Professional Documents
Culture Documents
2 (Portada + 8-8 + 1)
2 (Portada + 8-8 + 1)
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
________________________________________________________________________________________________
2.1
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
estmul
habituaci
informaci gentica
instint
intelligncia
Biografia: Descartes
2.2
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
2.3
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
c)
d)
e)
f)
g)
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
2.4
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
manifesta associat a un determinat estmul original o propi, pot arribar a provocar reaccions
idntiques a les provocades per aquest. Un exemple clssic d'aquest tipus daprenentatge el
proporciona el segent experiment del fisileg rus Pavlov.
El menjar constitueix lestmul propi i adequat de la secreci de saliva mentre que el so duna
campaneta no guarda, en principi, cap relaci amb aquest fenomen. Doncs b, Pavlov,
immediatament abans de donar menjar a un gos, feia sonar una campaneta. Aquesta
operaci es va repetir vries vegades i va arribar un moment en qu el gos, noms de sentir
la campaneta, comenava a segregar saliva, amb independncia que hi hagus aliment o no.
El gos havia aprs a associar el so de la campana amb laparici daliment.
c) Aprenentatge per assaig i per error
Quan un animal ha obtingut per atzar un resultat favorable, tendeix a repetir la conducta que li
ha perms obtenir-lo. El fisileg americ Skinner formul la llei de lefecte, segons la qual les
respostes que originen resultats satisfactoris tendeixen a reforar-se mentre que aquelles que
produeixen resultats desagradables tendeixen a debilitar-se (desaparixer). Per exemple,
aquest fisileg va introduir un gat afamat en una gbia. Aquesta disposava dun ressort que
obria la porta i que tard o dhora, lanimal havia daccionar. Fora de la gbia per a la vista del
gat, va posar un plat amb menjar. El gat quan el va veure va iniciar una conducta
desordenada, per quan accidentalment va accionar el ressort la porta de la gbia es va obrir.
Loperaci es va tornar a repetir. Aquest cop, lanimal va trigar menys temps a obrir-la, i aix
en les successives vegades, sempre invertint menys temps a obrir la porta.
Sens dubte, el gat havia aprs, s a dir, havia establert una adequada relaci entre el ressort i
lobertura de la porta de la gbia.
d) Aprenentatge per comprensi
Aquest tipus daprenentatge consisteix a trobar solucions noves basant-se en experincies
anteriors i sense cap assaig previ. Aqu es dna una captaci intellectual, de tal manera que
la prpia intelligncia humana no s ms que una forma superior daquesta.
Segons el psicleg W Khler, aquesta classe daprenentatge es produeix ja en alguns primats
superiors. Aquest psicleg va realitzar un experiment que consistia a tancar un ximpanz dins
duna gbia en la qual shavien penjat unes bananes suficientment altes com perqu ell no les
pogus agafar. A ms es van collocar dins la gbia unes quantes capses amb les quals el
ximpanz estava familiaritzat. Primer va intentar agafar les bananes donant salts per en
veure que no ho aconseguia va acabar collocant unes capses damunt de les altres i va pujarhi a sobre. Aix s com ho va aconseguir.
2.4 Comportament hum
Una de les caracterstiques que ms criden latenci en el cas dels humans s la immaduresa en
el moment de nixer. En comparaci amb altres espcies animals, els humans necessiten un
perllongat perode de maduraci biolgica abans denfrontar-se al mn autnomament.
Aix significa, en primer lloc, que el component innat del seu comportament est sotms, de bon
principi, a la influncia del medi social on es desenvolupa. En efecte, els humans ms que nixer
amb unes pautes rgides que determinen la manera de ser i dactuar, neixen amb un seguit de
tendncies o predisposicions. A mesura que es desenvolupen, aquestes tendncies es van
concretant en formes de comportament. I ats que el desenvolupament es realitza en societat,
les tendncies innates es van modificant per mitj de laprenentatge i es converteixen en pautes
de conducta social. No hi ha cap conducta originriament innata que no estigui socialment
2.5
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
2.6
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
sistema nervis.
D'altra banda, un conjunt de glndules repartides per tot el cos - i que formen el sistema endocr
- tamb influeixen sobre el seu comportament.
El sistema nervis hum est format pels nervis, que constitueixen els "canals" a travs dels
quals arriba al cervell la informaci (nervis sensitius) sobre el medi intern o extern al cos, i a
travs dels quals transmet la resposta (nervis motors). El conjunt de nervis i cervell forma el
sistema nervis, un mecanisme que s el resultat de milions danys devoluci.
