconeixement segons els models
segons els models:
CDA3 - Certificat ED CDA2 - Certificat
CDA3 - Certificat
CDA1 - Certificat
ED
BDA3 - Sollicitud
ED
conservatori
BDA3 - Sollicitud
alumnes
BDA3 - Sollicitud
BDA1 - Sollicitud alumnes
alumnes
Resoluci
alumnes
BDA2 - Resoluci
BDA5 - Resoluci
BDA4 - Resoluci DGFPIERE

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de dansa

13/13

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

Aquest document cont els apartats segents:
A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de msica
A.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional
A.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
B. Simultanetat destudis de batxillerat amb estudis de msica
B.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional
B.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
B.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via
darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals
de msica
B.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals de
msica (batxillerat de msica)
B.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels
alumnes densenyaments professionals de msica
C. Quadres de simultanetat dels estudis de msica amb lESO i el batxillerat
A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de msica
Els alumnes que estiguin cursant ESO i, simultniament, cursin estudis de msica en
conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement de matries dESO en els termes que sindiquen en
aquest document.
Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis
ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud sha de renovar cada curs.
Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun
nombre dhores inferior a aquell a qu tenen dret.
Lalumne que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el
reconeixement de la reducci del nombre de matries dESO de qu hagus gaudit en
cursos acadmics anteriors.
Als efectes daquest document, les hores datenci educativa alternativa a la religi es
consideren dins del cmput global dhores de les matries optatives.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de
msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
En el cas duna escola de msica en fase dautoritzaci, lalumne haur de fer la
sollicitud dins el termini previst i la convalidaci o reconeixement es far efectiu a
partir de la data dautoritzaci.
Les convalidacions i reconeixements de matries que sindiquen en aquest document
no sn daplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el
currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

1/12

A.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre

professional
Matries convalidables
Es poden convalidar les matries segents:
Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO).
Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne cursar en
aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals
no podr ser la msica.
No sn convalidables ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de
4t curs.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per
als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1).
Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita
el curs que fa lalumne/a (Model CMU1).
Procs de convalidaci
La persona interessada presenta al centre on cursa lESO, durant els dos primers
mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria
obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori
o en un centre professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1),
acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de
msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada una
diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci
que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria de msica
de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments
professionals en un conservatori o en un centre professional de msica (Model
EMU2).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En cas que lalumne deixi els estudis de msica, durant el primer trimestre de curs,
el conservatori o centre professional ho ha de comunicar al centre de secundria,
que prendr les mesures oportunes.
En els documents davaluaci de lESO es far constar ladaptaci curricular com a
pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

2/12

A.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
Matries que es poden reconixer
Les matries dESO es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents,
segons les crregues horries:
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria a lescola de msica dentre tres (3) i
quatre (4) hores setmanals. Sels poden reconixer les matries segents:
Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne cursar en
aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals
no podr ser la msica.
No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca
de 4t curs.
Situaci 2. Alumnes amb una dedicaci horria de quatre (4) hores setmanals o ms.
Sels poden reconixer les matries segents:
Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO).
Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne cursar en
aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals
no podr ser la msica.
No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca
de 4t curs.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per
als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1).
Certificat expedit per lescola de msica autoritzada on sacredita el curs i el
nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels
estudis de msica en lESO (Model CMU2).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa lESO, durant els dos primers
mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria
obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori
o en un centre professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1),
acompanyada del Certificat expedit per lescola de msica autoritzada on
sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per
al reconeixement dels estudis de msica en lESO (Model CMU2).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada una
diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci
que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o la matria de msica
de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments
de msica en una escola de msica autoritzada (Model EMU3).

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

3/12

 La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de

disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci,
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En els documents davaluaci de lESO es far constar ladaptaci curricular com a
pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
Durant el mes de setembre, i amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres
estableixen el Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament
letapa dESO i estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model
EMU4).
La direcci del centre de secundria assigna un professor, preferentment el que
imparteix lrea de msica o b un membre de lequip directiu, perqu actu de
referent i de responsable de coordinaci amb el centre de msica on estigui
matriculat lalumne. El director del centre on est matriculat dels estudis de msica
actua com a responsable per tal de coordinar-se amb el professor del centre on
lalumne cursa lESO i fer el seguiment de lalumne pel que fa al progrs i a
lassistncia.
En cas que lalumne deixi els estudis de msica durant el primer trimestre de curs,
lescola de msica ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les
mesures oportunes.
El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del seguiment de
lalumne. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de
seguiment sincorporaran a les matries de secundria en les condicions que el
centre de secundria determini.

B. Simultanetat destudis de batxillerat amb estudis de msica

Els alumnes que estiguin cursant batxillerat i, simultniament, cursin estudis de msica
en conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades poden
sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries corresponents a la franja
doptativitat del batxillerat i, segons els casos, duna matria de modalitat dun dels dos
cursos, en els termes que sindiquen en aquest document.
Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis
ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud shaur de renovar cada curs.
Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun
nombre dhores inferior a aquell a qu tenen dret.
Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursin ms de tres matries de modalitat,
per haver triat com a optativa una quarta matria de modalitat, poden demanar la
convalidaci duna matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta matria excedeix
de tres el nombre de matries de modalitat que cursen.
En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que
corresponien al primer curs, sempre que no haguessin demanat aleshores la

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

4/12

convalidaci o el reconeixement de totes o duna part de les hores que pertocaven, tot
i reunir els requisits per fer-ho.
Lalumne que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el
reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat de qu hagus
gaudit en cursos acadmics anteriors, si no s que hi ha un informe positiu de lequip
docent del conservatori, centre professional o escola de msica.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de
msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
Les convalidacions i reconeixements de matries que sestableixen en aquest
document no sn daplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ats que
el currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
B.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional
Matries convalidables
Les matries que es poden convalidar sn:
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria de modalitat dun dels dos cursos.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un
centre professional (Model BMU1).
Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita
el curs que fa lalumne/a (Model CMU1).
Procs de convalidaci
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de
msica en un conservatori o en un centre professional (Model BMU1),
acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de
msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada una
diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci
que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la
qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja doptativitat i/o duna
matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un
conservatori o en un centre professional (Model BMU2).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

5/12

en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la

resoluci.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de msica, el conservatori o centre
professional ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures
oportunes.
B.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
Per poder sollicitar el reconeixement de matries de batxillerat cal complir els requisits
segents:
a) cursar estudis en alguna de les escoles de msica autoritzades, que es poden
consultar al cercador de centres del Departament,
b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de
msica en un conservatori o en un centre professional, o a lEscola de Msica
Municipal Victria dels ngels de Sant Cugat del Valls.
c) cursar estudis de msica que incloguin, com a mnim: llenguatge musical o
harmonia, instrument i prctica instrumental en grup.
Les matries es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents, segons les
crregues horries.
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria dentre tres (3) i cinc (5) hores
setmanals
Matries que es poden reconixer
Les matries que es poden reconixer sn:
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica
autoritzada (Model BMU3).
Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de
msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3), acompanyada del
Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada una
diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

6/12

persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci

que se li ha lliurat.
La direcci del centre resol la sollicitud seguint el model de la Resoluci per la

qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja doptativitat de

batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada
(Model BMU4).
La resoluci es notifica per escrit a les persones interessades i, en cas de
disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la direcci del centre.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de msica, lescola de msica ho ha de
comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures oportunes.

