ANLISI CARTOGRFICA I HISTRICA DUN MAPA

Qualsevol fenomen artstic o dhistria de lArt el situem en un temps i en un espai.

Respon a dos possibilitats:
1. Localitzaci de la informaci. Necessitat de consulta. Recorrem a dos mapes:
Mapa de gran Escala. Samplien la representaci. Serien els mapes
topogrfics, etc.
Mapa de petita Escala. Petita representaci, gran reducci. Serien els mapes
generals, els mapa-mundi, els atles, etc.
2. Representaci de la informaci. Cartografia temtica. Pot haver-hi tantes classes de
mapes en funci del tema: poltic, social, cultural, econmic, art, religiositat,
demografia, etc. Necessitem un mapa base, en funci dell em de situar la informaci;
poden ser mapes de carcter esquemtic (mitjanant figures geomtriques), em de
collocar, situar la informaci sobre el mapa base. Aquesta acci sanomena
implantaci. Aix podem:
Implantar poca densitat dinformaci. Sn els anomenats Mapes de Primer
Nivell. Mapes on domina laspecte temtic, on domina la sntesi, sn mapes
didctics. Selimina molta informaci que no es considera tant significativa i
tant sols es deixa all ms important. s probablement ms esquemtic i s
ms entenedor.
Implantar molta quantitat, molta densitat dinformaci. Sn els anomenats
Mapes de Segon Nivell. Es precisa i es concreta molt. Per exemple: els
mapes de lEscola dAlemanya.
Classes, tipus de mapes en funci de la coordenada temps:
Mapes esttics. Representa una informaci temtica en un moment determinat.
Mapes dinmics. Representa una informaci temtica al llarg del temps.
Classes, tipus de mapes en funci de la coordenada espai:
Mapa esttic fix. No representa cap moviment.
Mapa esttic devoluci. Mapa que representa canvis destat en lespai.
Mapa esttic de fluxos. Mapa que en els seus desplaaments en lespai observem
moviments.
Mapa dinmic devoluci. Sexpressa levoluci i els canvis al llarg del temps i
alhora, canvis destat en lespai.
Mapa dinmic de fluxos. Expressa levoluci i els canvis al llarg del temps i alhora
moviment mitjanant fletxes, lnies, fluxos.
Possibilitats dimplantaci de la densitat dinformaci en el mapa:
Implantaci
(per exemple
Implantaci
Implantaci

puntual. Mitjanant punts, localitats especifiques que indiquen quelcom

batalles).
zonal. Mitjanant les zones sens representa la informaci.
lineal. Mitjanant lnies veiem la informaci que es representa.

Existncia de variables:
Variables de nomenclatura (lletres i nmeros) o smbols alfanumrics, que siguin
estrictament necessaris en el tema del mapa representat.
Tipologia de la lletra:
- Noms / accidents de carcter poltic. Lletra de la tipologia rod.
- Noms / accidents de carcter fsic. Lletra de la tipologia cursiva.

Grandria de la lletra:
- Lletra caixa Alta (majscula). Noms de primer nivell.
- Lletra caixa Baixa (minscula). Noms de nivell inferior.
Utilitzaci del color:
- Mars, rius, llacs, etc. Accidents hidrogrfics -> color blau.
- Muntanyes, pennsules, etc. -> color negre.

Els smbols alfanumrics tamb ens indiquen la orientaci; segons com i on estn collocats
els noms representats en el mapa.
Variables visuals o smbols cartogrfics. Es poden representar o implantar en un mapa
amb la:
Variable visual forma. T la propietat dassimilar, dassociar. Quan hi ha
altres formes dins del mapa es discrimina, es diferencien amb diferents
formes (explicades a la llegenda).
Variable visual orientaci. Assimila, associa i a ms s un refpr de
discriminar i diferenciar dins la mateixa associaci. s doncs, la mateixa
forma per afegint diferents
variants. Per exemple; fenomen gremial
(triangle) i diferents gremis (diferents triangles o diferents posici dels
triangles).
Variable visual color. Associaci de color amb entitats diverses i alhora
discriminant i diferenciar-les entre elles. Per exemple: segons el color, els
colors clids representarien ms mortalitat i els colors freds menys mortalitat.
Variable visual gra. s una bona opci per ordenar. El gra s la trama, no la
intensitat sin la densitat. Per exemple; ms trama implica ms densitat:
pasos ms rics, fenomen ms important. Menys trama implica menys
densitat: pasos ms pobres o fenomen menys important.
Variable visual valor. s la intensitat del color, s la fora del color.
Variable visual grandria. Ens pot mostrar la variable de la quantitat.
Implantaci puntual i menys com lineal.
Existeixen
cartogrfics:

diferents

o
o
o

implantacions dins

les diferents

variables visuals o

smbols

Implantaci puntual.
Implantaci lineal.
Implantaci zonal.