Lactivitat cerebral s possible grcies als milions de connexions establertes entre les cllules
nervioses (neurones).
Aix, doncs, tant les funcions corporals com les activitats psquiques (raonar, imaginar, valorar o
prendre decisions) selaboren al cervell. Tot aix representa una complexssima xarxa neuronal
que ho possibilita.
En aquells animals que tenen un sistema nervis molt simple, la conducta s ms rgida, mentre
que a mesura que en espcies ms evolucionades, i, per tant, en lsser hum, el cervell es va
fent ms complex, la conducta experimenta ms flexibilitat. En definitiva, el cervell s el centre
integrador i unificador del comportament hum.
El sistema endocr
El sistema vegetatiu o autnom regula el funcionament dels rgans interns, de manera
involuntria i inconscient, ajuda a mantenir lequilibri intern del cos. Aquest equilibri sanomena
homestasi. En aquest mecanisme dautoregulaci t un paper molt destacat el sistema endocr
o sistema hormonal, el qual est constitut per nombroses glndules situades en diferents llocs
del cos que segreguen i vessen directament a la sang unes substncies qumiques anomenades
hormones. Les hormones es formen metabolitzant, en uns rgans especials anomenats
glndules endocrines, les molcules obtingudes dels aliments. Del sistema endocr depenen
processos tan necessaris per a la vida de lorganisme com el creixement, la maduraci sexual i
les adaptacions orgniques necessries en situacions de lluita, defensa, atac o fugida.
La hipfisi - coordinada per lhipotlem - regula el funcionament d'altres glndules endocrines per
mitj de les hormones que ella mateixa segrega.
2.6 El psiquisme hum
Quan es parla de psiquisme hum sest fent referncia a lestructura mental de lsser hum i el
seu desenvolupament en el medi social.
Es poden classificar les activitats psquiques de maneres molt diverses. Una, especialment
entenedora, estableix la distinci entre activitats cognoscitives (de coneixement) i activitats
afectives i motivacionals (destats dnim, de desig i dactuaci).
Principals activitats cognoscitives humanes:
- la percepci
- la memria
- la imaginaci
- el pensament
2.7
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
La intelligncia s la facultat que permet resoldre problemes nous. Piaget la defineix com la
capacitat dadaptaci a noves situacions. Aquesta facultat s la que fa que hom pugui
representar-se el mn real i les seves relacions mitjanant smbols. Algunes funcions de la
intelligncia - com ara certes habilitats sensorials i motrius, la resoluci de problemes prctics,
etc.-, sn compartides amb altres animals superiors. Per contra, les funcions ms abstractes i
simbliques de la intelligncia sn exclusives dels ssers humans. Entre aquestes activitats hi
ha ls d'un llenguatge simblic, les habilitats per dur a terme el clcul numric, la capacitat
dactuar amb determinats propsits o el raonament. El comportament intelligent t relaci tamb
amb la percepci, la memria i la imaginaci. D'altra banda, la intelligncia tamb s capa de
dissenyar- amb lajut de la memria i la imaginaci- plans dactuaci de cara al futur i resoldre
problemes.
Encara que es puguin trobar conductes sorprenents en alguns animals i, sobretot, en els primats
superiors, entre els animals i els ssers humans sinterposa una gran distncia impossible de
superar: s el llenguatge intelligent. Els animals es comuniquen entre si per no parlen, la seva
capacitat intellectiva no els permet accedir al nivell dabstracci hum. Si sentn la intelligncia
com habilitat o destresa, es pot atribuir una certa intelligncia als animals, ja que fins i tot poden
adquirir coneixements. Des del punt de vista prctic existeixen animals dotats de gran habilitat,
alguns sn capaos de construir "petites meravelles" (nius, tnels, habitacles subterranis etc.);
D'altres poden utilitzar objectes inanimats com a estris: el voltor egipci agafa pedres amb el bec
per trencar ous i alimentar-se. Alguns ximpanzs arrenquen pals de les plantes i els introdueixen
en els formiguers per extrauren formigues i menjar-les. Per si considerem la intelligncia com
la capacitat dentendre, s a dir, de tenir idees, la intelligncia s una facultat prpia
exclusivament humana. El nivell de mxim desenvolupament al que pot arribar un animal el
permet resoldre "certs problemes" relacionats amb els seus instints de conservaci i de
reproducci. Per noms lsser hum s capa de pensar mitjanant idees abstractes, utilitzar
smbols, fer judicis, exposar arguments i presentar demostracions i refutacions, criticar, pensar,
etc.; i sols lsser hum t capacitat per orientar la seva conducta cap a activitats transcendents,
esttiques i ldiques.