Situaci 2. Alumnat amb una dedicaci horria de cinc (5) hores setmanals o ms
Matries que es poden reconixer
Les matries que es poden reconixer sn:
Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per
curs).
Una matria de modalitat dun dels dos cursos.
Documentaci a presentar
Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de
modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica
autoritzada (Model BMU3).
Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3).
Procs de reconeixement
La persona interessada presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos
primers mesos de classe, la Sollicitud de reducci de matries de la franja
doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de
msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3), acompanyada del
Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
doptativitat i duna matria de modalitat (Model CMU3).
En el moment de la seva presentaci, el centre lliura a la persona interessada una
diligncia dacusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de
persona autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci
que se li ha lliurat.
La direcci del centre ha de trametre la sollicitud i la certificaci (documents CMU3
i BMU3) a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial, la qual resoldr, ho comunicar al centre, i aquest a lalumne. En
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

7/12

el cas que lalumne no solliciti la reducci de la matria de modalitat, la direcci del

centre resoldr directament la sollicitud, amb el model BMU4.
La resoluci es notifica per escrit, des del centre, a les persones interessades i, en
cas de disconformitat, hom hi pot presentar recurs davant la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la
resoluci, quan ha estat emesa per la direcci del centre. Les resolucions de la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial sn recurribles davant la Secretaria de Poltiques Educatives del
Departament dEnsenyament.
En els documents davaluaci de batxillerat es far constar ladaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far
constar la resoluci de la Direcci General o de la direcci del centre que
correspongui al cas.
Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que lalumne deixi els estudis de msica, lescola de msica ho ha
comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures oportunes.

B.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via

darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de
msica
Sens perjudici del que sestableix a lapartat B.1, els alumnes que cursen
ensenyaments professionals de msica en un conservatori o en un centre professional
i el batxillerat de la modalitat darts en la seva via darts escniques, podran obtenir de
la direcci del centre la convalidaci de determinades matries de modalitat del
batxillerat, tal com disposa el RD 242/2009, de 27 de febrer (BOE nm. 51, de
28.2.2009).
Per obtenir la convalidaci cal presentar un certificat acadmic ems pel conservatori o
pel centre professional de msica que acrediti la superaci de les matries dels
ensenyaments professionals de msica que sn equivalents a les matries de
batxillerat que es volen convalidar. Les matries de batxillerat objecte de convalidaci
no es tenen en compte en el clcul de la nota mitjana.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

8/12

Les matries objecte de convalidaci sn:

Matria dels ensenyaments professionals
de msica

Matria de modalitat del batxillerat de la

via darts escniques

HAVENT APROVAT AQUESTES

MATRIES:

ES POT CONVALIDAR:

2n curs dharmonia

Anlisi musical I

Un curs duna assignatura de contingut

anleg (*)

Anlisi musical II

Dos cursos deducaci corporal, o

dassignatures de contingut anleg

Anatomia aplicada

Dos cursos dinterpretaci i escena

Arts escniques

Dos cursos duna assignatura de contingut Cultura audiovisual

anleg (*)
Dos cursos dhistria de la msica, o
dassignatures de contingut anleg

Histria de la msica i de la dansa

3r curs de linstrument de lespecialitat

Llenguatge i prctica musical

(*) En el cas de sollicituds de convalidaci referides a assignatures de contingut

anleg a les determinades pel RD 242/2009, la direcci del centre de secundria
demanar informe a la Subdirecci General dOrdenaci de la Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial en relaci amb la verificaci de lanalogia
proposada, per determinar si la seva convalidaci s procedent o no.
-

Aquestes convalidacions es fan noms als alumnes que cursin la modalitat darts,
en la via darts escniques, msica i dansa.

Lalumne ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en cadascun dels

dos cursos del batxillerat, excepte en els centres integrats que tenen un currculum
singular.

B.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals de

msica (batxillerat de msica)
Als efectes daquest document, sentn per batxillerat de msica el que es compon
de les matries segents:
Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat).
Matries densenyaments professionals de msica (cursades en un conservatori
Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

9/12

o en un centre professional de msica).

- Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de msica
Els alumnes que cursen el batxillerat i, simultniament, els cursos cinqu o sis
densenyaments professionals de msica en un conservatori o en un centre
professional poden cursar noms les matries comunes de batxillerat. (El treball de
recerca no es considera matria comuna.) La inscripci en aquestes condicions, que
es pot fer en qualsevol centre de batxillerat, no requereix una autoritzaci especfica, si
b en iniciar el batxillerat lalumne haur dindicar que no vol cursar una modalitat, i
caldr que presenti al centre un certificat dinscripci al curs cinqu o sis
densenyaments professionals de msica expedit pel conservatori o pel centre
professional (Model CMU1). En superar les matries comunes del batxillerat i
completar els ensenyaments professionals de msica, lalumne pot sollicitar el ttol de
batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final
de batxillerat daquest alumne lestableix la Direcci General dAtenci a la Famlia i
Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre
sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments
professionals de msica. Per accedir a les PAU sn daplicaci les condicions que
sestableixin en la normativa corresponent.
- Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de msica
Els alumnes que fan altres cursos densenyaments professionals de msica (anteriors
a 5) i, simultniament, el batxillerat, tamb poden optar per la forma dinscripci
(cursar noms les matries comunes) que sindica en el punt anterior, si b en aquest
cas han de demanar la corresponent autoritzaci a la Direcci General dAtenci a la
Famlia i Comunitat Educativa. En superar les matries comunes de batxillerat i
completar els ensenyaments professionals de msica, lalumne pot sollicitar el ttol de
batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final
de batxillerat daquest alumne lestableix la Direcci General dAtenci a la Famlia i
Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre
sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments
professionals de msica. Per accedir a les PAU, sn daplicaci les condicions que
sestableixin en la normativa corresponent.
- Canvi dopci
Lalumne que a primer curs de batxillerat hagi iniciat una de les modalitats de
batxillerat podr canviar a lopci batxillerat de msica en iniciar el segon curs, tal
com sestableix en els dos pargrafs anteriors.
Lalumne que a primer curs hagi iniciat lopci batxillerat de msica i vulgui canviar
dopci i fer una de les modalitats establertes a lordenament, haur de cursar les
matries de modalitat corresponents a primer curs.
B.5 Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels alumnes
densenyaments professionals de msica
- Alumnes densenyaments professionals de msica que han cursat una modalitat de
batxillerat