Mapes anamrfics. Sn mapes deformats expressament perqu sexpressa quelcom.

Visualment es dibuixen els territoris ms importants segons el tema i ms grans. I a la
inversa. Sutilitzaria la variable visual de grandria amb implantaci zonal.
La cartografia temtica t alguns elements complementaris com ara;
-

El ttol (ens identifica el tema del mapa)

Llegenda corresponent amb el seu significat
Elements dorientaci geogrfica (a travs del smbol dibuix del polo Nord)
Dibuix de les lnies de longituds i latituds
Les coordenades geogrfiques i tamb en els mapes base est representada lescala.

El mapa temtic s un mapa que, sobre una base topogrfica elemental de referncia,
transmet o destaca alguna idea, pauta de distribuci o teoria sobre el territori representat
mitjanant nombrosos i variats recursos de tcniques d'expressi cartogrfiques.

s un mapa de temtica demogrfica i poltica. El mapa

base s esquemtic. s un mapa de primer nivell. s un mapa esttic; no hi ha moviment temporal,
cronolgic, i de fluxos. Presncia de la variable visual de forma. Existeixen smbols alfanumrics: la
nomenclatura (els noms dels pobles).

s un mapa de primer nivell.

s un mapa esttic, de fluxos. Els elements complementaris formen part de la llegenda. El mapa cont
la variable visual de forma i color amb implantaci zonal i tamb la variable visual forma amb
implantaci lineal (la forma de les fletxes, les rutes, els itineraris). Cont smbols alfanumrics
mitjanant lletres que formen els diferents noms dels pobles germans i visigots.

s un mapa dinmic
devoluci (ens indica els moments diversos que van haver-hi). Cont implantacions lineal (variable

visual forma), puntual i zonal. Cont la variable visual del valor / intensitat que ens ordena levoluci de
lIslam i tamb cont la variable visual color.

TREBALL INFORMATIU
1. Informaci temtica:
Bibliografia.
Documentaci complementria. til per acabar dentendre lobjecte, el perode, etc.,
destudi.
2. Investigaci temtica:
Fonts bibliogrfiques.
Fonts iconogrfiques.
Fonts arqueolgiques.
Fonts escrites. Shan de sotmetre a un anlisi, a una crtica:
o Anlisi extern, analitza les caracterstiques externes, formals, del suport.
Hi ha dues cincies o coneixements diferents:
-Diplomtica. Estudi del document per si mateix, del suport.
-Paleografia. Analitzar i estudiar lescriptura. La paleografia ens dna
els criteris de; transliteraci (traducci dun text duna llengua a una
altre), passar de lescriptura antiga a carcters actuals, de
impremta, llegibles avui dia, aquest procs sen diu transcripci i
sempre s necessria. Per ltim, el criteri de traducci.
o

Anlisi intern, analitza el contingut del text, del llibre o del fragment.

Normalment els textos transcrits acostumen a anar acompanyats dun fragment, dun resum
del contingut que cont el text, anomenat regesta o regest. Es tracta dun petit resum del
que trobarem, inclou el nom de lautor, lpoca i el nom o el ttol de la classe dobra de que es
tracta (en cas que sigui coneguda o famosa).
El treball de sntesi es tracta duna exposici breu dels punts essencials d'un assumpte o
matria.
COMENTARI DE TEXT
Elements i possibilitats que em de tenir en compte per realitzar un correcte comentari de text:
1.
2.
3.
4.

Classe, tipus de text.

Mirar de caracteritzar lautor o els autors del text.
Analitzar el contingut.
El contingut, la informaci que extraiem del text posar-la en el context
determinat de lobra.
5. Petit resum.
Sovint com que no agafem lobra dels seus arxius originaris, sin que lextraiem de llibres on
ja sinclouen cpies de fragments daquestes obres, textos o discursos, safegeix aquesta
informaci complementria a sota del regest.