2.6.2 La reflexi
Lsser hum s lnic que est dotat duna conscincia reflexa. Ara b, la seva conducta no s
sempre plenament conscient. Moltes vegades realitza accions de forma automtica (conduir,
caminar, etc.) quasi sense pensar-hi, i habitualment, abans de pensar, sap qu ha de fer i com
s'ha de comportar.
Per mitjanant la capacitat reflexiva de les facultats prpiament humanes (intelligncia,
conscincia, ra) s possible la cultura. s a dir, la capacitat reflexiva de les facultats humanes
permet substituir els objectes i les percepcions sensibles per smbols, conceptes, idees
abstractes o esquemes; establir deduccions sobre les coses; portar a la ment els records del
passat, etc. Daquesta forma 'home sallibera de la realitat i en lloc de fer operacions directament
amb les coses materials, les fa amb els seus significats.
En conseqncia, es pot assegurar que, grcies a la reflexi, l'individu t la capacitat per realitzar
les segents activitats:
a) Desenvolupar un coneixement abstracte, s a dir, un coneixement intellectual, llegir,
interpretar, adquirir
cultura, etc.
b) Conixer els propis continguts cognoscitius (conceptes, records, idees), els estats afectius
2.8
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
2.9
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
Lsser hum, pel fet de ser intelligent, conscient i racional, ha de dirigir la seva conducta i per
aquest motiu ha dintentar comprendre la realitat, s a dir, el mn. Des que neix va adquirint la
cultura de la seva societat i aix li permet anar construint una imatge daquesta.
Per, finalment, ha de ser el subjecte qui, amb el seu enteniment i la seva voluntat, trobi el sentit
del seu mn i de la seva vida.
A ms a ms, lsser hum pel fet de ser intelligent s lliure. La llibertat de decidir o lliure albir s
la capacitat descollir dacord amb determinats motius o raons. Hom s lliure si s responsable
dels seus actes. Per la llibertat moral, les llibertats fsiques, les llibertats civils poltiques, etc.
sols sn possibles grcies a lexistncia de la llibertat de decisi o lliure albir.
El mn obert:
El mn animal s un mn quasi completament invariable; les abelles actuals fan els seus
abellers de la mateixa forma que les que presenta Virgili en les seves Gergigues. Lsser hum,
pel contrari, viu en el mn de la cultura; i aquest s un mn obert: les activitats culturals es
troben en constant renovaci. Aix es pot comprovar en el progrs cientfic, tcnic, en el
desenvolupament de les cincies humanes i socials, en les activitats literries esttiques i
artstiques, en les cincies filosfiques i fins i tot en les concepcions religioses.
Per s'ha de tenir en compte que els aspectes del mn cultural hum sn dues cares de la
mateixa moneda i amb freqncia la capacitat de construir s inseparable de la capacitat de
destruir.
2.10
Institut LLAVANERES
Sant Andreu de Llavaneres
1r de Batxillerat
Filosofia i ciutadania
CXERCICIS
1)
experincia
homes
paraula
societat
Lhome es distingeix dels altres _________pel fet que tota lexperincia que va aconseguint
de la realitat lorganitza contnuament en pensament, en experincia comunicable, mitjanant
la_________, a altres homes. A linrevs, tot home adquireix la major part de la seva
__________ en forma de paraula oral o escrita, aix s, organitzada ja en pensament per
altres homes [...] De manera que, en resum, el medi de cada home est estructurat per
altres_______; com ja s sabut, el medi hum s la __________".
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.11
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 06/07/2004 - Hora: 22:15
DIMECRES
7 DE JULIOL DEL 2004
Opini
el Peridico
PETIT
El punt de vista
OBSERVATORI
QUI S LIRRACIONAL?
Haurem davanar cap a una nova etapa de la civilitzaci, en qu es considers que tots els
ssers vius daquest planeta han de ser tractats amb el respecte i la reverncia que es mereixen
VCTOR
Mora*
I A MS A MS
0 0 La mort no s cap festa. Els
crims entre ssers humans sn
sempre motiu de dolor, de fracs i
de vergonya: el dia que desapareguin, la humanitat far un gran
pas endavant per sortir de la
barbrie. Els crims contra els animals, presos com a diversi i com a
festa, sn propis de societats endarrerides.