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

10/12

Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores
corresponents a la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat del batxillerat, han
cursat una de les modalitats establertes a lordenament i han superat totes les
matries que conformen el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de
batxiller, independentment del fet que hagin completat o no els estudis
densenyaments professionals de msica.
- Alumnes densenyaments professionals de msica que no han cursat cap modalitat
de batxillerat (alumnes de batxillerat de msica)
Els alumnes densenyaments professionals de msica que noms han cursat les
matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxiller fins que no
hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis
densenyaments professionals de msica. Un cop superades les matries comunes de
batxillerat i els ensenyaments professionals de msica, aquests alumnes es poden
presentar a les PAU dacord amb les condicions que sestableixin en la normativa
corresponent.
C. Quadres de simultanetat dels estudis de msica amb lESO i el batxillerat
Tot seguit es resumeixen esquemticament les situacions de simultanetat destudis
considerades en aquest document.
ESO / MSICA
ESCOLA AUTORITZADA
CONSERVATORI O
SITUACI A
SITUACI B
CENTRE PROFESSIONAL
Cursant entre 3 i 4 hores
Cursant 4 hores o ms
Reducci mxima per curs
4 hores matries optatives de
4 hores matries optatives 4 hores matries
1r a 3r i una matria optativa
optatives de 1r a 3r i una
de 1r a 3r i una matria
especfica de 4t (*)
matria optativa
optativa especfica de 4t
especfica de 4t (*)
(*)
msica (matria comuna de 1r
a 3r)
msica (matria comuna
de 1r a 3r)
Reducci convalidaci
Reducci reconeixement segons models:
segons models:
CMU1 - Certificat
CMU2 - Certificat escola de msica autoritzada
conservatori o centre
EMU1 - Sollicitud alumnes
professional
EMU3 - Resoluci
EMU1 - Sollicitud alumnes EMU4 - Pla de seguiment quadrimestral
EMU2 - Resoluci
(*) Aquesta matria especfica de 4t dESO ha de ser la matria de msica o, en el cas
que litinerari escollit per lalumne no la inclogui, podr correspondre a una altra
matria optativa especfica.

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

11/12

BATXILLERAT / MSICA
ESCOLA AUTORITZADA
CONSERVATORI O
SITUACI B
SITUACI A
CENTRE PROFESSIONAL Cursant entre 3 i 5
Cursant 5 hores o ms
hores
Reducci mxima
4 hores franja doptativitat per curs
4 hores franja doptativitat 4 hores franja
doptativitat per curs 4 hores duna matria de modalitat
per curs
dun dels dos cursos
4 hores duna matria de
modalitat dun dels dos
cursos
Requisits:
- cursar estudis en una escola de msica autoritzada,
- haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau
professional de msica,
- cursar estudis que incloguin, com a mnim, llenguatge
musical o harmonia, instrument i prctica instrumental en
grup
Reducci convalidaci
Reducci reconeixement segons els models:
segons els models:
CMU3 - Certificat escola de CMU3 - Certificat escola de
CMU1 - Certificat
msica autoritzada
msica autoritzada
conservatori o centre
BMU3 - Sollicitud alumnes BMU3 - Sollicitud alumnes
professional
Resoluci DGFPIERE
BMU1 - Sollicitud alumnes BMU4 - Resoluci
BMU2 - Resoluci

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica

12/12

Supsits dincorporaci als estudis de batxillerat

Aquest document cont els apartats segents:
A. Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat
B. Incorporaci dalumnes al segon curs de batxillerat
C. Convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents de cicles
formatius
D. Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci professional
E. Cas especfic de la incorporaci al batxillerat d'alumnes que van cursar
batxillerat LOGSE
F. Cas especfic de la incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents del
batxillerat experimental o del COU
A. Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat
Amb carcter general, per no exclusiu, pot accedir al batxillerat i cursar-hi el primer
curs lalumne que estigui en possessi del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria (article 5 del Decret 142/2008). Tamb shi pot incorporar lalumne que es
trobi en altres situacions que consten en el mateix article daquest Decret o en alguna
daltra, les quals senumeren tot seguit:

Haver obtingut el ttol de tcnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitj
al qual havia accedit mitjanant una prova daccs.

Haver obtingut el ttol de tcnic superior per haver superat un cicle formatiu de
grau superior al qual havia accedit mitjanant una prova daccs.

Haver cursat estudis estrangers que hagin estat homologats (o estiguin en trmit
dhomologaci) al ttol de graduat en educaci secundria obligatria, al ttol de
tcnic o equivalent.

Tenir superats els estudis del primer cicle experimental (14-16) densenyament
secundari que sestableixen en lOrdre de 4 de maig de 1987 (DOGC nm. 854,
de 19.6.1987).

Haver superat un mdul professional experimental de nivell 2.

Haver obtingut el ttol de tcnic auxiliar de la formaci professional de primer grau

(FP-1).

Haver superat els tres cursos comuns darts aplicades i oficis artstics del pla de
1963.

Haver aprovat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP), amb dues
matries pendents com a mxim, en qu sinclouen els alumnes que, tot i haver
cursat el tercer de BUP, no nhan superat totes les assignatures.

Supsits dincorporaci als estudis de batxillerat

1/4

B. Incorporaci dalumnes al segon curs de batxillerat

Pot accedir al segon curs de batxillerat, a ms dels alumnes que procedeixin de primer
curs en les condicions que sestableixen a larticle 20 del Decret 142/2008, els alumnes
que es trobin en alguna daquestes situacions:

Haver accedit al segon curs de batxillerat procedent duna altra comunitat

autnoma.

Haver cursat estudis estrangers que hagin estat convalidats (o estiguin en trmit
de convalidaci) amb el primer curs de batxillerat o equivalent.

Haver superat el primer curs de batxillerat experimental.

Haver obtingut el ttol de batxillerat (BUP), en qu sinclouen els alumnes que, tot
i haver cursat el COU, no nhan superat totes les assignatures.

Haver obtingut el ttol de tcnic especialista de la formaci professional de segon

grau (FP-2).