EXEMPLE COMENTARI DE TEXT

DOCUMENT 1.1: Segle I.
Fragments de la Germnia de Corneli Tcit (c.55-120) que parla dels costums dels pobles germnics.
TCIT, Obres Menors, La Germania, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, Cap.7-11
Elegeixen els reis atenent la noblesa; els cabdills, pel coratge. El poder dels reis no s absolut ni arbitrari; els cabdills, ms que per
lautoritat, governen per lexemple, per ladmiraci que desperten si sn decidits, si es fan notar, si sn davanters en la lluita. A
ms, ni condemnar a mort, ni empresonar , ni tampoc pegar no s perms sin als sacerdots i no com a pena, ni per ordre del
cabdill, sin com per imperi del du, que, en la seva creena s present a les batalles. Porten al combat unes efgies i certs
smbols, trets dels boscos sagrats . I lestmul ms actiu a llur coratge s que no fan lesquadr a latzar o laglomeraci fortuta,
sin la famlia o el parentiu; i prop dells hi ha les ms cares penyores i, ax, poden sentir els crits de les dones, els plors dels
infants, aquells sn per cadasc els testimonis ms sagrats, aquests els lloadors mxims. A les mares, a les mullers, presenten
llurs ferides i elles no temen de comptar-les, i porten als que combaten menjar i encoratjament.[...]
Creuen, que hi ha en elles quelcom div i proftic i ni menyspreen llurs consells ni negligeixen llurs respostes . En temps del div
Vespasi hem vist Valeda, llarg temps tinguda per molts dells com una divinitat, i ms antigament encara veneraren Albruna i
moltes daltres, no per adulaci, ni com si shaguessin fet deesses.
[...] Opinen que no escau a la grandesa dels deus tancar-los entre parets, ni representar-los amb cap mena dhumana figura;
consagren selves i boscatges i amb noms de dus nomenen aquell indret, que noms amb reverncia esguarden[...]
Les petites qestions sn resoltes pels prohoms, les ms importants per tothom, de tal manera, no obstant, que fins aquelles la
resoluci de les quals correspon al poble, sn discutides primerament pels prohoms. Si res sobtat o fortut no sesdev,
sapleguen en jorns determinats : en la lluna nova o en el ple ,perqu creuen que aquesta manera de comenar s la ms
favorable a la deliberaci. I no compten, com nosaltres [es refereix als romans] per dies, sin per nits: aix estableixen els terminis,
aix fan els tractes, semblant els s que la nit s portadora del dia [...]

1. Classe, tipus de text. En aquest cas, es tracta dun text narratiu que explica una poca, uns
costums. s un text histric. Originriament escrit en llat. s una obra coetnia als fets descrits
en el text.
2. Mirar de caracteritzar lautor o els autors del text. Lautor del text s Publius Cornelius
Tacitus, era originari de les Gllies i de famlia senatorial. Va ostentar diversos crrecs tils. Fou
un historiador ben documentat i rigors. La majoria de les seves obres descriuen fets propers a
ell mateix, s a dir, descriu fets coetanis a ell. Els seus textos tenen intencionalitat moralitzant.
Realitza dues tipologies dobres:
o Obres majors. Sn histries, narracions de lImperi Rom: Historiae, explica els
principals esdeveniments de la Dinastia Flabia i Annales, narra els principals
esdeveniments de la Dinastia Judeo-cristiana, des de lany 14 fins al 68 (la
caiguda i mort de Nar).
o Obres menors. Sn obres monogrfiques o concretes. Agricola (era el nom del
seu sogre), explica, a travs de la figura del seu sobre, la intervenci dels romans
en terres angleses. De origene et situ Permanorum, narra lestabliment, els
orgens dels pobles germnics. s un autor contemporani a aquests fets, per, hi
ha una intenci present, una postura que saprecia. En aquest cas, lautor adopta
una postura favorable als pobles brbars.
3. Analitzar el contingut.
- El text ens parla dels reis, dels cabdills. Ens diu la manera descollir-los, que es realitza
mitjanant un procs electiu (i no hereditari, no de successi). No tenen poder absolut. Els
cabdills sn els homes ms lluitadors, sn els que van al capdavant de les seves tropes. Ells
per, no poden legislar, no poden executar diverses atribucions (per exemple, condemnar a
mort) i que sn atorgades als sacerdots dels pobles.
- El text ens diu que els Dus protegeixen, segueixen els seus pobles durant les batalles. Hi ha
doncs, una creena, una religi que indica que els Dus viuen als boscos, per tant, sn de
carcter animista.
- Lestructura bsica dels pobles germnics s el clan familiar, incls en ple combat els guerrers
sorganitzaven en clans familiars. Les dones sencarregaven de la intendncia, de
lavituallament, de la sanitat, de donar consol i valentia, etc.

4. El contingut, la informaci que extraiem del text posar-la en el context determinat de

lobra.
5. Petit resum.