0 0 Hi ha nombrosos interessos
creats en lanomenada festa nacional, i molts treballadors pel mig.
Aix s lnic que a bastants de
nosaltres ens preocupa de la festa.
JOSEP MARIA
Espins
FUTBOL:
NACIONALS I
ESTRANGERS
ortugal, que t des
de fa uns quants
anys bons jugadors,
i nha exportat, no
ha guanyat lEurocopa, el campionat europeu de
futbol. Aquest torneig que ara
sha acabat ha estat interessantssim, per no pel joc, sin
per les conseqncies que t el
fet que en aquesta competici
dequips nacionals no shi admetin estrangers.
Aquest nacionalisme futbolstic t uns efectes ms o
menys desastrosos en les competicions internacionals. A la
Lliga espanyola hi juguen al
Madrid, al Bara, i a molts altres equips futbolistes brasilers, holandesos, alemanys, fitxats pels clubs la majoria de vegades a cop de talonari. De tant
en tant, alguns daquests privilegiats acrediten la seva qualitat, marquen algun gol que resulta decisiu..., per difcilment
creen un gran equip al seu voltant. Per aix, ni amb Ronaldos i Ronaldinhos, ni amb
Beckhams ni Saviolas, sn
equips imbatibles.
Noms en casos excepcionals, penso, un equip barrejat
despanyols i estrangers aconsegueix fer un futbol slid i brillant. Altres equips, amb bons
jugadors nascuts al pas, equips
amb ms modstia, doncs,
aconsegueixen funcionar b i
divertir-nos.
Per sha creat el tpic. Fer
creure que tenim una Lliga de
les estrelles, que el futbol espanyol s un dels millors dels que
es practiquen a Europa, etctera. Absolutament fals. Els futbolnacionalistes reben una estrepitosa bufetada quan lequip
dEspanya perd jugant contra
el dun altre pas que havia estat menyspreat. Perqu aquesta
selecci nacional resulta que s
inferior als equips multinacionals dels clubs. Aquests s que
fan un bon paper quan van pel
mn.
s un absurd que noms t
dues sortides lgiques: o no
saccepta que els clubs espanyols fitxin jugadors estrangers, o sadmet que els estrangers destacats Figo, Ronaldinho que juguen a la Lliga espanyola puguin formar part de
la selecci dEspanya.
La selecci catalana potser
els preocupa perqu podria fitxar estrangers. H
LA CONTRA
56 aos. Nac en Nueva York y vivo en el campo, en el sur de Francia. Tengo pareja. El xtasis, la felicidad, las experiencias pico... son absolutamente necesarios para la salud y son pura
fsica. Mis conocimientos como ingeniero elctrico conforman mi idea religiosa
ANA JIMNEZ
Si tens ms de 25 anys
s el moment de triar
CURS DACCS A LA UNIVERSITAT
VCTOR-M. AMELA
IMA SANCHS
LLUS AMIGUET
I tamb
Programes
formaci
de
superior per a
professionals
www.educacionline.com
902 10 14 10
45751
Dan Winter, fsico, psicofisilogo, msico, investigador poligrfico, analista de sistemas IBM
revista
L A VA N G U A R D I A
No estamos solos
ANIMALES
Y RACIONALES
considerarlas, a pesar de no ser de carne ni de sangre, seres filosficos, dignos de ser admitidos a la Academia o
al Liceo de Atenas?.
Si a eso agregamos que desde hace
30 aos se cultiva en el mundo una disciplina nueva llamada inteligencia artificial (IA), que trata de dotar a las
computadoras de la capacidad de razonar, no numricamente, sino de manera cualitativa, el problema se hace
an ms serio. Porque entonces, y para seguir situados en la perspectiva
helnica, qu sucede con la definicin del hombre como animal racional? Se convierte solamente en una
manera de emparentarnos con la computadora, artefacto racional?
Las investigaciones de Sherry Turkle con nios familiarizados con el
uso de computadoras revelan que,
cuando se les pregunta por la diferen-
Japn o
Reino Unido
comienzan a
plantearse si
los robots
inteligentes
sern
merecedores de
disfrutar de
derechos
humanos
RAL
cualitativamente distinto, que ha dado alas a la idea de que estamos situados en el centro de la creacin. Sin embargo, ya Darwin lo dej escrito: En
el plano mental, la diferencia entre el
hombre y los animales superiores es
siempre una cuestin de grados, no
de naturaleza. Y en la actualidad,
Marc Bekoff, de la Universidad de Colorado, tras estudiar distintos animales, ha ido un poco ms all de la idea
bastante aceptada en la cultura popular de que los perros puedan sentir
emociones: Muchos animales asegura el etlogo norteamericano, como los perros, las hienas, los chimpancs, algunos pjaros o topos, no slo
poseen rudimentarias emociones, sino tambin estados mentales ms sofisticados como la empata, el altruismo, la envidia y hasta un cierto sentido tico.