Haver superat lltim curs despecialitat darts aplicades i oficis artstics.

En tot cas, lalumne que sincorpori al segon curs de batxillerat sense haver-ne cursat
el primer curs, a ms de cursar les matries comunes de segon curs sha dadscriure a
una modalitat, de la qual ha de cursar un mnim de quatre matries. Tamb cal que
faci el treball de recerca, excepte en els casos previstos en lapartat D.2. Exempcions i
convalidacions del treball de recerca del document Currculum al batxillerat.
En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, el centre ha de vetllar
perqu lalumne pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha
cursat.
C. Convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents de cicles
formatius
Larticle 6.5 de lOrdre EDU/554/2008 estableix el dret a la convalidaci de les matries
optatives i del treball de recerca del batxillerat dels alumnes que shi hagin incorporat
amb la titulaci de tcnic o tcnic superior de formaci professional especfica, darts
plstiques i disseny o densenyaments esportius.
Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:

La convalidaci de matries optatives que estableix lOrdre EDU/554/2008,

computa fins a un mxim de 4 hores lectives setmanals a cada curs, que
corresponen a les matries optatives dels dos cursos de batxillerat. La
convalidaci del treball de recerca computa les hores previstes per dur-lo a
terme.

Ats que les convalidacions anteriors afecten noms les matries optatives i el
treball de recerca, no es pot declarar exempt cap alumne de les matries
comunes o de modalitat prenent com a fonament daquesta exempci lOrdre

Supsits dincorporaci als estudis de batxillerat

2/4

EDU/554/2008. En tot cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat
cursen ms de tres matries de modalitat, es podr demanar lexempci duna
matria de modalitat, ja que aquesta excedeix de les tres matries de modalitat
que lalumne ha de cursar en cada curs de batxillerat.

Els alumnes que es vulguin acollir a all que preveu larticle 6.5 de lOrdre
esmentada han de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classes, al
director del centre on cursen els estudis de batxillerat, dacord amb el model
Sollicitud dexempci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat
un cicle formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior. Els alumnes
que aix ho facin podran estendre els efectes de la convalidaci a totes les
matries optatives a les quals tinguin dret dacord amb lOrdre, o b a un nombre
de matries optatives inferior. En la sollicitud han dindicar quines matries volen
fer constar en el seu currculum diversificat i fer constar explcitament que
coneixen el carcter irrevocable de la seva sollicitud.

La matria o matries que els alumnes hagin demanat de cursar shan de

superar necessriament per obtenir el ttol de batxillerat i comptabilitzaran com
qualsevol altra matria, tant a efecte de cmput de matries pendents per passar
de primer a segon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat.

La direcci del centre ha de resoldre la sollicitud, incorporar-la a l'expedient

acadmic i comunicar-la per escrit a l'alumne i, si s menor d'edat, als pares o
tutors legals.

A lexpedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut la convalidaci, i a les

actes corresponents, cal fer constar lexpressi Exempt per al treball de recerca
i per a les matries optatives que escaigui. Pel que fa a aquestes ltimes, cal
usar lexpressi genrica Matries optatives, sense especificar cap nom de
matria.

Els alumnes que han cursat determinats cicles formatius de grau mitj tenen dret a la
convalidaci de les matries de batxillerat que sindiquen en el document,
Convalidacions i correspondncies destudis dels cicles de formaci professional.
D. Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci professional
D'acord amb el que s'estableix a la disposici addicional de lOrdre ENS/62/2012, de
modificaci de lOrdre EDU/554/2008, davaluaci del batxillerat, l'alumne que hagi
obtingut un ttol de tcnic de formaci professional exclusivament obtindr el ttol de
batxillerat si supera les matries comunes del batxillerat.
La inscripci en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat,
no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat lalumne que
vulgui acollir-se al que preveu la disposici addicional de lOrdre esmentada ha de
sollicitar-ho explcitament a la direcci del centre on cursi els estudis de batxillerat.
Ats que l'obtenci del ttol de batxillerat per aquesta via no comporta el dret a
reconeixement de modalitat, si l'alumne vol comptar amb aquest reconeixement ha
d'adscriure's a una modalitat i cursar-ne les matries corresponents. Pel que fa a les

Supsits dincorporaci als estudis de batxillerat

3/4

matries optatives i al treball de recerca, en pot estar exempt si sacull al que es

preveu a lanterior punt C (de convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes
procedents de cicles formatius).
La qualificaci final de batxillerat daquests alumnes que ha de calcular el centre
educatiu s la mitjana aritmtica de la qualificaci final del cicle formatiu de grau mitj
dFP i la qualificaci mitjana de les matries comunes.
A la secci Currculum i batxillerat del web de la XTEC podeu consultar el document
Aclariments sobre laplicaci de la disposici addicional de lOrdre ENS/62/2012,
referent a lalumnat en possessi dun ttol de tcnic o tcnica de formaci professional
que superi les matries comunes de batxillerat.
E. Cas especfic de la incorporaci al batxillerat d'alumnes que van cursar
batxillerat LOGSE
Lalumne que hagi cursat, i no completat, els estudis de batxillerat que sestableixen en
el Decret 82/1996, de 5 de mar, ja extingits, pot incorporar-se als estudis de batxillerat
que sestableixen en el Decret 142/2008, de 15 de juliol, en les condicions que
estableixen les Instruccions de la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat
per determinar el currculum de lalumne que, havent cursat matries de batxillerat del
pla destudis establert per la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General
del Sistema Educatiu (LOGSE), sincorpora al batxillerat que estableix la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) a partir del curs 2009-2010.
El centre ha de vetllar pel compliment dall que, respecte del cmput del nombre
mxim de matriculacions en el batxillerat, estableix la normativa vigent.
F. Cas especfic de la incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents del
batxillerat experimental o del COU
Els alumnes que hagin cursat estudis incomplets del batxillerat experimental o del
COU podran sollicitar la incorporaci al batxillerat a la Direcci General dEducaci
Secundria Obligatria i Batxillerat. Amb aquest efecte, el director del centre ha de
trametre a la Direcci General la documentaci segent:

Sollicitud de lalumne, en la qual ha despecificar les matries que vol cursar, la

modalitat en qu es vol inscriure i el nom del centre on vol cursar els estudis.

Certificat acadmic on constin les qualificacions obtingudes en els dos cursos de

batxillerat experimental o en el COU.