Los animales no son objetos insensibles ni hay que tratarlos como autmatas: pues sienten emociones como
el miedo y la ira o pueden entablar
amistades profundas, como sucede
con las ovejas o muchas otras especies. Segn Bekoff, lo que los animales sienten es muy importante, ya que
tratan de negociar su supervivencia
en un mundo dominado por los humanos, con frecuencia de forma abusiva,
en el que no son ms que peones de
nuestros esfuerzos incesantes y obsesivos por controlar sus vidas para
nuestro beneficio, no el de ellos.
Mquinas con derechos humanos
En la actualidad est profusamente
documentada la capacidad de los animales para utilizar herramientas y
dar muestras de una sorprendente inteligencia. Pero, los nuevos descubrimientos nos obligan a replantear
nuestra relacin con ellos? Interrogarnos sobre nuestra relacin con los
animales implica plantearnos qu entendemos por ser humano, asegura
Jorge Riechmann, profesor de filosofa moral en la Universitat de Barcelona y autor, junto a Jess Mostern, de
Animales y humanos.
Tambin hemos de preguntarnos
si los animales, o incluso los objetos
naturales, pueden llegar a ser titulares de derechos. Todo ello ha acabado repercutiendo en la imagen que tenemos de nosotros mismos como humanos. Ya que, de ocupar el centro
del universo, hemos ido acomodndonos a posiciones ms humildes a medida que cientficos como Coprnico
y Galileo nos han mostrado que el universo no gira entorno a la Tierra, ni
tampoco alrededor del hombre.
Darwin tambin nos mostr que la
aparicin de ser humano no se debe a
un acto de creacin especial, sino al
fruto de una evolucin ciega regida
por el principio de la seleccin natural. Y Freud, con su descubrimiento
de que la mayora de las actividades
de la mente son actividades inconscientes, nos hace quedar como seres
racionalizadores ms que como seres
racionales.
Y ahora, para acabar de desmontar el pedestal de la superioridad humana, resulta que las mquinas pueden ser igual de inteligentes. Y no slo
eso, sino que en pases como Japn o
Reino Unido ya han comenzado a
plantearse si los robots inteligentes
son tambin merecedores de derechos humanos.
Y ah se sita la nueva frontera
que obligar a la redifinicin del concepto racional como una virtud exclusiva de los humanos.c
Wilson y
la condicin
humana
MART DOMNGUEZ
LA DIVERSIDAD DE LA VIDA
Las ilustraciones de estas pginas estn recogidas en La diversidad de la vida (1992, editado
en castellano en 1994 por Crtica), una de las obras fundamentales de Edward O. Wilson en la
que el autor denuncia la agona
de la diversidad del mundo vivo
y reclama acciones encaminadas a detenarla.
La grandeza de Wilson
es la de haber creado
una nueva y slida
rama en el estudio de
la historia natural
con todas sus energas el rpido y
constante exterminio de miles de especies. Tanto Biophilia (1984), La diversidad de la vida (1988), El futuro
de la vida (2002) o La creacin
(2005), son obras comprometidas
con la preservacin de la naturaleza.
En Consilience. La unidad del conocimiento (1999), propuso una nueva
manera de abordar las ciencias y las
humanidades, que tambin recibi
numerosas crticas, aunque su propuesta no acab de convencer ni a
cientficos ni literatos.
En El naturalista, Wilson explica que su aficin por la natu-
Edward O. Wilson
en una imagen de
septiembre de
2002
RICK FRIEDMAN /
CORBIS
lgicas, y en su ltimo libro, La creacin (2006), utiliza la argucia literaria de escribir a un religioso no
identificado con el propsito de convencerle de la necesidad de encontrar un terreno comn con la religin para salvar la biodiversidad
del mundo. Es ste el ltimo recurso que tenemos, rezar y esperar que
este enfoque espiritual pueda resolver la sexta extincin (por analoga
con las cinco extinciones en masa
ocurridas a lo largo de la historia de
la vida; la sexta es la que estamos causando nosotros) a la que nos enfrentamos?
E. O. W.: No es el ltimo recurso,
pero s un poderoso complemento a
los esfuerzos en pro de la conservacin para encontrar una causa comn incluso all donde las concepciones del mundo son radicalmente diferentes. Hasta el momento este enfoque, que se esboza en La creacin,
est teniendo un xito considerable
en los Estados Unidos.
J. R.: Siguiendo con la religin, usted ha afirmado que es incompatible
con la ciencia: es necesario escoger
entre la verdad intelectual o la religiosa. Qu piensa de El espejismo de
Dios (2006), de Richard Dawkins,
una crtica demoledora a la idea de
Dios por parte de este bilogo heterodoxo? Y del diseo inteligente, segn el cual la evolucin por s sola
no puede explicar las estructuras biolgicas extremadamente complejas,
como el ojo?
E. O. W.: En ltimo trmino tenemos que escoger. Por ahora me contento simplemente con inaugurar un
discurso mutuamente respetuoso. El
enfoque de Richard Dawkins tiene
sus mritos, pero tiene asimismo el
inconveniente de que cierra la puerta al tipo de dilogo que yo propugno. El diseo inteligente no es ms
que mala ciencia, que no ayuda en absoluto.
J. R.: Parece que nuestra sociedad
slo se dio cuenta de la realidad y la
gravedad del cambio climtico cuando los economistas estimaron el
enorme coste que tendr en nuestros presupuestos (el Informe Stern).
Cree que la crisis de la biodiversidad necesita asimismo un completo
anlisis de costes-beneficios para
empezar a buscar las soluciones posibles?
E. O. W.: No. La situacin es un
poco como la guerra. Ahora ya sabemos lo suficiente para ver que se necesita una solucin. Asimismo, que
no todo va a ser simplemente costes.
Los beneficios que surgirn de los
nuevos conocimientos y de las nue- >
JOANDOMNEC ROS
Cultura|s La Vanguardia
Razones para
la biodiversidad
Joandomnec Ros
es catedrtico de
Ecologa de la
Universitat de
Barcelona
Criticado duramente
como lo fue antes
Darwin, las ideas de la
sociobiologa son hoy
ampliamente aceptadas
TEMA
TEMA
WILSON
EN BARCELONA
Cultura|s La Vanguardia
Martes 13
Entrega del XIX
Premi Internacional
Catalunya 2007
(Sal Sant Jordi,
Palau de la Generalitat, 19 h)
Wilson pronunciar
la conferencia
L'entorn viu i la
condici humana
Mircoles 14
Conferencia
El desafiament de
Linn: 300 anys
d'estudis
de biodiversitat i
sistemtica
(CosmoCaixa,
19.30 h)
Jueves 15
Conferencia
Consilience:
The Unity
of Knowledge
(Instituci Catalana
d'Histria Natural /
Institut d'Estudis
Catalans, 19 h)
Viernes 16
Declaracin
inaugural del
programa
BioDiverCiutat
del Institut Jane
Goodall
(Parc Zoolgic de
Barcelona, 17 h)
Esto es la vida
EDWARD O. WILSON
TEMA
BIBLIOGRAFA
T. Eisner y
Edward O.
Wilson (eds.)
Comportamiento animal
Edward O.
Wilson
Sobre la
naturaleza
humana
BLUME.
MADRID, 1978
B. Hlldobler
y Edward O.
Wilson
Viaje a las
hormigas
Sociobiologa.
La nueva
sntesis
OMEGA,
BARCELONA, 1982
CRTICA,
BARCELONA, 1996
Biofilia
R. MacArthur
y Edward O.
Wilson
Teoria de la
biogeografia
insular
La diversidad
de la vida
MOLL, CIUTAT DE
MALLORCA, 1983
DEBATE,
BARCELONA, 1996
Edward O.
Wilson (ed.)
Ecologa,
evolucin y
biologa de
poblaciones
Consilience.
La unidad del
conocimiento
OMEGA,
BARCELONA, 1978
CRTICA,
BARCELONA, 1994
El naturalista
GALAXIA GUTENBERG-CRCULO DE
LECTORES,
BARCELONA, 1999
El futuro de la
vida
GALAXIA GUTENBERG-CRCULO DE
LECTORES,
BARCELONA, 2002
La creacin.
Salvemos la
vida en la
Tierra
KATZ, BUENOS
AIRES, 2006
La creaci.
Una crida per
salvar la vida a
la terra
EMPRIES, BARCELONA, 2007
Cultura|s La Vanguardia
Dos machos de
ciervo volante
europeo dispuestos
para el combate