Supsits dincorporaci als estudis de batxillerat

4/4

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de

jornada
El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i les situacions que es
detallen a continuaci, dacord amb el que disposen la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de
mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de
les administracions pbliques de Catalunya, modificada per la Llei 5/2012, del 20 de
mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les
estades en establiments turstics i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de
lempleat pblic, modificada per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos
generals de lEstat per a lany 2011.
A. Reducci per tenir cura dun fill menor de sis anys. La reducci es pot sollicitar
sempre que la persona sollicitant tingui la guarda legal del menor. La reducci
que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una
percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.
Es pot optar pel dret a gaudir de la compactaci de la reducci dun ter o de la
meitat de la jornada per jornades consecutives senceres des del moment en
qu es reincorpori a la feina desprs del perms de maternitat o de la setzena
setmana posterior al part, ladopci o lacolliment o desprs del perms de
paternitat.
Es t dret a la compactaci sempre que la persona beneficiria no estigui
privada de la guarda legal del menor per resoluci judicial. El perode de
compactaci no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni
per cap altre supsit. Quan el perode de gaudiment de la compactaci
coincideixi totalment o parcialment amb el perode de vacances durant el mes
dagost, el cmput del perode de compactaci queda interromput fins al
finiment del perode de vacances.
La concessi de la reducci de jornada s incompatible amb lautoritzaci de
compatibilitat. Les autoritzacions concedides resten suspeses dofici fins al
finiment del termini de la reducci.
Els fills successius donen dret a un nou perode de reducci de jornada que
posa fi al perode de qu sestigui gaudint.
Un cop iniciada la compactaci no shi pot renunciar. La persona sollicitant en
gaudeix per a tot el perode sense interrupcions.
El fet de compactar el primer any de reducci suposa una minoraci,
proporcional al temps compactat, del temps que resta de reducci de jornada
i/o, si sescau, la regularitzaci econmica que correspon. Aquesta
compactaci comporta, en qualsevol cas, el manteniment de les retribucions
del 80% o del 60%, una vegada finalitzat el perode de reducci de jornada,
durant el perode de temps necessari per a equiparar les retribucions
percebudes i les jornades realitzades a les duna situaci en qu no shagi
compactat el primer any de la reducci de jornada.
B. Reducci per tenir cura dun fill menor de dotze anys. Sens perjudici del que
estableix lapartat anterior, les persones que per ra de guarda legal tenen cura

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada

1/2

C. directa dun fill menor de dotze anys poden gaudir duna reducci dun ter o de
la meitat de la jornada, amb la reducci proporcional de les retribucions.
D. Reducci per tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o
sensorial que no fa cap activitat retribuda. La reducci es pot demanar sempre
que es tingui la guarda legal de la persona discapacitada. La reducci que es
pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una
percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.
E. Reducci pel fet de tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de
consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda del 65%
o ms o amb un grau de dependncia que li impedeix ser autnom, o que
requereix dedicaci o atenci especial. La reducci que es pot demanar s dun
ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60%
de la retribuci ntegra, respectivament.
F. Reducci per fer efectiva la protecci o el dret a lassistncia social ntegra
duna dona vctima de violncia de gnere. La reducci que es pot demanar s
dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del
60% de la retribuci ntegra, respectivament.
G. Reducci per discapacitat legalment reconeguda quan, per aquest motiu, sha
de rebre tractament en centres pblics o privats en horari laboral. La reducci
que es pot demanar en la jornada laboral s lequivalent al temps que la
persona afectada ha de dedicar al tractament, amb percepci de les
retribucions ntegres.
H. Reducci de jornada de com a mnim la meitat de la jornada de treball per tenir
cura dun fill menor de 18 anys durant lhospitalitzaci i el tractament continuat
del menor afectat per cncer o qualsevol malaltia greu que implica la necessitat
de tenir-ne cura de manera directa, contnua i permanent, amb la percepci de
les retribucions ntegres.
Totes aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de
qualsevol activitat econmica.

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada

2/2

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
INSTRUCCIONS de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres
Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de
lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de
maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de
desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012.
Per a lelaboraci daquesta estadstica el Departament dEnsenyament disposa ja de
les dades dels professors dels seus centres obtingudes dels fitxers de gesti i de les
dades dels alumnes obtingudes de la matrcula mecanitzada. Malgrat aix, el
Departament no t totes les dades necessries per a lelaboraci de lestadstica
prevista en el Programa anual per al 2012.
Les dades que els centres han de lliurar sobtindran a partir duns formularis
accessibles des dInternet.
Per portar a terme aquesta recollida de dades es dicten les instruccions segents:
Primera
Aquestes instruccions afecten els centres que imparteixen:

Educaci infantil exclusivament: centres pblics i privats.

Educaci infantil i primria: centres privats i aquells centres pblics la titularitat
dels quals no s del Departament dEnsenyament.
Educaci especial especfica: centres pblics i privats.
Educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius): centres pblics i
privats.
Arts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny: centres pblics i privats.
Msica: centres pblics i privats.
Dansa: centres pblics i privats.
Idiomes: escoles oficials.
Art dramtic.
Conservaci i restauraci de bns culturals.
Ensenyaments esportius: centres pblics i privats.
Educaci dadults: centres pblics i privats.
Estudis de sistemes educatius estrangers.
Ensenyaments a distncia.

Segona
Segons el que disposa larticle 34 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, dEstadstica
de Catalunya, s obligatori subministrar la informaci necessria per elaborar les
estadstiques dinters de la Generalitat.
Els centres educatius han demplenar els formularis que els corresponen segons els
nivells que imparteixin.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
Tercera
Els centres pblics i privats que imparteixen exclusivament educaci infantil han
demplenar el formulari, a efectes estadstics, amb dades referents a:
Unitats per cursos
Unitats concertades/subvencionades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal educador o docent segons:
Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Altre personal del centre:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Necessitats educatives especials
Nacionalitat
Llengua estrangera que estudien
Quarta
Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci primria han demplenar el formulari amb
dades referents a:
Unitats per cursos
Unitats concertades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques
Promoci dels alumnes de 6 de primria
Personal docent segons:
Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Nivell que imparteixen
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
Cinquena
Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci
secundria i/o ensenyaments darts plstiques i disseny i/o estudis superiors de
disseny no caldr que emplenin la major part de dades del formulari. El programari
SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les
dades davaluaci dels alumnes. El director o directora del centre ha de verificar que
les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu
es comunicar quan estar operativa aquesta funci.
A ms, el centre haur demplenar les dades que no shagin exportat del programari
com:
Grups per nivells
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques
Sisena
Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o
estudis superiors de disseny han demplenar el formulari amb dades referents a:
Grups per nivells
Grups concertats
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques
Personal docent segons:
L loc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Nivell que imparteixen
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Avaluaci dels alumnes
Setena
Els centres pblics i privats especfics deducaci especial han demplenar el formulari
amb dades referents a:
Unitats per nivells
Unitats concertades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal docent segons:

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal tcnic segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Tipus de discapacitat
Tipus dassistncia al centre deducaci especial
Nacionalitat
Alumnes de programes adaptats de garantia social segons la famlia professional
Vuitena
Els centres pblics i privats que imparteixen ensenyaments de rgim especial
didiomes, msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i
ensenyaments esportius han demplenar el formulari amb dades referents a:
Personal docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Sexe
Curs
Edat
Especialitat
Graduaci (finalitzaci destudis)
Novena
Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci
dadults no caldr que emplenin la major part del qestionari.
El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al
qestionari les dades de matrcula. El director del centre ha de verificar que les dades

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es
comunicar quan estar operativa aquesta funci.
A ms, el centre haur dacabar de completar algunes dades referents a lavaluaci.
Desena
Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci dadults han demplenar el formulari amb
dades referents a:
Personal docent segons:
Titulaci
Sexe
Dedicaci
Edat
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Sexe
Edat
Tipus densenyament
Nacionalitat
Alumnes que han superat estudis
Onzena
Els centres privats que imparteixen plans destudis estrangers han demplenar el
formulari amb dades referents a:
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal docent segons:
Sexe
Dedicaci
Edat
Nacionalitat
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Necessitats educatives especials
Nacionalitat
Llengua estrangera que estudien
Dotzena
El centre que imparteix ensenyaments a distncia ha demplenar el formulari amb
dades referents a:

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
Alumnes segons:
Sexe
Nacionalitat
Ensenyament
Curs
Modalitat/especialitat
Avaluaci
Tretzena
Els formularis shan demplenar abans del 31 doctubre de 2012.
Els centres que imparteixen formaci permanent dadults i ensenyaments esportius
emplenaran els formularis durant el segon trimestre del curs acadmic. Sinformar per
correu electrnic de la data dobertura de laplicaci.
Les escoles oficials didiomes emplenaran un altre formulari amb dades referents al
segon quadrimestre.
El centre que imparteix ensenyaments a distncia emplenar un segon formulari amb
les dades referents al segon quadrimestre i un tercer formulari amb les dades del
tercer trimestre de GESO.
Catorzena
El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci,
Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats
estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les
caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2012, de 27
de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany
2012.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
INSTRUCCIONS de 19 de juny 2012 per a la recollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes
Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de
lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de
maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de
desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012.
Primera
1.1. Els centres educatius que imparteixen educaci infantil i primria, educaci
secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius), programes de qualificaci
professional inicial, ensenyaments darts plstiques i disseny i estudis superiors
de disseny han de lliurar el fitxer informtic de dades que es descriu en aquest
document.
1.2. La direcci dels centres ha de comprovar que els fitxers de dades sajusten a les
especificacions daquest document.
1.3. Tots els centres han de fer tramesa de les dades de matrcula actualitzades de
tots els alumnes del centre.
1.4. El Departament dEnsenyament proveir els centres de les instruccions adients
per a la creaci, la verificaci i la transmissi dels fitxers.
Segona
Els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats han de lliurar al
Departament dEnsenyament, abans del 31 doctubre de 2012, les dades dels alumnes
que cursen educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria, batxillerat,
cicles formatius de formaci professional, cicles formatius de formaci especfica darts
plstiques i disseny i estudis superiors de disseny.
Tercera
3.1. El Departament dEnsenyament, mitjanant els procediments adients,
comprovar ladequaci de les dades a les especificacions que sindiquen a
continuaci i, si escau, informar els centres de les dades errnies perqu les
esmenin.
3.2. Les dades dels alumnes sintegraran en el fitxer Alumnat matriculat, descrit en
lannex 2 de lOrdre ENS/125/2011, de 13 de maig, dactualitzaci dels fitxers
que contenen dades de carcter personal gestionats pel Departament
dEnsenyament.
Quarta
El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci,
Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les
caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2011, de 27
de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany
2012.
Descripci del fitxer
Cada centre ha delaborar un nic fitxer amb les dades dels alumnes dacord amb la
descripci que sindica a continuaci.
Nom del fitxer: CENTRE8.TA1, on CENTRE8 s el codi que t assignat el centre.
Format: ASCII de registre fix.
Contingut: Cont les dades dels alumnes i t una longitud de 354 posicions. Els camps
mantenen la seva longitud encara que estiguin en blanc. Entre camp i camp no hi ha
dhaver cap carcter ni cap espai en blanc.
Nmero dordre, nom i descripci dels camps:
1. NOM

NOM DE LALUMNE. s un camp de 15 posicions on sha descriure el nom

de lalumne. Si el primer cognom cont partcules, es posaran a continuaci
del nom.

2. COGNOM1

PRIMER COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el primer cognom de

lalumne. Si el cognom cont partcules que el separen del nom, es posaran
al darrere del nom.

3. COGNOM2

SEGON COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el segon cognom de

lalumne, si en t.

4. TIPUS_DOC

TIPUS DE DOCUMENT. Camp duna posici per indicar el tipus de

document didentificaci de lalumne (DNI, NIE, passaport). Es codificar
segons sindica al document GUIA-MAT.

5. DOCUMENT

NMERO DE DOCUMENT. s un camp de 14 posicions on es consignar

el nmero del document de lalumne. Shi han dindicar tant els nmeros
com la lletra, si en t (els DNI i NIE han de portar la lletra de manera
obligatria). No shi han dincloure espais en blanc ni cap signe de
puntuaci.
Per als alumnes de nacionalitat espanyola a partir dels 16 anys, ser
obligatori indicar-ne el DNI i es validar que aquest sigui correcte.
Per als alumnes daltres nacionalitats a partir dels 16 anys, ser obligatori
indicar-ne el NIE o el passaport i es validar que el codi sigui correcte en el
cas del NIE.

6. LLIURE

s un camp de 6 posicions que sha de deixar en blanc.

7. ADRECA

ADREA. Camp de 30 posicions on sha descriure ladrea actual de

lalumne sense fer-hi constar el municipi ni el codi postal.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
8. CODIMUN

CODI MUNICIPAL. Camp de 5 posicions que indica el municipi de ladrea

actual de lalumne. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE.
Vegeu la taula 6 del document GUIA-MAT.

9. CP

CODI POSTAL. Camp de 5 posicions per escriure-hi el codi postal

corresponent a ladrea actual de lalumne.

10. TELEFON

Camp de 9 posicions per indicar el telfon que dna lalumne o la famlia de

lalumne.

11. DATANAIX

DATA de NAIXEMENT de lalumne. s un camp de 6 posicions amb el

format: DDMMAA.

12. SEXE

Camp duna posici: H per a homes i D per a dones.

13. NACIONALIT NACIONALITAT. Camp de 3 posicions que indica la nacionalitat de

lalumne, codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT.
Si es deixa en blanc, sentn que s espanyol.
14. CIP

Camp de 14 posicions on sha dintroduir el Codi dIdentificaci Personal

(CIP) de la Targeta Sanitria Individual (TSI) de lalumne. Si no es disposa
daquesta dada, el camp es deixar en blanc.

15. DEFICITS

Camp duna posici per indicar la causa principal de les possibles

necessitats educatives especfiques de lalumne. Es codificar segons
sindica al document GUIA-MAT.
En el cas dalumnes amb ms duna causa de necessitat educativa
especfica, shi indicar la dominant. Els documents acreditatius shan
dindicar en el camp ACI.

16. DATAMAT

DATA DE MATRCULA. Camp de 6 posicions per indicar la data en qu

lalumne es matricula per al curs 2012-2013. En format DDMMAA.

17. CENTRE

CODI CENTRE. Camp de 8 posicions per escriure-hi el codi del centre on

sha matriculat lalumne.

18. ANY

ANY ACADMIC. Camp de 4 posicions per indicar lany acadmic; aix, el

curs 2012-2013 sindicar 2013.

19. REPETIDOR

Camp duna posici per indicar si lalumne s la primera vegada que fa el

curs actual o si s repetidor.
Sentn per repetidor lalumne que fa el mateix curs que el cursat lany
anterior perqu no ha aprovat les matries necessries per passar de curs.
Sha de considerar repetidor lalumne que estigui en aquesta situaci tot i
que el pla destudis hagi canviat dun any a laltre. No saplicar aquest
concepte en els cicles formatius ni en el batxillerat nocturn.
Aix, aquest camp somplir amb una R en el cas que lalumne sigui
repetidor i es deixar en blanc en cas contrari.
Per a lalumne de batxillerat nocturn i cicles formatius aquest camp es
deixar sempre en blanc.

20. ACCES

Camp de 4 posicions que es deixar en blanc.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
21. PLADESTUDI PLA DESTUDIS. Camp de 3 posicions que somple segons els estudis que
cursa lalumne. Vegeu la taula 1 de Pla destudis del document GUIA-MAT.
22. TIPUSENS

TIPUS DENSENYAMENT. Camp de fins a 4 posicions que indica el tipus

especfic destudis que cursa lalumne. Sha domplir segons la taula 2 de
tipus densenyament (document GUIA-MAT). Si el codi t menys de 4
carcters, cal acabar domplir-lo amb blancs.

23. CURS

CURS ACADMIC. Camp duna posici que indica el curs que fa lalumne,
dacord amb el que sindica en el quadre 1 de cursos segons el Pla destudis
del document GUIA-MAT.
Per a lalumne destudis estrangers, la indicaci del curs en qu es matricula
es fa segons ledat en data 31/12/2012. Vegeu el quadre 1 del document
GUIA-MAT.
Si lalumne no es matricula del curs sencer, aqu shi ha de fer constar el
curs ms alt entre totes les matries de qu es matriculi.

24. GRUP

Camp duna posici que indica el grup al qual pertany lalumne. Es pot
omplir amb lletres o xifres. En cas que noms hi hagi un grup de cada curs,
somplir amb A.
Un grup s el conjunt dalumnes que reben lensenyament de totes les
matries obligatries comunes dun curs pels mateixos professors, en la
mateixa aula i amb el mateix horari.
Els centres deducaci primria que tenen alumnes de diferents cursos en
un mateix grup classe (grups mixtos) han de posar M en aquest camp.

25. TORN

Camp duna posici que indica lhorari. Somple segons:

T a distncia
D dirn ordinari
M intensiu de mat

N nocturn
V intensiu de tarda

26. BLOC

Camp que han dutilitzar els centres deducaci primria que tenen grups
mixtos, atenent les especificacions que es fan a la GUIA MAT.

27. SOLTES

Camp duna posici que indica que un alumne de batxillerat no es matricula

del curs complet, sin que es matricula noms de les matries que li
manquen per aconseguir el ttol.
S Per a alumnes que no es matriculen de curs complet.
C Per a alumnes que es matriculen de curs complet.

28. 1R_IDIOMA

PRIMER IDIOMA. Camp de 3 posicions per escriure, en el cas dhaver-hi

idioma en el curs, el codi corresponent segons la taula 3 del document
GUIA-MAT. Si no es cursa cap idioma, cal posar-hi NO.

29. OP_ANT

Camp de 18 posicions, que cal deixar en blanc.

30 a 36. SOLPEN1 a SOLPEN7. Camps de 3 posicions per escriure-hi les matries pendents
de cursos anteriors o b les matries soltes de les quals es matricula
lalumne. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.
37. 2N_IDIOMA

IDIOMA OPTATIU. Camp de 3 posicions per indicar el codi de lidioma que

cursa lalumne, a ms del que consta com a obligatori en el pla destudis.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no en fa, poseu-hi
NO. En el cas del batxillerat, el segon idioma shaur domplir amb els codis
de les matries optatives del batxillerat a la taula 3 del mateix document.
38. F_RELIGIO

FORMACI RELIGIOSA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si

lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria de religi.
Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.

39. OP_ED_FIS

ENSENYAMENT FSICA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si

lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria deducaci
fsica. Shi posar S si en fa i N en cas contrari. Cal deixar-lo en blanc si
lalumne ja en fa obligatriament.

40. ASSEGURAN EXEMPT DASSEGURANA ESCOLAR. Camp duna posici que indica si
s exempt dassegurana escolar. Es codifica amb E per a lalumne exempt
dassegurana i es deixar en blanc per a la resta.
41. PROC_AC

PROCEDNCIA ACADMICA. Camp duna posici on sha dinformar la

titulaci que sha presentat per accedir a determinats nivells educatius.
Noms sha domplir per als estudis postobligatoris atenent la codificaci
que sespecifica al document GUIA MAT. La resta de nivells educatius
deixaran en blanc aquest camp.

42. PAIS_RESI

PAS DE RESIDNCIA. Camp de 3 posicions per indicar el codi del pas de

residncia. Si est en blanc correspon a Espanya. Es codifica segons la
taula 4 del document GUIA-MAT.

*43. CONVOC

CONVOCATRIA 2n DE BATXILLERAT. Camp duna posici per indicar la

convocatria en qu es matricula lalumne. Pot ser 1, 2, 3, 4, 5

44. PAU_ANT

Camp de 14 posicions que es deixar en blanc.

45. ACI

Camp per indicar la documentaci que lalumne ha aportat si ha acreditat,

mitjanant un document de lEAP corresponent, que ha de ser subjecte
dadaptaci curricular individualitzada. Vegeu el document GUIA-MAT.
Aquest camp completa la informaci recollida en el camp DFICITS,
referent a la causa de les necessitats educatives especfiques. Ha destar en
blanc per als alumnes que no en tenen cap.

46. ENSCAST

ENSENYAMENT EN CASTELL. Camp duna posici per indicar si lalumne

deducaci infantil o primria ha de rebre atenci individualitzada en
castell.

47. C_MUNNAIX. CODI MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de cinc posicions per indicar-hi el
codi INE del municipi de naixement de lalumne. Somple segons la Taula de
Codis de Municipis de lINE. Els codis dels municipis de Catalunya estan
identificats a la taula 6 del document GUIA MAT. En el cas dels municipis
estrangers aquest camp somplir amb 99999 i el nom del municipi
sindicar en el camp N_MUNNAIX.
48. N_MUNNAIX. NOM DEL MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de trenta posicions per
indicar-hi el nom del municipi de naixement de lalumne estranger. Per a la
resta, cal deixar-ho en blanc.
49. PAIS_NAIX.

PAS DE NAIXEMENT. Camp de 3 posicions per indicar el pas de

naixement de lalumne. Si est en blanc correspon a Espanya. Codificat
segons la taula 4 del document GUIA-MAT.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General
50. PROV_NAIX. PROVNCIA DE NAIXEMENT. Camp de 2 posicions per indicar la provncia
espanyola on va nixer lalumne. Codificat segons la taula 5 del document
GUIA-MAT.
51. ERROR

Camp ds intern del programa. Cal deixar-lo EN BLANC.

Nota:
Els camps senyalats amb * davant del numeral han demplenar-los noms els alumnes que han de fer les
PAU.

M. Models
Els models, en format pdf emplenable, es poden consultar al cercador de
lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius.
M1. Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en l'etapa
d'educaci secundria - Model
M2. Documentaci acadmica per a la formaci professional - Models
-. Models comuns
M2.1. Sollicitud i resoluci d'exempci de la formaci prctica - Model
M2.2. Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
universitaris - Model
M2.3. Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves
d'accs a la universitat (PAU)
-. LOGSE - Models
M2.1. Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional especfica Model
M2.2. Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica - Model
M2.3. Certificats d'estudis. Formaci professional especfica - Model
-. LOE - Models
M2.1. Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional inicial - Model
M2.2. Actes d'avaluaci. Formaci professional inicial - Model
M2.3. Certificat de qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci
professional inicial - Model
M2.4. Certificat de cicle formatiu finalitzat. Formaci professional inicial - Model
M2.5. Certificat d'acreditaci de competncies. Formaci professional inicial Model
M3. Documentaci acadmica per als ensenyaments esportius - Models
M3.1. Expedient acadmic. Ensenyaments esportius - Model
M3.2. Sollicitud i resoluci d'exempci de la formaci prctica - Model

M3.3. Sollicitud d'exempci de les proves especfiques o dels requisits d'accs

als ensenyaments esportius - Model
M3.4. Acta d'avaluaci. Ensenyaments esportius - Model
M3.5. Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius - Model
M3.6. Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
universitaris - Model
M4. Documentaci acadmica per als PQPI - Models
M4.1. Certificat per a la matriculaci als mduls C - Model
M4.2. Full de matrcula als mduls obligatoris - Model
M4.3. Acord formatiu - Model
M4.4. Documents d'avaluaci - Mduls A, B - Models
M5. Sollicitud d'exempci de matries de batxillerat per als alumnes que han
superat un cicle formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior Model
M6. Certificat oficial d'estudis obligatoris - Model
M7. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci
educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre. ESO - Model
M8. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o els
ensenyaments alternatius per als alumnes de nou ingrs en el centre.
Batxillerat - Model
M9. Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no justificades
del personal - Model
M10. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions
per absncies o impuntualitats no justificades (personal funcionari) - Model
M11. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions
per absncies o impuntualitats no justificades (personal laboral) - Model
M12. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades als serveis
territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes daplicar la
deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador - Model
M13. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de
Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta
dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal amb
vinculaci administrativa) - Model

M14. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de

Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta
dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal laboral) Model
M15. Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga Model
M16. Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional Model
M17. Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de
carcter personal i de material que elaboren (menors d'edat) - Model
M18. Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de
carcter personal i de material que elaboren (majors d'edat) - Model
M19. Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i
recursos digitals a Internet per treballar a l'aula - Model
M20. Comunicaci relativa als alumnes de ms de 14 anys per menors d'edat:
s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula - Model
M21. Declaraci responsable justificativa d'absncia per motius de salut o
d'assistncia a consulta mdica - Model
M22. Documentaci relativa a la simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat
amb estudis de msica o de dansa - Models
CDA1. Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa en
qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a
CDA2. Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada en qu s'acredita el
curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/a per al
reconeixement dels estudis de dansa en l'ESO o de la matria d'educaci fsica
en el batxillerat
CDA3. Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada per tal que l'alumne/a
pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la
franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica
EDA1. Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un
centre professional o en una escola de dansa autoritzada
EDA2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives
i/o de la matria d'educaci fsica i/o de la matria de msica de l'ESO als
alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un
centre professional de dansa

EDA3. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries

optatives i/o de la matria d'educaci fsica de l'educaci secundria obligatria
(ESO) als alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa
autoritzada
EDA4. Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament l'etapa
d'ESO i estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada
BDA1. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una
matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis
de dansa en un conservatori o en un centre professional
BDA2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la
franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de
batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional
BDA3. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una
matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis
de dansa en una escola de dansa autoritzada
BDA4. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la
franja d'optativitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de
dansa en una escola de dansa autoritzada
BDA5. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de la matria
d'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de
dansa autoritzada
CMU1. Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica
en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a
CMU2. Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada en qu s'acredita el
curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/a per al
reconeixement dels estudis de msica en l'ESO
CMU3. Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada per tal que
l'alumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de
batxillerat de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat
EMU1. Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o
centre professional o en una escola de msica autoritzada
EMU2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives
i/o de la matria de msica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als
alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un
centre professional de msica

EMU3. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries

optatives i/o de la matria de msica de l'educaci secundria obligatria (ESO)
als alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
EMU4. Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament l'etapa
d'ESO i estudis de msica en una escola de msica autoritzada
BMU1. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una
matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un
conservatori o en un centre professional
BMU2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la
franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en
estudis de msica en un conservatori o en un centre professional
BMU3. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una
matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una
escola de msica autoritzada
BMU4. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la
franja d'optativitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola
de msica autoritzada